Diumenge 15 de juliol de 2007 minical · Els pri-mers cotxes de fa vint anys ja eren de metall. Abans eren en plàstic. I amb kits que s’ha-vien de muntar, de llimar. L’arribada

Reportatge Un Adrià cada 200 anys El prestigiós cuiner japonès Yukio Hattori elogia la creativitat del xef d’El Bulli PÀGINA 5.

Reportatge Veles històriques a Palamós Participants en una regata de grans velers fan escala al port gironí PÀGINES 8 i 9.

Dom

inic

alDiumenge 15de juliol de 2007

Diari de Girona

EntrevistaUn corredor de fons

Isidre Fainé, president deLa Caixa, recorda els

seus inicis i la sevatrajectòria i exposa els

seus objectius de futur.PÀGINES 6 i 7

EntrevistaEl mite FerrariLa marca centra una exposició a Vilajuïga. PÀGINES 2, 3 i 4

El paradís més a prop que mai

Portal oficial de Reserves on line d’Hotels, Apartaments i Cases Raons

per somiar...

a menorca des de casa

2 DominicalDiumenge 15de juliol de 2007

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA:LLUÍS BUSQUETS (ISIDRE FAI-NÉ, AL SEU DESPATX DE «LA CAIXA«); MARCMARTÍ (CARLES BALET AL DARRERE D’ALGUNSDELS FERRARI QUE EXPOSA A VILAJUÏGA).

15 de juliol de 2007

5 ReportatgeUn Adrià cada 200 anysYukio Hattori, un dels cuinersmés influents del Japó, elogiael xef d’El Bulli de Rosesi en destaca la imaginació.

6 i 7 EntrevistaIsidre FainéEl nou president de «La Caixa»repassa els seus orígens, la sevaformació i els seus projectesde futur per a l’entitat d’estalvis.

8 i 9 ReportatgeVeles històriquesDiversos vaixells participants enuna regata de grans velers perla Mediterrània fan demà unaescala al port de Palamós.

11 ArquitecturaParc de Bombersde Banyoles

13 GastronomiaEl tofu

15 SalutAl·lèrgies alimentàries

SUMARI

Carles Balet, (Barcelona, 1946) un in-formàtic retirat instal·lat a Figueres fa deuanys, és un especialista en el col·lec-

cionisme de vehicles a escala. El 1963 ja eracomissari de cursa al circuit de Fórmula 1 deMontjuïc. En sap un niu, d’automobilisme. Ide vegades les xifres, els models i els anysaclaparen una mica l’oient.

Ha canviat molt el col·leccionisme? Els pri-mers cotxes de fa vint anys ja eren de metall.Abans eren en plàstic. I amb kits que s’ha-vien de muntar, de llimar. L’arribada del me-tall va ser un alleugeriment. Perquè t’haviesde passar molt de temps muntant-los. El pri-mer que vaig tenir va ser un model de l’any1952. No es podia ni comparar amb els de me-tall. Ara tenen una finesa i una exactitud enl’escala.

Són reproduccions perfectes? N’hi ha quesí i ni hi ha que no. Tinc aquests models Al-berto Ascari, de l’any 1952 i 1953, els primerscampionats del món que va guanyar Ferrari.I estan fets pels millors fabricants de repro-duccions de metall. Un nord-americà i un ale-many. Però tot està fet a la Xina.

El disseny és europeu i la fabricació xi-nesa? Sí. Uns ho fan millor o pitjor, però totestà fet a la Xina. L’últim Crossfire va ser feta la Xina, i va ser un drama. És un poble itothom vivia de Ferrari.

Hi ha algun model que li agradi molt? Te-

nim el 166- FS Dino, del 1966. Un cotxe dejoguina, a corda. És una escala no exacta-ment d’1:18. És l’únic model d’aquest cotxeque existeix, i és millor tenir-lo que no tenir-lo. Les úniques reproduccions del B3 i delT5 són aquestes, amb una escala 1:14. Hi hareproduccions amb el motor perfectament de-finit. Tenen un altre preu. Es paga el detall,la perfecció, les reixetes del motor són autèn-tiques.

Hi ha un mercat de col·leccionistes a Eu-ropa? Aquí no. Però a Europa, sí. Entres a E-bay (el portal de subhastes per Internet) i etmors. Els amos són els alemanys. No nomésper Ferrari.

O sigui, que no és per Schumacher. No,home. Tenen un especial deliri per Schuma-cher, però el col·leccionisme els agrada molt.Mira a E-bay Alemanya: hi ha botigues espe-cialitzades, publicacions...

Quan vol una peça nova, la compra per In-ternet? Hi ha un parell de botigues a Barce-lona que hi compro. I també hi ha peces quel’importador no comprarà, i s’han de com-prar a fora. L’importador més gros és Mattel.I allà on són bons és a fer Barbies. I aixòse’ls en refot, tot i que tenen un acord d’ex-clusivitat amb Ferrari. I un altre fabricant, moltbo, paga uns drets i segueix fent un produc-te de qualitat.

Té contactes amb altres col·leccionistes?

Europeus, no. I aquí sí, però poc. El col·lec-cionista és un bitxo estrany. Si troba algunacosa és per a ell. Hi ha un mercat cada pri-mer de mes a Barcelona, tot i que s’inclinamés per l’Scalextric. Aquí no hi ha fires comles de l’estranger, com a França, Itàlia i Ale-manya.

Quants cotxes té a l’exposició? Més d’uncentenar. Són els que són, però no són totsels que podrien estar, per manca d’urnes. Quehe dissenyat i construït jo.

I a la seva col·lecció? De Ferraris, uns 150.Faig Porsches, Mercedes, Le Mans, Fórmula 1.El Zanini va venir a inaugurar l’exposició. Ésl’únic pilot que va guanyar un campionat es-tatal de Ral·lis amb un Ferrari, el 1985. Era ide-al que vingués, per reviure i sentir això.

Quins models destacaria de la col·lecció?M’agraden els més antics. L’exposició estàdividida en cotxes de carrer, circuit i Fórmu-les 1. Els de circuit i ral·lis porten decora-cions molt atractives. Tinc dues peces molt imolt rares, que intento millorar. Una és el308 GT 84. Enganxant adhesius. Aquest no te-nia fars, eren adhesius. I intento que s’assemblial màxim a l’original. L’altre és el 288 GTOEvoluzione. Aquest té una història: a l’E-bayhi ha venedors que només es col·loquen alseu país. Un dia, per casualitat, el vaig tro-bar. I faltaven cinc minuts per tancar la sub-hasta! Vaig anar a per ell!

És fiable E-bay? Sí. He tingut un parell d’en-surts. Però tu ho denuncies, i si pagues perpay-pal, t’ho reemborsen.

Ja hi ha mètodes per evitar que et passi?Si tu veus un paio que només té tres re-ferències, pot ser perillós. Però si trobes unaltre que té centenars de referències, i cente-nars de vendes, i un coeficient de satisfacciódel 98%, és ideal.

Què és el pay-pal? Un sistema de pagamentd’E-bay. Dónes una paraula de pas i les da-des del teu compte no circulen mai pel siste-ma. Tens una contrasenya. És molt fiable. Pen-sa que porto comprades 200 peces. I ja se sap.

Quantes peces té la seva col·lecció? Unes1.300. Pensa que cada any em compro onzeFórmules 1 dels diferents equips. No me’lscompro tots, com fan alguns.

Ja té el de Raikonnen? Encara no ha sortit.Surten al novembre. Ja en tinc cinc de l’anypassat. I a Alemanya ja estan tots a la vendafa un mes.

Ha estat a Maranello, on es fabrica Ferra-ri? Sí, vaig anar a celebrar els seixanta anysde la firma. Es va fer una festa. També vaigestar al maig a Barcelona. Un grup de Ferra-ris van passejar-se per tot el món. Van feruna etapa Vigo-Madrid-Barcelona. I hi vaigparticipar.

Per a una persona que no sigui especia-lista, per què Ferrari és tan especial? Per-què Ferrari ha aplicat solucions automobilís-tiques abans que els altres. I perquè té 5.000victòries en competició. Audi té molta histò-ria, però no es pot comparar amb Ferrari. Tépilots mítics. Tens un Lauda, un Villenueve.Un Schumacher. Un Ascari.

Vostè té un Ferrari? Sí. Vaig participar a lafesta amb el meu Ferrari, a Barcelona. A l’eta-pa. Convocaven la gent que té Ferraris. Es vanfer tres voltes al circuit de Montjuïc. Sitges, Vi-lafranca i tornar. I ens van fer un regal a ca-dascú.

I com a conductor, què pot dir d’un Fer-rari? He tingut Mercedes, BMW, Porshe i quanvaig agafar un Ferrari, em tremolaven els ge-nolls. No és incòmode, però no és còmode.Un Ferrari és dur en tot. No porta servodi-recció. Sí porta servofre. Vas a onze centíme-tres del terra; i el seient va enganxat al terradel cotxe. Les marxes van al revés. L’embra-gatge és dur. No el pots carregar, perquè esrosteix. Els darrers models són molt més ra-cionals.

És molt salvatge. Sí. El meu és dissenyat el1989 i fabricat el 1992. Ara els fan molt méspotents. Són molt més còmodes, més com-fortables. I són dirigits per microordinadors.

Els despersonalitza? (s’ho pensa) Fan la con-ducció massa fàcil. Es

Entrevista


(Continua a la pàgina 4)

CARLES Balet Col·leccionista de reproduccions a escala de vehicles

Més d’un centenar de reproduccions de Ferrari conformen l’exposició «El mite Ferrari», que es potvisitar fins al 22 de juliol al Celler Espelt de Vilajuïga. A partir de la col·lecció de Carles Balet, lamostra proposa un recorregut pels seixanta anys d’existència de la marca italiana del Cavall Ram-pant, amb milions de seguidors a tot el món.

El mite FerrariTEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

“Ferrari ésespecial

perquè haaplicat

solucionsautomobilís-tiques abansque els altres.

I perquè té5.000 victòriesen competició.Audi té moltahistòria, però

no es potcomparar amb

Ferrari. Tépilots mítics.

Tens unLauda, un

Villenueve. UnSchumacher.

Un Ascari

“

controla des del volant. Sidius direcció assistida, estàs portant un Fór-mula. Si dius superasistida, portes una berli-na, la més tranquil·la que vulguis. No se te’nva per enlloc. Però per a mi els models gua-pos són els dels anys vuitanta.

Els clàssics? Tenen una línia molt similar. Fer-rari treu un model nou o revisions cada dosanys. És una afició en la qual vas entrant micaen mica.

Quant val un Ferrari? El 430 surt per uns

trenta milions de pessetes. I el Scaglietti i elFiorano se’n poden anar als setanta milions,tot i que parteixen d’un preu d’entrada de qua-ranta milions. Però és com els Mercedes: etdiuen set milions, però quan comences a po-sar coses, són deu milions! Collons! Això nosón les empreses, sinó els concessionaris.

Sí. Un 30% més. Ara, si jo conservo el cot-xe trenta anys, valdrà un munt de calés! Ésuna inversió. En una fabricació, d’entrada, moltpetita. Tenint un cotxe d’aquests, on l’aparca quan

surt? Són molt baixos. No es pot aparcar enlínia. Perquè el de davant se’t menja els fars.

L’ha posat en un circuit? A Itàlia vaig in-tentar pujar a 5.000 voltes. Quan el vaig po-sar a mil voltes, se’m va posar a 200 km/h. Ivaig dir: ja en tinc prou. El circuit l’has de te-nir per a tu sol, perquè et pot venir un esbo-jarrat i destrossar-te el cotxe. En tinc proud’anar a les trobades, on tens els grans pilotsvius de Ferrari. Al circuit els vam tenir a totsfent demostracions. En Massa, en Kimi i enSchumacher fent números ben sonats.

Entrevista


(Ve de la pàgina 3)

FERRARIS A VILAJUïGA. Fins diumenge que ve, 22 de juliol, es pot visitar al Celler Espelt de Vilajuïga l’exposició «Elmite Ferrari», basada en la col·lecció de Carles Balet. El gruix de la mostra el formen rèpliques a escala de vehicles de la firma italiana,però també hi ha cartells, pòsters i d’altres objectes relacionats amb la marca del Cavall Rampant. Entre les maquetes hi ha el segonmodel més antic, del 1948, que agafava 208 quilòmetres per hora; el 250 GTO, un vehicle mític, del 1962; el Daytona, de 1968, quecorria a 280 per hora; el model Dino, de 1969; l’Enzo, amb una fabricació de 300-400 vehicles màxim per sèrie i un preu de 80-90 mi-lions (se n’han venut per 170 milions), considerat un autèntic Fórmula 1 en format esportiu que accelera de 0 a 100 en 3 segons i 65 dè-cimes; rèpliques de vehicles de Fórmula 1 amb els que Michael Shumacher es va proclamar campió del món de Fórmula 1, etc...

