Història

4

eso

Coordinador: Eugenio GarcíaJosé Casimiro / Eugenio García / Alfonso García / Francisco Gimeno / Francisco Hernández / Mariano Lázaro / Inmaculada Peris / Fermín Rey /

Pilar Rovira / Encarna Sansaloni / Ramón Sebastián / Francisco Javier Soriano

COMUNITAT

VALENCIANA

EAVV5344_Frontis 01 9/4/08 15:58 Página 3

Il•lustracions: Disseny gràfic ECIR

Disseny i il•lustració coberta:Valverde i Iborra / Disseny gràfic ECIR

Disseny d’interior: Disseny gràfic ECIR

Edició: Editorial ECIR

Impressió: Indústries gràfiques Ecir (IGE)

© ÉS PROPIETAT

Eugenio García Almiñana

José Casimiro Campos

Alfonso García Rodríguez

Francisco Gimeno Simó

Francisco Hernández Amorós

Mariano Lázaro Arbués

Inmaculada Peris Jiménez

Fermín Rey Velasco

Pilar Rovira Granero

Encarna Sansaloni Martí

Ramón Sebastián Vicent

Francisco Javier Soriano Ayuso

Editorial ECIR, S.A

Depòsit legal: V-1363-2008

I.S.B.N.: 978-84-9826-375-6

Imprés a Espanya – Printed in Spain

Vila de Madrid, 60 - 46988 - P. I. Font del Gerro - PATERNA (València)Tels: 96 132 36 25 - 96 132 36 55 - Mòbil: 677 431 115 - Fax: 96 132 36 05E-mail: ecir@ecir.com - http://www.ecir.com

Reservats tots els drets. Ni la totalitat, ni part d’aquest llibre no pot ser reproduït o transmès mitjançant procedimentselectrònics o mecanismes de fotocòpia, enregistrament, informació o qualsevol altre sistema, sense el permís escrit del’editor.

4

eso

His

tòri

aAquest llibre correspon al quart curs de l’Educació Secundària Obligatòria, àrea de Ciències Socials (Ge-ografia i Història) de la Comunitat Valenciana i forma part dels materials curriculars d’Editorial ECIR.

Fotografia:Arxiu ECIR / AGE Fotostock

EAVV5344_Frontis 01 9/4/08 15:58 Página 4

Vocabulari: definicions de termes que apareixen relacionats al text.Per saber-ne més: xicotetes ampliacions que complementen els continguts de la Unitat.Unes activitats de síntesi que repassen els conceptes i actituds de cada apartat.Documents per “aprendre a fer” amb activitats relacionades.

Una doble pàgina en la qual se treballen les competències bàsiques desenvolupades a la Unitat.A més s’aprenen i treballen els principals procediments i tècniques de la Geografia, la Història il’Art.

Dues o tres fotos (també mapes), una d’elles a doble pàgina, proposen una ràpidaintroducció visual als continguts de la Unitat.Un text d’introducció en el qual es presenten els aspectes bàsics del contingut de laUnitat.Unes activitats davall el títol de TREBALLEM amb les quals es podran comprovar lesidees prèvies sobre la Unitat.

Descobreix el teu llibre

PRESENTACIÓ DE LA UNITAT

TREBALLEM

L’IMPERIALISME I LA PRIMERA GUERRAMUNDIAL

Portada de la revista francesa Le Petit Journal(1911). La República francesa escampa elsbéns de la civilització sobre els indígenes delMarroc.

Soldats francesos amb màscares de gasen la Primera Guerra Mundial.

L’any 1914 va esclatar la Primera Guerra Mun-dial. Aquest conflicte va suposar una ruptura enla Història europea, fins al punt que els catorzeprimers anys del segle XX se solen considerarcom una evolució natural dels processos iniciatsen la centúria anterior.El creixent nacionalisme i l’expansió econòmicaque havia impulsat la industrialització, van convergir en l’expansió imperialista de les princi-pals potències europees, EUA i Japó. En l’últimterç del segle XIX la major part dels territoris africans, asiàtics i d’Oceania van caure sota el control efectiu d’aquestes potències. Però aquestfenomen promourà, al seu torn, noves aliances itensions que van preparar el camí cap a la guerramundial que marca l’inici del declivi d’Europa.

1. Quina idea transmet la imatge central d’aquestes pàgines?

2. Per què els europeus havien arribat a tindre el con-venciment de superioritat? Comenta la imatge de LePetit Journal (El Xicotet Periòdic)

3. Què et suggereix el desplegament de banderes de lafigura superior?

4. Quina relació pot guardar tot allò que s’ha dit ante-riorment amb l’esclat d’un conflicte mundial?

5. Quantes guerres mundials hi va haver al segle XX?

�

Tropes franceses a la batalla de Verdun.

Atemptat a Sarajevo contra el príncephereu d’Àustria (1914).

5

Investiga i reflexiona: una activitat d’ampliació.Comprova el que saps: activitats de repàs i reforç.Sintetitza i resumeix: activitats per a desenvolupar la capacitat de síntesi.

DESENVOLUPAMENT DE LA UNITAT

ACTIVITATS

150

El feixisme italià 3

6. L’època d’entreguerres 151

comptava amb l’ajuda financera d’industrials i terratinents, va aconseguir arrelarentre les classes mitjanes descontentes. Entre els seus seguidors, els més discipli-nats eren els “camises negres” que actuaven com a forces paramilitars llançantcampanyes de persecució contra els sindicats i partits d’esquerra. L’any 1922 l’elevada conflictivitat social va col·locar Itàlia a la vora de la guerracivil i Mussolini va amenaçar amb prendre el poder per la força. El 24 d’octu-bre els feixistes van organitzar la Marxa sobre Roma, una concentració decamises negres que, partint de les principals ciutats d’Itàlia, acabaria confluinta Roma per a forçar el rei a lliurar el govern als feixistes. A pesar del seu fracàs,només diversos milers van arribar a Roma, el rei Víctor Manel III, pressionat peralts comandaments de l’exèrcit, terratinents i industrials, va encomanar a Mus-solini la formació de govern.L’any 1924 Mussolini va convocar eleccions en les quals gràcies a les pressionsexercides, –persecució de líders obrers i camperols, prohibició del dret de vaga ilimitació de la llibertat de premsa– va obtenir la majoria de la cambra. Un any méstard, el Duce –el guia en llatí–, instaurava una fèrria dictadura.

Característiques de la dictadura feixista Els trets essencials de la dictadura feixista són els següents:

Ideologia clarament antidemocràtica i oposada al parlamentarisme. Laseparació de poders pròpia dels règims liberals va ser eliminada. El Duce con-centrava l’executiu i el legislatiu i dirigiria el país recolzant-se en un únic partit,el feixista. Els drets ciutadans van ser prohibits, els líders polítics i sindicalsd’esquerres van ser empresonats o assassinats.

Estat totalitari*. L’enquadrament dels ciutadans en un partit i sindicat únic,el control dels mitjans de comunicació i el culte al líder són tots ells trets d’u-na societat controlada per l’Estat en la qual el ciutadà ha perdut la seua indi-vidualitat.

Economia capitalista. Respectant la propietat privada, però amb un fortintervencionisme de l’Estat mitjançant una política autàrquica* l’objectiu dela qual era l’autoproveïment del país.

Nacionalisme exacerbat que va conduir a una política exterior claramentexpansionista envaint Etiòpia l’any 1935 i aliant-se el 1936 amb l’Alemanyanazi.

Itàlia després de la Primera Guerra Mundial

Acabada la guerra, el descontentament es va apoderar de la societatitaliana. Els vencedors li havien promès compensar-la territorialment ambla Dalmàcia, Ístria i el Trentino, però només van rebre els dos últims. Peraltra banda, els problemes econòmics i socials eren nombrosos. AlSud, rural, els camperols reclamaven el repartiment de terres; al Nord,industrial, els obrers ocupaven les fàbriques. La xicoteta burgesia, afec-tada també per l’atur i la inflació, els grans industrials i els terratinentstemien l’esclat d’una revolució com la que havia triomfat a Rússia l’any1917.

Mussolini i els feixistes a la conquesta del poder

En aquestes coordenades de crisi econòmica i inestabilitat social va sor-gir l’any 1919 el moviment feixista. El seu líder Benito Mussolini preteniaaglutinar tots els sectors socials descontents (antics soldats desmovilit-zats, petita burgesia i desocupats) entorn d’un programa marcadamentnacionalista –recuperar la grandesa d’Itàlia–, i de rebuig del sistemademocràtic, responsable segons ell, de la divisió dels italians. L’any 1921, el recent creat Partit Feixista es va presentar a les eleccions alparlament obtenint uns pobres resultats: 32 escons sobre un total de 520per la qual cosa el seu accés al poder mitjançant una victòria en les elec-cions quedava tancat. No obstant això, la ideologia de Mussolini, que ja

a. Quines són les causes que expliquen l’as-cens del feixisme a Itàlia?

b. Com va accedir al poder Benito Mussolini?Quines mesures hi va adoptar ja en ell?Comenta les principals característiques dela dictadura feixista.

Indica els tres territoris de l’Imperi Austrohongarèsreclamats per Itàlia.Quins dos territoris li van ser concedits al terme dela I Guerra Mundial?Quines eren les seues capitals? Què va ocórrer ambel tercer?

En el document, com es posa de manifest el caràcter antidemocràtic del feixisme?

És el feixisme un sistema totalitari? Argumenta la teua resposta posant-la en relacióamb la informació del document. �

La jerarquia eclesiàstica i Mussolini saluden el Papa a la manera feixista.

�

Mussolini, sense camisa per a confraternitzar més ambels seus oients, parla a camperols italians en un mítingl’any 1930.

Autarquia: política econòmica quepropugna l’autoproveïment limitant almínim les importacions.

Estat totalitari: règim polític basaten el terror i en la propaganda, en el quall’organització de l’Estat i de la societatestà sotmesa a una ideologia oficial. Men-tre que el feixisme i el nazisme són con-siderats totalitarismes de dretes, elcomunisme soviètic, durant l’era de Sta-lin, es considera un totalitarisme d’esque-rres.

Vocabulari

EL PODER DE L’ESTAT

EL PROBLEMA DELS TERRITORISIRREDEMPTS

“L’Estat feixista és la solució d’alguns problemes universals: [...]l’abús de poder del parlamentarisme, [...] la necessitat d’ordre, de dis-ciplina i l’obediència a les regles morals de la pàtria.

El feixisme vol que l’Estat siga fort, organitzat i es done suport almateix temps sobre una àmplia base popular. L’Estat feixista s’ha atri-buït el domini de l’economia i mitjançant les institucions corporatives,socials i educatives que ha creat, arriba a tots els racons del país [...].L’individu en l’Estat feixista no és anul·lat, més aviat es multiplica d’i-gual manera que en un regiment un soldat no es veu disminuït sinó quees multiplica pel nombre dels seus companys d’armes. L’Estat feixista[...] ha limitat les llibertats inútils i nocives, però ha conservat les lli-bertats essencials”.

Mussolini, El Feixisme. Doctrina, institucions. Denoël, 1938.

Benito Mussolini (1883-1945)

Nascut a la regió de Romanya, d’origenhumil, va estudiar per a mestre i es va afi-liar al Partit Socialista. La ruptura va vin-dre quan el seu partit volia que Itàlia esmantinguera al marge de la Primera Gue-rra Mundial i ell era partidari de tot elcontrari. La seua dictadura començaval’any 1922 i va morir el 1945, executat perguerrillers antifeixistes quan fugia a Suïssa.

Per saber-ne més

En aquesta doble pàgina es dóna un enfocament diferent i més lúdical contingut de la Unitat, per acabar de manera més relaxada.A cada Perspectiva hi ha una recerca orientada a Internet sobreel tema, que desenvolupa la competència en el tractament de la informació i competència digital.

TREBALLA LES COMPETÈNCIES

4. La construcció de l’Estat Liberal a Espanya 117116

CCoomm

uunniicc

aacciióó

lliinngg

üüíísstt

iiccaa

ii AApprr

eennddrr

ee aa

AApprr

eennddrr

ee

TREBALLA LES COMPETÈNCIES

Hui en dia es pot presentar a classe el treball de sínte-si amb el programa PowerPoint. Aquesta aplicació informà-tica permet la inserció d’imatges i sons que poden ajudara complementar els continguts del tema elaborat. Cal nooblidar que aquest tipus de presentació és només un suportal nostre treball, per això els textos han de ser curts i con-

tindre les idees essencials que després es desenvoluparan iampliaran en l’exposició. Igualment, les imatges han de sermolt significatives i aclaridores dels textos als quals acom-panyen en les diapositives.

Per a realitzar un treball de síntesi en història, unavegada triat el tema, convé seguir una sèrie de pautes:

1r. Recerca d’informacióPer a obtindre la informació hui dia les fonts són molt

variades. Hauríem de seguir les recomanacions del pro-fessorat en aquest sentit. Segurament hauríem de con-sultar alguns articles i gràfics de periòdics o revistes,hauríem d’usar l’atles, consultar alguna enciclopèdia i,per descomptat, Internet.

