Upload
others
View
5
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
El meu primer llibre de
trens i modelisme ferroviari
amb Realitat Aumentada
Jordi Sanfeliu Llop
CFGS Educació i Control
Ambiental
INS Escola del Treball
Lleida
3
Índex
Índex ....................................................................................................................................... 3
Com ho hem fet? .................................................................................................................... 5
El Ferocarril ............................................................................................................................ 6
Història del Ferrocarril ............................................................................................................ 7
El Ferrocarril a Catalunya ....................................................................................................... 8
Ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur .............................................................................. 9
Altres sistemes. Els ferrocarrils de via estreta ..................................................................... 10
Altres sistemes. Els cremallera ............................................................................................ 11
Altres sistemes. El metro ...................................................................................................... 12
Altres sistemes. El Funicular ................................................................................................ 13
Altres sistemes. El Telefèric ................................................................................................. 14
Els elements del tren. La locomotora. .................................................................................. 15
Locomotores de vapor .......................................................................................................... 16
Locomotora dièsel ................................................................................................................ 17
Locomotora elèctrica ............................................................................................................ 18
Locomotores. Kalmar Verkstad SJ (X) 2000 South West Trains 8-Car ............................ 19
Locomotores. Bombardier TRAXX ....................................................................................... 20
Els elements del tren. Els vagons ....................................................................................... 21
Els trens de joguina .............................................................................................................. 24
El modelisme ferroviari ......................................................................................................... 25
Bibliografia ............................................................................................................................ 26
5
Com ho hem fet?
Aquest llibre que teniu ara entre les vostres mans és un exercici d’aula que hem realitzat a
l’assignatura Mètodes i Productes Cartogràfics del primer curs del CFGS d’Educació i
Control Ambiental.
L’objectiu d’aquest exercici ha estat tenir un primer contacte amb les Tecnologies de la
Realitat Augmentada (RA).
Cada autor/a ha tingut que triar un tema, seleccionar o elaborar uns texts explicatius,
cercar imatges i models en 3D. Amb tot això s’ha iniciat el procés de maquetació del llibre
emprant un editor de texts per fer el document i una aplicació de realitat augmentada per
associar els marcadors amb els models 3d. Finalment s’ha exportat l’escena i imprès el
llibre.
Un cop fet tot això sols cal que el lector tingui instal·lat al seu mòbil o tablet el visor de RA
“Aumentaty” :
(per a PC: http://author.aumentaty.com/sites/default/files/Downloads/AumentatyViewerSetup_1.3.exe)
(per a mòbils: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.Aumentaty.Viewer&hl=es_419 ).
Visor per a PC Visor per a mòbils
I que es descarregui l’arxiu *atx2 per a PC o *.atm2 per a mòbils.
6
El Ferrocarril
El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre
carrils, normalment d'acer, compost per un o més
vagons o cotxes arrossegats per una locomotora. A
banda de la via convencional, hi ha la circulació per
cables (telefèric) o altres tipus de via, com ara les de
levitació magnètica o la dels trens maglev.
Els ferrocarrils poden dur una locomotora o més d'una,
acoblades al davant o en configuració push pull (una al
davant i l'altra a la cua). Els vagons poden ser
arrossegats o autopropulsats (automotors).
El tren ha tingut una gran influència en el
desenvolupament de moltes societats; el seu ús i
importància varia segons l'època. Ha format part
essencial de moltes nacions i ha presentat un gran avantatge en la industrialització, en
comparació amb els països que no han disposat d'aquest mitjà de transport.
7
Història del Ferrocarril
La primera locomotora de vapor va circular el 21 de febrer de 1804, a prop de Merthyr
Tydfil, al País de Gal·les. Fou construïda a
Anglaterra per Richard Trevithick. Tot i així, un
gravat de l'any 1550 mostra unes vagonetes
circulant sobre rails a les mines de Leberthal, a
Alsàcia. L'home creu que els romans ja utilitzaven
una mena de sistema de vies fèrries. Algunes rutes
tenien dues roderes amb una separació fixa, molt
semblant a la de les nostres vies actuals.
