Isacio Siguero, nou president de l'OMC

El 3 de juny celebremla Diada Col·legial

Isacio Siguero, nou president de l'OMC

El 3 de juny celebremla Diada Col·legial

GALENSC

OL

·L

EG

I-

OF

IC

IA

L-

DE

-M

ET

GE

S-

DE

-T

AR

RA

GO

NA

--

SE

GO

N-

TR

IM

ES

TR

E-

20

05

--

NÚ

M.

-1

56

GALENS 2

GALENS 3

GALENS

…volem donar la benvinguda a tots aquellsque recentment s’han incorporat a

la professió i al col·legi…

Benvolgudes companyes i benvolguts companys.

El proper tres de juny celebrem la primera Diada Col·legial, una jornada orga-nitzada amb molta il·lusió pel nostre Col·legi de Metges i que vol donar compli-ment a una de les propostes que us fèiem mesos enrera: la de convertir la nostrainstitució en un lloc de trobada, de diàleg i de relació entre tots nosaltres, sobre-tot en uns moments on la professió necessita més que mai la unió i la cohesió detots els que hem fet de la nostra vida lliurament al proisme.

En aquesta primera ocasió, volem donar la benvinguda a tots aquells que re-centment s’han incorporat a la professió i al col·legi. Tant mateix, volem reconèi-xer l’exemplar trajectòria professional, una carrera dedicada a la recerca, del Dr.Àngel Pellicer, col·legiat tarragoní que desenvolupà la seva tasca als Estats Units,així com la del Dr. Josep M. Bertran, a qui li hem d’agrair el seu lliurament idedicació personal al capdavant de la nostra institució col·legial durant divuitanys i, especialment, per la seva defensa i promoció de la formació continuada, abanda de moltes altres actuacions.

Volem i desitgem que sigui un acte amb un altíssim contingut col·legial, alhoraque intentarem entre tots que passeu una bona estona per tal de poder compar-tir amistat i bonhomia amb les companyes i companys.

Us hi esperem.

Dr. Josep M. Solé i Poblet

La Diada Col·legialEDITORIAL

GALENS 4

Edita: Il·ltre. Col·legi Oficial de Metges de TarragonaDelegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés

Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Josep Papió i Torra, Dr. xavier Allué Martínez,Dr. Jaume Fontanet Torres, Dr. Josep Maria Albiol Bonet, Dr. Josep Maria Vallvé Salvadó.

Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis. 43005 Tarragona. Tel. 977- 23 20 12/ 23 20 06. Fax: 977- 23 62 08Assistència Tècnica: Balcotec S.L. Tel. 977 21 15 75Fotomecànica i impressió: Duran Impressors

Portada: Mauri D.L. B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepànciesno seran motiu per impedir la seva publicació.

SUMARI

EDITORIAL:La Diada Col·legial

(p. 3)

OPINIÓ:No siempre el papel lo aguanta todo...

(p. 5)

VIDA COL·LEGIAL:“La violència de gènere és potestat de la

cultura patriarcal” (p. 6-7-8)In memoriam, adéu, Gaspar! adéu, Martin!

adéu, Ferrándiz! (p. 9)L’Any Dr. Pere Mallafré: el COMT realitza

actes d’homenatge (p. 9)Informes jurídics coincideixen en lailegalitat de la integració obligatòria

(p. 10)

Elements clau de l’informe de Ricardo deLorenzo al respecte del projecte d’inte-gració dels metges de contingent i zona

de l’ICS (p. 10)Roda de premsa al Col·legi de Metges

per parlar sobre la integració de primàriai la violència en el lloc de treball

(p. 12-13)El Jutjat contenciós administratiu de

Tarragona dóna la raó als metges en l'aferdels interins per substitució (p. 13)El Dr. Enric Aguadé publica una guia

d’itineraris (p. 14)

El llibre recomanat: “Tratado deUrgencias en Pediatría” (p. 14)

Nou llibre de Jaume Palau (p. 14)Història Gràfica: Jornades i reunions a

Tortosa: de 1989 a 1994 (p. 15)

CATALUNYA:El COMT reuneix a Tarragona diversoslíders polítics per tal d’analitzar la futura

llei de col·legis professionals (p. 16)

EL FINANÇAMENT SANITARI:El finançament sanitari: valoracions sobre

el recent informe d’experts(p. 18-19-20-21)

COMARQUES:Premis Grup SAGESSA (p. 22)Tortosa celebra la XVII Jornada

gastroenterològica de les comarquescatalanes (p. 23)

EL REPORTATGE:Port Aventura (p. 24-25)

ESPANYA:Isacio Siguero nou president de

l’ Organització Mèdica Col.legial (p. 28)

Premis Jesús Galán de la Fundaciód’Orfes (p. 28)

Andalucía pone en marcha un registroinformatizado de agresiones aprofesionales del SAS (p. 29)

Hospital de Leganés: comunicat delCOMT (p. 29)

El Colegio de Málaga logra una sentenciacontra un caso por amenazas de muerte

a un facultativo (p. 29)

EL VIATGE DEL TRIMESTRE:Viatjar amb nens (p. 30-31)

CÒCTEL:Gastronomia, per pensar una estona i

l'antiga I+D (p. 32)

HUMOR:L'humor d'en Cabré (p. 33)

INTERCANVIS:Anuncis gratuïts (p. 34)

GALENS 5

GALENS

www.comt.org

OPINIÓ

Recuerdo el impacto que megeneró escuchar a un conocidojurista, justamente por no

compartirlo, en referencia a la regulaciónde determinadas materias por normas decarácter legal o reglamentario, aunque éstasincidiesen en la presunción de ilegalidad.Dijo que “el papel lo aguanta todo...” Sinembargo, en el caso de la intención delDepartamento de Sanidad de la Generali-tat de Cataluña de acabar, mediante decre-to, con las plazas de cupo y zona, el papelno puede aguantarlo todo.

En efecto, es sobradamente conocidala intención del departamento de ofrecera un total de 1.797 profesionales deatención primaria de cupo y zona(enfermeras, médicos de familia, pediatrasy especialistas) que se integren de maneraobligatoria en la reforma de primer nivelasistencial, pasando su jornada de trabajode las dos horas y media actuales a la jor-nada completa.

Esta integración obligatoria, y novoluntaria, implica la dispensión de un tratopúblico a todas luces injusto a losprofesionales sanitarios de cupo y zona que,procedentes del sistema de Medicina tra-dicional, han llevado a cabo su trabajo deforma honesta y con gran dedicación.

Debe decordarse que el personal decupo y zona encontró su regulación legalen el artículo 111 de la Ley General de laSeguridad Social de 30 de mayo de 1974 yque, tras la promulgación de la Ley Gene-ral de Sanidad, se estableció una estructu-ra orgánica de la organización sanitaria

No siempre el papel lo aguanta todo...española totalmente distinta,fundamentalmente sobre las áreas ycentros de salud.

Ahora bien, la aplicación de los puntosy criterios fundamentales de esta nuevaestructura se adelantó a la fecha de la en-trada en vigor de la Ley General de Sanidad,por haber sido recogida y ordenada por elReal Decreto 137/1984, de 11 de enero,sobre estructuras Básicas de Salud, en elque regularon por vez primera en nuestropaís los elementos básicos de laorganización sanitaria.

La nueva estructura supuso unapotenciación de las instituciones sanitariasjerarquizadas, con la correspondientereducción de las instituciones sanitarias nojerarquizadas y, por ende, del personal decupo y de zona que había posibilitado laimplantación del primer sistema sanitariopúblico de España.

Muchas han sido, desde entonces, lasvicisitudes por las que ha atrevasado estecolectivo, casi todas ellas comoconsecuencia de actuaciones de lospoderes públicos tendentes a modificar orestringir el régimen jurídico por el que serige dicho personal y sus derechosadquiridos, como aconteció con lapromulgación de la Orden Ministerial de25 de abril de 1984, la promulgación dedisposiciones para posibilitar la integraciónvoluntaria del personal de cupo y zona enlos servicios jerarquizados de la SeguridadSocial o las cuestiones concercientes a lareducción de cupos base y máximo delpersonal de cupo y de zona.

Todas esas cuestiones finalizarondespués de la tramitación de losprocedimientos judiciales, con sentenciasque reforzaron la situación jurídica del per-sonal de cupo y zona.

Es obvio que los preceptos contenidosen la normativa de la Seguridad Social porla que se rige el personal de cupo y zonaestán pensados para un tipo organizativode los servicios sanitarios distinto al queexiste actualmente, pero no debe olvidarsetampoco que la normativa que al respectose dicte debería respetar un importantelímite: el respeto a los derechos adquiridospor dicho personal, que supone que elmismo debería continuar en el ejercicio desus funciones y con los derechos laborales(jornada, incompatibilidades, etc...) yeconómicos efectivamente alcanzados porestos profesionales.

Entenderlo de forma distinta supondría,a mi juicio, no sólo una violación de losderechos adquiridos por ellos, sino tambiénuna ilegalidad, por resultar contraria dichaactuación a lo dispuesto en el artículo 111por la Ley General de la Seguridad Social,la norma reguladora de una materia queno ha sido transferida a las comunidadesautónomas y que, debe recordarse, seencuentra plenamente vigente en laactualidad por establecerlo así laDisposición Derogativa única de la LeyGeneral de la Seguridad Social de 20 dejunio de 1994.

Ricardo de Lorenzo

visiteu el nou portal web a l'adreça:

més moderna, més àgil, més informació

Consulteu-la!

www.comt.org

GALENS 6

Entrevista amb el Dr. Miguel Lorente

“Mi marido me pega lo normal”. Per què dóna inicisempre a les seves conferències amb aquesta frase que, amés, és el títol d’un dels seus llibres?

Aquesta és una frase que em va produir una gran agitacióinterna quan la vaig sentir. Jo estava acostumat a escoltar declara-cions de víctimes que parlaven d’una violència que no era normal,

exagerada.A la dècada dels 80, les dones

que denunciaven maltractamentseren sobre fets molt greus. Ambtot però, quan un bon dia vaigsentir això que “... mi marido mepega lo normal” em va impactartant que vaig pensar, però què ésel normal?

En l’àmbit de la violència, comés possible que es pugui norma-litzar una cosa tan anormal comés la violència i com és possibleque es pugui fer en nom del’amor?.

La cruesa de la realitatamb la que vostè conviu elconverteix en un home direc-te i sense escrúpols a l’horade parlar d’aquests temes?

Miri, jo crec que en aquesttema de la violència de gènerehem de trencar moltes barreresi mites.

Quan arribo a una xerrada oconferència on es plantegen te-mes de violència i en ser aquestun tema amb gran caràcter soci-

“La violència de gènere conseqüènciade la cultura patriarcal”

El Dr. Miguel Lorente Acosta, metge forense icoordinador de l’Institut Legal d’Andalusia, ha estatrecentment a la ciutat de Tarragona convidat pel Col·legide Metges. El passat 10 de març va pronunciar una xerradaa la sala d’actes del Centre Social i Cultural de la Fundacióla Caixa amb el títol “Violència de Gènere”.Nascut l’any 1962 a Serón (Almeria) s’ha format a la ciutatde Granada, d’on és professor de Medicina Legal a launiversitat d’aquesta ciutat.Especialitzat en Medicina Legal i Forense, és autor denombroses publicacions sobre bioètica, medicina laborali violència de gènere, un tema que l’ha convertit enassessor del Senat i del Congrés espanyols.

VIDA COL·LEGIAL

GALENS 7

GALENSVIDA COL·LEGIAL

al i cultural, hom arriba molt motivat, marcat per una posició claude denúnica i crit sobre aquests fets.

La gent pot tenir informacions sobre la violència, però tambéés cert que hi ha molts de perjudicis i inconscientment ja vaigdirecte a la nafra per tal d’agitar i anar desmontant casos i situa-cions que ens permetin arribar a la gènesi de la violència de gène-re.

