doc. 01 Memòria informativa i justificativa · doc. 01 Memòria informativa i justificativa . AVANÇ DEL POUM DE SANT FRUITÓS DE BAGES març de 2017 Índex . doc. 1 ... 2. EL PROGRAMA

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Fruitós de Bages

AVANÇ DE POUM_ març de 2017

doc. 01 Memòria informativa i justificativa

AVANÇ DEL POUM DE SANT FRUITÓS DE BAGES març de 2017

Índex

doc. 1 MEMÒRIA INFORMATIVA I JUSTIFICATIVA

I. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................................................................... 4

1. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DE LA REVISIÓ DEL PGOU .................................................................................... 4 1.1. Conceptes generals estratègics ............................................................................................................................... 5 1.2. Marc general de l’ordenació ..................................................................................................................................... 5 1.3. Coordinació disciplinar ............................................................................................................................................. 6

2. EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA .......................................................................................................... 7 2.1. Introducció ................................................................................................................................................................ 7 2.2. Principals idees força i posicionaments de la població ............................................................................................ 7

II. ANÀLISI I DIAGNOSI ........................................................................................................................................................... 13

1. ENCAIX I CONDICIONANTS TERRITORIALS ............................................................................................................... 13 1.1 Sant Fruitós de Bages i la comarca del Bages ...................................................................................................... 13 1.2 El Pla Territorial de les Comarques Centrals i el Pla Director Urbanístic el Pla del Bages. La seva incidència a SANT FRUITÓS DE BAGES ........................................................................................................................................... 13 1.3 Projectes territorials d’incidència a SANT FRUITÓS DE BAGES. ......................................................................... 15

2. EL MUNICIPI. FORMA I ESTRUCTURA ........................................................................................................................ 19 2.1 Elements i estructura del territori municipal ........................................................................................................... 19

2.1.1 El procés de creixement de Sant Fruitós de Bages. .................................................................................. 19 2.1.2 Estructura de comunicacions territorial ...................................................................................................... 20 2.1.3 Relació amb els assentaments .................................................................................................................. 20 2.1.4 Xarxa de camins rurals .............................................................................................................................. 22 2.1.5 El relleu. Clinometria .................................................................................................................................. 22 2.1.6 Xarxa hídrica .............................................................................................................................................. 22 2.1.7 El sòl rústic. De vila agrícola a vila industrial ............................................................................................. 23

2.2 Estructura urbana ................................................................................................................................................... 25 2.2.1 El procés de creixement ............................................................................................................................ 25 2.2.2 Estructura de comunicacions del nucli urbà .............................................................................................. 26 2.2.3 Diagnosi de l’estat actual del sistema de comunicacions al nucli .............................................................. 27 2.2.4 Sistema urbanístic d’equipaments ............................................................................................................. 27 2.2.5 El planejament vigent i les reserves d’equipament i de serveis tècnics .................................................... 33 2.2.6 Sistema urbanístic d’espais lliures ............................................................................................................. 34

2.3 Els teixits edificats. Tipologies, densitats (per nuclis) ............................................................................................ 35 2.3.1 Els teixits existents del nucli urbà .............................................................................................................. 35 2.3.2 Els teixits existents fora del nucli urbà. ...................................................................................................... 37 2.3.3 Els teixits industrials .................................................................................................................................. 37

2.4 La població ............................................................................................................................................................. 38 2.4.1 Distribució de la població ........................................................................................................................... 38 2.4.2 Evolució de la població .............................................................................................................................. 39 2.4.3 Components del creixement ...................................................................................................................... 40 2.4.4 Nacionalitat ................................................................................................................................................ 42 2.4.5 Estructura d’edats ...................................................................................................................................... 42 2.4.6 Les llars ..................................................................................................................................................... 43 2.4.7 Estimacions de població i llars ................................................................................................................... 45

3. EL PLANEJAMENT VIGENT ........................................................................................................................................... 47 3.1 El PGOU 1996-98 i les seves modificacions .......................................................................................................... 47

3.1.1 Desenvolupament del PGOU. Modificacions i estat de tramitació dels àmbits d’actuació ........................ 47 3.1.2 El gran potencial encara pendent .............................................................................................................. 48

3.2 Regulació de les zones en sòl urbà ....................................................................................................................... 51 3.3 Transcripció del planejament vigent. Discordances detectades ............................................................................ 51

1


3.4 Regulació i situació actual del sòl no urbanitzable ................................................................................................. 52 3.4.1 Regulació vigent en SNU ........................................................................................................................... 52 3.4.2 Consideracions en relació a les activitats en SNU .................................................................................... 53

3.5 El planejament urbanístic dels municipis veïns. Punts i àrees de fricció i/o de coordinació .................................. 53 3.5.1 El planejament vigent a cada municipi....................................................................................................... 53 3.5.2 Àrees de fricció .......................................................................................................................................... 54

4. ACTIVITAT ECONÒMICA, CONSTRUCTIVA I MERCAT IMMOBILIARI ....................................................................... 54 4.1. L’activitat econòmica .............................................................................................................................................. 54

4.1.1 Activitats existents al municipi ................................................................................................................... 54 4.2 Llocs de treball localitzats al municipi i població ocupada ..................................................................................... 56 4.3 El parc d’habitatge i l’activitat constructiva ............................................................................................................. 57

4.3.1 L’habitatge segons tipus ............................................................................................................................ 57 4.3.2 Règim de tinença de l’habitatge principal .................................................................................................. 58 4.3.3 Les dinàmiques constructives .................................................................................................................... 59

4.4 Aproximació a la situació actual del mercat immobiliari ......................................................................................... 60 4.5 Els pressupostos municipals .................................................................................................................................. 62

5. EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC ................................................................................................................................ 63 5.1 Patrimoni arquitectònic i arqueològic ..................................................................................................................... 63 5.2 Les masies i cases rurals en sòl no urbanitzable ................................................................................................... 64

III. CRITERIS I OBJECTIUS GENERALS DEL POUM ............................................................................................................. 66

1. CONCLUSIONS DE LA DIAGNOSI I DETERMINACIÓ DEL MODEL URBANÍSTIC ..................................................... 66

2. ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ.................................................................................................................................... 71 2.2 Quantificació de les alternatives proposades ......................................................................................................... 77 2.3 Resum comparatiu de les alternatives ................................................................................................................... 79

3. PROPOSTA GENERAL D’ORDENACIÓ ........................................................................................................................ 80 3.1 Desenvolupament de les alternatives .................................................................................................................... 80 3.2 Justificació i explicació de les propostes ................................................................................................................ 83 3.3 El patrimoni .......................................................................................................................................................... 101

3.3.1 El Catàleg de béns a protegir .................................................................................................................. 101 3.3.2 Criteris de selecció, classificació i categories .......................................................................................... 101

doc. 2 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC; DIE (ACC SL)

doc. 3 ANNEXOS

Annex 1. Quadre dels paràmetres bàsics de les zones del planejament vigent i modificacions Annex 2. Planejament en tràmit a Sant Fruitós de Bages Annex 3. Activitats actuals a SFB (DIBA; Gestor d’Informació d’Activitats GIA) Annex 4. PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Resultat de les accions realitzades (EDAS)

doc. 4 PLÀNOLS

PLÀNOLS D’ANÀLISI

A.01 Encaix territorial E 1:25.000 A.02 Condicionants territorials. PTPCC E 1:50.000 A.03 Condicionants territorials. PDU Bages E 1:50.000 A.04 Origen i evolució del municipi E varies A.05 Ortofotoplànol del municipi E 1:8.000 A.06 Topogràfic. Parcel·lari. Xarxa hídrica. Inundabilitat E 1:15.000 A.07 Elements i estructura del sòl rústic E 1:15.000 A.08 Estructura viària. Jerarquia i discontinuïtats E 1:10.000 A.09 Equipaments i serveis tècnics. Actuals i reserves E 1:10.000 A.10 Espais lliures actuals i previstos E 1:10.000

2


A.11 Transcripció planejament vigent. SU, SUB i SNU E 1:10.000 A.12 Àmbits d’actuació. Grau de desenvolupament E 1:10.000 A.13 El planejament dels municipis veïns.

Punts i àrees de fricció (font MUC) E 1:15.000 A.14 Inventari patrimoni arqueològic i arquitectònic E 1:15.000

PLÀNOLS DE PROPOSTA

P.01 Alternativa d’ordenació 0 E 1:15000 P.02 Alternativa d’ordenació 1 E 1:15000 P.03 Alternativa d’ordenació 2 E 1:15000

3


doc. 1 MEMÒRIA INFORMATIVA I JUSTIFICATIVA

INTRODUCCIÓ

1. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DE LA REVISIÓ DEL PGOU

El vigent Pla general d’ordenació urbana de Sant Fruitós de Bages (PGOU de Sant Fruitós de Bages), va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya, el 27/03/1996 (DOGC de 24/05/1996) i modificat en part, com a conseqüència de l’estimació d’un recurs de l’Alcalde-President del propi Ajuntament de Sant Fruitós, segons resolució de la DGPTOP de data 02/02/1998.

Aquest planejament general va ser aprovat a l’empara de la legislació urbanística aleshores vigent, és a dir, el Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa de textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Hi ha factors que al llarg dels 20 anys de vigència del Pla han estat objecte d’una important transformació econòmica, social, demogràfica, política i jurídica. Aquests canvis es concreten en:

Primer.- La necessària adaptació del planejament general a les diferents normes jurídiques formals, (autonòmica i estatal) i a les seves tècniques instrumentals, a partir del règim iniciat amb la Llei 2/2002 de 14 de març, d’urbanisme, i les seves modificacions posteriors fins l’actual L 3/2012 (Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost), en el marc de la legislació bàsica estatal, continguda ara al RDL 7/2015 (Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana), en allò que no es competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

Segon.- La necessitat i l’obligació jurídica d’incorporar i adaptar els instruments d’ordenació urbanístics no només a les determinacions sinó també a les noves reflexions contingudes als recents instruments d’ordenació territorial i supramunicipal aprovats, és a dir: el Pla Director Urbanístic del Pla del Bages (ap. def.: 10/10/2006) i el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (ap. def.: 16/09/2008), tot l’anterior, per aplicació dels principis d’eficàcia i de coordinació de l’actuació de les administracions públiques.

Cal observar també que el planejament general aprovat l’any 1996 ha estat objecte al llarg dels seus anys de vigència de gran quantitat de modificacions puntuals (24 modificacions puntuals de diferent abast) i d’un desenvolupament considerable per mitjà dels diferents planejaments derivats (es comptabilitzen fins a 5 Plans especials, 11 Plans parcials urbanístics i diverses modificacions puntuals d’aquests plans parcials).

Tot aquest conjunt de figures de planejament urbanístic han anat adaptant la regulació del pla general inicial en diferents aspectes d’oportunitat, tant legislativa com d’ordenació urbanística i regulació de detall, que obliguen a tornar a plantejar d’una manera global el model de ciutat i l’estructura general i orgànica del territori municipal.

Però aquests factors, transformats per la realitat canviant de la societat, la tecnologia i el coneixement en general, també tenen la seva translació en els aspectes tècnics de l’urbanística que ha anat tendint a una necessària incorporació multidisciplinar de les diferents sensibilitats sobre el fet urbà i territorial.

És a dir, el planejament no és només un fet basat en el projecte arquitectònic i en la creació d’escenaris urbans per a la convivència dels usos i les activitats de la ciutadania, sinó que es configura com un fet integrador de tot el que intervé en la funcionalitat més pregona del seu metabolisme.

Per tant la conveniència de la revisió del PGOU de Sant Fruitós de Bages, més enllà dels canvis legislatius que obliguen a la seva adaptació, també ve marcada per la oportunitat de definir de nou l’ordenament urbanístic en base als nous postulats disciplinaris que han de permetre una millor gestió de la complexitat urbana, una millor adaptació al medi i una millor resposta a les necessitats de la ciutadania tant pel que fa als seus aspectes de convivència social i cultural com als seus aspectes de dinamització econòmica.

4


1.1. Conceptes generals estratègics

Més enllà dels aspectes pròpiament tècnics i de les problemàtiques inherents al planejament urbanístic de Sant Fruitós de Bages es plantegen tres aspectes fonamentals que han de formar part de la guia conceptual dels treballs de redacció del POUM.

Aquests aspectes són:

El coneixement de la “cultura del lloc” La participació ciutadana El territori com a paisatge i recurs

La cultura del lloc ha de ser el marc del desenvolupament urbanístic de la ciutat. Cal posar de manifest la importància dels coneixements històrics per a poder entendre la seva gènesi i les raons objectivables de la seva evolució morfològica. Aquest esdevé un aspecte fonamental a l’hora de prendre decisions de futur. Les lògiques estructurals de l’evolució urbana i de les seves gents tenen molt a dir per a no caure en solucions que podrien ser de difícil encaix funcional, social i formal. En aquest sentit l’elecció del model de ciutat, la tipologia edificatòria, els usos, la gestió i la seva adaptació al lloc han de ser fonamentals per establir solucions, alternatives i propostes coherents.

Per tant el respecte a les percepcions i anhels de la població han de guiar necessariament el procés. En aquest sentit la participació ciutadana s’ha d’entendre no solament com una estratègia d’informació sinó com una estratègia d’intercanvi. L’equip redactor del POUM com a tècnics de suport esdevé així una eina clau per aconseguir facilitar la comprensió dels continguts dels debats. Cal arribar al públic, escoltar les seves opinions i incorporar-les a les decisions que al llarg del procés s’hauran de prendre.

La participació s’entén com un dret dels ciutadans, un dret a saber, a conèixer i a participar en l’anàlisi del seu present i en la discussió i el disseny del seu futur. En definitiva la participació és avui en dia una necessitat per a qualsevol administració i és una de les bases de la legitimació de l’urbanisme.

El territori: paisatge i recurs. El POUM ha d’entendre i interpretar el model propi d’ús i ocupació del territori, així com considerar el paisatge com un espai global i integrat on conflueixen les seves funcions productives i ecològiques amb les activitats lúdiques i culturals. La ordenació integral del municipi ha de partir de la base que cal un model de ciutat oberta on s’estableixi la permeabilitat entre l’espai lliure del territori i l’espai urbà.

1.2. Marc general de l’ordenació

Aquest conjunt de conceptes generals estratègics que regeixen el conjunt d’accions de la redacció del POUM han d’anar acompanyats d’un marc general de referència íntimament lligat o vinculat a les problemàtiques pròpies de Sant Fruitós de Bages i el seu territori. En aquest sentit la nova ordenació haurà d’estar basada en els següents elements que caracterítzen el lloc i les seves circumstàncies globals:

els canvis socioeconòmics del moment la maduració urbana la ponderació dels nous creixements la sostenibilitat econòmica de les actuacions el respecte al paisatge i la seva integració urbana

La redacció del planejament general del municipi s’ha de veure supeditada necessariament a la conjuntura econòmica actual. Malgrat tot, donada la naturalesa del POUM com a impulsor d’estratègies a mig i llarg termini, s’hauran de ponderar les previsions en funció d’hipòtesis de futur que cal entendre que es veuran positivament alterades per la millora les infraestructures i per l’evolució pròpia de l’economia en general.

Però mentrestant cal establir estratègies de maduració urbana. La reforma del patrimoni construït obsolet, l’aprofitament dels buits urbans, la rehabilitació d’habitatges i la regeneració de l’espai públic han de passar per davant de les polítiques de nova ocupació del sòl en un primer estadi de desenvolupament del POUM.

Cal avançar a més en totes les consideracions de sostenibilitat per a les ciutats establerta en la Carta d’Aalborg i a l’objectiu d’arribar a una ciutat compacta i diversa, característiques pròpies de la ciutat mediterrània tradicional. És a dir, mixtura d'activitats i serveis, facilitant els desplaçaments a peu i l'intercanvi i relació entre els seus habitants.

5


Ciutat compacta no vol dir ciutat inhòspita. La proximitat de funcions, activitats i serveis inclou el verd urbà que, per sobre del seu evident valor ornamental, té funcions urbanístiques bàsiques. I, d'altra banda, realitza una funció microclimàtica imprescindible: al nostre clima, l'ombra és una necessitat, tant per als vianants com per a les construccions.

1.3. Coordinació disciplinar

La redacció del planejament general dels municipis necessita d’un marc disciplinar ampli i coordinat. La tasca de l’equip redactor i del conjunt de l’administració municipal serà en gran part un treball de coordinació de totes les matèries multidisciplinàries que intervenen en la presa de decisions de l’urbanisme. Totes les disciplines necessàries per a bastir el document final intervenen des de les seves òptiques respectives en l’elaboració de propostes.

la història i la cultura la sociologia estudis ambientals la mobilitat i l’accessibilitat el patrimoni la viabilitat econòmica suport jurídic

Cal bastir el document del POUM amb els referents culturals propis del municipi i amb un coneixement acurat del seu patrimoni construït, però també cal recolzar-se en una anàlisi acurada de la realitat social dels seus ciutadans atenent a les problemàtiques de l’habitatge, dels serveis públics i de la mobilitat. En aquest sentit el contingut de la Memòria social serà una dada bàsica a l’hora d’establir aquest tipus de polítiques. Ajustar els potencials del POUM a les demandes reals actuals i a les hipòtesi de projeccions resulta imprescindible per a una millor coherència del document.

El Pla ha d’establir un model de desenvolupament que inclogui els principis de sostenibilitat de manera transversal en tota la seva proposta i que aquests esdevinguin un element més pel desenvolupament social i econòmic del municipi. Aquesta concepció global de la sostenibilitat que pensa en la ciutadania, millora la gestió del municipi, rendibilitza l’aprofitament dels recursos i permet posar el planejament al servei d’un model de desenvolupament global per a tot el municipi.

Caldrà establir com a fonamental els aspectes relacionats amb la mobilitat que la vinculen amb l’urbanisme. La mobilitat és una activitat derivada -entre d’altres factors- de la localització de les activitats sobre el territori, per tant per estudiar els desplaçaments és necessari que prèviament es comprengui la noció geogràfica de l’accessibilitat, és a dir, la facilitat d’accés als béns, llocs i serveis que són demandats per la societat.

Així, doncs, aquest conjunt d’instruments d’ordenació espacial, estructurals i normatius han d’ajudar a reorientar la planificació urbanística vers una mobilitat més sostenible, tot establint un marc d’accessibilitat molt més propici per als modes amb menor impacte social i ambiental.

L’actual conjuntura econòmica caracteritzada per una important crisi provocada entre d’altres causes per l’excessiu endeutament, tant de les famílies i de les empreses com de les administracions públiques, ha generat una visió restrictiva de les polítiques econòmiques.

La planificació urbana ha de tenir en compte aquesta circumstància a curt termini però no ha de limitar la seva projecció de futur, malgrat que l’aspecte de la sostenibilitat econòmica ha d’estar present en totes les actuacions i propostes de desenvolupament urbanístic.

Derivat d’aquest concepte de viabilitat i sostenibilitat cal introduir també els aspectes jurídics de l’urbanisme i la propietat en aplicació del marc legal vigent. L’agilitat de la gestió urbanística depèn en gran mesura del fet de tenir en compte la realitat i els antecedents jurídics dels béns afectats per les actuacions establertes en el planejament.

La concreció de la normativa d’aplicació sobre les propietats i sobretot la intel·ligència en les delimitacions poligonals seran determinants en l’èxit de les regulacions i les transformacions preteses.

6


2. EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

2.1. Introducció

La fase inicial del POUM implica una anàlisi del territori i de la seva població a partir de la qual l’equip redactor pot elaborar els criteris i objectius de l’Avanç del Pla. El procés participatiu en aquesta fase ha tingut els següents objectius:

- Identificar els diferents posicionaments que puguin existir al municipi respecte la realitat urbanística actual i de futur del municipi.

- Identificar voluntats de desenvolupament futur del municipi.

- Identificar i preveure necessitats actuals i de futur de la població que hagin de ser tingudes en compte per l’instrument de planificació territorial.

Per assolir aquesta fita, s’han desenvolupat mecanismes de metodologia qualitativa i quantitativa per tal de copsar la percepció de la població sobre aquestes qüestions:

Entrevistes individuals i grupals de caràcter exploratori amb representants d’entitats del teixit associatiu del municipi. S’ha entrevistat a un total de 24 persones representants de 16 entitats del municipi, del total de 71 entitats convocades.

Fem un tomb!: Itinerari per diferents carrers del poble, visitant els principals espais de futur desenvolupament a l’entorn de nucli, per tal de identificar possibilitats d’actuació a les mateixes. Han pres part 6 persones veïnes del municipi.

Qüestionari “online” a la pàgina web municipal. Han donat resposta al qüestionari un total de 35 veïns i veïnes del municipi.

La utilització de mecanismes de diferents metodologies s’ha plantejat amb la intenció de complementar els resultats obtinguts i disposar d’elements que permetin reforçar, o si s’escau qüestionar, els resultats obtinguts amb uns i altres. En aquest sentit, val a dir que el valor de l’anàlisi sociològica és la identificació de discursos diversos, els quals no tenen perquè ser totalment coherents i en ocasions poden presentar aspectes contradictoris, com trobem a la realitat.

2.2. Principals idees força i posicionaments de la població

CREIXEMENT URBANÍSTIC I POBLACIONAL

El discurs copsat en relació a la possibilitat de creixement poblacional i urbanístic de Sant Fruitós en el futur és més aviat conservador, donat que si bé es valora positivament el creixement, es considera que aquest ha de ser pautat i moderat. Així es constata en el resultat obtingut tant pel que fa referència a les enquestes online, com en el cas de les entrevistes exploratòries:

Resultats mecanismes qualitatius

(entrevistes exploratòries i Fem un tomb!)

Resultats qüestionari online

- Es copsa una predisposició positiva cap el fet que el poble pugui créixer en el futur. Creixement és sinònim de riquesa i progrés, però es prefereix un creixement moderat i planificat, evitant que pugui donar peu a canvis traumàtics per a la població actual.

- Un 73,5% de les persones enquestades consideren que el nou planejament hauria de reduir la previsió de creixement poblacional del planejament vigent, que està en 18.000 habitants. Tan sols un 26,5% considera que caldria mantenir aquest escenari de futur, i cap de les persones enquestades manifesta que caldria créixer per sobre d’aquesta xifra.

7


- El discurs majoritari en relació al creixement residencial prioritza el creixement al nucli de Sant Fruitós de Bages i no pas a les urbanitzacions, i aposta per combinar el desenvolupament de noves zones de creixement residencial amb la millora i compleció d’allò existent en el nucli, ja sigui d’espais buits o amb la rehabilitació d’habitatges buits.

- Pel que fa al creixement residencial el 58,8% de les persones que han donat resposta al qüestionari manifesten que el sòl urbà hauria de créixer en densitat, amb blocs d’habitatges. El 41,2% restant manifesta que el sòl urbà hauria de créixer en extensió, transformant espais rurals en urbans.

HABITATGE

Les valoracions respecte al desenvolupament de nous àmbits residencials han estat conseqüents amb aquest esperit conservador envers el creixement poblacional. De tota manera, les entrevistes han permès distingir alguns aspectes de detall respecte a la necessitat d’habitatge actual i futura.




- En cas de creació de nou habitatge, es considera que principalment s’hauria de concentrar en espais que permetin completar la trama urbana i els espais de desenvolupament ja previstos, com per exemple el sector d’en Puig o el sector Est.

- Alguns participants, sobretot els que es troben en situació de formar famílies, consideren que caldria disposar d’habitatges amb espai suficient per encabir famílies (4 habitacions) que estan en procés de desenvolupament i augmentant el seu nombre de membres.

Per altra banda, es planteja la possibilitat de promoure una oferta d’habitatge i serveis que faci atractiva la possibilitat de residir al municipi a les persones que hi treballen a les empreses dels polígons d’activitat econòmica del municipi.

- En relació als usos del territori, un 30,3% de les persones enquestades consideren que caldria augmentar el seu ús per a habitatges, per un 69,7% que consideren que caldria limitar-ne aquest ús.

- Pel que fa a la tipologia d’habitatge de l’enquesta s’extreu que principalment s’aposta per fomentar la creació de blocs d’habitatges (58,8%), sobretot al nucli, i en menor mesura en fer habitatges unifamiliars (41,2%).

EQUIPAMENTS, COMERÇ I SERVEIS DE PROXIMITAT

A l’hora de parlar sobre quins equipaments serien necessaris o caldria redimensionar per al Sant Fruitós del futur, principalment es destaquen els relacionats amb salut, espais culturals, esportius i espais verds a les noves zones residencials.

Pel que fa al comerç i els serveis de proximitat, especialment en un escenari de creixement poblacional, es copsa la necessitat d’augmentar la seva oferta, principalment als nuclis poblats.




- A partir de la informació copsada a les entrevistes, es considera que Sant Fruitós hauria d’augmentar l’oferta dels següents tipus d’equipaments i serveis, per cobrir les necessitats de la població, sobretot en un escenari de creixement de la població:

Equipaments sanitaris d’atenció primària i també d’especialitats

Equipaments culturals: espai cultural polivalent: auditori i hotel d’entitats.

- En relació als usos del territori, de l’enquesta s’extreu que la major part de les persones que han donat resposta a la mateixa, prioritzarien els usos del territori a:

Equipaments: Un 91,18% dels enquestats consideren que caldria augmentar aquest tipus d’usos al territori. Principalment els de caràcter sanitari, culturals i esportius.

Espais culturals, oci i lleure: Un 93,75% de les persones enquestades manifesten que caldria augmentar aquest tipus d’usos.

8


Educatius: es reclama la finalització d’equipaments incomplets i valorar la necessitat de nous equipaments educatius en cas de creixement poblacional.

Equipaments esportius: Piscina municipal coberta, gimnàs i espais esportius a l’aire lliure adreçats al jovent per a la pràctica esportiva ocasional.

Espais verds: Es manifesta que el creixement urbanístic de caràcter residencial hauria d’anar acompanyat del desenvolupament de noves zones verdes annexes que puguin ser aprofitades pel gaudi de tota la població.

Petites activitats, tallers artesanals i petits comerços: Un 94,12% manifesten el seu acord amb augmentar aquest tipus d’usos.

- En general es considera que al nucli oferta comercial de tot tipus però caldria poder disposar de més varietat, de manera que seria ben rebuda una potenciació del comerç.

- El discurs copsat en relació a la situació de les urbanitzacions pel que fa a equipaments i serveis de proximitat és divers. Per una banda, es constata la manca de serveis i equipaments, sobretot en relació al nucli. En canvi, no es copsa una reivindicació dels mateixos, donat que la tipologia d’habitatge unifamiliar i aïllat dóna com a resultat un estil de vida que no necessita aquests espais a l’àmbit proper. De tota manera es recull alguna demanda d’espais que facilitin i fomentin la relació (Pineda de Bages).

- Per altra banda, es valora que cal preveure els efectes del progressiu envelliment de la població resident a les urbanitzacions, on els serveis i equipaments són minsos en relació al nucli. En aquest sentit es considera que caldria promocionar la implantació de nous serveis, perquè sinó aquesta població es veurà obligada a altres llocs on disposi de serveis de proximitat de més fàcil accés.

- En un 47,06% dels casos, les persones que han donat resposta a l’enquesta on line, manifesten que l’augment de l’oferta de comerç i de serveis de proximitat seria una de les principals necessitats a cobrir, en cas que es produís un creixement poblacional en el futur.

- En relació a on caldria potenciar el comerç i els serveis en el futur, principalment es considera que caldria fer-ho en els nuclis poblats (93,94%) i no pas als polígons d’activitats fora dels nuclis (6,06%). La preferència per a fer-ho més en el nucli de Sant Fruitós (51,52% del total), no treu que també es consideri necessari potenciar el comerç i els serveis també als barris de nova creació (42,42%).

MOBILITAT I TRAMA URBANA

Tant els representants d’entitats entrevistades com la població enquestada, coincideixen en la importància de garantir la mobilitat de la població en un futur.

En aquest sentit es considera important potenciar els modes més sostenibles (vianants i bicicleta) generant vials segregats de connexió entre el nuclis i les urbanitzacions i afavorint la mobilitat dels vianants als nous espais residencials i també al nucli.

La pacificació del centre del poble, i especialment de la Carretera de Vic, també es considera com una acció positiva per millorar la qualitat de vida dels habitants.

Per altra banda, es recull la voluntat de millorar i ampliar la xarxa de transport públic que connecta el municipi amb el seu entorn.

En relació al vehicle privat, es copsa una major tendència a facilitar el seu trànsit en espais i vies alternatives a les utilitzades pels vianants, tot i que facilitant l’accés per als veïns i serveis allà on sigui necessari.

9





Ús del vehicle privat

Es constata que la utilització del vehicle privat és molt elevada entre la població per a qualsevol tipus de desplaçament, sobretot els de caire laboral, i especialment de les persones que viuen als barris o urbanitzacions allunyades del nucli principal.

Es fa una valoració positiva de la connectivitat del municipi amb la resta de municipis de l’entorn.

Es destaquen dificultats de trànsit al nucli urbà, derivades d’una trama urbana que no facilita la circulació, els problemes derivats de la carretera de Vic com a eix que divideix el nucli, i l’elevat trànsit que acull aquesta via en la trama urbana.

En aquest àmbit es recullen un parell de propostes:

- Valorar la possibilitat de connectar el municipi amb l’eix transversal des d’algun punt proper al cementiri.

- Potenciar l’accés a Les Brucardes pel camp de futbol.

Mobilitat a peu i en bicicleta

Els desplaçaments a peu es concentren en els nuclis i també als camins rurals.

Es considera necessària la creació d’eixos que permetin connectar a peu i en bicicleta el nucli i les urbanitzacions.

Carretera de Vic

Els representants de les diferents entitats entenen la carretera de Vic com un eix vertebrador del municipi que al mateix temps el divideix per la meitat, el que genera problemes d'accessibilitat i connexió entre la zona antiga i la nova.

Coincideixen en que es tracta d’una via que reuneix molt de trànsit de pas, tot i que consideren que generalment no s’atura al nucli.

Són majoria les persones entrevistades que valoren favorablement la possibilitat de transformar la carretera de Vic en un eix pacificat amb major espai per als vianants, tot i que sense eradicar el vehicle privat. En aquest sentit es recullen parers que veurien positivament la restricció del pas de vehicles pesants, i fins i tot la possibilitat de crear una via alternativa que permeti desviar el trànsit de pas, a mode de circumval·lació.

Nucli antic

Diversos entrevistats expressen que el poble no disposa d’un nucli antic ben definit i diferenciat com sí que passa a d’altres municipis. En general es copsa que la delimitació i preservació amb una estètica similar d’una part del casc antic, afavoridor del pas de vianants, seria un element que donaria atractiu al municipi.

- En un 79,4% dels casos, es manifesta que la millora d’aspectes relacionats amb la mobilitat serien accions a tenir en compte, en cas que es produís un creixement del nombre d’habitants en el futur. Entre les mateixes destaquen la millora dels accessos al poble i les urbanitzacions (47,1%) i la millora del transport públic (32,3%).

- Una altra actuació de futur per a la millora de la qualitat de vida al poble, associada al creixement poblacional, ha estat la de transformar el centre del poble en una zona més amable per als vianants, desviant el trànsit cap a la perifèria (32,3%).

- Una segona pregunta relacionada amb actuacions per garantir la mobilitat de la població en el futur, indica preferència per actuar sobre la millora de la xarxa de transport públic amb els municipis de l’entorn, i la creació de carrils bici de connexió entre el nucli i les urbanitzacions, per davant de la creació d’una xarxa de transport públic interna, o de donar facilitats per a l’ús del vehicle privat.

- Pel que fa a la mobilitat a les noves zones residencials, les persones enquestades manifesten el seu acord amb la possibilitat de potenciar l’ús per a vianants de la via pública, limitant la circulació en vehicle privat a veïns i serveis, i mantenint l’aparcament a la perifèria. En aquest sentit es manifesta el 67,65% de les persones enquestades.

10


Aparcament

L’opinió generalitzada és que la disponibilitat d’aparcaments al municipi és suficient. Per altra banda, es recull que si es transformés el centre en un espai pacificat i de caràcter més comercial, caldria preveure una zona càrrega i descàrrega i més aparcaments.

ACTIVITAT ECONÒMICA

En relació a l’activitat econòmica en el Sant Fruitós del futur es copsa de nou un discurs conservador que vol cercar un equilibri entre disposar d’oportunitats que assegurin el creixement econòmic necessari per mantenir uns estàndards de benestar adients, i la voluntat de mantenir i conservar el patrimoni natural, cultural i convivencial que fan de Sant Fruitós un lloc agradable per viure-hi.




- Es recull que Sant Fruitós de Bages té un elevat potencial

d'atracció d'empreses, gràcies a l'oferta de sòl industrial, la seva ubicació i la proximitat a diferents infraestructures viàries. Aquest potencial es veu reduït per alguns aspectes: la parcel·lació d'alguns PAE no cobreix la necessitat d'algunes empreses que s'hi podrien instal·lar però que cerquen naus més grans; existeixen mancances en la urbanització i també en la prestació de serveis bàsics a les empreses (llum, fibra òptica...). En general, es considera que abans de pensar en destinar més espai a nous PAE, caldria pensar en acabar de desenvolupar i dotar de serveis els existents.

- Respecte a quina podria ser una activitat econòmica futur motor econòmic, diverses persones es mostren a favor d’apostar pel turisme com a possible motor econòmic del municipi, donat que el municipi disposa de molts atractius que es podrien explotar turísticament. Per a que assolir-ho es considera que cal:

crear una oferta d'allotjament i de restauració atractives

arreglar i endreçar els camins rurals que envolten el municipi

fomentar la transformació del casc antic del poble amb característiques comercials i atractius per al passeig

promocionar l’oferta cultural i patrimonial

- Per altra banda, en la vessant industrial, es recull la consideració que caldria aprofitar l’espai industrial disponible per organitzar un PAE en el que es puguin aplegar empreses tecnològiques. També hi ha espai i característiques adients per poder encabir empreses de logística, tot i que aquesta és una activitat que no té valor afegit, no crea llocs de treball qualificats i malmet el territori.