La generalització del sistema ferroviari ha estat
gràcies a la màquina de vapor, però de bon
començament ja es van utilitzar sistemes
alternatius per fer front a
la manca de potència de
la locomotora de vapor o per adaptar-se a situacions
particulars.
Pels volts del 1900, l'aparició de
motors elèctrics potents permeté l'ús
de la tracció elèctrica, la més emprada
actualment. Aquest sistema necessita
que la línia estigui dotada d'una
catenària o d'un tercer rail, portadors
del corrent elèctric.
En el període d'entreguerres apareixen les locomotores dièsel. Els
anys cinquanta són la frontissa entre la desaparició de la tracció a vapor i el
desenvolupament dels motors de combustió interna. És també en aquesta època quan
comencen a aparèixer les locomotores elèctriques.
8
El Ferrocarril a Catalunya
Els orígens del
ferrocarril a
Catalunya es
remunten a la
primera meitat
del segle XIX. El
primer ferrocarril
a construir-se a
l'Estat Espanyol fou entre Güines i
L'Havana a Cuba (aleshores colònia
espanyola). Allà va ser on Miquel Biada,
un mataroní que havia fet "les Amèriques" amb èxit, fou convidat a la inauguració. Veient
els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es proposà connectar la seva vila natal
(Mataró) amb Barcelona. Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb
gaire interès i es va veure obligat a recórrer a capital estranger per obtenir el finançament
necessari. A Londres es va reunir amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. A
Roca li va seduir el projecte i va utilitzar els seus
contactes per trobar el finançament necessari. El 1843,
quan ja tenien el projecte encarrilat, van sol·licitar la
concessió del ferrocarril al govern espanyol, que van
obtenir el 13 d'agost de 1843. Aleshores van crear la
societat per a la construcció i explotació de la línia de
tren. Després que Biada hagués de lluitar molt i superar
moltes desconfiances, es va constituir la Companyia del
Ferrocarril de Barcelona a Mataró el dia 6 de juny de
1845 davant notari a Barcelona. Finalment el primer
ferrocarril de la península Ibèrica fou inaugurat el 28
d'octubre de 1848 sota una gran expectació.
9
Ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur
Fou construïda
segons el tractat
francoespanyol
de 1904, que
establia dues noves línies
transpirinenques catalanes, una de les
quals havia d'unir Lleida amb Sent Gironç
El primer tram va ser el Lleida-Balaguer,
inaugurat l'1 de febrer de 1924 i construït
per l'estat. L'any 1926, durant la dictadura
de Primo de Rivera, es va redefinir el
projecte fent-lo més ambiciós: la línia havia de tenir 850km i unir Baeza (Jaén) amb Sent
Gironç. La guerra civil espanyola
estroncà el projecte. Amb la
instauració de la dictadura franquista
es va recuperar el Pla a través de la
nova empresa
estatal Renfe.
El tren
arribaria a
Cellers el
1949, a Tremp
el 1950 i a La
Pobla de
Segur el 13 de novembre de 1951.
L'any 1962, per recomanació del Banc
Mundial, l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i
concentrar-se en la millora de les ja operatives. Això va suposar que el govern paralitzés
la línia Baeza-Sent Gironç.
Locomotora de vapor del tipus Beyer - Garratt. Matrícula oficial RENFE: 282F-0421 (Garrafeta)
10
Altres sistemes. Els ferrocarrils de via estreta
L'ample ferroviari mètric és aquell ample ferroviari que
fa 1.067 mm o menys. Aquest ample és conegut com a
mètric, o via estreta perquè és més estret que l'ample
ferroviari estàndard i fa més o menys un metre
d'amplada.
Als Països Catalans la línia Llobregat-Anoia és
d'ample mètric i és de 1.000 mm, com també totes les
línies de Serveis Ferroviaris de Mallorca i de
Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. El ferrocarril
de Sóller també és de via estreta, atès que fa 914 mm
d'ample.
11
Altres sistemes. Els cremallera
S'anomena tren cremallera a un tipus particular
de trens que basa el seu funcionament en
l'acoblament mecànic amb la via per mitjà d'un
tercer rail o «cremallera».
