Embed Size (px)
Citation preview
redacció: 93 458 87 80 - [email protected] | anuncia’t: 93 530 96 22 - [email protected]
Publicació mensual · Desembre 2018 · Núm. 63 · liniatres.cat · Difusió controlada per OJD-PGDesplugues · sant joan despí · sant just desvernlíniatres
ESPLUGUES pàg 7La mort d’una donaatropellada per un patinetelèctric porta cua
SANT JUST pàg 9Llum verda als comptesdel 2019, que se centrenen política social
POLÈMICA pàg 8
Els regants del Llobregatporten l’ACA als tribunals
ESPORTS pàg 12
La Penya Esplugues tancaràl’any amb partits exigents
Sant Joan lidera l’incrementdel preu de l’habitatge
El metre quadrat s’ha encarit un 16% en mig any a la ciutat, l’augment més gran registrat a tot Catalunya pàg 8
pàg 7
Estrena deslluïdaEl nou centre comercial d’Esplugues obre portesamb obres per acabar i botigues tancades
NOVES TENDÈNCIES pàg 3
El Black Friday i el comerçelectrònic aboquen les petitesbotigues a adaptar-s’hi
RECONEIXEMENT pàg 9
La santjustenca Clara Seguraguanya el Premi Butacaa millor actiu teatral
3 |
líniatres.catDesembre 2018Reportatge
COMERÇ4La venda per internetestà canviant la temporada na-dalenca del comerç local. Entre al-tres motius, el comerç digital hapermès la implantació a Cata-lunya d’una nova tradició: elBlack Friday. Segons dades deRETAILcat, entitat que agrupaprop d’un 30% del comerç localcatalà, 3 de cada 4 persones hacomprat durant les promocionsdel “divendres negre”.Com ha explicat a aquesta pu-
blicació el president de RETAILcat,Joan Carles Calbet, tot i que el co-merç de proximitat ha registratbons dies de venda, es tracta d’u-na campanya que promou “certsdesequilibris”, perquè “es concen-tra la venda en uns dies concrets”.El fet és que el 50% de les compresfetes el cap de setmana del BlackFridayhan estat un “avançament”de les compres de Nadal.
Segons Calbet, a més, aques-ta nova campanya prenadalencaprovoca una certa “disparitat” en-tre els comerciants, ja que mol-tes botigues estenen les sevespromocions més enllà del di-vendres i moltes fins i tot lesmantenen durant una setmana omés. “L’únic que aconseguim ésdespistar el consumidor”, alertaCalbet.Des de RETAILcat proposen
contrarestar aquest fenomen ambla creació d’un “dia de la compralocal”, com es fa també als EstatsUnits el dissabte després del BlackFriday, però en una altra data.
L’EFECTE INTERNETTot i aquests factors que podrienser negatius, el comerç local esperaque aquesta campanya nadalen-ca sigui igual o fins i tot millor quela de l’any passat. “No hi ha cap
factor que ens faci pensar que pu-gui ser una mala campanya”, as-segura Calbet.Segons les dades de RE-
TAILcat, però, un 80% dels con-sumidors catalans tenen inten-cions de combinar la compra enbotigues amb la compra en línia.“La compra per internet és unacosa contra la qual no podemanar, perquè ha vingut per que-dar-se”, manifesta Calbet.El president de l’entitat de-
mana que es reguli la venda perinternet per equiparar-la fiscal-ment a la de “la venda física” i evi-tar l’evasió d’impostos en el mer-cat d’internet. Des de RETAILcatdestaquen que, a més, s’ha deconscienciar el client que la com-pra de proximitat té un retorn di-recte cap a la societat (en impos-tos que van cap a serveis socials)i també és més sostenible.
Canvi de paradigma» El creixement de la venda per internet obliga el petit comerç a repensar la seva campanya de Nadal
» Tres de cada quatre catalans han fet compres durant el cap de setmana del ‘Black Friday’
El Black Friday ha arribat per quedar-se. Foto: Kippelboy
DENÚNCIA4A Amazon, “lescondicions laborals, sobretotpel que fa a la salut, són moltprecàries, gairebé inexistents”.Així de contundent s’expres-sa José Luis Arias, represen-tant de Comissions Obreres alComitè d’Empresa d’un delsmagatzems que la multina-cional nord-americana té aCatalunya.Arias explica que el ritme
de treball a l’empresa és moltelevat i el volum de feina s’in-crementa en campanyes comel Black Friday o durant lesfestes de Nadal. A més, l’em-presa va augmentant la cà-
rrega de feina als treballa-dors i, si veu que poden pro-duir més, va consolidantaquests nous ritmes i volumsde treball.Tots els magatzems que
Amazon té per tot Europatreballen en aquestes condi-cions i, de fet, alguns centresvan fer vaga durant el BlackFriday per denunciar-ho.A banda, els sindicats van
organitzar una trobada a Lon-dres sota el lema “som hu-mans, no som robots” perunir-se davant la situació quepateixen a l’empresa de l’ho-me més ric del món.
Condicions laborals: l’altracara del comerç electrònic
| 4
líniatres.cat OpinióDesembre 2018
Dipòsit Legal: B 12320-2013Difusió controlada
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Publicitat: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció: Marga Moreno
Coordinador de Distribució: Daniel Manuel
Webs temàtics: Pere Giménez
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord i
Baix Maresme), Sònia Garcia (Vallès), Pau Massip
(l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas (Distric-
tes de Barcelona), Pau Arriaga (Esports i Xarxes),
Santi Capellera (Opinió), Anna Utiel, Víctor Ferran
i Lola Surribas Producció gràfica: Marta Vall-
llebrera Dept. Comercial:Yolanda Roca, Laura San-
salvador, Francesc Sevillano, Lola Gutiérrez i Toni
Enguix (Controller) Distribució:Yennil Viteri, Wiliam
Hernández i Andrés Meca.
La lupa
per Francesc Reina
La saviesa de la gent petita
Entre l'espasa i la paret hi ha un país onhabiten els miracles. No hi ha més opcióque creure en ell. Eduardo el va trobar nofa gaire per casualitat; la famosa frase delvell Einstein va reviure de sobte en la sevacuriositat nua de prejudicis, i es va ado-nar que era cert, que és imprescindibleuna biblioteca.Ell, que venia de ser expulsat del men-
jador social perquè cobrava una presta-ció mínima, va prioritzar elmenjar i va abandonar l'ha-bitació on dormia per esperarel més urgent: sentir de pri-mera mà com es mou el si-lenci de la nit.Allà va descobrir Tintín,
aquest xaval adult que des-granava emocionants misteris; CortoMaltès, l'últim representant d'un móndesaparegut fa molts anys; el CapitánTrueno lluitant entre cantonades en om-bra per portar-nos una llibertat impen-sable... Submergits en un món d'imatges,darrere les cobertes, s'obre un univers perexplorar més enllà dels murs, i al costatd'altres companyes, s'instruïa en els me-nesters socials acariciant lletres amb lapunta dels dits, xiuxiuejant un so sord,com si aprengués a llegir.Llavors aquest lloc es converteix en
una treva de la derrota. Gairebé místics,els cossos imperfectes donen voltes en-tre les parets. No és obra de l'atzar, aixònomés ho pot aconseguir un déu enig-màtic entre el va costum de buscar unsentit a aquest món tan impenetrable.Sembla com si preparessin una històriaminuciosa sobre el seu futur, un tractatque es podria recollir com un llibreperdut on escapar-se de fosques male-
diccions que els conduïssin a profundstúnels, com llibres enganyosos.Una comunitat sense lletres és un es-
pai sense horitzons. El pretext és molt mésque protegir-se del fred, de la calor, de lamala gent o d'una desaforada esperança.Allà en la comoditat de les butaques i latranquil·litat del sofà, és on la paraula ciu-tadania aconsegueix un sentit autèntic, unpelegrinatge a la recerca d'un llarg som-ni. Per aquest afany fa bona falta la mi-rada maternal de la directora, el gest ama-ble de l'empatia que sempre haurà de fer
front al comentari narcisista de les peti-tes diferències.Després, amb certa intolerància,
les autoritats presents, com una sectablasfema, es veuran obligades a infor-mar de les ordres extremes: hem de tan-car. Amb la seva infància perduda a so-bre, surten per trobar el seu lloc a l'in-fern. Aniquilats a la nit impia, infinita-ment solitaris, insisteixen en una divi-
nitat que delira, i marxen,pelegrins del no-res, aaquest altre habitatge, un-tant-se en la pell els diarisdel dia. Hi haurà més ganesde saber?Els que s'atreveixin a
jutjar els limitats, que sàpi-guen que hi ha eterns viatgers que tra-vessen qualsevol direcció, com nòma-des, amb el mateix desordre que alegrala solitud. Molta gent petita es mor a lavora del pou del qual mai no ha pogutsortir. Eduardo se n’ha anat aquest es-tiu mort de fred, però content de ser unamica més savi. Ens va llegar aquesta or-fandat absurda que tant costa d’em-passar-se. Tant de bo la seva memòriasuri pel menjador dels que no són res,i sobretot, que acompanyi a pessics elsque fan ús legal de l'estupidesa.
