Els alumnes de l'Institut Montserrat i la llengua: estudi sociolingüístic

TREBALL DE RECERCA

Els alumnes de l’Institut Montserrat i la llengua:

Estudi Sociolingüístic

Tipus de treball: Sociolingüístic

Àmbit al qual pertany: Llengua catalana

Títol: Els alumnes de l’Institut Montserrat i la llengua: Estudi Sociolingüístic

Autor: Andreu Martí i Torras

Tutor: Jaume Julià i Capdevila.

Curs: 2.3.

Centre: Institut Montserrat de Barcelona

5 de novembre del 2014

ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI

SOCIOLINGÜÍSTIC

1

0. ÍNDEX

Pàgina

0. Índex 1

1. Introducció 3

2. Objectius de la recerca 5

3. Metodologia de treball 6

4. La sociolingüística 8

4.1. Què és la sociolingüística? 8

4.2. Alguns concepte bàsics 9

4.3. El qüestionari com a eina per a recollir dades 12

5. La situació del català 13

6. L’Institut Montserrat: El Context 15

7. Resultats obtinguts 18

7.1. Dades descriptives de l’alumnat 18

7.1.1. Sexe 18

7.1.2. Edat 18

7.1.3. Curs 19

7.1.4. Procedència 20

7.1.5. Anys d’arribada 21

7.1.6. Residència 21

7.2. Dades descriptives familiars 23

7.2.1. Procedència dels pares 23

7.2.2. Procedència de les mares 24

7.3. Dades sociolingüístiques familiars 26

7.3.1. Llengua d’ús entre els pares dels informants 26

7.3.2. Llengua d’ús entre els pares i els informants 27

7.3.3. Llengua d’ús entre els informants i els pares 29

7.4. Coneixements i usos lingüístics generals 32

7.4.1. Coneixements de la llengua catalana 32

7.4.2. Nivell de català segons la llengua amb què s’ha après a llegir 34

7.4.3. Nivell de castellà segons la llengua amb què s’ha après a llegir 37

7.4.4. Competència oral en català i en castellà 40

7.4.5. Competència escrita en català i en castellà 41

7.5. Llengua i context escolar 44

7.5.1. Llengua d’ús en l’àmbit escolar 44

7.5.2. Llengua d’ús amb els professors 47

7.6. Llengua de consum cultural 49

7.6.1. Llengua i llibres 49

7.6.2. Llengua i premsa 50


SOCIOLINGÜÍSTIC

2

7.6.3. Llengua i televisió 51

7.6.4. Llengua i ràdio 52

7.6.5. Llengua i música 54

7.6.6. Llengua i cinema 55

7.7. La llengua en les noves tecnologies 58

7.7.1. Llengua i xarxa 58

7.7.2. Llengua i xarxes socials 59

7.8. Coneixements i usos lingüístics generals 61

7.8.1. Sentiment identitari 61

7.8.2. Interès per la llengua 63

7.8.3. Opinió sobre l’ús social de la llengua 65

7.8.4. Consciència lingüística 67

8. Conclusions 70

9. Bibliografia 75

10. Annexos 77I


SOCIOLINGÜÍSTIC

3

1. INTRODUCCIÓ

En els darrers quatre anys, la societat civil catalana, amb Òmnium Cultural i l’Assembla Nacional

Catalana, està immersa en un moviment que ha de conduir Catalunya a la independència. Un

dels temes que susciten més passions en evocar la independència de Catalunya és el lingüístic.

Com quedarien les llengües en un país independent?

És evident que no estic en condicions de predir què passarà, però sí que puc caracteritzar-ne, en

el meu entorn immediat, la situació actual.

La meva preocupació lingüística i certes situacions que observo al meu voltant -un grup de

persones que parlen català canvien de llengua per la presència d’algú que entén el català, però

parla castellà; la consideració que els dobladors catalans ho fan pitjor que els castellans i per

això molta gent prefereix les pel·lícules doblades al castellà, entre d’altres- em van dur a triar

com a treball de recerca un estudi sociolingüístic dels alumnes de l’Institut Montserrat de

Barcelona.

A l’hora de fer l’estudi, vaig triar l’enquesta escrita com a mètode per obtenir les dades. Volia

saber la procedència dels alumnes i de les seves famílies, la llengua que utilitzen en les relacions

familiars (i també amb els amics i els professors), en les xarxes socials, en el consum de

programes de ràdio i de televisió, i en el consum de música i de llibres. També m’interessava

saber el nivell de llengua catalana i de llengua castellana que tenien aquests alumnes. A més,

vaig trobar interessant conèixer l’opinió sobre alguns aspectes de la llengua (la presència del

català en l’ensenyament, en general, i dins l’institut, en particular, per exemple). I, finalment,

vaig decidir que també era interessant conèixer el sentiment de pertinença d’aquests alumnes a

un país.

Un cop elaborada l’enquesta, durant la primavera del 2014, vaig passar-la a tots els alumnes

d’ESO de l’Institut, amb l’ajuda del meu tutor, Jaume Julià i Capdevila. Durant l’estiu del 2014

vaig fer el buidatge de les 372 enquestes i vaig introduir les dades al programa SPSS (Statistical

Package for the Social Sciences). Després, vaig analitzar i interpretar les dades que donen sentit

al meu treball de recerca.


SOCIOLINGÜÍSTIC

4

En aquest treball, presentaré, en primer lloc, els objectius que inicialment em vaig proposar en

la meva recerca i explicaré la metodologia de treball que he seguit (elaboració de l’enquesta,

pilotatge, buidatge de les dades i anàlisi d’aquestes dades).

Abans de presentar els resultats que he obtingut, m’ha semblat interessant explicar breument

què és la sociolingüística i analitzar alguns conceptes importants que ens permeten entendre

millor les situacions en què es poden trobar les llengües (bilingüisme, diglòssia, minorització

lingüística, normalització lingüística, etc.).

També he cregut convenient repassar molt breument la situació actual del català per adonar-nos

que, malgrat el terreny que ha guanyat la llengua en els mitjans de comunicació, en les noves

tecnologies, en la premsa i els llibres, en el camp de la música, etc, continua tenint un paper

secundari. Només en l’educació i en l’administració el català ocupa un paper principal.

Una breu anàlisi, des del punt de vista econòmic, d’estudis i d’immigració dels dos districtes que

aporten més alumnes a l’Institut Montserrat, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, m’ha servit per

conèixer les característiques d’una zona que fins ara no coneixia.

La presentació dels resultats de l’enquesta sociolingüística és el gruix important d’aquest treball.

He agrupat els resultats en vuit eixos temàtics: dades descriptives de l’alumnat, dades

descriptives familiars, dades sociolingüístiques de l’alumnat, coneixements i usos lingüístics

generals, llengua i context escolar, llengua de consum cultural i opinions sobre la identitat i

alguns usos lingüístics.

Finalment, he elaborat unes conclusions generals i he intentat fer una reflexió de les mancances

que he detectat en aquest treball.


SOCIOLINGÜÍSTIC

5

2. OBJECTIUS DE LA RECERCA

Quan vam començar a pensar en el Treball de Recerca, el nostre objectiu era fer un retrat

sociolingüístic actual dels joves de 12 a 16 anys. És evident que es tracta d’un objectiu molt

ambiciós i inabastable. Per aconseguir-lo, hauríem hagut de passar l’enquesta a diversos

instituts de diferents indrets de Catalunya. Així, doncs, vam haver de concretar-lo més i,

finalment, el nostre objectiu general va ser:

• Fer un retrat sociolingüístic actual dels joves de 12 a 16 de l’Institut Montserrat.

Per aconseguir fer aquest retrat sociolingüístic, ens vam proposar els objectius de recerca

següents:

1. Conèixer la procedència dels alumnes de secundària de l’Institut Monserrat i de les

seves famílies.

2. Saber la llengua que utilitzen aquests alumnes en les seves relacions familiars.

3. Conèixer el nivell de català i de castellà, tant oral o com escrit, que tenen.

4. Saber quina llengua fan servir a l’hora de consumir cultura.

5. Conèixer quina llengua utilitzen en les noves tecnologies.

6. Determinar quina llengua utilitzen habitualment en l’àmbit escolar i quina utilitzen fora

d’aquest àmbit.

7. Conèixer l’opinió dels alumnes sobre determinats usos socials del català.

8. Saber quina consciència lingüística tenen els nostres enquestats.

9. Conèixer el sentiment identitari dels alumnes de l’Institut Montserrat

Tenint en compte aquests objectius, vam elaborar les preguntes de l’enquesta que vam passar

als alumnes de l’Institut Montserrat.


SOCIOLINGÜÍSTIC

6

3. METODOLOGIA DE TREBALL

FASE 1: ELABORAR L’ENQUESTA

En primer lloc, i tenint en compte els objectius que ens havíem proposat, vam elaborar les

preguntes de l’enquesta (vegeu pàgs I-VII de l’annex). L’enquesta definitiva consta de 44

preguntes que poden tenir dues, tres, quatre, cinc o sis respostes. La mecànica era que

l’informant marqués l’opció amb la qual se sentia més identificat. A les preguntes 2 i 3 (edat,

curs i grup), l’enquestat havia d’escriure la informació que se li demanava. A la resta de

preguntes, l’alumne només havia de marcar alguna de les respostes escrites, llevat dels casos

que vam decidir proposar l’opció altres, en què calia especificar la informació que es demanava.

FASE 2: PILOTAR L’ENQUESTA

Un cop elaborada l’enquesta, vam introduir les preguntes i les respostes en l’aplicació

Formularis del Google i la vam passar als alumnes de primer de Batxillerat del grup 2. L’objectiu

era veure com funcionava i detectar les possibles deficiències de l’enquesta. Els comentaris que

ens van fer els alumnes ens van servir per a poder polir el redactat d’algunes preguntes i per a

eliminar alguna pregunta que demanava una informació repetida. També vam comprovar que el

mitjà informàtic tenia una sèrie d’inconvenients, cosa que ens vam fer decidir de passar

l’enquesta en format paper.

FASE 3: PASSAR L’ENQUESTA

Durant els mesos d’abril, maig i començament de juny, vam passar l’enquesta als 16 grups

d’ESO. El procediment va ser parlar amb diferents professors per mirar de trobar una hora que

anés bé al grup i passar l’enquesta (sobretot es va fer en hores de tutoria o de llengua catalana).

Es repartia l’enquesta al grup i només se’ls donava una instrucció: havien d’omplir les preguntes

2 i 3, i, en la resta de casos, marcar l’opció amb la qual se sentissin més identificats.


SOCIOLINGÜÍSTIC

7

FASE 4: BUIDAR LES DADES

Un cop recollides les 372 enquestes, vam buscar un programa informàtic que ens permetés

posar-hi totes les dades per després poder-les analitzar. Vam triar el software estadístic SPSS

(Statistical Package for the Social Sciences), el qual permet un tractament integrat de totes les

fases que comporta l’anàlisi de dades, és a dir:

1. Elaborar la base de dades.

2. Preparar les dades: selecció de dades i anàlisi de valors perduts.

3. Analitzar les dades: resumir-les i descriure-les, determinar si hi ha diferències significatives

entre grups i fer gràfics de tot tipus.

FASE 5: EXTREURE LES DADES

Un cop introduïts els resultats de les enquestes, vam activar el programa perquè en fes el

tractament i extragués les dades globals de cadascuna de les preguntes (vegeu annex pàgs. VIII-

XXXI). A partir d’aquestes dades globals, vam elaborar els gràfics que il·lustren i quantifiquen les

respostes dels enquestats.

FASE 6: INTERPRETAR LES DADES

A partir dels gràfics obtinguts es va fer la interpretació de les dades resultants per veure quines

eren significatives i quines no ho eren, quines tendències eren les majoritàries en cada resposta,

i després se’n van extreure les conclusions corresponents, que veurem àmpliament comentades

a l’apartat 7 d’aquest treball.


SOCIOLINGÜÍSTIC

8

4. LA SOCIOLINGÜÍSTICA

4.1 QUÈ ÉS LA SOCIOLINGÜÍSTICA?

La sociolingüística estudia la relació del llenguatge amb la societat. Analitza la influència que

tenen en una llengua els factors que deriven de les diverses situacions d’ús, com ara l’edat, el

sexe, l’origen ètnic, la classe social, la relació que hi ha entre els interlocutors, i el temps i el lloc

en què es produeix la comunicació lingüística.

La sociolingüística va néixer de l’interès per anar més enllà d’uns estudis que consideraven la

llengua com un sistema abstracte, aïllat del parlant i de la societat. Una de les dates més

importants en l’inici d’aquesta disciplina és el 1964. Aquest any es van celebrar als Estats Units

diverses reunions importants –convocades per lingüistes, antropòlegs i sociòlegs– que van

despertar l’interès de molts especialistes per la sociolingüística i van impulsar-ne el

desenvolupament.

A grans trets, podem dir que, dins la sociolingüística, hi ha dos vessants: un d’empíric, que

s’encarrega de recollir les dades, i un de teòric, que s’encarrega d’interpretar les dades i fer-ne

la reflexió corresponent. Dins la sociolingüística la investigació es desenvolupa sobretot en tres

camps: el de la sociolingüística quantitativa –estudia la variació lingüística associada a factors

socials que es produeixen en un parlant o en una comunitat de parlants–, el de la sociologia del

llenguatge –la recerca duta a terme per sociòlegs, politicòlegs, geògrafs i demògrafs que han

incorporat la llengua a les seves respectives disciplines– i la de l’Etnografia de la Comunicació,

que estudia l’ús que fan del llenguatge els membres d’un determinat grup.

Alguns lingüistes, davant el desacord que existia sobre quines parcel·les podia actuar l’estudi de

la sociolingüística i quines en quedarien fora, van proposar que els estudis de sociolingüística

podien incloure des de l’estudi de la comunicació interpersonal (microsociolingüística) fins a

l’estudi de la planificació lingüística, la tria de la llengua en comunitats bilingües o plurilingües, o

les actituds lingüístiques (macrosociolingüística).

S’han establert moltes relacions entre la sociolingüística i l’aprenentatge de llengües. D’una

banda, la sociolingüística s’ha interessat pels processos d’adquisició de llengües, perquè el

context social és un dels factors que més influència té en aquest procés. De l’altra, la didàctica

de la llengua ha recollit els postulats bàsics de la sociolingüística, perquè la variació lingüística


SOCIOLINGÜÍSTIC

9

s’ha de tenir en compte a l’hora d’ensenyar una llengua,ja que llengua i context social són dos

conceptes que estan íntimament relacionats. En la didàctica de la llengua, doncs, és imprescin-

dible tenir molt en compte els components sociolingüístics de l’alumnat, tant en la producció

com en la recepció de la llengua.

4.2. ALGUNS CONCEPTES BÀSICS:

Àmbit d’ús d’una llengua: Les llengües existeixen en les societats que les fan servir, però

presenten variacions que tenen relació amb les situacions diverses en què es pot trobar un

parlant. Els àmbits d’ús són els diversos marcs socioculturals en què una llengua (o varietat

lingüística) és usada: familiar, educatiu, judicial, mitjans de comunicació, etc.

Normes d’ús: Cada societat estableix quines varietats lingüístiques són les adequades per a

cada àmbit d’ús. Segons Lluís Vicent Aracil, «les normes d’ús són dictades i reforçades per una

societat que les imposa d’una manera quasi irresistible, són impersonals, “semblen naturals”. La

gent les compleix i les fa complir sense adonar-se’n. Però en realitat han estat el resultat d’un joc

de forces. Són sempre respostes i solucions a problemes pràctics, situacions en què cal triar entre

diferents alternatives»1 . Dos exemples pràctics d’aquest concepte serien: amb els

castellanoparlants (ni que sàpiguen parlar català) cal parlar castellà; amb els estrangers se’ls

parla en castellà encara que sàpiguen català.

Monolingüisme: És l’ús i el coneixement d’una sola llengua que té un individu o un estat. El

monolingüisme pot ésser individual o social. Parlem de monolingüisme individual quan una

persona només empra una sola llengua d’una manera habitual. El monolingüisme social, en

canvi, es produeix quan en el context d’una determinada societat es fa servir només una llengua

en l’intercanvi lingüístic habitual.

Multilingüisme: És l’ús o el coneixement de diverses llengües que té una persona o un territori.

El multilingüisme pot ser bilingüisme, trilingüisme… En cas de multilingüisme, parlem de

llengües en contacte i, per tant, hem de determinar quin ús fa el parlant de cadascuna.

Llengües en contacte: En general, les llengües no viuen aïllades, sinó que sempre es troben en

contacte amb altres llengües. A la majoria de territoris hi conviuen dues llengües o més. A

Europa, per exemple, només Islàndia, Portugal i Albània són països pròpiament monolingües.

1. ARACIL, L. V; “Conflicte lingüístic i normalització lingüística a l'Europa nova”, Papers de sociolingüística, La Magrana,

1982, pàg. 151.


SOCIOLINGÜÍSTIC

10

Del contacte entre llengües diferents es produeixen una sèrie d’influències entre les unes i les

altres, de manera que sempre hi ha un mínim de transvasament entre les llengües pròximes (pel

motiu que sigui). La influència entre llengües veïnes és bidireccional si totes dues es troben en

una situació de normalitat lingüística. En canvi, hi ha una influència unidireccional en els casos

de superposició lingüística. De vegades, es produeixen parlars de transició entre llengües veïnes,

producte de la barreja entre dues llengües,cosa que fa que no es pugui marcar una frontera

d’una manera clara.

Bilingüisme: És la situació més freqüent quan es produeix contacte de llengües. El bilingüisme es

pot dividir en bilingüisme individual, social o territorial.

a. Bilingüisme individual: Parlem de bilingüisme individual quan una persona parla habi-

tualment dues llengües(encara que en pugui parlar moltes més). N’hi ha de diferents tipus:

Bilingüisme passiu i bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües,

però una no la utilitza (passiu), o coneix i fa servir totes dues llengües

(actiu).

Bilingüisme simètric i asimètric: és simètric si el parlant domina de la

mateixa manera les dues llengües en tots els àmbits d’ús. Si no, és

asimètric.

Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons

laborals o econòmiques.

Bilingüisme integratiu: s’aprèn una llengua per integrar-se dins d’un nou

grup (els immigrants).

b. Bilingüisme social: Es produeix en situacions en les quals el bilingüisme individual afecta

col·lectius sencers d’una societat. Si bé és normal que en un mateix estat hi hagi més d’una

llengua, no ho és tant que dins d’una mateixa comunitat lingüística hi hagi bilingüisme.

Aquest bilingüisme sol ésser, generalment, producte de guerres, d’ocupacions colonials o de

situacions polítiques, econòmiques o socials en què un poble domina un altre poble.

c. Bilingüisme territorial: Es produeix en aquells països on trobem ben delimitades

geogràficament les diferents comunitats lingüístiques. Cadascuna disposa d’una sola llengua


SOCIOLINGÜÍSTIC

11

pròpia. És del cas de Suïssa: cada cantó té una llengua pròpia (alemany, francès, italià, i

romanx o retoromànic).

Conflicte lingüístic: El conflicte lingüístic és la situació que es produeix quan dues (o més)

llengües entren en contacte. El més freqüent és que, en aquests casos, es presenti una situació

de pugna entre les llengües concurrents per ocupar àmbits d’ús en la societat. Una d’aquestes

llengües és la llengua pròpia del territori, la qual entra en conflicte amb la llengua forastera o

sobrevinguda, que penetra en el territori de la primera com a conseqüència de processos

d’expansió i d’unificació política, de moviments migratoris etc.

Diglòssia: És la situació en què una llengua (A), de prestigi, ocupa els àmbits formals i l’altra (B),

sense prestigi i habitualment l’autòctona, els àmbits informals.

Minorització lingüística: És la situació en la qual una llengua, malgrat que pugui ésser parlada

per la majoria de la població autòctona d’un territori determinat, ocupa només una part mino-

ritària dels usos i dels àmbits socials. La minorització lingüística es produeix en situacions de

superposició, en què l’ús d’una llengua dominant compta amb el suport del poder polític, i l’ús

de l’altra llengua esdevé subordinat. És el cas de bretó, de l’occità, del basc, del gallec, del

sard,del cors i del caló, entre d’altres.

Substitució lingüística: La substitució lingüística és el procés per mitjà del qual una llengua és

gradualment reemplaçada per una altra. Els processos de substitució lingüística normalment es

troben directament relacionats amb processos d’homogeneïtzació d’un marc estatal determinat

o amb processos de colonialisme. En qualsevol inici d’un procés de substitució és necessària

l’acció del poder polític (de l’Estat) com a element de pressió damunt la comunitat lingüística

que ha d’esdevenir minoritzada.

Normalització lingüística: És un procés de resposta al conflicte lingüístic per a recuperar els

àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia,i, així, lluitar contra la seva desapari-

ció. La normalització implica el reconeixement del conflicte lingüístic com una situació anormal

que cal superar canviant les normes d’ús de la comunitat lingüística. S’han de reorganitzar les

funcions lingüístiques de les dues llengües per a readaptar-ne les funcions socials. L’objectiu

final és la normalitat lingüística i per aconseguir-lo es busca d’incidir en els aspectes bàsics

següents: augmentar el nombre de parlants, augmentar la freqüència d’ús de la llengua, ocupar

tots els àmbits d’ús de la llengua i establir unes normes d’ús favorables a la llengua dominada.


SOCIOLINGÜÍSTIC

12

Tot aquest procés inclou dos aspectes inseparables: la normativització (codificació de la llengua)

i la intervenció sociopolítica (la política lingüística).A Catalunya, la primera llei de normalització

lingüística és del 1983, que posteriorment es va revisar el 1996.

4.3. EL QÜESTIONARI COM A EINA PER A RECOLLIR DADES

El qüestionari, que és l’eina que nosaltres hem utilitzat per a recollir les dades de l’estudi que

presentem, és un document que es fa servir en un procés de recerca per a registra-hi d’una

manera ordenada i sistemàtica les dades que ens ofereixen els subjectes en relació amb les

variables i els indicadors dels quals volem obtenir informació. L’ús del qüestionari ofereix una

sèrie d’avantatges:

a. És una guia que recorda quines dades volem obtenir de cada individu.

b. Garanteix que cada vegada obtenim el mateix tipus de dades i en el mateix ordre.

c. És un suport físic estable de les dades obtingudes que en facilita el tractament

estadístic.

Abans de passar un qüestionari, és important fer una prova pilot per comprovar:

1. Que la redacció sigui clara i comprensible, i que no contingui ambigüitats.

2. Que l’ordre en el qual es presenten les preguntes sigui l’adequat i no comporti esforços

excessius a les persones entrevistades.

3. Que cada pregunta demani només un tipus d’informació.

4. Que en les preguntes tancades, les respostes s’excloguin les unes a les altres.

5. Que la forma de les preguntes (obertes, tancades, de resposta múltiple...) permeti

recollir la informació desitjada d’una manera adient.

