L’espai, que comença a funcionar amb propostes dels veïns i amb un projecte de desenvolupament sostenible, formarà part del parc metropolità més extens, equivalent a 11 vegades el Camp Nou

luis benavidesBARCELONA

Amb un total de vuit hectàrees, una su-perfície capaç d’aco-llir més d’11 vega-des el camp de joc del Camp Nou, Can

Rigal serà el parc metropolità més gran de Barcelona. A cavall entre el districte de les Corts i el barri de Pu-billa Cases de l’Hospitalet, aquesta gran àrea verda va obrir les portes a poc més de dues de les vuit hectàre-es amb una discreta inauguració el diumenge 17 de desembre. «Només està accessible la part que correspon a la ciutat de Barcelona [les Corts], i hi estàvem convidats tots els veïns i entitats del barri», diu Juan Puente, president de l’Associació de Veïns El Racó de les Corts, que va participar en les reunions prèvies a la seu del districte per parlar del nou espai.

Can Rigal obre dues hectàrees de la seva gran zona verda

per definir la part de jocs infantils i serveis, com ara el bar i els lavabos. «A diferència de la part de l’Hospi-talet, el districte de les Corts disposa-va del pressupost necessari per tirar endavant el projecte i ha complert els terminis. Només el bar, per la subhasta pública de la llicència, ha trigat una miqueta més», assegura Menéndez. L’únic punt de desacord va sorgir quan part dels veïns van proposar el tancament del parc a la nit. «Per la proximitat amb el Camp Nou, pre-feríem que es tanqués. Pensàvem que sortiria molt més car el mante-niment que no pas posar una tanca al recinte», recorda el president de l’associació de veïns de Sant Ramon Nonat. L’equip del conseller Sancho, en canvi, va defensar una altra fór-mula dissuasòria almenys durant un any: «La gent temia que la pros-titució que exerceix la seva profes-

Deixant al marge les enormes di-mensions, una de les particularitats principals d’aquest parc urbà és el treball previ dels veïns i les entitats abans que es posessin en marxa les obres el desembre del 2010. «La par-ticipació ciutadana ha sigut fona-mental en el disseny d’aquest espai, perquè entenem que són els veïns els que n’han de disfrutar», explica Sergi Sancho, conseller de les Corts, que defineix aquestes trobades amb la ciutadania d’autèntiques «pluges d’idees» sense polèmiques destaca-bles. «A diferència d’altres actuaci-ons, que podrien ser més controver-tides, Can Rigal era un solar públic i la gent demanava zones verdes», afe-geix Sancho. seRvei de baR i WC / Segons el presi-dent de l’Associació de Veïns de Sant Ramon Nonat, Josep Maria Menén-dez, la comissió de treball ha servit

33 Part de la zona de dues hectàrees del nou parc de Can Rigal que es va obrir al públic el mes passat.

JULIO CARBÓ

DIAGONAL

DIAGONAL

RONDA DE DALT

33 Visita de representants dels veïns a Can Rigal, al setembre.

JOAN PUENTE

42 Connexió a internet: http://www.elperiodico.catDIMECRES

9 DE GENER DEL 2013

4. Les CortsDISTRICTES

sió als voltants del camp del Barça es desplacés al parc de Can Rigal. I en comptes de tancar el parc hem optat per il·luminar millor l’espai, seguint el pla de millora de la il·luminació urbana que ja vam pro·var al carrer de Galileu».

CRITERIS ECOLÒGICS / Més enllà de dissuadir les prostitutes i prevenir el vandalisme, la incorporació d’una nova tecnologia en l’enllu·menat del parc, a base de leds, per·segueix sobretot avançar cap a una verdadera ciutat intel·ligent, molt més racional i sostenible. «A l’hora de dissenyar el parc s’han tingut en compte tres criteris bàsics: l’ecoefi·ciència, la sostenibilitat i la verte·bració social. El parc té plaques fo·tovoltaiques per garantir·ne l’au·tosuficiència energètica, així com un sistema de drenatge que per·met la màxima infiltració per re·carregar l’aqüífer del subsòl», des·taca Sancho. Per estalviar aigua, a les zones enjardinades únicament s’hi han plantat espècies autòctones resis·tents a la sequera i arbres de bosc mediterrani. H

ECOLOGIA 3 L’ajuntament ha habilitat 15 punts de recollida al districte de les Corts (molts més a la resta de la ciutat) per poder·hi dipositar els arbres de Nadal i facilitar així que es puguin reci·clar. Entre aquests punts hi ha el parc de Cervantes, Diagonal amb Entença, parc de les Corts, jardins del Doctor Dolça, jardins de Clara Campoamor, plaça del Centre, plaça de Can Roses i jar·dins de Bacardí.

15 punts a les Corts per dipositar els arbres de Nadal

TRADICIONS 3 L’Associació de Pessebristes de Catalunya ha instal·lat una col·lecció de dio·rames al monestir de Pedralbes que es pot visitar encara després de les festes. L’església de Sant Ramon Nonat també acull un pessebre de grans dimensions amb escenes del naixement. Les dues exposicions es podran veu·re fins al 2 de febrer, festivitat de la Candelera.