Molta gent petita es mor a la voradel pou del qual mai no ha pogut sortir,
mentre altres fan ús legal de l’estupidesa
“No he pronunciadola palabra Catalunya”,
dice Juan Marín, candi-dato de Ciudadanos, en el #Debate-AndaluciaRTVE. Ha hablado de “golpea la democracia” y “negociar en la cár-cel” cuando le preguntaban sobre de-pendencia. Pero se refería a un tema lo-cal de Granada.
El Twitter en paperAquí espiula
No era fácil prever unaentrada de Vox tan fuer-
te. Había competenciaapretada en la derecha y los temas es-trella ultras (machismo, racismo, anti-política...) no estaban altos en la agen-da. Pero menospreciamos el peso deldebate nacional. Ahí el caldo de cultivoera perfecto.
@apuente
Surto de la presó deLledoners, de veure en
@RaulRomeva. Sensaciód’interinatge; és ell qui hauria d’estaral capdavant del departament d'AccióExterior. Hem coincidit que cal seguirexplicant al món què passa a Catalunyai la nostra defensa dels valors demo-cràtics.
Borrell és el ministreque Espanya envia al
món a revertir la malaimatge de l'Estat. Un tipus que s'apro-fita d'informació privilegiada per be-neficiar-se'n. Segur que a Europa ho tro-ben d'allò més normal. Com posar po-lítics a la presó i pegar gent pacífica quevol votar.
@KRLS@AlfredBosch @DaniSUgart
Els semàfors
EquilisL’empresa promotora del centre comer-cial d’Esplugues va voler-lo obrir abansde Nadal després d’haver endarrerit laprimera inauguració. Però les obres noestan acabades i això ha provocat quealgunes botigues estiguin tancades.
pàgina 7
Atlètic Sant JustTot i que el passat mes de novembre vapatir algun mal resultat, el conjunt sant-justenc depèn de si mateix per tancarl’any liderant el grup 3 de Segona Cata-lana. Els d’Arnau Blanco ara tenen unpunt de renda sobre Júnior i Martorell.
pàgina 12
Clara SeguraL’actriu santjustenca ha guanyat
el Premi Butaca a la millor actriu pel seupaper a l’obra Les noies de Mossbank
Road. Aquest és un dels premis més va-lorats del teatre català, ja que el decidei-xen els espectadors amb els seus vots.
pàgina 9
| 6
líniatres.cat Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 2018
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
El Penya Esplugues perd la seva condició d’invicte a Lugo1
2Obre el carril bici que connecta Sant Just amb Barcelona
Antoni Poveda visita els presos polítics a Lledoners
Sant Just acollirà l’entrega dels premis culturals de la comarca
Adrià Carrasco descarta tornar de Bèlgica (per ara)
El + llegit líniatres.cat
3
4
5
Safata d’entrada
A les xarxes
Les millorsperles
Ja fa temps que als llocs on s’hande produir les discussions políti-ques i l’enfrontament de progra-mes i idees entre els diferents par-tits polítics s’estan desenvolupantuns espectacles d’allò més tristos,quan s’han perdut les formes d’e-ducació política, social i democrà-tiques. De moment, no s’ha arribata les mans com s’ha vist en algunsparlaments i fòrums polítics, peròpoc n’hi falta, per com els insults,desqualificacions i les mentides vanpujant de to, acabant amb barallesde pati d’escola o de taverna, ambla presidència intentant, senseèxit, calmar la grada.Modernament s’ha posat en
pràctica que quan una criatura escomporta malament, fa una rebe-queria o una malifeta se l’envia al“racó de pensar”. Allà s’estarà unsminuts per calmar-se i potser ar-ribar a entendre que ha actuat deforma incorrecta, i la persona queestà tutelant-la li farà les oportu-nes recomanacions perquè canviïd’actitud i no hi torni.Potser seria hora que la pre-
sidència de la Cambra, quan elsoponents entressin en una pica-baralla fora d’uns mínims d’edu-cació i comportament correcte,enviés els contendents al “racód’insultar”, que estaria en una ha-bitació, fora de la sala general, queseria degudament condicionada,insonoritzada i sense objectescontundents a l’abast, no fos casque prenguessin mal en la conte-sa. Allà tindrien l’oportunitat depoder-se dir el nom del porc, es-bravar-se en privat i no donar eltrist espectacle públicament, pera vergonya dels que comparteixenescó i per decepció dels que els hipaguem el sou.
Al racó d’insultarper Jordi Lleal
Quan ens vinguin a buscarper @ModernetdeMerda
Casado desitjant afusellar el dis-sident en cada declaració. Her-nando penjant vídeos en quèiguala independentisme i nazis-me. Mitjans de comunicació ava-lant-ho als seus informatius. ATwitter la Guardia Civil fent likesa VOX. La Falange, tranquil·la-ment, ocupant el mantell de laVirgen del Pilar. Les agressionsa Femen. L'auge i la impunitat del'extrema dreta arreu. Home-natges gratuïts i públics al dicta-dor i al franquisme. I una prete-sa esquerra que s'ho mira sensesentir-se interpel·lada.Tot va cap a una mateixa di-
recció, la de situar l'indepen-dentisme (i una determinadaesquerra) a la diana. La diana,cada cop més, literal. Només calanar repassant les imatges delque s'està vivint en aquest país.Són clares, explícites, loquaces.Tot va cap a una mateixa di-
recció i encara hi ha qui afirmaque la història ara ja no pot re-petir-se, com si no fes segles imil·lennis que els homes repetimla història. I encara hi ha qui creuque al segle XXI les coses van d'u-na altra manera i les prioritats dela gent són unes altres, com si elshumans no ens haguéssim de-mostrat infinitat de vegades que,de cop, la passió malaltissa per lapàtria ens altera aquestes prio-ritats i ens fa monstres.I encara hi ha qui declara que
Europa no ho permetrà, com sino fos precisament Europa la que
bressola aquest terror per tota laseva geografia.Podem negar-nos-ho tant
com vulguem, podem tractar debojos tots aquells qui gosin rela-cionar el pitjor passat amb el pre-sent, però ara ja queden pocsdubtes que es va cap a una pèr-dua de drets i llibertats, cap a unnacionalisme foll i agressiu unaaltra vegada i cap a l'eliminacióde tot allò que no combregui ambla violència patriòtica estatal.Un moment òptim, doncs,
per recuperar l'article d'AndreuBarnils de dissabte passat i perplantejar-nos dues preguntesmés (a respondre al més aviatpossible):1. Què farem cadascú de nos-
altres quan siguem conscientsque poden venir a buscar-nos.¿Estarem disposats que ens vin-guin a buscar, o ho evitarem re-nunciant a creure en els nostresideals per entregar-nos -no sen-se remordiments- al silenci cò-mode del feixisme?2. Què faran amistats i fami-
liars quan vegin que ens vénen abuscar. ¿Estaran disposats a im-pedir o denunciar que ens vénena buscar, o renunciaran a creu-re en la seva gent per entregar-se-no sense remordiments- al si-lenci còmode del feixisme?Cadascú de nosaltres se sap lo
seu i és capaç d'intuir les seves res-postes. I si hi ha algú que encarano, ha de saber que arriba el mo-ment de començar a intuir-les.
