El transtorn autista

Treball de recerca

El trastorn Autista

Anna-Elba Rodríguez

Dirigit per: Teresa Salamanca

2n de Batxillerat 5IES Montserrat

5-11-14

Anna-Elba Rodríguez, 2n de batxillerat

Índex1.Inici1.-Nota d’agraïments...................pàg.32.-Introducció.............................pàg.33.-Objectius del treball.................pàg.3

2.Marc teòric1.-Definició................................pàg.4-52.-Tipus....................................pàg.63.-Símptomes............................pàg.74.-Causes.................................pàg.8-95.-Tractament............................pàg.106.-Factors familiars de l’autisme...pàg.11-127.-Patrons de conducta autista.....pàg.138.-L’Autisme infantil...................pàg.149.-Diferents tipus d’autisme........pàg.15-17

3.Treball de camp1.-Enquesta general......................................................pàg.18-212.- Enquesta a una professora que ha tingut nens autistes..pàg.22-243.-Enquesta als pares d’una nena autista..........................pàg.25-274.-Enquesta a la cangur d’una nena amb autisme..............pàg.28-30

4.Fi del treball1.-Conclusió...................pàg.312.-Annexos....................pàg.32-333.-Bibliografia................pàg.34-36

2


1.-Inici

1.-Nota d’agraïments:

Agraeixo a totes les persones que m’han ajudat a realitzar aquest treball de recerca, des de les persones que han contestat les enquestes per Internet (perquè gràcies a elles he pogut obtenir informació i conclusions sobre el que sap la societat sobre els autistesi el que en pensa), fins a les persones més properes a mi com ha estat la meva mare que m’ha ajudat molt a buscar informació i estar més a prop de persones amb l’espectre autista. També m’agradaria agrair la ajuda a la meva tutora del treball de recerca perquè m’ha ajudat a organitzar-me i m’ha donat totes les pautes a seguir per a poder fer el meu treball de recerca.

2.-Introducció:

Per a mi fer aquesta recerca ha estat molt interessant perquè semprem’han cridat l’atenció les persones amb el trastorn autista i no sabia ben bé les causes ni com era aquest trastorn, en canvi ara puc saber moltes més coses que abans no sabia i que em semblen molt interessants.A la societat actual hi ha moltes persones amb aquest trastorn tan peculiar i que és per tota la vida. Aquest trastorn afecta a molts aspectes del desenvolupament, com poden ser el llenguatge i la sociabilitat de la persona.

3.-Objectius del treball:

-Aprendre sobre l’Autisme i aprofundir en aquest tema.-Conèixer els diferents tractaments d’autisme que existeixen.-Entendre com es va investigant i es van fent teories sobre l’Autisme al llarg de la història.-Conèixer els diferents mètodes i models d’intervenció a l’aula a l’educació infantil amb nens autistes.-Saber com reaccionen els pares quan saben que el seu fill té un trastorn Autista i les diferents fases per les que passen.-Saber una mica sobre els subtipus d’Autisme que existeixen.

3


2.Marc teòric

1.-DEFINICIÓ

-Què és l’autisme?

L'autisme és un trastorn caracteritzat per greus dèficits del desenvolupament, que afecten la socialització, la comunicació, la imaginació i la conducta, entre altres coses. La incidència és d'uns 60 casos per cada 10.000 nens.

-Les persones amb autisme presenten tres tipus de símptomes:

Alteració en les relacions socials:

Es relacionen millor amb els objectes que amb les persones. No comparteixen els interessos amb la majoria de les persones del seu voltant i les seves accions semblen no tenir cap objectiu, o aquest canvia constantment.

Trastorn de la comunicació:

La majoria de les persones autistes tenen problemes per comunicar-se degut a que no disposen d’un llenguatge verbal per fer-ho o no arriben a comprendre el que les altres persones diuen. Tot i això, també hi ha autistes que tenen un vocabulari molt ric i extens en els temes que els interessen i d’altres que poden arribar a comunicar-se amb normalitat.

4


Falta de flexibilitat mental

Els autistes tenen algunes conductes poc freqüents: no tenen por a res, no expressen les seves emocions, no tenen imaginació, repeteixen el mateix moviment moltes vegades, tenen la mirada perduda, criden sense motiu... Tot això és degut a que no tenen formada una estructura psíquica. L’autisme afecta de 2 a 10 personesde cada 10.000 i es dóna quatre vegades més en homes que en dones, tot i que no fa distincions en qüestió de races, ètnies i classes socials de tot el món.

A nivell intel·lectual, el grau d’afectació varia molt, però es considera que en la major part dels casos hi ha una deficiència intel·lectual associada, tot i que en ocasions pot ser normal o fins i tot trobar-se per sobre de la mitjana.