En el nostre cas, durant el segon trimestre vam introduir el qüestionari a l’aplicació Formularis

del Google i el vam passar als companys de primer de Batxillerat del grup 2 per comprovar-ne

les deficiències i acabar-lo de polir, però a l’hora de passar les enquestes als alumnes de

secundària vam decidir recórrer al paper per garantir l’anonimat total de les persones entrevis-

tades i que tothom hagués rebut les mateixes instruccions, i per evitar problemes informàtics.


SOCIOLINGÜÍSTIC

13

5. LA SITUACIÓ DEL CATALÀ

Actualment, la llengua catalana es parla en quatre estats europeus: l’estat espanyol, l’estat

francès, Andorra i Itàlia. Que una llengua es parli en un territori no es garantia suficient perquè

sigui reconeguda com a llengua oficial, per tant, segons les diverses legislacions lingüístiques,

l’estatus oficial del català als estats on es parla és diferent. Analitzem, doncs, quin és l’estatus

del català a cadascun dels territoris:

• Andorra: el català és l’única llengua oficial.

• Països Catalans: el català és una llengua cooficial al costat del castellà

• L’Alguer: la llengua oficial és l’italià

• Catalunya Nord: malgrat que forma part dels Països Catalans, posem aquest territori a

banda perquè es troba dins l’estat francès on l’única llengua oficial és el francès.

El 5 d’abril de 1938, quan van penetrar les tropes de Franco en territori català, una llei

promulgada pel Govern franquista va deixar sense efecte l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

(votat per les Corts Constituents de la Segona República espanyola). En conseqüència, la llengua

catalana, que era l’oficial juntament amb el castellà, va quedar fora del Parlament de Catalunya,

de l’administració, de l’escola i de la universitat. Se’n va prohibir l’ús públic i va ser consignada a

la vida familiar, amb la qual cosa va quedar relegada a una situació de diglòssia, és a dir, en què

predominava el castellà per sobre del català. El català va ser ofegat i amagat i el seu ús públic,

menyspreat.

Després de la mort de Franco, es va iniciar una nova de recuperació lingüística amb el

restabliment de la Generalitat de Catalunya (1877), la Generalitat Valenciana (1979) i el Consell

Insular a les Illes Balears (1982). El català es va convertir en llengua cooficial en aquestes tres

comunitats.

Les polítiques lingüístiques han potenciat l’oferta oficial en llengua catalana, sobretot a l’escola i

a l’administració. Al sector privat, el català es troba encara en una situació de desavantatge en el

món econòmic, científic, tecnològic i comercial a gran escala.

Malgrat que en el camp de la televisió, de la premsa, del cinema i de la literatura, el català ha

anat guanyant terreny, encara continua sent minoritari. Al carrer, sobretot a les zones urbanes,

entre els joves s’observa que l’ús del català decreix.


SOCIOLINGÜÍSTIC

14

El fenomen de la immigració massiva no ha ajudat a resoldre la normalització lingüística, ja que

la població castellanoparlant té un pes demogràfic molt important a la zona del litoral. Es calcula

que els immigrants no integrats lingüísticament són un 40%. Les actituds que predominen són

les del bilingüisme passiu i la del monolingüisme castellà. És cert, però, que la introducció del

català a l’ensenyament i a la televisió ha afavorit el coneixement de la llengua entre aquestes

capes socials.

La presència del català a l’ensenyament ha augmentat la competència lingüística de l’alumnat,

però, segons la comarca, no n’ha augmentat l’ús social, malgrat totes les lloances que ha rebut

el sistema d’immersió lingüística.

Així, doncs, després de fer aquest breu repàs, podem concloure que el problema més important

per aconseguir la normalització és la manca real de necessitat d’utilitzar-la, malgrat el

reconeixement oficial que té. Per arribar a una situació de normalització, és necessari una

participació activa de la societat. El futur del català dependrà de com el govern, les empreses i

les entitats en fomentin l’ús, però també que les persones vulguin percebre el català com una

llengua important.

I, per acabar, ens hem fixat en les dades recollides per la Plataforma per a la Llengua l’any 2013,

una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de

cohesió social, que ens demostren que, tot i els obstacles que hem esmentat, s’estan produint

els següents avenços:

• Més de 2 milions d’oients escolten ràdio en català

• Més d’1 milió de persones llegeix diaris en català a Catalunya

• Més de 3 milions i mig de telespectadors miren televisió en català a Catalunya

• Només el 15% de les pel·lícules estrenades en català es projecten en aquesta llengua

• Mig milió d’usuaris visiten 24 milions de pàgines de softcatalà

� 10 milions de persones parlen en català

� El català és la vuitena llengua més activa als blogs

� El català és la dinovena llengua més utilitzada a Twitter

� Hi ha més de cent emissores de ràdio que emeten cada dia en català

� Hi ha 162 universitats d’arreu del món que ensenyen català

� El català és la novena llengua de la unió europea

� Hi ha més de 30 diaris en paper i digitals en català

� Hi ha més de 20 canals de televisió en català

� El català és la 23a llengua més traduïda al món


SOCIOLINGÜÍSTIC

15

4. L’INSTITUT MONTSERRAT: EL CONTEXT

L’estudi sociolingüístic que presentem en aquest treball, l’hem dut a terme a la ciutat de

Barcelona, concretament al districte de Sarrià-Sant Gervasi, a l’Institut Montserrat, que és de

titularitat pública. Ens ha semblat interessant, abans de comentar les dades obtingudes, de

veure quina és la situació de la llengua catalana a la ciutat de Barcelona i d’analitzar la situació

econòmica, el nivell d’estudis i la procedència de la població dels dos districtes que forneixen de

més alumnes l’Institut.

Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, elaborada pel Departament de Cultura, per

mitjà de la Direcció General de Política lingüística, i l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Elaborada el 2013, podem observar que a l’àrea metropolitana, d’una manera genèrica, és on el

català s’utilitza menys.

L’Institut Montserrat, inaugurat l’any 1941, es troba ubicat al barri de Sant Gervasi, al districte

Sarrià-Sant Gervasi, molt a prop, també del districte de Gràcia. Tenint en compte que l’alumnat

del centre, com podrem veure més endavant, prové sobretot d’aquests districtes, és important

caracteritzar la població que hi viu.

Si tenim en compte la distribució de la renda familiar2, podem veure, al Quadre 1, que el

districte de Sarrià-Sant Gervasi és el que té l’índex més alt, per tant, ens trobem davant la

2. Font: http://barcelonaeconomia.bcn.cat/, Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona.


SOCIOLINGÜÍSTIC

16

població que té el nivell econòmic més alt de tot Barcelona. En el cas de Gràcia, el nivell de

renda és un 74% inferior, però, tot i així, supera el llindar dels 100 punts, la qual cosa ens indica

que els habitants d’aquest districte tenen un nivell econòmic mitjà-alt.

1. Districtes

Districte Població Índex RFD

Barcelona = 100

BARCELONA 1.619.839 100,0

1. Ciutat Vella 105.220 76,6

2. Eixample 265.592 110,6

3. Sants-Montjuïc 183.700 76,3

4. Les Corts 82.238 139,7

5. Sarrià-Sant Gervasi 145.413 177,0

6. Gràcia 121.550 103,9

7. Horta-Guinardó 168.525 80,0

8. Nou Barris 167.175 57,1

9. Sant Andreu 146.963 72,9

10. Sant Martí 233.463 79,6

Quadre 1: Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona. 2012

Si ens fixem en el nivell d’estudis de la població d’aquests dos districtes3, podem observar al

Quadre 2 que, a Sarrià-Sant Gervasi, gairebé la meitat de la població, un 46%, té estudis

universitaris o de grau superior, un 29,2% ha cursat Batxillerat (o estudis equivalents) i només el

3,6% no té estudis.

Nivell acadèmic del districte. 2012

2012 %

TOTAL 121.225 100,0

Sense estudis 4.363 3,6

Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 9.933 8,2

Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 15.501 12,8

Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 35.401 29,2

Estudis universitaris / CFGS grau superior 55.956 46,2

No consta 71 0,1

Quadre 2: Nivell acadèmic del districte Sarrià-Sant Gervasi. 2012

Pel que fa a Gràcia (vegeu Quadre 3), un 35,8% de la població té estudis universitaris, un 26,5 ha

fet Batxillerat i un 5,5% no té estudis.

Nivell acadèmic del districte. 2012

2012 %

TOTAL 106.809 100,0

Sense estudis 5.902 5,5

Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 16.006 15,0

Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 18.331 17,2

Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 28.274 26,5

Estudis universitaris / CFGS grau superior 38.258 35,8

No consta 38 0,0

Quadre 3: Nivell acadèmic del districte de Gràcia. 2012

Finalment, ens fixarem en el lloc de naixement dels habitants d’aquests dos districtes. Si

observem les dades que hi ha als Quadres 4 i 5, podem concloure que la gran majoria de la

3. Font: lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny 2012. Ajuntament de Barcelona.


SOCIOLINGÜÍSTIC

17

població ha nascut a Catalunya (72% a Sarrià-Sant Gervasi i 63% a Gràcia) i només un 15,6%

(Sarrià-Sant Gervasi) i un 19% (Gràcia) han nascut a l’estranger.

Segons lloc de naixement. 2012

2012 %

TOTAL 145.413 100,0

Catalunya 105.518 72,6

Andalusia 2.533 1,7

Aragó 2.387 1,6

Astúries (Principat d') 469 0,3

Balears (Illes) 567 0,4

Canàries 303 0,2

Cantàbria 345 0,2

Castella -La Manxa 732 0,5

Castella -Lleó 2.154 1,5

Comunitat Valenciana 1.568 1,1

Extremadura 417 0,3

Galícia 1.309 0,9

Madrid (Comunitat de) 2.022 1,4

Múrcia (Regió de) 381 0,3

Navarra (Comunitat Foral de) 478 0,3

País Basc 1.107 0,8

Rioja (La) 236 0,2

Ceuta-Melilla 133 0,1

Estranger 22.754 15,6

Quadre 4: Lloc de naixement dels habitants de Sarrià-Sant Gervasi. 2012

Segons lloc de naixement. 2012

2012 %

TOTAL 121.550 100,0

Catalunya 78.295 64,4

Andalusia 3.832 3,2

Aragó 2.748 2,3

Astúries (Principat d') 411 0,3

Balears (Illes) 394 0,3

Canàries 201 0,2

Cantàbria 238 0,2

Castella -La Manxa 1.258 1,0

Castella -Lleó 2.869 2,4

Comunitat Valenciana 1.643 1,4

Extremadura 676 0,6

Galícia 1.964 1,6

Madrid (Comunitat de) 1.166 1,0

Múrcia (Regió de) 434 0,4

Navarra (Comunitat Foral de) 328 0,3

País Basc 674 0,6

Rioja (La) 204 0,2

Ceuta-Melilla 114 0,1

Estranger 24.101 19,8

Quadre 5: Lloc de naixement dels habitants de Gràcia. 2012

Així, doncs, les dades analitzades anteriorment ens permeten caracteritzar la població de la qual

provenen majoritàriament els nostres alumnes enquestats. Una població nascuda sobretot a

Catalunya, amb un nivell socioeconòmic alt, en el cas de Sarrià-Sant Gervasi, i un nivell

socioeconòmic alt-mitjà, en el cas de Gràcia, amb un nivell cultural força alt -un 75,4%, dels

habitants de Sarrià-Sant Gervasi, i un 62,3%, dels de Gràcia, tenen estudis superiors (Batxillerat i

Estudis Universitaris).

ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS

7. RESULTATS OBTINGUTS

7.1. DADES DESCRIPTIVES DE L’ALUMNAT

Amb la intenció de caracteritzar els 372 enquestats de l’Institut Montserrat que conformen

aquest estudi, hem demanat dades respecte al sexe, l’edat, el curs, la procedència,

arribat a Catalunya (en el cas que hagi

actualment. En aquest apartat

7.1.1. SEXE

Tal com podem veure en el Gràfic 1

l’Institut Montserrat queda molt equilibrada (un 51% de nois i un 49% de noies), tot i que el

percentatge és lleugerament més alt en el

7.1.2. EDAT

Pel que fa a l’edat de la mostra,

anys. Les edats que tenen més representació són

seguida dels de 14 (25%) i dels de

Gràfic 1. Sexe dels informants. Dades globals.

ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC

S OBTINGUTS

DADES DESCRIPTIVES DE L’ALUMNAT


aquest estudi, hem demanat dades respecte al sexe, l’edat, el curs, la procedència,

ya (en el cas que hagin nascut fora) i, finalment, el districte on viuen

En aquest apartat, doncs, analitzarem aquestes dades.

Gràfic 1, la distribució total de sexes dels alumnes de s


percentatge és lleugerament més alt en el cas del sexe masculí (un 2%).

Pel que fa a l’edat de la mostra, observem al Gràfic 2 que el ventall va des dels 12 fins als 17

anys. Les edats que tenen més representació són les dels alumnes que tenen

dels de 13 (26%). El 22% restant es reparteix en informants de les

51%49%

Masculí Femení

Gràfic 1. Sexe dels informants. Dades globals.

A LLENGUA: ESTUDI

18


aquest estudi, hem demanat dades respecte al sexe, l’edat, el curs, la procedència, l’any que han

el districte on viuen

sexes dels alumnes de secundària de


des dels 12 fins als 17

les dels alumnes que tenen 15 anys (27%),

eix en informants de les


edats de 12, 16 i 17 anys, amb un 9%, 12% i 1% respectivament. Per tant, la franja amb més

representació és la que va des dels 13

Gràfic 1. Edat dels informants

7.1.3. CURS

De les 372 enquestes que es van passar

a primer la van contestar 79 alumnes (21%), a segon i tercer

ho van fer 93 (25%). La mostra,

diferències a la baixa que veiem als cursos de primer i de quart. Aquestes

motius diversos: alumnes que no van assistir al centre per malaltia, una part d’alumnes que

tenia una sortida d’una assignatura optativa, uns quants alumnes que eren treballant fora de

l’aula, etc. Sabent que aquestes coses podien passar, ja havíem decidit

els grups de secundària per poder

Gràfic 3. Curs al qual pertanyen els informants.


amb un 9%, 12% i 1% respectivament. Per tant, la franja amb més

va des dels 13 fins als 15 anys, un 78% del total.

. Edat dels informants. Dades globals.

que es van passar als grups d’ESO de l’Institut Montserrat

van contestar 79 alumnes (21%), a segon i tercer la van contestar 100 (27%),

La mostra, en aquest sentit, és força equilibrada, malgrat les petites

diferències a la baixa que veiem als cursos de primer i de quart. Aquestes diferències


una sortida d’una assignatura optativa, uns quants alumnes que eren treballant fora de

l’aula, etc. Sabent que aquestes coses podien passar, ja havíem decidit passar l’enquesta a tots

els grups de secundària per poder obtenir una mostra ben àmplia i que fos significativa.

al qual pertanyen els informants. Dades globals.

9%26%

25%

27%

12%1%

12 anys 13 anys 14 anys

15 anys 16 anys 17 anys

21%

27%27%

25%

Primer Segon Tercer Quart

A LLENGUA: ESTUDI

19

amb un 9%, 12% i 1% respectivament. Per tant, la franja amb més

de l’Institut Montserrat (vegeu Gràfic 3),

van contestar 100 (27%), i a quart

en aquest sentit, és força equilibrada, malgrat les petites

diferències es deuen a


una sortida d’una assignatura optativa, uns quants alumnes que eren treballant fora de

passar l’enquesta a tots

os significativa.


7.1.4. PROCEDÈNCIA

Tal com podem veure al Gràfic 4

(85%) i només el 15% procedeix de

Gràfic 4. Procedència de

Ens ha semblat interessant saber la procedència

D’entrada, com podem veure al

concretament un 4% que representa els alumnes que han nascut

(Mallorca i València concretament)

Saragossa i Sevilla). El percentatge més alt d’alumnes de fora és el dels països de l’Am

Sud (52%), seguit d’Europa (23%). Els percentatges d’alumnes procedents de l’Àsia (11%) i de

l’Àfrica (5%) són poc significatius.

Resta dels Països Catalans

Europa

Àsia

Gràfic 5. Procedència dels informants nascuts fora de CatalunyaDades filtrades.


Gràfic 4, la majoria dels nostres informants han nascut a Catalunya

procedeix de fora del Principat.

Gràfic 4. Procedència dels informants. Dades globals.

Ens ha semblat interessant saber la procedència d’aquest 15% que no havia nascut a Catalunya.

D’entrada, com podem veure al Gràfic 5, trobem un 9% que ha nascut a la Península Ibèrica,

un 4% que representa els alumnes que han nascut en algun lloc de

(Mallorca i València concretament) i un 5% que ha nascut a l’estat espanyol (País Basc,

El percentatge més alt d’alumnes de fora és el dels països de l’Am


l’Àfrica (5%) són poc significatius.

85%

15%

Catalunya De fora

4% 5%

23%

52%

11%

5%

Resta dels Països Catalans Espanya

Europa Amèrica del Sud

Àfrica

Gràfic 5. Procedència dels informants nascuts fora de Catalunya.

A LLENGUA: ESTUDI

20

han nascut a Catalunya

que no havia nascut a Catalunya.

un 9% que ha nascut a la Península Ibèrica,

algun lloc de parla catalana

l’estat espanyol (País Basc,

El percentatge més alt d’alumnes de fora és el dels països de l’Amèrica del



7.1.5. ANY D’ARRIBADA

En aquest apartat, només tindrem en compte els informants que no han nascut a Catalunya,

concretament 56 dels 372 que conformen la mostra.

6), el 50% fa menys de 5 anys que van arribar

sorprenentment, un 5% que no ha contestat la pregunta, potser perquè no sabem exactament

quin any van venir.

Gràfic 6. Any d’arribada dels informants

7.1.6. RESIDÈNCIA

Si ens fixem en el Gràfic 7, veiem clarament que la majoria de l’alumnat

Sarrià-Sant Gervasi (48%) i de

geogràficament parlant, de l’Institut Montserrat i

procedeixi d’aquests districtes.

concretament de l’Eixample (20

Montjuïc (8). Cal esmentar, també, un 6%

del Vallès és la població que aporta més alumnes, concretament

Menys de 5 anys


ANY D’ARRIBADA


concretament 56 dels 372 que conformen la mostra. D’aquest alumnat nascut fora

, el 50% fa menys de 5 anys que van arribar i el 45% fa entre 5 i 10 anys que són aquí. Hi ha,


Gràfic 6. Any d’arribada dels informants. Dades globals.

veiem clarament que la majoria de l’alumnat prové dels districtes de

de Gràcia (31%). Aquests districtes són els que es troben

geogràficament parlant, de l’Institut Montserrat i, per tant, és normal que un 79% de l’

procedeixi d’aquests districtes. Un 15% prové d’altres districtes de Barcelona ciutat,

de l’Eixample (20 informants), de Ciutat Vella (9), d’Horta-Guinardó (9) i

. Cal esmentar, també, un 6% que viu fora de Barcelona i destacar que

és la població que aporta més alumnes, concretament 10.

50%45%

5%

Menys de 5 anys Entre 5 i 10 anys No contesta

A LLENGUA: ESTUDI

21


alumnat nascut fora (vegeu Gràfic

que són aquí. Hi ha,


prové dels districtes de

que es troben més a prop,

, per tant, és normal que un 79% de l’alumnat

Un 15% prové d’altres districtes de Barcelona ciutat,

Guinardó (9) i de Sants-

i destacar que Sant Cugat


Gràfic 7. Districte de r

Així, doncs, hem enquestat 372 alumnes que cursen la secundària obligatòria, que tenen

anys, per bé que franja que predomina es mou entre els 13 i 15, que han nascut majoritàriament a

Catalunya (85%) i que procedeixen sobretot dels districtes de Sarrià

Aquesta mostra és equilibrada pel que

31%

15%


Districte de residència dels informants. Dades globals.

Així, doncs, hem enquestat 372 alumnes que cursen la secundària obligatòria, que tenen


Catalunya (85%) i que procedeixen sobretot dels districtes de Sarrià-Sant Gervasi (48%) i de Gràcia (31%).

Aquesta mostra és equilibrada pel que fa al sexe dels informants: un 51% de nois i un 49% de noies.

48%31%

15%

6% Barcelona. Sarrià/ Sant Gervasi

Barcelona: Gràcia

Resta de Barris de Barcelona

Fora de Barcelona

A LLENGUA: ESTUDI

22

Així, doncs, hem enquestat 372 alumnes que cursen la secundària obligatòria, que tenen entre 12 i 17


Sant Gervasi (48%) i de Gràcia (31%).

fa al sexe dels informants: un 51% de nois i un 49% de noies.

Barcelona. Sarrià/

Barcelona: Gràcia

Resta de Barris de

Fora de Barcelona


7.2. DADES DESCRIPTIVES FAMILIARS

En aquest apartat comentarem

famílies, concretament sabrem la procedència tant del progenitor

7.2.1. PROCEDÈNCIA DELS PARES

La pregunta que ens conèixer el lloc de naixement dels pares tenia dues respostes possibles:

Catalunya o de fora. En el cas que l’opció fos

concret. Els resultats que hem obtingut (vegeu

parts dels pares han nascut a Catalunya i només un 30% prové de fora.

Gràfic 8. Procedència dels pares dels al

Dins d’aquest 30%, i tenint en compte que els països de procedència són molt diversos, els hem

agrupat per continents i, en el cas d’Europa, hem separat els

l’estat espanyol. Si ens fixem en el

35%), en el qual destaquen països com

L’estat espanyol (33%) ocupa la segona posició percentualment

(4 pares) i el País Basc (4 pares)

Europa ocupa la tercera posició amb un percentatge del 22%

genitors masculins. El 10% restant

Àsia/Oceania (6%).


7.2. DADES DESCRIPTIVES FAMILIARS

comentarem les dades que els informants ens han proporcionat de les seves

famílies, concretament sabrem la procedència tant del progenitor masculí com la del femení.

PROCEDÈNCIA DELS PARES

La pregunta que ens conèixer el lloc de naixement dels pares tenia dues respostes possibles:

. En el cas que l’opció fos de fora, els enquestats havien d’especificar el lloc

resultats que hem obtingut (vegeu Gràfic 8) evidencien que gairebé les tres quartes

parts dels pares han nascut a Catalunya i només un 30% prové de fora.

Gràfic 8. Procedència dels pares dels alumnes. Dades globals.

i tenint en compte que els països de procedència són molt diversos, els hem

, en el cas d’Europa, hem separat els que provenien d’algun lloc de

. Si ens fixem en el Gràfic 9, el territori majoritari és el continent americà (

, en el qual destaquen països com el Perú (9 pares), Bolívia (7 pares) i l’Equador (5 pares).

(33%) ocupa la segona posició percentualment i destaquen indrets com l’Aragó

el País Basc (4 pares), que són les zones que aporten més progenitors masculins.

tercera posició amb un percentatge del 22% i destaca Anglaterra que aporta 5

. El 10% restant, molt poc significatiu, se’l reparteixen entr

70%30%

Catalunya De fora

A LLENGUA: ESTUDI

23

els informants ens han proporcionat de les seves

masculí com la del femení.

