El Mundo 29/06/16 Madrid - consulenzeditoriali.it · R.- Vaya sí lo hice, locamente. ... memoria. Te permite saber que las preguntas que te has hecho tú ya se las hizo otra persona

29/06/16El MundoMadrid

Prensa: DiariaTirada: 183.828 EjemplaresDifusión: 126.369 Ejemplares

Página: 51Sección: OTROS Valor: 20.196,00 € Área (cm2): 446,0 Ocupación: 46,75 % Documento: 1/1 Autor: ELENA PITA BARCELONA ¿Literatura del abs Núm. Lectores: 838000

Cód: 103533106

23/06/16La VanguardiaBarcelona


Página: 45Sección: CULTURA Valor: 12.815,00 € Área (cm2): 424,9 Ocupación: 43 % Documento: 1/1 Autor: ALBERT LLADÓ Barcelona Núm. Lectores: 642000

Cód: 103400909

26/06/16El Periódico de CatalunyaBarcelona


Página: 62Sección: CULTURA Valor: 16.854,00 € Área (cm2): 515,1 Ocupación: 44,7 % Documento: 1/1 Autor: ELENA HEVIA I BARCELONA Núm. Lectores: 476000

Cód: 103470924

http://lector.kioskoymas.com/epaper/services/OnlinePrintHandler.ashx?issue=39362016062800000000001001&page=54&paper=A4

1 de 1 15/07/2016 10:22

Niccolò Ammaniti: "La naturaleza se acabarávengando de los hombres"

ALBERTO OJEDA | Publicado el 23/06/2016

El escritor italiano publica Anna, una distopía ambientada en Sicilia en el año 2020 que prefigura elcolapso de la civilación occidentalNiccolò Ammaniti (Roma, 1966) vuelve a sumergirse en la ansiedad existencial de la adolescencia. Eseperiodo vital en el que los niños empiezan a asomarse a la edad adulta, con todas las convulsiones (ydecepciones) que tal rito iniciático conlleva, es su gran especialidad literaria. Como Dios manda, Tú y yo,Te llevaré conmigo, No tengo miedo… Son todos títulos protagonizados por jóvenes a punto de constatarque la vida va en serio. Parecería pues que no hay riesgo en su última apuesta narrativa, Anna (Anagrama).Que Ammaniti se ha acomodado en una poltrona ya familiar. Pero sí lo hay, porque el escritor romano, unode los más populares y sólidos de las letras italianas, perfila por primera vez a una mujer como personajeprincipal de una de sus tramas y, además, construye su primer universo distópico. Estamos en Sicilia, año2020. El mortífero virus de 'la roja', que sólo se manifiesta en mayores de 14 años, ha vaciado la isla deadultos. En mitad de una muchachada huérfana y desorientada, Anna madura a toda velocidad parasalvarse a sí misma y a los suyos. Frente al colapso de la civilización, su intento de formar una familia esun gesto de rebeldía radical y esperanzada.

Pregunta.- ¿Cómo se le ocurrió lo de 'la Roja', ese virus que se manifiesta en la pubertad y mata a losadultos?Respuesta.- Siempre he tenido gran pasión por las historias apocalípticas en las que se debereconstruir el mundo. Pienso en novelas como Soy leyenda de Matheson, o The Stand de StephenKing… Además, quería terminar con mi ciclo de novelas con adolescentes como protagonistas, en las queprofundizo en su choque con el mundo adulto, y me parecía natural que en esta última incursión ni siquieraapareciesen los mayores, para ver cómo podían organizarse por sí solos. De esta inquietud ha surgido lanovela, con el fin de darle una respuesta.

P.- ¿Por qué eligió Sicilia para situar la trama?R.- Porque es un paisaje naturalmente perfecto, con el mar, los ríos, las montañas… Y también porque esuna isla pero no tan aislada. Al fin y al cabo, la separa del continente apenas un brazo de mar. Siempre heambientado mis libros en Italia y Sicilia es una especie de cuna de la humanidad, por donde han pasado losfenicios, los griegos, los romanos, los españoles, los normandos, los árabes… Es un territorio rezumantehistoria.