2n. Intepretació de les fontsNomés hem d’usar aquelles dades que ens diga el pro-

fessorat, ja que han d’adaptar-se a l’edat de l’alumnat.Per tant, s’evitarà sempre treballar amb documentshistòrics molt complexos. Si tenim dubtes, hauríem deconsultar el professor/a corresponent.

3r. Elaboració del treball de síntesi proposat

No es tracta d’una simple recollida de dades o unacòpia d’allò que hem aconseguit. Hem de procedir a lalectura atenta dels documents i a cercar en el dicciona-ri aquelles paraules que no entenguem. Una vegada con-sultats els documents i interpretats, hauríem de realit-zar un índex dels punts tractats i desenvolupar-los.Recorda que en tot treball hi ha una presentació, undesenvolupament i unes conclusions.

4t. Presentació del treball en l’aula i davant els com-panys

Podem triar diversos formats per a presentar el treballde síntesi. És apropiat el mural on ressaltarem allò més sig-nificatiu del nostre treball. Podem utilitzar imatges gràfi-ques (fotos) i, per descomptat, mapes, sèries estadísti-ques, gràfics senzills com els lineals simples o múltiples,ciclogrames, climogrames senzills, piràmides de població,etc.

ASSAGEM EL PROCEDIMENT

Anem a proposar-te un treball de síntesi senzill el títol de la qual serà “Les desamortitzacions del s. XIX a Espanya”. Hauràs d’inte-rrogar-te sobre les següents qüestions.

1. Quantes desamortitzacions hi va haver al segle XIX?

2. En quina etapa política s’hi van aprovar?

3. A qui van afectar?

4. Quines conseqüències van tindre?

5. Van solucionar el problema de la Hisenda espanyola?�

Exemple de pàgina web on és possible trobar dades sobre el tema proposat.

�

Mostra de presentació del treball en el programa PowerPoint.

El treball de síntesi en història

Los cómics, llamados en España “tebeos” en re-ferencia a una publicación infantil clásica, se con-virtieron entre los años cuarenta y fi nales de los sesenta del siglo XX en un auténtico medio de comu-

n i c a c i ó n de masas – aunque más centrado en el público infantil y juvenil- en nuestro país. Su bajo precio, una potente industria editorial autóctona y el deseo de la población lecto-ra de evadirse de la dura realidad de la posguerra convirtieron la historieta gráfi ca en uno de los refe-rentes de la cultura popular del momento. Perso-najes como la Familia Ulises, Carpanta, el Capitán Trueno, Mortadelo y Filemón o Zipi y Zape se han convertido en auténticos iconos populares. Como otras manifestaciones sociales y artísticas, los te-beos a menudo refl ejaron aspectos de la ideología dominante: la exaltación de la raza y del imperio, el papel sumiso de la mujer, el puritanismo sexual, el nacionalcatolicismo, el racismo colonial pater-nalista o el anticomunismo. Pero sus personajes – en especial los más aventureros- presentaban también, a pesar de la censura, aspectos mucho

más abiertos, tolerantes con otros pueblos y cul-turas e incluso transgresores para la mentalidad de la época. El humor, además, también podía uti-lizarse como un elemento más de crítica social o

incluso política.

GÉNEROS DE CÓMIC EN LA ESPAÑA FRANQUISTA

La historieta de humor: a pesar de las difi cul-tades de la posguerra, o tal vez por eso, en Espa-ña se hizo mucho humor en esa época. Aparecen multitud de personajes gráfi cos como Carpanta, Doña Urraca, las Hermanas Gilda o Rigoberto Pi-caporte. A pesar del tratamiento caricaturesco y de los gags humorísticos que observamos en sus viñetas, se observa un trasfondo pesimista – casi todas las historias acaban mal-, tal vez refl ejo de la difícil época en que fueron creados.

La historieta sentimental: la marcada división entre valores masculinos y femeninos de la épo-ca promovió la publicación de revistas dedicadas exclusivamente a las chicas. Junto a artículos de-

UN REFLEJO DE LA HISTORIA DEL SIGLO

Los cómics, llamados en España “tebeos” en referencia a una publicación infantil clásica, se convirtieron entre los años cua-renta y fi nales de los sesenta del siglo XX en un auténtico medio de comunicación de masas.

página.14

El Jabato.

UN REFLEJO DE LA HISTORIA DEL SIGLO

Los cómics, llamados en España “tebeos” en referencia a una publica-

ción infantil clásica, se convirtieron entre los años cuarenta y fi nales

de los sesenta del siglo XX en un auténtico medio de comunicación

de masas.

página.25

Los cómics, llamados

en España “tebeos” en refe-

rencia a una publicación infantil clásica,

se convirtieron entre los años cuarenta y fi nales

de los sesenta del siglo XX en un auténtico medio

de comunicación de masas – aunque más centra-

do en el público infantil y juvenil- en nuestro país.

Su bajo precio, una potente industria editorial

autóctona y el deseo de la población lectora de

evadirse de la dura realidad de la posguerra con-

virtieron la historieta gráfi ca en uno de los referen-

tes de la cultura popular del momento. Persona-

jes como la Familia Ulises, Carpanta, el Capitán

Trueno, Mortadelo y Filemón o Zipi y Zape se han

UNA BREU HISTÒRIA DEL TEBEO (1940-1980)

1940-1950 - Inicialment vinculat a revistes del règim (Flechas y Pelayos, 1938) - Gran èxit de les historietes d’aventures, publicades en format apaïsat. - Apareixen nombroses publicacions de caràcter infantil i juvenil, algunes ja d’abans de la guerra civil (TBO, Pulgarcito, Chicas). Parcial o totalment dedica-des a les historietes gràfi ques. 1960-1970

- Forta indústria editorial. Destaca l’editorial Bruguera. - El desenvolupisme facilita un major consum de publicacions d’aquest gènere - S’introdueix el còmic europeu i nord-americà.

1970-1980 - Crisi de les editorials dedicades als tebeos. Forta competència d’altres mitjans de comunicació i d’entreteniment (televisió, videojocs, etc.)

- Obertura a un públic més adult. - Amb la Transició, nous continguts, major capacitat crítica (desenvolupament de l’humor gràfi c) i més vincu-lació amb altres tipus d’art.

ACTIVITATS

a. T’agraden els còmics? Per què? De quin tipus?

b. Per què podem considerar els tebeos com el refl ex de la seua època històrica? Raona la resposta i cita’n algun exemple.

c. Per què afi rma el text que ìmalgrat les difi cultats de la postguerra, o tal vegada per això, a Espanya es va fer molt d’humor en aquesta època?

d. Per què el tebeo espanyol entra en crisi en els anys setanta del segle passat?

e. Comenta la vinyeta de Forges d’aquesta mateixa pàgina.

f. Coneixes algun dels personatges que hem citat en aquestes pàgines? En pots citar algun més?

Detenir

Adreça

@Troba a Internet

Enrere CorreuImprimirReomplirActualitzar Pàgina PrincipalEndavant

Del tebeo al còmic

Els afeccionats als tebeos ho demostren en pàgines web com http://www.tebeosfera.com/, http://www.laguia-delcomic.com/ o http://www.capitan-trueno.com/, en aquest cas dedicat en exclusiva al famós heroi medieval. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va dedicar una exposició a l’editorial Bruguera, en http://w3.arte.es/cccb/archivo/000157.php.Museus dedicats al món de la infància o exclusivament al còmic els podem trobar a Albacete http://www.museo-delnino.es/ o Barcelona, en http://www.delcomic.es/museo/inicio.htm.Salons periòdics dedicats al còmic es desenvolupen a tota Espanya, com el que se celebra a Getxo (Biscaia), http://www.salondelcomicdegetxo.net, pàgina amb nombrosos enllaços interessants.Altres personatges de còmic –en aquest cas no espanyols– també refl ecteixen la història del segle XX, com Tintín, en espanyol en http://www.free-tintin.net/espanol/index.htm

L’humor gràfi c ressorgeix amb força després de la recupera-ció de les llibertats democràtiques en la Transició.Els còmics, anomenats a Espanya “tebeos” en

referència a una publicació infantil clàssica, es van convertir entre els anys quaranta i fi nals dels seixanta del segle XX en un autèntic mitjà de co-municació de masses –tot i que més centrat en el públic infantil i juvenil- al nostre país. El seu baix preu, una potent indústria editorial autòctona i el

desig de la població lectora d’evadir-se de la dura realitat de la postguerra van convertir la historieta gràfi ca en un dels referents de la cultura popular del moment. Personatges com la Família Ulisses, Carpanta, el Capità Trueno, Mortadel·lo i Filemó o Zipi i Zape s’han convertit en autèntiques icones populars. Com altres manifestacions socials i ar-tístiques, els tebeos sovint van refl ectir aspectes de la ideologia dominant: l’exaltació de la raça i de l’imperi, el paper submís de la dona, el puritanis-me sexual, el nacionalcatolicisme, el racisme colo-nial paternalista o l’anticomunisme. Però els seus personatges –especialment els més aventurers- presentaven també, malgrat la censura, aspectes molt més oberts, tolerants amb altres pobles i cul-tures i fi ns i tot transgressors per a la mentalitat de l’època. L’humor, a més, també podia utilitzar-se com un element més de crítica social o fi ns i tot política.

GÈNERES DE CÒMIC

La historieta d’humor: malgrat les difi cultats de la postguerra, o tal vegada per això, a Espanya es va fer molt d’humor en aquesta època. Apareixen multitud de personatges gràfi cs com Carpanta, Do-nya Urraca, les Germanes Gilda o Rigoberto Pica-porte. Malgrat el tractament caricaturesc i dels gags humorístics que observem en les seues vinyetes, s’hi observa un rerefons pessimista –quasi totes les històries acaben malament-, tal vegada refl ex de la difícil època en què van ser creats.

La historieta sentimental: la marcada divi-sió entre valors masculins i femenins de l’època va promoure la publicació de revistes dedicades exclusivament a les xiques. Al costat d’articles dedicats a receptes de cuina i tasques de la llar apareixen històries gràfi ques on l’amor ocupava un lloc essencial en revistes com Sissí (1958), Romàntica (1958) o Lily (1970).

La historieta d’aventures: als còmics d’aventures hi ha acció, amor, humor i països llunyans. Aquest caràcter eclèctic va ser la base del seu èxit. Am-bientades en època medieval entre cristians o musulmans (El guerrer de l’antifaç), en la lluita contra els romans (Jabato) o contra els pirates (El cachorro), també estan ambientades en el món actual: lluita contra els delinqüents (Roberto Alcázar y Pedrín) o escenes bèl·liques de la Se-gona Guerra Mundial o de confl ictes de l’època, com la insurrecció hongaresa contra els soviètics (Hazañas bélicas).

UN REFLEX DE LA HISToRIA DEL SEGLE XX

Els còmics, anomenats a Espanya “tebeos” en referència a una pu-blicació infantil clàssica, es van convertir entre els anys quaranta i fi nals dels seixanta del segle XX en un autèntic mitjà de comunicació de masses

página.14

El Jabato

L’home emmascarat.

PERSPECTIVES

PERSPECTIVES

ACTIVITATSACTIVITATS

76 2 Lib li i i li 77

1. Defineix els següents conceptes: revolucions liberals,Estats Generals, Convenció i Europa de la Restaura-ció.

2. Quin va ser el detonant que va fer esclatar la tensió exis-tent entre els diferents grups de la societat francesa de1789?

3. Quin era l’objectiu primordial de l’Assemblea NacionalConstituent durant la Revolució Francesa?

4. Quines eren les principals potències que van dirigir l’or-ganització d’Europa després de la derrota de Napoleó?En quines direccions van actuar?

5. Què diferencia el liberalisme doctrinari del liberalismedemocràtic? En quin fenomen revolucionari es vanenfrontar per primera vegada?

6. Llig el text i respon les qüestions que es detallen segui-dament:

a) En quin Estat s’hi trobava integrada Bèlgica en elmoment de la Revolució?

b) Des de quan? c) En aquesta revolució estan presents les dues tendèn-

cies: liberalisme i nacionalisme. Cita algunes frasesd’aquest text que guarden relació amb cadascunad’ambdues tendències.

d) Cita dos estats que sorgiren en el segle XIX com aresultat d’un moviment independentista i altres dosque ho feren després d’un procés d’unificació.

7. Copia al teu quadern els següents quadres i relaciona lescolumnes següents:

8. Observa la foto i respon:

a) Els moviments revolucionaris de 1848 presen-taven molts elements en comú. Quin sistemapolític aspiraven implantar?, en què se sem-blen les banderes que enarboren?

b) Quina importància té el fenomen revolucio-nari de l’any 1848?

1. Observa el següent mapa i respon les corresponents preguntes:a) Quins eren els objectius de

Napoleó per a Europa?b) Com s’estructura l’Europa

napoleònica en les seues rela-cions amb França?

c) En els territoris dependentsNapoleó va col·locar freqüent-ment parents seus com a reis ogovernants. Cita alguns exem-ples.

d) Quan va assolir Napoleó el seumoment de major esplendor alcontinent europeu?

e) Quines causes van provocarl’enfonsament de l’Imperi deNapoleó?

