EL PANTEÓ DE ROMA

ESQUEMA• Context històric

• Estudi monument– Documentació

– Descripció general•Pòrtic

–Planta

–Alçat•Cel·la

–Planta

–Alçat

–Paviment

–Decoració– Estructura de l’edifici

– Relacions, dependències, influències

– Relació amb l’entorn• Significat

• Funció

CONTEXT HISTÒRIC (I)• Edifici rectangular construit per Agripa en el segle I aC. Va ser

consagrat l’any 27 aC. Tenia com a funció honorar totes les divinitats de l’Olimp. Aquest edifici va patir dos incendis, els anys 80 i 110 dC, que obligaren a la seva restauració. En temps de l’emperador Adrià ( segle II dC es va reconstruir totalment. El pòrtic és l’únic element que resta del temple d’Agripa.

• Les restauracions posteriors, fetes en època d’Antoní Pius i Septimí Sever, gairebé no van afectar el nucli de l’edifici.

• L’any 609, el papa Bonifaci IV va transformar el temple pagà en església dedicada a Santa Maria i als màrtirs.

• En el segle XVII, Bernini hi va construir dos campanars que, més endavant, van ser derruïts.

• Actualment és la tomba dels personatges il·lustres d’Itàlia. Al Panteó hi ha enterrats, entre altres, Rafael, Víctor Manuel II i Humbert I

CONTEXT HISTÒRIC (i II)

• L’època d’Adrià, moment de la seva reconstrucció, correspon al període de la història de Roma anomenat Alt Imperi (segle I aC- III dC) i es caracteritza per ser l’etapa d’esplendor d’aquest i el moment de la seva màxima expansió abans d’iniciar-se, a mitjans segle III, les primeres invasions dels pobles bàrbars que van acabar, a finals del segle V, amb l’Imperi Romà.

• Adrià (76-138 dc) va ser coronat emperador l’any 117 dC. Era un gran admirador de la cultura grega i un mecenes de les arts, a més de tenir fama de poeta i d’arquitecte. Entre els edificis construïts i, alguns fins i tot dissenyats per ell, trobem la seva vil·la a Tívoli (vil·la Adriana).

EL PANTEÓ DE ROMA. DOCUMENTACIÓ

• Nom: Panteó• Autor: Apolodor de Damasc? Adrià?

Comitent: Adrià• Cronologia: primera meitat del segle II dC (anys

118-125).• Estil: Romà Imperial• Material: Maó i morter• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat• Localització: Roma (in situ)

EL PANTEÓ. DESCRIPCIÓ GENERAL

L’edifici té dos cossos: un pòrtic rectangular i una cel·la circular.

EL PANTEÓ. PLANTA PÒRTIC (I)

• El pòrtic és pròstil i octàstil; les columnes són d’ordre compost, de fust monolític i llis de granit egipci i capitells corintis de marbre blanc.

• Darrera la primera fila de columnes, n’hi ha vuit més, disposades en grups de 4 que tenen com a funció fer de suport al pòrtic.

A la paret del fons del pòrtic, una porta de bronze original dóna accés a l’interior a través d’un petit passadís cobert amb una volta de canó. A cada costat de la porta hi ha un edicle.

EL PANTEÓ. PLANTA PÒRTIC (i II)

EL PANTEÓ. ALÇAT PÒRTIC• Per sobre de les columnes

hi ha l’entaulament, format per un arquitrau esglaonat, un fris llis, on es pot llegir la inscripció M. Agrippa L. F. Cos. Tertium fecit (Marc Agripa, fill de Lucius, en el tercer consulat em va construir), i un frontó triangular amb un timpà llis i una cornisa decorada. La coberta del pòrtic és a dues vessants.

EL PANTEÓ. PLANTA INTERIOR

• Planta circular (tholos)• Una sèrie de pilastres corínties

emmarquen obertures en el mur que alternen la forma semicilíndrica amb la rectangular. Davant de cadascuna d’aquestes obertures hi ha dues columnes amb capitells corintis.

• Tant a l’interior com a l’exterior d’aquests entrants hi ha unes petites fornícules que s’obren en el mur.

EL PANTEÓ. ALÇAT INTERIOR (I)

  L’interior està format per dos cossos cilíndrics separats per una cornisa.

La   coberta és una cúpula semiesfèrica de 43,5 m de diàmetre (igual que l’alçada de l’edifici).

• El cos cilíndric del tambor ofereix l’alternança de quadrats massissos i obertures rectangulars, rematats per frontons triangulars els rectangles i per rectangles els quadrats.

EL PANTEÓ. ALÇAT INTERIOR (i II)

• Sobre el tambor, una cornisa marca l’inici de la cúpula decorada amb cassetons esglaonats per tal d’exagerar-ne la perspectiva (s’amplien les motllures de la part baixa dels cassetons per tal de contrarestar la distorsió de la perspectiva quan es veuen des del terra). La mida d’aquests cassetons disminueix en aproximar-se a l’òcul central, l’única obertura que dóna llum a l’interior de l’edifici, i que té 8, 92 m de diàmetre.

EL PANTEÓ. PAVIMENT

• El paviment de marbre és l’original i està format per lloses de marbre i granit que dibuixen quadrats i cercles disposats en retícula, en consonància amb els cassetons de la cúpula.