Primer atropellament mortal amb un patinet elèctric. Va passara Esplugues de Llobregat, quan una dona de 92 anys va moriratropellada per dos joves que circulaven en un aparell d’a-
questes característiques. Es tracta del primer accident mortal cone-gut a Catalunya d’aquest tipus.
El franquisme "no era una dictadura" i el feminisme és "unaactitud agressiva". Així pensa el candidat de Vox per Màla-ga, Eugenio Moltó, el qual assegura també que el movi-
ment LGTBI ensenya coses que els menors "no estan preparatsper entendre".
Han condemnat l'asseguradora Zurich a indemnitzar amb unmilió d’euros una pacient que va quedar incapacitada a cau-sa d'un retard en el diagnòstic d'un ictus, que a l'Hospital de
Calella (Maresme) van confondre amb una intoxicació de cànnabis.La pacient arrossega com a seqüeles una invalidesa absoluta.
El científic xinès que va modificar genèticament dos na-dons ha defensat l'experiment i ha anunciat un segon em-baràs. He Jiankui afirma que les nenes van néixer "sanes i
felices" mentre el ministeri de Ciència de la Xina diu que està"molt preocupat" pel cas.
Alfred i Amaia, famosos després del seu pas per OperaciónTriunfo, haurien trencat la seva relació sentimental després de més d'un any junts. La revista ‘Lecturas’ ha publicat en
portada les imatges que confirmarien la presumpta ruptura, les quals de seguida han corregut per la xarxa.
@MarPoyato: La jutgessa del Cas Màsterprocessa Cristina Cifuentes i la deixa a unpas del judici. Està acusada d'un delicte defalsificació de documents públics.
@jmangues: Borrell: “Als EUA l’únic que vanfer va ser matar quatre indis”. Qui diu qua-tre diu més del 80% dels indígenes exter-minats, no? Quin ridícul i quina vergonya.
#ALaCordaFluixa
@AlbanoDante76: La vaga del personalsanitari ho ha remogut tot. Tots els partitsque han estat al poder són responsablesde la situació -en diversa mesura- .
#FiDeLaVaga #AUnPasDelJudici
líniatres.cat Desembre 2018
Esplugues
7 |
COMERÇ4Obrers treballant imoltes dificultats per circular.Això és el que es van trobar els visitants i clients que van anar alnou centre comercial Finestrellesel dia de la seva inauguració, elpassat 27 de novembre. Unasetmana després, encara hi habotigues que no han pogut aixe-car la persiana ni saben amb cer-tesa quan ho podran fer. A tra-vés de les xarxes socials, moltsclients han criticat la falta de pre-visió d’algunes cadenes com Me-dia Markt o Alcampo perquès’han trobat les portes de lesbotigues tancades després queles marques fessin promoció dela seva obertura anunciant des-comptes i altres ofertes.Un dels altres problemes més
importants està sent la dificultatper circular a la zona. Tot i queels promotors del projecte vanassegurar que el trànsit millora-ria quan s’acabessin les obres, elsclients que van al centre comer-
cial amb cotxe estan tenint moltsentrebancs per entrar i sortir del’aparcament, ja que les duesconnexions directes a la rondaprevistes al projecte encara noestan enllestides.Segons Equilis, l’empresa
belga que ha impulsat aquestprojecte de més de 120 milionsd’euros, la intenció és queaquests accessos estiguin obertsa mitjans d’aquest mes.
PROTESTES DELS VEÏNSPer altra banda, la plataformaNo al Pla Caufec, que s’ha opo-sat al projecte des del principi,s’ha manifestat contra l’obertu-ra del centre comercial. La pri-mera protesta va ser el mateix 27de novembre, el dia de la inau-guració, i l’altra divendres 30,dia en què diferents activistes esvan encadenar als bancs que hiha al centre comercial.
Membres de la plataforma es van encadenar als bancs. Foto: No al Pla Caufec
Els problemes desllueixenla inauguració de Finestrelles» Els promotors del projecte van obrir el centre comercial el 27 denovembre amb les obres per acabar i algunes botigues tancades
El Ple aprova un pressupost de 46 milions per a l’any vinent
ECONOMIA4El Ple del passat 21de novembre va aprovar el pres-supost municipal per a l’anyque ve, que suma un total de45,9 milions d’euros. Aquesta xi-fra suposa una reducció de gai-rebé el 4% en comparació ambels comptes d’aquest any, unfet que l’alcaldessa Pilar Díaz jus-tifica dient que “a finals de cadamandat municipal” es redueixenles subvencions que l’Ajunta-ment rep de les altres adminis-tracions.Segons el consistori, 6,2 mi-
lions d’euros dels comptes ani-
ran destinats a inversions. Laprincipal partida, que s’empor-tarà uns 3 milions, serà perconstruir l’Auditori. Un altremilió es dedicarà a les obres delCentre Sociocultural i Esportiude Can Vidalet i la resta serviranper millorar les instal·lacionsesportives i per adquirir habi-tatge social.El govern del PSC va aprovar
els comptes gràcies al suport deCanviem i els regidors no adscritsi l’abstenció del PP i el PDeCAT.Els representants d’ERC, ICV, laCUP i Cs hi van votar en contra.
Mor una dona atropelladaper un patinet elèctric
SUCCESSOS4Una dona de 92anys va morir atropellada per unpatinet elèctric aquest agost, se-gons va avançar el diari El País elpassat 28 de novembre. El rota-tiu explica que dos joves conduïenun d’aquests vehicles per la ram-bla del Carme quan van toparamb la dona, que de l’impacte vacaure a terra i es va donar un fortcop al cap. Els serveis d’emer-gència la van traslladar a l’hospi-tal, on va ser ingressada en estatgreu i va acabar morint.El mateix mitjà diu que és la
primera víctima mortal provocada
per un atropellament d’un patinetelèctric i afegeix que els dos jovess’enfronten a un procés penal.En una entrevista a Antena 3,
el jove de 19 anys que conduïa elpatinet ha assegurat que no esta-va fent servir cap mòbil, com ha-vien dit diferents mitjans. Ell i elseu acompanyant, menor d’edat,estaven consultant la ruta que ha-vien de seguir al telèfon, però as-segura que ell no va agafar en capmoment el mòbil. A l’entrevista,el conductor afegeix que anava apoc a poc perquè era conscientque estava en una rambla.
Elaboren un nou protocolcontra la violència masclista
IGUALTAT4L’Ajuntament i laDiputació han col·laborat en l’e-laboració d’un nou protocol perabordar, des de la prevenciófins a la detecció, atenció i recu-peració, la violència masclista. El document recull com
s’han de coordinar tots els ser-veis que intervenen en aquests ti-pus de casos i quina resposta hande donar a les dones maltracta-des i als seus fills per cobrir lesnecessitats que tenen.