Yukio Hattori, director de l’escola de cui-na més gran del Japó i un dels nutri-cionistes més mediàtics i influents del

país, ho té clar: «Un cuiner com Ferran Adriàneix cada 200 anys». L’Escola de Cuina i Nu-trició Hattori de Tòquio és un bullidor dejoves somrients amb davantal blanc i gorrade xef, que no deixen ni un minut de tallar,coure, fregir i, sobretot, experimentar ambla cuina, sigui japonesa, xinesa, italiana oespanyola. Dissenyen paelles i pollastre xinèsal gingebre sota l’atenta mirada del seu di-rector, un metge de 61 anys que col·laboraen deu programes de televisió –es va fer fa-mós per El Xef de Ferro– i és amic de desta-cadíssims cuiners com Joel Robuchon, AlainDucasse i el mateix Adrià, que han passat peraquestes modernes aules (el cuiner d’El Bu-lli de Roses ho va fer fa uns mesos).

«Ferran és una persona molt creativa i moltinfluent, té una imaginació molt original i veules coses des d’un punt de vista completa-ment diferent. Un cuiner com ell neix cada200 anys», assegura Hattori. «La pena és queés poc conegut dins del Japó i per això ne-cessitaria comptar amb un major suport delGovern espanyol, que hauria de promocio-nar-lo com fan els francesos amb els seusxefs», sostè Yukio Hattori, que dirigeix des defa tres dècades l’escola creada per la sevafamília l’any 1939.

Les ultramodernes instal·lacions de l’Esco-la Hattori, que s’obren al públic amb la imat-ge del seu director cantant i ballant amb nensper promoure una nutrició saludable, són es-pectaculars. Nou pisos d’una netedat imma-culada amaguen un amfiteatre-cuina ambtelevisors que, gràcies a càmeres inseridesal sostre, mostren l’interior d’olles i plats, amés d’una sala on s’aprèn a comportar-se ala taula i petites aules ben equipades on elsalumnes no paren ni un segon.

DE FRANÇA A ESPANYAYukio Hattori mostra orgullós als visitants comels joves estudiants cuinen al buit ànecs, ver-dures i sopes de coliflor amb curri, i explicaque en els últims temps s’han introduït al’escola plats procedents de diferents zonesde l’Estat espanyol, com la paella o la sopad’all. L’Escola Hattori, que anuncia el seu nomen francès al barri toquiota de Shinjuku, vanéixer sota una forta influència francesa peròen els últims temps té un creixent ascendènciaespanyola, tant a través de productes comel pernil de gla com per la cada vegada ma-jor presència a les seves instal·lacions de lesestrelles hispàniques dels fogons.

Així, l’any 2005 cent xefs espanyols d’avant-guarda van dirigir tallers a Hattori, com An-doni Luis Aduriz, Martín Berasategui o DaniGarcía, i Ferran Adrià comença a ser-hi gai-rebé assidu, després que l’abril dediqués sis

hores a elaborar gelatines shitake, postresamb algues o puré de yuzu, en clars gestosde complicitat a la gastronomia japonesa.

Quan se li pregunta a Yukio Hattori si alJapó es pot donar una revolució culinària comla d’Adrià, aquesta estrella mediàtica dels pro-grames televisius de cuina contesta negati-vament. Explica que, encara que en la gastro-nomia nipona hi ha alguna fusió, hi dominael component conservador, si bé creu tam-bé que està perdent la seva identitat i per aixòdóna suport a mesures com l’educació nu-tricional a les escoles o l’anomenada «poli-

cia del sushi». Amb aquest cridaner nom haacabat essent batejada una iniciativa per laqual el Govern nipó pretén designar quinsrestaurants qualificats de «japonesos» a l’es-tranger són realment dignes de portar el nomde l’autèntica cuina nipona.

«Hi ha 24.000 restaurants japonesos al mónperò només un 10 per cent són gestionats perjaponesos i no sempre són autèntics», apun-ta Hattori, assessor oficial en temes de nu-trició i promotor del «Shoku-iku», una edu-cació nutricional equilibrada als col·legis i lesllars familiars.

Un Adriàcada 200 anysEl prestigiós cuiner japonès Yukio Hattori elogia la creativitat del

xef d’El Bulli i lamenta que no sigui més conegut al seu país.

TEXT: PATRICIA SOUZA

Reportatge


Fotos:A la imatge superior,alumnes de l’Escolade Cuina i NutricióHattori de Tòquio, ales instal·lacions delcentre; a la inferior,Ferran Adrià i algunsmembres del seuequip a El Bulli, fentuna classe a l’EscolaHattori el març pas-sat. Fotos: PatriciaSouza/Efe i YokoKaneko/Efe.


Casualment, fa molts mesos, em vaig fixaren les seves mans, fortes i amb dits contun-dents, que sorprenen en un home tan pul-

cre i elegant com ell. Me les mostra orgullosa-ment: «De jove, sap?, vaig guanyar-me la vida en-rotllant bobines». I és que Isidre Fainé, nascut aManresa el 1942, prové d’una família campero-la, traslladada a Barcelona després de la guer-ra. El pare va fer de fonedor i la mare de donade fer feines. Als 13 anys ja treballava en un ta-ller de bicicletes per unes 52,50 pts a la setma-na. «No vaig estudiar mai, només. Sempre he tre-ballat i estudiat al mateix temps. He treballat perpoder estudiar, i segueixo encara estudiant»,em comenta. Li dic que tot això ho hauria d’ex-plicar i li proposo una entrevista de caire humàper al nostre diari. Insisteixo. El passat mes d’abril,amb l’agenda electrònica a la mà, em donà horaper a primers de juliol.

A més de moltes altres qualitats, Isidre Fainém’ha demostrat que és un home de paraula: mal-grat haver estat elegit president de La Caixa ique tota la premsa li vagi al darrere, ha complertamb la cita acordada. Amb aquesta entrevista hevolgut acostar-me al seu perfil humà. No pas perparlar d’opes ni de temes econòmics.

ELS INICIS A LA BANCA« ... volia estudiar la carrera de Física. Però vasortir una oferta de treball al Banco Atlántico im’hi vaig presentar. Després em van citar per aun examen escrit. Vaig preparar-me tan bé comvaig poder i al matí, ben puntual, era allà a les11».

Recorda les preguntes? I tant: primer, havia deredactar mecanogràficament una carta comer-cial; després, hi havia una qüestió sobre eco-nomia espanyola de postguerra; també haviade fer un balanç i l’anàlisi del compte de resul-tats; i per últim desenvolupar un tema sobrebancs i operacions bancàries. En aquesta últi-ma pregunta, no sabia com posar-m’hi i emvaig arreglar tan bé com vaig poder. Força tarda la nit, després de l’entrevista, el senyor Guiller-mo Bañares va voler parlar amb mi de tu a tu.No el vaig enganyar: encara li vaig dir que vo-lia estudiar Física. «D’aquí a vint anys, vostèserà director general d’aquest banc o d’un al-tre», em va dir. Sempre li he agraït la confiançaque em va tenir com a conseller delegat.

Aquest va ser l’inici de la seva brillant trajectòriaen el món financer. Era l’any 1964 i acabava deser nomenat director d’inversions de Banco Atlán-

tico, càrrec que compatibilitzaria amb l’estudi dela llicenciatura d’Econòmiques. El 1970, un anydesprés de casar-se, se li presentaria el seu se-gon gran repte: treure d’una situació difícil elbanc Asunción del Paraguai. Ho va aconseguiri va tornar a Espanya l’any 1973 com a directorde personal de Banca Riva y García. L’any se-güent s’acompleix la profecia i assumeix la di-recció general de Banca Jover.

El 1978 passa a dirigir Banco Unión i quatreanys més tard, el 1982, Josep Vilarasau el cridaa La Caixa, on s’incorpora com a subdirectorgeneral. A principis de 1985 és nomenat direc-tor general adjunt i, a mitjans del 1991, directorgeneral adjunt executiu. Cal recordar que és ISMPen Business Administration a la Universitat deHarvard, doctor en Ciències Econòmiques i di-plomat en Alta Direcció per l’IESE.

El 1999 és nomenat director general de La Cai-xa, càrrec que desenvoluparà fins el seu nome-nament fa unes setmanes com a president, ensubstitució de Ricard Fornesa. Recentment, haestat nomenat vicepresident primer de la Con-federación Española de Cajas de Ahorro (CECA)i ocupa la presidència de la Federació Catalanade Caixes d’Estalvis. A més és president d’Aber-tis i vicepresident de Telefónica.

Podria autodefinir-se amb un parell de trets?Sempre m’he vist com un lluitador de llarg re-corregut. Si em permet el símil, sóc un corre-dor de fons, força perseverant, que miro mésenllà del dia a dia, però amb una permanent dis-posició al diàleg i al servei.

Acaba de ser nomenat president de La Cai-xa i de la seva Fundació, com serà la sevagestió? En primer lloc, la figura de Ricard For-nesa és un bon referent per mi, per la seva ca-pacitat de treball, la seva clarividència intel·lec-tual i la seva habilitat per encarar els proble-mes sense subterfugis; però també per la sevamemòria prodigiosa, pel seu humor rapidíssim,i, per damunt de tot, per la seva bondat clara itransparent. Tot seguint la línia dels meus ante-cessors, tindré present els valors que han con-solidat a La Caixa en l’entitat que és avui endia. Tinc el deure de vetllar pel present i pelfutur de la institució; per afrontar amb èxit elsreptes que se’ns presentin, en un món canvianti global. Més que mai els valors que donen iden-titat a La Caixa: confiança amb els clients, qua-litat de servei, compromís social, solidaritat i ho-nestedat seran clau en la meva gestió com a pre-sident.

Com a president de l’Obra Social, farà can-vis? Té algun projecte especial? Amb la pre-sidència de Ricard Fornesa, La Caixa ha impul-sat iniciatives de caire més social per ajudar a re-soldre els problemes que afronta la societat com,per exemple, la pobresa. La meva tasca és con-tinuar els projectes ja iniciats i potenciar-los. Enels pròxims quatre anys, invertirem més de 300milions d’euros en iniciatives per combatre al-guns dels aspectes més urgents de la pobresa;enguany, ja hem invertit 60 milions en aquestpla. Un altre projecte que seguiré amb molta curaés la creació d’un banc especialitzat en microfi-

ISIDRE Fainé President de La Caixa

Nomenat fa poques setmanes president de La Caixa, Isidre Fainé repassa en aquesta entrevista exclusivaamb Diari de Girona els seus inicis laborals, la seva evolució professional en el món de les finances, iels objectius de futur que s’ha marcat per a la seva entitat. Fainé assegura que La Caixa «seguirà sent for-tament compromesa amb la societat, atenent tant les demandes financeres com les socials».

Un corredorde fons

TEXT: LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA

“No vaig

estudiar mai,només.

Sempre heestudiat i

treballat almateix temps.

He treballatper poderestudiar, isegueixoencara

estudiant.“

Entrevista


nances –MicroBank– per apuntalar projectesimpulsats per persones sense recursos econò-mics i que necessiten un suport financer. Aquestés un projecte en el qual posarem tota la nos-tra energia.

A finals de l’any passat va ser consideratuna de les 35 persones més influents d’Es-panya. Això vol dir tenir molt poder? Aixòvol dir, des del meu punt de vista, sobretot res-ponsabilitat i voluntat de servei. Tinc un pro-fund sentit ètic de la gestió i tindré molt pre-sent que les decisions que es prenen afectenmoltes persones.

Diuen que vostè sap estar en el lloc ade-quat en el moment oportú. No sé si és veri-tat. Com li he comentat, l’esforç ha estat unaconstant en la meva vida. Així que els supo-sats moments oportuns, sempre m’han trobattreballant.

Moltes persones m’han dit que fa honoral seu cognom i que és molt «feiner»; comés una jornada normal? Com molts altresprofessionals, començo la jornada molt aviat,sovint abans de les vuit, i després ja és un noparar fins ben tard. Uns dies a la setmana elspasso treballant a Madrid i, altres, a Barcelo-na. El meu, és un càrrec que exigeix moltadedicació. Les jornades són intenses, però vala dir que mantinc intacta la il·lusió per assolirl’excel·lència en el treball diàriament.

