En Barbut, el bruixot pelut

(Reconeixem la “b”)

En Barbut, el bruixot pelut

(Reconeixem la “b”)

En un bell palau blanc al∫ afore∫ de Xiribicú, un poblet molt bonic ple de bambú, garrofer∫, codonyer∫ i albercoquer∫, hi vivia un bruixot panxut i molt pelut que e∫ deia Barbut.

En un bell palau blanc als afores de Xiribicú, un poblet molt bonic ple de bambú, garrofers, codonyers i albercoquers, hi vivia un bruixot panxut i molt pelut que es deia Barbut.

2

3

Quan en Barbut va néixer, molt∫ any∫ enrere, la seva barba ja tenia tre∫ pèl∫ i el seu cap era cobert d’un borrissol ben espè∫.

En Barbut va créixer molt, va marxar de casa i, buscant i buscant un lloc on instal·lar-se, va trobar el poblet de Xiribicú, on va decidir quedar-se.

Quan en Barbut va néixer, molts anys enrere, la seva barba ja tenia tres pèls i el seu cap era cobert d’un borrissol ben espès.

En Barbut va créixer molt, va marxar de casa i, buscant i buscant un lloc on instal·lar-se, va trobar el poblet de Xiribicú, on va decidir quedar-se.

4

5

El∫ xiribiquen∫, en veure’l amb una brusa sense boton∫ i le∫ seve∫ sabatille∫ gegant∫, e∫ van espantar bastant i van córrer cap a casa a refugiar-se.

—No fugiu, si u∫ plau, que sóc un bruixot bo i amable! —el∫ va dir.

El∫ habitant∫ del poblet van sortir de casa seva i van preguntar:

Els xiribiquens, en veure’l amb una brusa sense botons i les seves sabatilles gegants, es van espantar bastant i van córrer cap a casa a refugiar-se.

—No fugiu, si us plau, que sóc un bruixot bo i amable! —els va dir.

Els habitants del poblet van sortir de casa seva i van preguntar:

6

7