Documents XI Congrés FEC de CCOO

��

��

��

Índex DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO 1. CONTEXT....................................................................................................................................... 1 A. Context polític ............................................................................................................................ 1 L’anomenada crisi del sistema financer .......................................................................... 2 La dimensió mundial de la crisi .......................................................................................... 3 Les respostes governamentals agreugen la crisi ........................................................ 5 La primera lluita, la tàctica, la resistència ..................................................................... 8 La llarga lluita, l’estratègia .................................................................................................... 9 B. Context de les polítiques educatives ................................................................................ 12 La LEC, Llei d’educació de Catalunya, una oportunitat perduda .......................... 15 Educació en temps de crisi econòmica. Prioritats i urgències ............................... 15 Educació per sortir de la crisi .............................................................................................. 16 Educació per al segle XXI ....................................................................................................... 17 Per un model social de la universitat ............................................................................... 18 C. Context de la situació laboral i negociació col·lectiva .............................................. 21 I. Lleure educatiu ......................................................................................................... 21 II. Universitats públiques ........................................................................................... 22 III. Universitats privades .............................................................................................. 24 IV. Formació professional ............................................................................................ 24 V. Docents dels centres públics no universitaris ............................................. 27 VI. Treballadors i treballadores de la privada concertada i no concertada 28 VII. Personal laboral del Departament d’Educació ............................................ 30 VIII. Centres educatius municipals de l’Ajuntament de Barcelona. ............. 31 IX. Educació infantil 0-3 ............................................................................................. 32 X. Atenció a la discapacitat ....................................................................................... 32 XI. Ensenyaments no reglats ..................................................................................... 33 XII. Salut laboral ............................................................................................................... 34 2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT ........................ 35 A. Representació dels col·lectius sense centre de treball ................................... 36 B. Representació dels col·lectius minoritaris al centre de treball .................. 36 C. Petita i mitjana empresa .............................................................................................. 37 D. Canvis en l’estructura productiva ............................................................................ 37 E. Model representatiu sindical ...................................................................................... 39 F. Intervenció sindical en àmbits externs a l’empresa ......................................... 40 G. Ampliació de les línies d’intervenció sindical ..................................................... 40 H. La dimensió estratègica de la comunicació i la participació: sindicalisme 2.0 .............................................................................................................. 41 I. Les aliances socials. Relacions i complicitats per construir alternatives 43 3. L’ORGANITZACIÓ DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT ......................................... 45 A. La participació de l’afiliació ........................................................................................ 45 B. L’avaluació de les tasques sindicals ........................................................................ 46 C. L’estructura sindical necessària per enfortir l’acció sindical ....................... 47 1. Les seccions sindicals .................................................................................... 47 2. L’estructura de la Federació d’Ensenyament ...................................... 48

XI CONGRÉS. BARCELONA, 16 i 17 de NOVEMBRE de 2012

1 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO 1

DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA 2

FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE 3

CCOO 4

5

1. CONTEXT 6

7

A. CONTEXT POLÍTIC 8

9 “Y así, en el curso del desarrollo, todo lo que un día fue real se torna irreal, pierde su 10 necesidad, su razón de ser, su carácter racional, y el puesto de lo real que agoniza es 11 ocupado por una realidad nueva y viable; pacíficamente, si lo viejo es lo bastante 12 razonable para resignarse a morir sin lucha; por la fuerza, si se opone a la necesidad. Y 13 todo lo que es racional en la cabeza del hombre se halla destinado a ser real un día, por 14 mucho que choque hoy con la aparente realidad existente.” 15

Friederich Engels 16 Ludwig Feuerbach y el fin de la filosofía clásica alemana 17

18 19 20 Els documents per al debat del XI Congrés de la Federació d’Ensenyament de CCOO a 21 Catalunya volen ser la base per a una anàlisi compartida de la realitat i per a l’elaboració 22 col·lectiva de propostes. No són un final, sinó un procés en què totes les reflexions i 23 aportacions són necessàries i benvingudes. 24 25 És necessària l’anàlisi d’una crisi antropològica, transistèmica, que està transformant les 26 nostres vides laborals i professionals i el sistema educatiu, en el mateix moviment amb què 27 transforma l’economia, l’energia, la societat, la cultura i la política. El crac financer del 2008 28 va ser un símptoma que la degradació de la capacitat de creixement de les nostres 29 economies arribava al límit. L’economia és un subsistema dins la biosfera, la qual ja no pot 30 aguantar més transgressions de l’ecosistema. 31 32 En el cas de Catalunya, la població, mancada de referents alternatius clars, amb una 33 pèrdua d’autoestima de l’esquerra política i social, se situa en la demanda del pacte fiscal 34 amb Madrid, de la mà del president Mas, que alhora reclama la intervenció d’Espanya per 35 Alemanya. Mentre, els governs de CiU i del PP despleguen una estratègia del xoc, amb 36 mesures contínues, aparentment inconnexes, imprevisibles, que trenquen tots els pactes 37


2 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO laborals, socials i democràtics. La societat, en no identificar causes i efectes, se sent 1 sacsejada per un poder quasi absolut, insaciable i capriciós, identificat amb “els mercats”. 2 La manca de lideratge i de projecte de futur deixa espai a solucions antidemocràtiques i 3 totalitàries. 4

5 El conflicte educatiu només té solució en la confluència amb la lluita general pel canvi. I, 6 alhora, l’educació és imprescindible per dotar de coherència els coneixements parcials, 7 inconnexos i contradictoris de la societat mobilitzada. L’educació participa directament de 8 la possibilitat d'impulsar el canvi urgent i de la construcció de l'alternativa a partir d'analitzar 9 els esdeveniments, construir respostes coherents i de difondre-les amb tota urgència. 10 Només una educació nova pot encaminar una transformació de les elits i un projecte de 11 futur per a la classe treballadora. 12 13

L'ANOMENADA CRISI DEL SISTEMA FINANCER 14

15 A partir de l'any 1973, i durant els anys següents de la dècada dels setanta, les dificultats 16 per mantenir la taxa de benefici provocaren l'abandonament del keynesianisme dels 17 anteriors trenta anys i l'adopció del neoliberalisme. L'excusa fou l'elevada inflació, 18 l'endeutament públic i la suposada ineficàcia de l'empresa pública. Però les progressives 19 privatitzacions, la pèrdua de drets socials, l'atac contra els sindicats i la desregulació 20 creixent no pogueren ni recuperar la taxa de benefici ni evitar la deriva del capital cap a 21 l'especulació, on cercava una nova oportunitat. En alguns països, entre ells el nostre, 22 l'estratègia sindical aconseguí frenar un procés que ara ens arriba amb una segona 23 embranzida. 24 25 El cicle neoliberal iniciat a partir de la segona meitat dels setanta s'esgotà amb el tombant 26 de segle. La primera gran espiral especulativa es produí entorn de les anomenades 27 “empreses.com”. El seu valor augmentava vertiginosament a partir de l’expectativa, 28 il·lusòria, que tal valor augmentaria indefinidament. Quan va esclatar la bombolla, el 29 Govern Bush va intentar mantenir alt el consum, abaixant els tipus d’interès fins a onze 30 vegades, passant del 6,55% a 1,0% entre el maig del 2000 i el desembre del 2001. 31 32 Aquesta decisió va provocar una segona bombolla, però aquest cop es focalitzaria en el 33 sector hipotecari. En reduir-se el tipus d’interès, els bancs van obtenir menys rendibilitat 34 dels seus crèdits. Per compensar aquesta tendència, van decidir augmentar el nombre de 35 crèdits, optant per multiplicar la seva oferta hipotecària. Van concedir crèdits a persones 36 que no podrien pagar-los, a canvi d’un interès més alt. El creixement era fals. La riquesa 37 aparent. La demanda tenia els peus de fang. Aquestes transformacions han debilitat la 38 taxa de solvència de les entitats d’estalvi, submergides per un creixement de caràcter 39 piramidal, és a dir, amb cada cop més entitats financeres implicades, sense cap mena de 40 relació amb la persona que contracta i paga la hipoteca. A més, l’eliminació dels controls 41 sobre les operacions financeres ha permès l’extensió sense límits d’aquesta mena de 42 productes financers especulatius, de tal manera que els bancs obtenen guanys 43 augmentant el deute, ja que genera interessos. El deute circulant és, moltes vegades, el 44 PIB mundial, i serà impossible de pagar ni tan sols amb tota la riquesa del món. 45 46


3 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO Alhora disminuïen encara més els salaris reals, aprofundint en l’acumulació de capital que 1 es produeix ja des de la dècada dels noranta, amb un traspàs de rendes del treball a 2 rendes del capital d’aproximadament un 15% abans de la crisi del 2008. Aquesta reducció 3 salarial ha contribuït a l’increment de la morositat del crèdit. La fugida endavant del sistema 4 topava amb els límits creats per les seves pròpies contradiccions, fins al punt que la falta 5 de confiança entre els bancs va suposar un increment del tipus d’interès en el mercat 6 interbancari i es va congelar el crèdit davant la percepció generalitzada de risc. 7 8 Fins llavors, semblava com si el diner, utilitzat com a capital, pogués generar més riquesa, 9 però això és una il·lusió econòmica, ja que el diner per si sol no crea valor; la riquesa real 10 només es crea treballant. La bombolla continuava existint en la ment de la població, però 11 esclatava en la realitat. 12 13 La sobtada aturada d’un crèdit que havia permès l’existència de l’expansió de l’economia 14 va provocar-ne una brusca contracció. La falta de crèdit va aturar l’activitat de moltes 15 empreses que, incapaces de continuar operant sense aquest, es van veure obligades a 16 tancar, acomiadar, etc. Així mateix, la falta de crèdit va agreujar la falta de demanda en el 17 consum, causada especialment per la situació d’elevat nivell d’endeutament i d'escàs nivell 18 d’estalvi, la qual cosa va provocar una caiguda de la demanda de béns i serveis. 19 20 Malgrat això, el capitalisme ha perseverat en la creació de noves bombolles. Els inversors, 21 veient el mercat hipotecari esgotat, s’han obert a altres mercats i han traslladat els seus 22 capitals cap al mercat borsari, els seus sectors predilectes són el del petroli i el dels 23 productes alimentaris, així com una planificada entrada en els serveis públics, com ara 24 l'educació. 25 26 La fugida endavant del sistema topa amb resistències populars, alhora que va veient que 27 no ha representat, en cap cas, un “retorn” de les inversions a l’economia productiva, sinó 28 que ha provocat un augment del preu de les matèries primeres i, en segon lloc, un 29 augment substancial de la inflació, a més de la fam i la mort de milions de persones. 30 31

LA DIMENSIÓ MUNDIAL DE LA CRISI 32

33 No podem oblidar que els EUA es posicionen contra la unitat europea, en la qual veuen un 34 perill, un competidor per la decadència del dòlar com a moneda mundial i per la profunda 35 crisi que viuen, amb un deute públic astronòmic i amb problemes insalvables de balança 36 comercial. Els danys ocorreguts a partir de la crisi del 2008 estan accelerant el principi de 37 la fi de l’hegemonia indiscutible i a escala global dels EUA en els aspectes polítics, 38 econòmics i culturals. 39 40 Als EUA es tornen a renovar les preocupacions sobre l'estat de salut del seu sector 41 financer. D'altra banda, el darrer acord entre la Xina i el Japó d'abandonar el dòlar com a 42 moneda en els seus intercanvis comercials evidencia la rapidesa amb què la crisi s'està 43 convertint en política, institucional i geoestratègica. Així mateix, és la Xina qui ha fet les 44 propostes més agosarades sobre creixement sostenible a la Cimera del G-20 a Mèxic. 45 46


4 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO Els EUA segueixen sent la primera potència econòmica i comercial mundial, però han 1 perdut influència respecte a les anomenades economies emergents (Brasil, Rússia, Índia i 2 Xina). L’únic terreny en què conserven el domini respecte a la resta d’estats és el poder 3 militar. No obstant això, els projectes militars que ha emprès aquestes darreres dècades 4 han estat fallits i han creat una situació geopolítica inestable a tot el planeta. 5 6 La sobtada derrota dels EUA a Amèrica Llatina s'ha revelat important, però no decisiva. A 7 l'Àsia i a l'Extrem Orient les tensions socials i polítiques semblen, de moment, contingudes 8 dins dels equilibris econòmics. Àfrica està encara als inicis d'una nova gran pugna que, per 9 l'explotació dels seus territoris, ja s’ha començat a obrir, amb una avançada de les 10 empreses xineses. 11 12 En canvi, la gran zona en crisi és la que va de l'Atlàntic als països àrabs creuant el 13 Mediterrani: aquí és on la pau està en perill. L'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà, que té Síria 14 com a clau de volta, està deixant el món a les portes d'una guerra planetària, tal com ha 15 advertit repetidament el president de Rússia i altres governs de diversos continents. 16 17 La situació tampoc és positiva al Regne Unit, on el retorn del país a la recessió porta 18 aparellat també un dèficit incontrolable, o al Japó, on l’atonia econòmica i el debilitament 19 de les exportacions en el context de la recessió mundial posen de manifest l'excessiu 20 endeutament del país. És molt significatiu que aquest fidel aliat dels EUA hagi començat a 21 girar cap a la Xina. 22 23 Podria ser que mentre les CCOO realitzem els nostres congressos, en el segon semestre 24 del 2012 estarem en el moment culminant de quatre conseqüències explosives de la crisi 25 sistèmica que poden afectar directament les economies occidentals: bancs, borses, fons 26 de pensions i deutes. Deutes públics de mal manejar i deutes privats destructors. 27 28 Els estats, com hem vist en el cas de Bankia i altres caixes, dubtaran sobre si carregar 29 damunt els pobles, a punt d'explotar, el pes del rescat o bé damunt dels accionistes. Arreu, 30 la classe mitjana, que està sola front a l'espoli que pateix, haurà de triar si es mobilitza o es 31 resigna a una simple indignació contra els seus exdirigents, la majoria pertanyents a la 32 classe alta, que no ha d'afrontar importants riscos ni sobre l'estat de les seves finances ni 33 sobre el seu futur. Atrapats en la trampa de la bombolla, els estats occidentals ja no tenen 34 els mitjans per rescatar la classe mitjana. 35 Un punt de fractura afegit als Estats Units, al Canadà, a Xile... és la qüestió del deute 36 estudiantil, que s'està transformant en una subprime bis. L'augment de les taxes, al 37 finalitzar la política de bonificació i la paràlisi política arreu, en un context d'intents fallits per 38 controlar el dèficit, va pel camí de crear una situació desastrosa per a milions de joves i les 39 seves famílies. 40 41 Europa no troba, i no pot trobar, solucions dins la governança neoliberal, que porta de cap 42 a l'explotació de la societat sencera, sotmetent al seu domini la vida de les persones i, a 43 través de les successives crisis fiscals, destrueix les relacions entre les classes socials i 44 ataca el relatiu progrés econòmic i les estructures constitucionals que, dins de cada estat-45 nació europeu, havien garantit, acabada la Segona Guerra Mundial, la pau social i un cert 46 reformisme polític. El trencament d'aquest equilibri pot portar a una crisi política i social de 47 grans proporcions. 48


5 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO LES RESPOSTES GOVERNAMENTALS AGREUGEN LA CRISI 1

2 En un primer moment, tant el Govern nord-americà com la majoria de governs europeus 3 van optar per la injecció massiva de diners a les entitats financeres. Aquestes injeccions de 4 diner públic a la banca per cobrir el deute privat han provocat que l’Estat incorregués en 5 deute públic. En dur a terme aquestes injeccions de diner públic, els governs ja tenien al 6 cap la segona part de la crisi-estafa: la reducció dels dèficits pressupostaris a través de 7 polítiques eufemísticament anomenades d’ajustament: les retallades. Els treballadors i les 8 treballadores de l’educació de Catalunya vam ser capdavanters, amb la nostra lluita contra 9 la LEC, en les mobilitzacions contra aquestes polítiques de transferències de capital des 10 de les classes populars cap a la minoria dirigent. 11 12 Paral·lelament, comença l'especulació contra el deute sobirà dels països més fràgils: 13 Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya. El paper del Banc Central Europeu (BCE), o més aviat 14 l'absència d’aquest, en relació amb la gestió del deute públic és fonamental a l’hora de 15 comprendre per què s’ha pogut donar aquesta especulació. Un banc central té com a 16 missió comprar deute públic de l’estat on es troba assentat, protegint-lo davant dels 17 especuladors (els anomenats “mercats financers”). Així, quan el banc central detecta que 18 els mercats estan especulant contra el deute públic del país, propagant el missatge que el 19 deute públic té un alt risc (i així incrementar els interessos d’aquest deute per aconseguir 20 majors beneficis), el banc central compra molt deute públic per evitar-ho. Però el dret 21 comunitari (article 123 del Tractat de Lisboa) prohibeix al BCE realitzar aquest paper a 22 l’eurozona, la qual cosa significa que els estats es troben totalment desprotegits davant 23 dels especuladors i amb un Banc Central Europeu que no els proveeix de liquiditat, però sí 24 que ho fa amb als bancs, que la fan servir per comprar els bons de deute públic. Aquesta 25 compra els resulta més rendible com més alts són els interessos d’aquest deute. D'aquí 26 que les agències de ràting, agències privades no sotmeses a cap tipus de control 27 democràtic, estiguin catalogant el deute públic dels estats perifèrics de l’eurozona com a 28 poc segur. Aquestes agències anglosaxones, en atacar els esglaons més dèbils de la zona 29 euro, desviaven l'atenció de l’endeutament gravíssim dels EUA. 30 31 La reacció perversa dels governs ha estat la de “tranquil·litzar els mercats” i continuar 32 l'estafa, aplicant plans brutals d’austeritat per, suposadament, garantir que els estats 33 retornarien els deutes contrets. D'altra banda, quan han fracassat aquests exorcismes, 34 s'ha entrat a rescatar països, és a dir, a continuar l'espiral sota control directe de la troica, 35 cedint sobirania monetària a una institució no democràtica. El Banc Central Europeu (BCE) 36 tria quant, quan, com i a quin preu injecta diner a l'economia, seguint els interessos del 37 capitalisme alemany, sense que hi hagi cap mecanisme veritablement democràtic que 38 garanteixi l'interès general de la ciutadania europea. 39 40 La banca privada imposa el model de competitivitat doblement empobridor. No proposa 41 millorar la qualitat o el valor dels productes que ofereixen les empreses europees, sinó 42 reduir els salaris com a única base per competir amb la resta del món i reduir, també, els 43 ingressos de la majoria de la població. Això contribuirà a enfonsar encara més l’economia 44 europea, ja que en reduir els salaris es dificultarà encara més la recuperació econòmica. 45 46


