Economia Economia experimentalexperimental

Aplicació a la Tª de la utilitat esperadaAplicació a la Tª de la utilitat esperada

Laura GarcíaLaura GarcíaVanessa MontasellVanessa Montasell

Judith SalaJudith SalaMarta SanzMarta Sanz

22

Introducció: Introducció:

Maneres d’aproximar-se a l’anàlisi delsManeres d’aproximar-se a l’anàlisi dels

problemes econòmics: problemes econòmics: Economia comportamentEconomia comportament

- Psicologia- Psicologia Economia experimental Economia experimental

- Mètode - Mètode

- Control i replicabilitat (Limitació) - Control i replicabilitat (Limitació)

33

Economia experimentalEconomia experimental

Tipus d’experiments: Tipus d’experiments: • De campDe camp• De laboratori: De laboratori:

- Àrea 1Àrea 1- Àrea 2Àrea 2- Àrea 3:Àrea 3: Aplicació a la utilitat esperada. Aplicació a la utilitat esperada.

44

Experiment de laboratoriExperiment de laboratori

- Situació artificialSituació artificial

- Adopció d’un rol concretAdopció d’un rol concret

- Presa de decisions Presa de decisions

- Observació per treure’n conclusionsObservació per treure’n conclusions

- Diferents àrees Diferents àrees

55

Àrea 1:Àrea 1: Estudi del funcionament de Estudi del funcionament de diferents tipus de mercatsdiferents tipus de mercats

Rols: comprador i venedorRols: comprador i venedor Dotacions inicials:Dotacions inicials:

- Comprador: valor que està disposat a pagar- Comprador: valor que està disposat a pagar

- Venedor: unitats per vendre i cost per unitat. - Venedor: unitats per vendre i cost per unitat.

TransaccionsTransaccions Quantificar l'eficiència del mercatQuantificar l'eficiència del mercat

66

Àrea 2: Àrea 2: Estudi de la interdependència Estudi de la interdependència de les preferències de les preferències

Visió estàndard:Visió estàndard:- Les preferències són individuals, és a dir, - Les preferències són individuals, és a dir, depenen únicament del consum propi de depenen únicament del consum propi de bens i serveis. bens i serveis.

Objectiu:Objectiu:- Demostrar que les preferències - Demostrar que les preferències

presenten una motivació humana presenten una motivació humana més més àmplia, per determinar la funció àmplia, per determinar la funció d’utilitat.d’utilitat.

Experiments amb diferents tipus de jocsExperiments amb diferents tipus de jocs Conclusió: Preferències socials. Conclusió: Preferències socials. TornarTornar

77

Tipus de jocsTipus de jocs

Joc dels béns públicsJoc dels béns públics

Joc de l’ ultimàtumJoc de l’ ultimàtum

Joc de la inversió Joc de la inversió

TornarTornar

88

Joc dels béns públics:Joc dels béns públics:

Decisió entre destinar recursos a Decisió entre destinar recursos a un un bé públic o a un bé de consum bé públic o a un bé de consum propi.propi.

Visió estàndard: consum propi Visió estàndard: consum propi Evidència empírica: no sempre succeeix Evidència empírica: no sempre succeeix

així. així.

TornarTornar

99

Joc de l’ ultimàtumJoc de l’ ultimàtum Dos participants Dos participants

Jugador 1:Jugador 1: Rep diners i fa una oferta no Rep diners i fa una oferta no modificable al jugador 2.modificable al jugador 2.

Jugador 2:Jugador 2: Pot acceptar o no Pot acceptar o no

- Accepta: es dóna la transacció- Accepta: es dóna la transacció

- No accepta: els diners - No accepta: els diners s’esfumen s’esfumen

Visió estàndard: El jugador 1 fa una oferta on ell s’ho Visió estàndard: El jugador 1 fa una oferta on ell s’ho queda tot i el jugador 2 no ho refusa. queda tot i el jugador 2 no ho refusa.

Evidència empírica: El jugador 2 només accepta una Evidència empírica: El jugador 2 només accepta una oferta mínimament justa (dignitat: 60%,40%). oferta mínimament justa (dignitat: 60%,40%). TornarTornar

1010

Joc d’inversió (intercanvi Joc d’inversió (intercanvi de favors)de favors) El jugador 1 ha de decidir si fer-li un favor al El jugador 1 ha de decidir si fer-li un favor al

jugador 2. jugador 2.

