Dossier famíles 6è 15 16

1

Reunió informativa d’inici de curs per a les famílies de l’alumnat de 6è. de primària

ESCOLA GERBERT D’ORLHAC

14 d’octubre de 2015

Cicle Superior. Sisè.

2

INDEX

1. EQUIP DE MESTRES

2. CARACTERÍSTIQUES DELS NENS I NENES DE CICLE SUPERIOR

3. ASPECTES ORGANITZATIUS

4. TREBALL D’HÀBITS I VALORS

5. EL TEMPS D’ESTUDI A CASA

6. OBJECTIUS DE CICLE

6.1. QUÈ HA D’HAVER ASSOLIT L’ALUMNAT EN FINALITZAR EL CICLE

SUPERIOR.

6.2. TEMPS DE LLEGIR

6.3. LES COMPETÈNCIES DINS ELS ÀMBITS.

7. SORTIDES I ALTRES ACTIVITATS

8. HORARIS

1. Equip de mestres


3

Sisè A TUTORA: Pilar Vilanova

Pilar Vilanova Llengua Catalana, Matemàtiques, C. del Medi,

Taller de ed. visual i plàstica, Valors i Tutoria

Mercè Pons Llengua Castellana i Taller de ed. visual i

plàstica

Toni González Anglès

Cristina Pérez Música i Taller de ed. artística

Neus Muns Taller de ed. visual i plàstica

Gemma Prades Taller de ed. visual i plàstica

Nicolàs Rodríguez Educació Física i Expressió Corporal

Margarida Gudayol Educació Especial

Núria Voullamoz Taller de Diari

Mariam Gutiérrez Monitora de menjador


4

Sisè B TUTORA: Neus Muns

Neus Muns Llengua Catalana, Matemàtiques, C. del Medi,

Taller de ed. visual i plàstica, Valors i Tutoria

Mercè Pons Llengua Castellana i Taller de ed. visual i

plàstica

Toni González: Anglès

Cristina Pérez Música i Taller de ed. artística

Pilar Vilanova Taller de ed. visual i plàstica

Gemma Prades Taller de ed. visual i plàstica

Nicolás Rodríguez Educació Física i Expressió Corporal

Margarida Gudayol Educació Especial

Núria Voullamoz Taller de Diari

Albert Casorran Monitor de menjador


5

2. Característiques dels nens/nenes d' aquesta edat

Podríem dir que en el desenvolupament evolutiu dels nens i nenes els

10/11 anys marquen la culminació d' una etapa. (dels 8 als 11).

Aviat el nen/nena entrarà en una època de molts canvis que posaran en

crisi la seva estabilitat afectiva i iniciarà un nou tipus de raonament.

Analitzant el curs de 5è/6è es pot veure que és un curs-pont entre la

maduresa infantil i la pre adolescència.

Els alumnes estan aconseguint una maduresa en el raonament lògic-concret i en les relacions amb els companys; per altra banda alguns d' ells

estan patint una colla de canvis accelerats que fan que el conjunt sigui

força disharmònic.

El grup serà el lloc ideal per que el nen/nena perfili i perfeccioni l’ afany de

coneixement que el mou, mitjançant demostracions i explicacions que els

seus companys li demanin perquè ho pugui argumentar.

La capacitat crítica també té relació amb un sentit cada vegada més

estricte de la justícia. Es molt important el joc de regles ( un comportament

arbitrari de l’ adult és captat ràpidament pel nen).

Calen actituds no dogmàtiques. L’ assemblea de classe és un bon

instrument per integrar diverses visions sobre un mateix tema i anar

educant la pròpia visió del món i de la vida.


6

Cada cop es desvincula més de la figura del mestre/adult, es refugia en el

“grup d’ iguals”. Es perfila la individualitat, al mateix temps que s’

accentua el predomini del grup.

Cal veure el grup com un esglaó important que ajuda al nen/a a sortir de l’

individualisme i el prepara per a la progressiva integració a la societat dels

adults.

Els hàbits ajuden a controlar els impulsos, fomenten l’ equilibri personals i

donen seguretat en les relacions amb els altres: calaix ordenat, ser puntual

en el treball, respectar el torn de paraules, però cal també un temps de

reflexió sobre les pròpies actituds.