6 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO Un altre atac fonamental contra el treball que es planteja és l’eliminació de la negociació 1 col·lectiva, fomentant una negociació individual en la qual el treballador està indefens 2 davant l’empresari, amb l’objectiu de reduir el poder de negociació de la classe 3 treballadora. 4 5 Així mateix, la mesura que es proposa per fomentar l’ocupació és la reducció de les 6 cotitzacions socials, proposta que és doblement perjudicial. D’una banda, perquè debilita el 7 sistema públic de pensions. D’una altra banda, perquè significa disminuir la massa salarial 8 i, per tant, generar més desigualtat, més empobriment i, consegüentment, una reducció de 9 la demanda efectiva, amb el que això implica per a la recuperació econòmica. 10 11 Per complir amb l’objectiu de reduir el dèficit es recomana reformar el sistema de pensions, 12 el sistema sanitari i les prestacions socials, és a dir, les despeses que tenen un impacte 13 més directe sobre el benestar social i que, alhora, impliquen una provisió de béns o serveis 14 (pensions privades, sanitat privada, etc.) molt rendibles per als mercats que guarden una 15 bona part de les injeccions de 361.695 milions d'euros que han rebut amb data de març del 16 2012 del BCE, en les mateixes caixes fortes del BCE, a l'espera de temps millors en què 17 puguin implementar noves bombolles especulatives. 18 19 Aquestes mesures queden constitucionalitzades pel Pacte de l’euro, que implica 20 l’establiment de mecanismes per garantir el compliment de l’obligació de reduir el dèficit 21 pressupostari per sota del 3% del PIB i el deute per sota del 60% del PIB, és a dir, blindant 22 un tipus de política econòmica neoliberal i prohibint legalment les alternatives possibles, 23 arribant a proposar que això quedi incorporat a les mateixes constitucions dels estats, cosa 24 que el darrer Govern del PSOE va fer de forma precipitada abans d'abandonar el govern, i 25 implicant el compromís de l’estat en el pagament del deute per sobre de qualsevol altre 26 compromís amb la seva ciutadania. 27 28 A l'hora de redactar aquesta ponència estem pendents del rescat de la banca espanyola. 29 Però aquesta intervenció és la punta de l'iceberg. Com que les economies europees no 30 tenen els seus cicles econòmics sincronitzats, necessiten polítiques monetàries diferents. 31 Fins ara Espanya ha estat supeditada a la política econòmica que necessita Alemanya. 32 33 Som un país importador amb dèficit comercial que compra els productes alemanys. Els 34 alemanys obtenen un superàvit comercial a base de defensar per tots els mitjans la seva 35 superioritat competitiva. Ho han aconseguit gràcies a la seva forta estructura industrial i 36 tecnològica, separant la classe treballadora alemanya de la del sud d'Europa i imposant 37 des de fa dècades una transformació de l'estructura productiva espanyola que l'ha 38 convertida en subministradora de serveis, en particular de la branca turística i immobiliària. 39 També ha estat possible mantenint diferències molt grans i injustes a la seva població: 40 minijobs, sistema educatiu que segrega als dotze anys... El seu estat del benestar 41 impedeix la misèria, però potencia la pobresa: una certa quantitat de mà d’obra poc 42 qualificada i intercanviable entre les empreses. 43 44 Aquesta estructura productiva que determina una posició perifèrica de l’economia 45 espanyola en la divisió internacional del treball dins la UE ha tingut com a conseqüència la 46 nostra conversió en un país endeutat, dins la dinàmica d'endeutament general dels països 47


7 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO de la perifèria europea. Aquest és l'esquema que defineix el projecte neoliberal imperial 1 alemany del qual estem presoners. 2 3 En aquesta context, el petit superàvit que permeté al president Zapatero regalar 400 euros 4 era una demostració que l’elit que controlava el poder polític, mediàtic i econòmic estava 5 mancada de la formació necessària. Sense cap mena de previsió ni d'estratègia de futur, 6 incapaços de comprendre que l'excedent circumstancial responia al zenit de la bombolla, 7 es permeteren fins i tot portar a terme reformes fiscals regressives que contribuïren, 8 juntament amb el tradicional frau fiscal i la picaresca, a agreujar la crisi econòmica 9 espanyola. 10 11 La resistència dels que encara tenen amor propi havia frenat fins a l'estiu la intervenció 12 total i oberta del país, i s'havia limitat a la banca. Ha estat una primera victòria que 13 identifica clarament els primers responsables, que obre la porta a accions legals i que 14 divideix el bloc responsable de l'actual situació. 15 16 Però la intervenció no resoldrà pas la crisi. L'endeutament provocat pel dèficit exterior 17 continua essent d'una gran gravetat. En els dotze anys de vigència de l'euro, els passius 18 exteriors de l'economia espanyola s'incrementen en 750.000 milions d'euros, que cal 19 sumar als 540.000 ja existents. 20 21 D'altra banda, en la fugida endavant que tingué lloc des de l'esclat de les puntocom fins a 22 l'esclat de les immobiliàries, els agents econòmics espanyols s'endeutaren per un bilió més 23 d'euros, exactament en 993.000 milions, amb els quals adquiriren actius a Sud-amèrica. El 24 resultat és que els passius bruts que s'havien acumulat en tota la història fins al 1998 s'han 25 multiplicat per quatre en dotze anys. La clau fonamental de la crisi és que l'economia 26 espanyola té uns passius bruts de 2,283 billons d'euros, 2 bilions corresponen al sector 27 privat i la resta al públic. 28 29 Vist així, la crisi immobiliària, la crisi del sector financer i el dèficit públic enorme derivat de 30 la crisi-estafa són la punta de l'iceberg. La intervenció no resoldrà el problema, tampoc no 31 ho farà la devaluació interna, les popularment anomenades retallades que estem patint per 32 intentar, desesperadament, mantenir la competitivitat dins d'un terreny de joc dissenyat 33 pels promotors de l'estafa. 34 35 Cal que Europa es doti, ben aviat, d'un projecte polític, econòmic i social comunitari. A 36 Europa els pobles grec i francès, amb els seus fronts de rebuig a l'austeritat com a única 37 solució a la crisi del deute, han obert una important confrontació democràtica amb les elits 38 instal·lades des de fa dues dècades al servei dels banquers. És el moment de confluir amb 39 la resta de pobles europeus que lluiten amb la nostra estratègia pròpia: amb la voluntat de 40 conquistar un canvi democràtic i social per al nostre país. Si aquesta necessitat urgent 41 fracassa, l'Estat espanyol, i amb ell Catalunya, es veuran obligats a aparcar l'anacronisme 42 del pacte fiscal Barcelona-Madrid i hauran de triar entre dues necessitats: 43 44 L'ajust extern, que suposa desvincular-se de l'euro per recuperar la moneda pròpia. 45 Exigiria una devaluació amb l'esperança que, amb el temps, el dèficit s’anés anul·lant 46 gràcies a l'impacte sobre les exportacions i importacions que tindria la caiguda del valor de 47 la pesseta. Seria com donar un salt enrere i retrocedir al 1999, quan es va implantar l'euro, 48


8 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO una decisió dura que si bé començaria a corregir el dèficit exterior, la muntanya de deute 1 pendent contractada en euros suposaria una càrrega inaguantable per al sistema bancari i 2 les empreses espanyoles, moltes de les quals es veurien arrossegades a una fallida 3 irremeiable. L'economia espanyola seria molt vulnerable a l'hora d'obtenir finançament i 4 mantenir una relativa estabilitat a la seva moneda. 5 6 L'ajust intern, que és el que s'està realitzant. Consisteix a deixar que la recessió segueixi 7 el seu curs normal, i fins i tot prendre mesures per “refredar” l'economia. Res, per tant, de 8 polítiques anticícliques de tipus fiscal. S'ha de deprimir l'economia per disminuir el dèficit 9 exterior. Simultàniament és necessari augmentar la competitivitat de les mercaderies i els 10 serveis espanyols per l'única via possible i eficaç pertanyent a l'euro: rebaixar els costos de 11 producció. O el que és el mateix: reduir els salaris dels treballadors. I a causa de l'entitat 12 del dèficit exterior, aquesta reducció hauria de ser dràstica i general, de l'ordre, s'ha 13 assenyalat, de no menys del 15% dels salaris actuals. 14 15 Aquesta via d'enfonsar l'economia ningú no sap ni fins a on ni per quant de temps obre una 16 espiral negativa de retallades en el conjunt de l'Europa del sud i ens col·loca en una 17 situació de dependència colonial respecte a Alemanya. La crisi de l'estat de les 18 autonomies només és un lleu reflex de la reestructuració global que estem a punt de viure, 19 fruit de la fallida solució de la crisi el 2008-2009. 20 21 La cimera europea de finals de juliol podria suposar una victòria dels rendistes alemanys i 22 dels seus fons de pensions privats, en detriment dels salaris del conjunt d'Europa. 23 Espanya ha capitulat, ha cedit sobirania a canvi d'una pròrroga. El resultat podria ser el 24 manteniment de l'euro sobrevalorat i de l'austeritat de per vida. Seria un cop dur a la nostra 25 indústria; l'impuls a una política fracassada, a frenar inversions, a desmuntar més drets i a 26 potenciar la depressió econòmica fins a poder aplicar, mitjançant la por generalitzada, els 27 plans radicals de liberalització de l'economia i de liquidació de l'estat del benestar. 28 29

LA PRIMERA LLUITA, LA TÀCTICA, LA RESISTÈNCIA 30

31 La mobilització, fins ara, s'ha caracteritzat per la dificultat que hem tingut des de CCOO per 32 obrir-nos pas en un context polític desfavorable, amb una clara hegemonia conservadora. 33 Amb una població que ha despertat tard i que ha anat des de l'apatia fins a l’expressió de 34 la ira mitjançant propostes irreals com la vaga general indefinida. Aquestes convocatòries 35 “alternatives” evidencien el perill de perdre la centralitat en la gestió del conflicte. En 36 aquesta lluita no podem oblidar un factor que hem analitzat altres vegades: l’atac 37 sistemàtic al sindicalisme, que troba ressò en persones poc informades i en organitzacions 38 pretesament d’esquerres, alternatives o radicals, en una confluència sospitosa amb les 39 posicions de la dreta més agressiva. Aquestes irracionalitats han estat impulsades pel 40 Govern i pels que estan darrere del Govern per tal que la desesperació i la indignació es 41 canalitzin cap a una lluita estèril que ignori el veritable problema. 42 43 Malgrat les enormes dificultats, no convé al conjunt de la població que les organitzacions 44 sindicals deixem un buit mobilitzador i reivindicatiu. Les CCOO d'Ensenyament apostem, 45 en primer lloc, per l’acció unitària i per l’organització del conflicte social en complicitat amb 46 les organitzacions de la comunitat educativa. Aquest conflicte requereix esforços 47


9 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO organitzatius d’àmplia base, i democràtics. De caire intern: treball amb l’afiliació, i de caire 1 extern: presència i organització en els centres, assemblees, plataformes, zones... El perfil 2 propi de CCOO ha de ser present a tot arreu, buscant les confluències possibles, i recollint 3 les realitats del treball educatiu. 4 5 La història ja ens ha deixat exemples de com les lluites espontànies contenien i contenen 6 l’embrió de la presa de consciència. La necessitat d’oposar resistència col·lectiva uneix 7 tothom que comparteix els mateixos interessos, obre la porta a l’experiència de classe. És 8 compartint la lluita que s’obre un procés que permet esquinçar les cortines que els mitjans 9 de comunicació servils difonen per confondre i dividir les víctimes de l'actual situació. La 10 lluita en comú és la que ens farà avançar cap a la confluència des de la dispersió, cap a 11 l’organització des de l’espontaneïtat en un procés llarg i difícil. 12 13 Ara també cal un procés d'acumulació de forces, més enllà de la lluita sectorial, que 14 concentri els impulsos, la il·lusió i la capacitat de combat de quatre vectors que estan 15 actuant en la societat: 16 17

• El moviment popular sorgit del descontentament que va originar el 15-M. Més 18 madur, amb més consciència, amb l'experiència que les assemblees sense lluita 19 política no serveixen per a res. 20

• El moviment estudiantil nascut a València i estès com la pólvora a altres ciutats 21 d'Espanya. El seu potencial de creixement i mobilització és enorme. 22

• El moviment sindical, capaç d'aglutinar els sectors encara combatius de la classe 23 obrera, cada vegada més conscients de la gravíssima situació que travessa el país. 24

• L'esquerra alternativa que s’hauria de constituir en un front polític popular que 25 connecti amb el fil vermell de les lluites populars. 26

27

LA LLARGA LLUITA, L'ESTRATÈGIA 28

29 La nostra societat està passant de la inconsciència, de suposar que la crisi passaria en un 30 parell d’anys, a la consciència, i d’aquesta directament a la impotència que li ha causat la 31 visió del monstre amb qui s’haurà d’enfrontar. De cap de les maneres es poden solucionar 32 de cop els problemes construïts pacientment per l’elit dirigent durant un quart de segle o 33 més. 34 35 El moment actual de lluita de classes a Espanya i a Europa condueixen a un escenari de 36 lluita perllongat en el temps, al voltant d'una dinàmica de mobilització permanent en contra 37 de les polítiques d'ajust que el bloc social alternatiu que hem de construir, si volem 38 sobreviure, hauria d'esglaonar alternativament en dos pals de paller que vagin estructurant 39 la multitud de lluites que aniran sorgint: la vaga general i la jornada de protesta cívica. 40 L'espoli afecta la majoria de la població espanyola, per tant cal afrontar-la des d’una 41 perspectiva que superi els límits sindicals. 42 43 L'èxit de la vaga del passat 29 de març ha demostrat la capacitat de mobilització del 44 sindicalisme de classe, així com el caràcter articulador del conflicte i agregador d'aliances 45 que té la vaga general, que, junt amb la centralitat del fet productiu dins les societats 46


10 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO capitalistes, fan d'aquest instrument l'element central en l'estratègia de resistència a les 1 polítiques d'ajust salarial i retallades socials. En aquest escenari de conflicte mantingut en 2 el temps, la vaga general haurà d’alternar-se amb mobilitzacions socials, tant sectorials 3 com territorials. Les primeres mobilitzacions han obligat la mà invisible a frenar i 4 recompondre la seva agenda, allargant els terminis del pagament del deute, cercant 5 solucions a les preferents, proposant canvis en l’estructura política de l’Europa mercantil. 6 Són canvis destinats a separar la classe mitjana estalviadora del moviment sindical i a 7 preservar els mecanismes fonamentals del seu domini que ens obliguen a lluitar on, com i 8 quan els mercats volen. 9 10 Aquest progressiu treball de mantenir la tensió social i l'oposició als diferents programes 11 d'ajust, dins d'una àmplia convergència dels sectors socials afectats per la crisi, estiguin 12 presents o no en el procés productiu, així com de coordinació entre les diferents iniciatives 13 socials té l'objectiu de no caure en la dispersió de les lluites. 14 15 La vaga general i la jornada de protesta cívica es converteixen en el marc de participació 16 de totes les forces socials, polítiques i sindicals i de tots els sectors i classes que aspirem a 17 una sortida social de la crisi i que aconseguirem, per mitjà d'una acció concertada, un 18 procés de construcció democràtica, com a manifestació d'una constituent, contrària al 19 neoliberalisme. 20 21 Un dels grans reptes del sindicalisme actual és la realització de polítiques nacionals en un 22 món cada cop més globalitzat i amb unes regles del joc que s’allunyen de l’escenari 23 nacional. No es tracta que l’activitat obrera es torni global, ja que l’activitat sindical local i 24 global no poden ser excloents. Però a Europa encara no s’ha donat una resposta a les 25 agressions sofertes per la classe treballadora de forma coordinada per part dels sindicats, i 26 més enllà d’alguna mobilització puntual a escala europea, no s'ha adoptat una estratègia a 27 l’ofensiva de forma coordinada. Aquest procés constituent d'una nova Europa permetria al 28 sindicalisme europeu superar la fragmentació que implica la divergència d’interessos entre 29 els països del centre i la perifèria, dotant-lo d'una estratègia conjunta davant de les 30 agressions sofertes per la classe treballadora en l’àmbit europeu. 31 32 Rellançar el projecte europeu és la nostra primera tasca, ja que ha de ser el nostre espai 33 d’enfrontament, insistint en el fet que per mantenir la pau és necessari crear de nou el 34 benestar i assegurar-lo, participant en la construcció d’un sistema alternatiu. El sistema 35 social de mercat no es pot reconstruir. A l'emprenedor, l'ha vampiritzat actualment el 36 capitalista financer; al benefici, la renda; a la fàbrica, la banca: les funcions i els 37 comportaments parasitaris es multipliquen. Les crisis se succeeixen perquè ja no hi ha cap 38 mesura de valorització i perquè, en conseqüència, l'especulació es converteix en l'única 39 manera d'acumulació. 40 41 Aquesta síntesi de benestar i progrés només pot ser construïda actualment per la “nova” 42 força del treball, que, en aliança amb la de la cultura, ha de prendre en les seves mans la 43 sortida de la crisi. Només l'organització i la unió de totes aquestes forces en un bloc 44 compacte i sense fissures, amb una estratègia decidida, pot frenar el procés de 45 despossessió que estem patint i, posteriorment, impulsar una alternativa. En aquest sentit, 46 les reivindicacions sectorials han d'estar emmarcades per altres de més generals i cada 47 cop més europees: 48



• Alleugeriment immediat de la càrrega del deute. Canvi radical del rol del Banc 2 Central Europeu. 3

• Redistribució dels ingressos i nova fiscalitat cap a les rendes més altes. 4 • Reconstrucció productiva, social i mediambiental. Sistema bancari sota control 5

social. 6 • Implementació de mesures que assegurin feina estable, recuperació de la 7

regularització de les relacions laborals. 8 • Garantia de drets civils i polítics per a tots i totes. Separació de poders. 9 • Recuperació i ampliació de l'estat del benestar. 10

