ELS VISIGOTS

Alba Cámara y Eloi Vignier

2n d'ESO Els Visigots

Els primers van poblar el territori entre els Carpats i el Dnièper i els segons les estepes ucraïneses a l'oest del Dnièper. Així aquest riu servia de límit entre els dos grups. Una altra versió atribueix la denominació visigots a la paraula germànica wisgoths, traduïda per "homes forts". Durant el segle III els dos grups van efectuar incursions contra l'Imperi.

Cap al 370 ja havien estat cristianitzats havent optat per l'arrianisme(que a mitjans del segle VI va comptar amb el favor imperial al orient).

Els magnats ostrogots van elegir un nou rei per al seu poble (la dinastia legitima ostrogoda dels Amals preconitzava el manteniment de la unitat de tots els grups gots, sota la seva direcció) i es van sotmetre als huns. Però els visigots, que eren uns dos-cents mil, es van reunir a la riba nord del Danubi i van demanar a l'Imperi, contra el que havien combatut uns anys abans, que els acceptessin en els seus territoris i se'ls atorguessin terres on assentar-se. Societat

Les primeres tribus visigòtiques seguien els costums generals dels pobles germànics, d'arrel al neolític. Com a poble medieval, van distingir-se pel seu poder militar i la tolerància religiosa. Van instaurar un ritus a la missa propi, una escriptura que va competir amb la carolíngia imperant i una tendència artística que barrejava els trets del romànic amb influències àrabs.

CURIOSITATS

Eren garantia d'una "sang neta", és a dir, cristiana. Les proves contradiuen aquest prestigi: la barreja ètnica i religiosa va ser una constant a la Península Ibèrica i durant molts anys el ritus practicat pels nobles visigots.