10
Associació Sembra en Saó Llombricompost 1 EL COMPOST DE LLOMBRIU 1. El cicle de la matèria tancat: el bosc En un bosc, el cicle de la matèria és tancat. Els animals herbívors s’alimenten de plantes, els carnívors d’animals herbívors... fins que moren i es descomponen amb l’ajuda dels descomponedors: Qui són els descomponedors? Els descomponedors són, doncs, aquells organismes que s’alimenten de la matèria orgànica d’organismes morts i que la transformen en matèria inorgànica. Petits animals, com els cucs de terra i molts insectes, afavoreixen el procés de degradació triturant una part de la matèria que s’ha de descompondre. El paper dels descomponedors a la natura és molt important. En primer lloc, netegen la natura de les seves "deixalles": cadàvers i restes orgàniques. Després, les sals minerals que alliberen com a producte de la descomposició serveixen d’aliment per les plantes. Finalment, els fragments de matèria orgànica vegetal de més difícil descomposició es combinen amb les molècules resultants de la descomposició i formen l’humus. En conjunt, podem dir doncs, que els descomponedors reciclen la matèria, ja que retornen al sòl els nutrients que li havien pres les plantes.

EL COMPOST DE LLOMBRIU - sembraensao.org · Associació Sembra en Saó 1 Llombricompost EL COMPOST DE LLOMBRIU 1. El cicle de la matèria tancat: el bosc En un bosc, el cicle de la

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

AssociacióSembraenSaó Llombricompost1

EL COMPOST DE LLOMBRIU

1.Elcicledelamatèriatancat:elboscEn un bosc, el cicle de la matèria és tancat. Els animals herbívors s’alimenten deplantes, els carnívors d’animals herbívors... fins que moren i es descomponen ambl’ajudadelsdescomponedors:

Quisónelsdescomponedors?

Els descomponedors són, doncs, aquells organismes que s’alimenten de la matèriaorgànica d’organismes morts i que la transformen en matèria inorgànica. Petitsanimals, comels cucsde terra imolts insectes, afavoreixenel procésdedegradaciótriturantunapartdelamatèriaques’hadedescompondre.

Elpaperdelsdescomponedorsalanaturaésmoltimportant.Enprimerlloc,netegenla natura de les seves "deixalles": cadàvers i restes orgàniques. Després, les salsmineralsquealliberencomaproductedeladescomposicióserveixend’alimentperlesplantes. Finalment, els fragments de matèria orgànica vegetal de més difícildescomposició es combinen amb les molècules resultants de la descomposició iformenl’humus.

En conjunt, podem dir doncs, que els descomponedors reciclen la matèria, ja queretornenalsòlelsnutrientsquelihavienpreslesplantes.

AssociacióSembraenSaó Llombricompost2

2.Lamatèriaorgànicail’homeJa des del temps del romans, l’home agricultor i ramader va aprendre a reciclar elsexcedents orgànics procedents de les restes del menjar i dels fems del bestiar peradobar els camps o l’hort. Fins fa quatre dies, en les petites explotacions familiarsencaraerahabitualaquestapràctica.Enaquests casos, l’home tancavael ciclede lamatèriaorgànicatalcompassaalanatura.

En els sistemes naturals en els que hi intervé l’home, aquest cicle ja no és sempretancat. En l’exemple d’un camp de conreu, els productors primaris (enciams,tomaqueres...) continuenagafant els nutrientsdel sòl per a la producciódematèriaorgànica.Peròdesprésdelacollitasovintlesrestesdelaplantanosónretornadesalsòl, sinó que una part es menja i l’altra acaba formant part de les deixalles ques’enterren en abocadors o es cremen en incineradores. Com a resultat el sòl es vaempobrint,is’hadesupliraquestamancadenutrientsmineralsafegintdiferentstipusd’adobs.Ací,sil’agricultorfaagriculturaecològicautilitzaràllombricompost,compostofemsanimals,isinohoésfaràúsd’adobsobtingutsquímicament,contaminantlesaigües.

Aleshoresfercompostésenrealitatunamanerad’imitaralanatura.Peral’agricultor,l’inconvenientésqueaçòpassamoltlentament:elshumanstenimpresainecessitemadobdisponible.Aixinaqueensinventemlamanerad’accelerarelprocés,controlantelsfactorsqueinfluixenenladescomposiciódelamatèriaorgànica:elcompost.

Unamaneramésfàciléselllombricomposter,perquènos’handecontrolartantnilesproporcionsdelsmaterialsnilatemperatura.

AssociacióSembraenSaó Llombricompost3

3.ElllombricompostatgeAcísónlesllombriuslesquetransformenlesrestesorgàniquesenadobasequibleperalesplantes.

El mateix procés digestiu és un element de descomposició. Els cucs de terra fanaquestafunciód’ingerirrestesvegetalsitransformar-lesenfertilitat.

Lafraccióorgánicadelabrossadoméstica:

Acípodemvorequeel50%delabossadelfemésmatèriaorgànica.Separantbéeixafracció i donant-li-la a les nostres llombrius, evitem que acabe en un abocador i laconvertiremenalimentperalesnostresplantes.