11 Però el que ni podem ni hem de definir és el QUAN. No podem perquè els elements que 12 juguen en la crisi orgànica que estem vivint són múltiples i incontrolables, i perquè no ens 13 correspon a nosaltres sols analitzar-ho, ja que aquesta diagnosi ha d’anar a càrrec de la 14 tasca política i la ciència, que fins ara no han estat a l’alçada de les circumstàncies. Només 15 la nova generació que s’afanya a cercar el seu futur a l’estranger pot aportar energia i 16 coneixement nous i decisius. Per això el moviment estudiantil és clau en el procés 17 constituent que cal encetar i encertar. 18 19 En tot cas, el sindicat, conscient d’aquesta situació, no pot anar, de moment, més enllà de 20 la seva funció reivindicativa immediata: defensa del salari directe, indirecte i diferit dins del 21 marc real en què ens movem. Tot allò de més que podem fer és fins plantejar que el deute 22 espanyol en el seu conjunt és impagable, que els banquers estan espoliant el poble per tal 23 de recuperar la taxa de benefici, que aquesta i no pas cap altra és la veritable funció de les 24 retallades. 25 26 Mentrestant, hem d’impulsar la unitat amb totes les forces espontànies que vagin confluint, 27 de manera que a través de la seva experiència en la lluita vagin prenent consciència dels 28 seus interessos comuns i de la necessitat de mantenir una mobilització llarga i organitzada. 29 Aportarem organització i sobretot perspectiva a tots els moviments espontanis i reflexió 30 sobre l’estratègia que s’ha de seguir, deixarem la porta oberta a decidir si és millor sortir de 31 l’euro o no, segons l’evolució de la crisi, però conscients que l’organització de l’alternativa, 32 finalment, correspon a la política. 33

34


12 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO

B. CONTEXT DE LES POLÍTIQUES EDUCATIVES 1

2 Tothom sembla coincidir que l’educació és una inversió productiva per a l’economia i un 3 dret bàsic per a la ciutadania. El discurs dominant tendeix a responsabilitzar les persones 4 que treballen en l’educació del “fracàs escolar”, sense posar en qüestió aspectes 5 estructurals, socials, econòmics, de l’ordenació educativa, o de la mateixa administració. 6 Les solucions, previsiblement, passen per la privatització, l’externalització i la capacitat de 7 sancionar i/o d’acomiadar professorat funcionari. 8 9 L’anàlisi de CCOO ha de tenir en compte, en primer lloc, la tensió ideològica que hi ha 10 entre les diferents concepcions de l’educació i les seves finalitats: 11

• Educació o ensenyament: existeix un doble concepte per al sistema educatiu. CiU 12 ha optat clarament per l’opció ensenyament. Nosaltres entenem l’educació com un 13 concepte més global que inclou càrrega ètica i compromís amb la comunitat. 14

• Educar per a la igualtat: igualment s’estableix una tensió en les finalitats de 15 l’educació. Educació comprensiva, per a la igualtat? O educació meritocràtica, 16 selectiva, per a “l’excel·lència”? 17

• Educar per al treball i la prosperitat: encara vivim en un sistema molt academicista, 18 autoreproductiu i legitimador de l’ordre social existent, on la formació professional 19 no ocupa la centralitat que l’ocupabilitat de les persones i la dinàmica de les 20 empreses necessiten. 21

22 Tot i l’evolució positiva del sistema educatiu espanyol des del final del franquisme fins avui, 23 es mantenen carències importants: 24 25

1. Encara falten places escolars. 26 El Govern de CiU ha aturat la construcció, i, a més de les “solucions transitòries”, 27 promou el creixement de l’ensenyament concertat. Aquesta política implica un 28 decrement de la qualitat de l’atenció donada a l’alumnat més necessitat de 29 compensació i l’empitjorament de les condicions de treball del personal educatiu. 30 És insostenible a mitjà termini, ja que el creixement de la població escolar es 31 perllongarà fins al 2020 i generarà la necessitat de més de 125.000 places. 32 A l'educació preobligatòria i postobligatòria hi trobem un menor esforç de recursos 33 públics destinats a l’ensenyament i una manca de política educativa que posi 34 esforços a incrementar els nivells educatius mitjançant els mecanismes necessaris 35 per augmentar l’escolarització en aquests ensenyaments. 36 D’altra banda, la dimensió de l’atur és tan gran que genera una demanda afegida 37 per retorn al sistema educatiu. Si no es vol tenir el jovent i les persones aturades al 38 carrer, cal incrementar les places dels estudis postobligatoris. 39

40 2. Desigualtat territorial. 41

Des dels anys noranta, les comarques de Catalunya han experimentat una clara 42 convergència pel que fa a l’escolarització als tres anys, però només una lleu 43 convergència en l’escolarització als disset o en l’educació dels zero als tres anys. 44

45 46


13 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO 3. Existència del copagament. 1

En el sistema educatiu s’ha admès el copagament de manera “natural” perquè mai 2 tot el sistema ha estat gratuït, malgrat el mandat constitucional que declara que els 3 ensenyaments obligatoris han de ser-ho. 4

5 4. La reproducció de la segregació social. 6

El repagament i la ubicació en el territori dels centres escolars generen desigualtat. 7 La distribució de la població escolar ve determinada pel nivell adquisitiu de la 8 família, la situació del seu habitatge i el nivell sociocultural. Els resultats obtinguts, 9 també. 10 La desigual distribució d'alumnat nouvingut i alumnat amb necessites educatives 11 específiques entre els centres concertats i públics té conseqüències en els resultats 12 acadèmics, en el cost de la plaça escolar, en les opcions d’estudis postobligatoris, i 13 al final, en l’ocupabilitat; és d’aquesta manera com el sistema educatiu funciona 14 com a reproductor i legitimador de l’estructura social existent. 15 16

5. Dèficit en l'educació infantil. 17 Un altre gran dèficit del sistema educatiu, tant a Catalunya com a Espanya, afecta 18 l’oferta educativa de places d’educació infantil en el tram d’edat de zero a tres anys. 19 S'ha insistir en la importància de les polítiques de provisió d’aquest cicle escolar 20 com a element central de les reformes de millora dels estats del benestar. 21 Als seus efectes positius reconeguts sobre la incorporació de la dona en el mercat 22 de treball cal afegir-hi la importància d’aquesta etapa educativa de cara al 23 desenvolupament cognitiu dels infants, sobretot en situacions de pobresa o 24 d’entorns familiars amb baix capital educatiu. 25 Les polítiques d’atenció i educació de la primera infància no poden circumscriure’s 26 a la creació de places d’escola bressol, sinó que han d’implicar altres aspectes 27 laborals, d’habitatge, de salut i d’ajudes a les famílies. 28

29 6. Les dificultats educatives de la família i la societat. 30

La individualització de les relacions econòmiques ha comportat un afebliment de les 31 xarxes familiars i veïnals, que tenien un paper important en la cura i l’educació de la 32 mainada. Les famílies, des de la preocupació i la inseguretat, busquen suports: la 33 pròpia escola (que veu com se li demana cada vegada més), la televisió i altres 34 pantalles, el mercat de l’atenció extraescolar... 35 Les administracions públiques, històricament, han actuat sobre aquestes qüestions 36 de manera pal·liativa, promovent o subvencionant parcialment serveis per al lleure 37 educatiu, l’esport i altres activitats. Ara ens trobem amb polítiques de retallades. 38 Però no és suficient reprendre el finançament d’aquestes activitats, sinó la 39 promoció de polítiques estratègiques, que incentivin la cooperació del món de 40 l’empresa, de la comunicació, les administracions públiques, amb les famílies i el 41 sistema escolar i extraescolar, i que clarifiquin els rols de cada un dels agents. 42

43 7. Polítiques de personal i pràctiques educatives. 44

Les professions educatives tenen grans requeriments formatius, tècnics, afectius, 45 d’iniciativa i responsabilitat personal. La formació inicial i contínua, la selecció i 46 provisió de professionals, l’organització del treball, les necessàries investigació i 47


14 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO innovació pedagògiques, amb un contingent molt nombrós de personal, no 1 constitueixen una tasca fàcil per als poders públics. 2 Pel que fa a les professions educatives docents, els programes de formació inicial 3 del professorat han estat poc adequats a Espanya i a Catalunya. Només des del 4 pla de convergència europeu (Bolonya) d’estudis universitaris han començat a 5 canviar. Per al seguiment d’aquests nous plans, és especialment rellevant trobar 6 una bona solució per a la realització de períodes de pràctiques. 7 Catalunya va ser un referent internacional en la formació contínua del professorat i 8 la renovació pedagògica, però malauradament el model resta estancat des de fa 9 massa temps. 10 La professió docent ha de configurar-se com un procés continu de formació, 11 investigació i acció, que ha de fer-se forçosament en cooperació en el mateix 12 centre educatiu, i que ha de vincular-se a les xarxes universitàries internacionals de 13 creació i transmissió de coneixement. 14 Una nova configuració de la formació contínua, des d’aquest punt de vista, ha de 15 ser l’eix que vertebri la promoció professional. 16 Hi ha una característica transversal en l’atracció i la selecció de personal a les 17 professions educatives, que és la feminització. Tots els estudis coincideixen a 18 considerar desitjable un major equilibri entre homes i dones. 19 Pel que fa a les altres professions educatives, les qüestions laborals manifesten 20 una dicotomia brutal. D’una banda, els centres públics i grans empreses 21 multicentres, que gestionen de manera centralitzada grans contingents de 22 persones; d’altra banda, petites empreses, amb plantilles molt petites. 23 El problema laboral més sentit pels professionals del sector educatiu, en diverses 24 enquestes i estudis, és la falta de reconeixement. Els alts requeriments 25 professionals de les tasques educatives mereixen el reconeixement en condicions 26 laborals i en condicions d’adequació personal. Alhora, es mereixen un millor 27 reconeixement acadèmic, un millor posicionament social i millors retribucions. 28 29

8. Administració educativa. 30 Caldria que els poders públics avaluessin la seva pròpia actuació i estructura com a 31 dificultats específiques del sistema educatiu. 32 El finançament públic ha quedat petit a Catalunya. Les retallades dels darrers anys, 33 fetes en situació de creixement de l’alumnat, estan tenint conseqüències educatives 34 i socials. Seria desitjable aconseguir una estabilitat normativa que ajudés a 35 consolidar organitzacions i pràctiques, i alhora s'haurien de desenvolupar 36 normativament aspectes que no s'han abordat prou, com són el finançament, la 37 participació en l’educació reformant l’estructura i el contingut dels consells escolars, 38 l’atenció i cura a la primera infància, el servei d’orientació i informació per a la 39 formació professional i l’educació al llarg de la vida, la reglamentació de 40 l’ensenyament d’idiomes, etc. 41 Un enfocament sistèmic dels serveis d’educació i cura de la infància requereix una 42 estreta col·laboració entre els diferents àmbits polítics, com l’educació, l’ocupació, 43 la salut i la política social. 44 45 46 47


15 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO La LEC, Llei d'educació de Catalunya, una oportunitat perduda 1

2 La Llei d'educació de Catalunya significa un abans i un després en la política educativa del 3 país. L'aprovació de la LEC evidenciava ja que ens enfrontàvem a una teràpia de xoc 4 prevista amb temps, un espoli de les classes populars per part de la minoria dirigent. 5 CCOO no ha donat suport a aquesta llei i s'hi ha mobilitzat en contra, malgrat que 6 reconeixem que obre una petita finestra al lleure educatiu i sociocultural en reconèixer el 7 seu valor educatiu en el capítol sisè. 8 La LEC ha suposat un gir a la dreta i el cop de gràcia al Pacte Nacional per a l'Educació. 9 Denunciem l'incompliment de tots els aspectes del Pacte Nacional per a l'Educació que 10 suposaven avançar en la igualtat de condicions entre els centres sostinguts amb fons 11 públics, sobretot pel que fa a l'escolarització de l'alumnat amb més dificultats de tots tipus. 12 La política educativa del Departament d'Educació en aquests anys ha estat àmpliament 13 rebutjada pel professorat i ha suposat unes importants mobilitzacions. 14 La LEC és, sobretot, un projecte de gestió del sistema educatiu que no soluciona els 15 problemes reals de l'educació del nostre país, ja que es vol fer per la via de fer menys 16 gestió pública i facilitant el creixement de l'escola concertada, especialment en els nivells 17 no obligatoris. 18 CCOO voldríem una llei d'educació que tractés els problemes d'educació reals de la 19 ciutadania i dels centres de Catalunya. Entenem que aquesta llei és una oportunitat 20 desaprofitada. 21 Hem d'estar molt pendents del desplegament i lluitar decret a decret perquè no empitjorin 22 ni les nostres condicions de treball ni l'educació pública catalana. 23 24

Educació en temps de crisi econòmica. Prioritats i urgències 25

26 Malgrat la difícil situació econòmica del país, hi ha una sèrie d’obligacions educatives que 27 seria del tot contraproduent desatendre, i que han de seguir prestant-se per molt que 28 Catalunya en resulti endeutada, o que calgui incrementar la càrrega fiscal. Hi ha un esforç 29 en educació que el país sap que és ineludible pel compromís moral amb la infància i el 30 jovent i per a la pròpia viabilitat econòmica de Catalunya. 31 32 No ens podem oblidar de l’accés a l’educació de zero a tres anys pública, o de l’accés a 33 les activitats educatives extraescolar, o a l’educació superior per a la gent sense recursos, 34 però pel seu pes relatiu i absolut en les partides pressupostàries i en les necessitats 35 socials, consignem com a despeses imprescindibles de mantenir o augmentar les 36 següents: 37 38

1. Atendre l'educació obligatòria. 39 El creixement demogràfic demana més centres educatius i més professionals per 40 atendre la població en edat escolar. En aquests moments s'han aturat les 41 construccions escolars. Cal formular un mapa escolar i un pla de construccions que 42 permeti, incorporant la figura dels “instituts escola”, aprofitar successivament les 43 aules per a diferents etapes educatives. 44 No és raonable tampoc la reducció de la plantilla que s’ha aprovat amb els 45 Pressupostos de la Generalitat. És necessari fer les contractacions necessàries, i a 46


16 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO més, en funció de la previsió de necessitats del sistema fins al 2020, negociar un 1 pla de formació, ocupació, de canvis d’especialitat i jubilacions de personal 2 educatiu, que permeti atendre l’alumnat, almenys en les condicions actuals sense 3 produir un patiment innecessari del personal. En aquesta negociació ha de tenir-hi 4 cabuda la recuperació salarial i d’altres condicions de treball del personal que ha 5 sofert les retallades. 6 És necessari que els poders públics no es desresponsabilitzin de la seva obligació 7 de construcció i oferta de places públiques per entomar el creixement demogràfic. 8 No considerem adequat recórrer a la privatització i al repagament en règim de 9 concertació per a la creació de les 150.000 places que falten. Ans al contrari, és 10 necessari utilitzar la fórmula del contracte-programa, establerta en el Pacte 11 Nacional per l’Educació i recollida en la Llei d’educació de Catalunya, per portar a 12 condicions de gratuïtat els centres concertats que escolaritzen població amb 13 condicions econòmiques desafavorides. 14

15 2. Atendre la demanda de formació professional (ocupacional i reglada) de les 16

persones en atur. 17 18

Són necessàries 8.000 noves places per a formació bàsica de persones adultes. 19 Estimem, tot i la falta de dades sobre aquesta oferta educativa, que són 20 necessàries unes 2.000 places de PQPI. 21 La formació professional ha d’acabar el seu procés de redefinició i de sinergia amb 22 la formació per a l’ocupació, i fer-ho creixent en unes 10.000 places. La 23 col·laboració amb els sectors productius i les polítiques per a la reindustrialització i 24 la sostenibilitat han de tenir un paper important en l’orientació de la inversió i 25 l’elecció de les famílies professionals que cal promoure de manera prioritària. És 26 important planificar acuradament el creixement perquè tingui un impacte positiu en 27 l’ocupació de les persones i el creixement econòmic del país. 28

29

Educació per sortir de la crisi 30

31 Amb molta celeritat, caldria negociar la concreció i posada en marxa d’aspectes educatius 32 ja abordats en l’Acord estratègic. Al setembre del 2012, haurien d’estar en marxa algunes 33 polítiques estratègiques per a l’evolució del model productiu a Catalunya: 34 35

- Pla estratègic d’ensenyament d’idiomes. 36 - Servei públic d’orientació i informació per a l’educació al llarg de la vida. 37 - Mapa de l’oferta dels ensenyaments postobligatoris i al llarg de la vida. 38 - Acord laboral per al professorat de formació professional. 39 - Pla de beques i préstecs per a l’educació postobligatòria. 40 - Pla estratègic per a les TIC en educació. 41

42 43 44 45


17 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO Educació per al segle XXI 1

2 El país es pot prendre una mica més de temps per repensar d’altres aspectes nuclears de 3 l’educació que és del tot necessari pensar i organitzar, però si vol tenir un futur llarg i 4 benestant, no pot obviar aquestes reflexions ni alguns canvis de gran profunditat i de gran 5 potència: 6 7

1. És necessari un nou “pacte” educatiu que promogui sinergies entre famílies, 8 empreses, poders públics, societat civil, mitjans de comunicació i sistema escolar i 9 la resta d’agents educatius, com el sector del lleure educatiu i sociocultural, el 10 d’ensenyaments no reglats i altres activitats extraescolars. Aquest nou pacte ha de 11 parlar de finalitats, de drets i obligacions, de cooperació i de temps. Conciliar per 12 educar, educar per construir solidaritat i progrés. 13

2. És del tot necessària una aposta política per a l’educació primerenca, a través de 14 l’oferta de places en el primer cicle d’educació infantil (de 0 a 3 anys) i de mesures 15 que ajudin, permetin i orientin les famílies perquè compleixin amb les obligacions 16 que la llei els encomana. 17

3. Hi ha d'haver una aposta per l'educació pública com a garant de la cohesió social 18 des del pluralisme. Defensa de l’escola gratuïta, que no segregui l’alumnat per 19 capacitat econòmica; laica, que no segregui l’alumnat per religió o ideologia; 20 coeducativa, que no segregui per sexe i que no reprodueixi desigualtats de gènere; 21 catalana, que no separi els infants per llengua d’origen; inclusiva, que promogui la 22 convivència de tota diversitat. Des del coneixement i el respecte a tota diversitat, és 23 possible la convivència i la cohesió social, i alhora la formació de criteri propi en 24 l’alumnat. 25

