1) El rgim de juntes: El buit de poder que es produ com a resultat de la marxa de la famlia reial a Baiona i la pasivitat d

El rgim franquista (1939-1975). La fi de la guerra, labril de 1939, va obligar Franco a difinir millor les caracterstiques del seu rgim poltic. Es va autoproclamar Generalsimo de los ejrcitos i va concentrar a les seves mans tot el poder poltic i militar. Al mateix temps era cap de lEstat, de lExrcit i de la Falange, lnic partit poltic legal. Poc desprs va comenar a anomenar-se caudillo dEspanya. Per fer funcionar la poltica del rgim, Franco va fer confluir tots els grups antidemocrtics (tots aquells que havien donat suport a la insurrecci) en un partit nou, la Falange Espaola Tradicionalista i de las JONS (FET) creat el 1937. Els dos grups ms importants que es van integrar a la FET (partit nic) van ser els carlins de la Comunin Tradicionalista i els antics membres de loriginria Falange Espaola (partit fundat el 1933 per Jos Antonio Primo de Rivera. Les JONS van ser fundades per Ramiro Ledesma i Onsimo Redondo el 1931). Aquest partit nic es va anomenar posteriorment Movimiento Nacional. Aquest partit recollia els principis essencials de la Falange i establia les bases dun Estat totalitari. Les veus discordants (tant de carlins, com Fal Conde, com de falangistes, com Miguel Hedilla (successor de Jos Antonio) van esser silenciades. Lestructura poltica es va anar creant a poc a poc. El poder legislatiu estava reservat a les Corts, creades el 1942, que eren les encarregades de proposar el votar les lleis, encara que Franco les podia vetar i tenia poder per proposar-se de noves. Els membres de les Corts , que sanomenaven procuradors, eren nomenats directament per Franco o pertanyien a Falange o tenien crrecs civils com ara els alcaldes de poblacions grans, crrecs de determinades entitats o b eren militars. El poder judicial tamb depenia de Franco, que triava els representants del mxim organisme judicial, el Tribunal Suprem (La justcia va desaparixer com a aparell independent i qued subordinada a lexecutiu). El poder executiu, el govern, era presidit personalment per Franco, que designava i destitua els ministres.1. La legislaci franquista: En lloc duna constitucio, Franco va fer que les Corts aprovessin lany 1945 el Fuero de los Espaoles, document que recullia els drets dels individus, que estaven sempre limitats a lobedincia als principis ideolgics del rgim. Aquesta llei establia la confessionalitat catlica de lEstat i regulava els drets i deures dels ciutadans (dret de reuni, dassociaci, de lliure expressi...).

El Fuero del Trabajo : (1938) Dinspiraci feixista, aquest text establia lorganitzaci de les relacions laborals mitjanant el sindicat vertical , el qual, sotms al partit nic, enquadrava patrons i obrers i era controlat pels dirigents falangistes. Les vagues i els actes reivindicatius eren considerats delictes contra la ptria. La Ley constitutiva de las Cortes (1942) definia una cambra elegida pel mateix Franco i pel sufragi indirecte de les corporacions ( sindicats, famlies i municipis). La seva funci es va limitar a ratificar els projectes de llei presentats pel dictador. Les seves funcions eren consultives i de carcter deliberant, per no legislatives: la potestat de fer les lleis era prerrogativa del caudillo. La ley de referndum nacional : Aprovada lany 1945 va intentar donar una certa aparena democrtica mitjanant el reconeixement del dret dels espanyols al vot, que es podria exercir en consultes electorals sobre determinats assumptes de lEstat. La ley de Sucesin a la Jefatura del Estado: Aprovada per les Corts lany 1946 i sotmesa a referendum el juliol del mateix any. Aquesta consulta popular va ser totalment manipulada pel poder, que a ms la va utilitzar per fer arribar als altres pasos una imatge de suport popular al dictador. Mitjanant aquesta llei, Franco es mantindria de forma vitalicia en el poder. Espanya es definia com un regne que a la llarga havia de restablir la monarquia en la persona que Franco decids. La llei es va promulgar davant lofensiva de les forces monrquiques, encapalades pel pretendent al tron, Joan de Borb.2. Limpacte de la Segona Guerra Mundial. En iniciar-se la Segona Guerra Mundial (set. De 1939), el rgim franquista es va declarar neutral. Per la seva identificaci amb les potncies de lEix (a causa dels suports poltics i militars que li havien proporcionat durant la Guerra Civil) va abocar-lo a una eventual participaci en el conflicte. A tal fi, Franco sentrevist amb Hitler a Hendaia (octubre de 1940) i amb Mussolini a Bordighera (Itlia) el febrer de 1941. Franco (a canvi dentrar a la guerra) pretenia participar del repartiment dels imperis colonials francs i britnic (recuperar Gibraltar, rebre el Marroc francs, ampliaci del Sahara Occidental ...) cosa que Hitler refus. Tot i aix, Franco va continuar facilitant el treball dels espies nazis contra la Marina Britnica, laprovisionament secret del vaixells alemanys en posicions espanyoles i lexportaci de materials estratgics, com ara el ferro i les pirites, per a la fabricaci darmament. El moment de mxima collaboraci es va produir el juny de 1941 (Franco va canviar la poltica de neutralitat per la de no-belligerncia), quan es va decidir denviar al front sovitic un cos de voluntaris que va rebre el nom de Divisin Azul (creada el 1941 i formada per prop de 40.000 soldats). Oficialment, per, Espanya no participava de la guerra i mantenia una posici de no-belligerncia ja que oficialment la Divisin Azul estava formada per voluntaris. Lany 1943, amb laven irreversible dels aliats, Franco va decidir retornar a la poltica de neutralitat (Va substituir el pronazi Serrano Suer ,ministre dAfers Exterior, per langlfil comte de Jordana) . Tericament, aix implicava que Espanya era ms equidistant respecte dels dos bndols enfrontats. Aquest canvi es va fer perqu es pensava que la ms que probable caiguda de Hitler i Mussolini arrossegus el rgim de Franco.

Lacabament de la guerra lany 1945 amb la derrota de les potncies de lEix va afectar directament el rgim franquista ja que dibuixava un escenari internacional on havien tromfat els ideals que havia combatut: la democrcia, el socialisme i el comunisme. Lany 1945 va nixer lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU) i aquesta organitzaci va decidir (febrer de 1946) la condemna del rgim franquista.Aix va donar origen a uns anys dallament internacional. Les forces vencedores de la Segona Guerra Mundial tenien en com el desig de frenar latac dels nazis i els feixistes, per en canvi representaven projectes poltics molt diferents. Aquestes diferncies es van acabar de manifestar en una profunda divisi amb linici de lanomenada guerra freda que va comenar els anys 1948-1949, i que enfrontava els pasos deconomia capitalista liderats pels Estats Units i els deconomia socialista liderats per lURSS. En aquest context, els EE.UU van optar per protegir els pasos capitalistes encara que no tinguessin rgims democrtics, cosa que va permetre Franco obtenir el reconeixement internacional. Lany 1950 lONU va anullar la condemna al rgim de Franco i lany 1955 el van admetre com a nou membre. El rgim va acabar dobtenir el reconeixement amb la signatura del Concordat amb la Santa Seu (1953) i amb els acords amb els EE.UU el 1953 (Pacte de Madrid signat entre Eisenhower i Franco: Lexrcit nord-americ podia establir bases militars en territori espanyol ( Morn, Rota, Torrejn i Saragossa) i a canvi Espanya rebria ajut econmic i militar: molt inferior al Pla Marschall, Espanya va rebre 456 milions de dlars en ajut militar i 1013 en ajut econmic). Lany 1959 Eisenhower va visitar Espanya.Els suports de la dictadura franquista.

Els suports ms visibles de la dictadura franquista van ser lEsglsia, lexrcit, la falange i la dreta ms conservadora.

. LEsglsia: Durant la Guerra Civil, lesglsia havia benet laixecament militar de Franco, amb una Carta pastoral signada per la majoria dels bisbes. A partir de 1939 lesglsia es va veure afavorida pel poder. El franquisme va declarar la religi catlica com la oficial de lestat i va deixar les altres religions al marge de la legalitat.

La relaci entre el poder i lesglsia era molt intensa i va donar lloc a la doctrina del nacionalcatolicisme (segons el nacionalcatolicisme la religi catlica era lnica manera posible dentendre la vida poltica.

LEstat sufragava les activitats eclesistiques i va cedir a lEsglsia una gran part de lEnsenyament, feia obligatori lensenyament de la religi catlica a totes les escoles (pbliques o privades). Daltra banda, molts bisbes participaven en diversos organismes com ara les Corts.

El zenit de la col.laboraci entre lEstat i lEsglsia va ser el XXXV Congrs Eucarstic Internacional celebrat a Barna el 1952. ( Celebraci multitudinaria de catlics destinada a promoure la devoci eucarstica. Pot ser nacional o internacional. Sen realitzen des del segle XIX, el primer lany 1881 a Lilla (Frana). En el realitzat a Barcelona, iniciativa del bisbe de la ciutat Gregorio Modrego, el rgim va aprofitar per oferir al mn, que la ciutat, amb fama de revolucionria i antifranquista, era fidel a lEsglsia, addicta al rgim i al caudillo. Es va fer una operaci dimatge (trasllat de barraques, tancament de prostbuls, il.luminaci de carrers).Els actes religiosos tingueren connotacions poltiques i multitudinries: misses i concentracions a la Diagonal, discursos sobre la catolicitat del rgim i sobre el que lEsglsia devia a Franco.

Aquesta col.laboraci (fou un pas )va portar lany 1953 a la signatura del Concordat (entre el Papa PIUS XII i el ministre dAfers exteriors Martn Artajo) que va legitimar la dictadura franquista davant lopini catlica nacional i internacional.

Dotaci del culte i clergat (pagament mensual dels capellans i bisbes).

Ensenyament religis obligatori (inclosa la Universitat ).

Confessionalitat de lEstat.

Derogaci de les lleis laiques de la Repblica (matrimoni civil, llei del divorci, dissoluci de la Companyia de Jess....).

Festivitats religioses de compliment obligat.

Exempci del servei militar per als sacerdots i seminaristes.

Dret de presentaci.(Privilegi que tenia Franco, consistent a presentar un candidat a ocupar una seu episcopal vacant dentre tres de proposats pel Papa.

.Lexrcit: Els militars van ser el suport ms decidit i fidel de la dictadura franquista. Molts ministres, governadors civils i altres crrecs eren militars. Tamb ho eren els comandants de la Gurdia Civil i de la policia armada.

. La Falange (principalment) i els Tradicionalistes ( o carlins) van ser tamb uns pilars ideolgics del sistema franquista. La Falange realitzava funcions de propaganda i dorganitzaci en el Sindicat Vertical. A partir de 1958 es va integrar en el MOVIMIENTO NACIONAL (conjunt de forces politiques que donaren suport a la revolta militar i que sarticulaven en una ideologa unitaria, la llei de Principis del Movimiento Nacional). Els falangistes a ms docupar-se del sindicat, van ocupar sovint els ministeris dHabitatge, Treball i dAgricultura.