La pregunta que ens conèixer el lloc de naixement dels pares tenia dues respostes possibles: de

, els enquestats havien d’especificar el lloc

) evidencien que gairebé les tres quartes

i tenint en compte que els països de procedència són molt diversos, els hem

que provenien d’algun lloc de

continent americà (un

el Perú (9 pares), Bolívia (7 pares) i l’Equador (5 pares).

indrets com l’Aragó

més progenitors masculins.

Anglaterra que aporta 5

se’l reparteixen entre l’Àfrica (4%) i


Gràfic 9. Procedència dels pares

7.2.2. PROCEDÈNCIA DE LES MARES

La pregunta que fa referència al lloc de naixement de la mare és igual que l’anterior i la manera

d’analitzar les dades, també. Al

néixer a Catalunya representen

procedeixen de fora. El més destacable d’aquestes xifres és que els percentatges de mares i de

pares nascuts a Catalunya i a fora és força semblant.

Gràfic 10. Procedència de les mares dels alumnes

35%

4%

Espanya


Gràfic 9. Procedència dels pares nascuts de fora de Catalunya. Dades filtrades.

PROCEDÈNCIA DE LES MARES


d’analitzar les dades, també. Al Gràfic 10, observem que les mares dels informants que van

representen gairebé tres quartes parts del total (72%). El 28% restant


pares nascuts a Catalunya i a fora és força semblant.

Procedència de les mares dels alumnes. Dades globals

33%

22%

35%

4% 6%Espanya Europa Amèrica Àfrica Àsia i Oceania

72%28%

Catalunya De fora

A LLENGUA: ESTUDI

24

. Dades filtrades.


es mares dels informants que van

(72%). El 28% restant


Àsia i Oceania


Pel que fa al 28% de les mares que no han nascut a Catalunya

destacar que el 43% pertany a

països de procedència majoritaris.

aporta més persones. Un 20% representa les mares

destacar Anglaterra (7 mares)

esmentar un 6% que ha nascut en alguna ciutat

amb 3 mares, i el País Valencià, amb 2.

Gràfic 11. Procedència de le

Les famílies dels nostres enquestats provenen majoritàriament de Catalunya (un 70% dels pares

i un 72% de les mares). Els progenitors que han nascut a l’estranger, com hem vist en aquest

apartat, provenen sobretot de països de parla espanyola de l’Amèri

i un 35% dels pares).

Espanya

Àsia i Oceania


les mares que no han nascut a Catalunya (vegeu Gràfic 11

destacar que el 43% pertany al continent americà, i el Perú (8 mares) i Bolívia (7 mares)

països de procedència majoritaris. Un 21% prové de l’estat espanyol i Madrid

. Un 20% representa les mares originàries de països europeus dels quals cal

mares). Finalment, tot i que representa un percentatge molt baix, volem

que ha nascut en alguna ciutat dels Països Catalans, concretament

i el País Valencià, amb 2. El 10% restant pertany a l’Àfrica (4%) i Àsia/Oceania (6%).

11. Procedència de les mares nascudes de fora de Catalunya. Dades filtrades



apartat, provenen sobretot de països de parla espanyola de l’Amèrica del Sud (un 43% de mares

21%

20%43%

5% 5% 6%

Espanya Europa Amèrica

Àsia i Oceania Àfrica Resta de PPCC

A LLENGUA: ESTUDI

25

Gràfic 11), hem de

Perú (8 mares) i Bolívia (7 mares) són els

Madrid és l’indret que

originàries de països europeus dels quals cal

Finalment, tot i que representa un percentatge molt baix, volem

, concretament Mallorca,

El 10% restant pertany a l’Àfrica (4%) i Àsia/Oceania (6%).

. Dades filtrades.



ca del Sud (un 43% de mares


7.3. DADES SOCIOLINGÜÍSTIQUES FAMILIARS

En aquest apartat, analitzarem la llengua que habitualment fan servir els progenitors dels

enquestats entre ells, la que utilitzen aquests

finalment, la llengua que empren els informants quan parlen amb els seus pares.

7.3.1. LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS PARES DELS INFORMANTS

Si ens fixem en la llengua d’ús dels pares dels informants

gairebé la meitat, un 49%, fan servir el català com a única llengua per comunicar

habitualment entre ells. Un 29%, en canvi, utilitza el castellà i un 11%

També podem veure que hi ha un 3% que representa aquelles famílies en

membres parla sempre en català i l’altre ho fa sempre en castellà.

Pel que fa al 8% de progenitors que parlen altres llengües entre ells (vegeu

destacar que un 45% ho fa en una llengua europea: alemany (1), anglès (7), francès (2),

portuguès (1), romanès (1) i suec (1). Un 23% es comunica en castellà i una altra llengua, en la

majoria dels casos també europea, un 13% ho fa en català,

francès i italià-, i un 19% fa servir el tagalo, l’urdú, el xinès i algunes llengües africanes. Aquest

darrer percentatge representa només 7 famílies de les 372 que s’han enquestat.

29%

3% 11%

Gràfic 12. Llengua d’ús dels pares dels informants entre ells. Dades globals.


DADES SOCIOLINGÜÍSTIQUES FAMILIARS


enquestats entre ells, la que utilitzen aquests progenitors a l’hora d’adreçar


LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS PARES DELS INFORMANTS

Si ens fixem en la llengua d’ús dels pares dels informants (vegeu Gràfic 12), podem observar

gairebé la meitat, un 49%, fan servir el català com a única llengua per comunicar

habitualment entre ells. Un 29%, en canvi, utilitza el castellà i un 11% les barreja totes dues.

També podem veure que hi ha un 3% que representa aquelles famílies en

membres parla sempre en català i l’altre ho fa sempre en castellà.

de progenitors que parlen altres llengües entre ells (vegeu



majoria dels casos també europea, un 13% ho fa en català, castellà i una altra llengua

, i un 19% fa servir el tagalo, l’urdú, el xinès i algunes llengües africanes. Aquest


49%8%

En català

En castellà

Un sempre en català i l'altra sempre en castellàBarregen el català i el castellà

Altres llengües

Gràfic 12. Llengua d’ús dels pares dels informants entre ells. Dades globals.

A LLENGUA: ESTUDI

26


d’adreçar-se als seus fills i,


), podem observar que

gairebé la meitat, un 49%, fan servir el català com a única llengua per comunicar-se

les barreja totes dues.

També podem veure que hi ha un 3% que representa aquelles famílies en les quals un dels

de progenitors que parlen altres llengües entre ells (vegeu Gràfic 13), podem



castellà i una altra llengua –anglès,

, i un 19% fa servir el tagalo, l’urdú, el xinès i algunes llengües africanes. Aquest


Un sempre en català i l'altra sempre en

Barregen el català i el


Gràfic 13. Altres llengües que parlen els pares dels informants entre ells. Dades filtrades.

7.3.2. LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS PARES I ELS INFORMANTS

Si analitzem la llengua que fan servir els progenitors a l’hora de parlar amb els enquestats

(vegeu Gràfic 14), podem comprovar que un 54% utilitza sempre el català, un 16%, el castellà,

un 8% barreja totes dues llengües i un 9% un dels progenitors s’adreça a l’informant en català i

l’altre ho fa en castellà.

Val la pena que investiguem aquest 13% de pares que es comunica amb els seus fills en altres

llengües que no són les oficials de Catalunya. Si ens fixem en les dades que ens aporta el

15, un 29% dels pares fa servir una llengua europea per parlar amb els fills, un 29% barreja el

45%

19%

16%9%

8%13%

Gràfic 14. Llengua d’ús dels pares amb els informant


13. Altres llengües que parlen els pares dels informants entre ells. Dades filtrades.

7.3.2. LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS PARES I ELS INFORMANTS


podem comprovar que un 54% utilitza sempre el català, un 16%, el castellà,



llengües que no són les oficials de Catalunya. Si ens fixem en les dades que ens aporta el

, un 29% dels pares fa servir una llengua europea per parlar amb els fills, un 29% barreja el

13%

23%45%

Català, castellà i una altra llengua

Castellà i una altra llengua

Llengües europees

Altres llengües

54%16%

13%

En català

En castellà

Un sempre en català i l'altra sempre en castellàBarregen el català i el castellà

Altres llengües

Gràfic 14. Llengua d’ús dels pares amb els informants. Dades globals.

A LLENGUA: ESTUDI

27


podem comprovar que un 54% utilitza sempre el català, un 16%, el castellà,



llengües que no són les oficials de Catalunya. Si ens fixem en les dades que ens aporta el Gràfic

, un 29% dels pares fa servir una llengua europea per parlar amb els fills, un 29% barreja el


Castellà i una altra

Llengües europees

Un sempre en català i l'altra sempre en

Barregen el català i el


castellà i una llengua europea, un 27% barreja el català, el castellà i una altra llengua

(majoritàriament europea) i només un 6% fa servir una llengua asiàtica p

Gràfic 15. Altres llengües que parlen els pares dels informants amb els fills. Dades filtrades

Si comparem les dades que hem obtingut a l’apartat

i Llengua d’ús entre els pares i els informants

• Un 5% de pares que no utilitzaven el català com a única llengua de comunicació entre

ells, l’adopten per parlar amb els seus fills.

• Del 29% de progenitors que parlaven entre ells en castellà, només un

aquesta mateixa llengua per adreçar

• De l’11% de progenitors que barrejaven totes dues llengües, només un 8% ho manté

quan parla amb els fills i, en canvi, augmenta el nombre de casos en què un dels

membres parla sempre en catal

9%).

• Del 8% de pares que parlaven altres llengües, hem passat al 13% de casos que fan servir

una altra llengua per parlar amb els fills, la qual cosa segurament es produeix perquè hi

ha progenitors d’origen estranger que saben parlar en català o en castellà, però, que, a

l’hora de comunicar-se amb els fills, ho volen fer en la seva llengua materna.

9%

29% 6%



i només un 6% fa servir una llengua asiàtica per parlar amb els fills.

Gràfic 15. Altres llengües que parlen els pares dels informants amb els fills. Dades filtrades

Si comparem les dades que hem obtingut a l’apartat Llengua d’ús entre els pares dels informants

d’ús entre els pares i els informants, ens adonem que:

Un 5% de pares que no utilitzaven el català com a única llengua de comunicació entre

ells, l’adopten per parlar amb els seus fills.

Del 29% de progenitors que parlaven entre ells en castellà, només un

aquesta mateixa llengua per adreçar-se als fills.

De l’11% de progenitors que barrejaven totes dues llengües, només un 8% ho manté


membres parla sempre en català i l’altre ho fa sempre en castellà (del 3% es passa al

Del 8% de pares que parlaven altres llengües, hem passat al 13% de casos que fan servir


’origen estranger que saben parlar en català o en castellà, però, que, a

se amb els fills, ho volen fer en la seva llengua materna.

27%

29%

6%Català i una altra llengua

Castellà una altra llengua


Llengües europees

Llengües asiàtiques

A LLENGUA: ESTUDI

28


er parlar amb els fills.

Gràfic 15. Altres llengües que parlen els pares dels informants amb els fills. Dades filtrades.

Llengua d’ús entre els pares dels informants

Un 5% de pares que no utilitzaven el català com a única llengua de comunicació entre

Del 29% de progenitors que parlaven entre ells en castellà, només un 16% fa servir

De l’11% de progenitors que barrejaven totes dues llengües, només un 8% ho manté


à i l’altre ho fa sempre en castellà (del 3% es passa al

Del 8% de pares que parlaven altres llengües, hem passat al 13% de casos que fan servir


’origen estranger que saben parlar en català o en castellà, però, que, a

se amb els fills, ho volen fer en la seva llengua materna.

Català i una altra

Castellà una altra

Llengües europees



7.3.3. LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS INFORMANTS I ELS PARES

Pel que fa a la llengua que utilitzen els fills

un comportament semblant al de l’apartat anterior, ja que un 56% s’hi adreça en català, un 17%

ho fa en castellà, un 8% barreja totes dues llengües i un 8% parla català amb un dels progenitors

i castellà amb l’altre.

Gràfic 16. Llengua d’ús dels informants amb els seus pares. Dades globals.

Un 11% dels enquestats diu que fa servir altres llengües per comunicar

analitzem les dades d’aquest 11%, podem afirmar, tal com mostra el

s’adreça als seus progenitors en una llengua europea, un 27% ho fa en català i una altra llengua,

europea, també, un 22% ho fa en castellà i una altra llengua, un 15% barreja català, castellà i

una altra llengua, en la majoria dels c

progenitors en llengües asiàtiques.

17%8%

8% 11%

28%

8%

Gràfic 17. Llengua d’ús dels informants amb els seus pares. Dades filtrades


LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS INFORMANTS I ELS PARES

Pel que fa a la llengua que utilitzen els fills quan parlen amb els pares (vegeu



Gràfic 16. Llengua d’ús dels informants amb els seus pares. Dades globals.

Un 11% dels enquestats diu que fa servir altres llengües per comunicar-se amb els seus pares. Si

analitzem les dades d’aquest 11%, podem afirmar, tal com mostra el Gràfic 17



una altra llengua, en la majoria dels casos europea, i un 8% estableix la comunicació amb els

progenitors en llengües asiàtiques.

56%

11%

En català

En castellà

A un en català i a l'altre en castellà

Barregen el català i el castellà

Altres llengües

27%

22%15%

28%

8% Català i una altra llengua

Castellà i una altra llegnua


Llengües europees


Gràfic 17. Llengua d’ús dels informants amb els seus pares. Dades filtrades

A LLENGUA: ESTUDI

29

quan parlen amb els pares (vegeu Gràfic 16), veiem



se amb els seus pares. Si

Gràfic 17, que un 28%



asos europea, i un 8% estableix la comunicació amb els

A un en català i a l'altre en castellà

Barregen el català i


Català, castellà i una

Llengües europees



Si comparem la llengua que fan servir pares i fills en els casos que els enquestats es decanten

per l’opció altres llengües, veiem que hi ha una correlació lògica entre els pares que es

comuniquen en català i una altra llengua, els que ho fan en una llengua europea i els fills

corresponents de cada grup. En canvi, observem una diferència important en el 29% que utilitza

el castellà i una altra llengua per parlar amb els seus fills, ja que només un 22% dels fills segueix

el mateix patró. Aquesta pèrdua del 7% la trobem afegida al grup que utilitza el català, el

castellà i una altra llengua, la qual cosa ens indica que la llengua

penetrar en aquestes famílies.

Gràfic 18. Comparació de la llengua d’ús informants

Si analitzem el comportament lingüístic dels fills els pares dels quals barregen el català i el

castellà a l’hora de parlar amb ells, observem (vegeu

enquestats reprodueixen el mateix esquema lingüístic quan parlen amb els seus pares, però un

14% d’aquests fills manifesta que només utilitza el català i un 7% només el castellà.

Gràfic 19. Llengua dels fills els pares dels quals barregen el català i el castellà quan parlen amb ells. Dades filtrades

27% 27%

EN CATALÀ I UNA ALTRA LLENGUA

LLENGUA AMB LA QUAL ELS PARES S'ADRECEN ALS FILLS

LLENGUA AMB LA QUAL ELS FILLS S'ADRECEN ALS PARES

71%



, veiem que hi ha una correlació lògica entre els pares que es



tellà i una altra llengua per parlar amb els seus fills, ja que només un 22% dels fills segueix


castellà i una altra llengua, la qual cosa ens indica que la llengua catalana ha començat a

penetrar en aquestes famílies.

Gràfic 18. Comparació de la llengua d’ús informants-pares.


ra de parlar amb ells, observem (vegeu Gràfic 19) que tres quartes parts dels



Gràfic 19. Llengua dels fills els pares dels quals barregen el català i el castellà quan parlen amb ells. Dades filtrades.

29%

9%

29%

22%

15%

28%

EN CASTELLÀ I UNA ALTRA LLENGUA

EN CATALÀ, EN CASTELLÀ I EN UNA

ALTRA LLENGUA

EN UNA LLENGUA EUROPEA

LLENGUA AMB LA QUAL ELS PARES S'ADRECEN ALS FILLS

LLENGUA AMB LA QUAL ELS FILLS S'ADRECEN ALS PARES

14% 7%4%

4%

En català

En castellà

A un sempre en català i l'altra sempre en castellà

Barreges el català i el castellà

Català, castellà, francès i anglès

A LLENGUA: ESTUDI

30


, veiem que hi ha una correlació lògica entre els pares que es



tellà i una altra llengua per parlar amb els seus fills, ja que només un 22% dels fills segueix


catalana ha començat a


) que tres quartes parts dels



28%

EN UNA LLENGUA EUROPEA


Català, castellà, francès i


Un cas semblant passa amb els informants que tenen un progenitor que se’ls adreça en català i

l’altre, en castellà. Si ens fixem en el

manera, mentre que el 18% restant es decanta per fer servir només u

un 15% utilitza només el català i un 3%, el castellà.

Un cop analitzat el comportament lingüístic familiar dels enquestats, veiem que la llengua d’ús

majoritària és el català. Un 49% dels pares es comuniquen entre ells en català i, a l’hora

d’adreçar-se als fills, aquest percentatge augmenta fins al 54%. En e

pares utilitza aquesta llengua, però quan parla amb els fills el percentatge baixa fins al 16%.

Aquesta pèrdua del 13% va a parar sobretot als casos de parelles un dels membres de la qual

utilitza el català i l’altre el castel

casos de parelles que fan servir altres llengües, la majoria europees (un 5% més), la qual cosa

ens pot indicar que, malgrat que a l’hora de relacionar

una tria lingüística determinada, quan parlen amb els fills conserven la llengua materna.

82%

Gràfic 20. Llengua que utilitzen els fills quan un dels progenitor se li adreça en català i l’altre en castellà. Dades filtrades



l’altre, en castellà. Si ens fixem en el Gràfic 20, veiem que un 82% es comporta de la mateixa

manera, mentre que el 18% restant es decanta per fer servir només una de totes dues llengües:

un 15% utilitza només el català i un 3%, el castellà.



se als fills, aquest percentatge augmenta fins al 54%. En el cas del castellà, un 29% de



utilitza el català i l’altre el castellà per comunicar-se amb els fills (amb un augment del 6%) i als


ens pot indicar que, malgrat que a l’hora de relacionar-se amb l’altre membre de la parella fan


15% 3%

82%

En català

En castellà


Gràfic 20. Llengua que utilitzen els fills quan un dels progenitor se li adreça en català i l’altre en castellà. Dades filtrades.

A LLENGUA: ESTUDI

31


, veiem que un 82% es comporta de la mateixa

na de totes dues llengües:



l cas del castellà, un 29% de



se amb els fills (amb un augment del 6%) i als


se amb l’altre membre de la parella fan


sempre en castellà

Gràfic 20. Llengua que utilitzen els fills quan un dels progenitor se li adreça en català i l’altre


7.4. CONEIXEMENTS I USOS LINGÜÍSTICS GENERALS

En aquest apartat, analitzarem els coneixements

de les llengües que es parlen a l’Institut

entre els coneixements lingüístics

escriure. I, finalment, presentarem els resultats sobre el

percepció, a l’hora d’escriure i

competència lingüística.

7.4.1. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA

Si ens fixem en les dades que hem obtingut (vegeu

meitat dels alumnes enquestats

molt àmplia tenen un nivell Alt

nivell Baix (3%). Per tant, la perce

en llengua català és força positiva ja que creuen que tenen un nivell mitjà

En el cas del castellà (vegeu Gràfic 22

i un 32% creu que té un nivell

una minoria d’informants considera

els estudiants d’ESO de l’Institut Montserrat s’autoavaluen positivament en el coneixement de

la llengua castellana.

58%

Gràfic 21. Nivell de català dels informants



En aquest apartat, analitzarem els coneixements que els nostres informants creuen que tenen

rlen a l’Institut: el català i el castellà. Mirarem també si ha diferències

lingüístics dels alumnes segons la llengua en la qual han après a llegir i a

I, finalment, presentarem els resultats sobre el nivell que tenen

escriure i de parlar per intentar veure en quina llengua tenen més

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA

dades que hem obtingut (vegeu Gràfic 21) podem observar que més de la

meitat dels alumnes enquestats creu que tenen un nivell Normal de català (58%) i una altra

Alt (39%). Només una minoria d’enquestats consider

Per tant, la percepció que tenen els alumnes de la seva competència lingüística

en llengua català és força positiva ja que creuen que tenen un nivell mitjà-alt.

Gràfic 22), una àmplia majoria pensa que té un nivell

un nivell Alt de castellà (32%). Tal com ha passat al gràfic anterior,

considera que té un nivell Baix (6%). Així, doncs, podem concloure que

estudiants d’ESO de l’Institut Montserrat s’autoavaluen positivament en el coneixement de

39%

58%

3%

Alt

Normal

Baix

. Nivell de català dels informants. Dades globals.

A LLENGUA: ESTUDI

32

que els nostres informants creuen que tenen

. Mirarem també si ha diferències

segons la llengua en la qual han après a llegir i a

tenen, segons la seva

parlar per intentar veure en quina llengua tenen més

) podem observar que més de la

de català (58%) i una altra part

na minoria d’enquestats considera que tenen un

pció que tenen els alumnes de la seva competència lingüística

alt.

té un nivell Normal (62%)

de castellà (32%). Tal com ha passat al gràfic anterior, només

Així, doncs, podem concloure que

estudiants d’ESO de l’Institut Montserrat s’autoavaluen positivament en el coneixement de

Normal


Gràfic 22. Nivell de castellà dels informants

El que es desprèn de les dades dels dos gràfics anteriors (21 i 22) és que hi ha més alumnes que

creuen que tenen més bon nivell de català (39%) que de castellà (32%). En canvi, hi ha més

alumnes que consideren que tenen un nivell més adequat de castellà

Només un 3% té una percepció negativa de la seva competència lingüística en català i un 6% en

castellà.

Si agafem les xifres globalment, podem afirmar que els enquestats creuen que tenen un nivell

mitjà-alt en totes dues llengüe

percepció que tenen és real, la compararem amb els resultats que s’han obtingut a la selectivitat

en els darrers anys, amb notes que van del 5’5 fins al 6’30, a català, i de 5’6 a 6’6, a caste

(vegeu Gràfic 23). Si tenim en compte aquestes xifres, veiem que els alumnes de l’Institut són

una mica optimistes a l’hora d’avaluar el seu nivell de català i de castellà.

62%


. Nivell de castellà dels informants. Dades globals.



alumnes que consideren que tenen un nivell més adequat de castellà (62%) que de català (58%).



alt en totes dues llengües, amb petites diferències que ja hem comentat. Per saber si la


en els darrers anys, amb notes que van del 5’5 fins al 6’30, a català, i de 5’6 a 6’6, a caste

). Si tenim en compte aquestes xifres, veiem que els alumnes de l’Institut són

una mica optimistes a l’hora d’avaluar el seu nivell de català i de castellà.