P.- El paraje desolado que retrata recuerda al de La carretera de McCarthy. ¿Fue esta novela unareferencia para escribir Anna?R.- La verdad es que no. El paisaje de La carretera es un territorio inerte, que no tiene nada que expresar.En los personajes no hay esperanza. En cambio, Anna es la novela más esperanzada que he escrito

Noticia Cultural http://www.elcultural.com/noticiaimp.aspx?idnoticia=9473

1 de 3 23/06/2016 12:24

hasta la fecha. Anna lucha por un futuro para ella y los suyos. No se conforma con la supervivencia.

P.-Es la primera vez que un libro suyo lo protagoniza una mujer. ¿Era un desafío pendiente?R.- Sí, totalmente. Era un desafío que necesitaba afrontar y también un regalo a mis lectores, que suelenser lectoras en realidad. Lo cierto es que la mayor parte de los lectores son lectoras.

P.-¿Cómo se ve el mundo a través de los ojos de una 'ragazzina'?R.- Perfilé a Anna como la chica de la que me habría enamorado cuando fui un adolescente: decidida,arrojada, un poco masculina, competitiva, batalladora, que no se arrugase. Todo lo contrario de unamuñeca remilgada.

P.-¿Y se enamoró finalmente de ella mientras escribía?R.- Vaya sí lo hice, locamente. Hasta el punto que cambié algunas cosas de la historia por celos. Teníaprevisto que ella tuviera relaciones sexuales con Pietro y finalmente las impedí (ríe).

P.-Lo que no hace ni mucho menos por primera vez es meterse en la piel de un adolescente. ¿Qué le atraetanto de ese periodo vital?R.- Es el periodo uno se hace preguntas sobre lo más profundo de la existencia. Es un momento ambigüo.Por un lado, crees que la vida debe de ser algo parecido a lo que viven tus padres pero, por otro, tambiénsospecha que tiene que haber algo, que no sabes exactamente qué es. Es el momento en el que intuyes enque deber buscar tu propia personalidad, tu propia originalidad, para ubicarte en el mundo. Por eso losadolescentes dan tanto juego en la literatura.

P.-¿Y cómo era el adolescente Niccoló Ammaniti?R.- Recuerdo que fue una época de mucha soledad, en la que me esforzaba por integrarme. O másbien, por mimetizarme con mis compañeros. Era muy angustioso sentirme diferente. Tardé un tiempo endarme cuenta de que parecerme al resto es una cosa muy triste.

P.-Anna, en cualquier caso, es, sí, una adolescente pero debe madurar a toda velocidad…R.- Exacto, es lo mismo que ocurre con los niños en el Tercer Mundo, donde la adolescencia es una pasajeque no existe. Este es un privilegio de los países desarrollados.

P.-Una de las instrucciones que les da la madre en su Cuaderno de las cosas importantes es aprender aleer. ¿Hasta qué punto esa instrucción es esencial para un muchacho?R.- Es fundamental, sobre todo en un mundo en plena disolución. La literatura es una gran aliada de lamemoria. Te permite saber que las preguntas que te has hecho tú ya se las hizo otra persona antes, que loscaminos que pretendes recorrer ya están recorridos.

P.-¿Cree que la humanidad camina hacia un mundo desolado como el que retrata en Anna?R.- Sí, temo que algo grave va a pasar. La naturaleza puede sostener mucho tiempo ya los destrozos delhombre. Pero la naturaleza es más fuerte que el hombre. Lo demuestran casos como el de Chernobil. Hoydía es una de las regiones con mayor densidad de animales salvajes. O las barreras coralinas que selevantan en torno a las áreas del lecho del mar más contaminadas. Necesitamos urgentemente poner enmarcha una política ecológica global, si no, la naturaleza se acabará vengando.

