Upload
inma-de-la-pena
View
225
Download
4
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Entrega final _ de la Peña _Gelabert
Citation preview
MOBILITAT
PROXIMITAT
SOCIETAT
ACTIVITAT
NATURA
OCI
CULTURA
CONNEXIÓ
DAFO
Esquema debilitats Esquema amenaces Esquema fortaleses Esquema oportunitats
USOS I ACTIVITATSVIALITATENTORN. SUPORT FÍSICEDIFICACIÓ DIAGNÒSTIC
Veure que en el territori, trobem que l’activitat se
l’emporta Mataró. Tan sols uns centres tenen l’activi-
tat ben repartida.
Que la NII i l’Autopista ens creen una barrera molt
forta.
Les estacions no tenen l’importància que haurien de
tenir.
I després la barrera que es veu entre els pobles de
dalt. I la poca activitat que s’hi produeix.
OBJECTIUS
Potenciar les estacions, com a centres de mobilitat del ter-
riotori.
Fer de la NII una via més permeable, gràcies a la reducció
de la secció. Reduir la barrera de l’autovia amb l’acondi-
cionament dels pasos d’aquesta.
Establir una connexió més directa mar-muntanya amb la
incorporació un sistema de transport públic més ordenat.
Buscar i mantenir la identitat dels pobles, per a potenciar
la seva activitat.
REFERÈNCIESESTRUCTURAESCALA 3 _CIUTAT
ESTRUCTURAESCALA 2 _ÀMBIT
ESCALA 2
ESCALA 4
ESCALA 4
ESCALA 1
ESCALA 2
ESCALA 3
INTENCIONS
> Parc deportiu urbà avinguda Bastardes, Hospitalet de Llobregat
PROPOSTA INICIAL
Es generaven uns eixos recolzats sobre la nacional i que pasaven per les estacions. Permeabilitzant el terri-tori cap al mar i cap a la muntanya.
A l’estructura de ciutat podem veure uns eixos transversals al territori que conec-ten inferior i superior. I que travesen els longitudinals de forma que permeten una millor conectivitat de tot el territori. La menor secció que es proposa a la NII fa que haguem de plantejar uns eixos per dins ciutat longitudinals (a la vegada conecten els verticals).
A l’estructura d’àmbit veiem la importància que tenen els eixos lon-gitudinals. La nacional i el ferrocarril per a conectar per consta. I l’autopista amb inclusió de carril VAO de 60km/h que permetrà una major permeabilitat i una reducció de les sortides d’aquesta.
> Projecte d’entrada urbana, per ArquiQ _Gestió de sostenibilitat
> Re-Think Athens Winning Proposal / OKRA
Gràcies a la incorporació de mobiliari urbà, com el cas, il•luminació, escales i plataformes, s’ha millorat l’activitat d’un espai residual. Aquesta millora no nomes afecta a l’espai en si, i als usuaris d’aquest parc, si no a l’aspecte urbà que ha generat. Ja que la presencia i el pas de gent ha augmentat degut al canvi de caràcter del petit parc.
Mitjançant nous materials, mobiliari i visuals, es projecta àrees de descans o espais oberts aprofitables per els ciutadans. Son espais molt permeables que acompanyen el recorregut peatonal, en bici o rodat al poble. Amb aquest projecte es millora la imatge, la funcionali-tat i l’aprofitament d’un espai residual.
Projecte que te l’objectiu de contribuir al canvi d’Atenes i millorar el medi ambient de la ciutat a mes de la activació de la zona. Es vol transformar l’espai per donar el pas a una ciutat caminable i reduir el tràfic d’automòbils, fent àrees adjacents al projecte.
ABANS ACTUACIÓ
DESPRÉS ACTUACIÓ
BORRADORS I CORRECCIONS PRÈVIES
A 3 BANDES
A cadascuna de les bandes estructurals s’hi recolzen uns punts d’atracció de més o menys importància que permeten la conexió o que amplien la seva actu-ació fins a l’interior.
Generació d’uns eixos verticals potents, on predomini la mobilitat i l’activitat, recolzat per uns eixamplaments d’usos diversos i una via ho-ritzontal per connectar-los entre si.
Es vol realitzar un petit canvi del transport públic per donar un ordre, de tal manera que predomini una línia vertical directe i, en segona posició, unes circumval•lacions. Aquestes línies arranquen d’unes petites estacions intermodals on es troben el transport públic, tren i bus, i el privat, cotxe i taxi.
Amb aquest zoom de l’esquema, es pot veure com l’eix, a mida que va pujant, abraça i arriba a totes les escales.