“Belgues!, compatriotes, amics, germans! Hi ha èpoquesen les quals la independència i l’honor d’una nació nopoden ser salvaguardades més que per una clara manifesta-ció de la voluntat popular. Aquest moment ha arribat per alsbelgues....

Belgues! No contem més que amb nosaltres mateixos; lallibertat es conquista, no es demana. Obediència a la Cons-titució! Respecte a la propietat i a l’ordre! Visca Bèlgica!Visca la llibertat! Visca la independència!”

Manifest de l’Associació Nacional Belga de 28 de març de 1831

1. Resumeix els factors que van promoure el cicle revolucionari liberal que va acabar amb l’Antic Règim.

2. Elabora un quadre cronològic entre 1770 i 1850 en el qual posaràs els següents conceptes en les capçaleres de les columnes:

3. Completa al teu quadern el següent quadre sobre les diferències polítiques i socials entre l’Antic Règim i els nous Estatsliberals.

Convenció republicana

Proclamació a França d’una Repúbli-ca de signe democràtic

Proclamació del II Imperi Alemany

Presa de la Bastilla

Proclamació del Regne d’Itàlia

Fi de la Guerra d’Independènciadels Estats Units

Congrés Internacional de Viena

Napoleó emperador de França

1814/1815

1861

1783

1804

1792/1795

1789

1871

1848

�

La primavera dels pobles. Litografia de 1848.

Comprova el que saps Investiga y reflexiona

Sintetitza i resumeix

EAVV5344_Frontis 01 9/4/08 15:58 Página 5

Índex

UNITAT CONTINGUTS DE LA UNITAT SECCIONS FINALS

1. Les transformacions del món modern...................... 102. Renaixement, Humanisme i Reforma... ..................... 123. L’art del Renaixement................................................... 144. El Renaixement fora d’Itàlia........................................ 165. La crisi del segle XVII................................................... 186. Cultura i art al segle XVII (I)...................................... 207. Cultura i art al segle XVII (II)...................................... 228. Espanya en l’Edat Moderna (segles XV-XVII).......... 249.Art espanyol del segle XVII. El segle d’Or................ 26

ACTIVITATS FINALS.................................. 28

TREBALLA LES COMPETÈNCIESEl comentari del gràfic històric............... 50

PERSPECTIVESLa maçoneria................................................ 52ACTIVITATS FINALS................................. 54

1

2

3

4

6

L’Edat Moderna(Ss. XV-XVII)

El segle XVIII i l’Espanyadels Borbons

Liberalisme i nacionalisme

Revolució Industrial imoviment obrer

La construcció de l’estatliberal a Espanya

L’època d’entreguerres

1. Expansió econòmica i demogràfica del s. XVIII............. 322. La desigualtat social en l’Antic Règim.............................. 343. El segle de les Llums........................................................... 364. L’art del segle XVIII............................................................. 385. El Barroc valencià................................................................ 40 6. Els Borbons a Espanya........................................................ 427. L’Espanya del XVIII: canvis econòmics i socials............. 448. L’Amèrica espanyola............................................................. 469. La fi del forisme valencià..................................................... 48

TREBALLA LES COMPETÈNCIESAnàlisi de l’obra artística: el comentari de la pintura històrica............ 72

PERSPECTIVESEl significat de la Revolució Francesa......... 74ACTIVITATS FINALS.................................. 76

1. La creació dels EE.UU......................................................... 582. Els orígens de la Revolució Francesa............................... 603. Les etapes de la Revolució Francesa (1789-1799)....... 624. Control de la revolució i tornada a l’orde tradicional...... 645. La difusió de les revolucions liberals....................................... 666. El nacionalisme i les unificacions.............................................. 687. La cultura del segle XIX fins el 1870...................................... 70

TREBALLA LES COMPETÈNCIESEl comentari de les sèries estadístiques. 92

PERSPECTIVESEl pensamient econòmic....................... 94ACTIVITATS FINALS................................ 96

1. L’origen de la Revolució Industrial....................................... 802. La Revolució Industrial a Gran Bretanya............................... 823. La segona Revolució Industrial.................................................. 844. Les societats industrials europees........................................... 865. Conseqüències socials de la industrialització....................... 886. Socialisme i internacionalisme................................................... 90

TREBALLA LES COMPETÈNCIESEl treball de síntesi en història............ 116

PERSPECTIVESPremsa i revolució.................................. 118ACTIVITATS FINALS................................120

1. Crisi de l’Antic Règim i revolució liberal........................1002. El regnat de Ferran VII (1814-1833).................................1023. El funcionamient de l’Estat Liberal (1833-1868).......... 1044. El sexenni democràtic (1868-1874)................................. 1065.Transformacions econòmiques...........................................1086. L’economia valenciana de finals de segle........................ 1107. La nova societat burguesa.................................................. 1128.Art i cultura durant la revolució burguesa..................... 114

5 L’imperialisme i la Primera Guerra Mundial

TREBALLA LES COMPETÈNCIESL’explicació causal en la història..........138

PERSPECTIVESCap a l’emancipació de la dona...........140ACTIVITATS FINALS................................142

1. Comprendre l’imperialisme................................................1242. L’expansió imperialista........................................................ 1263. La pau armada....................................................................... 1284. La Primera Guerra Mundial............................................... 1305. Conseqüències immediates del conflicte........................1326. La cultura en l’època de l’Imperialisme...........................1347. Les arts plàstiques entre el s. XIX i el s.XX..................136

TREBALLA LES COMPETÈNCIESLa fotografia com a font històrica.......160

PERSPECTIVESLes olimpíades del 1936........................162ACTIVITATS FINALS................................164

1. Europa després de la Primera Guerra Mundial.............1462. EE.UU.: els “feliços vint” i la Gran Depressió................1483. El fascisme italià.................................................................... 1504. El nazisme alemany............................................................... 1525. La Revolució Russa del 1917............................................. 1546. La formació de l’URSS........................................................ 1567. L’art en el període d’entreguerres................................... 158

8

30

56

78

98

122

144

INTRODUCCIÓ

EAVV5344_Frontis 01 9/4/08 15:58 Página 6

UNITAT CONTINGUTS DE LA UNITAT SECCIONS FINALS1. Bases polítiques de la Restauració............................... 1682. L’oposició política i la crisi del 1898............................ 1703. La crisi de la Restauració................................................ 1724. La dictadura i la fi de la monarquia (1923-31).......... 1745. La II República: el període reformista, 1931-1933... 1766. La II República: el període, 1933-1936........................ 1787. La Guerra Civil (1936-39): el desenvolupament militar. 1808. La Guerra Civil: canvis polític-socials........................... 1829. La cultura espanyola entre les segles XIX i XX....... 18410. El modernisme i impressionisme valencià................ 186

TREBALLA LES COMPETÈNCIESAnàlisi de moviments socials: el proletariat..................................................... 188

PERSPECTIVESGuerra i propaganda.................................. 190ACTIVITATS FINALS..................................192

TREBALLA LES COMPETÈNCIESAnàlisi d’un conflicte polític: la independència de l’Índia.......................... 210

PERSPECTIVESEls camps d’extermini nazi..................... 212ACTIVITATS FINALS............................... 214

7

8

9

10

Espanya: de la restauracióa la Guerra Civil (1875-1939)

La Segona Guerra Mundiali les seues conseqüències

El món capitalista i el móncomunista

El franquisme

El procés de construccióeuropeu

El món actual

1. Factors que expliquen l’inici de la guerra...................1962. Fases de la guerra............................................................. 1983. Conseqüències de la Guerra......................................... 2004. La Guerra Freda (I): 1945-1949.................................... 2025. La Guerra Freda (II): 1949-1989................................... 2046. La descolonització............................................................ 2067. El naixement del Tercer Món......................................... 208

TREBALLA LES COMPETÈNCIESLa premsa com a font històrica............. 230

PERSPECTIVESLa lluita per la igualtat de drets als EE.UU.......................................... 232ACTIVITATS FINALS............................... 234

1. EE. UU., la gran potència del món capitalista..............2182. L’economia del món capitalista......................................2203. Les democràcies populars...............................................2224. La crisi del món soviètic (1953-1991)..........................2245. El comunisme a la resta del món..................................2266. L’art en la segona meitat del segle XX....................... 228

TREBALLA LES COMPETÈNCIESEl cinema de ficció i el documental com a fonts històriques........................... 248PERSPECTIVESDel tebeo al cómic................................... 250ACTIVITATS FINALS............................... 252

1. Instauració del règim franquista.....................................2382. Economia i societat en el primer franquisme.............2403. La consolidació del franquisme (anys 50 i 60)............2424. Economia i societat durant el desenvolupisme..........2445. La fi del franquisme...........................................................246

TREBALLA LES COMPETÈNCIESLa realització d’un mural......................... 264

PERSPECTIVES50 anys d’una Europa unida................... 266ACTIVITATS FINALS............................... 268

1. D’una Europa en guerra a una Europa unida............. 2562. Més enllà d’una unió econòmica................................... 2583. El llarg camí cap a la integració d’Espanya.................. 2604. Espanya en l’Europa dels 27: reptes de futur............. 262

Mitjans de comunicaciò imovimients socials

TREBALLA LES COMPETÈNCIESComentari d’un mapa històric............... 282

PERSPECTIVESEn quines circumstàncies sorgeix un nou moviment social?................................... 284ACTIVITATS FINALS................................ 286

1. Cap a una cultura de masses.......................................... 2722. Mitjans de comunicació a començaments del segle XXI.2743. Els primers moviments socials...................................... 2764. Els moviments socials i la Guerra Freda.................... 2785. Els moviments socials més recents............................. 280

TREBALLA LES COMPETÈNCIESElaboració de mapes conceptuals......... 300

PERSPECTIVESEls premis Princep d’Astúries................ 302ACTIVITATS FINALS................................ 304

1. La perestroika i la desaparició de l’URSS................... 2902. El fi de les democràcies populars................................. 2923. El nou ordre mundial....................................................... 2944. El 11-S i els seus efectes................................................. 2965. Els reptes del segle XXI................................................. 298

11

12

13

La Transició i els governs de la democràcia

TREBALLA LES COMPETÈNCIESLes webquests........................................... 320

PERSPECTIVESEls processos electorals a Espanya....... 322ACTIVITATS FINALS............................... 324

1. El procés de la transició a la democràcia................... 3082. Els governs de la democràcia (1977-2004)................ 3103. L’economia durant la democràcia................................ 3124. Societat i cultura.............................................................. 3145. Espanya en l’escena internacional................................. 3166.Art i cultura a la Comunitat Valenciana (s. XX)........ 318

14

166

194

216

236

254

270

288

306

EAVV5344_Frontis 01 9/4/08 15:58 Página 7

EL SEGLE XVIII I L’ESPANYA DELS BORBONS

“L’Enciclopèdia” va ser dirigida per significatius representants de la Il·lustració francesa, com Diderot i D’Alembert.

Rajoles ceràmiques en les quals es representen diversos oficis del segle XVIII.

1

EAVV5344_01 9/4/08 18:56 Página 30

El segle XVIII és el segle de la Il·lustració, elmoviment filosòfic que pretenia traure els homesde les tenebres mitjançant la instrucció. Va sertambé un segle de creixement demogràfic i econò-mic, del qual es va beneficiar la burgesia. No obs-tant això, l’èxit en els negocis no els permetiagaudir de la igualtat política ni social en unasocietat en la qual els grups privilegiats (noblesa iclergat) tenien la major part del poder. A Espanyatambé van arribar les idees il·lustrades, però lesreformes empreses per Ferran VI i Carles III novan ser profundes, degut al fet que els reformisteseren una minoria que es va trobar amb la resistèn-cia de la noblesa, de l’Església i, fins i tot, dels sec-tors populars.

TREBALLEM

1. Per què va ser tan important l’Enciclopèdia en elsegle XVIII? Fixa’t en la imatge de la pàgina anterior.

2. A quina dinastia va substituir la dels Borbons? Com vaarribar a ser Rei d’Espanya Felip V?

3. Com era la societat d’aquesta centúria?

�

Felip V (1700-1746) inaugura la dinastia dels Borbons aEspanya.

EAVV5344_01 9/4/08 18:56 Página 31

32

Els canvis en l’agricultura

L’agricultura i la ramaderia van ser la principal font de riquesa. La major part dela població era camperola, vivia en el camp i d’allò que aquest produïa. L’Estat,la noblesa i el clergat obtenien també quasi totes les seues rendes de l’agricul-tura i la ramaderia.

A pesar de ser una activitat fonamental, quasi tota la producció s’obtenia ambun sistema tradicional, de baixos rendiments, en el qual s’emprava el guaret(deixar una part de la terra en descans, sense conrear).

No obstant això, a Gran Bretanya i els Països Baixos (actual Holanda) es vanproduir canvis molt importants a principis del segle XVIII. És el que es coneixcom a revolució agrícola. En què va consistir? En el creixement de la producciói l’augment de la productivitat, conseqüència de l’aplicació dels coneixementscientífics a l’agricultura. Aquestos van ser alguns dels factors que van causaraquesta revolució:

Es va substituir el guaret per la rotació de cultius quadriennal. Consis-tia en alternar anualment quatre cultius: blat, naps, ordi i alfals. D’aquestamanera es treballava contínuament els camps sense perdre fertilitat. Elsnaps i l’alfals són plantes nitrogenants que fertilitzaven el sòl, en fixarnutrients en el mateix.

