AVUI CULTURA 1EsPECTACLESu

~ectacle 'La voz y la palabra', inspirat en els antics trobadors i jQglars, estaraen la cartellera de Barcelona fins al 30 de marc

Universitat Autónoma de Ba celona·d Jú !Ait ts

Paco Ibáñez iJosé A. Goytisolo presenten alTeatrc Borrás un díáleg entre poesia i caneóPaco Ibáñez i José Agustín Goytisoloestrenaran demá al Teatre Borrás.deBarcelona l'espectacle La voz y la palabra.Cantautor i poeta, als quals uneix una llarga

""amistar de trenta anys, ofereixen en aquests

.recitals una primera part protagonitzadaper un diáleg entre la poesia i la caneó i unasegona part dedicada únicament als temesde Paco Ibáñez. La voz y la palabra es vaestrenar l'any passata Málaga, i després de

Barcelona, on estaran en cartell sensepossibilitat de prórroga fins al 30 de marc,. viatjaran a San Juan de Puerto Rico i NovaYork per posteriorment anar al teatreMarquina de Madrid.

J.M. Hernández RipollBARCELONA

Paco Ibáñez i José AgustínGoytisolo estrenaran demáal Teatre Borras de Barcelo-

na l'espectacle La voz y la palabra.Aquest recital de poesia i caneó,que seguid en cartellera sense in-terrupció fíns al 30 de marc, va serestrenat a Málaga l'any passat.Inspirat en els antics trobadors ijoglars, crea un diáleg entre la de-clamació i la interpretació. ."Utilitzem la técnica de l'en-

frontament", comenta José Agus-tín Goytisolo. "Si jo Ilegeixo unpoema d'amor, Paco en canta des-prés un altre del mateix estil. Éscom donar dos aspectes diferentsdel mateix tema i, d'aquésta mane-ra, se'u potencia l'efecte." La ideava sorgir parlant un día de la im-portancia que van tenir en untemps les figures de trobadors i jo-glars. Una inspiració trobada entemps pretérits perqué, segonsPaco Ibáñez, "totes les coses quasisempre vénen de molt lluny". Poe-ta i cantant estan d'acord que l'a-mistat que els uneix des de fa qua-si trenta anys és determinant perpoder oferir un espectacle de lescaracterístiques de La voz y la pa-labra. "Sense complicitat seria deltot impossible", destaquen per ci-tar la seva primera col.laboracióartística quan Ibáñez va musicarel poema Palabras para Julia.

Sense distorsions

El" diáleg entre poesia i caneó om-ple la primera part d'un recital quecontinua amb la presencia de PacoIbáñez sol sobre l'escenari. Alllargde l'espectacle se sentiran poemes icancons noves i velles "d'amor,desamor, alegria i tristor". De totamanera, per a ells' pec importa eltemps de vida deis poemes, per-que, segons afirma Paco Ibáñez:"El concepte de novetat sempredistorsiona les coses. En el mo-ment en que cantes una caneó,aquesta es converteix en una can-9Ó nova, encara que tingui 30anys, perqué sempre intentes quearribi a l'espectador. 1 aquesta ésla magia i l'emoció. Després, hoaconsegueixes o no."Cap deis dos s'ha plantejat la

possibilitat d'enregistrar un discamb el diáleg entre poesia i caneóque omple la primera part de l'es-pectacle. Paco Ibáñez, en aquestsentit, continua mantenint-se fidela la seva filosofia anticomercial."Nosaltres no arribem tan Iluny",explica per fer una crítica aferris-sada al complex món del showbussines musical "on esta tot pen-sat". "Fan encenedors correspo-nents -diu-, calcotets correspo-nents, samarretes corresponents.Tot aixó és un negoci, i aixó nos-tre és una cosa més artesanal. Laplanta ha de créixer al seu ritme i,si l'emoció i el sentiment no handesaparegut, nosaltres estaremsempre al dia."Després dels concerts del Teatre

Borras, en que detaca el seu caráe-ter improrrogable, Paco Ibáñez iJosé Agustín Goytisolo portaranLa voz y la palabra a San Juan de

Paco Ibáñez i José Agustín Goytisolo, l' amistat en!re el trobador i el joglar

Puerto Rico el 23 d'abril, a Novayork el 27 d'abril i al teatre Marqui-na de Madrid de 1'1 al 24 de juny.La seva intenció, després de l'estre-na en terres andaluses, va ser por-tar-lo primer a Barcelona perqué,segons Goytisolo, "diuen que sem-pre és millor comencar per Barcelo-na, perqué si aqui té éxit en té a totarreu. Cosa que no passa a l'inre-vés". Per ells, l'éxit es troba més enel fet d'arribar a l'espectador qued'omplir cada día de gom a gom.L'amistat entre poeta i cantant,

entre joglar i trobador, es nota encada resposta pels aires de compli-citat que tanquen les seves expli-cacions. Pero, si bé Paco Ibáñezs'amaga al darrere de la modestia

quan és preguntat si es considerael millor músic de poemes, JoséAgustín Goytisolo de seguida esdesfá en alabances cap a l'amic:"No és el millor, és l'únic. Ara vo-lem ampliar el repertori, perquémolta gent ha cantat poemes meusi, quan em demanen permís, no-més el dono si ho fan amb la músi-ca que ha escrit Paco."