Exposició de pessebres i diorames fins al 2 de febrer

ESPORT 3 El Consell de l’Esport Escolar de Barcelona organit·za la vuitena Challenge de Cros 2012·2013. Com a part d’aques·ta competició, el diumenge 20 de gener es realitzarà la desena carrera de cros de les Corts, que començarà, com en la passada edició, al parc de la Maternitat. Les carrera de les Corts comptarà amb la participació del districte i del CE Universitari.

El Cros de les Corts dóna la sortida el dia 20 a la Maternitat

CULTURA 3 L’alumne de bat·xillerat artístic Pepe Gay ha re·alitzat el documental Pedralbes i la seva història, que es pot veu·re a través d’internet a l’adreça web vimeo.com/55560484. L’As·sociació de Veïns de Pedralbes, el Museu Monestir de Pedralbes i l’Associació Cultural Casa Orlan·dai són les entitats que han col·laborat en aquest treball de re·cerca de batxillerat artístic.

Vídeo estudiantil sobre la històriade Pedralbes

J Les gairebé dues hectàrees del parc de Can Rigal que corresponen al districte de les Corts van ser «imaginades» pels mateixos veïns, segons paraules del conseller del districte, Sergi Sancho, a través d’un procés participatiu. «La gent demanava espais verds. Per definició, sempre hi haurà dèficit de zones verdes, encara que Collserola queda molt a prop», explica Sancho.

J A través de consultes, a més a més, veïns i entitats de les Corts també participen en la planificació dels futurs equipaments del territori. «Hem complementat el Pla d’Equipaments 2005-2015 afegint-hi millores a partir de reunions de treball. En l’actual conjuntura econòmica és clar que hem de prioritzar alguns temes. I els veïns són els que han de decidir què és més important», afegeix el conseller.

J El Pla de Millora de la Xarxa d’Equipaments del juliol preveu l’adequació, rehabilitació i reordenació, segons el cas, de tres espais emblemàtics com l’antiga fàbrica Benet Campabadal, l’edifici de Cristalerías Planell i el Centre Cívic les Corts. Entre les prioritats, una nova biblioteca, un laboratori d’idees, una escola d’adults i un nou espai jove.

ELS VEÏNS PODEN TRIAR

participació

Després de l’èxit de la prova pilot al bar·ri de Gràcia Camp d’en Grassot, el pro·jecte Radars s’es ·

tén progressivament i per al 2014 està previst que arribi a tota la ciu·tat. L’objectiu és facilitar a les perso·nes grans que puguin continuar vi·vint a casa seva amb la complicitat de l’entorn; són prioritaris els casos de gent de més de 75 anys que viu sola amb risc d’aïllament i d’exclu·sió social. Aquest projecte inclou un servei porta a porta i trucades per fer un seguiment telefònic gràcies a la implicació d’entitats, veïns i co·merciants. A les Corts, on des del 2011 es tre·balla en la detecció de gent gran que requereix una atenció especial, s’ha començat a organitzar aquesta xar·xa de prevenció al barri de la Mater·nitat i Sant Ramon, malgrat que la idea inicial era aplicar·hi el projec·te Radars l’estiu del 2014. «Hem co-mençat abans per estar totalment operatius quan arribi aquesta da-ta», explica Sebastián López, direc·tor territorial de Serveis Socials de les Corts.

Raons demogràfiques

L’elecció del barri de la Maternitat i Sant Ramon obeeix a raons demo·gràfiques. I és que, a partir de l’úl·tim padró municipal, l’equip de Ló·pez va constatar que la zona conegu·da com El Racó de les Corts era, amb 398 persones, la que concentrava més gent de més de 75 anys que viu sola. «És una zona molt petita, pe-rò en números absoluts té més per-sones amb aquestes característi-ques», puntualitza López. La col·laboració d’entitats especi·alitzades com és el cas de la Creu Ro·ja i Amics de la Gent Gran és vital per al projecte, tant com la participació dels veïns i els comerciants, respec·tuosos observadors de la dinàmica diària de la gent gran. «Aquesta ini-ciativa té una bona acollida perquè no requereix un voluntariat abne-gat. Tan sols demanem als volunta-ris i als comerços de proximitat que estiguin atents als seus veïns més grans, i que posin en coneixement dels voluntaris qualsevol deteriora-ment físic, canvis en el comporta-ment o si troben a faltar algun client habitual», assegura Rosa Rubio, di·rectora del projecte. Les entitats del barri relacionades d’alguna manera amb els avis van rebre una carta animant·les a col·

laborar·hi com a radars o fent el se·guiment telefònic. L’Aula d’Exten·sió Universitària (Dolors Masfer·rer, 33) de les Corts va ser una de les primeres a confirmar el seu suport. «Cada dilluns reunim en les nos-tres conferències unes 150 perso-nes que tenen una mitjana d’edat de 70 anys, sensibilitzada amb el tema. D’aquí en sortiran molts vo-luntaris», aclareix el vicepresident, Rodolfo Mitjans. Cristina Castillo, voluntària des de fa més de 15 anys de la par·ròquia de Sant Ramon, fa temps que exerceix de radar de mane·ra natural. «Les dones més grans vénen a l’església, resen i parlen de les seves coses. Moltes es co-neixen, i entre elles també es vigi-len les unes a les altres», assegu·ra Castillo, que ajuda cada mes do·nant roba i aliments a molta gent que envien des de Serveis Socials. El treball de Radars, en canvi, aca·ba dient Castillo, ha de ser preven·tiu: «Entre tots hem d’evitar que les persones grans s’aïllin». H

