PARC RECERCABIOMÈDICA BARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Juny de 2016 NÚM. 95 www.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

Systems Biology converges in Barcelona

This September, Barcelo-na will host the 17th edi-tion of the International

Conference on Systems Biology (ICSB). The meeting brings to-gether the diverse systems bio-logy community, which includes biologists, physicists, engineers, and computer scientists. This still-emerging field aims to go beyond the common “reduc-tionist” descriptions of biology by focusing on the interactions and feedbacks within molecular networks, thereby generating a deeper, more holistic, unders-tanding of biological processes. This ac counts for the inter- disciplinary nature of the field, as complex dynamical systems can only be understood by com-bining computer modelling with quantitative data. This phi-losophy can be applied to any area of biology, from immuno-logy to cancer, and embryoge-nesis to evolution. Bringing the me eting to Barcelona is an exci-ting opportunity for the strong lo-cal community (especially at the PRBB) to showcase our research and interact with the field’s glo-bal network of researchers.

Jordi García Ojalvo and James Sharpe

La biologia de sistemes convergeix a Barcelona

Aquest setembre, Barcelo-na acollirà la 17a edició de la Conferència Inter-

nacional de Biologia de Sistemes (ICSB), reunint a una molt diver-sa comunitat de biòlegs, físics, enginyers i informàtics, entre d’al-tres. Aquest camp encara emer-gent pretén anar més enllà de les comuns descripcions «reduccio-nistes» de la biologia, centrant-se en les interaccions i reaccions dins de xarxes moleculars, amb l’objectiu d’assolir una compren-sió més holística dels processos biològics. D’aquí ve el caràcter interdisciplinari del camp, ja que els sistemes dinàmics complexos només es poden entendre mit-jançant la combinació del mo-delatge per ordinador amb dades quantitatives. Aquesta filosofia és aplicable a qualsevol àrea de la biologia, de la immunologia al càncer, de l’embriogènesi a l’evolució. Que la trobada sigui a Barcelona és una gran oportuni-tat per a la sòlida comunitat local (especialment al PRBB) per mos-trar la nostra recerca i interactuar amb la xarxa global d’investiga-dors d’aquest camp.

Jordi García Ojalvo i James Sharpe

El MARBiobanc fa cinc anys

El 13 de juny el MARBiobanc va celebrar el seu 5è aniversari amb un simposi a l’auditori del PRBB titulat «Biobancs: Present i Fu-tur». El centenar d’assistents van debatre, entre d’altres, de la im-portància dels biobancs, de la se-va relació amb els assajos clínics i de l’ús de dades clíniques per a la recerca i el big data biomèdic.

Coincidint amb l’aniversari, també s’ha presentat el nou web del biobanc (http://marbiobanc.imim.es), amb una actualització dels continguts i la incorporació de nova informació. El nou web, més intuïtiu, atractiu i de fàcil navega-ció, destaca per la inclusió de noves col·leccions de mostres i la possi-bilitat de fer les sol·licituds on-line. També hi ha un apartat de notícies, informació per als donants i les ta-rifes per a les peticions de mostres.

Maruxa Martínez-Campos

Dues activitats ben diferents, però ambdues impregna-des de l’esperit del PRBB,

s’han sumat a les celebracions del desè aniversari del Parc en el dar-rer mes. El 19 d’abril, més de 300 residents van participar en l’activi-tat «10 anys, 10 km», una cursa no competitiva que convidava els run-ners a córrer 10 quilòmetres, i als walkers a caminar-ne cinc. En mig d’un ambient festiu, a partir de les cinc de la tarda la plaça interior es va omplir de participants amb la sa-marreta commemorativa realitzada per a l’ocasió. Els runners van sortir segons el seu temps —5’30’’ els més ràpids i 7’ els més lents— seguits dels walkers. La jornada va finalit-zar a la plaça amb un petit refrigeri

amb tots els participants molt con-tents i amb ganes de repetir. Menys multitudinària, però amb efectes a més llarg termini, va ser la Viquimarató biomèdica que va tenir lloc el 9 de juny. De 9 a 15 h, investigadors dels diferents centres del Parc, així com alguns d’altres centres de Barcelona, van oferir el seu temps i els seus coneixements per tal de millorar el contingut de la viquipèdia en els diferents camps de la biomedicina. Aprofitant la di-versitat de nacionalitats presents al Parc —més de 50— i també l’ampli ventall d’expertesa científica dels seus investigadors, es van editar més de 20 pàgines en català, caste-llà, anglès i hindú. Així, els cientí-fics del PRBB van posar el seu gra de sorra per assegurar que aquesta enciclopèdia global sigui el més completa i precisa possible.

Sport and science in anactive community celebrating 10 years together

Two very different activiti-es, both impregnated with PRBB spirit, took place in

the last couple of months to cele-brate the park’s tenth anniversary. On April 19th, more than 300 re-sidents took part in “10 years, 10 km”, a 10 km fun run, or 5 km walk. Amidst a festive atmosphere, from 5 pm onwards the interior square filled with participants wearing commemorative T-shirts made especially for the occasion. In an orderly manner, the “runners” left according to their different speeds: 5 min 30 secs per km for the fastest group and 7 min for the slowest, followed by the “walkers”. At the end of the race all the par-

ticipants came together again in the park’s inner square for a small snack, very happy and eager to re-peat the experience. With fewer participants but lon-ger-lasting effects, the biomedical wikimarathon was held on June 9th. From 9 to 3pm, researchers from the park’s centres, as well as participants from other centres across Barcelona, gave their time and expertise to improve Wikipe-dia’s biomedicine entries. Taking advantage of the 50 plus nationa-lities represented in the park, as well as the wide ranging scientific expertise of its researchers, more than 20 pages were edited in four languages: English, Catalan, Spa-nish and Hindu. In this way, the PRBB scientists helped make this global encyclopaedia as complete and accurate as possible ■

Esport i ciència en una comunitat activa que celebra 10 anys

The MARBiobanc is five

On 13 June, the MARBiobanc celebrated its 5th anniversary with a symposium in the PRBB Auditorium entitled “Biobanks: Present and Future.” Among other things, the roughly 100 participants discussed the im-portance of biobanks, their re-lation to clinical trials and the use of clinical data for research, and biomedical big data.

«10 ANYS, 10 KM» I WIKIMARATÓ / “10 YEARS, 10 KM” AND WIKIMARATHON

Més de 300 residents van participar de la cursa commemorativa / More than 300 residents participated in the commemorative activity

Coinciding with the anniver-sary, the biobank has released its new website (http://marbio banc.imim.es) with updated content and further informa-tion. This website, which is more intuitive, attractive and easier to navigate around, includes new sample collections and the pos-sibility of on-line applications. There is also a news section, in-formation for donors and a list of sample request fees ■

© P

RBB /

Ton

i Vill

en

Ciència www.prbb.org | juny de 2016 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Els contaminants ambientals i la salut dels nens

Receptor neuronal implicat en els desordres alimentaris

MARTINE VRIJHEID – CREAL / ISGLOBAL

Mari Carmen Cebrián

Martine Vrijheid va arribar al CREAL l’any 2008 per estu diar els efectes de les exposicions am-

bientals en la salut i el desenvolupament dels nens. Ella colidera INMA, un estudi de cohort de naixement espanyol amb més de 2.000 nens. «Vam reclutar les mares quan estaven embarassades i hem fet el segui-ment dels seus nadons durant 10 anys», ex-plica la investigadora. Cada pocs anys mesuren l’alçada, el pes, la pressió arterial, la funció pulmonar, el greix i el desenvolupament neurològic dels nens, i les mares responen a preguntes so-bre estil de vida i salut. Els investigadors també fan fotos de la part posterior de l’ull del nen per mesurar la vascularització, una indicació primerenca de possibles problemes cardiovasculars. Finalment, les mares i els nens proporcionen mostres de sang i orina. «És molt important man-tenir les famílies involucrades. Un cop l’any organitzem una jornada de famílies INMA, per explicar-los el que fem», afirma la investigadora holandesa.