Els Tradicionalistes van ocupar gaireb sempre el Ministeri de Justcia i la presidncia de les Corts.

. La dreta conservadora. La dictadura tamb va tenir el suport social dels terratinents, els financers, els empresaris, els petits i mitjans propietaris agraris i la classe mitjana urbana de les zones rurals.

Loposici a la dictadura.

Des del mateix moment en qu va acabar la Guerra Civil, es van constituir moviments de resistncia i oposici a la dictadura, tant a linterior com a lexili.

.1939-59 (fase totalitaria). Durant aquest perode cal destacar:

El moviment obrer.

Els grups monrquics.

Els maquis (o guerrilla)

La resistncia cultural.

La resistncia poltica catalanista.

La vaga de tramvies de Barna.

El cas Galinsoga.

-El moviment obrer: Lactivitat clandestina de petits grups com el PCE, el PSOE, el PSUC (els comunistes del PSUC van tenir un paper molt important en la lluita clandestina) o la CNT mai no es va interrompre (com ho demostra el fet de les constants execucions que hi va haber daquests grups des de 1939). Lacci daquests grups va ser especialment important en els anys dautarquia, concretament lany 1945 (degut a la crisis). Durant els anys 50 la seva activitat es va reduir. Van morir a la pres Julin Besteiro (PSOE), Joan Peir (CNT)...

- Els grups monrquics. Comena quan Franco decideix no restaurar la monarquia. La base social era la noblesa i lalta burguesia. El cap daquesta oposici era el fill dAlfons XIII, Joan de Borb.Lany 1945, Joan de Borb va fer pblic el Manifest de Lausana (Sussa) en qu es demanava a Franco que es retirs per restaurar la monarquia. En aquest Manifest es critica el rgim totalitari i es demana lestabliment dun sistema constitucional, que reconegui la diversitat regional, una amnistia poltica...

Joan de Borb, va comenar a acostar-se al dictador a partir de 1948. Aquest any es va pactar leducaci a Espanya de Joan Carles i ms endavant el 1954 es va adherir als principis ideolgics del Movimiento.(La seva proximitat a la dictadura va fer que no fos lhome ms adequat,per moltes forces poltiques, per restaurar la monarquia desprs de Franco)

- El maquis: Va ser una fora important entre 1945 i 1951. Els primers grups es van formar a partir de nuclis dexcombatents que subsistien escampats en les zones de muntanya des del final de la Guerra Civil. Altres grups provenen dhomes que havien lluitat contra els alemanys a Frana (resistncia) i que pretenien traslladar la seva experincia (de lluita contra el feixisme) a Espanya. Serien entre 20.000 o 30.000 homes. Els maquis van establir xarxes devasi per passar la frontera i van fer accions espectaculars com locupaci de la Val d Aran. Desprs les seves accions es reduiren a assalts a bancs,col.locar explosius en les lnies elctriques, als diaris, al tren.... Locupaci de la Val DAran va ser protagonitzada per guerrillers comunistes loctubre de 1944. En grups de 200 a 400 homes es van infiltrar a la comarca uns 3000 maquis. La idea era aconseguir un aixecament popular, el suport duna part de lexrcit que shagus posat al seu costat per enderrocar Franco i aconseguir lajuda de Frana en la lluita contra el franquisme. Va fracassar i els guerrillers foren durament reprimits per lexrcit (uns 45.000 soldats i lajuda de la Gurdia Civil.) Els maquis van tenir unes 588 baixes i lexrcit unes 59.

El moviment va comenar a decaure com a resultat de la repressi militar i de la Gurdia Civil. Tamb perqu la CNT i el PCE van renunciar a la lluita armada contra el rgim i a algunes accions violentes (assassinats dalguns capellans) que el feren perdre suport popular. La CNT va abandonar la lluita armada el 1953. El PCE el 1948 quan va entendre que la lluita armada no portava a res i que era millor introduir-se al pas i intentar influir en la societat.

- La resistncia cultural: En front de la gran hostilitat que el rgim franquista va manifestar respecte la llengua i la cultura catalana, uns quants intel.lectuals van decidir que calia mantenir una activitat cultural clandestina.

Van organitzar activitats clandestines com ara les classes dels Estudis Universitaris Catalans (1942) o les sessions destudi o debat promogudes pel Grup MIRAMAR (animat per Maurici Serrahima) que va servir de trobada i formaci de joves catalanistes i demcrates.Daqui van sorgir propostes com la revista ARIEL (1946) que era una publicaci de tendncia catalanista i demcrata. Entre els intel.lectuals catalans que van participar en aquesta formaci dels joves, cal destacar Carles Riba (intel.lectual i poeta noucentista) que havia estat exiliat desprs de la Guerra civil.

En el camp artstic van sortir artistes avantguardistes que van potenciar els valors de la cultura catalana com DAU AL SET (1948) format per Antoni Tpies, Joan Brossa, Joan Josep Tharrats.

- La resistncia poltica catalanista. Durant la postguerra, el nacionalisme desquerres (com ERC) va tenir moltes dificultats per reorganitzar-se a linterior del pas. Per aix van sorgir altres grups com el Front Nacional de Catalunya (format per grups catalanistes lany 1939) molt actiu durant els anys 40.Les accions realitzades pel FNC eren: col.locar la senyera en llocs visibles (transbordador aeri del port, Sagrada Famlia, Montserrat...) coincidint en dates senyalades com 11 de setembre o la diada de Sant Jordi. Durant els anys 50 va neixer una petita organitzaci de carcter catalanista, catlic i democrtic, CRIST-CATALUNYA (CC).Aquest grup era liderat entre daltres per Jordi Pujol. Va promoure diverses campanyes de signe catalanista i antifranquista. - La vaga de tramvies de Barcelona. (1951). Va ser la mobilitzaci ms important de Catalunya desprs de la Guerra Civil (el primer gran moviment de protesta).Fou un moviment espontani i amb un xit extraordinari.

Causes: - Notable encariment del cost de la vida durant lhivern del 1950-51.

- Increment de les restriccions elctriques.

- Coincideix amb les tensions entre el governador civil (Eduardo Baeza) i un

important sector de la Falange barcelonina.

Fets: Lespurna de la vaga fou la pujada del preu del bitllet dels tranvies en un 40 % (de 50 a 70 cntims) decretada el desembre de 1950.( A Madrid ,en canvi, la pujada va esser inferior i va qued en 40 cntims). Aquesta mesura discriminatria deriv l1 de mar en una vaga quasi be total (nomes el 2 % utilitzaren el tramvia) i comenaren els primers enfrontaments amb la policia. El Govern va anul.lar lincrement de les tarifes. Per les coses no acabaren aqui. Es program una vaga general (12 de mar) per protestar per lencariment de la vida i lalliberament dels detinguts pel boicot als tramvies. Arribat el dia 12 es produ una aturada generalitzada a les fbriques de Poblenou, Sant Mart, Sant Andreu, Sans ...i al port. Els obrers es dirigiren desprs al centre de la ciutat i aconseguiren que altres tallers es sumessin a la vaga. Aix milers de manifestants controlaren la ciutat i es produiren importants enfrontaments amb la policia a la plaa de Sant Jaume, via Laietana...

El Capit General (Juan Snchez) es neg a utilitzar lexrcit per reprimir els manifestants. Finalment una forta repressi policial acab amb la vaga i el 15 de mar els treballadors tornaren a treballar. Va ser detingut Gregorio Lpez Raimundo (responsable del PSUC a Barcelona) com un dels instigadors dels fets.

- El cas Galinsoga.(1959) Galinsoga era el director de La Vanguardia des de lany 1939. Insult greument els catalans perqu en una misa es fu el serm en catal. Aquest fet provoc una campanya de boicot al diari (Jordi Pujol va tenir-hi un paper destacat) . Es demanava deixar de comprar el diari, que els suscriptors es donessin de baixa... Finalment ,(el comte de God, va demanar personalment a Arias Navarro la destituci de Galinsoga. )el Govern acab destituint Galinsoga (1960). Aquest fet demostr a tota una generaci la fora que es podia fer.

. 1960-1975 (la nova oposici)

Als seixanta sintensific loposici poltica en diversos fronts. Augment a tot lEstat la fora dels partits dabans de 1936 (PCE, socialistes...) Es crearen nous grups, alguns dels quals adptaren la lluita armada com a forma denderrocar el rgim; per exemple, ETA. A ms, es cre una nova oposici poltica formada per gent que havia col.laborat amb el Movimiento (socialdemcrates, monrquics etc) que demanaven el restabliment de la democrcia.En aquest sentit, cal tenir en compte la renovaci generacional, ja que van irrompre en la vida pblica joves que no havien fet la Guerra Civil

Loposici catalana sevidenci en el terreny poltic, sindical, estudiantil i eclesistic.

- Els fets del Palau de la Msica (maig de 1960).

El 1960 Franco visitava Barcelona. Aquest fet impuls un jove metge, Jordi Pujol a imprimir una octaveta titulada "Us presentem al general Franco" on qualificava al cap dEstat dopressor i corruptor. Loctaveta no es pugu repartir, per la gent de lAcademia de la llengua catalana la conserv en el seu poder.

Amb motiu dun homenatge a Joan Maragall (preparat per lOrfe Catal,per al 19 de maig de 1960, amb motiu del centenari del naixement del poeta) al Palau de la Msica i davant la prohibici dinterpretar el Cant de la Senyera (lautor de la lletra era Joan Maragall),la gent de lAcadmia decid danar al concert i alar-se per cantar lhimne.

La policia, infiltrada entre el pblic, feu detencions (uns 100 detinguts) i acus Jaume Casajuana de ser linspirador del fet. Per la cosa sagrav quan a casa dalguns detinguts i trobaren el full ( octaveta) que havia escrit J. Pujol sobre Franco.

Aix va portar a que Jordi Pujol fos detingut i torturat (per primera vegada des de la sentncia contra Manuel Carrasco i Formiguera (1938), es torturava, es jutjava i sempresonava per un delicte dopini una persona catlica. Per aix va esdevenir un smbol de loposici al franquisme.) i desprs se li fes un Consell de Guerra que el condemn a 7 anys. Aix donava lloc a una campanya (destaca el paper de labat Aureli M Escarr) en la que Pujol fou popularitzat (pintades, adhesius,...). Pujol va veure reduda la seva pena, per qued confinat a Girona.

Les accions foren protagonitzades per un moviment catalanista moderat i catlic, desvinculat del catalanisme esquerr republic, format per persones de la petita i mitjana burgesia sense nexe amb la Guerra Civil.

- Monrquics i republicans a Munic (El "contubernio" de Munic).

Lany 1962 (juny) es va realitzar a Munic el IV Congrs del Moviment Europeu. En aquest congrs hi van participar juntament amb els representants europeus grups doposici al franquisme (dirigents espanyols a lexili, personalitats procedents dEspanya dideologia liberal, socialista i democratacristiana llevat dels comunistes. Van aprovar una resoluci a favor de la democrcia a Espanya, premissa per a una vinculaci dEspanya a les Institucions europees ( CEE). Aquest fet va suposar una condemna internacional al rgim que aquest va anomenar (la premsa oficial) "contubernio de Munich". Franco va desterrar els participants en aquesta reuni que fins ara no estaven a lexili.