El nou protocol actualitza elque es va elaborar el 2005 ambl’objectiu que la ciutadania pu-gui detectar la violència mas-clista i lluitar per erradicar-la.La presentació del document
va ser un dels actes que es van fera finals de novembre per com-memorar el Dia Internacionalper l’Eliminació de la Violènciacontra les Dones, que és el 25 denovembre. També es va fer unamarxa comarcal.
Societat |Mor un home després d’una persecució policial La víctima tenia 31 anys i va morir l’1 de desembre a la matinada després de conduir
temeràriament pels carrers de la ciutat. Els Mossos expliquen que l’home es va presen-tar a la comissaria de Sant Feliu molt alterat i que va marxar abans de poder-lo atendre.
líniatres.cat Desembre 2018
| 8
Sant Joan Despí
HABITATGE4Sant Joan Despí ésla primera ciutat de Catalunya onha pujat més el preu de l’habi-tatge durant els primers sis me-sos de l’any, amb un incrementdel 16,1% des del gener fins aljuny. Així ho diu l’informe queanalitza la situació econòmica deCatalunya, elaborat pel centred’estudis del BBVA. L’anàlisitambé diu que la ciutat és un delsmunicipis on els preus han pu-jat més des de la caiguda que hiva haver com a conseqüència del’esclat de la bombolla immobi-liària. Concretament, la pujadadel preu ja supera el 35%.Si es miren els preus, aques-
ta pujada s’ha traduït en un cost
del metre quadrat que, des delmaig, supera els 3.000 euros, se-gons l’anàlisi que elaboren dife-rents portals immobiliaris.
PRESSIÓ METROPOLITANAUn dels punts que destaca l’in-forme del BBVA és que l’encari-ment de l’habitatge està afectant,bàsicament, els municipis del’àrea metropolitana més propersa Barcelona.
Per intentar frenar aquestaugment i donar una resposta alproblema d’habitatge que patei-xen els veïns i veïnes de la ciutat,aquesta tardor el govern d’An-toni Poveda va anunciar un plaque, en dos anys, preveu cons-truir 280 pisos protegits. Elshabitatges, que seran de venda ode lloguer, es faran en set pro-mocions repartides pels dife-rents barris de la ciutat.
La ciutat lidera l’encariment dels preus a l’àrea metropolitana. Foto: Ajuntament
El preu dels pisos es disparael primer semestre de l’any
» La ciutat lidera l’encariment de l’habitatge a l’àrea metropolitana» El preu del metre quadrat supera els 3.000 euros des del maig
Els regants del Llobregatporten l’ACA als jutjats
TRIBUNALS4La comunitat deregants del Canal de la Dretadel Riu Llobregat ha deciditpresentar un contenciós admi-nistratiu al Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya (TSJC)contra l’Agència Catalana del’Aigua.Els pagesos que aprofiten les
aigües superficials per regar elsseus camps consideren que l’a-gència pública s’ha equivocatdesestimant les seves al·lega-cions davant el veto d’Agbar perentrar a la Comunitat d’Usuarisd’Aigües del Delta del Llobregat.
Els regants volien formar partd’aquest òrgan gestor de l’aiguaper implicar-se en els proble-mes que afecten la part baixa delriu, però asseguren que Agbar noho va acceptar perquè, per nom-bre d’usuaris i de concessions, elspagesos es convertirien en el se-gon grup de més pes a l’òrgan.El TSJC ja ha admès la de-
núncia a tràmit i ja ha començata estudiar la documentació pre-sentada per Jordi Codina, l’ad-vocat de la Comunitat de regants,que assegura que ha començat “laguerra de l’aigua del Llobregat”.
L’Ajuntament edita un llibreper difondre l’obra de Jujol
CULTURA4Repassar la trajec-tòria de l’artista i mostrar l’ex-traordinari llegat que va deixarl’arquitecte Josep Maria Jujol.Amb aquests objectius, el con-sistori santjoanenc ha editat elllibre ‘El geni de les formes. Jo-sep Maria Jujol i Sant JoanDespí’. L’obra, escrita per Ma-ria Coll, serveix per homenatjarl’arquitecte i donar a conèixertotes les construccions que, du-rant la seva vida, va fer a la ciu-tat aquest virtuós de l’arquitec-tura, estret col·laborador d’An-toni Gaudí.
El llibre, que ha comptatamb el suport d’Agbar per edi-tar-se, recull la relació de Jujolamb Sant Joan Despí fins a laseva mort.L’acte de presentació de l’o-
bra, emmarcat en la celebració del’Any Jujol140, es va fer el passat21 de novembre i va servir perprendre el relleu a les JornadesGastronòmiques, que del 4 d’oc-tubre a l’11 de novembre vanservir 1.400 menús Jujol, unsàpats inspirats en l’obra de l’ar-quitecte modernista, que aquestany en fa 140 que va néixer.
La ciutat acull les jornadesde patrimoni de la comarca
PATRIMONI4La Torre de laCreu va ser l’espai escollit peracollir la novena edició de lesJornades de Patrimoni del BaixLlobregat, organitzades pel Cen-tre d’Estudis Comarcals, que esvan celebrar divendres 30 de no-vembre.Aquest any, el programa es
va centrar en el llegat de les do-nes sobre el patrimoni amb undoble objectiu: generar un dis-curs que trenqui amb la visió i la
narrativa marcada per la visiódels homes i reivindicar el pa-trimoni vinculat a l’activitat deles dones.Per això, a banda de les con-
ferències i els debats que es vanfer, a la tarda també es va orga-nitzar una ruta per la ciutat perpoder veure el llegat patrimonialque han deixat les dones a la ciu-tat. A més, aquest any una de lesxerrades va tenir com a prota-gonista l’Any Jujol.
Inclusió | Comencen les XIV Jornades de la DiscapacitatSota el lema ‘Trencadís: de la diversitat a l’encaix’, la ciutat celebra una nova
edició de les Jornades de la Discapacitat, per mostrar les múltiples capacitats deles persones amb diversitat funcional i per fomentar-ne la inclusió a la societat.
A la ciutat, el preudel metre quadratha pujat un 16%de gener a juny
líniatres.cat Desembre 2018
9 |
Sant Just Desvern
ECONOMIA4El govern munici-pal format pel PSC, ERC i Mo-vem Sant Just ha aconseguitaprovar els pressupostos localsper a l’any que ve només amb elsvots a favor dels tres partits queformen la coalició de govern.Com va recordar l’alcalde JosepPerpinyà al Ple, que es va cele-brar el passat 30 de novembre,aquests comptes seran els últimsdel mandat abans de les elec-cions municipals del maig queve. Tot i això, la coalició pro-gressista no va aconseguir el su-port de l’oposició. Els represen-tants del PDeCAT i Ciutadansvan abstenir-se i el regidor del PPno va poder anar al Ple.Des del govern local, els tres
partits asseguren que aquestscomptes se centren en polítiquessocials, com per exemple la in-versió per fer el Pla de SalutMental, la partida destinada alPla d’Equipaments o la que esdedicarà al Pla d’Acció Cultural.
El pressupost de l’Ajunta-ment serà de 25,3 milions d’eu-ros i el de l’empresa públicaPromunsa d’uns 8,9 milions.Segons el govern local, això sig-nifica un increment d’un 2% encomparació a les xifres de l’anypassat.Una part important dels in-
gressos arribarà a través d’uncrèdit de 2,05 milions d’euros fir-mat el passat 19 de novembre per
la tinenta d’alcalde GeorginaPol amb la Diputació.Al mateix Ple, tots els partits
es van posar d’acord per dema-nar a la Conselleria d’Ensenya-ment el deute pendent de l’Es-cola Bressol Marrecs des del2014 fins al 2017. La Generalitatdeu a l’Ajuntament 588.500 eu-ros i, si no els paga, el consisto-ri presentarà un recurs contra elGovern català.