Gràfic 23. Resultats de les PAU

32%

62%

6%

Alt

Normal

Baix

A LLENGUA: ESTUDI

33



(62%) que de català (58%).



s, amb petites diferències que ja hem comentat. Per saber si la


en els darrers anys, amb notes que van del 5’5 fins al 6’30, a català, i de 5’6 a 6’6, a castellà

). Si tenim en compte aquestes xifres, veiem que els alumnes de l’Institut són

Normal


7.4.2. NIVELL DE CATALÀ SEGONS LA

LLEGIR

Si ens fixem en el nivell de llengua catalana dels informants tenint en compte la llengua amb la

qual van aprendre a llegir i a escriure

d’alumnat que ho va fer en català

creu que té un nivell alt. Hi ha un 2%, una xifra molt baixa, però molt preocupant, que considera

que té un nivell baix de català.

Pel que fa al nivell de llengua catalana dels informants que van aprendre a llegir i a escriure en

castellà (vegeu Gràfic 25), podem constatar que gairebé les tres quartes parts han contestat que

tenen un nivell Normal de català (72%), però un 24% creu que té un nivell

6% pensa que el seu nivell és alt.

52%

22%

Gràfic 25. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en castellà

Gràfic 24. Nivell de català que tenen els informants que hanescriure en català


NIVELL DE CATALÀ SEGONS LA LLENGUA AMB QUÈ S’HA APRÈS A

fixem en el nivell de llengua catalana dels informants tenint en compte la llengua amb la

qual van aprendre a llegir i a escriure (vegeu Gràfic 24), podem observar que la majoria

d’alumnat que ho va fer en català considera que té un nivell Normal de Català (52%) i un 46%


que té un nivell baix de català.


), podem constatar que gairebé les tres quartes parts han contestat que

e català (72%), però un 24% creu que té un nivell Baix

6% pensa que el seu nivell és alt.

46%52%

2%

Alt

Normal

Baix

6%

72%

22%Alt

Normal

Baix

Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en castellà

. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en català. Dades filtrades.

A LLENGUA: ESTUDI

34

LLENGUA AMB QUÈ S’HA APRÈS A

fixem en el nivell de llengua catalana dels informants tenint en compte la llengua amb la

podem observar que la majoria

de Català (52%) i un 46%



), podem constatar que gairebé les tres quartes parts han contestat que

Baix (24%) i només un

Normal

Normal

Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en castellà

après a llegir i a


Si intentem analitzar el nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a

escriure en català i en castellà (vegeu

nivell de català que tenen és

té d’aquesta llengua és Alt (36%) i només una minoria creu que té un nivell

Finalment, ens fixarem en el nivell

escriure en alguna llengua estrangera. Podem

considera que té un nivell Normal

que pensen que tenen un nivell

que té un nivell baix de català

llegir ni a escriure en català.

Gràfic 27. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en llengua estrangera. Dades filtrades.

61%

Gràfic 26. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en català i castellà


ar el nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a

escriure en català i en castellà (vegeu Gràfic 26), podem observar que la majoria pensa que el

nivell de català que tenen és Normal (61%), un altre percentatge alt considera que el nivell que

(36%) i només una minoria creu que té un nivell Baix

en el nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a

alguna llengua estrangera. Podem veure al Gràfic 27 que una gran majoria

Normal, mentre que el percentatge restant (19%) pertany als alumnes

que pensen que tenen un nivell Alt. El fet més curiós és que no trobem cap

que té un nivell baix de català, tenint en compte que aquests informants no van

. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en llengua estrangera. Dades filtrades.

36%61%

3%

Alt

Normal

Baix

19%

81%Alt

Normal

. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a i castellà. Dades filtrades.

A LLENGUA: ESTUDI

35

ar el nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a

), podem observar que la majoria pensa que el

(61%), un altre percentatge alt considera que el nivell que

Baix (3%).

que tenen els informants que han après a llegir i a

que una gran majoria (81%)

mentre que el percentatge restant (19%) pertany als alumnes

El fet més curiós és que no trobem cap alumne que pensi

aquests informants no van aprendre ni a

. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en una

Normal

Normal

. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a


SOCIOLINGÜÍSTIC

36

És interessant comparar els resultats dels quatre gràfics anteriors per veure si la llengua amb la

qual els informants han après a llegir i a escriure influeix en la percepció que tenen del seu nivell

de llengua catalana. Mirant les dades que tenim al Gràfic 27, veiem que el percentatge

d’alumnes que tenen un nivell alt de català (46%) coincideix que van aprendre a llegir i a escriure

en aquesta llengua. En canvi, els enquestats que van aprendre a llegir i a escriure en castellà

majoritàriament consideren que tenen un nivell adequat (72%) i n’hi ha pocs que pensin que el

tenen alt (un 22%). Sorprèn, en aquesta comparació, com ja hem comentat anteriorment, el 2%

que manifesta que té un nivell baix de català i que va aprendre a llegir i escriure en aquesta

llengua, i també que no hi hagi cap informant amb un nivell baix de català que hagi après a llegir

i a escriure en una llengua estrangera.

Gràfic 28. Estudi comparatiu del nivell de llengua catalana tenint en compte la llengua amb la qual els informants van aprendre a llegir i a escriure.

2%6% 3% 0%

52%

72%

61%

81%

46%

22%

36%

19%

EN CATALÀ EN CASTELLÀ EN TOTES DUES LLENGÜES

EN UNA LLENGUA ESTRANGERA

NIVELL BAIX NIVELL NORMAL NIVELL ALT


7.4.3. NIVELL DE CASTELLÀ SEGONS LA LLENGUA AMB

LLEGIR

Si ens fixem en el nivell de llengua castellana dels informants que van aprendre a llegir i a

escriure en català (vegeu Gràfic 29

Normal d’aquesta llengua (72%), gairebé una

mentre que el 7% restant considera que el seu nivell és

El nivell de castellà que tenen

mateixa llengua, tal com ens il·lustra el

un altre 50% que el té Normal

tingui un nivell baix de la seva llengua materna.

50%

Gràfic 30. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en castellà

Gràfic 29. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en català. Dades filtrades.


NIVELL DE CASTELLÀ SEGONS LA LLENGUA AMB QUÈ S’HA APRÈS A

fixem en el nivell de llengua castellana dels informants que van aprendre a llegir i a

Gràfic 29), podem observar que la majoria creuen que tenen un nivell

d’aquesta llengua (72%), gairebé una quarta part pensa que té un nivell

mentre que el 7% restant considera que el seu nivell és Baix.

tenen els informants que han après a llegir i a escriure en

mateixa llengua, tal com ens il·lustra el Gràfic 30, es tradueix en un 50% que tenen un nivell

Normal. La dada més significativa és que cap informant no considera que

baix de la seva llengua materna.

21%

72%

7%Alt

Normal

Baix

50%50% AltNormal

. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a castellà. Dades filtrades.

Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure . Dades filtrades.

A LLENGUA: ESTUDI

37

QUÈ S’HA APRÈS A

fixem en el nivell de llengua castellana dels informants que van aprendre a llegir i a

), podem observar que la majoria creuen que tenen un nivell

quarta part pensa que té un nivell Alt (21%),

els informants que han après a llegir i a escriure en aquesta

, es tradueix en un 50% que tenen un nivell Alt i

. La dada més significativa és que cap informant no considera que

Normal

Normal

. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a

Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure


En el cas dels informants que

com podem veure al Gràfic 31

llengua castellana (54%), un 42% té un nivell

Baix (4%).

Finalment, analitzarem el nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a

escriure en alguna llengua estrangera. Al

Mitjà, un 38% creu que el té

54%

19%

Gràfic 35. Nivell de castllengües estrangeres. Dades filtrades.

Gràfic 31. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en català i castellà


En el cas dels informants que han après a llegir i a escriure en català i castellà

Gràfic 31, una mica més de la meitat afirma que té un nivell

llengua castellana (54%), un 42% té un nivell Alt i un petit percentatge pensa que té un nivell


escriure en alguna llengua estrangera. Al Gràfic 32, veiem que un 43% creu que té u

, un 38% creu que el té Alt i un 19% pensa que és Baix.

42%

54%

4%

Alt

Normal

Baix

38%

43%

19%

Alt

Normal

Baix

tellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en . Dades filtrades.

. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en català i castellà. Dades filtrades.

A LLENGUA: ESTUDI

38

han après a llegir i a escriure en català i castellà, ens trobem que,

té un nivell Normal de

i un petit percentatge pensa que té un nivell


, veiem que un 43% creu que té un nivell

Normal

Normal

là que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en

. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure


SOCIOLINGÜÍSTIC

39

És interessant novament veure, en el cas de la llengua castellana, la influència que té la llengua

amb la qual l’alumne ha après a llegir i a escriure a l’hora de determinar-ne el nivell. Si observem

els resultats del Gràfic 36, veiem que no hi ha cap enquestat que tingui un nivell baix de castellà

si ha après a llegir i a escriure en aquesta llengua –recordem que hi havia un 2% d’enquestats

que havia après a llegir i a escriure en català i considerava que tenia un nivell baix de català. En

aquest context, també és on trobem el percentatge més alt d’informants que consideren que

tenen un nivell alt de castellà (50%). En canvi, els alumnes que han après a llegir i a escriure en

català conformen el grup més baix (21%) que pensa que té un nivell alt de castellà.

Gràfic 36. Estudi comparatiu del nivell de llengua catalana tenint en compte la llengua amb la qual els informants van aprendre a llegir i a escriure.

7%0%

4%

19%

72%

50%54%

43%

21%

50%

42%38%

EN CATALÀ EN CASTELLÀ EN TOTES DUES LLENGÜES

EN UNA LLENGUA ESTRANGERA

NIVELL BAIX NIVELL NORMAL NIVELL ALT


7.4.4. COMPETÈNCIA ORAL EN CATALÀ I EN CASTELLÀ

Si analitzem com els alumnes enquestats creuen que parlen el català (vegeu

trobarem que la meitat considera que parla

que sap parlar Bé i el restant 4% pensa que parla un català

En canvi, si analitzem com saben parlar el castellà aquests mateixos enquestats (vegeu

38), veurem que una mica més de la meitat considera que el parla

mica més baix creu que el sap pa

malament.

43%

55%

Gràfic 3

Gràfic 37. Nivell oral de català dels informants


COMPETÈNCIA ORAL EN CATALÀ I EN CASTELLÀ

analitzem com els alumnes enquestats creuen que parlen el català (vegeu

trobarem que la meitat considera que parla Molt bé (53%), una mica menys de la meitat creu

ant 4% pensa que parla un català Regular.

analitzem com saben parlar el castellà aquests mateixos enquestats (vegeu

), veurem que una mica més de la meitat considera que el parla Bé (55%), un percentatge una

mica més baix creu que el sap parlar Molt bé (34%), un 9% el parla Regular

53%43%

4%

Molt bé

Bé

Regular

34%

55%

9%

2%

Molt bé

Bé

Regular

Bastant malament

Gràfic 38. Nivell oral de castellà dels informants. Dades globals

. Nivell oral de català dels informants. Dades globals

A LLENGUA: ESTUDI

40

analitzem com els alumnes enquestats creuen que parlen el català (vegeu Gràfic 37),

(53%), una mica menys de la meitat creu

analitzem com saben parlar el castellà aquests mateixos enquestats (vegeu Gràfic

(55%), un percentatge una

Regular i un 2% Bastant

Molt bé

Regular

Bastant malament


Si comparem les dades dels dos gràfics anteriors, podem concloure que la mostra enquestada

considera que parla millor el català que el castellà (un 53% pensa que té una competència oral

alta en català i només un 34% en

Regular en castellà (davant del 4% en català) i que un 2% ho fa bastant malament (en català no

hi ha cap cas).

7.4.5. COMPETÈNCIA ESCRITA EN CATALÀ I EN CASTELLÀ

La percepció del nivell de llengua catalana escrita que tenen els nostres

positiva. Com podem veure al

ho fa molt bé, la qual cosa ens indica que un 87% considera que té u

escrita en català. Només un minoritari 11%

dificultat, i el 2% restant es reparteix

(1%) i Gens bé (1%) en aquesta llengua.

Si analitzem el resultat de la mateixa pregunta, però referida a la llengua castellana, trobem uns

percentatges molt semblants. Segons les dades que trobem al

Bé en castellà, un 25% creu

reparteix equitativament entre els informants que escriuen

56%

11%1%

Gràfic 39. Nivell escrit de català dels informants




alta en català i només un 34% en castellà). Podem afegir, també, que un 9% considera que parla

en castellà (davant del 4% en català) i que un 2% ho fa bastant malament (en català no

COMPETÈNCIA ESCRITA EN CATALÀ I EN CASTELLÀ

La percepció del nivell de llengua catalana escrita que tenen els nostres informants

Com podem veure al Gràfic 39, un 56% creu que escriu bé en català i un 31% pensa que

ho fa molt bé, la qual cosa ens indica que un 87% considera que té una bona competència

un minoritari 11% d’ informants creuen que escriuen

es reparteix entre els alumnes que pensen que escriu

(1%) en aquesta llengua.

resultat de la mateixa pregunta, però referida a la llengua castellana, trobem uns

percentatges molt semblants. Segons les dades que trobem al Gràfic 40, el 63% creu que escriu

que ho fa Molt bé, un 10% ho fa Amb dificultat

reparteix equitativament entre els informants que escriuen No gaire bé i Gens bé

31%

56%

11%1% 1%

Molt bé

Bé

Amb dificultatNo gaire bé

Gens bé

Nivell escrit de català dels informants. Dades globals.

A LLENGUA: ESTUDI

41



Podem afegir, també, que un 9% considera que parla

en castellà (davant del 4% en català) i que un 2% ho fa bastant malament (en català no

informants és molt

creu que escriu bé en català i un 31% pensa que

na bona competència

informants creuen que escriuen en català amb

escriuen No gaire bé

resultat de la mateixa pregunta, però referida a la llengua castellana, trobem uns

63% creu que escriu

Amb dificultat i el 2% restant es

Gens bé.

dificultatNo gaire bé


Fent un estudi comparatiu del nivell escrit de totes dues llengües, veiem, al

percepció que tenen els alumnes és que són competents per escrit tant en català com en

castellà, per bé que el percentatge d’enquestats que pensa que té un nivell molt bo és un 6%

superior en català.

Gràfic 41. Comparació del niv

Després d’analitzar totes les dades que ens han aportat els nostres informants pel que fa a la

percepció que tenen de la seva competència lingüística podem concloure que:

63%

1%

31%25%

MOLT BÉ

NIVELL DE LLENGUA CATALANA

Gràfic 40. Nivell escrit de castellà dels informants


Fent un estudi comparatiu del nivell escrit de totes dues llengües, veiem, al



. Comparació del nivell de competència escrita en català i en castellà.



25%

63%

10%1% 1%

Molt bé

Bé

Amb dificultat

No gaire bé

Gens bé

56%

11%

1% 1%

63%

10%

1% 1%

BÉ AMB DIFICULTAT

NO GAIRE BÉ GENS BÉ

NIVELL DE LLENGUA CATALANA NIVELL DE LLENGUA CASTELLANA

. Nivell escrit de castellà dels informants. Dades globals.

A LLENGUA: ESTUDI

42

Fent un estudi comparatiu del nivell escrit de totes dues llengües, veiem, al Gràfic 41, que la





Amb dificultat

No gaire bé

1%

GENS BÉ

NIVELL DE LLENGUA CASTELLANA


SOCIOLINGÜÍSTIC

43

• tenen un nivell mitjà-alt de competència lingüística tant en català com en castellà, una

mica més alt en català (97%) que en castellà (94%).

• la llengua amb la qual els informants han après a llegir i a escriure té una incidència

important a l’hora de determinar la competència lingüística en cada llengua (aquells que

han après a llegir en castellà tenen més bon nivell en aquesta llengua que els que ho han

fet en català i a l’inrevés).

• tenen una bona competència oral en totes dues llengües, tot i que s’ha de matisar que

és una mica més bona en català (un 53% pensa que té un nivell molt bo de català,

davant del 34% del castellà, i un 43% creu que té un nivell bo de català, davant del 55%

del castellà).

• tenen una bona competència escrita en totes dues llengües, malgrat que els que pensen

que és més bona en català és lleugerament superior (un 6%).


7.5. LLENGUA I CONTEXT ESCOLAR

En aquest apartat, analitzarem la llengua que

a un company de classe o a un professor dins de l’àmbit escolar.

informació obtinguda amb la tria lingüística que aquests mateixos informants fan en la seva vida

quotidiana.

7.5.1. LLENGUA D’ÚS EN L’ÀMBIT ESCOLAR


la meitat d’enquestats utilitz

companys de l’Institut (63%)

gairebé una tercera part d’alumnes

de l’altra persona.

Gràfic 42. Llengua que utilitzen els enquestats en l’àmbit escolar. Dades globals.

Si analitzem la llengua que utilitzen

43, que l’àmplia majoria parla en català amb els seus companys

una llengua o l’altra segons l’idioma de l’altra persona

castellà en l’àmbit escolar amb els seus companys (3%). Aqueste

les del Gràfic 42, però indiquen que els informants nascuts a Catalunya utilitzen més el català

com a llengua de comunicació a l’Institut (un 3% més).

5%

32%


7.5. LLENGUA I CONTEXT ESCOLAR

En aquest apartat, analitzarem la llengua que fan servir els nostres informants quan es dirigeixen

a un company de classe o a un professor dins de l’àmbit escolar. Contrastarem, també, la


LLENGUA D’ÚS EN L’ÀMBIT ESCOLAR

Si ens fixem en les dades que hem obtingut (vegeu al Gràfic 42), podem comprovar que

la meitat d’enquestats utilitza habitualment la llengua catalana per comunicar

’Institut (63%) i només una minoria (5%) fa servir el castellà

una tercera part d’alumnes manifesta que utilitza una llengua o l’altra

. Llengua que utilitzen els enquestats en l’àmbit escolar. Dades globals.

Si analitzem la llengua que utilitzen només els enquestats nascuts a Catalunya

que l’àmplia majoria parla en català amb els seus companys (66%), una tercera part

l’idioma de l’altra persona (32%), i en un escàs percentatge parla en

castellà en l’àmbit escolar amb els seus companys (3%). Aquestes xifres són força semblants a

, però indiquen que els informants nascuts a Catalunya utilitzen més el català

com a llengua de comunicació a l’Institut (un 3% més).

63%

32%

En català

En castellà

Depèn de la llengua de l'altra persona

A LLENGUA: ESTUDI

44

els nostres informants quan es dirigeixen

Contrastarem, també, la


), podem comprovar que més de

la llengua catalana per comunicar-se amb els

i només una minoria (5%) fa servir el castellà. Cal destacar que

engua o l’altra segons l’idioma

els enquestats nascuts a Catalunya, veurem, al Gràfic

, una tercera part utilitzen

(32%), i en un escàs percentatge parla en

s xifres són força semblants a

, però indiquen que els informants nascuts a Catalunya utilitzen més el català

llengua de l'altra


Gràfic 43. Llengua que utilitzen els enquestats nascuts a Catalunya

En canvi, si analitzem la mateixa variable

observarem (vegeu Gràfic 44

companys, un 45%, i que es produeix un

comunicació amb els companys (20%). Aquest fenomen es pot explicar perquè la majoria

d’estrangers que vénen a l’Institut provenen de països de parla castellana.

d’alumnat que fa servir una l

manera molt poc significativa

Gràfic 44. Llengua que utilitzen els enquestats nascut fora de Catalunya

2%

32%

35%


. Llengua que utilitzen els enquestats nascuts a Catalunya en l’àmbit escolar. Dades filtrades.

la mateixa variable en informants que han nascut fora de Catalunya,

Gràfic 44) que hi ha un percentatge més baix que parla català amb els

companys, un 45%, i que es produeix un augment significatiu del castellà com a llengua de


d’estrangers que vénen a l’Institut provenen de països de parla castellana.

una llengua o l’altra segons l’idioma de l’altra persona

poc significativa (un 3% més).

Gràfic 44. Llengua que utilitzen els enquestats nascut fora de Catalunya. Dades filtrades

66%

32%

En català

En castellà


45%

20%

35%

En català

En castellà


A LLENGUA: ESTUDI

45

Dades filtrades.

en informants que han nascut fora de Catalunya,

hi ha un percentatge més baix que parla català amb els

augment significatiu del castellà com a llengua de


d’estrangers que vénen a l’Institut provenen de països de parla castellana. El percentatge

l’idioma de l’altra persona ha augmentat de

. Dades filtrades

llengua de l'altra

llengua de l'altra


Ens ha semblat interessant aprofundir en el 32%

que utilitza el seu interlocutor. Hem agafat els enquestats que han triat aquesta opció i veiem, al

Gràfic 45, que la gran majoria, un 84%, són nascuts a Catalunya i només el 16% correspon a

informants estrangers.

Gràfic 45. Origen d de l’altra persona. escolar

Aquesta dinàmica comunicativa que ens mostren les dades que hem obtingut és la que veiem,

augmentada, cada dia al carrer. Per això, hem demanat a aquests mateixos enquestats fora de

l’àmbit escolar en quines situacions parla en català i en quines situacion

resultats que hem obtingut (vegeu

llengua o una altra segons la llengua

afirmen que si l’interlocutor parla en caste

En canvi, només 170 alumnes, un 46% continua la conversa en català si l’interlocutor li parla en

aquesta llengua. També podem destacar que h

parla en castellà (61) que en

gairebé sempre, parlen en català

16%


Ens ha semblat interessant aprofundir en el 32% la tria lingüística dels quals depèn de la llengua


, que la gran majoria, un 84%, són nascuts a Catalunya i només el 16% correspon a

Origen dels enquestats que utilitza el català o el castellà segons la llenguade l’altra persona. escolar. Dades filtrades.



l’àmbit escolar en quines situacions parla en català i en quines situacions ho fa en castellà. Els

resultats que hem obtingut (vegeu Gràfic 46), demostren que la majoria de l

egons la llengua que utilitza l’altra persona. Hi ha 249 enquestats que

afirmen que si l’interlocutor parla en castellà ells continuen parlant en aquesta llengua (un 70%).


aquesta llengua. També podem destacar que hi ha més informants que mai o gairebé mai no

en català (23), i hi ha més enquestats que afirmen que s

parlen en català (164) que en castellà (44).