- El canvi dactitud del mn catlic.

Durant els any 50 haven sortit algunes crtiques dalguns medis catlics contra el rgim (com per exemple la Juventud Obrera Catolica JOC). Actuaven en els barris obrers i van anar prenent concincia de les desigualtats i les injustcies socials que hi havia.

Durant els anys 60 el Concili Vatic II, celebrat a Roma entre 1962.1965 va canviar molts dels principis dactuaci de lEsglsia. El Concili deia que lEsglsia shavia dacostar al poble i shavia de marcar com a objectiu el servei als pobres (lanomenat "comproms temporal"). Aquesta doctrina impulsada pels papes JOAN XXIII i PAU VI es situava a les antpodes del nacionalcatolicisme. Els nous aires del Concili van animar molts sectors catlics a manifestar el seu rebuig contra la dictadura.

La renovaci religiosa va tenir ms fora al Pas Basc i a Catalunya on els ambients catlics eren menys retrgrads. Destaquen les declaracions que va fer lany 1963 labat de Montserrat Aureli M Escarr al diari Le Monde en que va criticar obertament la dictadura franquista de la que va dir no actuava segons principis cristians.Arran daquestes declaracions es va haver dexiliar.

El 1966 es va produir a Barcelona un fet inslit: una manifestaci de capellans pels carrers de Barna. que protestaven perqu la policia havia torturat un estudiant detingut. La manifestaci va causar un gran impacte per la imatge de capellans vestits amb sotanes negres perseguits per la policia ( era una mostra ms de que alguns nuclis catlics ja no donaven suport al rgim).

El 1971 en una assemblea conjunta de bisbes i sacerdots de dicesis espanyoles, la majoria van estar dacord a demanar perd per la postura de lesglsia durant la Guerra Civil encara que finalment no es van pronunciar en aquest sentit.

- La protesta universitria.

s cert que des dels anys quaranta hi va haver petits grups que van lluitar per la democrcia, per la seva activitat era nicament clandestina.

A partir de 1956 la protesta va ser ms oberta i a la dcada dels 60 les protestes van ser massives i van assolir xits importants. Evidentment un rgim dictatorial era incompatible amb una vida universitria plena. Per aix, els estudiants lluitaven per aconseguir cotes ms altes de llibertats. Van qestionar al SEU (Sindicato Espaol Universitario) i amb les seves mobilitzacions van aconseguir que el SEU desaparegus.

A Barcelona els estudiants crearen el Sindicat Democrtic dEstudiants de la Universitat de Barna. (SDEUB) el 1966 amb un important suport dintel.lectuals. La constituci del SDEUB es va fer de manera clandestina al Convent dels Caputxins de Sarri on es reuniren representants de totes les Facultats i Escoles Universitries de BCN. Quan la policia va localitzar la reuni, va assetjar als estudiants durant 3 dies (9 a l11 de mar de 1966). Foren detinguts ms de 400 estudiants, professors i intel.lectuals.

La protesta estudiantil tamb va ser molt important a altres Universitats, especialment Madrid. Aquesta protesta estudiantil sha danalitzar dins un context de protestes juvenils que buscaven (arreu del mn occidental) formes de viure alternatives ( que tenien un clar reflex en la manera de vestir, en les prctiques sexuals, en la concepci de la famlia etc.

Lany 1968 van coincidir amb el MAIG DEL 68 a Paris (moviment contestatari i antiautoritari. Lorigen fou un conflicte estudiantil que va provocar la irrupci de la policia a la Sorbona. Els estudiants feren barricades al carrer i els enfrontaments portaren a ms dun miler de ferits.Les centrals sindicals es varen solidaritzar amb els estudiants. Els joves i intel.lectuals criticaven la societat consumista i materialista, la rutina de la vida quotidiana i reinvindicaven tornar a la fantasia creadora, espontaneitat, la llibertat, lautodeterminaci de lindividu.) i la PRIMAVERA DE PRAGA ( procs democratitzador dels comunistes txecs que volien ms llibertats i autonomia de lURSS. LURSS de Bresnev va intervenir i va vencer la revolta).

- El moviment obrer.

Les mesures econmiques del Pla destabilitzaci i el desenvolupament econmic dels anys 60 van potenciar el desenvolupament de la classe obrera (molta ma dobra va venir del camp).

Els sindicats ms importants el 1936, la CNT i la UGT van passar a tenir un paper testimonial. En canvi va apareixer a Astries el 1962 una organitzaci clandestina: Les COMISSIONS OBRERES (CCOO). A Barcelona es van fundar el 1964, a la parroquia de Sant Medir, amb participaci de militants comunistes i catlics. (Desprs del fracs de les guerrilles comunistes i anarquistes (maquis), els comunistes canviaren destratgia poltica i crearen organitzacions de masses, que en el terreny sindical, es concretaren en comissions de treballadors a les empreses a fi dactuar dins del sindicat vertical del rgim.Lany 1966 decidiren presentar-se a les eleccions sindicals i obtingueren la meitat dels delegats elegits. El 1967 van ser declarats il.legals.) Va lluitar per aconseguir millores salarials i de les condicions de vida. El seu responsable a Catalunya va ser Cipriano Garca, i a nivell espanyol Marcelino Camacho. A partir de 1967 el sindicat va ser perseguit i el 1972 els seus principals dirigents van ser detinguts. Posteriorment sels va jutjar en lanomenat procs 1001 i van ser condemnats a llargues penes de pres. A partir de 1973 ( crisi econmica) les vagues es multiplicaren i CCOO va tenir un paper molt important.

- La qesti basca.

La poltica franquista pretenia acabar amb els nacionalismes que demanaven el dret a lautogovern especialment a Catalunya i al Pas Basc. Els nacionalismes van resistir, i el 1959 es va crear ETA. (Euskadi Ta Askatasuna, Euskadi i llibertat), grup independentista nascut arran duna escissi (dun grup destudiants de Guipuscoa i Biscaia) del Partit Nacionalista Basc (PNB). En un principi no es va produir cap ruptura ideolgica amb el nacionalisme burgs del PNB. Noms desitgen ms activitat. Es definia com nacionalista, aconfessional i democrtica.

A partir de 1962 comena a evolucionar (es radicalitza) i a partir de l967 passa a la lluita terrorista ( es decid la lluita armada i es va situar en plantejaments revolucionaris).Exigia la independncia total dun gran Euskadi integrat tamb per Navarra i el Pas Basc francs.

Lany 1967 es col.locaren bombes en punts representatius de la dictadura: sindicat vertical, Falange, Gurdia Civil...

Lany 1968 es va realitzar el primer atemptat contra el cap de la policia poltica a Guipscoa.

Lany 1970 va tenir lloc el procs de Burgos. Van jutjar-se 16 membres dETA acusats de latemptat del 1968. Dels 16, 6 van ser condemnats a mort , la qual cosa va aixecar una onada de protestes tant dins dEspanya com a lestranger. Fins i tot el Vatic va demanar la conmutaci de les penes de mort. A Catalunya un grup dintel.lectuals es van tancar a Montserrat per expressar la seva protesta (van demanar: lanul.laci de les condemnes, lamnistia poltica, abolici de la pena de mort, llibertats democrtiques). Franco va haver de cedir a les pressions i va conmutar les penes de mort per llargues penes de pres.

Lany 1973 (20/12/73) assassinat de Carrero Blanco.

El 1974 es va tornar a replantej la qesti de la lluita armada, conflicte resolt amb una nova escissi (la militar, partidaria de la violncia i la politico-militar, partidria de combinar accions de masses amb la violncia)

La fi del franquisme port a una treva dETA, iniciada el 1976 en la que ETA-M don suport en les eleccions generals a les forces abertzales aplegades a ALSASUA (1977) de la qual sortiria Herri Batasuna. Al maig de 1977, ETA-M reprengu la lluita terrorista.

- La Nova Can.

Es convert en el principal vehicle de normalitzaci lingstica i de concienciaci catalanista.

Lany 1959 i amb la idea darribar al pblic jove a travs de la msica es public un Manifest titulat: "Ens calen canons dara" en que es deia que "hem de cantar canons nostres, fetes ara i que tinguin actualitat".

Lany 1961 Miquel Porter i Josep M Espins crearen els SETZE JUTGES que fan les primeres actuacions en locals universitaris, centres parroquials etc. Es proposava impulsar el moviment de la NOVA CAN i reivindicava la normalitzaci del catal en el mn de la msica moderna.

El nucli central dels Setze Jutges sampli amb nous cantants com F. Pi de la Serra, Guillermina Motta, Joan Manuel Serrat, M del Mar Bonet i Llus Llach. Raimon en el inici de la seva carrera hi estigu tamb vinculat.

La Nova Can es distanciava de la msica tradicional i folklrica: feia servir lletres de qualitat, escrites pels mateixos cantautors, recuperava poemes dautors catalans (Pere Quart, Ausis March, Salvador Espriu etc.).

La Nova Can reb el suport de la burgesia nacionalista que li va donar el suport necessari (amb la creaci de lempresa discogrfica EDIGSA). Destaquen canons com Lestaca, de Llus Llach o Diguem no! ,de Raimon.

- LAssemblea de Catalunya. (7 de novembre de 1971).

Loposici catalana va donar un pas endavant quan es constitu lany 1966 la TAULA

RODONA, primera plataforma pluripartidista antifranquista en la que hi havia tots els partits poltics clandestins. Posteriorment, lany 1971 aquests grups doposici impulsaren lASSEMBLEA DE CATALUNYA (es constitu a lEsglusia de Sant Agust de Barna.) amb un programa com de 4 punts:

1) la consecuci de llibertats poltiques.

2) amnistia per a tots els presos poltics.

3) autonomia (reinstauraci de lEstatut del 32)

4) coordinaci amb la resta de pobles de lestat espanyol.

Va promoure grans mobilitzacions (1972 i 1973). Aquest organisme va permetre que la lluita antifranquista sortis dels cercles clandestins i sescamps a tot el territori catal entre sectors de tota mena: comunitats cristianes, sindicats, sectors professionals, persones a ttol individual.

LEVOLUCI ECONMICA.

Podem dividir levoluci econmica durant el rgim franquista en dos grans perodes delimitats per lany 1959: duna banda, letapa que coincideix amb la fase poltica totalitria del rgim (1939-1950), caracteritzada per la depressi i lestancament; laltra que comprn el perode dexpansi econmica propiciada pel Pla dEstabilitzaci (1959-1973) i la crisi final de la dictadura (1973-1975)

1) La llarga postguerra (1939-1959)

Obviament,la guerra civil va comportar fora destrucci i uns costos econmics importants: enormes despeses en armament, calculades en 300.000 milions de pessetes de l964, estralls en edificis pblics, i xarxes de comunicaci (per exemple la xarxa ferroviria), etc. El resultat va ser un descens important de la producci agrcola i industrial.