- El discurs que es destil·la de les dades obtingudes amb

l’enquesta respecte el futur de l’activitat econòmica són més aviat ambigües i fins i tot contradictòries. Davant de preguntes genèriques i de plantejament de model de poble, es tendeix a donar respostes més “idealistes”, centrades en augmentar els espais destinats a activitats artesanals, comerç de detall i fins i tot activitat agrícola i ramadera. En aquest sentit, també es recull una preferència per a limitar la potencial ampliació dels espais destinats als polígons d’activitat econòmica, i a la mitjana i gran industria. En canvi, davant de preguntes concretes com quin hauria de ser el sector productiu que s’hauria de potenciar com a motor econòmic de futur, s’apunta a sectors, alguns dels quals poden tenir necessitat del desenvolupament futur d’aquests espais d’activitat: sectors tecnològic, comercial, turístic i industrial, principalment.

Opinió sobre quins sectors productius cal potenciar

Aquest posicionament ambivalent pot ser interpretat com la voluntat de cercar un equilibri entre el creixement econòmic que asseguri el futur del municipi i alhora mantenir les característiques i valors d’un model de poble rural, que asseguri l’actual nivell de qualitat de vida.

7,45%

9,57%

12,77%

14,89%

15,96%

18,09%

21,28%

Oficines i seus corporatives

Agrícola

Sanitari

Industrial

Turisme

Comercial

Tecnològic

11


ESPAIS NATURALS I ELEMENTS ARQUITECTÒNICS A PRESERVAR

Pel que fa als espais naturals, tant amb les entrevistes com amb les enquestes es destaquen principalment el Bosquet, la Torre Sanmartí, Sant Benet de Bages, Sant Iscle, les Caves...

Pel que fa a elements arquitectònics a preservar, els resultats de l’enquesta destaca els següents: la màquina de batre, l’església, el casc antic, el monestir de Sant Benet del Bages, l’ermita de Sant Valentí, la Sagrera, Sant Jaume d’Olzinelles i les escultures de la zona del Bosquet.

12


ANÀLISI I DIAGNOSI

1. ENCAIX I CONDICIONANTS TERRITORIALS

1.1 Sant Fruitós de Bages i la comarca del Bages

El municipi de Sant Fruitós de Bages, té una extensió de 21,94 Km2, se situa a la comarca del Bages a la zona del Pla de Bages, entre les planes interiors de l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del país, prop de la confluència entre els rius Llobregat i Cardener. Limita a l’est amb la ciutat de Manresa, capital comarcal i comptava amb una població de 8.351 habitants el 2015.

El T.M. està emplaçat en un nus de comunicacions on hi conflueix l'eix del Llobregat (C-16/E9), autopista que connecta amb Barcelona al sud i amb la Cerdanya al nord, i l'eix Transversal (C-25) que uneix Girona i les comarques de ponent.

Sant Fruitós de Bages es troba en una situació equidistant de les principals poblacions i ciutats de Catalunya i, a més, amb accessos directes a les grans vies de comunicació per carretera, fet que ha facilitat la consolidació de diversos polígons industrials (Santa Anna, Carretera Berga, el Grau, Sant Isidre, La bòbila, Riu d’Or, Casanovas, Ctra. Artés, P.I. Llobregat, La Serreta).

1.2 El Pla Territorial de les Comarques Centrals i el Pla Director Urbanístic el Pla del Bages. La seva incidència a SANT FRUITÓS DE BAGES

PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS

Sant Fruitós de Bages pertany a l’àmbit del Pla de Bages, que té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Manresa i la seva complexa àrea urbana, en la que s’hi compta Sant Fruitós de Bages, integrada en el Pla de Bages, és, d’acord amb el PTPCC, dins l’àmbit de les Comarques Centrals al costat de les àrees d’Igualada i Vic, un dels nodes fonamentals que han de garantir el desenvolupament econòmic de Catalunya.

Pel que fa al sistema d’assentaments, al nucli urbà de Sant Fruitós de Bages se li atorga una estratègia de creixement potenciat (el creixement més gran previst pel PTPCC). Defineix dues àrees especialitzades d’us residencial fora dels nuclis històrics (Les Brucardes i La Pineda) i dues àrees de “Millora i compleció” externes al nucli principal (La Rosaleda i Torroella de Baix). Identifica també les àrees especialitzades d’ús industrial i/o logístic dels diferents polígons ja existents i/o qualificats en el planejament municipal.

Des del punt de vista del Sistema d’espais oberts, el Pla proposa tres tipus bàsics de sòl segons el grau de protecció que els atorga enfront a les transformacions:

Sòl de protecció especial que inclou aquells terrenys els valors dels quals aconsellen el seu manteniment indefinit com a no urbanitzables. Incorpora doncs, per una banda els sòls inclosos en la xarxa d’espais d’interès natural i els connectors ecològics, així com les àrees inundables definides per l’ACA. A Sant Fruitós de Bages aquesta categoria de sòl apareix de forma destacable en l’àrea del bosc d’Olzinelles i al voltant dels cursos fluvials del Llobregat i del Riu d’Or.

En aquest últim cas cal esmentar la importància estratègica dels sòls situats entre el polígon industrial Casanova i el nucli urbà per la seva importància com a garant del manteniment de la funcionalitat connectora del curs citat.

Sòl de protecció territorial que inclou aquells terrenys que no són adequats per al desenvolupament urbà per motius de: riscos (geològics, inundabilitat, servituds funcionals, orografia ...), qualitat paisatgística, reserves estratègiques per a la localització, la connectivitat i les condicions de l’àrea. Al Municipi aquesta categoria apareix en diverses zones:

Corredor infraestructures: al voltant del sòl reservat per a la implantació d’una nova línia ferroviària (eix transversal ferroviari).

L’àrea del nucli d’enllaços entre la C16 i la C25 al nord del TM

13


Agrari i paisatgístic: Correspon majoritàriament a les zones agrícoles del Reguer i entorns de la sèquia de Manresa, i dels Plans de Santa Anna situades a l’oest del T.M.

Estratègic: S’inclou en aquesta categoria els terrenys on s’ubica i els que envolten l’aeròdrom Barcelona-Bages que es situa al T.M. de Sant Fruitós de Bages.

Sòl de protecció preventiva que inclou aquells espais que no tenen un valor excepcional ni condicionants físics que els facin objectivament inadequats per al desenvolupament urbanístic i alhora són compatibles amb l’estratègia de desenvolupament del sistema d’assentaments urbans proposada pel Pla. A Sant Fruitós s’inclouen en aquesta categoria els sòls no urbanitzables situats a l’àrea central del T.M. prop del límit nord del nucli urbà.

Cal, per últim, destacar diverses actuacions de condicionament i nova construcció tant d’infraestructures viàries com ferroviàries. D’aquestes, a nivell viari, cal destacar la connexió prevista entre la C-16c (a l’altura del polígon d’El Grau) i la C-25, que permetria descarregar la primera del trànsit de pas que pateix. I a nivell ferroviari cal esmentar la reserva de sòl per al pas de l’Eix tranversal que discorre pel sud en paral·lel a la C16 i pel nord travessant el bosc d’Olzinelles i acompanyant el traçat de la C25; i el condicionament de la línia entre Manresa i Sallent-Súria.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES

Sant Fruitós de Bages pertany a l’àmbit del Pla director urbanístic (PDU) del Pla de Bages –que va ésser aprovat definitivament el 10 d’octubre del 2006– comprèn 29 municipis del Bages, fet que es correspon gairebé als límits administratius de la comarca exceptuant l’àmbit del Moianès (tret de Santa Maria d’Oló), l’àmbit de Cardona i la vall de Calders, així com la zona d’influència de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

El conjunt d’estudis de la forma del territori duts a terme en la redacció del PDU, va permetre establir la definició d’unes àrees de regulació homogènia, que constitueixen la base fonamental de l’estructura normativa del PDU i que se subdividien en les cinc categories següents:

Matriu agrícola: de secà a la plana, hortes a la plana, àrees agrícoles de vall. A Sant Fruitós de Bages ocupen bona part del sòl no urbanitzable.

Matriu agroforestal (mixta): àrees agroforestals dels costers i de vall. Apareix al llarg del Riu d’Or i la seva àrea d’influència.

Matriu forestal: boscos, boscos protectors. No apareix.

Matriu fluvial: lleres de rius i rieres, aiguamolls. Apareix al llarg del curs fluvial del Llobregat.

Matriu urbana: zones d’activitats econòmiques, nuclis urbans, veïnats rurals, urbanitzacions.

Figura 1.2.1. Detall del plànol (T-21 àrees de regulació homogènia). Font: PDU del Pla de Bages

14


Per a cadascuna d’aquestes àrees es definien les característiques específiques, els objectius perseguits i la seva contribució al model d’ordenació territorial. També s’establien alguns criteris de delimitació, de desplegament, de gestió, i el règim bàsic d’usos i d’intervencions (vegis figura 1.2.1)

Al plànol núm. A.03 s’hi reflecteixen les indicacions del PDU que, al seu plànol T19, fa especial referència als espais connectors, als espais protegits i als punts crítics que caldrà estudiar, així com també les propostes d’infraestructures i equipaments. Cal destacar l’opció del PDU per dotar a Sant Fruitós d’un creixement que duplicaria el nucli actual i que requeriria el desviament de la C-16, aspecte que al PTCC no s’ha contemplat. Així mateix, també proposa el PDUPB la ubicació d’equipaments d’àmbit supramunicipal (sanitari, esportiu i/o cementiri), a l’àrea anomenada Porta Nord, desvinculats del nucli.

1.3 Projectes territorials d’incidència a SANT FRUITÓS DE BAGES.

El PDU de l’aeròdrom, el PDU de reserves de sòl de l’Eix transversal ferroviari i la Via Blava del Llobregat

El 7 de desembre de 2016 es va aprovar el Pla Director Urbanístic aeroportuari de l’aeròdrom de Barcelona/Bages, amb l’objectiu de delimitar i ordenar la zona de servei de l’aeròdrom segons la normativa sectorial vigent.

Aquest PDU estableix les limitacions i condicionants al desenvolupament urbanístic al seu capítol 2, que es reprodueix, i que bàsicament afecta a un cercle de radi 2.000 mts i 45 mts d’alçada. Els articles més rellevants de la Normativa del PDU aeroportuari es reprodueixen a continuació:

(...)

Capítol 2. Consideracions al desenvolupament urbanístic de l’entorn del Sistema General Aeroportuari (AP).

Article 58. Definició dels condicionants derivats de l’activitat aeronàutica.

1. Les indicacions físiques, d’ajudes radioelèctriques i d’operació de la navegació aèria que contenen consideracions per al desenvolupament urbanístic, conformen el conjunt de mesures a tenir en compte per garantir la seguretat de les aeronaus en vol, incloent també els criteris d’anàlisi dels nivells sonors generats per la operació de l’aeròdrom i la seva petjada acústica resultant.

2. Aquestes determinacions generals es corresponen amb les definides pel Reial Decret 1070/2015, de 27 de novembre, pel qual s’aproven les normes tècniques de seguretat operacional d’aeròdroms d’ús restringit i pel Reial Decret 862/2009, de 14 de maig, pel qual s’aproven les normes tècniques de disseny i operació d’aeròdroms d’us públic i es regula la certificació dels aeroports de competència de l’Estat.

Figura 1.3.1. PDU aeroportuari P.04.1 Ordenació subsistema activitats aeroportuàries

15


Si es procedís a la verificació d’ús públic de l’aeròdrom es podrà plantejar la necessitat de tramitar un Reial Decret de Servituds Aeronàutiques recollint i justificant les consideracions derivades del desenvolupament del PDUA d’acord amb el Decret 584/1972, de 24 de febrer, de Servituds aeronàutiques i les seves modificacions (Decret 2490/1974, de 9 d’agost, Decret 1844/1975, de 10 de juliol, Reial Decret 1541/2003, de 5 de desembre, Reial Decret 1189/2011, de 19 d’agost i Reial Decret 297/2013, de 26 d’abril).

Article 59. Condicionants derivats de les superfícies limitadores d’obstacles.

L’annex 14 al Conveni sobre Aviació Civil Internacional (OACI), Normes i mètodes recomanats internacionals, en el seu volum I: Disseny i operacions d’Aeròdroms estableix les següents superfícies limitadores d’obstacles per a una infraestructura aeroportuària de clau OACI 1 i operacions visuals que permeten mantenir unes superfícies lliures d’obstacles a l’entorn de l’aeròdrom:

1. La projecció ortogonal sobre el terreny de les superfícies limitadores d’obstacles definides pel PDUA afecta als següents termes municipals: Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Sallent i Manresa.

2. L’aplicació de les superfícies limitadores d’obstacles configuren l’escenari derivat de l’activitat aeronàutica a l’entorn de l’aeròdrom en referència a l’establiment al territori de determinades alçades i activitats.

4. La definició de la superfície horitzontal interna i de la superfície cònica provoca perforacions en el terreny a la zona del Pla de les Abelles al nord del polígon industrial del Pla de Santa Anna (a uns 2.000 m. al nord de l’aeròdrom) i al tram de la línia elèctrica d’alta tensió situat entre les carreteres E-9/C-16 i BV-4501 (a uns 750 m. al nord de l’aeròdrom).

A la zona per sobre del nivell +310 m a l’urbanització de la Pineda de Bages existeixen edificacions que provoquen perforacions a la superfície horitzontal interna i a la superfície cònica (a uns 1.600 m. al sud-oest de l’aeròdrom).

La presència d’aquests obstacles no requereix senyalització específica atenent que no es produeixen a les superfícies d’ascens, d’aproximació o de transició.

Es produeix la perforació de les superfícies d’aproximació i d’ascens en l’enlairament a uns 105 m. de la capçalera 10 a causa de la presència d’un arbre a la ribera del riu d’Or (41º 45’ 58’’ N / 1º 51’ 25’’ E).

La incidència d’aquesta perforació en la seguretat de les operacions aeronàutiques de la capçalera 10 implica que sigui necessari procedir a l’eliminació de l’obstacle o a la tramitació d’un Estudi aeronàutic de seguretat (EAS) que defineixi les operacions permeses pel manteniment de criteris de seguretat acceptables, limitant-les si fos necessari.

Es recull la traça del Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’Eix transversal ferroviari, aprovat definitivament 8 de gener de 2010, que al seu pas per Sant Fruitós inclou dins el sòl de reserva per l’afectació del sistema ferroviari (SAF) la part nord de Les Brucardes i l’hotel Alfa, del que es reprodueix la normativa.

16


Art. 10. Sòl de reserva per l'Afectació del sistema Ferroviari -SAF-.

1. Respectant els objectius d'aquest POU, la delimitació de zones SAF pretén la preservació d'aquells sòls que, si bé no es preveu que siguin destinats a la implantació de la infraestructura ferroviària, podran estar afectats per les servituds i limitacions d'usos que aquella implica en el terrenys confrontants, amb la finalitat de protecció del sistema ferroviari, per no interferir en la seva funcionalitat i per qüestions de seguretat

2. Amb aquesta finalitat. la inclusió de sòls dins les zones de SAF no alterarà la seva classificació ni qualificació urbanística preexistent. No obstant això, aquells sòls quedaran sotmesos al següent règim d'usos:

a) En sòl urbà consolidat, i en la resta de sòls quan la infraestructura es prevegi que sigui soterrada a més de 30 m de profunditat, es poden autoritzar en el sòl i en el vol. les obres, instal·lacions i usos admesos pel planejament urbanístic municipal.

En el cas, però, que els fonaments de l'edificació superin els 4 m de profunditat la implantació de es esmentades obres, i instal·lacions, requereixen l'autorització de l'administració titular de la infraestructura ferroviària (Direcció General del Transport Terrestre).

Pel que fa al subsòl. l'aprofitament urbanístic d'aquest queda subordinat a les exigències de la implantació de la infraestructura ferroviària i requereix l'autorització de l'administració titular de la infraestructura ferroviària (Direcció General del Transport Terrestre), a més de la resta de permisos o autoritzacions que poden resultar necessaris en funció de la normativa aplicable.

b) En la resta de supòsits el règim és el següent:

Es poden admetre aquelles obres, instal·lacions i usos que, d'acord amb la legislació ferroviària, serien autoritzables en la franja definida per la línia d'edificació. Per a l'execució d'aquestes obres i instal·lacions i per a la implantació dels usos es requereix l'autorització de l'administració titular de la infraestructura ferroviària (Direcció General del Transport Terrestre), a més de la resta de permisos o autoritzacions que poden resultar necessaris en funció de la normativa aplicable

Es poden admetre, amb caràcter provisional, d'acord amb la legislació urbanística, aquells usos o obres que preveu l'article 53 del Text refós de la Llei d'urbanisme, en el cas que no dificultin l'execució de la infraestructura, d'acord amb l'informe que emeti l'administració titular de les infraestructures ferroviàries (Direcció General del Transport Terrestre).

En les construccions i usos preexistents dins les zones de SAF que, d'acord amb la legislació ferroviària no serien autoritzables dins la línia d'edificació, queden en situació de volum disconforme i s'hi poden admetre les obres de consolidació i de rehabilitació i tots els canvis d'ús.

c) Els conreus agrícoles no requereixen autorització prèvia d'acord amb l'art. 15.7 de la Llei. 4/2006, de 31 de març, ferroviària.

Via blava del Llobregat. Aquest projecte, impulsat per la Diputació de Barcelona i en procés de redacció, contempla la creació d’un element de comunicació al llarg del Llobregat que, al seu pas per Sant Fruitós incorpora la connexió als camins rurals importants que hi arriben. És un projecte especialment important per la comunicació amb Sant Benet de Bages i Torroella de Baix.

Figura 1.3.2. Plànols muntats de la reserva de sòl per a l’eix transversal ferroviari a Sant Fruitós de

17


Figura 1.3.3. Camí del Llobregat. Estudi dels costos d’adequació del Camí del Llobregat entre Castellar de n’Hug i Castellbisbal. GR 270; Diputació de Barcelona, novembre de 2015.

18


2. EL MUNICIPI. FORMA I ESTRUCTURA

2.1 Elements i estructura del territori municipal

2.1.1 El procés de creixement de Sant Fruitós de Bages.

Per tal de no remuntar-nos a l’edat mitjana, prou documentada als estudis de Benet i Clarà, on queda palès la formació del municipi per l’agregació de diverses parròquies1 (Olzinelles, Sant Fruitós, Sant Iscle, Claret i Sant Genís de la Vall dels Horts), dependents del monestir de Sant Benet, i de les quals, només la de Sant Fruitós sobrevisqué, convertint-se en vila.

Partim de l’evolució experimentada des del moment (finals segle XIX) en que es construeixen les dues carreteres (la de Berga i la de Vic), que han estructurat el territori i constitueixen encara el seu esquelet vertebrador.

No es fins a 1989 que es construeix l’autopista C-16 i fins 1997, la C-25 (Eix Transversal) i que finalment es desdobla el 2013.

De fet, observant l’evolució experimentada sobre la cartografia històrica de que disposa l’ICGC (vegis plànol A.04), es pot comprovar com són els dos eixos esmentats els que han suportat el creixement de Sant Fruitós, així com també al plànol elaborat en el marc dels estudis territorials de la SCOT l’any 1977.

1914 1.721 habitants 1994 4.549 habitants 1940 1.674 habitants 2006 7.199 habitants 1967 2.827 habitants 2015 8.351 habitants

I això, únicament reflecteix el creixement poblacional, que en realitat és desequilibrat respecte al creixement industrial que ja s’inicia la dècada de 1960 i que en aquests moments suposa una ocupació territorial molt important, així com una càrrega de trànsit en aquests dos eixos, especialment a la C-16c, que incrementa l’efecte barrera que suposa al territori (veure dades trànsit a Mobilitat).

1 Font: Memòria de l’Inventari de Patrimoni Local, Valdenebro, R., Diputació de Barcelona, 2006

Figura 2.1.1. Fragment del plànol corresponent al Bages de la sèrie: La identitat del territori català. Les comarques Font: SCOT, 1977

Quadre del creixement de la població de Sant Fruitós de Bages en les seves etapes més significatives. Font: IDESCAT

19


En aquest procés de creixement cal tenir present també el pes que han anat adquirint les dues urbanitzacions (Pineda i Les Brucardes), així com la consolidació dels barris de La Rosaleda i de Torroella de Baix, tant pel que fa al trànsit generat com a la necessitat de serveis urbans que comporten. La distància entre aquests diferents assentaments residencials suposa la necessitat, en algun cas, com és el de Les Brucardes i Torroella de Baix, de millorar la seva accessibilitat i relació amb el nucli.

2.1.2 Estructura de comunicacions territorial

Tal i com s’ha explicat al inici de la memòria el municipi se situa en un punt estratègic de la Catalunya central, en el punt de creuament de dues infraestructures de caire territorial com són la C-16 i la C-25 (eix transversal). El municipi forma part de la corona urbana de Manresa, centre del pla del Bages i punt de convergència de les carreteres comarcals que formen una estructura radial, de les quals passen pel terme de Sant Fruitós la Carretera de Vic (N-1411), la de Berga C-16c, la BV-4511 d’Artés a Callús i la BV-4501 entre Manresa i Santpedor (veure plànol A.08).

A nivell ferroviari, tot i que no hi té parada, travessa el terme per l’oest i es bifurca la línia de mercaderies dels ferrocarrils de la Generalitat Manresa-Sallent i Manresa-Súria, amb la finalitat principal de transportar potassa. En un futur es preveu el pas de l’eix transversal ferroviari a l’est de la C-16.

Per tant ens trobem amb un territori marcat per el pas de moltes infraestructures de comunicació que condicionen el territori, especialment pel que fa a la dificultat de les comunicacions internes o cíviques i als connectors naturals, i l’impacte paisatgístic de les carreteres i vies de tren. A la vegada aquest fet es converteix en un avantatge per a la situació d’activitats econòmiques que gaudeixen d’un accés directe a les vies territorials, fet que ha propiciat un gran creixement del sòl industrial.

2.1.3 Relació amb els assentaments

Analitzant els diferents assentaments urbans existents crida l’atenció el fet que Sant Fruitós compta amb una major extensió de sòl industrial respecte el residencial, tot i tractar-se d’un municipi de 8.387 habitants, gràcies a l’esmentada bona connexió a nivell territorial i a una voluntat municipal d’apostar pel desenvolupament de sòl per a activitats econòmiques.

El centre del poble i assentament principal és el nucli urbà de Sant Fruitós, on se situen el major nombre d’equipaments, serveis i població, en segon lloc trobem les urbanitzacions residencials de Les Brucardes i Pineda de Bages, i els barris relacionats amb activitat industrial com són Torroella de Baix i La Rosaleda. Finalment els nuclis rurals de Sant Iscle de Bages, Santa Anna de Claret i el Pont de Cabrianes, tot i no comptar amb gaires habitants es considera important pel seu llegat històric i el seu paper en la configuració del municipi.

Figura 2.1.2. Estructura de comunicacions viàries. Font: elaboració pròpia

20


Sant Iscle Santa Anna de Claret Pont de Cabrianes

Tot i no tractar-se d’un assentament residencial cal fer referència al monestir de Sant Benet, que amb la restauració, ampliació i implantació dels nous usos recreatius s’ha convertit en un lloc de referència i pol d’atracció dins la comarca, i un punt de generació de rutes i activitats.

Els assentaments residencials urbans per superfície i població:

Superfície Població (*) Densitat habitants

Nucli de Sant fruitós 69,16 Ha 5.746 hab 83,08 hab/Ha

Pineda de Bages 67,50 Ha 931 hab 13,79 hab/Ha

Les Brucardes 63,05 Ha 637 hab 10,10 hab/Ha

La Rosaleda 8,30 Ha 518 hab 62,41 hab/Ha

Torroella de Baix 2,97 Ha 380 hab 127,94 hab Ha

(*) Font: població del padró continu per entitats a 1 de gener de cada any. Elaborat per

l’INE. Pàgina web de l’INE

Assentaments residencials Assentaments industrials

Pel que fa als polígons d’activitat econòmica el 80% del sòl se situa al llarg de l’eix de la Carretera de Berga, format pels polígons de El Grau, Sant Isidre, Riu d’Or, Carretera de Berga, La Serreta i Santa Anna. El nucli urbà compta amb el P. I. La Bòbila, el primer polígon industrial del municipi, i a l’est trobem dos polígons més aïllats, el P.I. Llobregat i el P.I. Carretera d’Artés.

La relació entre els diferents assentaments del terme municipal presenta algunes dificultats degut al esmentat pas de les infraestructures territorials, que generen barreres importants, i a la presència d’un pol d’atracció com

21


Manresa i la seva estructura radial, que condiciona les comunicacions a nivell transversal. La barrera més important és la generada pel pas de la Carretera de Berga, l’eix transversal i el continu de sòl industrial que parteix el terme per l’eix, deixant aïllat de la resta Pineda de Bages, Sant Iscle i les zones agrícoles a l’oest. A l’altre costat el nucli urbà gaudeix d’una bona connexió a nivell rodat amb Les Brucardes i els nuclis de Torroella i La Rosaleda, tot i que a nivell cívic són vies poc adaptades, amb molt de trànsit, i sense espai per a peatons o bicicletes.

2.1.4 Xarxa de camins rurals

En un segon nivell, per sota de la gran marca que deixen el pas de les infraestructures viàries al municipi, trobem la xarxa de camins rurals que, tot i no ser tant importants a nivell de comunicacions, són bàsics com a elements estructuradors del territori i elements essencials per a l’accessibilitat no motoritzada i les activitats agrícoles.

Els camins ens parlen de la història, recullen traces irregulars però adaptades a la topografia, rutes que enllacen amb els diferents assentaments, així com amb les masies i ermites històriques, i que es dirigeixen fins a altres poblacions. Tot i que la majoria de camins s’han vist afectats per les noves carreteres, ja sigui tallant el recorregut o modificant la seva traça original, encara es mantenen els noms tradicionals. Potser el més important, tant pel que fa a la configuració de la forma del nucli urbà com per la ser la via més transitada, és el camí Ral de Manresa a Artés, que ha estat substituït parcialment per la Carretera de Vic. Altres camins importants, segons la zona on donen accés són (veure plànol A.07):

Oest: Camí vell ramader de Cardona, camí de l’Agulla (antic camí Ral de Sallent), camí del Cementiri.

Sud: Camí de Sant Fruitós de Bages a Viladordis i Camí del Grau.

Est: Camí de Sant Benet de Bages

Nord: Destaca la falta d’un camí que doni alternativa a la BV-4511 entre el Pont de Cabrianes i Santa Anna de Claret.

Tot i comptar amb una bona xarxa de camins, es detecta les dificultats per a creuar elements com la Carretera de Berga, on no es preveuen passos elevats per superar l’alt volum de trànsit, o les vies ràpides C-16 i C-25 on els passos previstos són pocs i estrets.

En el conjunt del Bages cal posar en valor els diversos recorreguts a través de la xarxa de camins existents i que, més enllà de la seva capacitat vertebradora del territori, poden potenciar el seu caràcter lúdic i turístic2. Destaca el pas del “Sender Central de Catalunya” (GR3) del Ripollès a la plana de Lleida (Vallbona de les Monges) i que es creua amb el sender de gran recorregut de França a Montserrat (GR4) en paral·lel al Llobregat.

2.1.5 El relleu. Clinometria

El terme gaudeix d’una orografia bastant planera, trencada només per la Serra de les Brucardes on se situa el punt més alt, el Puig de Sant Valentí, de 345m. Les cotes més baixes, arriben fins a 189m de mínima, les trobem a la llera del Llobregat, i al marge dret d’aquest se situen les zones amb més pendent, segurament degut a l’erosió del pas del riu al llarg dels segles, com són La Tolega, Les Costes i la cara oest del Serrat del Carnisser.

Altres punts d’interès són el Bosc de Sanmartí, fita del nucli urbà i espai estratègic històricament ja que hi trobem les restes de la Torre de Sanmartí (309m), i més al nord el bosc d’Olzinelles (302m).

2.1.6 Xarxa hídrica

Pel que fa a la xarxa hidrogràfica aquesta s’estructura a partir del curs del Llobregat que davalla coincidint amb el límit est del T.M. El municipi és travessat de nord a sud pel Riu d'Or i pel Torrent de les Feixes (també conegut amb el nom de Torrent Bo), i al nord est el pas del Torrent de Torroella de Baix. (veure plànol A.05).

2 El Bages compta amb un “Inventari de camins rurals i camins i pistes forestals de la comarca del Bages” realitzat pel Consell Comarcal del

Bages el desembre de 2008.

22


A part dels cursos naturals cal destacar les infraestructures hidràuliques com la Sèquia de Manresa, que provinent de Balsareny discorre pel límit nord-oest del terme fins al parc de l’Agulla. Altres elements de menor recorregut són el Canal de la fàbrica del Riu, la Sèquia de Sant Benet i el Canal de la Mina.

Pel que fa al risc d’inundabilitat a Sant Fruitós de Bages cal destacar d’una banda la relacionada amb el curs del Llobregat (de la qual se’n ha fet la zonificació -ACA-) i de l’altra la inundabilitat associada al Riu d’Or (estimada a partir de criteris geomorfològics i de la qual no se’n té zonificació).

Al Torrent del Riu Bo s’ha realitzat un Projecte de reducció dels riscos d’inundabilitat amb l’objectiu d’augmentar la capacitat del torrent al seu pas sota el pont del c/ Padró i retenir part del volum d’escorrentia generat a la part alta i mitja de la conca per tal de reduir cabal del torrent al pas pel nucli. Aquest projecte compta amb un estudi d’inundabilitat que determina els períodes de retorn T10, T50 i T500, que es recullen en el present POUM.

D’entre els sòls urbans o edificats més propers a les zones inundables cal destacar l’àmbit del nucli urbà (tot i que la inundabilitat no afecta actualment a àrees construïdes) i l’àmbit del Polígon industrial del Llobregat prop del municipi veí de Navarcles. Tot plegat es pot veure a les dues següents il·lustracions.

2.1.7 El sòl rústic. De vila agrícola a vila industrial

Tot i ser, el sòl no urbanitzable, el que major superfície ocupa del terme (segons PGOU actual un 83% de la totalitat del terme), no constitueix, ni de bon tros, un territori homogeni ni continu. Les barreres que presenten les vies territorials i els assentaments urbans trossegen el territori no urbà, fent-li perdre la seva continuïtat i posant en perill la seva pròpia estructura.

En l’examen de la seva situació actual, hem pogut distingir cinc àrees diferenciades, i separades per les infraestructures, que presenten característiques diferents i que caldrà regular també específicament:

L’àrea sota la sèquia, agrícola i poc ocupada, amb l’aeròdrom com a peça diferent al mig de l’àrea i pel qual és aprovat un PDU.

L’àrea de la Vall dels Horts, o d’Olzinelles, d’important valor paisatgístic, combinant agricultura i forest.

L’àrea del consorci del Parc de l’Agulla, per a la qual encara és pendent la redacció d’un Pla Especial.

L’àrea de Montpeità, fins a Sant Benet, a la qual les masses forestals tenen importància, especialment el cim del Puig.

L’àrea al sud de la Rosaleda, a la qual, tot i la regulació actual, han aparegut activitats no sempre compatibles amb la protecció del sòl rústic.

Figura 2.1.3. Inundabilitat del Riu d’Or a Sant Fruitós de Bages

Figura 2.1.4. Inundabilitat del Riu Llobregat entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles

23


Tot i que no conforma una àrea diferenciada, cal fer esment especial a la zona d’horts al voltant de La Sagrera, tant per la seva riquesa com a espai natural com a element trencador del mosaic agroforestal com per la importància paisatgística de l’entorn de La Sagrera.

Figura 2.1.6. Horts al voltant de la Sagrera. Fotografies UTE Navarro TESEU

Un altre element bàsic per entendre el sòl rústic són les edificacions i activitats que s’hi desenvolupen. Pel que fa a les edificacions cal diferenciar entre aquelles relacionades amb les activitats agropecuàries (agricultura i ramaderia) implantades legalment, les masies o cases rurals incloses al PE del catàleg, i les edificacions més recents com poden ser xalets o indústries en sòl rústic.

Pel que fa a les activitats típicament relacionades amb el sòl rústic actualment existeixen un bon nombre d’explotacions agrícoles així com granges de diferent tipus. Altres activitats més concretes que s’estan duent a terme, especialment al sud del terme, i que caldrà regular i diferenciar entre les admeses i aquelles que s’hauran de traslladar a zones urbanes per no ser aptes en sòl rústic.

Existeixen activitats relacionades amb animals que no entren dins la categoria de granges, com són les hípiques i el centre caní, que es consideren activitats compatibles però que caldrà regular a la normativa. Activitats de venda de productes relacionats amb el camp, que poden tenir petits tallers de manipulació i transformació d’aquests, com són un viver agrari, que es consideren adequades i que donen vida al sòl rústic, o en canvi activitats industrials com el “Desguaces del Bages” o l’empresa de construcció “Campana Viladordis” que degraden el paisatge i que no es consideren usos adequats per al sòl rústic.

Figura 2.1.5. Àrees homogènies del territori de Sant Fruitós de Bages. Font: elaboració pròpia

24


Finalment trobem activitats més relacionades amb el lleure i la cultura, des d’element patrimonials equipats amb nous usos i allotjament com el Món Sant Benet, passant per modalitats d’allotjament més modernes com l’Hotel Alfa actualment en desús, fins a les activitats de caire social realitzades per “Ampans”3.

2.2 Estructura urbana

2.2.1 El procés de creixement

L’estructura urbana i les actuals problemàtiques de comunicació internes no es poden entendre sense abordar prèviament el procés de formalització del nucli urbà que ha acabat condicionant l’actual morfologia.

L’origen de Sant Fruitós es remunta fins al s. X, on es troben les referències més antigues a l’església de Sant Fruitós, que juntament amb les parròquies d’Olzinelles, Valls dels Horts, Sant Iscle i Claret, emparats pel monestir de Sant Benet, formaven una agregació d’assentaments que acabaria configurant l’actual municipi.

Al voltant de l’església de Sant Fruitós es va realitzar el primer assentament del nucli urbà, el que actualment es coneix com La Sagrera. A partir d’aquí i seguint l’antic camí Ral a Manresa apareixen les primeres edificacions del nucli antic, a l’altre riba del Torrent Bo.

3 AMPANS. Fundació privada independent sense ànim de lucre que treballa per promoure l’educació, la qualitat de vida i la inserció laboral de

les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius en risc d’exclusió.

Figura 2.2.1. Plànol Eixample Sant Fruitós – 1950. Font: Arxiu Municipal

25


Seguint aquest mateix camí, actual carrer del Padró es genera un creixement en forma de raval on se situen les edificacions principals, amb eixides al darrera. Posteriorment amb la construcció de la carretera de Manresa va desplaçar l’eix principal de comunicacions al sud, mantenint la dominància en sentit est-oest. Aquest fet perdura fins a dia d’avui, on les illes del Raval mantenen trams de més de 200m sense passos, i són pocs els carrers que travessen el nucli de sud a nord en contrast amb el gran nombre de carrers longitudinals (d’oest a est).