LUIS BENAVIDESBARCELONA

33 Veïnes de Sant Ramon 8 Carmen, de 92 anys, i María, de 75.

ÓSCAR HERNÁNDEZ

Els voluntaris truquen i visiten jubilats de més de 75 anys per comprovar que es troben bé i que no necessiten ajuda especial

Es busquen avisVeïns i entitats de les Corts col·laboren per localitzar personesgrans que viuen soles H El pla preventiu va començar a Gràcia

XARXA D’AJUDA A PENSIONISTES AMB PROBLEMES

DIAGONAL

DIAGONAL

TR. DE LES CORTS

43DIMECRES9 DE GENER DEL 2013Districtes

Per tercer any consecutiu, els co-merciants del l’Eix Comercial Cor d’Horta i Mercat editen el seu calendari solidari. Aquest any els fons recaptats aniran destinats a la recerca de la malaltia de Na- cho, un nen de tres anys que pa-teix la patologia de Dent, que afecta únicament 14 persones a tot Espanya. Es distribuiran 5.000 calendaris a un preu simbòlic d’1 euro.

Comerciants del Cor d’Horta ajuden un nen

Horta-GUINarDÓ

El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya ha triplicat l’espai destinat a la biblioteca i l’arxiu fins als 1.200 metres quadrats gràcies a la donació de material d’arxius professionals. Hi han col-laborat estudis d’arquitectes re-coneguts com ara Martorell, Bo-higas i Mackay, així com la bibli-oteca de l’arquitecte Manuel de Sol-Morales.

El Col·legi d’arquitectes amplia l’arxiu

CIUtat VELLa

A partir de demà i fins a l’1 de fe-brer, la Casa Elizalde (carrer de València, 302) acollirà l’exposició Càmeres negres i altres artefactes òp-tics, de la mà de Guilhem Senges. L’artista mostra la seva fascinació per la màgia del procés fotogràfic mitjançant una cambra negra ge-gant i els seus últims treballs foto-gràfics i escultòrics.

Mostra sobrela fotografia a la Casa Elizalde

EIXaMPLE

MÉS ENLLÀ DE LES CortS

ves infantils perquè els més petits es familiaritzin amb l’esport», diu Conesa. El nombre de dones que corren la carrera ha pujat amb els anys i avui ja hi ha un 22% de dones corredores. «A més cada vegada hi ha més cor·redors que vénen de tot Catalunya, on no para d’augmentar el nombre de persones a les quals els encanta participar en les competicions po·pulars» , explica Aubets. La Cursa 10 km surt a les 9.30 al tram del carrer Floridablanca entre Viladomat i Borrell. I l’arribada és a Floridablanca amb Calàbria. H

Uns 4.500 corredors ompliran de color els carrers del barri de Sant Antoni diumenge que ve 20 de gener. Participaran en una de les carreres més emblemàtiques de Barcelona, però menys conegu-des que d’altres com la de la Mer-cè o la d’El Corte Inglés. Es tracta de la Cursa 10 km del barri de Sant Antoni, que aquest any compleix 35 anys. Antonio Rodríguez va fundar la carrera el 1978, però ara és Josep Maria Conesa qui des de fa 20 anys l’organitza. «És una prova que ha experimentat un creixement des de l’any 2000; llavors comptava amb uns 700 corredors i en aques·ta edició s’hi han inscrit 4.400 cor·redors», afirma qui també ha fet la prova en 10 edicions.

La majoria de carrers

La Cursa de Sant Antoni és un dels 100 actes que s’emmarquen dins de la festa major d’aquest barri de l’Eixample, que aquest any se cele-bra de l’11 al 20 de gener. Un dels coordinadors de la festa major du-rant 29 anys, Manuel Aubets, expli-ca que la competició fa un recorre-gut triangular que engloba gairebé tots els carrers del barri. «Comp·tem amb la col·laboració d’Espor·tiu Rocafort i Salesians Rocafort, ja que ens cedeixen les seves instal·lacions en el transcurs de la Cursa i amb el gran suport de la comissió de festes del barri de Sant Antoni», afegeix Aubets. Aquesta competició «és la car·rera popular activa més antiga de Barcelona», apunta Conesa, que també és president de l’Atlètic Club Esportiu i Natura i de la Pe-

nya Barcelonista de l’Eixample Can Conesa. «És l’acte de la festa major amb més poder de convocatòria i rep bones crítiques», afegeix. El marroquí barceloní Driss Lakhouaja ha guanyat la Cursa de Sant Antoni quatre cops seguits i l’any passat va batre el rècord de la prova amb un temps de 29 min 46 s. A més d’aquesta prova amb tanta tradició a Sant Antoni, també s’orga-nitzen aquell mateix dia competici-ons infantils que s’efectuen a l’aca-bar la prova dels 10 quilòmetres. Es calcula que hi participaran uns 400 menors. «S’han de fomentar les pro·

SARA MINGOTE BARCELONA

33 Multicolor 8 Alguns dels corredors, en una de les edicions de la Cursa de Sant Antoni.

DANI ROVIRA

Driss Lakhouaja, guanyador quatre vegades seguides, ostenta el rècord amb 29 min 46 s

Carrera de barriLa Cursa de Sant Antoni, que recorre 10 quilòmetres pel barri, reunirà el 20 de gener 4.500 participants H La competició compleix 35 anys i s’emmarca en els actes de la festa major

EIXAMPLE

DIMECRES44 9 DE GENER DEL 2013Districtes

45DIMECRES9 DE GENER DEL 2013Districtes

RAQUEL SÁNCHEZ

«Acostumo a comprar roba. Ho aprofito per buscar alguna oferta, sobretot en calçat. Prefereixo esperar a comprar algunes peces en rebaixes perquè veig que m’estalvio diners. En general, compro el que em fa falta, encara que també em dono algun capritx».