El Ple va aprovar el pressupost sense vots en contra. Foto: Ajuntament
Llum verda als comptes del2019 centrats en política social» L’últim pressupost del mandat arriba als 25,3 milions d’euros
» També es van aprovar els comptes de l’empresa pública Promunsa
Clara Segura guanya el PremiButaca a millor actriu teatral
RECONEIXEMENT4L’actriusantjustenca Clara Segura vaguanyar el premi a la millor ac-triu teatral de la temporada pelseu paper a l’obra Les noies deMossbank Road, on va com-partir escenari amb Marta Mar-co i Cristina Genebat.De fet, totes tres estaven no-
minades al mateix premi, peròva ser l’actuació de Segura la quees va acabar emportant el guar-dó a la millor actriu teatral de laXXIV edició dels Premis Butaca,que aquest any es van entregaral Teatre-Auditori de Sant Cugat
del Vallès el passat 26 de no-vembre.
UN ÈXIT QUE TORNAL’obra, dirigida per Sílvia Munt,explica la història de tres ami-gues que comparteixen pis du-rant dos anys i com les situa-cions que viuen juntes les aju-den a madurar. La bona críticarebuda ha fet que La Villarroeltorni a portar Les noies deMossbank Road a la cartellera.L’obra es podrà veure a partirdel 25 d’abril de l’any que ve ala sala barcelonina.
Rosalía s’emporta el premi ala Personalitat de la comarcaCULTURA4La jove cantant deflamenc sesrovirenca no deixa derebre premis. L’endemà deguanyar dos Grammy llatins aLas Vegas per la cançó Mala-mente, Rosalía va ser guardo-nada amb el Premi PersonalitatBaixllobregatina de l’any en ladesena edició dels premis Re-coneixement Cultural del BaixLlobregat, que va entregar elCentre d’Estudis Comarcals enuna cerimònia que es va celebrardivendres 16 de novembre a l’A-teneu.De fet, el mateix Ateneu va
ser un dels guardonats amb elPremi Josep Maria Jujol i Gibertde Patrimoni Cultural. El guar-dó reconeix la difusió dels valorsde la cultura catalana que ha fetdes de la seva fundació l’entitat,que aquest any celebra el cente-nari.Una altra de les guardonades
d’aquesta edició va ser l’arxive-ra de Sant Joan Despí, Montse-rrat Duran Albareda, que va re-bre el Premi Llorenç Preses iPuig de Recerca per la seva in-vestigació sobre la figura de l’ar-quitecte Josep Maria Jujol.
Campanya per impulsarel comerç local per Nadal
COMERÇ4A mitjans de no-vembre van aparèixer algunscartells anunciant un nou centrecomercial que es diria tresSants.A través de les xarxes socials, al-guns veïns es van preocuparperquè pensaven que a la ciutates faria un nou projecte urba-nístic que la transformaria com-pletament, com ha passat en al-tres punts de la comarca.En realitat, es tractava de la
nova campanya per promocio-
nar el comerç local que han tor-nat a idear, conjuntament, SantJust, Sant Joan Despí i SantFeliu de Llobregat.L’objectiu és que els veïns no
hagin de marxar fora del seu po-ble per comprar, ja que els tresmunicipis tenen diferents eixoscomercials amb 800 botigues,400 restaurants i 500 serveispreparats per satisfer totes lesnecessitats dels clients durant lacampanya de Nadal.
Solidaris | Recullen un milió de taps en cinc mesosL’Associació de Veïns de la ciutat ha rebut un diploma de la Fundació SEUR perhaver recollit un milió de taps de plàstic en només cinc mesos. Aquest material esven a plantes de reciclatge i els diners obtinguts es destinen a finalitats solidàries.
| 10
líniatres.cat Desembre 2018 Pàgines especials
4Catalunya està estretament lli-gada al voluntariat i cada cop sónmés les persones que s’hi dedi-quen, incorporant-se a un extensteixit associatiu en constant crei-xement: el 44% de les actuals en-titats van ser creades el segle XXI,aspecte que demostra el dinamis-me del sector. A més, segons un in-forme recent promogut per la Ge-neralitat de Catalunya, el 51% deles entitats tenen programes de vo-luntariat, dada que planteja la ne-cessitat de cercar vies de suport ales entitats per fer possible quecada vegada més gent faci el pasde connectar-se al voluntariat.
El voluntariat és una manerad’implicar-se en la construcció dela societat i de formar part activa enla seva transformació. La seva con-tribució és bàsica per generar pro-grés i benestar social, a través de laimplicació ciutadana i del com-promís col·lectiu vehiculat a travésde la societat civil organitzada.
Els àmbits d’activitat més pre-sents són el de l’acció social i el dela cultura, però n’existeixen moltsaltres com el medi ambient, l’es-port, la cooperació o la lluita veïnal,un ventall de possibilitats capaç defer que tothom trobi el tipus de vo-luntariat que s’adeqüi a les seves in-quietuds i desitjos. Per això, és bà-sic que aquesta oferta estigui re-collida en un únic espai que facili-
ti la cerca, tant per afinitat com perproximitat.
Atesa la necessitat, el Depar-tament de Treball, Afers Socials i Fa-mílies -a través de la Direcció Ge-neral d’Acció Cívica i Comunitària-ha dissenyat i posat en marxa elweb ‘Connecta’t al voluntariat’(connectat.voluntariat.gencat.cat),que recull l’oferta de les entitatsexistents i que facilita l’accés delsciutadans al món del voluntariat.
‘Connecta’t al voluntariat’ ésuna plataforma tecnològica quepermet trobar l’activitat de volun-tariat ideal per a cada persona i, al-
hora, simplifica i automatitza la cer-ca de nous voluntaris a les entitatssense ànim de lucre.
És, de fet, un espai de trobadade les entitats de voluntariat i de lespersones que volen fer voluntariata Catalunya, que millora la visua-lització de les diferents propostesde voluntariat que fan les entitats,alhora que permet a les personesque volen fer voluntariat regis-
trar-se a la plataforma, triar les se-ves preferències (tipus d’activitatpreferida, disponibilitat horària,àmbit geogràfic...) i trobar aquellaoferta que s’adapta més a les sevesnecessitats.
Per fer-ho possible, s’ha im-plementat una tecnologia quecombina diferents paràmetres,cosa que permet generar millorsrecomanacions de voluntariat: laplataforma analitza les propostesde voluntariat i recomana aquellesque millor s’ajusten al perfil i a lespreferències de cada persona.
A més, s’hi podran buscar itrobar propostes de voluntariat, fil-trades per la seva temàtica, pel ti-pus de tasca a desenvolupar dinsl’entitat, per municipi... La plata-forma llistarà les propostes de vo-luntariat segons les preferències se-leccionades.
Amb aquesta iniciativa, la Ge-neralitat de Catalunya pretén ani-mar moltes més persones a de-mostrar el seu compromís percanviar el món que les envolta iaconseguir que se sumin a lesmés de 500.000 persones que jafan voluntariat i que, dia rere dia,amb la seva acció voluntària,transformen la vida de moltespersones, convidant els que no hohan fet encara a trobar la pro-posta més adequada que canviïtambé la seva.
