El so i les innovacions de la producció i de l'enregistrament

Albert Segarra

Institut Montserrat

Curs 2014-2015

Treball de Recerca Albert Segarra Curs 2014-2015

2

Agraeïxo a la Margarida Fornos, estudiant de l’EMAV, per haver-

se preocupat per mi, i per ajudar-me a fer el treball.

Dóno gràcies a l’Albert Juvés per convidar-me a TV3 a ensenyar-me les

instal·lacions, i per deixar-me col·laborar a l’edició d’un reportatge.

També m’agradaria agrair-li a la meva tieta Griselda Martí, filòloga catalana i

lingüista, per fer-me un taller sobre el so.

Dóno gràcies al meu tiet Jordi Vilaprinyó, músic, professor de piano del

conservatori de Barcelona i concertista, per donar-me contactes per tal de

visitar l’ESMUC, i ajudar-me amb l’entrevista.

Agraeixo al Marcel Ferrer estudiant de l’ESMUC, per fer-me una visita guiada

per l’escola.

També agraeixo a l’Óscar Vilaprinyó per respondre l’entrevista.

I, finalment, dóno gràcies al Joan Fonollosa, professor de Tecnologia de

l’Institut Montserrat per dirigir-me aquest treball, i ajudar-me a fer-lo el millor

possible.


3

ÍNDEX

0 Introducció i objectius .............................................................. 4

1 Què és un estudi de gravació? ................................................ 4

1.1 El So ................................................................................................... 5 1.2 Aparell auditiu ..................................................................................... 5 1.3 Aparell fonador ................................................................................... 7

1.4 Sales d’un estudi de gravació: .......................................................... 10

1.4.1 Living Room ............................................................................. 10

1.4.2 Sala de Control ......................................................................... 14

1.4.3 Sala de Màquines ..................................................................... 15

1.5 Material sonor ................................................................................... 17

1.5.1 Micròfons .................................................................................. 17

1.5.2 Taula de Mescles ..................................................................... 24

1.6 Insonorització .................................................................................... 25

2 Treball pràctic........................................................................ 28

2.1 Programa en directe ......................................................................... 28

2.2 Gravació d’un estudi de gravació ...................................................... 29 2.3 Prepraració d’una obra de teatre. ..................................................... 32

2.3.1 Q7............................................... .............................................. 33

2.3.2 Qsub ......................................................................................... 33

2.3.3 E3.............................................. ............................................... 34

2.3.4 MAX 12..................................................................................... 35

2.4 Gravació d’un concert en directe ...................................................... 36 2.5 Muntatge sonor ................................................................................. 37

2.6 Edició d’un reportatge ....................................................................... 42 2.7 Visita del material sonor de TV3 ....................................................... 43 2.8 Visita a les instal·lacions de l’ESMUC .............................................. 43

3 Conclusions .......................................................................... 44

3.1 Passat present i futur de les tècniques de gravació .......................... 44 3.2 Entrevistes: ....................................................................................... 45

4 Bibliografia i enllaços............................................................. 52


4

0 Introducció i objectius

Per escollir el tema de treball, m’he basat amb el que tothom em

recomanava, tria el que més t’agradi, perquè hauràs de passar moltes

hores treballant, i efectivament, els hi vaig fer cas i vaig triar un tema

relacionat amb la música, que és el meu hobby, i com tinc alguns amics

que estudien per ser tècnic de so, i alguns altres que treballen en

discogràfiques, vaig pensar que m’aniria molt bé per a mi, aquest tema.

També el que em motiva molt a fer el treball sobre aquest àmbit, és que

el desconec completament, i com crec que és molt interessant, voldria

entrar-hi a fons.

Amb aquest treball vull complir els següents objectius:

Aprendre a utilitzar els programes que es fan servir als estudis de

gravació

Seguir el procés complert d’una gravació.

Passat present i futur de l’evolució de la tècnica de gravació, i dels

materials emprats.

Gravació d’una cançó tocada per mi amb la guitarra.

1 Què és un estudi de gravació?

Un estudi de gravació és un lloc que és el que vol, és enregistrar so, amb

l’objectiu que tot reproduint desprès el material enregistrat, es tingui una

sensació de trobar-se davant de l’intèrpret. Aquest material, té la finalitat de

cridar l’atenció a qui ho escolta, de manera que la qualitat d’un estudi serà

avaluada en funció del grau en què aconsegueixin conjugar en l’acústica,

l’estètica i l’electrònica. L’estudi ha d’aconseguir una bona relació entre

aquestes característiques, i així podrà proporcionar les millors condicions per

tal de gravar les obres d’aquell qui ho vulgui.


5

1.1 El So

El so, per la Pompeu Fabra, es descriu com: ‘Sensació produïda en l’òrgan

de l’oïda pel moviment vibratori dels cossos transmès a l’orella per un medi

elàstic, ordinàriament l’aire.’

Per tant, el So es basa en vibracions o canvis de pressió, de qualsevol medi

(majoritàriament l’aire) que arriben a l’aparell auditiu activant tots els petits

òrgans de l’orella, de manera que podríem captar el so en forma d’ones

sonores.

El So el podríem comparar amb un terratrèmol, que té un epicentre, que seria

el lloc on es produeix el so, i totes les conseqüències del terratrèmol, serien

les ones sonores.

1.2 Aparell auditiu

L’orella es divideix en 3 parts:

1. Orella externa

L’Orella externa és l’única part de l’aparell auditiu que es pot

veure a simple vista

Pavelló: És l’encarregat de rebre les ones sonores i

enviar-les cap a l’orella mitjana, a través del conducte

auditiu extern.


6

Conducte auditiu extern: És l’encarregat de transportar

les ones sonores rebudes al pavelló cap al timpà. Aquí hi

ha una secreció natural que n’hi diem cera, que fa de

protegeix al timpà de possibles agressions externes.

2. Orella mitjana

Aquesta part de l’aparell auditiu, està incrustada dins l’ós i

consta de tres parts:

Timpà: És una membrana cartilaginosa molt sensible que

capta totes les ones sonores.

Es pot perforar degut a infeccions o a sorolls molt

violents.

El timpà seria com la membrana d’un timbal.

Cadena ossicular: Formada per 3 ossets, el martell,

l’enclusa, i l’estrep, que vibren encadenats al ser

activats pel timpà.

Trompa d’Eustaqui: És el conducte que comunica l’oïda

amb el nas.

3. Oïda interna: És la part de l’orella que es localitza més a

l’interior per tal d’estar més protegida degut a la importància de

les seves funcions, que són: l’equilibri i la transformació de les

ones sonores a impulsos nerviosos.

Aparell vestibular: És la part de l’orella que està

relacionat amb l’equilibri i amb el nostre sentit de

l’orientació.

Còclea: La tenim tots els mamífers, i és la part més

important del sistema auditiu. Que s’encarrega de

transformar els sons en estímuls elèctrics.

Nervi auditiu: És un nervi sensitiu que porta els senyals

de l’orella interna cap al cervell.


7

L’orella té un marge dinàmic d’un bilió. La diferència entre la cosa més gran

que pot detectar i la més petita és d’1000000000000. Per tant, té una

sensibilitat molt gran, cosa que la fa ser un òrgan molt delicat.

