Els concerts educatius Les quotes a l’escola concertadablogs.escolacristiana.org/casos/files/2015/01/07-Concerts.pdf · És una circular que recorda els trets principals de la normativa

Els concerts educatiusLes quotes a l’escola concertada

Postgrau en direcció de centres escolars

Escola de Directius

7

Escola de Directius 2

Introducció: els compromisos:El concert és un compromís entre dues bandes: l’Administració i el titular. Aquest compromís es formalitza en signar totes dues bandes un document.

El concert representa dos grans compromisos: D’una banda el titular de l’escola es compromet, entre d’altres coses, a impartir els ensenyaments de que són objecte de concert en condicions de gratuïtat.

D’altra banda, l’Administració es compromet a assignar fons públics per al sosteniment dels centres, d’acord amb la quantia global establerta en els pressupostos.

Amb el temps, però, els dos compromisos han mostrat les seves limitacions:


Introducció: un compromís:El compromís de l'Administració:

El pagament mensual de les retribucions del personal docent (incloses les càrregues socials), com a pagament delegat i en nom del titular del centre.

La transferència mensual al titular del centre de la quantitat corresponent a les despeses de funcionament del centre.

Compte!

Titular:té obligacions

laborals amb el

treballador

L’Adminis-

tració

Al

treballador, en nom del

titular

que delega en que paga

Procediment de pagament delegat


Introducció: un compromís:Les despeses de funcionament són insuficients per sostenir l’escola. Els subministraments, el personal no docent, el manteniment d’instal·lacions i material, etc. fan completament insuficient la quantitat aportada per l’Administració.

Aquesta quantitat, fixada per una resolució de caràcter anual (i que ha estat recorreguda als tribunals per la FECC els darrers anys), habitualment és pagada pel Departament d’Ensenyament (Catalunya) en la segona quinzena de cada mes vençut.

Segons diversos estudis, aquesta quantitat representa, aproximadament, un 60 % de les despeses reals d’un centre.


Introducció: l’altre compromís:Les obligacions del titular són:

1. Impartir els ensenyaments que són objecte de concert de manera totalment gratuïta, sense percebre cap concepte que directament o indirectament suposi una contrapartida econòmica per la realització d’aquests ensenyaments.

2. Impartir els ensenyaments d’acord amb la normativa que regula els currículums.

3. Mantenir en funcionament les unitats concertades i a tenir una ràtio no inferior a la que es determini.

4. Realitzar l’admissió d’alumnes d’acord amb la normativa vigent.

5. Constituir i mantenir els òrgans de govern que la normativa estableix.


Introducció: l’altre compromís:Les obligacions del titular són:

6. Complir les disposicions de política lingüística relatives a l’ensenyament del català i en català.

7. Realitzar la provisió de vacants i els acomiadaments de professors (dels nivells concertats) d’acord amb la normativa.

8. Fer constar que és un centre concertat (en la publicitat, en la documentació i a la comunitat educativa).

Els concerts es signen per quatre anys, però es poden revisar si hi ha una modificació de la situació del centre que incideix en el concert (nombre d’alumnes, etc.).

Ara, analitzarem el primer dels compromisos del titular.


Introducció: tipus de concert:Hi ha dos tipus de concert;

Concert general: per a la prestació del servei d’interès públic de l’educació corresponent a nivells obligatoris.

Concert singular: per a la prestació del servei d’interès públic de l’educació corresponent a nivells no obligatoris. En aquest règim de concerts es fa una distinció:

Concert singular d’ensenyaments d’educació infantil i cicles formatius de grau mitjà. Les despeses de funcionament permeten mantenir (...) el centre i per tant no és permès el cobrament de cap quota en concepte d'ensenyament concertat.

Concert singular d’ensenyaments de batxillerat i cicles formatius de grau superior. L’Administració reconeix que es despeses de funcionament NO permeten mantenir el centre i per tant és permès el cobrament d’una quota en concepte d'ensenyament concertat. Aquesta quota, congelada des de fa uns anys, és de 18,03 € alumne / mes (10 mesos).


