18

EncantadorsNEIX UNA XARXA DE POBLES SINGULARS

Prop d'una trentena de petits pobles lleidatans han constituït una associació pertreballar conjuntament en un nou producte turístic d'alta qualitat. Volen desenvoluparels seus nuclis com a referents de la qualitat i la sostenibilitat per créixer i atreurevisitants d'arreu. Són els Pobles amb Encant de Lleida.

Text: Joan Tort Fotos: ajuntaments de les poblacions, Castells de Lleida SL, Defoto,Jordi V. Pou, Laurent Sansen, Francesc Tur

19

Canejan (la Val d’Aran).

18

EncantadorsNEIX UNA XARXA DE POBLES SINGULARS

Prop d'una trentena de petits pobles lleidatans han constituït una associació pertreballar conjuntament en un nou producte turístic d'alta qualitat. Volen desenvoluparels seus nuclis com a referents de la qualitat i la sostenibilitat per créixer i atreurevisitants d'arreu. Són els Pobles amb Encant de Lleida.

Text: Joan Tort Fotos: ajuntaments de les poblacions, Castells de Lleida SL, Defoto,Jordi V. Pou, Laurent Sansen, Francesc Tur

19

Canejan (la Val d’Aran).

20

A les imatges superiors, Organyà, Castellbó i Arsèguel, a l’Alt Urgell.

a és una realitat. Lleida disposa d'una xarxade pobles amb encant. Es tracta d'una ini-ciativa pionera a Catalunya i a l'Estat per

crear un nou producte turístic.Res més fàcil i, a la vegada, tan complex,

com reunir sota una sola marca un conjunt depobles petits, d'uns 1.000 habitants, que espromocionaran conjuntament arreu com a indretssingulars pels seus valors paisatgístics, patrimonialsi històrics o culturals i amb una característicacomuna, que és el pilar del projecte: la qualitat.

Una qualitat que no és només formal o dedisseny, sinó que arribarà al detall. Per aconseguir-ho caldrà la implicació dels veïns i els empresaristurístics d'aquests pobles. De fet, ja l'estanaconseguint perquè la Xarxa de Pobles ambEncant està acumulant adhesions i parteix de labase d'un encaix perfecte entre el Patronat deTurisme Terres de Lleida de la Diputació, queapadrina i assessora l'associació, els alcaldes iregidors dels pobles adherits, i els veïns d'aquestsnuclis. A més, ja compten amb suports a laGeneralitat i al govern central. Tots units.

Per tant, si hem de definir la Xarxa de Poblesamb Encant hem de dir que és una plataformade cooperació entre municipis petits que volenpromoure el seu desenvolupament econòmic,social i turístic sota criteris de sostenibilitat i fer-

ho mitjançant la protecció, la conservació i lavalorització del patrimoni cultural i natural, inclòsl'immaterial.

Ja són 31 els nuclis i municipis que hanoptat per formar part de la Xarxa, però n'hi hauns quants més que estudien la proposta. L'adhesióés voluntària, i si la resposta és positiva i es rati-fica amb un acord de ple implica "un compromísferm per treballar conjuntament, en xarxa", segonsexplica la presidenta de la Xarxa, la primeratinenta d'alcalde de la Vall de Boí, Esther Isús.El compromís també implica assumir la respon-sabilitat que comporta formar-ne part per estara l'altura dels requisits mínims que es demanen,sobretot per mantenir aquests barems de qualitat.

I què es pretén? Doncs crear un producted'excel·lència i únic, però a la vegada mantenirla personalitat i les característiques de cada pobleassociat. "No volem fer pobles copiats, sinóprioritzar una qualitat a partir de la conservaciódel que tenim, la sostenibilitat del que volemmillorar, i cuidar el detall per als visitants queens triïn", explica Isús.

Per què embolicar-se en aquest projecte?Doncs, ben senzill. Lleida ha passat de ser lagran desconeguda de Catalunya i arreu a ser undels territoris més emergents del nou turismeque s'imposa al món. I és que hi ha un clar canvi

“La Xarxa de Pobles amb Encant ja té 31 municipisassociats per crear un producte d’excel·lència i únic”

J

21

Peramola, sobre aquestes línies,i Tuixén i Arfa, al costat, són dues localitats mésde l’Alt Urgell que formen part de la Xarxa de

Pobles amb Encant.

20

A les imatges superiors, Organyà, Castellbó i Arsèguel, a l’Alt Urgell.

a és una realitat. Lleida disposa d'una xarxade pobles amb encant. Es tracta d'una ini-ciativa pionera a Catalunya i a l'Estat per

crear un nou producte turístic.Res més fàcil i, a la vegada, tan complex,

com reunir sota una sola marca un conjunt depobles petits, d'uns 1.000 habitants, que espromocionaran conjuntament arreu com a indretssingulars pels seus valors paisatgístics, patrimonialsi històrics o culturals i amb una característicacomuna, que és el pilar del projecte: la qualitat.

Una qualitat que no és només formal o dedisseny, sinó que arribarà al detall. Per aconseguir-ho caldrà la implicació dels veïns i els empresaristurístics d'aquests pobles. De fet, ja l'estanaconseguint perquè la Xarxa de Pobles ambEncant està acumulant adhesions i parteix de labase d'un encaix perfecte entre el Patronat deTurisme Terres de Lleida de la Diputació, queapadrina i assessora l'associació, els alcaldes iregidors dels pobles adherits, i els veïns d'aquestsnuclis. A més, ja compten amb suports a laGeneralitat i al govern central. Tots units.

Per tant, si hem de definir la Xarxa de Poblesamb Encant hem de dir que és una plataformade cooperació entre municipis petits que volenpromoure el seu desenvolupament econòmic,social i turístic sota criteris de sostenibilitat i fer-

ho mitjançant la protecció, la conservació i lavalorització del patrimoni cultural i natural, inclòsl'immaterial.

Ja són 31 els nuclis i municipis que hanoptat per formar part de la Xarxa, però n'hi hauns quants més que estudien la proposta. L'adhesióés voluntària, i si la resposta és positiva i es rati-fica amb un acord de ple implica "un compromísferm per treballar conjuntament, en xarxa", segonsexplica la presidenta de la Xarxa, la primeratinenta d'alcalde de la Vall de Boí, Esther Isús.El compromís també implica assumir la respon-sabilitat que comporta formar-ne part per estara l'altura dels requisits mínims que es demanen,sobretot per mantenir aquests barems de qualitat.

I què es pretén? Doncs crear un producted'excel·lència i únic, però a la vegada mantenirla personalitat i les característiques de cada pobleassociat. "No volem fer pobles copiats, sinóprioritzar una qualitat a partir de la conservaciódel que tenim, la sostenibilitat del que volemmillorar, i cuidar el detall per als visitants queens triïn", explica Isús.