La disposició esmentada permet que sigui utilitzat
en zones de grans pendents, en les quals el
funcionament per adherència entre carrils i rodes
no seria possible.
El primer ferrocarril de cremallera fou el ferrocarril
entre Middleton i Leeds, a Anglaterra, on la primera locomotora de vapor comercial
començà a funcionar el 1812. Utilitzava un sistema de cremallera i pinyó dissenyat i
patentat el 1811 per John Blenkinsop. La idea del tercer carril va aparèixer el 1862 de la
mà del suís Niklaus Riggenbach .
A Catalunya hi ha dos trens cremallera: el de Montserrat, de
5,24 Km de longitud i 550 m. de desnivell i el de Núria, de 12,5
Km de longitud i 1.059 m. de desnivell.
El Cremallera de Montserrat és el ferrocarril que uneix Monistrol
de Montserrat amb el Monestir de Montserrat mitjançant la
tècnica de cremallera. Fou inaugurat el 6 d'octubre de 1892,
construït per Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents. El
1957 es clausurà. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el
recuperà i el re-inaugurà l'11 de juny de 2003.
12
Altres sistemes. El metro
El metro, abreviació de ferrocarril
metropolità, anomenat ferrocarril urbà en
els primers temps, és un ferrocarril elèctric
per al transport de passatgers dins l'àmbit
urbà, amb una alta capacitat i freqüència
de pas, essent en general subterrani o en
viaducte.
A diferència
del tramvia, és
totalment independent i segregat de la resta de circulació i
mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i
el Benelux) s'han construït
sistemes mixtes
de metro i tramvia (Stadtbahn
, Prémetro), on els combois
circulen segregats de forma subterrània al centre de
les ciutats com a metro i de forma superficial als barris
perifèrics en forma de tramvia.
El primer metro fou el de Londres (1863), funcionant
inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer
metro europeu al continent fou el de Budapest (1896).
El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 sota el nom
de "Gran Metro" (actual L3). El Metro de València s'inicià el 1988 amb la construcció del
primer d'uns túnels enllaçant les vies de l'antic trenet de València (un tren lleuger) que fins
aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.
13
Altres sistemes. El Funicular
Un funicular és un remuntador constituït per 2 combois
(cabines o grups de cabines) que circulen sobre rails i
són estirades per un cable tractor. El seu nom deriva
del llatí, funiculus, diminutiu de funis, que significa
"corda".
Es pot dir que és l'equivalent terrestre del telefèric,
canviant-ne els cables sostenidors per rails. Ara bé, en
aquest cas, els rails són comuns per a les dues cabines
i només al centre es bifurquen per a permetre el
creuament de les cabines.
Els rails mantenen una inclinació aproximadament
constant, que és compensada a dins la cabina per un
terra pla però a diferents nivells, imitant uns grans
esglaons. La capacitat de les cabines és força important, essent estrany que tinguin
menys de cent places. El funcionament d'aquests aparells no és diferent al dels funiculars
convencionals. Per contra, el que sí que és una característica comuna de la majoria de
funiculars a estacions d'esquí és el fet de ser subterranis, si no en la seva totalitat almenys
en part. Això permet de no sotmetre's com la resta de remuntadors a la variabilitat de la
superfície del terreny (tant pel que fa a pendent com a suport estructural) ni a les
inclemències del temps, cosa que permet més dies d'obertura.
L'immens cost que suposa realitzar un túnel sota una muntanya
limita la seva instal·lació a les situacions més adverses (sota de
geleres, zones de vent), o emblemàtiques (remuntador principal
de l'estació amb un gran desnivell). Les seves velocitats en
avançar (al voltant dels 10m/s) són sensiblement superiors a la
de la resta de remuntadors (excepte telefèrics i funitels).
14
Altres sistemes. El Telefèric
El telefèric és un sistema de transport aeri constituït per
cabines colgades d’una sèrie de cables que
s’encarreguen de fer avançar a les cabines a través de
les estacions. Quan les
cabines van per terra es
denomina funicular.