Decret 128/1986, de 20 d’octubre ... Pels

qual són regulades les AACC i de serveis ...

(DOCV de 10-11)

Marc de referència. Estableix clarament la obligació

de la gratuïtat dels ensenyaments que són objecte

del concert

Estableix les normes bàsiques sobre activitats

complementàries i serveis

És el document de referència. Tot i ser un

document antic, és la normativa que hi ha.

Estableix els preceptes que regulen el règim de

concerts i fan referència a activitats i serveis.

LODE

Article: article 51

Ordre de 13 de febrer de 1987, ... Per la

qual es desplega el Decret 128/1986 ...

(DOCV 10-3)

RD 2377/1985, de 18 de desembre sobre

Normes Bàsiques relatives als concerts

educatius (BOE de 27-12). Modificat pel RD

139/1989, de 10 de febrer (BOE de 1-2)

1. La normativa:València :

Afegeix algunes precisions a allò que està

establert en el Decret


Circular del Director General de Planificació i

Centres referent a la normativa que regula

els serveis i AACC ... 18-3-2009



del concert



És una circular que recorda els trets

principals de la normativa anterior.

LODE

Article: article 51





1. La normativa:Balears

Només afecta a les comunitats autònomes que no

tenien transferides les competències en matèria

educativa (no és norma bàsica). No aporta

novetats a la regulació.

RD 1694/1995, de 20 d’octubre, pel qual es

regulen les AACC ...


A més, circulen entre les escoles algunes fotocòpies que donen alguna orientació sobre què es pot considerar

activitat complementària, extraescolar o servei, però que no són cap document legal.

Pel que fa al cost de les hores dedicades a les activitats complementàries, hi ha uns càlculs que, més o menys,

tothom ha fet i que donen alguna orientació. Tampoc són cap document legal.

Decret 139/1994, de 3 de maig, pel qual es regulen (...) els

procediments (...) que afecten al Dd’E (DOGC de 1-7

Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre

concerts educatius. Va ser modificat pel

Decret 155/1997, de 25 de juny (DOGC de

17-3)

Ordre EDU/413/2006, de 4 d’agost per la

qual es fan públics els models de document

administratius per a la formalització dels

concerts educatius a parir del curs 2006-

2007 (DOGC de 18-8)



del concert



És el document de referència. Tot i ser un

document antic, és la normativa que hi ha.

Modifica els terminis que té l’administració per

aprovar les quotes.

Estableix els preceptes que regulen el règim de

concerts i fan referència a activitats i serveis.

Estableix models de documents i insisteix en els

compromisos del concert educatiu

LODE

Article: article 51

Decret 198/1987, de 19 de maig, pel qual

es regulen les activitats complementàries,

extraescolars i de serveis ... (DOGC de 19-

VI)





1. La normativa:Catalunya


1. La normativa (estatal): La normativa que regula els concerts és:

La LODE: que estableix les condiciones en els que es podenoferir altres activitats i serveis en els centres concertats.

La LOE ha modificat aspectes de la LODE prou importants:Les quotes per atendre les activitats extraescolars i els serveis podrancontribuir al manteniment i millora de les instal·lacions.

Les activitats extraescolars hauran de ser comunicades (noautoritzades) a l’Administració educativa.

El Reial Decret 2377/1985, de 18 de desembre, pel quals’aprova el Reglament de Normes Bàsiques sobre ConcertsEducatius (BOE de 27-12), modificat pel Reial Decret 139/1989,de 10 de febrer (BOE de 11-2), als articles 14 i 15 estableixl’obligació de gratuïtat dels ensenyaments del concert, que lesactivitats seran voluntàries, no tindran caràcter discriminatori,, noformaran part de l’horari lectiu i no tindran caràcter lucratiu.


1. La normativa (València)La normativa que cal tenir en compte en el tema de les complementàries és el Decret 128/1986, de 20 d’octubre.

Requisits de les AACC:

Finalitta educativa

Voluntàriament acceptades pels pares ..

No discriminació

No prendre part de l’horari lectiu (el que comprèn tota la jornada escolar)

No tenir caràcter lucratiu

Les quantitats han d’estar autoritzades.

