Embed Size (px)
Citation preview
3educació primària
Eumo Editorial
cicle mitjà 1llengua
guia didàctica i solucionari
Primera edició: juny de 2012
© Montserrat Fons, Montserrat Bigas, Montserrat Correig© de les il·lustracions: Carme Marcos
Edició externa i maquetació: Esfera, SL
© d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic www.eumoeditorial.com - [email protected]—Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic—
ÍndexIntroducció......................................................................................... 4
Justificació.de.les.unitats.de.programació................................... 4Durada.i.distribució.temporals..................................................... 5Estructura.de.cada.unitat............................................................. 5Competències.curriculars.bàsiques............................................. 8Orientacions.per.a.l’avaluació...................................................... 8
Unitat.1..Les.pomes............................................................................ 10Programació................................................................................. 11Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................... 13
Unitat.2..El.dotze................................................................................ 17Programació................................................................................. 18Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................... 20
Unitat.3..La.pilota............................................................................... 23Programació................................................................................. 24Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................... 26
Unitat.4..Les.sabates.......................................................................... 30Programació................................................................................. 31Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................... 33
Unitat.5..Els.fars................................................................................. 36Programació................................................................................. 37Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................... 39
Unitat.6..Els.dracs.............................................................................. 43Programació................................................................................. 44Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................... 46
Unitat.7..La.xocolata........................................................................... 49Programació................................................................................. 50Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................... 52
Unitat.8..El.blau.................................................................................. 55Programació................................................................................. 56Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................... 58
Unitat.9..El.foc.................................................................................... 61Programació................................................................................. 62Orientacions.didàctiques.i.solucionari......................................... 64
4
IntroduccióEls llibres de llengua d’Eumo Editorial proposen activitats dissenyades per desenvolupar espe-cíficament les competències pròpies de l’Àrea de Llengua, assenyalades en el decret 142/2007 de 26 de juny: la competència oral, la competència escrita, la competència audiovisual, la com-petència plurilingüe i intercultural i la competència literària. A més a més, els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es deriven de l’ús d’aquests llibres contribueixen al desenvo-lupament de totes les competències bàsiques i, en especial, de les competències plurilingüe i intercultural, de les competències metodològiques i, pel fet de comprendre i valorar les obres literàries, juguen un paper clau en el desenvolupament de la competència artística i cultural.
Els materials que presentem integren els continguts del currículum referits a la llengua oral i a la llengua escrita, i ofereixen activitats que permeten desenvolupar les dimensions que comprèn el currículum:
•. La.dimensió.comunicativa.amb cada un dels diferents aspectes: parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i conèixer el funcionament de la llengua. Per a aquest fi es fan propostes de lectures i d’activitats diverses que puguin tenir sentit per als infants.
Sota un enfocament competencial, en aquests llibres es dóna prioritat a l’ús de la llengua per a finalitats diverses i a la reflexió sobre la llengua per millorar-ne l’ús; per això els continguts queden força travats al voltant d’un tema perquè la seva estructura respongui a aquest plantejament.
Per tal de facilitar als nens i nenes que parlin amb propietat sobre el funcionament de la llen-gua i afavorir la reflexió metalingüística, s’introdueixen alguns enunciats, dins un requadre,.sobre termes gramaticals i lingüístics i també hi ha requadres amb normes ortogràfiques.
•. La.dimensió.literària..Es proposen lectures d’obres de qualitat de gèneres diversos així com d’altres formes estètiques de tipus tradicional: cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles i rodolins. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot des-cobrint el plaer per la lectura.
A més de les lectures de diferents tipus que es treballen a cada unitat, es vol potenciar el gust per llegir i la competència lectora i per això es proposen altres lectures a part de les que es treballen a cada unitat.
Al final de cada tema del llibre hi ha dues pàgines, “Per llegir més”, on es recomanen tres llibres que tenen alguna relació amb la temàtica treballada.
Justificació de les unitats de programacióELs.tEmEs
Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada unitat han estat la varie tat i l’interès que puguin despertar en els infants i que en el seu conjunt assegurin el desenvolupament de les competències pròpies de l’àrea de llengua: la competència oral, la competència escrita, la competència audiovisual, la competència plurilingüe i intercultural i la competència literària.
Aquí, al llibre de Cicle Mitjà 1 (3r curs de Primària) els títols de les unitats són un nom precedit d’article, que actua d’aglutinant de la unitat temàtica. S’han triat com a nuclis temàtics noms d’objectes, colors, animals, lloc, jocs, nombres o fruites suggerents per a ser tractats des de diversos punts de vista i treballar així diferents tipus de text i continguts per aconseguir els objectius proposats i desenvolupar les competències pròpies de l’àrea.
5
1..Les.pomes.. 4..Les.sabates.. 7..La.xocolata2..El.12.. 5..Els.fars. 8..El.blau3..La.pilota.. 6..Els.dracs.. 9..El.foc
ELs.tExtOs
Es proposa conèixer el nucli temàtic de cada unitat des de diferents punts de vista, per tal d’acos-tar-se a la realitat en la seva complexitat. Per això a cada unitat hi ha diversitat de tipus de text. Tot i que predominen els textos narratius i poètics, més propis de la literatura, també s’hi troben molts textos explicatius, descriptius, periodístics, publicitaris, etc. adequats a l’edat.
Durada i distribució temporalCada llibre de cada curs de Cicle Mitjà consta de nou unitats, tres per trimestre, és a dir, una per cada mes. Així, es procura aconseguir l’equilibri entre aprofundir en un nucli temàtic des de diferents perspectives i mantenir l’atenció entorn del mateix tema. Es té en compte, també, que durant el curs es puguin fer altres activitats de llengua que cada escola organitza al voltant de les festes populars, com ara la festa literària per Sant Jordi, els discursos del rei Carnestoltes, els contes de la Castanyera, etc. O bé, reportatges sobre sortides, revista escolar, pàgina web, etc.
En definitiva, volem que hi hagi temps per aprendre significativament, i sobretot amb sentit, la llengua oral i escrita.
Estructura de cada unitatCada unitat té una mitjana de 20 pàgines de treball. Manté l’estructura següent:
a) Doble pàgina amb el títol de la unitat i informació dels continguts que es treballaran.
b) Un text d’una llargada d’entre 2 i 6 pàgines, amb entitat pròpia, que encapçala el tema. La majoria dels textos són narratius, però també n’hi ha d’explicatius i de poètics. La lectura d’aquest text és convenient fer-la tota seguida, i de forma col·lectiva, al comen-çament de cada unitat.
c) A continuació hi ha alternança de pàgines per llegir i parlar amb d’altres per llegir, escriure i parlar.
• Les pàgines de lectura van sempre acompanyades d’il·lustracions suggerents per afa-vorir la comprensió.
• Es presenten entre 2 i 4 activitats per pàgina. Les activitats van numerades en ordre consecutiu dins de cada unitat i a cada unitat es torna a començar amb el número 1.
• Malgrat que la majoria de les activitats ja van acompanyades d’un treball oral previ, el llibre inclou activitats específicament orals.
d) Al llarg de cada unitat s’introdueixen petites definicions o observacions de gramàtica per memoritzar i després poder aplicar.
e) Les lectures que proposa el llibre de text es complementen amb dues pàgines que por-ten per títol “Per llegir més”.
f) Al final de cada tema hi ha dues pàgines de sistematització o avaluació del que s’ha tre-ballat en el tema, sota el títol “Què he après?”.
g) A la capçalera de cada pàgina hi ha indicat els continguts curriculars que s’hi treballen.
6
PEr.LLEgIr.més
L’article 8.5 del Decret 142/2007 pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educa-ció primària assenyala:
“La lectura és un factor fonamental per al desenvolupament de les competències bàsiques i ha d’estar inclosa en el desenvolupament de totes les àrees. Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la lectura.”
Per tal d’orientar el treball d’intensificació de la lectura, d’acord amb el Pla d’impuls a la lectura que desenvolupa el Departament d’Ensenyament per reduir el fracàs escolar, al final de cada tema hi ha dues pàgines, anomenades “Per llegir més”,.que tenen per objectiu millorar la com-petència lectora i fomentar la lectura autònoma per formar lectors que gaudeixin i aprenguin llegint.
Es presenten 3 llibres a cada tema, amb un total de 27 llibres al llarg del curs. Hi ha diversitat tex-tual i diversitat de gèneres literaris. Habitualment hi ha dos llibres de novel·la juvenil i un llibre de coneixements de contingut relacionat amb la temàtica treballada a la unitat.
En tots els casos està assegurada la qualitat literària dels llibres recomanats. La gran majoria són llibres actuals i es poden trobar fàcilment. No partim de la base que els nens i nenes hagin de comprar tots els llibres, sinó que també els poden demanar en préstec a les biblioteques que tinguin a l’abast. D’aquesta manera potenciarem l’ús de les biblioteques escolars i públiques. Es pot suggerir que comprin alguns dels llibres que més els han agradat per tal que cada alumne vagi conformant la seva biblioteca particular.
De cada un dels llibres recomanats es presenta la fitxa bibliogràfica, una curta presentació que convida a llegir el llibre, i la imatge de la seva portada. D’un dels llibres se’n presenta un petit tros per llegir de forma col·lectiva. I, també, es presenta una breu explicació sobre un contingut literari.
Aquesta presentació pretén potenciar la reflexió en la tria de llibres, l’engrescament per cer-car-los, tenir-los a l’aula, llegir-los i finalment comentar-los. Aquesta activitat pot prendre dife-rents formes, però recomanem:
a) Llegir i comentar de manera col·lectiva la fitxa bibliogràfica i la presentació de cada llibre. Es conversa sobre: Per què sembla interessant? A qui li pot agradar? Ens recorda algun altre títol o autor/a?
b) Es deixa un temps per llegir en silenci el fragment que es presenta d’un dels llibres. Després es comenta: De què tracta? Com deu continuar?
c) La mestra o el mestre llegeix en veu alta l’explicació que apareix sobre un contingut lite-rari, es comenta entre tots i es relaciona amb els llibres recomanats.
d) S’organitza la manera de demanar prestats els llibres recomanats, a la biblioteca de l’escola i/o del barri o del poble. Un cop se’n tenen uns quants exemplars, els infants els van llegint autònomament a l’estona de lectura diària, en altres moments adequats i, també, a casa.
e) Cada 15 dies es dedica una sessió a comentar un llibre. Tots els infants que l’han llegit expliquen si els ha agradat, quina part els ha resultat més interessant, si els ha estat difícil, a quines hores l’han llegit, etc. (És molt important que el mestre o la mestra que dina-mitza la sessió també hagi llegit el llibre.)
f) Un cop a la setmana, la mestra o el mestre llegeix en veu alta per als infants un tros d’algun dels llibres, i es fa ressò dels infants que l’estan llegint o ja l’han llegit. Abans, durant i després d’aquesta lectura es potencia la reflexió sobre les estratègies per acce-dir i obtenir informació; integrar i interpretar les idees principals del text i per valorar críticament la lectura.
7
Uni
tat
Aut
or./.
Aut
ora
títo
lEd
itori
al.i.
any
1..L
Es.P
Om
Esm
..Àng
els.
Ga
rd
ella
shel
.Sil
ver
Stei
n
Bar
rie.
Wat
tS
La L
lege
nda
de G
uille
m T
ell
L’ar
bre
gene
rós
La p
omer
a
La.g
aler
a,.1
999
Zend
rera
.Zar
iqui
ey,.2
000
Edeb
é,.1
992
2..E
L.D
OtZ
E
Han
s.C
.. an
der
Sen
Jacq
uelin
e.M
itto
n..
i.Chr
isti
na.B
ali
t
ger
aldi
ne.M
ac
ca
uG
hr
ean
Els
cign
es s
alva
tges
Gui
a as
tron
òmic
a de
les
cons
tel·l
acio
ns d
el z
odía
cEl
s do
tze
treb
alls
d’H
èrcu
les
Hym
sa,.1
989
Blu
me,
.200
5C
ruïll
a,.2
001
3..L
A.P
ILO
tAD
omin
ique
.de
Sain
t M
ar
S
Chr
is.M
ull
in
Joac
him
.Ma
San
nek
En M
ax ju
ga a
futb
olJo
ves
juga
dors
de
basq
uetb
olVa
ness
a, la
Intr
èpid
a
La.g
aler
a,.1
996
mol
ino,
.199
9Es
trel
la.P
olar
,.200
4
4..L
Es.
sAB
AtEs
Cha
rles
.Per
ra
ult
Joy.
Wat
Son
Pat
rici
a.le
e G
au
ch
El g
at a
mb
bote
sLe
s sa
bati
lles
de l’
avi
Bal
la, T
ània
Cer
cle.
de.L
ecto
rs,.2
002
Edeb
é,.1
991
serr
es,.2
002
5..E
Ls.F
Ar
sD
iver
sos.
auto
rsYv
on.M
au
ffr
et.
Fran
ces.
Wo
lfe
Cav
all F
ort
El m
ar e
xplic
at a
pet
its
i gra
nsA
llà
on v
isc
Núm
..106
8,.g
ener
.de.