El que no va ser tan lgic, per, s que lestancament i la depressi econmica continuessin durant gaireb vint anys. Aix, entre el 1939 i el 1954, la major part de la poblaci espanyola va treballar ms que abans de la guerra, per les condicions laborals eren pitjors, i el seu nivell de vida, ms baix. Durant els anys quaranta la renda i la producci es van mantenir per sota del que havien estat abans de la guerra.Noms es va arribar al nivell de 1935 a partir dels anys 1953 i 1954, quan sinicia un lleuger creixement. En canvi, els pasos europeus que van participar a la II guerra mundial, entre el 1948 i 1950 ja havien recuperat els ndexs econmics anteriors al conflicte bl.lic.

1.1 Lautarquia (1939-1950) (Poltica econmica prpia dels feixismes encaminada a lautosuficincia dun sistema econmic, amb la reducci de les importacions, desprs de laplicaci de mesures fiscals, duaneres i monetries, i laprofitament dels recursos propis. En el cas espanyol, a ms, lautarquia va venir obligada per lallament internacional al rgim franquista. Durant lautaquia sestimulava a la poblaci, mitjanant cartells o altres recursos publicitaris, ladquisici de productes espanyols)

Tots els testimonis de la dcada de 1940 recorden aquella poca com el temps de les restriccions elctriques (tall del subministrament denergia elctrica a tota la poblaci durant algunes hores al dia), la fam i la misria. Lobsessi de la poblaci era obtenir aliments fent llargues cues a les botigues o b intentant aconseguir algun producte destraperlo. Aquesta situaci es donava principalment per la poltica econmica de la primera etapa de la dictadura, didees molt simples, a ms de les dificultats afegides que comportava la situaci internacional, amb la II guerra mundial (fins el 1945) i lallament poltic del rgim (fins al 1950). Aquest allament va ser el resultat de la vinculaci de la dictadura als pasos de lEix (Alemanya i Itlia).

El franquisme, fidel a la ideologia feixista, va optar en matria econmica per una autarquia que es va caracteritzar per dos fets:

- la voluntat dallar-se econmicament de lexterior ( refs de lentrada de capital estranger, limitaci de les importacions i exportacions, aprofitar els recursos econmics propis...).

- La intervenci de lEstat en la producci i la distribuci de bns (el govern racionava els productes que classificava com a escassos, com per exemple el pa, loli, sab, tabac per mitj de la cartilla de racionament, o productes industrials com el cot), en la fixaci de preus del mercat , de valors de canvi de la moneda, lautoritzaci dinversions industrials, el subministrament de primeres matries, permisos per a importar primeres matries, els salaris dels obrers... (amb aquest sistema se substituen els mecanismes habituals de la poltica de mercat.)

En el marc daquesta poltica autrquica, el 1941 es va crear lINI (Intituto Nacional de Industria) , amb la finalitat que lEstat pogus fabricar aquells productes necessaris que lempresa privada no estava en condicions de produir. (Aquest organisme solia estar molt mal gestionat, i va esdevenir una font de dficit pblic).

Lobjectiu daprofitar els recursos propis, per, es va demostrar impossible, ja que Espanya no produa matries primeres imprescindibles, com ara el cot (tan important per a la indstria txtil catalana), ni possea prou fonts denergia, com per exemple petroli (va instal.lar els gasgens en els cotxes, uns aparells que produen a base de carb o de llenya un gas que sutilitzava com a combustible). Tampoc possea els aliments suficients per a tota la poblaci, la qual cosa encaria els productes de primera necessitat, que es racionaven per mitj de cupos de lEstat. (quantitat de matries primeres o energtiques que concedia lEstat a determinades empreses perqu funcionessin.A vegades alguns empresaris, que declaraven tenir empreses que no tenien, els venien en el mercat negre).

A tot plegat, cla afegir-hi, com a causa de distorsi econmica, els intents conscients i deliberats de desindustrialitzar Catalunya i el Pas Basc, territoris que els vencedors consideraven polticament i socialment perillosos. El mateix Franco va assenyalar aquest objectiu lany 1944, en afirmar que calia descongestionar las grandes i peligrosas concentraciones industriales de Vizcaya y Barcelona . Aix, al principi, la creaci de noves fbriques nomes sautoritzava si sintal.laven fora de Catalunya, i fins i tot a la dcada de 1940 es va obligar a algunes empreses catalanes a traslladar-se a altres indrets dEspanya.

No tothom, per, va patir de la mateixa manera els efectes de la depressi econmica. A ms de les persones dedicades a lestraperlo i del fucionariat corrupte, bastants empresaris es van beneficiar de la pau social imposada pel rgim, grcies a labolici dels sindicats, a la prohibici del dret de vaga o a lafiliaci obligatria al sindicat vertical. En aquestes condicions, la classe obrera va haver de resignar-se al deteriorament de les seves condicions de vida, sobretot a la baixada real dels salaris, que van retrocedir fins al nivell real de 1913.

La baixada real dels salaris explica dos aspectes socioeconmics caracterstics de lautarquia:

- Laugment del marge de beneficis de les empreses, malgrat la caiguda de la productivitat.

- Loferta de llocs de treball, ja que els empresaris van preferir augmentar en nombre de treballadors, cosa que resultava ms barata, ms que no pas modernitzar la maquinria, que era molt difcil dobtenir i molt cara. Un dels sectors que va mantenir la maquinria envellida i obsoleta va ser el txtil catal.

- La dcada de 1950.

Entre 1951 i el 1957, Espanya va comerar a recuperar la situaci econmica del 1935. Tot i que el rgim no va abandonar lautarquia de manera explcita, s que va suprimir algunes mesures intervencionistes, com ara la cartilla de racionament (1952).Aix, juntament amb la fi de lallament internacional i linici de lajut nord-americ, amb els prstecs de 1949 i 1950, va permetre un creixement econmic moderat. Les mobilitzacions socials i obreres com la de Barcelona de 1951 (vaga de tramvies) per la carestia de la vida, van permetre arrencar millores salarials.

El creixement econmic de la dcada, per, no va ser equilibrat, i va tenir dues conseqncies: duna banda, un augment important de la inflaci arran dels increments salarials, que repercutien immediatament en laugment dels preus; de laltra, el pagament de les importacions, cada vegada ms nombroses i cares, que feia disminuir les reserves de divises de lEstat fins a arribar a la insolvncia (any 1957), situaci que va plantejar la necessitat dun pla destabilitzaci. Una de les poques novetats positives en el sector industrial va ser la instal.laci a Barcelona de la factoria dautombils SEAT, que es va establir a la Zona Franca lany 1953, i que des de 1957 va comerar a produir el Seat 600, que va esdevenir el smbol del desenvolupament espanyol dels anys seixanta.

2) Lexpansi econmica (1959-1973).

Malgrat la tmida recuperaci dels anys cinquanta, al final dalquella dcada la situaci econ+omica dEspanya era preocupant. Aix, per exemple, el 1959, Espanya es podria haver quedat sense petroli per manca de diners pblics per pagar-lo. Davant daquesta situaci, ja el 1957 Franco incorpor al govern un grup de tcnics experts en economia, els anomenats tecncrates, molts dels quals estaven vinculats a la instituci religiosa OPUS DEI. Els ms destacats van ser Mariano Navarro Rubio, ministre dHisenda, i Alberto Ullastres, ministre de Comer, els quals van preparar el Pla dEstabilitzaci de 1959.

Aquest pla, tenia dos gran objectius:

a) aturar la inflaci, s a dir, estabilitzar els preus i els salaris.

b) liberalitzar el sector exterior, s a dir, deixar importar capitals i donar ms llibertat per a les importacions i exportacions.

Aquest pla tamb va devaluar la pesseta (1 dlar equivalia a 60 pessetes) i va impulsar una tmida reforma fiscal.

Bsicament, doncs, el Pla destabilitzaci va consistir en la modificaci de lautaquia i el lestabliment de les bases per convertir progressivament leconomia espanyola en un sistema capitalista clssic.

Aquest pla es va dur a terme perqu la situaci econmica, com a conseqncia de lautarquia era desastrosa, i no pas per la voluntat o iniciativa de Franco. El dictador no tenia cap confiana en un pla que anava contra els seus principis ideolgics, i noms va acceptar-lo per la situaci de fallida de lEstat i la insistncia dels nous ministres.

Durant els primers mesos, els resultats del pla van ser negatius ( descens de la productivitat de les empreses, els sous dels treballadors van baixa, van augmentar el nombre daturats...)per a partir de 1961 es van comear o notar els efectes positius.

Catalunya en va sortir beneficiada, Durant la segona meitat de la dcada de 1960, moltes fbriques es van traslladar de Barcelona als municipis propers del Baix Llobregat, del Valls Oriental i del Valls Occidental, i tamb a Tarragona i a Girona on es van crear noves fbriques.

2.1) Les causes de lexpansi econmica.

Per crear de nou o desenvolupar una indstria, calia tenir prou diners, s a dir, un finanament suficient per construir instal.lacions, comprar les mquines i pagar la m dobra fins que lempresa nova tingus beneficis.Es evident , per, que els recursos econmics disponibles a lEspanya dels anys seixanta no eren suficients. Calia trobar alternatives i aquestes van ser el turisme, les inversions de capital estranger i lexportaci de m dobra.

Lexpansi sostinguda de leconomia dels pasos occidentals des de lany 1958 va propiciar que vingus a Espanya, sobretot a les costes, un nombre creixent de turistes estrangers, fenomen directament relacionat amb la forta devaluaci de la pesseta provocada pel Pla dEstabilitzaci. Les divises, s a dir, els diners aportats pel turisme, van ser una de les fonts de finanament ms importants del desenvolupament espanyol. El 1961 van arribar uns 7 milions de turistes. Lany 1970 es va arribar a 24 milions anuals. A Catalunya va impulsar el creixement de diverses rees de la costa, especialment la Costa Brava i la Costa Daurada.

Daltra banda, el fet que a Espanya hi hagus una dictadura en qu es reprimia el moviment obrer, que no hi hagus dret de vaga, que la m dobra fos ms barata que a lestranger i, a ms, que es paguessin menys impostos, va servir per atreure el capital de les empreses estrangeres. En una poca dexpansi generalitzada, Espanya era el pas idoni per invertir i obtenir bons beneficis. El capital estranger va aportar prop del 20 % de la inversi industrial i va suposar la implantaci a la pennsula dempreses multinacionals.

Tamb va contribuir al creixement econmic espanyol lexportaci de m dobra. La situaci expansiva a Europa oferia, en alguns pasos, molts llocs de treballs que no eren coberts pels seus habitants, la qual cosa, va estimular molts espanyols a anar a treballar a lestranger. Daquesta manera, la dictadura franquista aconseguia un doble objectiu: els treballadors espanyols a lestranger enviaven part del seu sou als seus familiars que shavien quedat a Espanya, i, alhora, es redua lindex datur del pas.