L’exposoma: tot en un

Vrijheid lidera diversos projectes europeus en l’àmbit de la salut infantil i està implicada en molts altres, com ara un sobre els efectes dels camps electromagnètics. Però la seva tasca principal és el projecte europeu HELIX (Hu-man Early Life Exposome). Va començar el 2013 reunint a sis cohorts de naixement exis-tents a tota Europa, inclosa INMA. L’objectiu d’HELIX és tenir una comprensió més com-pleta de quants contaminants ambientals in-teraccionen i afecten la salut. L’«exposoma» —l’estudi de totes les exposicions, que com-plementa el genoma— és un tema cada vega-da més important, i HELIX és l’únic projecte sobre l’exposoma a Europa centrat en nens. Més de 1.200 nens i mares han estat examinats clínicament i se’ls han mesurat en la sang i l’orina pesticides, plastificants, metalls pesants, i d’altres contaminants químics. «Integrem també mesures òmi-ques: l’expressió gènica, la metilació, pro-teïnes i metabòlits. Volem trobar les vies biològiques per les quals aquests productes causen el seu efecte», diu Vrijheid. Per a unes 30.000 persones, els investi-gadors han estimat l’exposició a la conta-minació de l’aire, el soroll, la radiació UV i

l’entorn construït. Alguns nens també han portat smartphones i sensors ambientals per controlar la contaminació de l’aire in-halat durant el trajecte a l’escola, la radiació UV i l’activitat física. «El recull de dades ex-posòmiques és molt intensiu per als parti-cipants», explica la investigadora, «però és l’única manera d’aconseguir una imatge més completa de molts riscos ambientals».

Amagats a la sang

Els investigadors recorren a la sang i l’orina per obtenir informació fiable sobre l’expo-sició a contaminants químics. Encara hi troben alguns dels vells contaminants que van ser prohibits fa anys, com els PCBs i pla-guicides antics, ja que són molt persistents; s’acumulen en el teixit gras dels peixos, per exemple. També troben productes químics nous, com els que s’utilitzen per fabricar plàstics o cosmètics. Estudis en animals demostren que aquests poden interactuar amb el sistema endocrí, però aquest és el primer estudi a gran escala en éssers hu-mans en el qual s’observen els efectes de moltes exposicions alhora. «L’anàlisi de les dades és molt complex», afirma Vrijheid. «Tenim molt bons estadístics al projecte que estan construint models complexos per trobar la relació entre cada variable i el seu possible efecte sobre la salut dels nens». «Ens queda un any i estem buscant fons per continuar. Aquests estudis poden pro-porcionar moltes dades sobre el desenvo-lupament de malalties al llarg de la vida si se segueixen els nens fins a l’edat adulta», conclou la investigadora.

Carolina Pozo

Un grup d’investigadors del DCEXS-UPF liderat per Rafael Maldonado ha descobert la implicació del re-

ceptor opioide delta (DOR) en els efectes de recompensa, motivació i comportament im-pulsiu induïts pel menjar plaent com la xoco-lata. Aquest receptor forma part del sistema opioide endogen, una xarxa de receptors

neuronals vinculats a substàncies opiàcies com l’heroïna. Els investigadors han utilitzat ratolins transgènics sense el receptor DOR, els quals mostren un descens en el compor-tament compulsiu que la xocolata pot pro-vocar en els ratolins normals. Segons expli-quen a l’article publicat a Addiction Biology, aquest canvi va acompanyat d’una alteració en la plasticitat neuronal a les àrees cere-brals que controlen aquest comportament, que també és depenent dels receptors DOR.

New neuronal receptor involved in eating disorders is discovered

Ateam of scientists at the DCEXS-UPF, led by Rafael Maldonado, have discovered the role that the delta

opioid receptor (DOR) plays in the reward, motivation and impulsive behaviour in-duced by palatable foods like chocolate. This receptor is part of the endogenous opioid system, a network of neuronal re-

ceptors linked to opiate drugs like heroin. The researchers have used transgenic mice genetically lacking the DOR receptor, and found that they display a decrease in the compulsive behaviour that chocolate can promote in normal mice. According to the paper published in Addiction Biology, this change is accompanied by an alteration in neuronal plasticity in the brain areas that control this behaviour, and this alteration is also dependent on the DOR receptors ■

Linking environmental pollutants to child health

Martine Vrijheid joined CREAL in 2008 to study the effects of en-vironmental exposures on child

health and development. She co-leads INMA, a Spanish birth cohort study invol-ving more than 2,000 children. “We recrui-ted the mothers when they were pregnant and we have been following their babies for 10 years”, explains the researcher. Every few years they measure the chil-dren’s height, weight, blood pressure, lung function, fat mass, and neurodeve-lopment, and the mothers answer ques-tions on lifestyles and health. Now the researchers also take pictures of the back of the children’s eyes to measure vascu-larisation, an early indicator of potential car diovascular problems. Finally, the mo-thers and children provide blood and uri-ne samples. “It is very important to keep the families involved. Once a year we or-ganise an INMA families’ day with activi-ties for the children, to explain what we are doing and answer questions”, explains the Dutch researcher.

The exposome: going big

Vrijheid heads up several European pro-jects in the area of child health, and is in-volved in many others, such as one on the effects of EMF (electromagnetic fields). But her main commitment at the moment is to the European project HELIX (the Human Early Life Exposome). Starting in

2013, it brings together six existing birth co-horts across Europe, including INMA. HELIX aims to provide a more complete understanding of how many environmental pollutants interact to affect health. The “ex-posome” — the study of all exposures, com-plementing the genome — is a growing to-pic, and HELIX is the only exposome project in Europe focused on children. More than 1,200 children and mothers have been clinically examined, and many chemical pollutants have been measured in their blood and urine: pesticides, plas-ticisers and heavy metals, amongst other things. “We also integrate omics measure-ments: gene expression, methylation, pro-teins and metabolites. We want to find the biological pathways by which these chemi-cals cause their effect”, says Vrijheid. For a larger number of study subjects (30,000) the group has estimated exposure to air pollution, noise, UV radiation and the built environment. Some children have also carried around smartphones and environ-mental sensors to monitor the air pollutants inhaled during their journeys to school, UV radiation, and physical activity. “Collecting exposome data is very intensive for the par-ticipants”, explains the researcher, “but it is the only way to get a more complete picture of many environmental risks.”

Hidden in the blood

Researchers turn to the blood and urine to get reliable information on exposure to che-mical pollutants. Importantly, they still find some of the old pollutants that were ban-ned years ago, like PCBs and old pesticides, because they are very persistent; they build up in the fatty tissues of fish, for example. They also find newer chemicals, such as those used to make plastics and cosmetics. Animal studies show that these can interact with the endocrine system, but this is the first large study in humans looking at the effects of many exposures together. “It gives you a bigger picture but analysing the data is very complex”, says Vrijheid. “We have very good statisticians on the project who are building complex models to explore the links between each variable and its possi-ble effect on child health.” “We have one year left and we are loo-king for funding to continue. These studies can provide great insights into life-course di-sease development if you follow the children into adulthood”, concludes the researcher ■

The group is formed by epidemiologists, statisticians, bioinformaticians, biologists, medical doctors, and experts in environmental sciences

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 juny de 2016 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Ordre dins el soroll del cervellCarolina Pozo

Investigadors de la UPF en col-laboració amb l’IDIBAPS han desco-bert que el soroll de fons del cervell

—el conjunt de senyals aleatoris que nor-malment es consideren indesitjables— és el que permet que els senyals irregulars generats per cada neurona siguin conver-tits en oscil·lacions regulars, en especial en períodes com la son. El treball ha estat dirigit per Jordi Garcia-Ojalvo i publicat a la revista Nature Physics. Imaginem una resposta neuronal que de-pengui del fet que la magnitud del senyal as-soleixi un llindar. Potser el senyal per si sol, malgrat ser cíclic i regular, no arriba al llin-

dar necessari, però si hi sumem un soroll de fons, el valor del senyal augmenta i s’arriba a superar aquest llindar que donarà lloc a la resposta. Aquest mecanisme ha estat descrit amb anterioritat en altres tipus de sistemes com les glaciacions de la Terra o la detecció d’aliment per part del peix espàtula. Per estudiar el còrtex cerebral en situa-cions que simulen l’estat de son profund, han controlat el nivell de soroll modificant l’excitabilitat del còrtex, i han observat que les ones lentes característiques del son pro-fund es fan més regulars quan aquesta exci-tabilitat, i per tant l’aleatorietat, augmenta. Així, han aconseguit detectar que hi ha un nivell de soroll que és òptim per aconseguir la màxima regularitat, però, a partir d’aquest punt, el soroll domina sobre l’ordre.