2007
Libr
ería
.Uni
vers
itari
a,.2
002
Jove
ntut
,.200
1
6..E
Ls.D
rA
Cs
Irin
a.k
or
Sch
un
oW
Div
erso
s.au
tors
Chr
is.M
ou
ld
El d
ragó
de
Jano
Rep
orte
r D
OC
Lleg
ende
s de
dra
cs
Cru
ïlla,
.198
7N
úm..1
17,.j
ulio
l-ag
ost.d
e.20
04ti
mun
.mas
,.200
9
7..L
A.
xOC
OLA
tA
miq
uel.M
ar
tí i
Po
l
trin
itat.G
ilB
ert
ger
onim
o.St
ilto
n
Bon
pro
fit!
Avui
toca
xoc
olat
aR
etor
n al
Reg
ne d
e la
Fan
tasi
a
Bar
cano
va,.2
000
La.g
aler
a,.2
006
Des
tino
,.200
7
8..E
L.B
LAU
Jaum
e.c
aB
ré
rob
erto
.Pav
an
ello
Cha
rles
.Per
ra
ult
L’an
y de
l Bla
uet
La tr
ibu
dels
Vir
olat
sEn
Bar
babl
ava
Bar
cano
va,.1
999
Estr
ella
.Pol
ar,.2
011
Jove
ntut
,.200
2
9..E
L.FO
CN
úria
.fo
nt
xavi
er.c
ar
ra
Sco
toni
.vil
lalo
Bo
S
El fo
c, ¿
amic
o e
nem
ic?
La n
it d
e Sa
nt J
oan
El F
oc d
e la
Nit
Cru
ïlla,
.199
3La
.gal
era,
.200
2B
arca
nova
,.200
0
8
Competències curriculars bàsiquesLes activitats proposades en aquests llibres de llengua per parlar i escoltar, llegir i escriure, reflexionar sobre el funcionament de la llengua i desplegar la dimensió literària contribueixen al desenvolupament de les competències següents:
COmPEtÈNCIEs.PrÒPIEs.DE.L’ÀrEA.DE.LLENgUA
.Ä Competència.comunicativa
•. Competència.oral: facilita, a través dels intercanvis amb els altres (mestres i companys i companyes), elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Aquesta competència es considera en totes les dimensions: la de la interacció, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup i en grups petits.
•. Competència.escrita: es potencia en totes les dimensions: receptiva (lectura) i productiva (escriptura), de comunicació i creació i es relaciona amb les interaccions orals per afavo-rir un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Es desenvolupa a través de textos de complexitat cada vegada més gran i de tipus i funcions diverses.
•. Competència. audiovisual:. es proposen activitats que contemplen dimensions recepti-ves i crítiques de comunicació i de creació, i amb una clara relació amb les interaccions orals que afavoreixen un accés més conscient i eficaç a les informacions audiovisuals. Cal desenvolupar aquesta competència en connexió amb les tecnologies audiovisuals de l’en-torn, més properes als infants.
.Ä Competència.plurilingüe.i.intercultural
Es fomenten actituds i habilitats per familiaritzar-se amb altres llengües, fins i tot desco-negudes dels infants. Es tracta de conèixer-les i valorar-les, gestionar el problema de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món i tenir eines per actuar en una societat plural, multilingüe i multicultural.
.Ä Competència.literària
Es proposen lectures d’obres de qualitat de gèneres diversos així com d’altres formes estè-tiques de tipus tradicional: cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles i rodolins. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot descobrint el plaer per la lectura.
APOrtACIONs.A.LEs.COmPEtÈNCIEs.BÀsIQUEs
Les activitats dels llibres d’aquest cicle se situen en la perspectiva d’aprendre llengua a través de l’ús i de la reflexió. Els aprenentatges lingüístics i comunicatius col·laboren al desenvolu-pament de totes les competències bàsiques i, en especial, de les competències multilingüe i intercultural; de les competències metodològiques; i, pel fet de comprendre i valorar les obres literàries, juguen un paper clau en el desenvolupament de la competència artística i cultural.
Orientacions per a l’avaluacióA Cicle Mitjà el coneixement bàsic del sistema d’escriptura ja ha d’estar gairebé assolit. L’èmfasi en la comprensió i l’elaboració de textos diversos, els aspectes relacionats amb la sintaxi, la morfologia i l’augment del lèxic, i la capacitat en l’expressió oral passen a ser els objectius més importants.
Respecte de l’avaluació, continua vigent el plantejament que s’havia fet de l’avaluació al Cicle Inicial i, en aquest sentit, es mantenen els dos aspectes destacats:
9
a) l’avaluació continuada, durant el procés d’aprenentatge, i
b) una avaluació final, situada al final de cada unitat.
I s’hi afegeix un tercer aspecte:
c) el foment de l’autocontrol del procés d’aprenentatge en el nivell ortogràfic.
L’avaluació continuada al llarg del curs té com a objectiu observar el procés d’aprenentatge indi-vidual i el focus se centra més en els avenços de cada infant, considerant el seu punt de partida i la seva situació particular. Moltes de les activitats han estat plantejades per ser fetes en grup i de forma cooperativa, amb l’objectiu d’afavorir el procés d’aprenentatge. Una organització del treball més cooperativa i més participativa ha de permetre a la mestra l’observació i el segui-ment d’aquest procés d’una manera fàcil. L’activitat oral que es fomenta en aquest cicle és un instrument d’avaluació important per a la mestra o el mestre, ja que l’expressió dels nois i noies permet l’observació i el seguiment quotidià.
Al final de cada unitat, hi ha l’apartat “Què he après?”, en què es proposen unes activitats que són una síntesi dels continguts més importants treballats. Aquest apartat està orientat cap a l’autoavaluació per tal que l’alumne prengui consciència del grau d’assoliment dels continguts més destacats de la unitat. També ha de servir perquè el mestre o la mestra comprovi què va aprenent cada alumne. Abans de passar a fer les activitats d’aquest apartat de forma individual, seria interessant que de manera col·lectiva, amb el llibre davant, es comentés què recorden i què han après de cadacuna de les pàgines de la unitat. En aquesta revisió la mestra o el mestre pot acabar d’assegurar els continguts que consideri oportuns.
Aquesta pàgina es pot descarregar de l’apartat “Recursos” de la pàgina web i així els alumnes no hauran de copiar els enunciats. Es recomana fotocopiar-la per tal que els alumnes puguin fer els exercicis de manera independent i, també, sigui més fàcil el seu maneig per a la revisió, tant si la fa el mestre o la mestra, com si es planteja entre els mateixos alumnes.
A cada unitat es proposa als infants una activitat de dictat, realitzada de manera que tingui una preparació prèvia —lectura i detecció de dificultats— i una avaluació posterior. El fet que es pre-pari prèviament i que es realitzi per parelles fa que la correcció no sigui un acte mecànic sinó que pugui generar reflexió i, per tant, aprenentatge. És aconsellable demanar als infants que portin un registre, en una llibreta, dels errors o de les dificultats que han trobat per tal que es vagin fent conscients del propi procés d’aprenentatge.
unitat 1les pomes
11
Unitat 1. Les pomesg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
Estr
E./.
A
CM
1 (3
r)
Àr
EAtÍ
tOL.
I.JU
stIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIt
At
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.1
..Les
.pom
es
OB
JEC
tIU
s.D
’AP
rEN
ENtA
tgE
CO
mP
EtÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Par
ticip
ar e
n co
nver
ses
col·l
ectiv
es to
t res
pect
ant l
es c
onve
ncio
ns s
ocia
ls
esta
bler
tes.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
. So
cial
i ci
utad
ana.
Lleg
ir, c
ompr
endr
e i g
audi
r de
l tex
t d’u
n co
nte
i d’u
na p
oesi
a.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Rec
onèi
xer
les
onom
atop
eies
, val
orar
-ne
la fu
nció
i ut
ilitz
ar-l
es
adeq
uada
men
t en
la c
ompo
sici
ó de
text
os.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Com
pren
dre
text
os in
form
atiu
s ac
ompa
nyat
s de
taul
es d
e do
ble
entr
ada
rela
cion
ats
amb
les
pom
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i c
ompe
tènc
ia d
igita
l.
Con
èixe
r hi
stòr
ies
liter
àrie
s pr
otag
onitz
ades
per
pom
es. P
repa
rar-
ne u
na p
er
expl
icar
-la
oral
men
t als
com
pany
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Aut
onom
ia
i ini
ciat
iva
pers
onal
.
Refl
exio
nar
sobr
e el
func
iona
men
t d’a
lgun
s co
mpl
emen
ts d
el n
om: a
djec
tius
i s
inta
gmes
pre
posi
cion
als.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Sist
emat
itzar
l’or
togr
afia
de la
llet
ra g
i el
díg
raf g
u en
la m
orfo
logi
a no
min
al
i ver
bal.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Apr
opar
-se
al s
igni
ficat
d’a
lgun
s re
fran
ys i
dite
s po
pula
rs i
valo
rar-
ne e
l sen
tit
cult
ural
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar lè
xic
espe
cífic
sob
re e
l tem
a.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Escr
iure
un
text
nar
ratiu
a p
artir
de
la in
terp
reta
ció
d’un
es im
atge
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Aut
onom
ia
i ini
ciat
iva
pers
onal
.
Com
pren
dre
la fu
nció
del
s lo
gotip
s i i
nven
tar-
ne d
e pr
opis
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Aut
onom
ia i
inic
iativ
a pe
rson
al.
Programació
12
Unitat 1. Les pomesC
ON
tIN
gU
ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAt
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: con
te, i
nfor
mac
ió.
• Ta
ula,
poe
sia
i ref
rany
s.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió e
n te
mes
de
conv
ersa
sob
re le
s po
mes
fam
oses
.
• C
onve
rsa
sobr
e el
con
te v
isua
l El p
etit
glob
us v
erm
ell i
sob
re o
bres
d’a
rt.
• Ex
posi
ció
oral
d’u
n te
ma
desp
rés
de fe
r un
a re
cerc
a d’
info
rmac
ió a
inte
rnet
o a
llib
res.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Se
guim
ent d
e le
s ex
plic
acio
ns i
les
opin
ions
del
s co
mpa
nys
i de
la m
estr
a to
t res
pect
ant-
les.
Escr
iure
• R
edac
ció
d’un
text
nar
ratiu
a p
artir
del
sug
geri
men
t d’im
atge
s.
• Ú
s d’
adje
ctiu
s en
una
des
crip
ció.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic.
• O
nom
atop
eies
.•
Adj
ectiu
s i a
ltre
s co
mpl
emen
ts d
el n
om.
• O
rtog
rafia
(ga,
gue
, gui
, go,
gu)
.
DIm
ENsI
Ó.L
ItEr
Àr
IA
• C
ompr
ensi
ó d’
un c
onte
de
Tere
sa D
uran
.
• C
omen
tari
s am
b vi
sta
a co
mpr
endr
e re
fran
ys i
dite
s po
pula
rs.
• In
terp
reta
ció
del l
leng
uatg
e lit
erar
i d’u
n po
ema
de L
ola
Cas
as.
• In
terp
reta
ció
d’un
a na
rrac
ió fe
ta a
mb
imat
ges.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
tEr
CU
LtU
rA
L
• C
onve
rsa
sobr
e el
llen
guat
ge p
làst
ic.
• C
ompr
ensi
ó de
text
os in
form
atiu
s re
laci
onat
s am
b el
con
eixe
men
t del
med
i nat
ural
.
• U
tilitz
ació
d’a
djec
tius
i alt
res
com
plem
ents
del
nom
per
des
criu
re e
lem
ents
de
la n
atur
a.
13
Unitat 1. Les pomes
Orientacions didàctiques i solucionari1.
a) El follet.b) La bruixa.c) El gegant.d) El dimoni.e) El drac.
2.
3. Qui menja sopes se les pensa totes.El peix gran es menja el petit.Menjar en dejú una poma, salut dóna.
4. El peix gran es menja el petit.
5. a) La bruixa va començar a fer bots i tombarelles.b) Al drac, amb tan gran tiberi, li va venir singlot.c) El drac va fer un rot.
H E O U S E t L A B O
I G M E Ç T I O T A V
A r I N Q U B S E A P
t O m B A r E L L E s
E t U L R A r Q I Y U
N G L O T M I A R O Z
6. Hop-la! Hop-la! / Nyam-nyam / Hip / Glup / Garrrranyam-nyam-nyam / Rec-rec.
7. Nyam-nyam.
14
Unitat 1. Les pomes
8. Solució possible:Xof! (un nen llançant-se a la piscina i esquitxant aigua)Mèu! (un gatet miolant)Bub-bub! (un gos bordant)Pam-pam! (algú que truca a una porta)Bla, bla, bla (dues persones xerrant)Ric-ric (un grill que canta)Zzz! (un mosquit que vola)
9. No.Golden delicious (anglès) / Starking (anglès) / Fuji (japonès) / Granny Smith (anglès).
10. Golden Delicious: Té la pell de color groc verdós i acostuma a tenir uns puntets foscos. És dolça i es con-serva bé.
Starking: Popularment és coneguda per Delícies o Deliciosa. És vermella amb ratlles i es conserva bé.
Fuji: Té la pell de color vermell intens. És una poma cruixent i molt dolça.
Granny Smith: Té la pell de color verd intens, amb puntets blancs. És molt rodona i de carn blanca; molt cruixent i sucosa, amb un gust lleugerament àcid.