Un altre cause de lexpansi econmica dEspanya van ser els plans de desenvolupament

(previsions per a quatre anys en qu es fixaven , per part de la Comisaria del Plan els objectius del sector pblic i les indicacions per a la iniciativa privada. El I Pla (1964-67) volia reestructurar la indstria, millorar lagricultura i fomentar el desenvolupament regional amb la creaci de zones industrials en rees geogrfiques que no en tenien com Burgos, Huelva,Vigo, Saragossa,la Corunya, Sevilla, Valladolid. Es volia que el creixement econmic redus els desequilibris regionals, per va tenir una eficcia limitada. El II pla (1967-69) no difer gaire del primer.Aquesta vegada es don prioritat als problemes especfics de les grans ciutats, que creixien molt per la immigraci, i es crearen nous nuclis de desenvolupament. El III pla va ser un fracs.Va congelar la poltica de pols de desenvolupament i don prioritat a la contrucci dinfraestructures.) impulsats pel govern franquista. Aquests plans consistien bsicament a invertir diners estatals per condicionar un seguit despais, que es dotaven dinfraestructures ( carreteres, aigua, enllumenat ,etc), per instal.lari indstries. Aquests espais de nova creaci van ser anomenats polgons industrials o pols de desenvolupament. El sl daquests polgons era relativament barat, amb la qual cosa sestimulaven la inversi prpia i lestrangera per establir-hi indstries. A Catalunya van tenir gran importncia el polgon industrial de la Zona Franca de Barcelona i el polgon petroqumic de Tarragona.

2.2) La crisi (1973-75).

Lexpansi econmica dels anys seixanta, per, es va aturar a partir del 1973, a causa duna crisi que tenia causes externes (laugment del preu del petroli de 4,6 dlars per barril a 11,92 dlars); per la situaci poltica peculiar que vivia Espanya, amb una altra crisi interna, la del final del rgim poltic, amb Franco en ple declivi fsic, va complicar la situaci.

El primer factor de la crisi fou la inflaci. El segon factor va ser la caiguda de la relaci dintercanvis (que provoc un dficit important de la balana comercial (de 3500 milions de dlars el 1973 a 7000 milions el 1975). El tercer factor va ser laugment del dficit pressupostari, originat perqu lEstat tenia ms despeses que ingressos.

Aquesta situaci, a ms, es va agreujar per lenduriment final del rgim i la pressi reivindicativa de sectors importants de la societat.

1) La Transici poltica. El regnat de Joan Carles I.Franco mor finalment el 20 de novembre de 1975. Aquest fet precipit un procs de transici poltica, les bases del qual les havia posat lantifranquisme temps enrere. Aquest procs va comptar des de llavors amb la intervenci dels sectors reformistes procedents del mateix rgim, amb el rei com a referent principal. El resultat final fou lestabliment dun rgim democrtic que es materialitz en la Constituci del 1978 i en una ordenaci autonmica sense precedents.

1.1) De la ruptura democrtica a la reforma polticaUn cop mort Franco, el 22 de novembre de 1975 Joan Carles de Borb va ser proclamat rei dEspanya. Inicialment, aix no provoc cap canvi. Arias Navarro fou confirmat president dun govern que va mantenir una poltica immobilista, incapa de dur a terme cap democratitzaci. Lnic que feien els seus ministres, com Manuel Fraga Iribarne, era realitzar unes tmides reformes jurdiques mentre que reprimien amb duresa les mobilitzacions populars i loposici antifranquista (que agaf la iniciativa), que demanaven la democrcia.

Una gran part de les organitzacions desquerres shavien organitzat en dues plataformes: la Junta Democrtica, impulsada pel PCE, liderat per Santiago Carrillo, i la Plataforma de Coordinacin Democrtica, organitzada al voltant del PSOE, encapalat per Felipe Gonzlez. Aviat les dues plataformes suniren en un sol organisme, Coordinacin Democrtica, conegut popularment com Platajunta.

Aix, loposici va definir una alternativa unitria amb la formaci del Consell de les Forces Poltiques de Catalunya pels partits poltics catalans i amb la creaci de Coordinacin Democrtica, a la resta dEspanya. Loposici plantejava que un govern provisional convoqus eleccions constituents en un marc democrtic i el restabliment provisional de lEstatut del 1932 a Catalunya.

Daltra banda, loposici propugn la ruptura democrtica (trencar amb el rgim per establir un sistema democrtic sense pactar amb ning) i impuls mobilitzacions reivindicatives. Durant el final del franquisme i el principi de la monarquia (1975), al carrer es donaren una srie de reivindicacions que tenien un crit unnim - llibertat poltica, amnistia, estatut dautonomia:

llibertat poltica als presos poltics, a aquells que havien lluitat contra la dictadura, i estaven a la pres o a lexili.

amnistia

estatut dautonomia --- demanat per les nacionalitats histriques (Galicia, Pas Basc i Catalunya). Es fu una Espanya autonmica, per no noms de tres estatuts sin de molts ms.s el dia 1 de juliol de 1976 quan podem comenar a parlar de la Transici, ja que des de la mort de Franco fins aquest moment no ha passat res rellevant. s en aquesta data quan comena el govern dAdolfo Surez, ja que el 30 de juny havia dimitit el govern dArias Navarro, en comprovar que no tenia el suport del rei Joan Carles. El nou president, juntament amb Torcuato Fernndez Miranda (gran coneixedor de les lleis franquistes), fou decisiu en la transici:

va iniciar contactes amb loposici

va adoptar algunes decisions significatives, com una tmida amnistia

va elaborar la Llei de Reforma Poltica (LIRP) --- era un text curt, que: proclamava la democrcia i la sobirania popular a Espanya

preveia la transformaci de les Corts franquistes en un Congrs de Diputats i un Senat elegits per sufragi universal desmantellava les institucions de la dictadura anunciava eleccions amb el concurs de partits polticsLa tramitaci de la llei es dugu a terme grcies a la renovada fora del reformisme dins del rgim i al fet que es don garanties que no sexigirien responsabilitats als implicats en la dictadura, que conservarien la seva posici social i que lesquerra comunista es mantindria illegalitzada.

Quan el govern va convocar el 15 de desembre de 1976 el referndum per aprobar la LIRP, loposici democrtica (que veia amb preocupaci la presncia privilegiada de les forces franquistes i que considerava ambigu el projecte) va fer campanya per labstenci. Tot i aix i el fet que el franquisme demanava el no, la resposta totalitria del s (94%) del referndum va donar la iniciativa poltica al govern i oblig loposici a un replantejament de la seva estratgia:

va abandonar-se la ruptura democrtica, passant a una ruptura pactada saccept la monarquia com a forma destat lacci dels partits poltics va desplaar el protagonisme dels organismes unitaris i de les mobilitzacions populars1.2) Les eleccions democrtiquesLes eleccions a Corts Constituents van ser fixades pel 15 de juny de 1977 (eren les primeres eleccions lliures des de lany 1936). Tot i aix, abans shavien liquidat la legislaci i les institucions fonamentals del franquisme com el Movimiento Nacional. Tamb van legalitzar-se els partits poltics, destacant PCE i PSUC, malgrat loposici militar i del bnker (nucli dur del franquisme que es negava a cap canvi). Malgrat aix, la violncia dels grups ultres shavia intensificat i lincrement de la violncia terrorista (GRAPO [Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre], ETA...) augmentava la tensi poltica i social.

al voltant de Surez es cre la Unin de Centro Democrtico (UCD), que englobava quinze grups diferents de centre, com el reformisme franquista, democristians, liberals i alguns socialdemcrates

la dreta franquista era representada per Alianza Popular (AP) amb Manuel Fraga Iribarne (antic ministre de Franco) el PSOE (Partido Socialista Obrero Espaol) defin un socialisme democrtic al voltant de Felipe Gonzlez i Alfonso Guerra [PARTIT HISTRIC] el PCE (Partido Comunista de Espaa) a Catalunya, el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)-, amb dirigents histrics com Santiago Carrillo, fou la principal organitzaci de lluita antifranquista a la dcada dels 60 i als primers anys de la dels 70 [PARTIT HISTRIC] entre els partits nacionalistes, destacaren el PNB (Partit Nacionalista Basc) amb Carlos Garaikotxea i EE (Euskadiko Eskerra), al Pas Basc, i a Catalunya ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) amb Heribert Barrera -encara no legalitzat a causa del seu republicanisme-; CDC (Convergncia Democrtica de Catalunya) amb Jordi Pujol i UDC (Uni Democrtica de Catalunya) que ms tard formarien la coalici CiU (Convergncia i Uni). Aquests partits no van obtenir un representaci gaire important, tot i que els va permetre estar presents en la nova configuraci de lEstat que es faria lany segent, un cop aprovada la Constituci.

Les eleccions de 1977 van donar el triomf als partits que van emprar un llenguatge ms moderat i no es van mostrar gaire radicals. Aix, la UCD, que es configur com a colici de centredreta, va guanyar ms de sis milions de vots, seguida del PSOE, amb ms de cinc milions. Les eleccions allunyaren el PCE de les expectatives previstes i deixaren AP en un quart lloc.

A Catalunya, en canvi, el triomf fou per les esquerres: per la coalici del PSC (Partit Socialista de Catalunya) i el PSOE, encapalada per J.Revents (28% vots), i el PSUC liderat per G.L.Raimundo (18% vots). Al Senat simposava la candidatura dEntesa dels Catalans (socialistes, comunistes, republicans). Els Centristes de Catalunya-UCD es van quedar en el 16%, resultat similar al Pacte Democrtic (CDC, UDC...) de Jordi Pujol.

1.3) Letapa constituent (1976 -1978) i la forja de lautonomia catalanaLa redacci de la Constituci va estar a crrec duna ponncia en la qual hi havia representats els principals grups del Congrs dels Diputats, amb 3 diputats centristes (UCD), 1 de socialista (PSOE), 1 de comunista (PCE-PSUC), 1 de nacionalista (Minoria Catalana, formada per ERC, CDC i UDC, entre daltres) i 1 dAlianza Popular (AP). Aquests set diputats sn coneguts popularment com els pares de la constituci.

Era un text curt (169 articles), flexible, que definia Espanya com:

un Estat democrtic i social de dret un estat organitzat com a monarquia parlamentria on la Corona veia drsticament retallades les seves atribucions i on lexrcit quedava sotms al poder civil

un estat de carcter no confessional (llibertat religiosa)

A ms, feia un ampli reconeixement de drets collectius i llibertats individuals, abolia la pena de mort i substitua tota la legislaci anterior. Poc desprs, el 6 de desembre de 1978, fou aprovada en referndum amb un 88% de vots afirmatius (lnic lloc on no va sortir votat afirmativament va ser al P.Basc). Posteriorment, el 27 de desembre, el rei jurava la Constituci i, aix, Espanya passava a ser una monarquia parlamentria amb un sistema plenament democrtic. s a dir, que, com que la constituci s lestat liberal ms avanat, cont all propi del liberalisme (sufragi universal, sobirania nacional i divisi de poders.

