EditorialJosé Manuel Jurado Responsable del Departament de Medi AmbientCCOO de Catalunya

1

Número 15Juliol 2010

Via Laiet ana, 16, 5a - 08003 Barcelona - T el.: 934 812 884 - Fax: 934 812 770 -http://www .ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

Des de CCOO deCatalunya hemdefensat constant-ment (és clar,també des d'a-questa modestatribuna) que larecessió econòmi-ca no pot qüestio-nar la milloraambiental del nos-tre sistema pro-ductiu de béns iserveis. Els pro-blemes ecològicssón cada cop mésevidents, i els cien-tífics estan consta-tant les previsions

més negatives dels diferents escenaris en que enspodríem trobar. Tot plegat, un panorama preocupant.

Més enllà de suposar riscos per la sortida a la crisi, lageneració de noves formes d'activitat econòmica vincu-lada a les exigències normatives, a les noves demandesdels consumidors, a nous sectors emergents, etc., potsignificar un bon impuls a tot plegat. Però és més: enca-ra trobem moltes empreses catalanes que es troben enel llindar de l'incompliment de les lleis ambientals, quanno estan ja incloses en expedients sancionadors. No ésuna bona notícia per a la seva competitivitat o, fins i tot,per al seu futur.

Un bon company de sindicat repeteix que estem enmoments extraordinaris. I és cert: el nostres governsintenten equilibrar els comptes públics a partir de retalla-des en els sou dels treballadors públics, en les pensionsde milions de persones i en les inversions que ja esta-ven planificades. CCOO rebutja aquests tipus de mesu-res perquè tan sols tenen per objectiu reduir a tota costala despesa pública, desconsiderant els efectes sobre elscol·lectius afectats. En canvi, els sindicats majoritarisdefensem l'increment dels recursos de les administra-cions públiques precisament per impulsar una economiaen declivi, amb molt poca tradició innovadora per part dela majoria de sectors productius i sense capacitat percompetir de debò amb els països més avançats delmón.

Una decidida lluita contra les diferents formes de frau(com l'economia submergida o els paradisos fiscals) iuna recuperació d'impostos alegrement condonatsrecentment (successions, a tall d'exemple), permetrienrecuperar encara més recursos dels que s'intentenestalviar. Una política més racional s'hauria de basar enl'obtenció de reserves quan la situació és positiva, perinvertir-los en moments crítics, com el present. I s'hanfet les coses justament a l'inrevés.

Acabem d'assistir a un altre exercici decebedor per partde la majoria de partits polítics, que han aprovat o con-sentit una reforma laboral ("deforma", en paraules delcompany López Bulla) que retalla drets a dones ihomes. Algú es creu que el camí per generar ocupacióés, precisament, facilitar l'acomiadament dels treballa-dors/es?

No podem sortir de la crisi de qualsevol manera. Hemde ser capaços d'elaborar propostes, i de defensar-lesallà on calgui, per transformar el nostre model econòmicamb criteris de justícia social, equilibri econòmic i res-ponsabilitat ambiental. Tan sols així estarem en lesmillors condicions per tal de no reproduir errors com elsque hem patit fins ara.

La vaga general del dia 29 de setembre és del tot neces-sària, i fins i tot donarà un respir a l'entorn ambientalamb l'aturada generalitzada de l'activitat. Del seu èxitdepèn que les polítiques socials continuïn dins d'unatendència neoliberal i regressiva, o canviïn cap a unaltre model, amb una política fiscal més justa i amb cri-teris ambientals, un sistema de pensions sòlid i equili-brat, i la millora decidida de les condicions laborals.

En aquest número d’El Corriol:

El debat energètic a Tarragona: l’energia del segle XXI............. pàg.2

L’energia de les Comarques de Girona ...................................... pàg.3

Les tarifes elèctriques i el cost de l’electricitat........................... pàg.4

Informació ambiental i salut laboral............................................. pàg.6

Enquesta EMAS i actualització Estudi Renovables 2008.......... pàg.6

Dessaladores versus dessalinització........................................... pàg.7

III Seminari sobre la gestió de l’aigua a Catalunya: programa.... pàg.8

La contaminació atmosfèrica: informació ambiental.................. pàg.10

L’Estol....................................................................................... pàg.12

EnergiaJordi ForcadellResponsable de l’Oficina Sindical per a l’Ecoindústria (OSE) Departament de Medi Ambient CCOO de Catalunya

2Via Laietana, 16, 5a - 08003 Barcelona - Tel.: 934 812 884 - Fax: 934 812 770 -

http://www.ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

Continuant amb el procés de debat obert sobre gestióenergètica endegat des de la Secretaria deDesenvolupament Territorial de CCOO de Catalunya,els dies 18 i 25 de març es va celebrar, al CampusCatalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,el IV Seminari sobre gestió energètica, titulat "L'energiadel segle XXI".

En col·laboració amb la UI de CCOO Tarragona, i ambel suport de l'Ajuntament de Tarragona, la UniversitatRovira i Virgili i el Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya, l'objectiu delseminari fou posar sobre la taula les principals caracte-rístiques del model energètic actual, els seus impactes iamenaces més importants, així com les perspectives defutur de les diferents fonts d'energia, tant en l’àmbit deCatalunya com de manera més concreta a Tarragona.

En aquest sentit, a causa de la important presència d'in-fraestructures energètiques a les comarques tarragoni-nes, a diferència de les anteriors edicions, el seminari esva ampliar dos dies amb la voluntat de donar veu a lamajoria d'actors possibles implicats en el tema.