Com són?● En aquesta etapa consoliden la seva identitat.

● Comencen a tenir una capacitat crítica.

● Comencen a tenir consciència de les seves capacitats i limitacions.

● Ja són capaços de captar i comprendre el món que els envolta

mitjançant el que coneixen.

● S' accentua la curiositat per aprendre. Classifiquen coneixements i

tècniques.

● Es complauen en el domini i la superació de les dificultats.


7

3. Aspectes organitzatius

Diferents metodologies i organitzacions:

Agrupacions: Mitjos grups, grups internivell, grups intranivell, petit grup i

treball individual.

Produccions: Feines a les llibretes, als quaderns d'activitats, en fulls

recollits en dossiers, en format presentació o nous recursos digitals,

exposicions orals, cartolines, reflexions orals, posades en comú, cartes,

produccions plàstiques i musicals...

Recursos: Per mitjà de llibres, de recursos digitals, pel bloc ,d'escolta

activa als mestres, als companys, a la nostra biblioteca, a la pública,

assistint a les diferents sortides i activitats, dues mestres a l'aula,

agrupament flexibles segons necessitats...

Tallers: des del curs escolar 201213 el currículum de plàstica es treballa

mitjançant els tallers bianuals. S’han dissenyat tallers de dibuix, pintura i

artistes, art i interpretació, construccions, collage, modelatge, escultura,

combinació de diferents llenguatges(visual, escènic ,musical) en les

creacions artístiques i taller de diari. Durant el curs l’alumnat passarà per

tres tallers. D’aquesta manera queden assegurats els continguts de

plàstica del cicle. Els grups de treball estan formats per alumnes de tot el cicle (5è i 6è) i són els


8

següents:

Gemma Prades: Pintura

Mercè Pons: Interpretació de l’art

Neus Muns: Dibuix

Pilar Vilanova: Volum

Núria Vouillamoz: Diari

Cristina Pérez: Llenguatge artístic

Aprenentatge servei: “L'aprenentatge servei és una proposta educativa

que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol

projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant

sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.”

Dins de l’àrea de Valors treballem padrins de lectura amb l’objectiu de fer

un aprenentatge servei entre grans (6è) i petits (1r) des de la vessant de la

lectura.

Aquest curs també dins d’aquest enfocament iniciarem un treball amb

l’alumnat de P5, però de caire matemàtic

Materials: L'alumnat ha de venir amb tot el material que li permet treballar

les àrees del dia, sense necessitat de fer perdre temps a la resta de

classe. Convé que cada dia s'ho preparin tot abans de l'hora de marxar a

l'escola, inclòs l'estoig amb punta als llapis... . A classe tenen la resta de

material que no han de dur de casa com : fulls de tot tipus, retoladors... per

quan els necessiten.

Cal cuidar i respectar el material, tant el seu com el col·lectiu.


9

Càrrecs: A cada classe hi ha uns encarregats, que es van canviant al llarg

del curs, que han de complir amb el seu càrrec en benefici de tot el grup

fomentant així l'autonomia i la responsabilitat.

Deures: estudiar, rellegir o ampliar el que es va fent a classe, cada dia. Hi

ha deures d’un dia per l’altre, tot i que generalment són amb uns dies de

marge. També posem treballs que s’han d’entregar en una data concreta,

cosa que al principi els costa, però que a la llarga els ajuda a aprendre a

organitzar el seu temps, a ser més autònoms i responsables.

Els deures s’apunten en un calendari visible per tothom Hi ha un

encarregat/da de fer-ho, però la responsabilitat està en cada nen/a. El

calendari és un ajut però no una excusa per no portar-los fets en el supòsit

de que l'encarregat/da no els hagi apuntat. De fet, sempre comentem que

és un procés: comencem a fer els deures quan els apuntem a l’agenda.

Després hem de pensar quin materials necessitem per fer a casa allò que

ens han demanat. Seguidament cal fer els exercicis, la lectura,... i

finalment cal tenir-ho a punt per treballar-ho a l’escola.

Tots els mestres tenim present el calendari per tal de repartir la feina al

llarg de la setmana.

Control dels deures: Cada mestre controla els deures de la seva àrea.