Posteriorment els creixements del s. XX en forma d’eixample es realitzen de forma independent al nord, a partir del carrer Jaume Balmes, i al sud a partir de la Carretera de Vic, separats per la zona de Raval.

Finalment els desenvolupaments residencials més recents acaben d’omplir el buit entre la ciutat edificada i els límits naturals, el Bosquet, el Bosc de Sanmartí i riu d’Or i les infraestructures com la C-16 i carretera de Berga.

2.2.2 Estructura de comunicacions del nucli urbà

La via d’accés principal al nucli és la carretera de Vic, element que comunica amb Manresa, la C-16 i Navarcles. A part de ser una carretera d’accés al municipi es tracta també d’una important via d’accés i sortida a Manresa, i per tant d’un trànsit molt elevat, més de 15.000 vehicles diaris, del quals un gran nombre són vehicles pesats.

En un segon ordre trobem l’accés des de la carretera de Berga al nord, a través de la nova rotonda situada al punt de trobada entre el camí del Cementiri i l’Avinguda Girona, que té continuïtat amb l’eix Doctor Fleming - Jaume Balmes – Joan XXIII fins al límit est. Aquest accés resulta complicat degut a la prevista però no realitzada compleció de l’avinguda Lluis Companys, que resoldria bona part del trànsit de pas.

Figura 2.2.2. Anàlisi de la demanda en vehicle privat. Font: Pla de mobilitat de Sant Fruitós de Bages; lavola, abril de 2014

26


L’estructura interna de carrers es fonamenta sobre les principals vies de distribució, en sentit est-oest l’eix principal és la carretera de Vic, tot i que és una via sobrecarregada, que es complementa amb el vial de vora sud (Av. Jaume I, Av. Sant Joan ) i el vial de vora nord Av. Lluís Companys.

El vial de vora nord és inacabat, ja que el PGO preveia l’accés des de la nova rotonda de la carretera de Berga i l’enllaç a l’est amb la carretera de Vic, que tot i estar en procés de tramitació el sector est, no s’han iniciat les obres d’urbanització. Pel que fa al vial sud és un carrer actualment previst com a prioritat invertida, i no s’ha completat encara el límit est inclòs al Sector del Puig que es troba en una situació semblant a la del Sector Est.

En sentit nord sud no trobem cap vial que travessi el nucli i que malli l’estructura de carrers. La presència del Raval i el creixement independent de la trama de carrers de l’eixample ha provocat aquesta falta de mallat, agreujat per la barrera que suposa el trànsit elevat a la carretera de Vic.

Els vials principals en sentit nord sud són l’Avinguda Girona, l’Avinguda Bertrand Serra, el Carrer de Sallent (que peatonalment té continuïtat amb Av. Joan Sanmartí) i el carrer de German Duran, que té especial importància per connectar amb la carretera de les Brucardes.

La Sagrera, tot i ser el centre fundacional del nucli, ha quedat aïllada de la trama urbana amb dos únics carrers d’accés. La dificultat de creuar el Torrent Bo i l’existència de dos buits urbans on el PGO preveia dues U.A. que no s’han desenvolupat, han provocat aquest aïllament.

Finalment pel que fa als recorreguts per a persones i bicicletes, es detecten algunes mancances com l’existència de carrers amb voreres estretes, la manca de passos de vianants adaptats i la falta d’itineraris cívics que facilitin els recorreguts a través del nucli i amb la resta de barris de manera segura i agradable, per tal de potenciar la mobilitat no motoritzada.

2.2.3 Diagnosi de l’estat actual del sistema de comunicacions al nucli

Les principals mancances de l’estructura interna del nucli són:

- Carretera de Vic sobrecarregada: el pas excessiu de vehicles, en especial el pas de vehicles pesats, genera una barrera urbana. A la vegada aquest trànsit elevat deteriora les condicions del carrer, amb soroll, perillositat, contaminació, més pròxim a una travessia urbana que a un carrer.

- Necessitat de vies de pas alternatives: Els vials de vora nord i sud incomplerts no permeten altres recorreguts que no passin per la carretera de Vic. Els desenvolupament dels àmbits previstos ha de ser una prioritat.

- Manca d’un mallat de l’estructura de carrers: La circulació interna és poc clara, falten vies que travessin el nucli en sentit nord sud, que donin continuïtat als dos eixamples del nucli.

- Desconnexió entre la Sagrera i el nucli: Falta de carrers que accedeixin a la Sagrera així com de trama urbana que ompli el buit existent entre el Torrent Bo i c. Barcelona.

- Necessitat de nodrir el nucli de itineraris verds: Les actuals mancances en l’accessibilitat per a vianants i bicicletes no faciliten la mobilitat sostenible ni a l’interior del nucli ni en relació amb la resta d’assentaments.

2.2.4 Sistema urbanístic d’equipaments

El sistema d’equipaments, existents i reservats, s’ha analitzat tant al nucli urbà com a la resta del municipi, a partir de la informació extreta de la web municipal, del treball de camp, del planejament vigent i de la informació dels tècnics municipals encarregats dels diferents serveis. Es poden treure algunes conclusions:

El grans equipaments, docents i esportius, se situen de forma perifèrica (tot i que les distàncies són petites). Situant el punt central del poble a la cruïlla Sallent-Jacint Verdaguer, es pot comprovar com se situen a un radi de 500 mts (10 minuts a peu) (vegis figura 2.2.3).

A l’àrea més central se situen els equipaments que no requereixen tant terreny (administratiu, cultural, gent gran, etc.).

27


En termes generals podem concloure que el nucli no pateix un dèficit significatiu d’equipaments, especialment si tenim en compte les darreres actuacions iniciades o projectades (ampliació Residència El Lledoner, Casal d’Entitats a l’antic ajuntament, etc.).

Analitzem però detalladament cadascun dels serveis, seguint la sistematització dels codis d’identificació en el planejament urbanístic, de la DG Urbanisme.

ED - EQUIPAMENTS DOCENTS

Docent Superfície m2s

IES Gerbert d'Aurillac 9.856

Escola de Música i Arts Navarcles - Sant Fruitós 2.022

CEIP Escola Monsenyor Gibert 11.524

Escola Paidos (concertada) 19.908

CEIP Escola Pla del Puig 15.265

Llar d'Infants "Les Oliveres' 2.470

Escola La Flama (La Pineda de Bages) 6.577

TOTAL 67.622

El parer general és que els equipaments pel que fa a les línies de primària són suficients per la població existent actualment. Es disposa de dues línies a l’escola M. Gibert i d’una línia a l’escola del Puig (solar provinent d’una cessió anticipada del sector 10a-8f “El Puig”), malgrat que aquest encara està en barracons.

Figura 2.2.3. Situació dels equipaments en el nucli urbà i distàncies al centre de radi 500 i 250 m. Font: elaboració pròpia

28

http://www.santfruitos.cat/sant-fruitos-de-bages/guia-del-municipi/equipaments/2014-03-06--ins-gerbert-daurillac.html


També cal comptar amb les dues línies de l’escola concertada Paidos malgrat que només la meitat de l’alumnat prové de Sant Fruitós de Bages (un 51’84% segons les dades de matriculació d’enguany). La resta d’alumnat prové de les poblacions de l’entorn, principalment Manresa, Santpedor i Navarcles.

En resum, es compta actualment amb quatre línies efectives de primària i es conclou que per al SFB del futur l’ampliació a dues línies de l’Escola Pla del Puig seria suficient. Els estudis de la població per edats (Memòria social del POUM) i les seves projeccions ens han de confirmar aquesta hipòtesi.

Per altra banda cal també tenir en compte l’Escola “La Flama” amb dues línies de primària que malgrat pertànyer a la xarxa educativa del municipi de Manresa part del seu alumnat (no superior al 10%) prové de Sant Fruitós de Bages.

També sembla suficientment cobert l’ensenyament secundari (IES Gerbert d’Aurillac) amb les seves dues línees d’ESO, tot i que l’ensenyament del batxillerat es comparteix amb alumnes provinents de Navarcles. La dimensió del terreny municipal qualificat d’equipament educatiu de l’IES Gerbert d’Aurillac té en tot cas una dimensió suficient per a poder realitzar futures ampliacions i per tant el POUM no necessitaria qualificar altres terrenys per a aquesta funció específica.

Es parla també de la possibilitat d’obrir una línia de formació professional però aquesta possibilitat només es contemplaria si hi ha un acord amb empreses de l’entorn que es vinculessin amb les necessitats de formació. Sembla que l’electrònica de l’automoció podria ser una de les branques principals de formació.

Pel que fa a llars d’infants, SFB compta amb l’escola “Les Oliveres” (solar provinent d’una cessió anticipada del sector 8a “Residencial Est”) amb una capacitat per a 117 infants i que està a ple rendiment (actualment hi ha 102 inscrits). A parer de la tècnica d’ensenyament l’escola bressol cobreix adequadament les necessitats actuals ja que els pocs casos de famílies amb dificultats econòmiques que no podrien accedir als seus serveis ja estan convenientment subvencionades.

De cara al futur es creu necessària però la previsió d’una nova escola bressol a afegir al complex del Pla del Puig.

Pel que fa a l’ensenyament no reglat SFB compta amb una Escola de Música i Arts que comparteix amb el municipi de Navarcles. Les instal·lacions estan ubicades a l’antic Convent del Sagrat Cor de Jesús. Es manifesta l’ interès de mantenir aquest servei però integrar-lo en un futur gran equipament cultural, del que encara no és definida la ubicació.

En aquest mateix sentit l’actual escola d’adults situada a l’edifici NEXE podria incorporar-se en aquest nou gran equipament cultural.

ES - EQUIPAMENTS SANITARIS

Sanitari Superfície m2s

Centre d'Assistència Primària (CAP) 335

Centre d'Assistència Primària de Pediatria (CAP) 1.008

TOTAL 1.343

Sant Fruitós de Bages disposa actualment de dos centres d’assistència primària que cobreixen les necessitats municipals: el CAP de l’Av. Bertrand i Serra i el CAP de pediatria del c. de Jacint Verdaguer.

[Cal tenir en compte la proximitat al municipi de Manresa amb l’existència dels dos hospitals de referència: Centre Hospitalari (Av. de les Bases de Manresa, 6-8; Manresa) i l’Hospital Sant Joan de Déu (c. Dr. Joan Soler, s/n; Manresa)]

Segons informació municipal, hi ha prevista la construcció d’un nou CAP que englobaria els dos existents, en el terreny que ara ocupa el pàrquing de l’illa de Bertrand i Serra, i que en milloraria la capacitat amb la previsió d’una població de fins a 12.000 habitants i la racionalització dels serveis. Aquesta operació podria comportar la utilització dels locals de l’actual CAP per part de la Policia Municipal.

29


EAS - EQUIPAMENTS ASSISTENCIALS

Assistencial Superfície m2s

Esplai d'Avis 2.404

Residència Municipal de gent gran 'El Lledoner'

Àrea de Serveis a les Persones 221

Àrea de Serveis Socials i Salut

TOTAL 2.625

En relació als serveis assistencials els tècnics municipals manifesten que hi ha una certa manca d’espais en l’edifici dels serveis socials i serveis a les persones (baixos de l’edifici del c. Padró, 72-74) que impedeix realitzar altres tasques complementàries del servei.

Més en concret i en relació a la gent gran l’equipament existent de la residència “El Lledoner” cobreix les necessitats actuals però és convenient pensar en la necessitat de proveir una nova residència de cara al SFB dels 12.000 habitants.

Cal esmentar també la possibilitat de completar els serveis assistencials al barri de La Pineda (molt vinculat a Manresa) a través de la cessió de 4.000 m² de sòl provinent del PMU Hostal Pineda.

EA - EQUIPAMENTS ADMINISTRATIUS - POVEÏMENT

Els actuals equipaments de caràcter administratiu i de proveïment estan coberts per les instal·lacions existents si bé es preveu una reestructuració d’espais entre els diversos actius municipals.

Administratiu – Proveïment Superfície m2s

Seu de l’ajuntament de Sant Fruitós de Bages 359

Oficina de Participació

Deixalleria Municipal 2.778

Policia Local 125

Antic Ajuntament 180

Parc de Bombers 11.409

TOTAL 14.851

Està previst l’ampliació de l’edifici de l’Ajuntament a l’oest (ctra. de Vic) per la qual cosa es poden millorar les dependències d’atenció ciutadana, les pròpies de l’activitat administrativa de l’ajuntament i descongestionar l’edifici NEXE. També entraria en joc la rehabilitació de l’antic Ajuntament (en front de l’actual) i el trasllat d’alguns serveis administratius (actualment ja s’ha situat l’Oficina del POUM en els baixos d’aquest edifici amb entrada pel carrer Casajoana).

Ja s’ha comentat també la possibilitat de traslladar les dependències de la Policia Municipal als baixos on actualment hi ha el CAP ja que es preveu que aquest es situï en un nou edifici en l’illa de Bertrand i Serra.

La deixalleria municipal es situa en un terreny en règim de sòl no urbanitzable (clau 12 del SNU de PGMO vigent) i per tant no qualificat de sistema d’equipament. Caldrà valorar la possibilitat de que el POUM ho qualifiqui convenientment. L’ajuntament també disposa d’un solar industrial (clau 6b) a l’Av. de Girona utilitzat com a magatzem a l’aire lliure d’aplec de material de les Brigades municipals.

També cal tenir en compte l’existència de dues naus de lloguer a l’Av. de Bertrand i Serra i al carrer de Lleida amb qualificació industrial (clau 6b) que s’utilitzen bàsicament com a magatzem de material municipal divers.

30


Finalment cal incloure la previsió d’un equipament vinculat a la promoció econòmica (viver d’empreses per a emprenedors, sales de formació i reunions per a empreses locals, etc) que es situaria en terrenys municipals del polígon de El Grau i que substitueix l’àrea qualificada d’equipament docent al costat de l’escola Paidos. Aquest canvi s’està tramitant actualment a través d’una modificació puntual del planejament general4.

EC EQUIPAMENTS CULTURAL-RELIGIÓS

Cultural – Social – Religiós Superfície m2s

Teatre Casal Cultural 1.386

Biblioteca de Sant Fruitós de Bages 2.433

Església Sant Fruitós 582

Museu de Sant Fruitós

NEXE - Espai de Cultura 1.735

Nexe - Punt d'Informació Juvenil

Masia de les Brucardes 5.826

Món Sant Benet 38.774

TOTAL 50.736

El conjunt d’equipaments culturals existents donen un servei ajustat a les necessitats actuals del municipi però amb alguns problemes d’idoneïtat en la seva implantació i dispersió de serveis. Es reitera la possibilitat de construir un gran equipament cultural que possibiliti la racionalització dels serveis a l’entorn de la plaça del Cobert de la Màquina de Batre. El POUM hauria de qualificar convenientment l’espai per a aquesta nova instal·lació i probablement reubicar els terrenys destinats a habitatge social.

Aquesta incorporació del nou equipament cultural passaria per situar-hi tots els serveis de l’escola d’adults i descongestionar l’edifici NEXE (edifici que es destinaria exclusivament com a centre de joventut), i traslladar-hi l’Escola de Música i utilitzar l’antic Convent del Sagrat Cor com a Museu de la Vila.

La Biblioteca és de nova creació i amb un ampli ventall de serveis. Tot i així es manifesta per part dels tècnics municipals que es troben a faltar espais per a una “ludoteca”. La creació del nou equipament cultural pot complementar també aquest servei.

EE - EQUIPAMENTS ESPORTIUS

L’oferta d’instal·lacions per a la pràctica de l’esport és força completa i distribuïda territorialment per als diferents barris. Les mancances passarien per la construcció d’un nou pavelló cobert (l’actual no pot acollir tot el conjunt d’activitats per als diferents col·lectius i horaris) i possiblement per trobar una bona ubicació per a esports a l’aire lliure del tipus “skate” o similar.

D’acord amb les previsions del PIEC5 per a l’any 2015, el municipi compleix amb la xarxa bàsica prevista:

Camp de Futbol Municipal Pista poliesportiva Camp de Futbol Municipal Pavelló Municipal d’Esports

El MIEM de Sant Fruitós6 recull les determinacions del PIEC i analitza la situació actual dels serveis a l’esport del

municipi i estableix un seguit de propostes de millora, la més significativa de les quals és la de la construcció d’una piscina coberta.

4 Modificació puntual del Pla general d’Ordenació municipal en l’àmbit discontinu de l’Avinguda Girona i el sector industrial El Grau; aprovació

inicial: 10/03/2016; aprovació provisional: 01/12/2016. 5 PIEC; Pla d’Instal.lacions i Equipaments Esportius de Catalunya; 2008

31


Esportiu Superfície m2s

Piscines Municipals 8.061

Camp de Futbol de Torroella 21.926

Camp Municipal de Futbol i pistes esportives 21.477

Pavelló d'Esports i pista poliesportiva 5.291

Pista Poliesportiva de Pineda de Bages 3.916

Pista Poliesportiva del Pavelló d'Esports 1.832

Pistes de petanca de Torroella 1.832

Club de Tennis Manresa 25.166

Piscina Brucardes 8.485

TOTAL 97.986

La ràtio d’equipaments esportius en ús per habitant és 11,68 m²s/hab.

EF - EQUIPAMENTS FUNERARIS

Funerari Superfície m2s

Cementiri Municipal 4.400

No es disposen de dades per a les necessitats funeràries però sembla que la ubicació i capacitat de l’actual cementiri situat entre la C-25 i la ctra. de Berga (C-16C) pot donar un servei adequat.

No hi ha tanatori-crematori a SFB. La necessitat és real però de moment no s’ha pogut concretar el servei. La darrera licitació per a la seva adjudicació ha quedat deserta.

DIAGNOSI DE L’ESTAT ACTUAL I LES NECESSITATS

MANCANCES ACTUALS

En general les mancances actuals es resoldrien amb la reubicació de diversos serveis que es podria produir amb la construcció de:

Un nou CAP als terrenys de Bertrand i Serra que reunificaria els dos serveis actuals (CAP i CAP de pediatria) amb la perspectiva del SFB dels 12.000 habitants.

Un centre cultural unificat a l’entorn de la plaça del Cobert de la Màquina de Batre amb auditori, sales polivalents, escola de música, escola d’adults, ludoteca i altres serveis culturals.

L’ampliació de l’edifici actual de l’Ajuntament per la seva façana oest. La rehabilitació de l’antic Ajuntament de la ctra. de Vic per a situar-hi el Jutjat de Pau i un Hotel d’Entitats. La implantació d’un Tanatori-Crematori. La construcció d’una piscina coberta d’acord amb les previsions del MIEM 2008. Equipament per a promoció econòmica a El Grau

PREVISIONS A FUTUR

Les previsions a futur passarien per:

La implantació d’una nova línea escolar de primària a l’entorn de l’actual CEIP Pla del Puig. La construcció d’un nou Pavelló esportiu al Pla del Puig La construcció d’una nova residència per a gent gran (ubicació no determinada)

6 MIEM; Mapa d’instal.lacions i equipaments esportius municipals de Sant Fruitós de Bages; Ajuntament de SFB; Sport Assistance 2000, SL; abril de 2008

32


2.2.5 El planejament vigent i les reserves d’equipament i de serveis tècnics

El PGO preveia diferents subclaus per cada tipus d’equipament. Tot i així, cal tenir en compte que no sempre s’han respectat les previsions del pla, i actualment alguns dels equipaments existents no s’ajusten al seu ús, com pot ser el cas de la sèrie de diferents equipaments que es troben en el calaix de sastre d’equipament polivalent. Per tant per a avaluar la suficiència de cada tipus d’equipament serà més fiable l’anàlisi realitzada sobre els equipaments existents que les superfícies qualificades. S’han diferenciat entre els equipaments ocupats i les reserves d’equipament en sòl urbà que no s’han edificat.

Existeixen també equipaments en ús que no se situen en solars qualificats com a equipament per el planejament vigent:

Finalment es comptabilitzen les reserves mínimes d’equipaments que es preveien als sectors de sòl urbanitzable previstos al pla que encara no s’han desenvolupat.

*Considerant reserves mínimes segons la TRLU Art 65.4

El PGO diferencia entre diferents subclaus de serveis tècnics, segons la relació amb el tipus de infraestructura que s’hi ubica. Els quadres mostren les reserves de cada tipus:

sup. sòl [m²]

QUALIFICATS OCUPATS

E sense ús adscrit 14.239,62

Ea administratiu 539,42

Ec de cessió 11.504,08

ECSB comunitari de Sant Benet 38.774,62

Ee escolar 59.482,39

Eo cementiri 14.028,60

Ep polivalent 41.973,76

Er religiós 582,12

A àrea esportiva 56.800,18

TOTAL 237.924,78

Qualificació

QUALIFICATS NO OCUPATS

E sense ús adscrit 32.221,95

Ea administratiu 11.408,97

Ec de cessió 48.686,27

Ee escolar 22.295,39

Ep polivalent 31.247,03

A àrea esportiva 1.831,59

TOTAL 147.691,20

EQUIPAMENTS EXISTENTS NO QUALIFICATS

Àrea de Serveis a les persones 221,729

Policia local 125,58

CAP Av Bertrand i Serra 334,64

Deixalleria 2.777,87

Escola Pla del Puig 2.713,30

Naus i solars ús municipal 4.614,02

TOTAL 10.787,14

RESERVES SECTORS NO DESENVOLUPATS

8c Pineda IV 9.496,00

9a Sector industrial del Nucli 1.459,70 *

9d Sector industrial Torroella 5.032,99

11b Sant Isidre IV 16.852,05 *

E PE Centre Cívic Les Brucardes 431,5

TOTAL 33.272,24

[actualment ja desenvolupat dins el PE5]

[gran part de l’escola es situa en clau C; viari]

33


Serveis tècnics Ta distribució aigua

Dipòsits Pineda de Bages 796 m²s

Petita reserva sense ús 64 m²s

Serveis tècnics Tc subministrament d’energia elèctrica

Reserva Carretera Berga II 7.792 m²s

Edificacions a Sant Benet 1.693 m²s

Corredor línia elèctrica Brucardes 9.096 m²s

TOTAL 18.581 m²s

Serveis tècnics Td sanejament i depuració aigües

EDAR Sant Fruitós, Navarcles i Santpedor. 19.918 m²s

Planta Potabilitzadora de Pineda de Bages 2.766 m²s

Depuradora Sant Fruitós de Bages 9.716 m²s

Servei tècnic La Pineda de Bages 372 m²s

TOTAL 32.772 m²s

Serveis tècnics T sense ús

Servei abandonat Pineda de Bages 1.296 m²s

Dipòsits Pineda de Bages 796 m²s

Petita reserva sense ús 64 m²s

També es qualifiquen com a “Tf Canalitzacions” la Sèquia de Manresa i els recs del Llobregat.

L’anàlisi de les xarxes de serveis caldrà completar-la al moment que es disposi de tota la informació que han de proporcionar les companyies subministradores. Parcialment s’han indicat els terrenys destinats a serveis tècnics al plànol A.09.

2.2.6 Sistema urbanístic d’espais lliures

A nivell numèric, és a dir de la superfície qualificada d’espais lliures, podríem dir que el municipi compta amb un bon estàndard de terrenys destinats o reservats per aquest sistema. Hem diferenciat, però, les diferents categories d’aquests espais, ja que la diferencia, per exemple, entre la plaça de la Vila, el Bosquet i els espais residuals de Les Brucardes és substancial en aquesta anàlisi. Anàlisi que té com a objectiu detectar les mancances que el POUM haurà de resoldre.

Parc territorial 16.657

Parc municipal 93.054

Parc de barri 8.498

Places ajardinades 25.286

Parterres 21.624

Places mixtes 7.393

Plaça pavimentada 1.984

Jardí urbà 43.017

No apte per al ús 120.193

No urbanitzat 382.864

Total en SU 720.570

Espais lliures qualificats en SU

34


Tenint en compte la població actual de Sant Fruitós és de 8.387 habitants, la ràtio d’espais lliures per habitant és de 85,9 m²s/habitant. Cal tenir en compte que dins d’aquest còmput s’han comptabilitzat espais que no tenen les característiques adequades per ser gaudits per la població, ja que es troben sense urbanitzar o no són aptes degut a la topografia massa abrupte.

Per altra banda en aquest còmput es consideren els espais lliures existents a tot el municipi, però cal tenir en compte que la majoria de la població es concentra al nucli de Sant Fruitós, 5.746 habitants, i en canvi existeixen 23.814 m²s de places dins la trama urbana, més els 93.054 m²s del Bosquet i el Bosc de Sanmartí. Per tant la ràtio al nucli urbà és de 20,3 m²s d’espai lliure per cada habitant, i de 4,14 m² /hab sense comptar aquests dos últims.

Cal tenir en compte les reserves previstes en àmbits d’actuació, aquelles que donarien servei al futur desenvolupament de la població, i que en gran part es troben en procés de tramitació.

L’anàlisi dels espais lliures no es pot limitar a una visió quantitativa, cal analitzar la qualitat d’aquests espais i la situació d’aquests en relació a la població que n’ha de fer ús. En el cas del nucli urbà de Sant Fruitós es fa evident observant el plànol A.10 que dins la trama urbana hi ha poca presència d’espais lliures, tot i que a poca distància es pot arribar als grans parcs situats al nord i al sud del nucli. Si descomptem la superfície dels dos grans parcs la ràtio per habitant baixa fins als 4,14 m² /hab. També es detecta una falta de cohesió entre els diferents espais, és a dir, recorreguts que permetin enllaçar els diferents parcs, places i carrers per vianants que generin itineraris cívics i que donin cohesió al sistema d’espais lliures.

Sembla, doncs, important que el POUM faci un esforç en dos sentits: millorar la presència d’espais lliures inserits a la trama urbana i crear connectors verds entre aquests espais, els vials cívics i els camins que porten als espais oberts del territori.

2.3 Els teixits edificats. Tipologies, densitats (per nuclis)

Les diferents àrees urbanes del nucli van lligades als diferents moments històrics de desenvolupament que s’han explicat anteriorment. L’anàlisi d’aquest teixits i la definició d’àrees homogènies, detectant les principals característiques de l’edificació existent, seran la base per la proposta de zonificació i regulació de la Normativa del POUM.

S’ha realitzat un plànol definint les diferents àrees homogènies existents al sòl urbà, així com un gràfic que resumeix les característiques principals de cada tipologia tipus d’ordenació, l’edificació, la parcel·lació, els espais no edificats, usos, etc. Els diferents teixits detectats es descriuen a continuació.

2.3.1 Els teixits existents del nucli urbà

La Sagrera

El nucli original de Sant Fruitós es va formar al voltant de la Parròquia de Sant Fruitós, conformant un conjunt de tipus medieval al voltant de la Plaça de l’Església, amb carrers irregulars i estrets interiors i una façana exterior donant al carrer St. Sebastià i St. Isidre.

La parcel·lació és molt irregular i heterogènia, l’edificació ocupa la totalitat de la parcel·la sense formar patis interiors d’illa. Les edificacions són passants sobre terrenys amb pendent, fet que crea diferència d’alçada i de nombre de plantes entre les dues façanes oposades.

Les cases són de construcció tradicional, repetint patrons de composició de façana i materials i colors emprats, fet que dona una imatge de conjunt històric de gran valor que cal preservar. Les cobertes són inclinades de teula ceràmica, les façanes tenen obertures amb proporció vertical seguint eixos compositius, amb balcons a la planta primera.

Reserves en àmbits d'actuacio SUNC i SUR 230.163

35


Nucli antic

Primer creixement a l’altre costat del torrent, seguint l’antic camí ral, formant les illes delimitades pel carrer del Padró, c. Sant Benet, c. Montserrat i la carretera de Vic.

Teixit format per illes de forma irregular, amb parcel·lació també diversa, ja que conviuen edificacions de cases de cos (entre 4-5m ample) amb casals més senyorials (entre 8-20m ample). El tipus d’ordenació és alineació a vial, tot i que no es forma un espai lliure interior d’illa ja que l’edificació ocupa la major part de parcel·la.

Pel que fa a les característiques constructives, tot i que hi ha algunes edificacions que s’han substituït per construccions modernes que no han respectat la composició i materials tradicionals i desvirtuen el conjunt, encara resten façanes històriques de gran valor, amb composició de façana seguint eixos compositius, proporció vertical de les obertures i acabats estucat o de pedra natural. Les cobertes són inclinades de teula ceràmica.

Ravals

Creixements lineals seguint els camins d’accés al nucli, el més important el carrer del Padró (antic camí ral a Manresa), una segona àrea de raval a l’altre costat de la Carretera format pels carrers Montserrat i Carrer Nou, i un creixement més desvinculat del nucli que es coneixia com a Arrabal a l’actual carrer Raval. Aquest teixit es caracteritza per la parcel·lació estreta de la casa de cos, seguint l’alineació dels camins sense formar illa tancada, ja que no hi havia una previsió si no un creixement per adició de les edificacions amb el resultat d’illes molt allargades amb un front principal i uns darreres subedificats.

La parcel·lació és homogènia i allargada amb un front estret de façana (entre 4-8m) i una profunditat que arriba als 40m, sense crear testers en el final de cada illa. Aquesta repetició de la parcel·lació estreta crea el ritme de façana característic dels Ravals. Les edificacions no tenen un interès patrimonial històric individualment, si bé la repetició de l’ús dels mateixos materials i unes característiques constructives i compositives semblants formen una imatge de conjunt que val la pena preservar.

L’edificació principal se situa donant front als carrers del Padró, Montserrat i Nou, mentre que els darreres on es trobava l’eixida o no s’han edificat donen front a la Carretera de Vic i el carrer Jacint Verdaguer. La subedificació dels darreres ha provocat un procés de transformació de les parcel·les, en alguns casos s’han realitzat operacions unitàries executant blocs de plurihabitatge (com al c. Mestre Josep Simon i oest de Jacint Verdaguer), mentre que altres illes s’ha produït un procés gradual de divisió de parcel·les passants i construcció als darreres que ha generat fronts molt poc consolidats, combinant espais no edificats, aparcaments de planta baixa o edificacions de pb+3, com és el cas del front nord de la Carretera de Vic o el tram est de Jacint Verdaguer.

Figura 2.3.1. Imatge BingMaps de la carretera de Vic, vista al nord

Eixample

A meitat de segle es va realitzar el creixement tipus eixample amb la previsió d’una malla reticular de carrers, expandint el nucli al nord per sobre la fàbrica Bertrand Serra i al sud est fins al carrer Ramon i Cajal.

36


El tipus d’ordenació és segons alineació a vial, amb edificació formant illa deixant espai lliure interior. Com acostuma a succeir en el desenvolupament dels eixamples trobem una barreja de tipologies, petits edificis d’uns 8m d’ample fruit de la compra venta de parcel·les de petits propietaris, promocions grans de plurihabitatge que agrupen tot un front o mitja illa i, especialment al sud, promocions d’habitatge unifamiliar adossada que segueix l’alineació i ocupació del plurihabitatge.

La planta baixa acull usos comercial terciari.

Cases en filera

Per altra banda trobem zones de Cases en filera corresponent als creixements de finals de segle, situats al sud del carrer Montserrat. Provinent de promocions unitàries que es basen en la repetició d’un mateix mòdul de casa unifamiliar amb pati darrera i en alguns casos pati davanter.

Segueix l’ordenació segons alineació a vial, preveient en molts casos la línia de façana enretirada respecte el vial. La planta baixa es destina a habitatge o aparcament.

Volumetria específica

Provinent de diferents àmbits de desenvolupament urbanístic, trobem l’ordenació segons volumetria específica, seguint l’ordenació definida als plànols d’ordenació de cada àmbit, que determinen una col·locació de l’edificació dins la parcel·la, deixant espais lliures no edificables que poden ser privats o públics, conformant de manera general illes obertes o blocs. Les parcel·les són grans incloent blocs sencers d’ús residencial, en alguns casos amb les plantes baixes destinades a locals comercials.

2.3.2 Els teixits existents fora del nucli urbà.

Unifamiliar aïllada

Existeixen dues urbanitzacions residencials, Les Brucardes i Les Pinedes, totes dues formades per edificacions unifamiliars aïllades. Es tracta de dues urbanitzacions bastant semblants, amb parcel·les grans, entre 800-1.200 m², tot i que les Brucardes se situa sobre terrenys amb fort pendent, on alguns solars arriben fins a un 50%. Caldrà regular aquesta problemàtica evitant l’ocupació d’aquests sòl o limitant-ne l’edificabilitat.

Cases en illa

Torroella de Baix neix com un barri de treballadors del P.I. Llobregat, amb cases de planta baixa repetint un mateix model, seguint ordenació segons alineació vial formant illa amb espai lliure interior. A l’oest del carrer Torrent hi ha unes illes amb blocs de més densitat.

2.3.3 Els teixits industrials

Les diferents tipologies industrials responen a les condicions normatives de cada polígon industrial, provinent de diferents plans parcials que definien en cada cas subzones amb condicions específiques. Per aquest primer anàlisi dels teixits no és té tant en compte les condicions normatives si no les condicions de l’edificació i parcel·lació existent, agrupant les tipologies que es repeteixen en diferents polígons.

Indústria entre mitgeres tradicional

Als anys 60 es van començar a instal·lar indústries al nord del nucli, sense seguir una estructura clara de carrers ni una previsió de vialitat. La consolidació d’aquesta zona va formar l’actual polígon de La Bòbila, edificació segons alineació a vial, amb una parcel·lació irregular i una ocupació molt alta de parcel·la, sense deixar separació a façana i a termenals.

Els usos d’aquest teixit són els de petita indústria, comercial-terciari, magatzem tallers de reparació i similars.

37


Indústria entre mitgeres

Ordenació segons alineació a vial, en alguns casos enretirant la línia de façana i els testers. Es formen rengles d’indústries entre mitgeres amb construcció unitària. La parcel·lació és allargada amb un ample entre 14-20m, depenent de cada polígon. Les edificacions són de planta baixa, amb uns 9m d’alçada L’ús dominant és industrial, amb existència de usos comercial terciari i logístic.

Gran indústria

Ordenació segons edificació aïllada deixant separació respecte línia façana i termenals, sobre parcel·les grans entre 3.000-6.000 m². En alguns casos l’edificació s’ha compartimentat donant lloc a diferents activitats en una sola parcel·la, assimilant-se a la tipologia industrial entre mitgeres.