Diuen que vostè és molt exigent... Segura-ment ho dec ser. Però no exigeixo res als al-tres que primer no m’ho hagi exigit a mi ma-teix. Crec que sóc comprensiu amb les perso-nes i amb les seves circumstàncies.

Com «desconnecta» el president de La Cai-xa? Ara a l’estiu, com cada any, estaré deu diesamb tota la família, inclosos els néts i les se-ves trapelleries. He practicat tot tipus d’esports.Darrerament m’he afeccionat al golf, per lesllargues passejades, que fan possible conver-sar amb els amics i estar a l’aire lliure. Também’agrada molt llegir, sobretot assajos i, quanpuc, anar al cinema amb la meva família.

A més de presidir La Caixa, també va serfundador i promotor del Cercle Financer,presideix el Capítulo Español del Club deRoma i la Confederación Española de Di-rectivos y Ejecutivos (CEDE). Què li apor-

ten aquestes organitzacions? El fet d’estarvinculat amb aquestes associacions em dónauna visió més àmplia dels assumptes que afron-ta la societat. El Club de Roma em permet conèi-xer de primera mà les persones i els grans te-mes que preocupen a escala internacional. Perexemple, el setembre vinent celebrarem unatrobada internacional a Madrid sobre Desen-volupament Humà: Desafiaments i Oportuni-tats. Són oportunitats per reflexionar i deba-tre aspectes clau en el món actual. El mateixem passa amb el Cercle Financer que vaig pro-moure i fundar al 1974, un fòrum que enspermet aprofundir en temes actuals amb lapresència i ajut de personalitats rellevants del’àmbit social, cultural, econòmic i polític.

També està vinculat a la Real Academia deCiencias Económicas y Financieras i a laReal Academia de Doctores... Sempre hedit que un bon professional no acaba mai deformar-se. La formació ha de ser contínua i,en el meu cas, la vinculació amb la Real Aca-demia de Ciencias Económicas em permet se-guir formant-me com a professional i direc-tiu.

A la CEDE és on estan els directius o lí-ders empresarials del moment. Què és pera vostè ser un líder? El que penso és que ellíder és una persona que s’ha guanyat la con-fiança i el respecte de les altres persones enel seu treball diari. Sovint per la capacitat deresoldre situacions difícils o adverses. Per a mi,el líder es veu, sobretot, en els moments difí-cils que és quan té la capacitat d’aprendredels errors i de transformar-los en oportuni-tats de futur. Per a mi, la CEDE és cabdal. Quanla vam fundar el 1997, l’objectiu era crear unespai que facilités la trobada de directius i exe-cutius. La missió és contribuir a una millor adap-tació del directiu en temps de canvi com el quevivim ara, tot propiciant l’aprenentatge de no-ves tècniques de direcció. Crec que el direc-tiu és l’emprenedor del segle XXI. Per exem-ple, en la darrera trobada a Múrcia, vam de-batre sobre la creativitat i la innovació. Hi vanassistir més de 1.500 directius. Parlem sobre te-mes comuns i que ens preocupen, que van mésenllà del dia a dia.

Per concretar un mica, què li aconsellariaa un jove directiu que comença? Que tre-balli molt i que perseveri, pensant sempre enel llarg termini. Que s’estigui formant contí-

nuament i que tingui en compte que les difi-cultats que es trobi en el camí són oportuni-tats reals per créixer. En el meu cas, recordocom a experiències molt positives, les mevesestades a l’estranger. Per tant, li recomanariaque estigui obert a sortir a treballar fora i quetingui diverses experiències professionals. Notenir por a decidir, a equivocar-se. Li recoma-naria que tingui una ambició sana i que siguihonest. El treball sempre té aquestes conno-tacions: eficàcia, iniciativa, afany de superació,autocrítica i constància.

I vostè, què tal «jefe» és? Aquesta preguntal’haurien de respondre els meus col·laboradors.El que intento és escoltar-los sempre, delegari confiar en que donaran el millor d’ells ma-teixos. Estic totalment convençut de la neces-sitat de potenciar i desenvolupar el talent deles persones. He de dir que estic envoltat degrans professionals i que són ells qui fan pos-sible els bons resultats que, any rere any, as-soleix La Caixa. Moltes persones haurien triom-fat si algú hagués confiat en elles de veritat.

Com és un dia qualsevol del president deLa Caixa? Quantes persones passen pel seudespatx cada dia? Com li he dit abans, tincintenses jornades laborals. Treballo amb elsmeus col·laboradors, però també m’entrevistoamb empresaris, directius, clients i persones dediferents institucions... Pel que fa el nombrede les persones amb qui despatxo... són mol-tes. És normal que estigui en contacte amb per-sones i organitzacions molt diverses, estiguinvinculades o no amb l’àmbit financer. Em tro-bo amb més de mil persones de relleu a l’any.

Per acabar, com veu La Caixa en el futur?Una entitat que seguirà sent fortament compro-mesa amb la societat, que seguirà atenent tantles demandes financeres com les socials. LaCaixa del futur, com li he dit, ha de ser una en-titat oberta a tothom, fortament arrelada en elterritori i amb vocació internacional. Fidel alseu compromís històric amb la societat, pre-sent des de la seva creació, d’actuar com unaentitat altament efectiva, humanament prope-ra, socialment útil i èticament compromesa. No-més si entenem bé el que la societat i els rep-tes de futur ens demanen, en cada lloc i mo-ment, podrem donar una resposta adequadaals nostres objectius tant socials com financers.

Moltes gràcies.

“Un altre

projecte queseguiré ambmolta cura és

la creaciód’un banc

especialitzaten

microfinances–MicroBank–per apuntalar

projectesimpulsats

per personessense

recursoseconòmics

i quenecessiten un

suportfinancer.“

El grup La Caixa en xifres1999 2006 1R TRIMESTRE DEL 2007

Oficines 4.332 5.186 5.221Empleats 20.465 25.241 25.449Clients 7,07 milions 10,08 milions 10,2 milionsCaixers automàtics 6.387 7.493 7.617Targetes 4,5 milions 9,0 milions 9,19 milionsBenefici net del grup 726,01 milions d’euros 3.025 milions d’euros 773 milions d’eurosPressupost per a l’Obra 138,26 milions d’euros 303 milions d’euros 400 milions d’euros a finalSocial per a l’any d’any 2007

DdeG

El currículum d’Isidre FainéDISTINCIONS I TITOLS ACADÈMICS

Doctor en Ciències EconòmiquesISMP in Business Administration per la Universitat de HarvardDiplomat en alta Direcció per l’IESEAcadèmic Numerari de la Real Academia de Ciencias Económicas y FinancierasAcadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de DoctorsFundador i promotor del Círculo Financiero-Societat Econòmica d’Amics del PaísPresident d’honor de la Asociación para el Progreso de la Dirección. Zona MediterráneaPatró de la Fundació World Art Service (WASF)

CÀRRECSVicepresident de la Confederación Española de Cajas de Ahorro (CECA)i president de la Federació Catalana de Caixes d’EstalviPresident de la Confederación Española de Directivos y Ejecutivos (CEDE)President del Capítulo Español del Club de RomaPresident d’Abertis des del juny de l’any 2003Vicepresident de Telefónica des del gener de 1994Conseller de BPI i de Brisa

LLIBRESRedes estratégicas colectivas. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1988. Una nueva forma de hacer banca (amb Robert Tornabell Carrió), Barcelona: Ariel, 1992. El euro, la banca y las empresas (amb Robert Tornabell Carrió), Madrid: Temas de Hoy, 1998.Pasión por la banca (amb Robert Tornabell Carrió), Bilbao: Deusto, 2001.

ARTICLES I COL·LABORACIONS MÉS IMPORTANTS«El mercado nacional: tamaño y protección: los núcleos de negocios», Boletín del Círculo de Empresarios,Nº 61, 1, 1996, pàgs. 247-264.«Luces y sombras en el márketing relacional: El caso del sector bancario» (amb Robert Tornabell Carrió),Harvard Deusto Márketing y Ventas, Núm. 44, 2001, pàgs. 26-30.«¿Es posible motivar a las personas de una organización?» (amb Robert Tornabell Carrió), Harvard Deus-to business review, Núm. 102, 2001, pàgs. 66-72.«Cajas de Ahorros, su transformación en auténticas entidades de Créditos», Revista APD: Asociación parael Progreso de la Dirección, Núm. 185, 2002, pàgs. 78-80«La evolución del sistema bancario español desde la perspectiva de los Fondos de Garantía de Depósitos»,Estabilidad financiera, Núm. 8, 2005, pàgs. 107-126.«Nuevo modelo para las infraestructuras del siglo XXI: la cooperación público-privada», Revista APD: Aso-ciación para el Progreso de la Dirección, Núm. 213, 2006, pàgs. 64-67

DdeG

Fotos:A la pàgina anterior,Isidre Fainé (a ladreta) conversantamb Lluís Busquets iGrabulosa al des-patx del presidentde La Caixa, a Bar-celona; en aquestapàgina, Isidre Fainé.

A quests dies s’està celebrant la Regata deGrans Vaixells a la Mediterrània (TallShip Races-Med), en la qual participen

39 grans velers, que el passat 4 de juliol vansortir d’Alacant i fent la volta per les Balearsvan arribar a Barcelona. En una segona eta-pa d’enllaç que porta els velers participantsfins a Toulon, alguns d’aquests han acceptatla invitació de Palamós per fer una escala alport, que presentarà un aspecte molt sem-blant al que tenia a primers del segle passat.

La llista de noms és com música a les oï-des dels apassionats del món marítim, es trac-ta de vaixells clàssics, construïts gairebé totsal llarg de les primeres dècades del segleXX. La majoria mai han fet escala abans a capport de Girona, i aquesta serà una bona opor-tunitat per conèixer-los. Velers arribats de paï-sos tan llunyans com l’Equador o l’Uruguai itambé des de Bulgària, França o Itàlia, a mésd’un català, seran un espectacle visual alsmolls palamosins i un punt que s’anota l’Ajun-tament, Ports de la Generalitat i la CapitaniaMarítima, que han treballat colze amb colzeper convèncer els responsables d’aquests ve-lers perquè facin escala a l’Empordà coinci-dint am les festivitats de la Verge del Carme,la patrona dels mariners. Parlant de visites,com en els vells temps, aquestes naus sí quees podran visitar. Aquests son els velers:

La goleta Capitán Miranda va ser cons-truït a la drassana de Matagorda, Cadis, a l’any1930 per encàrrec del govern uruguaià. El paísnecessitava un vaixell per fer tasques d’in-vestigació marítima i fluvial. Així, des de la

dècada dels 30 fins a la dels 70, aquest velerva visitar tota la costa de l’Uruguai desenvo-lupant feines hidrogràfiques fins que es vadecidir convertir-lo en vaixell-escola fent-hiuna sèrie de reformes com ara dotar-lo de trespals i les seves veles, fer una reforma inte-rior per a la navegació a grans distàncies, decara a fer que des del 1978 fos un dels sím-bols de la marina del país, formant els nousmariners de la seva armada. Aquesta nova tas-ca de formació el va salvar d’una més queprobable retirada del servei i posterior des-ballestament quan va ser substituït per un nouvaixell en les seves feines originals d’investi-gació de les aigües exterior i interiors. La sevatripulació bàsica és de 12 persones i de 36guardiamarines en formació, tot i que tambépot portar convidats en dies puntuals com lessortides d’un dia a la mar o els viatges, comara aquesta regata a la Mediterrània. Te 64metres de llargària per 8 d’amplada i la sevasuperfície total en veles està per sobre dels800 m2; aquestes li permeten navegar com amitjana a uns 10 nusos. El seu nom està po-sat en homenatge al capità de navili Francis-co Prudencio Miranda, important mariner uru-guaià, historiador, professor, conferenciant,escriptor i hidrògraf.

Tot i la seva línia antiga, el vaixell búlgarKaliakra és un dels velers més joves, ja queva ser construït al 1984 a Gdansk, Polònia.Des del moment del seu disseny als plànols,la idea era poder tenir un vaixell per a laformació i desenvolupament dels futurs ofi-cials de la marina mercant búlgara amb base

al port de Varna, al mar Negre. És un parti-cipant permanent en qualsevol tipus de rega-ta d’aquest tipus, perquè a banda de servircom a experiència per als seus tripulants, elveler fa una feina de promoció del país a l’es-tranger. La seva tripulació permanent és de15 persones i a bord pot arribar a acollir 28persones més, be siguin mariners en forma-ció o convidats. Te una llargària de 52 me-tres i la seva superfície de veles arriba als1.000 m2. En el seu paper d’escola flotant tam-bé té a bord dues aules. Excepcionalmenten aquesta regata de grans vaixells a la Me-diterrània, el propietari del veler ha comercia-litzat algunes places per viure l’experiènciaa bord, i per exemple els 6 dies de navega-ció –escala a Palamós inclosa– entre Barce-lona i Toulon costen entre 400 i 500 euros perpersona, incloent-hi els quatre dinars diaris.

