RECULL DE PREMSA 29. L´energia eòlica a Catalunya

El TSJC anul�la un parc eòlic per motius ambientals La central del coll de la Garganta es troba dins de les àrees protegides per la migració d'aus i de nidificació de l'àliga cuabarrada El Gepec i la DOQ Priorat van presentar un recurs a la instal�lació 11/10/11 - reus - I.M

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha basat en criteris ambientals l'anul�lació de la central eòlica del coll de la Garganta, als termes municipals de la Torre de l'Espanyol, el Molar i la Figuera. La sala del contenciós administratiu ha resolt en contra de la concessió administrativa, el projecte executiu i la declaració d'utilitat pública de la central i, d'aquesta manera, estima el recurs presentat pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat i del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (Gepec). La resolució destaca quatre motius ambientals per declarar nul�la la central. El document pren rellevància jurídica en una activitat d'aquestes característiques en tant que destaca que hi ha carències en l'estudi de mobilitat de l'avifauna i, en especial, de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), una espècie de la qual en calia un radioseguiment d'un any sencer. El rapinyaire, típic de paisatges mediterranis, està en perill d'extinció, segons el barem de la

Unió Internacional per la Conservació de la Natura. Les serralades litoral i prelitoral de Tarragona n'acullen la major densitat, amb una parella per cada 30 quilòmetres quadrats. El to proteccionista de la resolució també diu que el parc eòlic es troba dins l'IBA –Important Bird Area– de les serres del Montsant i Prades i un aerogenerador es troba en sòl de la Xarxa Natura 2000.

Antecedents Una resolució del jutjat contenciós administratiu de Lleida del maig va donar la raó a entitats ecologistes i, seguint la doctrina del TSJC, va ordenar l'enderroc dels 25 molins del parc del Tallat que hi ha al terme de Vallbona de les Monges (Urgell). El parc, en marxa des del 2007, no estava avalat per un pla urbanístic que reservés el sòl rústic.

LA XIFRA 13 aerogeneradors estan projectats al parc, on només se n'han construït nou. Quatre estan pendents de reubicació.

La tramitació, pas a pas L'empresa Ecotècnia va iniciar la tramitació del parc el 2003, ara propietat de la portuguesa EDP Renovables, amb una capacitat de generació total de 21,71 megawatts. La central va rebre la declaració d'impacte ambiental (DIA) favorable el 2006, tot i que no es va publicar fins gairebé quatre anys després. Amb tot, la ponència ambiental de parcs eòlics va deixar en suspens i pendents de reubicació la instal�lació de quatre dels tretze aerogeneradors per evitar possibles afectacions a l'avifauna. La direcció general d'Energia i Mines va donar l'autorització administrativa i va aprovar el projecte executiu el gener del 2007, i el pla especial urbanístic del projecte es va aprovar definitivament el juny del 2008. La subestació transformadora i la línia d'interconnexió amb la línia Pradell-Ascó van rebre l'autorització administrativa i de projecte el 2009. El projecte també inclou la construcció d'un punt de reserva d'aigua de 120 metres cúbics.

Notícia publicada al diari El Punt Avui. Dimarts, 11 d'octubre del 2011.

El sector eòlic es revolta contra la proposta de retallada de bonificacions El ministeri vol reduir un 40% la retribució per produir amb aerogeneradors a partir del 2013 El projecte amenaça la supervivència del sector a Catalunya 02/10/11 - barcelona - Joaquim Elcacho

Parc eòlic del collet Feixos, al costat del coll de la Teixeta Foto: ABRAHAM SEBASTIÀ.