O sigui, té una sensibilitat molt gran, cosa que la fa ser un òrgan molt delicat.

L’orella té un pavelló auricular, que el que fa és concentrar tot el so que l’hi

arriba fins al conducte auditiu. Un cop el so està amplificat, el so passa pel

conducte auditiu.

Es forma una ona plana que impacta contra el timpà. El timpà separa l’oïda

del món exterior, i és d’una pell molt fina i tensada. És tant prima que

transmet les vibracions de l’aire. Les transmet als òssos òtics: El martell,

l’enclusa i l’estrep.

Aquests transmeten les vibracions cap a la còclea, que és la part més

important del sistema auditiu. La còclea transforma els sons en estímuls

elèctrics. La còclea és un sensor prodigiós.

1.3 Aparell fonador

L’aparell fonador inclou les fosses nasals, la Laringe, la tràquea, les cordes

vocals, els pulmons i la boca, i la funció de cada part d’aquest aparell es

combina per poder crear so.


8

Les fosses nasals serveixen, com la boca, com a caixa de ressonància, però

les fosses nasals són pels sons nassals com la m.

La laringe és la que controla la quantitat d’aire que arriba al crani.

Per cantar, s’ha de tenir la laringe relaxada, si està tensa, no hi ha mobilitat, i

el fet de no tenir mobilitat, ens impedeix treure tot l’aire.

A la laringe es poden distingir els diferents sons següents:

Vocàlics: són les vocals, i la laringe està completament oberta, per

tant, l’aire passa per complet.

Consonàntics:

o Fricció: són els sons, que com la f o la s, que la laringe està

parcialment oberta, però són les dents les que donen el

principal obstacle a l’aire.


9

o Oclusió: són els sons com la p o la t, que la laringe està

parcialment oberta, i aquí són els llavis els encarregats

d’obstaculitzar l’aire. És un so molt explosiu, i que no es pot fer

si no va seguit d’una vocal.

La tràquea és l’encarregada de transportar l’aire que treuen els pulmons cap

a la laringe.

Entre els pulmons i la laringe hi ha les cordes vocals, que de fet, ni són

cordes, ni estan a la boca, sinó que són membranes i estan situades a

darrere de la nou del coll. A les cordes vocals és on s’origina el so. La tensió

de les cordes vocals és la que fa que puguem emetre un ampli espectre de

freqüències.

Les cordes vocals petites, primes i tenses, fan un so agut; i les cordes vocals

més grans, rígides i gruixudes sonen més greu.

Els pulmons són els encarregats d’injectar l’aire, que sense aquest, no es

podria fer so.

Per parlar, calen els pulmons per injectar aire, i per poder fer vibrar les cordes

vocals, també necessitem una cavitat de ressonància, per poder modular les

freqüències, i és aleshores quan podem emetre tot l’espectre de sons que

ens permet comunicar-nos.

Cada persona té una tessitura que el defineix, és a dir més o menys des de

quina nota greu a quina nota aguda es sent més còmode la persona, i així

s’estableix el rang.

La intensitat d’un so és com de fort es sent un so, o sigui el volum. Es mesura

en dB i es pot mesurar amb un sonòmetre.

La freqüència d’un so és com d’agut o de greu és un so. Es pot definir com

els cops que vibra un so que es mou pel medi en un segon. Es mesura en

Hz.


10

El timbre és una identitat sonora, la qual identifica l’instrument, o la veu

humana. És el que ens permet distingir una veu humana d’una altra.

1.4 Sales d’un estudi de gravació:

A un estudi de gravació, com tots sabem, hi ha diverses sales, i cada una ha

de tenir unes característiques, uns materials, i complir unes funcions diferents

de les altres.

1.4.1 Living Room

També coneguda com a sala de gravació.

Definició:

És la sala de l’estudi de gravació, on és emprada el que seria la gravació en

sí, la que ha de tenir unes característiques molt específiques, i ha d’estar

aïllada dels sorolls ambientals, per tal de no perdre qualitat de so.


11

Material:

Micròfons: són els encarregats d’enregistrar el so que els músics

produeixen, i depenent si són inalàmbrics o amb cable, envien el so a

l’ordinador per cable o per ones.

Els micròfons que es fan servir per un

estudi de gravació són principalment

bidireccionals, perquè les

característiques són perfectes per

estar en un estudi de gravació.

Bateria acústica: és un conjunt d’instruments de percussió, i és un dels

materials necessaris de la líving room, ja que és molt gran, té moltes

parts, i ha de ser en un lloc permanent, per qüestions de comoditat.


12

Les bateries acústiques són les que estem acostumats a veure als

concerts, de fet per l’estudi de gravació, es podria fer servir una bateria

elèctrica, tot i que el so és molt més universal, per això vull explicar les

característiques generals d’una bateria, basant-me en les de la

Yamaha stage custom birch.

Aquesta bateria està composta per dos timbal, un Goliat, una caixa, un

bombo, dos plats, un Charles. Això són les parts que porta de sèrie,

però com tota bateria, s’hi poden afegir més.

Les bateries necessiten més d’un micròfon per captar el seu so.

Doncs, per enregistrar una bateria, s’ha de posar un micròfon entre els

dos timbals, o sigui, al mig de la bateria, desprès un al bombo, un al

lateral, per captar el Charles, i dos més per poder enregistrar els plats.

Teclat: és bàsicament un piano, però amb lleugeres diferències, entre

elles, que és elèctric, i el so es pot editar, i fer que soni de maneres

diferents. També ha d’estar col·locat a un lloc permanent, perquè no

s’hagi de connectar i desconnectar cada cop que es vulgui fer una

gravació.


13

Altaveus: És un material necessari en un estudi, però no perquè es

necessiti per la gravació. Durant un estudi, hi ha una part prèvia a la

gravació, que és quan els músics escalfen una mica, per preparar-se

per la gravació definitiva. Aquesta prova, no es podria fer si els

amplificadors no hi fossin.

Els altaveus emprats als estudis de gravació són uns d’entre 100 i 300

W de potència, perquè més que la potència, l’important és la calitat.

En molts estudis, aquests altaveus estan distribuïts per tenir un bon

estèreo, o per escoltar tant la gravació com la música en 5.1 .

Característiques:

Aquesta sala és la més important de tot l’estudi de gravació en quan a

disseny, perquè ha de complir unes propietats acústiques establertes, per

garantir la millor gravació del so possible.

Aquestes propietats són:

1. Un estudi que compleixi aquestes característiques, no estarà mai en

un carrer pel qual hi passi molta gent, o hi hagi molt de transit, perquè

el soroll exterior dificultaria les gravacions de qualitat. Tot i que es

posi un material aïllant, sortirà més a compte construir el local a un

lloc més apartat per motius econòmics.

2. Tot i que l’estudi estigui construït en un lloc apartat, necessitarem de

totes maneres un material que aïlli el soroll però com que el soroll

extern és menor, tindrem una menor despesa, ja que necessitarem

menys quantitat de material.


14

3. Tot i no ser sobre el disseny, també ha de complir una última

característica, i és sobre l’electrònica. I doncs, l’estudi ha de tenir una

mínima qualitat de material electrònic, perquè sinó, per molt aïllament

acústic que hi hagi, no hi hauria suficient bona gravació.