4. El sistema educatiu té l’obligació de tutelar la formació de les persones fins que 26 assoleixin el criteri propi (entenem com a raonable la frontera dels setze anys), de 27 manera que compensi les diferències d’origen i garanteixi que a partir d’aquest 28 moment puguin fer itineraris personals i lliures, preferentment formatius encara 29 durant uns anys, però també en el món del treball. 30

5. L’educació pública ha de garantir l’existència de places suficients, els mecanismes 31 d’escolarització que garanteixin la igualtat en l’accés. En aquest sentit, apostem per 32 un sistema que fomenti la cooperació entre xarxes de centres, en comptes de la 33 competència, i el servei als interessos concrets de l’alumnat en el territori. 34

6. Les administracions públiques necessiten repensar les fórmules de gestió de 35 l’educació, a partir dels nous paràmetres i de la constatació que les estructures 36 administratives actuals a Catalunya mereixen una reforma que les situï en 37 paràmetres socials i tècnics del segle XXI. 38

7. Qualsevol estructura administrativa i qualsevol fórmula de gestió hauran de tenir 39 com a objectius: 40

- Major participació i control públic, per a un millor servei a la ciutadania i 41 una més gran legitimació. 42

- Major eficiència mesurada en termes econòmics, socials i comunicatius. 43 És important trobar el grau de proximitat adequat per a un equilibri entre 44 igualtat, estalvi i coneixement acurat de la realitat. 45

- Mecanismes de finançament avalats per un sistema fiscal suficient i just. 46


18 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO 8. CCOO promou la negociació i promulgació d’un estatut de les professions 1

educatives que reculli elements bàsics per a la definició de tasques i perfils 2 professionals, elements bàsics de les condicions laborals i que ajudi a unificar 3 problemes de la microgestió que hi ha en la major part d’empreses i la macrogestió 4 de les administracions públiques i algunes grans empreses de serveis. Aquest 5 estatut hauria de: 6

7 • Recollir els requeriments formatius inicials per a les professions educatives, 8

de manera que siguin compatibles amb el conjunt de la Unió Europea. Així 9 mateix, el model de formació contínua hauria de fer possibles estudis de 10 postgrau i investigacions en els àmbits europeus d’investigació i d’educació 11 superior. 12

• Formular el codi ètic de l’educació que vinculi professionals i comunitat. 13 • Indicar condicions de treball mínimes. Reconeixement d’hores no lectives o 14

de dedicació indirecta. Ràtios màximes. Pràctiques i accés. Salut laboral. 15 • Posar les bases per al reconeixement social, acadèmic i retributiu. 16

17

Per un model social de la universitat 18

19 La universitat pública catalana ha superat en les darreres tres dècades el retard acumulat 20 en els més de quaranta anys anteriors. Disposem ara d’una universitat d’accés 21 generalitzat, científicament homologada en el context internacional, oberta a la 22 col·laboració amb el nostre entorn social i econòmic i políticament alineada amb els valors 23 humans, ètics i democràtics. Es pot dir, doncs, que s’han assolit en bona mesura els 24 objectius plantejats en els anys seixanta i setanta. 25 26 Tanmateix, sembla el moment per, d’una banda, detectar i corregir les insuficiències i 27 llacunes en aquest procés i, d’una altra, analitzar les noves demandes socials i adaptar-hi 28 el nostre model universitari. 29 30 Els nous reptes deriven essencialment del fet que avui dia la ciència ha esdevingut una 31 força directa de producció i ha culminat un procés iniciat després de la revolució industrial. 32 En efecte, actualment la societat, i en particular el teixit productiu, considera la universitat 33 com un element imprescindible per al seu desenvolupament. La universitat, doncs, ha de 34 ser no només una institució acadèmica de qualitat, sinó també un agent per al 35 desenvolupament equitatiu i sostenible del seu entorn. 36 37 En els darrers anys, des de diversos sectors s’ha propugnat que la cobertura d’aquestes 38 demandes requereixi abandonar la concepció tradicional de l’educació superior com un 39 servei públic, per transformar-la en una activitat regulada per les lleis del mercat en el 40 context d’oferta/demanda. Aquests mecanismes determinarien en especial els objectius 41 per cobrir, els sistemes de finançament i les formes de govern. 42 43 Davant d’aquesta pretensió mercantilitzadora, entenem que aquest creixent poder 44 socioeconòmic del coneixement fa més necessari encara el caràcter de servei públic del 45


19 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO sistema universitari, responsable, en bona part, de la seva creació i difusió. Més que mai, 1 cal posar el coneixement al servei i a l’abast de tota la societat. 2 3 Tal com s’ha demostrat al llarg de la història, aquest objectiu requereix: 4

• Mantenir la tradicional autonomia universitària com a garantia de la seva 5 independència davant d’interessos ideològics, politics o econòmics. 6

• Alhora, cal reforçar el seu compromís social, de manera que la universitat es 7 coresponsabilitzi de l’ús del coneixement, per tal que redundi en el 8 desenvolupament del seu entorn i en el benestar de la ciutadania. 9

10 Aquestes noves demandes socials signifiquen per al sistema universitari català nous 11 objectius com els següents: 12 13

a. En l’àmbit de la docència. 14 Nous passos en el procés d’extensió del coneixement iniciat fa un segle amb 15 l’alfabetització, tot mantenint els criteris de benefici individual i col·lectiu de caràcter 16 general, més enllà dels estrictament ocupacionals. En particular: 17 • Universalitzar l’educació superior (professional o universitària) del jovent. 18 • Perllongar el paper d’ascensor social més enllà de les titulacions ordinàries, 19

estenent la igualtat d’oportunitats als nivells superiors (com ara doctorat) i a 20 l’exercici professional vinculat a tasques de R+D. 21

• Facilitar l’accés als serveis docents de les altres persones i col·lectius (educació 22 al llarg de la vida, reciclatge professional, segones titulacions...), mitjançant 23 itineraris flexibles, docència semipresencial... 24

25 b. En l’àmbit de la recerca i de la transferència dels seus resultats. 26

Col·laborar en la transformació del nostre teixit productiu cap a un model basat en 27 el coneixement. Això significa, quant a la universitat, superar la concepció de la 28 persona investigadora moguda exclusivament per la seva curiositat, i pel que fa a 29 les empreses productives, apostar decididament per la innovació i la 30 internacionalització, en lloc de la competència per preus. 31 32 Un índex significatiu en aquest sentit és la incorporació de doctors en el sector 33 productiu, la qual cosa requereix l’esmentat canvi en els objectius empresarials, 34 però també que els doctorats universitaris esdevinguin polivalents, més enllà de 35 l’orientació acadèmica tradicional. 36 37 Aquest nou repte ha ser de compatible amb el manteniment de la recerca bàsica, 38 de l’orientada als moviments socials o, més en general, de la de resultats no 39 directament comercialitzables (per raó de naturalesa, de capacitat adquisitiva dels 40 destinataris...). 41 42

c. Cultura científica. 43 D’altra banda, la universitat ha de recuperar el paper de referent científic en els 44 debats polítics d’interès social i en la defensa dels valors democràtics, sobre la 45 base del rigor intel·lectual i de l’esperit crític. 46 47


20 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO Per exemple, s’ha de proveir de bases rigoroses a partir de les quals ha d’optar 1 entre les diferents alternatives (en temes com la seguretat nuclear, la unitat de la 2 llengua catalana i tants altres) i ha d’aportar argumentacions de caràcter científic en 3 la promoció de polítiques transversals (com per exemple la igualtat de gènere, la 4 cultura de la pau...). 5

6 Aquests objectius generals del sistema universitari s’han de concretar per a cadascun dels 7 agents involucrats. És responsabilitat de l’administració educativa, ateses les demandes 8 dels diferents agents socials i les disponibilitats i iniciatives de les universitats, configurar 9 els seus mapes de la docència i de la recerca i establir les prioritats. 10 11 Igualment, l’Administració ha de proveir els recursos necessaris per a la consecució dels 12 objectius assignats a cada universitat. En aquest sentit, cal reforçar el paper dels poders 13 públics en temes com ara el control pressupostari. 14 15 Aquesta assignació d’objectius i recursos s’ha de basar en la planificació i la coordinació 16 entre els diferents agents. En particular, les universitats han d’actuar de forma conjunta, 17 cooperant per assolir els seus objectius, alhora que respectant la identitat i la funció pròpia 18 en el seu espai territorial i acadèmic. Al contrari, en el conjunt del sistema, la competència 19 entre universitats no garanteix la consecució d’aquests objectius, ni l’optimització dels 20 recursos disponibles. A cada universitat cal exigir-li eficiència en l’assoliment dels seus 21 objectius i en l’ús dels recursos, per bé que no totes poden ser “competitives” (per 22 grandària, història, territorialitat...). 23 24 A partir d’aquestes accions dels poders públics, correspon a l’autogovern de les 25 universitats l’organització interna i l’adopció de les altres mesures adients. Aquest 26 autogovern s’ha de regir pel principi general de coresponsabilitat dels seus membres, el 27 mecanisme més vàlid en organitzacions dependents de la creativitat i la innovació dels 28 seus components. En particular, cal potenciar canals de negociació sindical i estudiantil 29 diferenciats dels de participació en el govern de les universitats. 30 31 D’altra banda, en els esmentats mapes de docència i de recerca cal preveure estructures 32 mixtes (fundacions, centres de recerca, centres tecnològics...) on les universitats participin 33 conjuntament amb altres entitats. Com a norma general, aquestes estructures s’haurien de 34 regir per criteris anàlegs i homologables als de la institució universitària pel que fa als 35 aspectes acadèmics, laborals i de gestió (transparència, control, rendició de comptes...). 36 37

38



C. CONTEXT DE LA SITUACIÓ LABORAL I NEGOCIACIÓ 1

COL·LECTIVA 2

3

I. LLEURE EDUCATIU 4

5 Bàsicament, el sector aglutina tres grans espais laborals: 6 • El que es desenvolupa al voltant de les escoles (menjadors, acollides matinals, 7

extraescolars, personal vetllador...), on principalment tenim contractacions parcials 8 de jornada i de durada, és a dir jornades de com a molt 20/25 hores setmanals i 9 contractes d'obra i servei o fixos discontinus, amb diferents empreses treballant a la 10 mateixa escola i impedint la creació de jornades mínimament elevades. No hi ha 11 cap regulació sobre els requisits que han de complir les empreses en aquest sector 12 i les administracions (Generalitat, Departament d'Ensenyament, consells 13 comarcals, ajuntaments...) opten per fer concursos que afavoreixin la part 14 econòmica per sobre del projecte educatiu. 15

• Les cases de colònies (escoles de natura, albergs...), on principalment ens trobem 16 amb contractacions estacionals (caps de setmana, tardor, primavera i vacances) i 17 on les estructures són fixes i el personal educatiu té una gran mobilitat, amb 18 jornades d'una gran irregularitat i flexibilitat. 19

• El lleure sociocultural, compost per centres cívics, casals de joves, casals de 20 barri, casals de gent gran, punts d'informació juvenil, dinamitzadors i animadors 21 socioculturals; en general, són el col·lectiu amb més estabilitat, amb més 22 contractacions fixes i salaris per sobre del que marca el conveni, malgrat que ara 23 les coses comencen a canviar. És la part del sector que recau sobre la FSC i on 24 menys representativitat tenim com a CCOO. 25

26 Patim una no-regulació persistent per part de l'Administració, que juga a dues bandes 27 entre les empreses mercantilistes/multiserveis i les entitats sense ànim de lucre que 28 potencien el voluntariat (com a sector lluitem aferrissadament per diferenciar-nos i 29 desvincular-nos dels orígens vinculats a l'esplai i el voluntariat), sense afrontar temes 30 com la formació i la capacitació dels professionals i les professionals que desenvolupen 31 aquestes feines, condicions mínimes dels espais, ràtios que permetin un bon nivell 32 educatiu i diners públics que universalitzin el servei com a eina de democratització de 33 l'educació. 34 Sobre la negociació del conveni col·lectiu cal dir que tenim les negociacions obertes des 35 del desembre del 2010 amb les patronals enrocades amb la crisi com a excusa i deixant 36 passar el temps. Bàsicament la seva pretensió és congelar salaris, fer desaparèixer la 37 revisió salarial amb l'IPC i treure algunes de les poques millores socials. Estem intentant 38 mantenir aquesta batalla amb un sector amb treballadores i treballadors poc sindicats, i 39 de moment hem reprès les negociacions per, com a mínim, intentar tancar les parts del 40 text on sí tenim acord i així intentar agilitzar al màxim la negociació. 41

42 43 44


22 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO II. UNIVERSITATS PÚBLIQUES 1

2 Durant molts anys, l'acció sindical a les universitats ha estat marcada per una millora 3 continuada de les condicions d'ocupació i de grans millores de caràcter social del PDI i el 4 PAS. Els convenis, especialment els del PAS, han estat convenis que en les últimes 5 negociacions ja feien preveure que seria difícil aconseguir moltes millores, perquè 6 estaven molt per sobre de la mitjana de la resta de convenis de l'àrea pública. 7 Independentment de la crisi, aquesta ja era la realitat existent. Per al PAS funcionari en 8 general, s'havien anat aconseguint acords d'equiparació, per la qual cosa aquestes 9 condicions, en general, s'estenien també als funcionaris. 10 11 En paral·lel, a les universitats s'havien anat aconseguint multitud d'acords de millora en 12 matèries com la conciliació, reduccions de jornada, premis de jubilació i jubilacions 13 anticipades, pactes de drets sindicals… Això ens ha portat a realitats molt diverses a les 14 diferents universitats en funció de la capacitat negociadora de la secció sindical i els 15 equips de govern existents. 16 17 Les CCOO, com a sindicat clarament hegemònic en el sector, hem estat protagonistes 18 de totes i cadascuna d'aquestes millores. El sindicalisme de proximitat i fonamentalment 19 l'autonomia en l'acció sindical ens han portat a desenvolupar acords imaginatius i molt 20 poc comuns amb els acords d'altres sectors de l'àrea pública. Això, que en èpoques de 21 creixement era un avantatge, en aquests moments s'ha convertit en un inconvenient. 22 23 Quan comença la crisi i les universitats comencen a rebre grans limitacions en matèria 24 pressupostària, es comencen a qüestionar moltes d'aquestes millores per part de les 25 comunitats autònomes i de molts dels equips de govern de les universitats, i a poc a poc 26 va apareixent i creixent el conflicte. A les comunitats autònomes on hi ha hagut retallades 27 importants de finançament, el personal de les universitats ha vist com progressivament 28 disminuïen les seves condicions d'ocupació d'una manera vertiginosa, per les reduccions 29 de plantilla i de recursos. Els incompliments de conveni i acords i/o pactes han estat una 30 realitat creixent, amb la qual cosa la judicialització de l'acció sindical ha augmentat de 31 manera exponencial. 32 33 A més de la judicialització de l'acció sindical, la mobilització ha passat a ser el centre de 34 l'activitat. Aquest canvi d'activitat, juntament amb la diversificació del ventall de sindicats i 35 candidatures molt sectorials que han anat apareixent en el sector (ja que a la universitat 36 es donen unes realitats molt diverses en matèria de condicions d'ocupació i les 37 desigualtats i diferències de classe són molt importants), ens porta a reconsiderar la 38 nostra activitat i acció sindical. 39 40 En paral·lel, els moviments ciutadans, com el moviment 15-M, han entrat amb molta 41 força en alguna universitat, principalment entre els estudiants, cosa que ha fet que en un 42 entorn que sempre s'ha caracteritzat per treballar de manera coordinada tota la 43 comunitat universitària, canviï a poc a poc la manera d'interactuar i tingui una influència 44 decisiva en l'acció sindical. L'aparició d'assemblees i plataformes on conviuen tots 45 aquests moviments, amb les associacions i sindicats d'estudiants i els sindicats del 46


23 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO personal de les universitats, ens ha portat a una situació de canvi, en la qual ens veiem 1 forçats a replantejar tota la nostra activitat. 2 3 També han entrat amb molta força les xarxes socials i les noves tecnologies de la 4 informació. Com a conseqüència, la comunicació també ha hagut de canviar d'una 5 manera molt accelerada i notable. Per totes aquestes condicions de grans canvis, les 6 seccions sindicals han anat incorporant sindicalistes més joves i la renovació ha estat 7 important i decisiva. En els llocs on no s'ha fet aquesta renovació necessària hem 8 començat a baixar la representació. 9 10 En aquest context, l'acció sindical del proper període caldrà centrar-la fonamentalment 11 en la resistència a la pèrdua de drets i el manteniment de les plantilles. La mobilització i 12 la lluita seran el centre de la nostra activitat. 13 14 Tot fa preveure que hi haurà una reestructuració del sistema universitari espanyol, amb 15 la desaparició de titulacions, i caldrà afrontar com queda el personal de les universitats 16 en aquest nou context. 17 18 L’externalització i el consorci dels serveis augmentarà previsiblement i influirà molt 19 directament en les condicions d'ocupació i en les plantilles del PAS (personal 20 d’administració i serveis) de les universitats. 21 22 La reducció del R+D+I portarà conseqüències irreversibles als centres i a les línies 23 d'investigació, i afectaran seriosament la investigació. 24 25 Paral·lelament caldrà articular l'acció sindical de tots i cadascun dels centres, consorcis… 26 que s'aniran creant de caràcter mixt o privat, per veure com finalment es poden preservar 27 la carrera professional i les condicions d'ocupació del PDI (personal docent i 28 investigador), el PAS i els investigadors. 29 30 Caldrà renegociar en les noves condicions els convenis col·lectius, tasca que promet ser 31 conflictiva. Preservar tot allò que es pugui del que s’ha aconseguit amb tant d'esforç i bon 32 treball sindical aquests últims anys serà difícil, per la qual cosa serà necessari repensar 33 models on la flexibilitat interna tingui un paper més decisiu. 34 35 Respecte al personal investigador en formació i la resta de figures que entren en vigor 36 amb la Llei de la ciència caldrà determinar les condicions d'ocupació i com s'inclouen en 37 els plans d'estabilització i promoció a les diferents universitats i/o convenis col·lectius. 38 39 En paral·lel, caldrà abordar la possible nova llei d'universitats, en la qual, sens dubte, 40 serà necessari afrontar les noves estructures organitzatives dins de les noves realitats. 41 42 D'altra banda, per poder reprendre i articular la negociació col·lectiva es fa del tot 43 imprescindible acabar de crear tots els marcs de negociació, atès que en algunes 44 comunitats autònomes i/o universitats en aquests moments són inexistents. Hauríem 45 d'aprofitar aquest període de decreixement, per formalitzar i millorar els àmbits de 46 negociació col·lectiva i introduir tots i cadascun d'aquests en els marcs normatius. 47