El sector eòlic de Catalunya i del conjunt de l'Estat s'ha revoltat davant el projecte de nova regulació presentada pel Ministeri d'Indústria a la Comisión Nacional de la Energía. El projecte del ministeri pretén reduir fins a un 40% la retribució (primes) per la generació d'electricitat amb els aerogeneradors que entrin en funcionament a partir del 2013 i limitar el nombre d'hores que els parcs eòlics poden produir electricitat amb tarifa bonificada. L'Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat) considera que “si l'esborrany tira endavant, suposarà abocar el sector eòlic català a la desaparició”. Si s'apliquen les condicions que proposa el ministeri, “serà totalment inviable que tant els projectes que s'estan tramitant a Catalunya com els que han sorgit del darrer concurs vegin la llum”, ha explicat Ramon Carbonell, president d'Eoliccat. La proposta ministerial afectaria en especial la construcció de 123 parcs eòlics, actualment en tramitació, que sumen 2.270 MW, incloent-hi els parcs adjudicats a través del concurs eòlic del novembre del 2010. Eoliccat –que reuneix 50 empreses que operen en el sector eòlic a Catalunya– considera que aturar aquests projectes suposa la pèrdua d'una inversió material de 2.847 milions d'euros i dels plans industrials de les empreses adjudicatàries del concurs, valorats en 273 milions; a més, de la desaparició de les aportacions anuals al territori i als ajuntaments per valor de 28,4 milions d'euros. L'Associació Empresarial Eòlica (AEE, organització d'àmbit estatal) considera que si el ministeri manté la proposta “es destruiran més de 15.000 llocs de treball”. “Aquest projecte ministerial és l'amenaça més gran amb què s'ha hagut d'enfrontar el sector en molts anys”, afirma José Donoso, president d'AEE. L'Associació de Productors d'Energies Renovables (d'àmbit estatal) assegura que l'esborrany elaborat pel ministeri és una “improvisació” i perjudica les petites i mitjanes empreses del sector. Les limitacions que vol imposar el ministeri suposaran “un alentiment

del sector” i deixaran fora del mercat empreses que fins ara han estat solvents i tècnicament eficients. Contràriament a l'opinió de les empreses del sector, el ministre d'Indústria va presentar el projecte afirmant que crearà un marc “estable que evitarà una aturada en el creixement del sector”. Per al ministre Sebastian, la norma suposa la continuació d'una “clara aposta per l'energia eòlica'' i s'ha fet després de dialogar amb el sector.

Notícia publicada al diari El Punt Avui. Diumenge, 2 d'octubre del 2011.

El govern aprova el parc eòlic del Coll del Moro 08/10/11 - BOT - Redacció

La direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial del Departament d'Empresa i Ocupació ha aprovat la modificació del projecte executiu del parc eòlic del Coll del Moro i n'ha declarat la seva utilitat pública. Aquesta resolució és una de les últimes autoritzacions pendents per poder iniciar-ne la construcció, que podria començar en breu, ja que la promotora del parc disposa de les torres i les pales dels aerogeneradors a l'emplaçament. Propietat d'EDP Renováveis (60%) i de Catalunya Caixa (40%), el projecte va ser aprovat i autoritzat el febrer del 2002 amb 20 aerogeneradors de 2.400 kW cadascun (una potència total de 48 MW) i interconnectats per línies soterrades a 20 kV de tensió. El parc eòlic se situarà a la serra de la Font de l'Aubà, a la serra dels Pesells i al paratge Coll de l'Àguila, a una altitud mitjana compresa entre 468 i 514 metres. Concretament, els 20 aerogeneradors s'instal�laran als termes municipals de Bot (11), Batea (7) i Caseres (2). Tots els aerogeneradors disposaran de torres troncocòniques tubulars, d'acer, de fins a 100 metres d'altura, i diàmetre rotor de fins a 100 metres.

Notícia publicada al diari El Punt Avui. Dissabte, 8 d'octubre del 2011.

El PGOU de Castell de Castells inclou aerogeneradors en una zona protegida Els ecologistes denuncien que la documentació pública no recull que gran part del municipi està declarada ZEPA i LIC 27/09/11 - Castell de Castells - Redacció

La Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat ha presentat al�legacions contra el PGOU de Castell de Castells, que es troba exposat a informació pública des del passat 9 d'agost. L'associació denuncia que la documentació exposada no està actualitzada i no arreplega la classificació com a zona ZEPA de gran part del terme municipal. Segons explica la coordinadora, “el 5 de juny de 2009, el Consell va ampliar la xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del País Valencià, on establia que els límits de la zona ZEPA de les Muntanyes de la Marina abastava quasi tota la serra d'Alfaro (incloent-hi la zona reservada per a parcs eòlics). Els ecologistes recorden que la zona assenyalada, a més, gaudeix de doble protecció ambiental, ja que va ser declarada en 2006 com a Lloc d'Interés Comunitari amb el nom de Valls de la Marina. La coordinadora al�lega que no es pot reservar sòl en el PGOU per a parc eòlic per les normes del Pla Eòlic Valencià mateixes, que estableixen que una zona ZEPA és incompatible amb la presència d'aerogeneradors. A més, mantenen que, com que el pla eòlic va caducar el 31 de desembre de 2007, ha de descartar-se com a base del PGOU.

Notícia publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 28 de setembre del 2011.

Tomben el recurs contra el parc eòlic de Portbou i Colera El TSJC desestima el contenciós interposat per la Plataforma Antimolins L'entitat havia al�legat que és un pas d'aus migratòries i que incompleix la norma europea de projectes transfronterers 13/09/11 - portbou - Mar Vicente / ACN

Un fotomuntatge fet per la plataforma antimolins de com quedaria el parc eòlic Tramuntana. Foto: EL PUNT AVUI.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs que havia presentat la Plataforma Cívica Antimolins contra el projecte de parc eòlic Tramuntana, previst entre els termes de Colera i Portbou. El 2008, la plataforma va presentar el contenciós perquè considerava que, durant la tramitació, s'havia incomplert la normativa europea que fa referència a l'autorització de projectes amb impacte transfronterer. A més, al�legaven que hi ha estudis que demostren que l'indret escollit pels promotors per construir el parc eòlic és de gran interès ecològic perquè és una ruta migratòria d'aus. En la sentència, però, no es tenen en compte aquestes argumentacions, i s'hi considera que els arguments que sosté la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou no permeten arribar a cap certesa suficient per admetre el recurs. Contra la sentència es pot interposar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, tot i que els antimolins ja han anunciat que no ho faran. El president de la Plataforma Cívica Antimolins, Sergi Gubert, assegura: “La sentència és injusta perquè no justifica per què ens han desestimat el recurs.” Tot i això, Gubert explica que ja ho esperaven perquè diu que aquest tipus de recursos –es va presentar després que se'n desestimés un altre a Salvem l'Empordà– normalment no tenen sentències favorables. Segons el projecte, el parc tindria entre set i deu aerogeneradors a la serra que hi ha als termes municipals de Colera i Portbou, i que forma part de l'Albera.

LES FRASES

Ho esperàvem perquè aquests recursos normalment no tenen sentències favorables La sentència és injusta perquè no justifica per què ens han desestimat el recurs

Sergi Gubert President de la plataforma cívica antimolins

Preparen altres “vies d'atac”

El president de la Platorma Cívica Antimolins de Portbou i Colera, Sergi Gubert, va explicar ahir que l'entitat està preparada per a altres “vies d'atac”. Gubert va concretar que en comptes de recórrer al Suprem, els esforços de l'entitat aniran destinats a buscar altres maneres d'aturar el projecte. “Guardarem les energies i els nostres recursos per a altres vies d'atac”, va explicar. Una d'aquestes vies, ha explicat el president de la plataforma, és presentar un contenciós en el cas que s'aprovi l'estudi d'impacte ambiental dels accessos que s'han d'obrir per poder fer l'obra. L'altra via que hi veu la Plataforma Cívica Antimolins és que si la justícia acaba obligant l'Ajuntament a donar permís d'obres –la promotora va portar-ho al jutjat– es recorrerà contra la decisió. La sentència del TSJC la va rebre l'entitat a principi d'estiu. En paral�lel, els antimolins han portat el cas a la Comissió Europea per buscar el seu suport.

Notícia publicada al diari El Punt Avui. Dimarts, 13 de setembre del 2011.

Pla per legalitzar el parc eòlic del Tallat, després de l'ordre judicial d'enderroc La central de Vallbona de les Monges funciona des del 2007 amb tots els permisos Promotor i govern volen blindar la instal�lació i van recórrer contra la resolució 09/09/11 - lleida - Joan Tort

El parc eòlic del Tallat, se situa entre els termes de Vallbona de les Monges, Belltall i Passanant. Foto: EFE.