5


2.-TIPUS D’AUTISME

Autisme primari normal (APN)

És una fase natural de la infantesa on no es reconeix els objectes externs.

Autisme primari anormal (APA)

Aquest estat es caracteritza per una consciència difusa de la separació física, de la imatge corporal, de la identitat personal i del fet d’estar viu.

Autisme secundari encapsulat (ASE)

El cos dels nens que pateixen aquest tipus d’autisme sembla encarcarat i amb falta de capacitat de resposta. Els afectats no semblen distingir entre persones i coses i eviten tot contacte físic. Aquests nens semblen tancar-se totalment en sí mateixos per tal de mantenir intacta la seva personalitat.

Autisme secundari regressiu (ASR)

Els que pateixen aquest tipus d’autisme acostumen a mostrar-se passius i exterioritzen un impuls molt dèbil cap a la integració.

Una característica diferencial d’aquest estat és la fugida cap a un mónde fantasies confuses i a vegades tenen una relació amb sensacions físiques.

6


3.-SÍMPTOMES

Als primers mesos de vida: Es poden detectar alguns símptomes als nens amb autisme, com podrien ser: el contacte visual reduït, un somriure escàs, no responenal seu nom, i acostumen a ser nens molt tranquils i calmats.

Entre els 18 i els 36 mesos d’edat:

Els símptomes poden manifestar-se com: No respon quan s’interactua amb ell, no assenyala amb el dit per compartir experiències o per ensenyar coses als demés, prefereix jugar sol, etc.

A partir dels 36 mesos:

Ignora els altres nens de la seva edat i no juga amb ells (no mostra interès), no imita a les persones grans o del seu entorn, té una absència del llenguatge, fa moviments repetitius amb les mans, té moltes rabietes i viu en el seu món.

7


4.-CAUSES

Causes biològiques:

Molts científics pensen que l’autisme podria ser un factor hereditari.Els estudis de persones autistes han trobat diferències en algunes regions del cervell, incloent el cerebel i l’amígdala. En aquestes regions les neurones semblen ser més petites del que es considera normal i tenen fibres nervioses subdesenvolupades, les quals poden interferir amb els senyals nerviosos. També s’ha trobat que el cervell d’un autista és més gran i pesat. Com a una altre causa biològica trobem l’edat avançada dels progenitors del nen. Recents investigacions dutes a terme a la Universitat de Califòrnia conclouen que l’edat avançada dels pares augmenta el risc de que el fill pugui patir autisme.

Factors ambientals:

•Virus: Existeix un major risc de tenir un fill autista si la mare va estar exposada al virus de la rubèola durant el primer trimestre de l’embaràs.

•Intoxicació per metalls pesats: S’ha comprovat científicament que la intoxicació per mercuri, particularment, presenta símptomes similars als de l’autisme. Tot i això, l’evidència científica existent al respecte és encara dubtosa.

•Estrès: Es sap que les reaccions a l’estrès en les persones autistes són més pronunciades en certs casos.

•Àcid fòlic: La suplementació amb àcid fòlic ha augmentat considerablement en les últimes dècades, particularment per part de dones embarassades.S’ha postulat que aquest podria ser una causa de l’autisme ja que l’àcid fòlic afecta la producció de cèl·lules, incloses les neurones.

8


Causes psicològiques:

Temps enrere, (als anys 90) es creia que part de la culpa de que un nen fos autista eren els seus pares.Es pensava que els pares els primers anys de vida d’un nadó no li donaven gaire afecte, i per tant el nen es desenvolupava sense voler tenir relacions socials amb altres persones.Un home anomenat Leo Kanner, va proposar la teoría de la “mare nevera”, que deia que les mares s’ocupaven de treballar i s’ocupaven de tot menys del seu fill, i per tant el fill no se sabia relacionar amb altres persones i d’aquí es considerava autista. Aquesta teoría va ser anul·lada pel mateix Leo Kanner després de veure que els germans dels nens autistes, sent educats de la mateixa manera que el fill autista, no tenien cap mena de problema amb les relacions socials.Per això el mateix Leo Kanner va anul·lar la teoría i els hi va demanardisculpes a totes les mares per haver-les culpat d’haver educat malament als seus fills.

9


5.-Tractament

-Tractaments psicològics:

Poden haver-hi intervencions de la conducta educativa, on els terapeutes utilitzen sessions orientades en habilitats per ajudar als nens a desenvolupar habilitats socials i del llenguatge. L’assessorament familiar pot ajudar més al nen amb el trastorn autista.També en relació amb l’educació especial pot ser un tractament important per als nens i pot ser en una escola ordinària o especialitzada. El recolzament familiar és molt útil.