Són AACC les que contribueixen a les finalitats educatives i NOformen part dels plans d’estudis (ni s’avaluen oficialment ...)

Aprovades pel consell escolar.

Sobre els serveis de menjador i transport ...

Ordre de 13 de febrer:

El centre haurà de donar informació clara i objectiva ...

El preu del menjador no superarà el 20 % del que s’estabelixi ...

Cap quantitat per motiu de matrícula o reserva de plaça .... Tampoccom a bestreta d’AACC, extraescolars o serveis ...

El centre conservarà documents de l’acceptació de les AACC oserveis ...


1. La normativa (Balears)No hi ha una normativa específica.

La circular recorda els trets fonamentals de la normativa estatal i aquella del Ministeri per a la seva àrea de gestió.


1. La normativa (Catalunya)../...

Decret 198/1987, de 19 de maig. Cal llegir-lo amb cura. AquestDecret força antic, és el document bàsic de referència. S’ha intentatmodificar en diverses ocasions (i no s’ha aconseguit).

Decret 139/1994, de 3 de maig, pel qual es regulen i s’adeqüen (...)els procediments reglamentaris que afecten al Departamentd’Ensenyament. Només afecta per interpretar el silenci administratiuen aquest cas.

Decret 56/1993, de 23 de febrer, sobre concerts educatius. Va sermodificat pel Decret 155/1997, de 25 de juny. Aquest document,explicita els compromisos mutus del titular del centre i del’Administració educativa en subscriure el concert. Recorda demanera clara i explícita les obligacions del titular pel que fa a lagratuïtat de l’educació i les característiques de les activitatscomplementàries, extraescolars i dels serveis escolars i també de lesquotes corresponents.

Ordre EDU/413/2006, de 4 d’agost per a qual es fan públics elsmodels de documents administratius per a la formalització delsconcerts educatius (DOGC de 18-8).


2. El compromís d’impartir els ensenyaments en condicions de gratuïtat:

El concert general implica impartir els ensenyaments curriculars en condicions de gratuïtat (no així en el concert singular).

Ara bé, el concert només cobreix aquells ensenyaments de que són objecte (i encara de manera parcial).

Altres ensenyaments i altres activitats i serveis no són coberts (alguns serveis estan subvencionats en determinades circumstàncies).

El que no cobreix el concert ha de ser finançat per altes.

Ensenyaments curricularshabitualment a l’EP 25 h/set.

Activitats complemen

-tàriesA l’EP, 5 h/st

Activitats extraesco-

larsl’EP, ... h/st

Serveis escolarsMenjador, transport, ...


2. El compromís d’impartir els ensenyaments en condicions de gratuïtat:

Una escola té dues fons de finançament: l’Administració i les famíliesSi el finançament de l’Administració no arriba, una de dues:

O reduïm serveis, o la qualitat del currículum, o les inversions, etc. O busquem altres fons de finançament.

Aportacions de l’Adminsitració:

1. Pagament delegat.

2. Despeses de funcionament.

3. Altres.

Quotes de l’escola:1. Per act. complementaries

2. Per act. extraescolars

3. Per serveis

4. Per altres.

Aportacions:1. Fundacions. associacions,

etc.

2. AMPA.

3. ...

CURRÍCULUMHorari lectiu

AACC / Act. Extra Escolars / Serveis

Horari escolar i extraescolar

Cap contraprestació a canvi.

Necessitat de finançament de l’escola

De l’Administració De les famílies


2. El compromís d’impartir els ensenyaments en condicions de gratuïtat: exemples

Aportacions de l’Adminsitració: Quotes de l’escola: Aportacions:

A canvi de fer el CURRÍCULUMHorari lectiu

A canvi de fer AACC, Act. Extra. O serveis Horari escolar i extraescolar

Sense cap contraprestació a

canvi.

Escola A

Escola B

Escola C

Escola CEscola D

• Totes quatre escoles poden fer les coses bé o malament.

• Totes quatre escoles tenen l’obligació d’oferir gratuïtament l’educació bàsica.