Energies Eòliques de Catalunya, empresa filial d'Acciona i promotora del parc eòlic del Tallat, ha presentat un pla especial urbanístic, ja aprovat inicialment, per legalitzar el complex de 33 generadors. Una resolució del jutjat contenciós administratiu de Lleida del passat mes de maig va donar la raó a entitats ecologistes i, seguint la doctrina del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va ordenar l'enderroc dels 25 molins que hi ha al terme de Vallbona de les Monges (Urgell). La raó era que no estava avalat per un pla urbanístic que reservés aquest sòl rústic per a una instal�lació d'aquest tipus. Tot i això, el parc del Tallat disposa, des de la seva posada en marxa, el 2007, de tots els permisos municipals i de les autoritzacions de les comissions d'Urbanisme de Lleida i

Tarragona, perquè abraça l'Urgell i també els pobles de Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà. El nou pla especial pretén blindar el parc eòlic i està acompanyat dels recursos que tant el promotor com el govern van presentar a la resolució judicial. Per si no n'hi hagués prou, el següent pas serà la incorporació d'aquest pla especial al POUM de Vallbona de les Monges. El parc eòlic de la serra del Tallat va suposar una inversió superior als 100 milions d'euros, i els 33 molins generen 49,5 MW, que estan connectats amb un segon parc, el del Vilobí (Garrigues), de 40,5 MW. Aquest entrebanc legal s'afegeix al que afecta tota la planificació de parcs eòlics de Catalunya i que una interlocutòria del TSJC va deixar en suspens. No obstant això, segons va explicar Jaume Morron, gerent de l'Associació Eòlica de Catalunya, el govern, a més de recórrer contra l'acte judicial, també ultima una avaluació ambiental estratègica que doni més cobertura legal a la programació de parcs arreu del país.

Notícia publicada al diari El Punt Avui. Divendres, 9 de setembre del 2011.

A LA SERRA DEL TALLAT

Un jutge de Lleida ordena desmantellar un parc eòlic de 45 molins L'Ajuntament de Vallbona de les Monges haurà de replantar la vegetació a la zona Dilluns, 16 de maig del 2011 - EFE / Lleida

Un jutge contenciós administratiu de Lleida ha considerat un recurs de l'entitat ecologista Ipcena i altres demandants contra l'Ajuntament de Vallbona de les Monges i ha ordenat la retirada dels prop de 45 molins que conformen el parc eòlic de la Serra del Tallat. En la sentència, amb data del 3 de maig, el jutge estableix que, tal com argumentaven els demandants, la llicència d'obres per a la construcció del parc eòlic és nul�la de ple dret, ja que va ser atorgada sense que hi hagués prèviament un pla general municipal que establís una reserva de sòl per a aquesta finalitat. Els demandants van recórrer inicialment contra el consistori per haver atorgat aquesta llicència, però el consistori no va fer cas a les seves queixes al�legant que el procediment seguit per al seu atorgament s'ajustava al ple dret. Impacte paisatgístic No obstant, el jutge lleidatà assenyala en la seva sentència que al no comptar el consistori amb un pla general, la llicència d'obres per a la construcció del parc no té cobertura jurídica. És per això que considera la demanda i ordena la demolició dels molins i la replantació de la vegetació de la zona afectada.

"La tolerància en aquesta matèria condueix a una inacceptable situació de fets consumats consistent en el fet que, sense mediar cap tipus de cobertura normativa i a l'empara de meres llicències i autoritzacions administratives, s'implementi, ni més ni menys, que sistemes generals com el que ens ocupa, amb l'impacte, com a mínim, paisatgístic que els mateixos comporten", conclou el jutge. Ipcena s'ha mostrat molt satisfeta amb aquesta nova sentència favorable en aquesta matèria, ja que el gener del 2009 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar il�legals dos parcs eòlics, els de Vilobí i el Tallat, exigint que aquest tipus d'infraestructures fossin compatibles amb el planejament urbanístic de la zona.