UN SÍMBOL DE L’EQUADOREl veler-escola Guayas és un dels símbols mesestimats pels equatorians, i representa al paísper tots els port allà on va. Va ser construït ala drassana Celaya, al País Basc, el 1977 ides de llavors ja ha realitzat 23 creuers inter-nacionals, visitant 25 països i més de 70 ports,sobretot a Iberoamèrica, però darreramenttambé a Europa, com aquests dies. Fent uncàlcul de tota la navegació que ha realitzat enaquests darrers 30 anys, el Guayas hauria fetla volta al món uns 16 cops aproximadament.La seva tripulació està formada per 14 oficials,86 mariners i 23 guardiamarines en forma-ció per ser futurs oficials. Generalment a

Veles històriques

a PalamósAlguns dels vaixells que participen en una regata de grans velers per la Mediterrània fan a partird’aquesta nit una escala al port de Palamós, on podran ser visitats per les persones interessades.

TEXT: JAVIER ORTEGA FIGUEIRAL


1

Reportatge


aquests militars s’hi sumen convidats del go-vern de l’Equador que al llarg d’uns dies com-parteixen la vida marinera a bord d’aquest ve-ler de 78 metres i tres pals, dotat amb 23 ve-les que fan una superfície de 1.400 m2 quansón desplegades. Guayas és el nom del riuon està situada l’escola naval de l’Equador,fundada pel Libertador Simón Bolivar el 1822.Com a anècdota que en el futur ja no ho se-rà pas, l’armada equatoriana va admetre l’anypassat a les dues primeres guardiamarines fe-menines, en el que va ser un pas espectacu-lar en el si d’aquella institució.

El vaixell francès La Belle Poule és una go-leta del 1932 seguint el disseny dels velers de-dicats a la pesca d’altura a les aigües de Te-rranova, tot i que des del seu origen es va de-dicar a la formació de marins militars. No vatrigar gaire a tenir experiència de guerra real,al 1939, amb l’arribada de la Segona GuerraMundial. Durant els 6 anys del conflicte, elvaixell va ser armat de manera excepcionalamb metralladores de 8 mil·límetres i enllocde tenir el casc blanc, el van pintar de gris,com la resta de vaixells militars. Quan el con-flicte va acabar, la goleta va tornar a Brest,per recuperar el seu paper de vaixell escoladesprés de gairebé dos anys de reparacionsi reformes que la millorarien i canviarien pertenir l’aspecte actual. El 1989 i el 1995 ha re-but millores tant en tècnica com en comfortper als seus tripulants. Te 37 metres i unasuperfície velica de prop de 500 m2.

Després de l’Americo Vespuccio, el Palinu-ro és el gran vaixell-escola de la marina mi-

litar italiana. Va ser construït a França el 1934,per dedicar-se al transport de mercaderies en-tre França i els Estats Units i en una segonafase com a transport pesquer. En quedar-seantic enfront dels seus competidors amb mo-tors a vapor i mes ràpids, el vaixell va sortiral mercat de compra i venda al 1950. El Mi-nisteri de Defensa italià s’hi va interessar perreforçar la formació de nous mariners i el vacomprar, portant-lo fins al port de la Speziaper fer-hi una série d’importants reformes queconvertirien un vell mercant en un veler-es-cola per a sotsoficials. El seu nom respon alprimer pilot de la nau d’Eneas a la sortidade Troia després de la destrucció de la ciu-tat i és també el nom d’un cap i un poble alsud oest de la península italiana. Te 69 me-tres de llargària i 1.000 m2 de veles. A bordporta 6 oficials i 76 sotsoficials i mariners.

Un altre vaixell italià és l’Idea Due, un iotde dos pals clarament mes modern que la res-ta, construït fa 21 anys i propietat de l’em-presa Otranto Navigazione. Té 20,19 metresde llargària, amb 2 oficials i 19 cadets.

DEL SEGLE XIXFinalment, el Far Barcelona és un dels vai-xells més antics que participen a la Regata iel de més edat dels que visiten Palamós. Ésun vaixell jakt, noruec, construït l’any 1874 irestaurat a la drassana del Consorci El Far,en un projecte per a la formació professio-nal en els treballs del mar. Al llarg de 10 anysi gràcies al finançament de l’Ajuntament deBarcelona, la Generalitat de Catalunya, la

Diputació de Barcelona, Feder i els Fons So-cial Europeus, el vaixell ha servit d’«aula flo-tant» on s’han realitzat unes 15.000 hores deformació en la construcció i mantenimentd’embarcacions. Aquest 2007 el Far Barcelo-na ha navegat fent la ruta de la sal a Eivissa,ha estat a Menorca coincidint amb les Festesde Sant Joan a Maó i Ciutadella i ara partici-pa en la gran regata. En arribar a Gènova, eta-pa final d’aquest esdeveniment, tornarà aCatalunya fent la ruta dels mercaders, passantper l’Alguer i Menorca abans de tornar alseu port base. La seva tripulació està forma-da per voluntaris, membres dels programesde formació i apassionats del mar que po-den experimentar la navegació de fa 150 anysen un vaixell clàssic, però dotat amb els mit-jans tècnics necessaris per als temps actuals.

A darrera hora, a aquests set velers s’hipoden afegir dos més: el Mir, de Rússia, i tam-bé el Clipper Stad Amsterdam, del que ja vamparlar al Diari de Girona fa unes setmanes,quan el vaixell propietat de Randstad i l’Ajun-tament d’Amsterdam estava fent un creuer.

Els vaixells, que han estat els dos últims diesal port de Barcelona, participen avui al mig-dia en una gran parada naval a la capital ca-talana, i després marxaran cap a Toulon. Elsesmentats en aquest reportatge es preveu quearribaran a la nit a Palamós, i demà dilluns,durant tot el dia, estaran amarrats al port, onpodran ser visitats per qui ho desitgi. A lanit s’oferirà un ball d’acollida a les tripula-cions i dimarts al matí els vaixells repren-dran la navegació cap a Toulon.

Fotos:Sobre aquestes lí-nies, de dalt a baix,els vaixells «IdeaDue», «Guayas» i«Kaliakra».1Grans velers partici-pants en una regatasimilar a la queaquesta nit arriba alport de Palamós.Foto: Javier OrtegaFigueiral.2El «Palinuro».3El «Capitán Miran-da».4El «Far Barcelona». 5«La Belle Poule».

2

3 4

6

5

Establimentsantics


Entre 1920 i 1950, a Olot hi havia mésde seixanta sastres, molts dels quals es-taven instal·lats precisament al carrer

dels Sastres, que és d’on prové el nom. Esguanyaven bé la vida ja que aleshores lesamericanes i els pantalons es feien a mà, pre-nent mides, tallant la roba i cosint-la. El ma-teix passava amb les modistes de les dones.

L’any 1933, Joan Bardera i Porxas va com-prar l’actual botiga del carrer de Sant Estevea Joan Piera, que l’havia adquirit el 1920 a unhome de cognom Bellapart. Joan Bardera erasastre de professió; treballava molt bé i te-nia una bona clientela. Al seu taller hi haviavuit operaris aprenents que tenien molta fei-na a tallar i cosir. Hi havia molta competèn-cia, a la ciutat, però també molts clients que,sobretot els dies de mercat, anaven a la sastre-ria. Durant la Guerra Civil va tenir sempreobert i el 1938 va conèixer Remei Mayà iAubert, que feia camises i tenia una botigadavant mateix de la sastreria, al carrer de SantEsteve. Es van enamorar i es van casar.

A la postguerra, el matrimoni va continuartreballant, però per poder cobrar havien derecórrer sovint a l’intercanvi de vestits per ali-ments; mai no van passar gana perquè de fei-na no els en faltava. Als anys 1950 i 1960 lasastreria continuava tenint força feina.

RELLEU GENERACIONALEl fill de Joan Bardera i de Remei Mayà, Jo-sep Bardera i Mayà, de molt jove havia anata aprendre tall i confecció, primer a Figue-res i després a Barcelona. Treballava i estu-diava al mateix temps per aprende bé l’ofi-ci. El febrer de 1956 va morir Joan Barderai va ser aleshores quan Josep Bardera va pas-sar a treballar a la botiga amb la seva mare.

En els primers temps, l’empresa va perdreclientela, perquè, a causa de l’extrema jo-ventut de Josep Bardera, molta gent no hiconfiava a l’hora d’encarregar-li un vestit nou.Poc a poc, però, es va guanyar la confiançadels antics clients i la majoria van tornar ala casa. Va ser també en la dècada de 1960quan van començar a proliferar les camises,els pantalons i les americanes de confeccióde fàbrica. L’any 1964, Josep Bardera es va

casar amb Maria Carme Soler de Morell iSerrat, que es va posar a ajudar-lo a l’esta-bliment. A partir del matrimoni, es va canviarl’activitat de l’empresa i aquesta es va espe-cialitzar en camiseria. Al mercat ja es veniencamises de nylon, tergal i altres fibres quees van guanyar el vistiplau dels clients, en-tre d’altres coses també perquè eren mésbarates que les que es feien a mida.

A Bardera, al mateix temps, es continua-

ven fent vestits per a home tallats a mà, peròdurant els anys setanta la invasió al mercatde les fibres i els vestits de confecció va ferque a finals d’aquella dècada Josep Barderadeixés l’ofici de sastre artesanal per vendrenomés confecció sortida de fàbriques i ca-ses comercials. En aquells anys treballavena l’establiment Josep Bardera, la seva dona,Carme Soler, i la seva mare, Remei Mayà, queva morir l’any 1981. A partir de llavors elmatrimoni es va fer càrrec plenament delnegoci, continuant amb la venda de productesde confecció.

Can Bardera ha estat i és conegut a Olotper la seva oferta de camises i vestits nomésper a homes. En aquest sentit s’ha conser-vat la tradició des dels seus inicis. L’any 2004,Josep Bardera i Carme Soler de Morell vandecidir –ja que la seva filla no va voler con-tinuar amb l’establiment–, traspassar el ne-goci a un jove matrimoni, Maria Tura Plane-lla i Vila i Xavier Roura i Rodríguez, els quals,per la bona fama que sempre ha tingut la bo-tiga, n’han conservat el nom de tota la vida.Com ha explicat Josep Bardera, «ja saben queés garantia de qualitat des de fa molts anys».

BarderaOlotFundat l’any 1933, l’establiment era inicialment una sastreria i ha

seguit el mateix procés que molts negocis similars de lescomarques gironines reconvertint-se en botiga de confecció.

Història

L’establiment vacomençar comuna sastreria alcarrer de SantEsteve d’Olot,on encara hi és,però ara con-vertit en botigade venda decamises i robade vestir per ahomes.Durantla Guerra Civilno van tancarles portes i, a lapostguerra, perpoder subsitir,intercanviavenroba per ali-ments. Als anyssegüents lescoses van anarmillorant i final-ment es va dei-xar la sastreriaper dedicar-sea la venda deconfecció de fà-brica.

Origen1933.FundadorJoan Barderai Porxas.Propietariactual Xavier Rourai Rodríguez.TreballadorsRègim familiar.ActivitatVenda d’articlesde vestir per ahome.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Un Parc de Bombers és una construccióeminentment funcional. Hi ha d’haverespai per poder tenir aparcats els vehi-

cles del destacament, també perquè s’hi esti-guin els efectius del cos, i unes dependènciesadministratives per fer-hi totes les gestions ne-cessàries. Però la funcionalitat no està renyi-da amb l’estètica, com s’acostuma a dir, i elParc de Bombers de Banyoles, situat a la car-retera de Borgonyà, n’és un excel·lent exem-ple. Obra dels arquitectes M. Àngels Negre iFèlix Solaguren-Beascoa, va ser una de lesobres seleccionades en els premis d’arqui-tectura de les comarques gironines corres-ponents al 2003, i al seu darrere hi ha tota unareflexió estètica digna de ser reflectida.