• Totes quatre escoles poden oferir a més, unes activitats i serveis que vàren ser acceptades per les famílies fa uns anys.


2. El compromís d’impartir els ensenyaments en condicions de gratuïtat: fer-ho el més bé possible:

Aportacions Administració:1. Pagament delegat.

2. Despeses de funcionament.

3. Altres.

Quotes a l’escola:1. Per act. complementaries

2. Per act. extraescolars

3. Per serveis

4. Per altres.

Aportacions d’altres:1. Fundacions, associacions, etc.

2. AMPA.

3. ...

1. Totes les hores de professor de currículum són cobrades pel procediment de pagament delegat.

2. En l’horari dels alumnes i dels professors estan diferenciades clarament les hores de currículum i les hores d’activitats complementàries.

3. Es fan totes les hores que estableix el currículum de l’etapa o del cicle.

4. No es cobra cap quota en concepte de l’ensenyament que és objecte de concert (a part de la quota admesa en el cas de concerts singulars)

1. Totes les hores de professor d’activitats complementàries són cobrades de forma directe de l’escola

2.En l’horari dels alumnes i dels professors estan diferenciades les hores de currículum i les hores d’activitats complementàries.

3.Es fan totes les activitats complementàries per a les qual s’ha demanat autorització.

4.Les quotes estan degudament autoritzades o comunicades.

5.No hi ha una vinculació entre les quotes i l’ensenyament que és objecte del concert.

6.Es diu de manera explícita que els rebuts per altres conceptes són voluntaris.

1. La fundació o associació està legalment construïda, amb els seus estatuts, etc.

2. Hi ha un rebut de l’escola (o varis) i un rebut diferent per a la fundació, associació, etc.

3. En el rebut no apareix cap expressió que faci pensar que l’aportació és en contraprestació d’un servei (“quota d’educació primària”).

4. Les aportacions “impagades” no es reclamen.

5. L’escola pot demostrar que les famílies saben que aquestes aportacions són voluntàries (hi ha una carta signada per la família o bé en el rebut es diu que l’aportació és voluntària o bé ...).


3. Les quotes: L’Administració, mitjançant la normativa, ha posat molt d’interès en conèixer i en controlar allò que cobra l’escola. Així, ha regulat les activitats per les quals es pot girar un rebut. Aquestes activitats són:

Activitats complementàries.

Activitats extraescolars.

Serveis escolars.

Algunes escoles, necessitades de finançament, han girat rebuts per conceptes no regulats i que, per tant, no estan subjectes al control de l’Administració. Aquests rebuts, igual que d’altres han de tenir dues característiques:

No poden anar lligats a la prestació de cap activitat ni servei.

Han de ser voluntaris i l’escola ha de poder demostrar que ho són.

Veiem ara la regulació de les activitats per les quals les escoles giren rebuts.


4. Les activitats complementàries: Totes les Administracions (València, Balears o Catalunya) tenen una regulació semblant:

Les normatives (i el Decret 198/1987), descriu les activitats complementàries com:

Les que no figuren expressament incloses en els plans i programes oficials. No formaran part de la programació oficial i, per tant, no seran susceptibles d’avaluació acadèmica.

Tenen com a finalitat el perfeccionament i la l’ampliació de la tasca educativa, cultural i social realitzada pel centre.

Tindran en compte la possibilitat d’accés de tots els alumnes

Les activitats complementàries tenen les característiques següents:

Tenen caràcter voluntari.

Es realitzaran fora de l’horari lectiu establert.


4. Les activitats complementàries: La intervenció del consell escolar serà:

Aprovarà la distribució horària de les activitats complementàries.

Des del punt de vista econòmic ....No podran tenir caràcter lucratiu*,

La normativa (Catalunya) estableix explícitament: “No ... pot sotmetre’s a l’establiment de quota a l’alumnat, l’atenció tutorial individualitzada, la prestació de serveis relatius a la utilització de biblioteca, la confecció de documents sobre aspectes del registre personal d’alumnes, la mecanització de qualificacions o d’altres similars inherents a l’ensenyament reglat o bé al manteniment del centre o a l’ús de de les instal·lacions dins de l’horari escolar”. Des del punt de vista econòmic ...