Es va començar a emprar massivament l’abonament de les terres i laselecció de llavors. El fem usat s’obtenia dels excrements del bestiar queestava en granges, en estabulació.

També hi va haver millores tècniques, que van afectar l’utillatge. Per altrabanda, es va generalitzar l’ús del cavall en detriment del bou.

El desenvolupament de la indústria i del comerç

El creixement de la població va estimular la demanda de productes manu-facturers però la productivitat va continuar sent molt baixa. La produccióestava controlada pels gremis, que eren poc inclinats a realitzar grans can-vis. En el sector tèxtil una part de la producció va continuar utilitzant el tre-ball a domicili.

Va haver països en els quals la monarquia va aplicar la doctrina mercanti-lista i es van crear manufactures reals per a desenvolupar la produccióindustrial, i disminuir les importacions.

A finals del segle a Gran Bretanya va començar a aplicar-se a les manu-factures tèxtils la màquina de vapor, iniciant-se així la revolució indus-trial que canviaria durant el segle XIX el sistema productiu d’una maneraradical.

El comerç internacional va ser el que més va créixer, a causa de l’aug-ment dels intercanvis colonials. Gran Bretanya i Holanda van ser els països

�

Làmina de l’Encyclopédie que representa el dur tre-ball d’unes dones preparant carbó en motles. Lamineria del carbó durant el segle XVIII va ser un pro-cés necessari per al desenvolupament industrial.

Expansió econòmica i demogràfica del s. XVIII1La revolució del vescomte deTownshend

Els canvis que es van produir en l’agricultura aAnglaterra durant el segle XVIII van ser revolu-cionaris. Alguns nobles, com el vescomteTownshend, es van convèncer que l’agricultu-ra podia ser una activitat tan productiva com elcomerç colonial o les manufactures.A diferènciadels nobles francesos o espanyols, el principalinterès dels quals a la terra era la seua acumula-ció per a obtenir rendes, aquest lord es va pre-ocupar per millorar la productivitat de les seuesterres i va ser un dels primers a emprar la rota-ció quadriennal i l’abonament sistemàtic delssòls. El seu exemple en va estimular d’altres aimitar-lo.

Per saber-ne més

EAVV5344_01 9/4/08 18:56 Página 32

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 33

més beneficiats, a pesar dels intents d’Espanya i França perevitar-ho.

Una de les conseqüències del desenvolupament comercial vaser l’aparició d’una rica burgesia comercial que es va conver-tir en la protagonista dels canvis socials i revolucionaris quevan succeir al final del segle.

El creixement demogràfic El segle XVIII es caracteritza també pel fort creixement de lapoblació. A Europa va passar de 110 milions l’any 1700 a mésde 190 milions en finalitzar el segle.

Les causes d’aquest creixement es van deure a:

El descens de la mortalitat, especialment la mortalitat infan-til. La pràctica desaparició de les epidèmies de pesta bubò-nica. La millora de l’alimentació, gràcies a la revolució agrícola, queva fer a la població més resistent a les malalties. El caràcter menys sagnant dels conflictes bèl·lics del segleXVIII.

El creixement va ser generalitzat a tota Europa, encara queno va ser igual en tots els països. Va destacar el creixement deRegne Unit, àrea alemanya i Rússia.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ EUROPEA DURANT EL SEGLE XVIII

ACTIVITATS

a. Explica en què consisteix la revolució agrícola que es va iniciar a Gran Bretanya. .

b. Què són les manufactures reals?

c. Recorda el significat dels conceptes gremi i doctrina mercantilista. Raona la teua resposta.

�

Drassanes de Plymouth (Gran Bretanya). Una mostra de la granexpansió comercial britànica durant el segle XVIII.

En quins països i àrees va ser més gran el creixementde la població? A què es degué aquest creixement?

Quines conseqüències es deriven de l’elevat creixe-ment de la població?

Quina posició és la d'Espanya si la comparem ambaltres països i territoris d'Europa?

0

20

40

60

Milions d’habitants

França

Territo

ris

aleman

ysIrla

nda

Estats

italia

ns

Gran Bret

anya

Espan

ya

Portuga

l

Escan

dinàvia

Àustria

-Bohèm

ia

Europ

a Orie

ntal

(excep

te Rúss

ia)

Bèlgica

Holand

aSuï

ssa

Principis del S. XVIII Mitjans del S. XVIII Finals del S. XVIII

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 33

34

La desigualtat social en l’Antic Règim2Les desigualtats socials de l’Antic Règim* van persistir durant el segleXVIII. En finalitzar el segle, la burgesia, la classe més beneficiada pelcreixement econòmic, qüestionarà aquest sistema i lluitarà per a canviar-lo.

La societat estamental: la noblesa i el clergat

La societat de l’Antic Règim es caracteritzava per la divisió en estaments:noblesa, clergat i tercer estat. Era una societat injusta i desigual, doncs elsdos primers ocupaven el lloc més preeminent i gaudien de privilegis: viviende les rendes de la terra i, generalment, tenien jurisdicció sobre els campe-rols dels seus senyorius, és a dir, exercien la justícia i nomenaven els tribu-nals.

La noblesa acaparava els alts càrrecs de la milícia, els polítics i tambéels judicials. Freqüentment, membres de la noblesa ocupaven també elsllocs més elevats de l’església: bisbats i abadies. Al costat de la noblesaes trobava la xicoteta noblesa (“hidalgos” a Espanya), que si bé nopagaven impostos, i en molts casos sobrevivien amb escasses rendes,es mostraven molt orgullosos de la seua condició.

El clergat, igual que la noblesa posseïa la major part de la terra cultiva-ble i d’ella obtenien importants rendes que els permetien sostenir unaposició de privilegi. Dins d’aquest grup hi havia també enormes diferèn-cies: l’alt clergat, propietari de grans latifundis, era el que més rendesobtenia, no pagaven impostos per les seues terres, però sí els recapta-ven. Un dels més importants era el delme, consistent en la desena partde la collita. Al mateix grup, però amb unes condicions de vida molt pit-jors, pertanyia el baix clergat.

La societat estamental: El Tercer Estat

Era l’estament al qual pertanyien els que treballaven i produïen; en ell es tro-bava la major part de la població i, al contrari que la noblesa i el clergat,no tenia privilegis.

Estava conformat per grups molt diversos:

L’alta burgesia ocupava un lloc destacat en la societat. A causa deldesenvolupament del comerç i les manufactures tenia terres, diners icultura, però no privilegis.

També hi havia una burgesia mitjana, més nombrosa que l’anterior ique havia crescut molt en aquest segle. D’aquest grup formaven partcomerciants i artesans, així com professionals liberals: advocats, met-ges i funcionaris.

La major part de la població activa es dedicava a l’agricultura. per

Observa el gravat i respon aquestes qüestions:

Quins estaments apareixen representats en eldibuix? Com es presenta cadascun?

Explica quina era la situació de la pagesia durantl’Antic Règim. En el dibuix com es representaaquesta situació?

Quina relació trobes entre allò que el dibuixrepresenta i la desigualtat social de l’AnticRègim?

LA SITUACIÓ DELCAMPEROL EUROPEU DELSEGLE XVIII

Antic Règim: denominació que prové delsanys de la Revolució Francesa, és a dir, a partirde 1789. Serveix per a denominar durant elssegles XVI-XVIII el sistema polític absolutista iuna societat en la qual allò important eren lesdesigualtats entre grups distints, unsprivilegiats i d’altres no privilegiats.

Vocabulari

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 34

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 35

aquesta raó, els camperols conformaven el grup més nombrós. No eraun grup homogeni. Al costat de rics propietaris, hi havia una massa enor-me de camperols pobres, atabalats pels impostos. En pitjor situació estrobaven els jornalers sense terra.

La consolidació de les manufactures i l’aparició de les primeres fàbriquesva modificar el sistema de relacions de tipus gremial. En algunes ciutats vaaparèixer un nou grup d’assalariats, sense la protecció del gremi, que enèpoques de crisis es quedaven sense treball i sense empara.

A l’escala més baixa es trobaven els marginats. A aquest grup pertanyientots els exclosos socials: gitanos, vagabunds, delinqüents i jornalers i arte-sans sense treball.

En aquesta pintura d’Antonio Gisbert es reflecteix la vida despreocupada i privilegia-da de la noblesa del segle XVIII.

ACTIVITATS

a. Quins grups socials formaven part delTercer Estat? Era un grup compacte? Perquè?

b. A la societat de l’Antic Règim, què dife-rencia la noblesa i el clergat del TercerEstat?

c. Quin grup social es va manifestar més endesacord amb l’estructura social de l’An-tic Règim? Per què?

La burgesia, una classerevolucionària

Al llarg del segle la societat de l’AnticRègim va mostrar alguns signes de canvi.D’una banda la burgesia, que va assoliruna elevada posició social pel seu èxit enel comerç i els negocis, va exigir que se lireconeguera el dret a manar en l’exèrcit iocupar alts llocs en el govern. Aquestaclasse social va assumir perfectament lesidees il·lustrades: la igualtat social, lavaloració de l’esforç i l’èxit en els nego-cis.

En finalitzar el segle les noves ideeshavien calat profundament; no obstantaixò, la societat de l’Antic Règim es varesistir als canvis que li demanava la bur-gesia. La contradicció existent entre lanova societat emergent i la societat esta-mental va fer que el conflicte fóra inevita-ble. El procés de destrucció de la societatestamental es va iniciar al continent euro-peu amb França que, durant 1789,començava la revolució.

Per saber-ne més

�

La religió oficial i l’església practicant ajudaven a mantenir l’antic “ordre” en la socie-tat.

�

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 35

36

El segle de les Llums 3La Il·lustració

El segle XVIII es coneix com el Segle de les Llums, i el moviment filosò-fic que l’inspira és la Il·lustració. Què pretenien els il·lustrats? Il·luminarla societat, traure-la de les tenebres en la qual es trobava a causa de laignorància i les supersticions.

El pensament il·lustrat

La il·lustració no va ser un moviment original. Els seus principis es basa-ven en l’aplicació dels coneixements científics i filosòfics que havia establertla ciència a França i Anglaterra durant el segle XVII.

Les característiques que defineixen aquest moviment cultural són:

La raó és l’únic mètode possible per a arribar al coneixement. Aquestaelecció pressuposa l’abandó de les creences tradicionals i les supersti-cions. Per això, la Il·lustració es va trobar amb l’oposició de part de l’Es-glésia catòlica, en posar en dubte alguns dogmes religiosos.

Els filòsofs creien en el progrés i confiaven en la capacitat il·limitada delshomes per a millorar.

La forma més racional i humana per a arribar al coneixement és l’aplica-ció i el desenvolupament de la ciència. Els Il·lustrats estaven preocu-pats en difondre el coneixement mitjançant l’educació, a la qual vandedicar importants esforços.

Els il·lustrats criticaven la societat de l’Antic Règim en la qualdominaven els privilegis de sang, per sobre del mèrit i la capaci-tat.

La Il·lustració no va ser només obra de la burgesia, sinó que tambéva trobar suport en una part de la noblesa i el clergat. Els ideòlegs de laIl·lustració van ser: Montesquieu, qui va elaborar a partir del parlamen-tarisme anglès la seua teoria política basada en el principi de separacióde poders; Voltaire, qui va criticar la intolerància religiosa i es va oposarals privilegis de classe; i Rousseau, defensor de l’educació racional. Lesidees il·lustrades es van difondre amb mitjans nous: l’Enciclopèdia, elssalons i la premsa.

La monarquia absoluta: el Despotisme Il·lustrat

La tendència política dominant a Europa era la monarquia absoluta, que escaracteritzava perquè tot el poder estava en mans del rei, que nomenava elsalts càrrecs de l’Estat: els jutges, els comandaments militars i els ministresdel govern. Durant el segle XVIII, aquest sistema de govern va modificaralguns dels seus principis a causa de la influència de les idees il·lustrades.

Alguns monarques, com Carles III a Espanya o Frederic II de Prússia, van

L’EnciclopèdiaEls il·lustrats tenien una confiança extrema enla instrucció. Per a ells, era el millor instrumentper a traure els homes de la ignorància i lasuperstició. Amb aquesta finalitat va sorgirentre els filòsofs la idea de publicar una Enci-clopèdia que arreplegara els coneixements del’època en totes les disciplines. L’enormitat del’obra (més de 17 volums de textos i altresquinze d’il·lustracions), va poder realitzar-seamb la col·laboració d’escriptors i científicsde primer ordre, així com l’eficaç direcció i elvigor de dos personatges: Diderot i D’A-lembert. El primer volum es va editar l’any1751, i en anys successius es van anar publicantels següents, que havien estat venuts prèvia-ment amb un sistema semblat a les subscrip-cions.

Per saber-ne més

�

Bustos del segle XVIII que representen Diderot iD’Alembert.