48


24 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO III. UNIVERSITATS PRIVADES 1

2 En aquests darrers quatre anys, hem consolidat la nostra majoria sindical en el sector, 3 liderat pels grans centres (Universitat de Vic, Esade...). El conveni marc és el XIII 4 Convenio estatal, signat darrerament, malgrat que molts dels grans centres tenen 5 convenis propis o acords que el milloren. 6 L’objectiu principal, internament, haurà de ser la creació d’una coordinadora d’aquests 7 centres, formada i dirigida pels delegats i delegades dels sector, que, malgrat alguns 8 intents durant aquest mandat, no s’ha aconseguit formar. 9

10

IV. FORMACIÓ PROFESSIONAL 11

12 La FP segueix “patint” un protagonisme polític i mediàtic específic perquè continua sent, 13 de totes les etapes educatives, la que té una relació més directa amb el món del treball i 14 la inserció laboral del jovent. En un país en què les xifres d’atur juvenil arriben al 50%, 15 les institucions polítiques (tant les que estan al govern com les que fan oposició) 16 s’esforcen per deixar molt clar a la ciutadania que és un tema prioritari pel qual s’ha 17 d’apostar decididament. 18 Aquest protagonisme ha estat estèril, perquè no s’ha traduït a fer les reformes i 19 inversions necessàries per potenciar uns estudis que, malgrat les seves mancances, han 20 sabut mantenir un nivell més que acceptable d’èxit educatiu i professional. Ans al 21 contrari, ha servit perquè els governs llencin iniciatives “estrella” sense consensuar-les 22 amb els agents socials i sense garantir la seva viabilitat a través d’una planificació i un 23 finançament adequats. L’exemple més actual d’això ha estat la “implantació” a Catalunya 24 del “famós” sistema dual: una experiència marginal “venuda” com a gran novetat que no 25 implica cap veritable canvi, sinó la continuïtat d’algunes mesures de flexibilització que 26 s’estaven aplicant en el nostre sistema des de l’any 2008. 27 La degradació de les condicions en què es desenvolupen aquests ensenyaments a 28 causa de les retallades imposades pel Departament, la “congelació” del desplegament de 29 les noves titulacions i el cobrament de preus públics i taxes per accedir a la FP ha reduït 30 definitivament les possibilitats de potenciar-la, de fer-la més competitiva i més accessible 31 i, per tant, s’ha posat en veritable risc un dels principals mecanismes de qualificació de la 32 població activa del país. Sembla que el Govern qüestiona tots els estudis i informes 33 europeus que es mostren convergents quant a la mancança que patim respecte dels 34 països de l’entorn pel que fa a les necessitats de qualificació de la nostra població activa 35 a l’hora d’afrontar els reptes del mercat de treball dels propers anys. 36 Tampoc sembla que aquesta nova administració hagi resolt satisfactòriament el tema de 37 la governança del sistema. En l’escenari actual, segueix havent-hi una manca clara de 38 coordinació entre els departaments d’Ensenyament i Empresa i Ocupació, el Consell 39 Català de la Formació Professional no té un lideratge clar del sistema i els pocs 40 mecanismes que s’havien construït per garantir la participació dels agents socials han 41 estat posats en qüestió o han caigut en l’oblit interessat de l’Administració. 42 En el context estatal, a més, s’ha comés la irresponsabilitat de deixar d’aplicar les 43 propostes de regulació bàsica que havia previst el Govern anterior, ja publicades i en 44 vigor i s’ha prescindit, per tant, d’aplicar els mecanismes que s’havien creat per 45 començar a donar resposta a les dificultats que té el sistema, sense donar l’oportunitat 46


25 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO de comprovar la seva validesa i sense valorar el fet que al darrere hi havia un consens i 1 un esforç col·lectiu importantíssims. 2 3

PROPOSTES 4

5 Respecte de la integració del sistema: 6

CCOO defensem un model flexible i dinàmic que permeti la integració real de la formació 7 professional inicial del sistema educatiu en el Sistema Integrat de Formació Professional 8 de Catalunya. 9 10 1. La concreció estratègica del Sistema de Formació Professional de Catalunya ha de 11

governar-se de forma autònoma a través d’una única instància amb competències 12 plenes. La integració de la formació professional ha de ser l’eix del sistema, i no una 13 forma de funcionar adscrita a determinats centres anomenats “excel·lents”. Tots els 14 centres que tenen una oferta d’ensenyaments professionals poden i han de pertànyer 15 i funcionar en una xarxa capaç d’oferir l’oferta formativa que cal en cada moment i de 16 la forma més eficient possible. 17

2. Volem participar en la concreció del sistema i en la seva organització, gestió i 18 funcionament, tant per millorar l’adequació de l’oferta al sistema productiu, com per 19 garantir el respecte dels drets del professorat. 20

3. Cal desenvolupar un potent sistema integrat d’orientació única, integrat i públic per a 21 Catalunya que consideri els centres del sistema educatiu amb ensenyaments 22 professionals com a part d’aquest sistema, amb unes funcions definides. 23

24 Respecte a l’oferta de la FP inicial: 25 Reclamem canvis que permetin una FP més competitiva, més atractiva i més accessible: 26 27 1. La regulació definitiva dels programes de qualificació professional inicial en l’educació 28

bàsica, amb dos cursos de durada, que possibilitin la continuïtat dels seus estudis als 29 cicles formatius de grau mitjà i potenciïn l’obtenció del graduat en educació 30 secundària obligatòria a tot l’alumnat. 31

2. Posar en marxa programes formatius flexibles per atendre joves majors de divuit 32 anys en situació d’atur i que van abandonar prematurament el sistema educatiu, 33 establint mecanismes per facilitar el seu accés als cicles formatius de grau mitjà. 34

3. Articular plans específics per incentivar l’alumnat a elegir les titulacions més 35 necessàries i menys demanades. 36

4. Introduir mesures adequades per corregir els desequilibris en termes de gènere que 37 es donen en algunes titulacions de FP. 38

5. Potenciar el desenvolupament de convenis entre les administracions competents 39 perquè mitjançant els estudis de FP es puguin adquirir directament els carnets 40 professionals. 41

6. Ampliar l’oferta de la formació professional en totes les modalitats: presencial, 42 semipresencial i a distància, estenent-la a l’ensenyament d’adults per fer realitat i 43 garantir l’aprenentatge al llarg de la vida, oferint des del sistema educatiu l’oferta 44 parcial necessària per a les persones que hagin participat en un procés d’avaluació i 45 acreditació de competències professionals. 46


26 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO 7. Augmentar la inversió en formació professional per millorar les instal·lacions i els 1

equipaments i procurar una major transparència en l’assignació de l’aportació de 2 recursos econòmics assignats. 3

8. Generar mecanismes que facilitin la mobilitat de l’alumnat entre territoris de l’Estat i 4 en altres països de la UE. 5

9. Incrementar substancialment l’esforç dedicat a l’aprenentatge d’idiomes estrangers a 6 la FP. 7

10. Potenciar al màxim el desenvolupament i l’aplicació de les noves titulacions. 8 11. Retirar el cobrament de taxes i preus públics per accedir a la FP. 9 12. Desenvolupar efectivament el sistema de convalidacions de crèdits universitaris en la 10

formació professional. 11 12 Respecte del professorat: 13 Seguim defensant un acord específic per a la FP (el darrer és del 1999) que garanteixi 14 unes condicions de treball dignes per al professorat: 15 16 1. Volem garantir els drets del professorat participant en qualsevol pacte, acord o 17

conveni, en què puguin quedar afectades o modificades les seves condicions 18 laborals. No són pocs els convenis entre el Departament d’Ensenyament i les 19 empreses on es pacten condicions singulars de treball que, si bé considerem 20 possibles i necessàries, no es poden continuar fent al marge del control sindical. 21

2. Les competències professionals del professorat de FP són cada cop més diverses i 22 complexes: cal definir el perfil professional del professorat de FP i adequar-lo a les 23 seves tasques reals per poder dissenyar i planificar adequadament els llocs de treball 24 necessaris i les seves funcions. 25

3. Reclamem un pla de capacitació professional per afrontar les noves competències 26 que els centres i els docents de la formació professional necessiten per donar una 27 resposta de qualitat a un sistema de qualitat. 28

29 Respecte dels centres: 30 Necessitem un marc específic de regulació per als centres que imparteixen 31 ensenyaments professionals que respongui a les necessitats d’organització, flexibilització 32 i gestió singular d’aquesta etapa educativa. Cal abordar un nou marc orgànic per als 33 centres educatius que resolgui les seves necessitats de gestió i coordinació interna i la 34 seva relació amb l’entorn: 35 36 1. Estructura orgànica i funcional pròpia i autònoma per a la FP a tots els centres amb 37

ensenyaments professionals, amb instruccions específiques i determinació de les 38 dotacions de personal, horàries i econòmiques corresponents. 39

2. Professionalització i especialització dels llocs de treball als centres, d’acord amb la 40 seva oferta formativa. 41

3. Funcionament en xarxa. Els centres que tenen una oferta d’ensenyaments 42 professionals han de pertànyer i funcionar en una xarxa capaç d’oferir l’oferta 43 formativa que cal en cada moment i de la forma més eficient possible. 44

45 46 47 48


27 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO Respecte de la resposta sindical: 1 2 1. Consolidar una estratègia d’afrontament comú en la defensa dels interessos sindicals 3

en matèria de formació professional, amb totes les federacions i/o secretaries 4 implicades. 5

2. Enfortir els mecanismes interns de coordinació que assegurin la participació de la 6 Federació en les iniciatives del sindicat en matèria de formació professional. 7

3. Oferir formació específica interna sobre formació professional als permanents 8 sindicals. 9

10

V. DOCENTS DELS CENTRES PÚBLICS NO UNIVERSITARIS 11

12

1. SITUACIÓ LABORAL 13

14 En el període 2008-2010, es van consolidar i aplicar els acords assolits, i les condicions 15 de treball resten vinculades a allò disposat en l’acord del 2005, signat en solitari per 16 CCOO, i l’ampliació del 2007. S’acordà un pacte d’oferta pública d’ocupació (2005-2011) 17 de 32.600 places públiques, el compromís d’estabilitat dels interins, que els substituts 18 cobressin el juliol, l’assoliment del 100% de les pagues extres, la reducció d’horari lectiu 19 a 23 hores a primària i el manteniment de les 18 hores a secundària i un pla de pensions 20 per a tots els empleats públics. 21 A partir del maig del 2010, i amb l’única excepció de l’acord d’hores sindicals del 2011, 22 també posat en qüestió, finalment, el període és francament negatiu per als drets 23 laborals i la qualitat del sistema: retallada de sou superior al 5% al maig del 2010, 24 augment d’hores lectives a primària i secundària (una hora al 2011 i una hora més al 25 2012), augment d’hores de permanència als centres (28 hores d’horari fix per a 26 secundària), supressió del FAS i de les aportacions al Fons de Pensions, congelació i 27 reducció salarial al 2011 (pagues extres de juny i desembre del 2012), supressió d’oferta 28 pública i incompliment de la pactada, pèrdua del dret dels majors de cinquanta-cinc anys 29 a reduir la jornada lectiva, eliminació de la jubilació LOGSE, reducció de plantilles a tots 30 els centres públics, etc. 31

32

2. ESTAT DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA 33

34 Es caracteritza per un menysteniment sistemàtic de la negociació col·lectiva i una 35 negació de fet de la interlocució sindical. Les meses sectorials han estat mers 36 instruments per comunicar als sindicats de l’ensenyament públic totes les decisions que, 37 amb caràcter unilateral, ha pres l’Administració. El marge de negociació ha estat 38 insignificant, per no dir nul, i s’ha limitat a petits matisos o aclariments insubstancials en 39 relació amb la millora de les condicions de treball. 40 Reivindiquem el dret legítim del sindicat a disposar d’un espai d’interlocució i negociació 41 seriós i no un mer tràmit informatiu. D’una altra manera queden desemparats els drets 42 elementals de tots els treballadors i treballadores de l’ensenyament públic. 43 44


28 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO 3. PROPOSTES DE TREBALL 1

2 a) Consolidar, augmentar i rejovenir l’afiliació: és un objectiu prioritari. D’això depèn la 3

continuïtat d’una federació d’ensenyament activa i útil. 4 b) Liderar el moviment de resistència contra la sistemàtica agressió als drets laborals i 5

socials dels professionals i a la qualitat de l’ensenyament públic. 6 c) Activar la nostra afiliació als centres de treball per potenciar l’acció sindical, caminant 7

cap a la constitució de nuclis d’afiliació per centre, a l’estil de les seccions sindicals, 8 estudiant la possibilitat d’utilitzar el romanent d’hores no acumulat en les llicències 9 sindicals a temps complet. 10

d) Convertir les juntes de personal en organismes d’interlocució i negociació al més 11 semblants possible als comitès d’empresa de l’àmbit privat, intentant ampliar les seves 12 competències i funcions al màxim. 13

e) Establir mecanismes de diàleg permanent amb els equips directius per impedir que 14 l’aplicació interessada del Decret d’autonomia de centres i del Decret de direccions els 15 converteixi en agents actius de les polítiques restrictives i antisocials de l’Administració. 16

f) La prioritat de la negociació col·lectiva, de l’acció sindical i de les mobilitzacions ha de 17 ser la recuperació i la millora dels drets laborals i socials dels professionals de 18 l’ensenyament públic. 19

g) És imprescindible continuar mantenint la unitat d’acció sindical per poder garantir la 20 capacitat de negociació i mobilització. 21

h) S’ha de fer l’esforç necessari perquè tot l’actiu sindical del sector de la pública continuï 22 visitant els centres educatius amb la màxima assiduïtat possible. La proximitat és el 23 factor principal que permet que les nostres propostes arribin al col·lectiu i també és el 24 millor mètode per recollir les idees i propostes i copsar l’estat d’ànim i la disposició a 25 participar de la gent dels centres educatius. 26

27

VI. TREBALLADORS I TREBALLADORES DE LA PRIVADA CONCERTADA I NO 28 CONCERTADA 29

30

1. BALANÇ 31

32 El sector aglutina bàsicament els ensenyaments privats reglats de nivell no universitari, 33 concertats o no. El nostre conveni ha patit els embats que menen a la pèrdua d’unitat, 34 perquè foragiten els ensenyaments no reglats i, darrerament, segreguen els sectors no 35 concertats, ja que s’ha demostrat que els convenis d’àmbit menor resultants, quan 36 s’arriben a redactar, no aconsegueixen millorar el conveni unitari precedent, sinó tot el 37 contrari, sobretot quan el trencament de la feble unitat de conveni ve en els moments 38 de més gran ofensiva contra els nostres drets. 39 40 La visió dels sindicats de classe per a gran part del sector és poc afalagadora i el 41 suport al sindicalisme que representa CCOO, minoritari. A vegades, nosaltres mateixos 42 no ens hem sabut desempallegar d’aquesta percepció i hem estat, com el sector 43 mateix, excessivament acomplexats. En qualsevol cas, els índexs d’afiliació són baixos 44 i els percentatges de representació de CCOO a les meses negociadores de concertada 45 i no concertada, massa petits. 46


29 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO 1 La representació majoritària ha estat i segueix essent excessivament dòcil. Per 2 descomptat, les relacions de poder exercides als centres també tenen el seu paper i 3 s’apliquen, sobretot, sobre la opció que és nítidament percebuda com a més 4 reivindicativa: CCOO; la manca real de democràcia i, fins i tot, de llibertat sindical, és 5 insultant en alguns centres. Sumat això a una tendència sectorialista certa, queda 6 llastrada la possibilitat de la unitat d’acció amb altres treballadors i treballadores de 7 l’ensenyament i de més enllà. Contra això, cal tendir ponts: la unitat és sempre un valor 8 sindical. 9 La passivitat i la resignació del sector, que fins ara s’ho ha empassat gairebé tot amb 10 un malestar creixent (amb un increment net de malalties psicosocials) però amb una 11 minsa mobilització, no pot seguir excusant-se pensant que ja no podem anar més 12 enrere i que, a partir d’ara, ens refarem i tot tornarà a ser com abans. No ens 13 enganyem: res no serà igual, si més no sense lluita. Hem patit anys de greuge 14 comparatiu amb els companys de l’ensenyament públic, en sous, en horaris, en 15 plantilles, en accés als serveis educatius, en drets sindicals. Hem vist com ens 16 despertaven, d’una sotragada, del petit somni d’igualtat de la LEC. Estem veient, amb 17 moltíssima preocupació solidària, com avança decididament, si no l’aturem, el procés 18 d’homologació somniat per governs i patronals: de la pública amb la privada. I ara, com 19 ja havíem advertit en solitari, veiem també caure una de les bases consoladores del 20 sector: la gairebé plena ocupació. 21 22 Pel que fa a les negociacions amb el Departament, senzillament, són inexistents. Amb 23 les patronals, tenim el conveni obert des del 2010, amb intents fallits en els quals les 24 patronals només tornen a insistir quan perceben alguna amenaça als seus interessos, 25 a vegades procedent de l’Administració. Aquestes convocatòries tendencioses 26 s’esvaeixen ràpidament quan les promeses còmplices i tranquil·litzadores del 27 Departament tornen a refermar els vincles ideològics que els uneixen. Les patronals 28 utilitzen abastament la crisi com a justificació fins i tot de l’injustificable, anant sempre 29 més enllà en les retallades de sous i drets, amb la clara pretensió de minvar les 30 millores socials i flexibilitzar i precaritzar les laborals i amb l’amenaça de la pèrdua 31 d’ultractivitat del conveni, que es produirà el proper 2013; més enllà, patiríem un 32 conveni estatal en condicions molt i molt pitjors a les actuals. 33 34

2. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I PROPOSTES 35

36 Malgrat l’actual context de retallades de drets i sous i de desmantellament de l’estat del 37 benestar, no renunciem a tenir una educació de qualitat i un treball digne, estable i que 38 ens permeti la conciliació de la vida laboral i la familiar. Això s’ha de reflectir, per un 39 costat, en les polítiques educatives i, per l’altre, en la millora dels nostres convenis 40 col·lectius (de concertada i de no concertada), uns millors acords retributius i una 41 jornada menys extensa i més compactada. 42 43 CCOO volem participar en propostes de millora per al sector en benefici dels centres. I 44 quan parlem de centres volem beneficis per als que hi treballen, per als que hi 45 estudien, per a les seves famílies i per a la comunitat (poble o barri) on es troben. 46