Violència de gènere és violència contra la dona?Si, és el mateix. El concepte més correcte és violència de gè-

nere ja que l’origen de la violència està en una distribució desigualdel gènere.

Tots neixem home o dona, però no masculí i femení. Per això,si tu tens un gènere i t’assignen una sèrie de rols específics a cadaun dels gèneres (per exemple, el de la dona pot ser sensibilitat,afectivitat, comprensió i per la seva capacitat de sacrifici i entregali diuen que ha de cuidar de la família; i el de l’home, que té capa-citat per a competir, amb força física i reptes pel desconegut lidiuen que ha de manar), doncs provoca un concepte molt desi-gual dels gèneres on el masculí té potestat per imposar i atorgaruna sèrie de criteris i això és el que porta a la violència i de rebota la violència de gènere.

Però, on està la veritable arrel de la violència de gène-re?

Doncs en la societat patriarcal, en aquest model de societatque he explicat. Des de l’origen de la humanitat hem estat en unasocietat patriarcal perquè tot s’ha fet des d’una perspectivabàsicament masculina.

Què ha canviat doncs en aquests darrers anys respec-te aquest tema?

Moltes coses, però els mitjans de comunicació han estat laclau, sobretot en els darrers set anys.

Pensi que al novembre de 1997 es produeix l’assassinat d’AnaOrantes a Granada, la dona que una setmana abans havia estat enuna programa de televisió denunciant la seva experiència com amaltractada, i això va fer que allò que era un problema ocult, unproblema de l’Espanya profunda, passés a ser una notícia de totsja que els mitjans es van sentir culpables del seu final. Aquest ialtres fets posteriors han fet passar a la història aquell raonamentde.... “son casos aislados”.

Els mitjans de comunicació han aconseguit que aquests temespassessin del privat al públic i del públic al coneixement real delproblema, amb la implicació de tots els professionals que estemrelacionats amb aquest tema (metges, psicòlegs, sociòlegs i treba-lladors socials).

He de dir però, que encara estem en un nivell molt baixde conscienciació social d’aquest problema. Pensi que finsl’any 2001, el “Centro de Investigaciones Sociológicas” d’Es-panya (CIS), no va situar la violència de gènere com un pro-blema que preocupés excessivament a la població espanyo-la. Sembla que quedem impactats amb imatges i notícies dedones assassinades però encara hem de recòrrer molt decamí per donar-nos compte de l’arrel del problema, no pasde les conseqüències.

Així doncs, per molt que ens impressionin els homici-dis, aquest nivell de violència ja existia abans i ....

Si, si, la violència ha existit sempre. El que passa és que no hihavia un enfrontament vers l’agressor. Hi havia una posició desubmissió basada en l’acceptació i la normalització i per tant no hihavia aquest darrer esgraó que era el de la separació i el de tren-

cament amb la situació de violència. Per això, com que el factorprecipitant de l’homicidi és la separació, abans no existien elshomicidis i ara, no és que sigui en tots els casos, però aquestprecipitant existeix majoritàriament.

En tot cas, abans hi havia una acceptació dels rols de la dona,esposa i senyora de casa i que no estaven qüestionats. En el mo-ment que això es qüestiona es trenca aquest lligam cultural itadicional sobre el paper de la dona i apareix una nova violènciape tal de traslladar a la dona a la seva situació inicial de control isubmissió.

Doncs expliquim vostè com es menja aquest aparentprogrés de la societat

El que passa és que la societat no realitza un progrés homoge-ni. El que estem veient és un progrés molt discontinu, a base d’ac-celeracions. Estem creixent molt en determinades coses i en can-vi generem conflictes en aquells sectors que no han canviat lesseves pautes de referència.

Miri, jo sempre qüestiono la velocitat en el progrés, no el pro-grés en si.

Violència de gènere és credencial d’un tipus de cultu-ra i d’edat?

Violència de gènere és conseqüència de la cultura patriarcal.Sobre la base d’una justificació moral molts cops es poden fer

GALENS 8

VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi Oficial de Metges deTarragona (COMT) va organitzar eldia 10 de març una xerrada sota el

títol “Violència de Gènere” a càrrec del Dr.Miguel Lorente, metge forense i coordinadorde l’Institut Legal d’Andalusia. Una cinquantenade persones van assistir a la xerrada que va te-nir lloc a Tarragona, a la sala d’actes del CentreSocial i Cultural de la Fundació La Caixa i quefou presentada per la vocal del Col·legi, Dra.Cruz M. Fuentes.

Aquest acte forma part d’un dels acords dela Junta de Govern del Col·legi de Metges pelqual s’aprovava la coordinació d’un esdeveni-ment adreçat a la tota la ciutadania i que po-gués sensibilitzar sobre la violència de gènere.Cal esmentar que aquesta xerrada fou incorpo-rada a la campanya impulsada per l’Ajuntamentde Tarragona “TGN 12 x 12” sota el lema Vio-lència domèstica. Ni un cas més.

El Col·legi de Metges organitza una jornada sobre la violència de gènere

els crims més aberrants i cruels. La moral, molts cops et pot ferpensar que fas una cosa per un bé superior tot i saber que estàsfent una malifeta.

La violència de gènere no és potestat d’un nivell social con-cret, sinó que ho és d’uns valors morals i culturals que justifiquinaquests tipus de conductes.

Els professionals de la salut, què poden fer quan es tro-

bin amb pacients que mostren indicis de violència de gè-nere?

Davant el coneixement de la violència, comunicar l’informemèdic als jutjats; i davant la sospita, controlar el cas com un pro-blema de salut. En cap cas s’ha d’abandonar el pacient, al qual se liha de fer seguiment.

En resum, cal posicionar-se des del coneixement científic i donarresposta com a professionals que són.

La realitat és que la societat defuig els problemes.

GALENS 9

GALENSIN MEMORIAM -VIDA COL·LEGIAL

Adéu, Gaspar! adéu, Martin!,adéu, Ferrándiz!

L’Any Dr. PereMallafré: el COMT

realitza actesd’homenatge

A finals del passat any, la Jun-ta de Govern del Col·legide Metges de Tarragona

acordava la celebració de diversos ac-tes en memòria del Dr. Pere MallafréGimeno, metge molt conegut i estimata la ciutat de Tarragona i antic mem-bre de la junta col·legial que va morirl’any 2003.

La mateixa junta designava l’AnyPere Mallafré i programava sota la co-ordinació de la Dra. Cruz M. Fuentes,els següents actes:

- Dia 20 de maigA la sala d’actes de Caixa Tarragona

i a les 8 del vespre, conferència sobreel Dr. Pere Mallafré Gimeno i inaugu-ració de l’exposició.

- Del 20 de maig al 5 de junyAl vestíbul de Caixa Tarragona

(carree Pere Martell, 2 de Tarragona),exposició sobre material, fotografies irecords del Dr. Pere Mallafré Gimeno.

Adéu, companys. En pocmenys d’un mes vos n’heuanat los dos. Quants de re-

cords tinc de vatros! Vos coneixia de totala vida, perquè de tota la vida havíeu sigutamics de casa. I, com que us coneixia, vosestimava (cosa que no es pot dir de moltagent). Tinc molts de records vostres; so-bretot, de caire personal, però també pro-fessional, i sé de moltes anècdotes que vauprotagonitzar al llarg de la vostra dilatadavida. Però mai oblidaré que tu, Gaspar, vasajudar a nàixer els meus tres fills, Anna,Cèsar i Joaquim, i que tu, Martín, los vasdonar el primer “vistiplau” de salut, allà al’Hospital de Jesús.

Los dos vau tindre una vida professio-nal plena i farcida de dignitat. Los dos vaufer de metges perquè ÉREU i vos sentíeumetges les 24 hores del dia.

Los dos no solament éreu unes granspersones, sinó que també vos vau conver-tir en grans personatges aquí, a l’estimadaTortosa. Gaspar i Martín, Martín i Gaspar,molts de companys vostres vos recorda-rem per sempre més. Adéu, companys; adéu,amics. Descanseu en pau.

F. R.

Dr. Gaspar Ricart i la seva esposa Maria Cin-ta Hernández.

Dr. Martín Iriondo.

Necrològica al Dr. Luís Ferràndiz

Als 85 anys d’edat ens ha dei-xat recentment el Dr. LuísFerándiz Arjonilla. Va nèixer

a écija (Sevilla) el 29 de juny de 1919 il’any 1926 ja es traslladà a Tarragona ambtota la seva família i aquí és on va conèi-xer la seva muller, Carmen ForasterDasca.

Llicenciat l’any 1942 per la Facultatde Medicina de la Universitat deBarcelona, durant els primers anys exercícom a responsable dels seveis mèdicsde la Base Aèrea de Reus i continuà elsestudis a l’Hospital Clínic en l’especilitatde dermatologia. Va ingressar per opo-sició al cos de metges funcionaris de lalluita antivenèrea i antileprosa i va serdirector responsable del control de lesmalalties de transmissió sexual i de lalepra a la província de Tarragona fins ala seva jubilació.

Va re-partir laseva activi-tat laboralcom a met-ge d’exercicilliure, a l’am-bulatori dela SeguretatSocial i coma consultordermatòleg als pacients ingressats a laresidència Joan XXIII.

Amb gran estima pels seus pacientsi d’un gran tracte humà, el Dr. Ferrándizfou molt estimat i va ser un dels pio-ners de la dermatologia a Tarragona.Descansi en Pau.

Dr. Carlos Ferrándiz ForasterCatedràtic de Dermatologia UAB

GALENS 10

Informes jurídics coincideixen en lail·legalitat de la integració obligatòria

VIDA COL·LEGIAL

Prop d’un centenar de metges nointegrats en la reforma sanitàriaque està duent a terme l’Institut

Català de la Salut (ICS), es van reunir el dia7 d’abril a la seu del Col·legi de Metges deTarragona (COMT) per tal d’analitzar l’in-forme jurídic que el nostre col·legi va en-carregar a l’advocat Ricardo de Lorenzo,president de l’Associació de Juristes Espe-cialistes en Dret Sanitari. A la reunió, pre-sidida pel president del Col·legi de Metgesde Tarragona, Dr. Josep M. Solé Poblet, hivan estar presents també representants delCol·legi de Metges de Lleida, del Col·legid’Infermeria de Tarragona i del Sindicat deMetges de Catalunya. Aquest informe, delqual en reproduim un resum, considerailegal la obligatorietat d’integració dels pro-fessionals de cupo i zona i confirma allòque van dictaminar temps enrera els ser-veis jurídics del Col·legi de Metges deTarragona. L’informe expressa que la

1.- Vigència de l’article 112.5 de la LleiGeneral de la Seguretat Social aprobada perDecret 2065/1974, de 30 de maig (no de-rogada expressament per la nova Llei deSS de 1994) que textualment diu:

“Asignado un titular o, en su casobeneficiario a un facultativo, no se variaráesta asignación sin o contra la voluntad deaquel, salvo en el caso de traslado defacultativo en cuestión a otra zona ocircunscripción territorial o en el previstoen el número 4 del artículo anterior” (ca-sos en que es sobrepassi el contingentmàxim).

Sembla lògic pensar que la impossibili-tat d’alterar o cambiar l’asignació té efec-

Elements clau de l’informe de Ricardo deLorenzo al respecte del projecte d’integració

dels metges de contingent i zona de l’ICStes no sols als titulars o beneficiaris de l’as-sistència (dret que tenen ells a tenir el seumetge de contingent si aquest no se’n va),sino també als metges que presten l’assis-tència (no puc ésser canviat de contingentsi no m’ho autoritzen els pacients o tincun trasllat).

2.- Interpretació literal de la Llei 55/2003 de 16 de desembre, de l’EstatutoMarco en la seva disposició transitòria 3a.