1.4.2 Sala de Control

Definició:

És la sala on el so gravat a la sala de gravació, es manipula i on mentre els

músics toquen, graven cada un dels instruments. Aquesta sala ha de tenir

contacte visual amb la sala de gravació, normalment es separen l’una de

l’altre per un vidre pel qual no passi el so. És la sala més petita de l’estudi,

però no la menys important. Aquesta sala edita el volum de cada instrument

per tal que quedi millor.

Material:

Taula de Mescles : és un aparell electrònic per a editar, mesclar

canviar el nivell i/o el timbre. Una taula de mescles ens permet fer

mescles de sons i modificar-los, perquè el so gravat soni com es

desitja.


15

Ordinador: es requereix un ordinador amb el programari necessari

instal·lat, i normalment sincronitzat amb la taula de mescles, perquè

així només haguem de donar les ordres a partir de l’ordinador, al tenir

tots els volums sincronitzats.

Característiques:

Aquesta sala, com ja hem dit abans, és la sala més senzilla, però no per

aquest fet és menys important. Quan dic que és la més senzilla, és perquè és

petita, ja que només té una taula on hi ha alguns ordinadors i una taula de

mescles, perquè una taula de mescles és necessària perquè el so s’editi amb

més facilitat.

1.4.3 Sala de Màquines

Aquesta sala, és una sala que sovint s’ajunta amb la sala de control, quan no

hi ha espai, o quan no hi ha molt de pressupost per tenir una sala

especialitzada per la informàtica, i per això s’uneix amb la sala de control.


16

Definició:

És la última sala per la que el so passa abans d’acabar l’edició.

És on es fan els últims retocs, i on es treuen definitivament tots els sorolls de

fons, i on es fa de la gravació, una gravació neta i amb definició. És la sala on

es treballa més amb la informàtica, amb els softwares i diversos programes

d’edició musical.

Material:

En aquesta sala, el material necessari no és gaire abundant, perquè en

aquesta sala, el material no és el més important, sinó els coneixements

d’informàtica.

Ordinador: En aquesta sala són necessaris diversos ordinadors, ja que

bàsicament el que es fa aquí, és netejar el soroll, i això només es pot

fer per softwares especialitzats. Cada ordinador ha de complir les

prestacions adequades per l’estudi.

Característiques:

Aquesta sala és com unes oficines, hi ha ordinadors diversos, per tal de fer la

feina que li correspon a aquesta sala. En general, els ordinadors tenen el

mateixos programes instal·lats, per tal d’editar el so, però


17

1.5 Material sonor

1.5.1 Micròfons

Omnidireccional

Els micròfons omnidireccionals,

són aquells que agafen el so de

qualsevol direcció. El disseny pot

ser útil quan algú vol captar un

soroll ambient, o quan s’utilitza a

un lloc on els sorolls es mouen, i no

és pràctic moure el micròfon amb seguint els sorolls.

Disseny: Aquests micròfons tenen un distintiu disseny rodó que és

una propietat única dels micròfons omnidireccionals. El disseny

d’aquest micròfon està dissenyat per protegir els circuits

electrònics amb un plàstic reforçat, i és “immune” a algunes

interferències com les de respirar o interferències electròniques.

Usos: L’ús més comú que se’ls-hi dóna als micròfons

omnidireccionals, és bàsicament per una emissora de ràdio,

perquè a un concert no podrien posar-se, ja que agafarien també

el so ambient.

Per explicar les característiques dels micròfons omnidireccionals

d’una manera més genèrica, compararé dos micròfons

omnidireccionals, un de gama alta, i un de gama baixa, per tal de

veure els dos extrems de les característiques d’aquests micròfons:


18

Model de micròfon Astatic – CAD 202RW Blue Bottle Rocket Stage

42401

Gama Mitja – Baixa Alta

Preu 179.66 € 1276.75 €

Patró polar Omnidireccional Bidireccional, cardioide i

omnidireccional

Resposta de freqüència De 80 Hz a 10kHz De 20Hz a 20 kHz

Tipus de receptor Cinta Alumini

Pressió sonora 129 dB 138 dB

Impedància de sortida 150 Ω 50 Ω

Cardioide

Al llarg del temps, s’han

dissenyat molts micròfons

diferents per tal que compleixin

unes tasques molt diferents

entre si. Uns, capten una gran

quantitat de so, i altres recullen so centrat només en una direcció.

D’aquest últim grup, el més popular és aquest, el micròfon cardioide.

El cardioide només recull el so en la part desitjada, mentre que el

soroll ambient, és pràcticament nul.

El seu nom, deriva del seu patró de sensibilitat, com es pot veure a la

foto, a la part inferior esquerra, que té forma de cor.

Disseny: En quan al disseny dels micròfons cardioides,

majoritàriament són plans, i tenen un disseny que els impedeix

captar el so per davant, i per això no poden enregistrar-lo pel

darrere.


19

Usos: Els micròfons cardioides són utilitzats principalment a

concerts o a meetings

De micròfons cardioides n’he comparat dos de games diferents, per

veure la diferència entre ells. Així es pot veure com és la mitjana i com

és el millor del mercat.

Model de micròfon Nady SPC -15 AKG C535EB

Gama Baixa Alta

Preu 45.51€ 358.51€

Patró polar Cardioide Cardioide

Resposta de freqüència De 50 Hz a 18 kHz De 20 Hz a 20kHz

Tipus de receptor Alumini Alumini


Impedància de sortida 200Ω 200Ω

Bidireccional

Els micròfons bidireccionals són micròfons que capten el so amb molta

definició i amb alta sensibilitat pels costats, però, com es veu a la

fotografia, per dalt i per baix, gairebé no capta el so. Aquest micròfon

capta la mateixa quantitat i qualitat de so per cada una de les bandes.


20

Disseny: Aquest micròfon està dissenyat per estar estàtic a un lloc,

perquè és molt fàcil que es trenqui, o que es faci malbé.

Usos: Aquest tipus de micròfon són els micròfons que es fan servir

per als estudis de gravació, ja que han d’estar estàtics a un lloc.

Però com que tenen tanta sensibilitat, se’ls hi ha de posar una

pantalla protectora, perquè no capti les respiracions del cantant.

Per explicar les característiques d’aquests micròfons, compararé un

micròfon bidireccional de gama alta, i un bidireccional de gamma mitja-

baixa.

Model de micròfon Samson C03U Shure KSM 353/ED

Gama Mitja-baixa Alta

Preu 311.38 € 2151.70 €

Patró polar Bi direccional, cardioide i

omnidireccional

Bi direccional

Resposta de freqüència De 20Hz a 18kHz De 15 Hz a 50kHz

Tipus de receptor Graella de malla Cinta Roswellite




21

Micròfon d’escopeta

Aquest micròfon és un micròfon molt sensible i molt fràgil, com el

micròfon bidireccional, però la diferència entre aquest i el bidireccional,

està en la distància en la que pot captar el so. Aquest micròfon pot

captar un so a varis metres de distància, mentre que el bidireccional no

pot.

Disseny: Aquest micròfon està dissenyat perquè s’hagi d’aguantar

mitjançant un pal, per tal d’estar elevat i captar el so més general.

