Núm. 501

Horari de Misses Anticipada: Hivern: a les 7 a Santa Maria. Estiu: a les 8. Diumenge: Hivern: matí, a les 9, a les 10, a la Capella de les Creus, i a les 11, a Santa Maria. Estiu: matí, a les 9, a les 10, a la capella de les Creus, i a les 11, a Santa Maria. Vespertina de tarda, a les 8 a Santa Maria. Missa ferial: Estiu i hivern: a les 7 del vespre. ���� Confessions : a Santa Maria. Estiu: els dissabtes de 7 a 2/4 de 8 de la tarda i els dies feiners: de 6 a 2/4 de 7 de la tarda. Hivern: els dissabtes de 6 a 2/4 de 7 de la tarda i els dies feiners: de 6 a 2/4 de 7 de la tarda. ���� Nota. Regeix l’horari d’estiu, els mesos de juliol i agost. ���� Despatx parroquial (dilluns, dimarts, dijous i divendres de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre). c/ Muntaner 6. 08397 Pineda de Mar. Apartat de correus 137. ���� Càritas parroquial (horari d’atenció): dijous de 5 a 6 de la tarda; rober: divendres de 5 a 6 de la tarda, a la casa del carrer de Sant Antoni, 15.

���� Telèfons i Web ���� ���� Habitatge del mossèn 93 762 37 90 Si respon el contestador automàtic, deixeu-hi el vostre missatge i el mossèn es posarà en contacte amb vosaltres així que podrà. ���� En cas d’urgència: ���� mòbil 650 690 136 ����http://santamariapineda.wordpress.com

Diumenge 27 de febrer del 2011 Diumenge VIII de durant l’any / Any A

Temps de durant l’any

���� AGENDA

���� MISSA PELS DIFUNTS DEL MES

11

Aquest dissabte, dia 26 de febrer, a la missa de les 7 de la tarda, pregarem pels qui ens han deixat darrerament que són els següents: Antonia Marqués Gil, Josep Vernet Batista, Julián Cordón Cordón, Dolors Gràcia Giménez, Dolors Pujol Pons, Enric Aragonès Pascual, Jaume Soler Alomar, Jaume Salichs Darné, Alejandro Martínez Aguilar, Montserrat Clos i Sans, Ángel Carrillo Sánchez.

���� H A N S O L � L I C I T A T

INTENCIONS DE LA SETMANA Dl. Pels difunts. Dm. Pels difunts. Dc. Pels difunts. Dj. Pels difunts. Dv.� Pels difunts. Ds. Pels difunts. Dg. 9 h. Pels difunts. 10 h. Pel poble. 11 h. José Vázquez C.

BATEIG - Diumenge passat, dia 20 de febrer a 3/4 de 12 del migdia, vam batejar l’infant següent: � Abril Pérez Méndez, nascuda a Pineda de Mar el 24 de novembre de 2010. És filla de Ivan Pérez García i de Regina Méndez Enrich. Li són padrins, Pere Méndez Enrich i Magdalena Enrich Pola.

ENCOMANEM A DÉU � El diumenge 20 de febrer morí a l’Hospital de Sant Jaume de Calella, Antònia Pla Riera, a l’edat de 87 anys. A.C.S. Era natural de Premià de Dalt i veí de Pineda de Mar. Era vídua de Salvador Sala Boix. Deixa dos fills, Joan i Jaume. Vam celebrar les seves exèquies el dilluns a les 10 del matí. � El dilluns 21 de febrer morí a l’Hospital de Sant Jaume de Calella, Arturo Díaz Caldera, a l’edat de 68 anys. A.C.S. Era natural de Palomar de Arroyos (Teruel) i veí de Pineda de Mar. Estava casat amb Josefa Alberca Vallejo. Deixa quatre fills. Vam celebrar les seves exèquies el dimarts 22 de febrer de les 5 de la tarda. � El dilluns 21 de febrer morí a l’Hospital Vall d’Hebrón de Barcelona, Natàlia Martín Noheras, a l’edat de 36 anys. A.C.S. Era natural i veïna de Pineda de Mar. Era soltera. Vam celebrar les seves exèquies el dimecres 23 de febrer a 2/4 de 12 del migdia. � El dimecres 23 de febrer morí a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Manuel Álvarez Castro, a l’edat de 75 anys. A.C.S. Era natural d’Arcos de la Frontera i veí de Pineda de Mar. Estava casat amb Manuela Sánchez Gutiérrez. Deixa tres fills, Maria Dolors, Maria Josep i Joan Carles. Vam celebrar les seves exèquies el divendres 25 a les 10 del matí. Des d’aquest SUPLEMENT transmetem novament el condol a la seves dolgudes famílies!