84%

16%

De Catalunya

De fora

A LLENGUA: ESTUDI

46

la tria lingüística dels quals depèn de la llengua


, que la gran majoria, un 84%, són nascuts a Catalunya i només el 16% correspon a

que utilitza el català o el castellà segons la llengua



s ho fa en castellà. Els

e l’alumnat parla una

Hi ha 249 enquestats que

llà ells continuen parlant en aquesta llengua (un 70%).


ai o gairebé mai no

afirmen que sempre, o

De Catalunya


Gràfic 46. Ús d

7.5.2. LLENGUA D’ÚS AMB ELS

Pel que fa a la llengua que utilitzen els enquestats amb els professors de l’Institut, veurem que

tres quartes parts de la mostra

quarta part (25%) parla una llengua o

percentatge molt poc significatiu

Gràfic 47. Llengua que utilitzen els enquestats

Si comparem les dades que acabem d’analitzar

els alumnes de l’Institut Montserrat parlen més en català amb els professors (73%) que amb els

companys (63%). Aquesta dada ens indica que els alumnes perceben que en l’àmbit de

l’educació el català és la llengua important i que, molt probablement, el professorat de l’Institut

tendeix a fer la majoria de classes en català (fixem

0

50

100

150

200

250

Mai o gairebé

Català

Castellà

2%


Gràfic 46. Ús del català i del castellà fora de l’àmbit escolar. Dades globals

LLENGUA D’ÚS AMB ELS PROFESSORS

la llengua que utilitzen els enquestats amb els professors de l’Institut, veurem que

la mostra fa servir el català per interactuar amb els professors (73%). Una

quarta part (25%) parla una llengua o l’altra segons l’idioma del professor, mentre que un

poc significatiu, un 2%, s’hi adreça en castellà sempre.

. Llengua que utilitzen els enquestats amb els professors. Dades globals.

Si comparem les dades que acabem d’analitzar amb les del Gràfic 44, arribem a la conclusió que



llengua important i que, molt probablement, el professorat de l’Institut

tendeix a fer la majoria de classes en català (fixem-nos que el conjunt de la mostra que diu que

Mai o gairebé mai

Sempre o gairebé sempre

Segons la llengua de

l'altra persona

Sempre excepte a

casa

Només a casa

23 164 170 10 1

61 44 249 2 14

73%

25%

En català

En castellà

Depèn de la llengua del professor

A LLENGUA: ESTUDI

47

Dades globals

la llengua que utilitzen els enquestats amb els professors de l’Institut, veurem que

fa servir el català per interactuar amb els professors (73%). Una

l’idioma del professor, mentre que un

. Dades globals.

arribem a la conclusió que



llengua important i que, molt probablement, el professorat de l’Institut

nos que el conjunt de la mostra que diu que

En castellà

Depèn de la llengua del


SOCIOLINGÜÍSTIC

48

la llengua que fa servir depèn de la llengua de l’interlocutor, en el cas dels professors és d’un

25% i en el dels alumnes és d’un 32%).

Com a conclusió, les dades ens demostren que, en l’àmbit escolar, els enquestats tendeixen a

fer servir el català per comunicar-se habitualment amb els companys (un 63%) i un percentatge

força alt (un 32%) acostuma a parlar una llengua o l’altra segons l’idioma de l’interlocutor.

Aquesta dinàmica canvia considerablement quan sortim del món escolar. En la vida quotidiana

dels enquestats, el 44% es comunica sobretot en català (un descens del 21% respecte a l’àmbit

escolar) i un 46% afirma que la seva tria lingüística depèn de la llengua de l’interlocutor (un

augment d’un 14% respecte a l’àmbit escolar). Dins també de l’àmbit escolar, aquests mateixos

informants tendeixen a fer servir el català per parlar amb els professors, un 73%, la qual cosa

significa un augment d’un 10% respecte a l’ús d’aquesta llengua a l’hora de parlar amb els

companys. Finalment, cal destacar que el percentatge general d’alumnes que parlen només en

castellà a l’Institut és molt baix (un 1% a l’hora de parlar amb els professors i un 5% a l’hora de

parlar amb els alumnes).


7.6. LLENGUA DE CONSUM CULTURAL

En aquest apartat, veurem per quina opció lingüística es decanten els nostres informants en

l’àmbit cultural. Analitzarem quina

quina freqüència consumeixen televisió i ràdio en català i amb quina freqüència ho fan en

castellà, i, finalment, veurem l’opció lingüística majoritària a l’hora d’escoltar música i sabrem en

quina llengua prefereixen veure les pel·lícules.

7.6.1. LLENGUA I LLIBRES

Si analitzem la llengua que trien majoritàriament els nostres enquestats a l’hora de llegir llibres

(vegeu Gràfic 48), ens adonem que un 46% ho fa tant en castellà com en català. Una quarta part

manifesta que bàsicament tria llibres en català (un 25%) i gairebé una altra quarta part els tria

en castellà (un 22%). Una de les causes per les quals segurament hi ha un índex

que utilitzen totes dues llengües a l’hora de llegir és la dinàmica escolar que fa que des de

l’assignatura de llengua catalana i de llengua castellana s’obliga a fer lectures de curs en

cadascuna de les llengües.

Gràfic 48. Llengua Dades globals.

En el quadre anterior, hem vist que hi ha un 7% que llegeix en altres llengües. Hem filtrat les

dades i hem agafat només els 26 alumnes enquestats que manifesten que trien altres llen

l’hora de llegir llibres. Els resultats que hem obtingut són els que podem veure al

la pena remarcar que el 42% constaten que llegeixen en català, en castellà i en una altra llengua

(en la majoria dels casos la llengua materna dels pr

llengua estrangera (francès, alemany i anglès) a l’hora de llegir llibres. Creiem que aquesta

última xifra s’ha de relativitzar una mica i el que hem d’entendre és que en l’àmbit domèstic

46%


7.6. LLENGUA DE CONSUM CULTURAL


l’àmbit cultural. Analitzarem quina llengua prefereixen a l’hora de llegir llibres i premsa, amb



na llengua prefereixen veure les pel·lícules.

LLENGUA I LLIBRES


), ens adonem que un 46% ho fa tant en castellà com en català. Una quarta part


en castellà (un 22%). Una de les causes per les quals segurament hi ha un índex



. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora de llegir llibres.


dades i hem agafat només els 26 alumnes enquestats que manifesten que trien altres llen

l’hora de llegir llibres. Els resultats que hem obtingut són els que podem veure al


(en la majoria dels casos la llengua materna dels progenitors) i un altre 42% només utilitza una



25%

22%

7%En català

En castellà

Català i castellà

Altres llengües

A LLENGUA: ESTUDI

49


llengua prefereixen a l’hora de llegir llibres i premsa, amb




), ens adonem que un 46% ho fa tant en castellà com en català. Una quarta part


en castellà (un 22%). Una de les causes per les quals segurament hi ha un índex alt d’alumnes




dades i hem agafat només els 26 alumnes enquestats que manifesten que trien altres llengües a

l’hora de llegir llibres. Els resultats que hem obtingut són els que podem veure al Gràfic 49. Val


ogenitors) i un altre 42% només utilitza una




aquests alumnes enquestats utilitzen aquestes llengües per llegir, però en l’àmbit escolar segur

que fan lectures en castellà i en català.

Gràfic 49. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora de llegir llibres, tenint en compte els que manifesten que ho fan en altres llengües. Dades filtrades

7.6.2. LLENGUA I PREMSA

Pel que fa als resultats que obtenim relatius a la llengua en què els informants llegeixen la

premsa (vegeu Gràfic 50), constatem

castellà (16%). El resultat més sorprenent és que un 38% confessa que no llegeix premsa en cap

llengua. Aquest resultat segurament reflecteix una tendència que s’ha anat produint en la

societat en els darrers anys de pèrdua de lectors de diaris, motivada per la crisi econòmica i per

l’aparició de noves tecnologies que canvien la manera tradicional d’accedir a la informació.

Gràfic 50. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora de llegir premsa.Dades globals.

42%

38%


ats utilitzen aquestes llengües per llegir, però en l’àmbit escolar segur

que fan lectures en castellà i en català.

Gràfic 49. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora de llegir llibres, tenint en compte els que manifesten que ho fan en altres llengües. Dades filtrades

LLENGUA I PREMSA


), constatem que n’hi ha més que ho fan en català (29%) que no pas en



s darrers anys de pèrdua de lectors de diaris, motivada per la crisi econòmica i per


. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora de llegir premsa.

8% 8%

42%



Català i castellà i una altra llengua

Llengües europees

29%

16%16%

38%

1% En català

En castellà

Català i castellà

No llegeixo la premsa

A LLENGUA: ESTUDI

50

ats utilitzen aquestes llengües per llegir, però en l’àmbit escolar segur


que n’hi ha més que ho fan en català (29%) que no pas en



s darrers anys de pèrdua de lectors de diaris, motivada per la crisi econòmica i per


Català i una altra


Català i castellà i una altra llengua

Llengües europees

Català i castellà

No llegeixo la


7.6.3. LLENGUA I TELEVISIÓ

Pel que fa al consum de televisió en català (vegeu

enquestats manifesta que mai mira la televisió en català i un 21% només ho fa 1 o 2 cops al més.

Un 35%, en canvi, mira cada dia la televisió en català (un 25% hi dedica una hora o menys i un

10%, una hora o més). El 27% restant diu que la mira amb una freqüència de tres cops per

setmana.

Gràfic 51. Freqüència de consum de televisió en català. Dades globals

Si ens fixem en el consum de televisió en castellà que fan aquests mateixos enquestats

Gràfic 52), podem veure un percentatge molt baix d’alumnes que o bé no mira mai la televisió

en castellà (un 4%) o bé ho fa amb molt poca freqüència

més de la meitat dels enquestats mira televisió en castellà cada dia (un 32% ho fa una hora o

menys i un 33% més d’una hora).

Gràfic 52. Freqüència de consum de televisió en castellà. Dades globals

25%

33%


LLENGUA I TELEVISIÓ

Pel que fa al consum de televisió en català (vegeu Gràfic 51), podem destacar que un 17% dels


mira cada dia la televisió en català (un 25% hi dedica una hora o menys i un


. Freqüència de consum de televisió en català. Dades globals

ixem en el consum de televisió en castellà que fan aquests mateixos enquestats

, podem veure un percentatge molt baix d’alumnes que o bé no mira mai la televisió

en castellà (un 4%) o bé ho fa amb molt poca freqüència –un o dos cops al mes


menys i un 33% més d’una hora).

. Freqüència de consum de televisió en castellà. Dades globals

17%

21%27%

25%10%

Mai

1 o 2 cops al mes

3 cops per setmana

Cada dia una hora o menys

4% 8%

23%

32%

33%

Mai

1 o 2 cops al mes

3 cops per setmana


Cada dia més d'una hora

A LLENGUA: ESTUDI

51

), podem destacar que un 17% dels


mira cada dia la televisió en català (un 25% hi dedica una hora o menys i un


. Freqüència de consum de televisió en català. Dades globals

ixem en el consum de televisió en castellà que fan aquests mateixos enquestats (vegeu

, podem veure un percentatge molt baix d’alumnes que o bé no mira mai la televisió

un o dos cops al mes (8%). En canvi,




SOCIOLINGÜÍSTIC

52

Ens ha semblat interessant fer una anàlisi comparativa de la freqüència amb què els nostres

enquestats miren televisió en castellà i en català. Si ens fixem en el Gràfic 53, podem veure que

una quarta part mira tant la televisió en català com en castellà, amb una freqüència de tres cops

a la setmana. Si analitzem la resta de xifres, podem veure que els nostres informants

consumeixen més hores de televisió en castellà que no pas en català. Destaquem que un 17%

mai no mira televisió en català i, en canvi, només un 4% no mira mai la televisió en castellà. Un

35% mira cada dia la televisió en català i un 65%, gairebé el doble, ho fa en castellà. Per tant, el

castellà és la llengua que predomina en els nostres enquestats a l’hora de sintonitzar el canal

televisiu (no podem perdre de vista que l’oferta de canals en castellà és molt més alta que no

pas en català).

Gràfic 53. Dades comparatives català i castellà pel que fa a la freqüència de consum de televisió.

7.6.4. LLENGUA I RÀDIO

En el cas de la ràdio en català (vegeu Gràfic 54), veiem que un 28% dels informants no escolta

mai la ràdio en català i un 22% només l’escolta esporàdicament –un o dos cops al mes-, la qual

cosa representa una mica més de la meitat dels enquestats. Una quarta part, concretament un

27%, diu que escolta cada dia la ràdio en català (un 18% ho fa durant com a mínim una hora i un

9% ho fa més d’una hora) i un 23% ho fa tres cops cada setmana.

17%21%

27%25%

10%

4%8%

23%

32% 33%

0%

5%10%

15%20%

25%30%

35%

MAI UN O DOS COPS AL

MES

TRES COPS A LA

SETMANA

CADA DIA UNA HORA O MENYS

CADA DIA UNA HORA

O MÉS

TELEVISIÓ EN CATALÀ TELEVISIÓ EN CASTELLÀ


25%

12%4%

Gràfic 54. Freqüència de consum ràdio en català. Dades

Pel que fa al consum de ràdio en castellà (vegeu

enquestats afirmen que no escolten mai la ràdio en aquesta llengua (un 57%) i un 25% ho fa de

manera molt esporàdica. Un 6%, en canvi, escolta cada dia rà

hora com a màxim i un 2% l’escolta més d’una hora).

Gràfic 55. Freqüència de consum ràdio en castellà. Dades globals

Si comparem les dades obtingudes en la freqüència de consum de ràdio en català i en castellà

(vegeu Gràfic 56), la primera dada sorprenent és que sembla que hi ha un índex alt d’enquestats

que no escolta la ràdio de manera habitual. Fixem

ràdio en català i un 28% no l’escolta mai en català i que aquestes xifres no troben una correlació

23%

18%9%


57%

4%2% Mai

1 o 2 cops al mes

3 cops per setmana



. Freqüència de consum ràdio en català. Dades globals

Pel que fa al consum de ràdio en castellà (vegeu Gràfic 55), veiem que més de la meitat dels


manera molt esporàdica. Un 6%, en canvi, escolta cada dia ràdio en castellà (un 4% ho fa una

hora com a màxim i un 2% l’escolta més d’una hora).

. Freqüència de consum ràdio en castellà. Dades globals


), la primera dada sorprenent és que sembla que hi ha un índex alt d’enquestats

que no escolta la ràdio de manera habitual. Fixem-nos que un 57% afirma que mai no escolta


28%

22%

9%

Mai

1 o 2 cops al mes

3 cops per setmana



A LLENGUA: ESTUDI

53

), veiem que més de la meitat dels


dio en castellà (un 4% ho fa una


), la primera dada sorprenent és que sembla que hi ha un índex alt d’enquestats

irma que mai no escolta



SOCIOLINGÜÍSTIC

54

amb els que l’escolten en l’altra llengua (si tenim un 57% que no sintonitza mai la ràdio en

castellà no tenim un 57% que habitualment la sintonitza en català), la qual cosa ens permet

concloure que un percentatge alt dels nostres enquestats no escolta la ràdio.

Pel que fa als que escolten la ràdio, podem veure que la tendència en aquest mitjà, a diferència

del que passava a la televisió, és favorable al català: en el cas dels informants que escolten ràdio

una mitjana de tres cops a la setmana, un 13% més ho fa en català, i en el cas dels que l’escolten

cada dia, hi ha un 14% més (si ho fan menys d’una hora cada dia) i un 7% més (si l’escolten més

d’una hora cada dia) que ho fan en català.

Gràfic 56. Dades comparatives català i castellà pel que fa a la freqüència de consum de ràdio.

7.6.5. LLENGUA I MÚSICA

Si analitzem la llengua que es fa servir en el consum musical (vegeu Gràfic 57), la dada més

rellevant és que gairebé la meitat dels enquestats (un 49%) escolta música en anglès. La raó per

la qual l’anglès és la llengua majoritària en aquest camp és perquè, des de l’època de l’aparició

dels Beatles, la música es fa sobretot en aquesta llengua i s’ha aconseguit crear una estructura

comercial que permet arribar a tots els països del món. D’altra banda, la influència d’aquesta

llengua en la música moderna va més enllà dels països anglosaxons. Sense anar gaire lluny,

tenim grups catalans, com ara La Pegatina, que fan cançons en anglès.

Només un 15% escolta habitualment música en català i un 9% l’escolta en castellà. La resta

d’enquestats (un 27%) escolta música en català, en castellà i en anglès.

28%22% 23%

18%

9%

57%

25%

12%

4% 2%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

MAI UN O DOS COPS AL MES

TRES COPS A LA SETMANA

CADA DIA UNA HORA O

MENYS

CADA DIA UNA HORA O

MÉS

RÀDIO EN CATALÀ RÀDIO EN CASTELLÀ


Gràfic 57. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora d’escoltar música. Dades globals.

7.6.6. LLENGUA I CINEMA

I, finalment, els resultats que hem obtingut pel que fa a la llengua que prefereixen els

enquestats quan miren pel·lícules (vegeu

30%) li és indiferent la llengua del film i només un 13% s’estima més que sigui en català i un

10%, en castellà. La dada més rellevant d’aquests resultats és que gairebé la meitat (un 47%)

prefereix altres opcions lingüístiques.

Gràfic 58. Llengua que prefereixen els enquestats a l’hora de mirar pel·lícules. Dades globals.

15%

9%

30%


. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora d’escoltar música.

LLENGUA I CINEMA


enquestats quan miren pel·lícules (vegeu Gràfic 58) ens indiquen que més d’una quarta part (un



ions lingüístiques.

. Llengua que prefereixen els enquestats a l’hora de mirar pel·lícules.

5% 9%8%

49%

9% 5%

Català

Castellà

Català i castellà

Anglès

Català, castellà i anglèsCastellà i anglès

13%

47%

10%En català

En castellà

M'és indiferent

Altres modalitats

A LLENGUA: ESTUDI

55

. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora d’escoltar música.


) ens indiquen que més d’una quarta part (un



. Llengua que prefereixen els enquestats a l’hora de mirar pel·lícules.

Català i castellà

Català, castellà i

Castellà i anglès

M'és indiferent

Altres modalitats


Analitzarem, doncs, el 47% del gràfic anterior per veure quines llengües prefereixen a l’hora de

veure un film. El Gràfic 59

pel·lícules en versió original i un 38% prefereix mirar

el català i una altra llengua (3%) o el castellà i una altra llengua (11%).

Gràfic 59. Altres opcions lingüístiquesde mirar pel·lícules. Dades

En resum, una quarta part dels enquestats llegeix sobretot llibres en català, una altra quarta part

els llegeix en castellà i gairebé la meitat

llengües. Aquesta darrera opció, com ja hem explicat anteriorment, s’explica sobretot perquè

dins el context escolar es proposen lectures tant en català com en castellà. En el cas de la

premsa, veiem que hi ha més alumnes que trien el català (29%) que no pas el castellà (10%).

Pel que fa a la televisió, la mostra enquestada mira molta més televisió en castellà que no pas en

català: un 35% mira cada dia la televisió en català i un 65%, gairebé el doble, ho fa

En el cas de la ràdio, la tendència és favorable al català: en el cas dels que l’escolten cada dia, hi

ha un 14% més (si ho fan menys d’una hora cada dia) i un 7% més (si l’escolten més d’una hora

cada dia) que ho fa en català.

En el terreny musical, l’opció lingüística majoritària no és ni el català ni el castellà, sinó l’anglès.

El 49% escolta sobretot música en anglès. La música en català és la segona opció, però a una

distància considerable (un 15% dels enquestats).

38%



ens indica que gairebé la meitat (48%) s’estima més veure les

pel·lícules en versió original i un 38% prefereix mirar-les només en anglès. El 14% restant alterna

el català i una altra llengua (3%) o el castellà i una altra llengua (11%).

Altres opcions lingüístiques que prefereixen els enquestats a l’hora de mirar pel·lícules. Dades filtrades.


els llegeix en castellà i gairebé la meitat (46%) manifesta que llegeix llibres en totes dues



ha més alumnes que trien el català (29%) que no pas el castellà (10%).


català: un 35% mira cada dia la televisió en català i un 65%, gairebé el doble, ho fa



cada dia) que ho fa en català.

musical, l’opció lingüística majoritària no és ni el català ni el castellà, sinó l’anglès.


distància considerable (un 15% dels enquestats).

3%11%

48%

38%

Català i una altra llengua


Anglès

VO

A LLENGUA: ESTUDI

56


ens indica que gairebé la meitat (48%) s’estima més veure les

anglès. El 14% restant alterna

que prefereixen els enquestats a l’hora


(46%) manifesta que llegeix llibres en totes dues



ha més alumnes que trien el català (29%) que no pas el castellà (10%).


català: un 35% mira cada dia la televisió en català i un 65%, gairebé el doble, ho fa en castellà.



musical, l’opció lingüística majoritària no és ni el català ni el castellà, sinó l’anglès.


Català i una altra


SOCIOLINGÜÍSTIC

57

I en el món cinematogràfic el català tampoc no és la llengua triada. El 47% s’estima més veure

les pel·lícules en castellà i només un 13% prefereix el català. Podem destacar, també, un 30%

que afirma que li és indiferent. Si tenim en compte que l’oferta cinematogràfica –tant al cinema

com a la televisió- és molt més alta en castellà que en català, la majoria dels indiferents

acabaran mirant la pel·lícula en castellà.

Així, doncs, com acabem de veure, el català no és la llengua que els enquestats trien

majoritàriament en l’àmbit cultural.


7.7. LA LLENGUA EN LES NOVES TECNOLOGIES

En aquest apartat, analitzarem la llengua que utilitzen els nostres informants quan naveguen per

Internet i també la presència de la llengua catalana a l’hora de parlar pel Facebook, WhatsApp,

Twitter, Correu, etc.

7.7.1. LLENGUA I XARXA


part tendeix a navegar per la xarxa només en català (un 25%) i una mica més d’una quarta part

ho fa només en castellà (29%). La xifra majoritària (un 37%) navega indistintament en català i en

castellà. Malgrat que, segons les dades recollides per la Plataforma per a la Llengua l’any 2013,

una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com

cohesió social, el nombre d’usuaris que visita pàgines d’internet en català augmenta, també és

cert que actualment l’oferta en castellà és molt superior, la qual cosa ens ajuda a explicar que

només un 25% utilitzi sobretot el català.

Gràfic 60. Llengua que fan servir els enquestats quan naveguen per la xarxa. Dades globals.

37%


LA LLENGUA EN LES NOVES TECNOLOGIES



LLENGUA I XARXA

Si ens fixem en les dades que hem obtingut (vegeu Gràfic 60), podem comprovar que una quarta


(29%). La xifra majoritària (un 37%) navega indistintament en català i en


una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com



només un 25% utilitzi sobretot el català.

. Llengua que fan servir els enquestats quan naveguen per la xarxa. Dades globals.

25%

29%

9%En català

En castellà

Català i castellà

Altres llengües

A LLENGUA: ESTUDI

58



), podem comprovar que una quarta


(29%). La xifra majoritària (un 37%) navega indistintament en català i en


una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de



. Llengua que fan servir els enquestats quan naveguen per la xarxa. Dades globals.

Català i castellà

Altres llengües


Si analitzem el 9% que manifesta que fa servir altres llengües per navegar per la xarxa, podem

veure (vegeu Gràfic 61) que majoritàriament utilitzen el català, el cast

51%, (en bona part dels casos, la llengua materna dels progenitors).