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 36

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 37

L’ESPERIT DE LES LLEIS, DE MONTESQUIEU

ACTIVITATS

a. Defineix què és la monarquia absoluta. I el Depotis-me Il·lustrat?

b. Explica la importància que tenia per als filòsofsil·lustrats l’educació i la raó.

c. Què és una enciclopèdia? És lògic que es publiquésa França? Per què durant el segle XVIII?

acceptar que per al progrés dels seus regnes s’havien de fer reformes pera impulsar l’economia, promoure la cultura i la ciència, i reduir la influènciade l’església en l’educació. Aquesta política reformista rep el nom deDespotisme Il·lustrat. Els monarques il·lustrats van acceptar les reformesmentre no es limitara el seu poder absolut. De fet, quan els canvis posavenen dubte l’autoritat del rei i els fonaments de la societat estamental, aques-tos es van detindre.

La Il·lustració espanyola

La Il·lustració a Espanya va tindre un desenvolupament important d’acordamb la resta d’Europa però caracteritzat per la seua dependència de l’Esglé-sia Catòlica. Les seues principals figures eren una minoria que va xocar fre-qüentment amb la realitat del país, contrari per la seua ignorància i religiositata qualsevol reforma.

No obstant això, en algunes regions es van desenvolupar focus moltimportants d’il·lustrats que van irradiar els seus coneixements científicsa la resta del país. Destaca València amb les figures del prestigiós juris-ta Gregorio Mayans, el botànic Cabanilles i el marí Jorge Juan; Cata-lunya, amb la figura d’Antoni de Gimbernat, fundador del Col·legi decirurgia de Barcelona; Aragó, amb el marí Félix de Azara i el geògraf deAntillón; Astúries amb el pare Feijoo, nascut a la província d’Orense,crític de les supersticions i defensor del cientifisme; Jovellanos, un delsque va tindre major influència i poder. També hi hagué altres destacatsil·lustrats com Campomanes i Olavide.

“...Hi ha en cada Estat tres classes de poders: el legislatiu, l’execu-tiu dels assumptes que depenen del dret de gents i l’executiu delsquals depenen del dret civil.

Pel poder legislatiu, el príncep, o el magistrat, promulga lleis per acert temps o per a sempre, i corregeix o deroga les existents. Pel segonpoder, fa la pau o disposa la guerra, envia o rep ambaixadors, estableixla seguretat, prevé les invasions. Pel tercer, castiga els delictes o jutjales diferències entre particulars. Anomenarem aquest poder judicial, il’altre, poder executiu de l’Estat.

(...) Tot estaria perdut si el mateix home, el mateix cos de personesprincipals, dels nobles o del poble, exercira els tres poders: el de fer leslleis, el d’executar les resolucions públiques i el de jutjar els delictes oles diferències entre particulars”.

Quins són els tres poders de l’Estat segons Montesquieu? Quines són les seues funcions?

Explica la teoria de la “divisió de poders”.

Com justifica el filòsof francès la necessitat de la divisió de poders? Què passaria si elstres poders estigueren reunits en una sola persona?

�

Retrat de Gaspar Melchor de Jovellanos, pintat perFrancisco de Goya cap a 1798. És famós pel seuInforme sobre la llei agrària, de 1794.

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 37

38

L’art del segle XVIII 4Al segle XVIII van predominar dos estils artístics: el Rococó i elNeoclassicisme.

El Rococó

Durant la primera meitat del segle XVIII es desenvolupa el Roco-có, un estil cortesà adequat als salons aristocràtics que tantd’èxit van tindre durant l’Antic Règim.

L’arquitectura Rococó té les següents característiques:

Abundància d’elements decoratius, línies corbes i elementsirregulars.

L’edifici apropiat per a aquest estil és el palau urbà, més reduïti íntim que el palau regi.

L’auge del comerç amb Orient va posar en contacteXina amb Europa; als salons aristocràtics es va posar demoda la decoració amb elements xinesos, per als qualss’empra la porcellana, la laca i les sedes amb temes orien-tals.

La pintura Rococó manté les mateixes característiques quel’arquitectura. Es prefereixen els temes elegants i els rics esce-naris dels salons palatins. En alguns quadres, una atmosferavaporosa acompanya aquest ambient, diluint els contorns.

Els principals artistes són francesos. De Watteau destaquen elspaisatges en els quals se situen personatges ricament vestits.Fragonard, va ser un altre artista de gran èxit; la seua pintura ésmés sensual, amb més color i molt alegre.

A Gran Bretanya la pintura rococó es manifesta amb gran per-sonalitat. Reynolds i Gainsborough són els seus millors repre-sentants; els dos sobresurten com a excel·lents retratistes.Aquest últim també és un gran paisatgista.

A Espanya van pintar dos grans artistes provinents d’Itàlia: Tié-polo i Giaquinto, extraordinaris fresquistes, que van decorar elspalaus de la cort espanyola.

El Neoclassicisme

La llarga durada del Barroc i el Rococó havia produït un cert can-sament en els artistes i els seus clients. La necessitat de crear un llen-guatge nou, que estiguera més d’acord amb les idees de la Il·lustració,va dur els creadors a fixar-se en formes artístiques emprades en altresèpoques, com l’estil clàssic grec i romà.

El Neoclassicisme va tindre les seues primeres manifestacions a�

Panteó, París, de Jacques-Germain Soufflot (1764).

�

El gronxador, de Jean Honoré Fragonard. Wallace Collection,Londres, 1766.

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 38

Analitza l’edifici. Planta, columnes, coberta,materials, funció.

Quins elements de l’estil Neoclàssic s’hi obser-ven?

Què cercava l’arquitecte que va alçar l’Observa-tori en fer-ho en aquest estil?

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 39

França a mitjan segle XVIII, i des d’allí es va estendre per tota Europa i Amèrica,on va tindre una permanència molt major.

L’arquitectura neoclàssica va trobar en el temple clàssic un model perfecte:tornen les columnes; els frontons; i les cúpules, que imiten el Panteó deRoma. A França destaca La Madeleine (París) un temple envoltat de colum-nes corínties, d’estil molt clàssic. Per a commemorar els triomfs de Napoleó,seguint els costums romans, a París s’alça l’Arc del Triomf i la columnaVendôme. A Gran Bretanya, es va alçar el Museu Britànic, d’estil jònic, i laGaleria Nacional.

A Espanya, a pesar que el Barroc és un estil de gran èxit, les Acadèmies impo-saran les noves formes. Juan de Villanueva és un important arquitecte que vadeixar a Madrid algunes de les seues obres més importants, com el Museu delPrado i el Jardí Botànic.

La pintura neoclàssica

A diferència de l’escultura i l’arquitectura, la pintura no tenia models anticsque imitar. Els pintors neoclàssics van elaborar un estil propi en el qual labellesa ideal, la composició equilibrada i el dibuix són les seues caracterís-tiques més destacades. El color deixa de ser important.

A França destaca la figura de Jacques Louis David. En la seua obra pre-dominen els temes històrics, com es pot observar en el Jurament delsHoracis, i el Rapte de les Sabines. També el relat històric al servei de larevolució o del emperador; el Jurament del Joc de Pilota i la Coronació deNapoleó són exemples d’aquesta temàtica.

ACTIVITATS

a. Observa el quadre de Fragonard i responaquestes preguntes:

* Quina escena s’hi representa?

* A quin estil pertany? Explica la teua resposta.

b. Analitza el quadre de David, “El jurament delsHoracis” i indica quins caràcters neoclàssics hitrobes.

c. Observa El Panteó de París i indica quines sónles semblances d’estil amb l’ObservatoriAstronòmic de Madrid.�

Jurament dels Horacis. Jacques-Louis David. Museu del Louvre. París, 1784.

OBSERVATORI ASTRONÒMICDE MADRID. JUAN DEVILLANUEVA, 1790.

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 39

40

El Barroc valencià5El Barroc arriba al seu major esplendor en el segle XVII. Enterres valencianes es va perllongar fins la segona meitat delsegle XVIII. No obstant això, algunes de les millors obresd’aquest període són d’estil rococó.

L’arquitectura barroca valenciana

El Barroc es reconeix per la seua exuberant decoració, la ruptu-ra de l’equilibri i l’harmonia del Renaixement, la recerca de la tea-tralitat en les composicions, així com la unió de totes les arts pera aconseguir un efecte enlluernador. El nou estil va tardar a arribar a València i els primers edificis ple-nament barrocs no es van alçar fins la segona meitat del segleXVII. A causa de la crisi d’aquest període, se’n van alçar pocs edi-ficis nous. La tendència va ser redecorar els existents i emprarmaterials barats. En moltes ocasions la decoració amaga aquestapobresa.L’arquitectura valenciana és, essencialment, religiosa. Entre els edi-ficis de nova planta destaca la Basílica dels Desemparats -1665,que va seguir un projecte de Ponce de Urrana. La singularitat d’a-quest temple resideix en la seua planta, oval, coberta per unacúpula. Era un sistema nou, ideal per a representar l’espai barroc.El model va tindre gran acceptació i es va repetir en molts altresedificis, com les capelles de la Comunió, que es van erigir enmoltes esglésies valencianes.A l’exterior s’utilitzen les façanes retaule, en les quals conflueixenl’arquitectura i l’escultura. La façana de Sant Miquel dels Reis deValència és la primera que utilitza aquesta tipologia. La façana esdivideix en tres pisos de gran altura, dividits per un entaulament.En el seu alçat s’empren columnes i frontons. L’escultura és tam-bé molt important. La mateixa façana s’observa en les esglésies deSanta Maria d’Elx, realitzada per l’escultor Nicolás de Bussi i l’es-glésia del Carme de València.L’interior és un dels llocs preferits pels artistes barrocs. Ja s’ha ditque van alçar pocs edificis de nova planta, però les esglésies gòti-ques es van remodelar amb el nou estil. Els nervis i les voltes esvan rebaixar i cobrir d’estuc; i l’or i el marbre, moltes vegades pin-tat, van decorar les parets.El presbiteri és el lloc central al qual es dirigeix l’atenció en unacatedral. Igual que l’exterior, sol recobrir-se de retaules profusa-ment decorats. Juan Pérez Castiel, va alçar el de la catedral deValència. La traça gòtica primitiva i les pintures renaixentistes, vanser cobertes per marbres, bronzes i columnes salomòniques. Lafama assolida li va permetre remodelar nombroses esglésies aValència.

El RococóAl començament del segle XVIII, un nou estil s’intro-duïa a Europa, el Rococó. És apropiat per als ambientsmundans, especialment els palaus.A València, el palaudel Marqués de Dosaigües, restaurat l’any 1740per Hipòlit Rovira, arreplega les essències d’aquestestil: el gust per la bellesa, l’elegància i la riquesa. En elpalau destaca, sobretot, la preocupació per la bellesa,molt superior a la funcionalitat pròpia de l’arquitectura.El lloc central de l’edifici és la portada principal. L’artis-ta li dóna una gran rellevància. En la monumental entra-da trobem un alt relleu en el qual dos atlants sostenensengles gerros dels quals brolla aigua; amb ells, Verga-ra -l’escultor que els va fer- al·ludeix al nom del pro-pietari.

Per saber-ne més

�

Portada del Palau del Marqués de Dosaigües. Ignacio Verga-ra (1740-1744). València.

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 40

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 41

El segle XVIII va portar alguns canvis, però als edificis religiosos l’estil pre-dominant va continuar sent el Barroc. L’obra més important va ser la faça-na de la catedral de València. Es va realitzar un concurs i es va triar unprojecte renovador, el de l’escultor Konrad Rudolf, que havia vingut aValència amb l’Arxiduc Carles.La portada recorda la d’altres temples italians. Hi predominen les formescòncaves i convexes, ressaltades per la gran altura del conjunt. I solucio-na un problema espacial, doncs la façana estava enfrontada a un estretcarrer, ara desaparegut.

La pintura barroca

La pintura valenciana va tindre un extraordinari representant, FrancescRibalta. El seu taller no va tindre rivalitat i d’ell van eixir nombrosos artistes.L’èxit de la seua pintura es basa en el realisme que imposa a les figures,l’espiritualitat que emana dels personatges i el tenebrisme capaç decrear un ambient d’enorme religiositat i emoció. La seua obra és essencial-ment religiosa. Destaquen El Sopar, que va pintar per a l’església delPatriarca i Crist abraçat a Sant Bernat, que va ser un encàrrec de la Car-toixa de Portaceli.A la fi del segle XVII hi ha canvis en la pintura, es torna més amable i colo-rista. Els nous gustos de la cort s’imposen a poc a poc a València. Per apintar les parets i voltes dels Sants Joans –València- va ser cridat deMadrid Antonio Palomino. La capacitat mostrada per a conjunyir grupsdinàmics i l’ús de colors més clars que donaven molta lluminositat li vandonar molta fama, per això li van encarregar la decoració de la cúpula dela basílica dels Desemparats.

�

Crist abraçat a Sant Bernat. Francesc Ribalta (1625-1627). Museu del Prado, Madrid.

