Dret Administratiu Aparece un momento concreto y determindado dado que es una de las consecuencias de la Revolución Francesa, que comienza en verano de 1789 pero que se prolongará más años. Més exactamente perque apereix un poder púbilc amb característiques noves que no es coneixien, basat en la idea básica de que totes las manifestacions del poder s'habia de sometre a la llei. Aço també s'ha anomenat dient que la Revoluició va aconseguir la juridificación de tot el poder. Açó es contraposaba la Monarquía absoluta que fins a aquell moment había existit, periodi histórico que sól anomenarse com Edad Moderna. El Monarques habíen començat a acumular poder a finals de L'Edat Mitjana como a consecuéncia del conflictes bélics en els en cada vegada amb més frecuencia es veien involucrades les monarquíes. la necessitat de reclutar efectitus per als conflictes y sobretot y la necessitat de tindre una estructura financiera efectiu per a recaptar recursos económics suficients per a satisfer les despesses militars, dona lloc a un procés lent pero imparable de concentració de poder que ordinariement es conegut como les monarquíes absolutes.

Monarquíes absolutes: Durant el segle XVI y XVII apereix l'Estat Absolut en el que el monarca per dret propi y diví es convertix en el titular de prácticament totes les potestats del Estat. Son un fenómeno característic de l'Europa Continental ja que Anglaterra la Revolució Gloriosa de Cromwell (1686) va significar el triomf de quins s'oposaren a l'arbitrarietat del reí i, per tant, que la monarquía, es vegera sotmessa y limitiada en l'excercisi del seu poder, encara que a Anglaterra esta circumnstancia histórica no donara lloc a l'aparició del dret administratiu modern com el coneixem huí en día ja que en aquest país l'excercisi del control jurídic de la actuación del poder admisnistratiu y es va asignar als tribunals ordinaris que, per a resoldre el conflictes apliquen les mateixes lleis que als particularas (Admin = Particular). Per el contrari, a l'Europa Occidental es va evolucionar cap a l'Absolutisme resaltant l'excercisi del poder públi com l'instrument de dominació de la societat. Al mateix temps, l'intensitat d'aquest poder provoca que el governants estudien la societat y pensen en como organitzarla, dirigirla y controlarla en funció dels seus interessos. Aquesta situació sense dubte es veu afavorida per una conjunción d'interessos y de i necesitats dels governants: el triomf del mercantilisme, les despesses militars y la filosofía política d l'iluminisme com a ratzionalització máxima de la monarquía absoluta que es va manifestar com a despotisme ilustrat (El monarca goberna per al poblé sense el poble PRUSIA!). Aquesta evolución continua desenvoca en que les moarquíes absolutes es converteixen en un gran y sólid aparell de control de la societat que tendeix a monopolitzar tota manifestación de poder i que, a més interiorissa un principi d'actuació que es basa en un creiximent que ell anten ilimitat. Lluis XIV, Carles III, Frederic II i Caterina II representen els máxims esta situació. Front aquesta situación els antics senyors feudals han anat sofrint una disminución progresiva del seu poder y de la seua capacitat d'influencia com les ciutats, els gremis, les universitats han vist perjudicat el seu poder ja que els representant de la monarquía absoluta cada vegada actúen m´s sobre la societat civil que es veu incapaç e impontent per a frenar el cada vegada més intens excercisi de poder reial que, como a poder absolut, es manifesta independenmente de tota voluntat humana i moltes vegades de forma arbitraria. La história va demostrar que es va produir una reacció frontal contra la monarquia absoluta.

La reacció contra l'Absolutisme La necessitat social de limitar el poder de les monarquies absolutes estaba impregnada en dos principis teórics que funcionaren complentariament aunque no hi eren i que paradoxalment el seu objectiu no era acabar amb la monarquía sino limitar el seu poder. El principi de la divisió de poder i el principi de legalitat. Separació de Poders (Montesquieu) i Legalitat (Rousseau)

Separació de Poders Per a que qualsevol manifestació del poders del homes evite la tirania es necessari que el poder limite al poder. Açó es posible per qué dins l'Estat es possible identificar tres manifestacions del poder. A més a més, cadascún dels poders a de ser excersit per persones u organitzacions distintes. Açó facilitará que els poder s'equilibren i que, reciprocament es limiten. En la concepción de Montesquie no ni ha jerarquía de poders sino que tots tenen la mateixa categoría i potencia el que afovoreix el seu equilibri. La part més débil de aquesta formulación es que ell es va centrar en la formulació de la separación de poders i el seu equilibri mentre que no va definir profundament els poders, fent únicament algunes afirmacions generals. Legalitat Al Contracte Social Rousseau afirma que la soberanía residís en el poblé i es manifesta en les lleis que, en teoría, es elaboren en una assemblea general de tots els ciutadans i són la manifestació de la voluntat general. Les lleis han de ser generals per que les hem fet tots i van destinades a tots. Com les lleis han de tindre un contingut de generalitat será els mecanismes que ens permetrá ser a tot mes iguals i lliures. Com a consequencia de caracteritzar aixina les lleis el poder legislatiu ja no es equiparable a la resta de poders i está per damunt del poder executiu i del judicial per qué aquestos son regulats per les lleis. Les normes del Parlament són manifestacions de la voluntat general i estés normes a més regulen com han de funcionar la resta de poders.

La Configuració Constitucional del Poder Administratiu A les Assemblees constituyents varen coincidir aquests principis teórics. Els Girondins van estar impregnats per montesquieu mentre els jacobins per Rousseau. Des del principi va prevaldré l'idea de que el poder llegislatiu estava per davant de la resta. Quan va aconseguir el poder la burgesia va afirmar el seu poder controlant la assemblea general que condicionará el funcionament de tot el sistema. ¿Quí a de controlar l'executiu es pregunten? La solució tradicional pasa per quel controle el poder judicial pero la major part de revolucionaris s'oposen perque estaba conformat per membres de l'antic régim. Aleshores decideixen que dins del poder executiu ni haja un órgan (El consell d'Estat) que el controle. D'aquesta manera el consell d'Estat senyala els principis d'actuació de la administracions i quan s'excedis en el seu poder i quan declara la nulitat de la propia administración que hajen incorregut en ilegalitat. (Dret Administratiu = Que el executiu está baix la llei i l'existencia d'un òrgan que faça complir aquest principi). En aquesta época començen també els autors a donarse comte de que el poder executiu no és homogeni sino que ni ha dos grans classes d'organs --> El Govern i l'Administració. Per a distinguir es deia que el Govern era qui tenia que adoptar les decisions més importants, mentre que l'Administració eren els que prenien les decisions més corrents, al funcionament dels escasos serveis, les que afectaven al seu funcionament diari. Ja es manfestaba una distinció entre "acte polític" i "acte administratiu" de manera que els actes polítics que adoptaba el govern no podien ser enjudiciats ni pel poder judicial ni el Consell d'Estat, mentre que els actes administratius estaven plenamente sotmessos al principi de legalitat en mans del Consell D'Estat.