“En la forma, plazo y condiciones queen cada servicio de salud, en su caso sedetermine, el personal que percibe haberespor el sistema de cupo y zona se podráintegrar en el sistema de prestación deservicios, de dedicación y de retribucionesque se establece en esta Ley”.

L’Estatuto Marco ha estat dictat ambcaràcter de bàsic a l’ampara del que esta-bleix la CE i un desenvolupament contrarial mateix, hauria de considerar-se ilegal.

3.- Vigència del Decret 2766/1967 de16 de novembre, pel que es regulen lesprestacions, assistència sanitària i ordena-ció dels serveis mèdics en el Règim Gene-ral de la Seguretat Social i, en especial delsarticles 34 i següents que regulen la crea-ció dels cupos (màxims, mínims, limitaci-ons).

Cal entendre que si hi ha la normativareguladora del contingent encara vigent pormanternir-se el contingent, i encara més siel titular o beneficiari fa ús dels seus dretsi reclama el manteniment del mateix.

Diversos col·legiats de Barcelona, el Col·legi de Metges deLleida, el Sindicat Metges de Catalunya i el Col·legi deDiplomats en Infermeria s’interessen per les gestions i elsinformes que està realitzant el nostre col·legi

ilegalitat del decret d’integració ve deter-minat per la violació dels drets adquiritsdels professionals i perquè resulta contrà-ria al que disposa l’article 111 de la LleiGeneral de la Seguretat Social, norma re-guladora d’una matèria que no ha estattransferida a les Comunitats Autònomes ique es troba en plena vigència. El Dr. JosepM. Solé va recordar durant la sessió infor-mativa el principi de voluntarietat per a laintegració dels professionals, un aspecteque estan aplicant altres Comunitats Au-tònomes d’Espanya i que les autoritats sa-nitàries de Catalunya van plantejar des d’unprincipi. Cal esmentar que l’èxit de convo-catòria d’aquesta assemblea és un exem-ple de la poposta plantejada en el recentCongrés sobre la Professió Mèdica realit-zat a Sitges el passat mes de novembre ique plantejava que els Col·legis de Metgesi el Sindicat de Metges de Catalunya po-den anar junts en la defensa dels estatutslaborals dels professionals de la salut.

GALENS 11

GALENS

anunci mutual me-dica

GALENS 12

VIDA COL·LEGIAL

Roda de premsa al Col·legi de Metges perparlar sobre la integració de primària i la

violència en el lloc de treballEl passat 14 de març, a la sala d’actes delCol·legi de Metges de Tarragona va tenir llocuna roda de premsa convocada per la pròpìainstitució col·legial per tal de donar a conèixerel posicionament i els recents acords de la Juntade Govern del COMT sobre dos temesd’actualitat: la integració dels metges deprimària i l ’increment d’agressions als

professionals de la salut en el seu lloc de treball.La roda de premsa, a la qual hi van assistir unavintena de mitjans de comunicació, foupresidida pel president del Col·legi de Metges,el Dr. Josep M. Solé Poblet, i per l’assessorjurídic del col·legi, Bernat Goula.Aquest és un resum dels continguts mésimportants tractats a la roda de premsa.

les condiciones que pretenen “imposar-los”,ja que com a treballadors tenen uns dretslaborals adquirits - protegits per la legali-tat vigent- com són: contracte fix, més de

20 anys de servei, places oficialment gua-nyades en un concurs-oposició que la prò-pia Administració, segons el seu propi in-terès, va convocar en unes condicions es-pecífiques. Drets i condicions que no espoden violar sense un acord acceptat deforma voluntària per ambdues parts. A més,les Lleis vigents, inclòs l’Estatuto Marco(desembre 2003) en la seva disposició tran-sitòria tercera: “el personal.. .podràintegrarse...”, que contempla sempre lavoluntarietat de la integració per part delpersonal, i la Llei General de la SeguretatSocial (juny 1994) també contempla la vo-luntarietat de la integració perquè l’articleque fa referència al personal de “cupo yzona” no està derogat i, per tant, és d’apli-cació. Ambdues Lleis vigents, són conside-

Posicionament del COMTsobre la integració

En espera de la publicació el “Decretsobre la finalització de lareforma d’Atenció Primà-ria”, el COMT manifesta:

a) La finalització de lareforma d’AP és desitja-ble per aconseguir unamillor assistència on siguimillorable i perquè totsels ciutadans del país tin-guin els mateixos drets.

b) No es pot intentarfinalitzar aquesta reformaper imposició, per part del’Administració, sense unacord consensuat entreempresa i treballadors -en aquest cas, el grup demetges afectats-, quan estracta de modificar deforma substancial el con-tracte i les condiciones de treball dels as-salariats. Qualsevol empresa pública o pri-vada (i l’Administració n’és especialmentcurosa) ha de respectar els pactes signats iels drets laborals adquirits dels seus tre-balladors.

c) Fer públic que moralment ésinnacceptable el tracte que han rebut elsprofessionals de “cupo y zona” per part del’Administració de la Generalitat, ja queamb la seva feina i professionalitat i ambabsoluta dedicació, han protegit la salut delsciutadans i durant més de 25 anys, hanaconseguit la implantació del millor Siste-ma Nacional de Salut de l’estat, amb unnivell de qualitat reconegut arreu de l’es-tat, d’Europa i dels Països més avançats.

d) Tampoc jurídicament són acceptables

rades Lleis de Base per tot l’Estat espanyoli no transferides les competències a lesComunitats Autònomes. Existeixen tambédiverses sentències dels TS de Justícia, d’al-

tres Comunitats enaquest sentit, que esta-bleixen jurisprudència.

e) Com a Col.legi deMetges, és a dir, com aCorporació de Dret Pú-blic, estem en la via deldiàleg i del pacte en elsentit que pugui millorarl’assistència sanitària delsciutadans que és el nos-tre fi darrer, però tambéque no es lesionin elsdrets fonamentals d’unnombrós grup de profes-sionals als quals repre-sentarem i defensarem siaquest és el seu desig.

Posicionamentdel COMT

sobre les agressions als metges

Situació

A la província de Tarragona, cada dia 2metges reben alguna agressió (verbal, físi-ca, amenaça, etc.) per part de pacients ofamiliars dels pacients. Tenim casos als CAP,als serveis d’urgències d’hospitals i a diver-ses consultes privades.

En general, a les nostres comarques esprodueixen un 44% d’agressions verbals, un28% d’agressions físiques i el 28% restantentre amenaces i danys als bens o propie-tats.

Al nostre entorn proper -Catalunya-una tercera part dels metges i metgesses

GALENS 13

GALENSVIDA COL·LEGIAL

El Jutjat Contenciós Adminis-tratiu nº1 de Tarragona ha esti-mat el recurs interposat per ungrup de metges del COMT diri-git per l’Assessoria Jurídica, con-tra un acord del Director Ge-rent de l’ICS pel que es ratifica-va l’acord de la Gerència d’Àm-bit d’Atenció Primària Tarrago-nès-Terres de l’Ebre i pel que esdetreien o es suspenien els pa-gaments dels complements deproductivitat d’interins per subs-titució de l’any 2003.

La Gerència d’Àmbit va con-siderar el pagament de l’esmen-tat complement com un error defet o material i procedí de ma-nera unilateral a retirar de lesnòmines dels empleats la quan-titat pagada per aquest concep-te i a suspendre els pagaments ad’aquells altres metges que no elshavien arribat a cobrar.

El Jutjat Contenciós enténque no hi ha cap error de fet quepermeti l’actuació unilateral iconsidera que, en el seu cas, hau-ria d’haver-se procedit amb elstràmits de la revisió dels actespropis que estableix la Llei deProcediment Administratiu.

La Sentència, contra la que noés possible interposar recurs, de-clara els acords impugnats noajustats a Dret,i, en conseqüèn-cia, la ilegalitat comesa en la re-tenció dels sous efectuada i ladenegació dels pagaments.

El Jutjat contenciósadministratiu de

Tarragona dóna la raóals metges en l'afer

dels interins persubstitució

en exercici reben alguna agressió al llargde la seva vida laboral, a la quarta part, apro-ximadament, ha estat testimoni d’algunaagressió a algun company.

Cal fer esment especial a l’atac greu -apunyalament- d’un odontòleg fa uns me-sos a Girona. I a Barcelona també fa pocsmesos va ocórrer l’apallisament amb lesi-ons greus d’un conegut ginecòleg de l’hos-pital de Bellvitge, però també un altre met-ge resident del mateix servei.

Qui agredeix principalment elsmetges?

Un 50% dels propis pacients, un 30%algun familiar o acompanyant dels pacients,l’altre 20% restant, els agressors són ma-lalts psiquiàtrics o amb toxicomanies.

On tenen lloc les agressions?

Fonamentalment, a la sanitat pública.Així, un 45% tenen lloc als Serveis d’Ur-gències hospitalàries, un 30% en l’Assistèn-cia Primària, és a dir, en els CAP, i el 20%restant es reparteix entre les sales d’hos-pitalització i els centres privats.

Una persona es fa metge, entre altresmotius importants, per tenir cura dels al-tres, en concret, per prevenir, guarir ipromocionar la salut dels seus conciuta-dans. És molt frustrant rebre amenacesquan s’està fent una feina -la seva feina- quepretén ajudar els ciutadans que ho neces-siten. De cap manera es pot considerar quela violència és una part de la feina del metge.

Definició de violència enel lloc de treball segons l’OMS

“Tots aquells incidents en els quals lapersa és objecte de maltractaments, ame-naces o atacs en circumstàncies relaciona-

des amb la seva feina, incloent el trajecteentre el domicili particular i la feina, amb laimplicació que s’amenaci explícitament oimolícita la seva seguretat, benestar o sa-lut”.

Tipologia de l’agressor

- Ciutadà frustrat per la pròpia malal-tia, poblemes personals, laborals, familiars,econòmics, etc.

- Poc receptiu a les explicacions quefonamenten la necessitat de donar o pro-longar una baixa laboral, o la remissió a unespecialista o a un centre determinat, etc.

- Simulador, quan simulen símptomes isignes amb la finalitat d’aconseguir algunacosa en benefici propi.

Acords del COMT

Com que la situació cada cop és mésgreu contra el col.lectiu mèdic, abans quela violència sigui insostenible el Col.legi deMetges de Tarragona vol intervenir en su-port i ajuda dels professionals que ho pa-teixen “el Col.legi té l’obligació morald’atendre aquests casos i acudir als tribu-nals per tal de protegir els metges que ha-gin estat agredits verbalment o físicament”i es personarà com a part acusatòria enels jutjats pertinents davant qualsevol agres-sió física o verbal soferta pels seuscol.legiats i exigirà la reparació íntegra deldany causat a l’empara de la legislació civil,penal i/o administrativa que corresponguia cada cas.

En aquesta línia la previsió de l’art. 5 dela LOPS, que permet la negativa del pro-fessional a continuar atenent o haverd’atendre a qui l’ha agredit i la del Col.legide Metges de Tarragona de contractar unapòlissa de defensa jurídica de caràctercol.lectiu.

GALENS 14

VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Enric Aguadé publicauna guia d’itineraris

Als seus 84 anys, el Dr. EnricAguadé Sans ha escrit un noullibre sobre excursionisme que

passa a formar part de la llarga llista detítols que ha publicat sobre la matèria enels últims trenta anys. Es tracta d’Itinerarisper la serra de la Llena i els Segalassos queha redactat conjuntament amb el seu fillSantiago Aguadé Bruix.

El llibre recupera i recomana divuit iti-neraris que, sortint des de Vilanova de Pra-des o d’Ulldemolins, porten a l’excursio-nista a recórrer els camins de muntanya

de la serra de la Llena i la zona delsSegalassos.