Daltra banda, una de les principals caracterstiques de la Constituci era la nova organitzaci territorial de lEstat que liquidava lordenaci centralista i definia nacionalitats (Catalunya, Pas Basc, Galcia) i regions autnomes, que se superposaven a les provncies. Sobria daquesta manera el cam a la formaci de Comunitats Autnomes, amb autogovern i institucions prpies, que haurien de quedar definits en els respectius estatuts.

A Catalunya la reivindicaci autonmica, que havia estat impulsada anteriorment, collabor al restabliment provisional de la Generalitat i al retorn del seu president a lexili, Josep Tarradellas, el 23 doctubre de 1977. Poc desprs es va materialitzar lautonomia basca amb laprovaci del Consell General Basc, i es va constituir la Xunta provisional de Galcia.

1.4) La crisi econmica i els Pactes de la Moncloa

El 1973 lOPEP (Organitzaci de Pasos Exportadors de Petroli) dugu a terme una pujada del preu del petroli tan forta que fu esclatar una important crisi econmica que afect tota Europa, i sobretot a les principals potncies industrials com eren Anglaterra i Alemanya.

Espanya, per la seva part, tamb es vei afectada, tot i que no tant, ja que no era una potncia industrial, sin que la seva economia era principalment agrcola. Per aix, el 1975 lendarreriment tecnolgic industrial, el pes de les activitats tradicionals (siderrgica, txtil...) i lelevat consum de petroli situaren leconomia en una situaci de crisi extrema. A ms, latur sincrement molt des daquest moment i encara en lactualitat est augmentant.

Per a solucionar aquesta crisi, tots aquells relacionats amb la situaci econmica es reuniren en el Palau de la Moncloa i signaren els anomenats Pactes de la Moncloa, el 27 doctubre de 1977. Aix, shi reuniren amb el govern de Surez els partits poltics, els sindicats obrers (CCOO [comunista, amb MARCELINO CAMACHO] i UGT [socialista, amb NICOLS REDONDO) i representants de la Patronal (representants dels empresaris).

Decidiren que cadascuna havia de posar de la seva part, ja que shavia dadoptar un conjunt de mesures per i empendre una srie de reformes:

mesures urgents, a curt termini, contra la inflaci i el desequilibri exterior, com:

una poltica monetria que freni lexpansi de la massa monetria

una poltica pressupostria que redueixi el dficit pblic

la fixaci dun canvi de la pesseta, devaluant-la, per reduir la deuda exterior

lobligaci dincrementar els salaris en base a la inflaci prevista, per sense que mai siguin superiors a la inflaci

contra latur es presenten una srie de normes que permetin la contractaci temporal (flexibilitzar els contractes)

reformes necessries a mig termini per repartir els costos de la crisi:

la fiscal i la de ladministraci tributria per a que tots els ciutadans paguin els seus impostos (ja que en aquells anys poca gent ho feia)

laplicaci dun control reial a la liquiditat i solvncia dels bancs i caixes destalvis

flexibilitzar el mercat laboral: en temps de Franco lacomiadament era prcticament impossible.

A ms, sacordava que el govern elabors un pla dampliaci de serveis socials, en qu es dons prioritat a la construcci descoles i a la realitzaci de diverses inversions pbliques.

1.5) Letapa centrista (1978 1982)Un cop aprovada la constituci, es tornaren a convocar eleccions legislatives per al dia 1 de mar de 1979. Els resultats dels comicis van ser molt semblants als de 1977, per el triomf de la UCD, amb Surez, fou ms ajustat.

Durant el perode 1978-1982, es produ el primer desenvolupament legislatiu de la Constituci acabada daprovar. Es van votar a les Corts els estatuts dautonomia del Pas Basc, de Catalunya i, ms tard, de Galcia, aprovats tamb en referndum. Durant els dos anys segents van ser aprovats els estatuts de totes les altres comunitats autnomes.

El nou govern va afrontar la crisi econmica amb la continutat duna poltica de consens que va comportar laprovaci de lEstatut dels Treballadors (1979). Per leficcia de la seva gesti fou qestionada, cosa que permet a loposici reforar-se. El fracs relatiu de la UCD a les eleccions municipals de 1979, que permeteren la formaci dajuntaments desquerres a les grans ciutats, i la derrota a les autonmiques tant de Catalunya com del P.Basc, afebliren un govern que, des de llavors, pos obstacles al desplegament autonmic.A ms, en aquest perode es produ linici dun perode de dificultats per al govern de la UCD, a causa de les fortes pressions dels sectors nostlgics de la dictadura franquista. A ms, el terrorisme dETA i dels GRAPO contribu a afeblir la ja dbil democrcia que siniciava. Aquesta crisi es trasllad a linterior del partit on Surez shavia manifestat ms efica en el desmantellament del franquisme que en la construcci de la democrcia, la qual cosa el priv dexercir un lideratge incontestat dins la UCD i com a president de govern. Per tot aix, dimit el 19 de gener de 1981.

La dimissi de Surez va ser aprofitada per un grup de militars, en convivncia amb les forces dextrema dreta, per intentar un cop dEstat. Amb lobjectiu de destruir la democrcia, el 23 de febrer de 1981, el dia que es votava la investidura del nou president de govern Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982), un grup de militars i membres de la Gurdia Civil (entre els que hi havia el tinent coronel Tejero) van assaltar el Congrs dels Diputats. Els parlamentaris i el govern van quedar segrestats en mans dels colpistes, tot i que lintent dinsurrecci militar noms va triomfar a Valncia, on el capit general Milans del Bosch treia els tancs al carrer. La incertesa dur fins que de matinada, finalment, el rei va desqualificar els sublevats.

Per els efectes de lamenaa antidemocrtica es deixaren sentir, ja que el procs autonmic quedava retallat amb laprovaci de la Llei Orgnica dHarmonitzaci Territorial (LOHPA de 1982), que frenava el desmantellament autonmic, i es produia la definitiva desintegraci de la UCD.

2) Letapa socialista (1982 1996)2.1) El canvi socialista

En les eleccions legislatives celebrades loctubre de 1982, el PSOE obtingu la majoria absoluta mentre la UCD (fins que es desintegrar) i el PCE senfonsaven, AP emergia com el partit de la dreta, i es consolidava el nacionalisme conservador del PNB i de CiU. La victria socialista va presentar-se sota la consigna del canvi, que liquidava definitavament el franquisme, i va estar encapalada per un lder carismtic, Felipe Gonzlez, i un discurs de modernitzaci que incorporava un ampli programa de reformes.

Els socialistes van proposar-se de superar la forta crisi econmica que afectava Espanya, i van iniciar la construcci dun model dEstat semblant al de pasos com Alemanya, en letapa en qu eren governats per poltics socialdemcrates.

A nivell de poltica interior destaquen:

va impulsar-se la reconversi industrial i la liberalitzaci econmica per tal de rellanar la iniciativa privada, modernitzar laparell productiu, limitar la inflaci i afavorir els beneficis empresarials

lluita contra latur i reforma laboral (protecci dels aturats)

universalitzaci de la sanitat pblica gratuta i sistema de pensions (Estat del benestar)

reforma fiscal --- augmentar els impostos directes, cosa habitual als pasos desenvolupats (per fer front a la despesa pblica, mantenir lEstat del benestar) i distribuir millor el pes de la recaptaci impostiva. Fou important per reduir les bosses de frau.

reforma de lensenyament --- la LOGSE (Ley Orgnica General del Sistema Educativo) potencia lensenyament pblic per damunt del privat, tot i que va subvencionar lescola privada (concertada), i establ lensenyament obligatori i mixt fins als 16 anys (abans era fins els 14)

regular la llei davortament --- en tres supsits: cas de perill de la vida de la mare, malformacions del fetus i violaci. La llei va provocar lenfrontament amb lEsglsia i els sectors socials ms conservadors.

reforma de lexrcit --- per Narcs Serra, redueix el nombre de soldats, professionalitza lexrcit i, sobretot, consegueix la seva subjecci al poder civil (amb aix aconsegueix acabar amb el perill del colpisme)

lexpropiaci del holding RUMASA (associaci dempreses propietat de J.M Ruiz Mateos). Llavors, pass a ser propietat de lEstat, que, en un procs lent, anar privatitzant novament les empreses. Aix fou dut a terme pel ministre Miguel Boyer.

A nivell de poltica exterior destaquen:

lentrada dEspanya a lOTAN (Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord [ORGANITZACI MILITAR NASCUDA EL 1949 COM A RESPOSTA AL PERILL SOVITIC] ), per noms entr a lestructura poltica, no a la militar. El poble espanyol va tenir loportunitat de donar la seva opini a travs dun referndum, tot i que els socialistes shi havien oposat anteriorment. Aix, Espanya deixava enrere el seu neutralisme militar i entrava a formar part dun dels dos blocs militars (concretament en loccidental) que existien en la Guerra Freda.

lentrada dEspanya a la Comunitat Econmica Europea (CEE) el 1986. Espanya trencava el seu allament; lingrs va permetre un important desenvolupament econmic.

2.2) El declivi socialistaLa causa principal fou el fet de que, tot i que ja havia acabat la crisi econmica i sestava en un recuperaci, quan es comen a plantejar-se la redistribuci dels beneficis, noms guanyaren diners empresaris i banquers, no els treballadors, aturats, pensionistes... Aix provoc malestar social i provoc les crtiques dels sindicats UGT i CCOO. Tot aix provoc la vaga general de 1988, que supos una veritable fractura social i fort desgastament del PSOE.

Com a conseqncia, perd gran quantitat de vots en les eleccions de 1989, al mateix temps que loposici conservadora, AP, es transformava en Partit Popular (PP), amb Jose Maria Aznar al capdavant, ja que pretenia donar una imatge ms moderada, ms centrista.

Laltra causa del declivi socialista fou els GAL (Grupos Antiterroristas de Liberacin), grups de pistolers que atemptaven contra membres dETA (que desprs duna treva reapareix a finals dels 70 i principis dels 80), usant els mateixos mtodes. Es creia que darrere estava el PSOE, i per aix el desgast.

Tamb foren importants els casos de corrupci econmica, vinculats a alts crrecs de ladministraci socialista. Un exemple fou lanomenat cas Filesa, cas de corrupci consistent en la creaci duna trama dempreses (Filesa, Malesa i Time-Export), la finalitat de la qual era la financiaci illegal del PSOE, per fer front als costos originats per les campanyes electorals.

A ms, a partir de 1992 es desacceler el creixement econmic, fet que produ el gir de les classes mitjanes cap al conservadorisme, cap al PP.

Daltra banda, les divisions en el s del PSOE, entre Felipe Gonzlez i Alfonso Guerra, entre daltres, debilit el partit, que a les eleccions de 1993 perdia ja la majoria absoluta, cosa que feia que hagus de pactar amb el PNB i CiU. Per altra banda, a les eleccions europees de 1994, el PSOE fou derrotat, i aix anunciava que a les properes eleccions generals el vot es podria decantar cap al PP.

