EL FÒRUM DE L’AIGUA A LES ILLES BALEARS 2001ecodes.org/documentos/mediacion_part/taller agua islas... · 2016-01-30 · El Fòrum de l’Aigua de les Illes Balears es planteja

EL FÒRUM DE L’AIGUA A LES ILLES BALEARS 2001

FÒRUM DE L’AIGUA A LES ILLES BALEARS 2001

Introducció

Desenvolupament del Fòrum de l’Aigua a les Balears. Taller de Pitiüses.

Aspectes relatius a la difusió del Fòrum de l’Aigua a les Balears 2001

Apartats

Apartat 1. Persones assistents al Taller de les Pitiüses

Apartat 2. Representació dels panells obtinguts al taller de les Pitiüses

Apartat 3. Fotografies del taller de les Pitiüses

Apartat 4. El Fòrum de l’Aigua a les Balears en articles apareguts en premsa i altres publicacions

Introducció

El plantejament i la implantació d’aquest Fòrum suposen per si mateixos l’adaptació de

la política hídrica balear a la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell del

23 d’octubre de 2000 (D.O.C.E. del 22 de desembre de 2000), més coneguda com

Directiva Marc de l’Aigua, DMA -o per les sigles anglosaxones WFD- per la qual

s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. La DMA

s’haurà de transposar a la legislació espanyola abans del 31 de desembre de 2003.

D’aquesta manera, el Fòrum de l’Aigua de les Illes Balears pretén ser la plataforma que

faci possible la participació de la societat balear en la gestió dels recursos hídrics que

propugna la DMA.

Aquesta Directiva, al seu apartat 14 del preàmbul, on exposa: “L’èxit de la present

Directiva depèn de l’estreta col·laboració i de l’actuació coherent de la Comunitat, dels

Estats membres i de les autoritats locals, a més de la informació, les consultes i la

participació del públic, inclosos els usuaris”, també dedica el seu article 14 al tema

transversal de la participació pública. El calendari d’actuacions de la DMA té previst que el

procés participatiu finalitzi l’any 2007, la qual cosa no significa que no pugui tenir lloc

posteriorment, fins el 2015, data que l’ambiciosa DMA fixa com a data límit de consecució

del bon estat sanitari de les aigües de la Unió Europea.

És evident que “per bé que l’aigua respecta les fronteres físiques i hidrològiques, no

respecta fronteres polítiques ni administratives” (Estratègia de bona pràctica en la gestió

integrada de conques hidrogràfiques, WWF 2000). Pel seu caràcter insular, les Illes

Balears gaudeixen d’un avantatge de partida: les seves conques sí que respecten les

fronteres administratives i aquest fet les converteix en un camp òptim d’implantació de la

DMA ja que en altres zones, la gran part dels esforços han d’anar encaminats cap a la

coordinació entre les diverses macroregions polítiques implicades, en canvi a l’arxipèlag,

aquests esforços es poden centrar en la implantació a nivell de conca de la DMA.

El Fòrum de l’Aigua de les Illes Balears es planteja des d’un principi com una sèrie de

tallers participatius que es duran a terme al llarg de dos anys i que culminaran amb la

firma d’una Declaració dels 100 de l’aigua consensuada per part de tots els participants al

Fòrum. Des d’aquí volem agrair a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes

Balears que hagi impulsat una iniciativa innovadora dins de la cultura administrativa del

nostre país, per facilitar i organitzar l’expressió de la pluralitat de veus presents al conflicte

de l’aigua i, per descomptat, hem de donar les gràcies a totes les persones que, amb la

seva participació, fan que aquest projecte sigui possible.

Desenvolupament del taller del Fòrum de l’Aigua de les Illes Balears. Taller de Pitiüses

Taller de Pitiüses. Can Ventosa, Eivissa. Divendres 26 d’octubre de 2001

En aquest taller hi varen participar un total de 23 persones (vegeu apartat 1). Al quadre

1 de l’apartat 2 s’hi representa l’agenda de la jornada. L’agenda, des de les 09:00 fins les

10:30, es compleix sense perdre punt. A les 10:30 ens dirigim a “Sa Botiga” a prendre un

cafè i una broqueta. Al quadre 2 de l’apartat 2 hi figuren les targetes de presentació dels

assistents.