Té un disseny, que l’impedeix captar els sons de forma lateral.

Com que té tanta sensibilitat, normalment se li posa una protecció

com al bidireccional.

Usos: Aquest micròfon és el que s’utilitza a l’hora de gravar sèries

o programes que els personatges no puguin portar petaca amb el

seu micròfon.

Model de micròfon Nady Nady SGM-12 Audix M1250 B-S

Gama Baixa Alta

Preu 31.14 € 366.5 €

Patró polar Escopeta Escopeta

Resposta de freqüència De 50 Hz a 16 kHz De 50 Hz a 19 kHz

Tipus de receptor Alumini Alumini




22

Ara, per tenir una idea general de la diferència dels micròfons,

compararé cada tipus de micròfon entre ells, de gama alta, i així es

podrà veure cada un quines característiques té que el diferencien dels

altres.

El Neumann TLM 67 és un micròfon que costa 2553.5 €, el que el fa

un dels micròfons omnidireccionals més cars del mercat.

Té una sensibilitat de 18 mV/Pa, el que el fa lleugerament més

sensible que la mitjana de micròfons. ´Té una impedància de 50 Ω que

és molt poc per un micròfon.

Té una freqüència que comença als 20 Hz, que és 20 Hz més baixa

que la mitja, però en canvi, el seu màxim de freqüència és de 20 kHz ,

que està a la mitjana.

Model de

micròfon

Neumann

TLM 67

Blue The Bottle

Studio

Royer

SF-24

Audio-Technica

BP4071L

Gama Alta Alta Alta Alta

Preu 2553.5 € 4790 € 3589.11 € 1093.1 €

Patró polar Omnidireccional Cardioide Bidireccional Escopeta

Resposta de

freqüència

De 20 Hz a 20 kHz De 20 Hz a 20 kHz De 40 Hz a 15 kHz De 20 Hz a 18 kHz

Sensibilitat -34.89 dB -33.98 dB -38 dB -28.99 dB

Pressió

sonora

131 dB 134 dB 130 dB 151 dB

Impedància

de sortida

50 Ω 200 Ω 200 Ω 50 Ω

Mides ø x L

56 mm x 200 mm

15.35” x 3.54 “ 270 mm x 339 mm

x 25 mm

21.22” x 0.83”

Pes 0.49 kg 1.70 kg 6.36 kg 0.18 kg


23

El Blue The Bottle Studio costa 4790 €, el que el fa un dels micròfons

cardioides més cars del mercat.

Té una sensibilitat de 20 mV/Pa, que és considerablement més alta

que la mitjana dels micròfons. Té una impedància de 200 Ω, i això el fa

ser un micròfon normal, perquè és el valor de la mitjana, en quan a

impedància.

Té una freqüència que com a valor més baix té els 20 Hz, que és 20

Hz més baixa que la mitja, i com a valor més alt de la seva freqüència

té 20 kHz, que està a la mitjana.

El Royer SF-24 costa 3589.11 €, i amb aquest preu, és un dels

micròfons bidireccionals més cars del mercat.

Té una sensibilitat de 13 mV/Pa, que és lleugerament superior a la

mitjana de micròfons. Té una impedància de 200 Ω, que és un valor el

qual està a la mitjana.

Té una freqüència de 40Hz, que és un valor considerat com la mitjana,

i com a valor més alt de freqüència té 15 kHz, el que és un valor de

5kHz més baix que la mitjana.

El Audio-Technica BP4071L és un micròfon que costa 1093.1 €, i és

un dels micròfons d’escopeta més cars del mercat.

Té una sensibilitat de 36 mV/Pa, el que el fa un dels micròfons més

sensibles del mercat. Té una impedància de 50 Ω, que és una

impedància considerablement baixa.

Té una resposta de freqüència que té com a valor més petit 20 Hz, el

que el fa 20 Hz més baixa que la mitjana, però en canvi, la seva

freqüència acaba als 18 kHz, el que està aproximadament a la mitjana.

Doncs, com a conclusió, podem treure que, en general tots els

micròfons de gama alta tenen un preu bastant alt, que es mou entre

els 1000 i els 5000€ a l’unitat.

En quan a sensibilitat, els micròfons d’escopeta són els més sensibles,

i per això s’utilitzen a llarga distància.


24

Si parlem d’impedància, els micròfons omnidireccionals i els

d’escopeta, són els tenen un valor d’impedància més petit.

Però, en canvi, al parlar de freqüència, els que tenen un camp més

ampli, són els micròfons omnidireccionals i cardioides per igual.

1.5.2 Taula de Mescles

La taula de Mescles és un aparell electrònic al qual s’hi connecten múltiples

elements que emeten àudio, com per exemple entrades de línia, reproductors

de CD, micròfons, etc.

Un cop han entrat a la taula els senyals sonors, es poden processar i tractar

de diverses maneres per obtenir un resultat a la sortida, que podria ser mono,

multicanal, o estèreo.

Les taules de mescles tenen diverses parts, entre elles hi ha:

La variació del nivell sonor de cada entrada: És la part que es troba

a la part inferior de la taula de mescles, i és la que serveix per

controlar el volum de sortida de cada canal.

Equalització: Fa una funció similar a una aixeta. Regula els volums

generals de cada canal.

Efectes d’enviament: Fa que es puguin enviar els

Efectes d’inserció:

Panoràmica i Balanç:

Hi ha taules de mescles més avançades que permeten la combinació d’un

número més elevat de canals per tal de poder-los combinar entre sí.

Aquestes taules són una eina imprescindible per qualsevol tècnic de so,

discjòquei i d’altres músics de directe.


25

1.6 Insonorització

La insonorització és fonamental, tant per la qualitat del so que es registra,

com per les interferències que poden venir de fora.

És molt important el material que s’utilitza per folrar la cabina que

s’insonoritzarà. Ha de ser un material rugós i espongòs, que capti i amortitzi

les ones sonores, sense provocar ni reverberacions ni distorsió. O sigui, que

tinguin les molècules molt disperses per tal d’evitar la propagació de les ones

sonores. Quan més juntes té les molècules un material, millor conductor del

so és, com per exemple el ferro. No veurem mai una sala insonoritzada per

metalls.

Es pot insonoritzar una habitació molt petita, o molt gran, i la teoria científica

que fa que no es repeteixin les ones, és la mateixa.


26

La part exterior de la cabina serà molt important que tingui espais buits, i que

no toqui ni al terra, ni als costats, ni al sostre amb les parets subjacents de

l’edifici. Es podria dir que la cabina ha de quedar flotant, cosa que afavorirà a

que el so no es propagui. La part exterior d’aquesta cabina, ha de ser d’un

material rígid, i dens, que evitarà que el so surti. Perquè són coses

completament diferents que el so de l’exterior penetri a la sala, a que el so de

l’interior es filtri cap a fora.

A l’interior d’aquesta sala, s’hi poden ha materials amb poca densitat i amb

una superfície irregular, com escumes de poliuretà, o porexpan, normalment

es col·loquen com rajoles quadrades que ocupen parcialment la superfície de

la sala.