Reineta: La seva pell és gruixuda i rugosa, de color groc verdós. És de mida gran i de forma una mica aixafada. És molt sucosa i té un gust àcid.
Verda donzella: Té la pell brillant i de color groc verdós. El seu gust és molt dolç i bo.
11. adjectiu preposició.+.nom
gruixudadolça
vermellaintens
cruixentrodonarugosa
àcidsucosabrillant
de color verdde color grocamb ratlles
de color vermellamb puntets
12. maduixa:.Fruit comestible de la maduixera, de color vermell amb puntets verds o negres. És molt carnosa, dolça i aromàtica.Plàtan:.Fruit comestible de color groc, tou i arquejat. Sovint presenta puntets negres.
13. Fruita.del.temps o fruita.de.temporada és la fruita que es cull a l’època de l’any en què la trobem a prop del lloc on vivim. És a dir, és quan creix millor i quan és més gustosa.
15
Unitat 1. Les pomes
14. a) El plàtan.b) Gener, febrer, juliol i agost.c) Solució oberta
15. a) Perquè és més gustosa.c) Perquè és més barata.d) Perquè és més nutritiva.
16. a) Adam i Evab) La Blancaneuc) La llegenda de Guillem Tell
17. Solució oberta
18. Solució oberta
19. Solució oberta
20. La paraula poma hi surt 5 vegades.
21. La lletra g sona com a gat: mossegada, agafar, groga, digues, lligar, Guillem, ningú, orgullós.
22. La lletra g sona com a gel:sageta, pagesa, hagi, vegis, vegem
23. ga: regar, sargantana, mossegar, gàbiago: goma, goril·la, gorra, gotgu: gust, segur, preguntague: hamburguesagui: guitarra, guixar, joguina, mandonguilla
24. a) De petits, els cadells ho roseguen tot.b) Si no regues.les plantes, se’t moriran.c) En Roc sempre arrossega el jersei per terra. d) “Maria, no em pessiguis, que em fas mal!”e) “Marc, si no engegues el motor, el cotxe no es mourà.”
25. una poma / una papallona / una flor / un paraigua
26. a) Són taques de color que van canviant de forma sobre un fons gairebé del tot blanc,
amb un paisatge dibuixat en gris.b) Solució possible:
És la història d’un globus de xiclet que se’n va volant i es transforma en altres coses.c) Solució oberta.d) Els arbres, les persones, les estacions de l’any…
16
Unitat 1. Les pomes
27. Solució possible:En uns llavis, en una lletra Q, en un tomàquet, en una fulla vermella de tardor…
28. Solució possible:Una vegada, en Magí feia bombolles amb el xiclet, tot distret. De sobte, una de les bombo-lles va marxar volant. Quan en Magí li va córrer al darrere, es va adonar que la bombolla s’havia convertit en una fantàstica poma vermella. Però quan la va voler agafar, la poma va caure de l’arbre i es va convertir en una papallona enorme. El nen va començar a per-seguir la papallona i va veure que començava a canviar de forma altra vegada. Finalment, el xiclet va passar a ser un paraigua vermell.
29. Solucions possibles:a) En tots dos quadres les pomes són les protagonistes. La principal diferència és el
color de fons que utilitzen i que el primer, a més de pomes, presenta magranes.b) Rodones i algunes una mica aixafades.c) Vermelles, grogues, verdes i ataronjades.d) Olor afruitada. Són dolces i gustoses.e) El fons del primer quadre és més simple i d’un únic color. El del segon presenta un
esbós d’un dibuix d’unes fulles i les pomes es troben a sobre d’una taula.f) La llum del primer quadre està enfocada a les pomes i el del segon està present en
tot el dibuix.g) Solució obertah) Són bodegons realistes pintats a l’oli.i) Per demostrar el realisme que podien aconseguir pintant natura morta.
Què he après?1. Solució oberta
2. Solució oberta
3. Solució oberta
4. a) Mèu!b) Plaf!c) Xof!
5. volguessis, pagar, poguessis, pagar, golafre, gust, grogues, roges, fregues, màniga, agraden, golden.
unitat 2el dotze
18
Unitat 2. El dotzeg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
Estr
E./.
A
CM
1 (3
r)
Àr
EAtÍ
tOL.
I.JU
stIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIt
At
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.2
..El.d
otze
OB
JEC
tIU
s.D
’AP
rEN
ENtA
tgE
CO
mP
EtÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Esco
ltar
am
b in
terè
s i r
espe
cte
les
opin
ions
del
s al
tres
i m
anife
star
la p
ròpi
a op
inió
en
conv
erse
s en
pet
it gr
up i
en g
ran
grup
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Aut
onom
ia i
inic
iativ
a pe
rson
al.
Soci
al i
ciut
adan
a.
Res
pond
re p
regu
ntes
de
com
pren
sió
de te
xtos
nar
ratiu
s qu
e re
quer
eixe
n l’e
labo
raci
ó d’
infe
rènc
ies.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Util
itzar
dife
rent
s es
trat
ègie
s pe
r a
la c
ompr
ensi
ó de
text
os in
form
atiu
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Tra
ctam
ent d
e la
info
rmac
ió i
com
petè
ncia
dig
ital.
Apr
ecia
r l’e
ngin
y de
ls e
nigm
es i
les
ende
vina
lles
i apr
endr
e a
gaud
ir-n
e.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar e
l dic
cion
ari.
Mem
oritz
ar l’
ordr
e al
fabè
tic.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Con
èixe
r i v
alor
ar la
riq
uesa
exp
ress
iva
d’ex
pres
sion
s i f
rase
s fe
tes.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Com
plet
ar fr
ases
a p
artir
d’e
xpre
ssio
ns d
onad
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Rec
onèi
xer
les
hore
s i a
pren
dre
a es
criu
re-l
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. S
ocia
l i c
iuta
dana
.
Mem
oritz
ar l’
escr
iptu
ra c
orre
cta
dels
mes
os d
e l’a
ny.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. S
ocia
l i c
iuta
dana
.
Refl
exio
nar
sobr
e la
form
ació
del
s no
mbr
es c
ardi
nals
i or
dina
ls. M
emor
itzar
l’e
scri
ptur
a de
ls m
és u
sual
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Ana
litza
r la
form
ació
d’a
lgun
es p
arau
les
com
post
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Valo
rar
l’ús
dels
sig
nes
de p
untu
ació
en
la c
ompo
sici
ó de
text
os. U
tilitz
ar e
l pu
nt i
segu
it ad
equa
dam
ent i
el c
onse
güen
t ús
de le
s m
ajús
cule
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Programació
19
Unitat 2. El dotzeC
ON
tIN
gU
ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAt
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: con
te p
opul
ar, t
ext i
nfor
mat
iu, c
arte
ll, e
ndev
inal
les.
• R
espo
stes
a p
regu
ntes
a p
artir
del
text
que
com
port
en l’
elab
orac
ió d
’infe
rènc
ies.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió e
n co
nver
ses,
en
petit
gru
p i e
n gr
an g
rup,
sob
re e
ls s
igne
s de
l zod
íac,
sob
re e
l pro
cés
d’es
crip
tura
i so
bre
les
ende
vina
lles.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Es
colt
a de
man
era
refle
xiva
i in
terè
s i r
espe
cte
per
les
inte
rven
cion
s de
ls a
ltre
s.
Escr
iure
• A
plic
ació
d’u
n pr
océs
refl
exiu
en
l’esc
ript
ura
d’un
text
nar
ratiu
.
• C
ompl
eció
de
fras
es a
par
tir d
’exp
ress
ions
don
ades
.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• C
onsu
lta
al d
icci
onar
i.
• A
nàlis
i de
para
ules
com
post
es.
• Es
crip
tura
de
les
hore
s.
• N
ombr
es c
ardi
nals
i or
dina
ls.
• El
s si
gnes
de
punt
uaci
ó: ú
s de
l pun
t i s
egui
t.
• O
rtog
rafia
: mem
oritz
ació
de
l’esc
ript
ura
dels
mes
os d
e l’a
ny.
DIm
ENsI
Ó.L
ItEr
Àr
IA
• C
ompr
ensi
ó d’
un c
onte
pop
ular
, un
enig
ma
i end
evin
alle
s.
• In
terp
reta
ció
plàs
tica
del t
ext d
’una
end
evin
alla
.
• C
onei
xem
ent i
val
orac
ió d
’exp
ress
ions
i fr
ases
fete
s.
• R
econ
eixe
men
t d’u
n fr
agm
ent d
e co
nte
popu
lar.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
tEr
CU
LtU
rA
L
• C
onve
rsa
sobr
e el
s m
esos
i le
s es
taci
ons
de l’
any.
• C
ompr
ensi
ó de
text
os in
form
atiu
s re
laci
onat
s am
b el
con
eixe
men
t del
med
i nat
ural
.
• C
onei
xem
ent i
util
itzac
ió d
e l’e
scri
ptur
a de
ls n
ombr
es o
rdin
als
i car
dina
ls.
• R
econ
eixe
men
t i e
scri
ptur
a de
les
hore
s.
20
Unitat 2. El dotze
Orientacions didàctiques i solucionari1. Solució possible:
Perquè és com si fossin germans i el gener sigui el més petit.
2. Estan desperts aquests dos mesos perquè és hivern. Segurament la història passa al desembre, a punt d’entrar al gener.
3. a) Dona que es casa amb un home que ja té un o més fills amb relació a aquests fills. b) A molts contes.c) La Blancaneu, Hansel i Gretel, La Ventafocs.
4. amablement / amistosament / afectuosament / amb ganes d’ajudar
5. Solució possible:a) Avorrida i petitab) Menjar en grans quantitats i el que ve de gustc) Detalladament i amb concreciód) Detalladament i amb concreció
6. Solució oberta
7. Solució oberta
8. Memorització
9. Fillastre: Fill o filla que només ho és d’un dels membres del matrimoni, amb relació a l’altre membre.Curull:.Ple fins a dalt, ple a vessar.
10. Camina que caminaràs Va caminar durant molta estona.Una veueta prima, prima Una veueta poca cosa, molt fluixa.Un homenet petit, petit Un homenet remenut. Un camp ple, ple, de maduixes Un camp farcit de maduixes.
11. Per remarcar la característica o la qualitat.
12. Solució oberta
13. a) De La Ventafocs.b) Ventafocs.c) Perquè és el nom de la noia i els noms propis s’escriuen en majúscula.
14. Al punt de les dotze / Les dotze en punt.
15. migdia: mig + diaparacaigudes: para + caigudesrentavaixelles: renta + vaixellesportaavions: porta + avions
21
Unitat 2. El dotze
16. a) les dotze en puntb) tres quarts de dotze c) dos quarts de dotzed) un quart de dotze
17. a) Tres quarts de vuitb) Dos quarts de deuc) Un quart de sis
18. Solució oberta
19. a) Zona de l’esfera celeste que comprèn les òrbites de la Lluna i dels planetes princi-
pals i que està dividida en dotze parts iguals anomenades “signes del zodíac”: àries, taure, bessons, càncer, lleó, verge, balança, escorpió, sagitari, capricorn, aquari i peixos.
b) A diaris, revistes...c) La balança.d) Solució obertae) Solució obertaf) Solució possible:
No, en general ara la gent no és tan supersticiosa i té més coneixements científics.
20. a) Una dotzena és un conjunt de dotze coses de la mateixa mena.b) Els ous, els coberts, els plats, els mocadors...
21. masculí: dotzè, tretzè, catorzè, vintè, seixantè, centèfemení: dotzena, tretzena, catorzena, vintena, centena
22. un:.primer-primerados: segon-segonatres: tercer-terceraquatre:.quart-quarta
23. a) Trobaràs el diccionari al (2) segon prestatge.b) Vaig pujar al (13) tretzè pis amb ascensor.c) Va ser la (4) quarta noia a arribar a la meta.
24. La fada padrina va tocar els vestits bruts i cendrosos de la Ventafocs, i de cop i volta aquells parracs es van transformar en un preciós vestit de seda.Aleshores va dir a la noia:—Ara ja te’n pots anar al ball. Però amb una condició: hauràs de tornar a casa al punt de les dotze. Si no ho fas així, es trencarà l’encantament i tornaràs a ser la Ventafocs de sempre.
22
Unitat 2. El dotze
25. a) Solució obertab) Solució oberta.c) Solució obertad) punt, dos punts, coma, guionet
26. a) Em vaig llevar d’hora. Vaig agafar el tren per anar-me’n d’excursió.b) En Miquel toca el violí. De gran vol ser violinista.c) Tinc una gossa molt joveneta. Li agrada rosegar tot el que troba.
27. Lectura
28. Als dotze mesos de l’any.
29. Gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre.
30. Als set dies de la setmana.Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge.
31. Solució oberta
Què he après?1. Un quart de dotze.
Tres quarts de dotze.Dos quarts de dotze.
2. És mitjanit.
3. dos: segon-segonatres: tercer-terceraquatre: quart-quarta
4. Quan la Ventafocs va arribar al palau, tothom es va girar per veure aquella noia tan boni-ca, que semblava una princesa. El príncep en va quedar tan meravellat, que li va demanar tots els balls. Però, tot d’una, el rellotge del campanar va començar a tocar les dotze, i la Ventafocs se’n va anar corrents.
unitat 3la pilota
24
Unitat 3. La pilotag
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
Estr
E./.