-Tractaments farmacològics:

Els metges recepten medicaments pels síntomes que pot presentar l’autisme, per tan recepten medicaments per l’ansietat, la depressió oper trastorns obsessius compulsius (TOC).Els medicaments anti-psicòtics s’utilitzen per tractar problemes greus de conducta, i els medicaments que s’utilitzen per tractar a les persones amb trastorns per dèficit d’atenció o es poden utilitzar per ajudar a disminuir la impulsivitat o la hiperactivitat.

10


6.-Factors familiars sobre l’autisme:

Quin efecte causa un nen autista a les famílies?

Quan els pares es donen compte de que el seu fill és autista, al principi, els hi costa d’assimilar-ho. Als primers mesos de vida del nadó, es desenvolupa com un bebé aparentment sense autisme, però a mesura que va creixent i desenvolupant-se, alguns símptomes es van fent evidents pels pares.Aquesta és la primera etapa, i també la més complicada de superar pels pares. Normalment comencen a buscar un diagnòstic fiable, i aixícada cop van acceptant més la situació del seu fill.Els pares es desconcerten amb algunes peculiaritats dels seus fills, que a vegades tenen conductes poc normals.Els nens autistes no volen cap tipus d’afecte, i amb això els pares comencen a sentir una culpabilitat inevitable. Pensen: “Què he pogut fer jo perquè el meu fill no m’estimi?”. El que dificulta més que els pares acceptin aquest trastorn, és que elsnens afectats no tenen ninguna característica física que els diferenciï dels nens sense el trastorn autista.

Es poden nombrar quatre etapes importants que passen els pares dels nens amb el trastorn autista:

1.Shock

2.Negació

3.Depressió

4.Realitat

11


1.Estat de Shock:

Aquesta és la primera etapa, i en aquesta etapa els pares es senten desconcertats perquè el seu fill tan sà físicament, té un trastorn greu i que no té cura. Els pares no s’ho poden explicar, i no ho acaben d’entendre.

2.Negació:

En aquest període no volen acceptar la realitat ni creure-la, i el que acostuma a passar és que comencen a fer una recerca de més opinions respecte el seu fill. (Visiten altres metges per veure si és real que el seu fill té un trastorn o ha estat una equivocació.)

3.Depressió:

Per els pares saber que el seu fill pateix un trastorn greu i irreversible, els fa patir molt. Comencen a acceptar que el seu fill és autista i tenen un període de depressió.

4.Fase de la realitat:

A la quarta i última fase o etapa, els pares accepten totalment que el seu fill té autisme, i es comencen a recuperar de la depressió. Comencen a posar mesures per intentar alleujar el problema, i intenten a ajudar molt al seu fill.

Amb aquestes etapes a superar, els pares pateixen molt estrès i malestar. Una enquesta ens donava aquesta informació:

-El 40% dels pares deien que la situació prèvia a saber el diagnòstic del seu fill era autista diuen que va ser confusa i preocupant.

-Al 22% de les famílies se’ls hi deia a l’hora del diagnòstic que no hi havia res estrany.

Aquesta explicació és la meva hipòtesi del meu treball de recerca, ampliaré més aquesta informació, per poder tenir-ho tot clar i poder explicar-ho amb claredat.

12


7.-Patrons de conducta de les persones amb el trastorn autista:

Hi ha quatre tipus de conducta autista:

-El grup passiu:

Aquests autistes no estan aïllats del tot i accepten les aproximacions dels demés, però ells mai s’acosten als altres.

-El grup aïllat:

Aquestes persones no tenen cap interès per comunicar-se amb els altres.

-El grup actiu però estrany:

Aquestes persones s’aproximen als demés però sempre d’una maneraestranya, ja que només interactuen amb els demés per demanar coses o per parlar dels interessos que tenen.

-El grup hiperformal pedant:

Aquestes persones tenen un gran desenvolupament del llenguatge i tenen una gran capacitat, però són excessivament formals i tenen moltes dificultats per adaptar-se als canvis bruscos.

13


8.-L’Autisme infantil

-Què és?

És el síndrome que afecta directament tant a les relacions afectives i emocionals, com la pròpia comunicació del mateix. Està provat científicament que aproximadament en 4 de cada 1000 parts hi ha nens autistes.

L’Autisme està qualificat com un trastorn del desenvolupament.

-Característiques:

L’Autisme infantil influeix directament a les capacitats per fer relacions socials dels nens. També afecta en gran part a la relació amb el seu entorn.

Que un nen sigui autista no vol dir que tingui menys capacitat de comprensió que altres nens. De fet, molts nens autistes tenen grans capacitats i habilitats cognitives molt altes, sempre depenent del graud’autisme d’aquest. El que més els influeix és no poder fer relacions socials com altres nens.