Notícia publicada al diari El Periódico. Dilluns, 16 de maig del 2011.

DADES DE XARXA ELÈCTRICA ESPANYOLA

L'energia eòlica va ser la font elèctrica més utilitzada al març i supera la nuclear per primera vegada Els parcs eòlics van marcar un rècord mensual, amb una generació de 4.738 GWh Dijous, 31 de març del 2011 / EFE / Madrid

L'energia eòlica va cobrir al març el 21% de la demanda elèctrica a Espanya i va ser, per primera vegada, la principal font d'electricitat davant de la nuclear --que va proveir el 19% del consum elèctric--, la hidràulica i els cicles combinats. Segons les dades de Red Eléctrica de España, els parcs eòlics van marcar al març un rècord mensual, amb una generació de 4.738 GWh, i van superar la hidràulica, amb què es van consolidar com la primera font renovable. A Espanya hi ha 20.676 MW eòlics instal�lats. Les emissions de CO2 Des de l'Associació Empresarial Eòlica (AEE) han assenyalat a més que, gràcies a l'energia eòlica, aquest mes s'han evitats pagaments a l'estranger per uns 250 milions d'euros, com a conseqüència de les menors importacions de combustibles fòssils i la reducció d'emissions de CO2. En total, l'eòlica va evitar l'emissió d'1,7 milions de tones de CO2 al març, l'equivalent a plantar 850.000 arbres. Segons el president de l'AAE, José Donoso, la dada del març demostra que l'energia eòlica "és una realitat capaç de proveir ja 13 milions de llars espanyoles". En total, les energies renovables van cobrir el 42,2 % de la demanda d'electricitat al març, per sota del 48,5% del 2010, pel fet que la producció hidràulica de l'any passat va ser molt més elevada. Increment de la demanda del 0,1% Amb aquest pes de les renovables, el 57,9% de l'electricitat que es va generar va ser amb tecnologies que no emeten CO2. Els parcs eòlics van ser la primera font en un mes que es

va tancar amb un increment de la demanda elèctrica del 0,1 %, fins a situar-se en 22.799 GWh. La demanda bruta --que no té en compte els efectes derivats dels dies laborals i la temperatura-- va augmentar un 0,2 %. En els tres primers mesos de l'any la demanda va acumular un increment de l'1,1%, fins als 67.774 GWh, mentre que el consum elèctric brut va disminuir un 0,5%. I en aquest primer trimestre les energies renovables van cobrir un 40,5% de la demanda. El Ministeri d'Indústria ha detallat aquesta setmana que el 2010 les energies "netes" van ser la principal font de generació elèctrica a Espanya i que van aportar el 13,2% de l'energia final, gairebé un punt per sobre del 12,3% del 2009.

Notícia publicada al diari El Periódico. Dijous, 31 de març del 2011.

MESURES CONTRA LA POL�LUCIÓ ATMOSFÈRICA

Catalunya va ser el 2010 la segona comunitat en què més va créixer l'energia eòlica instal�lada El sector va viure l'any passat l'augment d'instal�lacions més baix des del 2003 Dijous, 20 de gener del 2011 / AGUSTÍ SALA / Barcelona

L'energia eòlica no va viure el 2010 un dels seus millors anys, però sí a Catalunya. Aquesta comunitat va ser la que va registrar el segon creixement mésgran en potència instal�lada, amb la integració en el sistema de 326,87 megawatts (MW) més que el 2009 (el 62,32% més), fins a 851,41 megawatts (MW). La primera va ser Castella i Lleó, amb 917,02 MW més (el 23,59% més), fins a situar-se en 4.803,82 MW. El 2010 va ser un exercici complicat en el qual el total de potència eòlica instal�lada a Espanya va arribar als 20.664,75 MW, xifra que va suposar la incorporació de 1.515,95 MW nous, el 7,9% més. Es tracta del menor creixement experimentat des del 2003. La patronal del sector, AEE, ho atribueix "a la incertesa per la falta d'un marc regulador que estableixi les normes de joc a partir del 2013", així com a la crisi, que va suspendre comandes i va provocar pèrdues de llocs de treball en el sector industrial. Tot això malgrat que en diverses autonomies, entre elles Catalunya, es van portar a terme concursos eòlics, però va pesar la incertesa sobre com i quan podrà instal�lar-se la nova capacitat adjudicada, segons AEE. L'any passat, l'energia eòlica va cobrir el 16,6% de la demanda elèctrica i es va consolidar com a tercer font rere la nuclear i els cicles combinats (gas).