A
CM
1 (3
r)
Àr
EAtÍ
tOL.
I.JU
stIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIt
At
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.3
..La.
pilo
ta
OB
JEC
tIU
s.D
’AP
rEN
ENtA
tgE
CO
mP
EtÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Inic
iar-
se a
la p
artic
ipac
ió e
n de
bats
sob
re e
ls e
spor
ts. E
xpre
ssar
i ar
gum
enta
r le
s pr
òpie
s op
inio
ns i
idee
s, e
scol
tar
les
argu
men
taci
ons
dels
al
tres
i co
ntra
argu
men
tar
si é
s co
nsid
era
nece
ssar
i.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
. So
cial
i ci
utad
ana.
Apr
endr
e a
apre
ndre
.
Util
itzar
dife
rent
s es
trat
ègie
s de
lect
ura
per
trob
ar in
form
acio
ns p
reci
ses
en
un te
xt in
form
atiu
sob
re e
spor
ts.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i co
mpe
tènc
ia d
igita
l.
Pre
ndre
con
sciè
ncia
de
la p
resè
ncia
de
dife
rent
s lle
ngüe
s en
l’en
torn
i en
els
m
itjan
s de
com
unic
ació
. Com
para
r el
s no
ms
d’es
port
s en
cat
alà,
cas
tellà
i an
glès
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Apr
oxim
ar-s
e al
con
eixe
men
t del
llen
guat
ge d
el c
òmic
: baf
arad
es,
onom
atop
eies
i si
gnes
grà
fics.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Ana
litza
r l’ú
s de
la p
erso
nific
ació
en
el ll
engu
atge
poè
tic i
gaud
ir-n
e.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Tran
sfor
mar
un
còm
ic e
n un
text
nar
ratiu
con
venc
iona
l a p
artir
d’u
n m
odel
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Util
itzar
la im
agin
ació
i el
s re
fere
nts
cult
ural
s pe
r ac
abar
una
his
tòri
a co
men
çada
d’u
n cò
mic
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Con
èixe
r i v
alor
ar la
riq
uesa
exp
ress
iva
d’ex
pres
sion
s i f
rase
s fe
tes
al v
olta
nt
de la
par
aula
pilo
ta.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Ana
litza
r el
func
iona
men
t de
la ll
engu
a en
la d
eter
min
ació
del
gèn
ere
mas
culí
i fem
ení.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Rec
onèi
xer
para
ules
de
la m
atei
xa fa
míli
a.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Sist
emat
itzar
l’or
togr
afia
de la
llet
ra c
i el
díg
raf q
u en
la m
orfo
logi
a no
min
al i
verb
al.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Programació
25
Unitat 3. La pilotaC
ON
tIN
gU
ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAt
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: inf
orm
atiu
, poè
tic i
còm
ic.
• In
terp
reta
ció
gràfi
ca d
e la
lect
ura
d’un
text
info
rmat
iu.
• A
prox
imac
ió a
l lle
ngua
tge
del c
òmic
: baf
arad
es, o
nom
atop
eies
i si
gnes
grà
fics.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• In
icia
ció
al d
ebat
.
• A
rgum
enta
ció
de le
s id
ees.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Es
colt
a at
enta
del
s ar
gum
ents
con
tingu
ts e
n le
s id
ees
dels
alt
res.
• In
icia
ció
a la
con
traa
rgum
enta
ció
per
col·l
abor
ar e
n el
deb
at.
Escr
iure
• R
espo
sta
a pr
egun
tes
de c
ompr
ensi
ó so
bre
un te
xt in
form
atiu
.
• Tr
ansf
orm
ació
de
la n
arra
ció
d’un
còm
ic e
n un
text
nar
ratiu
con
venc
iona
l.
• In
venc
ió d
el fi
nal d
e la
his
tòri
a d’
un c
òmic
.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• C
ompa
raci
ó de
nom
s d’
espo
rts
en d
ifere
nts
lleng
ües:
cat
alà,
cas
tellà
i an
glès
.
• M
ascu
lí i f
emen
í: el
sufi
x –i
sta.
• O
rtog
rafia
de
–ca
–co
–cu,
–qu
e –q
ui, e
n la
mor
folo
gia
nom
inal
i ve
rbal
.
• Lè
xic:
con
trar
is i
fras
es fe
tes.
DIm
ENsI
Ó.L
ItEr
Àr
IA
• In
terp
reta
ció
i gau
dim
ent d
’un
poem
a de
Mar
ia D
alm
urad
a.
• D
esco
bert
a de
l’ús
de
la p
erso
nific
ació
en
el ll
engu
atge
poè
tic.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
tEr
CU
LtU
rA
L
• C
onve
rsa
sobr
e la
prà
ctic
a de
l’es
port
i so
bre
l’edu
caci
ó pe
r la
sal
ut.
• Ed
ucac
ió e
n va
lors
com
la in
tegr
ació
, la
solid
arita
t i e
l joc
en
equi
p.
• Ú
s de
con
cept
es m
atem
àtic
s co
m a
ra p
es, l
ongi
tud
i for
ma
(cir
cum
ferè
ncia
i ova
lat)
.
• O
rden
ar d
ifere
nts
pilo
tes
sego
ns la
mid
a.
• R
efer
ènci
es g
eogr
àfiqu
es i
hist
òriq
ues
rela
cion
ades
am
b l’o
rige
n de
ls e
spor
ts.
26
Unitat 3. La pilota
Orientacions didàctiques i solucionari1.
a) A la Gran Bretanya.b) Bàsquet, futbol, voleibol, handbol, waterpolo, rugbi.c) Futbol.d) Voleibol, tennis de taula i tennis.
2. Beisbol, golf, pàdel.
3. es.juga
es.necessita individualment en.equip
cistella bàsquet
porteria futbol, handbol, waterpolo, rugbi
xarxa tennis, tennis de taula, pàdel, voleibol
4. Futbol.i.handbol:DiferènciesA futbol s’hi juga amb el peu i a handbol amb la mà.A futbol hi juguen 11 jugadors i a handbol 7.A futbol pots fer 3 canvis i a handbol tots els que vulguis.A futbol es fan pocs gols per partit i a handbol molts.SemblancesSón esports d’equip.Són esports olímpics.Guanya qui marca més gols (objectiu).Tots dos tenen porter i porteria.
tennis.i.tennis.de.taula:DiferènciesLa mida del camp, de la pilota i de la raqueta o taula.A tennis s’hi juga a terra i a tennis de taula en una taula.SemblancesSón esports d’implement (els esports d’implement són aquells en els que s’utilitza un material com la raqueta, l’espasa...).Són esports olímpics.Són jocs d’oposició amb una xarxa a superar.La pilota només pot donar un bot abans de ser retornada o colpejada.Només poden jugar un o dos jugadors en un camp diferenciat (no compartit).
27
Unitat 3. La pilota
5. Català: voleibol, handbol, bàsquet, futbol, waterpolo, tennis, tennis de taula, rugbiCastellà: voleibol, balonmano, baloncesto, fútbol, waterpolo, tenis, tenis de mesa, rugby
6. a) Ball.b) Pilota.c) Bol.d) Voleibol, handbol, futbol, waterpolo, tennis, rugbi.e) Balonmano, baloncesto.f) Balonmano, baloncesto.
7. Es tracta d’enriquir les possibilitats d’expressió oral parlant dels esports, ja siguin individuals o col·lectius. És interessant que cadascú pugui dir la seva opinió de forma argumentada.
Solució oberta
8. a) Esport per a persones amb alguna dificultat física.b) Bàsquet, tennis, esgrima i rugbi amb cadira de rodes, curling, tir paralímpic...c) De goma amb un picarol a dintre.d) Perquè es pugui sentir el picarol de la pilota.e) No. Perquè ells tenen més desenvolupats la resta de sentits.f) Un equip femení està format només per noies. El masculí, només per nois. El mixt,
per nois i noies.
9. Pràctica de recollir informació sobre golbol. Omplir la fitxa ajuda a discriminar la informació més important i ia respondre preguntes concretes.
Solució oberta
10. a) La Júlia es tirava de cap a l’aigua des de dalt d’unes roques.b) De totes les coques.de Sant Joan, la que més m’agrada és la de pinyons.c) En Joan es va fer tot de taques.al jersei amb la xocolata desfeta.d) El prat era ple de vaques.que pasturaven.e) Les xemeneies de les fàbriques.treien molt de fum.
11. relliscar / rellisquem / relliscava / rellisquentacar / taquem / tacava / taquenpicar / piquem / picava / piquentocar / toquem / tocava / toquenrascar / rasquem / rascava / rasquen
12. a) 6b) 4c) 3d) 2e) 7f) 1g) 5
28
Unitat 3. La pilota
13. La pilota.
14. b)
15. Bimba..
16. a) 1b) 3c) 2
17. onomatopeies:.Auuu!, Ahà!signes.gràfics:.? ; ! ...
18. Solució possible:En Quico i en Flupi estan cansats que el veí els xuti la seva pilota. Un dia, en Quico té una idea i demana a en Flupi que li porti les pintures de sota l’escala. Amb les pintures es posen a pintar una pedra.En Quico li pregunta a en Flupi si els ha quedat bé la pilota. En Flupi no entén res, no creu que puguin jugar amb aquella pilota.Llavors arriba el veí, que pensa:—Aquest cop l’enviaré a dalt dels terrats...I quan el veí xuta amb força la pilota comença a cridar de dolor. Els dos nens se’l miren i riuen.
19. Solució possible:Maria, et passo la pilota!Tira, tira Oriol, ja veuràs com l’agafo.Claaaaix!!!
20. Solució possible:Quan la Maria i l’Oriol van veure que havien trencat el vidre es van espantar. Però encara no havia d’arribar el pitjor. En aquella casa hi vivia un veí molt mal carat! De cop i volta van sentir les passes del veí i els nens van fugir corrents.
21. esportiu / esportista / esportjugador / jugadora / jugar / joc / joguina / enjogassatcistell / cistella / encistellar
22. La pilota de la carn d’olla.
23. una jugadorauna nedadorauna patinadorauna corredorauna ciclistauna futbolistauna esportistauna excursionista
29
Unitat 3. La pilota
Què he après?1. Català: handbol, futbol, bàsquet.
Castellà: balonmano, fútbol, baloncesto.
2. una patinadora / una entrenadora / una tennista / una trapezista.
3. Mmm, quin pastís més bo que ha fet el pare. Quan no em vegin el tastaré.Carai! Quina sorpresa! No us esperava.La Maria m’ha dit que t’ho digui.
4. La Maria i l’Oriol estaven jugant a pilota al carrer. L’Oriol li passa la pilota a la seva ger-mana i aquesta li assegura que l’agafarà. Però la pilota li rellisca i surt disparada cap al vidre de la finestra. El vidre queda completament esmicolat. Aquella era la casa d’un veí molt malcarat. Els nens tenen por i quan senten les passes del veí fugen corrents.
30
Unitat 1
unitat 4les sabates
31
Unitat 4. Les sabatesg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
Estr
E./.
A
CM
1 (3
r)
Àr
EAtÍ
tOL.
I.JU
stIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIt
At
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.4
..Les
.sab
ates
OB
JEC
tIU
s.D
’AP
rEN
ENtA
tgE
CO
mP
EtÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Par
ticip
ar e
n co
nver
ses
de fo
rma
cohe
rent
i es
colt
ar i
valo
rar
les
apor
taci
ons
dels
alt
res.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
pren
dre
a ap
rend
re.
Lleg
ir i
com
pren
dre
un te
xt n
arra
tiu.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Man
ifest
ar le
s pr
òpie
s vi
vènc
ies
en r
elac
ió a
la le
ctur
a de
con
tes.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Par
ticip
ar e
n la
des
crip
ció
de p
erso
natg
es a
trav
és d
el jo
c de
l ret
rat.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Des
criu
re s
abat
es im
agin
àrie
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Aut
onom
ia i
inic
iativ
a pe
rson
al.
Pra
ctic
ar la
lect
ura
en v
eu a
lta
de fr
agm
ents
de
cont
es p
opul
ars.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Inic
iar-
se e
n l’ú
s de
les
defin
icio
ns d
el d
icci
onar
i i c
onèi
xer
l’ús
d’al
gune
s pa
raul
es a
breu
jade
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Rec
onèi
xer
el v
erb
en te
mps
pre
sent
i pa
ssat
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r lè
xic
espe
cífic
rel
acio
nat a
mb
el c
alça
t.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar le
s no
rmes
ort
ogrà
fique
s qu
e re
geix
en l’
ús d
e le
s lle
tres
ss,
s, z
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i u
sar
el g
uion
et e
n l’e
scri
ptur
a de
nom
bres
, ent
re le
s de
sene
s i l
es
unita
ts.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Programació
32
Unitat 4. Les sabatesC
ON
tIN
gU
ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAt
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: nar
ratiu
, exp
licat
iu i
defin
icio
ns d
e di
ccio
nari
.
• R
espo
sta
a pr
egun
tes
de c
ompr
ensi
ó i r
epre
sent
ació
grà
fica
sobr
e un
a de
scri
pció
.
