DOCUMENT RESUM

JORNADA DE PARTICIPACIÓ

“ALIMENTS ECOLÒGICS LOCALS ALS MENJADORS ESCOLARS”

26 de novembre de 2011 / finca Son Durí (Vilafranca)

La jornada pretenia ser un espai de trobada entre els diferents agents que intervenen en el procés

d'introducció d'aliments ecològics dins els menjadors escolars de Mallorca. Pagesos, representants

d'associacions de pares i mares, cuineres i cuiners així com equips directius dels centres estaven

convidats a compartir inquietuds, experiències i en definitiva il·lusions per, a poc a poc, anar fent

possible un canvi en positiu en l'alimentació dels infants.

Programa

09.00h Arribada dels participants

09.15h Presentació de la jornada i balanç del projecteNofre Fullana (APAEMA) i Roser Badia (Amics de la Terra)

09.45h Cuinant amb aliments ecològics a un menjador col·lectiuValerio, cuiner de Camper

10.00h L'experiència de la coop. Això és vida! als menjadorsTeo Nogara, coordinador de la coop. Això és vida!

10.15h Pausa-cafè. Degustació d'aliments ecològics

10.45h Debat “I nosaltres què hi podem fer?”

12.00h Visita guiada per la finca ecològica de Son Durí

13.00h Conclusió de la jornada

Participants

Mares i pares

Carmen Batidor, mare escola Ses Quarterades

Lluis Colom, pare

Anna Díaz, mare escoleta de Sineu

Virgínia Estellers, mare escola Aula Balear

Antònia Miralles, mare escola de Montuïri

Cuiners/es

Amparo, cuinera de COESMA

Antònia Berber, cuinera escola Gianni Rodari

Maria Bover, cuinera de Gianni Rodari

Catalina Trobat, cuinera Escola Nova de Porreres

Magdalena Valens, cuinera escola Blanquerna

Valerio, cuiner menjador de CAMPER

Pagesos/es

Damià Bover, finca Son Durí, Això és vida!

Rafel Bover, finca Son Durí, Això és vida!

Joan Bover, finca Son Durí, Això és vida!

Jordi Brautigam, finca Binifela, Això és vida!

Natascia Breilin, futura pagesa

Joana Castell, finca Son Palou

Joan Llull, finca Son Ravanell, Això és vida!

Teo Nogara, coordinador Això és vida!

Oriol, finca Son Ravanell, Això és vida!

Bernat Oliver, futur pagès

Pau Riera, finca Son Palou

Coordinadors/es

Elisabet Vaquer, dinamitzadora

Roser Badia, Amics de la Terra Mallorca

Bernat Canyellas, APAEMA

Nofre Fullana, APAEMA

Alguns apunts:

Presentació de la jornada i balanç del projecte

Roser Badia (Amics de la Terra) i Nofre Fullana (APAEMA) varen ser

els encarregats de presentar la jornada i explicar als assistents

l'objectiu al qual es pretenia arribar durant el dia: posar en comú

inquietuds, opinions, experiències que puguin impulsar la presència

d'aliments ecològics i locals als menjadors de les escoles.

Breument, el projecte “Introducció d'aliments ecològics als menjadors

escolars” és una iniciativa de l'Associació de la Producció Agrària

Ecològica de Mallorca (APAEMA) que ja duu un any i mig de rodatge.

Durant aquest temps hi han participat aproximadament 8 horticultors

ecològics i 30 escoles, amb aproximadament uns 2.000 alumnes en

total. El cas de cada escola és molt particular i el projecte s'hi intenta

adaptar. En conjunt, les xifres parlen de més de 2.500 lletugues,

1.500 kg de taronges, 600 kg de cigrons, etc. Fa alguns mesos, es va

editar un vídeo anomenat “Bons aliments!” en el qual s'explica com

es dur a terme aquest canvi als menjadors i quines implicacions té per

a totes les parts implicades.