AMONESTACIÓ � Primeres d’Oscar Masjoan Bonet, solter, de 33 anys d’edat, natural i veí de Pineda de Mar. Fill de Josep Masjoan Heras i de Angelina Bonet Tresserres, naturals de Pineda de Mar i Calella, respectivament. Amb Míriam Vilar Luque, soltera, de 24 anys d’edat, natural de Barcelona i veïna de Calella. Filla de Martí Vilar Pujal i de Rosa Isabel Luque Flores, naturals de Calella i Gavà, respectivament.

PREGÀRIA I MEDITACIÓ PER A CADA DIA

Dl.� En l’Eucaristia repetim l’acte de la voluntat de Crist, de donar-se, de sacrificar-se pel bé dels altres, llevar-nos el pecat. Dt.� El sagrat de

l’Eucaristia ha de transformar l’entorn. Dc.� Hi ha crisis, el problema és que no hi ha sants. Cal santificar la realitat, posar Crist al damunt de tot. Dj.� El diable no té genolls, no sap estimar. Jesús a l’hort de Getsemaní és va agenollar. L’agenollar-se és un acte de fe i d’amor, de confiança i d’humilitat. Dv.� La Santa Missa és obra de Déu, és Ell qui l’ha instituït i ens l’ha deixada com a memorial. Ens cal assistir, celebrar i participar d’ella amb molt de respecte, veneració i acció de gràcies. Ds.� Hem de ser constants en la pregària, amb Maria, Mare de Déu i Mare nostra.

SSAANNTTOORRAALL DDiivveennddrreess,, 44 ddee mmaarrçç.. SSaanntt CCaassiimmiirr.. CCaassiimmiirr ((445588--11448844)),, eerraa ffiillll ddeell rreeii ddee PPoollòònniiaa ii LLiittuuàànniiaa.. MMoorríí ttuubbeerrccuullóóss aallss vviinntt--ii--cciinncc aannyyss

ddeeiixxaanntt eell rreeccoorrdd dd''uunn jjoovvee pprríínncceepp iinntteell��lliiggeenntt ii ggeenneerróóss,, ccaasstt ii ddeevvoott ddee ll''EEuuccaarriissttiiaa ii ddee llaa MMaarree ddee DDééuu.. DDiiuummeennggee,, 66 ddee mmaarrçç.. SSaanntt OOlleegguueerr,, bbiissbbee.. VVaa sseerr pprreevveerree ddee llaa ccaatteeddrraall ddee BBaarrcceelloonnaa,, ccaannoonnggee aagguussttiinniiàà ddee SSaanntt AAddrriiàà ddeell BBeessòòss,, aabbaatt ddee ssaanntt RRuuff dd''AAvviinnyyóó,, bbiissbbee ddee BBaarrcceelloonnaa ii,, ssiimmuullttàànniiaammeenntt,, aarrqquueebbiissbbee ddee TTaarrrraaggoonnaa rreeccoonnqquueerriiddaa,, qquuee eellll rreeoorrggaanniittzzàà ii iinnddeeppeennddiittzzàà ddee llaa sseeuu mmeettrrooppoolliittaannaa ddee NNaarrbboonnaa.. FFoouu hhoommee ddee ccoonnffiiaannççaa ddeellss ccoommtteess ddee BBaarrcceelloonnaa.. MMoorríí aa BBaarrcceelloonnaa ll''aannyy 11111133..

���� INFORMACIONS

���� CARITAS - Recordem: El rober de la nostra Càritas parroquial té necessitat de roba d’home d’edat compresa entre els 25 i als 45 anys.

���� ELS LLANTIONS DE L’OFRENA Recordem: A l’hora de fer una ofrena d’un llantió hauríem de tenir en compte que el diner que es paga pel llantió i el llantió van junts. És a dir, el llantió inclou una ajuda al sosteniment del temple perquè és a través de l’Església que es fa l’ofrena.