El jugador 2 decideix si tornar-l’hi o no.El jugador 2 decideix si tornar-l’hi o no.

Visio estàndard: el jugador 1 no faria el favor ja Visio estàndard: el jugador 1 no faria el favor ja que el jugador 2 no el tornaria. que el jugador 2 no el tornaria.

Evidència experimental: si que es dóna Evidència experimental: si que es dóna intercanvi de favors. intercanvi de favors. TornarTornar

1111

Àrea 3: Exploració Àrea 3: Exploració sistemàtica de la racionalitat sistemàtica de la racionalitat acotadaacotada Situacions de decisió individual i de Situacions de decisió individual i de

interacció estratègicainteracció estratègica Tema central: Tema central:

- Explicar la racionalitat en situacions - Explicar la racionalitat en situacions d’incertesa. d’incertesa.

Visió estàndard: Visió estàndard: teoria axiomàtica de la utilitat esperadateoria axiomàtica de la utilitat esperada, , proposada per von Neumann i Morgenstern proposada per von Neumann i Morgenstern (1944).(1944).

Evidència empírica.Evidència empírica.

1212

Teoria de la utilitat Teoria de la utilitat esperadaesperada

Supòsit:Supòsit: elecció sota condicions d’incertesa elecció sota condicions d’incertesa Loteria: Loteria: Univers del consumidorUnivers del consumidor Preferències: Preferències: criteri de selecció de les loteriescriteri de selecció de les loteries Funció d’utilitat (UE(L)): Funció d’utilitat (UE(L)): descriu les preferències descriu les preferències

del consumidordel consumidor

UE(L)= UE(L)= ΣΣ p pjj·u(cj)·u(cj)

1313

Loteria (I)Loteria (I) Diferents alternatives en règim de risc, dins de Diferents alternatives en règim de risc, dins de

l’elecció de l’individu.l’elecció de l’individu. 2 elements: 2 elements:

- - Conseqüència: Conseqüència: oResultat que pot succeir o no si es tria LResultat que pot succeir o no si es tria LoNotació: cNotació: c11,c,c22...etc....etc.

- - Probabilitat de cada conseqüència (cProbabilitat de cada conseqüència (c jj))oNotació: p (cNotació: p (cjj) ) ≥ 0, on p ≥ 0, on p ЄЄ [0,1], [0,1], ΣΣ ppjj=1=1

Amb N conseqüències, L=(p(Amb N conseqüències, L=(p(cc11),p(c),p(c22),...,p(c),...,p(cnn))))

1414

Loteria (II)Loteria (II) Totes les loteries son vectors de la mateixa dimensió.Totes les loteries son vectors de la mateixa dimensió. 2 tipus: 2 tipus:

- Simples: - Simples: - - Exemple: Japó/MèxicExemple: Japó/Mèxic

- Compostes: - Compostes: - Alguna de les seves conseqüències - Alguna de les seves conseqüències és en si mateixa una loteria simple. és en si mateixa una loteria simple. - Es pot reduir a una loteria simple - Es pot reduir a una loteria simple equivalent. equivalent. - - Exemple: Moneda/DauExemple: Moneda/Dau

Assumim que tot individu es capaç d’aplicar les regles de Assumim que tot individu es capaç d’aplicar les regles de probabilitat i per tant es indiferent entre una loteria composta i probabilitat i per tant es indiferent entre una loteria composta i una simple equivalent. una simple equivalent.

1515

Exemple Loteria Simple (I)Exemple Loteria Simple (I)

Considerem un turista entre ‘viatjar a Japó’ o Considerem un turista entre ‘viatjar a Japó’ o ‘viatjar a Mèxic’. ‘viatjar a Mèxic’.