“Panoràmica del grup del taller del Fòrum a les Pitiüses”

Primer bloc temàtic:

Després de l’exposició de respostes a la primera pregunta “Quines experiències

positives hi ha actualment respecte de la gestió de l’aigua a les Pitiüses/Balears?”,

Javier Ripoll aprofita que Iván de la Almaba ha mencionat el cicle de l’aigua al seu

comentari i suggereix que es podrien ordenar les diverses respostes en funció del cicle.

El resultat de les respostes; que s’han fet a la pregunta i que s’ajusten en aquest cicle,

va ser el panell del primer bloc representat al quadre 3 de l’apartat 2.

Comentaris generals al panell del primer bloc:

- Els tres anys de sequera que s’han patit des de 1996 encara es recorden vivament.

- El dessalatge és positiu perquè permet disposar d’aigua de qualitat, malgrat l’ideal

seria no haver-la de menester. Per això Barón la qualifica de positiva però amb

asterisc (*).

A les 11:00 comença la 2a fase, el bloc temàtic II. Es planteja la pregunta següent

“Quins són els problemes més importants de l’aigua a Eivissa-Formentera-Balears,

tenint en compte que és un recurs limitat?”. Es proposa de centrar-se en els dos

problemes principals.

Uns minuts més tard, comença la lectura de les cartolines per part de cada participant i

les col·loquen en agrupacions segons el parer del grup, mentre es comenta i s’explica

cada una.

Tot seguit es transcriuen alguns dels comentaris resultants de la sessió:

»Pedro puntualitza que a Eivissa, actualment, hi ha una situació de risc ja que el subministrament no està

totalment garantit i que, a tall d’exemple, molts d’hotels depenen d’un únic pou que es poc quedar sec en

qualsevol moment.

»Al parer d’Alfredo Barón, el problema principal és la mala gestió política que, en un context de creixement

excessiu/turisme massificat provoca la sobreexplotació alhora que la baixa qualitat i l’alta salinització de

l’aigua, aquest fet en complica la depuració i la reutilització posterior.

»Carlos Salinas fa èmfasi en “l’excessiu creixement”. Afirma que els polítics no resolen el problema ni

garanteixen els serveis a la població existent. Creu que el fet que la demanda sigui major any rere any és un

factor que no es pot aturar i que la ciutadania així ho reclama.

»Pedro Matutes opina que el problema principal, que impedeix afrontar la resta, és que el tema de l’aigua es

polititza i es presenta com “blanc o negre”: turisme contra agricultura; privat contra públic…”S’ha de cercar

una solució global a un problema global”.

»Ramón Mayol comenta que fa 30 anys que s’hauria d’haver controlat el creixement… i com que no es va fer,

per què no fer-ho ara, amb sentit comú i posar el cartell de complet?

»Antoni Cardona comenta que no ens hauríem d’entretenir en la política, que convindria dur el polítics a la

pràctica i, només al final, enfocar l’assumpte cap a l’aspecte polític i així sabrien el que és bo.

»Victor Viñuales es formula una pregunta en veu alta: “no es planteja res sobre el preu de l’aigua?”

»Javier Ripoll, en lloc de parlar de creixement zero o sostenible o de creixement controlat, suggereix que es

parli de la ràtio “població/disponibilitat d’aigua o de territori”.

»Alfredo Barón comenta que la Llei de l’Oferta està totalment obsoleta i que s’ha de seguir la línia de la Llei de

la Demanda que equival a Gestió de la demanda. Actualment a les Balears s’obtenen unes xifres de consum

d’entre 180 i 200 l/persona/dia, quan el consum responsable es considera devers els 80l/per./dia.

»Karl Vogel comenta que el fet que 3 cartolines facin referència al tema polític, podria indicar que la societat

no ha perdut l’esperança que la política pugui ser útil. Així mateix comenta que el fet que siguem aquí per

mediació dels polítics pot ser un indicador d’aquesta possibilitat de canvi.