* No podran tenir caràcter lucratiu. Caràcter lucratiu vol dir que els beneficis de l’activitat no es poden repartir entre els propietaris; cal invertir-los en l’activitat de l’entitat.


5. Les activitats extrescolars:

Les normatives (i el Decret 198/1987) diu que es consideren activitats extrescolars les que:

Tenen com a finalitat formació dels alumnes en aspectes socio-educatius i de lleure.

No relacionades amb l’activitat escolar.

Poden ser contemplades en el Projecte educatiu.

Les activitats extraescolars, doncs, es defineixen per fer-se en una franja horària determinada, fora de l’horari escolar.

L’article 51 de la LODE afirma: “El cobro de ambos tipos de actividades (activitats extraescolars i serveis escolars) podrá contribuir al matenimiento y mejora de las instalaciones”.


6. Els serveis escolars: Les normatives (i el Decret 198/1987), cita, com a exemple, alguns serveis escolars: menjador, transport, gabinet mèdic i psicopedagògic i d’altres anàlegs. No és una llista tancada i poden haver-hi altres serveis. Han de complir les disposicions legals en matèria d’ordre laboral, sanitari i de seguretat.La LOPAG, en modificar l’article 51 de la LODE afirma: “El cobro de ambos tipos de actividades (activitats extraescolars i serveis escolars) podrá contribuir al matenimiento y mejora de las instalaciones”.


7. La planificació d’aquestes activitats i serveis:

Activitats complementàries

Activitats extraescolars

Serveis

Escolars

Qui elabora les directrius per a la programació i el desenvolupament de ...?

El consell escolar El consell escolar El consell escolar

Qui col·laborarà en l’elaboració de les directrius ...?

L’AMPA L’AMPA L’AMPA

Qui fa la proposta d’activitats i serveis en el marc de la programació general anual?

L’equip directiu L’equip directiu L’equip directiu

Qui elabora el pressupost? El titular El titular El titular

Qui aprova aquestes activitats i les seves quotes?

El consell escolar El consell escolar El consell escolar

Quin paper fa l’Administració educativa (el Director de serveis ...)?

Autoritza Rep la comunicació de les activitats i les quotes

Rep la comunicació de les activitats i les quotes

Quina avaluació des fons fa el consell escolar de les activitats?

Aprova, a proposta del titular




8. Com es demana l’autorització? La normativa de València estableix que s’ha de sol·licitar autorització ens els primers dies de setembre ...

En el cas de Catalunya: S’especifica que cal presentar instàncies separades per cada nova activitat o servei sol·licitat, encara que en els darrers anys no totes les delegacions ho han demanat així. La sol·licitud cal presentar-la abans del 30 de setembre de cada curs. Recordeu que abans, ha de ser aprovada pel Consell escolar. Però no cal esperar a que es convoqui el termini per l’autorització. Pot fer-se, per exemple, abans de l’estiu.

La normativa estableix que s’hi farà constar com a mínim la descripció de l’activitat i dels serveis, així com la quota. Algunes delegacions demanen més informació.

Les delegacions poden tenir impresos específics però es pot utilitzar un full de sol·licitud ordinari.

Cal lliurar la sol·licitud per duplicat. La còpia, amb el segell d’entrada, ens la quedarem (és el document que acredita en quina data es presentar la sol·licitud).

L'Administració ha de complir els terminis: quinze dies (si no es modifica l’activitat) i tres mesos si hi ha modificació de l’activitat. De totes maneres, si responen fora de termini (cosa que fan sovint) és un problema defensar-ho.


9. Com contesta l’Administració?

Si contesta autoritzant la percepció de la quota (cas més habitual), cal guardar l’autorització i assegurar-se que els rebuts es fan per la quantitat autoritzada.

Si demana més informació pot ser degut a dues causes:

Hi ha dubtes del contingut de l’activitat: en aquesta cas cal respondre subratllant el caràcter no curricular de les activitats.