ADMINISTRATIVA

«Compro pecesque em fan falta»

JOSEP MANUEL YAGÜES

«Segons l’any, busco alguna oferta o no. Si em decideixo, vaig a buscar sabates a una botiga on sempre he anat, i ho faig al principi de les rebaixes. En canvi, per comprar roba no solc esperar-me a aquestes dates, l’adquireixo durant l’any, a mesura que la vaig necessitant».

ADMINISTRATIU

«A principi de rebaixes solc comprar sabates»

RUBÉN GÓMEZ

«Sí que els trec partit a les rebaixes. Compro petit electrodomèstic, coses relacionades amb el món de la informàtica i una mica de roba. Pel que fa a les peces de vestir en què em fixo, són peces de marca. Són compres puntuals com jerseis i jaquetes».

ENGINYER

«Em fixo en les pecesde roba de marca»

ANDREU ANGUERA

«Per començar, no crec en les rebaixes. Els diferents articles rebaixats podrien estar-ho tot l’any, no només en aquestes dates. Sempre s’hauria d’oferir un preu just, perquè és una vergonya que ara puguem trobar els articles a meitat de preu».

JUBILAT

«S’hauria d’oferir sempre un preu just»

LORNA INTROINI

«En general sí que acostumo a comprar. Em decanto per roba. Abrics, algun suèter, texans. Intento anar a comprar marques que m’agraden i estan rebaixades. També, si veig que estan bé, em compro algun rellotge o perfum, perquè són objectes que solen ser molt cars».

ADMINISTRATIVA

«Algun rellotge o perfum, perquè solen ser cars»

LLUÍS TARRUELLA

«Procuro aprofitar les rebaixes, però no disposo de molt temps ja que faig horari comercial. Busco allò que realment necessito i acostumo a decantar-me per peces de roba. Esporàdicament, compro electrodomèstics si veig que hi ha un bon descompte».

COMERCIAL

«Busco allò que realment necessito»

EULÀLIA CASTELLÀ

«En rebaixes, abans de comprar acostumo a revisar el meu fons d’armari i després intento aconseguir peces atemporals. També busco calçat en l’última fase de descomptes. No busco peces de tendència, sinó peces de qualitat a un preu assequible».

ENCARREGADA

«Abans reviso el meu fons d’armari»

MARIA SANJAUME

«Compro roba, encara que no aprofito gaire les rebaixes. No busco peces en concret, acostumo a anar mirant roba i si en veig que m’agrada, me la compro. És a dir, no surto amb una idea al cap, em deixo portar, tot i que abans miro quina em falta a l’armari».

METGE

«No vaig a comprar amb una idea al cap»

LA PREGUNTA AL CARRER DE GALILEU ¿Sol aprofitar les rebaixes?

TEXTOS: SARA MINGOTE FOTOS: MARIA PUJOL

33 Yolanda García mostra els ous blancs que ven.

Yolanda García, que treballa en una oueria del mercat de les Corts, explica una recepta molt senzilla, ous farcits, un nutritiu entrant que es prepara amb ous blancs, perquè, tal com explica García, te-nen el rovell més gros i deixen més espai per al farciment.

INGREDIENTS (4 persones)8 ous blancs2 llaunes de tonyina1 pot de maionesa Olives verdes sense pinyolTires de pebrot al forn

Ousfarcitsde tonyina

PREPARACIÓEs couen els ous blancs i es deixen refredar. Després, una vegada pe-lats, es parteixen tots per la meitat i se’ls treuen els rovells, que s’aixa-fen amb una forquilla en un bol i es van barrejant amb tonyina, ma-ionesa i petits trossos d’olives ver-des sense pinyol. Quan s’ha acon-seguit una pasta semicompacta, es van fent formes arrodonides per posar als ous partits, a l’espai que han deixat els rovells que hem tret. Una vegada omplerts tots els ous, es decora cada mig ou amb mitja oliva sobre una fina tira de pebrot al forn.

HORARI: Mercat de les Corts. Travessera de les Corts, 215. Obre dilluns, dimarts i di-mecres (7-14.30 hores), dijous i divendres (7-20 hores) i dissabte (7-15 hores).

LA RECEPTAGRANJA DE JOSEP M. PLANAMERCAT DE LES CORTS

Cristina Castillo Llicenciada en Belles Arts R voluntària de càritas

GENT DE LES CORTS

CARME ESCALESBarcelona

ròquia dos dies a la setmana i, ali-ments, cada setmana.

-¿Totes les famílies són del barri?–La nostra parròquia inclou el bar-ri de la Maternitat i Sant Ramon, a Barcelona, i una part de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. Les as-sistentes socials de cada lloc i la de Càritas ens envien la gent. I si arri-ba alguna dona embarassada, per exemple, que no sigui d’aquesta ju-risdicció parroquial, també li do-nem roba.

