DodecafonismeEl dodecafonisme, del grec dodeka (dotze) i fonos (so), també anomenatatonalisme organitzat, ésuna tècnica de composició en la qual es dóna la mateixa importància a les dotze notes de l'escalacromàtica, a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una nota central i les altres compleixenrelacions harmòniques o modals. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica, rebutja elsistema tonal i estableix unes bases pròpies de composició.

Aquest mètode compositiu va ser ideat per Arnold Schönberg (1923). Com hem dit, consisteix aestructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l'escala cromàtica),presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La sèrie pot oferir quatre modalitats:original, retrogradació(interpretació de l'original en sentit contrari), inversió de l'original (en la qual elsintervals originals són interpretats en mode contrari) i retrogradació de la inversió. Pot ésser empradaen totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical ­formant acords o diferentslínies melòdiques­ o bé en una combinació d'ambdues.

El mètode dodecafònic, també anomenat dodecatònic, va ser considerat la màxima creació musical del'avantguardisme, i els principals compositors, a més de Schönberg, van ser els seus deixebles AlbanBerg i Anton Webern. Posteriorment, aquesta tècnica va donar ser l'origen del serialisme.

La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya va ser obra de Robert Gerhard, deixeble deSchönberg, amb el Quintet per a instruments de vent(1933).

Regles per a compondre una peça dodecafònica [ modifica | modifica el codi ]

A partir de l'escala cromàtica:

Es construeix una sèrie, la sèrie dodecafònica, ordenant lliurement cada una de les notes de lasèrie cromàtica:

Es construeix la sèrie retrògada o retrogradada, és a dir la retrogradació de la sèrie original:

De manera semblant es construeix la sèrie invertida o la inversió de la sèrie inicial:

I, finalment, la retrogradació de la inversió o, el que és el mateix, la inversió de la retrogradació:

A continuació ja es poden utilitzar aquestes sèries com a material inicial per a la composició, teninten compte que cal començar amb la sèrie original utilitzant totes les seves notes i seguint el mateixordre, amb les figures que vulguem, les tècniques (melòdiques, acordals, contrapuntístiques, etc.)que es vulgui i aplicant lliurement tant les inversions i retrogradacions com eltransport, tantesvegades com hom vulgui; sempre es pot continuar amb la mateixa sèrie o continuar un procéssemblant amb una nova sèrie fins a concloure la composició.