En la memòria del projecte inclosa en elcatàleg dels premis, Negre i Solaguren-Beas-coa comencen explicant una dificultat tècni-ca inicial que es van trobar quan es van fercàrrec del projecte: «L’encàrrec se situa als afo-res de Banyoles, en un turonet al costat de la

variant d’Olot. El solar tenia un fort pendentcap al nord-est». Per aquest motiu, «la prin-cipal dificultat va ser l’adaptació del progra-ma al terreny inclinat del vessant, cosa queens va obligar a generar una plataforma ho-ritzontal sobre la qual poder recolzar l’edifi-ci. Aquest esforç va generar un nou paisatge,un paisatge que contrastava amb les escassesedificacions veïnes d’iconografia convencional.Sobre la plataforma, l’edifici».

Un cop resolt el problema d’adaptar la cons-trucció al terreny on s’havia d’aixecar, arri-bava el moment de definir-ne els criteris estè-tics: «Recórrer a una proposta abstracta, sen-se mides, sense dimensions, va ser l’opció quevam assumir des d’un bon principi. En la me-mòria, el monument a José Batlle de 1959,amb la seva magnífica relació entre territorii símbol. Una mica més enllà, la tranquil·lamestria compositiva de l’edifici de la Massey-Harris, construït el 1952». Els dos arquitec-tes concreten seguidament com van traduir

a la realitat aquestes opcions estètiques, i laseva relació amb les necessitats funcionals:«Dos volums maclats i nus de decoració re-flectirien les parts diferenciades del progra-ma: el garatge, les oficines i la residència.Un mur gris. Una perforació alta, sense mesu-res, sobre la pell, es repeteix, caiguda, a la partinferior: adés és una finestra, adés és una por-ta... un equívoc. Quatre finestres es repetei-xen i miren el paisatge de llevant, mentres-tant, a ponent, l’accés de vehicles i persones.L’escala contrastada dels dos cossos s’intentaequilibrar amb el pòrtic que magnifica el cosmenor de fusta. La finestra coneguda eludeix,de nou, el compromís exigit per l’escala».

Definitivament plantejada i resolta l’arqui-tectura de l’edifici, Negre i Solaguren-Beas-coa van encara més enllà i tenen cura delseu entorn: «A l’entrada ens donen la ben-vinguda tres xiprers. Al seu costat, una tan-ca en forma de lletres i la doble filera de mo-reres que ens va dir en Jeroni Moner».

Arquitecturagironina


Proposta abstractaEls arquitectes despleguen un remarcable discurs estètic en un edifici eminentment funcional.

Parc de Bombers (Banyoles)

Mésinformació

– Demarcació deGirona del Col·-legi d’Arquitec-tes de Catalun-ya, Plaça Cate-dral, 8, Girona.972 41 27 27 www.coac.net/Girona.

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

Fitxatècnica

ProjecteParc de Bom-bers.AdreçaCamí de Bor-gonyà, Banyo-les.Autors M. Àngels Negrei Fèlix Solagu-ren-Beascoa, ar-quitectes.PromotorGISA.ConstruccióMicaló-Ramió.Col·laboradorsJaime Ferrer, Su-sana Muñoz,Sergi Ros i Al-fonso Garrido,arquitectes.

La calor, la mala consciència, els sacsons, les «car-tutxeres»... Tot se suma per omplir d’amanides

la nostra taula estival; sembla que a l’estiu siguingairebé indispensables les amanides, encara queper a molts la millor de les amanides possibles si-gui líquida i s’anomeni gaspatxo.

Amanides, doncs. A la seva menció, la primerareacció del subconscient sol ser «quin avorriment».És cert que la cuina creativa ha generat amanidesdelicioses, al costat de disbarats molt macos a lavista i menys macos al paladar; però no parlem arade creacions aïllades, sinó del que un ciutadà nor-mal pot fer a casa. El primer que cal fer és... evi-tar aquest avorriment. Jo entenc que l’enciam,que per cert és anafrodisíac i somnífer, no susciticap entusiasme gastronòmic, especialment si, compassa en la immensa majoria dels casos, es tractade l’insípid i cristal·lí enciam Iceberg. Però hi haamanides més divertides.

N’hi ha de famoses, és clar, amb nom propi. LaCaprese n’és una. Caprese significa «de Capri», l’illadel golf de Nàpols. Versió ortodoxa: tallin en ro-danxes unes quantes tomates d’amanida, madures;salin-les lleugerament i deixin-les escórrer mitjahora en un colador. Una vegada escorregudes,posin-los a la plata i afegeixin mozzarella de bú-fala tallada en daus – la meitat del pes de la to-mata–, all picat –opcional–, sal, pebre i oli verge.Afegeixin unes fulles d’alfàbrega picades, barre-gin bé i deixin reposar, a la fresca però no al fred,un quart d’hora. Una altra variant: tractin la toma-ta com s’indica a dalt. Quan estigui escorreguda,amaneixin-la; després posin una rodanxa de moz-zarella sobre cadascuna de les de tomata, col·lo-quin sobre cada rodanxa de mozzarella un filetd’anxova en oli, espolsin orenga picada i, des-prés d’una estoneta de repós, a la taula.

Una altra amanida mítica: la César, servida perprimera vegada el 1926 al Caesar’s Palace de Tijua-na per l’immigrant italià Alex Cardini. És, segura-ment, una de les amanides amb nom que més al-

teracions ha suportat; tantes, que moltes vegadesés fins irreconeixible. Xavier Domingo, fa anys,en va donar la versió bona, rebuda de mans d’AlexCardini II, fill de l’inventor. Cal fer unes «barques»amb fulles ben netes d’enciam romà i posar-les ala plata. Ara cal posar sal i moldre a sobre de cadafull una mica de pebre, abans d’afegir un fil de bonoli, no massa fort. Després espolsem les fulles ambformatge parmesà acabat de ratllar. Completarà elspreparatius l’addició de quadradets de pa que hau-rem assecat al forn, per fregar-los després amb alli untar-los amb un aire de pasta d’anxoves. Totaixò, a les «barques» d’enciam. Finalment, barre-gin a consciència un ou passat per aigua només unminut amb unes gotes de salsa Worcestershire ide suc de llimona, millor verda. Afegeixin aquestsegon amaniment a l’enciam i serveixin l’amanidaimmediatament.

Anem amb una altra amanida amb moltes ver-sions: la Salade niçoise. En teoria no és res mésque una amanida de verdures crues animada perelements com la tonyina en oli i les anxoves en elmateix estat, a més d’ous durs i olives de Niça,entre d’altres coses; però hi ha tantes variants hete-rodoxes, que fan servir verdures cuites com les pa-tates o les mongetes tendres, que és millor no es-tablir jurisprudència. Imprescindible, per descomp-tat, la tomat, ben vermella i madura, i per a moltsel pebrot vermell; a partir d’aquí... Una versió «il·lus-tre»: anar posant en una plata fonda una capa d’en-ciam o enciams, una capa de tomata en grills benescorreguts, unes rodanxes de carxofa simplementruixades amb llimona, unes tires de pebrot vermell,tonyina esmicolada, una mica d’api i una altra deceballot. Amaneixin amb oli, vinagre, sal i pebrerecent mòlta. Decorin amb ous durs tallats en quarts,anxoves i unes quantes olives de Niça.

Com veuen, tres amanides diferents... que nocompten entre els seus avantatges, precisament,la rapidesa a l’hora de fer-les: porten el seu temps,la seva feina i també hi cal una mica d’art.

Trio d’amanidesCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Extraordinària ginebra angle-sa, considerada una de les mi-

llors del món. Aroma potent querecorda els cítrics. En boca ésseca, suau, equilibrada i molt llar-ga. És el resultat d’una combi-nació de deu elements botànicsi un procès únic de destil·laciói elaboració mitjançant infusióde vapor. Encara que és incolo-ra, es presenta en vidre de co-lor blau clar i ampolla quadra-da, que li dóna gran elegància.Apropiada per degustar sola,amb gel, o també com a base decòctels com el famós Dry Marti-ni o combinada amb begudes deglop llarg i gel. L’elaborador ésla destil·leria anglesa The Bom-bay Spirits Company.

BombaySapphire

La beguda

London Dry Gin

VIDEOPORTER

TERRES DE PARQUET

PORTESSEMILACADESEN BLANC

CUINA MOBLADAAMB VITROCERÀMICA

FORN I MICROONES

TAULELL DE CUINADE GRANIT

CALEFACCIÓ DEGAS NATURAL

INSTAL·LACIÓD'AIRE FRED PERCONDUCTESEN ELS HABITATGESAMB GOLFESHABITABLES.

TOTS ELS HABITATGESDISPOSEN DE:

PROMOCIÓ D’ HABITATGESDE 3 ó 4 DORMITORIS I PLACES D’APARCAMENT

I N F O R M A C I Ó I V E N D A

972 406 093I N F O R M A C I Ó I V E N D A

972 208 900

COM

ERCI

ALIT

ZA:

FINANÇA:PROMOU:

Els més eixelebrats propagandistes de la«Dieta Mediterrània», desapareguda capals 60, quan vàrem deixar de ser po-

bres –i, per tant, convertida en un pur motiud’especulació comercial, mediàtica o de die-tistes, metges, cuiners i comunicadors ocio-sos o ignorants–, entre les seves meravellesens en diuen que és la «més sana del món».No deixa de meravellar-nos aquest mani-queisme, però si parlem en aquests termes,això és una falsedat. Informes solvents d’orga-nitzacions sanitàries –lligades a l’OMS–, ensdiuen que, si de cas, atenent als diversos parà-metres –qualitat de vida, manca de malal-ties, i, sobretot, longevitat–, la dieta més «sana»del món és la japonesa. I dintre del Japó, elshabitants de l’illa d’Okinawa són coneguts pertenir una menor quantitat de malalties cardio-vasculars i d’altre tipus i de tenir la més granlongevitat. Els uchinanchu n’estan molt orgu-llosos, enfront dels yamatunchu (japonesos),ja que són una nació amb una història i unallengua pròpies. I una cuina excel·lent: men’agrada, especialment, la sopa de peus deporc que un amic d’allí, que viu a Nova York,em va fer tastar (Ashitibichi, en okinawès).

Doncs bé, tornant a la salut: s’ha relacio-nat la plàcida vellúria dels habitats de l’illa alfet que consumeixen el doble de tofu (mató,brossat o brull de soja) que al Japó. Els ve-getarians, que el varen posar de moda, o elsadeptes a les cuines orientals, estaran d’en-horabona. Ara bé; resulta que la cuina d’Oki-nawa també fa un gran consum de porc, mésque la mitjana! I no solament mengen sopade peus.

Per tant, tornant al principi, deixem-nosde «medicalitzar» la cuina, com diu el DalaiLama, a cada poble la seva religió i cultura,i, per tant, la seva alimentació. No som oki-nawesos, i per molt de tofu que mengem,segur que no viurem més, perquè els fetssón molt més complexos.

UNA GUARNICIÓ AGRADABLEAra bé, si us agrada aquest anomentat format-ge de soja, no us n’esteu: pot ser una guarni-ció agradable, per exemple amb uns espinacs,afegint-hi sèsam torrat o, com sovint fan elsmeus amics xinesos, bitxo o xili: el tofu, perell mateix sense suc ni bruc, guanya ambaquests additaments o d’altres de semblants.Per cert, en xinès mandarí o putunghua se’ndiu doufu.

El seu consum, a tot l’extrem Orient, ésbàsic, i es pot dir que forma part de l’alimen-tació de cada dia. Ells en foren els inventorsfa almenys 2.000 anys, i l’introduiren al Japócap el 1212, on va tenir un gran èxit entreels budistes, que en ser vegetarians no con-sumien (també per raons d’intolerància a lalactosa) productes làctics d’origen animal. Sem-bla que un dels primers llocs a introduir-se aOccident fou a principis del segle passat aFrança, mercès a la presència d’un grup d’es-tudiants xinesos. Els xinesos diuen que no so-lament va bé per viure més, sinó també perla circulació i per l’eliminació de tòxics.

Podem trobar tofu suau o ferm, amb una

capa de «nata» o «mantega» o sense, en formade beguda, formant part de plats preparats,en fresc, envasat al buit, en llauna, etc... Ac-tualment es troba a molts establiments de pro-ductes orientals, i s’elabora aquí mateix.

El tofu té moltes proteïnes i poques calo-

ries, per tant és interessant pel que fa a unaalimentació moderna. De fet es pot elaborara casa, amb les llavors de soja primer remu-llades, després aixafades i finalment bulli-des. Se’n separa la polpa i la «llet», que és elproducte que es qualla com si fos un mató.

Gastronomia

13 DominicalDiumenge 15de juliol de 2007La longevitat dels habitants de l’illa d’Okinawa es relaciona amb el seu elevat consum de tofu.