Order within the noise in the brain

Researchers at the UPF in collabo-ration with others at IDIBAPS have shown that it is the brain’s white

noise — the set of random signals that are usually considered undesirable — that allows the irregular signals genera-ted by each neurone to be converted into regular oscillations, especially in periods like sleep. The study, led by Jordi Garcia-Ojalvo, was published in Nature Physics. Imagine a neuronal response that de-pends on the magnitude of the signal reaching a certain threshold. Perhaps the signal alone, albeit cyclic and regular, does not reach the required threshold but by

adding background noise the value of the signal increases, meaning it achieves a level that will elicit a response. This me-chanism has been previously described in other systems including terrestrial glacia-tion and food detection by paddlefish. In order to study the cerebral cortex in situations that simulate the state of deep sleep, the researchers controlled noise le-vels by varying cortex excitability. They ob-served that the slow waves characteristic of deep sleep become more regular when ex-citability, and therefore randomness, incre-ases. Using this method they have detected that there is an optimal noise level for ma-ximum regularity, but that above this level, noise dominates over order ■

Descobreixen com es forma la pupa durant la metamorfosi dels insectesJordi Lanuza

Científics de l’IBE liderats per David Martín i Xavier Franch han publicat a PLOS Genetics un estudi que expli-

ca el mecanisme clau que regula la meta-morfosi en els insectes. Aquests investiga-dors havien descobert anteriorment que la proteïna E93 és la responsable de promoure aquest procés. Tanmateix, ja eren coneguts els dos altres elements essen cials: Krüppel-homolog 1 i Broad-Complex, encarregats de frenar l’E93 i d’induir la formació de la pupa, respectivament. Ara, el mateix grup ha descobert la xarxa de regulació que coordina la formació de la pupa. Han estudiat els nivells d’expres-sió d’aquestes tres proteïnes a les diferents fases del desenvolupament i han reduït els seus nivells mitjançant RNA d’interferèn-cia per estudiar-ne la funció. Han vist que el primer element a actuar és Krüppel-homolog 1, que manté l’E93 a rat-

lla i així l’insecte es queda en fase juvenil. Al final d’aquesta etapa, Krüppel-homolog 1 desapareix fent que els nivells d’E93 aug-mentin i s’iniciï la metamorfosi. En el cas dels insectes amb una metamorfosi simple —els quals passen de larva a adult directa-ment—, aquí s’acaba la història. Però en el cas dels insectes que fan una metamorfosi completa —els quals passen pel pas inter-medi de pupa— hi ha un altre pic de Krüp-pel-homolog 1 al final de la vida juvenil, curt però suficient per reprimir de manera momentània l’E93 i així frenar el pas direc-te a adult. Aquesta inhibició puntual d’E93 és la que permet l’expressió de Broad Com-plex, encarregat de promoure la formació de la pupa.

New insights into the formation of insect pupae during metamorphosis

IBE scientists led by David Martín and Xavier Franch have published a study in PLOS Genetics that explains the key

mechanism regulating metamorphosis in insects. These researchers had previously found that the protein E93 is responsible for promoting this process. Two other ele-ments known to be essential in the process are Krüppel Homolog-1, responsible for stopping E93, and Broad-Complex, which induces pupa formation. Now the same group has discovered the regulation network that coordinates the for-mation of the pupa. They studied the expres-sion levels of these three proteins at different stages of development, and decreased their levels using RNA interference in order to study their function. The researchers saw that the first element to act is Krüppel-homolog 1, which keeps E93 at bay so the insect remains juvenile. At the end of this stage, Krüppel-homolog 1 di-sappears leading to increased E93 levels and the beginning of metamorphosis. In the case of insects with simple metamorphosis, which pass directly from larva to adult, the story ends here. But insects that undergo complete

metamorphosis, with an intermediate pupal phase, have another short peak of Krüppel-homolog 1 at the end of their juvenile life that is sufficient to momentarily suppress E93 and stop the change to the adult form. This specific inhibition of E93 allows the expres-sion of Broad-Complex, which is responsible for promoting pupa formation ■

Nou biomarcador per mesurar el risc de càncer en no fumadorsRosa Manaut

Investigadors dirigits per José A. Pascual a l’IMIM demostren que mesurar en el cabell una nitrosamina específica del ta-

bac, la NNK, es correlaciona amb el risc real d’exposició a carcinògens del fum del tabac en fumadors passius. La NNK és millor bio-marcador que les altres substàncies mesura-des fins ara per valorar aquest risc i s’ha tro-bat en el cabell —una matriu biològica que acumula substàncies durant llargs períodes de temps— en concentracions més altes que cap altre carcinogen específic del tabac. L’es-tudi ha estat publicat a Scientific Reports. El fum a què estan exposats els fuma-dors passius —fum de segona i tercera

mà— conté més carcinògens que aquell al qual estan exposats els fumadors, ja que conté molts dels químics resultants de la combustió de la cigarreta, a més de substàncies que han passat per reaccions d’activació esdevenint carcinògenes. Habitualment, la cotinina, el principal producte de biotransformació de la nicoti-na, ha estat el marcador d’exposició al fum més emprat, i els seus nivells correlacionen bé amb la quantitat de cigarretes consumi-des. Però en fumadors passius els nivells de cotinina infravaloren el risc de patir càncer, ja que el fum de combustió directa es barre-ja amb el de segona o tercera mà. Cal mesu-rar aquells productes derivats dels proces-sos de transformació com les nitrosamines derivades NNK, NNN i NNAL.

smoke, contains more carcinogens than that to which smokers themselves are expo-sed, as it contains chemicals resulting from the combustion of the cigarette, as well as substances that have gone through activa-tion reactions and become carcinogenic. Cotinine, the main biotransformation product of nicotine, has been the most wi-dely-used biomarker for smoke exposure and its levels correlate well with the num-ber of cigarettes consumed. But in passive smokers cotinine levels underestimate can-cer risk because directly combusted smoke mixes with the second- or third-hand smo-ke. To gain a better indication of the expo-sure, products derived from transformation processes, such as the nitrosamines NNK, NNN and NNAL, should be measured ■

New biomarker for measuring cancer risk in non-smokers

Researchers led by Jose A. Pascual at IMIM have demonstrated that levels of a tobacco-specific nitrosa-

mine, NNK, in hair correlate with the risk of exposure to tobacco carcinogens in pas-sive smokers. The NNK biomarker is better than the other substances used to assess this risk up to now and has been found in hair — a biological matrix able to ac-cumulate substances over long periods of time — at higher concentrations than any other tobacco-specific carcinogen. The study was published in Scientific Reports. The smoke that passive smokers are ex-posed to, known as second- and third-hand

SEM image of T. castaneum, by David Martín

Ciència www.prbb.org | maig de 2011 4Ciència www.prbb.org | juny de 2016 4

ENTREVISTA / INTERVIEW

«És un edifici complex, però hem après a avançar-nos als problemes»

JUAN CARLOS PASCUAL – DIRECTOR DE SERVEIS GENERALS DEL PRBB

Maruxa Martínez-Campos

Quin ha estat el repte més gran de la construcció i gestió del PRBB?