Comença amb la relació amb l’estació del tren. Es redueix la secció de la nacional i es completa o modifica l’es-tació actual amb un accés mes amable, pàrquing per bus i per vehicle privat.Si es continua pujant, es proposa una via en l’altre sentit que possibiliti la relació entre municipis i el pas de l’activi-tat a una altre escala.
La intersecció amb l’autopista es fa mitjançant un passos superior o inferiors.A mida que fem la lectura cap amunt, l’eix es troba amb espais lliures, buits, sense caràcter. Es vol fer petites actu-acions a aquests espais que millorin l’activitat i la relació social, com petits parcs o zones d’esbarjo i que li donin més força a l’eix.
Segons el municipi, un cop arriba al parc, l’eix finalitza amb un eixamplament que possibiliti l’accés amb transport públic i peatonal al parc natural.
CORRECCIÓ CONJUNTA
Aquests son els plànols que ens van fer els companys després de veure els plànols anteriors. La principal ac-tuació que ens proposaven era la inclusió d’activitat als nostres eixos (nosaltres els plantejavem només com a eixos de transport, públic i provat)
Exposició a classe sobre les directius del canvi, creant un nou suport urbà. Ens van
sobtar uns esquemes de relacions entre els centres de diferents districtes i escales. I com
la bona organització afavoreix les connexions i el sistema públic.
Es va penjar un vídeo a Atenea que van realitzar alumnes del Màster en Projectació
Urbanística. Es una proposta de reorganització del transport i dels espais molt interesant,
que ens ha ajudat a seguir un procediment molt ordenat d’estudi i anàlisi del transport
públic en la nostra proposta. Es tracta d’un sistema final molt ben trabat.i intuitiu.
> Presentació les directius del canvi
> Vídeo Ciutat Idea
REFERÈNCIES
Autopista
NI I
Vies connexió municipis
Xarxa v iària secundària
TRÀFIC DIÀRI
Analitzant el tràfic diàri actual, la xarxa bàsica de comunicacions de transport privat, es
veuen uns eixos horitzontals importants i uns altres verticals d’un nivell inferior però molt
importants. Després trobem en el següent nivell els camins secundaris urbans.
Tren
Busos Interurbans
Busos urbans
TRANSPORT PÚBLIC
Mirant amb més detall com funciona el trasnport urbà de la zona. Es seleccionen les línies i es classifiquen
en Interurbanes, urbanes i el tren.
Cadascuna d’elles te un paper molt importànt però no hi h aun esquema clar de la connexió que existeix
entre elles.
Tren
Busos Interurbans
Busos urbans
Estacions intermodals
INTERMODALITAT?
Quan revisem el territori observem com hi ha una gran extensió de transport públic però no
existeix un esquema clar de com funciona. A part d’això veiem com el vehícle privat s’ha
apoderat de la ciutat i que hi han espais inconexos.
Autopista
Busos principals
Busos circundants
ESCALA DE VIES
Després de veure les diferents vies amb la seva intensitat d’ús, podem determinar diferents escales d’im-
portància de cadascuna de les vies. Això ens portarà a reduir el numero de línies, hi haurà unes vies amb
molt més pes que les altres i on hi recolzarem més activitats. A més, per travar encara més el sistema es
propon una via longitudinal.
Podem veure com el nou sistema de xarxa viaria es més eficient, clar i intuitiu. Connec-
ta de forma directe els nuclis i ‘accès al mar i a la platja. A més, permet unes linies se-
cundàries de gran funcionalitat.
L1Alella|Masnou
L2 Teià|Manou
L3 Premià de Dalt|Premià de Mar
L4 Vilassar de Dalt|Premià de Mar
L5 Cabrils|Vilassar de Mar
L7 Alella
L8 Manou
L9 Teià
L10 Premià de Dalt|Vilassar de Dalt
L12 Premià de Mar|Cabrils|Cabrera
L12 Vilassar MarL11 Premià de Mar
L6 Cabrera|Vilassar de Mar
El mes interessant d’aquest procediment es veure la superposició dels
diferents conceptes i capes seguint aquest ordre. Es pot observar com
es corresponen entre ells i com depenen uns dels altres. Per exemple,
els nuclis amb les vies de transport públic o les vies inter modals amb les
modals.
Baixa densitat
Alta densitat
Zones d’oci
Intensitat
Nuclis
Connexions
Trobem diferents nuclis en el territori del Maresme, i uns amb més densitat que altres, això afecta tant a l’activitat com a la possibilitat de mobilitat.