La zona descrita en la publicació abastael Priorat, el Baix Camp, la Conca deBarberà i les Garrigues, de tal manera quehi ha itineraris que permeten en una solajornada passar per quatre comarques dife-rents. La guia també ofereix un altreal.licient i que és el d’un mapa que comprénla part alta de les conques dels riusMontsant, Siurana, Brugent, Francolí i Sed, ien el qual estan indicats les carreteres i elssenders de gran i petit recorregut, així comels senders locals.

Nou llibre deJaume Palau

El amor, ángel terrible (Silva Edi-torial) és el títol del nou llibre deJaume Palau Banús, un professionaldel Col·legi, a la seu de Tarragonadel Col·legi de Metges.

Es tracta d’un recull de relatsque tenen com a nexe d’unió l’amor:“Els personatges s’enfronten alscombats i les carícies de l’amor, laparaula més emprada del món peròpotser la més desconeguda”. Durantla presentació del volum -el passat15 d’abril al Museu d’Art Modern-els actors Teresa Domingo i AgustíGutiérrez van posar veu a un delsseus relats.

De l’editorial Ergon, es troba al car-rer des de fa unes setmanes el llibre“Tratado de Urgencias en Pediatria”, unaobra dirigida per J. Benito, C. Luaces, S.Mintegi i J. Pou i que té com a coautorsals metges de Tarragona Xavier AlluéMartínez i Ester Castellarnau Figueras,cap del servei de pediatria i metge ad-junt d’urgències de pediatria respecti-

“Tratado de Urgencias en Pediatría”vament, de l’Hospital Universitari JoanXXIII. Aquest tractat, de quasi 100 pàgi-nes actualitzades sobre les urgències pe-diàtriques, presenta una exposicióimportantíssima i molt ben referenciadasobre aquest tipus d’urgències. El llibreés molt recomanable per als qui vulguinprofunditzar en el coneixement de la pa-tologia infantil d’urgències.

Que els teus pacients tinguinels cinc sentits a la carretera també

és cosa teva. Amb un consell a tempstu pots ajudar-los a evitar accidents

mortals.Per això, avisal's dels perills de

l'alcohol, de les situacions de risc queprovoquen algunes patologies i dels

efectes d'alguns fàrmacs sobre laconducció....

EL LLIBRE RECOMANAT

GALENS 15

GALENSVIDA COL·LEGIAL - HISTÒRIA GRÀFICA

Jornades i reunions a Tortosa:de 1989 a 1994

Presentem a continuació tres imat-ges correspoments a la dècadadels anys 90 sorgides de l’arxiu

fotogràfic de la revista GALENS i que vantenir com a punt de trobada la ciutat deTortosa.

La primera fotografia pertany a una deles taules rodones del congrés sobre me-dicina psicosomàtica que va tenir lloc aTortosa del 22 al 25 de novembre de l’any1989. Aquest congrés, sota el títol “La de-

pressió en medicina i cirurgia”, acollí mésde 150 participants.

La segona imatge correspon a la VIIIedició de les Jornades Mèdiques de les Ter-res de l’Ebre. Organitzades per l’Acadèmiade Ciències Mèdiques de Catalunya i Bale-ars, aquesta edició de l’any 1991 es va des-envolupar al Palau Oliver de Boteller i vatenir com a tema central “La hipertensióarterial”.

La darrera fotografia ens mostra la taulapresidencial de la junta de govern de l’Aca-

dèmia de Ciències Mèdiques de Catalunyai Balears, amb l’aleshores president, el Dr.Gonçal Lloveras, al centre. Va tenir lloc el22 d’octubre de l’any 1994 a la seu deTortosa del Col·legi de Metges i hi van as-sistir bona part dels presidents de les fili-als de Catalunya de l’Acadèmia.

Apareixen a la fotografia el Dr. JaumeEstany (ICS), Antoni Duran (gerent de laRegió Sanitària de Tortosa), el Dr. EmiliMarqués (COMT) i el Dr. Entic Contreras(filial Tortosa de l’Acadèmia).

1 2

3

GALENS 16

CATALUNYA

El COMTreuneix a

Tarragonadiversos líderspolítics per tald’analitzar lafutura llei de

col·legisprofessionals

Durant el passat mes de febrer, diver-ses formacions polítiques del paísvan visitar i es van reunir a la seu

del COMT amb representants de la Junta de Go-vern del nostre Col·legi per tal d’estudiar i ana-litzar les al·legacions que el propi col·legi ha pre-parat sobre el projecte de Llei de l’exercici deProfessions Titulades i Col·legis Professionals queel govern de la Generalitat pretén impulsar.

El president del Col·legi, Dr. Josep M. SoléPoblet, l’assessoria jurídica del COMT i mem-bres de la Junta de Govern es van entrevistaramb el president de Convergència i Unió,Artur Mas; amb el regidor de Tarragona i di-putat provincial pel Partit dels Socialistes deCatalunya, Josep Fèlix Ballesteros, i amb elsecretari i diputat al Parlament de Catalunyapel Partit Popular, Rafael Luna.

GALENS 17

GALENS

publicitat gebira nou

GALENS 18

El finançament sanitari:valoracions sobre el recent

informe d’experts

EL FINANÇAMENT SANITARI

A mitjans del passat mes de febrer,es començaven a conèixer les pri-meres conclusions de l’informe so-bre el finançament sanitari. Aquestinforme, encarregat pel Govern dela Generalitat i elaborat per unacomissió de tretze experts sota lacoordinació del Dr. Miquel Vilardell,es troba ja damunt la taula del Go-vern. Mentre el govern analitza el

document, que no té caràcter vin-culant, des de la revista GALENShem recollit el posicionament dediverses personalitats relacionadesamb el sector sanitari de casa nos-tra en relació al recent informe so-bre el finançament sanitari.Del paquet de 10 entitats o centreshospitalaris enquestats, només 8han respost a la pregunta formula-

Sindicat de Metges deCatalunya

Dr. Joaquim Montolio i Satorra

La necessitat d’injectar un finançamentaddicional per fer front, en primerlloc, als nivells reals de despesa sent

necessari també incrementar els recursospúblics destinats a la salut i millorar l’efici-ència de la seva gestió.b.- Es imprescindible dotar els professio-nals dels instruments i condicions de tre-ball necessaris per tal que escorresponsabilitzin amb els valors i elsobjectius del sistema de salut.c.- Cal implantar incentius col·lectius alsprofessionals del territori, vinculats alscompliments d’objectiusd.- Cal donar més protagonisme als met-ges facilitant les condicions i instrumentsde treballs amb una política de foment delconeixement i la formació continuada exer-cida i aplicada per la mateixa Administra-cióe.- La importància d’ implementar

copagaments dels usuaris i no només enels capítols de farmàcia.f.- Remarcar també la indicació de queconvé no sols mantenir la convivència icomplementarietat de la sanitat privada ide la pública, sinó que, a més es potenciïnen allò que afavoreixi a totes dues.

Presidenta del Col·legiOficial de Diplomats enInfermeria de Tarragona

Olga Sala i Fornós

Des de la perspectiva de la inferme-ria estem molt preocupats per lesmancances i dèficits de la Sanitat,

ens agradaria poder tractar, discutir i do-nar l’opinió dels problemes del finançamentde la Sanitat.En primer lloc, el finançament insufici-ent que provoca desequilibri entre elsrecursos disponibles i els serveis que s’ofe-reix a la població. És prioritat absoluta de-finir un model de finançament, amb mésrecursos econòmics, no tan sols per co-brir el deute sinó per augmentar la despe-

sa sanitària i a la vegada apropar-nos a lamitjana europea.Ha d’ajustar-se als conceptes d’eficàcia ieficiència, em refereixo que cal gastarmillor.Atendre les noves demandes produï-des per l’envelliment de la població.El grau de dependència de la població ma-jor de 65 anys, que cada cop es més elevati la Sanitat ha de donar resposta a aquestademanda assisténcial, també protegir lespersones més desfavorides.Coordinació més efectiva entre totsels nivells assistèncials.L’assistència domiciliària, creació de novesresidències geriàtriques, tot aquest sectorde la societat es evident que necessitaranmés recursos.La millora de l’assistència primària,més recursos en el nivell de l’assistènciaprimària reduiria en gran mesura la despe-sa hospitalària. En aquest punt cal tenirpresent la millora dels serveis d’urgènciesen l’àmbit de primària, i l’increment del’atenció domiciliària.La millora en la planificació global.Duplicitat de serveis.Reducció de la despesa farmacèuti-ca. Tenint en compte el que suposa aquestapartat, passar per la implantació de genè-rics, revisar la prescripció per a malalts crò-nics, apostar per dosis personalitzades, i finsi tot per teràpies alternatives de contras-tadaLa corresponsabilització.Es necessari que l’usuari sàpiga el cost decada servei. Impedir consums irresponsa-bles, en la màxima mesura, l’ús innecessaride la xarxa del servei d’urgències.

da des de la redacció de Galens.En el moment del tancamentd’aquesta revista, l’Hospital Vergede la Cinta i el Sindicat UGT enca-ra no havien remès a Galens la res-posta a la pregunta plantejada:Quina és la vostra opinió sobre lesconclusions que apareixen en el re-cent document sobre el finança-ment de la sanitat ?

GALENS 19

GALENS

Una major campanya de conscienci-ació i un augment en educació sani-tària, planificació conjunta de tots els ser-veis sanitaris.La priorització. Donat que ens trobemamb recursos limitats, cal escollir molt acu-radament la destinació dels mateixos fent,priorització de la despesa, cap els sectorsmés febles de la població. En aquest sentit,decisions com la dispensa totalment gra-tuïta de la “píndola del dia després” no aju-den a reduir un dèficit sanitari.Definir una cartera de serveis. Tenirclar quins serveis cobrirà el sistema de sa-lut, tenir clar quines demandes poden ferels professionals de la salut, que entra i queno, en el sistema sanitari que gestionem.Els responsables polítics han de tenir elcoratge de decidir quin nivell de qualitats’ha de oferir als ciutadans de Catalunya.Augmentar la inversió en prevenir ipromoure la salut. Hem d’apostar peraugmentar la inversió en tot allò que siguiefectiu per reduir despeses posteriors.Manca d’infermeres. Des de fa uns anyss’ha està produint una davallada en elnombre d’estudiants d’ infermeria i unafuga d’infermeres al estranger per aaconseguir unes millors condicions detreball, sense la precarietat i la inestabi-litat que tenen aquí la majoria de llocsde treballs. Si a això afegint la propor-ció d’infermera-ciutadà que és de lesmés baixes d’Europa, així com el crei-xement de les necessitats i de la de-manda de cuidatge infermeres, estemabocats, si no es prenen mesures urgentsa una situació molt complicada, queja estan patint es països del nostreentorn.Aquestes mesures haurien d’anar dirigi-des a aconseguir el prestigi de laprofessió infermera i fer-la socialmentmés atractiva amb unes dotacions icondicions de treball molt millor queles actuals.Apostar per la especialització en laprofessió d ’infermeria.L’especialització de la professió és unademanda llargament sostinguda pel nos-tre col·lectiu, per tal de donar la res-posta adequada a una demanda cadavegada més exigent. Això també com-porta al mateix temps, definir quinsllocs han de ser ocupats per especia-listes. Aquesta nova situació aportaràsens dubte una millora qualitativa, imajor eficiència en la praxis infermera ia la vegada satisfarà la demanda d’uncol·lectiu que aspira a millorar la sevaqualificació per poder oferir un bonservei als seus conciutadans.