–¿A quantes persones atenen? –Unes 250 famílies al mes, en total unes 600 persones. Quan vaig co-

Cristina Castillo (Saragossa, 1948) va estudiar Belles Arts i ha treballat sempre en educació a distància. Ja jubilada, dedica unes hores a la setmana a repartir roba i aliments als que cada vegada més necessiten aquesta ajuda.

Enfilada a una bastida vora l’altar de la Mercè que restaurava a l’interior de l’església de Sant Ramon Nonat, Cristina Castillo va veure entrar al-gú. En silenci i sense ser vista, va re-conèixer una gitana amb barret que havia vist alguna vegada ballant a la Rambla i demanant almoina. Aquell dia, la dona va entrar al temple de les Corts, es va situar davant de la verge de Montserrat i es va posar a ballar.

–¿Què va sentir quan ho va veure?–Aquell dia vaig tenir una mitja con-versió. Jo sóc catòlica practicant, pe-rò també vaig tenir, als 24 o 25 anys,

«En el lumpen hi ha gent meravellosa»

la meva separació de l’Església. En aquella edat era molt crítica i veia la institució carca. Fins que, quan els meus fills ja es van fer grans, una amiga del barri em va comentar que buscaven algú per restaurar unes pintures de l’església. I em vaig ofe-rir per fer-ho de forma altruista. Des de dins, em vaig adonar que no sem-pre es veu el que l’Església fa per la gent. I el ball d’aquella dona em va acabar de mostrar el sentit de la fe. I m’hi vaig començar a involucrar.

–Però, encara que l’Església ajudi, molta gent és reticent a la institució.–Sí... Això frena i molt. Recordo una nevada en què vam fer entrar la gent

mençar, només eren unes 30 o 40 fa-mílies al mes.

–¿El perfil també ha canviat?–Sí. Ara a la cua no hi ha només mo-cadorets de dones àrabs o llatines, avui hi ha moltes persones d’aquí, catalanes.

–¿Quin és el moment que més apre-cia en aquesta tasca altruista?–Venir aquí m’anima moltíssim. Però un dels moments més gratifi-cants és quan entregues un cotxet de criatura a una mare que va pel món carregant el seu nadó. En aquell mo-ment li entregues una gran lliber-tat. Aquella cara d’alegria emocio-na. També és enormement satisfac-tori quan et vénen a explicar que han trobat feina. Tu te n’alegres amb ells, no per això, perquè tu vius els seus problemes, t’adones que són re-als i també descobreixes que en el lumpen de la nostra societat hi ha gent meravellosa.

–¿No s’emporta a casa els proble-mes dels altres?–És molt difícil deixar-los a la porta. Amb el temps, m’he adonat que ara, pensant en tots ells, em reprimeixo de comprar-me alguns articles que són molt cars.

–¿És difícil trobar voluntaris?–La majoria som jubilats. Sí que hi ha qui vol ajudar, però la solidaritat també demana compromís. H

a l’església a refugiar-s’hi perquè hi havia una cua immensa i a fora hi feia molt de fred. Doncs hi va haver gent que no hi va voler entrar.

–La seva espiritualitat s’ha traduït en acció.–Jo sempre he sigut molt més acti-va que passiva. I a Càritas vaig trobar la manera de posar en acció la meva vida espiritual. Vaig començar en el programa Ajuda’t ajudant, que ani-ma dones grans a cosir o pintar i el que fan es ven per Nadal. –I ajuda amb roba i menjar.–Sí. Des de fa 15 anys que Càritas reparteix roba des d’aquesta par-

33 Altruista 8 castillo diu que se sent bé ajudant els altres.

Maria PuJol

diMecres46 9 de Gener del 2013Districtes

47DIMECRES9 DE GENER DEL 2013Districtes

Obres d’arta l’aire lliure

Obra de Joan Gardy Artigas, fill del famós ceramista Josep Llorens Artigas, Terra i Foc és una escultura abstrac-ta de 15 metres d’altura que evoca el foc en moviment gràcies al color rogenc del formigó i la punta daurada, i el contrast amb els blocs ne-gres de les oficines de la cen-tral de La Caixa, propietària

d’una obra singular ober-ta al districte. «Vinc en me-tro a treballar i la veig cada dia. Sempre he pensat que és una flama, o un misto. Fa tants anys que hi és que ja forma part del paisatge de la zona», explica Sol Martínez, treballadora d’un centre co-mercial molt pròxim. L’obra pesa 80 tones. H

El rellotge tridimensional situat a la cantonada de Di-agonal amb Numància, a to-car de L’Illa Diagonal, va ser un encàrrec realitzat al dis-senyador Javier Mariscal per part d’una coneguda com-panyia d’assegurances que té les oficines situades en aquest mateix complex co-mercial. Segons el mateix

Hora tridimensionalRELLOTGE DE MARISCAL 3 NUMÀNCIA, 168

«Dins de la línia d’impulsar un conjunt de monuments als carrers del districte de les Corts, el 1990 es va con-vocar un concurs que van guanyar tres dones: Cristina Desplat, Carmen Rodríguez Filloy i l’escultora María Lui-sa Serra», expliquen fonts municipals. Elles pretenien aixecar un monument ins-