Impuls al voluntariat» La Generalitat crea el portal ‘Connecta’t al voluntariat’ amb l’oferta de les entitats existents » A Catalunya hi ha entre 23.000 i 25.000 entitats que tenen uns 510.000 voluntaris
aUna tercera part de les organitzacions només tenen entre 3 i 30 persones associades.
aEl temps de dedicació setmanal al voluntariat més freqüent és de fins a 5 hores setmanals (64%).
aEls àmbits d’activitat més presents són el de l’acció social i el de la cultura, amb un 28% i 25%.
aLa forma jurídica predominant és l’associació -el 85% de les entitats ho són-.
aEl 43% de les entitats fan la seva activitat només en el mateix municipi on tenen la seu.
aEl 42% de les entitats disposen d’uns recursos econòmics anuals que no superen els 15.000 euros.
aPel que fa a les seus de les entitats, en el 44% dels casos se situen en espais públics cedits.
aPer edats, són les persones més joves i més grans les que més temps dediquen al voluntariat. El 60% de les persones voluntàries són dones.
aPràcticament la meitat de les persones voluntàries (48%) compten amb estudis superiors i, en conjunt, tenen un nivell d’instrucció elevat.
aPel que fa a la dedicació principal, el 43% treballa i el 29% es troba jubilat/da.
El voluntariat, en xifres
El nou web facilital’accés dels ciutadansal món del voluntariat
Dia rere dia, 500.000 persones ja fan voluntariat i transformen la vida de moltes altres persones. Fotos: Departament de Treball, Afers Socials i Família
connectat.voluntariat.gencat.cat
11 |
líniatres.catDesembre 2018Pàgines especials
connectat.voluntariat.gencat.cat
4La Maria té 71 anys. És de la Fun-dació Santa Teresa del Vendrell i fade voluntària des que tenia 18 anys.Va exercir de quiromassatgista
durant 45 anys.A banda de les seves aficions
com ara anar a caminar, la jardine-ria o llegir, va començar a ser vo-luntària des de molt jove perquè,en paraules seves, “neix de mi. Ésuna cosa que ja la porto a dins. Im’hi sento molt bé. Per mi, ser vo-luntària és un sentiment. És unaajuda als altres”.La Maria va conèixer la seva enti-
tat fent txi-kung. Allà, mentre practi-cava el txi-kung, li van demanar sivolia fer de voluntària amb una per-sona que volia anar a fer txi-kung ino podia anar-hi sola. A la Maria li va
faltar temps per dir que és clar, quel’acompanyava. I així és com va co-mençar al centre de Santa Teresa.Un cop cada 15 dies hi dedica un
matí. A banda d’acompanyar perso-nes al txi-kung, la Maria fa massat-ges a les persones que li demanen,aprofitant els seus coneixementscom a quiromassatgista: “Hi ha per-sones a qui els fa mal l’esquena, ad’altres és la circulació de les cames.I llavors jo desenvolupo el que he fettota la meva vida.”La Maria diu que el voluntariat li
ha aportat moltes coses: “M’aportaque creixo. Cada dia em fa créixermés. Fer voluntariat és humanitzarl’ésser humà, perquè estem moltdeshumanitzats. Hi ha un materialis-me molt gran.”
Maria Lladó / Voluntària a la Fundació Santa Teresa del Vendrell
4L’Alba és una educadora socialde 25 anys que forma part del’entitat Orfeó Popular Olotí desque en tenia quatre. Li agrada el teatre i ballar i,
per aquest motiu, sempre ha es-tat molt vinculada a l’Orfeó.L’Alba no s’havia plantejat
mai fer de voluntària. Van ser lescircumstàncies que la van portara ser-ho: “I estic molt contentaque m’hi hagin dut. Perquè real-ment aquí em sento molt a gust.Per mi, ser voluntària és aconse-guir el que t’omple de la vida apartir d’ajudar les persones a feruna activitat conjunta”.Va conèixer l’Orfeó Popular
des de molt petita, perquè elsseus pares ja hi havien estat vin-
culats a través de les sardanes itambé del teatre i la van portardamunt d’un escenari a fer ‘Elspastorets’ amb només dos me-sos d’edat.En créixer, es va implicar del
tot amb l’entitat i actualment esfa càrrec d’animar els més pe-tits i els joves a fer teatre. Peraixò, és ella qui organitza unaobra anual cada any on puguinparticipar-hi. L’Alba anima altres perso-
nes a fer de voluntàries bus-cant la millor opció a partir deles aficions que cadascú tin-gui. “Tota persona té una afi-ció. Si té ganes de fer volunta-riat, jo l’animo que ho faci per-què és molt gratificant.”
Alba Soler / Voluntària a l’Orfeó Popular Olotí
4El Vicenç té 67 anys i fa 5anys que fa de voluntari al Ca-sal Lambda de Barcelona. Va treballar de professor
d’institut ensenyant CiènciesSocials, Geografia i Història i faset anys que es va jubilar.La seva gran afició és el tea-
tre -hi va cada setmana- i tam-bé... l’amistat. “L’amistat és unaaltra de les meves aficions. M’a-grada molt connectar amb lagent, parlar i tenir amics i ami-gues”, explica.El Vicenç va decidir ser vo-
luntari perquè des que eraadolescent sempre ha tingutun neguit participatiu, de fercoses al llarg de la vida. Desdels moviments socials de ba-
rri fins als moviments sindica-listes en contra de la dictadurafranquista. “Quan em vaig jubilar, vaig
decidir que alguna cosa méshavia de fer i, com que no ha-via dedicat gaire temps a la co-munitat LGTBI, vaig pensar queara ja em tocava, i per això es-tic aquí”, explica. Com a volun-tari, participa en la preparaciód’activitats culturals del CasalLambda, com la Mostra de Ci-nema Gai i Lesbià.Quan se li pregunta com ani-
maria una persona a fer-se vo-luntari, ho té clar: “La vida és cur-ta, i perquè sigui intensa cal im-plicar-se en les coses que a un liagradin i llençar-se a la piscina”.
Vicenç Ferrer / Voluntari al Casal Lambda
| 12
Esports
Tres darrers exàmens abans deles vacances. El sènior femení dela Penya Esplugues afrontaràjornades exigents en aquests da-rrers partits de l’any. Les de Ro-bert Caneda, que després de 10jornades són terceres amb 25punts, voldran posar punt final aaquest 2018 amb les millors sen-sacions possibles sobre el parquet.En aquest mes frenètic (que
va començar amb un triomf per1-5 a Majadahonda), les blanc-i-vermelles es jugaran l’oportuni-tat per prendre-li la segona posi-ció a l’Atlético Féminas el pròximdissabte 8 a partir de les quatre dela tarda al CEM Les Moreres.Les espluguines sumen un puntmenys que les matalasseres.Després d’aquest partidàs, el
conjunt de Caneda viatjarà a Al-
corcón durant el tercer cap de set-mana del mes (l’horari encara nos’ha anunciat), mentre que l’últimpartit de l’any serà, previsible-ment, el dissabte 22 a Les More-res contra l’Ourense.
INTRACTABLESPer la seva banda, el primerequip masculí continua en plenaforma i, després d’11 jornades,
s’ha situat al capdavant del grup2 de la Tercera Divisió.La ratxa del conjunt blanc-i-
vermell és de set victòries segui-des i, abans de l’aturada de lacompetició per Nadal, voldranque arribi a les nou. Per fer-ho, elsd’Alfredo García viatjaran a la pis-ta de l’FSC Sant Esteve Sesrovi-res (el dissabte 15) i rebran el CESant Julià (set dies després).
La temporada de les espluguines continua sent excel·lent. Foto: FCF
La Penya Esplugues tancaràl’any amb tres partits exigents» Les de Robert Caneda es jugaran la segona posició contra l’Atlético» El sènior masculí es dispara i es col·loca líder del grup 2 de Tercera
L’Atlètic Sant Just no perdpistonada i segueix líder
FUTBOL4Malgrat que el no-vembre no ha estat el seu millormes, l’Atlètic Sant Just continualíder del grup 3 de Segona Cata-lana. Els santjustencs, però, vanveure com durant el mes de no-vembre els seus dos perseguidors,l’Atlètic Júnior i el CF Marto-rell, li retallaven la distància.Els d’Arnau Blanco sumen
ara un punt més (30) que els va-llesans i que els martorellencs, iabans de poder gaudir d’unes set-manes de vacances visitaran elSan Mauro (el dia 15) i rebran elFontsanta-Fatjó (el dia 22).