Els debats del dia 18 giraren entorn de la situació ener-gètica actual i els impactes idesequilibris que aquesta haprovocat, alhora que s'intro-duïen ja idees per al nou canvide model, caracteritzat en granpart per l'expansió de les ener-gies renovables i pel pes que

pugui representar l'energia nuclear en el futur. Val a dirque les energies renovables es van erigir en els debatsdel dia 25 com a grans protagonistes a l'hora de liderarla transició cap a un nou model energètic.

El seminari comptà amb la presència d'una importantrepresentació del món empresarial, polític, acadèmic,associatiu i sindical. Intervingueren -entre d'altres- l'al-calde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el vicerec-tor de la URV, Xavier Farriol; el director de l'OficinaCatalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier; elsecretari confederal de Medi Ambient de CCOO, LlorençSerrano; el delegat del govern a Tarragona, XavierSabaté; o el director general de polítiques ambientalsdel DMAiH, Frederic Ximeno.

Entre les idees més importants que van sorgir durant elsdos dies del seminari es podrien destacar la necessitat ila urgència de superar el model energètic vigent, basaten l'aportació massiva de combustibles fòssils, causantde l'escalfament global del planeta i que ja comença adonar símptomes d'esgotament. Paral·lelament, l'estalvii l’eficiència energètica hauran de jugar un paper impor-tant a l'hora de racionalitzar l'ús de l'energia de cara alnou model energètic que Catalunya i Tarragona neces-siten, amb la participació creixent dels ajuntaments al'hora de gestionar l'energia.

A més, el lligam que actualment hi ha entre el model dedesenvolupament econòmic i el model energètic fa quecalguin polítiques transversals que permetin una transi-ció justa cap a un model energètic sostenible, equitatiu irespectuós amb el medi ambient. En aquest sentit, esreivindicà la creació de l'Agència de l'Energia del Campde Tarragona com a organisme capaç gestionar demanera global el sistema energètic i que sigui capaç demarcar les pautes del nou model energètic que el nostreterritori necessita. Un model en què també va quedarclar que les energies renovables tindran una especialrellevància, també a nivell d'ocupació, com a dinamitza-dores del teixit industrial.

El debat energètic a T arragona: l’energia del segle XXI

Podeu trobar més informació sobre el seminari i les ponències presentades alnostre web o bé dirigint-vos al responsable de l’OSE, mitjançant la nostraadreça ambientmedia@ccoo.cat

L'energia es mostra com un element estratègic en quèla seva disponibilitat resulta bàsica per a l'activitat indus-trial i comercial, el creixement econòmic i l'evoluciósocial, i amb efectes directes en el canvi climàtic. ACCOO ens hem negat a tenir "el dret a dir no", i ens hemimposat el debat i la capacitat de proposta, des d'unavisió general del problema, per incorporar criteris socialsi ambientals, perquè l'energia només té una autènticaraó de ser si els seus efectes són socialment equitatius:si afecten i beneficien d’una manera igual a totes lespersones, si eliminen el cost social de la generació i lacombustió.

La dependència dels combustibles fòssils és productede les polítiques actuals, i per tant l'esforç de transicióper superar-la ha de ser molt gran i en dues direccions.La primera, disminuir el consum; i la segona, canviar aenergies més netes. Pel que fa a l'àmbit català, depe-nem energèticament del petroli, perquè formem part delcorredor del Mediterrani i perquè som una potènciaregional en indústria química. Les energies renovables aGirona només suposen el 2,8% del total, i l'electricitat ésl'element "sensible de sosteniment de la societat".Girona representa el 12% del consum, i la primerapotència instal·lada, en què els reptes són insosteniblesja a mig termini: la demanda creix i l'oferta baixa.

Són la tecnologia i les renovables la solució al problemade l'energia? Han millorat les innovacions, però demanera insuficient i encara no hi ha substituts clars alpetroli. Davant d'això, hi ha diferents escenaris amb gra-duació de menys a més urgència i en termes depreu/escassetat. L'escenari anticipatiu es prepara desd'ara mateix buscant la baixa dependència i les baixesemissions de carboni: eficiència, estalvi i competitivitatde l'energia. L'objectiu no és el pick oil, sinó la sosteni-bilitat posterior. L'ideal és l'economia circular amb cons-ciència dels límits físics, i un nou concepte de benestarsocial. La clau és cuidar la demanda i l'estalvi.

Per evitar el col·lapse cal un canvi sostenible basat endues premisses: la revolució energètica i la reconversióindustrial, que permetin una nova forma de produir quegeneri llocs de treball i promogui la indústria. Les reno-vables creen tecnologia i recursos naturals propis, i pertant, el creixement del teixit empresarial. També incenti-va la recerca i la producció local, la generació de l'ener-gia en el mateix àmbit local. El sector és emergent i crea

ocupació, ja que és possible la creació de 2,5 llocs detreball per megawat de generació d'energia eòlica. És adir, a l'Alt Empordà podem generar un jaciment de 500llocs de treball, dels que 400 poden ser de la construc-ció i 100 més poden ser ocupacions estables per fer elmanteniment de les instal·lacions. Ocupacions qualifica-des per a homes i dones joves. El problema és tot allòque sabem i no fem rés per canviar. Mantenim una acti-tud adolescent davant el canvi climàtic.

El paper de la normativa sobre energia solar i biogàs ésmolt important. Ha de ser un àmbit de referència sòlid.L'energia solar-tèrmica té un creixement raonable,sobretot, en les noves edificacions on l'execució de lesinstal·lacions i el manteniment són dos generadors d'o-cupació. En tot cas, les aplicacions cal pensar-les béabans per garantir el retorn aviat.