Quan no es fan, a la tercera falta, es comunica a les famílies amb la

intenció d'informar. Reiterades faltes repercuteixen en el bon progrés del

seu aprenentatge i en la nota de l'àrea.Cicle Superior. Sisè.

10

Avaluació: És molt important voler superar-se, treballar per fer-ho cada

vegada més bé, per saber més, interès per conèixer, per aprendre... a

l'hora d'avaluar tenim en compte l'actitud i el progrés i millora de les seves

competències .Escoltar, tenir materials a punt, fer intervencions

corresponents al contingut treballat, mostrar respecte envers les idees i

fers de tothom, la cooperació, l’esforç i la participació a l'aula, les seves

produccions entregades ,l'assoliment dels continguts en diferents tipus de

proves i activitats, la relació, deducció i aplicació d'aquests en diferents

àmbits i circumstàncies, i el treball diari i constant, la responsabilitat...

Cada vegada més l'alumnat ha de ser conscient del seu progrés i ser

responsable del seu propi procés d'aprenentatge, adonant-se de les seves

habilitats i aspectes a millorar. És per això que fem autoavaluacions,

rúbriques, coavaluacions , i reflexions.

Informes: Els informes es donen en format digital. Cal que a l’agenda

signeu una nota conforme l’heu rebut.

EntrevistesLes entrevistes convé que les demaneu a través de l’agenda.

Dies d’ entrevistes amb famílies:

Per 6è A i B dilluns de 12.30 h. a 13.30 h.

Si és possible, es poden concertar entrevistes quan convingui a les dues

parts.


11

Per concertar una entrevista amb la tutora o qualsevol mestra especialista podeu escriure-ho a l’agenda.

Com a plataforma de comunicació amb les famílies fem servir l’agenda. A

més, aquest curs estem implementant i experimentant l’ús d’una

plataforma educativa anomenada CLASSDOJO. A través d’aquesta

plataforma, la família pot veure certs aspectes del dia a dia del seu fill o

filla. També ens dóna la possibilitat de compartir fotos i comentar activitats

realitzades pel grup classe d’una manera més privada, on els drets

d’imatge i de dades personals queden protegides. Us animem a fer-la

servir i esperem els vostres comentaris. Com hem explicat, estem en fase

“beta”, en fase de prova, i tota aportació és ben rebuda.

4. Treball d’hàbits i valors

Considerem molt important que els hàbits i valors es treballin conjuntament

a casa i a l’ escola. Us fem un recull d’ aquells més bàsics:

● Cooperar, respectar i acceptar els altres amb les seves diferències.

Ser capaç de comunicar-se amb ells de manera adequada, dominar-

se quan s’ està contrariat i trobar solucions pacífiques als conflictes

que poden sorgir en la vida quotidiana.

● Saludar i acomiadar-se educadament, donar les gràcies, demanar les

coses correctament, no interrompre converses d’ altres.


12

● Civisme dins i fora l'escola ,actituds adequades en l'ús de les noves

tecnologies i xarxes diverses.

● Tenir cura del material d'aula i de les instal·lacions de l’ edifici:

prendre consciència que és de tots i de la necessitat de mantenir-lo

en bon estat.

● Ser responsable en el compliment dels encàrrecs.

● Revisar la feina abans de lliurar-la.

● Organitzar la feina segons el temps de què es disposa.

● Treballar en condicions òptimes: silenci o to de veu adequat,

respectar el torn de paraules, tot depenent del treball que es faci en

cada moment.

● Marcar un temps fix diari per deures o repàs de l'activitat escolar,

assentar continguts treballats.

● Participar en activitats culturals, socials ,esportives de l'entorn .

● A l’entrada de l’escola hi ha sis gavetes, una per nivell, per tal que l’alumnat

pugui deixar les carmanyoles de l’esmorzar i evitar al màxim la utilització de

paper d’alumini i altres embolcalls. Aquestes caldrà que els alumnes les recullin

abans de pujar a la classe.

5. El temps d’estudi a casaLa intenció dels deures és fer que l’alumne faci una reflexió sobre el treball

fet a classe i/o una preparació pel que es farà en la propera. També

serveixen per ajudar-los a consolidar l’hàbit de treball autònom fora de


13

l’escola. El curs que ve comencen l’institut i se’ls demanarà tenir aquesta

responsabilitat assolida.