• Le
ctur
a en
veu
alt
a de
frag
men
ts d
e co
ntes
pop
ular
s.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• C
onve
rsa
a pa
rtir
de
la fo
togr
afia
d’un
a ca
sa q
ue té
form
a de
sab
ata
(Hai
nes
Shoe
Hou
se).
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Es
colt
a at
enta
de
les
apor
taci
ons
dels
alt
res
per
pode
r pa
rtic
ipar
am
b co
herè
ncia
a la
con
vers
a.
Escr
iure
• Te
xt d
escr
iptiu
: joc
del
ret
rat.
• C
erca
i cò
pia
de d
efini
cion
s de
l dic
cion
ari.
• N
om i
desc
ripc
ió d
e sa
bate
s im
agin
àrie
s.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Ú
s d’
algu
nes
para
ules
abr
euja
des
dels
dic
cion
aris
.
• Lè
xic
rela
cion
at a
mb
el c
alça
t i a
mb
les
tecn
olog
ies
de la
info
rmac
ió i
la c
omun
icac
ió (T
IC).
• El
ver
b en
tem
ps p
rese
nt i
perf
et p
erifr
àstic
.
• Fo
nètic
a i o
rtog
rafia
: ess
a so
rda,
llet
res
(ss
i s) i
ess
a so
nora
(lle
tres
s i
z).
DIm
ENsI
Ó.L
ItEr
Àr
IA
• In
terp
reta
ció
i gau
di d
’un
cont
e d’
auto
r.
• Id
entifi
caci
ó am
b al
gun
pers
onat
ge d
e la
nar
raci
ó.
• R
econ
eixe
men
t de
cont
es p
opul
ars
a pa
rtir
de
la le
ctur
a de
frag
men
ts.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
tEr
CU
LtU
rA
L
• C
onve
rsa
sobr
e di
fere
nts
clas
ses
de c
alça
t.
• Es
crip
tura
de
nom
bres
am
b pa
raul
es i
xifr
es.
• Vo
cabu
lari
rel
acio
nat a
mb
les
TIC
.
• A
prec
iaci
ó de
la fo
rma
i del
vol
um d
’una
cas
a es
paci
al.
33
Unitat 4. Les sabates
Orientacions didàctiques i solucionari1. Tots dos tenen un peu més gran que l’altre.
2. Jokel: força prim, baix, gens dèbil, ulls blau clar, cabells vermells, amb pigues, dues dents tortes, peu esquerre número 30, peu dret número 29, coixejava.Jula: prima, petita, cabells vermells, ulls blau clar, amb pigues i piguetes. Coixejava, peu esquerre d’un número més petit que el dret.
3. En el color dels ulls, són prims, tenen pigues, coixegen. L’únic que els diferencia és que la Jula té el peu esquerre més petit i en Jokel el té més gran.
4. Jokel: 9Jula: 9
5. Solució.oberta
6. Solució obertaEs tracta d’enriquir el repertori de qualificatius a l’hora de descriure una persona.
7. vamba.-.vambes: sabatilla de sola de goma per a practicar esport.xancleta.-.xancletes: calçat sense taló que es porta a l’estiu per anar a la platja, a la pis-cina, per estar per casa, etc.
8. m- masculíf- femení
9. masculí: calçat / esclops femení:.sabata / bota / sandàlia / sabatilla / espardenya
10. a) Quan arribo a casa, el primer que faig és treure’m les sabates.i posar-me les sabatilles.b) A l’hivern és millor portar botes.que sabates.perquè protegeixen més bé del fred.c) A l’estiu és millor portar sandàlies.que sabates.perquè s’hi va més fresc.
11. Solució obertaEs pot resoldre de dues maneres: a) pensant i escrivint els diferents tipus de calçat i després dibuixar-los, b) retallant el calçat que es pot trobar en algun full de publicitat i classificar-lo segons els diferents tipus.
12. La VentafocsEn Polzet
13. Solució possible:El gat amb botes / El gall de les botes grogues / El sabater i els follets.
14. a) La Ventafocs se’n.va.anar.cap al ball.b) La Ventafocs va.sentir.només les últimes campanades.c) Es va.posar.a córrer tan de pressa que li va.caure.una sabata.d) El príncep va.recollir la sabata.
34
Unitat 4. Les sabates
15. Va jurar, es va buscar, feien, buscava, trobava, es va asseure, estaven, havia begut, esta-va, es va quedar, va sortir, va treure, se les va calçar, eren, se li van fer.
16. present: La Maria llegeix un conte. / En Joan compra caramels. / La Carmina acompanya el seu germà a l’escola. / La Yasmina fa els deures. / En Lluís xiula molt fort.passat: Ahir, la Maria va.llegir un conte. / En Joan va.comprar caramels. La Carmina va.acompanyar el seu germà a l’escola. / La Yasmina va.fer.els deures. / En Lluís va.xiular molt fort.
17. s al davant: seva, ser, sempre, sostre, sense, sol, set, sortit, sabata, sabateria, sortir, senyal, sóc, saltar, sola, saben, si.s.entre vocals: casa, nombrosos, posar, reposat.dígraf ss:.classe, pressa, passaven, passat, anessin, pessigava, passar, asseure’s, arros-segava, fossin.
18. a) Sí.b) No.c) No.
19.
m R C A r r O s s A U
T U M E M T Q E S P t
P O s A I G E U N S A
R B E s s O N s B A s
U B E t O s s U t E s
E S L D T L P H U L A
• mussol, bessons, carrossa, tossut, tassa
20. a) Al peu dret, el número 29.b) Al peu esquerre, el número 30.
21. a) vint-i-un / vint-i-dos / vint-i-tres / vint-i-quatre / vint-i-cinc / vint-i-sis / vint-i-set /
vint-i-vuit / vint-i-nou.b) trenta-un / trenta-dos / trenta-tres / trenta-quatre / trenta-cinc / trenta-sis / trenta-
set / trenta-vuit / trenta-nou.
35
Unitat 4. Les sabates
22. a) Solució obertab) Vint-i-quatre.c) Vint-i-vuit.
23. Solució possible:a) Unes sabates amb ales.b) Unes sabates que botin.c) Unes amb un ventilador a dins.
24. Solució oberta
25. a) Per Sant Jordi regalem llibres i roses.b) Era una casa.molt gran; tenia cinc habitacions i dos banys.c) El meu pare sempre porta les camises.de màniga llarga.d) El príncep i la Ventafocs es van casar.
26. a) Vaig anar al zoo a veure els orangutans i els lleons.b) Els pintors fan servir pinzells de mides diferents.c) Si no fos pel colze no podríem doblegar el braç.d) La zebra.sembla un cavall, però té ratlles dibuixades a la pell.
27. a) De bota.b) Solució obertac) Solució obertad) Solució possible: vaixell, capsa, moble de calaixos...e) Solució oberta
Es tracta d’enriquir l’expressió oral parlant de la fotografia d’una casa molt especial. És inte-ressant que cadascú pugui dir la seva opinió de forma argumentada.
Què he après?1. Solució oberta
2. Solució possible:Les sabates són per anar pel carrer i les sabatilles per estar per casa.
3. En Joan es.va.llevar.d’hora.El gat va.empaitar.la pilota.Ahir va.ploure.fort.
4. vint-i-cinc / vint-i-vuit / quaranta-tres / vuitanta-vuit.
5. carrossa / pinzell / tisores.
unitat 5 els fars
37
Unitat 5. Els farsg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
Estr
E./.
A
CM
1 (3
r)
Àr
EAtÍ
tOL.
I.JU
stIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIt
At
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.5
..Els
.fars
OB
JEC
tIU
s.D
’AP
rEN
ENtA
tgE
CO
mP
EtÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Expr
essa
r le
s pr
òpie
s op
inio
ns e
n le
s co
nver
ses
col·l
ectiv
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Lleg
ir i
inte
rpre
tar
un p
oem
a de
M. D
escl
ot.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Iden
tifica
r la
rim
a de
ls v
erso
s d’
un p
oem
a.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Mem
oritz
ar i
reci
tar
un p
oem
a i m
ostr
ar s
ensi
bilit
at p
er la
poe
sia.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Dis
tingi
r el
sen
tit r
eal i
el s
entit
figu
rat e
n l’ú
s d’
algu
nes
para
ules
i ex
pres
sion
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Inic
iar-
se e
n la
tècn
ica
del r
esum
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar e
ls s
ufixo
s de
der
ivac
ió: -
er, -
era.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Fam
iliar
itzar
-se
amb
la c
onsu
lta
al d
icci
onar
i.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Util
itzar
l’in
terr
ogan
t i e
l sig
ne d
’adm
irac
ió c
om a
sig
nes
de p
untu
ació
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Iden
tifica
r la
síl·
laba
tòni
ca i
la s
íl·la
ba à
tona
de
les
para
ules
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Rec
onèi
xer
la v
ocal
neu
tra.
C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Programació
38
Unitat 5. Els farsC
ON
tIN
gU
ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAt
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: tex
t inf
orm
atiu
i po
ema.
• Ú
s d’
estr
atèg
ies
lect
ores
per
ext
reur
e la
info
rmac
ió r
elle
vant
d’u
n te
xt.
• In
ici d
e ce
rque
s d’
info
rmac
ió a
inte
rnet
.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió a
ctiv
a en
la c
onve
rsa
sobr
e el
s fa
rs e
n co
l·lab
orac
ió a
mb
el g
rup
i am
b el
mes
tre.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Id
entifi
caci
ó i c
ompr
ensi
ó de
dife
rent
s m
issa
tges
ora
ls d
e di
fere
nts
cana
ls d
e co
mun
icac
ió.
Escr
iure
• Ex
pres
sió
de le
s id
ees
cont
ingu
des
en u
n te
xt.
• In
icia
ció
al r
esum
.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic,
sen
tit fi
gura
t i c
onsu
lta
al d
icci
onar
i.
• La
der
ivac
ió: s
ufixo
s –e
r, –
era.
• El
s si
gnes
de
punt
uaci
ó: l’
inte
rrog
ant i
l’ad
mir
ació
.
• Fo
nètic
a i o
rtog
rafia
: rec
onei
xem
ent d
e le
s sí
l·lab
es d
’un
mot
; síl·
laba
tòni
ca i
síl·l
aba
àton
a.
• La
voc
al n
eutr
a.
• A
utod
icta
t d’u
n po
ema
mem
oritz
at.
DIm
ENsI
Ó.L
ItEr
Àr
IA
• In
terp
reta
ció
i gau
di d
’un
poem
a de
Miq
uel D
escl
ot.
• D
esco
brim
ent d
e la
rim
a de
ls v
erso
s.
• C
onei
xem
ent i
val
orac
ió d
’alg
uns
sent
its fi
gura
ts.
• M
emor
itzac
ió i
reci
taci
ó d’
un p
oem
a am
b l’e
nton
ació
i el
ritm
e ad
equa
ts.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
tEr
CU
LtU
rA
L
• C
onve
rsa
sobr
e el
s fa
rs i
la s
ituac
ió g
eogr
àfica
de
les
cost
es.
• C
ompr
ensi
ó de
text
os in
form
atiu
s re
laci
onat
s am
b el
con
eixe
men
t del
med
i nat
ural
i so
cial
.
• C
onei
xem
ent i
con
sult
a de
map
es.
39
Unitat 5. Els fars
Orientacions didàctiques i solucionari1. Solució possible:
a) Serveixen per guiar els vaixells i els navegants indicant que estan a prop de la costa o d’una zona rocosa.
b) Estan situats en punts estratègics de la costa, especialment difícils per a la navegació. Als caps geogràfics.
c) Ara són automàtics.
2. a) Avui dia encara es construeixen fars. Fb) Els GPS poden orientar els vaixells..Vc) Tots els fars fan la llum de la mateixa manera. Fd) La vida del faroner era molt dura. V
3. Bicicleta.
4. I què és, un far?I com ho fan?Com es produeixen, els raigs lluminosos dels fars?Qui fa funcionar els fars? Són imprescindibles, encara, els fars?Quina responsabilitat més gran!
5. —Fa calor, avui!—I tant, quina calor!—Per què no anem a banyar-nos?—Bona idea! Vols que anem a buscar l’Ester?—Vols dir que voldrà venir? Apa! Anem-hi!
6. Solució oberta
7. Solució possible:a) No, no és possible.b) Com que el far té sentit bàsicament quan és ben fosc, es relaciona més amb la lluna
que amb el sol.
8. Du barba llarga fins als peus.Fa tres mil anys que vetlla el fari ja ha viscut set-cents naufragis.
9. Solució oberta
10. creus - peuslluna - engrunafar - marnaufragis - presagis
11. Memorització i escriptura
40
Unitat 5. Els fars
12. a) Del far del Llobregat.b) Del far del Llobregat.c) Del far del Cap de Creus.d) Del far de Sant Sebastià.e) Del far de Sant Sebastià.