A Girona l'energia eòlica és zero, ara bé, el potencial dela demarcació és enorme. En la creació d'un parc eòlices creen 705 llocs de treball dels quals 39 són indefinits.Amb 2 aerogeneradors per miniparc, l'energia la consu-meix el municipi amb xarxes soterrades, i té un caràctersocial perquè abasteix l'enllumenat públic i genera ener-gia de futur. El problema és la connexió. La subestacióde Santa Llogaia d'Alguema és la única possibilitat deconnexió. Ara bé, sobre els parcs eòlics, el territori ha deser el que decideixi.

El potencial de la biomassa a Girona, per la massaforestal i els residus forestals de l'agricultura intensiva,es pot mesurar en una giga, que és igual al potenciald'una central nuclear. Estem parlant de biocarboni, queté un equilibri neutre mitjançant la fotosíntesi. El projec-te d'Albons està encaixat en el sector primari, per la qualcosa també és un exemple del binomi energies renova-bles - sector primari, i també hi té un important paper, enpositiu, l'administració local. Pel que fa a l'ocupació, escreen 20 llocs de treball per megawatt. Cal tenir encompte l'aportació a la conservació del paisatge i la inci-dència en el planejament urbanístic. També s'estan fentproves en el cultiu ecològic. Fins i tot s'aprofita la calorresidual de la instal·lació de 26 megawatts per assecarla fusta i convertir-la en pèl·let.

El propòsit és l'ambientalització productiva, com un delsvectors més importants de modernització, competitivitat,i millora de la qualitat de l'ocupació.

EnergiaBartomeu CompteSecretari general de la Unió Intercomarcal de CCOO de les Comarques Gironines

L’energia de les Comarques de Girona

3Via Laiet ana, 16, 5a - 08003 Barcelona - T el.: 934 812 884 - Fax: 934 812 770 -

http://www .ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

El Govern ha decidit ajornar l'augment que havia previstde la tarifa elèctrica per aquest mes de juliol a l'esperad'una revisió en profunditat del cost real del sistemaenergètic. Algunes organitzacions com la CONFAVChan iniciat des de fa algun temps una campanya, a laqual s'ha sumat CCOO de Catalunya, per reclamar unmodel energètic a la mida de la societat i dels recursosdisponibles, i no a la mida de les companyies elèctri-ques. Mentre que els agents socials recelen de les com-panyies i reclamen que no s'apugi el preu de la llum, lescompanyies elèctriques volen tot el contrari, i el Governde moment s'ho pensa.

Tot i que en temps de crisi és fàcil i còmode oposar-se auna pujada de preus, la qüestió substancial no ésaquesta, sinó quin és el model energètic que es vol, ésa dir, definir quin és el pes que ha de tenir cada font enl'anomenat "mix energètic"; dissenyar la seguretat delsubministrament; la millora de les infraestructures i lesinterconnexions, i quin és el model de negoci per acabardefinitivament amb la posició dominant de les gransempreses del sector elèctric. En funció de les opcionspreses, el sistema elèctric tindrà un cost que evident-ment caldrà traslladar als consumidors a través de lestarifes per tal de no continuar engreixant el "dèficit tari-fari".

Anem a pams: en primer lloc i pel que fa a política ener-gètica, cal complir com a mínim amb l'objectiu fixat perla UE perquè el 20% de l'energia sigui d'origen renova-ble l'any 2020. Això implica no deixar d'invertir en reno-vables, i fins i tot accelerar la transició cap a un sistemade generació totalment renovable. Aquesta és la granaposta davant de la crisi ambiental i el canvi climàtic glo-bal. La relativa escassesa a mig termini dels combusti-bles fòssils, i la transformació del model productiu cap auna economia verda i amb autonomia energètica, sónraons de pes, pel que es pot afirmar que la previsióqueda curta i caldria anar al 30% de renovables per al2020.

L'altra gran aposta, a més de la generació renovable,consisteix a desenvolupar polítiques d'estalvi i eficièn-cia. Curt i ras: consumir menys energia és l'única mesu-ra energètica veritablement sostenible, i a més una viaper incrementar la competitivitat de les nostres empre-ses. La demanda d'energia, que ja ha disminuït enaquests moments per efecte de la crisi, hauria de conti-nuar davallant però de manera més planificada i creati-va. Hi ha molt camp a recórrer tenint en compte que enel transport, en l'edificació, en els processos industrialsde transformació, etc. la ineficiència energètica actualés més que notòria. Alguns càlculs arriben a situar pèr-dues de fins al 30%. Traslladar al consumidor el costreal de l'energia ha d'animar a particulars i empreses aadoptar mesures reals per a l'estalvi i l'eficiència. Laincorporació tant de normativa i regulació com de tecno-logia per tal de reduir dràsticament la intensitat energè-tica a la indústria i el consum privat, serà una oportuni-tat per a la creació d'empreses i, per tant, de llocs de tre-ball.