Segons alguns estudis, a sisè l’alumne hauria de treballar diàriament una

hora a casa. En aquest treball estan inclosos exercicis de repàs i

consolidació, preparació per avaluacions escrites, investigació per

realització de projectes,...

Pensem que les famílies que s’impliquen en el procés d’aprenentatge dels

seus fills/es contribueixen a la millora del seu desenvolupament.

Us suggerim unes idees per poder afavorir aquest desenvolupament:

* Fixar una estona cada dia, i no esperar sempre a l’últim moment. Estaria

bé buscar un lloc tranquil i ben il·luminat amb tots els estris necessaris per

treballar: llapis, goma, bolígraf, etc.

* Ajudar-los, d'acord amb les seves activitats i temps lliure, a programar les

feines d'escola.

* Supervisar: El nen/a hauria de fer sol els deures, però la família és qui

hauria de vetllar per controlar-ne el procés. La supervisió de l’estudi no

implica necessàriament que els pares resolguin els dubtes del seu fill/a.

Cal ajudar-los sense fer-los la feina: guiar-los en la consecució del resultat,

esperonar-los en la seva tasca i motivar-los en la seva realització. Els

deures no són importants en si, sinó el que s’aprèn fent-los. Els deures són

per ells, no són ni pels mestres ni pels pares. Crear l’hàbit és molt

important, donat que això els permetrà ser autònoms en tots els àmbits en

què es moguin.

6. Objectius del Cicle


14

a. Què han d’haver assolit els nens i les nenes en acabar el Cicle Superior?

● Resoldre situacions i necessitats de la vida quotidiana: planificar,

realitzar i verificar activitats al seu abast.

● Ser participatiu i solidari i respectuós amb els altres.

● Conèixer i acceptar la pròpia identitat, ser autònom i tenir iniciatives.

● Conèixer i utilitzar correctament la llengua catalana.

● Conèixer i utilitzar correctament la llengua castellana.

● Comprendre i expressar en anglès missatges senzills.

● Comprendre el medi físic i natural a partir de l' observació.

● Emprar els conceptes i les relacions matemàtiques elementals,

dominar les operacions bàsiques i aplicar aquestes operacions en la

resolució de problemes.

● Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal,

visual, plàstic i musical.

● Saber utilitzar els recursos de la tecnologia de la informació que

estimulen l’aprenentatge i la creativitat i permeten reduir tasques

rutinàries.


15

b. Els 30 minuts diaris de lectura

Des del Departament d’Ensenyament ens indiquen que per tal de fomentar

el gust per la lectura és necessari que diàriament se’n destinin 30 minuts.

A l’escola els hem organitzat de manera que cada matí comencem amb

aquest Temps de llegir. Cada dia els nostres alumnes tenen una estona de

lectura, ja sigui en català, castellà o anglès. Algunes vegades la lectura és

expressiva, ja sigui per part de l’adult que està a l’aula, o per part d’un dels

alumnes. D’altres vegades és autònoma. Es fa conversa sobre ella, sobre

com llegim, recomanacions, entre altres activitats que fomenten el gust per

llegir.

Per a que aquesta iniciativa sigui exitosa, cal que els alumnes i les

alumnes siguin molt puntuals a l’aula.


16

c. Les competències de les diferents àrees.

ÀMBIT DE VALORS

Com ja s’ha comentat en l’apartat d’organització, aquest curs treballarem

l’aprenentatge servei (APS) a través dels padrins de lectura i del treball

amb P5

Padrins de lectura: Dins de l’àrea d'educació per la ciutadania ja fa uns

anys que vam incorporar l'activitat de padrins de lectura amb l’objectiu de

promoure una activitat cívica, educativa, altruista, responsable, de

l'alumnat de 6è amb els de 1r per mitjà de la lectura compartida.

L’alumnat de 6è ha d’adaptar la seva comunicació als fillols/es, motivar i

animar l'estima pels llibres i la lectura i el gaudi de fer-la conjuntament. Ha

de fer la previsió de la tria guiada de les lectures, preparar-se les amb

entonació, vocalització, fluïdesa ... així com crear un bon clima per establir

un bon diàleg per la comprensió amb el fillol i crear un vincle afectiu per

mitjà de l'aprenentatge de la lectura i de la cultura.