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes-vilaweb.cat/jau-mefabrega

El mató japonès

A quest caldo o sopa és una de les ex-quisideses de la cuina japonesa. Elseu avantatge és que és molt fàcil

de fer. Per a gent molt cool i per a vegeta-rians moderns.

ElaboracióNetegeu les algues amb un paper de cui-na una mica humit. Poseu un cassó al focamb l’aigua i el kombu a temperatura mit-jana, i al cap d’uns set minuts, just abansque arrenqui el bull, retireu les algues kom-

bu i guardeu-les. Tireu al cassó els flocs detonyina; quan arrenqui el bull, tireu-hi elsfideus, baixeu el foc, escumeu el brou, apa-

gueu el foc, tireu-hi el tofu tallat a daus re-gulars i deixeu-ho reposar dos minuts ambel cassó tapat. Serviu-ho.

NotesPodeu fer diverses sopes amb aquestsbrous, afegint-hi algues instantànies, algueswakame, miso, ceba tendra a rodelles moltfines, sèsam torrat, etc...– Tots els productes esmentats són de ven-da corrent a les botigues de productes orien-tals o vegetarians.

Ingredients

● 1,5 litres d’ai-gua.● 200 grams de fi-deus instantanis.

● 4 trossos d’algakombu.● 1 tassa de cafèplena de flocs detonyina.● 200 grams detofu.

Sopa de fideus, algues, tonyina i tofuLa recepta

L ’aniversari de l’emblemàtica companyiaaèria espanyola Iberia, fundada oficial-ment el 28 de juny del 1927 per una co-

lla d’empresaris encapçalada pel basc HoracioEchevarrieta, és un bon motiu per tractar so-bre el tema Transports i Comunicacions, undels més estudiats per part dels col·leccionis-tes. Aquest apartat, molt concret però alhoraextraordinàriament extens i divers, dóna unagran base per conèixer la història, la geografiai l’etnografia dels pobles per la qual cosa la sevaaportació cultural és molt important.

La trajectòria de l’aerolínia espanyola ve mar-cada per l’època en què va nèixer, amb els mi-llors anys de l’evolució aeronàutica, molt es-pecialment pel que fa a la branca comercial,arran dels importants avenços desenvolupatspoc temps abans per la maquinària militar du-rant la primera guerra mundial.

El vol inaugural d’Iberia, amb punt de sorti-da a Barcelona, es va produir el 14 de desem-bre del mateix any 1927. L’aparell, un modelRohrbach-Roland, va transportar sis passatgersfins a l’aeròdrom madrileny de Cuatro Vientos,després d’una travessia no exempta de risc enhaver de fer escala forçosa per causa de la neua la localitat soriana d’Almazán, i d’endarrerir-se el viatge fins a cinc hores. A l’arribada, i do-nada la importància de l’esdeveniment, hi ha-via el rei Alfons XIII, amb diversos ministres ialtres destacades personalitats.

L’opinió pública d’aleshores es trobava forçasensibilitzada davant del fenomen de la nave-gació aèria, tant per les aventures dels aviadorspioners, francesos i anglesos sobretot, com pelsfets d’armes de l’esmentada Gran Guerra; peròtambé per les no menys llegendàries aventu-res protagonitzades per precursors de l’Estatespanyol, sent la més destacada la que prota-gonitzarien el comandant d’aviació RamónFranco, el capità d’artilleria Ruiz de Alda, el ti-nent de navili Durán, i el mecànic d’aviacióRada, a bord de l’hidroplà Plus Ultra. L’avió esva enlairar a Palos de Moguer el 22 de generdel 1926, i va arribar a Buenos Aires el 10 defebrer, després de recórrer 10.165 quilòmetresen set etapes, passant per Canàries, Cap Verd,Fernando de Noronha, Pernambuco, Rio de Ja-neiro i Montevideo.

UNA HISTÒRIA INTENSAPossiblement aquest viatge històric va ser unapremonició; la companyia comercial que escrearia l’any següent s’especialitzaria precisa-ment en els vols entre la península i la restad’Europa occidental i Amèrica del Sud, conver-tint-se en pioners de la majoria de les rutes aravigents. El tret de sortida, però, el donaria unaaltra companyia europea ja desenvolupada,l’alemanya Lufthansa, que va entrar en l’ac-cionariat amb un 24%. Curiosament, al capd’aquests vuitanta anys i davant l’anunciadavenda d’Iberia, és l’esmentada firma, junta-ment amb una altra igualment de prestigi iactual accionista, la Bristish Airways, i la nord-americana Texas Pacific, la que torna a mos-trar interès per l’operadora espanyola.

La història d’Iberia és rica. Ha patit tota menade vicissituds, des de la seva nacionalitzaciól’any 1944 fins a la sortida a borsa el 2001, ini-ciant-se una privatització en la qual els princi-pals inversos són empreses capdavanteres enaltres rams com ara El Corte Inglés, el BBVA iCaja Madrid. També ha patit crisis, algunes afa-vorides, recentmente, pel creiexement de lescompanyies de baix cost. Però tant el prestigicontrastat de la companyia, com la fortalesa dela seva flota –uns 220 aparells– i del seu per-sonal fan que Iberia sigui a hores d’ara un pro-ducte clarament desitjable.

D’entre l’amplíssim ventall de subtemàtiques

col·leccionistes d’avions i d’enginys aeris –co-mercial, militar, esportiva, companyies, aero-ports, espacial, Concorde, Zeppelins o dirigi-bles, ultralleugers, helicòpters i autogirs, glo-bus…–, es pot desenvolupar un apartat con-cret dedicat a Iberia, dins de la subtemàtica co-mercial; com els aficionats d’altres països po-

dran fer amb altres com-panyies com Air France,Lufthansa, Swissair, BritishAirways, Alitalia, Sabena,Air Portugal, Aeroflot...

Una col·lecció d’aviacióamb una mínima entitatcomptarà amb aerogramesde la marca, com aquells im-presos en anglès de l’any1962, il·lustrats amb el mapad’Europa i diversos signes tí-pics espanyols; o les postalsdels anys cinquanta, il·lus-trades amb obres pictòri-ques dipositades al museudel Prado, i que al seu re-vers mostren el logotip de lacompanyia, l’adreça –Av.América, 2. Madrid–, i la lle-genda «a bordo del avión

de…»; altres postals i fotografies publicitàriesamb la imatge generalment en ple vol dels seusavions emblemàtics –els quatrimotors transo-ceànics de primers dels cinquanta Supercons-tellation, Caravelle, Boeing 727, DouglasDC9… –; cartells publicitaris, tant de l’empre-sa com de vols determinats; etc...

Col.leccionisme


Vuitanta anys volant

XavierRomero

El primer viatge de la companyia Iberia va sortir de Barcelona el 14 de desembre del 1927.

NECESSITEM SOLARS i TERRENYS PER ALS NOSTRES CLIENTS

TEL. 661 814 351

Els factors ambientals han patit una trans-formació tan gran que han originat unaugment considerable dels casos d’al·lèr-

gia pediàtrica. Segons la doctora Martín Ma-teos, membre de la comissió de nutrició del’Associació Espanyola de Pediatria «el tipusd’alimentació, el règim de vida, la contamina-ció i les infeccions virals precoces, afavorei-xen l’increment de l’al·lèrgia en els nens. Defet, a les ciutats industrials amb una alta den-sitat de població, la taxa de casos d’al·lèrgiaés molt superior a la que existeix a les zonesrurals».

Encara que les xifres de prevalença variensegons les zones, se sap que l’augment s’haproduït tant en l’al·lèrgia alimentària com enl’al·lèrgia respiratòria (asma i rinitis). Així,«mentre que la incidència de l’al·lèrgia a la lletde vaca ha crescut fins arribar a entre un 1,5%i un 2,5%, l’asma infantil per causa al·lèrgicaoscil·la a l’entorn d’un 10%». Els factors climà-tics també incideixen en aquest sentit, ja quela prevalença en depèn: «Els quadres d’asmaal·lèrgica per àcars en nens són més freqüentsa les zones mediterrànies amb clima tempe-rat i alta densitat de població que en les ru-rals amb clima més extrem».

Les malalties al·lèrgiques més freqüents enel nen són les alimentàries, que es presen-ten en general durant el primer any de vida,i la respiratòria, que sol estar «amagada» finsals 3 o 4 anys, moment en el qual es mani-festa clarament. L’al·lèrgia alimentària més co-muna al començament de la vida es produeixdavant la llet de vaca i l’ou. Té bon pronòs-tic i sol desaparèixer entre el segon i el quartany, encara que en alguns casos –com l’al·lèr-gia a fruita seca o peixos– pot prolongar-sedurant tota la vida. Una altra malaltia al·lèr-gica freqüent és la dermatitis atòpica i és ex-cepcional en el nen l’al·lèrgia a fàrmacs.

L’asma del lactant (bronquitis disneizant) decausa infecciosa viral en nens amb predis-posició al·lèrgica és, possiblement, la malal-tia més preocupant tant per a les famílies comper als pediatres. En aquests casos el diagnòs-tic precoç i el tractament encertat són essen-cials per aconseguir que la malaltia desapa-regui. Segons la Dra. Martín Mateos, «és moltimportant que es diagnostiqui aviat als nensamb aquesta bronquitis al·lèrgica, ja que elseu tractament és diferent del que s’indicaquan té altres causes. Si estan ben tractats,s’usa la immunoteràpia correcta i s’apliquenles mesures ambientals necessàries, els símp-tomes poden desaparèixer en el curs de 3 a5 anys i el nen arribarà a la vida adulta asimp-tomàtic i amb funció respiratòria normal».

SENSE CALENDARII cal destacar que així com en els adults elsmesos primaverals disparen les al·lèrgies, nopassa el mateix amb els nens, l’al·lèrgia delsquals no hi entén de calendaris. És menys fre-qüent l’asma o la rinitis per pòl·lens que enels adults, però les consultes dels nens es pro-dueixen durant tot l’any.

Resulta relativament freqüent que un nenque pateixi asma pateixi també dermatitis atò-pica o al·lèrgia alimentària. I és que algunsal·lergògens tenen proteïnes comunes. S’handescrit diverses síndromes que parlen d’al·lèr-gia croada, com la síndrome làtex-fruita. Elsnens que són al·lèrgics al làtex, ho són tam-bé a algunes fruites (com el plàtan, el kiwi ola castanya), l’arbre de les quals té relacióbotànica amb l’arbre que produeix el làtex.A més, hi ha nens que tenen al·lèrgia alimen-tària múltiple, és a dir, a nombrosos aliments.

D’altra banda, tant nens com adults, si són

al·lèrgics als àcars de la pols, tenen moltespossibilitats de ser-ho també als crustacis ma-rins, com gambes, llagostins, crancs, etc...,perquè els dos tipus d’animal pertanyen a lamateixa classificació zoològica i compartei-xen fins a un 80% d’al·lergens. Els dos sónartròpodes i tots dos tenen una proteïna almúscul (la tropomiosina) capaç d’induir al·lèr-gia. En un estudi amb asmàtics fet a l’Hospi-tal 12 de Octubre es va comprovar que el 92%dels malalts sensibilitzats a la gamba ho esta-ven també als àcars. Cada vegada es desco-breixen més reaccions creuades entre alimentsi al·lergens. Per exemple, el 70% dels al·lèr-gics al pol·len de bedoll ho són també a lespomes i a les avellanes.

La immunoteràpia –assenyala la Dra. Mar-tín Mateos– és l’únic tractament que aconse-gueix canviar la resposta del sistema immu-nitari del nen al·lèrgic per poder tolerar unal·lergogen, que els altres toleren adequada-ment. Està indicada sempre que existeixi unasimptomatologia clínica d’asma o rinitis al·lèr-gica, s’hagi identificat l’al·lergogen i s’apli-qui correctament el tractament.

Resulta difícil parlar de prevenció quan estracta d’al·lèrgia pediàtrica. Si bé els factors

ambientals cada vegada juguen un paper mésdeterminant en el desenvolupament de qua-dres al·lèrgics, la causa genètica és tambéfonamental. És un fet inevitable que quan unamare pateix una al·lèrgia activa, el seu filltingui possibilitats de patir alguna patologiad’aquest tipus. Tot i així, si se sap que el nenha nascut amb una càrrega genètica familiard’al·lèrgia, es recomana la lactància maternai una sèrie d’atencions ambientals.

LACTÀNCIA MATERNALa lactància materna produeix una proteccióimmunològica molt important per al nadó, se-gons es recorda des de l’Associació Espanyolade Pediatria. La llet de la mare té anticossosespecífics contra les principals infeccions quela mare ja ha patit i que es transmeten alnen, protegint-lo contra aquestes mateixes in-feccions. D’aquesta manera, el nen està pro-tegit i s’aconsegueix endarrerir el possible de-senvolupament de l’al·lèrgia.