Amics de la Terra s'ha adherit al projecte recentment aportant i complementant-lo amb la part de

sensibilització d'infants, mares i pares i personal de centres educatius a través d'activitats i tallers.

Cuinant amb aliments ecològics a un menjador col·lectiu

El cuiner del menjador de CAMPER, Valerio, explicà la seva experiència cuinant diàriament amb

aliments ecològics per a 200 treballadors/es aproximadament. El canvi de model, de convencional a

ecològic, el va duu a terme ara fa mig any gràcies al contacte directe amb els pagesos de la zona.

Oferint un menú amb gairebé un 90% de productes ecològics i locals, Valerio aconsegueix preus al

voltant de 2,95 €, mà d'obra inclosa i sense variar el contingut en carn (que també és ecològica) ni

peix fresc. Diu que ha guanyat en qualitat i satisfacció però necessita invertir més temps en la neteja

i processat dels aliments. Un avantatge, a diferència dels menjadors escolars, és que no té menús

tancats i pot anar variant. Segons ell, és necessari reinventar la cuina, reciclar-se i aprendre a

treballar amb aliments de temporada.

L'experiència de la coop. Això és vida! als menjadors

La cooperativa Això és vida! està formada per pagesos ecològics i amb seu a Son Durí. Teo Nogara

és el coordinador d'aquesta entitat i s'encarrega del contacte amb les escoles amb qui abasteixen

d'aliments ecològics. L'experiència acumulada durant aquest any i mig de projecte, explica en Teo,

demostra que treballar amb menjadors escolars té dificultats tant per part dels pagesos com per part

de les cuines del menjador els quals se solucionen a través d'establir compromisos concrets. En el

seu cas, la coop. Això és vida! aprofita els viatges que fa amb la seva furgoneta (dos cops per

setmana) per dur a cada escola, la comanda que ha fet uns dies abans.

El curs passat es disposava d'una subvenció que cobria el cost de la furgoneta i podien anar a tot

tipus d'escoles, tot i que la comanda fos petita. Enguany la cosa canvia: sense ajudes de

l'administració, el projecte es replanteja de tal manera que el pagès més proper a l'escola es qui es

responsabilitza de tot el procés (producció, coordinació i distribució).

Debat “I nosaltres què hi podem fer?”

La segona part de la Jornada es va dur a terme en format “dinàmica de grups” per tal d'aconseguir la

màxima participació i aportació de visions dels diferents actors implicats. Inicialment es varen

plantejar a tots els assistents quines eren, des del seu punt de vista, el PROS i CONTRES que duia

associat el projecte. En segon terme, aquests punts es varen posar en comú per, a partir d'aquí,

treure'n conclusions. Unes conclusions que més tard es convertirien en propostes de millora.

En resum, aquestes varen ser les aportacions:

PROSbeneficis que aporta el projecte

CONTRESdificultats, problemàtica associada

- Es consumeixen aliments més respectuosos amb la salut de les persones.

- Qualitat organolèptica i frescor dels productes introduïts al menjador escolar. Retrobar sabors dels aliments autèntics.

- Educar els infants en el consum responsable i conscient per un futur millor.

- Conèixer els aliments de temporada, les varietats locals, etc. així com les implicacions associades.

- Es consumeixen aliments més respectuosos amb el medi ambient

- Tracte directe entre pagesos/es i cuiners/es sense intermediaris. Permet crear cercles de confiança. Millora la traçabilitat dels aliments.

- Repercussió sobre la pagesia local de petita escala. Conserva la cultura, paisatge, varietats i coneixements associats.

- Per al pagès, pot arribar a ser un consum estable i constant durant l'any de determinats aliments, cosa que li dóna seguretat.

- Estimula la fantasia i la creació a la cuina. Menor estandarització dels plats.

- Satisfacció personal del pagès/a i del cuiner/a. Superació de reptes i assoliment d'objectius personals. Crea il·lusió.

- És el punt de partida per canviar models de consum i hàbits en les famílies. Possibilitat de crear grups de consum a les escoles.