Per què embolicar-se en aquest projecte?Doncs, ben senzill. Lleida ha passat de ser lagran desconeguda de Catalunya i arreu a ser undels territoris més emergents del nou turismeque s'imposa al món. I és que hi ha un clar canvi

“La Xarxa de Pobles amb Encant ja té 31 municipisassociats per crear un producte d’excel·lència i únic”

J

21

Peramola, sobre aquestes línies,i Tuixén i Arfa, al costat, són dues localitats mésde l’Alt Urgell que formen part de la Xarxa de

Pobles amb Encant.

22

Canejan (a dalt) i Les (a sota) són Pobles amb Encant de la Val d’Aran.

en el món de les vacances i el lleure is'ha acabat la dicotomia de platja i neu.Ara hi ha moltes i noves varietats deturisme que Isús qualifica de "consumirterritori" en el sentit ampli de la paraulai a partir del patrimoni natural, històrico cultural. També el de la pau i la tran-quil·litat, de l'amabilitat dels pobles i laseva gent i de les infinites opcions quedes d'un d'aquests pobles encantadorss'ofereixen per menjar com mai o passejarentre art romànic o carrers medievals,per exemple.

Tot plegat comportarà un estímul iun revulsiu per a l'economia d'aquestspobles que fins fa quatre dies vivien d'unturisme molt cenyit a la temporada demuntanya o bé del sector agrari i ramader.Caldrà temps. Aquests projectes tan am-biciosos no arriben a l'èxit en quatre diesi, per tant, a poc a poc i sense parar, se-gons expliquen els mateixos alcaldesimplicats.

Dels 31 socis que s’hi podencomptabilitzar actualment, la majoriapertanyen a les comarques del Pirineu,gairebé una vintena, però de mica enmica des de la plana es va veient aquestprojecte com una realitat amb força iil·lusió. Presentem-los. Són Arfa, Arsèguel,Peramola i Organyà a l'Alt Urgell. Boí,Durro i Taüll a l'Alta Ribagorça. Prullansa la Cerdanya i Salàs de Pallars al Jussà.I al Sobirà s'hi han adherit Espot, Gerride la Sal, la Guingueta, Llavorsí i Tírvia,mentre que de la Val d'Aran hi són Ca-nejan i Les. Ja al Pla, ens trobem ambMontfalcó Murallat a la Segarra, Guimerài Vallbona de les Monges a l'Urgell.Aquests van ser els pioners del 2009,sorgits a partir d'una primera convocatòriad'ajuts de la Diputació, precisament perinvertir en aquesta qualitat, aquest detall,i per constituir la Xarxa de Pobles ambEncant de Lleida. Enguany, coincidintamb la segona convocatòria de subven-cions, ja s'hi han sumat els pobles d'Alòsde Balaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Mont-sonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén, Verdú,Ribelles, Florejacs, Castellbó i Barruera.

La xarxa ha superat ja les primeresetapes, com la redacció i l’aprovació delsestatuts i la constitució formal del'associació com a entitat sense ànim delucre. Amb els requisits legals assolits ésel moment de començar a treballar. I jas'ha fet amb la convocatòria periòdica

A la Cerdanya, el municipi dePrullans ja ha entrat a formar part

de la nova xarxa.

23

L’Alta Ribagorça té, fins ara, quatrepoblacions representades dins de l’associació:Barruera i Durro (imatges superiors), Boí (a l’esquerra) i Taüll.

22

Canejan (a dalt) i Les (a sota) són Pobles amb Encant de la Val d’Aran.

en el món de les vacances i el lleure is'ha acabat la dicotomia de platja i neu.Ara hi ha moltes i noves varietats deturisme que Isús qualifica de "consumirterritori" en el sentit ampli de la paraulai a partir del patrimoni natural, històrico cultural. També el de la pau i la tran-quil·litat, de l'amabilitat dels pobles i laseva gent i de les infinites opcions quedes d'un d'aquests pobles encantadorss'ofereixen per menjar com mai o passejarentre art romànic o carrers medievals,per exemple.

Tot plegat comportarà un estímul iun revulsiu per a l'economia d'aquestspobles que fins fa quatre dies vivien d'unturisme molt cenyit a la temporada demuntanya o bé del sector agrari i ramader.Caldrà temps. Aquests projectes tan am-biciosos no arriben a l'èxit en quatre diesi, per tant, a poc a poc i sense parar, se-gons expliquen els mateixos alcaldesimplicats.

Dels 31 socis que s’hi podencomptabilitzar actualment, la majoriapertanyen a les comarques del Pirineu,gairebé una vintena, però de mica enmica des de la plana es va veient aquestprojecte com una realitat amb força iil·lusió. Presentem-los. Són Arfa, Arsèguel,Peramola i Organyà a l'Alt Urgell. Boí,Durro i Taüll a l'Alta Ribagorça. Prullansa la Cerdanya i Salàs de Pallars al Jussà.I al Sobirà s'hi han adherit Espot, Gerride la Sal, la Guingueta, Llavorsí i Tírvia,mentre que de la Val d'Aran hi són Ca-nejan i Les. Ja al Pla, ens trobem ambMontfalcó Murallat a la Segarra, Guimerài Vallbona de les Monges a l'Urgell.Aquests van ser els pioners del 2009,sorgits a partir d'una primera convocatòriad'ajuts de la Diputació, precisament perinvertir en aquesta qualitat, aquest detall,i per constituir la Xarxa de Pobles ambEncant de Lleida. Enguany, coincidintamb la segona convocatòria de subven-cions, ja s'hi han sumat els pobles d'Alòsde Balaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Mont-sonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén, Verdú,Ribelles, Florejacs, Castellbó i Barruera.

La xarxa ha superat ja les primeresetapes, com la redacció i l’aprovació delsestatuts i la constitució formal del'associació com a entitat sense ànim delucre. Amb els requisits legals assolits ésel moment de començar a treballar. I jas'ha fet amb la convocatòria periòdica

A la Cerdanya, el municipi dePrullans ja ha entrat a formar part

de la nova xarxa.

23

L’Alta Ribagorça té, fins ara, quatrepoblacions representades dins de l’associació:Barruera i Durro (imatges superiors), Boí (a l’esquerra) i Taüll.