P.-En Anna presenta la disolución de la civilización pero también el embrión de una nueva, que es elinstinto de Anna de formar una familia.R.- Es un instinto muy fuerte que llevamos en nuestro ADN los seres vivos. Incluso una oveja,acostumbrada a vivir arropada en el rebaño, lo abandona si tiene que ir a buscar a su cordero que seha quedado rezagado. Anna es un hermana que aspira a ser madre. Y ahí empieza todo de nuevo.

P.-Decía que es la novela más esperanzada que ha escrito. Le despierta también esperanza la llegada delMovimento Cinque Stelle al gobierno de Roma, una ciudad al borde del colapso.R.-No estoy convencido todavía de que tengan capacidad para cambiar las cosas de raíz. Ha habidohundimiento absoluto tanto de la izquierda como de la derecha. La gente estaba deseosa de cambio y le ha


2 de 3 23/06/2016 12:24

dado la oportunidad a personas que todavía no participado en responsabilidades de gobierno. Eso puedeser una ventaja pero también puede suponer que queden en un ejercicio superficial de la política. Es unmomento de grandes cambios. La II República que debía llegar tras la caída de Berlusconi ha llegado ahora gracias al Movimento Cinque Stelle. Hay que ver qué es lo que van hacer. Yo tengo mis dudas,honestamente.

@albertoojeda77


3 de 3 23/06/2016 12:24

El Confidencial

El italiano Niccolò Ammaniti vuelve a recurrir a la adolescencia en "Anna"

EFE 22/06/2016 (14:19)

Barcelona, 22 jun (EFE).- El escritor italiano Niccolò Ammaniti ha reconocido hoy en Barcelona que tratar de la adolescencia le sirve en sus novelas para reflexionar sobre la condición humana, lo que vuelve a demostrar en su nuevo título, "Anna", una distopía que transcurre en un mundo sin adultos.

Publicada por Anagrama en castellano y Angle en catalán, en su última obra la protagonista es Anna, una adolescente de 13 años, quien en el año 2020, desde su Sicilia natal, emprenderá un viaje hacia el continente para ver cómo está la situación allí, puesto que la isla está devastada por un virus letal, llamado La Roja, que mata a los adultos y a los jóvenes entre los 14 y los 15 años.

Junto a su hermano Astor, de ocho años, un perro grande, y Pietro, un chaval que también va en búsqueda de su salvación, vivirán una odisea, en un universo ingobernable, sin reglas, ni leyes, ni orden, donde sólo gobierna el egoísmo.

Ammaniti, que ya tiene otros libros en los que la adolescencia juega un papel fundamental como "Tú y yo", ha bromeado con que su próximo proyecto literario no tendrá nada que ver con los más jóvenes, pero no ha obviado que es una etapa de la vida que le interesa mucho, especialmente por la "transformación profunda" que comporta, tanto a nivel físico como mental.

A su juicio, es "una auténtica metamorfosis, como la transformación del renacuajo en rana" y también le permite reflexionar sobre las grandes cuestiones de la condición humana, como, por ejemplo, "¿por qué en una familia de izquierdas puede haber un hijo neonazi? ¿Cómo es de importante la educación en cada uno de nosotros?".

En el caso de "Anna", ha comentado, la historia la llevaba años pensando y, de hecho, cuando era apenas un niño ya imaginaba cómo sería el mundo sin adultos, sin escuela, sin padres "que dijeran lo que se tiene que hacer", pudiendo comer de todo, sin límites.

También soñaba con una fantasía recurrente, como era quedar sólo en el mundo con la actriz Edwige Fenech y que ella se acabara enamorando de él.

Considerado uno de los grandes escritores de su generación -este año cumplirá 50- fue dándole vueltas al relato, mientras escribía otras novelas, hasta pensar que debía buscar un lugar en el que ubicar la trama y modelar un personaje.

Influenciado por obras como "La nube púrpura", de M.P Shiel, "La sombra del escorpión", de Stephen King, o "El señor de las moscas", de William Golding, fue un viaje a Creta la espoleta que lo acabó sentando ante el ordenador para armar este artefacto literario.