Per la seva banda, l’Esplu-guenc continua sense acumularuna sèrie de bons resultats quepermeti que l’equip s’acosti a lazona alta, tot i que, de moment,els d’Esplugues també tenen uncert coixí sobre les posicionsmés perilloses de la taula.L’equip va encetar el mes
perdent a casa contra l’Atlètic Vi-lafranca (0-2) i abans de l’atura-da nadalenca jugaran al Torrentde Llops, el camp del CF Marto-rell (el pròxim diumenge 16) i re-bran la visita de la Peña UniónDeportiva Málaga (el dia 22).
Esplugues i Sant Joan volenacabar el 2018 amb bon peuHANDBOL4L’any natural en-cara la seva recta final, i la Pri-mera Nacional masculina no éscap excepció; per això, l’HandbolEsplugues i l’Handbol Sant JoanDespí voldran posar el punt finala aquest 2018 de la millor ma-nera possible.Els espluguins continuen a la
zona alta de la classificació (sisensdesprés d’11 jornades) malgrathaver patit un petit sotrac a mit-jans del mes passat. Ara, però,sembla que han passat pàginadesprés de les dues victòries con-tra el Sant Esteve i el Palautor-
dera, i abans de la pausa nada-lenca jugaran contra la UE Sarriàa casa, viatjaran a Sant Cugat i re-bran el CH la Salle Montcada.En canvi, els santjoanencs
continuen alternant resultats po-sitius i negatius, circumstànciaque no els permet abandonar lazona més pròxima al perill. Elsblanc-i-vermells, que han ence-tat el mes perdent a Sant Quirze,rebran el Balonmano La Roca eldissabte 8, viatjaran a la pista delJoventut Handbol Mataró el dia15 i tancaran l’any jugant el dia 22contra el CH Sant Esteve.
Carlos Merlos i Roser Españolguanyen el 6è Trail CollserolaATLETISME4Carlos Merlos i Ro-ser Español van ser els gransvencedors de la sisena edició delGran Trail de Collserola que es vadisputar el passat 24 de novem-bre, una prova que va portarmés de 300 atletes a recórrer 76quilòmetres pel massís.L’atleta del One Life Team va
ser el més ràpid de tots, aconse-guint completar l’itinerari enmenys de set hores; Merlos vaaturar el cronòmetre en sis hores,
54 minuts i 31 segons, liderant laprova en solitari a partir del segontram. El danès Peter Arnoldsen vaser segon i Miguel Ángel Gonzá-lez va completar el podi.Per la seva banda, la corredo-
ra de la Unió Excursionista Ur-gellenca també va dominar cla-rament el Trail, aturant el cronoen vuit hores, 33 minuts i 11 se-gons. L’alemanya Julia Fatton espenjaria la medalla de plata, i latxeca Magda Ejkoa el bronze.
Pau ArriagaESPLUGUES
Voleibol | Xàtiva, Cajasol i Almería, últims rivals del CV EspluguesEl 2018 toca a la seva fi i el Club Vòlei Esplugues, que ha perdut algunes posicions a la classificaciódel grup B de la Superliga 2. Abans de poder gaudir de prop d’un mes de descans, l’equip rebrà el
Xàtiva (el dissabte 8), viatjarà a Mairena, a la pista del Cajasol (el dia 15) i rebrà l’Almería (el dia 22).
13 |
líniatres.catDesembre 2018Pàgines especials
4Coincidint amb l’Any Europeudel Patrimoni Cultural, la Diputacióde Barcelona destina 23,5 milionsd’euros a preservar el patrimoni ar-quitectònic de la demarcació, mit-jançant obres de consolidació, re-forma i rehabilitació d’edificis mo-numentals i jaciments arqueolò-gics. Aquesta és la inversió més im-portant feta, en un sol any, per la Di-putació de Barcelona en actuacionsdel Servei de Patrimoni Arquitec-tònic Local (SPAL).
Per al president de la Diputació,Marc Castells, aquesta és una “apos-ta sense precedents, de les mésimportants a nivell econòmic”, unainversió que repercutirà a tota la de-marcació de Barcelona i “permetràun retorn econòmic i social segons
la generació d’activitat econòmica,vinculada a la recuperació arqui-tectònica, però alhora també per-
metrà, d’acord amb la identitat delsmunicipis, crear rutes, crear relatsque permetin fer arribar, en aquestsmunicipis, gent d’arreu del territorique els vulgui conèixer i visitar”.
A més, Castells assegura queaquesta inversió generarà econo-mies vinculades al turisme i “pro-vocarà un benefici col·lateral ex-traordinari” pel fet que “molts d’a-quests béns que la Diputació ajudaràa restaurar podran ser utilitzats”.D’altra banda, el cap de l’SPAL, JoanClosa, considera que “qui en sortiràbeneficiat és el patrimoni” i posa coma exemple que aquest nou ajut dela Diputació és una bona notícia “perals que som experts i coneixedorsdel patrimoni”.
MÉS DE 200 PROJECTESEl programa, impulsat per la Dipu-tació de Barcelona, dona suporteconòmic a 201 actuacions de les 12comarques de la demarcació, do-nant una subvenció del 100% del’import sol·licitat. El suport ofertals ajuntaments vol garantir la per-vivència del patrimoni arquitectònici arqueològic local per tal de poder-lo usar o millorar-ne l’ús actual.
Pel que fa als edificis o edifica-cions d’interès històric, cultural, ar-
quitectònic o paisatgístic, les obresque compten amb el suport de la Di-putació tenen l’objectiu de garantirla seguretat de l’equipament, mi-llorar-ne la funcionalitat, reduir elconsum energètic i, alhora, im-plantar les energies renovables. Amés, també es treballa per evitar-nela degradació.
D’altra banda, les actuacions derecerca històrica i consolidació derestes de jaciments arqueològicsque han rebut suport de la corpo-ració han de formar part d’un pro-jecte que tingui per objectiu donar-los valor i difondre’ls.
Aquest programa, inclòs dins delPla ‘Xarxa de Governs Locals 2016-2019’, també ha comptat amb un re-coneixement específic als petitsmunicipis, de fins a 1.000 habitants,i que consisteix en assistència tècnicai jurídica especialitzada.
Cuidar els tresors patrimonials» La Diputació de Barcelona inverteix 23,5 milions per preservar patrimoni arquitectònic» El president Marc Castells afirma que es tracta d’una aposta “sense precedents”
4El suport de la Diputació de Bar-celona al patrimoni arquitectònicde la demarcació no és nou. El 9 dejuny de 1914, sota la direcció d’En-ric Prat de la Riba, la Diputació deBarcelona va crear el Servei de Pa-trimoni Arquitectònic Local (SPAL),que té l’objectiu d’assessorar i ofe-rir suport tècnic i científic als mu-nicipis a l’hora de dur a terme ac-tuacions en els seus monuments icentres històrics.
Conegut antigament com aServei de Catalogació i Conserva-ció de Monuments, va ser el primerorganisme d’una administració
pública estatal dedicat a la salva-guarda, conservació i restauraciódel patrimoni monumental. Al llargd’aquests més de cent anys d’his-tòria, l’SPAL s’ha convertit en un re-ferent absolut de la restauraciómonumental, sempre a l’avant-guarda del debat tècnic, científic ilegal en matèria de conservació, ca-talogació i restauració.
Algunes de les restauracionsmés emblemàtiques són el PalauGüell (Barcelona), el Monestir deSant Llorenç (Guardiola de Ber-guedà) o el Castell de Boixadors(Sant Pere Sallavinera).