24

Al Pallars Sobirà s’han adherit a la xarxa vuit poblacions. Sobre aquestes línies la Guinguetad’Àneu i a sota, Tírvia.

de juntes, aproximadament una al mes,per anar superant més etapes i revisar "insitu" les situacions particulars de cadasoci, com també amb la creació de duescomissions de treball: la de màrquetingi promoció i la de qualitat. La primera lapresideix Joan Pallarès, alcalde de Pera-mola, que ja treballa per cercar aliancesi establir un pla de comunicació quederivi en la promoció dels municipisassociats. La segona comissió està a càrrecd'Antoni Fiol, alcalde d'Organyà, i seràla responsable de la selecció d'aspirantsa incorporar-se a l'associació, la inspecciói també el suport als adherits. A més,establirà els barems i el nivell de qualitatnecessaris per entrar i mantenir-se coma membre dels Pobles amb Encant deLleida. L'associació està pensada, inicial-ment, per a poblacions lleidatanes, peròels estatuts ja s'han redactat de maneraque no es tanca la porta a una ampliaciócap a la resta de Catalunya.

Els socis paguen una quota fixa iuna segona aportació d’acord amb elshabitants que tenen. Aquests fons ser-veixen per posar en marxa les actuacions,com l'elaboració d'una pàgina web, unplànol de serveis i de localització i tambéper encarregar estudis i projectes, desd'un logotip fins a programes de senyali-tzació, o treballar conjuntament per acon-seguir que companyies de serveis elsfacilitin el desviament o el soterramentde línies elèctriques o bé que els conte-nidors de recollida de residus no se situïndavant o a la vista de monuments i llocsemblemàtics dels pobles. Isús explicavaque "ens preocupa el detall, el petit detall",segons la presidenta de la xarxa.

I és que la feina és immensa, peròengrescadora, segons els alcaldes, ja quees vol filar prim en aquest treball conjunt,establint criteris en el creixement delsnuclis, en la tipologia d'urbanització ien les restauracions i rehabilitacions, pertal que façanes noves o reformades nodistorsionin la personalitat del poble, perexemple. També el tipus de senyalització,les ornamentacions florals, la carta decolors de façanes o els materials empratsen les obres. Un altre aspecte serà que

“Senyalització,ornamentació floral,

color de les façanes...,cal cuidar els detalls”

25

Àreu, a la instantània superior, i Espot, a la inferior.

els pobles tinguin el seu punt d'informacióen el qual faciliti l'acolliment als visitantsi, a la vegada, es pugui rebre tot tipusd'informació dels nuclis que formen partde l'associació. És a dir, intentar homo-geneïtzar i crear una certa harmonia enel tractament estètic però, com deia Isús,sense crear còpies.

El model francèsEls municipis associats de Lleida tenen,però, un referent força valuós. Es tractade "Les Plus Beaux Villages", els poblesmés bells de França. Una associaciócreada el 1982 com una alternativa aldespoblament rural. L'entitat francesadisposa ja de 154 pobles distribuïts en21 regions. La seva estratègia passa perla qualitat, amb una trentena de requisitsmínims establerts en una carta de qualitat,també la sensibilització i la promoció i,finalment, el desenvolupament, potenciantels actius culturals, patrimonials i naturalsi també estimulant els agents econòmicsdel territori per a la creació d'un producteturístic sostenible.

24

Al Pallars Sobirà s’han adherit a la xarxa vuit poblacions. Sobre aquestes línies la Guinguetad’Àneu i a sota, Tírvia.

de juntes, aproximadament una al mes,per anar superant més etapes i revisar "insitu" les situacions particulars de cadasoci, com també amb la creació de duescomissions de treball: la de màrquetingi promoció i la de qualitat. La primera lapresideix Joan Pallarès, alcalde de Pera-mola, que ja treballa per cercar aliancesi establir un pla de comunicació quederivi en la promoció dels municipisassociats. La segona comissió està a càrrecd'Antoni Fiol, alcalde d'Organyà, i seràla responsable de la selecció d'aspirantsa incorporar-se a l'associació, la inspecciói també el suport als adherits. A més,establirà els barems i el nivell de qualitatnecessaris per entrar i mantenir-se coma membre dels Pobles amb Encant deLleida. L'associació està pensada, inicial-ment, per a poblacions lleidatanes, peròels estatuts ja s'han redactat de maneraque no es tanca la porta a una ampliaciócap a la resta de Catalunya.

Els socis paguen una quota fixa iuna segona aportació d’acord amb elshabitants que tenen. Aquests fons ser-veixen per posar en marxa les actuacions,com l'elaboració d'una pàgina web, unplànol de serveis i de localització i tambéper encarregar estudis i projectes, desd'un logotip fins a programes de senyali-tzació, o treballar conjuntament per acon-seguir que companyies de serveis elsfacilitin el desviament o el soterramentde línies elèctriques o bé que els conte-nidors de recollida de residus no se situïndavant o a la vista de monuments i llocsemblemàtics dels pobles. Isús explicavaque "ens preocupa el detall, el petit detall",segons la presidenta de la xarxa.

I és que la feina és immensa, peròengrescadora, segons els alcaldes, ja quees vol filar prim en aquest treball conjunt,establint criteris en el creixement delsnuclis, en la tipologia d'urbanització ien les restauracions i rehabilitacions, pertal que façanes noves o reformades nodistorsionin la personalitat del poble, perexemple. També el tipus de senyalització,les ornamentacions florals, la carta decolors de façanes o els materials empratsen les obres. Un altre aspecte serà que

“Senyalització,ornamentació floral,

color de les façanes...,cal cuidar els detalls”

25

Àreu, a la instantània superior, i Espot, a la inferior.

els pobles tinguin el seu punt d'informacióen el qual faciliti l'acolliment als visitantsi, a la vegada, es pugui rebre tot tipusd'informació dels nuclis que formen partde l'associació. És a dir, intentar homo-geneïtzar i crear una certa harmonia enel tractament estètic però, com deia Isús,sense crear còpies.

El model francèsEls municipis associats de Lleida tenen,però, un referent força valuós. Es tractade "Les Plus Beaux Villages", els poblesmés bells de França. Una associaciócreada el 1982 com una alternativa aldespoblament rural. L'entitat francesadisposa ja de 154 pobles distribuïts en21 regions. La seva estratègia passa perla qualitat, amb una trentena de requisitsmínims establerts en una carta de qualitat,també la sensibilització i la promoció i,finalment, el desenvolupament, potenciantels actius culturals, patrimonials i naturalsi també estimulant els agents econòmicsdel territori per a la creació d'un producteturístic sostenible.

26

Gerri de la Sal, sobre aquestes línies, i Esterri d’Àneu i Llavorsí, a les imatges inferiors.