Allí, en una playa desierta, vio a unos niños jugando y caminando solos por la playa y pensó cómo sería que volvieran a sus casas y no se encontraran a nadie allí.

También, tras estar en Sicilia, consideró que ese sería el lugar ideal para mover a los personajes, y sobre la protagonista ha dicho que sólo podía ser mujer, porque "representa la esperanza".

Tras cuatro años de trabajo, ha subrayado que fue "muy estimulante" poder contar un mundo donde no hay reglas y donde "hay que definir la memoria" y ponerse en la piel de una mujer, lo que no había ocurrido antes en su trayectoria.

A la vez, ha aseverado que, a pesar de la temática, es el libro con más esperanza de los que ha escrito, aunque él no se considera optimista y tiende a ver el vaso medio vacío. "Pero me fascina que la historia de la humanidad siempre tenga como motor de cambio la esperanza, lo que permite andar hacia adelante", ha apostillado.

Niccolò Ammaniti está trabajando ahora en la adaptación de la novela para una serie de televisión, que se estrenará dentro de un año, año y medio. EFE

En: http://www.elconfidencial.com/ultima-hora-en-vivo/2016-06-22/el-italiano-niccolo-ammaniti-vuelve-a-recurrir-a-la-adolescencia-en-anna_945259/

más Conéctate | A-Z | Guía TV | Cookies Buscar...

Niccolò Ammaniti recrea en 'Anna' el paso deadolescente a adulto en una distopía

El escritor italiano Niccolò Ammaniti ha recreado en 'Anna' (Anagrama/AngleEditorial) el paso de la adolescencia al mundo adulto, como ya hizo en otras novelascomo 'No tengo miedo' y 'Tú y yo', pero en esta ocasión a través de una distopía enuna sociedad sin adultos.En rueda de prensa, ha explicado que desde hace años tenía en mente la idea de esta historia, pero nole surgió la necesidad de escribir el libro hasta que observó un grupo de niños en la playa y se preguntó"qué harían si se encontraran solos en un mundo donde los adultos hubiesen desaparecido", un mundodonde la vida humana estuviese reducida a la niñez y se terminara en la adolescencia.

El libro empieza cuando un virus, que produce la enfermedad llamada 'La Roja', que empezó amanifestarse en Bélgica, se ha extendido por el mundo como una epidemia, teniendo la particularidad deque sólo mata a los adultos, mientras que los niños lo incuban pero no les afecta hasta que crecen.

La historia sucede en la futura Sicilia en ruinas del año 2020, donde Anna, la protagonista, a la que poredad la muerte ya acecha, coge a su hermano pequeño, Astor, y emprenden un viaje con el objetivo decruzar el estrecho y alcanzar el continente, donde la protagonista tiene la esperanza de encontrar elmodo de salvarse.

DE NUEVO LA ADOLESCENCIA

Niccolò Ammaniti ya ha abordado la infancia y la adolescencia en varias de sus novelas, aunque señalaque "Anna' supera todas las otras novelas" porque es la única completamente libre que describe untrayecto de vida completo, en el que no está condicionada por adultos y puede exprimir todos susdefectos y fortalezas.

El escritor italiano, que en su última novela ha combinando la ciencia ficción distópica, la narración deaventuras y la novela de iniciación, ha confesado que "de momento este es el último libro que escribesobre adolescencia".

LA MUJER COMO PROTAGONISTA

El personaje de Anna nace del reto que se propone el autor para explicar el mundo desde el punto devista de una mujer, porque el "género femenino sabe superar mejor que los hombres ciertos miedos", haapuntado el escritor de la novela.

Ammaniti, que tardó cuatro años en gestar la obra, ha explicado que algunas de las obras donde haencontrado ecos de inspiración son 'El señor de las moscas', de William Golding, o la película'Walkabout', de Nicolas Roeg.