13. Solució possible:
senyals.acústics senyals.lluminosos tots.dos
bombers telèfons
farllums dels cotxes, de les bicicletes, de les motos
bomberssemàfors
14. port: conjunt d’instal·lacions a la vora del mar que serveixen per a embarcar o desem-barcar persones i mercaderies dels vaixells.boira: núvol baix que no deixa veure bé les coses.faroner:.persona encarregada d’un far.tempesta:.pluja molt forta, amb molt vent, llamps i trons.costa: tros de terra que està en contacte amb el mar.
15. a) Part de dalt de tot del cos de la persona i de molts animals on hi ha la boca, el nas,
els ulls i les orelles.b) Tros de terra que es fica dins del mar.c) Paraula que vol dir “algun” en frases interrogatives i condicionals o bé el contrari de
“algun” en frases negatives.
16. El faroner és la persona que viu en un far i el fa funcionar.El miner és la persona que treballa en una mina.El fuster és la persona que treballa la fusta.La fornera és la persona que s’encarrega de fer i vendre el pa.
17. La persona que té una botiga és un.botiguer.o.botiguera.La persona que reparteix les cartes és un.carter.o.cartera.La persona que cuida els jardins és un.jardiner.o.jardinera.La persona que cuina els menjars és un.cuiner.o.cuinera.La persona que fa i ven joies és un.joier.o.joiera.La persona que defensa la porteria de futbol és.un.porter.o.portera.
18. taronger / llimoner / cirerer / ametller / pomer / prunera / perera / avellaner
19. Solució oberta
41
Unitat 5. Els fars
20. fa-ro-ner: tres síl·labes.bar-ba: dues síl·labes.mar: una síl·laba.nau-fra-gis: tres síl·labes.llu-na: dues síl·labes.far: una síl·laba.mi-ra-da: tres síl·labes.
21. S A V I O Z T L A B O
R U I G M B I O T A V
t O E A V A I x E L L
P r U D E r R Q I Y U
U H E L I C O P t E r
A S H N K A I A R O Z
• avió, helicòpter, tren, vaixell, barca
22. tempesta / costa / roca / temporal./ línia / senyal.
23. No.La tònica.
24. Solucions possibles:Amb.la.a.àtona: faroner, amb, lluna, als, menja, la, engruna, al, unaPrimera,.tònica.i.segona,.àtona: mirada, barbaAmb.la.a.tònica: cap, mai, mar, canta, mals, presagis
25. e.àtona: navegant, feinada, setantae.tònica.com.cel: fred, terra, gel, cele.tònica.com.vent: llenya, faroner, peix
26. vent - ventada / terra - terrat / nau - navegant / set - setanta / mar - marítim / feina - feinada
42
Unitat 5. Els fars
Què he après?1. Solució oberta
2. M’agrada molt aquest regal!Podràs venir d’excursió amb nosaltres?Mira que brut que vas!
3. Solució possible:Far del Llobregat / Far del Cap de Creus.
4. Solució possible:fornera, miner, sabater
5. El faroner del Cap de Creusencén el foc amb llum de lluna.
6. tem-po-ral./ ro-ques / mar./ tra-mun-ta-na / fa-ro-ner./ A-le-xan-dri-a
unitat 6 els dracs
44
Unitat 6. Els dracsg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
Estr
E./.
A
CM
1 (3
r)
Àr
EAtÍ
tOL.
I.JU
stIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIt
At
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.6
..Els
.dra
cs
OB
JEC
tIU
s.D
’AP
rEN
ENtA
tgE
CO
mP
EtÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Expl
icar
ora
lmen
t un
text
nar
ratiu
am
b pr
epar
ació
prè
via
i res
pect
ar le
s in
terv
enci
ons
dels
com
pany
s i c
ompa
nyes
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Aut
onom
ia i
inic
iativ
a pe
rson
al.
Soci
al i
ciut
adan
a.
Refl
exio
nar
en g
rup
sobr
e co
m m
illor
ar l’
expr
essi
ó or
al.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Util
itzar
est
ratè
gies
per
a la
com
pren
sió
de la
lect
ura
adeq
uade
s a
cada
tipus
de
text
: can
çó, t
ext n
arra
tiu i
text
info
rmat
iu.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Res
pond
re p
regu
ntes
de
com
pren
sió
desp
rés
de la
lect
ura
d’un
text
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Inic
iar-
se a
la r
ecer
ca d
’info
rmac
ió a
inte
rnet
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Tra
ctam
ent d
e la
info
rmac
ió i
com
petè
ncia
dig
ital.
Con
èixe
r lle
gend
es e
n le
s qu
als
hi s
urtin
dra
cs.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Con
èixe
r i v
alor
ar la
riq
uesa
exp
ress
iva
d’ex
pres
sion
s i f
rase
s fe
tes.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Con
èixe
r i u
tilitz
ar e
ls d
ígra
fs.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Util
itzar
les
com
es, c
om a
sig
nes
de p
untu
ació
, en
les
enum
erac
ions
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Rec
onèi
xer
la o
tòni
ca i
la o
àto
na.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Usa
r es
trat
ègie
s co
m p
arau
les
de la
mat
eixa
fam
ília,
per
a l’
escr
iptu
ra
corr
ecta
de
les
lletr
es o
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Programació
45
Unitat 6. Els dracsC
ON
tIN
gU
ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAt
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: can
çó a
com
pany
ada
de la
not
ació
mus
ical
, tex
t nar
ratiu
i te
xt in
form
atiu
.
• R
eflex
ió s
obre
l’es
truc
tura
nar
rativ
a de
les
llege
ndes
i va
lora
ció
de la
tran
sgre
ssió
.
• In
icia
ció
a la
con
sult
a d’
info
rmac
ió a
inte
rnet
.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• P
artic
ipac
ió e
n co
nver
ses
form
als
sobr
e la
ver
acita
t de
les
llege
ndes
i so
bre
les
cara
cter
ístiq
ues
dels
her
ois.
• Ex
plic
ació
als
com
pany
s de
la h
istò
ria
d’un
text
nar
ratiu
pre
para
t prè
viam
ent.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• A
udic
ió d
e lle
gend
es e
xplic
ades
pel
s co
mpa
nys.
• A
udic
ió d
e la
prò
pia
veu
enre
gist
rada
am
b l’o
bjec
tiu d
e m
illor
ar l’
expr
essi
ó or
al.
Escr
iure
• R
eesc
ript
ura
d’un
frag
men
t mem
oritz
at d
’una
can
çó.
• R
espo
sta
de p
regu
ntes
de
com
pren
sió
d’un
text
.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic
espe
cífic
i ex
pres
sion
s re
laci
onad
es a
mb
els
drag
ons
i els
dra
cs.
• C
onsu
lta
del d
icci
onar
i.
• El
s dí
graf
s: r
evis
ió i
enun
ciat
gra
mat
ical
.
• Si
gnes
de
punt
uaci
ó: la
com
a en
les
enum
erac
ions
.
• Fo
nètic
a: la
dis
tinci
ó en
tre
la o
tòni
ca i
la o
àto
na.
• Es
trat
ègie
s pe
r a
l’ort
ogra
fia d
e la
o à
tona
: les
par
aule
s de
la m
atei
xa fa
míli
a.
DIm
ENsI
Ó.L
ItEr
Àr
IA
• R
ecita
ció
i mem
oritz
ació
d’u
na c
ançó
, ten
int c
ura
de l’
ento
naci
ó i l
a pr
onun
ciac
ió.
• C
ompr
ensi
ó de
la tr
ansg
ress
ió li
terà
ria.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
tEr
CU
LtU
rA
L
• R
econ
eixe
men
t d’u
n si
stem
a de
cod
ifica
ció
dife
rent
de
l’esc
ript
ura:
la n
otac
ió m
usic
al.
• Fa
mili
aritz
ació
am
b la
cer
ca i
cons
ulta
per
inte
rnet
.
• C
ompr
ensi
ó de
text
os in
form
atiu
s re
laci
onat
s am
b el
con
eixe
men
t d’u
n an
imal
: el d
ragó
com
ú.
46
Unitat 6. Els dracs
Orientacions didàctiques i solucionari1.
a) El monstre de Banyoles es menjava els animals i les persones de la contrada.b) La llegenda de Sant Jordi.c) El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà, la, la, la, la, i barrets de capellà. Quan se’n puja una pujada ja s’atura a mig camí, dóna temps al maquinista d’anar a beure un got de vi, la, la, la, la, d’anar a beure un got de vi. Els vagons són de primera, mal cosits i apedaçats, ningú no viatja de tercera ni pagesos ni soldats, la, la, la, la, ni pagesos ni soldats. El tren pinxo de Banyoles és el més bonic que hi ha, fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà, la, la, la, la, i barrets de capellà.
2. Solució obertaDesprés de la realització de l’activitat es pot posar en comú i comentar col·lectivament el que ha escrit cadascú.
3. endrapar - menjar / estany - llac / història - llegenda / terrabastall - xivarri / famós - conegut
4. Els cavallers volien lluitar. / Arribar a un acord. / El monstre menjava molt i tot el que es posava al seu camí.
5. Solució obertaCal posar especial atenció en la recitació de la cançó. Després els alumnes ho faran segons les diferents indicacions.
6. Solució oberta
7. Solució oberta
8. Solució possible:La llegenda de Sant Jordi.Un drac, el habitants de Montblanc, una princesa, Sant Jordi i el rei.A Montblanc hi habita un drac que es menja tothom. Per tenir-lo satisfet els habitants de Montblanc decideixen sortejar cada dia la persona que el drac es menjarà. Arriba el dia que li toca a la filla del rei.Arriba un valent cavaller que defensa la princesa i mata el drac.
9. Solució oberta
47
Unitat 6. Els dracs
10. Solució oberta
11. La.mare.de.l’assassí.del.drac.. La.llegenda.de.sant.JordiFerotge i malcarat Ferotge i malcaratMeg Puttock Sant JordiAmb pastissos i paelles Amb una llançaDe manera ridícula De forma heroica
12. Solució possible:a) La filla.del.rei va matar el drac d’un.cop.de.pedra.b) La maria va matar el drac amb.un.verí.letal.c) En Joan va matar el drac amb.una.música.molt.i.molt.forta.d) Marc va matar el drac atropellant-lo.amb.un.camió.
13. Perquè comença amb majúscules.En anglès.
14. A la nit hi havia un dragó a la paret que estava caçant mosques, mosquits, papallones i tots els insectes que s’acostaven a la llum.a) A la Joana,.li agrada tota mena de fruita:.les pomes,.les peres,.les maduixes i els plàtans.b) Per fer una coca necessitem:.ous,.farina,.llevat,.sucre,.fruita i una mica de llet.c) L’Albert ha crescut tant, que li han hagut de comprar roba nova:. jerseis,.pantalons,.
una jaqueta,.sabates i mitjons!
15. Solució possible:a) La setmana passada vam anar al zoo i vam veure: lleons tigres, elefants, mones, gira-
fes i orangutans.b) A la floristeria, hi venen tot tipus de flors: clavells, roses, geranis, margarides.c) A la carta dels reis demano moltes joguines com ara nines, una cuineta, una pilota,
una capsa de colors i un puzle.16.
a) D’escates.b) Grisa, tot i que pot canviar de color.c) De nit.d) Insectívor.e) Perquè té uns dits que s’adhereixen.f) Perquè és on hi ha més insectes.
17. a) Els animals que viuen i cacen de dia són diürns.b) Els escaladors grimpen per les parets rocoses.c) Les serps també tenen el cos cobert d’escates.d) Hi ha animals, molt petits, que viuen en les esquerdes de les roques.e) No cal patir! Els dragons són inofensius per a les persones.
18. caiman, tortuga, llangardaix, iguana
19. o.àtona:.personatges, potser, podríem, considerar, cocodrils, dinosaures, comú, color, inofensiuo tònica..sona.com.sol:.doncs, poc, com, Jordi, però, noms, coso tònica..sona.com.gos:.dragons, molt, són, tot, no, milions, escatós, color, persones
48
Unitat 6. Els dracs
20. Estan formats per les mateixes lletres.La primera paraula és plana i la segona aguda. Tenen significats diferents.
21. roca - rocós / sol - assolellat / color - coloraines / monstre - monstruós / fosc - foscor / foc - foguera
22. a) A l’hivern el sol es pon molt d’hora i es fa fosc.molt aviat.b) La Marta, avui, s’ha posat un vestit de coloraines.c) Per Sant Joan, es fan unes fogueres.molt altes i es tiren molts petards.d) Era un dia molt assolellat, sense cap núvol.e) Al capdamunt de la roca, al costat del mar, hi havia una gavina.
23. jo ronco / nosaltres ronquem / roncarjo pujo / nosaltres pugem / pujarjo corro / nosaltres correm / córrerjo em mullo / nosaltres ens mullem / mullar-sejo sopo / nosaltres sopem / sopar
24. dibuix - dibuixarflor - floristeriafusta - fusteria dutxa - dutxar-semosca - mosquitportal - porta
25. ny:.Banyoles, anys, estanyll: orelles, terrabastall, cavallers, ell, aquellix: queixalsrr: terrabastall, arreuss: s’empassava
Què he après?1. Solució oberta
2. Solució possible:El monstre de Banyoles / La llegenda de Sant Jordi.
3. A la paret hi havia un dragó que estava caçant mosques,.mosquits,.papallones i tots els insectes que s’acostaven a la llum.
