emocionari_muestra

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Treball d'emocions a primària

Citation preview

  • PRLEG

    Rosa Collado Carrascosa(psicloga i psicoterapeuta)

    Un Emocionari... Quina idea tan fantstica perqu una persona es conegui a si mateixa des de la seva realitat ms subjectiva!

    Aquest Emocionari ofereix una oportunitat integradora a lsser hum, des de la seva primera infantesa, perqu lajuda a conixer les seves emocions i a dialogar sobre els seus sentiments. Daquesta manera, podr gestionar-los adequadament i, aix, sentir la seva vida amb tot el seu potencial, sense detriment de cap de les seves capacitats.

    LEmocionari s un suport pedaggic elemental. Permet desenvolupar la intelligncia emocional del nen, que ser la clau de la seva autoacceptaci i dun desenvolupament psicoevolutiu sa. Per ser capaos de crear la nostra prpia felicitat cal que aprenguem a integrar en el desenvolupament psicolgic el coneixement de les emocions.

    Descobrir, identificar i diferenciar les emocions mitjanant aquest Emocionari s una forma deducar els ms petits perqu sentin sense temor, perqu es descobreixin a si mateixos i perqu acabin convertint-se en adults autoconscients amb habilitat sensiti-va per afrontar els reptes de la vida.

    Sentir s un privilegi i aprendre a expressar les nostres emocions ens ajudar a apro-par-nos als que estimem.

    Les emocions sn estats afectius innats i automtics que sexperimenten a travs de canvis fisiolgics, cognitius i conductuals. Serveixen per fer-nos ms adaptatius a lentorn que experimentem.

    Els sentiments sn la presa de conscincia daquestes emocions etiquetades. Serveixen per expressar, de forma ms racional, el nostre estat anmic.

    Informaci adreada especialment als adults.

  • 32 33

    Compassi

    Hi ha qui lanomena commiseraci o llstima.

    La compassi s la pena que ens provoca la desgrcia dels altres.

    a qu ens mou la compassi?

    Ens mou a ajudar qui est sofrint. Pot ser un familiar o un desconegut. Fins i tot pot tractar-se del personatge que habita en un llibre, com una guineu que ha perdut la seva famlia. Aix ens desperta el desig dabraar-lo per alleujar la seva tristesa.

    Si un sser estimat ho passa malament i no lajudem, s molt probable que entrem al territori del remordiment.

  • 34 35

    Remordiment

    Alguns el confonen amb el penediment.

    El penediment s el malestar que podem sentir davant qualsevol acte, sigui dolent o no. En canvi, el remordiment solament es genera quan hem realitzat una acci dolenta.

    Per exemple, podries penedir-te dhaver dit no quan el teu germ et va oferir unes xocolatines per, segurament, sentirs remordiment si lin furtes unes quantes sense que ell se nadoni.

    Quina estratgia empra?

    Una de senzilla, per efectiva. Se les enginya perqu no puguis deixar de pensar en aix dolent que has fet. Aix, desperta en tu un malestar que et corprn a poc a poc.

    Aquest malestar que et remou s la culpa.

  • 82 83

    Gelosia

    Alguns diuen que la gelosia i lenveja sn

    el mateix. No s aix, tot i que ambdues

    emocions van de la m, barrejant-se

    i avivant-se mtuament. Sn parsits que

    devoren la teva alegria. No els interessa

    que a tu et vagi millor, sin que a laltre

    li vagi pitjor.

    En qu es diferencia la gelosia de

    lenveja?

    La gelosia et dificulta compartir all que

    consideres teu, com lamor dun sser

    estimat. Lenveja, en canvi, no neix del

    que tu tens, sin del que laltre t: s

    la tristesa que sents quan alg posseeix

    all que tu desitges.

  • 90 91

    Plaer

    El plaer s la satisfacci i lalegria produdes

    per alguna cosa que ens agrada molt.

    Pots trobar plaer en activitats molt diferents:

    fantasiar amb altres mons, mirar coses

    boniques, resoldre problemes difcils, jugar,

    sentir-te estimat

    Com apreciar el plaer?

    Per sentir el plaer has de concentrar-te.

    Imagina que tens al davant un suc. Tel pots

    beure rpidament per apagar la teva set,

    per tamb pots concentrar-te en el seu

    sabor i gaudir-lo sense presses. En definitiva,

    sentir el plaer que et proporciona.

    Portar una vida plaent ens fa sentir-nos

    agrats.

  • 92 93

    Gratitud

    La gratitud s lnima de la paraula grcies.

    I es multiplica cada vegada que ets capa

    de veure, en les coses quotidianes, un regal:

    en el somriure dun amic, en una can, en

    el menjar

    La gratitud tensenya a gaudir ms de la vida.

    s lentrada a la felicitat.

    Quan tenia deu anys, la meva via em

    va donar un diari de la gratitud i, a cau

    dorella, em va dir: Jo en tinc un digual.

    Cada nit, hi escric les coses per les quals

    estic agrada. Desprs, en collocar-lo sota

    el coix, succeeix una cosa meravellosa: el

    contingut del diari es fica als meus somnis

    per convertir-se en el Palau Feli i la seva

    felicitat macompanya durant tot lendem.

    Qu hi hem anotat avui?

    Grcies als qui han abocat la seva mgia

    en aquest llibre.

    Grcies a la persona que te lha regalat.

    I, especialment, moltes grcies a tu

    per .emo oon r nci a s-

    emocionario_muestra.pdfeocionario_muestra_p.pdfEMO_interior_p1.pdfEMO_interior_p4_49EMO_interior_p50_95

    Emocionario_Baja_OK.pdfEMO_interior_1_ESEMO_interior_2_ES

    EMO_CAT_WEB.pdfEMO_interior_1_catNUED3.pdfEMO_interior_2_catNUED3