27

Per tant, és un referent clar i un model per a la novaxarxa lleidatana. I, de fet, ja hi ha hagut un primer viatgelleidatà a aquesta associació francesa i ara esperen queels tornin la visita. La delegació lleidatana va visitar la seude l'associació a Clermond Ferrand i diversos municipisadherits a “Les Plus Beaux Villages”. També es van entrevistaramb alcaldes d'aquests indrets, els quals els van demostrarla viabilitat de la xarxa i les oportunitats de desenvolupamentque generen al territori. L'entitat francesa dels bells poblestambé ha servit de model per a altres projectes similarsa Bèlgica i al Canadà. També a Itàlia i al Japó han començatiniciatives semblants.

Tavascan completa, fins ara, la sèrie de pobles del Pallars Sobirà “amb encant”. A sota, dues fotos de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà.

Organyà

VAL D’ARAN

PALLARSSOBIRÀALTA

RIBAGORÇA

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

SOLSONÈS

NOGUERA

SEGRIÀ PLA D’URGELL

SEGARRAURGELL

GARRIGUES

Arsèguel

Peramola

Tuixén

Arfa

Prullans

Durro

BoíTaüll

CanejanLes

Tavascan

GuimeràVerdú

Vallbona deles Monges

MontfalcóMurallat

MontsonísAlòs de Balaguer

Tiurana

Ribelles

CastellbóBarruera

Salàs de Pallars

Espot

Gerride la Sal

la Guingueta

Llavorsí

Esterri d’Àneu

TírviaÀreu

POBLES AMB ENCANT

Florejacs

“No volem fer pobles copiats,sinó prioritzar una qualitat a

partir de la conservació del quetenim”, explica Esther Isús.

26

Gerri de la Sal, sobre aquestes línies, i Esterri d’Àneu i Llavorsí, a les imatges inferiors.

27

Per tant, és un referent clar i un model per a la novaxarxa lleidatana. I, de fet, ja hi ha hagut un primer viatgelleidatà a aquesta associació francesa i ara esperen queels tornin la visita. La delegació lleidatana va visitar la seude l'associació a Clermond Ferrand i diversos municipisadherits a “Les Plus Beaux Villages”. També es van entrevistaramb alcaldes d'aquests indrets, els quals els van demostrarla viabilitat de la xarxa i les oportunitats de desenvolupamentque generen al territori. L'entitat francesa dels bells poblestambé ha servit de model per a altres projectes similarsa Bèlgica i al Canadà. També a Itàlia i al Japó han començatiniciatives semblants.

Tavascan completa, fins ara, la sèrie de pobles del Pallars Sobirà “amb encant”. A sota, dues fotos de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà.

Organyà

VAL D’ARAN

PALLARSSOBIRÀALTA

RIBAGORÇA

PALLARS JUSSÀ

ALT URGELL

CERDANYA

SOLSONÈS

NOGUERA

SEGRIÀ PLA D’URGELL

SEGARRAURGELL

GARRIGUES

Arsèguel

Peramola

Tuixén

Arfa

Prullans

Durro

BoíTaüll

CanejanLes

Tavascan

GuimeràVerdú

Vallbona deles Monges

MontfalcóMurallat

MontsonísAlòs de Balaguer

Tiurana

Ribelles

CastellbóBarruera

Salàs de Pallars

Espot

Gerride la Sal

la Guingueta

Llavorsí

Esterri d’Àneu

TírviaÀreu

POBLES AMB ENCANT

Florejacs

“No volem fer pobles copiats,sinó prioritzar una qualitat a

partir de la conservació del quetenim”, explica Esther Isús.

28

Tot plegat comença entre el 2006i el 2007, quan des de Turisme de laDiputació de Lleida es planteja aquestprojecte com un nou producte de futurper als petits nuclis del territori. XavierMoncayo, aleshores director del Patronat,llença una idea que l'actual responsablede l'ens autònom, Àngel Vidal, ha recolliti materialitzat. L'inici s'articula mitjançantun programa de subvencions que haatorgat fins avui 325.000 euros per crearel primer nucli de municipis interessatsa posar en marxa aquest nou producteturístic.

L'èxit es començava a albirar, perquèla convocatòria va rebre una allau de

peticions. I és que només aquest any esvan rebre 77 sol·licituds. Cada ens localsubvencionat rep una mitjana entre 3.000i 12.000 euros, d’acord amb el projectepresentat. Un primer pas per començara arreglar coses a partir de les basesestipulades pel Patronat i que, per esmen-tar alguns exemples, es tracta de construircasetes per als contenidors d'escombraries,rehabilitacions i millores d'espais públics,enjardinaments o se-nyalització turística.

Amb les dues convocatòries tanca-des i la vintena de pobles ja inscrits a laxarxa, al juny d'enguany es constitueixformalment a Lleida l'associació i alsetembre es reuneixen a la Vall de Boí

per primera vegada la junta, les comissionsi els socis. La xarxa comença a caminaramb pas ferm. Com es deia anteriorment,ja hi ha hagut contactes amb direccionsgenerals de la Generalitat, que han cele-brat la iniciativa i compromès el seusuport. El mateix que ha passat amb laSecretaria d'Estat de Turisme, un organismeque, fins i tot, no descarta prendre lainiciativa lleidatana com a model per aun pla pilot per a tot l'Estat espanyol.Des d'aquesta secretaria, a més, es podrienarticular ajudes complementàries per alsmunicipis de la xarxa, incorporant-losals programes de desenvolupament turísticdel govern central.

Guimerà, sobre aquestes línies, Verdú i Vallbona de les Monges, a sota, són els pobles amb encant de l’Urgell.

D’INTERÈS

Associació de Pobles amb EncantPatronat de Turisme - Diputació de Lleida

http://www.lleidatur.comlleidatur@lleidatur.com

Telèfon: 902 10 11 10   Fax: 973 24 55 58

29

Una línia de treball destacada ésla sensibilització ciutadana, i és que comexplica la presidenta de l'associació,Esther Isús, “no solament ens fixem l'ob-jectiu de treballar en xarxa entre municipisi institucions, sinó també amb la compli-citat dels veïns i les empreses del territoriperquè a tots ens beneficiarà i a tots ensafecta”. I els primers resultats també sónsatisfactoris: “la gent s’hi està engrescanti molt”, afegeix Isús. Posar flors a finestresi balcons, per exemple, és una contribuciósenzilla i efectiva que també es plantejacom una línia d'actuació i, a la vegada,és una de les actuacions que implica elveïnat dels Pobles amb Encant. Això sí,

també es vol cuidar aquest detall i mirarquines espècies són les més adequadesper a cada indret. Cal destacar també elpatrimoni immaterial que cada nucli jaté arrelat i que és un valor que cal con-servar i potenciar. En són molts i diversosi en alguns casos han agafat embranzidaen els darrers anys, com per exemplefestes com la de la verema de Verdú ola medieval de Guimerà, per esmentar-ne dues de la Plana de Lleida, però tambéhi ha les falles del Pirineu, per mencionaraltres propostes.