»Antoni Planells, malalt, intervé en una sèrie de comentaris sobre l’ús que fan de l’aigua les empreses i sobre

la seva manera d’actuar. Puntualitza que, evidentment, no totes les empreses privades actuen de manera

irregular; ell sap que n’ hi ha que s’ajusten a la legalitat en tot moment.

»Pedro Matutes parla de xifres sobre l’aigua a les Balears: hi ha uns 700.000 habitants [segons els cens de

l’any 1999 són 830.000], i ens visiten uns 12 milions de persones amb una estada mitjana de 10 dies la qual

cosa es pot interpretar com l’equivalent a 350.000 habitants. També comenta que molts dels problemes

existents, en teoria, es poden solventar, i la seva solució és socialment i econòmicament viable.

»Alfredo Barón puntualitza que el problema d’aquests visitants és que generen una “punta”, és a dir, en els

moments d’ocupació màxima s’arriben a tenir l’equivalent a 630.000 habitants. Ell no calcula les xifres a partir

de l’ocupació hotelera que produeix turisme (ja que indueixen a error i deixen fora una gran part de l’oferta, la

il·legal) sinó que es basa en les entrades i sortides de persones de l’aeroport i els ports, d’aquesta manera es

detecten fins i tot els trasllats de la població fluctuant, la visita per Nadal als parents de la península, etc.

»A Estela Bence, aquest sistema li sembla bé perquè així es té en compte l’oferta il·legal.

»La denominació políticament correcta de l’oferta il·legal seria oferta no reglada.

»Javier Ripoll suggereix reflectir sobre el paper, a grans trets, les quantitats i percentatges de què s’està

parlant, les que corresponen a cada sector i el que es consumeix. Ell mateix sol·licita a Barón que aporti

aquestes xifres i aquest ho fa de gust. Javier comença a dibuixar el diagrama representat al quadre 4 de

l’Apartat 2, Dades de consum d’aigua. Illes Balears. Tot el grup participa amb interès en l’elaboració d’aquest

quadre.

Moment en el qual Javier Ripoll comença el quadre del cicle de l’aigua” D’esquerra a dreta: Ramón Mayol, Javier Ripoll, Toni Palerm, Iván de la Almaba, Juan Tur, Virginia Picorelli i Antoni Cardona.

»Pedro Matutes comenta que en estructures verticals la despesa hotelera és de 220-260 l/dia/client.

»Alfredo Barón llegeix tota una sèrie de dades d’extraccions i consums.

»Es comenta que la mala qualitat fa que s’incrementin les extraccions en un 30% aproximadament.

Els participants han ordenat totes les respostes en quatre grups: “Manca de consens

polític i de conscienciació” “Creixement excessiu”, “Depuració i reutilització” i

“Sobreexplotació i qualitat de l’aigua”. Tot seguit, els assistents es distribueixen en algun

dels grups al seu arbitri, per debatre i ordenar les diverses propostes que corresponen en

aquest tema. Els grups que es formen són els següents:

“Grup manca de consens polític”

• Lluís Fábregas Portaveu

• Cristina Marí

• Iván de la Almaba

• Víctor Viñuales

“Grup depuració i reutilització”

• Antoni Planells

• Estela Bence

• Toni Palerm

• Antoni Cardona Portaveu

“Grup creixement excessiu”

• Alfredo Barón

• Ramón Mayol

• Virginia Picorelli

• Pedro Matutes Portaveu

• Hazel Morgan

“Grup sobreexplotació i qualitat de l’aigua”

• Carlos Salinas

• Juan Tur Rosselló

• Mª Teresa Tur

• Javier Ripoll Portaveu

• Joan Haro

El resultat de la discussió i debat dins de cada grup varen ser els panells representats

als quadres de l’Apartat 2:

“Grup manca de consens polític” Quadre 5.1 de l’Apartat 2.

“Grup depuració i reutilització” Quadre 5.2 de l’Apartat 2.

“Grup creixement excessiu” Quadre 5.3 de l’Apartat 2

“Grup sobreexplotació i qualitat de l’aigua” Quadre 5.4 de l’Apartat 2.