Adaptar el projecte i els càlculs teò-rics i genèrics a la realitat i les ne-cessitats de cada laboratori. Durant

els vuit mesos previs a la inauguració, cada setmana s’havien de canviar els plànols! Per sort, el mobiliari és modular i relativa-ment adaptable. La posada en marxa del Parc i els primers anys també van requerir moltes modificacions. És un edifici com-plex, perquè hi ha instal·lacions a les quals els afecta molt l’estacionalitat —com la climatització— i altres que tenen un gran recorregut, amb molts quilòmetres de ca-nonades. Per exemple, a l’estabulari vam tenir molts problemes per ajustar la regu-lació del clima a les necessitats tan estric-tes que el seu funcionament requereix, així com a les necessitats de vapor d’aigua per al control d’humitat i el funcionament dels autoclaus. Però hem après molt.

Així, ara la gestió ja és bufar i fer ampolles?No! Amb el temps hem començat a avan-çar-nos als problemes, a dominar l’edifici abans que ell a nosaltres. Però tenim unes 8.500 incidències l’any: des de canviar una bombeta fins a la revisió del transformadors d’alta tensió, una intervenció obligatòria que cal fer anualment i que afecta tot l’edifici. I sempre estem buscant coses que es poden millorar per donar un servei millor i més segur.

Quantes persones sou per bregar amb tot això?Al departament som quatre, però a càrrec nostre està el personal extern de manteni-ment integral de l’edifici i el de seguretat i neteja, que estan disponibles 24 hores, 365 dies a l’any. També ens encarreguem de la coordinació d’activitats empresarials i ris-cos laborals, i jo sóc el cap de seguretat.

I quant costa mantenir l’edifici?Tenim un pressupost anual de cinc milions d’euros, però cal tenir en compte que això inclou els subministraments; per exemple, d’electricitat gastem 1.300.000 euros l’any! Sembla molt, però recordem que tenim moltíssimes neveres, congeladors i ordi-nadors encesos cada minut de l’any... Ara acabem de signar, juntament amb altres centres i universitats, una bona millora del preu del gas i de l’electricitat fins a final del 2017.

De què estàs més satisfet?Tot i els moments tensos, el coneixement adquirit i la resolució d’un problema sem-pre causen una gran satisfacció. És difícil triar entre les moltes accions que hem fet per adaptar l’edifici a les veritables necessi-tats dels usuaris i per millorar-ne el rendi-ment i la sostenibilitat, però personalment estic molt satisfet d’haver recuperat l’aigua de rebuig dels equips de purificació Milli-pore. Són màquines molt poc eficients —el 60% de l’aigua es llença— i hem aconseguit redistribuir canonades per tot l’edifici per recuperar aquesta aigua —500 m3 des de febrer!—, la qual reutilitzem per als vàters.

I ara, què faràs?Primer, acostumar-me a no treballar! Vull estudiar sociologia o ciències polítiques a la universitat un parell d’hores al dia, jugar a golf i passar temps amb els meus néts!

“It is a complex building, but we have learned to anticipate problems”

What has been the biggest challenge in building and managing the PRBB?

Adapting the project and the theo-retical and generic calculations to the reality and needs of each labo-

ratory! During the eight months prior to the opening plans had to be changed every week! Luckily the furniture is modular and relatively adaptable. The initial years after the inauguration also saw many modifi-cations. The building is complex because there are services that are very affected by seasonal variations, like air conditioning, and others with many kilometres of pipes. For example, in the animal facility we had trouble adjusting the climate regulation to the strict requirements of this facility, as well as its need for steam to control hu-midity and the proper operation of auto-claves. But we have learned a lot.

So management is now a piece of cake?No! Eventually we started to anticipate problems, to get control of the building be-fore it got on top of us. But we have about 8,500 incidents each year: from small things like changing a light bulb to larger ones, like the annual review of the high-voltage transformers, an event that affects the entire building. And we are always looking for things to improve to provide a better and safer service.

How many people are in your department to deal with all this?There are four of us, but we are also re-sponsible for the external maintenance, security and cleaning staff who are here 24h, 365 days a year. We coordinate the business activities and health and safety, and I’m the building’s head of security.

And how much does it cost to maintain the building?We have an annual budget of five million euros — but keep in mind that this includes utilities. For example, we spend 1.3 million euros a year on electricity! It seems a lot, but we have a lot of refrigerators, freezers and computers switched on all year round. Together with other centres and universi-ties we have just made a much better deal for gas and electricity up to the end of 2017.

What are you most satisfied with?Despite tense moments, acquiring know-ledge and problem solving always gives me great satisfaction. It is difficult to choose from the many ways we have adapted the building to the real needs of the users and improved its performance and sustainabil-ity, but personally I am very pleased with achieving waste water recovery from the Millipore purification equipment. These machines are very inefficient, 60% of the wa-ter is thrown away, and we have managed to redistribute pipes throughout the build-ing to recover this water — 500 m3 since Fe-bruary — which is now re-used in the toilets.

And what will you do now?First, get used to not working! I want to study for a couple of hours a day at uni-versity, maybe sociology or political scien ce, then play golf and spend time with my grandchildren! ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

RITA PERLINGEIRO, Friday June 17. Perlingeiro, from the Lillehei Heart Institute, Univer-sity of Minnesota, USA is inte-rested in understanding the molecular mechanisms contro-

lling lineage-specific differentiation of pluri-potent stem cells, and applying this infor-mation to efficiently generate tissue-specific stem/progenitor cells endowed with in vivo regenerative potential. She has been invited by Pura Muñoz-Cánoves (UPF).

MICHAEL KYBA, Monday June 20. Kyba, from the Lillehei Heart Institute, University of Minnesota in Minneapolis, USA, is interested in unders-tanding the molecular details

of the maturation process from definitive hematopoietic stem cells to adult cells. He wishes to understand how Hox genes con-trol stem cell self-renewal, and is also trying to derive iPS cells from patients with severe muscular dystrophies. He has been invited by Pura Muñoz-Cánoves (UPF).

FRANCISCO J.M. MOJICA, Monday June 27. Mojica, from University of Alicante in Spain, is a microbiologist interested in deciphering how bacteria acquire immunity against their

pathogens. He has made seminal contribu-tions to our current understanding of the immune system of bacteria such as the discovery of CRISPR, currently the most promising tool for genetic manipulation. His most recent research has lead to the identifica tion of an anti-CRISPR system in bacteria. He has been invited by Robert Castelo (UPF).

JÜRGEN COX, Friday July 1. Cox, from the Max Planck Insti-tute of Biochemistry in Munich, Germany, aims to develop computational methods that enable the identification and

quantification of molecular components of cells, tissues and body fluids on a large sca-le. He uses statistical analyses and mode-ling of proteins’ quantitative profiles. He has been invited by Eduard Sabidó (CRG).

VINCENZO COSTANZO, Friday July 8. Costanzo, from IFOM - Fondazione Istituto FIRC di On-cologia Molecolare in Milan, Italy, is trying to understand the molecular roles played by

vertebrate DNA metabolism genes in va-rious aspects of cell cycle, DNA replication and DNA repair in unchallenged and stress-ful conditions. He has been invited by Lucia-no di Croce (CRG).

JULIE SIMPSON, Monday July 11. Simpson, from the Univer-sity of California in Santa Bar-bara, US, is interested in how animals make choices among possible behaviours; both at

an algorithmic level and in how specific neu-ral circuits in the brain execute the required computations. She uses the fruitfly as a model. She has been invited by Matthieu Louis (CRG).

MITCHELL GUTTMAN, Friday July 15. Guttman, from the Ca-lifornia Institute of Technology, US, aims to understand how large ncRNAs control gene ex-pression programs and cell

state decisions in the context of mouse em-bryonic stem cells. He has been invited by Thomas Graf (CRG).