El sistema de cada telefèric està compost per un o més
cables (depenent del tipus). El primer cable es fixe i
serveix per a sostenir les cabines, el segon està
connectat a un motor (situat a l’estació) i fa moure les
cabines.
Alguns telefèrics disposen de
dues cabines per tram (trajecte
entre estació i estació) a fi de
crear un contrapès. Altres
sistemes més complexes tenen
varies cabines suspeses
simultàniament en cada direcció.
La majoria d’aquests mitjans de transport son accionats amb energia elèctrica. Aquest
sistema de transport s’usa en zones amb grans desnivells, on l’accés per carretera o
ferrocarril resulta difícil.
Un dels primers telefèrics fou construït el 1914 per a facilitar l’accés dels passatgers al
ferrocarril en la ciutat de Berna. El primer transportador de pla inclinat per a passatgers
del mon fou construït per Leonardo Torres Quevedo a la ciutat de San Sebastián
(Espanya) el 1907 per a permetre a l’aristocràcia donostiarra accedir sense problemes al
cim del mont Ulía.
15
Els elements del tren. La locomotora.
La locomotora és el material rodant amb motor que s'utilitza per donar tracció als trens.
Des dels seus inicis, a principis del segle XIX, fins a mitjans del segle XX, les locomotores
van funcionar amb vapor.
La primera locomotora a vapor va ser construïda el 1804 per Richard Trevithick per a les
mines de Penydarren, a Gal·les. Fins al 1825, la utilització de locomotores de vapor fou
exclusiva de línies fèrries en les mines de carbó. El mateix any es va inaugurar el
ferrocarril Stockton - Darlington, que va ser el primer a prestar servei públic de transport
de càrregues amb locomotores de vapor. Els trens de passatgers consistien en diligències
tirades per cavalls.
La primera línia de passatgers amb servei regular amb tracció de
vapor fou la Canterbury - Wishtable, al sud de la Gran Bretanya.
La primer línia considerada moderna fou la Manchester -
Liverpool, inaugurada el 1830. Totes tres línies utilitzaven
locomotores construïdes per George Stephenson. Les
locomotores elèctriques existeixen des de finals del segle XIX,
però el gran cost de la instal·lació i el fet de ser una tecnologia
nova les van relegar a usos concrets, com, per exemple, els
grans ports de muntanya de Suïssa on, malgrat el cost elevat de la instal·lació, donaven
millors resultats que les locomotores de vapor.
Les locomotores dièsel no es van desenvolupar plenament fins als anys cinquanta, quan
les millores en aquesta tecnologia van permetre fabricar motors amb la potència
necessària.
16
Locomotores de vapor
La locomotora de
vapor típica empra
una caldera
horitzontal cilíndrica
amb la llar en la
part posterior, parcialment dintre de la
cabina que protegeix els operaris de les
inclemències meteorològiques. La llar és el
lloc on es crema el combustible. Està format
per quatre parets laterals i un sostre,
denominat cel. En la base hi ha la graella o cremador, sobre el qual es diposita el
combustible, i, sota la graella, el cendrer, una caixa per recollir les cendres, i la boca per la
qual entra l'aire per a la combustió. Els fums de la llar surten per una sèrie de tubs situats
longitudinalment dintre de la caldera i envoltats d'aigua, a la qual transmeten la calor. El
conjunt de tubs es denomina feix tubular. Alguns, de major diàmetre, contenen en el seu
interior altres tubs més fins pels quals circula vapor per ser reescalfat i augmentar així la
potència de la locomotora. En la part frontal de la caldera hi ha la caixa de fums, on va a
parar el fum després d'haver passat pels tubs del feix, abans de sortir per la xemeneia,
que sobresurt en la part superior. El vapor es
recull en la part més alta de la caldera, bé sigui a
través d'un tub perforat,
situat per sobre del
nivell de l'aigua, o bé
per un dom (cúpula en
la part superior). El
vapor surt de la caldera
a través d'una vàlvula
anomenada regulador.