30 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO Per a fer-ho, només comptem amb dues eines que hem utilitzat i hem de seguir 1 utilitzant abastament però amb responsabilitat: la mobilització i la negociació. I ho hem 2 fet i ho haurem de seguir fent tot conjugant les reivindicacions sectorials amb les lluites 3 dels treballadors i treballadores d’aquest país, com pertoca a un sindicat de classe. Cal 4 seguir estant, sobretot, al carrer i als centres de treball i també, però el mínim possible, 5 als despatxos i a les meses tècniques per fer visibles les nostres reivindicacions socials 6 i professionals i aportar les nostres propostes, per incrementar les nostres baixes taxes 7 d’afiliació i de representativitat sindical en el sector. 8 La negociació ha de tenir dos vessants: la negociació del conveni amb les patronals i la 9 negociació amb el Departament, tant de sistema i polítiques educatives com de 10 retribucions homologades i de condicions laborals anàlogues. La creació d’una Mesa 11 del Servei Públic Educatiu podria ser un bon element per a l’elaboració de polítiques 12 globals i conjuntes, que afectin tots els sectors, l’alumnat i treballadors i treballadores 13 de l’àmbit educatiu, de manera que: 14 15

• Promoguin la gratuïtat progressiva de tot l’ensenyament, començant pels 16 nivells obligatoris, assegurant que no es financi la segregació. 17

• Promoguin el compromís social de les escoles amb la població concreta de 18 cada territori. 19

• Permetin el control públic del diner, de les condicions de l’ensenyament i de les 20 condicions dels que hi treballem, també a la privada. 21

22 Pel que fa a l’estructura interna, haurem de fomentar la coordinació dels diferents 23 comitès d’una mateixa congregació o empresa, com ja hem començat a fer, i ens 24 tornem a plantejar la necessitat de constituir seccions sindicals a les empreses en les 25 quals tenim afiliació, tinguin representació sindical unitària o no. 26 27

VII. PERSONAL LABORAL DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ 28

29 La situació de la precarietat de la negociació col·lectiva, atès que unilateralment s’han 30 vulnerat amb total impunitat tots els acords signats, trenca el valor fins ara atorgat a 31 l’obligatorietat de complir allò signat per cadascuna de les parts. Aquest gravíssim fet ens 32 fa preguntar-nos pel valor que tindran a partir d’ara els acords signats amb 33 l’Administració. 34 A causa de la nova regulació laboral, ens trobem que, per primer cop, es pot acomiadar 35 col·lectivament treballadors i treballadores de l’Administració pública per motius 36 econòmics tècnics i organitzatius (art. 51, 52 ET). 37 Una altra conseqüència de les polítiques d’austeritat és l’anul·lació de les ofertes 38 públiques d’ocupació. Des de CCOO, hem de continuar impulsant les polítiques de 39 consolidació de treball interí com ara els llocs de les tècniques d’educació infantil i 40 d’educació especial. 41 Hem de treballar conjuntament des de l’Àrea pública de CCOO per recuperar el sou 42 perdut en aquests darrers anys, que arriba a més del 20% comptant les pèrdues de sou 43 directe (el 5% el 2010, congelació el 2011, el 5% el 2012) i sou indirecte (fons d’acció 44 social, tiquets menjador, productivitat, fons de pensions). Així mateix, hem d’aconseguir 45


31 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO recuperar el complement que permeti tornar a cobrar el 100% de sou en períodes de 1 baixa per malaltia comuna. 2 Hem de treballar per aconseguir a través de la negociació del conveni acords que 3 possibilitin adaptar les categories professionals dels treballadors i treballadores a les 4 funcions que realitzen, com ara és el cas del personal educador d’educació especial, 5 auxiliar d’educació especial i tècnic d’educació infantil. 6 A partir del precedent de la llei orgànica que regula la titulació del personal tècnic 7 d’educació infantil, i arran de la Llei de qualificacions professionals, hem de treballar 8 perquè totes les categories professionals tinguin un títol adaptat al Catálago Nacional de 9 las Calificaciones Profesionales, i adaptat a l’EBEP, i que tinguin una nova ubicació dins 10 dels grups professionals del conveni, que, al mateix temps, també s’hauran de revisar. 11 Respecte de la negociació col·lectiva, s’ha anat prorrogant el conveni ja que cap dels 12 actors hem vist convenient denunciar-lo. Cal diferenciar les negociacions que duem a 13 terme durant el primer trimestre, que normalment se centren en les qüestions 14 econòmiques. Per bé i per mal, el nostre conveni té una clàusula que lliga determinats 15 temes a l’evolució que tinguin en l’àmbit de la funció pública, fent que se’ns apliquin 16 determinats increments i ara les retallades dictades des del Govern. 17 El futur més immediat ens pot dur a la negociació d’un nou conveni que recollirà les 18 reformes laborals. La nostra tasca serà defensar la situació actual activant el conjunt dels 19 treballadors i treballadores per a la seva defensa (negociació- mobilització). 20 Les negociacions en l’àmbit de comitè intercentres amb el Departament ens han dut al 21 manteniment i a la millora de les condicions de determinats col·lectius. Malauradament, 22 ara fa un parell d’anys, amb el canvi de govern, l’hermetisme i la manca de negociació 23 amb la part sindical i el trasllat de determinades decisions als serveis territorials i a les 24 direccions dels centres, fan que una mesa que sempre havia funcionat amb la bona 25 voluntat d’ambdues parts ara la faci servir el Departament per presentar els seus 26 despropòsits. En el futur volem defensar la continuïtat de la totalitat de la plantilla. 27

28

VIII. CENTRES EDUCATIUS MUNICIPALS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA 29

30 Els principals esdeveniments durant aquests quatre anys han estat: 31

1. Integració dels centres educatius de tots els nivells educatius excepte escoles de 32 música, conservatori i escoles bressol al Consorci d’Educació de Barcelona. 33

2. Un primer procés de fort creixement dels centres de primer cicle d’educació 34 infantil, interromput el darrer any. 35 36

El traspàs de la gestió dels centres educatius municipals al Consorci d’Educació de 37 Barcelona ha comportat un seguit de problemàtiques de tota mena: organitzativa del 38 mateix sindicat, representativitat de diferents col·lectius, indefinició en la interlocució del 39 titular... En aquests moments, i tres anys després de la integració efectiva, aquesta 40 problemàtica continua ben viva. 41 Pel que fa a l’escola bressol, ens trobem, en aquests moments, després d’un període de 42 creixement important, en una cruïlla que qüestiona el creixement de la xarxa i el model 43 propi educatiu i organitzatiu dels centres. 44 Pel que fa als ensenyaments musicals, continuem amb la indefinició del propi model de 45 centres i quina ha de ser la seva adscripció i model organitzatiu i pedagògic. 46 Pels propers anys ens proposem: 47


32 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO 1. Participació efectiva i central en el debat i en les propostes dels models en 1

qüestió i que són àmbit del mateix ajuntament: bressol i ensenyament musicals. 2 2. Enfortir els lligams amb altres sectors de la federació per treballar i planificar 3

accions conjuntes en defensa de l’escola pública a Barcelona. 4 3. Definir les prioritats sindicals per defensar els treballadors municipals i la pròpia 5

xarxa educativa en tots els àmbits. 6 4. Cercar fórmules organitzatives internes que permetin donar resposta efectiva a 7

l’entramat de noves relacions laborals. 8 9

IX. EDUCACIÓ INFANTIL 0-3 10

11 Hem impulsat la negociació del I Conveni d’educació infantil de centres de gestió 12 externalitzada amb les patronals del sector, negociació que està aturada, però no 13 tancada. Esperem, en un futur, poder reprendre-la. 14 Per altra banda, participem en la Plataforma 0-3 de Catalunya que, en un futur, esperem 15 que ajudi a visualitzar el sector i puguem unir voluntats per millorar la situació actual de 16 les llars d’infants, tant socialment com laboralment. No hem de retrocedir en el concepte 17 d’etapa educativa quan parlem de l’etapa d’educació infantil de 0-3 anys. A partir d’aquí 18 hem de parlar d’unes condicions laborals ajustades a aquesta premissa. 19 Pel que fa a les escoles bressol privades, es troben a l’empara del XI Convenio colectivo 20 de asistencia y educación infantil d’àmbit de l’Estat espanyol. Les negociacions d’aquest 21 conveni es porten directament des de la federació estatal, i la possibilitat d’incidir-hi és 22 molt minsa, ja que les realitats socials i educatives respecte d’aquest cicle a la resta de 23 l’Estat són molt diferents de les nostres. 24 Pel que fa a les llars d’infants del Departament d’Ensenyament, estan incloses en el 25 conjunt de personal laboral, ja que les seves condicions depenen directament del VI 26 Conveni únic de la Generalitat i de les negociacions del Comitè Intercentres de Personal 27 Laboral. 28 També tenim una part molt important del sector, els treballadors i les treballadores de 29 llars d’infants municipals de gestió directa, que estan sindicats a la Federació de Serveis 30 a la Ciutadania, i haurem d’aconseguir establir-hi un àmbit de cooperació per fer una 31 aposta de treball conjunta. 32 En el proper període haurem d’aconseguir visualitzar molt més la tasca sindical en el 33 cicle 0-3 i implementar una campanya d’afiliació en el sector. 34

35

X. ATENCIÓ A LA DISCAPACITAT 36

37 Dues branques conformen la nostra acció sindical en l’àmbit de la discapacitat: 38 39 a) Serveis d’atenció especialitzada a les persones amb discapacitat: aglutinen diverses 40

tipologies de serveis que depenen prioritàriament de les subvencions del 41 Departament de Benestar Social. Hi concorren diverses entitats, associacions i 42 fundacions que tenen per objecte atendre la diversitat de discapacitats: física, 43 intel·lectual, malalties mentals... 44


33 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO La nostra organització sindical engloba els treballadors i treballadores de residències, 1 llars residències, serveis de teràpia ocupacional (STO), centres de dia, serveis 2 d’orientació i inserció (SOI)... i tots aquells que atenen persones amb discapacitat. 3 La nostra acció sindical i de política social s’ha emmarcat, en els dos últims anys, en 4 la defensa dels llocs de treball, malgrat que s’han patit congelacions i reduccions de 5 subvencions, que han repercutit en les condicions de treball, de forma important en 6 algunes empreses amb dificultats. 7

8 b) Centres especials de treball (CET): empreses amb unes característiques singulars on 9

més del 70% de la seva plantilla són persones amb discapacitat. Són entitats que 10 funcionen gràcies a subvencions per contractar treballadors amb discapacitat, però 11 també per integrar-los en el mercat productiu. La subvenció més important que es 12 dotava des del Departament d’Ocupació, en els últims dos anys, ha estat el 75% del 13 SMI per a cada persona amb discapacitat que, des del gener del 2012, ha baixat al 14 50% del SMI com a màxim; això ha provocat situacions de difícil viabilitat en diverses 15 empreses, sobretot les de productivitat reduïda. 16

17 A tota aquesta situació, s’hi suma que els bancs i les caixes han perdut la confiança en 18 l’Administració i no concedeixen crèdits a les entitats perquè continuïn funcionant fins al 19 cobrament de les subvencions de les diferents administracions. 20

21 Les negociacions, tant amb les patronals del sector com amb les administracions 22 respectives, han estat inexistents, ja que davant qualsevol intent de negociació ens 23 trobem amb una contraproposta patronal de reduir salaris i drets. 24

25

XI. ENSENYAMENTS NO REGLATS 26

27 En aquests darrers quatre anys, en el sector dels ensenyaments no reglats, hi hem 28 guanyat en organització sindical, hem crescut el doble d’afiliació, amb la creació de 29 quatre noves seccions sindicals, amb l’ús de xarxes socials i virtuals i amb representació 30 i presència sindical (hem pujat de 65% a 72% del sector, mentre la UGT ha baixat a 31 menys del 20%). Els nostres delegats i delegades han participat en un procés continu de 32 consultes, mobilitzacions anuals, formació sindical (més de 5.000 hores de formació), i 33 han incrementat la seva confiança i eficàcia en la intervenció sindical als centres de 34 treball. Hem aconseguit millores importants de conversió de contractes temporals en 35 fixos, reconeixements de l’antiguitat real, en mesures preventives dels riscos psicosocials 36 i en la negociació d’acords i convenis d’empresa per consolidar les condicions del centre. 37 A les negociacions del conveni del sector, la patronal segueix amb propostes d’un 38 empitjorament brutal de les condicions laborals: legitimitat, la precarietat dels contractes 39 temporals, retallar vacances i descansos, ampliacions de jornades i la creació d’una 40 categoria docent amb 40 hores lectives setmanals. Estem compromesos a seguir 41 negociant per un conveni de qualitat per al sector, malgrat el poc interès de la contrapart 42 a signar un conveni amb condicions dignes. 43 44 45 46


34 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO XII. SALUT LABORAL 1

2 Malgrat que durant aquests quatre anys hem treballat molt i amb molta intensitat totes les 3 qüestions referides a la salut laboral, i tot i que una gran part de permanents sindicals 4 s’han format i involucrat en aquesta part tan important de la nostra tasca diària, encara 5 no hem aconseguit que tota l’estructura sindical integri la salut laboral com una part 6 fonamental de la seva acció sindical. Per això, continuant les propostes del congrés 7 anterior, haurem d’aconseguir organitzar una secretaria de salut laboral cohesionada de 8 tota la federació, que s’encarregui d’estructurar una xarxa de delegades i delegats de 9 prevenció a cada sector per assegurar la seva formació sindical en la matèria i el 10 seguiment dels processos que es donin a les diferents empreses i centres de treball, 11 implicant tots i totes les permanents sindicals i delegats i delegades que ho siguin també 12 de prevenció. 13 També serà molt important, pel que fa als centres públics, assegurar la implementació 14 correcta, actualment en fase d’estudi, del mètode del PSQcat per a l’avaluació dels 15 riscos psicosocials, i l’organització de les persones coordinadores de riscos laborals, que 16 han de veure en CCOO una eina útil per al seu treball diari. 17

18



2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DE LA FEDERACIÓ 1

D’ENSENYAMENT 2

3 4 Si analitzem les polítiques seguides per afrontar la crisi, podem concloure, assumint el risc 5 de la simplificació, que s’han donat tres elements convergents: 6 7

- L’impuls d’unes polítiques econòmiques de caire neoliberal que han posat l’accent 8 en la reducció del dèficit públic enlloc de la recuperació econòmica. 9

- S’ha produït, com a conseqüència de l’anterior, una forta reducció dels recursos 10 destinats als serveis públics que ha de proveir l’Estat, que n’ha afavorit la 11 privatització. 12

- Inusitat atac al moviment sindical, des de cercles polítics, econòmics i mediàtics, 13 que tot i no ser una cosa nova, sí que han mantingut una agressivitat mai vista des 14 del darrer canvi de règim polític. 15

16 Estem vivint un moment històric, en el qual el sindicalisme de classe té un obligat paper de 17 reivindicació i defensa dels drets laborals i socials, al temps que s’ha convertit en un 18 obstacle per a les noves polítiques neoliberals, que estan posant en qüestió la viabilitat 19 dels drets econòmics, laborals i socials en què s’ha basat la convivència de la nostra 20 societat i, fins i tot, la legitimitat dels governs democràticament escollits davant de les 21 decisions de mercats i empreses privades. 22 23 Però per poder continuar sent el “darrer mur de contenció de les polítiques neoliberals”, no 24 ens podem acontentar amb prendre una actitud defensiva i d’autoafirmació, ja que 25 suposaria desaprofitar l’ocasió per reflexionar críticament sobre el moviment sindical 26 davant els desafiaments presents i futurs. Ens hem de reivindicar, però també ens hem de 27 repensar quina és la tasca d’aquest congrés. I repensar-nos vol dir observar tots els punts 28 possibles que contextualitzen i condicionen la nostra activitat, vol dir valorar si el nostre 29 discurs, la nostra pràctica i les nostres estructures organitzatives són les idònies. 30 31 És necessari doncs, prospectar els canvis que s’estan produint en l’estructura productiva i 32 organitzativa dels diferents sectors que englobem la nostra federació i les conseqüències 33 que aquests tenen en la composició i caracterització de la nostra classe social; determinar 34 si la regulació normativa de la llibertat sindical és l’adequada per canalitzar a través de les 35 organitzacions sindicals les demandes col·lectives; avaluar si la nostra organització, 36 pràctiques i acció són les que es corresponen per intervenir eficaçment en un context nou i 37 canviant; detectar, en definitiva, les nostres insuficiències per, finalment, establir línies de 38 millora amb la intenció que CCOO sigui, encara més, el principal referent de la classe 39 treballadora per defensar els seus interessos, des dels més particulars fins als més 40 generals, ja que considerem que no existeix cap altra organització que pugui fer-ho. 41 42 Hem de partir del fet que la Federació d’Ensenyament de CCOO és una realitat 43 inqüestionable perquè està assentada en les tres fonts de legitimació essencials: bon nivell 44


36 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO d’afiliació, bons resultats electorals i gran poder contractual per l’amplíssima presència en 1 la negociació col·lectiva i en la interlocució amb els poders públics. 2 3 4

A. REPRESENTACIÓ DELS COL·LECTIUS SENSE CENTRE DE 5

TREBALL 6

7 El sindicat, per definició, organitza les persones treballadores al centre de treball; 8 aleshores, com intervenim i organitzem el col·lectiu de treballadores i treballadors que, per 9 diverses raons, no tenen, han trencat o diluït el seu vincle amb el centre de treball? 10 A la nostra federació venim d’una darrera època de pràcticament plena ocupació, i de 11 sobte ens trobem amb docents que passen a l’atur, promocions de graduats universitaris 12 que no podran treballar en la docència, treballadors i treballadores del lleure educatiu que 13 deixaran de tenir feina per la reducció de les ajudes als menjadors escolars i les activitats 14 extraescolars, persones que treballen en els sectors de la dependència i que deixaran de 15 fer-ho per les retallades de les subvencions institucionals en el sector... 16 També tenim un sector, que s’incrementarà molt en els propers anys, de jubilats que hem 17 de mantenir organitzats activament a la nostra federació. 18 19