PERFIL / PROFILEJuan Carlos Pascual (Elche, 1951) va supervisar el final de la construc-ció del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Des d’aleshores, el seu objectiu diari ha estat fer que els 1.500 residents que hi treballen puguin fer-ho en les millors condicions possibles —una tasca gens fàcil. A punt de jubilar-se, el cap de serveis generals del PRBB ens explica què han significat aquests 10 anys dedicats al major clúster de recerca biomèdi-ca del sud d’Europa.

Juan Carlos Pascual (Elche, 1951) oversaw the final stages of construc-tion at the Barcelona Biomedical Research Park. Since then, his daily goal has been to make sure the 1500 residents who work here can do so in the best possible conditions — no easy task. Now close to retirement, the head of the PRBB general services explains what these 10 years dedica-ted to the largest biomedical research cluster in southern Europe have meant for him.

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 juny de 2016 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Un gen fluorescent de medusa ajuda a interpretar l’efecte de les mutacionsLaia Cendrós

En un estudi publicat a Nature, l’investigador del CRG i professor ICREA Fyodor Kondrashov i el seu

equip han analitzat més de 50.000 varia-cions d’un gen de medusa per dibuixar un retrat detallat de com els canvis en un gen n’afecten la funció. El gen estudiat codifica per a la proteïna verda fluores-cent (GFP), molt utilitzada per la comu-nitat científica per marcar estructures en la cèl·lula i observar-les al microscopi. Els investigadors han generat les muta-cions en aquest gen i han transferit cada mutant a un bacteri que, al seu torn, pro-dueix la proteïna. Alguns canvis no afecten

el nivell de fluorescència de la proteïna i altres l’atenuen o fins i tot el bloquegen. Els autors han relacionat els canvis que apa-reixen en cadascuna de les versions altera-des del gen amb els canvis en la brillantor de la fluorescència en la proteïna resultant. Gràcies al disseny d’un model per ordi-nador, també han pogut construir el que evolutivament es diu «paisatge adapta-tiu» i mapar com les diferents mutacions en el gen interactuen per afectar la lluen-tor de la proteïna resultant. «Aquesta és la primera vegada que es generen dades reals que representin aquest concepte de “paisatge adaptatiu”, observant les com-binacions dels canvis genètics i no no-més tenint en compte les mutacions de forma individual», explica Kondrashov.

Fluorescent jellyfish gene helps interpret the effect of mutations

In a study published in Nature, rese-archers from the CRG led by ICREA professor Fyodor Kondrashov analy-

sed more than 50,000 variations of a sin-gle gene from jellyfish to draw a picture of how changes in one gene can affect its function. The gene studied encodes the green fluorescent protein (GFP), wi-dely used by the scientific community to mark structures in the cell and observe them under a microscope. The researchers generated all the mu-tations in the gene and transferred the mutant constructs to a bacterium which in turn produced the protein. Some of

the changes did not affect the fluorescen-ce level of the protein, others attenuated or even blocked it. The authors linked the changes in each of the altered versions of the gene to changes in the brightness of the resulting fluorescence. Thanks to a computer model, they were also able to create the so-called evolutionary “adaptive landscape”, by mapping how the different mutations interact to affect the brightness of the re-sulting protein. “This is the first time that real data have been generated to repre-sent this concept of ‘adaptive landscape’, watching the effect of combining genetic changes rather than simply considering mutations individually”, says Kondra-shov ■

Splicing als diferents tipus de càncer

En una anàlisi exhaustiva de l’ARN de més de 4.000 mostres tumorals d’11 tipus diferents de càncer extretes de l’Atles del Genoma de Càncer (TCGA), els investiga-dors han trobat que les RBP es troben amb molta freqüència alterades en els tumors humans i que aquestes alteracions deter-minen el transcriptoma de les cèl·lules i in-dueixen transformacions cel·lulars lligades al desenvolupament del càncer. L’estudi ha estat publicat a Genome Research.

Scientists find new molecular networks involved in the development of cancer

UPF researchers, led by Eduardo Eyras and in collaboration with CRG and ICO scientists, have dis-

covered new changes linked to cancer, by

Científics troben un nou mecanisme molecular implicat en el càncer Carolina Pozo

Investigadors de la UPF liderats per Eduardo Eyras en col·laboració amb el CRG i l’ICO han descobert noves al-

teracions vinculades al càncer, estudiant per primer cop la variabilitat del trans-criptoma (el conjunt d’ARN de la cèl·lula) en diversos tumors a la vegada. El càncer s’origina a partir de muta-cions en l’ADN, que tenen un impacte a nivell de l’ARN. A vegades, a través del procés conegut com «splicing alternatiu», el mateix gen pot donar lloc a diferents molècules d’ARN, les quals produeixen distintes proteïnes amb funcions poten-cialment molt diverses. Aquest procés es-tà regulat per les proteïnes d’unió a l’ARN (RBP per les seves sigles en anglès).

looking for the first time at the variability of the transcriptome (the set of RNA in the cell) in various tumours. Cancer originates from DNA mutations, and these have an impact at RNA level. So-metimes, through the process known as “alternative splicing”, the same gene can give rise to different RNA molecules that produce different proteins with potentially different functions. This process is regula-ted by RNA binding proteins (RBPs). In a comprehensive analysis of the RNA of more than 4,000 tumour samples from eleven different types of cancer taken from the Cancer Genome Atlas (TCGA), the researchers have found that RBPs are fre-quently altered in tumours and that these changes determine the cell’s transcripto-me, as well as inducing changes linked to cancer development. The study was pu-blished in Genome Research ■

Reducció del desenvolupament neurològic per la contaminació en escolarsRaül Torán

Un estudi dirigit per investigadors del CREAL, centre aliat ISGlobal, i publicat a Environmental Health

Perspectives, ha explorat el paper de les di-ferents fonts de matèria particulada (PM) de l’aire en el desenvolupament del cervell dels nens. Han trobat que el trànsit és l’única font de partícules fines que s’associa amb una reducció del desenvolupament cognitiu. A l’estudi es va seguir una cohort de 2.618 nens amb una edat mitjana de 8,5 anys de 39 escoles de Barcelona. Els inves-tigadors van mesurar la matèria particula-da de menys de 2,5 micròmetres de diàme-tre (PM2.5) en dues campanyes d’una set-mana, a l’aula i al pati. «Un increment de 4 μg/m3 de les PM2.5 a l’interior de les

escoles a causa del trànsit proper es va associar amb reduccions en el creixement cognitiu equivalent a 22% de la variació anual de la memòria de treball, el 30% de la variació anual de la memòria de treball superior i l’11% de la variació anual en l’es-cala de la falta d’atenció», conclou Xavier Basagaña, primer autor de l’estudi.

of the different types of air particulate matter (PM) in children’s brain develop-ment. They found that traffic was the only source of fine particles associated with a reduction in cognitive development. A cohort of 2,618 schoolchildren, with an average age of 8.5, from 39 schools in Barcelona was monitored. Particula-te matter of less than 2.5 micrometres (PM2.5) was measured over two one-week campaigns in each school, both outdoors and in the classroom. “An in-crease of 4 μg/m3 in indoor traffic-related PM2.5 at schools was associated with reduced cognitive growth equivalent to 22% of the annual change in working memory, 30% of the annual change in superior working memory, and 11% of the annual change in the inattentiveness scale”, concludes Xavier Basagaña, first author of this study ■

Pollution causes neurodevelopmental deceleration in schoolchildren

Astudy led by researchers at the CREAL, an ISGlobal allied centre, and published in Environmental

Health Perspectives has explored the role

Ciència www.prbb.org | maig de 2011 4Ciència www.prbb.org | juny de 2016 6

RESSENYA / REVIEW

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Què sabem sobre les radiacions?Elisa Pasqual / Elisabeth Cardis