Després es va donant més protagonisme a la lectura del fillol, adonant-se

els padrins de la millora que va produint-se gràcies a aquest treball en

equip, entre altres.

Per mitjà de la lectura, ambdues parts s'adonen de les diferències de

caràcter, personalitat, nivells maduratius i d'aprenentatge i això enriqueix la

inclusió, l' acceptació de la diferència, de les diverses capacitats, millora


17

l'adaptació a les diferents situacions entre l'alumnat i per tant, de la bona

convivència a l'escola i a la societat.

Les tutores de primer i sisè estan a les aules amb la meitat del grup per tal

d’acompanyar-los, assessorar-los, i guiar-los sempre que sigui necessari.

Jocs matemàtics amb P5: A través del joc l’alumnat de sisè ajudarà a que

l’alumnat de P5 consolidi conceptes matemàtics, alhora que posa en

pràctica tots els valors que al llarg de l’escolaritat s’han treballat d’una

manera menys participativa.

ÀMBIT DE MATEMÀTIQUES

Metodologia:

Les sessions de matemàtiques es distribueixen de la següent manera:

Una sessió setmanal de mig grup (per a cada alumne) en la qual es

treballaran sobretot els problemes de lògica-matemàtica.

Tres sessions amb grup sencer.

Els nens i les nenes del cicle superior han d’ésser capaços de:

● Llegir, escriure i ordenar els nombres naturals, decimals i de

fraccions senzilles.

● Compondre i descompondre nombres naturals i decimals.

● Comparar, fer estimacions i comprovacions de resultats.

● Aplicar el raonament lògic a situacions i problemes aritmètics,

geomètrics i de mesura.Cicle Superior. Sisè.

18

● Utilitzar les operacions bàsiques en la resolució de problemes.

● Utilitzar diagrames, taules i sintetitzar resultats en tants per cent.

● Quantificar, ordenar i classificar dades i resultats.

● Ús de tècniques de càlcul mental.

● Ús d’instruments per mesurar: calendari, rellotge, balança, regles,

transportador, escaire, termòmetre.

● Saber seleccionar l’aparell i la unitat per mesurar.

● Aplicar els coneixements adquirits per resoldre de forma creativa

situacions diverses, amb els recursos apropiats.

Els continguts són:

● Repàs dels nombres naturals. Operacions

● Repàs dels nombres decimals. Operacions

● Nombres fraccionaris. Operacions

● Nombres enters. La recta numèrica

● Magnituds i mesura (longitud, massa, temps, capacitat i volum)

● Figures i relacions geomètriques (Formes geomètriques), cossos

geomètrics, superfícies, perímetres

● Dades estadístiques. Elaboració de gràfics. Mitjana aritmètica.

● Probabilitats

● Potències i arrels

● Divisors, múltiples, m.c.d i m.c.m.


19

ÀMBIT DE MEDI: ÀRES DE MEDI NATURAL I ÀREA DE MEDI SOCIAL I CULTURAL

Metodologia:

L’àrea de Medi serà principalment desenvolupada a través de:

● Projectes (aprenentatge cooperatiu)

● Recerques individuals

● Tallers específics

● Sessions de treball a partir d’un suport extern.

● Treball autònom.

De què parlem quan diem que treballem per projectes?

El treballar per projectes implica:

● Posar a la disposició de l’alumnat instruments treballats a altres

àrees com llengua, plàstica, castellà, matemàtiques.

● Recollir i tractar la informació trobada, seleccionant allò que és

important per l’estudi del tema.

● Acostumar-se a parlar en públic mitjançant les exposicions orals

d’allò trobat.

● Treballar partint bàsicament de l’ interès dels nens pels temes que

s’estudien.

● Crear un entorn d’investigació positiu.


20

La seva seqüència d’ ensenyament aprenentatge és :

● Tria del tema: què sabem i què volem saber.

● Realització d’un índex.

● Recerca d’informació ( individual o per grups).

● Tractament d’informació. (seleccionar allò important).

● Desenvolupament dels diferents apartats de l’índex.

● Elaboració del dossier/ mural de síntesi.