PROPOSTES: 20

21 1. Organitzarem assemblees de persones aturades des dels diferents sectors, amb 22

l’objectiu de crear grups estables que participin en l’organització d’accions que donin 23 visibilitat al col·lectiu, i en l’adopció del posicionament de CCOO en les negociacions 24 dels diferents àmbits sectorials per incrementar l’ocupació. 25

2. Organitzarem periòdicament assemblees de jubilats i jubilades de la federació, amb 26 l’objectiu de crear grups de treball dels temes que els interessin i que puguin ser 27 d’utilitat en l’acció sindical de la federació. 28

29

B. REPRESENTACIÓ DELS COL·LECTIUS MINORITARIS AL 30

CENTRE DE TREBALL 31

32 A la nostra federació, també tenim col·lectius que tenen un vincle particular amb el centre 33 de treball, a causa, bàsicament, de l’especificitat de les seves funcions i al fet que poden 34 ser les úniques persones que realitzen la funció en aquell centre de treball, en condicions 35 laborals diferents de les de la resta de personal del centre: personal laboral (TEI, personal 36 d’educació especial en centres ordinaris, integradors i integradores socials, monitoratge 37 PQPI...), personal PAS, personal municipal (un altre cop monitoratge PQPI) i vetlladores. 38 Al nostre sindicat, algun d’aquest personal es troba sindicat a la FSC. 39 També tenim personal, bàsicament del sector del lleure educatiu, que el seu lloc de treball 40 no té cap vinculació a l’empresa contractant. 41

PROPOSTES: 42



1. Ens comprometem a visualitzar les condicions laborals del personal que sigui molt 2 minoritari dins del centre de treball, per aconseguir la solidaritat i el compromís del 3 personal majoritari en la millora d’aquestes condicions. 4

2. Convocarem assemblees territorials dels diferents col·lectius dispersos i/o minoritaris, 5 planificades pels sectors afectats i amb la presència de l’estructura sindical de tots els 6 sectors presents al centre de treball. 7

3. En els conflictes que es produeixin dins del centre de treball, i en els quals estigui 8 implicat personal de diferents col·lectius, intervindrem sempre de forma no corporativa 9 i coordinada entre els representants sindicals dels sectors implicats. 10

4. Avançarem en la coordinació de l’acció sindical dels diferents sectors presents als 11 centres de treball, amb l’objectiu de la persona delegada sindical de referència de 12 centre, dins d’una xarxa de treball a diferents nivells: comitès i/o secció sindical, sector 13 i territori. 14

15

C. PETITA I MITJANA EMPRESA 16

17 El teixit productiu espanyol es caracteritza per la prevalença en percentatges superiors al 18 90% de petita i mitjana empresa on encara es mantenen unes relacions laborals de 19 caràcter paternofilial, on les regulacions de les condicions de treball contenen una alta dosi 20 d’individualització i, per tant, on l’elecció de representants sindicals i la sola presència del 21 sindicat és summament difícil. En el nostre sector ens trobem aquesta situació bàsicament 22 a les empreses del sector del 0-3 privades, de les autoescoles i dels ensenyaments no 23 reglats, malgrat que la situació també s’hi pot assemblar en el cas de la resta 24 d’ensenyaments privats, tant concertats com no. 25

26

PROPOSTES: 27

28 1. Periòdicament realitzarem assemblees de cada sector als diferents territoris per 29

poder organitzar els col·lectius. 30 2. Haurem d’implicar tot l’actiu sindical, independentment del seu sector, en l’extensió 31

sindical de l’organització d’aquests sectors de treballadors i treballadores. 32 3. Els sectors implicats presentaran un pla de suport i seguiment dels delegats i 33

delegades sindicals únics a les empreses, per evitar la seva lluita en solitari. 34 4. Fomentarem, buscant més èxit que el que hem obtingut fins ara, les seccions 35

sindicals en aquestes empreses per potenciar l’organització del sindicat i la defensa 36 dels treballadors i treballadores, existeixi representació sindical unitària o no. 37 38

D. CANVIS EN L’ESTRUCTURA PRODUCTIVA 39

40 Els canvis que s’han produït en l’estructura productiva, també en els sectors de la nostra 41 federació, ens porten a analitzar dues qüestions bàsiques: com afiliem en els sectors que 42 es caracteritzen per alts nivells de precarietat laboral i una alta taxa de rotació (com són els 43


38 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO sectors dels ensenyaments no reglats i de l’atenció a la dependència) i com actuem davant 1 col·lectius que per les seves característiques professionals són més proclius a la pràctica 2 corporativa (com el personal docent de la pública). 3 En tots dos casos, considerem que les característiques del nostre sindicat, ben utilitzades, 4 el podrien situar en una bona posició per organitzar ambdós col·lectius, ja que la nostra 5 estructura d’unions territorials ens podria permetre assessorar i sindicar les persones que 6 no ho poden fer a través d’una secció sindical, i la nostra definició i reivindicació com a 7 sindicat de classe, en el context de crisi sistèmica actual ja analitzat, ens hauria de 8 permetre lluitar contra l’individualisme egoista i corporatiu, que busca l’èxit del petit nucli 9 que envolta l’individu sense considerar les conseqüències per a la resta de la societat. 10 Per una altra banda, l’externalització provoca la dilució de determinats perfils professionals 11 i el canvi d’empresa i sector amb una freqüència no vista anteriorment. A la nostra 12 federació ens ho trobem, o ens ho podrem trobar, bàsicament en el sector del lleure 13 educatiu, tant del personal que treballa fora com dins de l’horari lectiu, com en el personal 14 d’administració i serveis de diferents sectors, tant els d’atenció a la dependència com a la 15 universitat. 16 En aquestes condicions, hem d’analitzar si l’estructura federativa-sectorial que mantenim, 17 pròpia d’una època en què les activitats productives estaven més clarament definides, és 18 ara l’adequada i si s’ajusta a la nova realitat o no. Però el que és més important és 19 analitzar si aquesta estructura és la més eficaç per organitzar més i millor els treballadors i 20 treballadores per defensar els seus interessos. Les dificultats per aconseguir aquesta 21 organització, les trobem sovint a la nostra acció sindical, ja que als centres de treball on 22 trobem la nostra afiliació també trobem treballadors i treballadores que estan afiliades a 23 altres federacions del nostre sindicat: des del personal d’administració i serveis de la 24 Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments, així com també personal del primer cicle de 25 l’educació infantil, organitzats actualment a la Federació de Serveis a la Ciutadania, fins al 26 personal del lleure educatiu organitzat a la Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme. 27 Podem començar a pensar confederalment en una altra estructura d’organització sectorial, 28 però el que considerem urgent és la necessitat d’establir marcs de col·laboració entre les 29 diferents federacions que compartim persones en un mateix centre de treball. 30 Aquest treball de col·laboració ja l’hem iniciat en el cas del personal d’administració i 31 serveis dels centres educatius públics, integrant en l’acció sindical diària dels permanents 32 sindicals de la pública les visites i la informació a aquest personal, amb el suport de la 33 FSC. 34

35

PROPOSTES: 36

37 1. Reforçarem el nostre discurs i les nostres pràctiques com a sindicat confederal i de 38

classe, convençuts i convençudes com estem que la solidaritat entre la classe 39 treballadora és el valor fonamental que podrà instaurar un sistema basat en uns 40 drets socials, econòmics i polítics que ens permetin viure amb dignitat i confiança 41 en el futur. 42

2. Proposarem a la confederació que les unions territorials planifiquin l’organització i 43 l’assessorament dels col·lectius de treballadores i treballadors precaris. 44 Mentrestant, els col·lectius amb aquestes característiques de la nostra federació, 45 els organitzarem tal com hem decidit a la proposta a.1. 46


39 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO 3. Analitzarem el personal que treballa a tots els nostres centres de treball i establirem 1

els marcs de col·laboració amb totes les federacions de la nostra confederació 2 sindical que hi estiguin implicades per optimitzar l’acció sindical. 3

4

E. MODEL REPRESENTATIU SINDICAL 5

6 Ens hem de preguntar com li afecta, al moviment sindical organitzat, la normativa sobre 7 llibertat sindical que prima la representació unitària dels treballadors i treballadores per 8 davant de la presència de les organitzacions sindicals. El contingut de la Llei orgànica de 9 llibertat sindical (LOLS) respon a un moment històric concret, i l’experiència acumulada 10 demostra que les àmplies competències dels comitès i les escasses de les seccions 11 sindicals operen en detriment del fet sindical. Un nombre significatiu de treballadores i 12 treballadors no veuen la necessitat d’afiliar-se, entre d’altres coses perquè saben que el 13 comitè ja els representarà, i es dóna la circumstància que les candidatures del sindicat a 14 les empreses compten amb un alt nombre de persones no afiliades, i que moltes persones 15 ens voten, expressant un determinat nivell de confiança, però no s’afilien. Més enllà, el 16 model representatiu actual s’ajusta a les necessitats actuals? 17 A aquestes qüestions, es torna a repetir el fet que el sistema electoral dels empleats i 18 empleades públiques, malgrat l’increment de les juntes de personal docent no universitari 19 als deu serveis territorials, penalitza la representació sindical pel que fa als àmbits 20 d’elecció i al nombre possible de persones delegades que s’han d’escollir, com es pot 21 comprovar al quadre següent, referit als processos electorals realitzats a la nostra 22 federació, situació que es repeteix a tota l’Administració pública catalana i espanyola, tot i 23 que no s’ha d’oblidar que les condicions de la representació sindical en el sector privat 24 solen ser inferiors que en el sector públic, per exemple amb el crèdit horari. 25

26

Cens Delegats i delegades

Ràtio treballadors/delegats

Sectors privats 69.735 4.023 17,33

Sectors públics 99.788 878 113,65

27

PROPOSTES: 28

29 1. El treball electoral ha de ser concebut com una part fonamental del 30

desenvolupament organitzatiu del sindicat, s’ha de convertir en una activitat 31 permanent de la nostra federació, ja que és la forma actual d’autoorganitzar els 32 treballadors i treballadores al centre de treball. 33

2. Mantindrem la presència del sindicat al centre de treball, tant amb la creació de 34 seccions sindicals com amb la presència contínua de sindicalistes de referència de 35 CCOO, per aconseguir major representativitat sindical i major compromís d’afiliació. 36

3. Promourem totes les reformes necessàries per millorar l’actual sistema d’eleccions 37 sindicals, tant a les petites empreses que avui no tenen dret a representació 38 sindical, com apropant l’elecció de delegats i delegades sindicals als centres de 39 treball educatius públics. 40 41


40 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO F. INTERVENCIÓ SINDICAL EN ÀMBITS EXTERNS A L’EMPRESA 1

2 El sindicat ha assumit una funció representativa i de gestió que transcendeix de l’àmbit de 3 l’empresa. A diferència del model clàssic europeu, CCOO intervé de forma activa en els 4 processos externs a l’àmbit de l’empresa, en qualsevol matèria en la qual s’estableixi la 5 distribució de la riquesa (pensions, Seguretat Social...). Hem construït de forma autònoma 6 les nostres propostes, mitjançant el diàleg social i el conflicte quan ha estat necessari. La 7 crisi ha posat de manifest els límits d’una opció com aquesta, i la societat ens veu, al 8 sindicat, com a part integrant del sistema, supeditats al poder polític. Un darrer exemple, el 9 pot constituir el debat sobre el paper de les organitzacions sindicals en els òrgans de 10 direcció de les caixes d’estalvi. Ens podem preguntar si és necessari reformular objectius, 11 però la resposta seria que no podem renunciar a cap concepte del nostre salari, i el petit 12 estat del benestar que estàvem construint, també en forma part. Però per fer-ho en bones 13 condicions, hem de reforçar l’autonomia del sindicat i la informació que n’arriba a la nostra 14 afiliació, a la totalitat de la classe treballadora i a la ciutadania en general. 15

16

PROPOSTES: 17

18 1. Intentarem intervenir en totes i cadascuna de les institucions i organismes en les 19

quals es decideixi la destinació d’alguna part del nostre salari: Seguretat Social, 20 plans de pensions d’ocupació, fons d’acció social... 21

2. Millorarem la informació sobre la nostra acció en aquestes institucions a l’afiliació i 22 a la resta de treballadores i treballadors. 23

3. Treballarem per millorar la informació que arriba a la ciutadania en els períodes de 24 negociació de qualsevol aspecte que els pugui afectar de forma general. 25

4. Farem participar al màxim tota l’estructura sindical i el conjunt de l’afiliació en la 26 presa de decisions que afectin el conjunt de la classe treballadora. 27 28

G. AMPLIACIÓ DE LES LÍNIES D’INTERVENCIÓ SINDICAL 29

30 La principal funció del sindicat és organitzar les treballadores i els treballadors per defensar 31 col·lectivament els seus interessos. Això s’ha de fer, essencialment, a través de l’acció 32 sindical, l’assessorament laboral i la negociació col·lectiva. 33 En les darreres dècades, la conquesta de major poder institucional i l’aprofundiment de 34 l’aspecte sociopolític del sindicat ha afavorit que haguem ampliat les línies d’intervenció. 35 Un dels exemples més paradigmàtics és la participació en la gestió i impartició de la 36 formació ocupacional. 37 No podem assegurar que això hagi anat en detriment de la principal funció del sindicat, 38 però l’experiència a la Federació d’Ensenyament ens diu que aquestes activitats no han 39 revertit en més i millor organització dels treballadors i treballadores. Tampoc podem 40 garantir que els esforços esmerçats en aquests àmbits i el resultat que n’obtenim, 41 mesurats en afiliació, estiguin en consonància, però sí que podem pensar que l’afiliació per 42 serveis difícilment dóna pas al compromís militant de l’afiliació que necessitem. 43


41 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO Aquestes activitats poden perjudicar el crèdit del sindicat si els usuaris del servei no reben 1 la informació adequada del nostre paper. 2 Amb aquestes premisses, podem concloure que hem de reequilibrar les nostres activitats, 3 sabent que l’activitat fonamental del sindicat és l’acció sindical, i que, a més, es preveu un 4 reequilibri forçat, a causa de la disminució dels fons dedicats per les administracions a la 5 formació. 6

7

PROPOSTES: 8

9 1. En el cas que es modifiqui el sistema de formació ocupacional, prioritzarem la 10

nostra participació en la direcció d’aquesta formació per sobre de la participació en 11 la gestió. 12

2. Es lliurarà sempre una informació per escrit als usuaris de formació, sobre el paper 13 del sindicat en la gestió d’aquesta activitat. 14

3. Qualsevol activitat haurà d’estar supeditada a l’acció sindical, i haurem d’avaluar si 15 contribueix, i com, a l’organització dels treballadors i treballadores. 16

17

H. LA DIMENSIÓ ESTRATÈGICA DE LA COMUNICACIÓ I LA 18

PARTICIPACIÓ: SINDICALISME 2.0 19

20 Per a la Federació d’Ensenyament de CCOO, sindicalisme és comunicació i participació. 21 La comunicació, la participació i l’organització dels treballadors són centrals a tota la nostra 22 acció sindical. El sindicalisme de proximitat forma part de la genètica de CCOO. Cal 23 estendre aquest tret característic a nous espais, amb nous procediments i noves aliances i 24 requeriments, per continuar mantenint el lideratge sindical que CCOO representa. 25 26 La comunicació és una eina més de l’acció, per promoure la cohesió organitzativa i el 27 sentit de pertinença, el debat de les idees i la seva difusió, la mobilització, la participació i 28 l’organització de les persones, especialment entre la nostra afiliació i delegats i amb el 29 conjunt dels treballadors. Qualsevol proposta de millora de l’organització i de la participació 30 en el sindicat ha de preveure la dimensió estratègica de la comunicació. 31 32 Durant aquest mandat, s’ha avançat significativament en la progressiva utilització i millora 33 de les tecnologies de la informació, tant per al treball intern com per a l’acció sindical i la 34 participació: difusió viral de recursos audiovisuals per a les mobilitzacions, campanya de 35 pantalles en negre, participació en la xarxa de ciberactivistes de CCOO, etc., són petits 36 exemples de bones pràctiques de mobilització a les xarxes. 37 38 Durant el proper mandat, el sindicat haurà de donar un impuls a la seva política de 39 comunicació interna, i, a la vegada, es considera estratègic que el treball a les xarxes formi 40 part d’una nova cultura de la comunicació, de la participació, de les relacions, de la 41 mobilització i de l’organització. 42 43 Cal fer una aposta estratègica per la comunicació i la participació que inclogui també les 44 xarxes socials de manera sistemàtica. El nostre model d’acció sindical ha d’evolucionar per 45


42 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO adaptar-se al treball en xarxa i a les xarxes, d’una manera coherent, però ara més àmplia i 1 influent, que arribi a més gent, més global i més innovadora, per reforçar el sindicalisme de 2 proximitat que representa la nostra presència contínua als centres de treball. L’àmplia i 3 diversa base afiliativa i de delegats i delegades, però també el conjunt dels treballadors i 4 treballadores que volem sumar a la nostra organització, s’ha de veure implicada en 5 aquests canvis de cultura, en la qual el sindicat es repensa i es reivindica per mantenir el 6 lideratge en un món global, ja que avui la comunicació no és unidireccional: és multipolar, 7 nodal, reticular, i haurem de fomentar la internacionalització de la nostra acció sindical. 8 9 En aquesta aposta estratègica per la comunicació i la participació també són molt 10 importants les aliances i la creació de xarxes amb moviments socials amb els quals 11 compartim valors, anàlisi i estratègia. 12 13 Hem d’aprendre a treballar i posicionar-nos en aquesta xarxa, amb prestigi i influència, i 14 teixint complicitats amb altres agents comunicadors i generadors d’idees i propostes. Hem 15 d’escoltar activament i tot l’actiu sindical ha de ser actiu comunicador als diferents nivells 16 (intern/extern) i espais (real/virtual), motiu pel qual caldrà formar les persones en els usos 17 de la tecnologia i en les nous procediments comunicatius i de participació. 18 19 També hem guanyat en presència pública i rellevància en els mitjans de comunicació, fruit 20 del treball amb els professionals dels mitjans de comunicació, per consolidar-nos com a 21 referent a partir de la confiança, la legitimitat i el prestigi de la nostra comunicació. Hem de 22 seguir treballant amb força i determinació per continuar sent visibles com a referent social 23 en les qüestions que tenen relació amb l’educació i les persones treballadores a les quals 24 organitzem i representem. Per aconseguir-ho hem de mantenir la capacitat d’identificar 25 permanentment i amb claredat les qüestions sensibles per al conjunt dels treballadors i 26 convertir-les en arguments d’interès per als periodistes. 27 28 Convé ara marcar línies d’actuació per seguir avançant en la comunicació com a eina al 29 servei d’un sindicat més fort, cohesionat i participatiu. 30 31