- Permet treballar al marge de l'administració, reduint el risc d'aturada del projecte per manca d'ajudes.

- Incertesa i por a qualsevol canvi d'hàbits.

- Dificultats en establir un compromís permanent i constant entre el menjador i el pagès.

- Es lluita a contracorrent: es competeix amb els mercats i l'agroindústira que ofereix aliments amb preus rebentats que no reflecteixen el que val realment.

- Tendència a la pèrdua de les cuines a les escoles. Monopolització dels menjadors per grans càterings.

- Manca de sensibilització per part de mares i pares i també de cuiners/es. Desconeixença de les repercussions del model agroalimentari.

- El sistema que envolta un menjador escolar és inflexible i amb moltes traves: menús i preus tancats, burocràcia, sanitat, etc. Poca implicació de l'administració en l'alimentació dels infants.

- Manca d'organització dels pagesos, dins de la seva pròpia finca (planificació de cultius) i entre ells.

- Preus dels aliments ecològics, en alguns casos, més elevats.

- Hàbits estandaritzats a les cuines: productes de 4a gamma, poca elaboració, etc.

- Desconeixement dels aliments de temporada i de les varietats. Desconeixement del seu ús (receptes, elaboració, etc.).

- Poc contacte entre cuiner/a – mares i pares – pagesos/es. Manca de comunicació. Impersonalitat del procés.

- Baixa rendibilitat per al pagès, en alguns casos.

- Requereix d'esforç extra per part del cuiner/a. Inversió en hores i reducció del marge de guanys.

- Manca d'homogeneïtat i higiene dels productes que entren a la cuina.

- Episodis de baixa qualitat o quantitat. Manca de determinats productes durant èpoques concretes.

- És un projecte lent i a llarg termini que pot generar desgast.

PROPOSTESMillora del projecte, “I jo que hi puc fer?”

MARES I PARESEs requereix una millora de la sensibilització respecte l'alimentació dels infants i les implicacions que té aquesta sobre la salut, el medi ambient, l'economia i les persones que hi intervenen.

Proposta:

- Difusió del vídeo “Bons aliments!” entre les AMIPAs per a que arribi a totes les famílies.

- Participació en tallers i activitats de sensibilització sobre el tema.

- Visites a les finques agrícoles que abasteixen d'aliments els menjadors escolars.

PAGESOS/ESMillorar l'organització i coordinació dels productors per abastir els menjadors escolars.

Proposta:

- Planificació més acurada dels cultius dins de cada finca.

- Introducció de noves tècniques, maquinària i energies renovables que optimitzin els recursos i les feines.

- Coordinar i organitzar els pagesos involucrats per oferir una oferta constant i concreta als menjadors.

CUINERS/ESÉs convenient el reciclatge i reinvenció a la cuina per arribar a oferir, a mitjà i llarg termini, una cuina casolana, ecològica i de qualitat, utilitzant aliments locals i de temporada.

Propostes:

- Organitzar cursos de cuina per a cuiners/es que tenguin en compte les peculiaritats d'aquests tipus d'aliments.

- Establir compromisos a través de comandes constants i concretes (no. d'aliments a substituir, varietats, quantitats setmanals, etc.) d'aliments ecològics locals directament al pagès, fetes amb antelació per a que aquest pugui garantir-ne l'oferta.

TOTSÉs necessària una major comunicació entre totes les parts implicades en l'alimentació dels infants a través del menjador escolar (famílies, pagesos/es i cuiners/es) i fomentar-ne la seva implicació.

Propostes:

- Organitzar reunions periòdiques a cada escola entre mares i pares, cuiners/es i pagesos/es implicats en el procés d'introducció d'aliments ecològics.

- Visites a finques i trobades periòdiques entre tots els agents per conèixer-se i enfortir els vincles.

- Facilitar la creació de grups de consum a les escoles per part de les famílies interessades per tal de reforçar el vincle amb el pagès i de donar continuïtat més enllà del menjador, convertir-se en un projecte integral.

www.apaema.net www.amicsdelaterra.org