ACTIVITATS

a. Analitza el quadre pintat per Francesc Ribalta. Res-salta els elements de la pintura barroca que hasestudiat observats en la pintura.

b. Observa l’exterior del palau del Marqués de Dosai-gües i comenta quins elements del Rococó hiobserves.

c. És molt possible que en la teua localitat hi hajaalguna església que continga en la seua planta odecoració elements barrocs. El treball que has derealitzar consisteix a visitar aquest edifici i descriu-re els elements decoratius i estructurals barrocsque conté:

* Portada: frontons, columnes, entaulaments.Escultures.

* Interior: planta, coberta, decoració.

* Presbiteri: retaule (pisos, columnes, decoració,pintura…).�

Façana de la Basílica dels Desemparats. Ponce de Urrana (1653-1667). València.

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 41

MAPA D’EUROPA L’ANY 1721

42

Els Borbons a Espanya6La Guerra de Successió

En el seu testament, Carles II, l’últim rei de la dinastia dels Àus-tries, va deixar com a hereu de la corona espanyola Felip d’Anjou,nét de Lluís XIV, rei de França. La possibilitat que les monarquiesde França i Espanya estigueren unides per una aliança familiar,desequilibrava la política europea. Gran Bretanya, Holanda, i espe-cialment Àustria, que al·legava els mateixos drets familiars per aheretar la corona espanyola que França, no estaven d’acord ambel testament.Els regnes de la monarquia hispana van acceptar desigualmentaquesta decisió. Castella, en general, estava d’acord amb que Felipd’Anjou fóra l’hereu, però els territoris que conformaven la corona d’A-ragó es van inclinar clarament per l’Arxiduc Carles d’Àustria, en con-siderar-lo més adequat per a conservar els seus furs. Poc després d’arribar Felip V a Espanya va començar l’enfrontamententre els partidaris d’ambdós bàndols. La guerra va ser llarga i el seuescenari no va ser només la península. Va finalitzar amb la derrota deles tropes de l’arxiduc Carles a Espanya però amb el triomf aliat enl’exterior. L’any 1713 se signa la Pau d’Utrecht.

Quins països tenen els seus límitssemblats a les seues fronteresactuals?

Què destacaries en el mapa delsterritoris que conformen Alemanyai Itàlia?

Quins territoris europeus va perdrela monarquia espanyola per laGuerra de successió?

Palau de la Granja de San Ildefons, que va ser manat erigir perFelip V a J. B. Sachetti.

�

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 42

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 43

ACTIVITATS

Absolutisme, centralisme i reformisme

La victòria dels Borbons en la Guerra de Successió va produir can-vis molt importants. La nova dinastia no entenia l’enorme diversitat delleis, normes i drets dels regnes hispànics, per això va implantar unaadministració centralista semblant a la francesa.

Els Decrets de Nova Planta (Aragó i València, 1707; i Catalunya,1716) arrepleguen perfectament la tendència de la monarquiaborbònica a la uniformitat. En ells s’assenyala que els furs dels terri-toris de la corona d’Aragó havien de sotmetre’s a les lleis i normes deCastella.

L’abolició de l’autonomia d’aquestos regnes va portar altres canvis.Els antics regnes van modificar la seua denominació per provín-cies; va desaparèixer el càrrec de virrei, i en el seu lloc es va nome-nar una autoritat militar: el Capità General que, al seu torn, era elpresident de la Real Audiència, màxima autoritat judicial.

Les províncies van ser dividides en corregiments i per al seu governes van nomenar corregidors. Un altre càrrec administratiu, d’inspira-ció francesa, van ser els intendents; la seua funció principal era elcobrament d’impostos i el control de les autoritats locals.

Els antics Consells de l’administració de l’època dels Àustries vandesaparèixer i només va romandre el Consell de Castella. En el seulloc, es van crear les secretaries d’Estat (semblants als actualsministeris), que responien davant el rei de les seues actuacions. Alprincipi hi hagué cinc: Estat, Hisenda, Marina, Guerra i AssumptesJudicials.

Les idees il·lustrades es van manifestar en les reformes empre-ses durant el regnat de Ferran VI (1746-1759) i Carles III (1759-1788). Els principals problemes que tenia el país era l’endarrerimenteducatiu i agrari. Els monarques il·lustrats van fer lleis per a fomentarl’ensenyament de les ciències i la Universitat.

Per a l’agricultura, que era la principal font de riquesa de la nació, elsil·lustrats, com Jovellanos, van proposar reformes agràries per aaugmentar la producció, i les miserables rendes dels camperols.Aquestes intencions van xocar amb la realitat del país, doncs elsmajors propietaris de la terra, l’església i la noblesa, no estaven dis-posats a cedir els seus privilegis.

La política internacional

La política exterior dels Borbons espanyols tenia les següents finali-tats: recuperar els territoris perduts després del Tractat deUtrecht i detindre el domini naval anglès que amenaçava l’Impe-ri Hispànic a Amèrica. Aquesta política va reportar alguns avantat-ges: es va recuperar Menorca i Santo Domingo; el fill de Felip V,Carles III, va ser coronat rei de Nàpols; però Gibraltar no es va recu-perar i els anglesos van augmentar la seua influència a Amèrica.

a. Quines conseqüències va tindre la Guerra de Successió pera Espanya?

b. Quins van ser els canvis que van introduir els Borbons enl’administració de la monarquia espanyola? Quinesdiferències hi hauria amb la dels Àustries?

c. Quines característiques va tindre la política exterior de lamonarquia espanyola durant el segle XVIII?

d. Quins problemes va trobar la política reformista dels Bor-bons espanyols? Qui es va oposar a ella?

El Tractat d’Utrecht

La conseqüència del Tractat d’Utrecht (1713) vaser un nou mapa europeu amb la confirmació de GranBretanya com a gran potència colonial i l’Imperi austrí-ac com a nova potència continental. Gran Bretanya vaaconseguir avantatges comercials en les colònies espan-yoles, com l’autorització a enviar un vaixell amb merca-deries a Amèrica, el navili de permís, trencant elmonopoli comercial que tenia la corona hispana en lesseues possessions. En el mateix sentit el tractat autorit-zava Gran Bretanya a monopolitzar el comerçd’esclaus amb el continent; a més se li cedia a aques-ta la Plaça de Gibraltar,Terranova i Menorca.

Per a compensar l’Imperi austríac, aquest rebiad’Espanya les seues possessions europees extrapenin-sulars: el Milanesat, Flandes, Nàpols i Sicília.

Per saber-ne més

Carles III, per Mengs. Museu del Prado, Madrid. �

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 43

44

L’Espanya del XVIII: canvis econòmics i socials 7El segle XVIII va ser un període de creixement econòmic idemogràfic en tota la península, especialment en la perifèria.

L’expansió demogràfica

El creixement de la població és un dels fets més importants delsegle XVIII. Després d’un període de reculada en el segle anterior,(uns huit milions), la població a la fi d’aquest segle arribava alsonze milions.El creixement es va deure principalment a l’augment de la produc-ció d’aliments, a la desaparició de les duanes interiors amb CarlesIII, que va suavitzar les crisis de subsistència, i al descens de lesepidèmies, entre elles la Pesta Negra.El creixement va ser desigual; major en la perifèria: Catalunya,València, Múrcia, Galícia i País Basc; i molt menor a La Meseta(Castella).

El creixement econòmic

Com succeïa a tota Europa, la major part de la població activa tre-ballava en l’agricultura i la ramaderia. La producció va augmen-tar significativament al llarg del segle, estimulada per l’augment dela població. No obstant això, aquest creixement no va ser acom-panyat de millores tècniques, pel que la productivitat va conti-nuar sent baixa. El creixement es va deure a les rompudes deterres ermes: forests, pastures i marjals (zones humides), i la intro-ducció de nous cultius com la creïlla i la dacsa. Per aquesta raó, elpreu del pa es va elevar considerablement; i es van originar algu-nes revoltes. A Catalunya, València i Andalusia, la situació va ser millor, doncs grà-cies al cultiu de la vinya, l’oli, els fruiters i l’horticultura es va iniciartímidament una agricultura de tipus comercial. Les manufactures, igual que l’agricultura, van créixer al llarg delsegle, però excepte a Catalunya, on es va establir una incipientindústria textil, la producció va mantindre una estructura gremial queen dificultava la modernització. L’aplicació de la doctrina mercantilista va impulsar des de la coronales manufactures reals. S’hi van crear fàbriques de tapissos, cati-fes, porcellana i vidre que van assortir els palaus reials. Però la seuaantiquada estructura, de tipus gremial, les va fer costoses i deficità-ries. Més èxit va tindre la construcció naval: les drassanes (arse-nals) de Cartagena, El Ferrol i Cadis van tindre un grandesenvolupament, gràcies a que la política exterior dels Borbonsnecessitava una potent flota.

1

2

3

4

5

6

7

8

Milions

9

10

11

12

1712-17 1749-52 1768 1787 1797

7,5

9,3

10,111,0

11,5

�

Creixement de la població en el segle XVIII.

El motí de Esquilache

Els intents reformis-tes del despotismeil·lustrat durant elregnat de Carles III,van xocar amb elrebuig per part de lapoblació. Una mos-tra van ser algunsdels motins i alça-ments que es vansucceir durant elregnat d’aquestmonarca. El mésimportant va ser elque es va produir a

Madrid entre els dies 23 i 26 de març de 1766. El motiuaparent era un decret del ministre Esquilache queprohibia l’ús de capes llargues i barrets de tipus xam-berg, perquè aquestos ocultaven els delinqüents quancometien un delicte.

No obstant això, els motius de la revolta van ser altres.Les protestes van ser dirigides per elementsde la noblesa i el clergat, contràries a lesreformes del despotisme il·lustrat.Van utilitzarper a l’aixecament el poble, descontent per l’elevatpreu del pa. La revolta es va estendre a altres zones dela península.

Per saber-ne més

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 44

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 45

ACTIVITATS

ACTIVITATS INDUSTRIALS A L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII

a. Quines van ser les causes del creixement de lapoblació a Espanya durant el segle XVIII?

b. El canvi de tendència econòmica i demogràficaentre el centre i la perifèria continua igual hui?Raona la teua resposta.

c. Per què les reformes empreses pels ministres il·lus-trats de Ferran IV i Carles III van ser poc profun-des?

El comerç interior es va trobar amb els mateixos problemes que els altressectors: demanda reduïda, excessiva reglamentació, i difícils comunica-cions. Només el comerç exterior amb les colònies americanes va tin-dre un desenvolupament important. Els elevats beneficis van atraurenombroses persones que van fundar companyies comercials, com laCompanyia de Comerç de Caracas.

La societat del segle XVIII

La societat de l’Antic Règim va evolucionar poc durant aquest segle i apesar de la Il·lustració els canvis van ser poc profunds.La noblesa i el clergat, encara que escassos en nombre, van continuarsent els propietaris de la major part de la terra, de la qual rebien una ren-da elevada.El tercer estat, estava format per la resta de la societat, però la seuacomposició era molt desigual. Al costat d’alguns camperols rics propie-taris, es trobaven milers de camperols jornalers, i alguns centenars demilers de marginats: gitanos, vagabunds i bandolers.En la ciutat succeïa igual. El nombre de burgesos, a excepció de Cata-lunya i València, era poc rellevant; encara així, gràcies al creixement delcomerç, va augmentar la seua importància. Igualment, va crèixer el nom-bre d’artesans, i a Barcelona es va iniciar un procés de proletaritzaciódels obrers que s’incrementaria durant el segle XIX.

Pesta Negra: l’última pesta coneguda va serla del port de Marsella (França) del primer terçdel segle XVIII. Després l’epidèmia va desaparèi-xer amb la qual cosa també ho va fer una de lesprincipals causes de mortalitat.

Vocabulari

En el mapa s’assenyalen les zonesen les quals se situen les princi-pals indústries del regne en elsegle XVIII. Quines són les regionsmés industrialitzades segons elmapa? Quins productes delsassenyalats en la llegenda no esfabriquen en l’actualitat?

On se situen les manufacturesreals? Quins productes fabrica-ven? Quin objectiu cercaven?

On es localitzen els arsenals -drassanes-? Per què es va poten-ciar aquesta activitat?

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 45

AMÈRICA A LA FI DEL SEGLE XVIII

46

L’Amèrica espanyola8Quan Felip V es va coronar com a rei, va heretar un imperi que jano era el mateix que havia exercit l’hegemonia a Europa. Perdutsels territoris europeus, quedava només, i no era poc, l’imperi d’ul-tramar. La nova dinastia va comprendre que una explotaciócomercial dels territoris americans podria ser una font d’ingressosmolt important per a la monarquia espanyola.

Creixement demogràfic i econòmic

Igual que a la península, a l’Amèrica espanyola el creixement de lapoblació va ser important.

A la fi del segle XVIII, el total d’habitants del continent s’acostavaals dihuit milions, set milions més que l’any 1700. El creixementva ser natural, doncs la immigració es va mantindre en xifresmodestes, com havia succeït fins a aleshores.

Una de les característiques de la població americana va ser la seuadispersió. Les àrees més poblades es trobaven a les capitals delsvirregnats, però les difícils condicions geogràfiques, serralades iselves inexpugnables, facilitaven l’existència d’enormes espaiscompletament deshabitats.