● Avaluació mitjançant exposicions orals, valoració dels dossiers,

dels murals.... o proves escrites.

La finalitat d’aquesta àrea és proporcionar a l’alumnat el coneixements i les

eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar lo, a

respectar lo i a millorar-lo.

Els objectius de l àrea són:

● Saber utilitzar fonts d’informació.

● Utilitzar tècniques d’estudi.

● Saber interpretar la informació trobada i expressar-la per escrit.

● Formular-se preguntes, anticipar respostes i arribar a conclusions.

● Orientar-se en l’espai.

● Orientar el temps històric a partir de la vida personal.

● Adquirir i aplicar vocabulari específic dels elements de geografia i

història.

● Conèixer el propi cos i el seu funcionament.

● Utilitzar els termes científics bàsics per descriure fets.


21

● Identificar propietats d’objectes i d’organismes a partir

d’observacions i anàlisis.

● Conèixer l’entorn natural i aprendre a valorar-lo i tenir-ne cura.

● Reconèixer i explicar esdeveniments físics.

● Gaudir explicant els coneixements adquirits.

ÀMBIT DE LLENGÜES

Objectius comuns de llengua catalana, castellana i anglesa:

● Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat.

● Desenvolupar la competència oral i escrita en totes les llengües

de l’escola per comunicar-se amb les altres.

● Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle

de comunicació parlada o escrita.

● Desenvolupar la competència en la llengua castellana per poder

utilitzar-la correctament en finalitzar l’educació obligatòria com a

llengua oficial. Expressar-se oralment adequant les formes i el

contingut als diferents contextos i situacions comunicatives.

● Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions

orals més habituals de l’aula.

● Comprendre discursos i explicacions que es donen en l’àmbit

escolar i en el context social proper.

● Comprendre missatges orals en llengua estrangera.

ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURACicle Superior. Sisè.

22

Metodologia:

Les sessions de llengua catalana es reparteixen en:

● Una sessió de mig grup per treballar expressió oral i escrita

● Tres sessions amb el grup sencer

Continguts :

● Llegir ,comprendre i escriure:

o Narració

o Poesia

o Autobiografia

o Text informatiu

o Text instructiu

o Text teatral

o Enriquiment de textos escrits

● Parlar, escoltar, conversar i comprendre

o Narració oral

o Debat

o Descripció oral

o Recitació de poemes

o Conferència

● Funcionament de la llengua : Lèxic, Gramàtica i Ortografia.

ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA Metodologia


23

Es Realitzen dues sessions setmanals en gran grup a més de la mitja hora

de lectura que serà en castellà. Partint de la competència lingüística que

els alumnes tenen, es facilita l'accés a la llengua escrita, potenciant i

enriquint l'Expressió Escrita i oral, de manera que arribin a un domini

estàndard de la llengua. Es coordinen els continguts amb la llengua

catalana per tal de evitar la repetició. I s'aprofundeix en els aspectes

diferencials del castellà.

Es dedica un treball sistemàtic d’eficiència lectora, basat en el llibre "La

Bomba", amb la seva Corresponent quadern de Treball el qual implica

posar en pràctica moltes de les microhabilitats de la Competència

comunicativa

Continguts de l’àrea:

● Llegir, Comprendre i Escriure

Text descriptiu

Text expositiu

Text publicitari: eslògans, anuncis

Text conversacional: Entrevista

Expressió oral,

Fonètica i ortografia

Lèxic

Gramàtica (morfosintaxi)

Estructures pròpies del castellà


24

ÀREA DE LLENGUA ANGLESA

Metodologia

Els nens/es fan tres sessions setmanals, una en mig grup i dues en grup

sencer( a l’aula ordinària ).Enguany, per qüestions d’horaris, una de les

sessions senceres a l’aula es realitza a 6è A amb dos mitjos grups de cada

classe.

Es desenvolupa la mateixa estructura que l’any passat: els aprenentatges

segueixen un esquema d’escoltarparlarllegirescriure, dins la focalització

seqüenciada dels continguts de cada unitat d’acord amb el llibre i el llibre

d’activitats, essent l’anglès la llengua vehicular. També es fan sessions

puntuals de conceptes gramaticals per a incidir en les diferències

estructurals amb el català/castellà, quan es creu oportú. Aquest apartat es

fa en català.