Enguany és el 30è aniversari de l’ac-cident a la central nuclear de Txer-nòbil, i el 5è del de Fukushima, ac-

cidents que van causar una contaminació radioactiva generalitzada. La radiació no és una cosa nova. Els humans hem evolucionat en un mar de radiació natural provinent de la terra i de l’espai. La radiació és energia transferida en forma d’ones o partícules. S’anomena ionitzant si té prou energia per canviar l’estructura d’un àtom (fer que guanyi o perdi electrons), i si no en té suficient, s’anomena no ionitzant. En la nostra vida quoti diana estem envoltats de radiació. Les fonts naturals de radiació ionitzant inclouen alguns minerals, com l’urani, i l’espai (raigs còsmics). La radiació ultra-violada (UV) del sol i el camp electromag-nètic de la Terra són exemples de radiació natural no ionitzant. La radiació ionitzant s’utilitza per a la producció d’energia, o per al diagnòstic i tractament de malalties. Els telèfons mòbils, el Wi-Fi, els microones i les cuines d’inducció funcionen gràcies a les radia cions no ionitzants. És dolenta la radiació per a la salut hu-mana? Està demostrat que l’exposició a les radiacions ionitzants provoca càncer, cataractes i, en altes dosis, malalties car-diovasculars. La magnitud del risc, però, és una qüestió de quantitat: l’ús de radiació ionitzant està estrictament regulat per tal

de minimitzar la dosi i, per tant, els efectes sobre la salut. En medicina, els beneficis dels exàmens de raigs X i la radioteràpia són enormes, encara que l’optimització de les dosis és molt important per minimitzar els efectes en la salut a llarg termini. L’ex-posició als raigs UV és també clarament cancerígena, tot i que l’exposició solar és important per a la producció de vitamina D. Els efectes adversos potencials per a la salut d’altres tipus de radiació no ionitzant són encara incerts. L’exposició tant a camps electromagnètics de baixa freqüència (ELF) com a radiofreqüència (RF), respec-tivament relacionats amb les tecnologies de distribució d’electricitat i les de comunica-cions, ha estat classificada com a possible carcinogen per l’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC) de l’OMS. La in-

La medicina a la TVFOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Pegats cardíacs per a un nou cor

Aquesta imatge presa per Olalla Igle-sias García, del CMRB, i per Maria Valls, del Grup de Recerca en Siste-

mes Biomimètics per a l’Enginyeria Cel·lular dirigit per Elena Martínez a l’Institut de Bio-enginyeria de Catalunya (IBEC), representa una bastida en 3D a base de col·lagen amb cardiomiòcits derivats de cèl·lules humanes pluripotents induïdes (IPSC). Els investigadors del CMRB se centren en la generació de sistemes de cultiu 3D per promoure la maduració funcional de cardi-omiòcits derivats d’IPSC per a la seva apli-cació en teràpies regeneratives cardíaques, modelatge de malalties i assajos de toxicitat de fàrmacs. En aquesta imatge els cardiomi-òcits es poden reconèixer per la seva tinció per a la troponina cardíaca (verd), faloidina

Sèries com House, CSI, Breaking Bad o The Walking Dead són analitza-des per experts al nou quadern de

la Fundació Dr. Antonio Esteve «La me-dicina en las series de televisión», que vol donar tant a professionals com al públic general una visió diferent de com la me-dicina es reflecteix en les sèries de ficció. Dos dels capítols d’aquest llibre han estat escrits per investigadors del PRBB. Patricia Robledo, del programa de neurociències de l’IMIM, tracta l’addicció a les drogues a partir de la sèrie Breaking Bad. La síntesi de metamfetamina, els seus efectes o el procés d’addicció són alguns dels temes que ana-litza a través d’exemples concrets de la sè-rie. Una sèrie que, segons la investigadora, és força realista —amb la notable excepció del color blau de la droga “pura”. Menys realista és CSI, segons expli-quen els investigadors de l’IMIM i la UPF Adriana Farré, Marta Torrens, Josep-Eladi Baños i Magí Farré en el capítol sobre me-dicina forense. En ell analitzen les claus de l’èxit d’aquesta sèrie i com aquesta fic-ció influeix en la percepció pública de la investigació policial i la pràctica forense —per exemple, plantant en l’imaginari col·lectiu, el fet que les dades es proces-sen en minuts i els crims es resolen en dues hores. La pràctica, segons diuen els autors, és més rutinària, lenta i avorrida; això sí, recorden que, en ocasions, la rea-litat supera la ficció.

Medicine in TV series

Eighteen experts analyse TV series such as House, CSI, Breaking Bad and The Walking Dead in the new

book from the Esteve Foundation “La me-dicina en las series de televisión”, which aims to give medical professionals and the general public a different view about how medicine is reflected in TV series. Two of the chapters have been written by researchers at the PRBB. Patricia Ro-bledo, from the Neurosciences program-me at the IMIM, analyses drug addiction as portrayed in Breaking Bad. The synthe-sis of methamphetamine, its effects and the addiction process are some of the is-sues tackled through examples from the series. A series that, according to the rese-archer, is quite realistic - with the notable exception of the drug’s blue colour. Less realistic is CSI, according to IMIM and UPF researchers Adriana Farré, Marta Torrens, Josep-Eladi Baños and Magi Farré. They look at the keys to the success of this series, and how TV shows influence public perception of police investigation and fo-rensic practice; for example, the erroneous idea that data is processed in minutes and crimes solved in 2 hours. In practice, say the authors, it is more routine, boring and slo-wer; although sometimes truth is stranger than fiction ■

(vermell) i actina alfa sarcomèrica (cian). Les construccions cardíaques també es van analitzar per microscòpia de generació de segon harmònic (SHG), utilitzada per de-tectar les fibres de col·lagen (de color rosa) entre els cardiomiòcits.

Human functional cardiac patches for heart regeneration

This image taken by Olalla Iglesias García, from the CMRB and Maria Valls from the Biomimetic Systems

for Cell Engineering Group led by Elena Martínez at the Institute for Bioenginee-ring of Catalonia (IBEC), depicts a colla-gen-based 3D scaffold with human iPSC-derived cardiomyocytes. The CMRB researchers focus on the ge-neration of 3D culture systems that pro-mote the functional maturation of human iPSC-derived cardiomyocytes to be used in cardiac regenerative therapies, disease modelling, and drug toxicity testing. In this image the cardiomyocytes can be recogni-sed by their staining: cardiac troponin (gre-en), phalloidin (red), and alpha-sarcomeric actin (cyan). Cardiac constructs were also analysed using second harmonic generation (SHG) microscopy, used to detect collagen fibres (pink) between the cardiomyocytes ■

vestigació continua, en particular al CREAL, per aclarir si existeixen aquests efectes.

What do we know about radiation?

2016 marks the 30th anniversary of the accident at the Chernobyl nu-clear power plant, and the 5th of the

Fukushima accident. Both of them resulted in widespread radioactive contamination. Radiation is nothing new. The human race evolved in a sea of natural radiation from the Earth and outer space. Radiation is energy transferred in the form of waves or particles. It is said to be ionising if it has sufficient energy to change the structure of an atom (make it gain or lose electrons), and non-ionising otherwise. In our daily lives we are surrounded by radiation, both

from human and natural sources. Natural sources of ionising radiation include certain elements (e.g., uranium) and space (cosmic rays). Ultraviolet radiation (UV) from the sun, and the Earth’s electromagnetic field, are examples of natural non-ionising radiation. Ionising radiation is used in industry for pro-ducing energy, and in medicine for diagno-sing and treating disease. Your mobile pho-ne, Wi-Fi, micro-wave and induction cooker work thanks to non-ionising radiation. Is radiation bad for human health? It has been demonstrated that exposure to ioni-sing radiation causes cancer, cataracts and, at high doses, cardiovascular diseases. The magnitude of the risk, however, is a matter of quantity: the use of ionising radiation is strictly regulated in order to minimise do-ses and thus health effects. In medicine, the benefits of X-ray examinations and radio-therapy are enormous, though optimising doses is very important to minimise any long-term health effects. UV radiation is also clearly carcinogenic, though solar ex-posure is important for vitamin D produc-tion. The potential adverse health effects of other types of non-ionising radiation are still uncertain. Both exposure to extremely low frequency (ELF) and radiofrequency (RF) electromagnetic fields (related to electricity distribution and communication techno-logies, respectively) have been classified as possibly carcinogenic by the WHO Interna-tional Agency for Research on Cancer. Re-search continues, in particular at the CREAL, to clarify whether such effects exist ■

Monument and the fourth reactor (Wikipedia)

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 juny de 2016 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Josep Sardenyès Granollers, 1976

Postdoc al Laboratori de Sistemes Complexes, CEXS-UPF i IBE

(CSIC-UPF) i professor del Grau en Enginyeria Biomèdica de la UPF

Què és el que més t’agrada de la teva feina?Fer recerca en biologia a través de la bellesa i l’elegància de les matemàtiques i la física, tot i que sóc biòleg!