Una de les grans decisions que cal prendre amb relacióal "mix elèctric" és el de les primes a les energies reno-vables. Hi ha fortes pressions des de determinats inte-ressos perquè el Govern retiri el suport a les renovables,acusant aquestes tecnologies de ser les causants del'encariment de l'electricitat pel sobrecost de les primesque reben. La fotovoltaica, que acapara el 53% de lesprimes mentre que aporta tan sols l'11% de tota l'ener-gia renovable generada, és la que té pitjor fama. Tambéés cert que la política de primes és el que ha permèsdesenvolupar una tecnologia i un mercat que han anataugmentant la seva competitivitat fins a uns nivells avuija propers a la paritat de xarxa, i caldrà continuar amb laseva incentivació. S'ha de dir també en honor a la veri-

EnergiaSalvador ClarósDepartament de Medi Ambient CCOO de Catalunya

Les tarifes elèctriques i el cost de l'electricitat

4Via Laiet ana, 16, 5a - 08003 Barcelona - T el.: 934 812 884 - Fax: 934 812 770 -

http://www .ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

tat que no només l'incentiu de les tecnologies renova-bles té un cost, també hi ha subvencions al carbó i a lacogeneració amb gas. A més, hi ha altres costos quemai no han estat traslladats a la factura elèctrica deri-vats de les inversions en energia nuclear i hidràulica.Responsabilitzar doncs les renovables de l'augment delcost de l'energia és injust. Aquesta visió canviaria sitotes les fonts internalitzessin els seus costos, i a lesrenovables se'ls reconegués l'estalvi d'emissions deCO2 i la capacitat de crear ocupació, entre altres avan-tatges.

Existeix una confrontació d'interessos que ve donadaper la complexa situació actual, fruit de l'evolució del"mix elèctric" a Espanya. El sector eòlic, que ha viscutun creixement espectacular i lidera en aquests momentsles tecnologies renovables, ha entrat a competir amb lescentrals de generació amb combustible fòssil. La caigu-da de la demanda elèctrica, d'una banda, junt amb l'aug-ment experimentat per les renovables, va en perjudici deles centrals de cicle combinat, que resten aturades quanbufa el vent a la península, produint molta electricitatd'origen renovable. Les companyies elèctriques veuenperillar l'amortització d'inversions fetes fa pocs anys encicles combinats, ja que ara estan obligades a pararquan fa vent. Amb tot, les centrals de cicle combinat, perla seva elevada flexibilitat, tenen una gran capacitat perregular el sistema elèctric, ajustant-lo a la demandaquan no hi ha prou generació de renovables. Per aixòles companyies demanen al Govern una compensacióeconòmica pel fet de tenir disponibles aquestes centralsde suport encara que estiguin la meitat del temps atura-des.

Una altra reestructuració en marxa del negoci elèctric ésla que afecta el transport, la distribució i la generació enxarxa. Darrerament hi ha hagut nombroses crítiques aCatalunya per la manca d'inversió en la xarxa i en laqualitat del servei. Encara hi ha grans infraestructuresde transport d'energia elèctrica d'alta eficiència ques'han de fer per interconnectar territoris i facilitar que l'e-nergia flueixi en cada moment cap on hi ha la demanda.També falta dotar la xarxa de baixa tensió de comunica-cions intel·ligents per a una millor gestió tant de la gene-ració com del consum. L'electrificació de l'automocióafegirà complexitat a la gestió en els propers anys per-què farà augmentar la demanda, al mateix temps queproporcionarà un sistema d'emmagatzematge de l'ener-gia elèctrica a través de les bateries dels automòbilsconnectats a la xarxa. La gestió implicarà necessària-ment introduir tarifes variables en funció de l'hora del diaper tal d'ajustar la demanda a la disponibilitat d'unsrecursos que provinents de fonts renovables presentengrans discontinuïtats.

Cal també que el model elèctric pensi en la petita gene-ració per a l'autoconsum dels edificis d'habitatges i per ales naus industrials. Aquí cal vèncer una de les gransresistències de les companyies elèctriques: el net mete-ring, o medició neta, que permet al comptador del clientretrocedir quan l'electricitat que el client genera és supe-rior a la que consumeix. D'aquesta manera s'aconsegui-ria promoure l'autogeneració entre els propis consumi-dors, els quals es beneficiarien d'importants estalvis enel consum elèctric.

Les característiques del moment actual en el sectorelèctric i les circumstàncies que concorren fruit de larevolució energètica a la que assistim fan d'aquest unsector complex. És fàcil imaginar que els preus de lestarifes elèctriques no només augmentaran sinó queadquiriran noves estructures variables en funció deparàmetres diversos. No té gaire sentit fer oposició al'increment de preus perquè el temps de l'energia bara-ta ja s'ha acabat i no tornarà. El que sí tindrà molt sentités lluitar per l'estalvi i per l'eficiència, que també és unamanera, molt més sostenible, per cert, de fer disminuirla factura de la llum.

Energia

5Via Laiet ana, 16, 5a - 08003 Barcelona - T el.: 934 812 780 - Fax: 934 812 770 -

http://www .ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

EcoindústriaJordi Forcadell Responsable de l’Oficina Sindical per a l’Ecoindústria (OSE) Departament de Medi Ambient CCOO de Catalunya

6Via Laiet ana, 16, 5a - 08003 Barcelona - T el.: 934 812 884 - Fax: 934 812 770 -

http://www .ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

El passat 8 d'abril es celebrà l'Assemblea anual de SalutLaboral de Catalunya (La Salut, el teu dret, CCOO, lateva força ), que comptà amb la presència de més de1000 delegats, alhora que es dividí en diversos tallersrelacionats amb la seguretat i la salut en el nostre àmbitlaboral. En aquests es presentaren diverses experièn-cies en què es pogueren visualitzar les eines i el suportque el sindicat ofereix a l'hora de millorar les condicionslaborals dels llocs de treball.

En aquesta edició, el Departament de Medi Ambient deCCOO fou convidat a participar en el taller dedicat a laidentificació i intervenció davant el risc químic a l'empre-sa. De les diverses experiències presentades en eltaller, col·laboràrem en una de relacionada amb l'accésa la informació ambiental. En aquest cas, a través deltreball conjunt dels departaments de Salut Laboral i deMedi Ambient, es pogué obtenir, a través de l'autoritza-ció ambiental d'una empresa del sector de les arts gràfi-ques, informació relacionada amb els productes químicsque s'utilitzaven a l'empresa, així com els requerimentsper substituir alguns d'aquests productes més perillososper altres de menys nocius.