-Informació:

L’Autisme pot ser un desordre complicat, però no és totalment irremeiable. Amb una bona intervenció i diversos serveis, moltes persones amb autisme poden arribar a realitzar grans progressos al llarg de la seva vida i poden tenir una vida de gran qualitat.

14


9.-Diferents tipus d’Autisme:

9.1. Síndrome d’Asperger:

-Definició:

Els afectats pel síndrome d’Asperger no presenten cap retràs en el desenvolupament del llenguatge durant l’ infància.Els nens amb aquest síndrome tenen un coeficient intel·lectual normali a vegades poden arribar a tenir certes habilitats especials en algunes àrees. També presenten dificultats en les relacions socials i en la comunicació .Es caracteritzen sobretot en la obsessió de diversos temes o activitats, que molt cops converteixen a la persona en qüestió en especialista o expert de l’activitat o tema.

-Causes:

És possible que intervinguin factors genètics, ja que el trastorn acostuma a ser hereditari, però no s’ha identificat un gen específic.És més comú en nens que en nenes.És un trastorn del desenvolupament o un trastorn de l’espectre autista.

-Símptomes:

·Els nens amb síndrome d’Asperger acostumen a tenir un tema com aobsessió, com poden ser els horaris de tren, una aspiradora, col·leccions de materials, el mar…Les àrees d’interès solen ser molt limitades i són unes poques.·El seu llenguatge sol ser inusual o estrany.·Poden no reaccionar a les emocions de les altres persones.·Tenen problemes amb el contacte visual, les expressions facials.·Poden no entendre l’ humor o el sarcasme.·No són flexibles en front de la rutina o els horaris, volen tenir-los controlats i complir-los.

15


-Tractament:

·Entrenament en contactes socials, amb freqüència s’ensenyen en un grup.·Logopèdia i ensenyament del llenguatge especialitzat.·Es fan teràpies cognitives o psicoteràpia per ajudar als nens amb les seves emocions, comportaments repetitius i obsessions.

9.2.Transtorn de Rett

-Definició:

És una patologia del desenvolupament neurològic, de causa genètica que afecta majoritàriament a les nenes.

-Causes:

La causa del trastorn o síndrome de Rett és una alteració o mutació d’un gen anomenat locus. A través d’aquest gen, es fabrica una proteïna que es distribueix per tot el nucli de les cèl·lules i que està especialment a les cèl·lules madures del sistema nerviós central.Aquesta malaltia és considerada en el grup de les malalties estranyeso rares i es presenta en un de cada deu mil nens nascuts vius del sexe femení.Es diagnostica durant els primers mesos de vida, sobretot als 18 mesos de vida que és quan comencen a desenvolupar les habilitats socials distorsionades i el retràs psicomotor dels nens.

-Símptomes en el trastorn de Rett:

Cap als 18 mesos es noten coses que diferencien a aquests nens dels que no tenen el trastorn de Rett, algunes d’elles poden ser: ·Desacceleració en el desenvolupament del moviment (com els moviments estereotipats o repetitius característics com pot ser rentar-se les mans)·Dificultats greus en el aprenentatge (com per exemple entendre idees o solucionar problemes)·El llenguatge: Un retràs en l’adquisició de la parla.·El moviment: Dificultat per controlar els moviments que realitzen i pèrdua del tò muscular.·La respiració: Maneres de respirar anormals com per exemple hiperventilació.

16


·Estat d’ànim: Nens amb plor molt fàcil i una capacitat d’irritabilitat molt alta.·Epilèpsia: Es troba en un 50% dels casos amb el trastorn de Rett.·Escoliosis: Columna vertebral corbada. Es troba en un 75% dels casos.

-Tractament del trastorn de Rett:

Aquest trastorn no té un tractament concret però les persones que tenen aquest trastorn han de ser tractats per persones com neuròlegs, pediatres, terapeutes del llenguatge, psicòlegs i psiquiatres entre altres. Això pot ajudar en alguns àmbits com en la motivació, l’aprenentatge del llenguatge, etc.També es necessiten tractaments de fisioteràpia per poder millorar la comunicació, el moviment, per disminuir l’ansietat, etc.

9.3 Síndrome de Tourette

Definició:

És un trastorn neurològic caracteritzat per els moviments repetitius i involuntaris, i també per tics.

Símptomes:

Els tics són el principal símptoma, depèn de si la persona tétics més greus o menys poden ser de diferents tipus. Els tics menys greus podrien ser moviments repetitius i breus, podrien ser el parpadeig, l’encongiment d’hombros i moure el cap. Els tics més greus podrien ser saltar i encongir el cos sencer.

Causes:

La causa del síndrome no se sap amb exactitut però recentment s’ha descobert que les persones amb aquest síndrome tenen unes anomalies al cervell.