L'Associació de Pobles amb Encantde Lleida ja existeix, de fet, des de fasegles, però ara s'han aliat voluntàriament,

treballen per establir els criteris bàsicsper formar-ne part, plantejar un programad'acció potent per donar-se a conèixeri art icular un projecte turíst icd'excel·lència. És engrescador, innovadori ja comença a donar resultats. Segurque ens deixaran encantats.

A la Noguera pertanyen a la xarxa Ribelles, Montsonís (imatges superiors), Alòs de Balaguer (foto inferior esquerra) i Tiurana (pàgina següent).A sota, Florejacs (la Segarra).

28

Tot plegat comença entre el 2006i el 2007, quan des de Turisme de laDiputació de Lleida es planteja aquestprojecte com un nou producte de futurper als petits nuclis del territori. XavierMoncayo, aleshores director del Patronat,llença una idea que l'actual responsablede l'ens autònom, Àngel Vidal, ha recolliti materialitzat. L'inici s'articula mitjançantun programa de subvencions que haatorgat fins avui 325.000 euros per crearel primer nucli de municipis interessatsa posar en marxa aquest nou producteturístic.

L'èxit es començava a albirar, perquèla convocatòria va rebre una allau de

peticions. I és que només aquest any esvan rebre 77 sol·licituds. Cada ens localsubvencionat rep una mitjana entre 3.000i 12.000 euros, d’acord amb el projectepresentat. Un primer pas per començara arreglar coses a partir de les basesestipulades pel Patronat i que, per esmen-tar alguns exemples, es tracta de construircasetes per als contenidors d'escombraries,rehabilitacions i millores d'espais públics,enjardinaments o se-nyalització turística.

Amb les dues convocatòries tanca-des i la vintena de pobles ja inscrits a laxarxa, al juny d'enguany es constitueixformalment a Lleida l'associació i alsetembre es reuneixen a la Vall de Boí

per primera vegada la junta, les comissionsi els socis. La xarxa comença a caminaramb pas ferm. Com es deia anteriorment,ja hi ha hagut contactes amb direccionsgenerals de la Generalitat, que han cele-brat la iniciativa i compromès el seusuport. El mateix que ha passat amb laSecretaria d'Estat de Turisme, un organismeque, fins i tot, no descarta prendre lainiciativa lleidatana com a model per aun pla pilot per a tot l'Estat espanyol.Des d'aquesta secretaria, a més, es podrienarticular ajudes complementàries per alsmunicipis de la xarxa, incorporant-losals programes de desenvolupament turísticdel govern central.

Guimerà, sobre aquestes línies, Verdú i Vallbona de les Monges, a sota, són els pobles amb encant de l’Urgell.

D’INTERÈS

Associació de Pobles amb EncantPatronat de Turisme - Diputació de Lleida

http://www.lleidatur.comlleidatur@lleidatur.com

Telèfon: 902 10 11 10   Fax: 973 24 55 58

29

Una línia de treball destacada ésla sensibilització ciutadana, i és que comexplica la presidenta de l'associació,Esther Isús, “no solament ens fixem l'ob-jectiu de treballar en xarxa entre municipisi institucions, sinó també amb la compli-citat dels veïns i les empreses del territoriperquè a tots ens beneficiarà i a tots ensafecta”. I els primers resultats també sónsatisfactoris: “la gent s’hi està engrescanti molt”, afegeix Isús. Posar flors a finestresi balcons, per exemple, és una contribuciósenzilla i efectiva que també es plantejacom una línia d'actuació i, a la vegada,és una de les actuacions que implica elveïnat dels Pobles amb Encant. Això sí,

també es vol cuidar aquest detall i mirarquines espècies són les més adequadesper a cada indret. Cal destacar també elpatrimoni immaterial que cada nucli jaté arrelat i que és un valor que cal con-servar i potenciar. En són molts i diversosi en alguns casos han agafat embranzidaen els darrers anys, com per exemplefestes com la de la verema de Verdú ola medieval de Guimerà, per esmentar-ne dues de la Plana de Lleida, però tambéhi ha les falles del Pirineu, per mencionaraltres propostes.

L'Associació de Pobles amb Encantde Lleida ja existeix, de fet, des de fasegles, però ara s'han aliat voluntàriament,

treballen per establir els criteris bàsicsper formar-ne part, plantejar un programad'acció potent per donar-se a conèixeri art icular un projecte turíst icd'excel·lència. És engrescador, innovadori ja comença a donar resultats. Segurque ens deixaran encantats.

A la Noguera pertanyen a la xarxa Ribelles, Montsonís (imatges superiors), Alòs de Balaguer (foto inferior esquerra) i Tiurana (pàgina següent).A sota, Florejacs (la Segarra).

30

Ya es una realidad. Lleida dispone deuna red de pueblos con encanto. Setrata de una iniciativa pionera en Ca-taluña y a nivel estatal para crear unnuevo producto turístico. Nada másfácil, y a la vez tan complejo, comoreunir bajo una única marca un con-junto de pueblos pequeños, de unos1.000 habitantes, que se promociona-rán conjuntamente por todo el mundocomo lugares singulares por sus valorespaisajísticos, patrimoniales e históricoso culturales. Y todos ellos con unacaracterística común, que es el ejevertebrador del proyecto: la calidad.

Una calidad que no es solamente for-mal o de diseño, sino que se aplicaráhasta en el más mínimo detalle. Paraconseguirlo será necesaria la implica-ción de los vecinos y empresariosturísticos de estos pueblos. Una im-pliación que de hecho ya se está lo-grando porque la Red de Pueblos conEncanto está acumulando adhesiones,partiendo siempre de la filosofía deconseguir un encaje perfecto entre elPatronato de Turismo de la Diputación,que apadrina y asesora la asociación,los alcaldes y concejales de los pueblosadheridos y los vecinos de estos. Ade-más, la red ya cuenta con el apoyo dela Generalitat y del gobierno central.

Si hay que definir la Red de Puebloscon Encanto, podemos afirmar que esuna plataforma de cooperación entrepequeños municipios que quieren pro-

mover su desarrollo económico, socialy turístico bajo criterios de sostenibili-dad y mediante la protección, conser-vación y valorización del patrimoniocultural y natural, incluido el inmate-rial.

Ya son 31 los núcleos y municipiosque han optado por formar parte dela red, aunque hay unos cuantos másque están estudiando la propuesta. Yalguno se preguntará: ¿Cuál es el ob-jetivo de esta iniciativa? La respuesta:crear un producto de excelencia, unproducto único, pero manteniendo lapersonalidad y las características decada pueblo asociado.