Hi ha dubtes respecte a la quantitat: cal aportar informació que la quantitat cobrada és adequada al cost d’aquesta i al nombre d’alumnes que la paguen

Si denega l’autorització tenim un problema ja que, normalment, haurem cobrat un rebut no autoritzat durant uns mesos.



La denegació de l’autorització pot ser deguda a:

La naturalesa de l’activitat: recordem que les activitats complementàries no poden incloure continguts clarament curriculars i que algunes expressions són especialment prohibides. Encara que pugui semblar ridícul, en els darrers anys s’ha acceptat l’expressió de “Taller de ....” .

La quantitat de la quota.


9. Com contesta l’Administració? Si deneguen l’autorització per motiu de la quota, podem fer fins a tres coses (no excloents):

1. Trucar als Serveis territorials, a la persona que ha denegat l’autorització (que no és qui la signa) preguntar-li quines alternatives tenim.

De vegades ofereixen cobrar una quota una mica més baixa.

L’actitud en aquesta trucada és la de qui demana orientació a un expert.

2. Recórrer la denegació:

Primer un recurs d’alçada (a l’immediat superior del Director de serveis territorials). Els arguments que podem utilitzar dependran de les circumstàncies:

1. Resposta fora de termini: l’Administració té tres mesos per respondre des de la presentació de la sol·licitud si hem modificat activitats i 15 dies si només hem modificat quotes. Per exemple, si es presenta la sol·licitud el 30 de setembre (data límit) la resposta ha de ser abans del 15 d’octubre (quotes) o del 31 de desembre (activitats).



2. De vegades l’Administració denega la percepció d’una quota perquè supera una quantitat determinada. Aquesta quantitat és arbitrària, ha estat calculada unilateralment en funció d’uns criteris que no coneixem, independentment del nombre de famílies que abonen les quotes, del tipus d’activitat o de les despeses d'infrastructura de l’escola. El segon argument, doncs, és que la referència de l'Administració no és en absolut oficial.

3. Finalment també es pot argumentar que efectivament les despeses de l’activitat són aquelles. Per això hauríem de disposar d’una comptabilitat que pogués demostrar això.

L’Administració té sis mesos per respondre el recurs d’alçada (ens situa ja en el final de curs). En cas de no estimar el recurs (de negar-lo), quedaria la via del contenciós.

3. Si presentem recurs NO tenim l’obligació de retornar les quantitats passades però si de modificar els rebuts posteriors a la denegació.

4. Si NO presentem recurs tenim l’obligació de regularitzar les quotes. Això comporta dos problemes.

../../../../../ManualDirecció/Complementàries/RecursComplementaries.doc

../../../../../ManualDirecció/Complementàries/RecursComplementaries.doc



Imaginem que ens deneguen la percepció de les quotes en el mes de febrer:

3. Si cal regularitzar quotes, poden tenir dos problemes:

Curs escolar

Set. Oct. Nov. Des. Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun.

De març a juny no podem cobrar una quota no autoritzada. Podem cobrar la darrera autoritzada (la del curs anterior) ja que, si no modifiquem quotes, no hem de demanar autorització. Caldrà comunicar a l'Administració que no hem modificat quotes ni activitats.

De setembre a febrer hauríem de retornar les quotes cobrades i no autoritzades. Podem cobrar la darrera autoritzada (la del curs anterior). Normalment s’envia una carta a les famílies explicant la situació. Per l’experiència que tenim, quasi cap família demana res si el clima és bo.

../../../../../ManualDirecció/Complementàries/CartaComplementàries.doc

../../../../../ManualDirecció/Complementàries/CartaComplementàries.doc


9. Com contesta l’Administració? • Finalment, cal tenir en compte que si una quota o és

autoritzada i hem de cobrar la del curs anterior, el punt de partida per demanar les quotes el curs següent serà el del curs anterior. Per tant, interessa recórrer sempre per intentar mantenir la quota en els nivells de despesa de l’escola.

• El termini per presentar el recurs és d’un mes des de la data de recepció. No es pot presentar recurs d’una decisió comunicada per telèfon, fax o correu electrònic.

• El termini per resoldre el recurs és de 3 mesos. Això ens situa amb el curs ja molt avançat.