Acer femeníCITERA 3 JARDINS DE CLARA CAMPOAMOR

Foc en movimentTERRA I FOC 3 DIAGONAL, 621

pirat en el quadro Pelegrinat-ge a Citera de Jean-Antoine Watteau. Aquesta escultura d’acer pintat amb triple au-toria femenina encaixa per-fectament en la seva ubica-ció des del 1993: els jardins dedicats a la política Clara Campoamor, peça clau en l’obtenció del vot femení el 1931. H

artista, els números, de dife-rents mides i formes, aparei-xen despenjats en alguns ca-sos per «un estrany virus que els ha provocat unes trans-formacions respecte a les seves posicions originals». Tots els elements numèrics del rellotge són de bronze exceptuant el sis, que és de marbre. H

Un pagès de ceràmica, d’au-toria desconeguda, presidia l’entrada de la masia cone-guda com a Can Farinetes, pròxima a l’Ajuntament de les Corts fins al 1958, quan van enderrocar la ca-sa i hi van construir pisos. Uns anys després, l’escultor Nicolau Ortiz transforma-ria la imatge en una estàtua de bronze molt estimada en-

Personatge de bronzePAU FARINETES 3 PLAÇA DE COMAS

«Hi veig uns elefants, un pa-llasso i una estrella. La se-va forma circular em recor-da la carpa d’un circ», expli-ca la jove Jéssica Ródenes, una habitual dels voltants de l’escultura durant el seu descans a l’oficina. Es tracta de Cirque en fer, un conjunt escultòric obra de Rolf Knie i Miquel Sarasate. La temàti-ca circense és molt familiar

Cavallets circensesCIRQUE EN FER 3 CARRER DE CONSTANÇA

Un bust de bronze contro-la els que accedeixen al pa-ti interior de Can Deu, avui convertit en l’estupenda terrassa amb servei de bar de la seu del centre cívic del barri de les Corts. És Vicenç Deu i Passaus, segons l’es-cultor Josep Cardona. La fa-mília Deu era coneguda al barri a principis del segle XX pel seu negoci de vins i

Veí il·lustreBUST DE VICENÇ DEU 3 PLAÇA DE LA CONCÒRDIA

tre els veïns. La inauguració es va portar a terme durant la festa major de les Corts del 1989. «Vaig venir de Río Tinto, a Huelva, fa 58 anys. I ja llavors, quan El Corte In-glés era una presó de dones, era conegut com el Farine-tes, encara que desconec la història completa», explica Isabel Rua, veïna de la plaça de Comas. H

en el primer, perquè el seu pare va ser director del circ nacional de Suïssa, el Cirque Knie. Aquesta obra, situada davant la sortida de l’apar-cament del centre comerci-al Illa Diagonal del carrer de Constança, concentra tots els personatges en pocs me-tres de diàmetre com si es tractés d’uns cavallets ge-gants d’acer. H

importació de licors. «De-via ser una persona amb ca-risma. Té una mirada amb molta força, amb persona-litat», explica Pilar Rigol, usuària del centre. L’escul-tor, Josep Cardona, també és conegut pels seus retrats a personalitats tan cèlebres com Eusebi Güell, Àngel Guimerà i Benito Pérez Gal-dós. H

RUTA A LES CORTS

Museu amb entrada lliure. Les obres d’art que els veïns i turistes poden comptabilitzar a l’espai públic de les Corts, com en altres districtes de la ciutat, són nombroses. Abunden, so-

bretot, les escultures de pedra, acer i bronze. Encara que poden passar desapercebudes, el seu valor artístic embelleix carrers i

places. TExT: LuIS bEnaVIDES FOTOS: joan puIg

Les carreres més ràpides i desconegudesEls cotxes anaven als anys 50 fins a 300 km/h per l’avinguda de Pedralbes i la Diagonal

L’any 1946 es va in-augurar el Circuit de Pedralbes, en què es van efectuar cinc car-reres de cotxes amb una afluència de més de 300.000 especta-dors. El traçat, vist l’èxit de l’esdeveni-ment, es va ampliar

i va quedar delimitat per l’avingu-da de la Diagonal, Numància, el pas-seig de Manuel Girona, l’avinguda de Pedralbes i la d’Esplugues. Aquest singular circuit, en què es va arribar fins als 300 quilòmetres per hora, desconegut per a molts, va ser eclip-sat pel de Montjuïc. Però, sens dub-te, va ser un atractiu entreteniment per als seguidors de carreres auto-mobilístiques. Ángel Campos, autor del llibre

SARA MINGOTEBARCELONA

Puig Palau, que portava com a copi-lot Juan Jover, va ser el que va obte-nir més bon resultat. Va quedar ter-cer amb un veterà Maserati el 1946, any en què va guanyar l’italià Gior-gio Pelassa, també amb un Maserati. El cantant Joan Manuel Serrat va ar-ribar a dedicar-li a Puig Palau la can-çó Tío Alberto. No en va, aquest corre-dor era burgès polifacètic que, a més d’exercir de mecenes en el món del flamenc, va provar en altres discipli-nes com la moto aquàtica i la inter-pretació. La Diagonal té molt per agrair a aquestes carreres. «Amb el pretext d’obrir el circuit es va fer una molt digna entrada a Barcelona», apun-

ta Campos, que també explica que les carreres es van suspendre per un accident en la prova de 24 hores de Le Mans, que va deixar 85 morts. Aquesta tragèdia va fer que els or-ganitzadors (l’entitat esportiva Pe-nya Rhin, presidida per l’empresa-ri Joaquim Molins), es replantegés tornar a organitzar la competició i finalment desistís per la necessà-ria renovació de les mesures de segu-retat. El circuit de Pedralbes va ser, sens dubte, gran exponent de les carreres de cotxes. Tot i puntuar al Campi-onat Mundial de Fórmula 1 des del 1950, és gairebé desconegut. H

33 Creu de Pedralbes 8 Un dels trams del desaparegut circuit.

jULiO CARBó

DIAGONAL

AV.