La loteria ‘viatjar a Japó’ té dues conseqüències La loteria ‘viatjar a Japó’ té dues conseqüències possibles: possibles:

1.1. Passar-s’ho molt bé (90%)Passar-s’ho molt bé (90%)2.2. Ennuegar-se amb el “sushi” (10%)Ennuegar-se amb el “sushi” (10%)

La loteria ‘viatjar a Mèxic’ té tres conseqüències La loteria ‘viatjar a Mèxic’ té tres conseqüències possibles: possibles:

1.1. Passar-s’ho molt bé (85%)Passar-s’ho molt bé (85%)2.2. Morir per una picada del dengue (1%)Morir per una picada del dengue (1%)3.3. Ser segrestats (14%)Ser segrestats (14%)

1616

Exemple Loteria Simple Exemple Loteria Simple (II)(II)

El conjunt de totes les conseqüències es:El conjunt de totes les conseqüències es:

{‘Passar-s’ho molt bé’; ‘Ennuegar-se amb el {‘Passar-s’ho molt bé’; ‘Ennuegar-se amb el “sushi” ’; ‘Morir per una picada del dengue’; “sushi” ’; ‘Morir per una picada del dengue’; ‘Ser segrestats’} per tant: ‘Ser segrestats’} per tant:

La loteria ‘viatjar a Japó’ es descriu La loteria ‘viatjar a Japó’ es descriu

(0,9; 0,1; 0; 0)(0,9; 0,1; 0; 0)

La loteria ‘viatjar a Mèxic’ es descriu La loteria ‘viatjar a Mèxic’ es descriu

(0,85; 0; 0,01; 0,14)(0,85; 0; 0,01; 0,14)

Tornar

1717

Exemple loteria compostaExemple loteria composta

Es tira un dau, iEs tira un dau, i1.1. Si surt senar, es tira després una la moneda. Si Si surt senar, es tira després una la moneda. Si

surt cara, guanyem 100€, si surt creu no guanyem surt cara, guanyem 100€, si surt creu no guanyem res. res.

2.2. Si surt parell, es torna a tirar el dau. Si surt 3 o Si surt parell, es torna a tirar el dau. Si surt 3 o menys guanyem 2000€. Si surt 4 o més, perdem menys guanyem 2000€. Si surt 4 o més, perdem 1000€. 1000€.

És equivalent a una loteria simple amb És equivalent a una loteria simple amb conseqüències {‘guanyar 100’; ’guanyar 0’; conseqüències {‘guanyar 100’; ’guanyar 0’; ‘guanyar 2000’ ;‘perdre 1000’}‘guanyar 2000’ ;‘perdre 1000’}

La loteria amb les probabilitats seria (0,25; La loteria amb les probabilitats seria (0,25; 0,25; 0,25; 0,25;)0,25; 0,25; 0,25;)

Tornar

1818

Preferències (I): Preferències (I): Racionals: Racionals:

- - CompletesCompletes: l’individu es capaç de : l’individu es capaç de comparar loteries. comparar loteries.

- - Transitives:Transitives: permet fer les cadenes permet fer les cadenes comparativescomparatives

Contínues: Si la loteria 1 és preferida a la 2, i la Contínues: Si la loteria 1 és preferida a la 2, i la loteria 3 és com la 1, però amb unes probabilitats loteria 3 és com la 1, però amb unes probabilitats lleugerament lleugerament diferents, llavors 3 també és diferents, llavors 3 també és preferida a la 2. preferida a la 2.

Racionalitat+Continuïtat ens assegura que Racionalitat+Continuïtat ens assegura que existeix una funció d’utilitat. existeix una funció d’utilitat.

1919

Preferències (II)Preferències (II)

Axioma d'independència: explicat formalment, Axioma d'independència: explicat formalment, si tenim 3 loteries simples L,L’,L’’ i un escalar si tenim 3 loteries simples L,L’,L’’ i un escalar β β ЄЄ [0,1], les preferències que satisfan aquest [0,1], les preferències que satisfan aquest axioma compleixen que axioma compleixen que

on on és una loteria mixta que és una loteria mixta que dóna probabilitat β a la loteria L i (1-β) a la dóna probabilitat β a la loteria L i (1-β) a la loteria L’’loteria L’’

ExempleExemple

2020

ExempleExemple

Suposem que només hi ha dues Suposem que només hi ha dues conseqüències {‘guanyar 100€’; ‘perdre 100€’} conseqüències {‘guanyar 100€’; ‘perdre 100€’} i i que la loteria 1 amb probabilitats (0,9; que la loteria 1 amb probabilitats (0,9; 0,1) és preferida a la 2 (0,1; 0,9). 0,1) és preferida a la 2 (0,1; 0,9).