17


3.-Treball de camp

3.1.Enquesta general del autisme:

La meva enquesta general, la vaig realitzar per Internet, i van respondre-la 32 persones.

Algunes preguntes que vaig fer i respostes:

-En quina franja d’edat et trobes?

12-15 anys

16-19 anys

+30 anys

-Sexe

Masculí

Femení

18


-Creus que l’autisme és heretat?

Sí

No

-Si tinguéssis que posar un adjectiu a un nen amb autisme, quin d’aquests li posaries?

Distret

Reservat

Intel·ligent

Distret i reservat

19


-Creus que són més propensos a patir autisme els nois o les noies?

sí

no

-Creus que un nen autista es pot adaptar bé en aquesta societat?

sí

no

-Creus que un nen autista hauria d’anar a una escola ordinària?

sí

no

20


-Creus que l’afecte i la proximitat ajuden a una persona autista?

sí

no

-Creus que té cura?

sí

no

-Coneixes alguna persona amb autisme?

sí

no

21


3.2.Entrevista a una professora que ha tingut molts nens autistes a la seva aula (a una escola ordinària) :

1.-Quina és la conducta que interfereix més a l’aula d’aquests nens?La seva inseguretat, nerviosisme i preguntar-ho tot moltes vegades.

2.-Quins mitjans de comunicació s’apliquen amb el nen?El treball individualitzat, ja que quan acabes d’ explicar les feines del dia, seguidament les hi expliques a ell personalment.

3.-Com és la relació del nen amb els seus companys?Difícil. Primer els companys han d’acceptar que aquell company és diferent als altres, amb l’ajuda indiscutible del professor, que en tot moment ha d’ intentar que aquell alumne sigui atractiu i el més normal possible dins de l’aula.Un cop han acceptat les mancances del seu company, el mestre ha d’intentar amb tots els medis, que aquell alumneinteractuï amb els demés i aprengui a sociabilitzar-se, tascarealment difícil per un nen autista, ja que ell mateix s’aïlla de la resta de companys i sovint prefereix estar sol.Finalment, hi ha moments en els que un nen autista, amb l’ajuda dels seus companys, pot passar una bona estona jugant amb els seus companys.

4.-Quin potencial observes en el nen?Els nens autistes acostumen a tenir una memòria excel·lenti sovint són molt intel·ligents. Poden arribar a tenir un vocabulari superior al que els hi pertoca per edat i tenir converses força enriquidores.

22


5.-Quins objectius socials, acadèmics i de conducta s’estableixen?Quan un nen arriba a l’escola i es comença a detectar que és un possible nen amb trastorn del desenvolupament autista, el més important en aquell moment és l’aprenentatge de la llengua (la parla) i que aconsegueixi sociabilitzar-se i desenvolupar-se dins de l’aula i l’escola en general.Seguidament es comprova si pot arribar a aprendre per si mateix o realment aprèn mecànicament o simplement repeteix el que el mestre li diu.Normalment s’acaba adequant el projecte curricular al seu nivell d’aprenentatges i si es pot, amb vetllador o mestra de reforç es fa una atenció individualitzada i el mestre adequa les feines i les treballa amb ell, buscant qualsevol estona en que els altres alumnes no el necessitin expressament.

6.-Com es fa efectiva la participació dels pares en l’educació del nen?Normalment als pares els hi costa acceptar que el seu nen és autista; però una vegada s’han fet a la idea, volen participar i col·laborar amb l’escola tot el que puguin. Això s’aconsegueix amb una bona compenetració familia-escola, realitzant reunions i entrevistes continuades durant el curs ibuscant totes dues parts, el millor per al nen.

7.-El nen té alguna ajuda extra? Algun especialista? Si en té, de quin tipus?En anys anteriors, l’escola demanava un vetllador per poderajudar amb més eficàcia a un alumne d’aquestes característiques. Avui en dia, amb la crisi, és difícil que ensenyament pagui tot un dia de jornada laboral d’un vetllador.No obstant, si l’escola està conscienciada, pagarà la resta que faci falta i posarà una ajuda per aquell alumne que ho necessiti, sobretot per un autista.Aquest vetllador estarà assessorat pel mestre que li anirà indicant el que cal fer en cada moment.

23


8.-Creus que funciona bé el nen dins de la classe?És molt bo pel nen anar a una escola ordinària, ja que aprendrà millor a sociabilitzar-se i a sortir del seu món interior.Els altres nens també aprenen a ajudar i col·laborar i a no ser crítics amb els demés.