17
Locomotora dièsel
Les locomotores dièsel són aquelles que utilitzen
com a font d'energia la produïda per un motor de
combustió interna de cicle dièsel. La transmissió de
la potència es realitza amb transmissió mecànica
convencional en petites locomotores de maniobra, i
màquines auxiliars. En locomotores de major
potència, la transmissió
mecànica no és adequada
i se substitueix per la
transmissió hidràulica o
elèctrica. Hi ha locomotores dièsel que arrosseguen trens de
viatgers capaços de superar els 250 km/h, però els seus
principals
problemes
són les
temperatures sota zero, els forts
pendents i els trens de gran tonatge.
18
Locomotora elèctrica
Les locomotores elèctriques són
les que utilitzen com a font
d'energia
l'electricitat
provinent
d'una font
externa per
aplicar-la
directament
a motors de tracció elèctrics. Les
locomotores elèctriques
requereixen la instal·lació de cables d'alimentació al llarg de tot el recorregut, que se
situen per sobre dels trens a fi d'evitar accidents. Aquesta instal·lació es coneix com
catenària, a causa de la forma que adopta el cable del qual penja el cable electrificat, que
ha de mantenir-se paral·lel a les vies. Les locomotores prenen l'electricitat a través d'una
estructura metàl·lica articulada, que fa pressió sobre la catenària, anomenada pantògraf.
El cost de la instal·lació d'alimentació fa que la tracció elèctrica solament sigui rendible en
línies d'alt trànsit, o bé en vies amb gran part del recorregut en túnel sota muntanyes o per
sota del mar, amb dificultats per a la presa d'aire per a la combustió dels altres tipus de
motor. Un cop desenvolupada una línia ferroviària per a la circulació de vehicles elèctrics,
fa que l'elecció d'aquest tipus de tracció sigui el més econòmic, el menys contaminant i el
més ràpid.
19
Locomotores. Kalmar Verkstad SJ (X) 2000 South West Trains 8-Car
X 2000, també anomenat X2, és un tren operat per SJ a Suècia.
Va ser construït per Verkstad Kalmar a Kalmar, Suècia (abans
que l'empresa fos comprada per Adtranz el 1996) i posada en
marxa el 1990 com a tren únicament de primera classe amb un
àpat inclòs en el preu del bitllet i ús gratuït de la màquina de fax
del tren. Hi ha un restaurant informal a bord, que serveix plats
d'estil snack-bar.
La velocitat màxima del tren és 210 km/h (130 mph). S'assolí la velocitat rècord de 276
km/h (171 mph) durant una prova preliminar amb dues unitats de locomotores el 1993.
Tanmateix, la velocitat màxima permesa en tràfic regular és 204 km/h (127 mph) per
raons de seguretat – el sistema de senyalització (i sistemes com la catenària) no es
construeixen per assolir aquestes velocitats donat que la via es comparteix amb els trens
regulars; i que la majoria de línies es van construir a final del segle XIX. Les vies
construïdes al segle XIX pel Ferrocarril Stockholm-Göteborg/Malmö són relativament
rectes, ja que es van planificar seguint el camí més curt, sense ciutats intermèdies, i el
paisatge és relativament pla.
Altres ferrocarrils del segle XIX tenen itineraris més curvilinis. En comparació amb altres
trens d'alta velocitat, el 2000 X no és especialment ràpid; però comparat amb trens
regulars, s’escurça el temps de viatge en un 25% -prou per fer-lo competitiu amb
companyies aèries en moltes rutes. Típicament la velocitat mitjana és d’uns 150 km/h (93
mph).
20
Locomotores. Bombardier TRAXX .
La Bombarder TRAXX és una plataforma modular de
locomotores elèctriques i dièsel-elèctriques construït per
Bombardier Transportation, construït en variants de passatgers i
càrrega. La primera versió era una locomotora a doble tensió AC
construïda a partir de 2000 per Ferrocarrils alemanys; versions
posteriors inclouen versions DC, així com màquines de
quàdruple voltatge, capaces d'operar en la majoria dels
esquemes d'electrificació europeu: 1.5/3.0 kV DC i 15/25 kV AC. La família es va ampliar
per incloure versions alimentades amb dièsel el 2006.