Gràfic 61. Dades filtrades: 9% que manifesta

7.7.2. LLENGUA I XARXES SOCIALS

També vam preguntar als enquestats la llengua que feien servir al Facebook, WhatsApp, Twitter,

Correu, etc. Els resultats els podem veure al

que utilitzen és el català, un 48%. El

Val la pena de remarcar el 34% que tant li fa servir el català com el castellà. Tenint en compte

que moltes d’aquestes eines serveixen per comunicar

7.5.1 (vegeu pàgs. 43-46) els resultats que hem obtingut demostra una gran majoria dels

enquestats manifesta que tant dins com fora de l’àmbit escolar la llengua de comunicació depèn

de la llengua de l’altra persona, segurament l’ús de la llengua a les xarxes

de la llengua de l’interlocutor.

29%



) que majoritàriament utilitzen el català, el castellà i una altra llengua, un

51%, (en bona part dels casos, la llengua materna dels progenitors).

. Dades filtrades: 9% que manifesta que utilitza altres llengües quan naveguen per la xarxa.

LLENGUA I XARXES SOCIALS


Correu, etc. Els resultats els podem veure al Gràfic 61. Cal destacar que la llengua majoritària

que utilitzen és el català, un 48%. El castellà, com a única llengua, en canvi, només té un 13%.


que moltes d’aquestes eines serveixen per comunicar-se i considerant el que hem vist a l’apartat

resultats que hem obtingut demostra una gran majoria dels


de la llengua de l’altra persona, segurament l’ús de la llengua a les xarxes socials també depèn

de la llengua de l’interlocutor.

6%14%

51%


Castellà i altra llengua


Altres llengües europees

A LLENGUA: ESTUDI

59


ellà i una altra llengua, un

utilitza altres llengües quan naveguen per la xarxa.


. Cal destacar que la llengua majoritària

castellà, com a única llengua, en canvi, només té un 13%.


se i considerant el que hem vist a l’apartat

resultats que hem obtingut demostra una gran majoria dels


socials també depèn

Català i una altra


Altres llengües


Gràfic 62. Llengua que fan servir els enquestats en les xarxes socials. Dades globals.

Si analitzem globalment la presència del català en les noves tecnologies que hem analitzat,

veiem que els enquestats que naveguen per la xarxa només en català no són majoritaris (un

25%), però tampoc no ho són els que ho fan només en castellà (29%). La majoria (un 37%)

navega indistintament en català i en castellà.

En el cas de les xarxes socials, sí que el cat

48%, fa servir sobretot el català (davant del 13% que utilitza el castellà). Aquí també trobem un

grup nombrós, un 34%, que tant li fa emprar el català com el castellà.

34%


. Llengua que fan servir els enquestats en les xarxes socials. Dades globals.


questats que naveguen per la xarxa només en català no són majoritaris (un


navega indistintament en català i en castellà.

En el cas de les xarxes socials, sí que el català és la llengua majoritària: gairebé la meitat, un


grup nombrós, un 34%, que tant li fa emprar el català com el castellà.

48%

13%

34%5%

En català

En castellà

Català i castellà

Altres llengües

A LLENGUA: ESTUDI

60

. Llengua que fan servir els enquestats en les xarxes socials. Dades globals.


questats que naveguen per la xarxa només en català no són majoritaris (un


alà és la llengua majoritària: gairebé la meitat, un


Català i castellà

Altres llengües


7.8. CONEIXEMENTS I USOS

En aquest últim apartat analitzarem què pensen els enquestats sobre la situació de la llengua al

país, el seu sentiment identitari

Veurem, també, quines diferències

nascut a Catalunya i els que ho han fet fora.

7.8.1. SENTIMENT IDENTITARI

Si ens fixem en les dades que hem obtingut pel que fa al sentiment identitari dels

(vegeu Gràfic 63), veurem que el percentatge mé

catalans (35%). En segon lloc

catalans que espanyols. En percentatges m

europeus (16%) i els que són

forma part dels alumnes que se senten més espanyols que catalans (4%)

(2%).

Gràfic 63

Ens ha semblat interessant veure la procedència dels enquestats i relacionar

identitària que han escollit.

dades més significatives, del 35% que diuen que se senten només catala

vegades més d’informants que han nascut a Catalunya (115) que a fora (8).

manifesta que se sent més català que espanyol, la immensa majoria és nascuda a Catalunya (93

enquestats). També podem observar que els informants que s

espanyols acostumen a ser nascuts a Catalunya (42), tot i que també n’hi ha de l’estranger (9).

4%

14%16%




el seu sentiment identitari i la preocupació i l’interès tenen per la llengua catalana

quines diferències estadístiques es produeixen entre els alumnes que han

nascut a Catalunya i els que ho han fet fora.

SENTIMENT IDENTITARI

que hem obtingut pel que fa al sentiment identitari dels

, veurem que el percentatge més alt és el dels informants que senten

catalans (35%). En segon lloc, trobem un 29% que representa els enquestats que se senten més

catalans que espanyols. En percentatges més minoritaris, tenim els informants que se senten

ón tant catalans com espanyols (14%). I, per acabar, el 6% restant

forma part dels alumnes que se senten més espanyols que catalans (4%) o

Gràfic 63. Sentiment identitari dels enquestats. Dades globals.

Ens ha semblat interessant veure la procedència dels enquestats i relacionar

identitària que han escollit. Si mirem les dades del Gràfic 64, podem observar que, entre les

del 35% que diuen que se senten només catala

informants que han nascut a Catalunya (115) que a fora (8).


enquestats). També podem observar que els informants que se senten tant catalans com


35%

2%

29%

16%

Només català

Només espanyol

Més català que espanyol

Més espanyol que català

Tant català com espanyol

Europeu

A LLENGUA: ESTUDI

61


per la llengua catalana.

els alumnes que han

que hem obtingut pel que fa al sentiment identitari dels alumnes

és el dels informants que senten només

trobem un 29% que representa els enquestats que se senten més

és minoritaris, tenim els informants que se senten

tant catalans com espanyols (14%). I, per acabar, el 6% restant

o només espanyols

Ens ha semblat interessant veure la procedència dels enquestats i relacionar-la amb l’opció

, podem observar que, entre les

del 35% que diuen que se senten només catalans, hi ha catorze

informants que han nascut a Catalunya (115) que a fora (8). Del 29% que


e senten tant catalans com


Només espanyol

Més espanyol que

Tant català com


Per acabar, una dada important que val la pena de comentar és la dels alumnes que se senten

europeus: el sentiment europeista és el q

Principat, concretament hi ha 20 persones que ho manifesten.

Gràfic 64. Sentiment identitari dels enquestats. Nascuts a Catalunya i de fora.

També vam preguntar als enquestats si creien que per ser cat

resultats que hem obtingut (vegeu

considera que no és necessari

per l’opció contrària: un 37% pe

trobem un 14% que no s’inclina per cap de totes dues opcions.

Gràfic 65

115

80

20406080

100120140

Només català

49%



europeus: el sentiment europeista és el que predomina en els enquestats que no han nascut al

Principat, concretament hi ha 20 persones que ho manifesten.


També vam preguntar als enquestats si creien que per ser català s’havia de parlar català. Els

resultats que hem obtingut (vegeu Gràfic 65) ens demostren que gairebé la meitat d’enquestats

és necessari (49%), per bé que hi ha un tant per cent força alt que es decanta

per l’opció contrària: un 37% pensa que per ser català cal parlar en aquesta llengua

trobem un 14% que no s’inclina per cap de totes dues opcions.

65. Per ser català s’ha de parlar català? Dades globals.

4

93

1042 37

8 2 10 3 9 20

Només català

Només espanyol

Més català que

espanyol

Més espanyol

que català

Tant català com

espanyol

Europeu

Nascuts a Catalunya De fora

37%

49%

14%Sí

No

No ho sé

A LLENGUA: ESTUDI

62


ue predomina en els enquestats que no han nascut al


alà s’havia de parlar català. Els

la meitat d’enquestats

, per bé que hi ha un tant per cent força alt que es decanta

nsa que per ser català cal parlar en aquesta llengua. Finalment,

20

Europeu

No ho sé


Una altra de les qüestions que es demanava a l’enquesta feia referència a l’adscripció d’un

individu a un país determinat. Tal com podem veure al

enquestats, un 65%, pensa que tothom que se sent català ho pot ser

llengua que parli. En percentatges

ha nascut a Catalunya (22%), qui viu i treballa a Catalunya (11%) o només els que parlen català

(2%).

Gràfic 66

7.8.2. INTERÈS PER LA LLENGUA

També vam preguntar l’actitud que tenen els informants

Si intentem analitzar què fan els informants

majoria tendeix a preguntar-ho

l’esforç de buscar-la al diccionari (67%).

diccionari i un altre 15% creu que les sap totes i no necessita fer res. També

els fa i no fan res.

65%



individu a un país determinat. Tal com podem veure al Gràfic 66, la gran majoria

pensa que tothom que se sent català ho pot ser, independen

. En percentatges molt més minoritaris, trobem que pot ser català tothom que


66. Quines persones poden ser catalanes. Dades globals.

INTERÈS PER LA LLENGUA

També vam preguntar l’actitud que tenen els informants quan no saben una paraula en català

i intentem analitzar què fan els informants en aquests casos (vegeu Gràfic 67

ho a algú per veure si ho sap i, d’aquesta manera,

la al diccionari (67%). Només un 15% manifesta que normal

i un altre 15% creu que les sap totes i no necessita fer res. També hi ha un 7% que tant

2% 11%

22%65%

Només els que parlen català

Els que viuen i treballen a Catalunya

Tothom que ha nascut a Catalunya

Tothom que se sent català

A LLENGUA: ESTUDI

63


la gran majoria dels

, independentment de la

trobem que pot ser català tothom que


quan no saben una paraula en català.

Gràfic 67), veurem que la

i, d’aquesta manera, no ha de fer

que normalment la busca al

hi ha un 7% que tant

Només els que parlen català

Els que viuen i

Tothom que ha

Tothom que se


Gràfic 67.Què fan els informants quan no saben una paraula en català. Dades Globals.

La mateixa pregunta es va fer

eren semblants o diferents. Tal com veiem al

obtinguts són molt semblants

davant d’un dubte lingüístic, tenen sempre la mateixa actitud, independentment que la llengua

sigui el català o el castellà. Així, doncs, quan els enquestats tenen dubtes en castellà, un 65%

pregunta a algú per veure si ho sap

sap totes i no necessita fer res i un 9% tant li fa i no fa res.

Gràfic 68. Què fan els informants quan no saben una paraula en ca

67%

65%


.Què fan els informants quan no saben una paraula en català. Dades Globals.

La mateixa pregunta es va fer amb el castellà, per veure si les actituds en una llengua i en l’altra

s. Tal com veiem al Gràfic 68, podem observar

obtinguts són molt semblants, pràcticament idèntics, la qual cosa indica que els enquestats,


el català o el castellà. Així, doncs, quan els enquestats tenen dubtes en castellà, un 65%

a algú per veure si ho sap, un 14% busca la paraula al diccionari, un 12% pensa que les

sap totes i no necessita fer res i un 9% tant li fa i no fa res.

Què fan els informants quan no saben una paraula en castellà. Dades Globals.

11%15%

67%

7%

Normalment les saps totes i no necessites fer res

Normalment les busques al diccionari perquè hi tens curiositatPregunto a algú a veure si ho sap

Tant me fa i no faig res

12%14%

65%

9%


Normalment les busques al diccionari perquè hi tens curiositatPregunto a algú a veure si ho sap

Tant me fa i no faig res

A LLENGUA: ESTUDI

64

.Què fan els informants quan no saben una paraula en català. Dades Globals.

per veure si les actituds en una llengua i en l’altra

podem observar que els resultats

, pràcticament idèntics, la qual cosa indica que els enquestats,


el català o el castellà. Així, doncs, quan els enquestats tenen dubtes en castellà, un 65%

, un 14% busca la paraula al diccionari, un 12% pensa que les

là. Dades Globals.


Normalment les

diccionari perquè hi tens curiositatPregunto a algú a veure si ho sap

Tant me fa i no


Normalment les

diccionari perquè hi tens curiositatPregunto a algú a veure si ho sap

Tant me fa i no


7.8.3. OPINIÓ SOBRE L’ÚS SOCIAL DE LA LLENGUA

Una de les preguntes que vam fer als informants ens serveix per saber si consideren que el

català es parla prou a Catalunya. Les respostes que veiem reflectides al

que les respostes han quedat molt polaritzades, malgrat que hi ha un 5% més que creu que sí:

un 47% afirma que el català es parla prou a Catalunya i un 42% pensa que s’hauria de parlar

més.

Gràfic 69. Opinió dels informants sobre si

Pel que fa a l’estatus que hauria de tenir la llengua catalana (vegeu

dels enquestats creuen que

que hauria de continuar com fins ara, cooficial

significatiu, pensa que no hauria de ser oficial.

Gràfic 70

47%

40%


OPINIÓ SOBRE L’ÚS SOCIAL DE LA LLENGUA


lunya. Les respostes que veiem reflectides al Gràfic 69



Opinió dels informants sobre si el català es parla prou a Catalunya. Dades Globals.

Pel que fa a l’estatus que hauria de tenir la llengua catalana (vegeu Gràfic 70

hauria de ser única i oficial a Catalunya (57%) i un 40% manifesta

continuar com fins ara, cooficial. Un 3%, que significa un percentatge molt poc

significatiu, pensa que no hauria de ser oficial.

70. Estatus que hauria de tenir el català. Dades globals.

42%

47%

11% Sí

No, s'hauria de parlar més

No ho sé

57%

3%

Única i oficial a Catalunya

Cooficial

No oficial

A LLENGUA: ESTUDI

65


Gràfic 69 ens demostren



Dades Globals.

Gràfic 70), més de la meitat

i un 40% manifesta

. Un 3%, que significa un percentatge molt poc

No, s'hauria de

Única i oficial a


Pel que fa a la llengua en el món de l’ensenyament (vegeu

ensenyament en català amb alguns matisos: un 30% creu que tot hauria de ser en català i un

40%, menys radical, pensa que hauria de ser principalment en català. De la resta de xifres que hi

ha al gràfic, cal destacar els percenta

triar i del 17% que afirma que hauria de ser indistintament en català i en castellà.

Gràfic 71. En quina llengua hauria de ser l’ensenyament.

Pel que fa a l’opinió que tenen els al

(vegeu Gràfic 72), podem arribar a la conclusió que la

que hi ha 28% que creu que s’hauria de parlar més

una opinió definida.

Gràfic 72. Creus que a l’Institut el català s’hauria de parlar més?

40%

1%17%

10%


Pel que fa a la llengua en el món de l’ensenyament (vegeu Gràfic 71), el 70% es decanta per un



ha al gràfic, cal destacar els percentatges preocupants del 10% que pensa que s’hauria de poder


En quina llengua hauria de ser l’ensenyament. Dades Globals.

Pel que fa a l’opinió que tenen els alumnes de si a l’Institut el català s’hauria de parlar més

dem arribar a la conclusió que la majoria absoluta pensa que sí (42%),

que creu que s’hauria de parlar més. Sorprèn que un 30% dels enquestats

Creus que a l’Institut el català s’hauria de parlar més? Dades Globals.

30%

2%40%

10%

Tot en català

Tot en castellà

Principalment en català

Principalment en castellà

En català i en castellà, indistintament

S'hauria de poder triar

42%

28%

30%Sí

No

No ho sé

A LLENGUA: ESTUDI

66

), el 70% es decanta per un



tges preocupants del 10% que pensa que s’hauria de poder


Dades Globals.

a l’Institut el català s’hauria de parlar més

majoria absoluta pensa que sí (42%), tot i

dels enquestats no té

Dades Globals.

Principalment en català

Principalment en castellà

castellà, indistintament

S'hauria de poder triar

No ho sé


Pel que fa a la pregunta de si el català serveix per aconseguir una promoció social

hem obtingut (vegeu Gràfic 73

fer l’enquesta, aquesta pregunta va costar

referència a la importància que tenia el

segurament, el 49% de l’alumnat, tot i que se’ls va explicar el significat de la pregunta, van

manifestar que no ho sabien. Un 26% dels informants

considera que sí.

Gràfic 73. El català serveix per aconseguir una promoció social?

7.8.4. CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA

Una de les preocupacions que

que, cada vegada més, està exposada a quedar més

les polítiques educatives que es fan des del govern de Madrid

Wert). Per això ens ha semblat important

catalana es troba en perill. Si ens fixem en les respostes del

que pensa que el català es troba en perill de desaparició (

no (40%) és molt igualat. També podem destacar el 18% que no té una opinió definida sobre

aquesta qüestió.

49%


de si el català serveix per aconseguir una promoció social

Gràfic 73) necessiten un aclariment previ. Quan vam passar per les aules a

pregunta va costar molt d’entendre i vam haver d’aclarir que feia

que tenia el català en el moment de buscar una feina. Per això

alumnat, tot i que se’ls va explicar el significat de la pregunta, van

manifestar que no ho sabien. Un 26% dels informants creu que no, mentre que el 25% restant

El català serveix per aconseguir una promoció social? Dades Globals.

CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA

que tenim molts catalans és la situació actual de la llengua catalana

exposada a quedar més en un segon pla per culpa

les polítiques educatives que es fan des del govern de Madrid (pensem, per exemple, en la llei

semblat important demanar als enquestats si pensen que la llengua

catalana es troba en perill. Si ens fixem en les respostes del Gràfic 74, veiem que el percentatge

es troba en perill de desaparició (un 42%) i el percentatge que creu que


25%

26%

49%Sí

No

No ho sé

A LLENGUA: ESTUDI

67

de si el català serveix per aconseguir una promoció social, les dades que

Quan vam passar per les aules a

molt d’entendre i vam haver d’aclarir que feia

català en el moment de buscar una feina. Per això,

alumnat, tot i que se’ls va explicar el significat de la pregunta, van

que no, mentre que el 25% restant

lobals.

de la llengua catalana

en un segon pla per culpa, per exemple, de

(pensem, per exemple, en la llei

si pensen que la llengua

veiem que el percentatge

) i el percentatge que creu que


No ho sé


Gràfic 74. El catal

Només als informants que manifestaven que el català es trobava en perill de desaparició, se’ls

demanava si aquesta situació els amoïna. Com podem veure al

majoria es mostra preocupada per la situació (86%).

Gràfic 75. Et preocupa

Finalment, hem filtrat les dades dels enquestats que han contestat que els preocupa que el

català es trobi en perill, i hem mirat d’on procedien. Com veiem al

Catalunya i l’11% restant prové

important que gent que no hagi nascut a Catalunya es

llengua que no és la del seu país d’origen.

40%


74. El català es troba en perill de desaparició? Dades Globals.


demanava si aquesta situació els amoïna. Com podem veure al Gràfic 75, aquí sí que la gran

a preocupada per la situació (86%).

. Et preocupa que el català es trobi en perill? Dades filtrades.


català es trobi en perill, i hem mirat d’on procedien. Com veiem al Gràfic 76,

prové de fora. Volem remarcar aquest darrer percentatge perquè és

important que gent que no hagi nascut a Catalunya es mostri sensible per

llengua que no és la del seu país d’origen.

42%

40%

18%

Sí

No

No ho sé

86%

9%5%

Sí

No

No ho sé

A LLENGUA: ESTUDI

68


, aquí sí que la gran

.


, el 89% ha nascut a

percentatge perquè és

mostri sensible per la situació d’una

No ho sé

No ho sé


Gràfic 76 la desaparició de la llengua.

Com a conclusió final podem dir que, pel que fa al sentiment de pertinença a un país, hem vist

que un 35% d’enquestats se sent només català i un 29%

sentiment no necessàriament va lligat a parlar en català, perquè la majoria dels enquestats

pensa que per ser català no cal parlar

pot ser, independentment de la llengua que parli

Pel que fa a l’opinió que tenen els nostres enquestats de l’ús social de la llengua, podem

concloure que:

• El 47% creu que a Catalunya s’hauria de parlar més en català

• El 57% pensa que el català hauria de ser llengua única i oficial

• El 70% considera que l’ensenyament hauria de ser només en català o sobretot en català

• El 42% opina que a l’Institut s’hauria de parlar més en català

I, finalment, volem destacar que un 42% creu que el català està en perill, però un 40% creu

no. Els enquestats que pensen que sí manifesten majoritàriament que aquesta situació els

preocupa (89%)


Gràfic 76. Procedència dels enquestats que demostren una preocupla desaparició de la llengua. Dades filtrades

final podem dir que, pel que fa al sentiment de pertinença a un país, hem vist

que un 35% d’enquestats se sent només català i un 29% se sent més català que espanyol. Aquest


pensa que per ser català no cal parlar-lo (49%), i un 65% pensa que tothom que se sent català ho

e la llengua que parli.


El 47% creu que a Catalunya s’hauria de parlar més en català

El 57% pensa que el català hauria de ser llengua única i oficial de Catalunya

El 70% considera que l’ensenyament hauria de ser només en català o sobretot en català

El 42% opina que a l’Institut s’hauria de parlar més en català

I, finalment, volem destacar que un 42% creu que el català està en perill, però un 40% creu


89%

11%

Catalunya

De fora

A LLENGUA: ESTUDI

69

dels enquestats que demostren una preocupació per

final podem dir que, pel que fa al sentiment de pertinença a un país, hem vist

se sent més català que espanyol. Aquest


pensa que tothom que se sent català ho


de Catalunya

El 70% considera que l’ensenyament hauria de ser només en català o sobretot en català

I, finalment, volem destacar que un 42% creu que el català està en perill, però un 40% creu que


Catalunya


SOCIOLINGÜÍSTIC

70

8. CONCLUSIONS

Els alumnes de l’Institut Montserrat i la llengua: Estudi Sociolingüístic és el títol d’un treball que

té com a objectiu fer un retrat sociolingüístic dels alumnes de 12 a 16 anys de l’Institut

Montserrat i analitzar quin són els usos lingüístics d’aquests alumnes. Com ja hem explicat en

apartats anteriors, la sociolingüística va néixer d’un interès que va portar lingüistes, sociòlegs i

antropòlegs a intentar relacionar la llengua dins d’un context social. En el nostre cas, hem fet

l’estudi en un centre educatiu que es troba al districte de Sarrià-Sant Gervasi, el qual es

caracteritza perquè té una població nascuda sobretot a Catalunya, amb un nivell econòmic i

cultural força alt. Aquest factor és important perquè, d’aquesta manera, podem saber la situació

i el nivell de vida de la mostra obtinguda.

A partir de l’enquesta confeccionada el desembre de l’any 2013 i passada als enquestats durant

el segon i tercer trimestres del curs escolar 2013-2014, hem obtingut una sèrie de dades

generals que ens han permès de saber quin és el perfil sociolingüístic dels informants.

Hem de dir que presentem una mostra equilibrada per sexes i molt àmplia: 372 alumnes,

d’entre 12 i 17 anys, que cursen la secundària obligatòria, nascuts, majoritàriament, a Catalunya

i residents, principalment, als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia.