Acull usos industrials de tot tipus.

2.4 La població

2.4.1 Distribució de la població

Sant Fruitós de Bages, a 2016, tenia una població empadronada de 8.387 habitants. La població es distribueix, segons el nomenclàtor de població, en 12 entitats de població, formades per 8 nuclis i 4 entitats de població residint en disseminat, tot i que el nucli de Sant Fruitós és el que concentra el major volum dels habitants del municipi amb quasi el 69% de la població empadronada.

Població Variació 2001-

2016 Entitat de població 2001 2016

Codi Nom Nre Pes Nre Pes Total Relativa

000101 Rosaleda de Bages, la 155 2,7% 510 6,1% 355 229%

000201 Torroella de Baix 432 7,6% 386 4,6% -46 -11%

000299 Disseminat Torroella de Baix 19 0,3% 17 0,2% -2 -11%

000301 Sant Fruitós de Bages 3.798 66,4% 5.774 68,8% 1.976 52%

000399 Disseminat Sant Fruitós de Bages 81 1,4% 81 1,0% 0 0%

000401 Brucardes, les 405 7,1% 644 7,7% 239 59%

000499 Disseminat les Brucardes 0 0,0% 7 0,1% 7 --

000501 Pineda de Bages 761 13,3% 932 11,1% 171 22%

000599 Disseminat Pineda de Bages 43 0,8% 30 0,4% -13 -30%

000601 Pont de Cabrianes, el 0 0,0% 4 0,0% 4 --

000701 Sant Benet de Bages 13 0,2% 2 0,0% -11 -85%

000801 Sant Iscle de Bages 12 0,2% 0 0,0% -12 -100%

Total municipi 5.719 100,0% 8.387 100,0% 2.668 47%

Font. Nomenclàtor: població del padró continu per entitats a 1 de gener de cada any. Elaborat per l’INE. Pàgina web de l’INE i elaboració pròpia

A banda de Sant Fruitós, destaquen la Pineda de Bages, les Brucardes (ambdós urbanitzacions residencials de baixa) la Rosaleda i Torroella de Baix, nuclis que concentren quasi la resta de població del municipi (29’5%),

38


assolint quasi el miler d’habitants la Pineda, superant els 600 les Brucardes i els 500 la Rosaleda i proper als 400 Torroella de Baix.

Dels cinc nuclis, només Torroella de Baix ha tingut al llarg dels darrers 16 anys una tendència constant a la pèrdua de població, com en un lent degoteig, i únicament té creixements positius de prou amplitud en 2 anys, al 2003 i 2009 (+22 i +11 habitants); llevat d’aquests, quan no hi ha hagut pèrdua de població, el creixement ha estat zero o proper a zero.

La resta de nuclis perden població ocasionalment i en tots el creixement es desaccelera a partir del 2011, fins quasi el creixement 0 a les Brucardes (petites pèrdues al 2013 i 2015 i escassos guanys al 2014 i 2016) o la Rosaleda en què la desacceleració és anterior, al 2009 i que al 2015 guanya tanta població com va perdre l’any anterior (-20/+20) i que al 2016 torna a enregistrar un decreixement (-8 persones).

Inclús Sant Fruitós, que havia guanyat anualment més de 150 persones entre el 2001 i 2010 (en 2 anys va ser menor), al 2011 i 2012 no arriben a la desena, al 2014 en perd, tot i que al 2013 i 2015 guanya més d’una cinquantena d’habitants, reduint-se novament al 2016.

Els tres nuclis restants tenen les seves particularitats:

El Pont de Cabrianes és una antiga colònia tèxtil que va perdre els seus habitants en tancar, que entre el 2000 i 2015 no tenia cap habitant empadronat, però que al 2016 en té 4.

Sant Benet de Bages, que es correspon amb el monestir, ha seguit perdent població i al 2016 només hi té 2 persones empadronades (als anys 2002 i 2003 en tenia 19);

Sant Iscle de Bages, antiga parròquia, i que més que un nucli és una petita agrupació de masos i es contigu al nucli de la Pineda. Des del 2012 no té cap persona empadronada.

A destacar també les entitats de població resident en disseminat: els disseminats de Torroella de Baix i Pineda de Bages perden efectius, el de Sant Fruitós manté la mateixa població al 2001 i 2016 (entre ambdós anys ha guanyat i perdut uns pocs habitants), i el de les Brucardes, que en guanya 7.

2.4.2 Evolució de la població

Sant Fruitós de Bages ha tingut creixements positius al llarg dels darrers 18 anys. El període de major creixement es dóna entre els anys 2000 i 2008, amb un índex màxim al 2004 del 5’6%.

Font: pàgina web de l’Idescat a partir del padró municipal d’habitants i elaboració pròpia

A partir del 2009 el ritme disminueix però és a partir del 2011 que se situa per sota de l’1%. Al 2014 perd població (-0’5%), no obstant, al 2015 el creixement torna a ser positiu i amb un índex que supera l’1%, per a moderar-se novament a l’any següent.

5.330

5.453

5.542

5.719

6.036

6.342

6.696

6.839

7.199

7.448

7.782

7.961

8.184

8.198

8.227

8.283

8.243

8.351

8.387

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

39



Entre el 1998 i el 2016, Sant Fruitós va créixer en un 57% o dit d’una altra manera ha vist augmentada la seva població en més d’un terç.

2.4.3 Components del creixement

L’important augment de població va ser causat per unes migracions internes amb saldo positiu per al municipi: hi ha paral·lelisme entre els anys de màxim creixement i els saldos positius i la minva d’aquest amb una important reducció dels saldos, combinat també amb algun any de major emigració que immigració. A destacar també que malgrat la reducció dels saldos, el volum dels moviments interns segueixen sent prou elevats.

Immigracions Emigracions Saldo Volum

2000 314 173 141 487

2001 340 136 204 476

2002 419 196 223 615

2003 477 259 218 736

2004 337 282 55 619

2005 617 322 295 939

2006 525 371 154 896

2007 605 377 228 982

2008 452 338 114 790

2009 513 368 145 881

2010 348 410 -62 758

2011 387 380 7 767

2012 358 345 13 703

2013 330 373 -43 703

2014 367 278 89 645

2015 309 337 -28 646

Font: pàgina web de l’Idescat a partir de l'Estadística de variacions residencials de l'INE i elaboració pròpia.

El flux positiu de població ha suposat un augment de la natalitat que fins finals dels anys 90 havia estat força feble. Malgrat que la mortalitat també ha anat augmentant, aquest ha estat inferior resultant en uns saldos de creixement natural relativament amplis però no el suficient com per a contribuir notablement en el creixement de la població, si més no fins el 2010, en què les migracions internes capgiren el signe del creixement o esdevé molt feble i el creixement natural contribueix a què la minva no sigui més forta, especialment a l’any 2011.

2,31

1,63

3,19

5,54

5,07

5,58

2,14

5,26

3,46

4,48

2,30

2,80

0,17

0,35

0,68

-0,48

1,31

0,43

-1,00

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

Índex de creixement anual

40


Naixements Defuncions Saldo

2000 56 44 12

2001 81 41 40

2002 80 42 38

2003 80 42 38

2004 97 40 57

2005 95 49 46

2006 101 47 54

2007 98 59 39

2008 99 48 51

2009 104 43 61

2010 97 42 55

2011 97 55 42

2012 106 38 68

2013 81 52 29

2014 99 48 51

2015 81 58 23

Font: pàgina web de l’Idescat; 1975-2011 moviment de la població; 2012-2015 a partir del moviment natural de la població de l’INE i elaboració pròpia

Si es produís un estancament en el creixement per migracions, la natalitat podria veure’s reduïda, no de manera immediata però si en un termini relativament curt; per contra, la mortalitat aniria en augment amb el que el creixement natural de la població podria ser negatiu.

El tercer component en el creixement, les migracions externes, ha tingut un paper relativament poc important en el creixement, si més no mentre el municipi ha crescut: només en 2 anys el saldo supera la cinquantena (2005 i 2007). A partir del 2008 comença a disminuir el nombre d’immigrants tot i que 2014 i 2015 podrien assenyalar una recuperació.

Immigracions Emigracions Saldo

2005 60 7 53

2006 41 13 28

2007 84 30 54

2008 57 24 33

2009 46 29 17

2010 42 38 4

2011 38 59 -21

2012 32 15 17

2013 19 22 -3

2014 22 25 -3

2015 39 18 21

Font: pàgina web de l’Idescat a partir de l'Estadística de variacions residencials de l'INE i elaboració pròpia

L’evolució del nombre d’emigrants és relativament irregular, si bé és cert que al 2010, i sobretot 2011, el volum d’emigracions augmenta. Als anys següents torna a tenir oscil·lacions similars a les dels anys anteriors.

41


La incidència de les migracions externes es fan més evidents quan les migracions internes es debiliten, i ho fan amb signes contraris:

Al 2011 el saldo per migracions internes és molt baix, de +7, i el de migracions externes és negatius, de -21. Només el creixement natural pot arribar a contrarestar la pèrdua;

Al 2015 les migracions internes se salden amb una pèrdua, -28, que el creixement natural no pot arribar a compensar i el saldo positiu en migracions externes contribueix a evitar la pèrdua (la lectura inversa també es pot fer).

2.4.4 Nacionalitat

La població d’origen estranger a Sant Fruitós de Bages suposava quasi el 5% al 2016, proporció baixa en relació el Bages, del 10%, i Catalunya, del 13’6%. El seu nombre havia anat en augment passant de l’1,1% del 2000 al màxim el 2010, del 6’6%. El nombre es va reduint fins el 2015, amb un pes del 4’5%, mentre que al 2016 es produeix un nou augment.

Per orígens, els que provenen d’Àfrica tenen més efectius, amb una mica més d’un terç al 2016 (al 2005 eren més de la meitat de la població d’origen estranger), seguits pels que provenen de la resta de la Unió Europea amb quasi el 30% dels efectius (al 2005 no arribaven a suposar el10% tot i que a l’any 2000 eren quasi una quarta part dels migrants), i en proporcions similars els que provenen d’Amèrica del Sud i de la resta d’Europa, amb una mica més d’un 10%.

La incidència en l’estructura d’edats al 2016 és força baixa i només destaquen els grups d’edat de 20 i 29 anys amb una mica més del 10% dels seus efectius i el de 30 a 34 anys amb quasi el 10%, seguit pels menors de cinc anys amb el 8% dels efectius del seu grup d’edat.


2.4.5 Estructura d’edats

El creixement de població, quasi sostingut en alguns anys ha afectat la seva estructura d’edats, a l’igual que la disminució del ritme d’aquest. La piràmide d’edats del 2001 presentava una població relativament jove,

els grups d’edat de 25 a 44 anys representaven els grups d’edat amb major pes al municipi amb una distribució de pes força semblant (a l’entorn del 8%).

0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

85 i més

Estrangers Espanyols

42


els grups d’infants tenien un pes relativament baix, del 14’7%, quasi semblant als dels majors de 64 anys, del 14’2%.

La piràmide del 2016 mostra una altra situació:

augment del volum i el pes dels petits, fins al 18’3%;

disminució del pes dels adolescents tot i que en volum han augmentat;

important pèrdua d’efectius dels joves de 20 a 29 anys (més de 200 persones);

concentració del pes en el grup d’edat de 35 a 44 anys (entre els dos grups suposen el 19% de la població del municipi)

augment del pes de la població adulta i gran, tot i que de ara com ara, moderat (14’6% els majors de 64 anys).

Sembla que s’està produint un procés de maduració de l’estructura d’edats i que si es produeix un estancament del creixement, la important pèrdua dels efectius joves podrien accentuar-ho.


2.4.6 Les llars

Sant Fruitós va passar de tenir 1.408 llars al 1991, amb una dimensió mitjana de 3’30 persones/llar a 3.088 el 2011 i una dimensió mitjana de 2’66.

Censos Creixement 1991-2001 Creixement 2001-2011 Creixement 1991-2011

1991 2001 2011 total relatiu anual total relatiu anual total relatiu anual

població 4.478 5.936 8.216 1.458 32,6% 2,9% 2.280 38,4% 3,3% 3.738 83,5% 3,1%

llars 1.408 2.017 3.088 609 43,3% 3,7% 1.071 53,1% 4,4% 1.680 119,3% 4,0%

habitatges 1.798 2.442 3.960 644 35,8% 3,1% 1.518 62,2% 5,0% 2.162 120,2% 4,0%

Font: pàgina web de l’Idescat a partir dels censos de població i habitatges i elaboració pròpia

-6,0% -4,0% -2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0%

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

85 i més

Dones 2001 Homes 2001 Dones 2016 Homes 2016

43


La formació de noves llars a la dècada dels anys 90 va ser superior al creixement de població i construcció de nous habitatges, mentre que en la dècada següent l’augment en el nombre d’habitatges és superior al de la formació de noves llars i ambdós segueixen tenint un major índex en relació el creixement de població.

Entre el 1991 i el 2001 les llars unipersonals experimenten un important augment (del 110%), mentre les de 2 a 3 persones experimenten un increment més moderat. D’aquell període destaca també la important reducció de les llars de 5 o més persones, mentre que les de 4 persones no redueixen volum però si pes (entre el 1991 i el 2011 quasi el dupliquen).

Font: 1991 i 2001 pàgina web de l’Idescat a partir del Cens de població i habitatge. 2011, pàgina web de l’INE a partir del Cens de població i habitatge i elaboració pròpia

A la dècada següent el nombre de llars unipersonals segueix augmentant tot i que amb menor intensitat en quant a la variació relativa (+104%) però amb un major volum (+286 unitats). En aquest període, les llars de dues persones són les que més augmenten en volum (+449) però amb una variació relativa menor que la de les unipersonals (84%).

Al coincidir amb un període en què ha dominat el creixement, és possible que l’augment del nombre de llars de 2 persones hagi estat inicialment causat per l’atracció de parelles que encara no tenien fills; ara, donat que també inclou l’inici de la desacceleració del creixement, pot reflectir també l’emancipació dels joves fora del municipi (recordar que el grup de 20 a 29 anys perd més de 200 efectius) i, per tant, l’augment de les llars de 2 persones adultes i grans; en aquest període els majors de 50 anys van tenir un increment relatiu del 64% mentre que el grup de 25 a 49 anys va ser del 39%.

El padró de 2016 (mes d’octubre) mostra el manteniment de la dimensió mitjana de la llar del municipi (l’increment ha estat de 0’01 persones/llar), tot i haver nuclis amb dimensions superiors.

A les urbanitzacions residencials les Brucardes i la Pineda i el nucli de la Rosaleda, la dimensió mitjana mostraria el domini d’una estructura familiar, amb una dimensió mitjana a l’entorn de 3 persones/llar, destacant les Brucardes.

Població Llars Dimensió llar

Brucardes 666 207 3,22

Pineda de Bages 943 312 3,02

Rosaleda de Bages, la 505 168 3,01

Sant Fruitós de Bages 5.858 2.271 2,58

Torroella de Baix 373 165 2,26

Municipi Sant Fruitós 8.345 3.123 2,67

Font Padró municipal d’habitants (octubre 2016). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i elaboració pròpia

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

1 2 3 4 5 o més

1991 2001 2011

44


Contràriament, els nuclis de Sant Fruitós i Torroella de Baix tenen unes dimensions mitjanes força inferior a la mitjana del municipi.

Faltaria poder conèixer l’estructura d’edats dels nuclis, `tot i que es pot apuntar que molt possiblement a Torroella de Baix i Sant Fruitós la població és més envellida, dominaran les llars unipersonals i de dues persones mentre que als altres 3 nuclis, la població serà més jove i hi haurà més nens, especialment a les Brucardes.

2.4.7 Estimacions de població i llars

En l’escenari de crisi severa que també afecta les dinàmiques de creixement, sense disposar encara d’una sèrie estadística més àmplia sobre les seves repercussions i vistes les tendències demogràfiques anteriorment exposades, es proposa fer unes estimacions de població que s’acostin més a les tendències demogràfiques identificades a partir de l’any 2011, sense renunciar però a la possibilitat de la seva reversió.

El mètode emprat és el de pes, aconsellable per a municipis petits i mitjans, i l’àmbit territorial de referència és la comarca Bages, la qual disposa de projeccions de població oficials (IDESCAT) fins l’any 2026 (base 2013), realitzades pel mètode de components de creixement. Per a completar les projeccions fins l’any 2034 s’ha utilitzat el mètode d’extrapolació de taxes.

Estimacions població (provisionals)

Baix Mitjà Alt

2016 8.387

2022 8.400 8.570 8.975

2028 8.425 8.810 9.490

2034 8.480 9.035 9.910

2016-2022 13 183 588

2022-2028 25 240 515

2028-2034 55 225 420

2016-2034 93 648 1.523

Nota: els resultats es presenten arrodonits ja que s'està parlant més d'una tendència o possibilitat que d'una certesa.

Font. Elaboració pròpia a partir projeccions de l’Idescat per a la comarca del Bages, recomptes de població per a la comarca i municipi, cens de població i habitatges 2011 INE i padró municipal d’habitants de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.

D'aquestes estimacions s’arriba que al 2034 Sant Fruitós podria comptar entre 8.480 habitants en l’escenari de mínim i un màxim a l'entorn de 9.910.

L'escenari de mínims expressa l'actual tendència d’estancament del creixement que ja es manifesta en una maduració de l’estructura d’edats i podria derivar en l’envelliment del municipi pel que el creixement natural podria tornar a ser similar al dels anys 90, bàsicament dèbil, o inclús pitjor atès l’augment de la mortalitat dels darrers anys.

Malgrat no considerar-lo desitjable, no es pot descartar ja que ara com ara hi ha dues coses que resulten molt difícil de saber: quan es sortirà de la crisi profunda i quan les dinàmiques demogràfiques deixaran de ressentir-se.

L'escenari mitjà contempla una major dinamització del creixement mantenint emperò un índex mitjà discret, inferior encara al 0’6%. El guany en població rondaria els 650 habitants i podria ser conseqüència d’una nova reactivació de les migracions internes amb un saldo positiu per al municipi i que contribuïssin a compensar l’esperable augment de la mortalitat amb un nou augment de la natalitat.

45


L'escenari alt considera que la recuperació anteriorment esmentada es consolida, tot i que amb un índex de creixement anual encara baix, proper a l’1%, ja que no és massa clar quina pot ser la intensitat dels moviments migratoris interns i la seva incidència en el creixement natural.

Pel que fa a les llars (habitatges principals), s’ha utilitzat el mètode de dimensió mitjana de la llar, emprant el 2016 com a any de referència i pressuposant que en els propers anys a Sant Fruitós es poden donar simultàniament dues tendències: el de la reducció de la dimensió mitjana de la llar en part de la població conseqüència del procés de maduració anteriorment esmentat (a causa sobretot per la pèrdua d’efectius joves (al 2016 el 27% de la població tenia entre 45 i 64 anys) i, alhora, pot continuar la tendència apuntada en la comparació de la dimensió de llars entre el 2011 i 2016, d’un cert augment de la dimensió mitjana. Tot amb tot, es creu que el primer procés tindrà un major pes respecte del segon en el mitjà termini.

Nota: els resultats es presenten arrodonits ja que s'està parlant més d'una tendència o possibilitat que d'una certesa.

Font. Elaboració pròpia a partir projeccions de l’Idescat per a la comarca del Bages, recomptes de població per a la comarca i municipi, cens de població i habitatges 2011 INE i padró municipal d’habitants de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.

La forquilla de llars es podria moure entre les 3.225 i les 3.370, que significaria unes necessitats de nou habitatge d’ús principal a l’entorn de les 270 i 600 unitats, segons els escenaris mitjà i màxim. El mínim suposa que la pèrdua de llars que es podria produir al primer sexenni tot i tenir un cert augment de població (efecte del petit augment de la dimensió mitjana de la llar anteriorment apuntada) té una important repercussió en tot el període ja que l’estimació per al següent sexenni amb prou feines compensa la pèrdua.

Les estimacions de llars no poden condicionar la previsió de l’habitatge total, atès que el POUM haurà de preveure també la possibilitat d'immobles que acullin altres usos compatibles amb l'habitatge en edificis destinats majoritàriament a habitatge, així com un marge de ròssec. En aquest sentit, es fa una aproximació sobre els habitatges totals.

Per a aquesta es pren la relació d’habitatges principals (78%) i habitatges amb d’altres usos (22%) que proporciona el cens del 2011. D’aquesta s’obté que el nombre total d’habitatges oscil·laria entre les 4.140 unitats de l’escenari baix i les 4.840 de l’alt (xifres arrodonides), pel que s’estaria parlant d’entre 180 i 880 noves unitats en relació els habitatges totals del cens del 2011.

Estimacions habitatges totals (provisionals)

Baix Mitjà Alt

2034 4.140 4.400 4.840

Finalment, es vol remarcar que aquestes són unes estimacions provisionals i que seran revisades per al document final, ja que es podrà treballar amb major deteniment amb les dades de població i llars i possiblement ja es disposarà d’informació per al 2017.

Estimacions llars (provisionals)

Baix Mitjà Alt

2016 3.171

2022 3.140 3.205 3.330

2028 3.170 3.315 3.570

2034 3.225 3.435 3.770

2016-2022 -31 34 159

2022-2028 30 110 240

2028-2034 55 120 200

2016-2034 54 264 599

46


3. EL PLANEJAMENT VIGENT

3.1 El PGOU 1996-98 i les seves modificacions

El planejament vigent és el Pla General d’Ordenació Urbana de 1996, que va ser adaptat a l’estimació pel recurs ordinari interposat per l’alcalde de Sant Fruitós el Maig de 1998, refent les Normes i els plànols d’ordenació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme.

En els 20 anys de vigència del pla s’han aprovat vint-i-quatre modificacions7, onze plans parcials8 i un Avanç de Pla Parcial, cinc plans especials, entre ells el Pla especial del catàleg de masies i cases rurals, fet que confirma la necessitat de revisar el planejament, no només per refondre el conjunt de modificacions i noves claus provinents dels diferents plans parcials en una nova normativa, si no també per la necessitat d’adaptar el planejament a la nova cartografia i les tècniques actuals.

3.1.1 Desenvolupament del PGOU. Modificacions i estat de tramitació dels àmbits d’actuació

En aquest document d’anàlisi s’ha realitzat un estudi del grau de desenvolupament dels àmbits previstos en el planejament vigent i de l’estat de la tramitació de les Unitats d’Actuació, d’acord amb la informació municipal.

L’estat de tramitació i el grau de desenvolupament es mostra als quadres següents, on s’ha distingit si els àmbits han estat executats, urbanitzats o parcialment executats, únicament tramitat o no tramitat.

Sectors de sòl urbanitzable

7 Modificacions importants: Bertrand i Serra; Jaume I i Plaça Onze de Setembre 8 El PP Industrial Santa Anna, El PP Can Figueres i el PP per a la millora i ampliació del polígon industrial del Pla de Santa Anna III, havien estat aprovats amb anterioritat a la revisió del PGOU.

Estat tramitació ús prinicpal Superfície

7a Vall dels Horts Tramitat no urbanitzat (PPU Aprovat) Residencial 34.205 m²s

7c Can Figueres No tramitat (PPU en tràmit; MD PGO 2015) Residencial 53.320 m²s

7d Santa Anna Urbanitzat amb dèficits (pendent recepcio obres) (en tràmit MpPG) Industrial 360.595 m²s

8a Residencial Est Tramitat no urbanitzat (PPU Aprovat) Residencial 54.816 m²s

8b Quatre Finques -Subsector A i B Urbanitzat amb dèficits (pendent recepcio obres) Residencial 65.920 m²s

8c Pineda IV No tramitat (Mod. PP 2014 en tràmit) Residencial 122.429 m²s

8d Les Brucardes III Executat Residencial 15.989 m²s

8e Sector Nord Executat Residencial 59.926 m²s

9a Sector Industrial del Nucli No tramitat Industrial 30.006 m²s

9b Sant Isidre III Executat Industrial 128.496 m²s

9c1 Carretera Berga Urbanitzat amb dèficits (pendent recepcio obres) Industrial 142.054 m²s

9c2 Carretera Berga Urbanitzat amb dèficits (pendent recepcio obres) Industrial 198.573 m²s

9d Industrial Torroella No tramitat Industrial 34.399 m²s

9f El Grau Urbanitzat amb dèficits (pendent despeses subestació elect.) Industrial 155.865 m²s

9g Santa Anna III Urbanitzat amb dèficits (pendent recepcio obres) (en tràmit MpPG) Industrial 229.475 m²s

PPU Sant Benet Urbanitzat amb dèficits (pendent recepcio obres) Cultural / hoteler

10a-8f Sector del Puig Tramitat no urbanitzat (PPU Aprovat) Residencial 181.100 m²s

11b Sant Isidre IV No tramitat Industrial 338.039 m²s

11c Carretera de Berga II Urbanitzat amb dèficits (pendent recepcio obres) Industrial 281.331 m²s

Nom sector

SUP

SUNP

47


Unitats d’actuació en sòl urbà

El pla general també preveia una sèrie de Plans Especials tant en sòl urbà com en no urbanitzable que s’enumeren a continuació:

Plans especials

(*) segons informe 22/2013 del Secretari de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages signat en data 05/11/2013 cal interpretar que el PE4 es troba en el règim jurídic del sòl no urbanitzable

3.1.2 El gran potencial encara pendent

A partir de l’estudi realitzat dels àmbits d’actuació previstos al planejament vigent i el grau de desenvolupament, així com els solars edificables en sòl urbà directe es pot fer una aproximació al potencial encara latent al planejament actual.

Un punt de partida per entendre les previsions del pla general són els quadres de la Memòria del Pla, on preveu el potencial següent:

Núm. Nom Estat tramitació ús prinicpal Superfície

UA 1 Raval Executat Residencial 10.710 m²s

[discontinu] Onze de Setembre

[discontinu] Jaume I

UA 4 Pineda III Executat Residencial 14.940 m²s

UA 5 Jardí de la Sagrera Tramitat no urbanitzat Residencial 12.520 m²s

PAU 6 Torrent Bo No tramitat [MpPG; DOGC 05/05/2016] Residencial 7.267 m²s

UA 7 La Rosaleda Executat Residencial sòl consolidat

UA 21 Brucardes I Executat Urbanització sòl consolidat

UA 22 Brucardes II Executat Urbanització sòl consolidat

PAU 23 Les Escoles Executat 2.677 m²s

PAU 1 Fàbrica Bertrand i Serra No tramitat [MpPG; DOGC 18/11/2014] Residencial 7.635 m²s

PA Pdv Plaça de la Vila Tramitat no urbanitzat [MpPG AD 11/04/2014] Residencial 1.829 m²s

(*) Unitat d'actuació Onze de setembre - Jaume I (U.A. 3) en la MpPG aprovada definitivament (DOGC 07/04/2016)

UA 14 Ctra Artés No tramitat [en tràmit inicial MpPG + PU + PR] Industrial 86.492 m²s

UA 15a Cementiri A No tramitat [en tràmit inicial PU + PR] Industrial 33.632 m²s

UA 15b Cementiri B No tramitat [en tràmit inicial MpPG + PU + PR] Industrial 32.694 m²s

UA 16a La Serreta A Tramitat no urbanitzat Industrial 129.126 m²s

UA 16b La Serreta B Urbanitzat amb dèficits (pendent recepcio obres) Industrial 28.451 m²s

UA 17 Sant Isidre II Executat Industrial 75.500 m²s

UA 18a La Serreta II Tramitat no urbanitzat Recreatiu 18.244 m²s

UA 18b La Serreta II No tramitat 24.299 m²s

UA G-2 Camí del Grau No tramitat [en tràmit inicial PU + PR] Industrial 40.948 m²s

PAU Puigmal No tramitat Industrial

UNITATS D'ACTUACIÓ RESIDENCIAL

UNITATS D'ACTUACIÓ INDUSTRIALS

UA 3* No tramitat Residencial 15.149 m²s

Núm. Nom Estat tramitació ús prinicpal Superfície

PE en SU

PE 1a Plaça de la Vila A Executat [d'acord amb la MpPG, AD 23/02/2000]

PE 1b Plaça de la Vila B Executat [d'acord amb la MpPG, AD 11/04/2014; vinculat al PA Pdv]

PE 2 Carrer Sallent Executat

PE 3 La Sagrera No tramitat 9.164 m²s

PE 4 Parc Urbà No tramitat 50.399 m²s

PE 5 Centre cívic Brucardes Executat (solars no edificats ) Residencial (20hab.) 22.770 m²s

PE G1 Rosaleda Grau No tramitat 20.555 m²s

PE en SNU

PE 10 Area de l'Agulla No tramitat Esportiu terciari 1.080.807 m²s

PE 11 Riu d'Or No tramitat Terciari - Hoteler 173.417 m²s

PE 12 Santa Anna de Claret No tramitat Regulació i protecció 54.634 m²s

PE 13 Torroella de Baix [Suprimit per MpPG] equipaments

PE 14 Nucli Pont de Cabrianes No tramitat Regulació i protecció 75.520 m²s

(*)

48


Potencial Sòl urbà (existents i edificables) 5.087 viv Potencial Sòl Urbanitzable Programat 933 viv Potencial Sòl Urbanitzable No Programat 133 viv

A partir d’aquest potencial, el pla considerava una ràtio de 3 habitants per vivenda, es feia una previsió de que la població podia arribar fins a 18.459 habitants, molt lluny de la realitat actual.

Per tal de conèixer l’actual potencial residencial s’ha estudiat tres aspectes:

Potencial en sòl urbà consolidat: solars edificables Potencial en Unitats d’Actuació Potencial en Sectors de sòl urbanitzable

Al nucli urbà s’ha considerat una edificabilitat neta de 1,4 m²st/m²s, a partir de l’estudi realitzat sobre l’edificabilitat prevista a l’ordenació del Pla General, i una densitat de 1 hab/150 m²st, a partir de l’anàlisi d’algunes edificacions a partir del cadastre. (Cal tenir en compte que dins d’aquests 150 m²st es compten les plantes baixes i els espais comuns).

A les urbanitzacions de Les Pinedes i les Brucardes s’ha considerat una parcel·la mitjana de 1.000 m²s.

Potencial en Sòl Urbà No Consolidat:

Potencial residencial pendent en sòl urbanitzable:

Total potencial habitatges: 379 + 403 + 1.044 = 1.826 habitatges

m²s Solars Hab

Nucli urbà 30.726 m²s 287

Pineda 38.513 m²s 39

Brucardes 54.071 m²s 54

total residencial 123.310 m²s 379

Nucl i CEN 1,4 i habitatges de 150

Brucardes i Pineda 1.000 m²/parcel ·la

Res

iden

cial

en S

U

Potencial en sòl urbà

Num. Nom Superfície Densitat Habitatges Pendents

Cobert

Mod UA3 i Jaume I

UA 5 Jardí de la Sagrera 12.520 m²s 75 94 94

UA 6 Torrent Bo 7.267 m²s 75 55 55

UA 23 Les Escoles 2.677 m²s 35 35

PAU 1 Mod. Bertrand Serra 7.635 m²s 102 102

PA Pdv Plaça de la Vila 1.829 m²s

PE 5 Centre cívic Brucardes 22.770 m²s 20 20

TOTAL RESIDENCIAL 69.847 m²s 403

65 9898UA 3 15.149 m²s

Superfície Densitat Habitatges

7a Vall dels Horts 34.205 m²s 70 239

7c Can Figueres 53.320 m²s 4,88 26

8a Residencial Est 54.816 m²s 67 367

8c Pineda IV 122.429 m²s 7,11 87

10a-8f Sector del Puig 181.100 m²s 18 325

TOTAL RESIDENCIAL 445.870 m²s 1.044

SUP

Nom sector

49


Figura 3.1.1. Solars edificables en sòl urbà consolidat i no consolidat. Font: elaboració pròpia

àmbits d’ús industrial en SUNC i/o pendents de recepció de les obres d’urbanització

Per tant, amb l’estat actual del planejament encara es podrien edificar 1.826 habitatges, més que suficient per satisfer les demandes de creixement de la població, que en la hipòtesi més optimista estaria en 880 habitatges nous l’any 2.034.

En el cas de Sant Fruitós també és molt important estudiar el potencial industrial vigent, que serà bàsic per la proposta d’ordenació.

En sòl urbà directe, i en gran part degut als solars provinents dels plans parcials tramitats i urbanitzats que no s’han consolidat, resta encara molt sòl industrial edificable.

Industrial 442.248 m2s 221 parcel·les*

* S’han considerat parcel·les de 2.000 m2, corresponent a la clau 6c

50


Les unitats d’actuació industrials es trobaven ja edificades, preveient la seva delimitació per definir cessions i urbanització pendents. Les parcel·les buides s’han tingut en compte en el càlcul de solars pendents al sòl industrial. Per tant es calcula el potencial restant en els sectors de sòl urbanitzable industrial.

3.2 Regulació de les zones en sòl urbà

El Pla General preveia per al sòl urbà cinc qualificacions urbanístiques per a la regulació de les diferents tipologies de l’àrea urbana, preveient les subclaus necessàries en cada zona. Posteriorment en les modificacions puntuals i les figures de tramitació dels àmbits d’actuació s’han realitzat esmenes a les zones existents i afegit noves claus específiques per als nous creixements.

Als quadres de l’annex 1 de la present Memòria es resumeixen els paràmetres bàsics de cada zona i es recullen les modificacions realitzades durant els anys de vigència del PGOU.

Una primera diagnosi de les problemàtiques que es detecten a la regulació actual:

La definició gràfica dels gàlibs a les zones 1 i 2 no té en compte parcel·lari ni preexistències, podent provocar problemes a parcel·les o illes no regulars.

La regulació de l’aparcament és insuficient per a resoldre el problema.

A la zona 4, especialment 4b i 4c, segons la superfície de la parcel·la, es poden construir cases grans, i la limitació “unifamiliar” pot provocar problemes.

La zona 6 ha patit un procés de transformació, tant al planejament derivat com pels usos i activitats que s’han anat implantant, que requerirà una reconsideració a la situació actual i perspectives de futur.

3.3 Transcripció del planejament vigent. Discordances detectades

Més enllà de les discordances o problemàtiques en la regulació de l’edificació descrites al punt anterior, es posa de manifest de revisar la transcripció facilitada per l’Ajuntament en dos aspectes:

Actualitzar els àmbits de gestió ja executats, recollint les ordenacions aprovades, així com les modificacions de pla tramitades.