DE

PE

DR

ALB

ES

RONDA DE DALT

EL LLIBRE: ‘Circuito de Pedralbes, la histo-ria desconocida’, d’Ángel Campos.

Circuito de Pedralbes, la historia desco-nocida, explica que les carreres es van poder dur a terme gràcies a l’ampli-ació que es va fer de la Diagonal: «El 1950 es va voler fer un salt qualitatiu i es va ampliar el circuit, cosa que va atraure els millors equips». Les carreres, segons assenyala Campos, duraven una mica més de tres hores i se celebraven l’últim diu-menge d’octubre, ja que els organit-zadors van determinar que aquesta era l’època amb les millors condici-ons climàtiques per celebrar-les.

Baixa sinistralitat

En els seus pocs anys de vida, en aquest circuit urbà només es va pro-duir un accident mortal, en què van morir tres persones. Va succeir el 1950, quan al pilot italià Franco Rol se li van bloquejar els frens i el cot-xe es va abalançar sobre el públic en

un tram de l’avinguda de Pedralbes. Tal com indica Campos, aquest va ser l’únic incident greu de la com-petició, que es va celebrar el 1946, el 1948, el 1950, el 1951 i el 1954. Un dels que van tenir la sort de presenciar aquestes carreres urba-nes va ser Francesc Adserias, que als 6 anys va poder veure, impressionat, com els grans cotxes de carreres arri-baven a grans velocitats per una Di-

agonal ampliada feia poc. Adserias explica que el que més l’impactava del circuit era el soroll dels vehicles. «L’estrèpit era espectacular. Els cot-xes passaven gairebé fregant-te. Jo sempre solia anar a veure les car-reres amb el meu pare a la creu de Pedralbes». L’autor de Circuito de Pedralbes, la historia desconocida, explica que, en-tre els conductors catalans, Alberto

Serrat va dedicar la cançó ‘Tío Alberto’ a un dels pilots de carreres

UNA històriA de Les COrts... El circuit de Pedralbes

jULiO CARBó

RECTA DE SORTIDA AL PALAU DE PEDRALBES Les Corts q El Circuit de Pedralbes va ser l’escenari del Gran Premi de Penya Rhin als anys 40 i 50. A la foto de l’esquerra, captada el 31 d’octubre de 1948 i publicada al llibre Circuito de Pedralbes, la historia desconocida, s’hi veuen nombrosos espectadors a la sortida de la novena edició del premi davant del Palau Reial de Pedralbes, a la part alta de la Diagonal. Hi abunden els uniformes militars i destaca l’envergadura dels vehicles. A la dreta, una foto del mateix tram, amb un altre tipus de vehicles, la setmana passada.

‘CiRCUiTO DE PEDRALBES’

hAN pAssAt 65 ANys

DiMECRES48 9 DE GENER DEL 2013Districtes

Esport, universitat, investi-gació i medicina són algu-nes de les millors cartes que es juguen a les Corts.

En aquest districte, Maternitat i Ta-natori doten la ciutat d’un lloc fre-qüentat per arribar i l’altre per mar-xar. En el primer es va desenvolupar una part clau de la història de la me-dicina perinatal d’Espanya. Forma-ció acadèmica i moltíssima pràctica, atenent parts de dones solteres i ca-sades –en pavellons diferents segons la seva condició–, van donar als seus metges experiències per establir pre-cedents en la ginecologia del país. El doctor Josep Maria Carrera en va ser un. «Aquí a la Maternitat de les Corts es va posar la primera epidural d’Es-panya», explica Carrera. Abans d’ai-xò, el doctor va assistir infinitat de naixements amb autèntic do-lor natural. «Podíem arribar a fer uns 30 parts al dia. Les dones parien per tot arreu, a l’ascen-sor, a la cambra de bany... Les llevadores estudiaven a la Maternitat i hi feien la re-sidència, però després se n’anaven a altres hospi-tals perquè eren les prime-res preparades amb forma-ció i a tot arreu les necessi-taven», comenta.