Curs 2010-2011 Curs 2011-12 Curs 2012-2013

Quota: 68 € Quota: 72 €: denegada ! Sol·licitud de nova quota: IPC del 3 %:

Cobrem quota de 69 € Darrera quota autoritzada + 3 %


10. Què val una activitat?• Una de les preguntes més freqüents a la FECC és quant es pot

cobrar per les activitats complementàries. La resposta és què costen.

• Normalment l’Administració acostuma a autoritzar la quantitat de l’any anterior més una pujada en concepte d’IPC, si és que les circumstàncies de l’activitat no han canviat (nombre d’alumnes, tipus d’activitat, nombre d’hores, etc.).

• De totes maneres cal saber què costa una activitat a l’escola i per tant, saber si estem subvencionant una activitat o bé finançant altres sectors de l’escola. De vegades, cal arribar al fons del cost de l’activitat.

• El coneixement del cost d’una activitat és fruit d’una comptabilitat correcta de l’escola, cosa que hem de tenir.

• En la FECC hem fet alguns números de què pot costar una activitat.


..\..\..\..\..\Moduls04-05.xls

10. Què val una activitat?E Infantil – Primària:Despeses de personal:• Sabem què val 1 professor durant 1 curs: 39.434,16• Aquest professor pot fer (màxim) 25 hores x 35,2 set. = 880 h any.• 1 hora de professor val 44,81 €• Si en 1 classe hi ha 20 alumnes que paguen: 44,81/20 = 2,24 €Despeses de funcionament:• Sabem què val tenir oberta 1 classe durant 1 curs: 8.364,79 • Aquesta aula pot estar oberta 30 h. x 35,2 setmanes = 1050 hores• 1 hora d’aula val 7,97 € setmana• Si en 1 classe hi ha 20 alumnes que paguen: 7,97/20 = 0,40 €

TOTAL: 1 hora de classe = 2,64 € / alumne (83% i 17%)

TOTAL: 5 h classe / setmana /en 1 mes valen = 55,42 €

../../../../../Moduls04-05.xls


INVERSIÓ ESCOLAR 2012-2013 E. Infantil / Primària E. Secundària

Despeses de personal mes any Mes any

Sou mensual brut 1.541,96 1.819,08

Analogia 375,99 347,64

Complement 35,95 35,95

Antiguitat (3 trienis) 100,26 120,96

SALARI BRUT 1 PROFESSOR 28.758,24 32.530,82

Càrregues socials 9.490,22 10.735,17

Cost a l'escola 1 professor 38.248,46 43.265,99

IPC interanual de Catalunya: 3,1 1.185,70 1.341,25

Cost a l'escola 1 professor + IPC 83 39.434,16 80 44.607,24

Cost 1 hora de classe 880 h/curs 44,81 844 h/curs 52,85

Cost 1 hora de classe 1 alumne 20 alumnes 2,24 25 alumnes 2,11

Despeses de funcionament (EL MÒDUL)

Despeses de funcionament** 497,90 5.974,85 680,85 8.170,22

Altres despeses (un 40% més) 2.389,94 3.268,09

Total despeses de funcionament 17 8.364,79 20 11.438,31

Cost 1 hora de classe 1050 h/curs 7,97 1190 h/curs 9,61

Cost 1 hora de classe 1 alumne 20 alumnes 0,40 25 alumnes 0,38

Cost per alumne d'1 hora de classe 2,64 2,50

EIP:Cost/alumne/mes: 5 h set*4,2set=21 h 55,42

ES:Cost/alumne/mes: 3 set*4,2set=12,6 h 31,48

Cost per alumne d'1 hora AACC 10,66 10,16


10. Què val una activitat? Per pensar-hi:1. Per què el Departament ha autoritzat per a aquest curs

2012-2013 una quota d’AACC de fins a 75 €?

2. Si en una escola d’EP hi ha molts alumnes impagats (el 20%) i estan cobrant 45 € en concepte d’AACC, què està passant?