CONECTIVITATLinies de connexió entre els diferents nodes
Per a poder dur a terme el projecte ens hem fixat en com podem classificar les arees d’intervenció i danar-los un caràcter diferent a cadascuna d’elles.
Tipus A. Accés des de mar a muntanya. Tenim l’estació intermodal i les lines V.Tipus B. Accés des de mar fins al poble de dalt. Tenim estació intermodal i linies V.Tipus C. Accés mar muntanya.
AREESCLASSIFICACIÓ
Tipus B
Tipus A
Donat que hi ha algunes naus situades en llocs estratègics del nostre pla sectorial longitudinal; proposem re-pensar algunes d’aquestes zones en desús, o espais amb una imatge deficient. Es millora la qualitat de vida del habitats i la imatge del lloc. Amb la possibilitat de portat més turisme a la zona sud del Maresme
REFERÈNCIA > RECONVERSIÓSouto De Moura + Graça Correia | Reconversion of the Robinson Factory and Space
ÀMBIT 1 MASNOU _ ALELLA
TIPUS B
Aquest eix, va acompanyat de la riera d’Alella en tot el recorregut, quedat soterrada en alguns moments. Es destacaran alguns punts interessants del Masnou i les bodegues d’Alella. I es conectaran amb la nova linia de bus Vertical.L’eix H en aquesta part només sofrirà una millora de secció.
FOTO
PLÀ
situ
ac
ióP
un
ts-L
inie
s-P
lan
ssi
tua
ció
ac
tua
lP
un
ts-L
inie
s-P
lan
ssi
tua
ció
pro
po
sta
PLA
SE
CTO
RIA
L E
IX
LON
GIT
UD
INA
L si
tua
ció
ac
tua
l
PLA
SE
CTO
RIA
L E
IX
LON
GIT
UD
INA
L p
rop
ost
a d
’ac
tua
ció
CO
NC
LUSI
Ó
ÀMBIT 2 MASNOU _ TEIÀ
TIPUS A
Aquest àmbit de tipologia B es caracteritza per connectar Mar-Muntanya directament, gràcies a la incorporació d’un centre de rebuda a les portes del parc (conecta directament amb Cabrils). Hi existeix una nova linia V que connectarà amb la nova estació intermo-dal (bus, cotxe, tren).A la Linia H, destaquem els canvis d’usos d’algunes naus al final del recorre-gut.
ÀMBIT 3 PREMIÀ _ PREMIÀ
TIPUS B
Aquest àmbit és el més potencial de tots ja que s’hi connectarà el nou eix H , té una gran diversitat d’espais lliures. Una densistat de residència alta. A part d’això es troba centralitzat en l’àmbit i té un port amb possibilitats de millora. El seu eix vertical es caracteritza per millorar alguns espais. A l’horitzontal veuiem grans espais verds recolzats en ell.
ÀMBIT 4 PREMIÀ _ VILASSAR
TIPUS C
Vilassar de Dalt es troba més connectat a Premià per facilitat d’accessos.té un pol d’atracció turístic important pels seus edificis històrics. La linia de bus també passa pel parc d’atraccions.A l’eix H destaquem l’obertura del carrer fins a Vilassar de Mar
ÀMBIT 5 VILASSAR _ CABRILS
TIPUS A
Aquest és el segon àmbit A. Que connecta Dalt-Baix. També d’habilitarà un espai de presentació al parc.A Vilassar es farà una reconversió de l’antic centre agrari.També s’haurà habilitat amb les pertinets millores le linia vertical.
ÀMBIT 6 VILASSAR_CABRERA
TIPUS B
La línia Vertical, té menys importància donat que al nord tot son cases unifami-liars. Però a Cabrerà s’hi prepararà una ruta històrica per a recorrer els espais més emblemàtics. A l’eix H s’hi habilitatrà l’arribada més directa al centre comercial de la riera d’Argentona.
Teixit de baixa densitatTeixit mitja densitat
Teixit mitja densitat
Antic cinema Zona indústrial aïllada Deixalleria Camps de conrreu
Mercat de les Flors
Zona escolarEscola
Antic centre agrari
Parc lineal
canvi secciócanvi secció i aprofitament PB
Comerç ben distribuït
Reconversió *Reconversió *
Centre comercial
Camps de conrreu
Obrir carrer connexió
Zona escolarEscola
Reconversió *
Parc lineal
MASNOU | TEIÀ
ÀMBIT TIPUS A
PROPOSTA INTERVENCIÓ II_________________________
INTERVENCIONS
> Millora seccions tipus
> Zona de rebuda al parc
> Reducció nacional + acondicionament estació intermodal
> Direccions carrers > Espais de reforç de l’eix
Secció 1
Secció 3
Secció 2
Secció 4
Secció 1
Secció 3
Secció 2
Secció 4
La proposta aposta principalment per el transport públic. Fixa una línia general directa de connexió entre mar i muntanya, recull a la
gent en una estació d’inici associada a l’estació del tren, fins al parc natural. Això permet la connexió entre els municipis superant el
límit de l’autopista i permet la possibilitat als veïns o als turistes d’accedir al parc amb una única línia. D’aquesta línia surten dues se-
cundaries per donar accés a les vores dels municipis.