En les sessions de mig grup es potenciarà la part parlada i la part escrita.

Es seguirà realitzant la lectura obligada de llibres adequats al seu nivell

d'aprenentatge i dividits en dos blocs de dificultat , amb suport d’àudio de

lectura, que es va iniciar el curs passat.

L'objectiu és que assoleixin l'hàbit de llegir en anglès. No comportarà feina

escrita.

L’objectiu final d’etapa és que l’alumnat sigui competencial en anglès dins

del següent esquema: ser capaç de fer un petit discurs al seu nivell; que

llegeixi fent inferències de la lectura realitzada; que sigui capaç d’entendre

i respondre sobre un text preguntes adients sobre el mateix; que llegeixi


25

amb certa entonació i pronúncia acurada un petit text, de forma

comprensiva per a ells i pels altres.

Per habilitats, segons la programació,

● Parlar i conversar.

o Ús d’estructures lingüístiques bàsiques per expressar les

dades de la unitat treballada.

o Formulació de preguntes i respostes per parlar i conèixer les

dades anteriors.

o Formulació d’estructures lingüístiques per expressar dades

importants i significatives de la unitat.

o Representació/reproducció d’un diàleg/ memorització de

petits fragments/diàlegs/cançons...

o Utilització d’estratègies que facilitin la comunicació.

(repetició, gestos, imatges..)

o Valoració de les produccions orals com a expressió del propi

aprenentatge

● Escoltar i comprendre

o Resposta verbal i no verbal a les instruccions donades.

o Audició i comprensió de les cançons i “chants” de la unitat.

o Audició i comprensió del vocabulari amb o sense suport

visual de les “flaschcards”.


26

o Audició i comprensió del diàleg de la unitat.

o Interès i esforç per comprendre les audicions en llengua

anglesa

● Llegir i comprendre

o Lectura comprensiva de les diferents tipologies textuals

amb estratègies diferents (visualització d’imatges,

gestualització, ....)

o Utilització de tècniques de lectura per la comprensió del

diàleg.

o Lectura, identificació i associació del vocabulari de repàs

amb suport visual de les il·lustracions del llibre.

o Interès per entendre les lectures.

● Escriure

o Ús i pràctica del vocabulari après en cada unitat.

o Producció, segons els models donats, de frases amb el

vocabulari adequat i dades apreses a la unitat.

o Producció d’un text personalitzat breu, seguint un model

donat, d'acord amb el contingut de cada unitat.

o Interès per la presentació acurada dels textos escrits.

ÀMBIT D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA


27

ÀREA D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

Metodologia

Aquesta àrea es treballarà a través de diferents tallers :

dibuix

pintura i artistes

art i interpretació

volum (construccions, collage, modelatge, escultura)

combinació de diferents llenguatges(visual, escènic ,musical) en les

creacions artístiques.

Cal tenir present la bata per fer plàstica i la demanda de material per part

dels mestres per poder realitzar les diferents activitats.


28

ÀREA D’ EDUCACIÓ MUSICAL

Entenem la música des d’un punt de vista artístic, d’aprofundiment en les

pròpies emocions i en les dels altres, amb un fort arrelament en la cultura

del país i alhora trobant les connexions entre la pròpia tradició i com

aquesta es mimetitza amb la tradició musical d’altres cultures.

L’educació musical és un espai creat per potenciar diferents intel·ligències,

creativitat, emocions i sensibilitats diverses.

Treballarem a partir de tres elements fonamentals:

● Cançó: Cançoner popular català i d’altres cultures. Gust per la

postura adequada i la cura del nostre instrument musical més

apreciat:la veu.

● Audicions: Coneixerem autors ,gèneres, èpoques i estils diversos,

tot oferint-los diferent tipologia musical.

● Ritme i llenguatge musical: Treball d'alguns aspectes bàsics del

llenguatge musical i amb diferents ritmes i polirítmies vivenciant

els elements del llenguatge per mitjà del cos, instruments Orff i

aprofitar tot el potencial musical dels propis alumnes, dels

instruments diversos que toquen i de les seves veus.