NO TE PIERDAS + VISTO LO ÚLTIMO NOTICIAS

INFORMATIVOS A LA CARTA

INFORMATIVOSTELECINCO.COM

Matanza en un despacho deabogadosTres personas muertas, dos mujeres y unhombre de origen sudamericano es lo que se haencontrado la policía tras un incendio en un

Inicio Lo último Economía Tecnología Sociedad Deportes + secciones A la Carta Vuelve a ver

ES NOTICIA A golpe de WhatsApp Elecciones 26-J Eurocopa 2016 Viral Vídeos Blogs Lo + visto

22.06.16 | 14:37h. EUROPA PRESS | BARCELONA Twittear0CompartirCompartir

Niccolò Ammaniti recrea en 'Anna' el paso de adolescente a adulto en u... http://www.telecinco.es/informativos/cultura/Niccolo-Ammaniti-Anna-...

1 de 4 23/06/2016 9:28

A ‘Anna’, l’autor imagina que un virus mata els adults del món deixant la supervivènciadels nens en les seves pròpies mans

Publicat per Lleg ir en cas d ’incendi 28/ 0 6/ 20 16

Niccolò Ammaniti (Roma, 1966) és un dels autors italians mésconeguts dintre i fora del seu país. Autor de diverses novel·les, laseva carrera va fer un salt important amb Jo no tinc por(Empúries/Anagrama), que va ser portada al cinema per GabrieleSalvatores el 2003, un èxit que va consolidar amb Com Déu mana(Empúries/Anagrama), obra guanyadora del Premi Strega el 2007,el guardó estrella de les lletres italianes. A Anna (Angle/Anagrama)Ammaniti imagina un món postapocalíptic en el qual, degut a unvirus, els adults han mort. Queden els nens, que han de lluitar persobreviure seguint les seves pròpies regles, tenint present quequan esdevinguin adults el virus els causarà la mort. L’Anna és laprotagonista, qui ha d’ocupar-se del seu germà petit Astor, i

L’aut or va fer- se conegut fora d ’It àlia am b ‘Jo no t inc por’, novel·laport ada al cinem a / Fot o: M .T. Slanzi

Niccolò Ammaniti: “L’esperança és el que ha salvat la humanitat en els... http://www.llegirencasdincendi.cat/2016/06/niccolo-ammaniti-lesperan...

2 de 10 15/07/2016 10:03

portar-lo de l’illa de Sicília a la península, per veure si al continentqueden adults vius.

Manel Haro (@manelhc) i Nicola di Padova. Barcelona

Com en altres novel·les teves, has recorregut a personatgesadolescents, però aquesta vegada has decidit que la històriafos una distòpia…

Sí, però no perquè m’interessés escriure una novel·la de fantasia.La pregunta que em feia era com s’ho farien els nens petits perviure en un món habitat només per ells, sense adults. És a dir, sieliminem els adults del món i, per tant, tot el seu patrimonicultural i educatiu, ¿com s’organitzarien? Els personatges són nensentre quatre i setze anys, que havien viscut en bones condicions,que no havien de prendre grans decisions més enllà d’assumir lesque prenien els seus pares. En canvi, si els pares no hi són, ¿comactuen? ¿S’organitzen en una monarquia o en una república? ¿Sóncapaços d’anar de caça? ¿Els més grans ensenyen a llegir als méspetits? Totes aquestes eren preguntes a les quals volia donarresposta amb la novel·la.

La novel·la l’ambientes a Sicília. Tractant-se d’una distòpia,no era més fàcil situar-la en una gran ciutat com Roma oMilà?

Vaig escollir Sicília, perquè és una illa grandíssima en la qual hi hapaisatges molt diversos: muntanyes, boscs, valls, zones àridesgairebé desèrtiques… És com un petit continent en miniatura.D’altra banda, a l’estar separada del continent, els personatges nosaben què passa a l’altre costat de l’estret i això permet a lahistòria arr ibar a un punt en el qual els personatges decideixentravessar el mar i anar a veure què passa al continent. Necessitavauna illa perquè implicava aïllament. Un altre aspecte era quedonat que aquest tipus d’històries estan sempre ambientades enuna metròpoli i en un escenari del nord d’Europa o a Estats Units,vaig trobar interessant posar els personatges sota el sol, la calor,veient la natura creixent al seu voltant. En aquest sentit, Sicília estàal cor del Mediterrani i m’oferia unes possibilitats molt


3 de 10 15/07/2016 10:03

interessants.