Les activitats econòmiques també van manifestar un auge impor-tant: l’agricultura va augmentar la producció i es va assolir l’auto-proveïment. No obstant això, els cultius que més creixementtingueren van ser els colonials: sucre, cotó, tabac i cacau. Igual-ment va augmentar la producció ramadera. L’activitat minera, des-prés del descens del segle XVII, va ser impulsada pel reformismeborbònic. Mèxic es va convertir en el principal aprovisionador deplata.

El comerç va ser el sector econòmic amb major desenvolupa-ment. L’abolició del monopoli de Cadis i Sevilla per al comerçamericà durant el regnat de Carles III, l’obertura de nous ports inoves rutes, va propiciar un increment espectacular dels intercan-vis.

Les reformes de l’administració americana

Una de les mesures reformistes per a augmentar els ingressos pro-cedents d’Amèrica va ser controlar directament el comerç i l’eco-nomia de la colònia. La corona, per a arribar a una major eficàciaen l’administració, va enviar un nou tipus de funcionari, més preparati menys corrupte que els de l’època dels Àustries.Per a fomentar una administració més àgil es va dividir l’extens virreg-nat del Perú i se’n va crear un de nou, el de Nova Granada, quecomprenia els territoris actuals d’Equador, Colòmbia i Panamà. L’any

Observa el mapa: quins virregnats hi havia a l’Amèrica hispà-nica?

Indica quins són els països que actualment comprenen elsantics virregnats. Consulta un atles.

Quins altres països europeus tenien colònies a Amèrica?

Crioll: s’anomenen criolls els espanyols nascuts aAmèrica.Constituïen el grup més nombrós de la poblacióblanca enfront de la minoria dels espanyols peninsulars.Des de mitjans del segle XVIII els criolls constituïen laclasse social més rica i culta de l’Amèrica espanyola.Aquestos serien els principals protagonistes del’emancipació d’Amèrica.

Vocabulari

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 46

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 47

ACTIVITATS

1776, per a l’administració dels rics territoris del sud se’n va cre-ar el virregnat del Río de la Plata. Els virregnats es van dividir,igual que a la península, en intendències.

L’expansió colonial

Al llarg del segle va prosseguir la colonització del continent. Vaser obra d’exploradors i de missioners franciscans, dominics ijesuïtes.Va tindre dues direccions, al nord es va colonitzar Califòrnia,on va destacar la labor del franciscà Fra Juníper Serra, que vafundar les missions de San Diego i San Francisco, hui duesgrans metròpolis americanes.Cap al sud va tindre lloc l’altra expansió, obra també de jesuïtes,que van fundar a l’actual Paraguai i Argentina importants mis-sions.

La il·lustració Americana

La Il·lustració americana va tindre les mateixes característiques quel’espanyola. Durant gran part del segle va ser reformista, va preten-dre canviar les estructures de l’Antic Règim, però sense radicalismes.

A la fi del segle, esperonada per la revolució francesa i l’exempleindependentista de les colònies d’Amèrica del Nord, la idea sepa-ratista es va anar forjant en les ments de la burgesia criolla*, que esveia desplaçada de les decisions polítiques i econòmiques per lametròpoli.

a. Quins aspectes van canviar en l’administració colonial durant el segle XVIII?

b. Per què el segle XVIII va ser una època de creixement per a l’Amèrica espanyola? A què es va deure?

c. Quina funció van ocupar les companyies en el desenvolupament del comerç colonial?

d. A pesar del creixement demogràfic d’Amèrica durant el segle XVIII a què es devia la baixa densitat de població i l’existència de nombroses zonestotalment despoblades?

El comerç exterior

Com a bons deixebles del mercantilisme, els reformistes il·lustrats van assumir un dels seus principis: la balança comercial exteriorhavia de ser positiva. El millor per a un país era vendre molt i comprar poc.

Per a desenvolupar el comerç colonial es va facilitar la creació de Companyies, a imitació de les que tenien Gran Bretanya iHolanda.Així es van fundar a Espanya la Companyia de Barcelona, la Companyia Guipuscoana de Caracas i la de Fili-pines.Aquestes companyies importaven productes colonials: sucre, cotó i metalls; alhora que li venien a Amèrica teixits (indianes),principalment. Els beneficis del comerç amb Amèrica van permetre crear importants acumulacions de capital que a Catalunya es vaninvertir en indústries, que van ser els antecedents de la indústria tèxtil catalana.

Per saber-ne més

�

Pas del Virrei per la Plaça Major de la ciutat de Mèxic.

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 47

48

El final del foralisme valencià9La corona d’Aragó va recolzar l’arxiduc Carles en la Guerra deSuccessió. La derrota de les tropes austracistes en la batalla d’Al-mansa –25 d’abril del 1707- va conduir a l’ocupació de les terresvalencianes per les tropes borbòniques. La ciutat de Xàtiva es varesistir i va ser arrasada.

El 29 de juny de l’any 1707, Felip V va proclamar el decret de NovaPlanta com a represàlia pel suport del regne de València al preten-dent austríac. El decret va suposar la fi del foralisme valencià, leslleis i institucions forals valencianes es van sotmetre a les de Cas-tella.

Altres conseqüències de la derrota van ser la substitució progres-siva del valencià pel castellà com a llengua oficial i el final de l’au-tonomia dels consells municipals, substituïts per regidorsnomenats pel rei, un sistema tradicional a Castella.

Amb Felip V es consolida la monarquia absoluta. En el seu regnates va iniciar un procés de centralizació política i administrativa.El virrei, representant del poder reial, va ser substituït per un CapitàGeneral, que reunia en el seu càrrec l’autoritat militar, civil i judicial.

DECRET DE NOVA PLANTA

“Considerant haver perdut els Regnes d’Aragó i deValència, i tots els seus habitants per la rebel·lió quevan cometre, faltant enterament al jurament de fideli-tat que em van fer com al seu legítim Rei i Senyor, totsels seus furs, privilegis, exempcions i llibertats que gau-dien i que amb tan liberal mà se’ls havien concedit, aixíper mi com pels Senyors Reis els meus predecessors, (…)

(…) He jutjat convenient … abolir i derogar entera-ment, com per descomptat done per abolits i dero-gats, tots els referits furs, privilegis, pràctica i costumfins ací observats en els referits regnes d’Aragó iValència; sent la meua voluntat, que aquestos esreduïsquen a les lleis de Castella, i a l’ús, pràctica iforma de govern que es té i ha tingut en ella i en elsseus Tribunals sense diferència alguna en cap cosa;podent obtindre per aquesta raó els meus fidels vas-salls els Castellans oficis i ocupacions a Aragó i Valèn-cia, de la mateixa manera que els Aragonesos iValencians han de poder des d’ara gaudir-los a Caste-lla sense cap distinció; facilitant jo per aquest mitjàals Castellans motius perquè acrediten de nou elsefectes de la meua gratitud, dispensant en ells elsmajors premis, i gràcies tan merescudes de la seuaexperimentada i purificada fidelitat, i donant als Ara-gonesos i Valencians recíproca i igualment majors pro-ves de la meua benignitat, habilitant-los per a allò queno ho estaven, enmig de la gran llibertat dels furs quegaudien abans; i ara queden abolits: en la conseqüèn-cia dels quals he resolt, que l’Audiència de Ministresque s’ha format per a València, i la qual he manat esforme per a Aragó, es governen i manegen en tot i pertot com les dues Cancilleries de Valladolid i Granada,observant literalment les mateixes regalies, lleis,pràctica, ordenances i costums que es guarden enaquestes, sense la menor distinció i diferència en capcosa, excepte en les controvèrsies i punts de jurisdic-ció eclesiàstica, i manera de tractar-la, que en aixòs’ha d’observar la pràctica i estil que hagués hagut finsací, en conseqüència de les concòrdies ajustades ambla Seu Apostòlica, que no s’ha de variar: de la resolu-ció de la qual he volgut participar al Consell perquè hotinga entés”.

Quines són les causes de l’abolició dels drets forals d’Aragó iValència?Quins beneficis proposa Felip V amb aquest Decret als valenciansi aragonesos?

�

El 25 d’abril de l’any 1707, a Almansa, les tropes austracistes van serderrotades per les de Felip V. Els valencians recorden aquesta data nega-tivament, perquè es van perdre els drets forals.

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 48

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 49

Com a conseqüència de la derrota els seguidors de l’arxiduc van ser perseguitsi les seues terres i béns confiscats. Els més destacats, com va ser el cas d’al-guns nobles i prelats religiosos, es van exilar i se’n van marxar amb l’arxiduc aÀustria.

La Il·lustració valenciana

València va ser un dels centres il·lustrats més important d’Espanya. Entre lesseues característiques destaca la seua originalitat, varietat d’estudis i lesseues aportacions científiques.

La Il·lustració valenciana s’inicia a la fi del segle XVII gràcies als novatores,un grup d’escriptors i pensadors preocupats per desenvolupar els coneixe-ments científics. Entre d’altres, cal assenyalar els matemàtics Tomás VicenteTosca i Juan Bautista Corachán; Manuel Martí, historiador; i el dominic Jacin-to Segura, destacat teòleg.

Gregori Mayans i Siscar va exercir una gran influència en la il·lustració valen-ciana i en va ser la figura més destacada. Va estudiar dret a Salamanca iValència i allí va entrar en contacte amb els novatores. Va destacar com ajurista i filòleg, però els seus treballs més importants es van situar en la críti-ca de la història. La seua tasca en aquest camp li va permetre atacar les cre-ences basades en les supersticions. Una de les seues obres més destacadesva ser Censura de Historias Fabulosas, per la qual va ser perseguit i obligata retirar-se a Oliva.

Francisco Pérez Bayer va se el primer il·lustrat valencià en la Cort i va ocu-par el càrrec de bibliotecari reial. Estudiós i especialista en llengües orientals,grec i llatí, va ser també un historiador crític. La seua influència va permetreque nombrosos valencians foren cridats a Madrid on van ocupar càrrecs decerta importància.

Al costat dels corrents historicistes i humanistes la científica va tindre tambégran desenvolupament.

Jorge Juan és un dels personatges més coneguts de la Il·lustració valenciana iespanyola. Va ser marí, físic, astrònom i cosmògraf. Va formar part d’algunesexpedicions científiques com l’organitzada per l’Acadèmia de París per a mesu-rar un arc del meridià terrestre, que va servir per a establir la dimensió de la Terra.

Antonio José Cabanilles és un altre reconegut il·lustrat. Va viure a Parísdiversos anys, on va contactar amb la Il·lustració francesa. Va conrear diver-sos coneixements científics, però la seua tasca més reconeguda és com abotànic. A l’inici de la Revolució Francesa regressa a Espanya i se li encarre-ga recórrer el territori per a realitzar un estudi de la flora. La seua obra mésdestacada són les Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricul-tura, población y frutos del Reino de Valencia. Va morir sent director del Jar-dí Botànic de Madrid.

Gabriel Císcar va seguir una carrera paral·lela. Va ser professor i director del’Escola Naval de Cartagena. Va publicar llibres de matemàtiques aplicats a lamarina i va participar en la comissió que va dictaminar el Sistema Mètric Deci-mal i va defensar la seua adopció a Espanya.

�

Xàtiva va ser destruïda després de la Guerra deSuccessió. Els xativins recorden aquest fet,col·locant el quadre de Felip V de cap per avall.

�

Gregori Mayans i Siscar. El valencià va ser lafigura més destacada de la il·lustració valencia-na.

ACTIVITATS

a. Fes una relació dels principals il·lustrats valen-cians. Indica en quin camp va destacar cadas-cun d’ells.

b. Enumera els drets abolits pel Decret de NovaPlanta.

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 49

CCoomm

ppeettèè

nncciiaa

mmaatt

eemmààtt

iiccaa

-- AA

pprreenn

ddrree

aa aapp

rreenndd

rreeTREBALLA LES COMPETÈNCIES

50

QUÈ ÉS UN GRÀFIC HISTÒRIC?

Els documents històrics es presenten en formes diverses. Entre ells es troba el gràfic històric, tècnica que permetrepresentar d’una manera més comprensible la magnitud, la distribució o l’evolució de dades de tipus numèric o esta-dístic.

Tipus de gràfics històrics

Per a les fonts històriques els gràfics més comuns són els següents:a) Diagrames lineals. S’utilitzen per a mostrar el desenvolupament o evolució d’un determinat fet en el temps. En aquest

tipus de gràfics els hi ha simples: amb una sola línia; o compostos: amb més d’una línia o corba. Un exemple del primertipus podria ser el de l’evolució de la població mundial durant un període de temps determinat. Si s’inclouen diversos paï-sos o continents, (serà necessària més d’una línia), és del tipus compost.

b) Diagrames de barres. Es realitzen quan es vol presentar la magnitud d’un fenomen, en el qual l’evolució no és el mésimportant. També pot ser simple, quan només hi ha una barra per a cada dada; o compost si es mostren diverses barresper a cada període.