Gerent de l’HospitalUniversitari

Sant Joan de Reus

Dr. Lluís Nualart Berbel

L’Informe assenyala la necessitat de mi-llorar el finançament del sistema sa-nitari català per superar la insuficièn-

cia financera crònica que pateix, alhora queaposta per la millora de l’eficiència i la qua-litat en la prestació de serveis, però no vamés enllà, és a dir, no proposa accions con-cretes per solucionar aquestes mancancesi deixa en mans del departament de Salut,la responsabilitat de determinar-les. Con-sidero que el document ha estat redactatper una comissió massa heterogènia i a lesconclusions s’hi entreveu un excés de con-sens i s’hi reflecteixen totes les sensibili-tats, la qual cosa fa que s’hi trobin puntsclars de divergència o, f ins i tot,contradicions com, per exemple, quan esrecomana que el govern tingui un papermés fiscalitzador en la gestió, alhora ques’aposta per donar més autonomia de ges-tió als centres de salut.És evident que el document pot servir depunt de partida. Ara bé, per donar solucióa les principals mancances que pateix lasanitat catalana caldrà determinar accionsconcretes i prendre decisions que possi-blement no comptin amb el vistiplau detotes les parts.

Director Gerent HospitalUniversitari de Tarragona

Joan XXIII

Dr. F. Xavier Domènech Tudela

La valoració general del documentmarc del grup de treball per a la ra-cionalització i el finançament de la

despesa sanitària, és positiva.Igualment voldria fer una especial valora-ció envers algunes mesures relacionadesamb la millora de la qualitat i de l’eficièn-cia.Dins de les mateixes destacaria les relaci-onades amb la transparència en les dades ila publicació dels indicadors de utilització,qualitat i eficiència de cada institució.D’altra banda és important el establir unaAgència d’Informació del Sistema de Salut.Per últim, faria una menció especial demesures de corresponsabilització i gestiódel sistema. Per exemple:- Establiment d’un pressupost anual de laXHUP de cada territori.- La rendició pública per part de cada ter-ritori dels comptes de despesa i de les ac-tivitats.- L’establiment de mecanismes intervenciódirecta dels òrgans de govern del territorien els centres i institucions sanitàries de laXHUP del mateix territori.- La implantació d’incentius col·lectius alsprofessionals del territori, vinculats alscompliments d’objectius de salut i pressu-postaris.- La implantació de canals de participaciódirecta i efectiva de la ciutadania (consellsparticipatius de salut).- La incorporació al model organitzatiu deServeis Corporatius com a elements d’as-sessorament, control i maximització desinèrgies, etc.- L’autonomia de gestió dels centres, ser-veis i establiments sanitaris.- La gestió clínica com a fórmula per a con-cebre la gestió en el sector de salut.- I la política de recursos humans orienta-da a fer dels professionals sanitaris el prin-cipal actiu del sistema.

President del Col·legi deFarmacèutics de Tarragona

Andreu Suriol Ribé

EL FINANÇAMENT SANITARI

GALENS 20

EL FINANÇAMENT SANITARI

Tot i que els mitjans s’han fet ressòde les mesures de gestió que proposa el Grup de Treball, crec que el

que caldria destacar és la recomanació ques’augmenti substancialment la inversió enSalut.Pel que ens pertoca d’una manera més di-recte als farmacèutics, la despesa farmacèu-tica, he de dir que aquesta ha estat l’escutrera el qual els polítics han amagat la sevaincompetència. No és la factura farmacèu-tica la raó del dèficit sanitari si no la mancade voluntat política pressupostària el quefa que aquest porció destaqui en un pastíspetit.Si s’invertís en Sanitat el que s’inverteix enels països del nostre entorn, dos punts mésdel PIB, la factura en farmàcia quedaria enun 18% del total, semblant a la dels païsosque hem pres per referents. No s’ha d’obli-dar que les inversions en Sanitat compor-ten sempre un rendiment en salut alhoraque es converteixen en un important mo-tor econòmic.No deixa de ser curiós que, invertint persota del que caldria, tinguem una Sanitatque – fora d’alguns aspectes, com les llis-tes d’espera- té una reconeguda qualitat,per damunt dels paràmetres que es podriaesperar. Crec que, en aquest punt, el mèrites pot atribuir, entre d’altres, a la eficiènciai al voluntarisme que hem mostrat els pro-fessionals sanitaris d’aquest país.

President del Col·legi Oficialde Metges de Tarragona

Dr. Josep M. Solé i Poblet

L’informe evidencia, un cop més, aque-lles tesis que des del COMT semprehem defensat i és que manca un mi-

llor finançament, és a dir un notable incre-ment del percentatge de PIB, en els pres-supostos generals de l’Estat i la seva partproporcional del Govern de Catalunya, des-tinat a la Sanitat, així com una millora enl’eficiència de la gestió, que al nostre en-

tendre vol dir, ni més ni menys, que la con-tractació de més professionals (una altrainterpretació en aquest aspecte, seria ne-gatiu pel sistema).Es bo que a l’informe dels experts, es re-conegui la importància de la figura delsprofessionals, que han estat i son elementsclaus en la sostenibilitat del sistema, alho-ra que garants de la seva altíssima qualitat.Per tant ens sembla imprescindible, hi aixòho obvia l’informe, que s’actuï ja per tald’apaivagar el creixent desencís i ladesmotivació que vivim actualment els pro-fessionals. I en aquest sentit resulta evidentque, les recents mesures adoptades pelGovern, no contribueixen a millorar la si-tuació.Tant mateix, considero que tal i com vamdemanar a la Consellera, en el decurs de laseva estada al COMT, als metges ens had’estar permès participar en la gestió.Finalment és imprescindible que el Governpropicii la “corresponsabilitat” dels ciu-tadans en el sistema, de manera que aquestsigui utilitzat amb rigorositat i assenyada-ment.Totes aquestes mesures, de ben segur, quecontribuiran a millorar la situació “d’assa-jament” que actualment pateixen tots elsprofessionals de la salut.

Director gerent de la XarxaSanitària de Santa Tecla

Dr. Joan Maria Adserà Gebellí

El Document marc del grup de treballper a la Racionalització i el Finançament de la Despesa Sanitària són un

conjunt de reflexions encertades, que re-cullen el pensament de moltes aportaci-ons.De les conclusions destaca la necessitatd’un millor finançament del sistemasanitari, és important donar a conèixer laxifra del dèficit del pressupost anual cor-rent actual que és d’uns 500 milionsd’euros. A aquesta xifra caldrà sumar, i no

consta en el document, els dèficits que es-tan acumulant tot el conjunt d’entitats pro-veïdores, per les pèrdues d’explotaciód’aquests darrers anys, que posen en riscde descapitalització al conjunt del SistemaSanitari. Per tant, la necessitat de més di-ners, no respon només a que calen mésserveis, per reduir la llista d’espera, peraugmentar el confort dels equipaments, perfacilitar l’accessibilitat dels usuaris, perl’adequació tecnològica, per la revolucióinformàtica,.Amb 500 milions d’euros “fem les paus”,però no afegim rés de tot això que la nos-tra societat demana.I encara no hem parlat dels professionals,caldrà fer front a la justa reclamació labo-ral de millora retributiva dels convenis queestan allunyats de la Xarxa d’hospitals i totsjunts de l’homologació salarial que s’estàdiscutint a la taula per l’Acord Marc de laSanitat Catalana.I tant punyent com la millora retributivaestà la de les condicions de treball, jorna-da anual, temps límit a dedicar per tempsde guàrdia, i que s’agreuja amb la mancad’especialistes i d’altres grups sanitaris.

Director gerent àmbitd’Atenció PrimàriaTarragona-T. Ebre

Dr. Ignasi Pasqual Moron

En relació a la pregunta formulada res-pecte el document sobre el finança-ment de la sanitat he de dir que com-

parteixo la preocupació del punt de parti-da, la insuficiència financera per mantenirles actuals prestacions del sistema sanitaripúblic. Les administracions porten anys de-dicant recursos insuficients. Sense capaci-tat per jutjar d’on han de sortir els dinersque manquen si analitzem cinc variablesprincipals de l’informe:1. Crec que és molt favorable la instaura-ció d’impostos finalistes per a la Sanitat,sobre tot els lligats a factors de risc que

GALENS 21

GALENSEL FINANÇAMENT SANITARI

no solament generen malaltia , sinó elevatscostos – impost sobre el tabac, etc. –2. Considero indispensable un acord polí-tic que defineixi inequívocament el que esfinança i es finançarà en el futur. Avui endia els nous fàrmacs a mida o la biònica,per posar un exemple, poden fer saltar pelsaires qualsevol previsió financera i generaraccessos no equitatius a millores d’estatsde salut.3. Discrepo de l’informe en el que fa refe-rència a l’eficiència del sistema, deixant permés endavant la despesa farmacèutica, jaque considero que al sistema sanitari pú-blic li resta poc recorregut en estalvi decostos. L’informe proposa, malgrat això, unamajor implicació dels professionals en lapressa de decisions, postura compartidaper tots els agents de les organitzacions,però en la meva opinió amb les actualsexpectatives de la societat, pressió sobremetges i infermeria, judicialització o poli-tització serà difícil reduir uns costos quecom he dit ja són utilitzats d’una formaresponsable pels professionals. No és pos-sible gestionar eficientment uns recursosque potser no van ser planificats

estrictament amb criteris tècnics. Duplici-tat d’instal.lacions o serveis, oferta d’urgèn-cies no separades ni 10 km., etc.4. Polèmica va ser la introducció d’aspec-tes relacionats amb el copagament. La mevaopinió en aquest tema és clara. Es impres-cindible la reforma dels actualscopagaments (farmàcia) de tal manera quees relacionen amb els nivells de renda i in-troduir-ne de nous en el sistema sobre totels lligats a l’ús no racional de l’oferta pú-blica. Hauríem de discutir senseinstrumentalitzacions del cost zero i tot pertots, les vegades que calgui. Aquestes pre-misses han agreujat la necessitat de recur-sos, han trivialitzat l’excel.lent sistema sa-nitari i han provocat menys valoracions so-cials i desencís als professionals.Així mateix fóra favorable introduir incen-tius a la població sobre la participació enla seva corresponsabilitat en el seu estat.5. L’informe si que fila fi en els costos far-macèutics encara que no dóna les soluci-ons d’una manera clara, indica les causesde l’elevada factura farmacèutica brillant-ment, amb la qual cosa es obvi que si vo-lem baixar aquesta despesa haurem de

contrarestar les causes:- Finançament públic de tot el que es re-gistre.- Pressió comercial sobre facultatius.- Manca de recolzament a les EFG (especi-alitats farmacèutiques genèriques)- Manca de més incentius a prescripcionsracionals.- Elevadíssims costos (casi 40%) de distri-bució del medicament, etc.- La factura farmacèutica té un origenmulticausal i l’única manera, com apuntal’informe, de contenir el seu increment in-cessant es actuar d’una manera decidida icoherent sobre totes les seves causes.Desitjaria que les conclusions de l’informes’implantessin pel departament de saluttenint en compte les possibilitats reals demillora i que no només fos un instrumentper fer pressió sobre costos imputats avegades sense rigor a professionals o or-ganitzacions sanitàries. Tot i que es tractad’un document sincer realitzat perexcel.lents professionals de la salut i la ges-tió que obre debats del que espero real-ment millorin la situació dels recursos fi-nancers a Catalunya.

GALENS 22

COMARQUES- BAIX EBRE

La Consellera de Salut Marina Geliva presidir l’acte de lliuramentdels Premis Grup SAGESSA, que

va tenir lloc el 25 de febrer passat al teatreauditori Felip Pedrell de Tortosa. En aques-ta onzena edició van optar-hi 86 treballsrealitzats per professionals dels diferentscentres del Grup i d’aquests un 89% hanestat publicats en revistes científiques o co-municats a congressos. L’acte de lliuramentdels premis va finalitzar amb un concertde la cantautora mallorquina, Maria del MarBonet.

Relació de treballs premiats

- En l’àmbit d’ATENCIÓ PRIMÀRIADE SALUT, “Cuidem la diversitat”.

Autores: Elvira Graells, Sandra Paixà,Esperança Vallejo, Lourdes Sánchez i Patrí-cia Ricart, de l’Àrea Bàsica de Salut Reus V.