Alguns comentaris passada l’exposició dels panells amb els resultats dels grups:

»Els ports i clubs nàutics no es lliuren de pagar el cànon de l’aigua.

»Pel que fa a la depuració, s’ha fet poca cosa per demostrar la qualitat de l’aigua que en resulta i així

augmentar la confiança entre els seus possibles usuaris.

»A les Balears es depura quasi el 100% de l’aigua.

»El descontrol que hi ha amb els pous, suposem que potser només representen un 10% del total, suposa un

alt cost no tan sols a nivell ambiental, sinó social i psicològic. És un molt mal exemple per a la resta d’usuaris.

Entre les 14:30 i les 16:30, 12 dels 18 assistents del matí menjam i prenem cafè a Sa

Botiga una altra volta. A la sessió del capvespre s’hi sumen 4 persones que no hi havien

pogut assistir el matí i se n’absenten 4 que sí pogueren, així doncs, la sessió del

capvespre també transcorr amb un grup de 18 persones.

Passades les cinc del capvespre comença el tercer i darrer bloc temàtic. L’objecte

d’aquest consisteix en les targetes que inclouen les respostes a la pregunta: “Quines

dues propostes faria vostè per millorar de manera substancial la gestió de l’aigua

en base a l’anàlisi de problemes del matí? Els assistents han agrupat les targetes en

quatre camps d’actuació:

“Control institucional dels recursos hídrics” Quadre 6.1 de l’Apartat 2

“Depuració” Quadre 6.2 de l’Apartat 2.

“Creixement-demanda” Quadre 6.3 de l’Apartat 2.

“Cultura de l’aigua” Quadre 6.4 de l’Aparta t 2.

A darrera hora, Karl Vogel, va proposar col·locar uns adhesius a les diverses propostes,

amb la intenció de prioritzar-les i facilitar-ne la inclusió posterior en la Declaració dels 100

de l’Aigua de les Balears. Malgrat que es va fer èmfasi en que no es tractava d’una

votació, sinó d’una estratègia per tal de prioritzar, s’ha de reconèixer que els participants

no ho varen interpretar d’aquesta manera, per tant, el resultat va ser la polarització dels

punts entorn a un únic tema de dissens (dessalatge/no-dessalatge) sense que es

poguessin prioritzar les propostes consensuades, tal com es pretenia.

Aspectes relatius a la difusió del Fòrum de l’Aigua a les Balears 2001

A la premsa insular eivissenca, Diario de Ibiza i Última Hora de Ibiza y Formentera, va

aparèixer un article i una ressenya en un altre article sobre la gestió de l’aigua a l’illa,

ambdós varen aparèixer l’endemà del taller de les Pitiüses, el 27 d’octubre de 2001. El

Diario Última Hora de Ibiza y Formentera va publicar el diumenge 28 d’octubre les

conclusions personals del Fòrum extretes per Carlos Salinas, tots aquests articles figuren

a l’Apartat 4.

S’ha promogut l’aparició del Fòrum de l’Aigua a les Illes Balears en una publicació de

gran tiratge i enfocada cap a la sostenibilitat: La Guia de Mallorca Sostenible, publicada al

2001, a la col·lecció Les Guies de la Sostenibilitat i editada per Todo Sostenible a Palma

(pàgina 182).

Endemés, l’experiència del Fòrum de l’Aigua a les Illes Balears va ser presentada al III

Congreso Ibérico sobre Gestión y Planificación del Agua. Aquesta trobada, organitzada

per la Universitat de Sevilla, es va celebrar en aquesta ciutat, entre els dies 13 i 17 del

mes de novembre de 2002. El títol de la presentació és “Forom del Agua en las Islas

Baleares 2001. Talleres de Menorca y Pitiusas” i està inclosa a l’àrea temàtica

denominada “Información y comunicación social sobre el agua”.