PROPOSTES: 32

33 1. CCOO disposa d’una xarxa de persones permanentment connectades amb la 34

realitat dels seus centres, empreses i territoris. Hem de posar en valor aquest 35 potencial generador d’informació, de manera que en que cada acció, cada debat, 36 cada proposta, cada qüestió rellevant i des de cada sector o territori puguin ser 37 transformades en notícies d’interès per als professionals de la comunicació, posant-38 les en coneixement de la responsabilitat de comunicació de la federació. 39

2. Col·locarem al centre de l’activitat comunicativa interna les persones del sindicat, 40 les afiliades i les delegades, coordinant-les i estructurant-les convenientment per 41 evitar carències, duplicitats i solapaments. Les diferents persones i els diferents 42 sectors o secretaries de la federació han d’esdevenir distribuïdors d’informació i 43 dinamitzadors de la comunicació en xarxa, i han d’afavorir sempre el debat i la 44 participació. 45

3. Continuarem treballant per a l’eradicació del llenguatge sexista en els nostres 46 comunicats interns i externs i en la nostra cartelleria. 47


43 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO 4. Donarem un impuls al Pla estratègic de comunicació i participació interna, aplicant 1

totes les possibilitats que posen al nostre abast les tecnologies de la comunicació 2 per millorar l’eficàcia de la nostra comunicació i apostant per la creació de xarxes 3 internes de relació i d’informació. 4

5. La millora de les estratègies de comunicació i participació interna exigeix l’extensió 5 de la formació en l’ús de les noves tecnologies necessàries al conjunt de membres 6 de l’organització. La formació i l’intercanvi d’experiències en bones pràctiques 7 servirà per garantir la proximitat amb els treballadors i treballadores. 8

6. Promourem estratègies, experiències, connexió i xarxes sindicals amb les 9 federacions d’Ensenyament de CCOO, però especialment amb les de les Balears i 10 el País Valencià, a causa de la mobilitat geogràfica dels treballadors i treballadores 11 entre les tres comunitats. 12

7. Insistirem en la necessària coordinació amb la CONC, la federació estatal i la 13 confederació en la mesura en què la societat ens percep a la xarxa com a CCOO. 14

8. Promourem la utilització sindical de les xarxes socials més enllà dels àmbits 15 comunicatius i de manera transversal al sindicat, fent ús de les seves potencialitats 16 per fidelitzar l’afiliació, la participació, la interacció amb la societat civil, la creació 17 d’estats d’opinió, la denúncia i l’acció sindical en totes les seves vessants. 18

9. El Pla estratègic de premsa haurà d’optimitzar la nostra projecció pública i la de les 19 nostres propostes. També haurà de preveure la formació dels portaveus, establirà 20 els protocols de comunicació amb els periodistes en l’àmbit nacional, comarcal i 21 local, i es coordinarà amb les secretaries de Comunicació de la CONC i dels 22 sindicats territorials. 23 24

I. LES ALIANCES SOCIALS. RELACIONS I COMPLICITATS PER 25

CONSTRUIR ALTERNATIVES 26

27 Des de la Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya entenem el sindicalisme com 28 a defensa dels interessos dels treballadors i treballadores en relació amb els seus drets 29 laborals al centre de treball i l’empresa, però també com a defensa i reivindicació dels drets 30 de ciutadania de totes les persones que conformen la classe treballadora. 31 32 La necessitat de donar resposta a l’important atac contra l’estat del benestar i contra els 33 drets de ciutadania, que els governs central i català estan duent a terme mitjançant les 34 retallades en educació i la resta dels serveis públics i la seva privatització, ens obliga a 35 construir propostes alternatives a la lògica neoliberal i a fer-ho teixint aliances amb altres 36 sectors i moviments socials. 37 38 La Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya tenim una llarga i dilatada 39 experiència de participació en espais unitaris estratègics que, en el darrer mandat, s’ha vist 40 reforçada pel suport social rebut a partir de la convocatòria de la vaga general del 29-S i 41 durant la del 29-M i el suport de tots els sectors educatius a la vaga del 22 de maig de 42 2012. 43 44 La lluita contra les polítiques de retallades dels governs central i autonòmic han reforçat 45 aquestes aliances amb organitzacions de la comunitat educativa, organitzacions 46


44 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO d’estudiants i d’altres moviments socials, i han donat com a fruit la recuperació del Marc 1 Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), la creació de la Plataforma 0-3 d’escoles 2 bressols a Barcelona o la creació de la PUDUP. També ens hem coordinat amb 3 SOMESCOLA totes les persones, entitats i institucions que ens comprometem a actuar de 4 manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els 5 infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més 6 cohesionada, democràtica i lliure. 7 8 Avui, un dels reptes del nostre sindicat és consolidar aquests espais i ampliar-los, 9 aprofundint encara més les aliances amb els diferents sectors, entitats i moviments socials, 10 des de la col·laboració i la complementarietat de funcions per defensar els valors 11 democràtics i l’estat del benestar i per lluitar contra les discriminacions, evitant els intents 12 de manipulació que d’aquests moviments estant fent algunes organitzacions que pretenen 13 buscar el protagonisme i la capacitat d’influència que no els donen la seva afiliació o els 14 seus resultats electorals. 15

16

PROPOSTES: 17

18 1. Hem de continuar reforçant les noves aliances i la seva extensió territorial (xarxes 19

intercomarcals, comarcals, locals...) i consolidar les que tenen una trajectòria més 20 dilatada, donar a conèixer les propostes i alternatives que generem com a sindicat i 21 ampliar la nostra capacitat de mobilització i resposta. També continuarem 22 participant en altres espais de treball en xarxa en el marc de reivindicacions 23 concretes. 24

2. Ens emplacem a continuar cercant punts de proximitat amb altres col·lectius, 25 moviments i espais socials emergents, per tal de poder trobar objectius i propostes 26 compartides i actuar de manera coordinada per una societat més justa, en defensa 27 del progrés social i la protecció dels drets de ciutadania. 28

3. Haurem d’aconseguir que la nostra base social, especialment la nostra afiliació, 29 conegui la realitat de les aliances socials que hem teixit, i l’haurem d’animar perquè 30 hi participi activament. 31

32



3. L’ORGANITZACIÓ DE LA FEDERACIÓ 1

D’ENSENYAMENT 2

3 Analitzar els canvis operats en el mercat de treball, quines són les transformacions 4 estructurals que s’han produït i com aquestes modifiquen el quadre de relacions de treball, 5 reflexionar sobre l’acció sindical que es practica i, a partir d’aquí, establir quines són les 6 millors estratègies sindicals i les fórmules organitzatives més adequades, és fonamental 7 per a les persones que continuem considerant que el sindicalisme o és confederal i 8 transformador o és un simple gestor. 9 Però un enfocament com aquest ens podria portar a considerar que els problemes del 10 sindicalisme confederal són externs (els canvis produïts i les dificultats per adaptar-nos-hi, 11 la crisi laboral i l’absència de vincles sindicals en ella, l’ofensiva dels poders econòmics i 12 mediàtics). Nosaltres som de l’opinió que, juntament a tot això, hi ha altres problemes que 13 li són propis: la progressiva institucionalització que en ocasions ha anat en detriment del 14 protagonisme de la nostra afiliació; un insuficient exercici de l’autonomia i la independència 15 del sindicat que pot suposar que, en ocasions i per part de determinats col·lectius, se’ns 16 hagi vist excessivament propers al poder i que, per tant, hagin recelat de nosaltres; la 17 dinàmica interna en la qual ens hem instal·lat, amb molta presència a les seus sindicals i 18 menys als centres de treball, practicant, no poques vegades, un sindicalisme de demanda i 19 no d’oferta (atenem els que ens busquen, però anem menys del necessari a explicar les 20 nostres propostes i a escoltar la gent); la debilitació, quan no la pèrdua, de l’esperit i 21 l’activitat militant; l’escàs rigor en els criteris de reclutament de nous sindicalistes; l’escassa 22 formació que oferim a les noves generacions; l’absència de control en l’activitat dels 23 nostres permanents sindicals... 24 És per això que l’anàlisi que en realitzem, de la nostra organització, i les propostes per 25 millorar-la, és un aspecte clau del futur que volem que ens esperi. 26

27

A. LA PARTICIPACIÓ DE L’AFILIACIÓ 28

29 CCOO és, i ha de ser encara més, un sindicat participatiu i aquests són temps en què cal 30 enfortir la relació democràtica del sindicat amb els treballadors i les treballadores, generant 31 les fórmules de participació més eficaces, establint estructures sòlides des de la base. 32 Hem de ser capaços d’integrar tota la diversitat que està emergint, hem de resoldre la 33 tensió entre allò general i l’específic que aflora en aquesta diversitat, entre el que és global 34 i el que és local. 35 La participació és el vector fonamental. Des del centre de treball, en la construcció de les 36 decisions des dels òrgans de direcció, impulsant el debat al conjunt de l’organització. 37 L’afiliació, des de les estructures en què estigui enquadrada, ha de ser la protagonista de 38 les decisions que adopti el sindicat, participant-ne i afavorint-ne l’extensió. 39 La capacitat d’organització del sindicat es mesura per la seva capacitat d’unir voluntats, 40 expectatives i necessitats, i no pel control disciplinari dels processos, siguin interns o 41


46 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO externs. Es tracta d’establir les bases de la cooperació; no és manar, és dirigir obeint; no 1 es tracta de burocràcia, es tracta d’organització. 2 L’actiu més valuós amb què comptem és la militància, és el compromís de la nostra 3 afiliació, que només podrà existir si es considera partícip de les decisions preses. Per això, 4 el màxim compromís dels òrgans de direcció de la nostra federació, dels seus sectors, 5 sindicats comarcals i seccions sindicals, ha de ser el d’afavorir i ampliar la participació, tant 6 des dels centres de treball com en l’estructura sindical, assegurant una renovació constant 7 de l’equip de permanents sindicals. 8

9

PROPOSTES: 10

11 1. La comunicació ha de tenir un paper fonamental, socialitzant, en primer lloc, la 12

informació, com a pas previ al debat de les idees i de les propostes. Per això, 13 continuarem millorant la informació de la qual disposa l’actiu sindical i el conjunt de 14 l’afiliació. 15

2. Hem de sistematitzar la realització de trobades i assemblees al centre de treball, 16 assegurant, en tot moment, el vincle dels objectius particulars amb els més 17 generals del sindicat i la participació democràtica en la política sectorial i 18 confederal. La direcció de cada sector serà la responsable de recollir trimestralment 19 les dades d’aquestes trobades i assemblees, i d’informar-ne a la direcció de la 20 federació. 21

3. Continuarem promovent la realització de consultes entre l’afiliació i el conjunt de 22 treballadors i treballadores, en tots els processos de negociació i mobilització en els 23 quals participem. La direcció de cada sector serà la responsable d’informar dels 24 resultats d’aquests processos a la direcció de la federació abans de prendre les 25 decisions corresponents. 26

4. Hem de fomentar la participació de l’afiliació en l’estructura sindical, per la qual 27 cosa intentarem limitar al màxim l’acumulació de responsabilitats, tant en quantitat 28 com en temps de dedicació, de les persones permanents sindicals. 29

30

B. L’AVALUACIÓ DE LES TASQUES SINDICALS 31

32 Sempre ha existit la crítica fàcil a les persones que exerceixen la funció de delegades 33 sindicals. Però en els darrers anys, aquestes crítiques estan aconseguint un enorme ressò 34 mediàtic, no casual, i estan arrelant en gran part de la societat. Això passa quan és més 35 clar que mai que les organitzacions sindicals som el darrer mur de contenció de les 36 polítiques neoliberals d’espoli del conjunt de la classe treballadora per part de la minoria 37 dirigent. Malgrat que la immensa majoria de les crítiques són falses o esbiaixades, tindrem 38 moltes dificultats per aconseguir influir en els mitjans de comunicació, ja que aquests 39 responen davant els seus amos. Però sí que podem influir en la imatge que tenen de 40 nosaltres les persones a les quals els mitjans es dirigeixen. Si les persones treballadores 41 saben que els seus representants sindicals són persones honestes, treballadores, 42 militants, responsables, austeres... la minoria dirigent ho tindrà molt complicat per estendre 43 una imatge negativa de les organitzacions sindicals. 44


47 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO Podem pensar que aquesta campanya de desprestigi s’incrementarà en els propers temps, 1 però també som conscients que no sempre els hem posat difícil la crítica. És per això, i per 2 l’esperit de millora contínua, que considerem que l’avaluació de les tasques sindicals és 3 fonamental per al futur de la nostra organització, tant des del delegat sindical de la petita 4 empresa, fins a la Secretaria General, i haurà de servir com un criteri per al manteniment 5 de la confiança per part de l’organització en la continuació de les funcions. El resultat 6 d’aquesta avaluació només serà conegut per la persona avaluada i per la Comissió 7 Executiva de la Federació d’Ensenyament. Al Consell de la federació s’informarà dels 8 resultats per sectors i territoris, mantenint sempre la dignitat personal. Pel que fa al 9 reclutament de nous sindicalistes, haurem de reforçar els criteris i/o els mitjans d’elecció, 10 per aconseguir evitar futurs problemes. 11

12

PROPOSTES: 13

14 1. Abans de finalitzar el curs 2012-2013, cada sector i territori, a través dels seus 15

responsables, lliuraran a la Comissió Executiva de la federació una proposta de 16 criteris d’avaluació dels seus permanents sindicals, en funció del seu context. Hi 17 haurà de constar l’avaluació feta per l’afiliació, la direcció del sector i la resta de 18 permanents del sector. 19

2. Abans de finalitzar l’any 2013, la Comissió Executiva de la federació aprovarà el 20 Pla per a l’avaluació de les permanents sindicals, que es realitzarà en finalitzar 21 cada curs, i per primera vegada el curs 2013-2014. 22

3. Abans de finalitzar el curs 2013-2014, cada sector lliurarà a la Comissió Executiva 23 de la federació una proposta d’avaluació dels delegats i delegades sindicals que no 24 pertanyen a l’estructura sindical. 25

4. Durant el curs 2014-2015, la Comissió Executiva de la federació aprovarà el Pla 26 d’avaluació de les persones delegades sindicals, el qual s’implementarà durant el 27 curs 2015-2016. 28

5. Per a l’acumulació d’hores sindicals es crearà una comissió formada per una 29 persona de la direcció del sector, una de la Comissió Executiva de la federació i, si 30 n’hi hagués, una de la secció sindical, que s’entrevistarà amb la persona o 31 persones candidates, i n’emetrà un informe a la Comissió Executiva de la federació, 32 que és a qui li correspon prendre la decisió. 33 34

C. L’ESTRUCTURA SINDICAL NECESSÀRIA PER ENFORTIR 35

L’ACCIÓ SINDICAL 36

37

1. Les seccions sindicals 38

39 Enfortir el treball de CCOO a l’empresa és una prioritat que no s’ha de demorar per més 40 temps. Ampliar i reforçar la presència del sindicat al centre de treball és l’objectiu que ha 41 d’esdevenir el centre de tota l’activitat que despleguem des de CCOO. A les empreses en 42 què CCOO té secció sindical, l’objectiu és reforçar-hi la presència del sindicat, el que 43


48 DOCUMENTS CONGRESSUALS DE LA FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOO requereix, a més de garantir l’activitat regular en el si d’aquesta, enfortir els mecanismes 1 de participació i una major relació dels òrgans de direcció del sindicat amb la secció 2 sindical. 3 4 A les empreses on hi ha representació sindical i no hi ha secció sindical, els diferents 5 sectors hauran de planificar plans d’actuació per implantar-les i desenvolupar-les. 6 7 Als centres públics no hem aconseguit el que ens plantejàvem en el congrés anterior, de 8 crear-hi una estructura semblant a la secció sindical. El moviment autoorganitzatiu que 9 s’ha començat a viure durant el curs passat, juntament amb l’existència d’una borsa 10 d’hores sindicals que sembla ser que no podran ser acumulables a partir d’ara, poden ser 11 elements que facin més viable aquest objectiu en un futur proper, i per això hauran de 12 treballar conjuntament els sectors implicats. 13

14

2. L’estructura de la Federació d’Ensenyament 15

16 Els nostres òrgans de direcció són: el Consell, el Comitè i la Comissió Executiva. 17 18 El Consell de la Federació és el màxim òrgan de direcció i participació. Estarà compost 19 pel secretari o secretària general de la Federació d’Ensenyament, 50 membres en 20 representació de les organitzacions territorials i 50 membres elegits i elegides en el 21 congrés. 22 23 Totes les delegacions i candidatures respectaran els criteris de paritat de gènere. 24 25 Els secretaris i secretàries generals de les organitzacions estaran inclosos en la delegació 26 de la seva organització. 27 28 El Comitè Federal és l’òrgan de govern. El Comitè Federal el compondran els secretaris i 29 les secretaries generals dels sindicats territorials, el coordinador o coordinadora del 30 Barcelonès, i les persones elegides per exercir les responsabilitats executives de la 31 Comissió Executiva. 32 33 La Comissió Executiva és l’òrgan de gestió confederal, en el marc de les decisions dels 34 òrgans de direcció i de govern. La Comissió Executiva de la federació serà proposada per 35 la Secretaria General al Consell de la federació, per a la seva votació i ratificació, entre les 36 persones elegides directament pel congrés. Aquestes assumiran les tasques executives i 37 de gestió. El nombre de responsabilitats de la Comissió Executiva no serà superior a 9, i, 38 almenys la meitat, hauran de ser dones. 39 40 Els sindicats territorials d’ensenyament són: Tarragona, Girona, Lleida, Vallès Occidental, 41 Baix Llobregat, Vallès Oriental-Maresme, Bages-Berguedà-Osona, Alt Penedès-Garraf-42 Anoia; a cadascun, en el procés congressual, s’elegirà un secretari o secretària general i 43 un consell de direcció. Al Barcelonès, els seus afiliats i afiliades elegiran una persona 44 coordinadora i un consell de participació. 45

��

��