Quins són els teus hobbies? Practicar kungfu i tocar el violí.

Defineix-te en una paraula.Entusiasta!

On és el teu lloc preferit? Els Pirineus, especialment la Vall de Benasque i la Vall de Camprodon (Vall del Ter).

Un lloc per explorar? La costa Brava.

Quin descobriment t’agradaria veure abans de morir? La troballa de vida en un altre planeta.

Amb quin personatge històric t’agradaria poder conversar?Amb Évariste Galois, un matemàtic francès del segle xix, un geni que va morir als 20 anys després d’haver fet importants contribucions a l’àlgebra abstracta. Els fets que el van portar a la seva mort són tan sorprenents com les seves aportacions precoces al camp de les matemàtiques. És molt recomanable llegir la seva història!

What do you like most about your job?Doing research in biology through the beauty and elegance of mathematics and physics, although I’m a biologist.

What are your hobbies?Doing Kung Fu and playing the violin!

Define yourself in one wordEnthusiastic.

Your favourite place? The Pyrenees, especially the Benasque Valley and the Camprodon Valley (Ter Valley).

A place to explore? The Costa Brava.

What discovery would you like to see before dying?Finding life in another planet.

Which historical character would you like to have a conversation with?Évariste Galois, a nineteenth century French mathematician, a genius who died aged 20 having made very important contributions to abstract algebra. The events that led to his death are as surprising as his early input to the field of mathematics. His biography is highly recommendable! ■

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Les ciències de la vida han conquerit la trobada tecnològica Challengers (www.challenge.rs) per primera vegada aquest any. Empresaris, científics, inversors i empreses de nova creació es van reunir el 9 i 10 de juny al Poble Espanyol. Un públic que entén paradigmes complexos i canviants, i no té por d’adoptar coses noves. En l’organització de l’esdeveniment han participat Mercedes Benz, Heine-ken, CaixaBank, UNICEF, WIRED i el PRBB. Reimund Fickert, director de projectes al Parc, va organitzar i moderar la sessió de ciències de la vida i va comptar amb els següents cinc científics i empresaris que van presentar els seus projectes.

Life sciences meet technology at Challengers

Life sciences conquered this year’s Challengers (www.challenge.rs), a premium international tech event, for the first time. Entrepreneurs, scientists, investors, and startups met on June 9-10 in Poble Espanyol. It was an audience that un-derstands complex and shifting paradigms, and is not afraid of adopting so-mething new, while challenging the old. The event was partnered by Mercedes Benz, Heineken, Caixabank, UNICEF, WIRED and the PRBB. Reimund Fickert, the park’s project director, curated and moderated the life sciences session with the support of the following 5 scientists and entrepreneurs from the field who pre-sented their stories.

Vis-a-vis de les ciències de la vida i la tecnologia a Challengers

Victoria Puig, Group leader at the IMIM

«Els neurocientífics han descobert mol-tes coses sobre el cervell, però encara queda un llarg camí

per recórrer per curar els trastorns del cer-vell. En la meva presentació vaig parlar de Clarity, Brainbow i connectòmica funcio-nal, noves aproximacions tecnològiques que estan accelerant l’avenç de les neuro-ciències. També vaig explicar com les xar-xes neuronals distants entre elles es comu-niquen a través de les ones cerebrals, així com dues noves formes de canviar l’acti-vitat cerebral: l’estimulació cerebral pro-funda de circuit tancat i l’optogenètica.»

“Neuroscientists have figured out many things about the brain but there is still a long way to go towards curing brain disor-ders. In my presentation I introduced Cla-rity, Brainbow, and functional connecto-mics, new technical approaches that are accelerating the advance in neuroscien-ce. I also explained how distant neural networks in the brain communicate via brain waves, as well as two new ways of changing brain activity: closed-loop deep brain stimulation and optogenetics.”

Maria Lluch, Staff scientist at the CRG

« Modificar bacte-ris que són part del nostre microbioma per subministrar proteïnes amb apli-

cacions terapèutiques és un dels prin-cipals reptes de la biologia sintètica, ja que els sistemes vius podrien detectar i respondre a les circumstàncies indivi-duals. Vaig presentar la nostra profunda comprensió de Mycoplasma pneumo-niae i el primer model computacional de cèl·lula sencera d’aquest petit bacteri. Com a possibles aplicacions d’un xassís universal i viu, es van presentar els dos

projectes europeus MycoSynVac (vacuna viva) i MiniCell (sistema de lliurament).»

“Engineering bacteria that are part of our microbiome to supply proteins with therapeutic applications is one of the main challenges in synthetic biology, because living systems can sense and respond to individual circumstances. I presented our thorough understanding of Mycoplasma pneumoniae and the first computational whole-cell model of this minimal bacterium. The European projects MycoSynVac (living vaccine) and MiniCell (delivery system) were presented as possible applications of this universal, living chassis.”

Ricard Solé, Group leader IBE (CSIC-UPF)

«L’evidència acumu-lada indica que el nostre planeta podria experimentar efectes fora de control asso-

ciats a l’augment de les temperatures i la so-breexplotació dels ecosistemes, que porta-rien a canvis catastròfics a curt termini. Vaig desafiar l’audiència amb la idea que orga-nismes sintètics amb un disseny apropiat d’enginyeria podrien utilitzar-se de ma-nera segura per evitar caigudes en alguns ecosistemes sota pressió i ajudar a millorar la retenció de carboni. Aquests sistemes inclouen dissenyar per enginyeria depen-dències mutualistes impedint els processos evolutius no desitjats. Per salvar el planeta, podria ser necessari redissenyar-lo.»

“Mounting evidence indicates that our planet might experience runaway effects associated with rising temperatures and ecosystem overexploitation, leading to catastrophic shifts over short time scales. I challenged the audience with the idea that appropriately designed synthetic or-ganisms could be used to safely prevent declines in certain stressed ecosystems and help improve carbon sequestration. Such schemes would include engineering mutualistic dependencies preventing un-

desired evolutionary processes. To save the planet, we might need to redesign it.”

Alfons Nonell, CEO of Mind the Byte

«Vaig afirmar que e l d e s c o b r i m e n t de fàrmacs a nivell computacional pot estalviar fins a tres

anys i fins a un 40% dels costos en el pro-cés de desenvolupament de fàrmacs. Mit-jançant l’ús d’un nou model de negoci, que adopta l’enfocament de “programari com a servei” (SAAS, en anglès) al núvol, així com altres tecnologies, com ara Big Data i Machine Learning, la nostra com-panyia està treballant en aquest desafia-ment. Tecnologies no utilitzades anteri-orment en el nostre camp ara acceleraran el temps que els nous fàrmacs triguen a ser comercialitzats, reduint els costos i ajudant els investigadors a trobar mi-llors remeis per a malalties no resoltes.»

“I claimed that computational drug dis-covery can save up to 3 years and 40% of the costs in the drug development pro-cess. By using a new business model, which adopts the ‘software as a service’ (SaaS) approach in the cloud, as well as other technologies such as Big Data and Machine Learning, our company is wor-king on this challenge. Technologies not previously used in the field will accelera-te time to market for new drugs, reducing costs and helping researchers find better remedies for so-far incurable diseases.”