Elements comuns a totes les variants de locomotora inclouen els bodyshells d'acer, el dos
bogies amb dos eixos cada un, els motors d'inducció asíncron trifàsic, el refredament en
les vores de la teulada i els frens de disc de roda.
La marca TRAXX es va introduir en 2003. L'acrònim es refereix a aplicacions ferroviàries
transnacionals amb flexibilitat extrema. Les locomotores es van fer principalment per als
ferrocarrils d'Alemanya, amb les comandes procedents de països com França, Israel,
Suïssa, Suècia, Noruega, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg, Polònia Espanya, Hongria i Àfrica
del Sud.
21
Els elements del tren. Els vagons
Un vagó (anglicisme de wagon) és un vehicle dissenyat per ser
arrossegat per animals de càrrega o altres enginys mecànics creats per
l'home, com les locomotores.
En el cas dels vagons de ferrocarril, es defineix el vagó com al vehicle
destinat al transport d'animals o objectes, contràriament al vagó de
passatgers, que és destinat exclusivament al transport de persones.
Hi ha un gran nomgre de tipus de vagó, adaptats a diferents funcions.
22
Els elements del tren. Els edificis de servei
Una estació ferroviària o estació de
ferrocarril és una instal·lació de vies i
agulles, protegida per senyals, on es
poden coordinar processos de circulació i
els límits de la qual queden definits pels
senyals d'entrada
d'ambdós extrems.
En general, les
estacions compten
amb aparells de
via. En certs Reglaments de Circulació, es consideren estacions als
baixadors, Llocs de Bloqueig,
Llocs de Banalització i
Bifurcacions, així com els Llocs de Circulació, quan
intervinguin en el bloqueig.
Tradicionalment es considera una estació ferroviària o
estació de ferrocarril al punt d'accés de viatgers i
mercad
eries
del
ferroca
rril, eventualment amb les instal·lacions
addicionals per a les operacions
ferroviàries.
23
Els elements del tren. Els edificis de servei
El dipòsit de Dayton és l’edifici més antic de cotxeres de tren supervivents a l'estat de
Washington. Originàriament va ser construït el 1881 i dissenyat en l'estil Stick/Eastlake.
Inicialment la Sala del Cap d’Estació proporcionava accés a un balcó que recorre els
costats de l'edifici. Una tribuna de tres cares en ambdós nivells del
costat nord proporciona una vista de les vies a l'est i oest. Les
parets interiors són típiques de l’edificació de la zona. Totes les
habitacions tenen sostres alts i revestiment. L'escala de
mercaderies està intacta i utilitzable. El 1899 el dipòsit, llavors
gairebé de 20 anys d'edat, va ser traslladat a la ciutat sobre trocs-
patins tirats per cavalls fins a la seva localització actual al principal
carrer comercial. L'estació de tren va servir com a nucli de la
ciutat fins que es va tancar
el 1 de gener de 1972. El
dipòsit es va reobrir al
públic el juliol de 1981
com a Museu on es
realitzen exposicions
itinerants al pis superior.
L’estació de Dayton figura
als registres locals,
estatals i Nacionals de
Llocs Històrics.
Més informació a: http://www.daytonhistoricdepot.org/about_us.html
24
Els trens de joguina
Els trens son un dels elements de la vida quotidiana més emprats per a
dissenyar joguines que han fet i fan feliços, generació darrera
generació, als infants de tot el mon.
De fusta, metàl·lics a escala, de plàstic, en forma de llibres... ens han
ajudat a passar moltes hores de la nostra infantesa.
25
El modelisme ferroviari
El modelisme ferroviari és una activitat recreativa té
per objecte imitar els trens d'escala i el seu entorn. Els
trens poden ser estàtics o en moviment. En aquest
últim cas, normalment utilitza electricitat a baixa tensió
(entre 9 i 24volts) tant pel moviment com pels
accessoris, il·luminació, etc. Durant part del segle XX
també vans ser populars els de corda i hi ha models
de locomotores de vapor real
a escala.
Els seus orígens es remunten a finals del segle XIX, en línia amb
l'aparició de joguines enginyoses que aplicaven tecnologies
innovadores, dissenyades al voltant del petit tren de xapa i
impulsat per un motor elèctric. L’any 1891, a la Fira de Leipzig,
Marklin introduí la primera locomotora funcional a escala de la
història (1:32 o
1 escala).