De los 31 socios que se contabilizanactualmente, la mayoría pertenecen alas comarcas del Pirineo, casi unaveintena, aunque poco a poco tambiénlas comarcas meridionales van impli-cándose con fuerza e ilusión en esteproyecto. En el ámbito de la montañatenemos Arfa, Arsèguel, Peramola yOrganyà en el Alt Urgell; Boí, Durroy Taüll en la Alta Ribagorça; Prullansen la Cerdanya y Salàs de Pallars enel Jussà. En el Sobirà se han adheridoEspot, Gerri de la Sal, La Guingueta,Llavorsí y Tírvia, mientras que de laVal d'Aran tenemos Canejan y Les. Yaen las comarcas del sur, encontramosMontfalcó Murallat en la Segarra, asícomo Guimerà y Vallbona de les Mon-ges, en el Urgell. Estos fueron los pio-neros en 2009, surgidos a partir de

una primera convocatoria de ayudasde la Diputación, precisamente parainvertir en esa calidad y ese detalleque define la Red de Pueblos conEncanto de Lleida. Este año, coinci-diendo con la segunda convocatoriade subvenciones, ya se han sumadolos pueblos de Alòs de Balaguer, Esterrid'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan,Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Flore-jacs, Castellbó y Barruera.

La red ha superado ya las primerasetapas, como la redacción y aproba-ción de los estatutos y la constituciónformal de la asociación como entidadsin ánimo de lucro. Se han creadodos comisiones de trabajo: la de mar-keting y promoción y la de calidad.La primera está presidida por JoanPallarès, alcalde de Peramola, que yatrabaja para buscar alianzas y estable-cer un plan de comunicación quederive en la promoción de los muni-cipios asociados. La segunda comi-sión está a cargo de Antoni Fiol, al-calde de Organyà, y es la responsablede la selección de los aspirantes aincorporarse a la asociación, de laslabores de inspección y de dar apoyoa los adheridos. Además, establecerálos baremos y el nivel de calidad ne-cesarios para entrar y mantenerse co-mo miembro de los Pueblos con En-canto de Lleida.

La labor es inmensa, ya que se pre-tende marcar una serie de criterios en

el crecimiento de los núcleos, en latipología de urbanización y en lasrestauraciones y rehabilitaciones, afin, por ejemplo, de que fachadasnuevas o reformadas no distorsionenla personalidad del pueblo. Tambiénse definirá el tipo de señalización, lasornamentaciones florales, la carta decolores de fachadas o los materialesusados en las obras. Además, los pue-blos tendrán su punto de informaciónpara facilitar la acogida de visitantesy, al mismo tiempo, para recibir todotipo de información de los nucleosque forman parte de la asociación. Elobjetivo es intentar homogeneizar ycrear cierta armonía en el tratamientoestético, pero sin crear ”copias”.

Los municipios asociados de Lleidatienen un referente bastante valioso.Se trata de "Les Plus Beaux Villages",los pueblos más bellos de Francia, unaasociación creada en 1982 como al-ternativa al despoblamiento rural. Laentidad francesa cuenta ya con 154pueblos, distribuidos en 21 regiones.Su estrategia pasa por la excelencia,con una treintena de requisitos míni-mos establecidos en una carta de ca-lidad, así como por la sensibilizacióny la promoción y, por último, por eldesarrollo socioeconómico, potencian-do los activos culturales, patrimonialesy naturales y también estimulando losagentes económicos del territorio paraque creen un producto turístico soste-nible.

ENCANTADORES

Tiurana

31

Lleida has established a network of charming villagesas part of a pioneering initiative within Cataloniaand Spain to create a completely new tourism product.This initiative brings together a series of small villages,all with around 1,000 inhabitants, under a commonbrand and seeks to promote them worldwide asunique locations with specific scenic, historicaland/or cultural heritage value and which share onecommon characteristic, which is the cornerstone ofthe project: quality. The Network of Charming Villagesis an initiative that is gaining more and more adeptsand is based on a perfect partnership between theDiputació de Lleida's Patronat de Turisme (TouristBoard) of the Lands of Lleida, which sponsors andadvises this association and the mayors, local officialsand inhabitants of the villages concerned. The initiativealso has the support of both the Generalitat deCatalunya and Spain's central government.

If we have to define this Network of Charming Villages,we could say that it is a platform for cooperation

between small municipalities that want to promotetheir economic, social and touristic developmentaccording to sustainable criteria and to do this whileat the same time protecting, conserving and enhancingtheir cultural and natural heritage, including the itsintangible component.

So far, 31 small nuclei and municipalities have chosento form part of the network. They are: Arfa, Arsèguel,Peramola and Organyà in L' Alt Urgell; Boí, Durro andTaüll in L'Alta Ribagorça; Prullans in La Cerdanya andSalàs de Pallars in El Pallars Jussà; the villages of Espot,Gerri de la Sal, La Guingueta, Llavorsí and Tírvia in ElPallars Sobirà; Canejan and Les in the Val d'Aran; andMontfalcó Murallat in La Segarra and Guimerà andVallbona de les Monges in L'Urgell, down on the LleidaPlain. These settlements were the pioneers whoresponded to the Diputació's first call for participationin 2009, spurred on by the opportunity to invest inquality and detail and to form part of Lleida's Networkof Charming Villages. This year, coinciding with the

second call for participation, the villages of Alòs deBalaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan,Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbóand Barruera also joined the network.

There is an enormous amount of work to do becausethe objective is to establish criteria for the growth ofthese nuclei, the nature of their urban development,and how they are restored and rehabilitated, so thatany new or reformed facades do not modify thepersonalities of these settlements. Questions such asthe type of signposting, floral decoration and thecolours and materials to be used on the facades willalso be controlled. Another important factor is thatthese villages will have information points to facilitatethe reception of visitors and where it will also bepossible to find a full range of information about thedifferent villages that form part of the association. Inother words, the intention is to homogenise andharmonise the aesthetics of these settlements, butwithout creating carbon copies.

CHARMING VILLAGES

Lleida a créé un réseau de villages de charme, uneinitiative pionnière en Catalogne et dans l'étatespagnol pour lancer un nouveau produit touristique.Réunir sous une seule marque un ensemble de petitsvillages, d'environ 1000 habitants, qui seront promusen groupe dans le monde entier en tant que sitessinguliers, grâce à leurs valeurs paysagistes,patrimoniales et historiques ou culturelles et avecune même caractéristique, essentielle pour ce projet:la qualité. Le Réseau de Villages de Charme comptede plus en plus d'adhérents et part de la base d'unaccord parfait entre le Patronat de Turisme Terres deLleida de la Diputació, qui parraine et donne conseilà l'association, les maires et les conseillers des villagesadhérents, et les habitants des villages. L'associationreçoit également le soutien de la Generalitat et dugouvernement central.