En la situació que viuen els personatges, el millor és recordarel passat o oblidar-ho i començar de zero?

Els personatges que han sobreviscut han de deixar enrere lamemòria dels seus pares, dels afectes, de les lleis que regulaven elmón abans. Bona part dels nois viuen en una situació d’anarquia,prenen creences animistes, alguns miren de trobar un sentit a lasituació a través de cultes inventats per ells mateixos, esperantque d’alguna manera acabi el maleÚci que hi ha sobre la Terra.L’única que en el fons viu de la memòria, que creu que la memòriaés important, és Anna, la protagonista, qui s’aferra al quadern queha deixat escrit la seva mare abans de morir.

On li fa recomanacions pràctiques per fer-li la vida mésfàcil…

La mare creu que la memòria, la cultura, no serveix només pergaudir de les coses boniques i interessants que hi ha al món, sinóque també serveix per veure que persones abans que ells hanhagut d’afrontar les mateixes situacions. La mare li diu que recordique hi ha un patrimoni cultural que li pot servir per tirarendavant. La cultura és la memòria, els llibres, les històries, peròtambé les instruccions mèdiques, la cultura cientíÚca quenecessita per sobreviure. L’Anna és l’única que imagina un demà,un després, i és per això que necessita recordar com eren lescoses abans.

El personatge de Maria Grazia, la mare de l’Anna, és unamare de la vella escola, perquè prefereix donar a llum enuna piscina inÛable a casa seva, imposa una regla als Úlls perveure la televisió dos cops a la setmana…

En realitat Maria Grazia és una mare d’aquelles passades de modaque és com una mena de branca de l’actitud New Age. La culturadels hippy dels anys 70 ha canviat completament, les personesque abans vivien segons uns ideals moderns, paradoxalment, ararespecten més els vells mètodes. El que diu i fa Maria Grazia ho faperquè s’ha apuntat a una moda, com els vegans o les dones quedecideixen no depilar-se més i que els seus Úlls no han de veure latelevisió. Aquest segment de la població creixerà cada cop més en


4 de 10 15/07/2016 10:03

contrast amb els que viuen connectats als telèfons i les xarxessocials.

Si t’haguessis de posar en la pell de Maria Grazia, quinesserien les recomanacions que deixaries als teus Úlls davantd’una situació com la que narres?

Més o menys les mateixes. Em semblen les recomanacions mésplausibles, les més pràctiques. En allò que escriu Maria Grazia nohi ha una teoria, sinó que hi ha allò que té una utilitat, allò que ellaimagina que pot servir. Anna esdevé madura en el moment en elqual comprèn que pot superar el quadern mateix i que potcomençar a anotar les seves pròpies recomanacions.

Infravalorem la capacitat dels nens en general?

No crec que els infravalorem. Jo començo a sentir-me vell, estic feta vells hàbits i sobretot a tot allò que he viscut de nen, però sí crecque la relació que hi ha entre pares i Úlls està canviant pel que faals nens petits. Els pares estan cada cop més preocupats, plensd’angoixes, porten els nens al metge tres cops per setmana, no elsdeixen estar per terra perquè tenen por que agaÚn qualsevolcosa. Estem en una mena d’esterilització de la infància, però no empreocupa gaire. El que sí em preocupa és quan els nens passen aser adolescents i necessiten compartir amb tothom les sevesemocions, les seves idees i les seves fotos a través de les xarxessocials. Sóc molt crític amb això.

Un dels reptes dels protagonistes és aprendre a sobreviure,a trobar menjar on sigui, una situació que respon al gènerefantàstic en la novel·la, però que d’alguna manera és larealitat que viuen molts nens al món.