a

���� A Z I M U T

DÉU I LES PREOCUPACIONS DE LA VIDA

També hauríem pogut titular aquest diumenge la divina providència. El de la providència és un concepte que ha entrat molt en la mentalitat cris-tiana: saber que hi ha un Déu provident, no solament com a creador sinó com a Pare celestial que, essent Pare de Jesucrist i Pare nostre, ens estima i es preocupa de nosaltres (ens estima,

ell, més que nosaltres mateixos ens podem estimar), infon en els nostres cors allò que tant necessitem : el sentiment t de confiança. La confiança és un altre títol general que hauríem pogut donar al conjunt de la litúrgia de la paraula d'avui. Tots aquests conceptes entren en la doctrina que ens proporciona, o ens fa recon-siderar, el formulari de la missa d'aquest diumenge. I encara hauria estat possible un altre títol general el servei exclusiu a Déu. Això darrer és el principi i ensems la conclusió de la doctrina sobre la confiança en Déu, Pare provident. Hem de dedicar-nos totalment a aquell que ens ha creat i ens ha redimit ; ara bé, a una tal dedicació Déu correspondrà amb una especial providència, ja que deixem de preocupar-nos de nosaltres mateixos a causa d'ell. La confiança en Déu serà tant més perfecta com més la fe en ella ens faci cercar la seguretat en ell, i això faci que no ens preocupem per esdevenir la providència de nosaltres mateixos, enganyant-nos i ofenent el Senyor, ja que el substituïm per una preocupació humana, incerta i fal�lible, allunyada de la llibertat que, en aquest sentit, ens dóna la fe per poder dedicar a Déu la nostra atenció, el màxim possible.

A l'Evangeli: Mateu 5, 38-48. – NO ENS HEM DE

NEGUITEJAR.

L’esclavitud del diner – ja la sola preocupació – adquireix fàcilment caires idolàtrics (cf. Efesis 5,5). Jesús es pronuncià diverses vegades sobre les riqueses i els seus inconvenients amb vista al Regne de Déu. L'Evangeli d'avui ens prevé d'un inconvenient concret : la preocupació pel diner divideix l'home en dos interessos. El cristià, que ha de ser íntegrament donat a Déu, no pot servir dos senyors, perquè només tenim un sol cor per estimar, només un de sol és l'amor veritable. A més, la preocupació pel diner, sigui per adquirir-lo, sigui per conservar-lo o per augmentar-lo, porta neguit, i el neguit no és bo. Hom podrà, per amor a Crist, practicar la pobresa i la sol�licitud o zel (cf. 2 Cor. 11, 28), però hom no podrà fer del neguit material un vot o una virtut. El neguit és cosa inútil ; no hi guanyem res, amb el neguit. Desfà la nostra serenor i la felicitat. Ofegats per ell (cf. Lluc 8, 14) no podem dedicar-nos a Déu amb la pau interior que demana l'oració. En l'Evangeli que llegim avui, igual com en les pàgines evangèliques llegides els diumenges passats, hi ha, per part de Jesús, un ensenyament de perfeccionament : no ens vol apartar únicament del neguit de les riqueses i de les coses supèrflues, sinó fins de les més elementals i necessàries per a la vida, com és ara de menjar, beure i vestir. Fins i tot l'acció de proveir-se d'això ha de ser feta sense una preocupació que suposi només una confiança en els propis recursos. Hi ha una providència de Déu que experimentarà aquell que hi confiï i que la necessiti. PUNTS DE REFLEXIÓ. 1. La confiança en la divina providència no ens prohibeix de ser previsors en la nostra vida material. En això, però, com en tantes altres coses, hi ha una graduació, al grau més elevat de la qual hi ha la po bresa professada per amor a Crist. Aquesta pobresa no serà perfecta mentre aquell que la professi no experimenti la necessitat de confiar en la providència. 2. A qui es despreocupi de les coses del món pel Regne de Déu certament no li mancarà res (cf. Lluc 22, 35). En 1 Pere 5, 7 llegim: «Descarregueu en Déu tota preocupació vostra, perquè ell té cura de vos-altres». 3. El meu futur està en mans de Déu. El demà no m'ha de preocupar. Allò que m'ha d'interessar és com jo serveixo el meu Senyor avui, en aquest moment. (Del llibre d’Alexandre Olivar, Diumenges i solemnitats, Abadia de Montserrat).

SER CRISTIÀ.

VIURE MÉS QUE

PENSAR «[..] Vaig obrir, ja no sé per a quina consulta o per quina esma, un assaigs

sobre Pascal Una de les frases-clau dels Pensaments vingué tot d'una cap a mi: “Jesucrist és el veritable Déu dels homes ". Per primera vegada es deia, i mai no s'ha dit més simplement, que cap a l'amor d'aquest Déu s'hi va des de la compartida condició humana i des de cada situació existencial. Vivint més que no pas pensant.»

Carles Riba [Del pròleg a Esbós de tres oratoris (Barcelona, 1957)