Per tant, l'experiència serví per mostrar com, en deter-minats casos, la informació ambiental que afecta a unaempresa ens pot ajudar a l'hora d'identificar el risc quí-mic a què poden estar exposats els treballadors, alhoraque ens pot proporcionar les eines per a reclamar lasubstitució de productes químics que poden tenir efec-tes nocius.

Finalment, s'explicà als delegats que participaren en eltaller quines són les eines que tenen a l'abast a l'horad'obtenir la informació ambiental que els afecta (p. ex. lallicència ambiental), i que poden adreçar-se al sindicat i,més concretament, al Departament de Medi Ambient,per a rebre assessorament en aquesta tasca.

Així doncs, en aquesta edició de l'Assemblea es poguécomprovar, un cop més, l'estreta relació que hi ha entresalut laboral i medi ambient. Cares, en definitiva, d'unamateixa moneda, ja que quan una activitat té afectaciópel medi ambient la majoria de vegades també afecta lasalut, i viceversa. I és que no podem oblidar que, quanuna empresa contamina, sovint són els mateixos treba-lladors els que en reben les conseqüències de maneramés directa.

L’OSE i el Departament de Medi Ambient de CCOO estroben actualment immersos en dues enquestes quenecessiten de la col·laboració dels treballadors i treball-dores, i també de les empreses del sector de les ener-gies renovables del nostre país.

La primera de les enquestes va dirigida a delegats idelegades d’empreses que disposin de la certificacióEMAS, i pretén conèixer el grau d’informació sobrel’EMAS i la participació en la seva confecció dels treba-lladors en les empreses on treballen.

La segona enquesta parteix de l’Estudi sobre EnergiesRenovables i Ocup ació , que, des de l’Observatorisobre Energies Renovables del Departament de MediAmbient de CCOO de Catalunya, i en col·laboració ambISTAS, vàrem elaborar l’any 2008. En aquests momentsl’estudi s’està actualitzant amb dades d’aquest 2010,mitjançant l’enquesta a empreses del sector. Aquestaactualització de l’estudi permetrà observar quina haestat l’evolució del sector en termes d’ocupació des de2008, tenint en compte els canvis normatius i l’actualcontext de crisi econòmica i financera.

En el web del DMA de CCOO hi podreu trobar dos por-tals, enllaçats amb les dues enquestes en la secció“Destaquem”. En aquests portals hi podreu trobar totallò relatiu a les enquestes, a més d’informació comple-mentària, tant en relació amb l’Estudi sobre EnergiesRenovables com sobre el Reglament EMAS.

Informació ambient al i salut laboral Enquest a EMAS i l’actualització del’Estudi Energies Renovables

La presència, a Barcelona, de l'exposició Aigües, Rius iPobles, així com la gran activitat paral·lela que ha com-portat, ha tingut un ressò sensible en els mitjans decomunicació.

Durant aquest dies és perceptible un increment del nom-bre d'articles relatius a la gestió hídrica en les sevesdiferents vessants. Una d'elles ha configurat un debatindirecte amb relació a la gestió de les dessaladores.

Les estacions de tractament d'aigües marines ja formenpart del sistema d'abastament de Catalunya, precisa-ment en zones costaneres amb densitats urbanes eleva-des. Aquestes dessaladores no poden ser consideradesúnicament com a mesures d'urgència a engegar en casde sequera, la qual cosa també pot ser. Tenen plena-ment sentit com a funció de previsió, i per tant no espoden aturar o fer-les funcionar a poc gas pel fet queplogui o que els pantans no estiguin en perill d'entrar enalerta. Cal fer guardiola.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és la màxima res-ponsable de la gestió hídrica a casa nostra. Per tant, hade dissenyar amb precisió els plans d'usos per a lesdessaladores. Correspon a aquesta administració públi-ca el desplegament de les millors estratègies d'abasta-ment, un cop escoltada la veu de la societat i delsagents implicats dins dels mecanismes de participacióciutadana dels quals disposa (a d'hores d'ara encara hiha moltes conques de la Península que no en tenen, percert).

A casa nostra és aquesta Agència, adscrita alDepartament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat, qui ha d'establir i gestionar l'estratègia ade-quada per al compliment dels objectius de la garantiad'abastament i les prioritats sobre les fonts "en alta",contribuint al compliment de la Directiva Marc de l'Aigua.

La claredat amb la qual els responsables polítics del'ACA han defensat les seves competències exclusivesen el disseny de l'estratègia d'abastament sembla queha molestat a certs sectors econòmics del país, autopro-clamats representants de la societat civil catalana. Estracta de l'anomenat GTI-4, grup que inclou a lesCambres de Comerç, el Cercle d'Economia, Foment del

Treball i el RACC. Aquest grup s'ha mostrat partidari dela primacia de la gestió privada de l'aigua.

Aquest GTI-4, amb la complicitat de l'oposició política aCatalunya, i la dels mitjans de comunicació afins, haapuntat contra la línia mestra de la garantia d'abasta-ment dissenyada per l'ACA, basada en la gestió de lademanda, l'estalvi i la diversificació de les fonts primà-ries de recursos. La protecció de les fonts de recursos,la regulació de cabals d'embassaments, la recàrregaforçada d'aqüífers, la regeneració d'aigua i la dessalinit-zació, constitueixen un entramat d'aportacions viableseconòmicament i tècnicament, i executables en terministemporals raonables.