Els materials que es poden fer servir per insonoritzar es divideixen en 3

grups:

1. Absorbents: Acostumen a estar pensats per la instal·lació de sostres i

parets falsos, i es posen aquests materials si s’exigeix un alt rendiment

d’absorbència. S’instal·len a llocs com emissores de ràdio, despatxos i

llocs on la reverberació domini.

Aquest seria el gràfic que representa als materials absorbents.


27

2. Aïllants: Els materials aïllants estan compostos per una làmina base

de material pesat i per una capa de fibres tèxtils amb un elevat

coeficient d’absorbiment, amb la finalitat d’obtenir un millor aïllament.

Aquest seria el gràfic que representa el comportament dels materials

aïllants.

3. Silenciadors: Estan pensats per l’atenuació de soroll en llocs on s’ha

de deixar forçadament un orifici per la ventilació. Es poden veure

exemples a sales de màquines, i la finalitat d’aquests materials, és de

reduir el soroll, garantint una renovació adequada de l’aire de la sala.


28

2 Treball pràctic

2.1 Programa en directe

Vaig assistir a la gravació en directe del programa Divendres, a

TV3 amb una duració d’unes 3 hores.

Allà, vaig estar amb el regidor de so, controlant la taula de

mescles, i els micròfons. Vaig estar amb el tècnic de so de plató,

que és l’encarregat de la col·locació dels micròfons de corbata que

porta cadascun dels tertulians i els presentadors del programa.

Controlava amb ell, si els micròfons estaven carregats i si estaven

ben col·locats per tal que no hi haguessin interferències. Des de la

taula de comandament, ens deien què tal s’escoltava la veu durant

les proves de so. Nosaltres, quan estàvem al plató, portàvem uns

cascos i estàvem connectats amb el regidor de so, i ens

comunicàvem amb ell mitjançant uns walkies.

Durant el programa en directe va haver-hi una actuació musical,

però aquesta actuació musical es grava abans de començar el

programa, el que es coneix com un “fals directe”, que des de casa,

sembla que sigui real.

Vaig presenciar la sonorització d’un grup de rock, les proves de so,

de veu i de cada instrument, vaig estar durant totes les repeticions

de les cançons, fins que van considerar que el so era òptim.

Aquest tros del programa va ser molt interessant perquè vaig

poder veure com el baix, s’acoblava al micròfon del cantant.

El regidor de so, dins la sala de mescles, controlava cada

instrument per separat, i anivellava el volum de cadascun per tal

que el conjunt fos equilibrat i harmònic.

El model de taula de mescles era una AMS NEVE libra live II, i

està dissenyada expressament per a les emissores, i ofereix una

facilitat increïble per la televisió en directe, ràdio i a la producció de

radiodifusió.


29

Aquesta taula de mescles té una tecnologia TFT, que permet a

l’usuari controlar millor la taula, ja que és una superfície de control

més intuïtiva que les taules que no tenen la tecnologia TFT.

Aquesta tecnologia també fa que les pantalles i la taula estiguin

sincronitzades entre elles, estalviant així errors o temps.

Aquesta taula, vaig veure que tenia una memòria, que per cada

canal, a l’hora d’engegar-se, ja posava els nivells de volum d’una

manera adequada.

2.2 Gravació d’un estudi de gravació

Aquest any, he format part d’un projecte teatral de la Companyia

Fontmontina del Barri de Sarrià - Sant Gervasi.

Aquesta companyia, va programar Geronimo Stilton, un musical

protagonitzat per gent jove.


30

Vam assajar el musical, i desprès vam gravar-lo en un estudi de

gravació de Sabadell, el cap de la gravació era el Carles Aulí. Vam

anar-hi dos dies en els que vam gravar totes les veus, tant de cors,

com de solistes. La música ja estava gravada. Vaig sorprendre’m

de la meticulositat de la feina, i del temps que vam tardar en gravar

correctament totes les cançons que formarien part de la nostra

obra de teatre. Durant aquests dos dies, el tècnic de so, ens va

orientar i distribuir davant del micròfon, perquè les veus

estiguessin equilibrades. Una feina molt diferent en el cas de quan

gravàvem una cançó amb un solo.

Aquestes gravacions van servir perquè a l’hora de fer el musical,

teníem totes les cançons gravades, ja que al no ser professionals,

haguéssim comés errors, per altra banda, tot el text parlat de l’obra

es fa en directe, i només l’última cançó de totes està cantada

sense gravar, tant els cors com els solistes.

Les gravacions de l’estudi les vam fer

amb un micròfon que era el que estava

allà, i el micròfon era un AKG C214.

Aquest micròfon té un disseny molt

‘antic’, i està pensat per a ús

professional, ja que té un diafragma

gran, el que el fa tenir una de les

sensibilitats més grans del mercat. És

un micròfon bidireccional, tot i que

també es pot emprar com a cardioide.

Però, a diferència de la sensibilitat, la

freqüència del C214 és com la majoria

de micròfons, i es comprèn de 20 Hz a

20 kHz. Té una impedància de 200 Ω i

és superior a la mitjana, tot i que és

bastant irrellevant a l’hora de triar el

micròfon per un estudi de gravació.


31

Durant l’obra de teatre, he estat ajudant als tècnics de so: l’Oriol

Llistar i la Margarida Fornos de Sonostudi, i els hi vaig demanar de

fer de becari. Aquesta experiència m’ha ajudat molt, perquè

música gravada, i so en directe és molt difícil de coordinar, i ha

estat una feina, tècnicament molt enriquidora. Cada actor, teníem

un micròfon diferent, amb un número assignat, que corresponia a

una pista de la taula de so. Durant les proves de so, s’havia

d’anivellar segons la veu, el timbre, i la potència de cadascú

perquè quedés equilibrat.

Durant l’obra, la primera part vaig ajudar a llençar les músiques,

els sons de fons, i els micròfons personals, en el moment que es

requeria. Una feina que necessita els cinc sentits i molta

concentració, perquè has de coordinar-te molt bé amb tots els

actors i has d’haver estat a tots els assajos, perquè la

sincronització és vital.

Aquest musical el vam representar en

dues ocasions. Una per la festa major

de la Font del Mont, i l’altre per la

festa major de Vallvidrera.

Aquest Treball de Recerca, m’ha

animat a fixar-me amb tota la feina

que significa la música i el so. M’ha

agradat molt estar dins l’equip de so

de la companyia de teatre, ja que en

una altra ocasió, vaig representar

Spamalot, un altre musical, però en aquell moment, no vaig

formar-ne part.


32

2.3 Prepraració d’una obra de teatre.

Com ja he explicat abans, jo vaig actuar a l’obra de teatre Gerònimo Stilton, i

vaig aprofitar-ho per ajudar als tècnics de so a preparar tot el tema del so.

Aquest seria l’esquema de la distribució que vam fer a l’obra, vist des del punt de vista del públic

Cada requadre del dibuix simula un amplificador, i els triangles simulen els

monitors.

Com es pot veure al dibuix de dalt, la distribució que vam fer a l’escenari va

ser la següent:

2 Q7

2 Qsub

2 E3

2 MAX12 (Monitors)


33

2.3.1 Q7

És un amplificador que fa 110 x 40 x 50cm i que pesa 22kg, que el vam fer

servir, perquè els mitjos i els aguts es sentissin per tot el públic. És un altaveu

que la seva freqüència mitja és d’entre 10 i 17 kHz, cosa que el fa molt

potent, i és el motiu perquè tenen aquest gran abast.