Si les preferències satisfan l’axioma, Si les preferències satisfan l’axioma, aleshores una loteria aleshores una loteria mixtamixta on, amb 0,5 es on, amb 0,5 es juga a la loteria 1 i amb un 0,5 es juga a la juga a la loteria 1 i amb un 0,5 es juga a la loteria 3 (qualsevol) es preferida a una loteria loteria 3 (qualsevol) es preferida a una loteria mixta similar en la qual la loteria 1 es mixta similar en la qual la loteria 1 es substitueix per la 2.substitueix per la 2.

Tornar

2121

Funció d’utilitat (UE(L))Funció d’utilitat (UE(L)) La funció té forma d’utilitat esperada gràcies a La funció té forma d’utilitat esperada gràcies a

l’axioma d'independència.l’axioma d'independència. Utilitat de les conseqüències (u(cUtilitat de les conseqüències (u(c11),u(c),u(c22),...,u(c),...,u(cnn)))) Loteria simple: Loteria simple:

L=(pL=(p((cc11),p(c),p(c22),...,p(c),...,p(cnn))))

Per tant: la utilitat de la loteria simple:Per tant: la utilitat de la loteria simple:

UE(L)= UE(L)= u(u(cc11) p) p((cc11)+ u(c)+ u(c22) p(c) p(c22),..., u(c),..., u(cnn) p(c) p(cnn)))) Utilitat ordinalUtilitat ordinal Exemple Japó/Mèxic.Exemple Japó/Mèxic. Propietat (concavitat/convexitat)Propietat (concavitat/convexitat)

2222

PropietatPropietatAdverso al riesgo

Tornar

2323

Exemple Utilitat Esperada(I)Exemple Utilitat Esperada(I) Recordem que el conjunt de totes les Recordem que el conjunt de totes les

conseqüències es:conseqüències es:{‘Passar-s’ho molt bé’; ‘Ennuegar-se amb el {‘Passar-s’ho molt bé’; ‘Ennuegar-se amb el “sushi” ’; ‘Morir per una picada del dengue’; “sushi” ’; ‘Morir per una picada del dengue’; ‘Ser segrestats’} ‘Ser segrestats’}

Suposem que les preferències del turista Suposem que les preferències del turista compleixen l’axioma d'independència i que compleixen l’axioma d'independència i que la utilitat de cada conseqüència és la utilitat de cada conseqüència és respectivament: 1000, -100, -200, 100.respectivament: 1000, -100, -200, 100.

2424

Exemple Utilitat Esperada Exemple Utilitat Esperada (II)(II)

Donades aquestes utilitats, la utilitat de ‘viatjar a Donades aquestes utilitats, la utilitat de ‘viatjar a Japó’ amb un vector de probabilitats (0,9; 0,1; 0; Japó’ amb un vector de probabilitats (0,9; 0,1; 0; 0) és: 0) és:

u(cu(c11)p(c)p(c11)+...+u(c)+...+u(cNN)p(c)p(cNN)=)=

=1000 · 0,9 – 100 · 0,1- 200· 0 + 100 · 0 = 890=1000 · 0,9 – 100 · 0,1- 200· 0 + 100 · 0 = 890 Mentres que la loteria ‘viatjar a Mèxic’ (0,85; 0; Mentres que la loteria ‘viatjar a Mèxic’ (0,85; 0;

0,01; 0,14) dona una utilitat esperada: 0,01; 0,14) dona una utilitat esperada: 1000 · 0,85 – 100 · 0 – 200·0,01 + 100 · 0,14 = 8621000 · 0,85 – 100 · 0 – 200·0,01 + 100 · 0,14 = 862

El turista prefereix ‘viatjar a Japó’ a ‘viatjar a El turista prefereix ‘viatjar a Japó’ a ‘viatjar a Mèxic’.Mèxic’.

890 > 862890 > 862Tornar

2525

Els experiments poden falsejar Els experiments poden falsejar la teoria de la utilitat la teoria de la utilitat esperada?esperada?

Cal tenir en compte.Cal tenir en compte. Continuïtat.Continuïtat.