Dins d'aquest camp de maniobra, hem d'entendre unqüestionament reiterat del dessalatge com a font derecursos primaris, posant l'èmfasi en les despeses ener-gètiques que comporta i amagant les grans avantatgesque ofereix: font primària inesgotable, lluny de disputesterritorials, siguin casolanes, autonòmiques o internacio-nals; caràcter modular de la producció; viabilitat tècnicai econòmica conegudes, independent de tractats inter-nacionals; millora de la qualitat de l'abastament...

Atesa la realitat de la demografia i dels recursos hídricspropis de la regió central i metropolitana del nostre país,la implantació de dessaladores d'aigua de mar com afont de recursos constitueix una peça fonamental per ala contribució de noves fonts de recursos d'abastament,territorialment justes i sostenibles en el temps. Enaquest camp s'emmarquen l'ampliació i la construccióde les dues noves dessaladores projectades, així com lagestió de les que ja estan en funcionament. La contrac-ció provocada pel període de crisi econòmica també haarribat a aquestes infraestructures, endarrerint els termi-nis d'execució.

La recent entrada en funcionament de la dessaladoradel Llobregat i l'ampliació de la de la Tordera constituei-xen la clau que ha de fer possible el retorn d'una partimportant dels cabals que ara es sostreuen al riu Ter.Així podrem gaudir d'un espai fluvial veritablement viu, idisposar d'una reserva estratègica per a casos d'emer-gència que s'albiren davant la constatació del canvi cli-màtic.

Aigua

Dessaladores versus dessalinització

7Via Laiet ana, 16, 5a - 08003 Barcelona - T el.: 934 812 884 - Fax: 934 812 770 -

http://www .ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

Jordi Salvador José Manuel Jurado Departament de Medi Ambient CCOO de Catalunya

Via Laiet ana, 16, 5a - 08003 Barcelona - T el.: 934 812 884 - Fax: 934 812 770 -http://www .ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

Tot i la bonança de l'any hídric aCatalunya, l'aigua és un recurs estratègic i,alhora, escàs. Les administracions públi-ques han d'aplicar polítiques de gestió del'aigua basades en la sostenibilitat delrecurs, planificant la seva demanda i l’ofer-ta. Això té evidents repercussions en l'acti-vitat productiva, i també en la qualitat devida de tota la població.

L'any 2008 des de CCOO vàrem organit-zar el 2n seminari sobre gestió de l'aigua acasa nostra. Aquell debat encara va estarmassa mediatitzat pel greu episodi desequera que tot just estàvem superant, i laconseqüent mobilització de tots els sectorssocials.

Aquest 3r seminari ens pot apropar al Plade Gestió de les Conques Internes deCatalunya i al Pla de Mesures, que es tro-ben en fase de discussió i aprovació. Sóneines bàsiques per al futur de la gestió del'aigua a Catalunya, que s'haurien dedebatre i aplicar al marge de visions i inte-ressos partidistes. Organitzem aquestaactivitat en dues taules. La primera té coma objectiu situar quines són les polítiqueshídriques que es presenten des de lesadministracions competents. En la sego-na, pretenem vincular aigua i treball a tra-vés de diverses experiències sindicals.Ambdós casos comptaran amb la presen-tació de bones pràctiques. Finalment, rea-litzarem una visita a les instal·lacions de ladessaladora del Llobregat i el seu entorn.

Des de CCOO de Catalunya impulsem unsistema productiu més net i sostenible,que repercuteixi positivament en la qualitatde vida dels treballadors i treballadores.Una gestió més respectuosa, moderna ieficient de l'aigua, ha de tenir resultatspositius per a l'activitat productiva, ajudanta superar la situació de recessió econòmi-ca actual i reduint la pressió sobre l'entornnatural del qual tots depenem.

SeminarisRedacció El Corriol

III Seminari Confederal: La gestió de l’aigua a Catalunya

8

Via Laiet ana, 16, 5a - 08003 Barcelona - T el.: 934 812 884 - Fax: 934 812 770 -http://www .ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

Programa III Seminari Confederal

- 9:00 Presentació

Toni Mora , secretari general de CCOO del BaixLlobregat.

- 9:10 Benvinguda

Joan Compte i Cost a, Gerent d'Aigües TerLlobregatLluís T ejedor , alcalde del Prat de Llobregat

- 9:20 Taula 1: "Polítiques hídriques ". Moderador: Jordi Salvador , Departament de MediAmbient de CCOO Catalunya

Manel Hernández , director de l'Agència Catalanade l'AiguaCarles Conill , gerent de l'Entitat Metropolitanadel Medi AmbientDavid Massana , regidor de l'Ajuntament deViladecans.

- 10:30 Pausa - cafè

- 11:00 Taula 2. "Aigua i treball ". Moderador: Eduardo Jodar , responsable deCohesió Interna i Polítiques Transversals de CCOO Baix Llobregat.

Francesc Xavier García , responsable sectoraigües de CCOO CatalunyaBiel Mas , Departament de Medi Ambient deCCOO CatalunyaJuan Carlos Belastegui , membre Comitè d'em-presa Clariant Iberica

- 12:10 Conclusions

Jose Manuel Jurado , responsablede medi ambient de CCOO CatalunyaJosé Cachinero , Secretari deMediació,Responsabilitat Social iInspecció de CCOO de Catalunya.