Paral·lelament al disseny i organització dels tallers del Fòrum de l’Aigua a Menorca i a

les Pitiüses, la Fundación Ecología y Desarrollo va elaborar i trametre dos Butlletins

electrònics als quals va aportar la seva experiència en aquest camp, ja que edita i tramet

regularment el Butlletí de l’Eficàcia de l’Aigua a les Ciutats, entre altres.

Ambdós Butlletins del Fòrum de l’Aigua a les Illes Balears es varen enviar en català per

correu electrònic a més de 200 persones i entitats relacionades amb la gestió de l’aigua a

l’arxipèlag, el primer tingué lloc el 28 de desembre de 2001 i el segon l’1 de febrer de

2002. Els dos butlletins incloïen tant noticies a nivell mundial com altres únicament

relatives a l’estat espanyol i en major grau, algunes informacions sobre la gestió de l’aigua

a les Illes Balears, així com exposicions sobre projectes importants duits a terme per la

Direcció General de Recursos.

Atès que la Fundació Ecologia i Desenvolupament forma part; juntament amb altres

140 ONG dels Estats membres i candidats a la Unió Europea, de l’Oficina Europea de

Medi Ambient, coneguda per les sigles anglosaxones EEB (European Environmental

Bureau), ha comunicat en aquesta darrera la implantació del Fòrum de l’Aigua a les Illes

Balears per part de la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears i ha completat una

plantilla d’exemple inspirador per al grup de Treball de la EEB sobre la Directiva Marc de

l’Aigua envers la Participació Pública. Aquesta plantilla serà utilitzada per l’elaboració del

Manual de Consells sobre Participació Pública relatius a la DMA (WFD Participation

Guidance) que es farà pública a finals del 2002 i es podrà consultar a la pàgina web

www.eeb.org

Apartat 1. Persones assistents al taller de Pitiüses

Llinatges Nom Entitat Assist Matí Tard Dinar Barón Périz Alfredo Servei d'Estudis i

Planificació. DG. Si Si Si Si

Bence Estela Els Verds Eivissa Si Si Si Si

Cardona Marí Antonio Ajuntament de Sant Josep

Si Si Si No

Costa Santiago IES-Marc Ferrer Si No Si No

de la Almaba Alcázar

Iván Aguas del Torrente d'es Furnàs, S.A.

Si Si Si Si

Fábregas Martín Lluís SOGESUR Eivissa Si Si Si Si

Haro Barceló Joan SOGESUR Eivissa Si Si No Si

Marí Cristina Plataforma de Veïnats dels Amunts

Si Si Si Si

Matutes Pedro Federación Hotelera de Ibiza y Formentera

Si Si Si Si

Mayol Aranda Ramon Delegació IBASAN Eivissa i Formentera

Si Si Si Si

Morgan Hazel Amics de la Terra Pitiüses

Si Si No No

Palerm Antoni Cooperativa Agrícola de Sant Antoni

Si Si No No

Picorelli Sastre Virginia Reserva de Ses Salines

Si Si Si No

Planells Antoni Si Si Si Si

Requena Cristina GEN-GOB Eivissa Si No Si No

Ribas José María CIEFOR Si No Si No

Ripoll Javier Ajuntament de Santa Eulària del Riu

Si Si Si Si

Salinas Pérez Carlos Unió de Consumidors d'Eivissa i Formentera

Si Si Si Si

Tur Vicenç CIEFOR Si No Si No

Tur Maria Teresa Associació de Finques Rústiques Sant Josep

Si Si Si Si

Tur Roselló Juan Si Si No No

Viñuales Edo Víctor FED Si Si Si SI

Apartat 2. Representació dels panells obtinguts al taller de Pitiüses

Metodología

¿Qué experiencias/aspectos positivos hay ahora respecto a la gestión del agua en PITIUSAS (BAL.)? (1ª Tarjeta)

¿Cuales son los problemas más importantes del agua en IBIZA/B. Teniendo en cuenta que es un recurso limitado?

¿Qué dos propuestas hará usted para mejorar substancialmente la gestión del agua en base de los análisis de problemas en la mañana?