Un cop obtingut el perfil dels alumnes enquestats, n’hem estudiat el context familiar. En

general, les famílies dels enquestats són de gent nascuda a Catalunya (70% de pares i 72% de

mares), però també n’hi ha que provenen de fora, sobretot de països l’Amèrica del Sud de parla

espanyola (35% de pares i 43% de mares).

Després, hem estudiat el comportament lingüístic en l’àmbit familiar dels informants i ens hem

adonat que la llengua que fan servir els pares per a comunicar-se entre ells és sobretot el català

(49%) i, quan ho fan amb els fills, el percentatge augmenta (fins al 54%). En el cas del castellà, el

percentatge de pares que el fan servir per a comunicar-se entre ells és d’un 29%, mentre que

quan parlen amb els fills aquesta relació percentual baixa fins a un 16%. El resultat d’aquesta

disminució suposa un augment dels casos de famílies que utilitzen dues llengües diferents, un el

castellà i l’altre el català, a l’hora de comunicar-se amb els fills (un 6%) i de les que fan servir

altres llengües, la majoria europees (un 5%), en les quals, quan els pares parlen amb els fills,

acostumen a fer servir la llengua materna.


SOCIOLINGÜÍSTIC

71

Segons les dades obtingudes sobre la percepció de la competència lingüística que tenen els

enquestats, podem determinar que consideren que el seu nivell lingüístic és mitjà-alt, tant en

català com en castellà, i fins i tot que ho és més en català (97%) que en castellà (94%). També

hem detectat que els informants que van aprendre a llegir i escriure en català creuen que tenen

més bon nivell en aquesta llengua i a l’inrevés, que els que van aprendre a llegir i a escriure en

castellà creuen que tenen més competència lingüística en aquesta llengua. En general, afirmen

que tenen una competència oral bona en totes dues llengües, tot i que un 53% pensa que té un

nivell molt bo de català, en contraposició al 34% del castellà, i un 43% creu que té un nivell bo

de català, davant del 55% del castellà. La mateixa tendència ens apareix en la competència

escrita, que és bona en totes dues llengües (tot i que en català és un 6% més gran que en

castellà). Per tant, els alumnes enquestats creuen que tenen una competència lingüística bona i

semblant en totes dues llengües, per bé que lleugerament més alta en català.

Quan hem analitzat la llengua que fan servir els informants en l’àmbit escolar, hem pogut

concloure que s’acostuma a fer molt més ús del català entre companys que no pas del castellà,

tot i que molts enquestats fan una tria lingüística segons la llengua de l’interlocutor. Aquesta

dinàmica canvia quan els alumnes enquestats es troben en un àmbit quotidià: encara que el

català continua essent la llengua dominant, en fan menys ús i baixa fins al 44% (un 21% menys),

mentre que un 46% afirma que tria la llengua segons la del seu interlocutor. Si ens tornem a

centrar en l’àmbit escolar, hem pogut arribar a la conclusió que l’ús del català augmenta quan

els alumnes es dirigeixen als professors (el 73%), la qual cosa significa un augment d’un 10%

respecte a l’ús d’aquesta llengua a l’hora de parlar amb els companys. Cal destacar que el

percentatge general d’alumnes que parlen només en castellà a l’Institut és molt baix (un 1% a

l’hora de parlar amb els professors i un 5% a l’hora de parlar amb els alumnes).

També hem constatat que, pel que fa al consum cultural, el castellà en surt molt beneficiat com

a llengua, ja que domina en més d’un àmbit per sobre del català. Respecte a la lectura de llibres,

trobem que la majoria llegeix llibres tant en català com en castellà, perquè, segurament, des de

l’escola es proposen lectures tant en català com en castellà i no es fomenta prou la lectura de

llibres que no siguin explícitament els de lectura obligatòria. Pel que fa als alumnes que

llegeixen llibres exclusivament en català o en castellà la mostra presenta un empat d’un 25% per

a tendència. En canvi, si ens fixem en la lectura de premsa, veurem que una gran majoria no en

llegeix; però, tot i això, hi ha més enquestats que llegeixen premsa en català (29%) que en

castellà (10%).


SOCIOLINGÜÍSTIC

72

La televisió és el mitjà en el qual la llengua castellana està més ben representada: un 65%

d’informants miren cada dia la televisió en castellà, mentre que gairebé la meitat (un 35%) ho fa

en català. Aquest fet és molt preocupant perquè deixa de banda aquest mitjà de comunicació

en la llengua autòctona i fomenta que cada cop tinguin menys audiència, amb el risc consegüent

que acabi sent simplement testimonial.

En el cas de la ràdio, la tendència afavoreix el català en un 14% més d’informants que l’escolta

menys d’una hora cada dia i en un 7% més que ho fa més d’una hora cada dia.

En l’àmbit musical, la llengua que domina és l’anglès (49%), seguida del català, però a una

distància molt considerable, perquè només un 15% dels enquestats escolten música en català.

Considero que no és una dada gens bona que l’anglès domini un àmbit cultural tan important

per a la gent jove d’una manera tan clara. Una de les solucions per a fomentar la llengua

catalana en la música podria ser fer campanyes publicitàries que induïssin els joves a comprar

compactes de grups emergents catalans perquè prosperin, o descarregar-se’n música, o anar als

concerts que facin aquests grups, etc.

I, en el món cinematogràfic, el català tampoc no és la llengua més triada. El 47% s’estima més

veure les pel·lícules en castellà i només un 13% prefereix fer-ho en català. Podem destacar,

també, un 30% que afirma que li és indiferent. Aquesta predilecció pel castellà és deguda, en

gran part, a la poca oferta cinematogràfica de pel·lícules que hi ha en català, tant al cinema com

a la televisió. També s’ha de dir que hi ha un rebuig general a totes les pel·lícules doblades al

català pel sol fet que s’ha posat de moda dir que els dobladors catalans són pitjors que els

espanyols. Aquest fet és preocupant perquè representa un rebuig a la nostra llengua, i, si no

prenem consciència de la importància que té tenir-ne cura en aquest sector cultural, al final això

pot arribar a anar en detriment dels productes audiovisuals en català i comportar la no-

producció de pel·lícules en català.

El Gràfic 79 que hi ha a continuació, sobre l’ús de la llengua en el consum cultural, ens indica

clarament aquest desequilibri lingüístic del qual acabem de parlar.


Tanmateix, quan analitzem globalment la presència del

que els enquestats que naveguen per la xarxa només en català no

(el 25%), però tampoc no la representen e

majoria (un 37%) navega indist

Si mirem, però, el cas de les xarxes socials, sí que el català

meitat, un 48%, fa servir sobretot el català (

També trobem un grup prou nombrós de persones a les quals és indiferent emprar

el castellà (34%).

Finalment, és important que

europea no són excloents respecte de la catalana, encara que la majoria

senten clarament més catalans que espanyols. Segons les dades, la preocupació per la llengua és

alta i la idea d’identitat individual permet ser català a qui s’hi senti, i no pas a qui el parli o a qui

visqui a Catalunya.

Si tenim en compte que l’objectiu inicial del treball era realitzar un estudi sociolingüístic dels

alumnes de l’Institut Montserrat, i prenent com a referència l’àmplia mostra d’informants que

presentem, crec que es pot dir que aquest objectiu s’ha aconseguit.

Si anem, però, a la metodologia que hem fet servir per al treball, hem pogut detectar tot un

seguit de deficiències, mentre el fèiem, relatives a l’enquesta passada als alumnes:

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

En català

5%

25%


Gràfic 79. Llengua de consum cultural.

analitzem globalment la presència del català en les noves tecnologies

que els enquestats que naveguen per la xarxa només en català no representen una gran majoria

(el 25%), però tampoc no la representen els que ho fan només en castellà (

(un 37%) navega indistintament en català i en castellà.

les xarxes socials, sí que el català hi és la llengua majoritària: gairebé la

meitat, un 48%, fa servir sobretot el català (en contraposició al 13% que utilitza el castellà).

prou nombrós de persones a les quals és indiferent emprar

és important que insistim que l’estudi ha revelat que les identitats

respecte de la catalana, encara que la majoria



mpte que l’objectiu inicial del treball era realitzar un estudi sociolingüístic dels


presentem, crec que es pot dir que aquest objectiu s’ha aconseguit.

però, a la metodologia que hem fet servir per al treball, hem pogut detectar tot un


En català En castellà En català i en castellà

Altres llengües

9% 8%

78%

25% 22%

46%

7%13%

47%

30%

10%

Música Llibres Cinema

A LLENGUA: ESTUDI

73

là en les noves tecnologies, veiem

representen una gran majoria

ls que ho fan només en castellà (el 29%). De fet, la

és la llengua majoritària: gairebé la

l 13% que utilitza el castellà).

prou nombrós de persones a les quals és indiferent emprar-hi el català o

que les identitats espanyola i

dels enquestats se



mpte que l’objectiu inicial del treball era realitzar un estudi sociolingüístic dels


però, a la metodologia que hem fet servir per al treball, hem pogut detectar tot un


10%


SOCIOLINGÜÍSTIC

74

• Per bé que la mostra era molt àmplia, ens vam trobar que hi havia enquestes que

tenien dues pàgines sense contestar i les vam haver d’eliminar. També hi va haver

preguntes que vam haver d’impugnar perquè hi havia dues opcions marcades. Val a

dir, però, que totes dues coses són normals en qualsevol estudi en què es passen

enquestes.

• Les preguntes sobre el nivell dels informants tenien unes respostes poc clares. El fet

que en les respostes hi figuressin nivell normal o regular feia que les diferents

percepcions de significat d’aquestes dues paraules fes difícil la resposta. Si ara

fóssim a tornar a començar a elaborar les preguntes de l’enquesta, miraríem de

minimitzar aquests errors especificant quina és la significació exacta de cadascuna.

• La pregunta sobre la promoció social gràcies al coneixement del català va suposar

una greu problema d’entesa, malgrat que es va explicar a què feia referència. Per

això no hi ha un resultat prou significatiu en aquesta resposta, simplement perquè

la gent no la va acabar d’entendre. Segurament, formulant la pregunta d’una altra

manera, els resultats haurien pogut ser molt més significatius.

• Una de les preguntes que ha donat uns resultats menys significatius és la de la

preocupació per saber una paraula quan no en saps el significat. Molta gent

responia que la demanava a algú a veure si la sabia, però el fet important era que

diguessin què feien quan ningú del seu voltant no la sabia. Probablement, reformu-

lant la pregunta i fent que quedés exclosa la possibilitat de demanar-ho a un altre,

hauríem pogut obtenir uns resultats més reals sobre quina és la preocupació que

tenen els enquestats a l’hora de conèixer una paraula que no saben què vol dir.

Si amb tots els resultats que hem obtingut haguéssim pogut fer un estudi comparatiu amb els

resultats obtinguts en un altre centre públic d’un altre districte, havent-hi passat, òbviament, el

mateix qüestionari, segurament el treball hauria estat molt més interessant i ric des d’un punt

de vista sociolingüístic, però pensem que aquest que hem fet nosaltres és prou significatiu i

interessant des d’aquesta òptica pel que fa al districte on s’ubica l’Institut Montserrat.


SOCIOLINGÜÍSTIC

75

9. BIBLIOGRAFIA

• COMES, Gabriel; JIMENEZ, Bonificació; ALCARAZ, Vicenç. La llengua catalana i

els alumnes castellanoparlants de 10 a 15 anys, Columna, 1995.

• COLL, Margalida; Els infants i la llengua. Estudi sociolingüístic del CEIP Melcior

Rosselló i Simonet de Santa Maria del Camí, ”, Coneixements, usos i

representacions socials de la llengua catalana, (en línia), Grup de Recerca

Sociolingüística de les Illes Balears, 2012, pàgs. 17-36.

• BOIX, Emili; VILA, Francesc-Xavier; Sociolingüística de la llengua catalana, Ariel

Lingüística, 1998.

• CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU, Estudi

sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya, Generalitat de

Catalunya, Departament d’Educació, 2006.

• JOAN, Bernat. Sociolingüística a l’aula, La busca edicions, 2002.

“Acció Cívica per fomentar actituds lingüístiques positives”,

Revista Catalana de Pedagogia, Volum 6, Societat Catalana de

Pedagogia, 2008, pàgs, 25-36.

• MOLLÀ, Toni; PALANCA, Carles, Curs de Sociolingüística 1, Edicions Bromera,

1989.

• RIERA, Antoni; SAGALÉS, Rosa; SEDÓ, Jordi. Granollers: observatori

sociolingüístic, Ajuntament de Granollers, 2006.

• SERRA, Catalina, “Anàlisi dels usos lingüístics dels alumnes de primer d’Eso

(2008-2009) en les relacions interpersonals i el consum de productes

audiovisuals”, Coneixements, usos i representacions socials de la llengua

catalana, (en línia), Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, 2012,

pàgs. 45-90.


SOCIOLINGÜÍSTIC

76

• SOLÉ, Jordi; Sociolingüística per a joves: una perspectiva catalana, La llar del

llibre, 1989.

Iniciació a la sociolingüística, Barcanova, 1992.

Diccionari de sociolingüística, Enciclopèdia Catalana, 2001.

• VILA, Francesc Xavier, “De l’ús al coneixement: algunes reflexions sobre la

promoció de la llengua al sistema educatiu”, Jornades de la Secció Filològica de

l’Institut d’Estudis Catalans a Vic, Institut d’Estudis Catalans-Universitat de Vic-

Ajuntament de Vic, 2003, pàgs. 149-177.

WEEBGRAFIA

• http://www.bcn.cat/estadistica/catala/

• http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410

b0c0e1a0/?vgnextoid=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchann

el=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


SOCIOLINGÜÍSTIC

77

QÜESTIONARI DE SOCIOLINGÜÍSTICA

MARCA AMB UNA CREU L’OPCIÓ AMB LA QUAL T’IDENTIFIQUIS MÉS

1. Sexe:

a. Masculí

b. Femení

2. Edat:.........

3. Curs actual:.......... Grup............

4. Procedència:

a. Catalunya

b. De fora: ....................

5. Any d’arribada:

a. Naixement

b. Menys de 5 anys

c. Entre 5 i 10 anys

6. Lloc de naixement del pare

a. Catalunya

b. Fora: ....................

7. Lloc de naixement de la mare:

a. Catalunya

b. Fora: ....................

8. Lloc de residència actual:

a. Barcelona. Sarrià/Sant Gervasi

b. Barcelona. Barri: ....................

c. Altres. Poble o ciutat: ....................

9. En quina llengua parlen els teus pares entre ells?

a. En català

b. En castellà

c. Un sempre en català i l’altre sempre en castellà

d. Barregen el català i el castellà


SOCIOLINGÜÍSTIC

78

e. Altres llengües: ....................

10. En quina llengua et parlen els teus pares?

a. En català

b. En castellà

c. Un sempre en català i l’altre sempre en castellà

d. Barregen el català i el castellà


11. En quina llengua parles tu als teus pares?

a. En català

b. En castellà

c. A un sempre en català i a l’altre sempre en castellà

d. Barreges el català i el castellà


12. Quan ets fora de l’àmbit escolar, en quines ocasions parles en català?

a. Mai o gairebé mai

b. Sempre o gairebé sempre

c. Segons la llengua de l’altra persona

d. Sempre excepte a casa

e. Només a casa

13. En quines ocasions parles en castellà?

a. Mai o gairebé mai

b. Sempre o gairebé sempre

c. Segons la llengua de l’altra persona

d. Sempre excepte a casa

e. Només a casa

14. En quina llengua vas aprendre a llegir i a escriure?

a. En català

b. En castellà

c. En totes dues llengües

d. En una altra llengua: ....................

15. En quina llengua et dirigeixes als professors? (Exceptuant les hores de

llengües estrangeres)

a. En català

b. En castellà


SOCIOLINGÜÍSTIC

79

c. Depèn de la llengua del professor

d. En altres llengües

16. En quina llengua parles amb els companys d’escola?

a. En català

b. En castellà

c. Depèn de la llengua de l’altra persona

d. En una altra llengua: ....................

17. En general, llegeixes llibres en:

a. Català

b. Castellà

c. Català i castellà

d. Altres llengües: ....................

18. En general, llegeixes la premsa en:

a. Català

b. Castellà



e. No llegeixo la premsa

19. En general, cada quan veus programes de televisió en català?

a. Mai

b. 1 o 2 cops al mes

c. 3 cops per setmana

d. Cada dia una hora o menys

e. Cada dia més d’una hora

20. En general, cada quan veus programes de televisió en castellà?

a. Mai





21. En general, cada quan sents programes de ràdio en català?

a. Mai




SOCIOLINGÜÍSTIC

80



22. En general, cada quan sents programes de ràdio en castellà?

a. Mai





23. En general, escoltes grups de música en:

a. Català

b. Castellà



24. En general, quan vas al cinema, en quina llengua prefereixes veure una

pel·lícula?

a. En català

b. En castellà

c. M’és indiferent

d. En altres llengües: ....................

25. Quan navegues per la xarxa ho fas en:

a. Català

b. Castellà



26. En general, quina llengua fas servir per parlar pel Facebook, Wats App,

Twitter, Correu, etc?

a. Català

b. Castellà




SOCIOLINGÜÍSTIC

81

27. Personalment, quin nivell creus que tens de català?

a. Alt

b. Normal

c. Baix

28. Per tant, saps parlar el català?

a. Molt Bé

b. Bé

c. Regular

d. Bastant malament

e. Malament

29. Personalment, quin nivell creus que tens de castellà?

a. Alt

b. Normal

c. Baix

30. Per tant, saps parlar el castellà?

a. Molt Bé

b. Bé

c. Regular

d. Bastant malament

e. Malament

31. Saps escriure en català?

a. Molt bé

b. Bé

c. Amb dificultat

d. No gaire bé

e. Gens bé

32. I en castellà?

a. Molt bé

b. Bé

c. Amb dificultat

d. No gaire bé

e. Gens bé


SOCIOLINGÜÍSTIC

82

33. Quan no saps una paraula en català què fas?

a. Normalment les saps totes i no necessites fer res.

b. Normalment la busques al diccionari perquè hi tens curiositat.

c. Pregunto a algú a veure si ho sap.

d. Tant me fa i no faig res.

34. Quan no saps una paraula en castellà què fas?

a. Normalment les saps totes i no necessites fer res.

b. Normalment la busques al diccionari perquè hi tens curiositat.

c. Pregunto a algú a veure si ho sap.

d. Tant me fa i no faig res.

35. Creus que el català hauria de ser una llengua?

a. Única i oficial a Catalunya

b. Cooficial

c. No oficial

36. Creus que el català es parla prou a Catalunya?

a. Sí

b. No, s’hauria de parlar més

c. No ho sé

37. A l’escola l’ensenyament hauria de ser?

a. Tot en català

b. Tot en castellà

c. Principalment en català

d. Principalment en castellà

e. En català i en castellà, indistintament

f. S’hauria de poder triar

38. Creus que a l’Institut el català s’hauria de parlar més?

a. Sí

b. No

c. No ho sé


SOCIOLINGÜÍSTIC

83

39. Com et sents?

a. Només català

b. Només espanyol

c. Més català que espanyol

d. Més espanyol que català

e. Tant català com espanyol

f. Europeu

40. Per ser Català creus que s’ha de parlar català?

a. Sí

b. No

c. No ho sé

41. Qui creus que és català?

a. Només els que parlen català

b. Els que viuen i treballen a Catalunya

c. Tothom que ha nascut a Catalunya

d. Tothom que se sent català

42. Creus que el català serveix per aconseguir una promoció social?

a. Sí

b. No

c. No ho sé

43. Creus que el català està en perill de desaparició?

a. Sí

b. No

c. No ho sé

44. En cas AFIRMATIU, et preocupa?

a. Sí

b. No

c. No ho sé


SOCIOLINGÜÍSTIC

84

RESPOSTES GLOBALS DE L’ENQUESTA

PREGUNTA 1

PREGUNTA 2

Edat:

Frequency Percent Valid Percent

Cumulative Percent

12 35 9,4 9,4 9,4

13 98 26,3 26,3 35,8

14 91 24,5 24,5 60,2

15 100 26,9 26,9 87,1

16 45 12,1 12,1 99,2

17 3 ,8 ,8 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 3

Curs:


Cumulative Percent

Primer 79 21,2 21,2 21,2

Segon 100 26,9 26,9 48,1

Tercer 100 26,9 26,9 75,0

Quart 93 25,0 25,0 100,0

Total 372 100,0 100,0

Sexe:

Frequency Percent

Masculí 191 51,3

Femení 181 48,7

Total 372 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

85

PREGUNTA 4

Grup:


Cumulative Percent

A 93 25,0 25,0 25,0

B 93 25,0 25,0 50,0

C 100 26,9 26,9 76,9

D 86 23,1 23,1 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 5

Procedència:


Cumulative

Percent

Catalunya 316 84,9 84,9 84,9

Alemanya 1 ,3 ,3 85,2

Anglaterra 2 ,5 ,5 85,8

Argentina 2 ,5 ,5 86,3

Àustria 1 ,3 ,3 86,6

Bolívia 6 1,6 1,6 88,2

Brasil 1 ,3 ,3 88,4

Cuba 1 ,3 ,3 88,7

El Marroc 1 ,3 ,3 89,0

El Perú 6 1,6 1,6 88,2

Etiòpia 2 ,5 ,5 89,8

França 2 ,5 ,5 90,3

Guatemala 1 ,3 ,3 90,6

Hondures 2 ,5 ,5 91,1

Irlanda 1 ,3 ,3 91,4

Itàlia 4 1,1 1,1 92,5

L'Índia 1 ,3 ,3 92,7

L’Equador 4 1,1 1,1 93,8

La Xina 4 1,1 1,1 93,8

Mallorca 1 ,3 ,3 94,6

Mèxic 2 ,5 ,5 95,2

País Basc 1 ,3 ,3 95,4

Paquistan 1 ,3 ,3 95,7

República Dominicana 1 ,3 ,3 97,3

Romania 1 ,3 ,3 97,6

Saragossa 1 ,3 ,3 97,8


SOCIOLINGÜÍSTIC

86

Sevilla 1 ,3 ,3 98,1

Ucraïna 1 ,3 ,3 98,4

València 1 ,3 ,3 98,7

Veneçuela 1 ,3 ,3 98,9

Xile 2 ,5 ,5 99,5

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 6

Any d'arribada


Cumulative Percent

Naixement 316 84,9 84,9 84,9

Menys de 5 anys 28 7,5 7,5 92,5

Entre 5 i 10 anys 27 7,3 7,3 99,7

999 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 7

Lloc de naixement del pare


Cumulative Percent

Catalunya 256 68,8 68,8 68,8

999 1 ,3 ,3 69,1

Albacete 1 ,3 ,3 69,4

Alemanya 3 ,8 ,8 70,2

Andorra 2 ,5 ,5 70,7

Anglaterra 5 1,3 1,3 72,0

Aragó 4 1,1 1,1 73,1


Astúries 2 ,5 ,5 74,5

Àustria 1 ,3 ,3 74,7

Bilbao 1 ,3 ,3 75,0

Bolívia 7 1,9 1,9 76,9

Brasil 2 ,5 ,5 77,4

Burgos 2 ,5 ,5 78,0

Cadis 1 ,3 ,3 78,2

Cantàbria 1 ,3 ,3 78,5

Castella la Manxa 1 ,3 ,3 78,8

Ciudad Real 1 ,3 ,3 79,0

Colòmbia 2 ,5 ,5 79,6

Còrdova 1 ,3 ,3 79,8


SOCIOLINGÜÍSTIC

87

El Marroc 1 ,3 ,3 80,1

El Perú 9 2,5 2,5 80,4

Espanya 1 ,3 ,3 80,6

Extremadura 1 ,3 ,3 80,9

Filipines 2 ,5 ,5 81,5

França 4 1,1 1,1 82,5

Galícia 3 ,8 ,8 83,3

Ghana 2 ,5 ,5 83,9

Holanda 1 ,3 ,3 84,1

Hondures 2 ,5 ,5 84,7

Irlanda 2 ,5 ,5 85,2

Itàlia 4 1,1 1,1 86,3

Jaen 1 ,3 ,3 86,6

Japó 1 ,3 ,3 86,8

L’Àfrica 1 ,3 ,3 87,1

L’Equador 5 1,3 1,3 88,4

La Rioja 1 ,3 ,3 88,7

La Xina 2 ,5 ,5 89,2

Lleó 1 ,3 ,3 89,5

Londres 1 ,3 ,3 89,8

Madrid 2 ,5 ,5 90,3

Melilla 1 ,3 ,3 90,6

Mèxic 2 ,5 ,5 91,1

No en té 3 ,8 ,8 91,9

Osca 1 ,3 ,3 92,2

País Basc 4 1,1 1,1 93,3

Panamà 1 ,3 ,3 93,8



Romania 1 ,3 ,3 96,8

Santander 1 ,3 ,3 97,0

Saragossa 2 ,5 ,5 97,6

Sevilla 1 ,3 ,3 97,8

Suècia 1 ,3 ,3 98,1

Valladolid 1 ,3 ,3 98,4


Vitòria 1 ,3 ,3 98,9

Xile 4 1,1 1,1 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

88

PREGUNTA 8

Lloc de naixement de la mare


Cumulative Percent

Catalunya 269 72,3 72,3 72,3

Alacant 1 ,3 ,3 72,6

Alemanya 2 ,5 ,5 73,1

Andalusia 4 1,1 1,1 74,2

Anglaterra 7 1,9 1,9 76,1

Aragó 1 ,3 ,3 76,3


Àustria 2 ,5 ,5 77,7

Bolívia 7 1,9 1,9 79,6

Brasil 3 ,8 ,8 80,4

Cadis 1 ,3 ,3 80,6

Ciudad Real 1 ,3 ,3 80,9

Colòmbia 3 ,8 ,8 81,7

Congo 1 ,3 ,3 82,0

Cuba 1 ,3 ,3 82,3

Dinamarca 1 ,3 ,3 82,5

EEUU 2 ,5 ,5 83,1

El Marroc 2 ,6 ,6 83,3

El Perú 8 2,4 2,4 83,6

Escòcia 2 ,5 ,5 84,1

Filipines 2 ,5 ,5 84,7

França 4 1,1 1,1 85,8

Galícia 3 ,8 ,8 86,6

Hondures 2 ,5 ,5 87,1

Itàlia 1 ,3 ,3 87,4

L’Equador 5 1,3 1,3 88,7

La Xina 2 ,5 ,5 89,2

Madrid 5 1,3 1,3 90,6

Mallorca 3 ,8 ,8 91,4

Nigèria 1 ,3 ,3 91,9

País Valencià 1 ,3 ,3 92,2

Palència 2 ,5 ,5 92,7


Perú 7 1,9 1,9 94,9


Romania 1 ,3 ,3 95,7

Salamanca 1 ,3 ,3 96,0

Santander 2 ,5 ,5 96,5


SOCIOLINGÜÍSTIC

89

Senegal 1 ,3 ,3 96,8

Sòria 1 ,3 ,3 97,0

Terol 1 ,3 ,3 97,3

Ucraïna 1 ,3 ,3 97,6

Uruguai 1 ,3 ,3 97,8

València 1 ,3 ,3 98,1


Xile 4 1,1 1,1 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 9

Lloc de residència actual


Cumulative Percent

Barcelona. Sarrià/ Sant Gervasi 175 47,0 47,0 47,0

999 5 1,3 1,3 48,4

Badalona 1 ,3 ,3 48,7

Barcelona: Ciutat Vella 9 2,4 2,4 51,1

Barcelona: Gràcia 116 31,2 31,2 82,3

Barcelona: Horta-Guinardó 9 2,4 2,4 84,7

Barcelona: l’Eixample 20 5,4 5,4 90,1

Barcelona: Les Corts 1 ,3 ,3 90,3

Barcelona: Nou Barris 2 ,5 ,5 90,9

Barcelona: Sant Andreu 3 ,8 ,8 91,7

Barcelona: Sant Martí 3 ,8 ,8 92,5

Barcelona: Sants-Montjuïc 8 2,2 2,2 94,6

Bellaterra 1 ,3 ,3 94,9

Esplugues de Llobregat 1 ,3 ,3 95,2

Montcada i Reixac 1 ,3 ,3 95,4

Rubí 2 ,5 ,5 96,0

Sant Cugat del Vallès 10 2,7 2,7 98,7

Sant Feliu de Llobregat 2 ,5 ,5 99,2

Sant Joan Despí 1 ,3 ,3 99,5

Valldoreix 1 ,3 ,3 99,7

Vallirana 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

90

PREGUNTA 10

En quina llengua parlen els teus pares entre ells?


Cumulative

Percent

En català 181 48,7 48,7 48,7

En castellà 106 28,5 28,5 77,2

Un sempre en català i l'altre

sempre en castellà

12 3,2 3,2 80,4

Barregen el català i el castellà 41 11,0 11,0 91,4

999 1 ,3 ,3 91,7

Alemany 1 ,3 ,3 91,9

Anglès 7 1,9 1,9 93,8

Castellà i alemany 1 ,3 ,3 94,1

Castellà i anglès 2 ,6 ,6 94,4

Castellà i francès 1 ,3 ,3 94,9

Castellà i marroquí 1 ,3 ,3 95,2

Català, castellà i anglès 2 ,5 ,5 95,7

Català, castellà i francès 1 ,3 ,3 96,0

Català, castellà i italià 1 ,3 ,3 96,2

Filipí 1 ,3 ,3 96,5

Francès 2 ,5 ,5 97,0

Italià i castellà 2 ,5 ,5 97,6

Llengües Africanes 1 ,3 ,3 97,8

Portuguès 1 ,3 ,3 98,1

Romanès 1 ,3 ,3 98,4

Suec, danès 1 ,3 ,3 98,7

Tagalo 1 ,3 ,3 98,9

Ucraïnès 1 ,3 ,3 99,2

Urdú 1 ,3 ,3 99,5

Xinès 2 ,5 ,5 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

91

PREGUNTA 11

En quina llengua et parlen els teus pares?


Cumulative Percent

En català 201 54,0 54,0 54,0

En castellà 61 16,4 16,4 70,4

Un sempre en català i l'altra sempre en castellà

34 9,1 9,1 79,6

Barregen el català i el castellà 28 7,5 7,5 87,1

Alemany 1 ,3 ,3 87,4

Anglès 6 1,6 1,6 89,0

Anglès i alemany 1 ,3 ,3 89,2

Anglès, castellà i català 1 ,3 ,3 89,5

Basc i català 1 ,3 ,3 89,8


Castellà i anglès 5 1,3 1,3 91,9

Castellà i francès 2 ,5 ,5 92,5


Català i alemany 1 ,3 ,3 93,0

Català i anglès 4 1,1 1,1 94,1

Català i basc 1 ,3 ,3 94,4

Català i brasiler 1 ,3 ,3 94,6

Català i francès 2 ,5 ,5 95,2

Català i holandès 1 ,3 ,3 95,4

Català, castellà i basc 1 ,3 ,3 95,7



Francès i anglès 1 ,3 ,3 96,5

Italià 1 ,3 ,3 96,8



Romanès 1 ,3 ,3 97,8

Suec, danès 1 ,3 ,3 98,1

Tagalo, italià i castellà 1 ,3 ,3 98,4

Ucraïnès 1 ,3 ,3 98,7

Un en català i l’altre en anglès 1 ,3 ,3 98,9

Un en català i l’altre en francès 1 ,3 ,3 99,2

Urdú 1 ,3 ,3 99,5

Xinès 2 ,5 ,5 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

92

PREGUNTA 12

En quina llengua parles tu als teus pares?


Cumulative

Percent

En català 208 55,9 55,9 55,9

En castellà 62 16,7 16,7 72,6

A un sempre en català i l'altre

sempre en castellà

30 8,1 8,1 80,6

Barreges el català i el castellà 31 8,3 8,3 89,0

999 1 ,3 ,3 89,2

Alemany 1 ,3 ,3 89,5

Anglès 6 1,6 1,6 91,1

Anglès, castellà i català 1 ,3 ,3 91,4

Anglès, català, castellà i francès 1 ,3 ,3 91,7




Castellà i Anglès 2 ,5 ,5 93,5




Català i brasiler 1 ,3 ,3 95,4





Català, castellà, francès i anglès 1 ,3 ,3 97,0


Italià 1 ,3 ,3 97,6


Romanès 1 ,3 ,3 98,4

Suec, danès 1 ,3 ,3 98,7

Un en català i l’altre en anglès 1 ,3 ,3 98,9

Un en català i l’altre en francès 1 ,3 ,3 99,2

Urdú 1 ,3 ,3 99,5

Xinès 2 ,5 ,5 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

93

PREGUNTA 13

Quan ets fora de l’àmbit escolar, en quines ocasions parles en català?


Cumulative

Percent

Mai o gairebé mai 23 6,2 6,2 6,2

Sempre o gairebé sempre 164 44,1 44,1 50,3

Segons la llengua de l'altra

persona

170 45,7 45,7 96,0

Sempre excepte a casa 10 2,7 2,7 98,7

Només a casa 1 ,3 ,3 98,9

999 4 1,1 1,1 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 14

En quines ocasions parles en castellà?


Cumulative

Percent

Mai o gairebé mai 61 16,4 16,4 16,4

Sempre o gairebé sempre 44 11,8 11,8 28,2

Segons la llengua de l'altra

persona

249 66,9 66,9 95,2

Sempre excepte a casa 2 ,5 ,5 95,7

Només a casa 14 3,8 3,8 99,5

999 2 ,5 ,5 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

94

PREGUNTA 15

En quina llengua vas aprendre a llegir i a escriure?


Cumulative

Percent

En català 184 49,5 49,5 49,5

En castellà 19 5,1 5,1 54,6

En totes dues llengües 147 39,5 39,5 94,1

999 1 ,3 ,3 94,4

Amarinyà 1 ,3 ,3 94,6

Anglès 5 1,3 1,3 96,0


Català i anglès 1 ,3 ,3 96,5


Català, castellà i anglès 4 1,1 1,1 97,8


Català, castellà i ucraïnès 1 ,3 ,3 98,4

Català, castellà i xinès 1 ,3 ,3 98,7

Català, castellà, anglès i alemany 1 ,3 ,3 98,9

Francès 1 ,3 ,3 99,2

Italià 1 ,3 ,3 99,5


Urdú 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 16

En quina llengua et dirigeixes als professors? (Exceptuant les hores de llengües estrangeres)


Cumulative

Percent

En català 269 72,3 72,3 72,3

En castellà 9 2,4 2,4 74,7

Depèn de la llengua del

professor

92 24,7 24,7 99,5

En altres llengües 1 ,3 ,3 99,7

999 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

95

PREGUNTA 17

En quina llengua parles amb els companys d’escola?


Cumulative

Percent

En català 233 62,6 62,6 62,6

En castellà 18 4,8 4,8 67,5

Depèn de la llengua de l'altra

persona

120 32,3 32,3 99,7

999 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 18

En general, llegeixes llibres en:


Cumulative

Percent

Anglès, català i urdú 1 ,3 ,3 ,3

En català 91 24,5 24,5 24,7

En castellà 81 21,8 21,8 46,5

Català i castellà 170 45,7 45,7 92,2

999 3 ,8 ,8 93,0

Alemany 1 ,3 ,3 93,3

Anglès 8 2,2 2,2 95,4

Anglès i francès 1 ,3 ,3 95,7








Francès 1 ,3 ,3 99,7

No llegeixo 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

96

PREGUNTA 19

En general, llegeixes premsa en:


Cumulative Percent

En català 109 29,3 29,3 29,3

En castellà 58 15,6 15,6 44,9


No llegeixo premsa 141 37,9 37,9 98,9

Alemany i castellà 1 ,3 ,3 99,2

Anglès 2 ,5 ,5 99,7


Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 20

En general, cada quan veus programes de televisió en català?


Cumulative Percent

Mai 61 16,4 16,4 16,4

1 o 2 cops al mes 78 21,0 21,0 37,4

3 cops per setmana 101 27,2 27,2 64,5

Cada dia una hora o menys 91 24,5 24,5 89,0

Cada dia més d'una hora 37 9,9 9,9 98,9

999 4 1,1 1,1 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 21

En general, cada quan veus programes de televisió en castellà?


Cumulative Percent

Mai 17 4,6 4,6 4,6

1 o 2 cops al mes 29 7,8 7,8 12,4

3 cops per setmana 86 23,1 23,1 35,5



999 2 ,5 ,5 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

97

PREGUNTA 22

En general, cada quan sents programes de ràdio en català?


Cumulative

Percent

Mai 104 28,0 28,0 28,0

1 o 2 cops al mes 81 21,8 21,8 49,7

3 cops per setmana 87 23,4 23,4 73,1



Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 23

En general, cada quan sents programes de ràdio en castellà?


Cumulative

Percent

Mai 211 56,7 56,7 56,7

1 o 2 cops al mes 92 24,7 24,7 81,5

3 cops per setmana 45 12,1 12,1 93,5



999 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

98

PREGUNTA 24

En general, escoltes grups de música en:


Cumulative

Percent

Anglès i portuguès 1 ,3 ,3 ,3

Anglès i urdú 1 ,3 ,3 ,5

Català 16 4,3 4,3 4,8

Castellà 32 8,6 8,6 13,4


Anglès 168 45,2 45,2 65,6


999 7 1,9 1,9 81,5

Anglès, castellà i francès 1 ,3 ,3 82,0


Castellà, francès i anglès 1 ,3 ,3 90,1


Català, anglès i alemany 1 ,3 ,3 94,9

Català, castellà, alemany i

anglès

1 ,3 ,3 95,4

Català, castellà, anglès i basc 1 ,3 ,3 95,7

Català, castellà, anglès i francès 4 1,1 1,1 96,8

Català, castellà, italià i anglès 1 ,3 ,3 97,0

Català, castellà, italià, francès i

anglès

1 ,3 ,3 97,3

Català, francès, italià, anglès i

castellà

1 ,3 ,3 97,6

Català, italià i anglès 1 ,3 ,3 97,8

De totes 1 ,3 ,3 98,1


Francès, castellà, anglès i

alemany

1 ,3 ,3 98,9

Italià, anglès i castellà 1 ,3 ,3 99,2

Japonès 1 ,3 ,3 99,5

Rus i anglès 1 ,3 ,3 99,7

Xinès i coreà 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

99

PREGUNTA 25

En general, quan vas al cinema, en quina llengua prefereixes veure una pel•lícula?


Cumulative Percent

En català 47 12,6 12,6 12,6

En castellà 173 46,5 46,5 59,1

M'és indiferent 112 30,1 30,1 89,2

999 3 ,8 ,8 90,1

Anglès 18 4,8 4,8 94,9

Anglès i VO 1 ,3 ,3 95,2


Castellà i VO 1 ,3 ,3 96,2


VO 13 3,5 3,5 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 26

Quan navegues per la xarxa ho fas en:


Cumulative

Percent

En català 91 24,5 24,5 24,5

En castellà 108 29,0 29,0 53,5


999 2 ,5 ,5 90,6

Alemany 1 ,3 ,3 90,9

Anglès 8 2,2 2,2 93,0






Català, castellà, anglès i francès 1 ,3 ,3 99,7

Portuguès 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

100

PREGUNTA 27

En general, quina llengua fas servir per parlar pel Facebook, Wats App, Twitter, Correu, etc?


Cumulative

Percent

En català 177 47,6 47,6 47,6

En castellà 49 13,2 13,2 60,8


999 2 ,5 ,5 94,9

Anglès 4 1,1 1,1 96,0

Anglès, català i urdú 1 ,3 ,3 96,2


Català i Portuguès 1 ,3 ,3 97,8



Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 28

Personalment, quin nivell creus que tens de català?


Cumulative

Percent

Alt 142 38,2 38,2 38,2

Normal 215 57,8 57,8 96,0

Baix 12 3,2 3,2 99,2

999 3 ,8 ,8 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

101

PREGUNTA 29

Per tant, saps parlar el català?


Cumulative

Percent

Molt bé 197 53,0 53,0 53,0

Bé 157 42,2 42,2 95,2

Regular 16 4,3 4,3 99,5

999 2 ,5 ,5 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 30

Personalment, quin nivell creus que tens de castellà?


Cumulative

Percent

Alt 118 31,7 31,7 31,7

Normal 230 61,8 61,8 93,5

Baix 22 5,9 5,9 99,5

999 2 ,5 ,5 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 31

Per tant, saps parlar el castellà?


Cumulative

Percent

Molt bé 127 34,1 34,1 34,1

Bé 204 54,8 54,8 89,0

Regular 32 8,6 8,6 97,6

Bastant malament 6 1,6 1,6 99,2

Malament 2 ,5 ,5 99,7

999 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

102

PREGUNTA 32

Saps escriure en català?


Cumulative

Percent

Molt bé 116 31,2 31,2 31,2

Bé 209 56,2 56,2 87,4

Amb dificultat 41 11,0 11,0 98,4

No gaire bé 3 ,8 ,8 99,2

Gens bé 2 ,5 ,5 99,7

999 1 ,3 ,3 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 33

I en castellà?


Cumulative

Percent

Molt bé 93 25,0 25,0 25,0

Bé 232 62,4 62,4 87,4

Amb dificultat 38 10,2 10,2 97,6

No gaire bé 3 ,8 ,8 98,4

Gens bé 2 ,5 ,5 98,9

999 4 1,1 1,1 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

103

PREGUNTA 34

Quan no saps una paraula en català què fas?


Cumulative

Percent

Normalment les saps totes i no

necessites fer res

42 11,3 11,3 11,3

Normalment les busques al

diccionari perquè hi tens

curiositat

53 14,2 14,2 25,5

Pregunto a algú a veure si ho

sap

243 65,3 65,3 90,9

Tant me fa i no faig res 25 6,7 6,7 97,6

999 9 2,4 2,4 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 35

Quan no saps una paraula en castellà què fas?


Cumulative

Percent

Normalment les saps totes i no

necessites fer res

43 11,6 11,6 11,6

Normalment les busques al

diccionari perquè hi tens

curiositat

53 14,2 14,2 25,8

Pregunto a algú a veure si ho

sap

235 63,2 63,2 89,0

Tant me fa i no faig res 33 8,9 8,9 97,8

999 8 2,2 2,2 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

104

PREGUNTA 36

Creus que el català hauria de ser una llengua?


Cumulative

Percent

Única i oficial a Catalunya 205 55,1 55,1 55,1

Cooficial 145 39,0 39,0 94,1

No oficial 12 3,2 3,2 97,3

999 10 2,7 2,7 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 37

Creus que el català es parla prou a Catalunya?


Cumulative

Percent

Sí 154 41,4 41,4 41,4

No, s'hauria de parlar més 171 46,0 46,0 87,4

No ho sé 40 10,8 10,8 98,1

999 7 1,9 1,9 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 38

A l’escola l’ensenyament hauria de ser?


Cumulative

Percent

Tot en català 110 29,6 29,6 29,6

Tot en castellà 6 1,6 1,6 31,2

Principalment en català 149 40,1 40,1 71,2

Principalment en castellà 3 ,8 ,8 72,0

En català i en castellà,

indistintament

63 16,9 16,9 89,0

S'hauria de poder triar 36 9,7 9,7 98,7

999 5 1,3 1,3 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

105

PREGUNTA 39

Creus que a l’Institut el català s’hauria de parlar més?


Cumulative

Percent

Sí 154 41,4 41,4 41,4

No 102 27,4 27,4 68,8

No ho sé 110 29,6 29,6 98,4

999 6 1,6 1,6 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 40

Com et sents?


Cumulative

Percent

Només català 123 33,1 33,1 33,1

Només espanyol 6 1,6 1,6 34,7

Més català que espanyol 103 27,7 27,7 62,4

Més espanyol que català 13 3,5 3,5 65,9

Tant català com espanyol 51 13,7 13,7 79,6

Europeu 57 15,3 15,3 94,9

999 19 5,1 5,1 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 41

Per ser Català creus que s’ha de parlar Català?


Cumulative

Percent

Sí 134 36,0 36,0 36,0

No 176 47,3 47,3 83,3

No ho sé 49 13,2 13,2 96,5

999 13 3,5 3,5 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

106


SOCIOLINGÜÍSTIC

107

PREGUNTA 42

Qui creus que és català?


Cumulative

Percent

Només els que parlen català 6 1,6 1,6 1,6

Els que viuen i treballen a

Catalunya

38 10,2 10,2 11,8

Tothom que ha nascut a

Catalunya

77 20,7 20,7 32,5

Tothom que se sent català 228 61,3 61,3 93,8

999 23 6,2 6,2 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 43

Creus que el català serveix per aconseguir una promoció social?


Cumulative

Percent

Sí 88 23,7 23,7 23,7

No 93 25,0 25,0 48,7

No ho sé 175 47,0 47,0 95,7

999 16 4,3 4,3 100,0

Total 372 100,0 100,0

PREGUNTA 44

Creus que el català està en perill de desaparició?


Cumulative

Percent

Sí 150 40,3 40,3 40,3

No 144 38,7 38,7 79,0

No ho sé 66 17,7 17,7 96,8

999 12 3,2 3,2 100,0

Total 372 100,0 100,0


SOCIOLINGÜÍSTIC

108

PREGUNTA 45

En cas AFIRMATIU, et preocupa?


Cumulative

Percent

Sí 157 42,2 57,9 57,9

No 62 16,7 22,9 80,8

No ho sé 43 11,6 15,9 96,7

999 9 2,4 3,3 100,0

Total 271 72,8 100,0

Missing System 101 27,2

Total 372 100,0

Documents

Els alumnes de l'Institut Montserrat i la llengua: estudi sociolingüístic