Cernuda, El prisionero. Vaig uti-litzar quaranta mil claus i la portade la música no s'obria. El poemano em confiava el seu secret. Eraun poema curt, de 16 versos, terri-blement intens, i un dia, en untaxi, em surto La música m'estavaesperant en un taxi."1 sobre el fet d'ampliar reperto-

ri, tots dos bromegen afirmant:"Ho farem un cap de setmanaquan s'acabi tot aquest merder.Perqué ja comenca de ser horaque després de 30 anys fem algunacosa seriosa. Ja esta bé de tant Lo-bito bueno, de tantes paraules pera Julia." 1 riuen sense abandonarel seu estat natural, un diáleg en-tre la poesia i la pan9ó.

Donar-se un-bany d'emoció• Paco Ibáñez i JoséAgustín Goytisolo diuenque aquests recitals quepresenten sota el títol Lavoz y la palabra "no s'aca-baran mai, sinó que ellsacabaran amb nosaltres".Pero, malgrat aquests poé-tics presagis, tots dos man-tenen una máxima inflexi-ble: donar i sentir emoció."Cada persona sent unaemoció diferent davant delmateix poema -di u PacoIbáñez-. Una vegada, aMedellín, en un concert enun palau d'esports en soli-daritat amb els pobles indí-genes, va ser espectacular elsilenci que es va crear quanJosé Agustín va recitar undels seus poemes. Aixó con-tradiu el fet que molta gentcreu que la poesia és un arttancat, quan, després, actescom el de Medellín et de-mostren que l'espectador esbeu cada par aula a seques."José Agustín Goytisolo,

que defineix els sonets comel pté: a porter de la poesia,assegura que ell no peca devanitat quan la gent ignorasi un poema cantat perPaco és seu o no. Pel poetabarceloní, la finalitat d'unpoema "és despertar Temo-ció de l'oient, una emocióque pot estar adormida. Jono puc escriure si no pensoen els altres". "No sóc pam-fletari -continua-, i ima-gino que l'emoció no és unacosa estranya, el que empregunto és com despertar-la." Paco Ibáñez explica:"En el fons, quan cantes, ettransformes en el proísme ideixem de ser nosaltres perser els que ens escolten. Nocantes les teves penes, sinóles seves."

Respiració natural

El cantant, peró, explica una micael seu suplici: "La qüestió és tro-bar la respiració natural del poe-ma, sense Iluiment musical. Peroés un patir quan no surto 1 aixó emva passar amb un poema de Luis

OPINIÓ

"Mil veces ciento, cien mil"PERETIÓ

l' última vegada que vam sentir Paco Ibáñez. -a part de l'emocionant homenatge a

Raimon, al Palau Sant Jordi- va ser alPoliesportiu de Granollers. Va ser amb motiu delFestival de Joglars i Trobadors que organitza Xa-vier Ribalta i on Paco Ibáñez es va presentar adalt de l'escenari acompanyat, ni més ni menys,que de Rafael Alberti .'Aquesta vegadá, el cantautor ve a Barcelona

amb la bona companyia de José Agustín Goytiso-lo. 1 oferiran un espectacle basat en la veu, el verbi les cordes d'una guitarra. La veu de Paco estaben cascada. Lógicament, trenta anys més tard,no té aquella potencia jove i rebel dels discos, peróemociona i posa la pell de gallina com el primer. dia. Perqué Paco Ibáñez és, encara avui (i ambperdó), l'únic cantautor castellá que transmet l'es-perit del poeta.Peró hi ha un segon aspecte que s'ha de desta-

car: el seu gust literario Durant la seva carrera ar-tística ha fet una magnífica selecció, tant de poe-

mes com de poetes. És cert que de vegades cantaalgunes obres que conserven un to pamfletari,peró retraten l'época en que van ser escrites. Perdamunt de tot, Paco Ibáñez ha escollit autors deprimera linia, alguns d'ells avui de reconegut pres-tigi, que en el seu temps eren ben desconeguts.Els que són d'una generació que va enganxar

un batxillerat que es mirava la poesia com un ele-ment ornamental -que només servia per demos-trar una erudició de sobretaula- reconeixeran laimmensa labor de Paco Ibáñez a favor de la poesiacastellana. Tornar les coses al seu lloc. Estimar 1'0-bra dels poetes sense haver de memoritzar algunssonets, de manera indiscriminada i amb poc gust,per demostrar una cultura barata.Antonio Machado, com tots els bons poetes, .ho

sintetitza millor: "Una tarde parda y fría / de in-vierno. Los colegiales / estudian. Monotonía / delluvia tras los cristales. (...) y todo un coro infan-til / va cantando la lección: / mil veces ciento, cienmil/mil veces mil, un millón. " Com lloros.

El futur

"Molta gent creu que la can-9Ó i la poesia tenen menys.futur que la prosa. 1 és tot elcontrario Perqué la gent jano té temps de llegir gransnovel.les. A més a mes, laprosa sempre diu menys delque sembla i la poesia diumés del que diu", asseguraGaoytisolo. Per ell, "la gentnomés recorda la poesia, i elque és important és el poe-ma i no el poeta. Jo preferei-xo que la gent es recordi dela meva obra que de mi".Entre el que ells anomemen"un bany d'emoció", PacoIbáñez subrratlla el fet que"sempre diuen que no hi halloc per a nosaltres. Perónosaltres tenim a favor trespunts fonamentals: la me-mória, la curiositat i la felici-tat".

43