9.-Quins tipus de tics i manies has trobat en els nens amb autisme?Pel que fa als tics, és molt comú “l’aleteo” de braços o mans, l’obrir i tancar els ulls amb rapidesa, el moviment delcap cap a una banda del cos, el córrer sense rumb.De manies en tenen moltes, com repetir el que escolten més d’una vegada, no mirar als ulls de la persona que els està parlant, donar voltes al voltant d’una taula o de sí mateixos, jugar sempre amb la mateixa joguina, tocar sempre el mateix botó d’una màquina...

10.-Com a professora has realitzat algun curs relacionat amb nens amb autisme o altres problemes?He anat a congressos i he fet alguns cursos en diferents entitats: universitats, grups de psicopedagogs, cursos a la meva pròpia escola...

24


3.3.Enquesta als pares d’una nena autista:

Fitxa de la nena

Nom: Paula MerinoEdat:12 anysSexe: Dona Curs: Educació especial

Fitxa dels pares

Nom:Rafa Merino y Marian AzcarretaEstudis realitzats: Medicina/ MagisteriProfessió: Metge odontòleg /Higienista dental

1.-(Mare) Com va anar l’embaràs? Va haver-hi algunacomplicació? Si la resposta és si, quina?Embaràs normal, sense cap tipus de complicació

2.-Com va ser el primer any de vida de la nena? Veu notar alguna cosa diferent al seu comportament?

Normal, però era una nena molt bona, que no plorava quasibé mai i es queixava poc. 3.-Què és el que us va fer pensar que era diferent? Quan va ser?A partir dels 2 anys no jugava amb els nens i sempre s’apropava als adults, era repetitiva en el llenguatge, tenia tremolors, movia molt el cap i recollia butlletins de publicitat. Quan li parlaves, no et mirava. L’expressió de la cara era seria, com una màscara. Al parlar d’ella mateixa, sempre ho feia en tercera persona. La motricitat grossa tampoc era la d’una nena de 2 anys.

4.-On us van definir el diagnòstic?A P3 a l’escola. Ens van derivar a un CDIAP i allà van començar a fer-li proves fins que van donar amb el diagnòstic i a partir d’aquell moment va començar diversos tractaments i teràpies.

25


5.-Quina va ser la vostra primera reacció al saber el diagnòstic?Va ser un cop molt fort i ens va costar temps i teràpia psicològica per digerir-ho. 6.-Heu trobat alguna dificultat al llarg dels anys? Quina?Sí, a nivell intel·lectual i desenvolupament, i també en l’autonomia personal. Ha hagut d’assistir a dos col·legis diferents, un especial i un altre ordinari durant uns anys. A part de teràpies sensorials, logopèdia, tractament per a lavisió i teràpia psicològica per a ella i els seus familiars. Actualment, només va a un col·legi d’educació especial i està intentant controlar esfínters durant la nit. Ha patit un parell d’episodis d’epilèpsia i està medicada.

7.-Quin tipus de comunicació teniu amb la vostra filla?Fluida i bona. La Paula es comunica molt bé. Li agrada parlar i compartir el que sent i el que li passa.

8.-La vostra filla té alguna planificació dia a dia que l’ajuda a organitzar-se?La que nosaltres li indiquem, sempre estem bastant a sobred’ella, ja que hi ha feines senzilles que li costen, com vestir-se o dutxar-se sola. A la nevera, té el plà setmanal del col·legi perquè li agrada sempre saber quines activitats li toquen cada dia.

9.-Té alguna mania o tic? Quin/Quina?Ara no, però sí que en va tenir abans de les crisis epilèptiques. Va tenir tremolors i paroxismes.

10.-La nena està escolaritzada a una escola ordinària o especialitzada?Va fer educació ordinària a l’escola infantil. Al començar la primària, va fer educació compartida. En aquest moment, va a una escola d’educació especial.

26


11.-Pot afectar més econòmicament que la nena tingui autisme?Sí. La Paula ha realitzat cada any una o dues teràpies o tractaments, tots pagats de la nostra butxaca, més el tractament psicològic per a tots els membres de la família també de la nostra butxaca.

12.-Fora de casa es troba incòmode o intranquil·la?No. La veritat és que la Paula es sol adequar a cada moment, lloc i situació sense cap problema. Li encanta sortir, anar de compres o de visita a casa d’altres persones.

13.-Ha pogut tenir algunes limitacions al llarg de la seva vida? La Paula ha tingut i segueix tenint moltes limitacions intel·lectuals i de motricitat.

14.-Creus que va tenint una evolució positiva?Sí, La Paula ha canviat moltíssim al llarg d’aquests últims nou anys. Ha après a riure, a expressar sentiments de tot tipus, a cantar...