Les condicions als països del tercer món són situacions anòmalesque fan que d’una molt curta infància es passi ràpidament a seradults, sense tenir adolescència, un període fonamentald’aprenentatge, de relacionar-nos amb altres persones. A l’escola,per exemple, aprenem a enfrontar-nos a situacions futures ambun professor que és una mena de líder que ens avalua i allàconvivim amb nois i noies més grans que nosaltres. L’escola és unestrany zoo de gent física i psicològicament molt diversa. Jo crecque la infància a Occident és un període gairebé autístic en el qual


5 de 10 15/07/2016 10:03

vivim en una situació de protecció, en una família que ens diuenquè hem de fer i què no hem de fer, i el contacte amb altres noisno és tan determinant com ho és en l’adolescència. Els nens deltercer són substancialment ignorats durant la infància i quan totjust esdevenen hàbils per fer qualsevol cosa, comencen atreballar. En la novel·la també hi ha una situació límit, però mésaviat el que passa és que els nens es troben en situació de totalllibertat, poden fer allò que volen i sobretot poden escollir la sevapròpia ètica i moral.

Els nens tenen un virus latent que esclata quan són adults,per tant saben que moriran quan això passi. Han de viureamb la consciència de la mort, una consciència que enrealitat sempre es mira d’allunyar dels nens.

Per als nens i per als adults de Úns els 25 anys, aproximadament,la idea de la mort no els pertany, la troben massa allunyada. Elmateix passa amb la vellesa. Estan convençuts de què sónimmortals i els nens petits poden viure històries de mort terriblesperò no sentir-ne gaire el seu pes, a menys que es quedin orfes,perquè pateixen la mancança dels pares. Si algun jove llegeixaquesta novel·la no percebrà cap por a la mort, segurament estaràmés interessat en la història d’amor entre l’Anna i el Piero.

Els nens de la novel·la no perden en cap cas l’esperança ni laingenuïtat. ¿Són aquests els dos tresors més preuats de lainfància?

Jo tinc un problema i és que tendeixo a construir personatges quetenen poca esperança. En els altres llibres que he escrit, elspersonatges eren nois condicionats per la relació amb els seuspares, els quals empenyien els seus Úlls cap al mal. Els nois haviend’alguna manera de trencar la cadena que els lligava. Això ésperquè sempre he estat interessat a reÛexionar sobre la nostravida en el moment en el que comencem a tenir la idea d’una morali una ètica nostra, personal. És a dir, m’agrada preguntar-me quanallò que som és el llegat que hem rebut, que ens han ensenyat, iquan és quelcom original nostre. Quan allò que ens passa en eldia a dia contrasta amb el que ens han dit els nostres pares. Elspersonatges que invento són sempre nens amb poca esperançaals quals se’ls obre una bretxa per la qual entren en l’adolescència.


6 de 10 15/07/2016 10:03

En aquest cas, però, ha estat diferent.

Molt diferent, de fet.

En aquest llibre volia escriure sobre un personatge que tinguésmoltíssima esperança, que cregués més que ningú en el futur i peraconseguir-ho necessitava que partís del grau zero. El grau zero ésel món que l’ha posat allà, un món sense esperança. Esticconvençut que l’esperança és allò que ha salvat la humanitat enels moments més foscos; pensa, per exemple, en els que vansobreviure als camps de concentració, que no es van suïcidarperquè tenien esperança. L’esperança forma part del nostre ADN.Volia que la protagonista estigués en aquesta situació zero, peròabans havia de decidir si tindria més esperança un home o unadona, per això vaig escollir una noia, perquè elles són més capacesd’ajudar, de mantenir-se fermes en l’esperança.

Aquesta és la teva novel·la que més s’apropa al gènere YoungAdult?