I una recomanació útil: si el nen mostraal·lèrgia a la llet de vaca, la mare no ha deprendre’n si li dóna de mamar, per no tras-passar-li les proteïnes de la llet de vaca através de la lactància.

Salut


RamónSánchezOcaña

Factors ambientals estan provocant un increment considerabledels casos d’al·lèrgia, tant entre els nens com entre els adults.

Al·lèrgiesalimentàries (I)

MA

RC

MA

RTI

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

☎ 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

16 DominicalDiumenge 15de juliol de 2007 Unes setmanes

al paradísLes vacances suposen, per a la mainada més que per a ningú, un temps dellibertat i evasió, durant el qual fins i tot vestir-se és més divertit que a l’hivern.

ANNA ESTARTÚS

Peus frescosPer als més petits,sandàlies deCuquito.

Sota l’aiguaPer veure tots elspeixos! D’AquaSphere.

Molt «cool»Ulleres de sol deBarbie.

Canvi diariSet xancletes enuna: canvien lestires! Barruguet.

AntimedusesProtecció solarque evita picades,d’Isdin.

Pell protegidaEsprai i llet solaramb factor moltalt, de Klorane.

MisterSofà

Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel./fax 972 20 82 14 - GIRONA

REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES

REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES - REBAIXES

RE

BA

IXE

S -

RE

BA

IXE

S

RE

BA

IXE

S - R

EB

AIX

ES

Mister Sofà

Tendències


ELLE

CHEVIGNON

CATIFES CORTINES ROBA DE CASA OBJECTES DE REGAL

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

L’ART DELDESCANS

ara

661,75 €abans

799 €

+MATALÀS DE LÀTEX 100%

LÀTEX 2000DESENFUNDABLA

SOMIER FIX

ÓRBITSENSE POTES

CARACTERÍSTIQUES: Bastidor metàl·lic d’acer (30x30x1,5 mm de gruix). 18 làmines de fusta de faig vaporitzades su-poerposades de 53 mm. A partir de 105 cm es presenta formant un doble somierinterior.MIDES: Alçada sense potes: 6 cm.

Cinc mites del rock, George Harrison, BobDylan, Roy Orbison, Jeff Lynne i TomPetty es van unir una vegada en un quin-

tet de somni, al qual van anomenar Trave-ling Wilburys, per gravar un disc que es ree-dita ara, gairebé vint anys després d’aquellahistòrica reunió. «Si algú hagués volgut for-mar una banda amb aquestes persones hau-ria estat impossible. Tot va passar de mane-ra màgica; potser aquella nit hi havia llunaplena», reflexiona George Harrison en el docu-mental que acompanya el nou llançamentde les cançons d’aquell «Dream Team» del rock.

L’exbeatle va ser qui va impulsar aquesta«cimera» d’estrelles del rock durant la primave-ra del 1988 a Los Angeles. Harrison, que aca-bava de tornar al número 1 de les llistes d’èxitsamb el seu disc Cloud nine –coproduït perJeff Lynne, líder de l’Electric Light Orchestra–,havia compost una cançó perquè acompanyésel nou single de l’àlbum. Va sopar amb Lyn-ne i Roy Orbison, els va explicar la seva in-tenció de gravar el tema, i van decidir trucara Bob Dylan, que tenia un estudi a la ciutat,al qual els va convidar. A la reunió s’hi va afe-gir Tom Petty. Tots plegats van cantar i vantocar Handle with care. El resultat els va agra-dar tant que van decidir seguir endavant, com-ponent i gravant nous temes. Però tenienpoc temps. «Dylan havia de sortir de gira iteníem deu dies. Ens vam proposar escriureuna cançó per dia», explicava Harrison enrememorar fa anys l’elaboració del disc.

En les imatges del documental sorprèn veu-re els cinc famosos rockers asseguts un unsal costat dels altres, tocant distesament les gui-tarres a la cuina de la casa de Dave Stewart–del duo Eurythmics–, on estaven allotjats.Allò va ser una festa en la qual durant el diacomponien cançons que gravaven després ala nit. El documental permet descobrir el pro-

cés de creació de temes com Rattled, Last nighti Tweeter the monkey man. «Cantàvem per tornla cançó abans de gravar-la per veure a quili anava millor. Era intimidant, perquè canta-va Roy i després et tocava a tu», recorda TomPetty. Orbison, que en l’època superava elscinquanta anys, provocava fascinació a la res-ta dels Wilburys, que el tractaven amb certaveneració.

El quintet va complir el seu objectiu i al capde deu dies tenien també deu temes gravats,en unes cintes que Harrison i Lynne van tras-lladar a Londres per concloure la producciódel disc. En només sis setmanes va estar enlles-tit Traveling Wilburys, Volume 1, una col·-lecció de cançons festives que van captar l’am-bient de camaraderia de les seves sessionsde gravació. Publicat l’octubre de 1988, elsmembres del quintet van aparèixer junts a lafoto de portada, però els seus noms reals nofiguraven a l’àlbum. Tots van adoptar pseudò-nims amb el cognom de Wilbury. El disc nova tardar a aconseguir l’èxit i va ser inclòsrecentment per la revista Rolling Stone entreels millors àlbums de la història del rock.

Els ecos de la festa dels Traveling Wilburyses van apagar quan Roy Orbison va morir ines-peradament d’un atac al cor el 6 de desem-bre de 1988. «Fer aquest àlbum va ser el mi-llor que em va passar», havia confessat en unade les seves últimes entrevistes en referir-sea la seva feina amb els Wilburys. Els altresquatre membres del grup van tornar a reu-nir-se el 1990 per homenatjar Orbison i vanpublicar Traveling Wilburys, Volume 3 –es vansaltar el dos en la numeració–.

L’esperit del «Dream Team» del rock tornaa la pista aquests dies amb la reedició delsseus dos discos, ara amb un so remasteritzati temes addicionals, entre ells una versió delclàssic Runaway de Del Shannon.

Música


El «Dream Team»

ha tornatGeorge Harrison, Bob Dylan, Roy Orbison, Jeff Lynne i Tom Pettyes van passar junts deu dies la primavera de l’any 1988, durant elsquals van compondre i enregistrar un disc mític que ara es reedita.

Bandes sonores

Novetats

Ocean’s thirteenDavid HolmesWarner Sunset

El músic i pro-ductor irlandèsDavid Holmes,que ja es va res-ponsabilitzar dela banda sono-ra de les duesprimeres entre-gues de lesaventures pro-tagonitzades perla banda de lla-

dres capitanejada per George Clooney, es tornaa fer càrrec de l’score del film que tanca la trilo-gia. Si les pel.lícules recuperen l’estètica de les cin-tes de mafiosos i robatoris de finals dels 60 i prin-cipis dels 70, les bandes sonores de Holmes es-tan influenciades per la música d’aquells films i deljazz funk de l’època. Però el leit motiv sonor de lanissaga continua sent el Clar de lluna de ClaudeDebussy, tot i que en aquesta ocasió els produc-tors han recuperat la còsmica versió que el japonèsIsao Tomita en va fer als anys 70. El CD també in-clou una versió de l’època del Caravan de DukeEllinton a càrrec de Puccio Roelens i recupera elclàssic This town de Frank Sinatra. Lluís Poch

Avril Lavigne: «The best...»

La canadenca Av-ril Lavigne aban-dona en el seu ter-cer disc, The bestdamn thing, la fos-cor i introspecciódel seu anteriortreball discogràfici aposta pel pop-rock «més divertiti enganxós». «Sóncançons perfectesper al directe», diula cantant de 22anys sobre el seunou treball, la con-tinuació als setzemilions de discos venuts dels seus dos primersdiscos. A cada pas discogràfic a Avril Lavigne l’haacompanyat un canvi de «look». De l’adolescentamant del monopatí de Let go, passant per lafoscor de les seves peces a Under my skin i el pre-domini del rosa d’aquest nou treball, l’estètica éstan important per a la canadenca com la seva pro-posta musical. «He crescut i els meus succes-sius canvis d’imatge i de so formen part del meuprocés natural de maduresa», assegura.

Love of Lesbian: «Cuentos...»Santi Balmes, cantant del grup de pop Love of Les-bian, explica que en el seu cinquè disc, Cuentoschinos para niños del Japón, «mantenim les nos-tres dues línies, la musical i la literària». L’àlbumés el segon en castellà, després de Maniobras deescapismo, de Love of Lesbian, grup format el 1996a Sant Vicenç dels Horts. Van debutar el 1999 ambMicroscopic movies, al que van seguir Is it fiction?i Ungravity, tots tres en anglès. Al nou disc hi ha«contes xinesos i mentides, com sempre».

Steve Vai: «Sound theories...»El guitarrista novaiorquès Steve Vai ha comptat ambla col·laboració de la Netherlands Metropole Orches-tra per a la gravació dels seus temes més emble-màtics en el seu nou àlbum en directe, Sound the-ories vol. I & II. Liberty, For the love of god, The mur-der i Attitude song són alguns dels temes inclososen el primer dels dos volums d’aquest àlbum do-ble. En el segon CD, l’orquestra interpreta ambarranjaments simfònics temes de Vai com Bled-soe Blvd, Shadows and... o Sparks.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 ▲ Rebels RBD 2 ▼ Papito Mi-guel Bosé3 ▲ Dame tumano. El bailedel verano LosLunnis4 ▼ Lost high-way Bon Jovi5 ▼ Una de dosKiko & Shara

REGNE UNIT

1 ▲ We are thenight The Che-michal Brothers2 ▲ CollectionThe TravelingWilburys3 ▲ Time onearth CrowdedHouse4 ▼ An end hasa start Editors5 ▼ Never for-get. The ultima-te collectionTake That

ESTATS UNITS

1 ▲ HannahMontana 2/MeetMiley Circus Mi-ley Cyrus2 ▲ My decem-ber Kelly Clark-son3 ▼ Lost high-way Bon Jovi 4 ▼ Icky thumpThe White Stripes5 ▼ 5th gearBrad Paisley

TEXT: CARLOS GOSCH

LA MOSCA DE GIRONAESTÀ DE MODA I VOL VOLAR AMB TU

AFANYA’T PER ACONSEGUIR-LESA la venda l’adhesiu als quioscs i llibreries de Girona i també si ara voleu podeu aconseguir l’Auca amb la llegenda de les Mosques i Sant Narcís.

La podreu trobar al preu de 3 euros amb mosca inclosa a Carlemany, Llibreria 22, Can Geli, Papereria d’Aro (Fontajau) i Botiga Records (Pont de la Princesa).

Miss Potter

Director: Chris Noonan.Intèrprets: Renée Zellweger,Ewan McGregor, Emily Watson.Distribuïdora: Aurum.Durada: 92 minuts.L’autor de Babe torna a ladirecció amb la biografiad’una escritora i il·lustradorade contes infantils que vaenfrontar-se als prejudicismorals de la societat victo-riana. Un film correcte, però

massa convencional i acadèmic, que salven elsactors, l’impecable resolució formal i una duradasorprenentment mesurada. P. P.

Un puente hacia Terabithia

Director: Gabor Csupo.Intèrprets: Josh Hutcherson,Anna Sophia Robb. Distribuïdora: DeAPlaneta.Durada: 95 minuts.La història de dos adoles-cents que s’inventen un mónde fantasia per fugir de lagrisa realitat. Un model decinema juvenil, ben plantejati millor resolt, que aconse-gueix arribar a tots els pú-

blics sense empatxar amb efectes visuals ni ser-vint-se d’humor escatològic. Basada en una no-vel·la de Katherine Paterson, també compta ambRobert Patrick i Zooey Deschanel. P. P.

Paris, je t’aime

Director: Divuit cineastes.Intèrprets: Natalie Portman,Steve Buscemi.Distribuïdora: Manga.Durada: 120 minuts.Un film col·lectiu molt irregu-lar que vol homenatjar la ca-pital francesa amb els dife-rents estils de cada director.N’hi ha de bons, com els dePayne i els germans Coen,però la majoria –sobretot els

de Craven i Natali– són tot un monument al ba-dall. Millor viatjar-hi en persona. P. P.