Davide D’Amico, CEO of ZeClinics

«L’aspecte del càncer que suposa un rep-te més important és que cada pacient és diferent de qualse-vol altre, i en un 30%

dels casos el tractament que es dóna no funciona. L’objectiu de ZeClinics és l’ús del peix zebra per a la medicina personalitza-da, amb el nostre projecte en curs d’I+D anomenat ZeOncoTest. Per tal de selec-cionar el millor tractament antitumoral, trasplantarem parts del tumor del pacient a un conjunt de peixos i els tractarem amb els diferents medicaments disponibles. A continuació, podrem generar un per-fil personalitzat antitumoral que ajudarà l’oncòleg a prendre la decisió correcta.»

“The most challenging aspect of cancer is that each patient is different from all the others and in 30% of cases the treatment given to a patient does not work. At ZeCli-nics we aim to use zebrafish for persona-lised medicine, through our ongoing R&D project, the ZeOncoTest. In order to select the best anti-tumour treatment, we trans-plant parts of the tumour directly from the patient into a battery of fish and treat them with different medicines. Then we can generate a personalised anti-tumour profile helping the oncologist make the best possible choice” ■

Edifici www.prbb.org | juny de 2016 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Ajudant de redacció i edició:Mari Carmen Cebrián

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)Carolina Pozo (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Mireia Nel·lo (CMRB)Raül Torán (CREAL)Jordi Lanuza (IBE)

María Escrivá (FPM)Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:www.cegeglobal.com

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTHReptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Rosa Manaut

El Parc de Salut Mar (PSMAR) ha co-mençat una original iniciativa: els clubs científics, uns punts de trobada

informals perquè els investigadors clínics i els bàsics puguin compartir interessos i si-nèrgies entre ells i amb altres professionals del PSMAR. Aquestes trobades mensuals, voluntàries i obertes, reuneixen professio-nals interessats en un mateix tema al voltant d’un cafè. De moment, ja funcionen tres clubs, el d’innovació, el del greix i el del mi-crobioma, però en poden sorgir més. «Dins dels programes de recerca de l’IMIM ja hi ha espais per interaccionar entre inves-tigadors, però els clubs s’obren també als clí-nics per compartir coneixements i metodo-logies i crear un viver d’idees i projectes. Per exemple, en el camp del greix estem interes-sats des dels professionals de cardiovascular fins als de farmacologia, cirurgians vasculars, psiquiatres, investigadors especialitzats en lipoproteïnes o en el metabolisme dels grei-xos, endocrinòlegs, nutricionistes, hepatò-

Els nous clubs científics al PRBB

legs, neuròlegs, infermers… És clar que tanta varietat de professionals potser no es trobari-en sense aquest tipus de club, i així, en canvi, poden acabar treballant junts en un estudi», explica Rafael de la Torre, director de l’IMIM.

New “science clubs” at the PRBB

The Parc de Salut Mar (PSMAR) has set up an original initiative: “scien-ce clubs”. These informal gatherings

are meeting points where both basic and clinical researchers can share interests and synergies with other professionals at the PS-MAR. In these monthly meetings, which are voluntary and open to all, different profes-sionals interested in the same topic get to-gether over a coffee. So far, three clubs have been launched, on innovation, fat, and the microbiome, but there is still room for more. “Within the IMIM research programmes there are other spaces where researchers can interact, but these clubs are also open to clinicians who can share knowledge and methods and create an incubator for ideas and projects. For example, many profes-sionals are involved in the field of fat: from cardiovascular to pharmacology experts, vascular surgeons, psychiatrists, researchers specialising in lipoprotein or fat metabolism, endocrinologists, nutritionists, hepatolo-gists, neurologists, nurses, and so on. Clearly this variety of professionals may not meet outside these clubs, while here they could end up working together on a study”, says Rafael de la Torre, director of the IMIM ■

Els professors d’investigació ICREA Núria López-Bigas i Ben Lehner, guardonats. La cap del Grup de Genòmica Biomèdica de la UPF ha guanyat el XI Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica, dotat amb 50.000 euros, per la seva contribu-ció al desenvolupament de nous mètodes bioinformàtics per estudiar els genomes del càncer. El seu treball obre noves vies per a la classificació dels pacients amb càncer en funció de les mutacions presents en els seus tumors. Per altra banda, Lehner, cap del Grup Sistemes Genètics al Programa de Biologia de Sistemes EMBL-CRG, ha estat un dels dos joves científics que han rebut la Medalla d’Or d’EMBO 2016, dotada amb 10.000 euros, per les seves contribucions destacades a les ciències de la vida a Euro-pa. «Lehner ha impressionat el Comitè amb el seu ampli interès científic, que va des de la genètica del càncer fins a l’evolució, les oscil-lacions circadiàries i la dinàmica de les xar-xes d’expressió gènica», va comentar Maria Leptin, directora de l’EMBO.

ICREA research professors Núria López-Bigas and Ben Lehner, distinguished. López-Bigas, leader of the Biomedical Genomics research group at the UPF, has

won the XI Banco Sabadell Foundation Award for Biomedical Research, endowed with €50,000, for her contribution to the development of new bioinformatics me-thods for studying cancer genomes. Her work opens up new avenues for the clas-sification of cancer patients according to the mutations in their tumours. Lehner, leader of the Genetic Systems laboratory in the EMBL-CRG Systems Biology Program-me, has been one of the two young scien-tists to receive the EMBO Gold Medal 2016, endowed with €10,000, for his out standing contributions to the life sciences in Europe. “Lehner has impressed the awards com-mittee with his very broad research inte-rests, ranging from the genetics of cancer, to evolution, circadian oscillations, and the dynamics of gene expression networks”, commented Maria Leptin, EMBO Director.

Ángel Raya i Anna Veiga, Premis d’Honor Doctor Benaprès 2016. El Director del CMRB i la Directora del Banc de Línies Cel-lulars de Barcelona han guanyat el premi atorgat per la Societat Espanyola de Medi-cina i Cirurgia Cosmètica per la seva carrera científica. El premi s’ha anat atorgant durant vuit anys per tal de premiar investigadors o institucions de recerca en el camp de la me-dicina regenerativa i l’envelliment fisiològic.

Ángel Raya and Anna Veiga, Prizes of Honour Dr. Benaprès 2016. The Director of the CMRB and the Director of the Stem Cell Bank of Barcelona have received the prize given by the Spanish Society of Cos-metic Medicine and Surgery for their sci-entific careers. This prize aims to honour researchers and institutions in the field of regenerative medicine and physiological ageing ■

AGENDA21 de juny. Concert de l’orquestra i la coral del PRBB a les 17 h a l’auditori.

27 de juny. Registration deadline for the “CRISPR-CAS9 Tool: From Gene to Function” course organised by the CRG. It will take place in September at the PRBB. More information at www.crg.eu

28 i 29 de Juny. Workshop “New Methods in Questionnaire Asses sment: Applying IRT and Computerized Adapti-ve Testing using R and Concerto” or-ganized by the IMIM and held at the PRBB. More info: cgarcia@imim.es

30 de juny. Acte de Graduació de la IV Promoció de Graduats i Graduades en In-fermeria de l’Escola Superior d’Inferme-ria del Mar (ESIM) a l’Auditori del PRBB.

6 de juliol. VII CRG Postdoctoral Sym-posium, at the PRBB Auditorium. More information at www.crg.eu

7 de juliol. 1a Nit de la Biologia Catala-na i entrega dels premis de la Societat Catalana de Biologia (SCB). Organitzat pel CEXS-UPF. A l’auditori del PRBB a les 20 h. Més info: http://scb.iec.cat/premis-scb/la-nit-de-la-biologia-2

21 de juliol. Finals del campionat de vòlei platja del PRBB i festa d’estiu del parc.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

Foto de Sonia Tejedor (UPF), guanyadora del concurs #EllipseViatgera (http://bit.ly/ElliseViatgera) del mes de maig / Picture by Sonia Tejedor (UPF), May winner of the #EllipseViatgera contest