2.3.2 Qsub


34

Són uns amplificadors de 50 x 60 x 60 cm i que pesa 42 kg, i aquest altre el

vam fer servir pel mateix que el Q7, però el com que el Q7 no tenia uns

baixos molt potents, necessitàvem un reforçador de greus, i per això teníem

el Qsub, altrament conegut com a Subwoofer.

2.3.3 E3

És un amplificador de 35 x 19 x 20 cm i pesa 7,2 kg. Com es pot comprovar

és molt lleuger, i tot i que es diu que el tamany no importa, en aquest cas sí

que ho fa, i per això, aquests dos amplificadors estan situats en horitzontal al

davant del públic. Serveixen per enviar el volum a les primeres files, ja que ni

el Q7 ni el Qsub hi arriben, perquè tenen un angle de dispersió molt més

petit.


35

2.3.4 MAX 12

És un monitor de 32 x 48 x 42 cm i pesa 22 kg. Aquest no és un amplificador,

sinó que és un monitor, per tant fa la seva feina com a tal, que és fer el que

vulgarment és conegut com a xivato. I doncs, el que es fa amb aquest

monitor, és posar-lo mirant cap als actors, o sigui donant l’esquena al públic

perquè es puguin sentir els actors mentre canten o mentre parlen. Però,

aquests monitors són els més delicats, perquè si el volum d’aquests es posa

molt alt, el so arribarà als micròfons dels actors, i es sonarà pels

amplificadors, i sonarà eco. Per tant, s’han de posar amb un volum suficient

alt com perquè els actors es sentin a si mateixos, però sense que es

repeteixi.

Doncs, tots els micròfons que fèiem servir els actors, anaven connectats a un

splitter, que el que fa és multiplicar per 2 el so que l’hi arriba, i una part del so

se’n va als reguladors de freqüència que té cada micròfon incorporat, i per

altra part, s’unifiquen tots amb el que es diu manguera, i es connecten a la

taula de mescles, on es regula tot el volum, i s’afegeixen els efectes que

toquen. Un cop el so ha passat per la taula de mescles, se’n va cap als

amplificadors, i des del regulador de canal, es pot controlar quin micròfon

sona pels monitors, o si la música sona més forta o més fluixa.


36

2.4 Gravació d’un concert en directe

Aquest dia, vaig anar a veure un concert de jazz a una residència

d’avis, del grup Just Friends. Allà va ser on vaig conèixer a l’Albert

Jover, que com a Hobbie té aquest grup, i vaig anar-hi per veure la

gravació del concert, que es feia en directe, mentre tocava el grup.

Allà, vaig aprendre el funcionament de la taula de mescles, i cada

una de les parts de la taula.

Aquell dia, l’Albert també em va ensenyar com es feia la gravació

del concert, aquell dia em va servir sobretot a l’hora de fer el

muntatge sonor de l’obra de teatre, ja que havia estat observant

pas per pas el què feia l’Albert per gravar el concert.

Un cop el concert estava en marxa, com que l’aula creava molt

d’eco, el que va ser no gravar el concert, perquè era una sala que

no estava pensada per gravar un concert en directe.


37

2.5 Muntatge sonor

Al dia 19 de setembre del 2014 vaig anar a una festa que em va

convidar una amiga, però em va convidar per fer de DJ i per fer de

tècnic de so.

A l’hora de fer de DJ, l’hi vaig dir que cap problema, perquè és

posar música i ja està, i a sobre era una festa en petit comitè, o

sigui que no tenia cap motiu per dir que no.

Però, per fer de tècnic de so, com que era una cosa que no havia

fet mai i no sabia ben bé com fer-ho vaig dubtar més, tot i que,

òbviament, vaig dir que si.

Ara explicaré com vaig muntar tota la instal·lació sonora, que com

ja he dit, era petita.

Primer de tot, vaig anar a llogar els amplificadors, que serien un

model Yamaha Stagepass 300.

Aquests amplificadors tenen unes característiques, que són les

següents:

La potència màxima que poden consumir és de 150 W cadascun, o

sigui que en total, poden consumir 300 W (per això es diuen

Stagepass 300).

La seva freqüència de resposta oscil·la entre els 20 Hz i els 20

kHz, tant hi hagi un micròfon connectat o no. La màxima pressió

sonora que poden aguantar són 112 dB durant 1 minut.

Els Stagepass 300 pesen 18 kg entre els dos, i incloent-hi la taula

de mescles. Cada monitor mesura 325 x 456 x 255 mm, i la taula

mesura 290 x 96 x 160 mm.


38

Un cop tenia tots els cables necessaris per fer la instal·lació, i els

amplificadors, vaig portar tot el material en cotxe cap a casa la

amiga.

Ara, amb ajuda d’aquesta fotografia de la taula de mescles dels

amplificadors que tenia, explicaré com ho vaig muntar.

1: És un connector, que connecta l’amplificador que té la taula,

amb el corrent.

2: És un interruptor, que deixa passar el corrent, o no, depenen si

està ON, o OFF.


39

3: Són dues entrades, R i L, que serveixen per connectar un

monitor amb l’altre, o sigui, el que estigui connectat a la dreta,

haurà d’estar situat a la dreta respecte al públic.

4: És una entrada de RCA, que és una entrada de so, que el que

fa és passar d’una cançó mono, a estèreo.

5: És el volum del canal.

6: Són els controladors de so del canal, però només controlen els

aguts i els greus.

7: És un connector XRL, que serveix per poder connectar un

micròfon.

8: És un botó que serveix per activar, o desactivar, el reverb.

9: És el controlador de volum, però no d’un canal en concret, sinó,

de tota la suma de canals.

10: És un limitador de so, el qual controla, i mitjançant led’s, et

comunica quina és la pressió sonora, o sigui, els decibels que els

monitors estan donant.

Doncs, el que vaig fer va ser primer de tot, connectar el punt 3 R,

amb el monitor. Això vol dir que aquest monitor estarà a la dreta,

com es pot veure a la següent imatge.


40

El que vaig fer desprès, va ser connectar el punt 3, L, amb l’altre

monitor. Això significarà que aquest altre connector, haurà d’estar

situat a l’esquerra respecte al públic.


41

Tot seguit, vaig connectar els monitors al corrent, però amb

l’interruptor apagat.

Finalment, el que vaig fer va ser connectar el cable RCA al meu

ordinador i poder començar a posar música.


42

Però desprès d’haver acabat de connectar els monitors entre ells, i

poder començar a posar música, havia d’estar pendent que el

limitador de so, no arribés al seu límit, perquè si arriba al seu límit

durant molta estona, és perillós perquè els monitors poden fer-se

malbé.

2.6 Edició d’un reportatge

Vaig estar amb Albert Jover, que també és tècnic de so de TV3

des de fa 23 anys. Amb ell vam estar a la sala d’edició de vídeos

en la que es treballa el so de la imatge prèviament editada, que els

hi envia el tècnic d’imatge.