- En ATENCIÓ SOCIO-SANITÀ-RIA, el jurat va decidir atorgar el premiexaequo als treballs “Efectivitat d’edu-cació del cuidador en la utilització d’al-teracions conductuals en una unitatd’hospital de dia”, realitzat per Adora-ció Franquet, Belén González, MartaCuadrado i Jo sé Augus to Garc í aNavarro, de l’Hos-pital de la Santa Creude Jesús-Tortosa i a“Utilitat d’un progra-ma multidisciplinard’atenció geriàtricaen una àrea rural”, re-alitzat per Maria JesúsEnjuanes, Maria de laO Domínguez, PilarFabregat, Josep Mira-lles i José AugustoGarcía Navarro, del’Hospital de la SantaCreu de Jesús-Tortosa

- En l’àmbitd ’ A T E N C I ÓD’INFERMERIA,“Salut comunitària al’ABS Reus V: un rep-te aconseguit”.

A u t o r s :Montserrat Boqué,Esperança Vallejo,Manoli Cruz i Jesús San Miguel, de l’ÀreaBàsica de Salut de Reus V.

- En l’àmbit de RECERCA BÀSICA,“Les cèl·lules circulants de la sang modu-len el procés d’arteriosclerosi en ratolinsamb deficiència d’apolipoproteina E”.

Autors: Mònica Tous, Natàlia Ferré,Elisabet Vilella, Francesc Riu, Jordi Camps iJorge Joven, de l’Hospital Universitari deSant Joan de Reus.

- En l’àmbit de RECERCA CLÍNI-CA, “L’arteriosclerosi en pacients infectatsper l’HIV està influenciada per una muta-ció de l’Allele de la proteïna 1quimioatractiva del monocit”.

Autors: Carlos Alonso-Villaverde, BlaiColl, Sandra Parra, Manuel Montero, NahumCalbo, Jorge Joven i Lluís Masana , de l’Hos-pital Universitari de Sant Joan de Reus.

- En l’àmbit de RECERCAEPIDEMIOLÒGICA el jurat ha deciditpremiar conjuntament a dos treballs, “Fac-tors de risc en l’Edema de màcula focal idifús”, de Pere Romero, Mercè Salvat, IsabelMéndez i Joan Fernández, de l’HospitalUniversitari de Sant Joan de Reus i “Preva-lença de les mutacions de les línies germi-nals del BRCA 1 i el BRCA 2 en pacientsjoves amb càncer de mama: estudi

poblacional”, de Joan Lluís Borràs, SílviaSanjosé, Mélanie Léoné, Vicky Izquierdo,

Onzena edició dels Premis Grup SAGESSA

Àngel Font, Joan Brunet, Thierry Louat,Loreto Vilardell, Pau Viladiu, Xavier FrancescBosch, Gilbert Lenoir i Olga Sinilnikova,treball multicèntric en el qual ha participatl’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus.

- En l’àmbit de GESTIÓ SANITÀ-RIA i ECONOMIA DE LA SALUT,“Unitats relatives de valor a la unitat deradioteràpia de l’Hospital Universitari deSant Joan de Reus”.

Autors: Xavier Brú, Manel Artigues, JoanMiquel Carbonell i Joan Borràs, del CentreMQ Reus i l’Hospital Universitari de SantJoan de Reus

- En l’àmbit de QUALITAT el juratha decidit atorgar el premi, també exaequo“Métode Olga: Audio-relaxacióintraoperatoria” de Xepi Fort, Sònia Sánchez,Carme Pérez, Marta Rius i Roser León, delCentre MQ Reus i “Avaluació de l’accepta-ció dels menús servits a l’Hospital Universi-tari de Sant Joan de Reus”, de Núria Guillén,Marta Torrentó, Rosa Alvadalejo i Jordi Salas,de l’Hospital Universitari de Sant Joan deReus.

- En l’àmbit d’ATENCIÓ AL CLI-ENT I COMUNI-CACIÓ, “Traducció,adaptació i validacióde la Palliative CareOutcome scale al’Espanyol”. Autors:Víctor Santacruz,Mateu Serra, MariaNadal , Josep M.Picaza i Jordi Trelis,treball multicèntricen el qual va parti-cipar l’Hospital de laSanta Creu deJesús-Tortosa.

- BECA ALTREBALL per ala realització de latesi doctoral, “Re-lació entre l’arte-riosclerosi i els pro-cessos inflamatoriscrònics extravascu-lars”, de Mònica TousMárquez, del Centre

de recerca biomèdica de l’Hospital Universi-tari de Sant Joan de Reus.

GALENS 23

GALENSBAIX EBRE- COMARQUES

El passat dissabte 16 d’abril va tenir lloc a Tortosa, al Teatre Audi-tori Felip Pedrell, la XVII Jornada

gastroenterològica de les comarques cata-lanes que va tractar sobre temes de l’es-pecialitat d’aparell digestiu.

A la jornada, coordinada pel Dr. Josep J.Giné i reconeguda d’Interès Sanitari perl’Institut d’Estudis de la Salut del Departa-ment de Sanitat de la Generalitat deCatalunya, hi van asssistir prop de 80 es-

Tortosa celebra la XVII Jornadagastroenterològica de les comarques catalanes

pecialistes d’arreu de Catalunya i es vanexposar més de 20 comunicacions de graninterés, sobre diversos temes de la especi-alitat i casos clínics. També es va fer unasessió dedicada a temes d’actualització endispèpsia, tractament de les hepatitis víri-ques i cribratge del càncer colorectal queva significar una revisió d’aquests temes degran importància en la pràctica clínica diaria.

A la tarde va tenir lloc una conferència:“Basura emocional en la práctica médica”a càrrec del professor. Fidel Delgado, obertaper a tot el personal sanitari, que convocàa més de 100 professionals i que va apor-tar formes de pensar per a una millor aten-ció mèdica sense que el propi professionalacabi amb problemes emocionals.

L'ANAMNESIL'EXPLORACIÓ

EL DIAGNÒSTICLA INDICACIÓ TERAPÈUTICA

LA PRESCRIPCIÓ

SÓN COMPETÈNCIES EXCLUSIVESDE LA PROFESSIÓ MÈDICA

QUE EN CAP CAS PODEN REALITZARALTRES PROFESSIONALS

L'ANAMNESIL'EXPLORACIÓ

EL DIAGNÒSTICLA INDICACIÓ TERAPÈUTICA

LA PRESCRIPCIÓ

SÓN COMPETÈNCIES EXCLUSIVESDE LA PROFESSIÓ MÈDICA

QUE EN CAP CAS PODEN REALITZARALTRES PROFESSIONALS

GALENS 24

3

45

7

8

96

2

1

Entrevistem a Mercedesde Pablo, directora

general de PortAventura

EL REPORTATGE

1.- Port Aventura acabad’obrir portes en unanova temporada on celebra el seu desè aniversari.

Quina valoració en fa com a directo-ra general d’aquestes instalálacionsdel procés seguit fins avui?

Des que va obrir les portes ara fa 10anys PortAventura ha passat de ser un parctemàtic a una destinació turística interna-cional de primer ordre, gràcies a la posadaen funcionament d’un parc aquàtic i treshotels temàtics de 500 habitacions i qua-tre estrelles cada un. A banda, el nœmerode visitants a PortAventura no ha parat decréixer els darrers anys mantenint sempreun alt grau de satisfacció dels nostres visi-tants.

2.- Quines novetats presenta aquesta temporada iquins són els objectius queus heu marcat?

Aquesta temporada volem celebrar eldesè aniversari molt especialment amb elsmembres del Club PortAventura que enshan estat fidels des que vàrem obrir. La grannovetat es la inauguració d’HurakanCondor, una atracció œnica en el món perla seva alçada, tematització i per les carac-terístiques dels seus seients.

Els objectius per aquest any són supe-rar el nœmero de visitants del 2004 i mi-llorar els resultants econòmics, sense obli-dar mai la qualitat del servei els nostresvisitants.

Entrevistem a Mercedesde Pablo, directora

general de PortAventura

3.- Ens pot fer una aproximació sobre els tipus, models, procedències i percentatges de visitants que

té Port Aventura?El visitants de PortAventura són prin-

cipalment famílies, a banda de grups de jo-ves i tercera edat. Ara per ara les proce-dències es divideixen en un 33% catalans,33% de la resta d’Espanya i 33% de l’es-tranger. El primer país d’origen és RegneUnit, seguit de França.

4.- Com i quan està previstel desenvolupament futurdel Centre Recreatiu i Turístic PortAventura?

En aquest moment estem centrats enl’explotació dels parcs i els tres hotels.

5.- Què pensa vostè de lamoda dels parcs temàticsa Espanya?

Els parcs temàtics és una novacultura del oci que ha arribat fa molt pocel nostre país i que té un gran futur perendavant. Cada cop més les famílies tenenmés temps per gaudir del seu temps d’oci iel volen passar en llocs de qualitat. En aquestsentit els parcs temàtics tenen molt a fer.

6.- Com ha influit Port Aventura en el desenvolupament del turisme i del ocia la Costa Daurada?

PortAventura ha sigut un motor del

turisme de la Costa Daurada ja que ha es-tat un factor important en l’allargament dela temporada turística. Cal recordar quePortAventura està obert 10 mesos a l’anydes de març fins al 8 de gener.

7.- Vostè va nèixer i es va formar a Madrid. Com es troba a casa nostra?

Fa 16 anys que vaig arribar aCatalunya i sempre m’he sentit com a casa,molt ben acollida. A més, aquí he conegutal meu marit i he tingut els meus tres fills.

8.- Pot explicar-nos coms’estructura el servei sanitari a l’interior de PortAventura?

Tenim un centre mèdic a les nostresinstal.lacions amb personal sanitari de guàr-dia. A més tenim a Caribe Aquatic Park undispensari sanitari amb personal de guàr-dia mentre el parc aquàtic està obert alpœblic.

9.- Pot explicar-nos algunesanècdotes curiosesd’aquests 10 anys de vidadel parc?

Durant aquests 10 anys, i més de 30 mili-ons de persones que han passat perPortAventura la llista d’anècdotes és molt llar-ga. Nosaltres sempre parlem de les cosescurioses que hem trobat a l’oficina d’objec-tes perduts com un vel de monja, una camaortopèdica o un rat penat dins una motxilla.

Mercedes de Pablo és la directora general de PortAventura i va nèixer a Madrid fa 39anys. Llicenciada en Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid, va ampliarels seus estudis amb un màster en Direcció d’Empreses a l’IESE de Barcelona.Els seus inicis professionals van ser a l’empresa Andersen Consulting i posteriormentva formar part del Comitè Olímpic Barcelona’92, on va desenvolupar tasquesorganitzatives. Desembarcà a PortAventura poc abans de la seva inauguració, on abansd’assolir la direcció general assumí responsabilitats a les àrees de restauració i d’hotelsd’aquest parc ubicat als termes municipals de Vila-seca i de Salou.Amb la nova temporada iniciada, Galens ha volgut mantenir una entrevista amb lamàxima responsable de PortAventura per tal de fer un repàs als †primers 10 anysd’activitat d’aquest centre recreatiu que s’ha convertit en el motor turístic més importantde la Costa Daurada.

GALENS 25

GALENS

El parc temàtic PortAventura, l’aquàticCaribe Aquatic Park i tres hotels de luxe són elsingredients de la fórmula per a l’eterna diversió

E l - m ó n - d e - c a p - p e r - a v a l l - a - P o r t - A v e n t u r a

El parc temàtic PortAventura, l’aquàticCaribe Aquatic Park i tres hotels de luxe són elsingredients de la fórmula per a l’eterna diversió

Fa nou anys va obrir les portes Port Aven-tura. Al llarg d’aquests anys, ha anat creixentfins a esdevenir una combinació tècnica d’es-pectacles i atraccions, i oferir d’aquesta mane-ra molt més que un lloc d’entreteniment d’unsol dia. Tot això ha fet de PortAventura la mi-llor i més completa oferta d’entreteniment d’Es-panya.