Ésunprocésnetidefàcilmanteniment.

Elscucsesdesplacenpelmaterial, l’airegen ielmantenenencondicionsaeròbies.Elfetdequetotelprocésesfaçaenpresenciad’oxigenimpedixlesmalesolorstípiquesdelaputrefacció.Defet,unsímptomadequeelsistemanoteproud’aireseriaquefamalaolor.

Un vermicompostador de 50 l permet gestionar uns 4 l de brossa a la setmana iobtindre20kgdehumusdellombriual’any.

3.1. Quincuquetéseladequat?ElmillorcuquetperalvermicompostatgedomèsticéslaEiseniafétida,tambéanomenatcucdeCaliforniaocuctigre.Esreprodueixmoltràpidament,ésmoltvoraçipotmenjargransquantitatsderestesorgàniques.

Notépulmons,respira(intercanviengasos)atravésdelapellhumida,peraixòsiessequenesmoren.

AssociacióSembraenSaó Llombricompost4

Són hermafrodites, demanera que tenen tant òrgans sexuals femenins commasculinsifanfecundaciócreuada(handetrobar-seambunaltrecuc).Durantlacòpulaesprodueixinseminaciómútuaiesfecundenelsòvulsqueestandinsdel cliteli. Es forma un capoll que diposita a la terra i que conté de 4 a 6cuquets,queeixiranalesdossetmanes.Cadacuquetadultpotrepetiraquestciclecada10dies.

Entreels14 i 27ºCes reprodueixena lamàximacapacitat,baixantelsmesosméscàlidsimésfreds.

Nocontraumalaltiesnilestransmet.

Nosoportenlallumsolar.

Viuenuns4anys,pesen1go1’5gimengen1go1,5gdemenjaraldia.

Condicionsletals:perbaixdels5ºCoperdamuntdels30º.

3.2.Quémengen?

-Fruitesiverduressensecuinar,lesqueméselsagradensonlesfruites.Noméscal evitar els cítrics, les tomaques i les pells de ceba, ja que són àcides icremarienlapelldelallombriu.

-Sobresdelplat:petitesrestesdepasta,verduracuinada,llegumsbollides..

-Marrodelcafè,bossetesd’infusió i filtresdelcafè.Elmarrodelcafèésmoltbeneficiósperquèdonaestructuraalsubstratimilloralatexturafinal.

AssociacióSembraenSaó Llombricompost5

-Closquesd’ou:bentriturades,aixíalliberenelcalciipermetcorregirl’acidesadelmedi.

-Paper icartró:entreel25-30%delmaterialques’afegixhadesersec:paperde cuina, periòdic, fibra de coco, oueres, rollos de paper.. serveixen com aaportaciódecel·lulosaperalscucsiperabsorbirl’excésd’humitat.

3.3.Quinesrestesnohemdeficar?

-Elementsnobiodegradables:vidre,plàstic..

-Excrements de mascotes i adobs: el fem de cavall i d gos pot contenirsubstàncies vermicides. L’amoniac de l’orina de gatmataria als cucs i améspodriatransmetremalaltiescomlatoxoplasmosis.

-Ossos i closques de moluscs: massa durs, tardarien molt de temps endegradar-se

-Conservesenvinagreoproductesmassasalats.

-Carn i peix: Podrien generar mal olor i l’atracció de mosques, formigues iratolins.

-Restesdejardí:massadurs,milloralcompost.

3.4.Sistemesdelombricompostatge

Elvermicompostadorhademantindrelescondicionsidòniesperaqueelscucsestrobenbe:mantenirlafoscor(hadeseropac)ilahumitatiquedisposid’unabonaventilacióambentradesd’aire.

AssociacióSembraenSaó Llombricompost6

AssociacióSembraenSaó Llombricompost7

AssociacióSembraenSaó Llombricompost8

Observaremqueprimersónelsmicroorganismesilahumitatdelmedielsquereblanixenelsaliments,idespréselscucspodencomençaramenjar.

3.5.Cómcomençarelprocés

Primerhemdeprepararelsubstrat,elllitetdelesllombrius.Açòhopodemferambtrossosdepaperdeperiòdic, fibradecocoo fullarascadescomposta.Lafibra de coco te un alt contingut en cel·lulosa i permet el pas de l’aire. Ésimportanthidratar-lo,lahumitathadeserdel75%.Deixemunsdiessenseficarmenjar, per a que comencen menjant-se el substrat i després aboquem lerestesdecuinaquehemcomentat.Ésimportanttaparlesrestesambpaperdeperiòdic,substratofibradecoco,peraquenovinguenlesmosquesaficarousenlafruita,aixíevitemlarvesnodesitjades.Anemafegintrestespocapoc,elprimermesunavegadaalasetmanaestabé,finsqueelsistemaestigaatope.Penseuqueprimers’handereproduirelsmicroorganismesperfacilitarlafeinaalesllombrius.Unavegadaelsistemamarxa,podemabocarrestesdiariamentdepocenpoc,millorquemoltaquantitatdecolp,perquèesgeneramoltacalorenladescomposició.

Quanmésmenutssónelstrossosdemenjarmésràpidaniràelprocésis’evitenputrefaccions.