29

ÀMBIT D’EDUCACIÓ FÍSICA

A cicle superior, la cooperació, el treball en equip i el respecte a les

normes són l’eix de la metodologia emprada en el treball i el funcionament

de les classes d’educació física.

Treballarem la iniciació esportiva progressant des dels esports individuals

als col·lectius i de les tasques més senzilles a les més complexes, la

resolució de problemes motrius mitjançant reptes i situacions motrius

variades, el joc en les seves diferents vessants i la sistematització dels

hàbits d’higiene propis de l’activitat física.

Les activitats d’aprenentatge i les agrupacions seran variades: individuals,

col·lectives i cooperatives, destacant el treball en petits grups, mixtos i

heterogenis.

Els dies d’educació física és necessari vestir roba i calçat esportius per a

la seva pràctica, i portar una bossa esportiva o necesser amb samarreta de

recanvi i una tovallola petita per a rentar-nos i eixugar-nos la suor quan

acabi la classe.

CONTINGUTS

● El cos: imatge i percepció: acceptació de la pròpia realitat corporal i

la dels altres.

● Habilitats motrius: execució d’habilitats motrius bàsiques i

específiques en entorns diversos amb eficiència i creativitat.


30

● Activitat física i salut: aplicació de manera autònoma d’hàbits

higiènics, posturals i corporals relacionats amb la pràctica de l’activitat

física.

● El joc: utilització del joc com a mitjà de relació, de divertiment i d’ús

del temps de lleure.

ÀMBIT DIGITAL:

En la mesura de les possibilitats dels nostres recursos treballarem les

noves tecnologies dintre de les àrees: farem servir processadors de textos,

generadors de presentacions, correu electrònic i cerca per internet.

Utilitzarem la plataforma digital del llibres de català i castellà i mantindrem

actiu el bloc de sisè.

És imprescindible la col·laboració de les famílies, sobretot perquè l’alumnat

en faci un ús responsable.


31

7. Sortides i activitats complementàries.

TÍTOL DE LA SORTIDA/ ACTIVITAT DIA/ HORARI

Sortida a “La Granja Fundació” (Activitat

sobre Autonomia)

6 d’octubre de 2015

Educació Viària 13-15 d’octubre de 2015

Castanyada 30 d’octubre de 2015

Internet segura 17 i 24 de novembre de 2015

Taller sobre la Revolució Industrial “A Tota

Màquina”

30 de novembre i 1 de

desembre de 2015

Visita a la potabilitzadora 19 de gener de 2016

Carnaval a “La Granja Fundació” 5 de febrer de 2016

Teatre a l’Auditori: Quixot 16 de febrer de 2016

Taller d’electricitat (Museu de la ciència i la

tècnic de Terrassa)

8 de març de 2016

Taller d’anglès 14 de març de 2016

Trobada interescolar d’Educació Física 19 de maig de 2016

Taller MURS 3 de juny de 2016

Viatge de Final d’etapa a Llafranc 6 al 8 de juny de 2016


32

Sortida a la piscina municipal 21 de juny de 2016

8. Horaris

6A PILARDILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

9-9:30 PADRINS9:30-10:30 CATALÀ MATEMÀTIQ CAST CATALÀ CATALÀ10:30-11:0011:00-11:45 E.FÍSICA EXP CORP ANG/CAT MEDI TALLERS11:45-12:30 E.FÍSICA VALORS ANG/CAT MEDI TALLERS2:30-15:0015:00-15:45 MAT/ANG MEDI MATEMÀTIQ CASTELLANO MÚSICA15:45-16:30 ANG/MAT MEDI MATEMÀTIQ TUTORIA ANGLÈS

6B NEUSDILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

9-9:30 PADRINS

9:30-10:30 EXP CORP CATALÀMATEMÀTIQ. CAT/ANG CATALÀ

10:30-11:0011:00-11:45 MEDI CASTELLÀ MEDI E.FÍSICA TALLERS11:45-12:30 MEDI VALORS MEDI E.FÍSICA TALLERS

12:30- 15:0015:00-15:45 ANG/CAT MATEMÀTIQ TUTORIA CATALÀ ANGLÈS15:45-16:30 CAT/ANG MATEMÀTIQ ANG/CAT CASTELLÀ MÚSICA


Documents

Dossier famíles 6è 15 16