No ho sé, a Itàlia l’han llegida de manera transversal, però unanovel·la sobre l’adolescència sempre desperta interès en el públicmés jove, encara que sota el meu parer aquesta no té la mitologiao les típiques simpliÚcacions de l’èpica Young Adult. A Anna elsnens no tenen un objectiu que hagin de superar per després serfeliços, sinó que només han de mirar de sobreviure sense gransproblemes, sense debatre’s entre el bé i el mal. Vaja, no crec quesigui una novel·la Young Adult, sinó que pot ser llegida per tots elspúblics. Tinc molta curiositat per veure què passarà amb lanovel·la a Espanya.

Llavors entre El senyor de les mosques de William Golding iEls jocs de la fam de Suzanne Collins, la teva novel·la estariamés a prop de la primera?

Sí, molt més a prop a El senyor de les mosques, que, de fet, va seruna de les primeres lectures que em van inspirar a pensar en unahistòria d’aquest tipus, no tant per les condicions semblants -unsnens en una illa-, sinó més per la part en la qual ells han deconstruir la seva pròpia religió de butxaca en un moment en elque no hi ha cap certesa sobre el futur.

Pel tipus d’història que has escrit, la novel·la podria fer el salt


7 de 10 15/07/2016 10:03

a la gran pantalla…

Hi ha un projecte per a una sèrie de vuit capítols a la televisióitaliana. Ara mateix estic treballant en el guió, i he hagut d’inclourecoses que no apareixen en la novel·la, com nous personatges.

Has acabat d’escriure sobre l’adolescència?

Penso que sí, encara que amb cada novel·la dic que ja he acabatde fer-ho. Sí que puc assegurar que el proper llibre no serà sobrel’adolescència, els protagonistes seran tots adults. Serà unanovel·la escrita amb Antonio Manzini, un autor de novel·la negra.Som molt amics, vam escriure junts alguns relats i ara volemescriure una història criminal junts.

Alguns autors italians han escrit sobre la decadència deRoma i de la societat italiana. Creus que Roma millorarà ambl’elecció de Virginia Raggi com a alcaldessa de Roma i elgovern de Matteo Rezzi?

No crec que res pugui canviar en un temps breu, sobretot pel quefa a Roma. No hi ha ningú en aquests moments que puguigestionar amb solvència una ciutat amb els problemes que téRoma, perquè és una ciutat que ha estat destruïda en els últimsanys per diversos escàndols de corrupció. Roma ha patit unadegradació enorme i el deute de l’ajuntament ha augmentat demanera espectacular, així que la nova alcaldessa tindrà moltesdiÚcultats. No crec que el Moviment 5 Estrelles pugui fer-ho millorque altres partits, però cal esperar a veure què passa.

Perquè si el virus que mata tots els adults en la teva novel·lasucceís de debò, Berlusconi sobreviuria, no?

Berlusconi sobreviu a tot! Ara ha patit una operació al cor i semblaque està bé. De totes maneres, els italians volem el millor per a ell,com a un avi. Després d’anys detestant-lo, ara ha perdut tot el seupes polític, el seu partit s’ha desinÛat, i Úns i tot, personalment, elpuc veure com un ésser simpàtic.


8 de 10 15/07/2016 10:03

CATEGORIES ESCRIPTORS FANTÀSTICA LLIBRESPERSONATGES

COMPARTIR AQUEST ARTICLE

bFacebook

a Tw it t er c Google d Pint erest C Reddit

ARTICLE ANTERIORUn m et ge am b m ales puces iun capellà m olt m odern

SEGÜENT ARTICLEMúsica, m ím ica i hum or a

do jo al Teat re Condal

DEIXA UNA RESPOSTA

SENSE COMENTARIS

− dues = 5

Publicat per Lleg ir en cas d ’incendi -juny 27, 2016

Publicat per Lleg ir en cas d ’incendi -juny 29, 2016

ALTRES ARTICLES


9 de 10 15/07/2016 10:03

Documents

El Mundo 29/06/16 Madrid - consulenzeditoriali.it · R.- Vaya sí lo hice, locamente. ... memoria. Te permite saber que las preguntas que te has hecho tú ya se las hizo otra persona