Adaptar la transcripció a la cartografia actual, en especial pel que fa a les àrees urbanes, on actualment es disposa de cartografia 1:1.000 molt més acurada i que fa necessari redibuixar els límits de la zonificació perquè s’adaptin al límits reals de cada finca o edificació.

A l’annex 3 del present document s’indiquen les modificacions puntuals del planejament que es troben en tràmit en el moment de la redacció del present Avanç de POUM i que no han estat transcrites al planejament vigent pel fet de que encara no són executives.

Superfície CEB Edificabilitat% sòl privatsòl privat

9a Sector Industrial del Nucli 30.006 m²s 1,05 31.506 m²s 60 18.004 m²s

9d Industrial Torroella 34.399 m²s 1,05 36.119 m²s 60 20.639 m²s

11b Sant Isidre IV 338.039 m²s 0,6 66 223.105 m²s

TOTAL INDUSTRIAL 402.444 m²s 261.748 m²s

SUNP

Nom sector

SUP

51


3.4 Regulació i situació actual del sòl no urbanitzable

3.4.1 Regulació vigent en SNU

El PGO preveia cinc zones de sòl no urbanitzable amb la regulació següent:

Zona 12. Protecció agrícola.

Compren els sòls amb predomini d’explotacions de secà, que no són objecte de protecció especial. Es qualifica així la major part del terme municipal.

Usos permesos i condicions edificació:

Agrícola (conreus i granges): Finca mínima 1 Ha (2 Ha en cas de granges). Volum màxim 6.000 m³. Alçada edificació 9m (excepte sitges i altres instal·lacions). Separació a límits finca: 15m

Habitatge: Finca mínima 5 Ha. Volum màxim 600 m³. Alçada màxima 7m. Separació a límits finca 15m.

S’admeten les edificacions d’utilitat pública i interès social.

Càmping i caravàning: Serà necessari redacció PE que defineixi condicions.

De caràcter general no es permès formar nuclis de població, mantenint 40 m entre edificacions, amb excepció dels nucli rural de Sant Iscle i de la resta de nuclis on es preveuen Plans Especials.

Zona 13. Protecció Horta

Compren els sòl que ha d’ésser objecte de protecció per assegurar la continuïtat estricta dels seus valors agrícoles actuals. Engloba els horts situats al voltant del riu d’or, algunes zones al voltant de la Sèquia de Manresa (zona de regadiu del Poal) i espais al marge del Llobregat.

Només s’admet ús agrícola. Es permet la construcció d’hivernacles i casetes per a eines del camp.

Els hivernacles hauran de ser de material transparent amb una alçada màxima de 3m. Les casetes tindran una ocupació màxima de 9 m² i una alçada de 3m.

Zona 14. Protecció de la vegetació forestal

Compren els sòls ocupats per masses arbòries que al constituir un element bàsic en la caracterització de l’ambient natural i del paisatge el pla disposa la seva conservació i manteniment. Es protegeixen amb aquesta clau totes les àrees de bosc, en especial el Montpeità, el bosc d’Olzinelles i el marge del Llobregat.

Només s’admeten activitats i instal·lacions relacionades amb valors protegits. Queda prohibit qualsevol moviment de terra i les instal·lacions de tipus industrial.

Zona 15. Protecció rius i rieres

Compren els terrenys ocupats per rius, rieres i torrents i els sòls pròxims als mateixos, ocupats freqüentment per vegetació.

A les vores dels rius s’admet l’ús agrícola amb les condicions establertes per la zona 13.

Zona 16. Millora i protecció ambiental

Inclou l’entorn del Monestir de Sant Benet de Bages.

Objectiu d’aquesta zona és la preservació del paisatge al voltant del Monestir i impedir qualsevol tipus de nova construcció.

52


Al sòl rústic es preveuen també l’ús hoteler (Ch) i les àrees de servei (Cs), vinculat amb les infraestructures viàries.

Un cop analitzada la regulació de cada zona i vistes les característiques actuals del SNU es detecten algunes problemàtiques que el present POUM haurà de resoldre:

La clau 12, amb una regulació molt laxa pel que fa a les condicions per edificar noves construccions (habitatges, granges i coberts agrícoles) engloba gran part del terme, sense diferenciar aquelles zones amb una major vulnerabilitat o aquelles que val protegir pel seu valor com espais connectors. Cal també ajustar el procés de tramitació per a noves edificacions amb l’actual legislació urbanística.

La protecció de l’horta (clau 13) no ha aconseguit en alguns casos el seu objectiu, ja que trobem espais qualificats amb aquesta protecció on actualment es desenvolupen activitats extractives.

No es considera adequada la qualificació 15 protecció de rius i rieres, ja que aquests han d’estar inclosos dins el sistema hidràulic, que segons la legislació vigent correspon al període de retorn de 10 anys. En tot cas la resta de vegetació de ribera no inclosa dins el sistema es pot qualificar amb una zona de protecció.

La protecció de l’entorn del monestir de Sant Benet s’ha d’actualitzar amb l’actual modificació de pla i pla parcial aprovat, ja que contradiu l’objectiu d’impedir qualsevol tipus de nova edificació.

3.4.2 Consideracions en relació a les activitats en SNU

La Normativa del PGO preveia al seu art. 190 les condicions de regulació de les Indústries existents en medi rural, de manera genèrica per a totes les zones de sòl rústic, establint que totes les indústries emplaçades en SNU anteriorment a l’aprovació del PGO no serien considerades fora d’ordenació. En aquestes indústries si podria admetre el manteniment de l’activitat i la seva ampliació (15% de l’ocupació) així com el canvi d’activitat. Les ampliacions han d’anar acompanyades amb un estudi d’impacte sobre el medi.

Aquest fet ha propiciat el manteniment d’un gran nombre d’activitats, especialment a la zona del camí de Viladordis, algunes d’elles amb un impacte negatiu sobre el medi natural. Entenem que dotar d’activitats el sòl rústic és una manera de mantenir-lo viu i concorregut, però cal diferenciar aquelles activitats compatibles amb el no urbanitzable i les incompatibles.

De caràcter general es considera més adequat que les indústries es situïn dins de polígons industrials, per facilitar els mecanismes de control ambiental, depuració i accessibilitat, sens prejudici que en medi rural es puguin implantar activitats de petita indústria relacionada amb matèries primeres de la pròpia explotació, activitats de caràcter artesanal amb petits espais de venda al públic, etc.

Al plànol A.07 se situen algunes d’aquestes indústries en SNU, així com d’altres activitats compatibles.

3.5 El planejament urbanístic dels municipis veïns. Punts i àrees de fricció i/o de coordinació

3.5.1 El planejament vigent a cada municipi

Els municipis veïns de Sant Fruitós de Bages amb indicació del seu planejament general vigent són els següents:

Sallent: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat al maig 2010

Navarcles: Revisió Normes Subsidiàries del 85, aprovada el maig del 2000

Talamanca: Normes Subsidiàries 1983

Manresa: Revisió del Pla General de 1997. Cal tenir en compte que s’està redactant el nou POUM, aprovat inicialment el març de 2015.

Santpedor: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat el juny de 2013

Sant Joan de Vilatorrada: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat el setembre de 2013

53


Industrials 218

Comercials 125

Serveis 173

Energètiques 8

Gestió residus 3

Hosteleria 56

Agroindustrial 32

Esportives-recreatives 9

Altres (majoria aparcaments) 119

Total 743

3.5.2 Àrees de fricció

Es detecten algunes àrees on el límit municipal transcorre entre espais urbans de dos municipis, o activitats que condicionen el seu entorn, i que cal estudiar per tenir una visió de globalitat, sense caure en l’error d’oblidar que passa més enllà del límit de terme.

Les àrees de fricció detectades, on caldrà posar atenció en la regulació proposada als municipis veïns per definir l’ordenació a Sant Fruitós, són:

Parc de l’Agulla. Pendents encara de la redacció del PDU del Parc de l’Agulla (o altres figures de planejament que el desenvolupi), que preveu una ordenació conjunta per als dos municipis.

Polígon el Grau: Cal aclarir el límit municipal amb Manresa ja que el perímetre de la UA G-2 no coincideix amb la línia establerta en l’expedient d’atermenament.

Pla del Mas: L’àrea de contacte amb Sallent, on s’ha desenvolupat el polígon industrial El Mas, que es troba en procés de consolidació, i que té accés des de la BV-451, on se situa també l’aeroclub del Bages, on part de la pista es troba dins el terme de Sant Fruitós qualificat actualment com a zona 12.

Santa Anna: Àrea de gran complexitat on se situa el nucli rural de Santa Anna de Claret, que es troba dividit entre els dos termes i pressionat per ambdós costats per polígons industrials. El polígon de Santa Anna de Sant Fruitós té una vialitat molt depenent de la BV-4511, amb alguns vials en cul de sac. A l’oest el Polígon Industrial Claret de Santpedor, preveu el seu creixement mitjançant un Sector de sòl urbanitzable, caldrà estudiar la possibilitat de relligar els dos polígons. El PGO de Sant Fruitós preveu un PE per al nucli rural de Santa Anna, mentre que a Santpedor es qualifica com a 23a – agroforestal de protecció preventiva.

“Ampans”. El TM entre Sant Fruitós de Bages i Santpedor discorre entre el “Centre Ocupacional La Llum” i el “Centre Especial de Treball Ampans” que formen part de la mateixa organització. El planejament general actual qualifica els terrenys en SNU com de “Protecció dels horts” (clau 13) amb clara incoherència amb la realitat.

4. ACTIVITAT ECONÒMICA, CONSTRUCTIVA I MERCAT IMMOBILIARI

4.1. L’activitat econòmica

4.1.1 Activitats existents al municipi

Les activitats actuals, segons informació extreta de la DIBA mitjançant el Gestor d’Informació d’Activitats (GIA) es troben recollides als llistats de l’annex 3 de la present memòria, classificades per tipus d’activitat. A la pàgina següent es mostra el plànol de situació de les activitats.

El resum numèric per activitats és el següent:

Quadre del nombre d’activitats per tipus (font: GIA). S’han detectat activitats repetides en diferents tipus

54


Figura 4.1.1. Ubicació de les activitats sobre el territori. Font: elaboració pròpia amb dades de l’Ajuntament de Sant Fruitós i GIA

Cal fer esment, i es comprova als llistats de l’annex 3, que hi ha activitat que s’han inclòs en dos llistats repetits, i que, segons informació municipal, poden haver activitats no incloses a aquests llistats.

55


Pel que fa la localització, el plànol de situació dóna una idea dels àmbits de major concentració: el nucli, especialment a la carretera de Vic i a l’eixample nord i la Bòbila, i al tram de Sant Isidre i Riu d’Or de la Carretera de Berga, especialment usos comercials i de serveis.

4.2 Llocs de treball localitzats al municipi i població ocupada

Sant Fruitós de Bages és un municipi amb una clara especialització productiva, a més de la residencial. Segons dades del cens del 2011, el nombre de llocs de treball localitzats al municipi era superior al nombre de persones ocupades del municipi.

Població ocupada 2001 2011 Total %

Residents ocupats a dins 1.168 1.293 125 10,7%

Residents ocupats al propi domicili 78 300 222 284,6%

Residents ocupats al mateix municipi 1.090 995 -95 -8,7%

Residents ocupats a fora 1.756 2.132 376 21,4%

Residents ocupats en un altre municipi 1.586 2.135 549 34,6%

Residents ocupats en diversos municipis 170 450 280 164,7%

No residents ocupats a dins 3.569 3.468 -101 -2,8%

Població resident ocupada i llocs de treball localitzats

Llocs de treball localitzats (1) 4.737 4.761 24 0,5%

Població ocupada resident (2) 2.924 3.874 950 32,5%

Diferència (1) - (2) 1.813 887 -926 -51,1%

Residents ocupats

Residents ocupats a dins 39,9% 37,8% -2,2% -5,5%

Residents ocupats a fora 60,1% 62,2% 2,2% 3,7%

No residents ocupats a dins 75,3% 72,8% -2,5% -3,3%

Llocs de treball localitzats / Població ocupada resident 162,0% 122,9% -39,1% -24,1%

Font: pàgines web de l’Idescat i de l’INE a partir dels censos de població i habitatges i elaboració pròpia

Els llocs de treball localitzats al municipi donaven feina a un 73% de població resident fora del municipi, mentre que el 62% dels ocupats del municipi treballaven fora del propi municipi.

Entre el 2001 i el 2011 el nombre de llocs de treball localitzats al municipi no ha augmentat gaire, un 0’5%, mentre que la població ocupada resident ha crescut en quasi un terç.

En aquest període, els residents ocupats en el propi municipi ha disminuït en un 2%, destacant que els que treballen en el propi domicili tenen un increment del 285% mentre que els que treballen al mateix municipi però no al domicili es redueix en gairebé un 9%. Aquesta variació pot ser conseqüència dels canvis en les formes de treball dels darrers anys (crisi i reformes laborals).

De la mateix manera que disminueix el nombre de residents ocupats al propi municipi, disminueix el nombre de no residents que treballen en el municipi. En el primer cas la reducció és a causa d’un canvi en la distribució de les proporcions però no per una reducció del volum mentre que en el segons, la causa és una reducció del volum, de 100 persones.

56


Així doncs, malgrat la crisi Sant Fruitós segueix sent un municipi que genera activitat, aquesta és coberta sobretot per persones que provenen d’altres municipis mentre que els seus residents majoritàriament treballen en d’altres municipis

Finalment, si a més s’afegeixen les persones que estaven a l’atur en aquell any (són fonts d’informació diferents i registres diferents però ajuden a donar una idea de magnitud), fins i tot en aquest cas, el nombre de llocs de treball localitzats al municipi seguia sent superior.

4.3 El parc d’habitatge i l’activitat constructiva

4.3.1 L’habitatge segons tipus

A Sant Fruitós de Bages predomina l’habitatge principal (78% al 2011) sobre els altres usos proporció estable en el temps. Destaca el fet que, segons els censos de població i habitatges, l’habitatge buit o vacant ha tingut en les dues dècades un pes molt superior al de segona residència, molt especialment segons el cens del 2011 que el situa en quasi una quarta part de l’habitatge (824 unitats) mentre que el secundari és quasi irrellevant, de l’1% (48 unitats).

Font: pàgina web de l’Idescat a partir del Cens de població i habitatge

En aquestes dues dècades, l’habitatge d’ús principal ha duplicat el seu volum, malgrat que en termes relatius manté un pes similar. En relació els altres usos, caldria estudiar la validesa de la informació, perquè en cas de ser certa, Sant Fruitós pot tenir un problema amb l’habitatge. En tot cas, caldria poder saber si part de l’habitatge que el cens considera buit no és en realitat de segona residència (hi ha dues urbanitzacions residencials).

Principals Secundaris Buits Total

1991 1.403 156 230 1.798 386

2001 2.017 84 331 2.442 415

2011 3.088 48 824 3.960 872

Variació total

1991-2001 614 -72 101 644 29

2001-2011 1.071 -36 493 1.518 457

1991-2011 1.685 -108 594 2.162 486

Font: pàgina web de l’Idescat a partir dels censos de població i habitatge i elaboració pròpia

78% 83%

78%

9% 3% 1%

13% 14%

21%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

1991 2001 2011

principals secundaris buits

57


4.3.2 Règim de tinença de l’habitatge principal

L’habitatge en propietat és el dominant en la tinença de l’habitatge principal, amb quasi el 90 de l’habitatge principal al 2011. La principal diferència entre el 1991 i el 2011 és que en termes relatius l’habitatge en lloguer disminueix en 10punts (del 19% al 9%), tot i que en volum la variació és mínima i positiva (+ 7 habitatges).


En dues dècades, l’habitatge principal en propietat ha tingut un increment del 147% mentre que l’habitatge en lloguer del 3%, destacant la reducció que va patir aquest règim de tinença a la dècada dels anys 90, en quasi una cinquena part del habitatges principals.

Variació Propietat Lloguer Altres Total

1991-2001 56% -19% 150% 44%

2001-2011 58% 26% 7% 53%

1991-2011 147% 3% 167% 120%


L’accés a la propietat de l’habitatge principal va ser possible recorrent a l’endeutament de les famílies, probablement com solia haver estat (no hi ha dades censals anteriors al 1991), però sembla que el salt es produeix a la dècada dels anys 90.

Al 1991 gairebé el 80% de les llars el tenien ja pagat i un 14% tenien pagaments pendents. Aquesta relació al 2001 ja canvia, amb una disminució dels habitatges ja pagats fins una mica més de la meitat i un augment dels que tenien pagaments pendents en gairebé el 45% i al 2011 la proporció és d’un terç pagant i una mica menys de dos terços amb pagaments pendents.

Nombre habitatges 1991-2001 2001-2011 1991-2011

1991 2001 2011 Volum % Volum % Volum %

Propietat ja pagada 880 887 904 7 1% 17 2% 24 3%

Propietat amb pagaments pendents 158 749 1.663 591 374% 914 122% 1.505 953%

Propietat per herència o donació 69 90 168 21 30% 78 87% 99 143%

Total en propietat 1.107 1.726 2.735 619 56% 1.009 58% 1.628 147%


79%

19%

2%

86%

11%4%

89%

9%3%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1991 2001 2011

Propietat Lloguer Altres

58


Vist d’una altra manera, al 1991 per cada habitatge amb pagaments pendents hi havia quasi 6 que ja estaven pagats, al 2011 la relació era d’1 a 0’6.

4.3.3 Les dinàmiques constructives

En relació les dinàmiques constructives destaca que la dècada del 2001 al 2010 és la més dinàmica dels darrers 25 anys, de la mateixa manera que ho és la important caiguda que es produeix al 2009.

Dels darrers sis anys destaca que es concedeixen més cèdules d’habitabilitat (1a ocupació() que no pas habitatge es finalitza, cosa la qual es pot interpretar com una dificultat de vendre d’habitatge d’obra nova i que es difereix en el temps.

Habitatges iniciats Habitatges acabats Cèdules

habitabilitat (1a ocupació)

HPO Total HPO Total

1991-2000 0 856 0 541 600

2001-2010 308 1.488 308 1.332 1.038

2011-2015 61 139 0 35 102

1991-2015 369 2.483 308 1.908 1.740

% 2001-2010 83% 60% 100% 70% 60%

HPO Total Habitatges

Iniciats Acabats Iniciats /acabats

Acabats /cèdules

1991-2000 0,0% 0,0% 158,2% 90,2%

2001-2010 20,7% 23,1% 111,7% 128,3%

2011-2015 43,9% 0,0% 397,1% 34,3%

Font: pàgina web de l’Idescat a partir de dades fornides pel DMAH (1990-2009) i DTES (2010-2015)

És en aquest període que s’inicia i acaba un important volum d’habitatge amb protecció oficial (el 21% de l’iniciat i el 23% del finalitzat) i si bé entre el 2011 i el 2015 s’inicia quasi el 44% de l’HPO, cap d’aquests han estat finalitzats.

Evolució construcció habitatges per any. 2001-2016.

A partir de les llicències municipals d’obra major s’ha realitzat un estudi més acurat de l’activitat constructiva, que coincideix amb les dades del DTS de la Generalitat, pel que fa al nombre d’habitatges, però que inclou també obres diferents referents a altres usos.

En el resum de dades de llicències d’obra concedides es confirma el mateix que s’ha comentat abans: la gran davallada de l’activitat constructiva a partir del 2007, tant en nombre de llicències com en habitatges o edificis d’activitats acabats.

Municipi 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001

Sant Fruitós de

Bages3 7 5 1 15 7 22 19 279 136 168 226 79 131 116 84

Font: Web Departament de Territori i Sostenibilitat - Gencat

59


Resum llicències d'obra major concedides entre 2001 i 2016 (font: Ajuntament)

És evident que la situació no és exclusiva de Sant Fruitós, però cal pensar que la seva reversió és lenta i que ofereix noves oportunitats per a la iniciativa pública, sobretot si ho relacionem amb el mercat immobiliari i els preus del sòl associats.

4.4 Aproximació a la situació actual del mercat immobiliari

A partir de l’estudi de l’oferta de diversos productes immobiliaris seleccionats per situació i tipus, hem arribat a determinar el preu mitjà de l’oferta tant en tipologies residencials com en solars industrials.

Les conclusions més importants que podem treure és que el mercat d’habitatge segueix al punt més baix dels darrers anys, els preus de solars industrials es mantenen, per sobre de municipis veïns, i que la demanda va més adreçada a naus mitjanes o a parcel·les molt més grans que les existents (segons informació municipal)

Núm. Llic TipusNúm.

d'edificis

Edi f. Uni f 68

Edi f. Pluri f 2

Edi f. Uni f 53

Edi f. Pluri f 12

Edi f. Uni f 128

Edi f. Pluri f 3

Edi f. Uni f 70

Edi f. Pluri f 13

Edi f. Uni f 62

Edi f. Pluri f 18

Edi f. Uni f 17

Edi f. Pluri f 19

Edi f. Uni f 42

Edi f. Pluri f 10

Edi f. Uni f 9

Edi f. Pluri f 3

Edi f. Uni f 5

Edi f. Pluri f

Edi f. Uni f 4

Edi f. Pluri f 1

Edi f. Uni f 2

Edi f. Pluri f

Edi f. Uni f

Edi f. Pluri f

Edi f. Uni f 2

Edi f. Pluri f

Edi f. Uni f 1

Edi f. Pluri f

Edi f. Uni f 22

Edi f. Pluri f

Edi f. Uni f 3

Edi f. Pluri f

Totals 51 303252

1 1 2

2 1 3

1 1

2 2

3 3

3 3

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2009 5 5 10

Llicències per habitatges

2005 37 5 42

2006 29 6 35

2003 35 3

2004 33 3 36

2010 5 2 7

2007 23 4 27

2008 10 5 15

2002 36 10 46

38

TOTAL

LLICENCIES

Llicències per

activitats

econòmiques

2001 27 6 33

60


Font ofertes habitatge: fotocasa.com

PREUS MÀXIMS DE VENDA DELS HABITATGES PROTEGITS A SANT FRUITÓS DE BAGES (ZONA B)

(Font:www.habitatge.gencat.cat actualització 4.1.16)

Habitatges qualificats a l'empara del Decret 75/2014

El termini de vigència de la qualificació d'aquests habitatges depèn del municipi on està ubicat i de la qualificació del sòl

1. Promocions situades en municipis inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada:

Promocions sobre sòls de reserva destinats a protecció oficial: 20 anys

Promocions sobre sòls sense reserva destinats a protecció oficial: 10 anys

2. Promocions situades en municipis NO inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada:

Promocions sobre sòls de reserva destinats a protecció oficial: 10 anys

Promocions sobre sòls sense reserva destinats a protecció oficial: 5 anys

Règim general 1.576,64 €/m²u

Règim especial 1.478,10 €/m²u

El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 50% del preu per metre quadrat útil d'habitatge (25% si el garatge, tant de cotxe com de motocicleta, està situat en superfície de parcel·la i és obert).

Zona Tipologia Superfície (m²) Preu (€) Preu (€/m²)

La Rosaleda xalet adossat 180,00 175.000,00 972,22

Les Brucardes xalet 492,00 750.000,00 1.524,39

Les Brucardes xalet 500,00 425.000,00 850,00


Les Brucardes xalet obra nova 480,00 260.000,00 541,67


Nucli urbà (El bosquet) xalet 100,00 130.000,00 1.300,00

Pineda de Bages xalet 300,00 549.000,00 1.830,00


Pineda de Bages xalet 320,00 305.000,00 953,13



Promig unifamiliar 317,67 399.833,33 1.269,36

Unifamiliars

Zona Tipologia Superfície (m²) Preu (€) Preu (€/m²)

Pavelló poliesportiu 2a ma 104,00 110.000,00 1.057,69

Nucli urbà obra nova 86,00 92.000,00 1.069,77

Nucli urbà 2a ma 70,00 39.900,00 570,00

Nucli urbà 2a ma 95,00 106.400,00 1.120,00

Nucli urbà 2a ma 73,00 106.500,00 1.458,90

Nucli urbà 2a ma 80,00 141.750,00 1.771,88

Nucli urbà 2a ma 86,00 120.000,00 1.395,35

Nucli urbà 2a ma 60,00 105.000,00 1.750,00

Promig plurihabitatge 77,11 105.727,78 1.274,20

Plurifamiliars

61


Preu concertat 2.183,04 €/m²u

El preu per metre quadrat de garatge i/o traster vinculats a l'habitatge no pot ser superior al 40% del preu per metre quadrat útil d'habitatge (20% si el garatge, tant de cotxe com de motocicleta, està situat en superfície de parcel·la i és obert).

4.5 Els pressupostos municipals

Al quadre es mostra la inversió realitzada per l’Ajuntament de Sant Fruitós durant els últims 5 exercicis. A manca d’un estudi més acurat, és evident que l’Ajuntament disposa d’un potencial econòmic alt per abordar actuacions urbanístiques amb mitjans propis, aspecte que caldrà tenir present al moment de proposar la gestió i les estratègies del Pla.

Zona Tipologia Superfície (m²) Preu (€) Preu (€/m²) Font

P.I. Riu d'or solar ind 6.692,00 4.000.000,00 597,73 www.habitaclia

P.I. Riu d'or solar ind 335,00 70.000,00 208,96 www.milanuncios

Ctra de Berga solar ind 20.000,00 180,00 Info telef.particular

Ctra de Berga solar ind 34.552,00 120,00 Info telf. PTB

Ctra de Berga solar ind 5.760,00 120,00 Info telf. PTB

Polígons al Pla de Santa

Anna

solar ind (varis) entre 100-

120 €/m2

Info telf. Immob

Sol-Bages

Polígon Sant Isidre (entre

Manresa i SFB)

solar ind 6.700,00 2.500.000,00 373,13 www.habitaclia

Pla Especial “Zona

Industrial (2.2e) Plaça

Prat de La Riba (Manresa)


Congost-Santa Caterina

Manresa


Pla d'en Mas (Sallent) solar ind 4.000,00 400.000,00 100,00 www.habitaclia

Plans de la Sala (Sallent) solar ind 47.554,00 3.566.550,00 75,00 www.habitaclia

SOLARS INDUSTRIALS

Any Inversió real Inversió per càpita

2011 9.296.635,87 1.108,46

2012 6.446.761,67 768,66

2013 6.894.752,98 822,08

2014 6.252.420,12 745,49

2015 8.228.002,68 981,04

Font: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages

62


5. EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

5.1 Patrimoni arquitectònic i arqueològic

Per tal d’analitzar el patrimoni digne de ser protegit, hem consultat les dues fonts d’informació9 que hem pogut tenir a l’abast- Aquestes fan referència, bàsicament, al patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural.

En primer lloc s’ha realitzat un buidatge de l’inventari de la DIBA, excloent aquells elements que no es consideren objecte de protecció urbanística, com són el patrimoni immaterial (rondalles, danses, cançons) i el patrimoni moble (arxius, col·leccions, etc). Un cop elaborat el llistat s’ha creuat amb les dades de l’inventari de patrimoni de la Generalitat, identificant els elements inclosos en els dos catàlegs i recollint el grau de protecció de cada element.

Tots els elements recollits se situen al plànol A.14, indicant si es tracta de BCIN, BCIL, elements inclosos a l’inventari de la Generalitat o elements del inventari de la DIBA.

Una primera consideració, de caràcter general, és la d’entendre que no tot el que és antic ha de ser inclòs al Catàleg de béns a protegir. Cal evitar que la protecció excessiva esdevingui, al ser una càrrega a la propietat, en abandonament i deteriorament.

De fet, als elements inventariats, es detecten elements que responen més a una determinada tipologia (per exemple, el carrer Padró), que a una singularitat arquitectònica o cultural. L’aposta per a que “la nostàlgia del passat no ens faci perdre la modernitat del futur” hauria de ser un punt de partida en la catalogació. Dit d’una altra

9 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Inventari de Patrimoni Local, DIBA, 2006

Núm Nom

1 Sant Benet

2 Sagrera

3 Carrer Padró

4 Fàbrica de farines la Victòria

5 Molí de vent de la Torre de Batlles

6 Llar d'infants del Sagrat cor de Jesús

7 Font de la ctra de Vic

8 Cobert agrícola. La màquina de batre

9 Cal Sala

10 Torre dels Batlle

11 Mas les Brucardes

12 Mas Sala

13 Mas Can Graells

14 Mas Olzinelles

15 Mas Oliveres

16 Can Bertran

17 Sant Jauma d'Olizinelles

18 Sant Sebastià de les Brucardes

19 Capella de Sant Valentí

20 Esglèsia de Sant Fruitós de Bages

21 Sant Genís de la Vall dels Horts

22 Pavelló Municipal d'esports

23 Campanar de la casa de la Vila

24 Fàbrica Vermella

25 Edifici de les aigües

26 Monument a la mecànica i tecnologia

27 Capella de Sant Isidre

28 Nucli de Torruella de Baix

29 Sínia de les Oliveres

30 Sant Jaume del Pont de Cabrianes

31 Sant Iscle i Santa Victòria de Bages

32 Mas Sant Iscle

33 Granja Can Riera

34 La Feliua (J)

35 Tombes de Sant Genís (J)

36 Mas la Portella (J)

37 Vestigis a la Vall dels Horts (J)

38 Granja Estrada (J)

39 Serrat del Carnisser (J)

40 Santa Maria Claret

41 Serrat de la Carrera (J)

42 Tombes de l'aeròdrom (J)

43 Torre de Guaita (J)

47 Casa d'alfred Figueras

48 Sant Onofre (J)

49 Bosc d'Olzinelles

50 Mas Casa Nova

51 Entorn del riu Llobregat

52 Pont de Cabrianes

53 Cal Punxó

54 Mas Torroella de dalt

55 Caseta de Quirze Font - Pavelló

d'Esplai61 Portal de carrer Padró, 19

65 Fita de terme de Claret nº7

67 La Palanca

68 Colònia tèxtil del pont de Cabrianes

69 Pont del riu d'Or

73 Mas els Casals

81 Casa del carrer Padró, 27


83 Casa del carrer padró, 18


85 Portal de la Sagrera

86 Façana de la fàbrica casajoana

87 Fàbrica Bertrand i Serra

91 Fàbrica de Sant Benet


93 Jaciment del bosc del Santmartí (J)

94 El Bosquet

95 Mas ca l'Iglésies

96 Camí ral de Manresa a Vic

97 Pont vell de Navarcles

99 Nucli de Sant Iscle de Bages

100 Creu de terme de l'agulla

101 Creu de Sant Benet de Bages

103 Torrent Bo

104 Riu d'Or

105 Muntanya de Montpeità




109 Mas de les Feixes de Claret

110 La Pedrera de Maneló

111 Font urbana de la ctra de Vic

112 Font dels Caçadors

113 Font de Sant Onofre

114 Font del Bonviure

115 Font del Mas Brucardes

116 Els polvorins del Llobregat

117 Caseta i Rescolsa de la mina

118 Possible resta de Tina al turó del Santmartí

119 Resta de Sínia de Sant Benet


121 Restes de camí empedrat de Sant Benet (J)

122 Monument a Lluís Espinal

123 Monument a Alfred Figueras

124 Monument a la constitució del 1812

BCIN

BCIL

Inclòs GENCAT

(J) Jaciment

125 Monument a Ramón Cases

126 Monument multidimensional

127 Monument a Salvador Espriu

128 Font urbana del portal de la Sagrera

129 Font urbana del carrer Padró

130 Plans de Claret

131 La Vall dels Horts

132 Línia de façanes del raval de Sant Fruitós

133 Façanes de la crta de Vic

134 Barraca de vinya del coll de l'Om

135 Barraca de vinya dels plans de Santa anna

136 Barraca de vinya quadrangular de la Vall dels

Horts137 Barraca de Vinya circular de la Vall dels Horts

138 Barraca de vinya al camí de Biladordis

139 Barraca de vinya inserida al puig de sant valentí

140 Barraca de vinya al turó de les Brucardes

141 Barraca de vinya del cim del puig de sant valentí

142 Barraca de vinya de sant Benet

143 Fita de terme de claret nº5

144 Fita de terme de clarent nº6

145 Cedre de Sant Benet de Bages

148 Monument d'El Banyista

149 Monument la Mirona

150 Hotel la Sagrera


152 La Sèquia

153 Torre de Sanmartí

154 Caseta de Comandament del Canal

63


manera, una bona ordenança, respectuosa amb les tipologies històriques però que permeti la modernització dels edificis, és, en molts casos, més eficaç que la catalogació.

Pel que fa als llistats inclosos, és evident que durant la redacció del Pla caldrà un estudi detallat de cada element, i dels que puguin aparèixer durant l’estudi, per tal d’establir, en cada cas, les mesures adients de protecció.

Al quadre anterior es mostren els elements recollits i el seu grau de protecció

Fotografies d’alguns elements inclosos a l’inventari de Patrimoni de la DIBA.

Pel que fa al patrimoni arqueològic, es recull el llistat i la situació dels elements inclosos a l’inventari de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

5.2 Les masies i cases rurals en sòl no urbanitzable

El municipi de Sant Fruitós compta amb el Pla Especial del Catàleg de Masies i Cases rurals en sòl no urbanitzable, aprovat definitivament el setembre de 2012, que serà el document de referència per regular els usos i actuacions admeses, i, per tant el POUM no inclourà un nou catàleg.

Analitzant el PE es considera que s’han identificat i classificat tots els elements existents, que s’han realitzat les fitxes de cada element amb tot el contingut que exigeix la guia per la redacció de catàlegs de masies i cases rurals, i que incorpora una normativa on es detallen les condicions d’actuació, el procés de tramitació i els usos admissibles.