3. Acceptaries un contracte programa on l’Administració et pagués 50 € alumne i mes en concepte d’AACC? (es tracta d’una escola amb pocs alumnes)

4. Quina repercussió té per a les escoles que s’hagi rebaixat el sou a tots els docents (hores curriculars i d’AACC).

5. Quina repercussió té per a les escoles que s’hagi rebaixat el mòdul


46 46 46 46 46 46 46 46 46 46

Cost docent

Altres costos

• El pressupost de la Generalitat (2012) és d’uns 37.000 milions d’€

• El pressupost d’Ensenyament és d’uns 4.600 milions d’€ (12,5%)

• S’ha dit que a l’any 2013 caldrà reduir la despesa en 4.000 milions

• A Ensenyament “li tocarien” 575 milions. Què vol dir això?

11. Què passa amb el mòdul?

El Departament continua pagant amb endarreriments. Aproximadament de 3 mesos. De quant estem parlant? Quant ha hagut d’avançar “algú”?

Les despeses de funcionament s’han de justificar abans del 30 de setembre. Però el Departament ja ha dit (incomplint un Decret) que hi ha temps per a justificar-les fins que s’hagi rebut el 100% del mòdul. Quan caldrà fer-ho?



Per què el mòduls són insuficients?

2006: LOE: DA 29: 2. En el si de la Conferència Sectorial s’ha de constituir una comissió, ... per estudiar la quantia dels mòduls de concert que valori el cost total de la impartició dels ensenyaments en condicions de gratuïtat.

2006: Pacte Nacional per l’Educació, apartat 3, (5è): Estudi econòmic dels mòduls del concert. L’Administració encarregarà un estudi econòmic per determinar els costos estàndards del sosteniment dels centres educatius finançats amb fons públics. ... Les conclusions d’aquest estudi han de servir de marc de referència per a l’establiment dels mòduls dels concerts educatius.

La comissió catalana recentment s’ha començat a reunir (2012)



12. Criteris per a la gestió econòmica del centre:

La pedagogia té un cost (el paguem nosaltres o no). I la bona pedagogia, més encara. Darrera de cada projecte, ha d’haver-hi un pressupost

La gestió ha d’estar en mans professionals. Una cosa és qui fa la feina, una altra de qui és la responsabilitat (del titular). I una de diferent és si hem de poder parlar del tema. Si ara no se’n pot parlar, que quan deixis el càrrec no continuï tot igual

La gestió ha de ser transparent. Alguna vegada ho haurem de justificar

L’escola globalment ha de ser sostenible i, en principi, totes les activitats han de contribuir al sosteniment de l’escola. Ha de ser decisió conscient del centre quan carrega i quan subvenciona



Quanta més activitat tingui l’escola, és més fàcil fer-la rentable (principi San Mateo: “Al que té molt se li donarà més i al que té poc, tot i així, se li traurà”)

L’escola ha d’oferir un valor afegit o distintiu al que fa la competència. Si no ho fa, s’anirà quedant sense alumnes

Activitat: Quan l’Administració demana que es justifiquis el cost d’una AACC, fa omplir un

quadre com aquest; Com ho faries?


CONCEPTE € %

Despeses de personal/mes

Despeses de funcionament/mes

Dividit entre … alumnes

COST DE L’ACTIVITAT


Les escoles han seguit TRES ESTRATÈGIES, no excloents:

1. Escola de mínims, que funciona bàsicament amb els fons de l’Administració. Entre tots s’ho fan tot.

1. Aquest model d’escola ha anat tancant. Preu per preu, els centres públics ofereixen més.

2. Tot ajuda a sostenir l’escola. Així, quanta més activitat, millor ja que es fan més rendibles els espais.

1. Les escoles més complexes tendeixen a ser-ho més.

2. Tot allò que puguem fer (i cobrar) nosaltres, endavant!

3. Ja que l’escola té les possibilitats de recaptar limitades, es tractaria de buscar algú que reculli donacions i que les inverteixi en l’escola.


La gestió econòmica dels centres concertats: la quadratura del cercle


Documents

Els concerts educatius Les quotes a l’escola concertadablogs.escolacristiana.org/casos/files/2015/01/07-Concerts.pdf · És una circular que recorda els trets principals de la normativa