Presentación de participantes expectativas

Presentación del equipo de facilitación

Objetivos del taller

Palabras de “bienvenida” Finalidad del taller

9-9’15

9’15-9’30

10-10’15

10’15-11

11’05-14

9’30-10

16-18

11-11’05 pausa

Bloque temático I

Bloque temático II

Bloque temático III

1

Víctor Viñuales Director FED Max. Participación

Karl Heinz Vogel Consultor de FED Conocer Ibiza

Pedro Matutes Miembro Federación Hotelera Encontrar sentido común a la gestión del agua

Estela Bence Miembro Dels Verds – Concejal Sta. Eulalia Consenso sobre la gestión del agua en el que participen todos los sectores

Cristina Marí Torres Plataforma Fincas Rústicas St.Joan (Es Amunts) Solución del problema de Ibiza y Formentera que es el agua y conocer las propuestas

Mª Teresa Tur Mari Asociación de Propietarios de Fincas Rústicas de St. Josep Solución del problema del agua Urgente

Toni Cardona Mari Ayuntamiento de Sant Josep Conservación y Medio Ambiente Abastecimiento y calidad

Juan Tur Roselló Sindicato Agrícola Sta. Eulària Dejar constancia posición sindical

Iván de la Almaba Alcázar Admon.”Aguas del Torrente des Furnás” . Encontrar soluciones al ciclo del agua

Ramon mayol Delegado DE Ibasán Aprovechamiento de Recursos

Antonio Planells Sociedad Cooperativa S.Anton Agricultura y agua

Javier Ripoll Ingeniero Ind. Serv. Tec. Mun. Ayto. Santa Eularia Recabar puntos de vista

Lluís Fábrega Jefe de servicio Sogesur San Juan. Santa Eulària Que el primer paso dado hoy no se quede únicamente en un primer paso

Antoni Planells Tur Agricultor Intentar buscar soluciones al problema del agua a Ibiza

Joan Haro Jefe de servicio Sogesur ciudad de ibiza Conocer y compartir los problemas hídricos de la isla con otros

Virginia Picorelli Sastre Reserva de Ses Salines Conocer las posibles soluciones al problema del agua en Pitiusas

Carlos Salinas Pérez Portavoz unión consumidores de Ibiza y Formentera Dar opinión a usuarios y conocer otros puntos de vista

Natalia Llorente Nosti Bióloga. Consultora de FED Descubrir nuevas ideas sobre el agua en las Islas

Marisa Fernández Soler Coordinadora área de eficiencia del agua de la FED Conocer mejor la situación Balear y aportar y enriquecer su experiencia

Alfredo Barón Périz Aspectos positivos: Depuración ,mejora gestión abastec., desalación. Mejora legislativa. Expectiativas :Gestión demanda (ahorro) Reutilización. MENTALIZACION

2

PRESENTACION PARTICIPANTES: - Nombre - Función - Expectativas Foro


-Incremento depuración

-Incremento potabilización agua marina

“Reutilización” agua del mar (desalinización)

Reutilización parcial del agua depurada

Desalación

Desalación Gestión abastecimiento

Tendencia a la Municipalización

Revisión de las redes de distribución Evitar Fugas

Mejores conocimiento técnicos que abran nuevas Posibilidades de Gestión de recursos

Qué poco a poco las A.P. van tomando conciencia de l grave problema del agua en las Pituisas

Mayor conciencia del recurso del agua en la sociedad

Campañas Concienciación

La racionalización del agua como recurso

Concienciación del consumo

Campaña de Ahorro

Iniciativas de ahorro en empresas

Riego por goteo

Estudios por la capacidad actual de la isla “Valoración”

Aprovechamiento de agua depurada. Agricultura.

Depuración Reutilización

Ciclo del agua

3 ¿Qué experiencias /aspectos positivos hay ahora respecto a la

gestión del agua?