0

1000

Evolució de la població mundial: 1650-2000

Milers de persones

2000

3000

4000

5000

6000

1650 1700 1750 1800 1850 1900 1950 2000 anys

0

200

Distribució regional de la població espanyola. Anys 1591-1787

Milers de persones

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

1591

1787

Andalusia Aragó Astúries Castillala Nova iMadrid

Castilla laVella

Catalunya Extremadura Galícia Lleó Múrcia València Vascongades iNavarra

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 50

Observa el gràfic de la distribució regional de la població espanyola i realitza un comentari seguint els passos que s’han indicat enl’explicació del procediment.

* Lectura i interpretació del gràfic.* Anàlisi del gràfic històric.* Explicació i comentari del gràfic.

El comentari del gràfic històric

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 51

ASSAJA EL PROCEDIMENT

El comentari del gràfic històric

És semblant al comentari d’altres tipus de documentshistòrics, però té algunes particularitats, per la qual cosasuggerim aquestos passos:

1.- Lectura del gràfic. És el treball previ que cal realitzar alcomençament de tot tipus de comentari. S’iniciarà ambuna lectura detinguda del títol i de les dades que aparei-xen en els eixos. Així podrem saber a quin tema es refe-reix; el període indicat: mesos, anys o decennis; elspaïsos o zones geogràfiques que es mostren; o la presen-tació de les dades, en percentatges o en xifres absolutes.

2.- Anàlisi del gràfic. Realitzada la lectura del gràfic es pro-cedirà a la seua anàlisi.

a) Classificació del gràfic. S’indicarà el tipus de gràfic i eltema.

b) Descripció de la informació que apareix representada almapa. En aquest apartat, quan siga una sèrie temporal esprecisarà la seua periodització: mesos, anys, decennis…Si no és temporal, es precisarà el moment al qual es refe-

reix (data) i s’haurà d’anotar les zones geogràfiques indi-cades: països, ciutats o regions. Quan siga una gràfica desectors, s’especificarà els que s’hi representen.

c) En els gràfics se sol presentar l’evolució, les oscil·lacionsi les relacions existents entre les diverses dades. Aixídoncs, s’indicarà la tendència, l’evolució, les fases, elsritmes i les fluctuacions.

Explicació del gràfic històric

La informació del gràfic precisa una interpretació. S’had’evitar la dispersió, centrant-se en la idea principal deldocument, utilitzant per a això les dades que hem analit-zat anteriorment.

En aquest apartat es donarà una explicació dels fenò-mens que apareixen als gràfics. Es tindrà en compte les cau-ses de les variacions (ascensos o descensos) i relacionar-lesamb els fets històrics que s’estudien.

c) Gràfics sectorials. S’utilitzen per a representar la relació existent entre els components d’un conjunt de dades. Són clàs-sics els que mostren la distribució de la població activa per sectors.

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 51

Els seus antecedents són els gremis

de mestres d’obra (paletes) de l’Edat

Mitjana, que tenien com a objectiu

guardar secrets de l’ofici dels cons-

tructors de catedrals. Aquesta socie-

tat, merament professional, va anar

incloent al llarg de l’Edat Moderna

personatges il·lustres: nobles i

intel·lectuals que no eren paletes.

La maçoneria filosòfica (també ano-

menada especulativa), conserva de

l’antiga alguns símbols com l’es-

quadra i el compàs; els ritus, que pel

que sembla procedien d’Orient; i el

seu caràcter secret, el que li feia

molt atractiva.

Els maçons pretenen arribar a una

moralitat universal que pose els

homes de totes les classes socials

d’acord, creant un esperit comú a

tots.

Els maçons són racionalistes, pel

que s’allunyen de les creences tradi-

cionals, a les quals critiquen sense

pietat. Per aquesta raó, l’església

catòlica, especialment el Papat, va

intentar per tots els mitjos prohibir-

la. No obstant això, es va difondre

ràpidament per Europa, a causa del

suport que va trobar entre les classes

socials més influents: la burgesia i la

noblesa. Fins i tot hi va haver reis

que van ser maçons.

Durant el segle XIX va assolir la

seua major difusió. A Itàlia, França i

Espanya, els seus membres eren

liberals revolucionaris, oposats al

sistema. Molts dels participants

dirigents de les revolucions libe-

rals d’aquest període a Europa i

Amèrica eren maçons.

LA MAÇONERIA A ESPANYA

Durant el XVIII la maçoneria va tindre

escàs desenvolupament a Espanya.

Per la seua ideologia liberal, algu-

nes sectes maçòniques van partici-

par en els aixecaments liberals, com

el de 1820. D’ací prové la identifi-

cació de la maçoneria espanyola

amb el liberalisme i la revolució.

El moment més àlgid de la maçone-

ria espanyola va ser l’any 1876,

amb l’elecció de Gran Mestre de

Práxedes Mateo Sagasta, cap del

partit liberal i president del govern.

Des d’aleshores van ser franc-

maçons ministres, senadors, alts

funcionaris, magistrats i especial-

ment militars.

En la dictadura de Primo de

Rivera (1921-1929) es van multi-

plicar les lògies, i amb l’arribada de

la IIª República alguns ministres

pertanyien a aquesta.

52

La maçoneria

PERSPECTIVES

Sobre el secret, els franc-

maçons feien el següent jura-

ment: “sota pena que se’m talle

el coll, se m’arranque la llen-

gua, se m’esquince el cor; tot

això per a ser sepultat en els

profunds abismes del mar, per-

què el meu cos siga cremat,

reduït a cendres i després

esventades”.

Reunió de maçons.

UN MÓN MENYS MISTERIÓS DEL QUE SEMBLA

ELS ORÍGENS DE LA MAÇONERIA

La maçoneria –francmaçoneria- sorgeix a principis del segle XVIII a Gran Bretanya, on es funda la prime-

ra lògia (lloc on es reuneixen els maçons).

EAVV5344_01 9/4/08 18:57 Página 52

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 53

ACTIVITATS

a. Explica com sorgeix la maçoneria moderna.

b. Quines són les raons que expliquen la persecució de la maço-neria pel règim franquista?

c. Explica què pretenen aconseguir els maçons.

Pots ampliar els teus coneixements sobre aquest tema visitant aquestes adreces a Internet.www.churchforum.org/ És un portal que dóna informació de molts temes religiosos des d’una òptica catòlica. Ésmolt interessant per a saber algunes opinions de l’església sobre un dels seus “enemics” seculars.www.msnr.org/ Aquesta pàgina et permetrà entrar en www.cibeles.org. Un portal en el qual donen respostes alsinterrogants més freqüents sobre la maçoneria. Com què és el secret per als maçons; el laïcisme; les lògies; etc.www.lanzadera.com/mason Aquest portal és l’entrada per a uns altres (un dels més interessants és “El portalmaçònic”), que informen del que ha estat i és actualment la maçoneria. Respon preguntes relacionades amb elsseus ritus, història de la maçoneria espanyola...

Representació al·legòrica de la maçoneria.

LA MAÇONERIA I EL FRANQUISMEDos-cents anys després del seu naixement, la maçoneria es

va convertir en una de les obsessions del general Franco, iper això va ser perseguida amb ferotgia durant el seu govern.

En acabar la Guerra Civil, el dictador va proclamar elcomunisme i la maçoneria (també el judaisme) com a enemicsd’Espanya, acusats de ser la causa de la seua decadència.

Les raons que van dur el general Franco a perseguir lamaçoneria no estan del tot clares. Alguns historiadors apun-ten que aquest odi es va forjar al Marroc, on va desenvoluparla part més important de la seua carrera militar.

Una altra teoria apunta que Franco culpava la influènciad’aquesta secta en el Govern republicà el que no se li conce-diren llocs destacats i ascensos, dels quals ell es creia merei-xedor per la seua carrera i prestigi.

EAVV5344_01 9/4/08 18:58 Página 53

ACTIVITATS

54

1. Explica els següents conceptes:- Despotisme il·lustrat - Divisió de poders- Treball a domicili - Pactes de família - Tractat d’Utrecht- Manufactures reals

2. Realitza un eix cronològic del segle XVIII i situa-hi elssegüents fets:

1700-1746 Regnat de Felip V 1701-1714 Guerra de Successió espanyola1746-1759 Regnat de Ferran VI 1759-1788 Regnat de Carles III 1751 Publicació de l’Enciclopèdia1788 Inici del Regnat de Carles IV 1789 Inici de la Revolució Francesa

3. Què és una enciclopèdia? Saps quin era l’objectiu del’Enciclopèdia que es va publicar a França l’any 1751?Quina relació té amb el pensament de la Il·lustració?

4. Llig el text i respon les següents qüestions:

- Per què se’ls anomena a aquestos acords “Pactes defamília”? - Quines finalitats tenien?

5. Llig aquest document i respon les següents preguntes:

- Quin objectiu pretenia el Decret de Nova Planta?- A què es refereix el rei quan diu en el Decret: “...i con-siderant també que un dels principals atributs de la sobi-rania és la imposició i derogació de les lleis...”? - Quins motius addueix el rei per a abolir els furs i privi-legis del regne de València i Aragó?- Quines conseqüències va tindre per als territoris de lacorona d’Aragó el Decret de Nova Planta? Durant el segleXVIII, es va intentar reduir els privilegis dels regnes de lacorona d’Aragó, recordes quan? Què s’hi pretenia?

Els pactes de família“Durant el segle XVIII es van signar amb França tres

pactes, coneguts pel nom de Pactes de Família, doncsconsolidaven l’aliança dels Borbons regnants a França i aEspanya en la seua política exterior, de clar enfrontamentamb Gran Bretanya. El Primer Pacte es va signar l’any1733; França cercava el suport de la monarquia espanyo-la per a la guerra de Successió Polonesa. Gràcies aaquest pacte, un fill de Felip V i d’Isabel de Farnesi, elfutur rei d’Espanya Carles III, es va convertir en rei deNàpols i Sicília. La guerra de Successió Austríaca va serel motiu del nou enfrontament entre Gran Bretanya iFrança, Espanya va entrar en la guerra després de la sig-natura del Segon Pacte (1743) i va aconseguir per a Felip,el fill més menut de Felip V el control de Parma i Plasèn-cia (Itàlia). La Guerra dels Set Anys entre França i GranBretanya va ser la causa de la signatura del Tercer Pactede Família (1761). Espanya es va aliar de nou a França.El resultat de la guerra, després de la derrota de Françava perjudicar els interessos d’Espanya a Amèrica”.

Comprova el que saps

Decret de Nova Planta“Considerant haver perdut els regnes d’Aragó iValència i tots els seus habitants, per la rebel·lióque van cometre faltant enterament el juramentde fidelitat que em van fer com al seu legítim Reii Senyor, tots els furs, privilegis, exempcions i lli-bertats que gaudien i que amb tan liberal mà se’lshavia concedit així per mi com pels senyors reisels meus predecessors, particularitzant-se en açòdels altres regnes d’aquesta corona; i tocant-se eldomini absolut dels referits regnes d’Aragó iValència, doncs a la circumstància de ser compre-sos en els altres que tan legítimament posseïsc enaquesta monarquia s’afegeix ara el dret de con-questa que d’ells han fet últimament les meuesarmes amb el motiu de la seua rebel·lió; (…) hejutjat per convenient, així per açò com pel meudesig de reduir tots els meus regnes d’Espanya ala uniformitat d’unes mateixes lleis, usos, cos-tums i tribunals, governant-se igualment tots perles lleis de Castella, abolir i derogar enteramentels referits furs i privilegis, pràctiques i costumsfins ací observats en els referits d’Aragó i Valèn-cia”.

Bon Retir, 29 de juny de 1707.

EAVV5344_01 9/4/08 18:58 Página 54

Investiga i reflexiona

Sintetitza i resumeix

1. El segle XVIII i l’Espanya dels Borbons 55

1. Llig el text i respon les següents qüestions:- Quines són les funcions del noble?- Quines conseqüències es deriven, segons Solennelles, de la“igualtat de deures”? Quin sistema polític defensava l’autoren aquest text?- A quin estament es refereix l’autor quan parla de “l’últi-ma classe de la nació”? Quins grups socials s’hi integraven?

L’aristocràcia i els canvis socials“…Tot sistema que, sota una aparença d’humanitat

o de beneficència, duguera en una monarquia béordenada a establir entre els homes una igualtat dedeures i a destruir les distincions necessàries, condui-ria prompte al desordre, conseqüència inevitable dela igualtat absoluta i produiria la subversió de lasocietat. El noble consagra la seua dignitat a la defen-sa de l’Estat i assisteix amb els seus consells al sobirà.

L’última classe de la nació que no pot atorgar al’Estat serveis tan distingits, els supleix amb els tri-buts, la indústria i els treballs corporals”.

Solennelles. Advertiments del Parlament de París, 4 de març de 1776.

Rococó

Neoclassicisme

Pintura Artistes destacatsArquitectura

1. Completa aquest mapa conceptual al teu quadern:

2. Completa aquest quadre amb les característiques de l’art del segle XVIII:

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DEL SEGLE XVIII

Les causes de l’augment de lapoblació van ser:

Els països en els quals més vacréixer la població van ser:

a)

b)

c)

1)

2)

3)

EAVV5344_01 9/4/08 18:58 Página 55