El parc és un reflex fidel de les cultures mésemblemàtiques del nostre planeta. Compta ambcinc àrees tematitzades que reprodueixen monsi formes de vida molt diferents: Mediterrània,Far West, México, China i Polynesia.

En cadascuna d’aquestes zones, el visitanttroba atraccions fetes a la mida de cada gust icada edat. Les actuacions arribades dels cincpunts cardinals del planeta i els espectacles mésal·lucinants amb els millors efectes especials tan-quen aquesta oferta de diversió sense límit.

La gastronomia és un altre dels elementsque diferencien les cultures. Per això, el parc ésun gresol de gustos que es poden tastar i gau-

dir-ne als restaurants que hi ha en cada zonatemàtica. La millor cuina mexicana, els exòticsproductes polinesis, les viandes més exquisidesde la Xina o la famosa gastronomia mediterrà-nia es poden assaborir als diversos restaurants.

Aquesta oferta es completa amb botiguesen què els clients poden trobar els productes il’artesania típica d’aquests llocs màgics del món.

A Caribe Aquatic Park la protagonista de ladiversió és l’aigua. Es tracta de l’únic parc aquà-tic tematitzat d’Europa. Tot just entrar-hi, elsvisitants descobriran amb sorpresa que hanarribat als paisatges paradisíacs del Carib. Unavegetació abundant, l’arquitectura i les aigües,d’un color blau intens, són alguns dels elementsque permeten al visitant traslladar-se a llocs pa-radisíacs. A tot això s’hi afegeixen el sol i lestemperatures suaus de la Costa Daurada.

Durant l’hivern, els visitants poden remu-llar-se a la part coberta de Caribe Aquatic Park.Botigues i atraccions completen aquesta ofer-ta familiar única a Europa.

PortAventura té també tres hotels de qua-tre estrelles. Els hostes dels hotelsPortAventura, El Paso i Caribe Resort es veu-ran immersos en un món màgic tot just arri-bar-hi. L’Hotel PortAventura trasllada els seusclients al lluminós ambient dels pobles del Me-diterrani. Cases blanques, vegetació abundant iuna gran oferta d’oci i gastronomia són les apos-tes de l’hotel perquè l’estada dels visitants esconverteixi en una experiència inoblidable.

Les persones que s’allotgin a l’Hotel El Pasoes veuran immerses, des de l’arribada, en elMèxic més emblemàtic. Les cultures precolom-bines i el Mèxic colonial es barregen per oferiruna atmosfera exòtica i especial. La millor cui-na mexicana, les millors actuacions, els mariachisi moltes altres activitats són part de l’oferta dequè pot gaudir el visitant.

A l’Hotel Caribe Resort gaudiran de la pis-cina de sorra blanca més gran del món i d’unaambientació caribenya. Edificis baixos, un marde palmeres i jardins extensos per traslladarels clients a l’exòtic Carib.

E l - m ó n - d e - c a p - p e r - a v a l l - a - P o r t - A v e n t u r a

GALENS 26

ESPANYA

Anàlisi demogràfic del COMT

Fruit d'un estudi amb les dades que te el Col·legisobre els seus col·legiats, publiquem a continuació

els quadres resum sobre la realitat de la demografiadel Col·legi de Metges de Tarragona

331

383

279

37 4 5

160

337

504

232

67

147

491152

71

269

783720

<35 anys

>35 <45

>45 <55

>55 <65

>65 <70

>70

<35 anys

>35 <45

>45 <55

>55 <65

>65 <70

>70

<35 anys

>35 <45

>45 <55

>55 <65

>65 <70

>70

TOTAL

491

720783

269

71

152

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

< 35 ANYS > 35 < 45 > 45 < 55 > 55 < 65 >65 <70 > 70

HOMES

160

337

504

232

67

147

0

100

200

300

400

500

600

< 35 > 35 < 45> 45 < 55> 55 < 65>65 <70 > 70

DONES

331

383

279

37

4 5

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

< 35 > 35 < 45 > 45 < 55 > 55 < 65 >65 <70 > 70

EDAT

HOMES

HOMES

GALENS 28

Isacio Siguero nou presidentde l’ Organització Mèdica Col.legial

Isacio Siguero ha estat elegit presi-dent de l’Organització MèdicaCol.legial per als propers quatre

anys. Siguero s’ha imposat a l’altre candi-dat i fins aleshores president de l’OMCGuillermo Sierra, per 28 vots a 24. IsacioSiguero era fins ara president del Col.legide Metges de Sevilla.

Pel càrrec de president de la instituciónomés tenen dret a vot els 52 presidentsdels col.legis provincials de metges d’Espa-nya.

Premis Jesús Galán dela Fundació d’Orfes

Ja ha sortit la convocatòria per l’any2005 dels premis Jesús Galán i àccesitinstituïts per la “Fundación Patronatode Huérfanos de Médicos Príncipes deAsturias” de l’OMC.

El premi “Jesús Galán”, dotat amb la

quantitat de 3.600 euros, és per a l’orfe demetge que hagi finalitzat la seva llicencia-tura o ingenieria superior en el curs 2003-04 i justifiqui haver obtingut les millorsqualificacions d’entre tots els sol.licitants.

L’accèssit, dotat amb 2.400 euros, és peral millor expedient en els estudis de medi-

cina de l’orfe de metge que hagi finalit-zat la seva carrera també en el curs2003-04.

Les sol.licituds hauran de dirigir-sea aquesta Fundació acompanyades dela corresponent certificació d’estudisabans del 31 de juliol proper.

Teodoro Sacristán ha estat elegit tam-bé com a nou tresorer de la instituciócol.legial per al mateix període de temps,després de guanyar a Luis Ciprés, presi-dent del Col.legi de Metges de Terol per36 vots a 28. A la votació hi havia un vot enblanc.

L’actual vicesecretari, Francisco Toquero

i candidat únic a la vicesecretaria de l’OMCha obtingut 44 vots.

Per als càrrecs de tresorer ivicesecretari han votat els membres del’Assemblea General del Consell deMetges, és a dir, 52 presidents, els vo-cals nacionals i la Comissió Perma-nent.

ESPANYA

GALENS 29

GALENSESPANYA

Andalucía pone en marcha un registroinformatizado de agresiones

a profesionales del SAS

La Consejería de Salud andaluza hapuesto en funcionamiento un re-gistro informatizado que

permitirá contabilizar en todas lasprovincias andaluzas las agresiones a losprofesionales del sistema sanitario públicoandaluz (SAS). Los datos recogidos en esteregistro informatizado facilitarán laelaboración de un mapa de riesgos sobrecentros, servicios y horarios, una iniciativapionera que permitirá “reforzar y atenderpreferentemente los puntos querepresentan mayor índice de conflictividad”,según anunció la consejera.

La Consejería pretende, en función delos riesgos percibidos, concretar lasmedidas de seguridad a instalar en cadacentro y que pueden ir desde dispositivos

de alarma o interfonos en las consultashasta salidas alternativas en consultas,además de la posibilidad de instalarvideocámaras de vigilancia en espaciosabiertos, “preservando en todo momentola intimidad de los pacientes yprofesionales”.

El Plan de Prevención de Agresionespara profesionales del sistema sanitariopúblico andaluz ha sido ampliamenteconsensuado con los profesionales y surgede las propias iniciativas y sugerencias quenos han aportado. También ha sidoconsensuado con las organizacionessindicales presentes en la Mesa Sectorialde Sanidad y dispone del apoyo de lasorganizaciones colegiales y las asociacionesde consumidores y usuarios.

La finalidad del Plan es prever, minimizar

y formar a los profesionales ante laposibilidad de que puedan sufrir cualquiertipo de agresión. Para ello, los profesionalesasistirán a cursos de formación en los queaprenderán a desenvolverse en el manejode situaciones de riesgo.

Los cursos de formación se centraránen enseñar a los profesionales cómorealizar y recibir una crítica, cómo actuarante una situación de agresividad, dar unamala noticia, autocontrol emocional y ma-nejo del estrés, entre otras cuestiones.Además, el Plan recoge recomendacionespara aumentar la confortabilidad de loscentros sanitarios y el entorno depermanencia de los ciudadanos con elobjetivo de que el contexto favorezca lacomunicación y las relaciones de confianzaentre usuarios y profesionales.

Davant els recents fets succeitsa l’Hospital Severo Ochoa deLeganés, a la Comunitat Autò-

noma de Madrid, i mentre no es demostrique l’actuació del company responsable del

Hospital de Leganés: comunicat del COMTservei d’urgències d’aquest hospital deLeganés no ha estat adient a les normesètiques i de deontologia mèdica, el Col·-legi de Metges de Tarragona vol manifestardavant l’opinió pública el nostre total su-port i solidaritat amb l’esmentat company,

alhora que volem recordar el dret inalie-nable a la presumpció d’innocència, fins itot en els casos que afecten els professio-nals de la salut, actitud aquesta que sovintqueda oblidada i obviada pels mitjans decomunicació.

El Colegio de Málaga logra unasentencia contra un caso por

amenazas de muerte a un facultativo

La Asesoría Jurídica del Colegio deMédicos de Málaga ha conseguidoque la Audiencia Provincial emita

una sentencia sin precedentes, en elcontexto de los casos por amenazas afacultativos que trabajan en el sistemapúblico de salud. En concreto, ha sidoconfirmado el fallo del juzgado de lo penalnúmero 1, que condena a seis meses de

prisión e impone una orden de alejamientodurante cinco años a un paciente queconminó en reiteradas ocasiones a sumédico de Atención Primaria.

Los hechos tuvieron lugar en junio delpasado año, cuando el procesado, que yahabía increpado en diversas ocasiones a unadoctora de un centro de salud se personóen las dependencias donde la facultativadesempeñaba su labor. En ese momento,comenzó a proferir amenazas contra la

médico, quien llevaba tiempo sufriendo lasintimidaciones del acusado, tanto en per-sona como por teléfono a su domicilioparticular”.

El Colegio de Médicos de Málaga hainsistido en que la Administración debeaumentar la vigilancia en los centrossanitarios y ha recordado que durante elpasado año, la Asesoría Jurídica de lainstitución abrió una docena de asuntos poragresiones de pacientes a facultativos.

GALENS 30

Viatjaramb nens

Viatjar és una forma fantàsticad’aprendre i gaudir deltemps d’oci en família. El

que els nens experimenten alsviatges no ho obliden mai:paisatges, cultures, gent... Aprendregeografia és molt més senzill quanes coneixen les ciutats que s’hande memoritzar, el mateix ocorreamb l’art, la història, la botànica, lagastronomia, etc.

Perquè aquesta aventura, que és elviatge, sigui tan divertida comfascinant, s’ha d’escollir bé eldestí, marcar-se un ritme diferental dels adults, combinar les visitesamb d’altres activitats, buscarhotels adaptats als més petits itrobar guies i monitors preparats perfer-ho tot més fàcil a les famílies.

Un clar centre d’interès són elsparcs temàtics, que convéseleccionar segons l’edat delsmenors, però també s’ha de pensaren els més petits pel que fa a trobarun hotel de platja o de muntanya:

és primordial que tot, des de lesinstal·lacions fins al personal, estiguipreparat per satisfer les necessitatsfamiliars: clubs infantils, servei decangur, menús adaptats, etc.