S'il fallait donc définir le Réseau de Villages deCharme, il faudrait commencer par dire qu'il s'agitd'une plateforme de coopération entre petits villages

voulant promouvoir leur développement économique,social et touristique avec des critères de durabilitéet ce, avec la protection, conservation et mise envaleur du patrimoine culturel et naturel et en incluant,bien sûr, le patrimoine immatériel.

Actuellement 31 hameaux et villages font partie duRéseau. Il s'agit d'Arfa, Arsèguel, Peramola et Organyàdans L'Alt Urgell. Boí, Durro et Taüll dans L'AltaRibagorça. Prullans dans la Cerdagne et Salàs dePallars dans El Pallars Jussà; dans El Pallars Sobirà sesont adhérés Espot, Gerri de la Sal, La Guingueta,Llavorsí et Tírvia; dans le Val d'Aran, Canejan et Les.Dans la plaine, il y a Montfalcó Murallat dans LaSegarra, Guimerà et Vallbona de les Monges dansl'Urgell. Ces villages furent les pionniers en 2009,surgis d'un premier appel à candidature pourbénéficier des aides de la Diputació, pour justementinvestir dans cette qualité, ce détail et pour constituerle Réseau de Villages de Charme de Lleida. Cetteannée, suite au deuxième appel à candidature, se

sont ajoutés les villages d'Alòs de Balaguer, Esterrid'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén,Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó et Barruera.

Le travail est immense, car il est prévu d'établirdes critères de croissance de ces centres urbains,de typologie d'urbanisation et de restauration etréhabilitation afin que, par exemple, les façadesneuves ou réformées n'affectent pas la personnalitédu village. On veillera aussi au type de panneaux,aux ornements floraux, à la palette de couleursdes façades ou aux matériaux utilisés pour lestravaux. Un autre aspect sur lequel il faudratravailler sera que les villages aient leur point derenseignements facilitant l'accueil aux visiteurs etpermettant aussi de recevoir toute l'informationnécessaire sur les villages qui font partie del'association. C'est-à-dire que le but et d'essayerd'homogénéiser et de créer une certaine harmoniedans le traitement esthétique sans pour autant encréer des copies.

CHARMANTS

Montfalcó Murallat (la Segarra).

30

Ya es una realidad. Lleida dispone deuna red de pueblos con encanto. Setrata de una iniciativa pionera en Ca-taluña y a nivel estatal para crear unnuevo producto turístico. Nada másfácil, y a la vez tan complejo, comoreunir bajo una única marca un con-junto de pueblos pequeños, de unos1.000 habitantes, que se promociona-rán conjuntamente por todo el mundocomo lugares singulares por sus valorespaisajísticos, patrimoniales e históricoso culturales. Y todos ellos con unacaracterística común, que es el ejevertebrador del proyecto: la calidad.

Una calidad que no es solamente for-mal o de diseño, sino que se aplicaráhasta en el más mínimo detalle. Paraconseguirlo será necesaria la implica-ción de los vecinos y empresariosturísticos de estos pueblos. Una im-pliación que de hecho ya se está lo-grando porque la Red de Pueblos conEncanto está acumulando adhesiones,partiendo siempre de la filosofía deconseguir un encaje perfecto entre elPatronato de Turismo de la Diputación,que apadrina y asesora la asociación,los alcaldes y concejales de los pueblosadheridos y los vecinos de estos. Ade-más, la red ya cuenta con el apoyo dela Generalitat y del gobierno central.

Si hay que definir la Red de Puebloscon Encanto, podemos afirmar que esuna plataforma de cooperación entrepequeños municipios que quieren pro-

mover su desarrollo económico, socialy turístico bajo criterios de sostenibili-dad y mediante la protección, conser-vación y valorización del patrimoniocultural y natural, incluido el inmate-rial.

Ya son 31 los núcleos y municipiosque han optado por formar parte dela red, aunque hay unos cuantos másque están estudiando la propuesta. Yalguno se preguntará: ¿Cuál es el ob-jetivo de esta iniciativa? La respuesta:crear un producto de excelencia, unproducto único, pero manteniendo lapersonalidad y las características decada pueblo asociado.

De los 31 socios que se contabilizanactualmente, la mayoría pertenecen alas comarcas del Pirineo, casi unaveintena, aunque poco a poco tambiénlas comarcas meridionales van impli-cándose con fuerza e ilusión en esteproyecto. En el ámbito de la montañatenemos Arfa, Arsèguel, Peramola yOrganyà en el Alt Urgell; Boí, Durroy Taüll en la Alta Ribagorça; Prullansen la Cerdanya y Salàs de Pallars enel Jussà. En el Sobirà se han adheridoEspot, Gerri de la Sal, La Guingueta,Llavorsí y Tírvia, mientras que de laVal d'Aran tenemos Canejan y Les. Yaen las comarcas del sur, encontramosMontfalcó Murallat en la Segarra, asícomo Guimerà y Vallbona de les Mon-ges, en el Urgell. Estos fueron los pio-neros en 2009, surgidos a partir de

una primera convocatoria de ayudasde la Diputación, precisamente parainvertir en esa calidad y ese detalleque define la Red de Pueblos conEncanto de Lleida. Este año, coinci-diendo con la segunda convocatoriade subvenciones, ya se han sumadolos pueblos de Alòs de Balaguer, Esterrid'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan,Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Flore-jacs, Castellbó y Barruera.

La red ha superado ya las primerasetapas, como la redacción y aproba-ción de los estatutos y la constituciónformal de la asociación como entidadsin ánimo de lucro. Se han creadodos comisiones de trabajo: la de mar-keting y promoción y la de calidad.La primera está presidida por JoanPallarès, alcalde de Peramola, que yatrabaja para buscar alianzas y estable-cer un plan de comunicación quederive en la promoción de los muni-cipios asociados. La segunda comi-sión está a cargo de Antoni Fiol, al-calde de Organyà, y es la responsablede la selección de los aspirantes aincorporarse a la asociación, de laslabores de inspección y de dar apoyoa los adheridos. Además, establecerálos baremos y el nivel de calidad ne-cesarios para entrar y mantenerse co-mo miembro de los Pueblos con En-canto de Lleida.

La labor es inmensa, ya que se pre-tende marcar una serie de criterios en

el crecimiento de los núcleos, en latipología de urbanización y en lasrestauraciones y rehabilitaciones, afin, por ejemplo, de que fachadasnuevas o reformadas no distorsionenla personalidad del pueblo. Tambiénse definirá el tipo de señalización, lasornamentaciones florales, la carta decolores de fachadas o los materialesusados en las obras. Además, los pue-blos tendrán su punto de informaciónpara facilitar la acogida de visitantesy, al mismo tiempo, para recibir todotipo de información de los nucleosque forman parte de la asociación. Elobjetivo es intentar homogeneizar ycrear cierta armonía en el tratamientoestético, pero sin crear ”copias”.