Amb l’Albert, vam treballar la part sonora del vídeo, que inclou

música de fons, música ambiental, efectes sonors, i la veu de

locució. Per realitzar la locució, va venir una noia, del programa

La Sonora del 33. La locutora llegia amb un micròfon i una sala

insonoritzada el seu text, i nosaltres, des de la sala de control,

escoltàvem tant el volum com la intensitat de la seva veu, junt amb

la imatge, que havia de coincidir, i quedar coordinada.

Quan la locutora no parlava, pujàvem el nivell del so de la música,

perquè la imatge guanyes pes.

Va ser una experiència molt enriquidora, perquè al final de la tarda,

vaig veure com s’editava tot el vídeo i quan el donaven per bo.

Desprès vaig veure’l des de casa, i em va fer molta il·lusió haver

presenciat i contribuït a que aquell reportatge quedés tant rodó.


43

2.7 Visita del material sonor de TV3

Vaig visitar amb un tècnic, tot el material sonor de la zona de

mòbils, que inclou les unitats mòbils que són uns camions, que

porten incorporades unes sales de control d’imatge i de so. És molt

interessant, perquè es veu tot el que hi ha a la televisió però reduït,

dins d’un camió.

També vaig visitar tot el magatzem de micròfons per fer les

gravacions exteriors de les seqüencies que es graven fora del

plató, per exemple, la sèrie La Riera, que els seus exteriors es fan

al maresme.

Aquest material està guardat, catalogat i ordenat de forma que

cada setmana s’utilitza segons el tipus de so que s’ha d’enregistrar

uns micròfons o uns altres.

Allà vaig veure una gran quantitat de micròfons diferents amb

proteccions pels micròfons, per evitar sorolls pel vent i perquè la

pluja no els mulli.

Aquest material és molt car, molt delicat i els tècnics, el tracten

amb molta cura.

Va ser una visita molt interessant, ja que vaig tenir el privilegi de

poder veure en primera persona tot aquest material tant car i tant

variat.

2.8 Visita a les instal·lacions de l’ESMUC

Vaig visitar les instal·lacions de l’Escola Superior de Música de

Catalunya, que està situada davant del Teatre Nacional, i més tard

vam visitar el museu de la música. Aquesta visita va ser molt

instructiva, ja que tot el que jo havia estat estudiant i tota la

informació que tenia, era de música moderna. La visita em va

ajudar a entendre la dificultat que té captar instruments de música


44

clàssica, en el que la qualitat del so ha de ser òptima per captar tot

el virtuosisme dels músics.

Vaig visitar tots els estudis i les diferents sales que tenen per

gravar diferents grups de músics, des de duets, fins a grans

orquestres, cosa que té una gran complexitat tècnica, ja que els

micròfons han d’estar molt ben distribuïts per la sala, i aquesta ha

d’estar molt ben insonoritzada.

La sala de gravació de l’orquestra, és una sala més gran que el

gimnàs de l’institut, en la que es graven els projectes finals de la

carrera, on els estudiants que han estudiat de direcció d’orquestra,

practiquen la seva futura professió, i cada un dels músics, amb els

seus respectius instruments, plasmaran el seu talent en un CD.

La sala gran de l’ESMUC, em va impressionar moltíssim, perquè

no era capaç d’imaginar-me la complexitat d’aquest món.

Cada sala de l’ESMUC, té la seva cabina corresponent per

controlar el so.

3 Conclusions

3.1 Passat present i futur de les tècniques de gravació

El tríode va ser inventat al 1906

per Lee De Forest, cosa que va

fer possible convertir els senyals

de radiotelègraf a senyals d’àudio.

No és senzill trobar la patent de la

primera taula de mescles, però

s’ha assimilat com al seu

antecedent més antic les consoles

que el 1922 uns enginyers van

instal·lar en una estació radial.


45

Uns anys més tard, uns enginyers de la ràdio de Gran Bretanya

(BBC) van construir els seus propis models de mescladors per als

estudis de les seves ràdios.

Al 1933, aquests enginyers van fer uns experiments sobre

transmissió sonora per tres canals, i van instal·lar el corresponent

mesclador que havia de dosificar els 3 senyals dels micròfons que

estaven col·locats davant l’Orquestra Filharmònica de

Philadelphia.

Sis anys més tard, mentre es gravava la pel·lícula Fantasia de

Walt Disney, William Garrity, l’enginyer, va patentar el control

panoràmic, cosa que seria una part vital de les taules de mescles

que s’utilitzen avui en dia.

Però aleshores, els mescladors que es fabricaven eren emprats al

camp de les radio emissions, i va ser al 1947 quan es van llançar

al mercat els primers mescladors d’àudio. Els models 90A i 90B.

Al 1950 un enginyer electrònic anomenat Bill Putnam, va crear la

primera consola modular que es basava en l’amplificador

operacional UA-610, que es feia servir en sessions de gravació en

estudis de gravació d’artistes importants.

La història del rock ha ajudat molt a la història de les consoles

d’àudio. Desprès d’obtenir un gran èxit gravant el tema que la gent

entén com la primera gravació del rock & roll “Rocket 88”, Sam

Phillips va remodelar el seu estudi de gravació. Per fer-ho va

aconseguir una consola del 1930 RCA 76D de sis canals, que va

modificar afegint-hi reverberació.

3.2 Entrevistes:

He fet dues entrevistes iguals a un pare i un fill, que es porten 34 anys entre

ells, i a un home entre ells, per veure com ha evoluciona el so, en primera

persona:


46

1- Digues el teu nom i la teva edat.

J: Jordi Vilaprinyó, 60 anys

O: Òscar Vilaprinyó, 26 anys

A: Albert Juvés, 48 anys

2- Quant temps fa que et dediques al món del so o al de la música? A

què, concretament?

J:Des dels 9 anys estic en el món de la música. Vaig començar a estudiar

piano i harmonia al conservatori de Barcelona, després vaig estar amb grups i

cantants de la cançó popular, i més tard com a concertista de piano clàssic, i

des de fa més de 30 anys, professor al mateix conservatori. De jove, vaig

passar bastants anys gravant discos als estudis de gravació amb cantants de

la cançó.

O: Fa gairebé 20 anys que toco el violí en l’àmbit d’interpretació de música

clàssica.

A: Des de començaments dels anys 80. Ja em gravava les classes de BUP

en cintes de casette. A partir d’aquí he fet moltes coses.

3- Recordes el teu primer reproductor? Quin va ser?

J: Jo sóc de l’època dels discos de vinil, LPs i EPs, i de l’època dels

cassettes.

O: Recordo escoltant cassettes amb un reproductor antic dels meus pares.

A: Dual bettor ef 230


47

4- Quin seria el canvi més important que han patit els aparells de so per

evolucionar?

J: Doncs el pas de la gravació i reproducció analògica a la digital.

O:Crec que el pas de reproductors analògics a digitals és sens dubte una

gran canvi que hem tingut. En part hem guanyat alguns avantatges: que es

conserven millor i més facilitat d’emmagatzematge però hem perdut qualitat

en les gravacions.

A: En comptes de gravar i reproduir so analògic, gravar i reproduir so digital.

5- Com eren les tècniques de gravació fa 20 anys?