Nom Altres noms Tipus de registre

GRANJA DE CAN RIERA Jaciment arqueològic

FELIUA, LA Jaciment arqueològic

TOMBES DE SANT GENÍS Jaciment arqueològic

RIERA DE VILADORDIS TOMBES MEDIEVALS DE LA FELIUA Jaciment arqueològic

SANT GENÍS DE LA VALL DELS

HORTS

Jaciment arqueològic

GRANJA ESTRADA Jaciment arqueològic

SERRAT DEL CARNISSER Jaciment arqueològic

SERRAT DEL CARRERA Jaciment arqueològic

TOMBES DE L'AERÒDROM

GERMANS PUJOL ROCA


ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I DE

SANTA VICTÒRIA


MONESTIR DE SANT BENET DE

BAGES


TORRE DE SANTMARTÍ LA GUARDIOLA/TORRE DE GUAITA Jaciment arqueològic

BOSC DE SANT MARTÍ Prefitxa

BARRACA DE VINYA DEL PARC DE

SANTMARTÍ


PALANCA, LA Jaciment arqueològic

SANT ONOFRE Jaciment arqueològic

VESTIGIS DE LA VALL DELS HORTS Jaciment arqueològic

PONT DEL PONT DE CABRIANES Jaciment arqueològic

Font: Inventari del Patrimoni Arqueològic

Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya)

64


No obstant, cal destacar que, tot i preveure la possibilitat d’ampliació de les edificacions a la normativa, no s’admet aquesta possibilitat en cap fitxa. Es considera la possibilitat de modificar aquest pla especial per tal de admetre ampliacions en els elements inclosos de menors superfícies, sempre que aquesta estigui justificada per a la implantació de nous usos. Entenem que la manera de garantir la conservació i rehabilitació de les masies és potenciant els possibles usos que permetin treure un rendiment de l’edificació i del seu entorn, de manera respectuosa amb el seu caràcter històric i natural, tals com el turisme rural, activitats en el lleure, petites activitats artesanals vinculades amb matèries primeres de la pròpia explotació, etc.

Fotografies d’algunes masies incloses al PE

Exemple croquis fitxes PE

65


CRITERIS I OBJECTIUS GENERALS DEL POUM

1. CONCLUSIONS DE LA DIAGNOSI I DETERMINACIÓ DEL MODEL URBANÍSTIC

1.1 Conclusions de la diagnosi urbanística. Criteris i objectius generals del POUM de Sant Fruitós de Bages

El treball detallat d’anàlisi i diagnosi urbanística de la situació actual de Sant Fruitós de Bages permet establir un seguit de conclusions que serveixen de punt de partida per a la formalització i concreció de l’ordenació del POUM. La síntesi d’aquestes conclusions s’estructura en 12 punts:

a. Encaix territorial

El terme municipal de Sant Fruitós de Bages està situat al nus de comunicacions C-16/C-25, el que li atorga un molt bon grau d’accessibilitat amb la resta de Catalunya.

El Llobregat, com a eix fluvial, presenta un potencial per a l’accessibilitat a peu i en bici (veure Projecte Vies Blaves), encara no prou desenvolupat i que implicaria el Pont de Cabrianes, Torroella de Baix i Sant Benet de Bages com a recursos turístics de tipus rural.

La situació propera a Manresa, capital de la comarca, suposa avantatges (relació residència - treball) i problemes (trànsit induït per la capitalitat, espais compartits, etc), que no sempre són ben resolts.

b. Incidència dels plans i projectes territorials

Per ordre de jerarquia, tot i que aquest aspecte no queda clar al nostre ordenament jurídic-urbanístic, hem de tenir presents:

El Pla Territorial de les Comarques Centrals (setembre 2008), que estableix les directives a nivell de creixement, d’espais oberts i d’infraestructures, recollint en alguns casos les provinents d’altres plans o projectes.

Es posa en dubte l’opció pel creixement potenciat de tipus residencial que proposa el PTCC, així com la previsió d’una connexió segregada C-55 a C-25 que provocaria un impacte no desitjat al futur Parc de l’Agulla.

La protecció dels espais oberts és coherent amb l’anàlisi realitzada.

El Pla Director Urbanístic del Pla del Bages (octubre 2006). Aquest Pla, aprovat abans que el PTCC, a més de proposar la salvaguarda d’espais connectors i naturals, se centra en gairebé dissenyar una gran àrea de creixement residencial amb un gran equipament comarcal a l’est del nucli, àrea que sembla desmesurada atès les projeccions estudiades, però que se situa en sòls de protecció preventiva, és a dir, els de menys valor ambiental. Caldrà doncs, reconsiderar aquesta proposta per tal de reformular-la en funció de les previsions de creixement de Sant Fruitós de Bages. De fet, les projeccions estimatives indiquen un creixement òptim, pel 2034, de 880 nous habitatges, creixement que se situa per sota del potencial actual (1.826 habitatges). Sembla, per tant, no necessari preveure una gran àrea residencial.

En canvi, a nivell d’activitats econòmiques, malgrat el també gran potencial de sòl vacant o pendent de desenvolupament (80 hes., aproximadament), per la informació disponible (font Ajuntament), es tracta d’un sòl que, bé per la parcel·lació, bé pel preu, bé per la manca de desenvolupament per part dels propietaris (cas del Sector Sant Isidre IV), no satisfà una demanda de gran superfície que és d’interès municipal satisfer.

Per això, sembla més raonable que, en cas de preveure creixement, aquest sigui destinat a activitats econòmiques i no a ús d’habitatge.

66


El Pla Director Urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari (gener 2010). Malgrat la dificultat tècnica i econòmica d’aquesta infraestructura, és important el seu paper en la vertebració de la Catalunya Central. Es considera que cal preveure al POUM la reserva indicada al PDU, sense que es consideri una qualificació del sòl.

El Pla Director Urbanístic Aeroportuari de l'aeròdrom Barcelona/Bages (desembre 2016). Es respecten les seves determinacions, tot i intentant millorar els accessos a l’aeròdrom.

Així mateix, cal reconèixer la part de l’aeròdrom de Sallent que ocupa una part del terme de Sant Fruitós.

Via Blava del Llobregat. Será important contemplar les connexions a aquest projecte.

c. Accessibilitat a nivell municipal

La bona accessibilitat rodada que representen les vies territorials al municipi té el seu inconvenient: l’efecte barrera que suposen pels moviments amb mitjans no motoritzats i per a la fauna.

Ja hem vist que els plans supramunicipals preveuen espais connectors als punts més sensibles mediambientalment. Però la discontinuïtat de camins històrics, la dificultat per creuar tant la C-16c com la N-141c degut a la gran intensitat de trànsit que suporten, així com la manca d’enllaços amb les vies territorials (C-25 i C-16), fa que el POUM hagi d’adoptar mesures tant per mitigar l’efecte barrera com per pacificar les vies locals, especialment la carretera de Vic, que travessa tot el nucli urbà, així, com per dotar al municipi d’una xarxa alternativa d’itineraris no motoritzats que, recolzant-se en els camins existents, millorin l’accessibilitat entre els diferents assentaments i entre aquests i l’entorn rural.

d. Compleció de la trama urbana al nucli

Pel que fa a l’estructura interna del nucli, les principals mancances que es detecten són les següents:

- Carretera de Vic sobrecarregada: el pas excessiu de vehicles, en especial el pas de vehicles pesats, genera una barrera urbana. A la vegada aquest trànsit elevat deteriora les condicions del carrer, amb soroll, perillositat, contaminació, més pròxim a una travessia urbana que a un carrer.

- Necessitat de vies de pas alternatives: Els vials de vora nord i sud incomplerts no permeten altres recorreguts que no passin per la carretera de Vic. Els desenvolupament dels àmbits previstos ha de ser una prioritat.

- Manca d’un mallat de l’estructura de carrers: La circulació interna és poc clara, falten vies que travessin el nucli en sentit nord sud, que donin continuïtat als dos eixamples del nucli.

- Desconnexió entre la Sagrera i el nucli: Falta de carrers que accedeixin a la Sagrera així com de trama urbana que ompli el buit existent entre el Torrent Bo i c. Barcelona.

- Necessitat de nodrir el nucli d’itineraris verds: Les actuals mancances en l’accessibilitat per a vianants i bicicletes no faciliten la mobilitat sostenible ni a l’interior del nucli ni en relació amb la resta d’assentaments.

e. El sistema d’equipaments

El municipi presenta un bon nivell de dotació en matèria d’equipaments, sumant els públics i els privats. Tanmateix, de l’anàlisi realitzada es pot concloure:

MANCANCES ACTUALS

En general les mancances actuals es resoldrien amb la reubicació de diversos serveis que es podria produir amb la construcció de:

Un nou CAP als terrenys de Bertrand i Serra que reunificaria els dos serveis actuals (CAP i CAP de pediatria) amb la perspectiva del creixement futur de SFB.

67


Un centre cultural unificat a l’entorn de la plaça del Cobert de la Màquina de Batre amb auditori, sales polivalents, escola de música, escola d’adults, ludoteca i altres serveis culturals.

L’ampliació de l’edifici actual de l’Ajuntament per la seva façana oest.

La rehabilitació de l’antic Ajuntament de la ctra. de Vic.

La implantació d’un Tanatori-Crematori.

La construcció d’una piscina coberta d’acord amb les previsions del MIEM 2008.

PREVISIONS A FUTUR

Les previsions a futur passarien per:

La implantació d’una nova línea escolar de primària a l’entorn de l’actual CEIP Pla del Puig.

La construcció d’un nou Pavelló esportiu al Pla del Puig

La construcció d’una nova residència per a gent gran (ubicació no determinada).

De no comptabilitzar els equipaments privats, l’estàndard ja no resultaria tan satisfactori, especialment per la gran superfície que suposen el Món Sant Benet i l’escola PAIDOS, respectivament.

Caldrà pensar en la conveniència i/o oportunitat de reservar terrenys per algun dels equipaments supramunicipals que proposa el PDUPB, amb l’avinentesa que presenti una bona accessibilitat des del nucli.

f. El sistema d’espais lliures

Es detecta un estàndard gran en relació a la població, però basat en espais qualificats no aptes o molt allunyats.

Tal com s’indica lal memòria, l’estàndard a nivell municipal és de 85,90 m2s/hab., però comptant espais no aptes com espai lliure; a nivell del nucli, és de 20,30 m2s/hab., comptant El Bosquet i el Bosc de Sanmartí, però sense comptar aquests dos elements l’estàndard baixa a 4,14 m2s/hab. pel que es detecta la necessitat de dotar el nucli urbà d’espais lliures inserits a la trama urbana i de crear una xarxa de connectors verds aprofitant els vials cívics, els espais lliures i els camins que porten als espais oberts del territori. Cal aprofitar, en aquest sentit, tant les àrees d’oportunitat detectades com els àmbits d’actuació pendents de desenvolupar.

g. El reconeixement i l’adaptació normativa dels teixits urbans

Pel que fa al nucli urbà, el teixit més necessitat de regulació específica és el nucli històric (La Sagrera, pendent d’un Pla Especial) i el nucli antic, degut a l’interès en conservar el paisatge urbà i, alhora, potenciar la revitalització.

La resta, requeriran ajustar parcel·lari i densitat, així com previsió de places d’aparcament, excepte l’unihabitatge aïllat que, al situar-se en terrenys de fortes pendents, requerirà una regulació específica d’adaptació topogràfica.

Així mateix, les diferents claus, aparegudes a les modificacions i planejament derivat posterior al PGOU 98, s’hauran d’homogeneïtzar, per tal de simplificar l’estructura normativa.

Pel que fa a les àrees industrials, també es detecta heterogeneïtat en els paràmetres normatius actuals respecte a la realitat construïda, en matèria d’ocupació, alçada, parcel·lació, etc., tots ells, aspectes que caldrà estudiar acuradament per evitar la dispersió normativa actual.

h. El potencial del planejament vigent i les projeccions demogràfiques

Les projeccions demogràfiques prèvies donen una previsió per l’any 2034, en l’escenari alt, de 880 habitatges nous, en tant que el potencial del planejament actual és de 1.826 habitatges. No sembla necessari preveure nous creixements sinó, més aviat, reconsiderar els àmbits actuals, especialment els que porten vinculat algun element important de l’estructura urbana.

68


Així, com s’ha dit abans, la previsió del PTCC i del PDUPB pel que fa al creixement residencial de Sant Fruitós de Bages cal posar-la en dubte. En canvi, per motius d’estratègia municipal i d’existència de demanda de grans superfícies, aquest creixement es podria produir en forma de sòl destinat a activitats econòmiques a les àrees de menys valor de protecció (protecció preventiva s/PTCC).

i. L’estructura del sòl rústic

L’anàlisi del sòl rústic existent al municipi detecta una dinàmica molt desvinculada de la trama urbana, la qual cosa, lligat a una regulació urbanística actual inadequada, especialment a la zona 12 i a la regulació de les industries ja existents, planteja la necessitat de potenciar l’estructura del sòl rústic (camins), de protegir torrents i usos agrícoles i forestals, de identificar masies i cases rurals i de regular de forma continguda els usos no compatibles amb el sòl rústic, actuant especialment en els de caràcter industrial i potenciant aquells usos compatibles que contribueixin a millorar l’estructura, el coneixement i l’activitat de turisme rural.

j. Activitats econòmiques

Segons el cens del GIA, hi ha un total de 743 activitats econòmiques al municipi, de les quals, el 30% són industrials, el 23% de serveis i el 17% de tipus comercial. Resulta una ràtio de 11 habitants/activitat, el que dóna idea del caràcter actiu del municipi. Malgrat això, com ja s’ha posat de manifest a la memòria, resta encara molt sòl destinat a activitats sense ocupar (més de 80 hes.), i és en aquest aspecte en el qual les alternatives del POUM han de jugar. Bé establint els mecanismes per consolidar i endreçar el sòl ja qualificat, bé apostant per no perdre l’opció d’implantar grans activitats que no troben lloc al sòl ja qualificat.

Així mateix, cal facilitar la implantació d’activitats de serveis i comercials a les trames urbanes consolidades, evitant així l’ús del vehicle privat i contribuint a donar vida a aquestes trames.

k. Sobre l’activitat constructiva i el mercat immobiliari

L’anàlisi de l’activitat constructiva permet extreure la següent conclusió:

La davallada de l’activitat constructiva en els últims anys, si bé és una manifestació de la crisi econòmica actual, es presenta també com una oportunitat d’impulsar àmbits d’actuació des de la iniciativa pública que permetin completar elements i mancances de l’estructura urbana.

Aquesta davallada comporta també una davallada del mercat, amb un preus per habitatges lliures que ja se situen per sota del preus màxims de HPP, sense que l’horitzó permeti albirar una recuperació d’aquest mercat de no produir-se un canvi dràstic en la situació actual.

l. Concordança i friccions amb els municipis veïns

Les friccions detectades amb els municipis veïns són especialment delicades amb Manresa (Parc de l’Agulla, Camí del Grau, Viladordis), però també cal resoldre la coherència amb Santpedor (Ampans i Santa Anna) i amb Sallent. En cada cas, la solució ha de passar per acords entre Ajuntaments que resolguin aquestes friccions.

69


1.2 Model urbanístic per a Sant Fruitós de Bages

A partir d’aquestes Conclusions, es pot avançar quin és el model urbanístic de poble que el POUM vol potenciar, establint els trets característics més significatius.

Mantenir el caràcter de poble però dotant-lo de serveis i reserves necessàries per a potenciar el seu caràcter de municipi capdavanter d’activitats econòmiques a les comarques centrals.

Potenciar el nucli de La Sagrera, respectant la seva morfologia com a referent paisatgístic que presideix els horts del riu d’Or.

Cohesionar les diverses parts de l’entramat urbà mitjançant la creació d’eixos cívics tot completant la xarxa viària i de comunicacions peatonals.

Millorar la connectivitat entre els diversos nuclis urbans del municipi [nucli principal, la Rosaleda, Torroella de Baix] i les dues urbanitzacions de baixa densitat [Pineda i Les Brucardes].

Obrir el poble als valors naturals que caracteritzen el territori –el riu Llobregat, el riu d’Or, el Torrent Bo, la Sèquia, els camins rurals, les masies, els boscos, els conreus–, i que d’una manera respectuosa s’estableixin relacions de continuïtat entre les estructures urbanes i les rurals.

Equipar bé el poble, especialment per a tres col·lectius: gent gran, joves i població en risc d’exclusió, tant en temes d’equipament com d’habitatge.

Aprofitar la privilegiada situació a l’eix del Llobregat (via Blava) i les bones comunicacions, potenciant noves activitats econòmiques vinculades al turisme [Món Sant Benet] que generin riquesa al poble.

Establir una bona relació amb els municipis veïns, cuidant les continuïtats, ja que ni la població ni la vida urbana entén de divisions administratives impròpies.

Figura 1.2.1. Imatge de La Sagrera des del riu d’Or. Font: fotografia pròpia

70


2. ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ

2.1 Alternatives considerades en l’Avanç de POUM de Sant Fruitós de Bages

A partir de les conclusions de l’anàlisi i diagnosi realitzades i per assolir el model desitjat, es plantegen tres alternatives d’ordenació:

Alternativa 0: “Manteniment del planejament vigent”

Alternativa 1: “Endreçar vs. créixer”

Alternativa 2: “Potenciació de la capitalitat econòmica”

ALT. 0

La primera, que anomenen Alternativa número 0 (vegis figura 2.1), accepta el planejament municipal i territorial actualment vigent, incorporant les modificacions ja aprovades, mantenint la delimitació dels àmbits d’actuació no desenvolupats.

Els elements fonamentals del planejament vigent ja han estat explicats a l’anàlisi, així com els problemes que presenta, que podem resumir així:

L’encaix territorial és òptim en relació a la connectivitat i la seva centralitat comarcal. L’eix del Llobregat li proporciona també una clara vinculació amb el paisatge fluvial (Vies Blaves) i amb les seves potencialitats com a recurs turístic d’oci. Aquestes virtualitats no estan especialment potenciades en l’alternativa 0.

El planejament vigent no està adaptat a les directrius del planejament territorial, no té en compte el caràcter de creixement potenciat que li confereix el PTPCC, posa en contradicció algunes de les determinacions dels espais de protecció especial (entorns del Riu d’Or principalment), no s’adapta adequadament a la funcionalitat viaria territorial (nou enllaç de la C16c amb la C25 pel Parc de l’Agulla), a les reserves ferroviàries (PDU de l’Eix transversal ferroviari) ni a l’accessibilitat a l’aeròdrom Barcelona-Bages.

L’estructura viària manté les discontinuïtats detectades, especialment en sentit nord-sud i en les barreres que presenten les vies territorials, especialment la C-25 i també la carretera de Berga C16c. No millora la connectivitat entre els propis nuclis urbans interns del municipi ni l’accessibilitat amb el conjunt de la conurbació de Manresa. No s’estableix una correcta continuïtat entre els eixos de comunicació urbans i l’entramat de camins que vertebren el territori i el vinculen amb els diferents nuclis rurals (Santa Anna, Cabrianes i Sant Iscle).

La compleció de la trama urbana dins el nucli principal de Sant Fruitós de Bages, amb la consolidació dels sectors de SUB previstos permetrà acabar les rondes perimetrals però no millorarà la connectivitat nord-sud (especialment entre el bosc de Sanmartí i el Bosquet) ni el mallat complet de l’estructura de carrers. Per altra banda no es soluciona la integració del nucli originari de La Sagrera i el carrer del Padró amb el conjunt de l’entramat urbà i no es configura un veritable sistema de itineraris verds interiors.

Tot i que el municipi presenta un acceptable nivell de dotació d’equipaments públics, el planejament vigent no els presenta d’una manera integrada, no preveu la ubicació de determinades necessitats latents (creació d’un gran centre cultural unificat polivalent) i no soluciona la dispersió d’alguns serveis municipals.

El sistema d’espais lliures, que es completa amb els previstos als àmbits d’actuació no desenvolupats o no executats, segueix mancat d’una estructura que els interrelacioni entre ells i amb els espais oberts al sòl rústic. Queda pendent, per altra banda, l’obtenció d’algunes peces d’espais lliures encara privades i la reconsideració d’alguns espais molt poc adequats a l’ús (barranc del Llobregat a la part sud de Les Brucardes)

Les discordances detectades a la regulació de les zones urbanístiques d’edificació privada tampoc s’aborda en aquesta alternativa, que manté la normativa urbanística vigent i la seva manca d’adequació gràfica i formal a la cartografia a escala 1:1000 actualitzada.

71


El potencial màxim d’habitatges del planejament vigent (1.829 habitatges de nova creació) està molt per sobre de les necessitats reals contrastades amb les projeccions de població efectuades amb tres escenaris possibles, en les que es determina per a l’any 2034 unes necessitats no superiors a 599 noves llars.

El tractament de l’estructura del sòl rústic no millora la seva desvinculació amb l’entramat urbà, no potencia la jerarquia de camins i el seu paper vertebrador i d’accessibilitat als seus punts clau (Sant Benet de Bages, Olzinelles, nuclis rurals, Parc de l’Agulla...) i no tracta adequadament, des d’un punt de vista normatiu, les incompatibilitats d’algunes activitats en SNU existents.

Les reserves de sòl pel que fa a les activitats econòmiques no responen a les demandes inicialment detectades. Les dificultats en que s’ha anat trobat el desenvolupament d’iniciativa privada del sòl industrial i les seves pròpies característiques urbanístiques no s’adeqüen a la necessitat de disposar de sòl a preu competitiu i de grans dimensions. Per altra banda la demanda de sòl per a activitats econòmiques més enllà de la industrial (serveis, terciari, comerç...) queda en part bloquejada per la regulació i limitació d’usos en les zones urbanístiques.

Les alternatives 1 i 2 intenten resoldre els problemes detectats a l’anàlisi i diagnosi realitzada, amb la diferència de que l’alternativa 1 és de caràcter més contingut, mentre que l’alternativa 2 aposta per un desenvolupament molt

Figura 2.1.1 Imatge sintetitzada de l’estructura de l’alternativa 0

72


expansiu de les activitats productives propiciant que el municipi es pugui caracteritzar com una veritable capital econòmica de les comarques centrals.

Per la configuració i disposició geogràfica de les noves àrees d’expansió i compleció l’alternativa 1 soluciona la connexió de la C16c i la C25 establerta en el PTPCC a través de la seva integració en el vial perimetral del nou sector industrial de Sant Isidre, mentre que l’alternativa 2 el situa en l’eix de connexió entre l’aeròdrom i el nucli de Sant Fruitós a través del cementiri i La Bòvila.

A les dues es planteja, això sí, una nova regulació de les zones urbanístiques residencials per tal de resoldre les discordances detectades en el nucli central, els barris externs de La Rosaleda i Torroella de Baix i les urbanitzacions de Les Brucardes i Pineda.

També es planteja en les dues la millora de la gestió dels polígons i àmbits industrials i la solució als dèficits urbanístics detectats per tal de poder posar a disposició de la demanda la gran quantitat de sòl buit qualificat existent.

Així mateix, ambdues alternatives plantegen l’ordenació del sòl rústic a partir de respectar les àrees de protecció especial territorial, potenciar la seva estructura (camins i cursos d’aigua) i considerar la seva protecció integral, fent una distinció entre activitats compatibles i incompatibles i assenyalant els nuclis rurals i masies que cal regular per la seva conservació com a elements vertebradors del paisatge.

ALT. 1

L’alternativa número 1 (vegis figura 2.1.2) planteja donar una solució als diversos problemes que s’ha detectat a l’anàlisi, a partir de les següents idees i objectius:

En termes generals l’encaix territorial de Sant Fruitós de Bages dins les comarques centrals i la conurbació de Manresa es potencia a través de la millora de la connectivitat viària i la seva integració en la funcionalitat interior del municipi.

La pròpia dinàmica urbana i d’activitats comercials i industrials així com la potenciació de les importants fites de caràcter supramunicipal, com són el complex a l’entorn del monestir de Sant Benet i el parc de l’Agulla, es converteixen en pols d’atracció i dinamització, sense oblidar el paper del municipi en l’eix fluvial (Via Blava) del Llobregat.

L’adaptació al planejament territorial s’efectua per diversos camins:

Per una banda es posa en qüestió l’estratègia territorial de convertir Sant Fruitós de Bages en un municipi de creixement potenciat d’acord amb les seves estratègies d’assentaments. Tot i reconèixer el seu paper estratègic de centralitat i nucli de comunicacions no es considera pertinent establir creixements residencials més enllà de la maduració i compleció de les trames urbanes residencials existents. Les previsions del planejament territorial efectuades l’any 2008 estan actualment molt allunyades de la realitat.

Val a dir també en aquest mateix sentit que les previsions de creixement del PDU del Pla del Bages (anteriors a les del PTPCC) han quedat òbviament superades.

Per altra banda, com no podia ser d’altra manera, es respecten els àmbits corresponents als sòls de protecció especial i territorial. Es reconeix en concret el paper dels espais de protecció especial del riu d’Or, Olzinelles i Llobregat, i els sòls d’interès agrari i/o paisatgístic del parc de l’Agulla i els situats al nord-oest de la C-25.

Pel que fa a les infraestructures territorials es té en compte l’afectació de sòl de l’Eix transversal ferroviari i es modula la previsió de connexió de la C16c amb la C25 pel territori del parc de l’Agulla, adaptant-la a la vialitat perimetral del sector de creixement industrial de Sant Isidre amb l’objectiu de disminuir-ne el seu impacte paisatgístic.

L’estructura viària del nucli principal completa la xarxa existent, especialment les corresponents a la ronda nord (Avinguda Lluís Companys) i proposa solucions a les discontinuïtats nord-sud originades per la pròpia carretera de Vic que divideix els dos eixamples existents.

73


També es pretén millorar la connectivitat entre els diferents nuclis residencials del municipi en un eix est-oest de Torroella de Baix a La Rosaleda i amb el reforçament i millora de la vialitat rodada i per a vianants dels accessos a les urbanitzacions de Pineda i Les Brucardes.

Les barreres ocasionades per les grans infraestructures viàries són de més difícil superació tot i que es planteja al menys millorar la permeabilitat de la C16c (carretera de Berga) i la C25 sobre les vies d’accés al Parc de l’Agulla i a l’àrea del cementiri.

Pel que fa al sistema d’equipaments es fan les mateixes aportacions que en l’alternativa 0 reconeixent l’alt nivell de dotació i preveient els espais per a les demandes més significatives: nou centre cultural polivalent, nou CAP, reordenació i ampliació de serveis municipal, tanatori-crematori, una nova línia escolar de primària, un nou pavelló esportiu i una nova residència per a gent gran. Un altre dels objectius serà adequar la demanda individualitzada dels diferents nuclis urbans tenint en compte el paper que juguen dintre la conurbació de Manresa.

El sistema d’espais lliures es planteja com una estructura que complementi l’existent i millori la dotació interna de les diferents trames urbanes, tenint en compte el seu model urbà (teixit residencial d’eixample o urbanització de baixa densitat) i el grau de dotació actual per habitant. Es posen en qüestió els espais reservats no adequats (barranc del Llobregat al sud de les Brucardes) que eleven els índex d’una manera


74


“tramposa”. Tant en aquesta alternativa com a les altres dues caldrà resoldre l’obtenció pública dels sistemes encara privats.

Es proposen també un seguit de connectors verds que permetin relacionar l’estructura d’espais lliures urbans i en continuïtat amb el sòl rústic, generant itineraris per vianants i bicicletes amb vincles clars amb els diferents nuclis urbans i els elements vertebradors del territori (nuclis rurals, masies i indrets significatius del paisatge).

Com a objectiu general el document del POUM reconeixerà els diferents teixits urbans per tal d’aplicar-hi una normativa urbanística adaptada a les seves característiques. En aquest sentit es tindrà especial cura en el tractament del nucli antic de La Sagrera, el carrer del Padró i la seva trama originària, els eixamples d’alineació i els nous creixements de formalització més oberta. Per altra banda el teixit industrial s’haurà d’adaptar a les noves necessitats de les activitats econòmiques actuals.

L’alternativa 1 manté en termes generals el potencial residencial ja establert en el planejament vigent essent conseqüent amb les estimacions de les projeccions de població, establint unes prioritats en el seu desenvolupament.

El tractament de l’estructura del sòl rústic possibilita la millora de la vinculació amb l’entramat urbà amb la potenciació de la jerarquia de camins i del seu paper vertebrador i d’accessibilitat als seus punts clau (Sant Benet de Bages, Olzinelles, nuclis rurals, Parc de l’Agulla...).

Es proposa també com a objectiu prioritari el tractament adequat, des d’un punt de vista normatiu, de les activitats existents en SNU, en el que es valorarà la seva compatibilitat o no amb l’espai rústic i el paisatge.

L’alternativa 1 pretén millorar les condicions de les reserves de sòl pel que fa a les activitats econòmiques per a que responguin millor a les demandes inicialment detectades. Per altra banda la demanda de sòl per a activitats econòmiques més enllà de la industrial (serveis, terciari, comerç...) haurà de trobar resposta en les noves determinacions de la regulació i limitació d’usos en les zones urbanístiques.

Aquest darrer objectiu es centra bàsicament en l’adequació del creixement del sector Oest de Sant Isidre i en la transformació i millora de les condicions urbanístiques dels sectors de la carretera de Berga que presenten encara un alt grau de desocupació com a conseqüència en general de la manca de finalització dels processos de gestió urbanística.

Figura 2.1.3 Imatge del territori de Sant Fruitós de Bages a l’entorn de l’inici del torrent dels Gitanos. Font:

fotografia pròpia

75


ALT. 2

L’alternativa número 2 (vegis figura 2.1.4) planteja també donar solució als diversos problemes que s’ha detectat a l’anàlisi, a partir de les mateixes idees i objectius que s’estableixen en l’alternativa 1, però reforçant d’una manera molt significativa la capacitat de donar sortida a les demandes d’activitats econòmiques.

S’indiquen a continuació els objectius diferenciats d’aquesta alternativa respecte l’alternativa 1:

Aquesta alternativa s’acull a les determinacions de creixement potenciat que estableixen els planejaments territorials però orientant-lo a la vessant de les activitats econòmiques en base a una demanda creixent de sòl a preus competitius i per a grans implantacions d’àmbit comarcal o nacional. Es proposa per tant (vegis AIT4) la ocupació dels sòls que el PTPCC estableix com de protecció preventiva al nord de l’actual autopista C16.

La proposta ve acompanyada d’un àmbit complementari logístic per a la potenciació de les implantacions industrials a l’entorn de l’actual aeròdrom amb la incorporació d’una variant ferroviària de mercaderies de la línia dels FGC. Es proposa en aquest cas (vegis AIT 2) la ocupació dels sòls que el PTPCC estableix com de potencial interès estratègic.


76


També es dóna compliment a les previsions d’equipaments territorials que el PDU del Pla del Bages estableix per al municipi, ubicats a l’entorn de la confluència de l’autovia C16 [E-9] i l’eix transversal C25. Es proposa per tant (vegis AIT3) la ocupació dels sòls que el PTPCC estableix com de protecció preventiva al sud de l’autopista C16.

En termes generals aquesta gran estratègia per a la capitalitat industrial de Sant Fruitós de Bages es planteja com d’iniciativa i control públic i ha de servir per a revertir les plusvàlues de la transformació a la ciutadania i com a motor per a l’adquisició de sòl de sistemes de verd de caràcter territorial i local.

Pel que fa a les infraestructures territorials es té en compte l’afectació de sòl de l’Eix transversal ferroviari i la seva incorporació a l’estratègia de mobilitat i transport de l’AIT4 i es modula la previsió de connexió de la C16c amb la C25 pel territori del parc de l’Agulla, adaptant-la a la vialitat del sector de creixement industrial de Sant Isidre amb l’objectiu de disminuir-ne el seu impacte paisatgístic, dirigint-lo per la seva avinguda central en direcció a l’eix viari entre l’aeròdrom (àrea logística AIT2) i el nucli urbà de Sant Fruitós.

Una altra de les diferenciacions en relació a l’alternativa 1 és el tractament de les vores del riu d’Or en contacte amb el polígon comercial per tal de possibilitar la millora de seu front i de la vora de contacte amb l’espai fluvial. Aquesta operació ha de possibilitar l’obtenció de sòl de la llera fluvial i els seus entorns de caràcter agrícola d’horta i de lleure.

2.2 Quantificació de les alternatives proposades

Per tal de quantificar i fer entenedors els criteris i objectius de les diferents alternatives es proposen diferents tipus d’àmbits d’actuació, alguns d’ells ja són previstos als planejament vigent però encara no s’han desenvolupat; d’altres es plantegen com adaptacions a les actuacions ja realitzades o com a propostes de canvis en l’ordenació vigent.

Es tracta de tres tipus d’àrees, que anomenem de compleció, de transformació i d’estudi. Cadascuna d’elles poden tenir un caràcter principalment d’usos residencials o bé d’activitats econòmiques.

La quantificació de cadascun d’aquests àmbits conjuntament amb la corresponent als àmbits del planejament vigent no alterat conformen els potencials generals de creixement de cadascuna de les alternatives.