4. Solució possible:És un rèptil que s’alimenta d’insectes. És de color gris tot i que pot canviar de color. Està cobert d’escates i grimpa per les parets.
5. Solució possible:dragonera / mosquitera / pomera / foguera
unitat 7 la xocolata
50
Unitat 7. La xocolatag
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
Estr
E./.
A
CM
1 (3
r)
Àr
EAtÍ
tOL.
I.JU
stIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIt
At
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.7
..La.
xoco
lata
OB
JEC
tIU
s.D
’AP
rEN
ENtA
tgE
CO
mP
EtÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Expr
essa
r l’o
pini
ó pe
rson
al e
n un
a co
nver
sa.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Inve
ntar
el fi
nal d
’un
cont
e i c
ompa
rar-
lo a
mb
les
prop
oste
s de
ls a
ltre
s co
mpa
nys.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Fam
iliar
itzar
-se
amb
el fu
ncio
nam
ent d
e le
s pà
gine
s w
eb.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i co
mpe
tènc
ia d
igita
l.
Apl
icar
est
ratè
gies
de
com
pren
sió
de la
lect
ura
adeq
uade
s a
cada
tipu
s de
te
xt: e
xplic
atiu
, nar
ratiu
, ent
revi
sta,
inst
ruct
iu i
poèt
ic.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Gau
dir
de la
rec
itaci
ó de
poe
mes
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Art
ístic
a i c
ultu
ral.
Util
itzar
la s
inon
ímia
com
a r
ique
sa e
xpre
ssiv
a.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r el
func
iona
men
t de
la ll
engu
a pe
r a
la fo
rmac
ió d
els
dim
inut
ius.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Mem
oritz
ar l’
orto
grafi
a de
les
para
ules
: esm
orza
r, d
inar
, ber
enar
i so
par
i de
part
ícul
es: a
mb,
per
què,
per
què
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Rec
onèi
xer
els
acce
nts
agut
i gr
eu.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Obs
erva
r se
mbl
ance
s i d
iferè
ncie
s de
par
aule
s es
crite
s en
dife
rent
s lle
ngüe
s en
els
em
bolc
alls
de
les
xoco
late
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Mos
trar
act
ituds
pos
itive
s pe
r ap
rend
re ll
engü
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Programació
51
Unitat 7. La xocolataC
ON
tIN
gU
ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAt
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
tipus
de
text
os: e
xplic
atiu
, nar
ratiu
, ent
revi
sta,
inst
ruct
iu, p
oètic
.
• C
ompr
ensi
ó de
defi
nici
ons
del d
icci
onar
i.
• In
icia
ció
en e
l fun
cion
amen
t del
s llo
c w
eb p
er tr
obar
-hi i
nfor
mac
ions
det
erm
inad
es.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• Ex
pres
sió
de l’
opin
ió p
erso
nal a
par
tir d
’un
cont
e de
Gia
nni R
odar
i.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• In
venc
ió d
el fi
nal d
’un
cont
e, i
cont
rast
de
l’opi
nió
dels
alt
res
amb
la p
ròpi
a so
bre
els
dife
rent
s re
sult
ats.
Escr
iure
• R
espo
sta
a pr
egun
tes
de c
ompr
ensi
ó so
bre
el c
ontin
gut d
’un
text
.
• R
eesc
ript
ura
de l’
estr
ofa
d’un
poe
ma.
• In
venc
ió d
e ro
dolin
s.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Lè
xic.
• Si
noní
mia
.
• D
imin
utiu
s.
• O
rtog
rafia
: ús
i mem
oritz
ació
de
les
part
ícul
es a
mb,
per
què,
per
què
i de
les
para
ules
esm
orza
r, d
inar
, ber
enar
i so
par.
• Ti
pus
d’ac
cent
s: a
gut i
gre
u.
• U
tilitz
ació
del
dic
cion
ari.
DIm
ENsI
Ó.L
ItEr
Àr
IA
• G
audi
am
b la
lect
ura
de p
oem
es.
• R
ecita
ció
teni
nt c
ura
de l’
ento
naci
ó i l
a pr
onun
ciac
ió.
• A
prec
iaci
ó de
la r
ima
dels
ver
sos
per
form
ar r
odol
ins.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
tEr
CU
LtU
rA
L
• Fa
mili
aritz
ació
am
b el
func
iona
men
t de
les
pàgi
nes
web
.
• In
terp
reta
ció
de te
xtos
info
rmat
ius
rela
cion
ats
amb
l’alim
enta
ció
(em
bolc
alls
de
rajo
les
de x
ocol
ata)
i am
b le
s ci
ènci
es s
ocia
ls (m
apa
del m
ón).
• In
terè
s pe
r co
nèix
er u
na m
atei
xa p
arau
la e
n di
fere
nts
lleng
ües
i com
para
r-le
s pe
r ob
serv
ar s
embl
ance
s i d
iferè
ncie
s
52
Unitat 7. La xocolata
Orientacions didàctiques i solucionari1. xocolata Martí: 150 g / 30% de cacau / xocolata amb llet
2. Solució obertaa) En català i castellà.b) Cal buscar aquesta informació a l’embolcall de xocolata que ha portat cadascú.c) Perquè es distribueix en més d’un país.
3. Abril del 2018.
4. a) L’arbre del cacau creix en zones seques i desèrtiques. Falsb) A Europa, també s’hi cultiva el cacau. Falsc) L’arbre del cacau creix en zones caloroses i humides. Veritatd) L’arbre del cacau creix en algunes zones d’Àfrica. Veritat
5. Chocolate.
6. Solució obertaAbans de llegir aquest final anirà bé rellegir el conte El camí de xocolata.
7. Solució obertaEs tracta d’afavorir la discussió col·lectiva. Cal aprendre a justificar la pròpia opinió i respec-tar la dels altres.
8. Abans de llegir aquest final anirà bé rellegir el conte El camí de xocolata.
9. Solució obertaEs tracta d’afavorir la discussió col·lectiva. Cal aprendre a justificar la pròpia opinió i respec-tar la dels altres.
10. molt dolç / molt car
11. germanets, llepadeta.
12. camí, allò, marró, què, és, això, carbó, més, després, pagès, portaré.
13. porten.accent:.jardí./ pèsol / camió / àvia / autobúsno.porten.accent:.vespre./.carro / porta
14. Solució possible:amb.accent.agut: camí, dofí, felicitació, turístic, títol, índexamb.accent.greu: pagès, bàsquet, acròbata, còmic, història, èpocasense.accent: vegada, dia, poma, albercoc, xocolata, ostra
53
Unitat 7. La xocolata
15. a) Ens va explicar una història de por.b) A casa hi ha una màquina per fer raviolis.c) A aquella hora no hi havia ningú.al carrer.d) El meló.m’agrada més que la síndria.e) Als meus pares els agrada beure cafè.després.de dinar.
16. a) ànec b) tauró.c) cérvol d) búfal e) escurçó.f) ós g) dofí
17. Solució oberta
18. Tros.
19. a) Que el pa triga a acabar-se.b) Que la xocolata es menja molt de pressa.
20. a) a corre-cuita / c) corrents
21. Solució possible:La Marta es menja la sopa a cremadent, ni tan sols no la bufa.
22. En xicra o en tassa, prou que ho diu la gent, mai no n’hi ha massa.
23. xicra.f Tassa petita que serveix per a prendre la xocolata desfeta.
24. tassa: vas petit de porcellana, de vidre, etc., amb nansa que serveix per prendre cafè, te, llet, etc.bol: vas rodó i gros, sense nanses que es fa servir per prendre llet, te, caldo, etc.
25. Solució possible:pa amb.mantega / pa.amb.oli / pa.amb.tomàquet./ botifarra.amb.mongetes
26. La xocolata és la solució més bona per berenar.
27. esmorzar / dinar / berenar / sopar.
28. Solució possible:bata / corbata / patata / dàlmata / orxata
54
Unitat 7. La xocolata
29. Solució possible:Si vas amb bata, no et posis corbata.Quan mengis patata no l’acompanyis amb orxata.Sembla mentida, però al dàlmata li fa por la rata.
30. c).. Posa el mató, les nous trinxades, el sucre en pols i el cacau en un bol i remena-ho.e). Trinxa les nous ben petites.a). Amb les mans forma les boles.d). Arrebossa les boles amb els fideus de xocolata.b). Col·loca cada bola en un motlle de paper i posa-les unes hores al congelador.
31. Perquè quan va anar a viure a Besora no va trobar feina de pastissera però va trobar l’oferta de feina de cuinera de l’escola i s’hi va presentar.
32. —I per què no vas entrar a treballar de cuinera en un restaurant?—Per què no ens l’expliques?
33. Perquè la primera feina que vaig trobar va ser aquí, a l’escola.
34. a) Per què cuines verdura tres vegades a la setmana?b) Per què fas servir aquestes olles tan grans?
35. a) El Museu. b) Perquè està marcat amb un altre color. c) Espai escoles. d) Localització.
Què he après?1. Solució oberta
2. camí / pluja / ventet
3. Solució possible:camí.l’accent és agut.àvia.l’accent és greu.eriçó.l’accent és agut.
4. Solució possible:pa amb.tomàquet.bistec.amb patates.
5. esmorzar / dinar / berenar / sopar
6. Per.què.vols posar-te els guants i la bufanda?Perquè.fa molt de fred.
unitat 8 el blau
56
Unitat 8. El blaug
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
Estr
E./.
A
CM
1 (3
r)
Àr
EAtÍ
tOL.
I.JU
stIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIt
At
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.8
..El.b
lau
OB
JEC
tIU
s.D
’AP
rEN
ENtA
tgE
CO
mP
EtÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Expo
sar
oral
men
t un
tem
a am
b pr
epar
ació
prè
via
i sab
er e
scol
tar
i co
mpr
endr
e le
s ex
posi
cion
s de
ls c
ompa
nys.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
uton
omia
i in
icia
tiva
pers
onal
.
Pre
ndre
con
sciè
ncia
de
les
dife
rènc
ies
entr
e l’e
xpre
ssió
ora
l i l’
escr
ita.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Obt
enir
info
rmac
ions
pre
cise
s de
la le
ctur
a d’
un te
xt e
xplic
atiu
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
. Tra
ctam
ent d
e la
info
rmac
ió i
com
petè
ncia
dig
ital.
Apr
ofun
dir
en e
l sen
tit li
tera
ri d
’un
text
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Apr
ecia
r la
rim
a en
els
ver
sos
per
form
ar r
odol
ins.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Mem
oritz
ar u
na p
oesi
a de
J. M
arag
all.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Con
èixe
r i v
alor
ar la
riq
uesa
exp
ress
iva
d’ex
pres
sion
s i f
rase
s fe
tes.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Com
part
ir s
ensa
cion
s i e
moc
ions
sor
gide
s de
la le
ctur
a d’
un p
oem
a i d
e l’o
bser
vaci
ó d’
obre
s d’
art.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. A
rtís
tica
i cul
tura
l.
Cer
car
info
rmac
ió, r
edac
tar
i rev
isar
una
bre
u bi
ogra
fia a
par
tir d
’un
mod
el.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i co
mpe
tènc
ia d
igita
l.
Am
plia
r el
lèxi
c so
bre
tona
litat
s de
l col
or b
lau.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r el
s su
fixos
més
freq
üent
s qu
e s’
utili
tzen
per
als
nom
s d’
ofici
s.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Iden
tifica
r pa
raul
es s
inòn
imes
i pa
raul
es a
ntòn
imes
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Rec
onèi
xer
les
para
ules
agu
des,
pla
nes
i esd
rúix
oles
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i a
plic
ar le
s co
rres
pond
ènci
es o
rtog
ràfiq
ues
u-v
/p-b
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Util
itzar
la m
ajús
cula
en
els
nom
s pr
opis
de
pers
ones
, de
ciut
ats
i de
païs
os.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Programació
57
Unitat 8. El blauC
ON
tIN
gU
ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAt
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: exp
licat
iu, n
arra
tiu-b
iogr
àfic
i poè
tic.
• In
terp
reta
ció
plàs
tica
d’un
poe
ma
de J
oan
Mar
agal
l.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• Ex
posi
ció
oral
d’u
n te
ma,
am
b pr
epar
ació
prè
via,
per
aco
nseg
uir
un d
iscu
rs o
rden
at i
com
pren
sibl
e.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Sa
ber
esco
ltar
i co
mpr
endr
e le
s ex
posi
cion
s or
als
dels
com
pany
s.
Escr
iure
• C
erca
d’in
form
ació
, pla
nific
ació
, red
acci
ó i r
evis
ió d
’una
bre
u bi
ogra
fia p
artin
t d’u
n m
odel
.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• C
onsc
iènc
ia d
e le
s di
ferè
ncie
s en
tre
la ll
engu
a or
al i
l’esc
rita
.
• Lè
xic:
tona
litat
s de
l col
or b
lau.
• Su
fixos
d’o
ficis
.
• Si
nòni
ms
i ant
ònim
s.
• Fo
nètic
a i o
rtog
rafia
: par
aule
s ag
udes
, pla
nes
i esd
rúix
oles
.
• C
orre
spon
dènc
ies
u-v
/p-b
.
• M
ajús
cula
en
els
nom
s pr
opis
de
pers
ones
, ciu
tats
i pa
ïsos
.