Ara es qüestió de controlar la humitat i l’aireació. Als 2mesos ja tindrem laprimera caixa transformada en humus de llombriu, la separem i la tornem agastarquanensfaçafalta.

3.6.Ubicació

Dinsdecasaoenlagaleriaestanmoltbé.Latemperaturaidealesentre15ºi20º,encaraquetolerenbeentre10ºi30º.

Noelsagradalapluja,espotficaruncobertorencasdequeestiguenforadecasa.

Tampocelsagradenlesvibracions,nocolocar-lopropdelarentadora.

3.7.Guiadeproblemesisolucions

-Elscucsvoleneixirdelacaixa:elstrobaremarraconatalesparetsobaixdelatapa, vol dir que hi excés d’aigua i no hi ha aire. Hauriem de remoure elsubstratperaventilar-lo.Tambéobservariemaçòsiploguera icaigueraaiguadamuntdelllombricompostador.Tambésielsafectaalguntipusdevibració.

-Excésd’humitat:buidarlapartdelslixiviatsperaqueelsubstratnoesquedexopicomencenlesprutrefaccions,amésamésesunexcel·lentadoblíquidperalesplantes(diluital10%)

-Elsubstatestamassasec:sis’haquedatlatapaobertaoelclimaesmoltsec.Afegirunpoquetd’aiguaobossetesd’infusió.

AssociacióSembraenSaó Llombricompost9

-Males olors: un compostador que funcione correctament fa olor a terrahumidadel bosc, nohade generarmales olors. El problemapot aparèixer siafegimmolta quantitat demenjar i comença el procés deputrefacció abansquedonitempsalsorganismesaerobisatractar-lo,osielsistemaestamassahumitil’aiguadesplaçal’aigua,osilesreixetesdeventilacióestanobturades.Enaquestessituacions,provoquenqueencontesdecompostatgeenpresenciad’oxigenesdonencondicionsanaerobisiprocessosdeputrefacció.

-Mosques de la fruita: açò pot passar si no tapem les restes de fruita ambsubstratoperiòdic.

-Presènciadecucsblancs:laseuapresenciaindicacondicionsàcides.Noafegirrestesàcides(tomates,cítrics)iafegirclosquesdeouspercorregirl’acidesa.Espotficaruntrosdepábanyatenllettotalanit,al’endemàelscucsestarandinsielspodremllevar.

-Tenim formigues: açò només pot passar si esta en una zona ajardinada i elubstratestamoltsecomoltàcid.Caldriahumitejarelsubstrat.

-Presència de floridures i fongs: si fiquem pá podem tindre este problema,millornoficar-ne.

-Apareixenaltrescucs:enprincipinosonproblemasisonpocs,sonlalarvadelamosca soldato lamoscadel vinagre. El problemaesque sónmés voraçosquelesllombriusisisonmoltescompetirienperelsaliments.Ambuntrosdepa amb llet tota la nit les llevem. També podem afegir closques d’ous ialcalinitzarunocelsubstrat.

3.8.Quanicómpodemrecollir-lo?

Quanl’aspecteessimilaraldelmarrodelcafé,als2o3mesos.

Podemvolcar-hosobreunplàsticisepararelscucsmanualment,ambguants.

Podemaprofitarlaseuaaversióalallumianarseparantelcompostsuperficialmentresellesràpidaments’amaguenfugintdela llum,demaneraquealfinallestrobaremfetesunamassadecucsquetornaremalllombricompostador.

Lesllombriusmigrarancapaleszonesonhihamenjar.Sifiquemmenjarnoual’altra caixa o al compartiment del costat separat per una reixa, les llombiusmigrarànipodremreplegarellombricompostsensemoltallombriu.

3.9.Comaplicar-lo

El podem aplicar directament sobre les plantes, no les crema com altresfertilitzants.

Alsembrar,peraquelesllavorsdisposend’unabarrejaricaennutrientsquangermineniperalseucreixement.

Altrasplantar.

AssociacióSembraenSaó Llombricompost10

Eneltedecompost:consisteixenbarrejarcompostiaigua(calenteta),ideixarinfussionar-laduranthoresodies.Escolaireguemlesplantessensediluir.

Lixiviat:ésunproductedelprocésdevermicompostatgequeespotaprofitarcomasubstànciaaltamentfertilitzant.S’hadediluirperlomenosdeuvegadesabansderegarlesplantesambell.

MaterialelaboradoporSembraenSaó

Somos una asociación creada en 2005 con el objetivo de promover laagricultura ecológica como forma de mejorar la calidad de vida de laspersonas.

Entendemos la agroecología como una forma de producir alimentosrespetuosa con el productor, el consumidor y elmedio ambiente, así comounaherramientavaliosísimaparalaeducaciónambiental.

Nuestrotrabajosecentraprincipalmenteenlacreacióndehuertosecológicosquepuedanseraprovechadospordiferentescolectivos.

Estamos comprometidos con la defensa de la Huerta de Valencia y lapromocióndesupatrimoniohistórico,cultural,naturalyagrícola.

Másinformaciónen:www.sembraensao.org