ALT. 0

denominació àmbits vinculats s/PGOU superfície edifi. bruta sòl net / ae sostre resid. densitat habitatges

ÀREES DE COMPLECIÓ RESIDENCIAL

ACR1 Residencial Est [8a] 5,4816 Ha 0,70 m²t/m²s 38.371 m²t 67,00 v/Ha 367 v 104 m²t/v plurihabitatge

ACR2 El Puig [8f] [10a] 18,1100 Ha 0,25 m²t/m²s 45.275 m²t 18,00 v/Ha 326 v 139 m²t/v plurihabitatge

ACR3 Can Figueres [7c] 5,3320 Ha 0,16 m²t/m²s 8.691 m²t 4,88 v/Ha 26 v 334 m²t/v unihabitatge

ACR4 Pineda Nord [8c] 12,2429 Ha 0,39 m²t/m²s 47.747 m²t 7,11 v/Ha 87 v 549 m²t/v unihabitatge

ACR5 Vall dels Horts [7a] 3,4205 Ha 0,77 m²t/m²s 26.338 m²t 70,00 v/Ha 239 v 110 m²t/v plurihabitatge

44,5870 Ha 166.423 m²t 1.046 v

ÀREES DE COMPLECIÓ ACTIVITATS ECONÒMIQUES

ACE1 La Bòvila [9a] 3,0006 Ha 1,05 m²t/m²s 18.004 m²s 2.000 m²/p industrial

ACE3 Sant Isidre Oest [11b] 33,8039 Ha 0,60 m²t/m²s 223.105 m²s 2.000 m²/p industrial

ACE5 Industrial Torroella [9d] 3,4399 Ha 1,05 m²t/m²s 20.639 m²s 1.000 m²/p industrial

40,2444 Ha 261.748 m²s 0 m²t 0 v

ÀREES DE TRANSFORMACIÓ RESIDENCIAL

ATR1 Jaume I [UA3] + [Batre] 1,5149 Ha 0,75 m²t/m²s 11.362 m²t 65,00 v/Ha 98 v 115 m²t/v plurihabitatge

1,5149 Ha 11.362 m²t 98 v

TOTAL ÀREES DE COMPLECIÓ I TRANSFORMACIÓ sòl net / ae sostre resid. densitat habitatges

TOTAL 86,3463 Ha 261.748 m²s 177.784 m²t 1.144 v

proposta AVANÇ | ALT 0

tipologia característica

77


ALT. 1


ÀMBITS RESIDENCIALS ESTABLERTS EN EL PLANEJAMENT VIGENT

Brucardes Sud [PE5] 2,2770 Ha 0,27 m²t/m²s 6.261 m²t 8,78 v/Ha 20 v 313 m²t/v unihabitatge

Jardí de La Sagrera [UA5] 1,2520 Ha 0,75 m²t/m²s 9.390 m²t 75,00 v/Ha 94 v 100 m²t/v plurihabitatge

Torrent Bo [UA6] 0,7267 Ha 0,75 m²t/m²s 5.451 m²t 75,00 v/Ha 55 v 100 m²t/v plurihabitatge

Bertrand i Serra [PAU 1] 0,7635 Ha 1,13 m²t/m²s 8.642 m²t 133,60 v/Ha 102 v 85 m²t/v plurihabitatge

Les Escoles [UA23] 0,2677 Ha 1,42 m²t/m²s 3.813 m²t 130,75 v/Ha 35 v 109 m²t/v plurihabitatge

5,2869 Ha 33.557 m²t 305 v

ÀMBITS INDUSTRIALS ESTABLERTS EN EL PLANEJAMENT VIGENT

Carretera de Berga [9c1] 14,2054 Ha 0,60 m²t/m²s 76.255 m²s 2.000 m²/p industrial

Carretera de Berga [9c2] 19,8573 Ha 0,60 m²t/m²s 106.594 m²s 2.000 m²/p industrial (500 m²/p a clau 6d1 )

Carretera de Berga II [11c] 28,1331 Ha 0,60 m²t/m²s 152.594 m²s 2.000 m²/p industrial

62,1959 Ha 335.443 m²s 0 m²t 0 v

TOTAL ÀMBITS PREVISTOS PEL PG VIGENT edifi. bruta sòl net / ae sostre resid. densitat habitatges

TOTAL 67,4828 Ha 335.443 m²s 33.557 m²t 305 v

àrees previstes pel PG | ALT 0


ÀREES D'INTERÈS TERRITORIAL edifi. bruta sòl net / ae sostre resid. densitat habitatges

AIT1 Parc de l'Agulla SNU [sòl d'interès agrari i/o paisatgístic] [PE10] 108,0807 Ha

108,0807 Ha 0 m²t 0 v





ACR3 Can Figueres [7c] 5,3320 Ha 0,16 m²t/m²s 8.691 m²t 4,88 v/Ha 26 v 334 m²t/v uni / bihabitatge

ACR4 Pineda Nord [8c] 12,2429 Ha 0,39 m²t/m²s 35.810 m²t 7,11 v/Ha 87 v 411 m²t/v uni / bi / plurihabitatge

ACR5 Vall dels Horts [7a] 3,4205 Ha 0,77 m²t/m²s 26.338 m²t 70,00 v/Ha 239 v 110 m²t/v uni / bi / plurihabitatge

44,5870 Ha 154.486 m²t 1.046 v


ACE1 La Bòvila [9a] + [SU - c. Lleida] + [PE11] 9,2034 Ha 0,60 m²t/m²s 55.220 m²s 2.000 m²/p industrial / terciari

ACE3 Sant Isidre Oest [11b] 28,4292 Ha 0,60 m²t/m²s 187.633 m²s 10.000 m²/p industria gran

ACE5 Industrial Torroella [9d] 3,4399 Ha 1,05 m²t/m²s 20.639 m²s 1.000 m²/p industrial / terciari

41,0725 Ha 263.493 m²s 0 m²t 0 v



1,5149 Ha 11.362 m²t 98 v

ÀREES DE TRANSFORMACIÓ ACTIVITATS ECONÒMIQUES

ATE1 Polígons de la ctra. de BergaSUB [11c] [9c1] [9c2] 62,1959 Ha 0,60 m²t/m²s 335.443 m²s 10.000 m²/p industria gran

62,1959 Ha 335.443 m²s 0 m²t 0 v


TOTAL 149,3703 Ha 598.935 m²s 165.848 m²t 1.144 v






Torrent Bo [UA5] + [UA6] 1,9787 Ha 0,75 m²t/m²s 14.841 m²t 65,00 v/Ha 129 v 115 m²t/v plurihabitatge



5,2869 Ha 33.557 m²t 286 v


0,0000 Ha 0 m²s 0 m²t 0 v

TOTAL ÀMBITS PENDENTS NO ALTERATS PER L'ALTERNATIVA 1 sòl net / ae sostre resid. densitat habitatges

TOTAL 5,2869 Ha 0 m²s 33.557 m²t 286 v

àrees no alterades | ALT 1



AIT1 Parc de l'Agulla SNU [sòl d'interès agrari i/o paisatgístic] [PE10] 111,8623 Ha 0,02 m²t/m²s

111,8623 Ha 0 m²t 0 v

78


ALT. 2

2.3 Resum comparatiu de les alternatives

El comparatiu de les diferents alternatives a través dels seus paràmetres principals de creixement (potencial) respecte l’estat actual del municipi s’expressen a continuació.

Val a dir que en general la quantificació de les alternatives no ofereix xifres gaire diferenciades a excepció de l’alternativa 2 en la que es proposa el gran augment de la oferta de sòl per a activitats econòmiques i logístiques.





ACR3 Can Figueres [7c] 5,3320 Ha 0,16 m²t/m²s 8.691 m²t 4,88 v/Ha 26 v 334 m²t/v uni / bihabitatge

ACR4 Pineda Nord [8c] 12,2429 Ha 0,39 m²t/m²s 35.810 m²t 10,00 v/Ha 122 v 293 m²t/v uni / bi / plurihabitatge

41,1665 Ha 128.148 m²t 842 v


ACE1 La Bòvila [9a] + [SU - c. Lleida] 4,8191 Ha 0,60 m²t/m²s 28.915 m²s 2.000 m²/p industrial / terciari

ACE2 Riu d'Or [PE11] 4,3843 Ha 0,60 m²t/m²s 26.306 m²s 1.000 m²/p terciari

ACE3 Sant Isidre Oest [11b] 28,4292 Ha 0,60 m²t/m²s 187.633 m²s 10.000 m²/p industria gran

ACE4 La Serreta Sud [UA15b] + [ampliació] 6,9239 Ha 0,60 m²t/m²s 41.543 m²s 1.000 m²/p industrial / terciari

44,5565 Ha 284.397 m²s 0 m²t 0 v



1,5149 Ha 11.362 m²t 98 v


TOTAL 87,2379 Ha 284.397 m²s 139.510 m²t 940 v






Vall dels Horts [7a] 3,4205 Ha 0,77 m²t/m²s 26.338 m²t 70,00 v/Ha 239 v 110 m²t/v plurihabitatge

Torrent Bo [UA5] + [UA6] 1,9787 Ha 0,75 m²t/m²s 14.841 m²t 65,00 v/Ha 129 v 115 m²t/v plurihabitatge



8,7074 Ha 59.895 m²t 525 v


Carretera de Berga [9c1] 14,2054 Ha 0,60 m²t/m²s 76.255 m²s 2.000 m²/p industrial

Carretera de Berga [9c2] 19,8573 Ha 0,60 m²t/m²s 106.594 m²s 2.000 m²/p industrial (500 m²/p a clau 6d1 )

Industrial Torroella [9d] 3,4399 Ha 1,05 m²t/m²s 20.639 m²s 2.000 m²/p industrial

Carretera de Berga II [11c] 28,1331 Ha 0,60 m²t/m²s 152.594 m²s 2.000 m²/p industrial

65,6358 Ha 356.082 m²s 0 m²t 0 v

TOTAL ÀMBITS PENDENTS NO ALTERATS PER L'ALTERNATIVA 2 edifi. bruta sòl net / ae sostre resid. densitat habitatges

TOTAL 74,3432 Ha 356.082 m²s 59.895 m²t 525 v

àrees no alterades | ALT 2



AIT1 Parc de l'Agulla SNU [sòl d'interès agrari i/o paisatgístic] [PE10] 111,8623 Ha 0,02 m²t/m²s

AIT2 Parc logístic SNU [sòl de potencial interès estratègic] / ídem PTPCC 37,2915 Ha 0,10 m²t/m²s

AIT3 Equipaments territorials SNU [sòl de protecció preventiva] 16,0000 Ha 0,25 m²t/m²s 80.000 m²s

AIT4 Industrial estratègic SNU [sòl de protecció preventiva] 90,0000 Ha 0,30 m²t/m²s 720.000 m²s

255,1538 Ha 800.000 m²s 0 m²t 0 v

79


3. PROPOSTA GENERAL D’ORDENACIÓ

3.1 Desenvolupament de les alternatives

Les diferents alternatives es desenvolupen en el present avanç de POUM en base a diferents conceptes d’ordenació que es reflecteixen convenientment en cadascun dels plànols de proposta.

ELEMENTS VERTEBRADORS DEL TERRITORI

Es tracta de tots aquells elements situats en el conjunt del territori del TM que el conformen i el vertebren:

- la xarxa de camins amb la seva jerarquització i noves propostes de connectivitat;

- les masies i les cases i edificacions rurals que en el cas de Sant Fruitós de Bages ja han estat objecte d’un Pla especial de catalogació;

- els petits nuclis rurals de Sant Iscle, Santa Anna i Pont de Cabrianes; i

- els cursos fluvials, principalment la llera del Llobregat però també tots aquells torrents i rieres que modelen la morfologia del territori.

També formen part important de la configuració paisatgística del territori els espais arbrats de valor i els espais conreats. Tots els altres elements disposats en l’espai rural vinculats a determinades activitats (naus industrials, deixalleries, granges, habitatges, etc) hauran de ser objecte d’anàlisi per a la seva compatibilitat o no amb els valors del medi on s’emplacen.

ESTRUCTURA VIÀRIA I FERROVIÀRIA

S’indica als diferents plànols d’ordenació la jerarquia viària actual i proposada en el conjunt del territori i en l’interior de l’entramat urbà.

sòl net / ae sostre resid. habitatges

TOTAL ÀREES DE COMPLECIÓ I TRANSFORMACIÓ 261.748 m²s 177.784 m²t 1.144 v

TOTAL ÀMBITS PREVISTOS PEL PG VIGENT 335.443 m²s 33.557 m²t 305 v

TOTAL POTENCIAL EN SUC 106.805 m²s 61.533 m²t 379 v

703.996 m²s 272.875 m²t 1.829 v

RESUM DE L'ALTERNATIVA 0 | POTENCIAL


TOTAL ÀREES DE COMPLECIÓ I TRANSFORMACIÓ 598.935 m²s 165.848 m²t 1.144 v

TOTAL ÀMBITS PENDENTS NO ALTERATS PER L'ALTERNATIVA 1 0 m²s 33.557 m²t 286 v


705.741 m²s 260.938 m²t 1.809 v



TOTAL ÀREES DE COMPLECIÓ I TRANSFORMACIÓ 284.397 m²s 139.510 m²t 940 v

TOTAL ÀMBITS PENDENTS NO ALTERATS PER L'ALTERNATIVA 2 356.082 m²s 59.895 m²t 525 v


747.284 m²s 260.938 m²t 1.845 v


QUADRE COMPARATIU DE LES ALTERNATIVES | POTENCIAL

sòl act. econòm. sostre residencial habitatges

ALT 0 "Manteniment del planejament vigent" 703.996 m²s 272.875 m²t 1.829 v

ALT 1 "Endreçar vs. créixer" 705.741 m²s 260.938 m²t 1.809 v

ALT 2 "Potenciació de la capitalitat econòmica" 1.547.284 m²s 260.938 m²t ( * ) 1.845 v

( * ) L'alternativa 2 incorpora el potencial d'activitats econòmiques de les AIT2 i AIT4

80


- Xarxa principal territorial amb indicació de les autopistes i autovies

- Carreteres comarcals de connectivitat amb les diferents poblacions i àrees d’activitat econòmica

- Vies locals primàries que estructuren l’entramat urbà

- Vies local secundàries que complementen l’accessibilitat de l’entramat urbà.

També s’indiquen els traçats de les xarxes ferroviàries actuals i proposades. Sant Fruitós de Bages no disposa actualment d’estacions en les xarxes existents però la reserva de sòl de l’eix transversal ferroviari a l’est i la potenciació de la xarxa de mercaderies a l’oest poden generar oportunitats al desenvolupament econòmic del municipi.

- Xarxa ferroviària existent de mercaderies dels FGC

- Reserva de sòl per a l’Eix transversal ferroviari de Catalunya (projecte)

- Nous ramals per a la xarxa de mercaderies.

SISTEMA D’ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS

Els plànols de les diferents alternatives contenen la base dels diferents sistemes d’espais verds territorials (Sòl de protecció especial del PTPCC) i locals (sistemes de parcs i jardins urbans) que s’estructuren en l’interior de la trama urbana i que es connecten amb els referents paisatgístics de l’entorn.

Figura 3.1.1 Esquema de l’estructura del sistema viari (es diferencia la xarxa existent de la proposada) en el nucli de Sant Fruitós de Bages per a l’alternativa 2, amb indicació dels eixos de connectivitat del sistema de verd.

81


En aquest mateix sentit s’indiquen les àrees d’equipaments existents i previstos que hauran de dotar al municipi dels serveis necessaris per al seu desenvolupament òptim.

ÀREES DE COMPLECIÓ

Es tracta d’àrees concebudes per omplir buits, possibilitar la ubicació de nous usos estratègics i permetre la construcció de la nova estructura urbana.

La consideració d’aquests àmbits es realitza tenint en compte alguns elements clau:

La situació administrativa i física de cada àmbit, tal com estan actualment.

La seva aportació a la construcció de l’estructura que manca.

El redimensionat tant de l’àmbit com de l’ordenació de l’edificació.

El disseny d’aquests àmbits de manera que es potenciï la relació urbà-rodal.

En altres casos es tracta d’obrir un procés de reflexió sobre les determinacions del planejament derivat actual per tal d’adaptar les seves característiques al model de ciutat que promou el POUM.

ÀREES DE TRANSFORMACIÓ

Es tracta d’àmbits interns dels nuclis urbans en els que hi trobem preexistències importants i que per la seva desestructuració actual i per representar entorns estratègics per al desenvolupament del municipi requereixen d’un estudi posterior de renovació en el desenvolupament de la redacció del POUM.

ÀREES D’INTERÈS TERRITORIAL

Es tracta de grans àmbits territorials que per la seva situació geogràfica podrien configurar sectors de desenvolupament més enllà de les necessitats pròpies de la dinàmica interna municipal.

Les àrees d’interès territorial (AIT) que es contemplen en el present document d’avanç de POUM són:

Tret del Parc de l’Agulla que per la seva naturalesa i antecedents és un element indestriable del futur de SFB, la resta de AIT’s formen part de l’estratègia d’enfortiment de la posició com a capital econòmica de les comarques centrals que es preveu en l’alternativa 2.

ÀREES D’ESTUDI

Les àrees d’estudi (AE) es situen en entorns consolidats però que necessiten de petites intervencions per tal de millorar la qualitat de l’espai urbà, fer possible determinades obertures de carrers o bé resoldre problemàtiques relacionades amb la parcel·lació i l’ordenança urbanística.

També es situen en àmbits on les diferents alternatives pretenen possibilitar noves ocupacions del territori però que per la complexitat de la potencial ordenació no se’n permet asseverar la seva viabilitat final.

Finalment les AE també es situen en àmbits on el planejament vigent no resol la seva gestió i que per tant caldrà analitzar la necessitat de la seva persistència o bé fer efectiva la seva viabilitat econòmica per diferents sistemes de gestió.

Les àrees d’estudi incloses en les diferents alternatives són:

ÀREES D'INTERÈS TERRITORIAL

AIT1 Parc de l'Agulla SNU [sòl d'interès agrari i/o paisatgístic] [PE10]

AIT2 Parc logístic SNU [sòl de potencial interès estratègic] / ídem PTPCC

AIT3 Equipaments territorials SNU [sòl de protecció preventiva]

AIT4 Industrial estratègic SNU [sòl de protecció preventiva]

82


INTENCIONS I OBJECTIUS PUNTUALS

Més enllà de les diferents àrees de compleció, transformació o estudi, s’indiquen en les diferents alternatives totes aquelles intencions i objectius puntuals que no es poden expressar gràficament en un àmbit concret sinó com una actuació que implicarà el seu desenvolupament a través de diversos instruments vinculats a obres públiques internes o adscrites a administracions de rang superior, a desenvolupaments sense un àmbit predefinit, a petits àmbits de gestió urbanística o a l’aplicació d’instruments d’intervenció o inversió directa municipal.

L’enumeració d’aquestes intencions i objectius puntuals, que s’indiquen en els plànols de les diferents alternatives, es detallen a l’apartat 3.2.7 de la present memòria.

3.2 Justificació i explicació de les propostes

Es detallen a continuació cadascuna de les propostes de compleció, transformació, àrees d’estudi, àrees interès estratègic i intencions i objectius puntuals que s’indiquen als plànols i la seva adscripció a les diferents alternatives de l’Avanç.

3.2.1 Àrees de compleció de caràcter residencial

A l’alternativa 0 aquest sector es manté segons les seves característiques establertes en el seu desenvolupament a través d’un Pla parcial (AD 20/10/2004), del seu Projecte de reparcel·lació inscrit i del seu projecte d’urbanització (AD 21/11/2009).

A les alternatives 1 i 2 es mantenen les seves característiques urbanístiques malgrat que s’estudiarà la possibilitat efectiva de possibilitar una acumulació de sostre residencial i alliberar un espai públic de dimensions adequades per a possibilitar la millora dels estàndards del sistema de verd urbà.

Caldrà també analitzar els nous fronts de façana del seu perímetre nord donat que es tracta de la nova imatge final del nucli urbà i de la seva relació amb el territori i el paisatge.

A l’alternativa 0 aquest sector es manté segons les seves característiques establertes en el seu desenvolupament a través d’un Pla parcial (AD 15/11/2007), malgrat que el seu Projecte de reparcel·lació i el seu Projecte d’urbanització no han acabat la seva tramitació (ap. inicial 05/11/2010 i 03/10/2011 respectivament).

ÀREES D'ESTUDI

AE 1 Teixit industrial A. Bertrand i Serra SUC [clau 6b]

AE 2 La Pedrera del Maneló SNU [P] PE 4

AE 3 Sant Isidre / ctra. de Berga C16c SUC [clau 6d] [UA17] [9b] [PAU Puigmal]

AE 4 Bosc de Santmartí SNU [sòl de protecció preventiva]

AE 5 La Serreta SUNC [UA16b] [UA18a] [UA18b]

AE 6 Polígons de la ctra. de Berga SUB [11c] [9c1] [9c2] SUNC [UA16a] SUC

AE 7 Riu d'Or / Camí Ral SNU [PE11] vinculat a ACE2

AE 8 Torroella residencial [antic PE13] [sector 7a i 9d]

AE 9 Aeròdrom Sallent SNU

AE 10 Polígon El Grau SUNC [UA G-2] [sector 9f]

AE 11 Àrea oest i sud de La Rosaleda SUNC [PE G1] SUC [La Rosaleda]

denominació àmbits vinculats s/PGOU superfície

ACR1 Residencial Est [8a] 5,4816 Ha


ACR2 El Puig [8f] [10a] 18,1100 Ha

83


A les alternatives 1 i 2 es pretén mantenir els paràmetres bàsics d’edificabilitat i nombre d’habitatges amb l’objectiu d’estudiar la millor disposició dels espais verds i la possibilitat de millorar la seva gestió, ja que el sistema d’actuació és el de cooperació, amb la incorporació de diverses fases d’execució.

Caldrà també analitzar els nous fronts de façana del seu perímetre sud i est donat que es tracta de la nova imatge final del nucli urbà i de la seva relació amb el territori i el paisatge.

A l’alternativa 0 aquest sector manté les característiques establertes en la Modificació puntual del PGO (AD 30/04/2015) i resta a l’espera del seu desenvolupament a través d’un Pla parcial urbanístic. S’entén que el Pla parcial aprovat amb anterioritat a la Modificació puntual del PGO resta sense efecte.

A les alternatives 1 i 2 es pretén mantenir els paràmetres bàsics d’edificabilitat i nombre d’habitatges tot i que es posa en qüestió el seu model urbà i la relació de la seva zonificació amb l’entramat urbà existent i els seus entorns vinculats als sistemes de verd no adscrits a cap àmbit de gestió.

A l’alternativa 0 aquest sector manté les característiques establertes en la Modificació puntual del PGO (AD 23/05/2014) i resta a l’espera del seu desenvolupament a través d’un Pla parcial urbanístic.


ACR3 Can Figueres [7c] 5,3320 Ha


ACR4 Pineda Nord [8c] 12,2429 Ha

Figura 3.2.1 Fragment corresponent al nucli principal de SFB del plànol de l’alternativa 1

84


A les alternatives 1 i 2 es pretén mantenir el seu grau d’edificabilitat però modificar en part el seu model urbà, possibilitant l’adopció de tipologies de plurihabitatge i admetre usos comercials i terciaris en les plantes baixes dels edificis o bé en zones específiques. La disposició del sistema de verd i d’equipaments en el desenvolupament del seu PPU ha de possibilitar la millora general de les dotacions de La Pineda en conjunt i dels seus accessos.

A l’alternativa 0 aquest sector es manté segons les característiques establertes en el seu desenvolupament a través d’un Pla parcial (AD 23/03/1983), malgrat que la seva executivitat va quedar suspesa al no dipositar la garantia pertinent.

A l’alternativa 1 es manté com a potencial edificatori residencial malgrat que es situa en una àrea d’estudi estratègica (AE 8a) de desenvolupament de tot el conjunt que incorpora les actuals edificacions de Torroella de Baix i l’àrea d’equipaments amb l’objectiu de donar sortida a les necessitats del sector.

A l’alternativa 2 es manté com a potencial edificatori residencial dins l’àrea d’estudi estratègica (AE8) de desenvolupament de tot el conjunt que incorpora les actuals edificacions de Torroella de Baix, l’àrea d’equipaments esportius i l’àrea de creixement industrial en contacte amb el front de la llera del Llobregat amb l’objectiu de donar sortida a les necessitats del sector.


ACR5 Vall dels Horts [7a] 3,4205 Ha

Figura 3.2.2 Fragment corresponent a l’àrea oest de SFB (La Pineda) del plànol de l’alternativa 1

85


3.2.2 Àrees de compleció d’activitats econòmiques

A l’alternativa 0 aquest sector es manté segons les característiques establertes en el planejament general per al sector 9a pendent de desenvolupar.

A l’alternativa 1 es converteix en l’ACE 1a ampliada amb els teixits urbans no consolidats del carrer de Lleida que, conjuntament amb l’ACE 1b de parts de l’actual PE11 en SNU, ha de possibilitar la formalització d’un sostre d’activitats econòmiques a l’entorn de la rotonda de la carretera de Berga d’entrada a la població i l’obtenció de sòls públics per a la millora del sistema de verd de l’espai fluvial inundable del riu d’Or.

A l’alternativa 2 es correspon amb el sector 9a del PGOM ampliat amb els teixits urbans no consolidats del carrer de Lleida que ha de possibilitar la formalització d’un sostre d’activitats econòmiques a l’entorn de la rotonda d’entrada de la carretera de Berga a l’interior de la població.

L’ACE2 només es contempla en l’alternativa 2 com a desenvolupament alternatiu dels potencials establerts en el PE11 del PGOM vigent. Es tracta de possibilitar l’augment de l’oferta comercial del polígon Riu d’Or – Casanova, la millora de la façana al propi riu d’Or, el desmantellament de l’activitat del circuit de karting, la obtenció de nous espais verds dins la llera i la millora de l’eix de l’antic Camí Ral de Manresa a La Sagrera.

A l’alternativa 0 aquest sector es manté segons les característiques establertes en el planejament general per al sector 11b (Sant Isidre IV) pendent de desenvolupar en el SUNP.

A les alternatives 1 i 2 es replanteja el sector pel que fa a la vialitat i dimensió en la seva part nord, millorant la seva adaptació al territori i integrant el vial d’enllaç entre la C16c i la C25 establert en el PTPCC en l’estructura viària perimetral del sector. També es replantegen les seves característiques urbanístiques per tal d’adequar-les millor a la potencial demanda de parcel·les de grans dimensions i a la millora de la gestió urbanística supeditant el seu desenvolupament a les necessitats reals del sector industrial o d’activitats econòmiques.

L’ACE2 només es contempla en l’alternativa 2 com a desenvolupament de l’àrea d’activitats econòmiques que ha de millorar les dotacions al peu de la carretera de Berga (C16c) i la vinculació de les àrees urbanes amb la nova àrea d’interès territorial (AIT3) que ha de contenir els equipaments comarcals establerts en el PDU del Pla del Bages. Aquest creixement s’ha d’adequar morfològicament al territori i millorar l’ordenació de l’àmbit de la UA15b establerta en el PGOM.

A l’alternativa 0 aquest sector es manté segons les característiques establertes en el planejament general per al sector 9d (Industrial Torroella) pendent de desenvolupar en el SUP.


ACE1 La Bòvila [9a] + [SU - c. Lleida] + [PE11] 9,2034 Ha


ACE2 Riu d'Or [PE11] 4,3843 Ha


ACE3 Sant Isidre Oest [11b] 28,4292 Ha


ACE4 La Serreta Sud [UA15b] + [ampliació] 6,9239 Ha


ACE5 Industrial Torroella [9d] 3,4399 Ha

86


A l’alternativa 1 es manté com a potencial edificatori industrial o terciari malgrat que es situa en una àrea d’estudi (AE 8b) de desenvolupament de tot el seu conjunt que incorpora les actuals edificacions del polígon Llobregat i l’àrea on es tramita una modificació puntual del PG per a ampliar el sòl industrial a l’est. L’objectiu d’aquesta àrea d’estudi seria la de millorar les ofertes d’usos, adequar-se a la realitat de les preexistències i solucionar el risc d’inundabilitat vinculada al riu Llobregat. El pas de la Via Blava serà també un condicionant d’estudi.

A l’alternativa 2 es manté com a potencial edificatori industrial o terciari però dins de l’àrea d’estudi completa (AE8) de desenvolupament de tot el seu conjunt que incorpora les actuals edificacions de Torroella de Baix, l’àrea d’equipaments esportius i l’àrea de creixement industrial en contacte amb el front de la llera del Llobregat amb l’objectiu de donar sortida a les necessitats del sector, adequar-se a la realitat de les preexistències i solucionar el risc d’inundabilitat vinculada al riu Llobregat. El pas de la Via Blava serà també un condicionant molt important d’integració en l’estudi.

3.2.3 Àrees de transformació de caràcter residencial

A l’alternativa 0 aquest àmbit discontinu es manté d’acord amb les previsions de la modificació puntual del Pla general aprovada definitivament (DOGC 7094 de 07/04/2016), amb la gestió per cooperació establerta i les reserves d’HPO predeterminades sobre l’àrea de la plaça de l’11 de setembre (Cobert de la màquina de batre).

A les alternatives 1 i 2 es mantenen els potencials urbanístics predeterminats però es preveu una millor adequació de l’ordenació als objectius del nou POUM i s’estudia la possibilitat de modificar la ubicació de l’habitatge protegit per tal de poder alliberar el seu emplaçament per a ubicar-hi un nou edifici cultural polivalent.

3.2.4 Àrees de transformació d’activitats econòmiques

A l’alternativa 0 no es contempla com una àrea a tenir en compte en particular ja que simplement es preveu culminar l’execució de les obres pendents per tal de fer executiu el planejament establert en els plans parcials aprovats definitivament corresponents als tres sectors de la carretera de Berga (11c, 9c1 i 9c2).

A l’alternativa 1 es preveu la reconsideració de les característiques dels tres sectors per a respondre millor a les demandes industrials o d’activitats econòmiques de grans dimensions i de preus més i competitius. Caldrà analitzar amb profunditat els motius de la seves mancances actuals que han impedit posar en servei la urbanització i la incentivació de la seva gestió.

A l’alternativa 2 els tres sectors pendents es situen simplement en una àrea d’estudi (AE6) per tal de analitzar i impulsar la culminació de la seva gestió. No es contempla com una àrea de transformació específica per a adequar la demanda ja que l’alternativa 2 inclou la nova àrea d’interès territorial (AIT4) per al desenvolupament estratègic dels nous sòls d’activitat econòmica.

3.2.5 Àrees d’interès territorial

El parc de l’Agulla es configura com un àmbit d’interès territorial reconegut en els diferents planejaments vigents en l’actualitat. El PTPCC i el PDU del Pla del Bages el situen en terrenys d’especial interès agrari i/o paisatgístic,


ATR1 Jaume I [UA3] + [Batre] 1,5149 Ha


ATE1 Polígons de la ctra. de Berga SUB [11c] [9c1] [9c2] 62,1959 Ha


AIT1 Parc de l'Agulla SNU [sòl d'interès agrari i/o paisatgístic] [PE10] 111,8623 Ha

87


mentre que el planejament municipal de SFB l’inclou en un àmbit a desenvolupar a través d’un PE en sòl no urbanitzable.

Constitueixen una àrea de gran valor com a espai central de lleure i esbarjo del Pla de Bages, així com un espai de continuïtat i relació amb els territoris de l’entorn i d’indubtable interès com a recorregut paisatgístic des de Balsareny fins a Manresa. La creació d’un Consorci urbanístic entre els ajuntaments implicats situen aquest entorn en un àmbit que va més enllà de l’interès únicament local.

El planejament municipal de SFB a través del seu POUM ha de potenciar el manteniment dels seus valors agrícoles i paisatgístics i propiciar-ne el gaudi per als seus ciutadans a través de la millora dels accessos i la possibilitat d’obtenir sòls de caràcter públic per mitjà de la gestió dels creixements urbanístics previstos per a activitats econòmiques en les altres àrees d’interès territorial. Cal unir els dos objectius de potenciar les activitats lúdiques que puguin portar rendiment econòmic amb la protecció de l’entorn del parc i de la sèquia de Manresa.

Es tracta de l’àrea a l’entorn de l’aeròdrom de Barcelona-Bages que a través del seu PDU de desenvolupament ha encetat la possibilitat de completar-ne els seus serveis, i propiciar-ne de nous, com una àrea logística vinculada als potencials creixements de les activitats econòmiques que proposa l’alternativa 2 del present Avanç de POUM.

L’àrea delimitada resulta coincident amb la que el PTPCC estableix com de “Sòl de potencial interès estratègic” i l’alternativa 2 el proposa configurar com una àrea logística al servei de SFB com a capitalitat econòmica de les comarques centrals. La possibilitat de fer arribar un ramal de la línia de mercaderies per ferrocarril dels FGC incentiva i potencia aquesta proposta.

El PDU del Pla del Bages estableix criteris per la distribució dels equipaments d’abast comarcal. Pel que fa a la implantació de nous equipaments es suggereix localitzar “un nou centre hospitalari prop de l’enllaç entre l’eix transversal i la C16”. També suggereix establir una zona de transició al nord del nucli de SFB “entre les àrees urbanitzades i l’entorn rural amb la ubicació d’una àrea esportiva singular que faci d’esmorteïdor en la vessant dels turons al sud del pla de Cabrianes”. Alternativament també suggereix la implantació d’un “cementiri-parc d’escala comarcal”.

Aquesta previsió del PDU ens porta a proposar a l’alternativa 2, en la que persegueix un caràcter de capitalitat econòmica comarcal per a SFB, la possibilitat de generar una gran àrea de grans equipaments vinculada a la gestió dels nous creixements i situada entre el nucli urbà principal i l’actual traçat de l’autopista C16 (E9), sobre terrenys que el mateix PTPCC estableix com de “protecció preventiva” i que per tant no els configura com d’especial protecció.


AIT2 Parc logístic SNU [sòl de potencial interès estratègic] / ídem PTPCC 37,2915 Ha


AIT3 Equipaments territorials SNU [sòl de protecció preventiva] 16,0000 Ha

Figura 3.2.3 Camps de vinyes entre la sèquia de Manresa i la línia

dels FGC prop del nucli de Sant Iscle. Font: fotografia pròpia

88


Complementàriament també es poden preveure altres terrenys que persegueixin aquesta mateixa finalitat (AIT3a) situats entre la reserva de sòl per a l’eix transversal ferroviari i l’àrea urbana de Torroella de Baix en continuïtat dels creixements estratègics d’activitats econòmiques (AIT4).

La gran aposta de l’alternativa 2 per a situar SFB en la capitalitat econòmica de les comarques centrals passa també per a la potencial ubicació de grans industries que han de donar sortida a demandes d’activitats amb necessitats especials pel que fa a la dimensió del sòls i preus competitius.

La proposta de creixement de la AIT4 es situaria entre l’actual traçat de l’autopista C16 (E9) i els bosc d’Olzinelles, en un indret anomenat Plans de Les Oliveres, i sobre terrenys que el mateix PTPCC estableix només com de “protecció preventiva” i per tant no els configura com a espais naturals d’especial protecció.

El desenvolupament d’aquest sector de creixement hauria de respondre però a uns condicionants molt restrictius:

a. La seva implantació per fases ha de donar sortida a una necessitat real i factible vinculada a una operació d’implantació d’activitats econòmiques concreta, quantificable i mesurable.

b. La gestió de l’actuació serà en tot moment de caràcter públic, i es procurarà que les plusvàlues de la transformació urbanística reverteixin íntegrament a l’administració.

c. Les noves implantacions tindran un contingut de càrregues urbanístiques que, tot i assegurar-ne la seva viabilitat econòmica i la resposta a les demandes de preus del sòl competitius, suposaran l’obtenció de sòls d’alt valor ambiental (vegis els objectius puntuals 21a, 21b i 21c) o estratègic (àrea d’interès territorial per a equipaments comarcals, AIT3) i l’acompanyament de les infraestructures viàries necessàries per a la seva mobilitat sostenible.

El POUM haurà de tenir en compte aquests objectius i analitzar quin dels règims jurídics del sòl s’hi adequa millor (sòl urbanitzable delimitat o sòl urbanitzable no delimitat) establint en tot cas el sistema d’actuació per expropiació com a prioritari.