3) Els governs del Partit PopularLes eleccions generals de mar del 1996 van ser guanyades pel Partit Popular de JMAznar, per sense majoria absoluta. Aix el port a haver de pactar amb els partits nacionalistes (CiU, PNB i Coalici Canria), ja que necessitava el seu suport.

3.1) El govern en minoriaEl fet de no poder governar en majoria i haver-ho de fer en minoria condicion la forma de governar del PP en la primera legislatura. s per aix que mostr una actitud centrista i pactista.

En poltica interior:

volgu continuar una poltica social que assegurs lEstat del benestar inici un dileg amb els sindicats

inici una negociaci, una aproximaci als partits nacionalistes, dels quals depenia lestabilitat del govern. Amb aquests, pact un increment de les transferncies a les Comunitats Autnomes (ms autogovern), la millora del sistema per finanar-les i la desaparici dels governs civils. Tot i aix, es va produir un agreujament progressiu de la qesti basca a causa de lincrement de les accions terroristes dETA (com el segrest i assassinat del regidor de la localitat basca dErmua, Miguel ngel Blanco).

Finalment, a lestiu de 1998 la fi del govern de coalici entre nacionalistes i socialistes bascos va significar la ruptura del pacte antiterrorista (o pacte dAjuria Enea)

Posteriorment, el setembre de 1998 lorganitzaci terrorista ETA declar una treva que, tot i que dur 14 mesos, no serv per aconseguir cap aven positiu en la pacificaci dEuskadi.

En poltica internacional:

lobjectiu prioritari va ser la integraci monetria dEspanya a la Uni Europea (amb leuro) el 1997 Espanya es va integrar tamb en lestructura militar de lOTAN, ja no noms de forma parcial la reforma ms important fou la supressi del servei militar obligatori, que es va veure afavorida pel final de la tensi bllica entre els blocs3.2) Una conjuntura econmica favorableLa bona conjuntura econmica dEuropa i lxit del procs dincorporaci econmica a la Uni Europea (UE) va permetre en gran part linici duna etapa dexpansi. A partir de 1986-1987, leconomia espanyola va assolir unes cotes de creixement anual superiors al 3% i la producci industrial augment ms de pressa que la dels seus principals competidors. Aix va fer possible la creaci de llocs de treball i el descens de latur.

Tot i ax, per contra, hi hagueren fets perjudicials per leconomia:

la distncia que separa el PIB (Producte Intern Brut) per cpita espanyol de la mitjana de la UE encara s considerable.

la inflaci espanyola continua estant per damunt de la de la majoria de pasos de la UE

Espanya encara s el pas amb la taxa datur ms alta increment dels llocs de treball temporals i precaris, i no shan redut les diferncies entre regions

Daltra banda, la integraci monetria dEspanya a la UE oblig a la reducci del dficit i de lendeutament pblics. Per aquest motiu, el govern Aznar dugu a terme una privatitzaci de les empreses pbliques ms rendibles, com Endesa, Repsol, Telefnica.

3.3) El govern amb majoria absolutaA les segents eleccions generals, les de mar del 2000, el PP obtingu la majoria absoluta, i aix no hagu de pactar suports parlamentaris. Obtingu la majoria grcies en part a la bona conjuntura econmica, per tamb a la crisi de lideratge al PSOE desprs de la dimissi de Felipe Gonzlez. El fet de no haver de pactar, com ho havia fet anteriorment amb els nacionalistes, fu que la poltica que pos en prctica fou ms agressiva, molt radical, deixant de banda el dileg. Aix provoc una confrontaci permanent amb els altres partits, com els nacionalistes.

El govern Aznar, durant la seva segona legislatura, va fer aquestes reformes a nivell interior:

en el terreny educatiu saprovaren lleis que a causa del seu carcter centralista provocaren la protesta de la majoria de les comunitats autnomes:

- la Ley Orgnica de Calidad de la Enseanza (LOCE), que restringia les decisions autonmiques sobre leducaci

- la Llei de Reforma Universitria

Llei dEstrangeria, que pretenia regular larribada i la presncia de treballadors estrangers, ja que a finals del s.XX hi havia un augment considerable de la immigraci

un nou Pla Hidrolgic Nacional, que va provocar grans protestes populars a Arag i a les comarques de lEbre, ja que el govern pretenia el seu transvassament

El desastre ecolgic que es produ el novembre de 2002 provocat pel petrolier Prestige, que vess milers de tones de fuel sobre les costes del nord peninsular, provoc una protesta contra els governs de Madrid i de Galcia per la seva tardana actuaci. Aix desgast molt el PP.

Tamb cal destacar el cas del Plan Ibarretxe lany 2003. El Plan Ibarretxe, o la Proposta dEstatut Poltic de la Comunitat dEuskadi presentada pel govern basc amb el lehendakari Juan Jos Ibarretxe al capdavant, proposava un nou estatut. Aquest nou estatut es basava en tres pilars:

El poble basc s un poble dEuropa amb identitat prpia

El dret del poble basc a decidir el seu futur (dret dautodeterminaci)

Les decisions dels ciutadans de cada regi del Pas Basc han de ser respectades pels dems i per la resta de pobles dEuropa.

A nivell exterior el govern va propiciar un canvi daliances en donar prioritat a lapropament als Estats Units (EUA). Els presidents del Regne Unit, Espanya i EUA (Tony Blair, JM Aznar i George Bush, respectivament) es reuniren en la cimera de les Aores (mar de 2003) per planificar lofensiva contra el rgim de Saddam Hussein a lIraq, sense el consentiment de la ONU. Aquest suport del govern Aznar a la intervenci militar dels EUA a Iraq gener protestes ciutadanes, ja que gran part de la poblaci espanyola manifest la seva oposici la guerra.

Tot aix, juntament amb els atemptats de l11 de mar del 2004 a Madrid, condicion la derrota del PP en les properes eleccions legislatives, que guanyar PSOE.

4) La Catalunya autnoma4.1) El restabliment de la GeneralitatAbans de parlar de la transici catalana, cal dir que durant lpoca de Franco (1939 1975) hi seguia havent president de la Generalitat de Catalunya. Durant aquest perode el ms important fou Josep Tarradellas que sigu escollit president el 1954 quan era a lexili.

Loctubre de 1977 va produir-se el retorn des de lexili del president Josep Tarradellas i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, que era restablerta quasi 40 anys desprs de la seva abolici (no es vol una Generalitat nova, es vol recuperar la Generalitat republicana de lexili en poca de Franco). La Generalitat tingu Tarradellas com a president provisional (fins a les eleccions de 1980), que form un govern dunitat de tots els partits llevat dAP.

Desprs de que el 6 de desembre fos aprovada la Constituci, lAssemblea de Parlamentaris aprov lEstatut de Sau, que fou sancionat per les Corts espanyoles el setembre de 1979 i ratificat el 15 doctubre en referndum a Catalunya.

LEstatut s un text breu que:

dota al govern catal dmplies competncies en mbits com educaci, sanitat, ordenaci del territori, obres pbliques, justcia o poltica lingstica i cultural

preveu la creaci duna policia prpia (els Mossos dEsquadra)

deixa en mans del futur Parlament de Catalunya la regulaci de molts temes importants (autoregulaci), com lestructura institucional de la Generalitat (Parlament, Presidncia, Consell Executiu i Tribunal Superior de Justcia de Catalunya) o la llei electoral

El 20 de mar de 1980 tingueren lloc les primeres eleccions autonmiques, que suposaren el triomf de CiU (28% dels vots). Al no aconseguir la majoria absoluta, Jordi Pujol hagu de formar un govern en minoria, amb el suport dERC. Impuls el desenvolupament de lEstatut amb lobjectiu daconseguir el mxim de competncies possibles, pactant amb el president Surez. Per laprovaci de la Llei Orgnica dHarmonitzaci del Procs Autonmic (LOHPA 1982), per part del govern espanyol, trenc aquesta dinmica.

Posteriorment, a les eleccions de 1984 CiU va aconseguir una majoria absoluta que va revalidar (1988, 1992) fins al 1999, en que qued en majoria simple.

Es consolid un sistema de partits diferenciat de la resta de lEstat ja que la divisi entre dretes i esquerres shi superposava el fet nacional catal. Entre tant, el 1987 el PSUC, que havia patit una profunda crisi i prcticament va desaparixer, impuls una nova formaci, Iniciativa per Catalunya (IC).

4.2) Lacci de govern de la GeneralitatLa tasca del govern autnom es va dirigir a consolidar les institucions prpies amb les lleis sobre organitzaci del govern, de la funci pblica, etc., i a impulsar el desenvolupament de matries bsiques com lensenyament, la sanitat o lordenaci del territori a partir de la nova divisi comarcal.

Tot i aix, la qesti fonamental fou la lingstica i la catalanitzaci de la societat. Per aix, calia recuperar una llengua i una cultura que la dictadura intent liquidar. La Llei de Normalitzaci Lingstica, aprovada el 1983 per tots els partits tret dAP, va significar un pas decisiu al respecte al fer obligatori lestudi del catal a lescola.

Aix, la promoci del catal, des de lensenyament primari fins a ladministraci, a la premsa, a les publicacions, a les emissores de rdio o de televisi, ha estat un element fonamental perqu el catal sigui una llengua viva en una societat bilinge. Daqu, la importncia de la creaci de TV3 i el canal 33 i la creaci de Catalunya Rdio, el 1983.

Degut a la millora dinfraestructures materials i serveis pblics, es discut el tema del finanament autonmic. La polmica va produir-se perqu el volum de diners que els catalans reben de ladministraci central en relaci al que li aporten presenta un saldo negatiu que, pel 1988, se situava en un dficit de 110.000 pessetes per persona a Catalunya. Contrriament, a la resta de lEstat la proporci sinvertia i donava un supervit de 47.000 pessetes.

Tamb foren molt importants per al desenvolupament de la ciutat de Barcelona els Jocs Olmpics del 1992.

Daltra banda, loposici ha criticat el presidencialisme en la gesti poltica, en bona mesura producte del carisme de Jordi Pujol. Aix ha repercutit negativament en el Parlament de Catalunya, el paper del qual ha quedat disminut grcies a la majoria absoluta de CiU.

Apart daix, la identificaci entre el partit i la Generalitat ha provocat el desenvolupament dalgunes conducte censurables, com s la corrupci, que han collaborat al desgast del govern nacionalista i de les mateixes institucions. Mentrestant, els sindicats li han recriminat lexcessiva influncia dalguns grups de pressi econmica, com la Caixa, en la poltica catalana.

5) La Catalunya actual

Els canvis dels darrers anys han situat Catalunya en un nivell comparable al de les societats europees avanades, en un context dinternacionalitzaci econmica creixent.

5.1) Els nous reptes demogrficsLestancament demogrfic de la dcada dels 80, i que va agreujar-se fins als finals dels 90, fou superior a la mitjana espanyola i se situ entre els primers dEuropa. Fou degut a la drstica caiguda de la taxa de natalitat (mentre que la mortalitat tamb era baixa) al mateix temps que, dels de principis dels 80, es posava fi a la immigraci espanyola. A ms, lesperana de vida era cada cop ms alta.