De Galícia a les Corts

Josep Maria Carrera va néixer a Navarcles (Bages), el 1937. Es va lli-cenciar en Medicina a Santiago de Compostel·la. «Durant el batxillerat vaig treballar a la farmàcia del meu poble i el titular, que havia estudiat a Santiago, va aconsellar als meus pares que m’hi enviessin. Com que sempre plovia, vaig estudiar molt», recorda. De Galícia, Carrera va pas-sar a formar-se com a ginecòleg obs-tetre a la Maternitat de Barcelona, sota la direcció de Santiago Dexeus Font. «Aquí em vaig formar i vaig co-mençar a treballar. Hi havia setma-nes que dormia en sis llits diferents, perquè feia guàrdies a la Dexeus, a Santa Madrona i a la Maternitat. Es pencava molt, la feina no faltava. El que no hi havia eren diners», reme-mora. «La història de la Maternitat és rica i complicada. Al pavelló rosa s’atenia les embarassades solteres, i al blau, les casades. L’ecografia no

Les seves mans han portat més de 20.000 nens al món, els primers a les Corts, on es va formar com a obstetre ginecòleg, que avui exporta el seu coneixement i experiència al conti-nent africà. Josep Maria Carrera lidera la construcció d’un hospital a Etiòpia.

existia, però es feia una obstetrícia molt polida i neta», explica el metge, que viu en un carrer de les Corts, per-què la Diagonal marca el límit del districte, i també té en un carrer de les Corts, al travessar l’avinguda de Tarradellas, la seu de la seva oenagé Matres Mundi. A les Corts, Carrera ha après tan-tíssim sobre l’arribada al món d’una criatura, que avui, als 75 anys, i en plenes facultats, a més a més d’or-ganitzar i assistir a congressos de

CARME ESCALESBARCELONA

JOAN puig

Institut Dexeus Més de 30 anys cap d’Obstetrícia«DESpRÉS DE TANTS pARTS COBRANT i ApRENENT, ARA EN puC FER SENSE iNTERÈS CREMATÍSTiC», COMENTA AL COSTAT DE MiQuEL LLOBET.

medicina perinatal per tot el món, ofereix la seva saviesa a les comuni-tats més pobres del món. «A l’Àfrica subsahariana, hi ha un metge per a cada 20.000 habitants, quan aquí en tenim un per a cada 300 perso-nes», detalla. «La taxa de mortalitat és 200 vegades més gran que la de Catalunya», afegeix el doctor. La se-va oenagé va ser premiada el novem-bre passat per la fundació Ordesa amb 250.000 euros pel seu projecte d’Hospital Maternoinfantil Docent a Addis Abeba, peça clau de l’Escola Internacional de Medicina Perinatal per a l’Àfrica (ISPEMA). «Evitar les altes xifres de mortali-tat materna, perinatal i infantil i pre-venir les infeccions, hemorràgies, hipertensions, fístules i el paludisme són els objectius del projecte», pun-tualitza el ginecòleg. Pare de quatre dones, i avui avi de cinc néts, Carre-

ra es va bolcar en l’ajuda al desen-volupament mèdic a les zones

més vulnerables del planeta quan va enviudar. «Neces-sitava un revulsiu, ocupar la meva ment», afirma.

Obert al món

L’actual Palau de Congressos de Catalunya, situat a l’avin-guda de la Diagonal, a l’en-trada de la ciutat, és molt re-

cent, però el districte de les Corts compta amb una llarga

tradició de congressos mèdics d’àmbit internacional. «A l’hotel

Princesa Sofía s’allotjaven sem-pre la majoria de convidats i a l’au-ditori de l’antic edifici de Banca Ca-talana tenien lloc les reunions», ex-plica Josep Maria Carrera, autor de 45 llibres de la seva especialitat mè-dica i d’un centenar de cursos sobre aquest temàtica. La professió el va portar a les Corts i allà, o just en el límit del bar-ri de Sant Ramon-Maternitat, ha vis-cut des que es va instal·lar en aques-ta ciutat on ha donat la benvinguda a milers de vides. «Quan vaig arri-bar, tot eren camps al voltant d’unes quantes masies. I els veïns, quan anaven al centre de la ciutat, deien que baixaven a Barcelona», explica. El seu món a les Corts es concen-trava en la seva tasca hospitalària. A llocs com a Casa Jacinto (avinguda de Carles III, 29), restaurant habitual dels metges de la Maternitat, hi feia petites escapades, entre naixement i naixement. H

Flors Per a cada moment important de la vidaLA pLANTETA (SABiNO DE ARANA, 10-12) ÉS LA FLORiSTERiA QuE ES VA TRASLLADAR AMB LA DEXEuS, DE LA BONANOVA A LES CORTS. CARRERA N’ÉS CLiENT ASSiDu.

Confiança El cotxe del metge, sempre a puntAL TALLER DEL DAMiÀ (ALEMANiA iMpORT, MORALES, 40-42) EL VEHiCLE DEL DOCTOR CARRERA pASSA TOTES LES REViSiONS. «SÓN MOLT EFECTiuS».

Maternitat «Fèiem uns 20 o 30 parts al dia»«ELS pAVELLONS ES COMuNiCAVEN AMB gALERiES SuBTERRÀNiES, QuE DE NiT EREN MOLT LÚguBRES», RECORDA EL giNECÒLEg.

Londres, 6 Més de 180 projectes de col·laboracióEL 29 DE NOVEMBRE, LA FuNDACiÓ ORDESA VA ATORgAR 250.000 EuROS A MATRES MuNDi pER A LA SEVA ESCOLA iNTERNACiONAL DE MEDiCiNA pERiNATAL

un vEí quE Es DIu... Josep Maria Carrera, ginecòleg obstetre i fundador de l’oenagé Matres Mundi

«A les Corts es va posar la primera epidural d’Espanya»

DiMECRES50 9 DE gENER DEL 2013Districtes