J: Fa 30 anys, es gravava en magnetòfons de 16, 24 o 32 pistes, amb cintes

magnètiques molt amples, que giraven a una velocitat constant a raó de 15 o

30 polzades per segon. I tot ha anat evolucionant.

O: Definir com eren les tècniques de gravació per mi és una cosa difícil: era

petit i no ho he viscut mai. Imagino que era una cosa semblant a l’actualitat,

però a nivell analògic: un micròfon o transductor que captava un so (en forma

d’energia o de canvi en la pressió de l’aire), transforma aquesta energia en

una senyal elèctrica, arriba fins a un amplificador que amplifica aquesta

senyal de voltatge i un altre transductor o altaveu torna a transformar la

senyal elèctrica en so.

A: Cintes de bobina oberta, bastonets de cotó fluix i alcohol isopropílic per

netejar els capçals abans de començar a gravar. Hi ha estudis que encara

graven en analògic


48

6- Com són ara les tècniques de gravació?

J: Doncs digitals, utilitzant els programes d’edició de so dels ordinadors.

O: Actualment funciona d’una manera semblant, però a nivell digital: hi ha

d’haver també transductors que transformin un tipus d’energia en una altra,

però un cop tens una gravació digital pots fer molt ràpidament, a partir

d’ordinadors i altres aparells, manipulació, edició, duplicació, registre i

emmagatzematge d’aquests sons que ha captat el micròfon.

A:Discs de memòria. Gravació amb dos equips paral·lels per si un es penja.

7- Com creus seran les tècniques de gravació d’aquí a 20 anys?

J: Qui sap? Possiblement, la transmissió digital del so serà encara més

ràpida.

O: Per mi és difícil de preveure, ja que la ciència avança en gran velocitat,

però crec que un dels objectius és arribar a velocitats encara més grans de

freqüència de mostreig, per aconseguir una qualitat de gravació que s’acosti

a la que hi havia en el món analògic de fa uns anys, però amb els avantatges

del digital.

A: Possiblement hi haurà moltes ordres que es podran donar amb la veu. Hi

ha inconvenients. Si estàs refredat a la màquina li costarà entendre les teves

ordres.

8- Què inventaries per tal de millorar l’emmagatzematge del so?

J: Ampliaria la capacitat de dades, però això ja es fa ara...


49

O: Per mi és difícil de preveure, ja que la ciència avança en gran velocitat,

però crec que un dels objectius és arribar a velocitats encara més grans de

freqüència de mostreig, per aconseguir una qualitat de gravació que s’acosti

a la que hi havia en el món analògic de fa uns anys, però amb els avantatges

del digital.

A: Memòria sòlida de beril·li per la seva elevada conductivitat tèrmica i

propietats mecàniques, punt de fusió elevat i aïllament elèctric.

9- És comparable l’evolució de la fotografia d’analògica a digital amb

l’evolució del so?

J: Sí, ha fet el mateix procés, d’analògica a digital.

O: En certa manera sí que és comparable. Fer petits trossos tant d’una foto o

d’un so en mostres és una manera semblant de comparar l’evolució de la

fotografia i la música.

A: Si comparem una imatge fotogràfica a una nota d un instrument musical

potser si.

Si comparem imatge en moviment analògic a digital i so analògic a digital ens

acostarem més.

10- Diuen que el so del vinil té més qualitat que el CD. És veritat?

Perquè?

J: Tot això són opinions personals, però a mi, em continua agradant més la

reproducció en analògic que en digital. Sento més viva la música reproduïda

d’un vinil que d’un CD.


50

O: La veritat és que tinc poca experiència comparant qualitats vinil i CD, però

sempre s’ha comentat que és molt més bona la de vinil. Passa com als Mp3,

perquè hi càpiga molta música en poc espai es treuen grans franges d’aguts i

greus, entre altre coses: llavors sembla que sigui la mateixa música però has

perdut coses. El mateix en el pas de vinil a CD: és més petit, hi cap més

temps de música, dura més i és molt fàcil de copiar, reproduir i portar a

qualsevol lloc: cotxe o a la butxaca, però perds alguns “sons” que es van

gravar, però no se senten al CD.

A: Un dels paràmetres per mesurar la qualitat de un equip de HIFI son els dB.

Una platina de casette pot tenir una relació senyal soroll de 50-60 dB un

giradiscos pot tenir fins a 70 dB i un reproductor de CD pot arribar als 92 dB.

Però en el giradiscos es poden reproduir mes harmonies. En el CD sona tot

més net

11- Quin creus que és el so més difícil de captar?

J: Potser és el triangle.

O: Els sons més difícils de captar en un estudi de gravació imagino que són

els sons que són més difícils de captar per l’oïda: els que estan per sota i per

sobre del llindar d’audició: entre 20Hz i 20.000 Hz, i dintre d’aquest llindar,

serà més difícil el que surti de la zona sensible que és entre 2.000 Hz i 4.000

Hz.

A: Una conversa, entrevista al mig del carrer

12- Hi ha diferència entre els termes so, soroll i música?

J: La música no deixa de ser només un so ordenat, molt ordenat. I el terme

soroll s’utilitza per dir sons indiscriminats o música caòtica.


51

O: Em sembla una pregunta molt interessant: actualment, en la música

clàssica contemporània, hi ha sons que tendeixen més al soroll que a la

música. Fa temps, tenien molt clar la diferència entre un so musical i un

soroll, però cada cop més es porten els sorolls del carrer i de la vida als

auditoris.

A: Depèn de molts factors. Per exemple en una producció, el soroll pot ser

música i la música pot ser soroll.

Com a conclusió de les entrevistes, podem extreure que l’evolució més

important que ha patit el so, ha sigut el canvi d’analògic a digital.


52

4 Bibliografia i enllaços

Aquest link, hi he tret la informació que necessitava dels estudis de

gravació.

http://en.wikipedia.org/wiki/Recording_studio

D’aquesta pàgina web he après moltes coses de les taules de

mescles.

http://www.xtec.cat/centres/c5001311/index4.html

Amb aquesta pàgina, he pogut escriure moltes coses de l’aparell

auditiu

http://auditiu.wordpress.com/laparell-auditiu/

Aquí he pogut aprendre coses noves sobre els micròfons cardioides.

http://www.wisegeek.com/what-is-a-cardioid-

microphone.htm#didyouknowout

Aquí, vaig descobrir moltes característiques dels micròfons

omnidireccionals.

http://www.wisegeek.org/what-are-omnidirectional-microphones.htm

Aquest link és molt interessant, perquè explica amb molta precisió tots

els tipus d’amplificadors i de monitors que té aquesta marca.

http://www.dbaudio.com/

Visualització del quèquicom de la oïda i del so.

http://en.wikipedia.org/wiki/Recording_studio

http://www.xtec.cat/centres/c5001311/index4.html

http://auditiu.wordpress.com/laparell-auditiu/

http://www.wisegeek.com/what-is-a-cardioid-microphone.htm#didyouknowout

http://www.wisegeek.com/what-is-a-cardioid-microphone.htm#didyouknowout

http://www.wisegeek.org/what-are-omnidirectional-microphones.htm



Documents

El so i les innovacions de la producció i de l'enregistrament