15.-Com és la situació amb altres membres de la família per part de la nena? (germans, tiets, cosins, avis...)Amb la seva germana es porta bé, com tots els germans, amb moments de baralles i uns altres de compartir activitats. Amb la resta de la família també es porta molt bé, encara que els veu bastant poc perquè viuen a Santander.

16.-Esteu implicats en l’escola de la vostre filla per millorar certs aspectes?Sí, jo sóc membre de l’ampa del col·legi i des d’allà intento aportar el meu granet de sorra.

17.-Quines experiències heu tret positives gràcies a que la vostra filla tingui autisme?Sobre hem après a tenir molta paciència, comprensió, i tot això ens ha ajudat a tenir una millor unió familiar.

27


3.4.Enquesta a la cangur d’una nena autista:

Enquesta Autisme

María Montserrat CarranzaNIE: X-6780147-T

1.-Quin és el comportament de la nena a casa?Paula és una nena afectuosa, riallera, mandrosa, molt tranquil·la.

2.-Quines activitats fa la nena tant a casa com fora decasa?A casa el que més li agrada és veure la tele, sobretot esports, jugar amb l’Ipad, escoltar música, mirar llibres i revistes, enganxar cromos al seu àlbum, fer una mica de deures, ajudar a la cuina o parar taula, totes activitats molttranquil·les.

3.-Té algun comportament negatiu quan hi ha un canvi a la planificació diària? A vegades es posa una mica nerviosa, però si li expliques tranquil·lament els canvis i cóm anirà tot, es tranquil·litza i fa sense problemes.

4.-Té algunes obsessions que es passa bona part del temps realitzant-les?S’obsessiona bastant amb l’ordinador i la tablet. També mirant i mirant moltes vegades seguides las mateixes revistes o contes.

5.-Es comencen a notar les actituds pròpies de la pre-adolescència?Molt, desde fa ja gairebé un any.

28


6.-La nena sap jugar amb joguines? Li agrada jugar amb altres persones?Li agrada jugar amb altres persones que li organitzin el joc.Si juga sola, es perd i sovint abandona el joc i les joguines per agafar l’Ipad o revistes.

7.-Què fa ella quan s’enfada?Depèn del motiu. A vegades, fa putxeros i es passa una estona murmurant. D’altres, crida, plora molt i li costa calmar-se. Però no és l’habitual.

8.-Quina diferència hi ha entre cuidar a un nen autista o un altre nen?Sobretot que s’ha de tenir molta més paciència, més calma,ser més suau i precís en les explicacions. La Paula és molt literal, es pren tot al peu de la lletra i has de vigilar el que lidius. També se li ha de explicar cada tarda què farem i com. Ho da tenir clar per tal d’evitar que es posi nerviosa. A l’hora de tasques diàries, com dutxar-se o vestir-se, necessita molta més ajuda que una altre nena de la seva edat. Has d’anar darrera d’ella per que acabi cada tasca, perquè a vegades les deixa a mitges i se’n va.

9.-Com s’ha d’actuar en front de la nena autista?Sobretot amb tranquil·litat, afecte, suavitat, tendresa però a la vegada t’has de mantenir ferma.

10.-Com va ser el primer contacte amb la nena i com veu reaccionar tant ella com tu?Al primer contacte amb ella va ser al seu parvulari, quan tenia 3 anys. En aquell temps, ella era molt diferent. Només parlava coses sense sentit i no li agradava el contacte visual, però sí el contacte físic. Per això, va reaccionar bastant bé i de seguida em va prendre com a referent.

11.-Com és ara el contacte després de deu anys?Ara, a més a més de que la Paula ha canviat moltíssim, la relació es d’amigues, de tieta… Som família!

29


12.-Penses que ha estat positiu per a tu cuidar a una nena autista?Molt. Crec que a la meva vida hi un abans i un desprès de la Paula. Ella m’ha canviat per sempre i ha estat un canvi i un ensenyament molt positiu.

30


4.-Fi del treball

1.-Conclusió

Fer aquest treball d’investigació, ha estat per a mi un aprenentatge i recull informacions sobre el tema que m’interessava i ha estat molt profitós i enriquidor.Aquesta recerca m’ha ajudat a respondre a moltes de les preguntes que em feia sobre el tema de l’autisme i de saber-ne moltes coses més.La pregunta que més m’inquietava era com responen els pares d’un nen autista quan reben el diagnòstic del seu fill i reaccionen davant d’aquell psicòleg o mestre que els hi està comentant.Gràcies a l’enquesta que un pare d’una nena autista em va respondrem ho he pogut anar entenent. Al principi els pares no s’ho poden creure, quan ho van acceptant sempre són més optimistes queles persones que l’eduquen fora de casa i intenten que l’escola ordinària s’allargui el més possible, tot i que al final la compartida s’acaba i acaben en escoles especials segons el grau de profunditat que tingui el seu autisme.També gràcies a la recerca d’informació tant pel que fa a llibres, vídeos i Internet, això m’ha fet adonar-me de les diferents fases que han de passar els pares d’un nen autista davant la seva vida.També m’he donat compte de la incultura que hi ha en la gent sobre aquest tema.Realment, psicòlegs, pedagogs, mestres i pares afectats són els que més saben del tema i també els que més pateixen.Pel que fa als nens autistes, he après que hi ha diferents graus d’autisme amb nivells més o menys profunds i que cada nen autista és un món diferent, per tant, cada nen amb aquest trastorn s’ha de tractar també d’una manera diferent.Aquest treball ha estat molt satisfactori per mi, ja que he ampliat el meu coneixement que m’interessava molt, potser pel meu futur professional.