DIm
ENsI
Ó.L
ItEr
Àr
IA
• G
audi
am
b la
lect
ura
d’un
poe
ma
de J
oan
Mar
agal
l.
• A
prof
undi
men
t en
el s
entit
lite
rari
del
text
.
• A
prec
iaci
ó de
la r
ima
dels
ver
sos
per
form
ar r
odol
ins.
• Ú
s de
la b
iblio
teca
per
a la
rec
erca
d’in
form
ació
.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
tEr
CU
LtU
rA
L
• In
terp
reta
ció
de te
xtos
info
rmat
ius
rela
cion
ats
amb
el m
edi s
ocia
l i n
atur
al i
amb
l’edu
caci
ó vi
sual
i pl
àstic
a.
• In
terp
reta
cion
s, s
ensa
cion
s i e
moc
ions
sor
gide
s de
l’ob
serv
ació
d’o
bres
d’a
rt.
58
Unitat 8. El blau
Orientacions didàctiques i solucionari1.
a) És més aviat prim i àgil.b) Crida l’atenció.c) Gairebé no en queden.d) Els agrada per fer-ne joies.
2. verd blavós / verd pàl·lid / verd grisós / verd poma.
3. Solució possible:Amb el blau turquesa pintaria l’aigua del mar d’un dia d’estiu i un collaret per a la meva mare.
a) Amb el blau elèctric pintaria una samarreta de mariner i un cotxe.b) Amb el blau cel pintaria un cel serè i els ulls d’un nen.c) Amb el blau nit pintaria un jersei i un contenidor de paper.
4. Solució obertaÉs important llegir i comprendre les pautes que es donen.
5. a) Blau, groc i vermell.b) Violeta i verd.c) Blau i violeta.d) Verd, groc, taronja i vermell.
6. verdvioleta
7. Darrere d’una n.escrivim v.Darrere d’una m.escrivim b.
8. Tramvia.
9. nvcanviinventconvidarinventarenviar
mbtimbalombraembolicarembolcallembarcar
10. Se sentia molt sol i pintava els seus quadres amb tonalitats blaves, que indicaven la seva tristesa.
11. -or: pintor, gravador, escultor-ista: ceramista, artista-ant: dibuixant
59
Unitat 8. El blau
12. -or:.pintora, gravadora, escultora-ista: ceramista, artista -ant: dibuixant
13. Màlaga / França / Barcelona / París.
14. va néixer / va morir / va fer / podem contemplar / se’n va anar / va conèixer
15. Solució possible:Perquè moltes vegades es presenten les noies com a persones febles, somiadores...
16. blau - blava / meu - meva / esclau - esclava / neu - nevar / cau - cavar / tou - estovar
17. Solució obertaDurant la realització de l’activitat cal distingir el que són simples opinions de les opinions argumentades.
18. llop - llobacap - cabotasap - sabiarep - rebia
19. Picasso se sentia molt sol i pintava els seus quadres amb tonalitats blaves, que indicaven la seva tristesa. D’aquesta època, se’n diu l’època blava.
20. nit e-lèc-tric ma-jús-cu-la è-po-ca bla-va es-cul-tor.pin-tor.ce-ra-mis-ta
21. Agudes: nit, escultorPlanes: elèctric, blava, ceramistaEsdrúixoles: majúscula, època
22. Solució possible:Agudes: cançó, aixafarPlanes:.princesa, llobaEsdrúixoles: síl·laba, Amèrica
23. Solució obertaServeix per estimular la comprensió general del text, al marge del sentit que pot tenir cada paraula per si sola.
24. tranquil·litatbenestaralegria
60
Unitat 8. El blau
25. a) Verdor ve de verd.b) Blavor ve de blau.c) Vermellor.ve de vermell.d) Blanquinós.ve de blanc.
26. sinònimes: clar, calmat, asserenatcontràries: rúfol, tempestuós, tapat, ennuvolat
27. a) A Màlaga.b) El 1881. c) El 1973.d) Era pintor, dibuixant, gravador, escultor i ceramista.e) Per la seva obra de gran qualitat.
28. Solució possible:Joan.maragall.i.gorina.va néixer a Barcelona el 10 d’octubre de 1860 i va morir a la ma-teixa ciutat el 20 de desembre de 1911. Va ser poeta i escriptor. També va exercir com a periodista i traductor. Un dels seus néts és Pasqual Maragall, que va ser president de la Generalitat de Catalunya entre 2003 i 2006.
29. Solució obertaEs tracta que l’alumnat aprengui a escriure un petit text ben estructurat a partir de diverses fons d’informació.
Què he après?1. El paper.
2. Solució possible:blau cel / blau elèctric / blau turquesa.
3. Solució oberta
4. Solució oberta
5. La mar blava.
6. Solució possible:agudes: ballar, salutacióplanes: planta, telèfonesdrúixoles: república, península
7. Solució oberta
unitat 9 el foc
62
Unitat 9. El focg
rU
P.C
LAss
E.D
Ur
AD
AP
ErÍO
DE
CU
rs.
EsC
OLA
r.m
Estr
E./.
A
CM
1 (3
r)
Àr
EAtÍ
tOL.
I.JU
stIF
ICA
CIÓ
.DE.
LA.U
NIt
At
Llen
gua
cata
lana
i lit
erat
ura
Uni
tat.9
..El.f
oc
OB
JEC
tIU
s.D
’AP
rEN
ENtA
tgE
CO
mP
EtÈN
CIE
s.B
ÀsI
QU
Es
Par
ticip
ar e
n un
a co
nver
sa a
rran
de
l’obs
erva
ció
d’un
car
tell
d’un
a ca
mpa
nya
cont
ra in
cend
is.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. S
ocia
l i c
iuta
dana
.
Lleg
ir, c
ompr
endr
e i g
audi
r de
la le
ctur
a d’
un c
onte
d’o
rige
n in
di.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. S
ocia
l i c
iuta
dana
.
Lleg
ir u
n ca
rtel
l pub
licita
ri.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Res
pond
re p
regu
ntes
de
com
pren
sió
liter
al i
infe
rida
des
prés
de
la le
ctur
a d’
un te
xt.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Pre
ndre
con
sciè
ncia
de
dife
rent
s es
trat
ègie
s de
com
pren
sió
de la
lect
ura
que
utili
tza
cada
scú.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Lleg
ir n
otíc
ies
i refl
exio
nar
sobr
e el
s el
emen
ts q
ue le
s co
mpo
nen.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al. T
ract
amen
t de
la in
form
ació
i co
mpe
tènc
ia d
igita
l.
Refl
exio
nar
sobr
e el
pro
pi p
rocé
s d’
escr
iptu
ra: p
lani
ficar
, red
acta
r i r
evis
ar.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Ús
de p
aute
s pe
r a
la r
evis
ió d
el te
xt.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Con
èixe
r i u
sar
la n
orm
a d’
acce
ntua
ció
de le
s pa
raul
es e
sdrú
ixol
es.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Rec
onèi
xer
el te
mps
futu
r de
ls v
erbs
.C
omun
icat
iva,
ling
üíst
ica
i aud
iovi
sual
.
Con
èixe
r i v
alor
ar la
riq
uesa
exp
ress
iva
d’ex
pres
sion
s i f
rase
s fe
tes.
Com
unic
ativ
a, li
ngüí
stic
a i a
udio
visu
al.
Programació
63
Unitat 9. El focC
ON
tIN
gU
ts
DIm
ENsI
Ó.C
Om
UN
ICAt
IVA
.DE.
LA.L
LEN
gU
A
Lleg
ir.i.
com
pren
dre
• D
ifere
nts
clas
ses
de te
xtos
: nar
ratiu
, exp
licat
iu, p
erio
díst
ic i
poèt
ic.
• R
espo
sta
a pr
egun
tes
de c
ompr
ensi
ó lit
eral
i in
feri
da.
• Le
ctur
a d’
un c
arte
ll pu
blic
itari
.
Par
lar.
i.con
vers
ar
• C
onve
rsa
a pa
rtir
d’u
n ca
rtel
l d’u
na c
ampa
nya
cont
ra e
ls in
cend
is.
• C
reac
ió i
prod
ucci
ó d’
un te
xt r
adio
fòni
c o
tele
visi
u pe
r a
una
cam
pany
a co
ntra
els
ince
ndis
.
• C
omen
tari
de
notíc
ies
del d
iari
.
Esco
ltar
.i.co
mpr
endr
e
• Es
colt
a at
enta
de
les
apor
taci
ons
dels
alt
res
per
pode
r pa
rtic
ipar
en
les
conv
erse
s i d
ebat
s de
man
era
cohe
rent
.
Escr
iure
• E
scri
ptur
a d’
una
notíc
ia.
• R
eflex
ió s
obre
els
ele
men
ts q
ue c
ompo
nen
una
notíc
ia.
• Ú
s d’
una
paut
a pe
r a
la r
evis
ió e
l tex
t.
• R
eesc
ript
ura
d’un
a de
scri
pció
.
Con
èixe
r.el
.func
iona
men
t.de.
la.ll
engu
a
• Ú
s de
nom
s ab
stra
ctes
.
• Ex
pres
sion
s re
laci
onad
es a
mb
el te
mps
.
• P
resa
de
cons
cièn
cia
de la
com
pren
sió
de le
s pa
raul
es d
ins
el te
xt.
• Ú
s de
l dic
cion
ari.
• Fo
nètic
a i o
rtog
rafia
: acc
entu
ació
de
les
para
ules
esd
rúix
oles
.
DIm
ENsI
Ó.L
ItEr
Àr
IA
• In
terp
reta
ció
i gau
di d
’un
cont
e d’
orig
en in
di.
• G
audi
de
la r
ecita
ció
de p
oem
es.
LA.D
ImEN
sIÓ
.PLU
rIL
INg
ÜE.
I.IN
tEr
CU
LtU
rA
L
• C
onve
rsa
sobr
e el
s be
nefic
is i
els
peri
lls d
el fo
c.
• In
terp
reta
ció
d’un
text
info
rmat
iu r
elac
iona
t am
b le
s ci
ènci
es s
ocia
ls.
• Fa
mili
aritz
ació
am
b le
s ca
mpa
nyes
d’e
duca
ció
ambi
enta
l i c
ívic
a.
64
Unitat 9. El foc
Orientacions didàctiques i solucionari1. c).Perquè no tinguessin més fred a l’hivern.
2. amistat, solidaritat, cooperació, col·laboració
3. Entenien el parlar de les bèsties, pescaven amb la mà, desenterraven arrels amb una pedra punxeguda, corrien mig despullats...
4. Fa molt, molt de temps, quan la gent entenia el parlar de les bèsties i el Coiot, una mena de gos-llop, era el conseller de l’home.
5. El foc és vermell com una flor, però no és cap flor: corre entre l’herba i se la menja com un animal, però no és cap animal; és perillós i dolent com una mala cosa; però es torna bon servent si el fiques en una gàbia de pedres i li dones llenya per menjar. Aleshores guarda del fred.
6. Que corria molt i que hi veia molt bé.
7. Perquè amb la llum el foc es veu de color blau.
8. Solució oberta
9. Solució oberta
10. d’amagatotis - d’amagatfer-ne riota - riure-se’nser un infeliç - ser un desgraciatperdre l’alè - cansar-se molt cames ajudeu-me - fugir molt de pressa
11. Perquè a partir de llavors van poden cuinar els aliments i protegir-se del fred.
12. branca - branquillons fumera - fumfoguera - foc llampec - llampllenyataire - llenya
13. observaré, observarem, observaranimaginaré, imaginarem, imaginaranescalfaré, escalfarem, escalfaranfregaré, fregarem, fregaransaltaré, saltarem, saltaran
14. a) Demà, a la foguera de Sant Joan, jo cremaré.fustes velles.b) La nit de Sant Joan, en Miquel i jo menjarem.coca.c) Els guardes forestals vigilaran.que no es cali foc.
15. Dels incendis.
65
Unitat 9. El foc
16. Solució obertaCal que prèviament els alumnes portin a classe diferents diaris.
17. Solució obertaÉs important comentar abans oralment les pautes que es donen.
18. Solució obertaÉs important comentar abans oralment les pautes que es donen. Serveix per afavorir la cons-ciència i l’autocontrol del que aprenen els alumnes.
19. Solució obertaServeix per afavorir la consciència i l’autoavaluació.
20. Solució oberta
21. agudes planes esdrúixoles
amb.accentte-le-vi-si-ó
ti-óbla-vós
te-lè-fonnú-voltí-tol
là-mi-nafi-nís-si-ma
rà-di-osu-per-fí-ci-e
sense.accentcar-tell
bom-berllam-pec
lle-nyain-cen-difo-gue-ra
---------
22. La d’esdrúixoles sense accent. Perquè les esdrúixoles s’accentuen sempre.
Què he après?1. Solució oberta
2. Volcans i llamps.
3. Solució possible:Cuinar, escalfar-nos, tenir aigua calenta i fer llum.
4. Solució oberta
5. Solució possible:època, làmina, notíciaTotes les paraules esdrúixoles porten accent.
6. Solució possible:A la casa de pagès fem servir tions per escalfar-nos a llar de foc.El meu germà es menja les llaminadures d’amagatotis.