Més d’un segle de protecció
La inversió tambéserà positiva
per atraure turisme
@diba
El Castell de Sant Pere Sallavinera, l’església de Santa Maria de Matadars (El Pont de Vilomaria) i el Jaciment de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès). Fotos: Diputació
Les obres permetrangarantir la seguretatdels edificis
Viu en línia
Coneguts per introduir els ritmes del'illa de Jamaica a les orelles dels méspetits amb el seu projecte Reggae pera Xics, el grup The Penguins vira cap alpúblic adult. Els de Sant Feliu de Llo-bregat s'han animat a crear la versiódub de la cançó Pedres, un tema del'àlbum Herois de cartó (Buenritmo,2018) que ja ha sortit a la venda.
Després de l’èxit de la seva primeratemporada, Movistar torna a apostarper aquesta sèrie protagonitzada perMalena Alterio i Javier Gutiérrez. Els ac-tors encarnen un matrimoni, Nuria i Je-sús, que en el seu dia a dia viuen dife-rents situacions surrealistes que fanque l’espectador (i ells mateixos) sentivergonya aliena.
Vergüenza Juan Cavestany i Álvaro Fernández
Herois de CartóThe Penguins
La vida somriu a Kilian Jornet. Després d’aconseguir unade les seves grans fites durant aquest any, com és l’as-censió doble a l’Everest en menys d’una setmana, l’es-portista de muntanya presenta ara el seu quart llibre.Sota el títol Res és impossible, el de Sabadell se sinceraamb els lectors explicant la seva experiència en totesles curses que ha participat i compartint les reflexionsque ha anat acumulant durant la seva trajectòria es-portiva. A més, el títol té un missatge de motivació ipositivisme important, ja que dona suport a totes lespersones que estan lluitant per assolir els seus som-nis. El llibre ha tingut una bona rebuda entre els lec-tors i ja es posiciona entre els més venuts en els ràn-quings de literatura de no ficció. En aquest sentit, elsseguidors de Jornet l’han felicitat a través de les xar-xes socials i han aprofitat també per fer-ho respecte ala seva futura paternitat, ja que ell i la seva parella es-
tan esperant l’arribada del seu primer fill.
K I L I A N J O R N E TLa fitxa
QUI ÉS?ÉS FAMÓS PER...
A LES XARXES...
Ser un esportista de prestigi Va fer l’ascensió doble a l’Everest en menys de set dies
Famosos
Presentar el seu quart llibre ‘Res és impossible’ és el títol de la novetat editorial
Doble felicitació per part dels fans L’esportista també està esperant el seu primer fill
QUÈ HA FET?
Una novel·la sobre les emocions, sobreuna dona que ha de submergir-se en simateixa per reconstruir-se després d’u-na pèrdua sobtada. L’escriptora MartaOrriols narra la ràbia, la por i el desig dela Paula, una dona de quaranta anys ineonatòloga, que ha de reconciliar-seamb un món que ja no reconeix i en elqual se sent desorientada.
Aprendre a parlar amb les plantesMarta Orriols
Basat en la novel·la de terror escrita perStephen King, aquest musical explicala història d’una alumna de secundàriamarginada pels seus companys d’insti-tut. Una de les revelacions de la tem-porada teatral, que porta a l’extrem elque pot provocar l’abús escolar en unaadolescent.
Al Teatre Gaudí de Barcelona.
CarrieFerran Guiu
| Darksiders IIITercera part de la saga d’aquest títol que torna a protagonitzar
Furia, que ha de perseguir i eliminar els set Pecats Capitals.
No t’ho perdis
El surrealisme de Lee MilerLa Fundació Miró de Barcelona acull fins al 20 de gener l’ex-posició ‘Lee Miller i el surrealisme a Gran Bretanya’. La mostraaproxima el públic a una de les artistes més destacades delmoviment surrealista internacional, la fotògrafa estatuni-denca Lee Miller, que juntament amb el britànic Roland
Penrose van ser ambaixadors de la causa surrealista i van es-tablir una estreta relació amb Joan Miró. A través de la figurad’aquesta fotògrafa, l’exposició traça un recorregut entre lesdècades dels trenta i els cinquanta del segle passat, que per-
meten descobrir l’impacte del surrealisme al Regne Unit.
Llibres Teatre Música Pelis i sèries
| 14
15 |
Viu en línia
FINS AL 14 DE DESEMBRE19:00 Per commemorar el dia Mundial de la llui-ta contra la SIDA hi haurà una exposició decampanyes de diferents països del món con-tra la malaltia. / Espai Jove Remolí.
DIMARTS 11 DE DESEMBRE17:30 A la voreta dels núvols serà el títol de lasessió de narracions del Dimarts de conte d’a-quest mes. Activitat recomanada per a infantsque tinguin entre 0 i 3 anys. / Sala Came ̀liesde la Biblioteca Mercè Rodoreda.
DIUMENGE 30 DE DESEMBRE11:30 La tradició és viva. Abans que s’acabi l’anyes farà una representació del clàssic Els Pas-torets, de Josep Maria Folch i Torres. Els be-neficis seran per a una campanya de la CreuRoja. / Local G.E. El Castanyot.
DIJOUS 13 DE DESEMBRE18:00 Sigmund Freud. Influència a la nostra cul-
tura serà el nom de la pròxima conferència,que anirà a càrrec de la psicòloga Mercè Co-llell. L’entrada costarà cinc euros. / Residèn-cia La Mallola.
15 I 16 DE DESEMBRETot el dia Parades de comerç local, artesania na-dalenca i activitats familiars seran les propostesen aquesta nova edició del Mercat de Nadalques se celebrarà durant el segon cap de set-mana del mes. / Plaça de Camoapa.
DIJOUS 13 DE DESEMBRESANT BOI Montse Hidalgo, nutricionista i mem-bre de l’associació Menja Salut Sant Boi, s’en-carregarà de coordinar la sessió anomenadaCuina sana per Nadal (18:00). / Biblioteca Jor-di Rubió i Balaguer.
DIUMENGE 16 DE DESEMBRESANT FELIU El tercer diumenge del mes serà unabona ocasió per participar en una ruta per des-cobrir el patrimoni modernista de la ciutat(12:00). / Sortida des de l’Estació.
DISSABTE 8 DE DESEMBREESPLUGUES Partit de futbol sala corresponenta l’onzena jornada de la Divisió d’Honor en-tre el Penya Esplugues i l’Atlético Féminas(16:00). / CEM Les Moreres.
SANT BOI El Laboratori d’Art Comu-nitari s’encarregarà de la propostalúdica anomenada Llocs i jocs. / CanCastells Centre d’Art (CCCA).
Una matinal lúdica alCentre d’Art Can Castells
Dissabte 22 de desembre a les 11:00
Un any més, Sant Joan vol demostrarla seva solidaritat i els grups de l’Es-pai Fisic han organitzat una jornada dedansa en benefici de La Marató de TV3./ Teatre Mercè Rodoreda.
La ciutat mostra la sevasolidaritat amb La Marató
Diumenge 16 de desembre a les 17:30
Ara que s’acosten setmanes d’àpatsconstants, el Remolí ha preparat unasessió monogràfica pensada per en-senyar a preparar deliciosos carpaccios./ Espai Jove Remolí.
Una sessió per aprendre apreparar deliciosos carpacciosDijous 13 de desembre a les 18:30
SANT JOAN Partit d’handbol de la ca-torzena jornada de Primera nacionalentre el Sant Joan i el Sant Esteve dePalautordera. / Pol. Salvador Gimeno.
El CH Sant Joan Despí tancal’any contra el Sant Esteve
Dissabte 22 de desembre a les 18:00
Esplugues Comarca EsportsSant JustSant Joan
P R O P O S T E S
| 16
líniatres.cat Pròxima edició: 16 de generDesembre 2018