- No presenta aspectes irrealistes.- No presenta aspectes irrealistes. Racionalitat de les preferències. Racionalitat de les preferències.

- Maximització de la utilitat- Maximització de la utilitat

- Transitivitat- Transitivitat Axioma d'independència. Axioma d'independència.

Tornar

2626

Maximització de la Maximització de la utilitatutilitat Hipòtesis:Hipòtesis: L’individu escull l’elecció que li L’individu escull l’elecció que li

aporta més utilitat. (quantificació de la aporta més utilitat. (quantificació de la utilitat) utilitat)

FalsejarFalsejar No falsejar:No falsejar:

- Supòsit ampli i subjectiu- Supòsit ampli i subjectiu- Teories universals- Teories universals- Maximització d’elements no - Maximització d’elements no

observablesobservables

TornarTornar

2727

TransitivitatTransitivitat

Hipòtesis:Hipòtesis: suposant que tenim 3 loteries suposant que tenim 3 loteries X, Y, Z, és a dir, X Y i Y Z per tant, X, Y, Z, és a dir, X Y i Y Z per tant, X Z. X Z.

Falsejar:Falsejar: No falsejar:No falsejar: Diferencies lleugeres en el Diferencies lleugeres en el

temps, en el context informatiu,etc., fan temps, en el context informatiu,etc., fan que les Z no es puguin considerar que les Z no es puguin considerar loteries equivalents. loteries equivalents.

TornarTornar

2828

Axioma d'independènciaAxioma d'independència

Hipòtesis:Hipòtesis:

on on és una loteria mixta que és una loteria mixta que dona probabilitat β a la loteria L i (1-β) a dona probabilitat β a la loteria L i (1-β) a la loteria L’’la loteria L’’

Falsejar:Falsejar: Paradoxa d’Allais Paradoxa d’Allais Exemple Exemple No falsejar:No falsejar: concepte d’aprenentatge. concepte d’aprenentatge.

TornarTornar

2929

Exemple: Paradoxa d’AllaisExemple: Paradoxa d’Allais Suposem que el conjunt de conseqüències és: Suposem que el conjunt de conseqüències és: {‘guanyar 2500’; ‘guanyar 500’; ‘guanyar 0’}{‘guanyar 2500’; ‘guanyar 500’; ‘guanyar 0’} Si ens donen a escollir entre la loteria A (0,1,0) segura i la Si ens donen a escollir entre la loteria A (0,1,0) segura i la

loteria B (0,1; 0,89; 0,01)loteria B (0,1; 0,89; 0,01)Quin preferim? A B Quin preferim? A B

Si el conjunt de conseqüències continua essent el mateix Si el conjunt de conseqüències continua essent el mateix però ens canvien les loteries per dues mixtes:però ens canvien les loteries per dues mixtes:C (0; 0,11; 0,89) i D (0,1; 0; 0,9) C (0; 0,11; 0,89) i D (0,1; 0; 0,9)

Quina preferim? D C.Quina preferim? D C. Per tant, violen l’axioma d'independència. Per tant, violen l’axioma d'independència.

TornarTornar

3030

Per acabar...Per acabar...

Modèstia dels experiments (granets de Modèstia dels experiments (granets de sorra) sorra)

Reforma vs. RevolucióReforma vs. Revolució

Contingut dels fenòmens econòmics: Contingut dels fenòmens econòmics: social, polítics i psicològics social, polítics i psicològics

3131

BibliografiaBibliografia

Varian, H.R., 1992, Varian, H.R., 1992, Análisis macroeconómicoAnálisis macroeconómico, , Antoni BoschAntoni Bosch

CSIC,1989, Economía Experimental y Teoria CSIC,1989, Economía Experimental y Teoria de juegos: un panorama, de juegos: un panorama, Jordi BrandtsJordi Brandts

Articles cedits: Articles cedits: - - Los experimentos pueden falsear la teoría de Los experimentos pueden falsear la teoría de la utilidad esperada, la utilidad esperada, Geoffrey M. HodgsonGeoffrey M. Hodgson- - La economía experimental y la economía del La economía experimental y la economía del comportamientocomportamiento, Jordi Brandts., Jordi Brandts.