4 Datos del consumo de agua

Islas Baleares

REGADIO PRODUCCION

Pozos

10

Pozos

8’4

Mar

3’6

Reutilizada

0

* 85% 15%

Regadío 45% Población 55%

resto Turismo

50% Ahorro 20% Ahorro

Depuración


EFECT

Falta técnicresuelagua

HECH

Falta polític

FALTA

Falta políticiniciatcabo

La incpoderasumgestió

5.1

Depuración

Falta de Reutilización

No existe la reutilización (depuración terciaria)

No existe tratamiento terciario en laEDAR

5.2

¿Cuáles son los problemas más importantes del agua en Pitiusas,

teniendo en cuenta que es un recurso limitado? (5.1, 5.2, 5.3, 5.4)

OS

de medios os actuales que van la falta de

Instalaciones obsoletas

Falta de Ahorro en los usuarios

OS

de censo o

Insuficiente recaudación tasas: Canon Gob., manteni.

=

Insuficiente concienciación social

Falta control institucional de recursos hídricos

de decisión a para tomar ivas y llevarlas a

Falta de cultura de ahorro

CAUSAS

apacidad de los es públicos para ir el control y n

Residentes

Forasteros

“total”

s

Entra a las d

epurad

oras con

dem

asiada sal

Depuración y Reutilización deficientes

Falta Información

Falta coordinación institucional

Desperdicio de agua depurada

No aprovechamiento de las depuradoras

Imposibilidad de reutilización agua depurada

Falta de confianza en la calidad del agua depurada en el sector agrícola

Necesidad de definición de zonas para utilizarlas

Mala calidad agua depurada

Depuración no adecuada para usos urbanos y

R 6

Concienciación


3

5.

SAM

Ed

5.

EFECTOS Crecimiento Económico

Descenso de la Agricultura

Grandes instalaciones Turísticas gestionables

Riesgo de falta de suministro

RECURSOS HIDRICOS ≠ NECESIDADES REALES (INSOSTENIBILIDAD)

Estacionalidad Aumento de la población

Crecimiento excesivo consumo

Urbanización abusiva

Turismo de masas

Falta planificación

Se ponen parches

EFECTOS

Venta de Agua No controlada (Pozos + Redes)

Explotación de pozos y redes “No controlados”

Control y apropiación de RRHH para las empresas privadas distribuidoras

Venta dpozos pExplota

Aumento progresivo de la demanda

DistribucióInsuficientepoblación

Escasos RRHH de la Administración pública para realizar control de pozos

4

obreexplotación cuíferos – Intrusión arina (pozos=sal)

xplotación Abusiva e los pozos

-Falta calidad suministro-Falta “sanidad” -Pérdidas en redes privadas

MafaltAdmfalt

< 90%

Crecimiento excesivo

e agua de rivados. ción Ilegal

n pública para

lestar social por a de control de la

ininistracion por a de recursos

10%


Depuración

Solución urgente a la salinización del agua

Eliminar exceso de sal para poder reutilizar

Eliminar la sal antes de que entre a la depuradora

Depurar toda el agua (terciaria) para su reutilización

Adecuada depuración para su utilización en acuíferos y agricultura

Se ha de hacer un gran esfuerzo en mejorar la calidad del agua depurada

Invertir en el influente y en el efluente con el fin ultimo de reutilizar al máximo

Infiltración en acuíferos de agua sobrante

Recarga de acuíferos

Plantar árboles con riego por goteo subterráneo agua secundaria

Aprovechamiento agua depurada en jardines, recuperación zonas húmedas, campos cultivos, ect.

Información concreta y detallada a agricultores sobre calidad agua depurada (periodicidad )

Que dé ejemplo la Administración pública

Delimitación de tareas de riego y de recarga de acuíferos

La Administración dé ejemplos de reutilización del agua

Coordinación entre instituciones central - autonómica – local

6.2

Control

InstitucionalRRHH

Creación de foros municipales de agua donde están representados todos los sectores

Aumento de recursos de la Administración

Aplicar canon saneamiento a todos los sondeos de la Isla sin I.A.E. .

Soluciones más técnicas que políticas.