Construïda en llauna, disposava d’un
mecanisme del rellotge de corda que
l’ajudava a moure's sobre els rails.
Carlisle i Finch van presentar la primera
composició d'un tren completa amb
motor elèctric el 1897. A principis del
segle XX Joshua Lionel Cowen creà un
tren elèctric per a l’aparador de la seva
botiga de joguines, però va rebre tantes
sol·licituds que l’atracció publicitària
finalment es va convertir en un clàssic de la indústria de la joguina.
26
Bibliografia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarril
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_ferrocarril_a_Catalunya
https://ca.wikipedia.org/wiki/Funicular
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cremallera_de_Montserrat
https://en.wikipedia.org/wiki/TRAXX
Model TRAXX https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=7adc8184ad679791e810c01b1498aa2b
Model Locomotive 701 557-1 "Piggy"
https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=cb45e47c83b8a851ae0bc4b0af15767b
https://en.wikipedia.org/wiki/X_2000
Model X2000.
https://es.wikipedia.org/wiki/Modelismo_ferroviario
https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro
Dayton Depot https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=d78df28d8171369c4218fa8a5df4a1b2
https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_ferrocarril
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tren_cremallera
https://ca.wikipedia.org/wiki/Locomotora
Model Funicular Gelida https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=7123832eea0a9fa25468c59a4f0a1d6a
Model Maquina Vapor https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=7345b535b54fa2a9fd8b28fbb9afebc3
Model vagó díposits ciment: https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=444bba0774dabe0d1d8ef23228237d0b
ADLM (Advance Diesel Locomotive Manufacturer) E230: https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=uc4a9f0e5-
497c-42ab-9fce-3b299d7db5a7
Garratt Steam Locomotive 590:
https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=53dc644209d810026ee79ab3c736e281
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tren_cremallera
http://www.grijalvo.com/Tf_Soller_imagenes/t_tf_fc_soller_bahnpal_small.jpg
http://www.sollernet.com/trendesoller/en1.html
http://www.alpentunnel.de/20_Faszinierend/50_soller/Bilder/Img_1450.jpg
http://www.salillas.net/ferrocarrils/renfe5.jpg
http://glanceback.inetempire.com/oldtrains/trevith1.jpg
http://www.gef.free.fr/metro.jpg
http://www.trenscat.com/nuria/images/trens/P9090013.jpg
http://www.trenscat.com/tmb/images/mjP070706067.jpg
http://www.ozepices.ch/chablues/photos/barcelona/seaside-foot/images/mer-teleferic.jpg
http://fotos2013.cloud.noticias24.com/maqueta/15.jpg
http://www.learneurope.eu/index.php/es/realidad-aumentada/lleida/
http://quinalafem.blogspot.com.es/2013/02/276-de-la-primera-la-nova-estacio-de.html
https://cjaronu.files.wordpress.com/2010/09/ferrocarril.jpg
27
http://www.trenscat.com/montserrat/stjoan_ct.html
https://i.ytimg.com/vi/mM4DGcTdJbs/hqdefault.jpg
http://static8.depositphotos.com/1126085/1020/i/950/depositphotos_10209274-CUBA---CIRCA-1993-A-stamp-printed-
in-Cuba-dedicated-to-Diesel-engine-development-shows-train-circa-1993.jpg
http://www.ojodigital.com/foro/urbanas-arquitectura-interiores-y-escultura/404389-estacion-de-tren.html
http://www.sientegalicia.com/fotos/actividades/Museo%20Ferrocarril%20Monforte%20Ribeira%20Sacra%20(1).jpg
https://c2.staticflickr.com/8/7676/16818627974_1c8b669bd3_b.jpg
https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=37c3560e75bb5a8f10c1280407c71fa6
https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=3a1614d8da39aa2a8be7c8c5fdb9bd6d
https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=df6036a3f23c70a78137de236f24388e
https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=u9570ac40-6a61-4aae-9489-6c7e7943658a