- 13:00 Visita tècnica dessalinitzadoradel Llobregat

- 15:00 Dinar

Seminaris

9

Barcelona és una de les ciutats més contaminadesd'Europa. Avinguda Diagonal, carrer d'Aragó,... Mentreesperes per travessar, veus una filera de cotxes,motos,..Passes i no t'adones que has respirat un aire plede contaminants (prop d'un centenar). En coneixemnomés alguns: partícules, oxidants fotoquímics (però-xids, aldehids, O3), compostos halogenats (Cl2, HCl,HF, CFC ), NOx (NO, NO2, NOx, NH3), compostos decarboni (CO, CO2, CH4, HCT), compostos de sofre(SO2, H2S, H2SO4, mercaptans, sulfurs), hidrocarburs,metalls pesats (plom, mercuri, níquel, coure,..),...Elscontaminants no es veuen. Cal veure fum negre perapartar la cara? Som realment conscients d'aquestacontaminació? Normalment no mirem els índexs de laqualitat de l'aire de la nostra ciutat; no tenim temps, itampoc els entenem.

L'aire és un element indispensable per la vida, peròlimitat

La contaminació atmosfèrica és una de les causes mésgreus de salut a nivell mundial perquè afavoreix l'apari-ció i/o agreuja malalties respiratòries o d'altres associa-des (vasculars o càncer). L'assimilem com una noticiamés, però en desconeixem moltes coses. Ens envaei-xen amb moltes dades i estadístiques, però general-ment com a vianants o com a treballadors desconeixemel seu significat i el seu abast.

Tenim dret a una informació ambiental adient i de fàcilcomprensió. La prevenció i la informació són la milloreina per als treballadors. L'ambient laboral pot estar plede partícules, fibres, gasos, pols, fums.... Això obliga atenir una salut laboral adequada; la qualitat d'aire delsnostres llocs de treball ha de ser segura. Un entorn labo-ral contaminant són les activitats industrials, que emetengran quantitat i varietat de contaminants (refineries, quí-miques, metal·lúrgiques, ceràmiques, pintures, papere-res).

Es difícil entendre tot el complex mecanisme de funcio-nament de la contaminació atmosfèrica perquè hi inter-accionen molts factors: propietats fisicoquímiques delscontaminants (permanència, concentració), fonts d'e-missió, conseqüències (toxicitat, patologies, corrosió),dinàmica de l'atmosfera (condicions meteorològiques).De forma senzilla podem entendre què és la contamina-ció atmosfèrica si pensem que hi ha unes fonts (naturals

o humanes) emissores que van cap a un lloc (atmosfe-ra) on reaccionen i donen lloc a uns efectes, de diferentgravetat, a la biosfera.

Els processos naturals contaminen: incendis forestals,volcans -l'única gran preocupació de l'erupció del volcàislandès han estat els efectes econòmics de les com-panyes aèries- tifons, processos en oceans, combus-tions naturals, descomposició bacteriana i de plantes enel sòl, metabolisme dels animals, erosió de l'escorçaterrestre.... Es calcula que el percentatge d'emissionsnaturals dels contaminants més importants és molt méselevat que el de les antropogèniques, tret dels SOX quetenen un percentatge semblant. És l'excusa per desen-tendre's de la nostra responsabilitat?

El gran consum exigeix una gran contaminació

La contaminacióhumana (antro-pogènica) rau endiferents activi-tats: produccióenergètica, pro-cessos indus-trials associats ono a la combus-tió, calefaccionsd o m è s t i q u e s ,agricultura iramaderia, trànsitde vehicles(urbans, carrete-res), residus,..Els efectes de lesemissions percombustió delscombustibles fòs-sils (carbó, petro-li, gas,...) sónmolt greus, especialment quan es donen combustionsincompletes; potser a causa d'un quocient incorrectecombustible/aire, per fer-se en temperatures massaaltes o massa baixes, pel tipus de combustible utilitzat.Tant la benzina com el dièsel són combustibles contami-nants. Cada vegada més es parla de la contaminació delmotor dièsel (SOX i partícules sòlides molt tòxiques). Ésuna solució utilitzar els biodièsel? I el control de veloci-

Col·laboració

Eugeni Soler i Elisabet IngladaLlicenciats en Ciències Biològiques i Tècnics Superiors en PRL

“La contaminació atmosfèrica: informació superficial

10Via Laietana, 16, 5a - 08003 Barcelona - Tel.: 934 812 884 - Fax: 934 812 770 -

http://www.ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

tat en les zones metropolitanes de les grans ciutats ? Ipotenciar la mobilitat col·lectiva?

Segons l'OMS, la meitat de les morts associades a lacontaminació es produeixen tant globalment com local-ment en països desenvolupats. La major part de la con-taminació es concentra en els grans nuclis urbans imetropolitans. Les emissions locals d'SO2 de zonesindustrialitzades d'Europa (emeten el 90% del sofre queestà circulant en l'atmosfera) i els Estats Units són moltsuperiors a les naturals. Les grans ciutats, a nivell local,poden formar l'smog (boira contaminant d'O3 o SO2);per exemple a Shanghai, la ciutat més poblada de laXina, la contaminació és com si cada habitant fumésaproximadament 70 cigarretes diàries.

Estudis escandinaus han determinat índexs elevats decàncer de pulmó en poblacions que viuen en carrersamb trànsit intens. Hi ha d'altres estudis recents quemarquen que els nens que creixen prop de xarxes detransport tenen entre un 50 i un 100 % més risc de patirasma. Segons els experts el 35% de la població espan-yola (16 milions de persones) respira aire contaminat.Més de 16.000 persones moren prematurament cadaany a Espanya a causa de la contaminació de l'aire.