Control institucional: - voluntad - medios

Mejorar la información disponible para actuar

Crear la “Oficina del Agua”

Asumir publicaciones y demostrar con hechos la “Voluntad de control”

Que se olviden las ideologías en favor del bien de los ciudadanos, en este caso el agua

6.1

Respuestas para mejorar sustancialmente la gestión del agua en base al

análisis de problemas (6.1, 6.2, 6.3, 6.4)


Crecimiento Demanda

Asumir que el crecimiento excesivo ya no tiene solución y dotar a la población de suficiente agua y de calidad . soluciones técnicas

Garantizar el suministro con potabilizadoras / desaladoras

Incrementar la desalación de agua al mismo ritmo del crecimiento de población (protección acuíferos)

Aumentar suministro agua potabilizada

Definir zonas de riesgo de falta de suministro. Actuar urgentemente

Adecuar la técnica que garantice el suministro a la demanda.

Crecimiento sostenible Hay que limitar el crecimiento en función de los recursos

Desalar más agua

Desestacionalizar

Planificación consensuada

Buscar soluciones ante objetivos comunes (diferentes grupos con mismos intereses)

Disminuir consumo: - ahorro - Reutilización

Reordenar captaciones

Mejora Infraestructuras

Planes de reutilización de agua designando medios técnicos, económicos y humanos.

6.3.

Propuestas concretas

Cultura del agua

Implicar a todos los estamentos en campañas de ahorro de agua y marcar pautas de cumplimiento

Concienciación a través de la educación

Campañas claras de educación (colegios, población general)

Campañas educativas sobre técnicas de ahorro a través de asociaciones de Vecinos, Agricultores,ect

Campañas de concienciación para residentes y foráneos

Campañas de sensibilización

Promoción del ahorro a foráneos y residentes

Campañas y labor de concienciación de todos los estamentos

Concienciación a través de los medios de comunicación: publicidad

Crear campañas y evaluar su éxito

Campañas y programas de sensibilización

Campañas de ahorro de agua

Intentar que los consumidores instalen sistemas reductores

Incentivos a sistemas de ahorro

Facilitar sistemas de ahorro para viviendas, hoteles, ect. Dar a conocer las opciones

Dar ejemplo desde las diferentes instituciones en ahorro agua

6.4.

Apartat 3. Fotografies del taller de Pitiüses

Vista parcial de la sala del taller de Pitiüses. D’esquerra a dreta: Víctor Viñuales, Santiago Costa i Cristina Requena


Toni Palerm i Ramon Mayol en el moment de la presentació dels participants


Grup de treball D’esquerra a dreta: Pedro Matutes, Alfredo Barón, Ramon Mayol i Cristina Picorelli

El facilitador Karl Vogel s’acosta a un grup de treball D’esquerra a dreta: Estela Bence, Toni Palerm, Antoni Cardona, Antoni Planells, i al fons, Marisa Fernández.


Vista d’algunes de les persones participants. D’esquerra a dreta: Juan Tur, Virginia Picorelli, Antoni Cardona, Cristina Marí, Víctor Viñuales, Marisa Fernández, Mª Teresa Tur, Pedro Matutes i Karl Vogel.


Antoni Cardona presenta la proposta del seu grup

Apartat 4. El Fòrum de l’Aigua a les Illes Balears en articles apareguts en premsa i altres publicacions



Promou: Direcció General de Recursos Hídrics. Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears Disenyat i realitza: Fundación Ecología y Desarrollo

Facilitador: Karl Heinz Vogel

Equip tècnic: Marisa Fernández Soler, Natalia Llorente Nosti i Víctor Viñuales Edo

Direcció: Víctor Viñuales Edo

Portada:

Vista parcial del grup participant al taller de Pitiüses. D’esquerra a dreta: Ramon Mayol, Vicenç Tur, Iván de la Almaba, Juan Tur, Victoria Picorelli, Antoni Cardona, Cristina Marí i Mª Teresa Tur. Vista parcial del grup participant al taller de Menorca. D’esquerra a dreta: Marisa Fernández, Karl Vogel, Pere Sáez, Miquel Truyols, Alfonso Gracia, Esteve Barceló y Alfredo Barón.

Documents

EL FÒRUM DE L’AIGUA A LES ILLES BALEARS 2001ecodes.org/documentos/mediacion_part/taller agua islas... · 2016-01-30 · El Fòrum de l’Aigua de les Illes Balears es planteja