3.2.6 Àrees d’estudi

L’entramat urbà de caràcter industrial a l’entrada de la població ha anat generant algunes disfuncions pel que fa als usos ja que s’ha introduït l’habitatge com una excepció permesa per la normativa (article 96.9c del PGOM). Donada la importància del carrer Bertrand i Serra com a eix d’entrada des de la carretera de Berga es proposa l’estudi de l’àrea i els seus antecedents per a millorar-ne l’ordenació i permetre els usos mixtes en determinats fronts.

L’AE1 s’aplica tant a l’alternativa 1 com a l’alternativa 2

La Pedrera d’en Maneló és un indret de valor paisatgístic com a complement de l’àrea esportiva i El Bosquet però de caràcter molt perifèric. El planejament vigent el qualifica de parc urbà pendent de la redacció d’un Pla especial (PE4) al que no li determina cap àmbit de gestió poligonal per a la seva obtenció. Així és com es contempla per tant en l’alternativa 0.

En les alternatives 1 i 2 el POUM haurà de valorar la idoneïtat o no de situar aquest sòl dins el SUNC i, en cas afirmatiu, establir mecanismes urbanístics per a la seva obtenció com a parc de caràcter públic.


AIT4 Industrial estratègic SNU [sòl de protecció preventiva] 90,0000 Ha


AE 1 Teixit industrial A. Bertrand i Serra SUC [clau 6b] 4,9480 Ha


AE 2 La Pedrera del Maneló SNU [P] PE 4 5,0399 Ha

89


L’àrea d’estudi 2 i els seus objectius també s’hauran de fer extensibles a la zona qualificada de verd de cessió obligatòria i gratuïta (clau Vc) que va ser exclosa tant del sector de Can Figueres (sector 7c) com del sector del Puig (sector 8f).

Les alternatives 1 i 2 estableixen aquesta àrea d’estudi (polígon Riu d’Or i polígon Sant Isidre en SUC majoritàriament) amb l’objectiu de reconsiderar la seva ordenació i tipologies, així com valorar el canvi dels usos industrials per a usos mixtes o comercials, tal i com en realitat s’ha anat comportant històricament per la seva bona connectivitat i el seu reconeixement com a “Concentració comercial i/o GEC” d’acord amb la Llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials.

Caldrà analitzar també la gestió del conjunt ja que encara hi ha pendent el PAU Puigmal, l’adaptació del planejament a la realitat física i la millora de la urbanització.

Es preveu en les alternatives 1 i 2 l’estudi del tractament de la part nord de l’actual bosc de Sanmartí que es considera d’alt valor paisatgístic. La obtenció d’aquest sòl podria anar acompanyat de determinades compensacions amb aprofitament urbà en el front de l’Avinguda de Lluís Companys entre l’actual deixalleria i l’Institut Gerbert d’Aurillac.

La AE 4 també pot comportar en l’alternativa 2 l’estudi d’una potencial ordenació conjunta amb l’àrea d’interès territorial (AIT3) corresponent als equipaments d’abast comarcal.

L’àrea triangular situada entre la carretera de Berga (C16c), l’autopista C16 i els seus accessos necessita un estudi per tal d’analitzar la solució final de gestió dels polígons d’actuació i de les activitats existents (discoteca) i els seus potencials, en un àmbit de gran connectivitat per vehicle però de difícil accessibilitat per a vianants.

Per a l’alternativa 0 no es contempla com a àrea d’estudi sinó com a culminació final de la gestió dels diferents polígons establerts pel planejament vigent (sectors 11c, 9c1 i 9c2 en SUB; UA16a en SUNC i l’àrea del carrer Bagà en SUC)

A l’alternativa 1 l’àrea d’estudi 6 es restringeix als àmbits de SUC del carrer de Bagà (“Agropecuària Catalana”) i l’àmbit de SUNC corresponent a la UA16a que tot i el seu règim jurídic manté unes mancances d’urbanització molt preocupants i significatives. La resta de sectors en SUB es situen en l’alternativa com una àrea de transformació d’activitats econòmiques (vegis ATE1).

A l’alternativa 2 l’àrea d’estudi comprèn tots els sectors indicats tant en SUB com en SUNC i SUC. Per una banda l’objectiu de l’estudi serà l’anàlisi de les deficiències en la urbanització que impedeixen en alguns casos la recepció de les obres per l’ajuntament i en altres la manca d’instruments de gestió per a culminar el procés d’urbanització. Tot plegat impedeix posar al mercat una gran quantitat de sòl industrial que frena la possibilitat d’implantació de noves activitats o ampliacions de les existents en detriment de l’economia municipal i comarcal.


AE 3 Sant Isidre / ctra. de Berga C16c SUC [clau 6d] [UA17] [9b] [PAU Puigmal] 50,2174 Ha


AE 4 Bosc de Santmartí SNU [sòl de protecció preventiva] 17,5814 Ha


AE 5 La Serreta SUNC [UA16b] [UA18a] [UA18b] 7,0993 Ha


AE 6 Polígons de la ctra. de Berga SUB [11c] [9c1] [9c2] SUNC [UA16a] SUC 58,8785 Ha

90


L’alternativa 0 entén aquesta àrea com el desenvolupament del PE11 establert pel planejament vigent en sòl no urbanitzable amb els objectius, establerts en l’article 206 del PGOM, encaminats a la regulació d’iniciatives d’ubicació d’usos hotelers, esportius i d’esbarjo en compatibilitat amb els valors agrícoles de l’entorn.

Per a les alternatives 1 i 2 es tracta en tot cas d’una àrea d’especial significat per a la imatge del municipi amb la preservació de tres elements bàsics: el nucli de La Sagrera, la plana dels horts del riu d’Or i l’antic traçat del camí Ral de Manresa. Les actuacions de nova implantació d’activitats han d’estar subjectes a la solució adequada dels riscos d’inundabilitat i a l’obtenció de sòl públic per a l’administració. També han de resoldre els fronts de façana sobre el riu d’Or i la preservació dels espais a l’entorn del camí Ral per a salvar les vistes al nucli de La Sagrera.

En l’alternativa 1 s’acumulen les potencials noves implantacions a l’àmbit de la ACE1a i es permeten les activitats compatibles amb el SNU d’acord amb el Pla especial de les masies i cases rurals.

En l’alternativa 2 s’admeten les potencials noves implantacions en les àrees més degradades a l’entorn del polígon Riu d’Or (vegis ACE1) i que permeten una solució més fàcil a la creació de façanes i accessos més controlats sobre la llera. La obtenció de sòl públic en aquest cas queda més garantit per la millora del rendiment econòmic de l’actuació.

Per a l’alternativa 0 no es contempla com a àrea d’estudi sinó com a desenvolupament de les previsions establertes en el planejament vigent (sectors 7a i 9d en SUB; sòl urbà industrial i residencial en SUC i l’àrea est de SNU pendent de requalificació a SUB a través d’una modificació puntual del PGOM en tràmit).

En les alternatives 1 i 2 es fa especial consideració a aquesta àrea atesa la seva disparitat d’usos, la manca de connectivitat clara amb la resta del municipi i la creixent degradació de les edificacions del barri residencial.

Els objectius principals de l’àrea d’estudi són:

a. revertir la regressió demogràfica de la població a Torroella (vegis apartat 2.4.1 de la present Memòria), b. possibilitar que el nucli existent i les seves possibles ampliacions tinguin una millor qualitat urbana, c. possibilitar polítiques d’habitatge assequible amb la incorporació de tipologies adequades,


AE 7 Riu d'Or / Camí Ral SNU [PE11] vinculat a ACE2 17,3417 Ha


AE 8 Torroella residencial [antic PE13] [sector 7a i 9d] 15,8389 Ha

Figura 3.2.4 Imatge aèria de l’estat actual dels polígons de la ctra. de Berga. A l’esquerra de l’autovia C25 es situa l’aeròdrom de Barcelona-Bages. Font: ICGC, 2015

91


d. Millorar la connectivitat viària amb la creació d’un nus (rotonda) situat en la confluència amb el camí de Sant Benet i el nou vial que podria donar servei a la futura AIT4,

e. millorar la relació amb l’espai fluvial del Llobregat i minimitzar els riscos de la inundabilitat, i f. ordenar les industries existents a la part sud i contenir els seus potencials creixements.

En l’alternativa 1 es subdivideix l’àrea d’estudi per la línia de la carretera de Vic (N141c) al nord amb les zones de caràcter residencial i al sud amb les de caràcter econòmic. S’hi mantenen els potencials establerts en el planejament (vegis ACR5 i ACE5) excepte l’augment d’altures de les cases existents, amb l’estratègia de fer possible els objectius establerts.

En l’alternativa 2 es manté una àrea única d’estudi amb un plantejament més obert en el que s’hi podrien generar altres oportunitats d’usos mixtes i una operativa pública de reconversió i reallotjament dels habitatges existents.

L’aeròdrom de Sallent es situa majoritàriament en aquest municipi malgrat que una part recau dins Sant Fruitós de Bages. L’àrea d’estudi pretén simplement reconsiderar l’ordenació del SNU (en el triangle format pel límit municipal al nord, la carretera de Santpedor BV4511 al sud i l’autopista C16 a l’oest) per tal de regularitzar aquesta activitat esportiva.

Per a l’alternativa 0 no es contempla com a àrea d’estudi sinó com a desenvolupament de les previsions establertes en el planejament vigent (sector 9f en SUB; sòl urbà industrial amb polígon d’actuació UA G-2 en SUNC pendent d’execució).


AE 9 Aeròdrom Sallent SNU 15,8062 Ha


AE 10 Polígon El Grau SUNC [UA G-2] [sector 9f] 19,6813 Ha

Figura 3.2.5 Fragment corresponent a l’àrea est de SFB (Torroella de Baix) del plànol de l’alternativa 2

92


Per a les alternatives 1 i 2 l’àrea d’estudi té com a objectius principals: la concreció dels límits del TM amb Manresa per a poder solucionar urbanísticament les finques industrials del camí del Grau; la reconsideració dels usos industrials especialment en el front amb la carretera de Vic de caràcter més comercial, la solució final als problemes de gestió generats en la recepció de la urbanització i la concreció dels accessos al conjunt industrial des de la ctra. de Vic o bé a través del vial perimetral (no construït encara) de La Rosaleda (vegis objectiu puntual número 12).

La compleció final de l’àrea sud-est de La Rosaleda i la desaparició del seu vial perimetral sud (vegis objectiu puntual 12) deixa sense solució la relació entre l’espai urbà i l’espai obert (SNU) per la capçalera del torrent afluent del Riu d’Or. Al mateix temps complica la relació i accessibilitat entre el barri residencial i el polígon industrial del Grau per la qual cosa la reserva d’equipament derivat d’aquest i la solució urbanística del PE G-1 (sense tramitació) hauran de jugar un paper vertebrador del conjunt.

3.2.7 Intencions i objectius puntuals

La consecució dels objectius generals de les propostes d’ordenació de l’avanç passa també per a tenir en compte alguns aspectes puntuals que es detallen a continuació:

1

Millora de les façanes posteriors de les edificacions industrials sobre el Riu d'Or.

La importància ambiental i paisatgística del riu d’Or ha d’anar acompanyada d’un millor control de les parts edificades que hi donen front: principalment els darreres de les naus de Sant Isidre, les potencials noves edificacions de l’àrea comercial del polígon Riu d’Or i els darreres de l’àrea de l’escola Paidos i Torre d’en Batlle.

2

Regulació específica de La Sagrera i de l'horta.

Es proposa incloure la Sagrera, com a entitat pròpia i única, en una clau específica on es reguli la parcel·lació, densitat, volumetria, alçada reguladora màxima, condicions d’aplicació d’aquesta alçada (des de ràfec, coronació coberta) per tal de garantir les vistes a l’església i campanar, els usos a implantar (estudiar possibilitat d’allotjament, habitatge turístic, admetre altell a planta baixa i ús comercial) per tal de dinamitzar el rendiment econòmic del patrimoni, única via que garanteix el seu manteniment.

Els plànols d’ordenació del POUM hauran d’incloure un plànol detall 1:500 amb els gàlibs edificatoris, els espais no edificables per garantir la correcta ventilació dels habitatges i de manera especial un alçat del conjunt que reculli les característiques compositives i les condicions per a la restauració, reforma o substitució de les edificacions, sense esperar la redacció d’un Pla derivat.

Caldrà protegir la zona d’horts al voltant de la Sagrera, que forma part del connector ecològic del riu d’Or. Preveure mesures per a la gestió dels horts que eventualment puguin quedar abandonats o es deixin d’utilitzar per tal de convertir-los en horts urbans comunitaris.

Aprofitant el pas del riu d’Or i el Torrent Bo es preveu també un recorregut cívic al límit oest del terme, des del pont de la carretera sobre el riu d’Or fins a la carretera de Berga.

Aquest nou passeig que ja existeix al seu inici es prolongarà a través de l’execució de les UA5 i 6 del planejament vigent, mantenint espai d’horts entre el nucli i la Sagrera que donarà continuïtat al passeig al costat del Torrent bo.


AE 11 Àrea oest i sud de La Rosaleda SUNC [PE G1] SUC [La Rosaleda] 7,3170 Ha

Figura 3.2.6. Imatge del pas del Torrent Bo per la Sagrera. Font:

fotografia pròpia

93


3

Potenciació de l'antic Camí Ral.

Aquesta actuació puntual forma part de la preservació d l’eix longitudinal de connexió cívica entre La Rosaleda i el nucli de Torruella de Baix passant per l’antic carrer del Padró (traça històrica del camí Ral que comunica la Sagrera i els seus horts amb l’extrem est del nucli on se situen el CEIP i la Llar d’infants, passant per l’escola de Música, el teatre, l’Ajuntament, la policia local i els serveis socials).

El seu manteniment i la conservació del seu traçat ha de suposar també la preservació de les visuals des del camí en direcció est al nucli de La Sagrera.

4

Formalització de la rotonda d'entrada al municipi.

Cal preveure una rotonda a l’accés oest del nucli, per tal de marcar un punt d’inici de l’àrea urbana i de la part pacificada de Carretera de Vic, i distribuir el trànsit a l’àrea sud del nucli.

En l’elaboració i redacció del POUM caldrà estudiar l’adscripció proporcional de despeses als àmbits de gestió beneficiaris.

5

Propostes de pacificació i reordenació dels carrers del nucli antic i raval

Els teixits provinents dels primers creixements a partir de la Sagrera, els Ravals al llarg del carrer del Padró, Sant Benet i Montserrat, necessiten una regulació més precisa per tal de mantenir les seves característiques històriques.

Caldrà definir paràmetres que no s’han tingut en compte com l’ample màxim de parcel·la, per tal de mantenir el ritme de façana i evitar, en cas d’agrupació que apareguin fronts llargs de plurihabitatge, croquis reguladors de façana definint els eixos compositius, les proporcions de les obertures, la proporció entre buits i forats, els materials d’acabat, etc.

Es proposa estudiar millor les illes compreses entre el carrer Padró i Carretera de Vic, que actualment es troben partides per la meitat entre clau 1 i 2, sense tenir en compte la parcel·lació, ni la profunditat edificable que és variable.

S’aposta per transformar la carretera de Vic en el futur carrer Major del poble, formant una àrea de centralitat juntament amb el Carrer Padró, i per tant es necessita consolidar el front de la Carretera de Vic on actualment queden molts darreres sense edificar.

Cal preveure les condicions per facilitar la divisió de les parcel·les, en el cas que sigui possible, densificant els darreres i preveient usos terciaris en planta baixa, i regular en les illes poc profundes situades a l’est, les condicions de ventilació i edificabilitat en els casos d’edificacions passants.

Figura 3.2.7. Carretera de Vic com a futur carrer Major. Font: elaboració pròpia

94


Per a poder facilitar aquests objectius es considera també necessari disminuir l’impacte del trànsit intern de la carretera de Vic que actualment compta amb un trànsit de més de 15.000 vehicles al dia. La descàrrega es pot produir desviant el recorregut de pas de vehicles pesants i altres a través de la carretera de Berga i la C-16 (veure figura 3.2.8), preveient una nova senyalització i mesures dissuasòries.

6

Proposta d'obertura de carrer transversal selectivament sobre solars no edificats o infraedificats.

La connectivitat nord sud en l’interior del nucli urbà ha quedat històricament desencaixada com a conseqüència de la formalització dels eixamples amb dos projectes distints separats per la pròpia carretera de Vic.

El POUM haurà de valorar la possibilitat d’obrir algun vial transversal per a millorar la connectivitat a través de finques amb solars no edificats o infraedificats i la seva adscripció a petits polígons de gestió amb aquesta única finalitat amb la corresponent compensació dels drets dels afectats.

7

Prolongació del carrer del Doctor Duran per a possibilitar l'eix estructurant nord-sud

[ídem actuació 6]

8

Possible ubicació d'un equipament cultural polivalent.

D’acord amb els objectius per als nous equipaments es preveu la ubicació d’un nou centre cultural polivalent a l’entorn de la plaça del Cobert de la Màquina de Batre.

Aquesta proposta comportarà necessàriament el trasllat de les reserves d’'HPO establertes en el polígon discontinu [Jaume I – Onze de Setembre; antiga UA3] a altres àmbits de gestió o entorns edificables.

9

Potenciació de l'eix cívic que uneix els parcs del Bosquet i de Sanmartí

La vida urbana es desenvolupa a un altre nivell de la mobilitat rodada, i la proposta se centra en estructurar i millorar les relacions entre els equipaments i espais lliures, com a generadors de vida i recorreguts. A partir de l’anàlisi dels sistemes i les característiques dels teixits es detecta la necessitat de preveure eixos cívics que acostin les àrees d’equipaments perifèriques al centre i entre elles, a partir de recorreguts a través de les places i parcs

En sentit vertical el carrer Sallent, connectant el Bosc de Sant Martí amb el Bosquet, a través de les places de Salvador Espriu, el nou espai lliure previst a l’antiga Fàbrica Bertrand Serra, la plaça Lluís Espinal i la plaça d’Alfred Figueres. Aquest recorregut relaciona el IES Gerbert d’Aurillac, la Biblioteca, la Llar el Lledoner i el Cap, l’espai Nexe i la zona esportiva.

Figura 3.2.8. Esquema del pas alternatiu per l’interior del nucli urbà. Desviament trànsit de pas

per N141c. Font: elaboració pròpia.

95


10

Trasllat de l'activitat de la deixalleria

L’existència de l’activitat de deixalleria en el punt d’accés principal de la població des de la carretera de Berga, amb continuïtat amb l’Avinguda de Girona i Dr. Fleming, impedeix el correcte desenvolupament urbà d’aquest àmbit estratègic per a la imatge del municipi. En les diferents alternatives es proposa l’adopció de solucions amb el desenvolupament d’àmbits de compleció d’activitats econòmiques.

Malgrat això i com a solució alternativa també es pot establir com a interès general la gestió pública d'un polígon discontinu vinculat a l'àrea de Sant Isidre.

11

Trasllat de l'ús d'equipament a l'àrea d'estudi AE10 de El Grau

L’àrea sense edificar qualificada d’equipament escolar i de titularitat municipal al costat de l’escola Paidos no entra dins de les previsions de dotacions necessàries pel municipi. És per això que l’Ajuntament està tramitant una modificació puntual del planejament per a transformar la zona per a sostre d'usos terciaris vinculats a la carretera de Berga i resituar l’equipament en terrenys municipals de l’àmbit industrial del Grau i donar-li un ús vinculat a la promoció econòmica (viver d’empreses i serveis a l’emprenedoria local). Per tant l’objectiu puntual 11 no fa res més que recollir aquesta iniciativa municipal en tràmit (vegis apartat 2.2.4 de l’Anàlisi i Diagnosi de la present Memòria).

12

Formalització d'una rotonda d'accés al Polígon del Grau

Per tal de possibilitar l'eliminació del vial perimetral a La Rosaleda que el planejament prefigura i qualifica però no n’estableix la seva gestió, es proposa en l’alternativa 2 la formalització d’una rotonda sobre la carretera de Vic que solucioni l’accessibilitat rodada al Polígon del Grau.

Aquest objectiu es trasllada també als objectius de l’àrea d’estudi AE10.

13

Regularització de la industria panificadora en SNU.

Més enllà d’aquest cas concret de la panificadora, que per la seva proximitat al nucli urbà requereix d’una solució urbanística definitiva, cal regular també les altres activitats que es desenvolupen en sòl rústic, molt nombroses en l’espai compres entre la Rosaleda, la C-16 i el Riu d’Or, indústries en sòl no urbanitzable, granges, graveres i altres activitats que caldrà estudiar la seva idoneïtat i condicions (Desguaces del Bages, Yeguada Velasco-Gonzalez, Gravera del Carner). Així mateix, també caldrà regular la ubicació i dimensió de les granges, establint els llindars màxims permesos i les condicions que hauran de complir.

14

Potencial enllaç viari entre el polígons Santa Anna de Santpedor i Sant Fruitós de Bages

L’existència de vialitat acabada en “cul de sac” en trames urbanes i especialment en trames industrials no són aconsellables per qüestions de seguretat i evacuació davant els riscos de l’activitat. Per altra banda la proximitat al polígon veí i homònim de Santpedor fa pensar en l’oportunitat d’unir-los continuant el carrer de Sakura més enllà de la Plaça de Bonveí. La gestió coordinada entre municipis marcarà la possibilitat real o no d’efectuar aquesta previsió.

15

Ampliacions puntuals per a millorar la funcionalitat de les naus de Santa Anna (Denso)

Aquest objectiu puntual recull simplement les determinacions de la Modificació puntual del PGOM en redacció que ha estat iniciativa de l’empresa Denso per tal de regularitzar petites ampliacions existents, resituar alguns espais del sistema de verd i homogeneïtzar diverses claus urbanístiques tot i adequant-les a les necessitats reals de l’activitat sense suposar augments en l’aprofitament urbanístic.

96


16

Nou ramal ferroviari de mercaderies

Es proposa la creació d’un nou ramal ferroviari de mercaderies que ha de possibilitar l'enllaç entre l'àrea logística de l’alternativa 2 (vegis AIT2) i el port de Barcelona a través de la xarxa del ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Es tracta d’una aposta per al reforçament de les infraestructures que ha de potenciar la línia estratègica de convertir a Sant Fruitós de Bages com un referent de capitalitat econòmica de les comarques centrals.

17

Connexió de la xarxa de camins del Bages amb el camí de la sèquia

A través del desenvolupament urbanístic de l’àrea de compleció residencial ACR4 i en paral·lel a la línia del ferrocarril es proposa la continuïtat dels camins del Bages de direcció nord-sud amb el camí de la sèquia de Manresa a l’altura del nucli de Sant Iscle. Aquest objectiu s’emmarca en la potenciació de la xarxa de camins rurals com a vertebradors del territori.

Figura 3.2.10 La sèquia de Manresa i el seu camí paral·lel al seu pas pel nucli rural de Sant Iscle. Font: fotografia pròpia, 2017

Figura 3.2.9 Fragment corresponent a l’àrea nord de SFB (polígon industrial Santa Anna) del plànol de les alternatives 1 i 2

97


18

Ampliació de l'AIT del Parc de l'Agulla a l'entorn de la Sèquia de Manresa

L’àmbit establert en el planejament vigent per al Parc de l’Agulla és el del PE10 que es manté sense tramitació. Aquest àmbit queda limitat per l’autovia C25 al nord, el riu d’Or al nord-est, el sector de Sant Isidre IV a l’est, la carretera de Berga al sud i el terme municipal amb Manresa a l’oest. Malgrat això entenem que els espais al nord de la C25 que ressegueixen la sèquia de Manresa des de l’Estany de l’Agulla fins el nucli rural de Sant Iscle haurien de formar part també del Parc, donades les seves característiques ambientals.

19

Anàlisi de la viabilitat i opcions per a la reserva de l'equipament de Les Brucardes

A la banda nord del carrer del Puig a Les Brucardes el planejament vigent preveu una reserva d’equipament d’ús educatiu (clau Ee). Analitzades les necessitats d’equipaments escolars (vegis apartat 2.2.5 de la present Memòria) sembla que no resulta adient prefixar aquest destí concret per a l’equipament. Durant la redacció del POUM s’avaluarà la conveniència o no de mantenir aquesta disposició.

20

Adequació urbanística de l'entrada a Les Brucardes pel carrer del Bon Temps

El planejament vigent no s’adequa a la realitat existent de la vialitat de Les Brucardes en gran part dels seus traçats. Especialment a l’entrada de la urbanització no es recull l’existència del carrer del Bon Temps. Això comporta una inconcreció i indefinició de les potencialitats dels terrenys del seu entorn que el POUM haurà d’analitzar i concretar.

21

Àmbits de cessió obligatòria per al desenvolupament de l'AIT4

Ja s’ha comentat anteriorment les condicions en que es poden desenvolupar els nous creixements per a activitats econòmiques de l’alternativa 2 per sobre de l’autopista C16 (vegis AIT4). Les càrregues derivades de la

Figura 3.2.11 Fragment corresponent a l’àrea sud de SFB (urbanització de Les Brucardes) del plànol de les alternatives 1 i 2

98


transformació o bé el destí de les plus vàlues obtingudes per l’administració poden anar dirigides a l’obtenció de sòl en diversos indrets estratègics. En el moment de fer-se efectius els creixements previstos es podrien optar per:

21a OPCIÓ A: Bosc d'Olzinelles

21b OPCIÓ B: [Vc] Els Pins

21c OPCIÓ C: Parc de l'Agulla

22

Hotel de la C16

Anàlisi de la viabilitat del manteniment de l'activitat hotelera de l'edifici existent i/o del seu canvi d'ús

L’edifici de l’antic establiment anomenat “Hotel Alfa” que es va desenvolupar a l’empara d’unes condicions urbanístiques actualment no aplicables es troba en desús en aquests moments. L’edifici es situa en terrenys qualificats coma “Sistema viari – àrea hotelera” (clau Ch) i per tant, d’acord amb la legislació urbanística actual, només es pot optar per la continuïtat de l’activitat hotelera prèviament concedida. A aquesta circumstància cal afegir-hi l’afectació sobrevinguda sobre l’edifici per l’aprovació del PDU de la reserva de sòl per a l’Eix transversal ferroviari.

Caldrà doncs analitzar la seva viabilitat futura tenint en compte en tot cas que la seva continuïtat hauria d’anar acompanyada de la millora de l’accessibilitat des del nucli de Sant Fruitós vinculats a la xarxa de camins i eixos verds que discorren pel seu entorn proper i que el podrien acabar vinculant als usos lúdics establerts en l’àmbit de la Via Blava i en l’àrea de Sant Benet de Bages.

23

Eix Torrella de Baix - La Rosaleda

Adaptació de la vialitat per a permetre la continuïtat peatonal i de bicicletes de l'eix Torrella de Baix - La Rosaleda.

Tot i que es tracta d’una actuació molt més vinculada a les potencials obres d’adaptació de la secció de la vialitat que a les capacitats normatives del POUM, s’inclou aquest objectiu puntual per tal de posar èmfasi en la necessitat d’establir mecanismes de relació entre els diversos nuclis dispersos del municipi.

24

Vial d’enllaç C16c – C25

L’enllaç entre la carretera de Berga (C16c) i l’Eix transversal (C25) que s’estableix en el PTPCC es conceptualitza en aquest objectiu com una vialitat integrada en la pròpia ordenació del sector de desenvolupament industrial de Sant Isidre (vegis ACE 3). S’aconsegueix d’aquesta manera una millora en la viabilitat econòmica de la infraestructura i del propi sector al mateix temps que se’n redueix el seu impacte sobre el territori.

L’objectiu puntual 24 s’aplica únicament a l’alternativa 1.

Figura 3.2.12 Zonificació del planejament vigent a Sant Fruitós de Bages a l’entorn de l’antic Hotel Alfa, amb indicació de l’afectació de l’eix transversal ferroviari (línia SAF, Sòl d’afectació ferroviària, del PDU). Font: fragment del plànol A11 del present document d’Avanç de POUM

99


25

PE La Sagrera

Desenvolupament del PE de La Sagrera d’acord amb els criteris establerts a l’article 117 de l’actual PG (Pla Especial de La Sagrera PE.3) en el que es planteja com a “element de renovació de les parts degradades i de protecció dels valors històrics i paisatgístics”.

Aquest objectiu puntual es contempla únicament a l’alternativa 0. A les altres alternatives s’aplica l’objectiu 3 amb un ventall molt més ampli de finalitats de caràcter urbà, patrimonial i paisatgístic.

26

Pont de Cabrianes i Olzinelles

Especial atenció al nucli rural del Pont de Cabrianes pel seu valor històric i arquitectònic donat el seu creixent abandonament. Caldrà establir instruments de recuperació com a conjunt, més enllà del que s’estableix individualment als edificis existents en el Pla especial del catàleg de masies i cases rurals, explotant també el seu potencial turístic vinculat als recorreguts de la llera del Llobregat (Via Blava).

Sant Jaume d’Olzinelles, tot i estar a una certa distància del nucli del Pont de Cabrianes també pot jugar el seu paper com a monument històric vinculat.

27

Camí de Sant Benet

El camí de Sant Benet des de la fàbrica del Pont Vell (Fàbrica Vermella) que discorre en paral·lel a la llera del Llobregat manté un tram amb evidents riscos geològics de despreniment. Caldrà estudiar les possibilitats reals d’estabilització del terreny o bé la creació d’un traçat alternatiu per la part alta del talús enllaçant amb el camí que discorre per l’àrea de Montpeità.

28

Remodelació de l’enllaç viari de la C16

L’àrea de nova implantació per a activitats econòmiques AIT4 i d’equipaments comarcals AIT3, establerta en l’alternativa 2, comportarà necessàriament la remodelació de l’enllaç viari de la C16 per a poder suportar l’augment de la mobilitat que aquesta generi. La formalització d’aquest enllaç quedarà supeditada a les necessitats reals del sector i a la seva adequació topogràfica i funcional.

Figura 3.2.14 El Mas d’Olzinelles i l’Església de Sant Jaume. Font: imatges en xarxa

Figura 3.2.13 El Pont de Cabrianes tal com va quedar i com es conserva actualment, després de la voladura del dia 25 de gener de 1939. Font: imatge “Tomàs González”

100


3.3 El patrimoni

El tractament i protecció dels béns es realitzarà d’una manera integrada en la pròpia normativa del POUM i especialment amb la redacció d’un catàleg de regulació amb de fitxes individualitzades per elements que el pla recull i destaca com a més interessants del patrimoni arquitectònic, històric, artístic i urbanístic del municipi, així com les àrees arqueològiques i els béns naturals i paisatgístics.

Figura 3.3.1. Sant Benet de Bages. Element singular Figura 3.3.2. Carrer Padró. Element tipològic

A l’apartat 5.1 ja hem posat de relleu la informació disponible i inventariada sobre el patrimoni arquitectònic i arqueològic de Sant Fruitós de Bages. Així mateix, també hem fet unes consideracions que expliquen l’estratègia que es proposa per a la confecció del Catàleg de béns a protegir que ha d’incloure el futur POUM.

En resum, aquestes consideracions són:

- No cal protegir tot el que és antic, cal pensar en construir el patrimoni del segle XXI.

- Caldrà fer un estudi més aprofundit, tant per detectar nous elements, com per decidir si els inventariats són mereixedors de protecció.

- Les mesures de protecció han de permetre la modernització sense perdre la identitat, amb l’objectiu d’evitar l’abandonament del patrimoni.

- Caldrà diferenciar els elements singulars, irrepetibles, dels elements que per la repetició tipològica formen un paisatge que es pot regular a les ordenances d’edificació, com hem explicat abans.

- Caldrà incorporar al patrimoni, com elements protegits, aquells paratges naturals que el creixement dels darrers anys ha anat deixant desconnectats i/o oblidats.

3.3.1 El Catàleg de béns a protegir

Tal com estableix l’article 59 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, el Catàleg de béns ha de formar part de la documentació del POUM i ha de seguir les determinacions de la Llei 9/1993 de patrimoni cultural català. Aquests béns són tots aquells que figuren en els inventaris del Departament de Cultura com els protegits per altra via sectorial o els que el municipi vol protegir per la via urbanística.

Així doncs, la funció i objecte del Catàleg és la de identificar els elements existents concrets més singulars i representatius del municipi per tal de preservar-los i mantenir-los en condicions adequades al llarg del temps, entesos sempre però com a part d’un conjunt i de la seva història.

3.3.2 Criteris de selecció, classificació i categories

En la redacció del Catàleg s’han d’adoptar els conceptes bàsics proposats en la guia “Directrius de contingut per als catàlegs de béns i plans especials de protecció” (2013, Departament de Territori i Sostenibilitat i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), llevat del tractament dels béns arqueològics:

101


Criteris de selecció: valor històric, arqueològic, arquitectònic, urbanístic, simbòlic i significatiu, ambiental, paisatgístic, sociocultural i etnològic.

Classificació dels tipus de béns:

- Béns Arquitectònics

- Béns Arqueològics i Paleontològics

- Béns Ambientals i Paisatgístics

Categories de béns:

- Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)

Són els béns rellevants del patrimoni cultural català, declarats així expressament d’acord amb el procediment establert a la legislació sobre patrimoni cultural, inclosos al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.

La Comissió Territorial de Patrimoni Cultural regula les intervencions admeses sobre el bé, seguint els criteris establerts a l’art. 35 de la Llei 9/1993.

- Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

Són els béns que tot i la seva significació i importància, no compleixen les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional , però que cal preservar com a identificadors del municipi, inclosos al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Es consideren així els que formaven part del Inventari o Catàleg de patrimoni cultural de planejaments anteriors al 1993, o bé els que posteriorment han estat declarats com a tals per l’Organisme competent (Ajuntament en municipis de més de 5000 habitants o Consell Comarcal en els menors).

- Bé de protecció Urbanística (BPU)

Són altres béns catalogats pel Pla que no estan inclosos a cap de les categories anteriors, i que es considera que reuneixen valors que responen a un nivell suficient d'interès cultural i d’identitat pel municipi.

En el cas del BCIL i BPU és el propi Pla el que estableix el nivell de protecció i regula les intervencions admeses sobre el bé.

- Àrees d’interès arqueològic (AIA).

Són llocs on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.

Per a qualsevol intervenció, cal un informe previ del Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Sant Fruitós de Bages, març de 2017

sgt.: Ferran Navarro, arquitecte Pere Mogas, arquitecte (TESEU, SLP)

102

Documents

doc. 01 Memòria informativa i justificativa · doc. 01 Memòria informativa i justificativa . AVANÇ DEL POUM DE SANT FRUITÓS DE BAGES març de 2017 Índex . doc. 1 ... 2. EL PROGRAMA