Notícia publicada al diari El Periódico. Dijous, 20 de gener del 2011.

MESURA DEL CONSELL DE MINISTRES

El Govern redueix el 35% les primes a l'energia eòlica L'Executiu estalviarà uns 1.100 milions amb les mesures, que també afecten la termosolar Divendres, 3 de desembre del 2010 / AGUSTÍ SALA / Barcelona

Primer va ser la solar fotovoltaica i ara és el torn de l'energia eòlica i la termosolar. El Consell de Ministres ha aprovat un reial decret que redueix les primes a l'energia produïda amb el vent en un 35% fins al 2012. A diferència de la fotovoltaica, aquesta reforma va ser acordada el juliol passat amb la patronal del sector. Igualment es va pactar amb les empreses d'energia termosolar, que durant el seu primer any de funcionament s'hauran d'acollir a la tarifa regulada, sense possibilitat d'elegir el règim de primes. El ministeri d'Indústria estima que aquestes mesures, que complementen l'acordada fa unes setmanes amb l'energia solar fotovoltaica i que va provocar les protestes d'aquest sector, suposaran un estalvi d'uns 1.100 milions d'euros fins al 2013. Les instal�lacions eòliques recuperaran a partir de l'1 de gener el valor de les primes.

Notícia publicada al diari El Periódico. Dijous, 3 de desembre del 2010.

La roda

L'energia eòlica arrenca el vol Diumenge, 7 de novembre del 2010

Ramon Folch Socioecòleg. Director general d'ERF.

En la versió revisada del Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, aprovat no fa encara un any, es fixava l'objectiu de dotar Catalunya d'una potència de generació eòlica de l'ordre dels 3.500 megawats. Això equival a unes set centrals de cicle combinat (gas) o a més de tres centrals nuclears. Pot semblar massa ambiciós, resulta que és més que possible. Tant, que aviat hi arribarem. Ara s'acaba d'atorgar llicència a diversos operadors energètics per a instal�lar aerogeneradors capaços de donar 765 megawats. Sumats als que ja hi ha en funcionament, construcció o projecte arribarem en tres o quatre anys als 3.500. Sempre que no ens encallem en la tramitació, s'entén, perquè el procediment garantista del Govern, una oposició no sempre basada en criteris raonables i una incomprensible complicació administrativa han dificultat fins al deliri el desenvolupament de la generació eòlica al nostre país. Juntament amb els danesos, vam ser dels primers a aerogenerar. Dinamarca ha esdevingut líder mundial, fins al punt que un 20% de la seva energia elèctrica és eòlica. Nosaltres som a la cua d'Espanya (que és un altre dels líders, tot s'ha de dir). La captació eòlica té les seves limitacions, perquè el vent no bufa sempre, però genera electricitat a l'engròs, de forma neta, barata i eficient. Que s'hi resisteixi un cert establishment energètic s'entén; que s'hi oposi per sistema un determinat sector de l'ecologisme, no tant. La sostenibilitat no s'ho pot permetre. La minigeneració eòlica és la nova frontera. Als grans parcs eòlics poden afegir-se ben aviat molts petits aerogeneradors, la integral dels quals seria considerable. Són aparells que aprofiten brises i corrents locals, camuflats en qualsevol teulada o racó discret. Responen, a més, als principis de la generació distribuïda. No interessen als grans operadors, l'actual legislació en dificulta la instal�lació i segurament suscitaran l'oposició d'alguns que necessiten oposar-se a tot. Però, qui ha dit que progressar en la nova cultura sostenibilista, a més de possible, sigui fàcil?

Article d´opinió publicat al diari El Periódico. Diumenge, 7 de novembre del 2010.

Recull de premsa Novembre del 2011 29. L´energia eòlica a Catalunya