Los municipios asociados de Lleidatienen un referente bastante valioso.Se trata de "Les Plus Beaux Villages",los pueblos más bellos de Francia, unaasociación creada en 1982 como al-ternativa al despoblamiento rural. Laentidad francesa cuenta ya con 154pueblos, distribuidos en 21 regiones.Su estrategia pasa por la excelencia,con una treintena de requisitos míni-mos establecidos en una carta de ca-lidad, así como por la sensibilizacióny la promoción y, por último, por eldesarrollo socioeconómico, potencian-do los activos culturales, patrimonialesy naturales y también estimulando losagentes económicos del territorio paraque creen un producto turístico soste-nible.

ENCANTADORES

Tiurana

31

Lleida has established a network of charming villagesas part of a pioneering initiative within Cataloniaand Spain to create a completely new tourism product.This initiative brings together a series of small villages,all with around 1,000 inhabitants, under a commonbrand and seeks to promote them worldwide asunique locations with specific scenic, historicaland/or cultural heritage value and which share onecommon characteristic, which is the cornerstone ofthe project: quality. The Network of Charming Villagesis an initiative that is gaining more and more adeptsand is based on a perfect partnership between theDiputació de Lleida's Patronat de Turisme (TouristBoard) of the Lands of Lleida, which sponsors andadvises this association and the mayors, local officialsand inhabitants of the villages concerned. The initiativealso has the support of both the Generalitat deCatalunya and Spain's central government.

If we have to define this Network of Charming Villages,we could say that it is a platform for cooperation

between small municipalities that want to promotetheir economic, social and touristic developmentaccording to sustainable criteria and to do this whileat the same time protecting, conserving and enhancingtheir cultural and natural heritage, including the itsintangible component.

So far, 31 small nuclei and municipalities have chosento form part of the network. They are: Arfa, Arsèguel,Peramola and Organyà in L' Alt Urgell; Boí, Durro andTaüll in L'Alta Ribagorça; Prullans in La Cerdanya andSalàs de Pallars in El Pallars Jussà; the villages of Espot,Gerri de la Sal, La Guingueta, Llavorsí and Tírvia in ElPallars Sobirà; Canejan and Les in the Val d'Aran; andMontfalcó Murallat in La Segarra and Guimerà andVallbona de les Monges in L'Urgell, down on the LleidaPlain. These settlements were the pioneers whoresponded to the Diputació's first call for participationin 2009, spurred on by the opportunity to invest inquality and detail and to form part of Lleida's Networkof Charming Villages. This year, coinciding with the

second call for participation, the villages of Alòs deBalaguer, Esterri d'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan,Tiurana, Tuixén, Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbóand Barruera also joined the network.

There is an enormous amount of work to do becausethe objective is to establish criteria for the growth ofthese nuclei, the nature of their urban development,and how they are restored and rehabilitated, so thatany new or reformed facades do not modify thepersonalities of these settlements. Questions such asthe type of signposting, floral decoration and thecolours and materials to be used on the facades willalso be controlled. Another important factor is thatthese villages will have information points to facilitatethe reception of visitors and where it will also bepossible to find a full range of information about thedifferent villages that form part of the association. Inother words, the intention is to homogenise andharmonise the aesthetics of these settlements, butwithout creating carbon copies.

CHARMING VILLAGES

Lleida a créé un réseau de villages de charme, uneinitiative pionnière en Catalogne et dans l'étatespagnol pour lancer un nouveau produit touristique.Réunir sous une seule marque un ensemble de petitsvillages, d'environ 1000 habitants, qui seront promusen groupe dans le monde entier en tant que sitessinguliers, grâce à leurs valeurs paysagistes,patrimoniales et historiques ou culturelles et avecune même caractéristique, essentielle pour ce projet:la qualité. Le Réseau de Villages de Charme comptede plus en plus d'adhérents et part de la base d'unaccord parfait entre le Patronat de Turisme Terres deLleida de la Diputació, qui parraine et donne conseilà l'association, les maires et les conseillers des villagesadhérents, et les habitants des villages. L'associationreçoit également le soutien de la Generalitat et dugouvernement central.

S'il fallait donc définir le Réseau de Villages deCharme, il faudrait commencer par dire qu'il s'agitd'une plateforme de coopération entre petits villages

voulant promouvoir leur développement économique,social et touristique avec des critères de durabilitéet ce, avec la protection, conservation et mise envaleur du patrimoine culturel et naturel et en incluant,bien sûr, le patrimoine immatériel.

Actuellement 31 hameaux et villages font partie duRéseau. Il s'agit d'Arfa, Arsèguel, Peramola et Organyàdans L'Alt Urgell. Boí, Durro et Taüll dans L'AltaRibagorça. Prullans dans la Cerdagne et Salàs dePallars dans El Pallars Jussà; dans El Pallars Sobirà sesont adhérés Espot, Gerri de la Sal, La Guingueta,Llavorsí et Tírvia; dans le Val d'Aran, Canejan et Les.Dans la plaine, il y a Montfalcó Murallat dans LaSegarra, Guimerà et Vallbona de les Monges dansl'Urgell. Ces villages furent les pionniers en 2009,surgis d'un premier appel à candidature pourbénéficier des aides de la Diputació, pour justementinvestir dans cette qualité, ce détail et pour constituerle Réseau de Villages de Charme de Lleida. Cetteannée, suite au deuxième appel à candidature, se

sont ajoutés les villages d'Alòs de Balaguer, Esterrid'Àneu, Àreu, Montsonís, Tavascan, Tiurana, Tuixén,Verdú, Ribelles, Florejacs, Castellbó et Barruera.

Le travail est immense, car il est prévu d'établirdes critères de croissance de ces centres urbains,de typologie d'urbanisation et de restauration etréhabilitation afin que, par exemple, les façadesneuves ou réformées n'affectent pas la personnalitédu village. On veillera aussi au type de panneaux,aux ornements floraux, à la palette de couleursdes façades ou aux matériaux utilisés pour lestravaux. Un autre aspect sur lequel il faudratravailler sera que les villages aient leur point derenseignements facilitant l'accueil aux visiteurs etpermettant aussi de recevoir toute l'informationnécessaire sur les villages qui font partie del'association. C'est-à-dire que le but et d'essayerd'homogénéiser et de créer une certaine harmoniedans le traitement esthétique sans pour autant encréer des copies.

CHARMANTS

Montfalcó Murallat (la Segarra).