El gran desafiament són els viatgescap a destinacions exòtiques on elsnens es trobaran amb sensacionstan fortes que mai podran oblidar.Jugaran a ser l’Indiana Jones,Simbad el Marí, Tarzan delsmicos o indis i vaquers a l’oestamericà.Pensem en països com Egipte, onla cultura faraònica es barreja ambl’Islam, però on també hi ha espaiper a bussejar i navegar. S’imaginala mirada atònita d’una criaturaen front de les piràmides o enfront del temple d’Abu Simbel oal museu de El Caire davant d’unamòmia? Recórrer el Nil en unvaixell serà com navegar per unnaixement vivent; a les mesquites ials “zocos” descobrirà una culturadiferent; i nedant al Mar Roig essentirà com el protagonista de

Viatjaramb nens

EL VIATGE DEL TRIMESTRE

GALENS 31

GALENSEL VIATGE DEL TRIMESTRE

Cercant a Nemo. Milers d’imatgesromandran per sempre en la sevamemòria.

Una altra experiència inoblidableper a qualsevol nen és un viatgeper Kenya, per veure als animalsfora de les seves gàbies del zooperò sense cap perill. Un safarifamiliar al bell mig de la natura onels més petits podran donar demenjar als rinoceronts i a les

girafes o ajudar a un bebè elefanta beure’s el biberó. Dormint entendes d’acampada completa-ment equipades es sentiran comautèntics exploradors i a l’albagaudiran de la millor vista del MontKenya mentrestant s’acaben latassa de xocolata abans de sortitd’excursió en Jeep o a cavall. Ambels Massais aprendran a ballardanses rituals i a anomenar elrei de la sabana pel seu nom:

Simba, el lleó.

L’oest americà és una altradestinació on els més petitsgaudiran d’allò més entre indis icowboys... Els grans parc naturalscom el de Yellowstone on viu elpopular ós Yogui o el Gran Canyonseran tan impactants com les gransciutats que des de ben petits hanvist a pel·lícules i sèries detelevisió.

GALENS 32

CÒCTEL

l'´antiga il'´antiga il'´antiga il'´antiga il'´antiga i+ddddd

per pens

ar

per pens

ar

per pens

ar

per pens

ar

per pens

ar

una

una

una

una

una

esto

na…

esto

na…

esto

na…

esto

na…

esto

na…

El brillo de cada cosa ennuestra vida se mide por eltiempo y el mimo que lededicamos.Victor M. Amela

Una cosa es bona quan esmillor que el seu contrari.(sentit al Dr. Salvador Arias)

gastronomiagastronomiagastronomiagastronomiagastronomia

Una salsa picant(mojo picón)

El nebot de la Joaquina

Si us agraden les salses picants aques-ta n’és una d’extraordinària. Al mer-

cat es comercialitza algun “mojo” prou ac-

ceptable, però a casa en podeu fer de mi-llor i amb molta facilitat. No recordo quiva passar-me’n la recepta que us transcrictot seguit, però jo l’he fet i us garanteixoque, realment, té una gràcia especial. Pre-neu-ne nota:

Amb una batedora elèctrica (o amb el“pímer”) tritureu i mescleu:

1 got d’oli1 got d’aigua2 cullerots de vinagre

3-4 alls (dents)1 culleradeta de comí en pols1 molla de pa (una llesca)1 pebrot de morro de bou (morrón en

castellà)1 pebrina (guindilla en castellà) (o més,

si us agrada molt picant)

Un cop tot batut es cola. Particular-ment, el “mojo picón” m’agrada per acom-panyar les patates al forn (força carrega-des de salsa) o “batejar” les amanides.

“Lo siento pero no podemosdejarle morir sin hacergasto”.Andrés Rábago

Tu patria son las lecturas detu infancia.Javier Tusell

GALENS 33

GALENSHUMOR

GALENS 34

GALENS recorda a tots els col·legiats l'existència d'un espai, dins la sevapublicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d'ús exclusiu per

als col·legiats, pretén ser un tauler d'anuncis on es podrà oferir, demanar ocanviar qualsevol mena de béns o serveis.

Els interessats en el servei que GALENS posa al seu abast hauran d'adreçar-se a:GALENS - Via de l'Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona.

INTERCANVIS - ANUNCIS GRATUÏTS

APARELLS MÈDICS

• REF. 0274- ES VEN aparell de tracció cervicalautomàtic i radar.Raó: Tel. 977 317 319 / 686 673 492• REF. 0278- S’OFEREIX material de laborato-ri d’anàlisis. Un autoanalitzador hematològic K-1000ROCHE i un autoanalitzador bioquí micaSEACH-16-RAL.Raó: Tel. 977 745 070• REF. 0279- ES VENEN aparells de fisioteràpia,radar (un de nou i un altre en molt bon estat d’ús),un làser puntal, un aparell d’ultrasons i un kolstermultiusos. Tot a molt bon preu i es regalarancamilles, taules d’exploració i de rehabilitació. Tam-bé es lloga despatx muntat a Reus. Cèntric i gran.Raó: Tel. 629 942 066 / 977 311 557• REF. 306. ES VEN electrocardiògraf modelcardioscript CD 3100, SCHARZER-PICKER moltcomplet i en perfect estat.Raó. Tel. 977 441929 (Sra. Maria).• REF. 305. VENC aparell per pendre la tensióarterial amb peu, de columna de mercuri, preuecoòmic.Raó. Tel: 977 342939.

IMMOBILIÀRIA

• REF. 0271- S’OFEREIX despatx mèdic per acompartir al centre d’Amposta. Diverses sales.Apte per metges, psicòlegs, logopedes...Raó: Tel. 679 156 567.• REF. 0307- LLOGA despatx cèntric a Reus.60 m2, moblat i equipat per consulta mèdica oaltres activitats.Raó: Tel. 618 039 069.• REF. 0273- ES LLOGA despatx cèntriccompletaments equipat a Reus.Raó: Tel. 660 146 218.• REF. 0277- ES LLOGEN despatxos mèdicsmultiudisciplinars amb tots els serveis i per horesa Tarragona. Al Centre Mèdic situat a la RamblaNova.Raó: Tel. 977 221 999 / 977 234 944• REF. 0280- COMPARTEIXO consulta per-fectament acondicionada. Edifici Aquarium, entre-sol. Tarragona.Raó: Tel. 977 245 904• REF. 0281-ES TRASPASSA Centre de Reco-neixements per a conductors a Reus, 15 anys enfuncionament, per raons personals dels socis.Interessats Tel. 666 267 227.• REF. 0282- ES LLOGA pis 3 hab, amoblat,calefacció, molta llum, piscina, zona Hosp. JoanXXIII.Raó: Tel. 696 00 04 65.• REF. 0285- CENTRE Mèdic, situat a Reus, dis-posa de despatxos per llogar.Raó. Tel. 977- 328 328 / 609370029 (Dra. Aguilera).• REF. 0288- ES LLOGA despatx a la plaça Primde Reus. Idoni per a consulta mèdica i de 75 m2.Raó: Tel. 670 287 997

• REF. 0289- ES LLOGA despatx a Reus. Situatal carrer de Prat de la Riba, 33(davant del mercat central).Raó: Tel. 625 461 684 / 977 346 164• REF. 0299- LLOGO àtic de 3 hab., saló-menja-dor, cuina reformada i bany , ammoblat i amb as-censor (Avgda. Catalunya).Raó. Tel. 670 036 294• REF. 0295- S’OFEREIX despatx per a consul-ta mèdica. Gran, cèntric, nou i amb possibilitatsde col·laboració.Raó: Tel. 977 238 235 / 977 228 228 (de 17 a 19hores).• REF. 301- ES LLOGA pis a Tarragona ambmobles, 3 habitacions (zona cèntrica). Preferent-ment metges residents.Raó: Tel. 977 220 575• REF. 0300- ES LLOGA pàrquing gran de 18,6m2. fàcil d'aparcar a l'Av. d'Andorra de Tarragona(a 90 euros mes).Raó: Tel. 977 22 19 30 (a partir de les 20h.)• REF. 304. ES LLOGEN despatxos al C/ Rovi-ra i Virgili, 42 baixos a Centre Mèdic “Medicina iFisioterapia Fontanet”, el centre disposa de dosdespatxos i servei de Fisioteràpia.Raó: Tel. 977 226900• REF. 305. CENTRE MÈDIC situat a la Ram-bla Nova de Tarragona AMPLIA el seu quadremèdic. El centre disposa de despatxos totalmentequipats i servei de secretaria. Interessats sol·-licitar informació al telllllèfon del consultori de9 a 13 hores i de 16 a 20 hores.Raó: Tel. 977 23 49 44 i 977 22 19 99• REF. 0313- ES LLOGA àtic al pg. Sunyer deReus amb mobles, 4 hab, saló-menjador, cuina, 2banys. Preferentment metges residents.Raó: Tel. 977 342 239.• REF. 0314- LLOGO apartament a Salou, pri-mera línia de mar, 2 hab.Raó: Tel. 661 806 000.• REF. 0316- ES LLOGA despatx zona mercatcentral de Reus.Raó. Tel. 625 461 684 / 609 703 788.

VENDES

• REF. 0302- ES VEN tallagespa elèctric en per-fecte estat, econòmicRaó: 666077235• REF. 0283- ES VEN Nissan Patrol 3.0 GSRCURT, color verd metalissat, antiguitat 2 anys, moltpocs quilòmetres, estat impecable. Preu 21.000Euros.Raó: Tel 639 332 736• REF. 0290- ES VEN taula i cadira de despatxde fusta noble. Preu 500 euros.Raó: Tel. 629 975 156• REF. 0293- VENC TC 3000 (aparelltermocoagulador) per a tractament estètic devaricositats, cuperosi, telangiectasies i punts rubies.Raó: Tel. 977 403 212 (nits)• REF. 0296- ES VEN a oculista el 40% d’accions

d’un centre de reconeixement de conductorsubicat al Baix Ebre. Motiu jubilació.Raó: Tel. 977 441 149• REF. 0312- ES VEN Ecògraf Kretz-Combison311A amb sonda vaginal i impressora Sony; Col-poscòpia Optomic-OP C2 amb monitor iCardiotocògraf Sonicaid FM5.Raó: Tel. 977 440 469

TREBALL

• REF. 0284- CENTRE d’Estètica necesitacol.legiada especialista en nutrició i medicina es-tètica.Raó: Tel. 977- 21 75 51• REF. 0286- ES NECESSITA metge general imetge d'empresa per a centre mèdic.Raó: Tel. 977- 24 55 00 (sr. Bonet)• REF. 0291- ES PRECISEN metges per a co-brir places de metges forenses contractats.Raó: Institut de Medicina LegalTel. 977 -92 00 09• REF. 0298- SERVEIS Marítims al consignataride Tarragona necessita urgentment metgegeneralista.Raó. Tel. 977-22 89 22 o 616 436 053 (Sr. FrankValdés)• REF. 0297- S’OFEREIX metge jubilat. Alta IAE,vol exercir a la demarcació de Tarragona.Disposat a compartir consulta, domina l’anglès iconeix el francès i l’holandès.Raó: Tel. 675 908 830 / 976 253 733• REF. 030008- S’OFEREIX centred'audiovisuals per a gravar conferències, cursos idocumentalsRaó: Tel. 977 320 040• REF. 0315- FORMACIÓ I PRÀCTICA.Psquiatra-Psicoanalista, ofereix a llicenciats inte-ressats en formació i pràctica psicoanalítica: for-mació, supervisió individual o en grup de casosclínics, direcció de lectures de S. Freud en grup itractament pricoanalític.Raó. Tel. 629 312 875 / 977 342 931• REF. 0317- S’OFEREIX secretària dedirecció i atenció al públic. Àmplia experi-ència en treballs administratius. Idònia pera centres mèdics, consultoris o clíniques.Informàtica, català, castellà, alemany i italià.Raó: Tel. 650 414 933

• REF. 0311- CENTRO MÉDICO ROMAnecessita llicenciat/ada en Medicina per a 30hores setmanals. Sou a convenir. No és im-prescindible experiència. Enviar CV a Cen-tro Médico Roma, pl. Alcalde Lloret,1Tarragona.Raó: Tel. 977 235 577

GALENS 36