En conseqncia, la poblaci ha envellit, el nombre de jubilats ha augmentat i sha produt una disminuci proporcional de la poblaci activa. Tot plegat suposa lincrement del pes de les pensions dins el conjunt de la despesa al mateix temps que van reduint-se els actius que cotitzen a la Seguretat Social.

La desigual distribuci de la poblaci en el territori i les diferncies de densitat comarcal constitueixen un segon tret caracterstic, que als ltims anys ha tendit a reduir-se grcies a les noves infraestructures viries, el desenvolupament tecnolgic de les comunicacions i la millora de les condicions de vida urbana a les ciutats mitjanes. Daltra banda, lelevat cost de la vida a la ciutat de Barcelona (en especial degut al desorbitat preu de lhabitatge) est generant lexpulsi de joves de la ciutat.

Finalment, la nova immigraci procedent de pasos subdesenvolupats i, els darrers anys, de lEuropa de lEst, constitueix un dels principals reptes demogrfics i socials ben vinculat al fenomen de la globalitzaci. La seva situaci precria aboca a la segregaci residencial, a la concentraci dels immigrants en els barris ms deteriorats de la ciutat, i a una marginaci que en dificulta la integraci al pas.

Aquestes noves onades migratries fan evident la necessiat davanar cap a una societat multicultural, que s ja un fenomen imparable dmbit europeu. Aix requereix una decidida intervenci dels poders pblics per tal dimpulsar poltiques actives dintegraci, per evitar-ne la marginalitat.

5.2) Els reptes econmics i socials

Catalunya continua sent, a les portes del s.XXI, el centre industrial ms important dEspanya. El sector terciari (60% del PIB i de locupaci laboral), per, ha superat el secundari encara que el pes de la indstria catalana continua essent superior al de la mitjana espanyola i de la UE. Han estat elements decisius daquesta evoluci:

laugment de la productivitat la qualificaci de la m dobra, superior a la resta dEspanya

una ms gran vinculaci a lexterior de leconomia catalana

El sector serveis ha experimentat un gran creixement i una transformaci profunda. Al costat dels sectors tradicionals, com eren sanitat, educaci o comer, les noves activitats (transport, publicitat, turisme...) han vist crixer considerablement la seva importncia. En particular, cal remarcar el gran pes del turisme en leconomia catalana. Daltra banda, cal assenyalar que les noves tecnologies de la comunicaci han afavorit lexpansi daquestes activitats terciries i han perms la seva modernitzaci.Tot i aix, hi ha dos limitacions:

el dficit tecnolgic existent, que s el resultat dunes inversions en Investigaci i Desenvolupament (I+D) molt inferiors al daltres regions europees

el dficit creixent en infraestructures: xarxa ferroviria, installacions porturies i comunicacions aries deficients

A ms dels problemes esmentats, leconomia catalana sha denfrontar a altres reptes, com sn:

latur limpuls de contractes temporals el salar femen continua essent inferior al mascul i latur, superior

el deteriorament del medi ambient, que fa que haguem de ser respectuosos amb el medi ambient

Aquest creixement econmic ha representat una distribuci desigual de la riquesa i el conseqent increment de les diferncies socials. Aix, un quart mn (treballadors en atur, joves sense feina, jubilats que subsisteixen amb pensions insuficients...) expulsat de la societat del benestar, que va ampliant-se i que sidentifica amb sectors de baixa qualificaci professional i cultural.

5.3) La societat del benestar

Tot i la presncia del quart mn, cal assenyalar els avenos que shan produt en la construcci de lEstat del benestar:

la reforma fiscal del 1977, amb la creaci de lIRPF (Impost sobre la Renta de les Persones Fsiques) o de lIVA (Impost sobre el Valor Afegit), ha perms endegar un sistema fiscal equiparable a leuropeu es parteix del principi de la fiscalitat progressiva (qui ms t ms paga) la lenta eradicaci de grans bosses de frau, s a dir, fent que tothom pagui els seus impostos laugment dels ingressos pblics ha perms equiparar la poblaci espanyola a la daltres pasos europeus pel que fa a la importncia de les prestacions socials pbliquesDaltra banda, el sector pblic compleix dues funcions bsiques:

garantir laccs gratut dels ciutadans a serveis bsics (educaci, sanitat) o per mitj de subvencions (ajuts a la cultura)

desgravacions fiscals (habitatge)Des de 1975 a 1995, la despesa en pensions de jubilaci sha duplicat i ha arribat a significar el 11,6% del PIB. Pel que fa als subsidis datur, aquests han multiplicat per cinc el seu pes dins el PIB entre 1975 i 1995.

A ms, en les darreres dcades a Espanya han augmentat considerablement les despeses en sanitat i educaci, dos dels bns preferents de lEstat de benestar.

pel que fa a la sanitat, a partir de 1986 ha anat ampliant-se la poblaci inclosa dins la sanitat pblica fins a fer-la extensiva a quasi tots els ciutadans

pel que fa a leducaci, entre 1975 i 1996, es va aconseguir la total escolaritzaci dels menors de 14 anys, lampliaci de lensenyament obligatori fins als 16 anys i lequiparaci a la mitjana europea del percentatge destudiants de nivell postobligatori

5.4) La integraci a EuropaLa integraci a la Uni Europea (UE) el 1986 ha estat un fet decisiu per la dinamitzaci de leconomia catalana (i espanyola) en el context dinternacionalitzaci de les relacions econmiques. A ms, la integraci comporta:

la necessitat dincrementar la productivitat, les innovacions tecnolgiques i la transformaci de les estructures empresarials

la participaci en la poltica comunitria de cohesi social i econmica que t com a objectiu corregir els desequilibris entre els diversos territoris per tal dimpulsar un creixement conjunt. Daquesta manera, Catalunya sha pogut beneficiar dels Fons Estructurals i dels Fons de Cohesi de la UE, que concedeix subvencions a les distintes regions en funci dels dficits detectats

la desaparici de la pesseta i la seva substituci per la moneda nic europa, leuro (2002) --- aix implica que la decisi dapujar o abaixar el preu del diner ja no correspon al Banc dEspanya sin al Banc Central Europeu

la prdua de sobirania prpia en benefici de leuropea

Pel que fa a ladhesi de la societat civil a Europa, shi detecta certa passivitat. Per aix, cal tenir en compte una srie de factors que afecten el projecte poltic:

el carcter elitista i tecnocrtic que ha impregnat el projecte europeu com a mnim fins al Tractat de Maastrich (1991)

les dificultats de participaci ciutadana efectiva en els mecanismes institucionals de debat i decisi

el carcter excessivament economicista del projecte, que sallunya de la realitat quotidiana

6) Canvi social i noves mentalitats6.1) Democratitzaci i modernitzaci

El canvi ms rellevant ha estat la democratitzaci del pas. La Constituci de 1978 va garantir les llibertats individuals i cviques, com la llibertat de pensament, dexpressi, dopci poltica o de religi. Aix, per primer cop en la nostra histria, gaudim dun llarg perode de democrcia.

Des del punt de vista dels comportaments privats (laprovaci de les lleis del divorci o de la interrupci voluntria de lembars, la despenalitzaci de les relacions extramatrimonials o de lhomosexualitat) van significar tamb un profund canvi en els costums i els comportaments socials. A ms, la lacitzaci progressiva, juntament amb la prdua de protagonisme de lEsglsia catlica, va permetre un ventall ms ampli dopcions ideolgiques i religioses.

Aix mateix, la generalitzaci de lensenyament obligatori fins als 16 anys, la universalitzaci del sistema sanitari o de les pensions, han perms la introducci dhbits culturals i doci propis duna societat moderna.

Daquesta manera, en un procs no exempt de dificultats, sha caminat cap a una profunda reestructuraci i modernitzaci de la nostra economia:

una enorme expansi del sector serveis

una progressiva incorporaci de les dones al mn laboral

un retard en laccs dels joves al treball i una reducci de la vida laboral amb lavanament de les jubilacions

6.2) Nous valorsLa millora de les condicions socials i laugment del nivell de vida han donat lloc a laparici de preocupacions respecte al present i al futur. Cada cop existeix una conscincia ms mplia sobre els problemes ecolgics i mediambientals que provoca lactual model de creixement industrial i el consum desfermat. Aix, a Catalunya, sorgeixen en els ltims anys nombrosos grups de defensa del medi; daltra banda, apareix entre els joves una conscincia antibellicista i pacifista, que far que saprobin noves lleis que acabin amb el servei militar obligatori.

A ms, la llarga tradici associativa i cvica de la societat catalana ha trobat la seva millor expressi, els darrers anys, al voltant de les ONG (Organitzacions No Governamentals) moltes de les quals tenen com a objectiu la solidaritat i la collaboraci amb els ms desafavorits de la nostra societat i especialment amb els pobles del Tercer Mn. Catalunya t la ms mplia organitzaci i afiliaci de tot Espanya; per aix, en els ltims anys, ha aparegut un moviment creixent contra la globalitzaci.

6.3) Canvis en el paper de la donaLa imatge i el paper de la dona han canviat radicalment al nostre pas els ltims 20 anys. El seu paper, quasi exclusiu, de mestressa de casa i mare de famlia dels anys 70, la seva posici social a lombra del pare i del marit, la seva subsidiaritat econmica, shan anat transformant per donar lloc per primer cop a una incorporaci massiva de les dones al mn pblic (social, econmic o poltic).

Les claus per entendre aquest procs sn essencialment tres:

el canvi de la legislaci per a lequiparaci dels drets dhomes i dones

la massiva incorporaci de les dones a lescola i a la Universitat

la independncia econmica per la seva incorporaci al mn extradomstic

La creaci lany 1983 de lInstituto de la Mujer i de lInstitut Catal de la Dona (1985) evidencia linters de les administracions per erradicar la desigualtat del collectiu femen.

Tot i aix, avui la igualtat s encara ms legal que real. A Catalunya, el nombre de dones estudiants universitries s equiparable al dhomes, per els crrecs laborals o poltics de responsabilitat sn encara eminentment masculins. La dona sha incorporat al mn del treball, per les tasques de la llar sn encara competncia majoritria de les dones. Daltra banda, tot i que les lleis defensen les dones i les colloquen en peu digualtat amb els homes, cada any milers de dones pateixen maltractaments domstics que algunes vegades arriben a produir-los la mort.

Amb tot, la profunda transformaci del paper de les dones ha generat en la societat catalana un nou model de parella i famlia.Bibliografia:

. GARCA SEBASTIN, M.

GATELL ARIMONT C. Histria

I altres. Ed. Vicens Vives. Barna 2006

. CASASSAS, Jordi

GHANIME Histria

SANTACANA Ed. Santillana. Barna. 2003

. FERIA I RUIZ, Francesc

GONZLEZ I FERNNDEZ, Jess Histria MONTAO I RUBIO, Dolors Ed. Edeb. Barna 1999

I altres.

. MASIP, Maria

QUINQUER, Dolors Histria

CASALS, Xavier Ed. Mc Graw Hill. Madrid 1998. COMAS, Francesc

SERRA, Josep