EL PANTEÓ. DECORACIÓ

La decoració interior estava formada per materials rics: en el cos cilíndric de l’edifici, columnes i paviment, marbres de diferents colors; a la cúpula i en el sostre del pòrtic, làmines de bronze daurat. Els cassetons de bronze de la cúpula i del pòrtic van ser utilitzats per Bernini per a la construcció del Baldaquí de Sant Pere del Vaticà.

EL PANTEÓ. ESTRUCTURA (I)

• Tots els pilars del pis inferior estan units per arcs de rajola que arranquen més amunt del nivell de l’entaulament i queden amagats dins el mur del tambor.

• La cúpula reposa sobre vuit grans arcs situats a l’inici de la cúpula.

• Intercalats dins d’ells, altres arcs més petits neutralitzen les pressions laterals. Aquests arcs descarreguen sobre els arcs del tambor i sobre els pilars del cos inferior

EL PANTEÓ. ESTRUCTURA (II)

• Per alleugerir el pes del mur que en el pis inferior té una amplada de sis metres s’utilitzen:  els entrants i sortints dels edicles i les

fornícules  els materials utilitzats: el morter de la base

porta marbre travertí en la seva composició i el de la cúpula porta tova volcànica i pedra tosca ambdós materials molt lleugers

  el mur cilíndric està fet a base d’alternar capes de morter barrejat amb reble i capes de rajoles bipedalis (60 cm x 60 cm), cosa que li dóna més consistència.

 el gruix de la cúpula es va reduint a mesura que va pujant, fins arribar a tenir només 1,40 m en l’anell de l’ócul.

EL PANTEÓ. ESTRUCTURA (i III)

 Exteriorment, darrera el pòrtic hi ha un petit mur que precedeix la cúpula.

La cúpula semiesfèrica davalla de manera esglaonada cap el cilindre que constitueix la cel·la del temple i que està resseguit per tres línies d’imposta decorades.

Relació amb l’entorn    El Camp de Mart, entre el Capitoli, el Tiber

i el Quirinal, va ser un dels llocs més  bonics de la Roma Imperial per la importància dels seus monuments: pòtics, temples, edificis per a espectacles i termes.

                        

Aquestes construccions es van fer en moments diferents. Pompeu hi va fer construir un teatre; Cèsar en va començar un altre: el teatre Marcel. En època d’August, Agripa va fer construir nombrosos edificis, entre ells les Termes d’Agripa i el primer Panteó. Les termes de Neró i l’Estadi i l’Odeó de Domicià van ser edificats més tardanament. En època d’Adrià i dels Antonins, el temple de Matidia, el Temple d’Adrià i la Columna de Marc Aureli, van acabar de configurar el Camp de Mart.

Relacions, dependències, influències

El Panteó ha tingut una gran importància en l’arquitectura occidental. Al Renaixement, els artistes i arquitectes s’inspiraren en l’antiguitat clàssica i no van passar per alt un dels edificis més bonics i més ben conservats de Roma. Brunelleschi va estudiar el Panteó per a la construcció de la cúpula del Duomo de Florència, punt de partida de l’arquitectura renaixentistta. Bramante i Miquel Àngel el recrearen en el Templet de San Pietro in Montorio i la Basílica de Sant Pere del Vaticà.La seva influència també es troba a Anglaterra i a Amèrica del Nord, principalment gràcies a Andrea Palladio que hi va ser molt imitat fins el segle XIX. Moltes sales cíviques, universitats i biblioteques reutilitzen la forma de cúpula amb pòrtic.Exemples: l’església del cementiri monumental de Staglieno, l’església de Sant Francesc de Paula a Nàpols, la villa Capra de Vicenza, la Rotonda de Thomas Jefferson de la Universitat de Virginia, la biblioteca de la Universitat de Columbia o la Biblioteca de l’Estat de Victoria a Melbourne.

S. Pietro in Montorio. Bramante

Duomo de Florència. Brunelleschi

Vila Capra. Palladio

Cementiri de Staglieno. GènovaSt. Francesc de Paula. Nàpols.

Cúpula Vaticà. Miquel Àngel

Rotonda de Thomas Jefferson Biblioteca de la Universitat de Columbia.

Biblioteca de Melbourne

EL PANTEÓ. SIGNIFICAT

El Panteó és una mostra de la cosmologia romana: La cúpula representa la volta celeste, il·luminada pel sol en el seu

centre. Està dividida en 5 cercles, que representen les cinc esferes concèntriques del sistema planetari antic, amb el Sol en el centre

Els nínxols o capelles oberts en els murs estaven dedicats als cinc planetes coneguts pels romans i al Sol i la Lluna, fonts de llum.

L’altura de la cúpula és igual que el seu diàmetre i defineix, per tant, un volum interior on es pot inscriure una esfera perfecta, una forma que simbolitza el cel.

El nombre de cassetons és de 28 per fila, el nombre de dies dels mesos lunars.

• Al voltant de la rotonda hi havia la representació de diferents déus i de l’emperador.

• Volia significar que tot l’univers, sota la llum del Sol, estava dominat per Roma.

EL PANTEÓ. FUNCIÓ

En el seu origen, servia per honorar tots els déus. És possible que, donades les seves dimensions, acollís les persones que venien a retre culte a les divinitats.

Més endavant va passar a ser una església cristiana i, actualment, és el panteó dels italians il·lustres.