Ens trobem amb un eix molt important del que no nomes surten altres línies de busos si no que li pengen uns carrers que intenten obrir
aquest eix tan vertical en l’altre direcció i que d’alguna manera es connectin també en sentit longitudinal.
Per últim, per dotar de mes caràcter a l’eix, aquest s’obre a petits espais residuals que troba i es transformen en espais oberts d’opor-
tunitat i relació per als veïns. De diferent caràcter, des de parcs esportius per a joves o parcs per fer exercici per a gent gran.
Espai 1
Espai 2
Zona de rebuda al parc
Espai 1
Espai 2
En les seccions podem observar el canvi substancial que provoca la reducció de la nacional, carrers més amplis per ambdós costats i, el més important,
l’accés a l’estació de tren es fa per cota de carrer per un espai molt més amable. Es vol també incidir en la millora del passeig marítim.
> Millora de l’espai d’apar-
cament.
> Ampliació del mobiliari
urbà
> Enllumenat públic
> Zones d’ombre
> Pavimentació
> Enllumenat al parc
> Permeabilitat de l’accés al
parc
Recorregut principal bus
Vies secundaries transversals
Recorregut circundant bus
> El carrer transversal es prolonga fins arribar a la
zona comercial, millorant la relació d’aquesta
zona amb el centre del municipi
> S’enriqueix la zona comercial amb un passeig.
> Es proposa l’ampliació de la zona comercial al
solar colindant.
Aproximació proposta
e: 1/7500 carrer SANT FELIP
carrer M
ESTRES VILA
carrer JAUME I
carrer FONTANILS
passatge JOAN M
IRÓ
INTERVENCIONS
> Millora seccions tipus
> Reducció nacional + acondicionament estació intermodal
P.de Mar|P. de DaltÀMBIT TIPUS B
PROPOSTA INTERVENCIÓ II
_____________________________
Proposta Premià de Mar- Premià de Dalte: 1/7500
En aquest àmbit de treball, clasifiquem el tipus B com a proposta en la que es relaciona
una estació de tren amb tot l’eix vertical. I en el que no contemplem d’accés al parc
programat.
Per tant tenim al projecte del tipus B la linia de bus Vertical. Les línies de circumvalació i la
incorporació de l’eix Horitzontal.
La millora més significativa d’aquest àmbit és la d’adeqüació de l’estació de tLa millora més significativa d’aquest àmbit és la d’adeqüació de l’estació de tren amb
incorporació dels busos i aparcament de cotxes. Amb una zona d’aturada ràpida per a
deixar a la gent.
Recorregut principal bus
Vies secundaries transversals
Recorregut circundant bus
Secció 3
Secció 2
Secció 4
Secció 1
Secció 1
Secció 2
Secció 3
Secció 4
OCI
CULTURA
Millor accés platges
Milora de la desembocadura
del riu
Passeig continuu
Permeabilitzar barreres
infraestructures
Redistribució activitat
Del mar a la muntanya en 15 min!
Potenciar ús del
transport públic
Modificació
Nacional
Noves
estacions
Conectivitat
dalt-baix
Passeig
Marítim
REPERCUSIONS
> Relació de les diferents escales
> Estructura d’eixos
> Nova xarxa transport públic sobre l’actual
> Nous espais oberts per reforçar el sistema peatonal
> A cadascun del àmbits estudiats hi hem fet una proposta d’aturades de
bus. Pensant en el radi de 500m d’abast per als busos i 1km per als trens.
Això ens diu el mínim d’aturades que hem de posar en el recorregut.
i R
ep
erc
ussió
Radi Bus
Radi Tren
Radi Bus
Radi Tren
MASNOU | TEIÀ
ÀMBIT TIPUS A
P.deDALT|P.deMar
ÀMBIT TIPUS B
Buscant passos
CÒMODES a la platja
Una platja plena
de talls del riu
No puc anar del
MASNOU a Mataró!
Paso la NII i l’Autovia?
No hi ha organització de l’activitat
Baixar?,Pujar?
Barrera entre els pobles!