31


2.-Annexos

2.1. Annex 1

Aquest és Leo Kanner, l’home que va desenvolupar la teoria de la “mare nevera”. La va desenvolupar l’any 1943, però l’any 1954 va retirar la seva teoria perquè va veure el seu error, i va demanar perdó a totes les mares de nens autistes.

Leo Kanner va néixer el 13 de juliol l’any 1896 a Klekotiv, i va morir aSykesville el 3 d’abril de 1981.Va ser un psiquiatra austríac i jueu, que va ser conegut gràcies a la seva descripció del trastorn autista.Va escriure un llibre titulat: “Child Psychiatry”, i va ser un dels primers llibres de psiquiatria enfocats a la infancia.

32


2.2. Annex 2

Hi ha molts mites sobre l’autisme, sobretot el mite més gran que existeix és que es pensa que l’autisme és una malaltia. L’Autisme és un síndrome perquè la persona que el pateix es troba bé, però té unes característiques diferents a les altres persones, per tant no és una malaltia.Hi ha varies pàgines web sobre els mites del autisme que resumeixenmolt bé quines són les creences de la gent referent a aquest tema, i en podem anomenar unes quantes:

-Els nens amb autisme sí que tenen emocions i sentiments, també pateixen i s’emocionen.-No estan aïllats en el seu món, sinó que necessiten més temps per aintegrar-se i adaptar-se al món que compartim.-Moltes persones amb autisme parlen i desenvolupen capacitats del llenguatge extenses.- La majoria dels autistes van evolucionant i aconseguint les seves fites, però no al mateix ritme que els altres nens.-Cada nen autista és diferent i acostumen a tenir alguna mania o tic.

33


3.-Bibliografia

Aquestes pàgines web m’han ajudat a obtenir informació sobre els diferents temes del autisme:

http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/lautisme-quins-simptomes-segons-ledat

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001526.htm

http://www.psicopedagogia.com/autismo/

http://cardusfautismo.blogspot.com.es/

http://es.wikipedia.org/wiki/Leo_Kanner

http://www.psigma.cat/docs/article_els_mites_de_lautisme-PSIGMA.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Asperger

http://www.asperger.es/asperger.php?def=3Caracter%EDsticas

http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Tourettehttp://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/sindrome_de_tourette.htm

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/autism.html

http://www.autismo.org.es/AE/autismo/queesautismo/Que_son_los_Tastornos_del_Espectro_Autista.htm

http://tratamientoparaelautismo.blogspot.com.es/

34

http://tratamientoparaelautismo.blogspot.com.es/



http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/autism.html

http://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/sindrome_de_tourette.htm

http://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/sindrome_de_tourette.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Tourette

http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Tourette







http://es.wikipedia.org/wiki/Leo_Kanner

http://cardusfautismo.blogspot.com.es/

http://www.psicopedagogia.com/autismo/






http://www.psicopedagogia.com/caracteristicas-de-los-ninos-autistas

http://www.autismonavarra.com/primeros-sintomas/

http://www.sanitas.es/sanitas/seguros/es/particulares/biblioteca-de-salud/pediatria-infancia/autismo.html

http://salud.univision.com/es/%C3%A1lbum-de-fotos/las-12-se%C3%B1ales-de-alerta-del-autismo

http://www.guiainfantil.com/967/la-familia-de-un-nino-autista.html

http://www.monografias.com/trabajos50/tratamiento-autismo/tratamiento-autismo2.shtml

http://www.guiasalud.es/egpc/autismo/resumida/apartado06/aspectos01.html

35











http://www.autismonavarra.com/primeros-sintomas/




Aquests llibres m’han fet entendre l’autisme i les seves característiques:

Autismo y Síndrome de Asperger - Simon Baron-Cohen

Nacido en un día Azul – Daniel Tammet

Vídeos:

María y yo – Autismo (Youtube)

La Noche temática- La historia de Hugo (tv2)

36

Documents

El transtorn autista