Les partícules en suspensió són perjudicials com a tals,i alhora perquè transporten elements tòxics (virus, al·ler-gògens, metalls pesants...). Arran dels darrers estudis,es classifiquen les partícules suspeses segons el dià-metre i la distància que poden assolir (per exemplePM10 - diàmetre inferior a 10 micres o fracció toràcica).La seva mesura és prioritària. Barcelona té un índex dePM10 per sobre del que recomana l'OMS. Si es reduísel límit premés d'emissió d'aquestes partícules se salva-rien moltes vides.

Hi ha estudis sobre els efectes, a llarg termini, de l'expo-sició de partícules en suspensió que indiquen que potfer reduir l'esperança de vida entre mesos i dos anys.Un estudi de la Comissió Europea (2005) destaca que lapresència de partícules en l'atmosfera produeix cada

any 288.000 morts prematures. Un estudi de l'OMS(2004) conclou que cada any l'exposició a les partículesen suspensió és la causa de la mort prematura de13.000 nens (1-4 anys).

Les vies d'entrada dels contaminants a l'organismehumà son les respiratòries, pell i digestiu (el metallspesants es poden degradar acumulant-se a la cadenaalimentària).Els efectes depenen molt de la sensibilitatde l'individu i de determinades poblacions (gent gran,nens, embarassades,...), de la concentració i permanèn-cia del contaminant, de les propietats fisicoquímiques,...Solen afectar generalment al sistema respiratori, circula-tori i sistema nerviós autònom (batecs del cor). Perexemple, davant el SO2, O3, NOX podem patir l'aug-ment de la freqüència respiratòria i de les pulsacions,irritació d'ulls i gola, increment de crisi asmàtica i cardí-aca, augment d'al·lèrgies,... És molt significatiu el poderoxidant que tenen els contaminants perquè és associata l'envelliment biològic (nivell cel·lular) on es podendonar patologies molt greus (càncers, reumatismes,...).

Pensem equivocadament que l'atmosfera té una capaci-tat il·limitada de protecció perquè en desconeixem ladinàmica física. És un medi gasós actiu de ventilaciónatural que fa de difusor o de receptor dels contami-nants; on es dispersen, reaccionen, perduren i es for-men els compostos químics. La toxicitat dels contami-nants depèn no tan sols dels compostos individualment,sinó de la interacció de les diferents substàncies gaso-ses o particulades. El NO2 és un dels majors contami-nants de l'aire i és donat per la combinació d’NO emèspels cotxes que reacciona amb l'oxigen de l'atmosfera ila llum solar. L'ozó és degut a la combinació dels òxidsde nitrogen i compostos orgànics volàtils (COV) catalit-zats per la radiació solar.

Moltes dades però poca explicació entenedora. Noassolim la comprensió de la gravetat que pateix la bios-fera davant la contaminació atmosfèrica. Cada vegadaés més necessari apropar la recerca i la investigació perajudar en la presa de decisions sobre la contaminacióatmosfèrica, com és el cas del programa APHEIS(Sistema d'Informació Europeu sobre la ContaminacióAtmosfèrica i la Salut), que avalua l'impacte sobre lasalut. Les dificultats per afrontar la contaminació no sóntècniques. El problema és la decisió política i empresa-rial. Els fracassos de Kyoto i Copenhaguen són unexemple; no hi ha cap model d'actuació, només comuni-cats que demostren que hi massa pressió. Evidentmentla solució no passa per un règim sancionador tan parti-dista i fràgil. Poder comprar percentatges d'emissió aju-dant en projectes als països menys desenvolupats no éscap sortida; és netejar la consciència. Hem de poderrespirar més tranquils.

Col·laboració

11Via Laietana, 16, 5a - 08003 Barcelona - Tel.: 934 812 884 - Fax: 934 812 770 -

http://www.ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

L’Estol notícies socioambientals d’interès sindical

12Via Laiet ana, 16, 5a - 08003 Barcelona - T el.: 934 812 780 - Fax: 934 812 770 -

http://www .ccoo.cat/mediambient ambientmedia@ccoo.cat

The deflowering of the EU's green logoBonn climate talks: picking up the pieces

after Copenhagen

Condemnen Uralita a indemnitzar cinc treba-lladors de Castelldefels pels danys que els

va causar l'amiant

Estrenen a Terrassa el primer punt de recà-rrega de motos elèctriques de l'Estat

Els motors dièsel impedeixen que BCN millorila qualitat de l’aire

El empleo 'verde' crece en España un 235%

La meitat dels municipis amb risc químic notenen pla d’emergència

Tarragona disposarà de molins de vent almar a partir del 2012

Europa no tiene dinero para el 'súper reactor' Los biocombustibles no encarecieron el pan

Nou Portal Web sobre Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya:

http://www.gencat.cat/canviclimatic

Edició d’El Corriol:

Departament de Medi Ambient Secretaria de mediació, RSE i inspecció CCOO Catalunya

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Consell redactor: J. Forcadell, S. Clarós, J. M. Jurado, G. Mas, J. C. Moral, J. Salvador, M. de Toro Maquetació: G. Mas. Direcció : J. M. Jurado. Distribució: CCOO de Catalunya.

El DMA no es fa necessàriament responsable de les opinions dels col·laboradors ocasionals d'El Corriol.

En aquesta secció hi trobareu titulars d’articles de publicacions electròniques sobre actualitatambiental i també d’algun web destacable.

Si esteu interessats en algun dels temes que us proposem, feu-nos-ho saber mitjançant l’adre-ça ambientmedia@ccoo.cat tot incloent-hi la referència. Us farem arribar el text sencer