Hi ha projectes que semblen sortir desota les pedres per acabar-se conver-tint en objecte de culte fins i tot abans

de la seva estrena. Aquest és el cas de Sho-ot ’Em Up, una comèdia d’acció –per definir-la d’alguna manera: el tràiler es presta a tottipus de classificacions i etiquetes– que, ados mesos de la seva estrena internacionali sense tenir la categoria de blockbuster es-tiuenc, ja és motiu de nombrosos comenta-ris a la xarxa i es perfila com un dels platsforts de la tardor. De raons se’n poden tro-bar diverses. Primer, perquè és una cintade pressupost més aviat modest que extreuel màxim profit dels seus recursos –les es-cenes d’acció aparenten tenir un nervi a migcamí entre John Woo i un Tony Scott en ple-na forma–; després perquè té un argument,com a mínim, curiós: el film gira al voltantd’un mercenari, el qual només es coneix coma senyor Smith, que un bon dia es veu atra-

pat en un tiroteig iaconsegueix fugir-ne amb un nadó enbraços. El proble-ma és que els tira-dors buscaven, pre-cisament, la cria-tura, i el tal Smithes veu forçat a eri-gir-se en el seu àn-gel protector. I enel seu pare, perdescomptat, per-què el nen hauràde rebre les aten-cions pròpies de laseva edat.

Però el veritablemotiu de tanta ex-pectativa es potatribuir al seu cu-riós repartiment,encapçalat per nimés ni menys queClive Owen (en unpersonatge que re-corda, sobretot es-tèticament, al queinterpretava a SinCity), Monica Bel-lucci –el seu papertambé té una refe-rència visual: el dela cinta francesaDobermann– i PaulGiamatti, en la pelld’un histriònic do-lent d’opereta que,sense cap mena dedubte, suposarà unpunt i a part en laseva esplèndida fil-mografia.

Shoot ’Em Up ésel resultat de la tossuderia del guionista idirector Michael Davis, que va començar es-crivint despropòsits com Double Dragon perposteriorment firmar títols més interessantscom 100 chicas (una notable paròdia del ci-nema per a adolescents que només s’ha po-gut veure en DVD al nostre país i que vaarribar a tenir una seqüela, 100 women) oMonster man, una apreciable sèrie B quehomenatjava sense rubor El diablo sobre rue-das de Steven Spielberg. Shoot ’Em Up de-sembarca a partir del setembre a tot Euro-pa –a casa nostra, sempre a la cua, la po-drem veure el 26 d’octubre–, però Davis iOwen ja han firmat un precontracte per afutures aventures del personatge, plantejatcom una mena de versió tronada de JamesBond. En una seqüència del film, quan lipregunten pel seu nom, el protagonista res-pon: «sóc una mainadera britànica. I sóc pe-rillosa». La cosa, realment, promet.

La mainadera

perillosaClive Owen, Monica Bellucci i Paul Giamatti encapçalen elrepartiment de «Shoot ’Em up», una comèdia d’acció quepromet erigir-se en un dels títols de culte d’aquest any.

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema


Bandes sonores

Tuya siempreReinoso/FumeroRhino/Dro Atlantic

El pianista JoséReinoso debutacom a composi-tor de bandessonores ambaquest treballque es pot divi-dir en tres àm-bits musicalsfuncionalment di-ferents. Els qua-tre personatges

d’aquesta cinta són músics i ell ha compost els te-mes que toquen al Jamboree. També s’ha fet càr-rec de la música més ambiental, la que se sent aqualsevol club quan els músics que hi toquen des-cansen i que recorda molt el jazz que va popula-ritzar el segell Blue Note als anys seixanta. El ter-cer i últim bloc és el que correspon estrictamenta l’score. Aquí el protagonisme recau en el pianode Reinoso i el contrabaix d’Horacio Fumero, excep-te en l’escena del crim, on apareixen altres ins-truments –flauta, trombó, fiscorn i orquestra de cor-da–. Tot i aquesta diversitat, la banda sonora téuna unitat, que guanya enters amb la participa-ció de la cantant Carolina Henderson. Lluís Poch

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Avui dia ens trobem pràcticament tots endinsatsen la vertiginosa voràgine que la mateixa so-

cietat ens va proposant minut a minut, segon reresegon. I és clar, quan l’accelerament de l’organis-me comença a ser considerable resulta totalmentlògic que la ment, de rebot, acabi anant tan o mésatabalada que el cos. Aleshores podríem dir quequan algú diu no tenir ni temps per aturar-se i re-flexionar en relació a la seva vida, aquest algú esva alienant de si mateix, va esdevenint negligentper a la seva pròpia persona.

Entenc que aquest terme que avui us proposo,la negligència, és dens però alhora també es ca-racteritza per ser tan volàtil que la mateixa volati-litat que porta implícit el va retroalimentant tot aug-mentant cada vegada més la intensitat de la prò-pia deixadesa, de la pròpia negligència.

Podríem definir la negligència com la falta decura, d’atenció o d’interès cap a un mateix o capa algú més. De fet, penso que la negligència o de-sídia cap a un mateix és molt greu però entenc que,pel general, en aquest cas acostuma a correlacio-nar amb determinades patologies de caire mental.

Si us he de ser franca, la negligència que mésem preocupa és la que es fa palesa a l’àrea dels fillsi que no és deguda, en absolut, a cap problemamental greu per part dels progenitors. Parlem-ne.

Crec fermament que amb l’allau de definicionsde les mil i una síndromes que van sorgint en elnostre món, no hi perdríem res si parléssim de laSíndrome Negligent dels Progenitors –en podríemdir SNeP–. Aquesta síndrome es basaria principal-ment en la manca d’atenció i de cura vers els pe-tits de la llar.

Potser en primer lloc podríem establir dues ca-tegories ben diferents en relació a si els pares imares que presenten SNeP en són o no conscients...Quant a l’àmbit mental, els professionals parlem deque algú presenta consciència de malaltia o de pro-

blema acostumem a mostrar-nos força esperançatsper la possibilitat de reacció que suposa l’adonar-se d’on et trobes ubicat.

Cal dir que quan SNeP és inconscient, el proge-nitor no s’adona de la desatenció que reben els seusvàstags. Pel general, aquesta situació esdevé quanla persona no té massa informació en relació a lesnecessitats emocionals del seu fill i es pensa quealimentant-lo, aixoplugant-lo i portant-lo a l’esco-la ja compleix. Resulta evident que aquest perfilde progenitor ho és en funció d’una considerablemanca de formació/informació, ara bé, cal dir quetambé ens trobem amb progenitors que tot i tenirun nivell de formació i de possibilitats elevat, detanta obsessió que presenten perquè als fills noels falti de res, els sobresaturen en activitats i ocu-pacions oblidant l’enorme importància del contac-te físic i emocional.

Quan un infant es veu immers en una situacióde SNeP se sent perdut i acostuma a traduir la ne-gligència que presenten els seus progenitors en for-ma de desinterès, de desatenció o de manca d’es-timació. Aleshores és evident que aquest terrenypsicoemocional de l’infant, tot adobat amb parà-metres d’estil negativista, resulta ben propici peral desenvolupament d’un estat emocional baix,depressiu o, entre d’altres, ansiós. L’SNeP, doncs,pot correlacionar amb resultats acadèmics fluixos,alteracions de la ingesta, dificultats a l’hora dedormir, problemàtiques de comportament...

El cas és que quan a la consulta apareix un in-fant víctima de SNeP, resulta evident que cal reduir-li el trauma però al mateix temps no hauríem d’obli-dar, en cap moment, l’àrea dels progenitors queacaba essent el principal focus infecciós de la si-tuació; una mena d’infecció emocional que tortu-ra la ment i el cor d’aquell infant que es troba per-dut allà enmig del no-res, del buit, de la negligèn-cia...

Bonaventura, fes el favor dedeixar la guitarra i estudiar!

No veus l’exemple que donesal teu germà. Que us penseuque la música us donarà demenjar!? Vinga, de cap als lli-bres!».

Bonaventura i Narcís Bassolseren dos germans nascuts a Fi-gueres. El primer el 1812 i elsegon en una posterior data in-certa que no s’ha pogut esta-blir. Durant el s. XIX, tant l’uncom l’altre es van fer popu-lars com a concertistes de gui-tarra.

Pel que fa a Bonaventura,durant bona part de la dèca-da de 1840 i l’inici de la de 1850va estar vivint a Barcelona, ontot i estudiar la carrera defarmàcia, sempre va preferirguanyar-se la vida com a intèr-pret i professor de música. Enaquest sentit, el 1846, va pu-blicar un conjunt d’obres pera guitarra i per a veu i guitar-ra anomenat El trovador, pen-sat com a exercicis pels seusalumnes. També es té constàn-cia que formava part de la So-cietat Filomàtica, una entitatbarcelonina en funcionamententre el 1839 i el 1860, dedi-cada a la divulgació científicai cultural. El març de 1853, Bo-naventura Bassols hi va pro-nunciar una conferència titu-lada «Consideraciones filosófi-cas sobre el verdadero carácterdel drama lírico nacional».

Aquest figuerenc va passarels últims anys de la seva vidaa Tortosa, on va morir el 1868quan tenia cinquanta-sis anys.Al seu costat hi havia el seugermà Narcís, ja que des del1866 vivien plegats.

Les dades biogràfiques rela-cionades amb la trajectòria deNarcís són molt escasses. Nose sap ni la data del naixementni la de la mort. Es té constàn-cia, però, que va escriure al-gunes obres de teatre; com araNo más versos, estrenada a Fi-gueres el 1844, i Los misteriosde un poeta. A més, el 1850,juntament amb Víctor Balaguer,va traduir la novel·la Los des-posados de la muerte, escritapel vescomte d’Arlincourt.

Bonaventura va ser el mes-tre de guitarra de Narcís qui,tot i ser més petit, de seguidava demostrar més habilitat coma concertista. Així ho va ferpalès en un llarga estada queva fer a París. El músic figue-renc va deixar la capital fran-cesa en una data a cavall delsanys 1865 i 1866. Va ser ales-hores quan va instal·lar-se aTortosa amb Bonaventura. Des-prés de la mort del seu germà,algunes fonts indiquen queNarcís Bassols va marxar a Mè-xic, on hauria dirigit una agru-pació musical formada per ca-talans anomenada La Colla deMontserrat, en actiu entre el1885 i el 1890 aproximada-ment. El lloc i la data de la sevamort, però, continuen essentun misteri.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Progenitors i negligència

Bonaventurai NarcísBassols

XAVIER CARMANIU

ISABEL COCH

Gironins delsegle XIX

Amés de 100 quilòmetres de laciutat del Caire, a Egipte, que

he visitat en tres ocasions, s’alcenels temples d’Abu Simbel, amb laseva espectacular sala hipòstila i elsimponents colossos del faraó RamsèsII. Ubicat molt a prop, el santuari dela deesa Hathor, de dimensions me-nors i coronada per l’estàtua de lareina Nefertari, són, sens dubte, duesvertaderes manifestacions del po-der, sense límits, del faraó RamsèsII, que amb dues edificacions, cons-truïdes a la muntanya, van ser pos-teriorment reconstruïdes.

A uns 800 quilòmetres del Caire,al centre d’Edfú, hi ha el templed’Horus, una de les més primigèniesdivinitats de l’antic Egipte, que evo-ca al déu del Sol i a la reialesa. Labellesa d’aquesta magnífica edifi-cació religiosa ha traspassat les fron-teres temporals, gràcies al seu ex-cel·lent estat de conservació. A l’in-terior del santuari del déu Horusdescansa un sepulcre, que en tempsremots va albergar, amb delicadesa,l’estàtua d’or del culte al déu Horus...

Sobre l’Egipte dels faraons hi ha, encara, moltsinterrogants... Va ser assassinat Tutankamon? Sem-bla que no va ser un dels faraons més importantsen la història d’Egipte, però sí que ho és per a lahistòria moderna: el 1922, després de dues dèca-des de recerca, Howard Carter va trobar el tresormés espectacular, a la cambra mortuòria d’un jovefaraó, en perfecte estat de conservació: una tombala riquesa i espectacularitat de la qual no ha estat su-perada fins avui. Des de la dècada dels anys 60 i fins

entrats els anys 70 es van realitzar tota mena d’es-tudis sobre el cos del jove faraó, mort als 19 anys...

Cyril Andred, un egiptòleg que va analitzar l’evidèn-cia de les radiografies i fotografies de la mòmia, vadeclarar que Tutankamon podria haver mort a cau-sa d’una ferida a la part pròxima al seu dit esquer-re i que la ferida podria haver-li causat una hemorràgiacerebral...

Va ser durant una batalla, en un accident o el tre-ball d’un assassí? Avui dia és un debat sense res-posta...

Grandeses imisteris d’Egipte

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

IsabelCochPsicòlogawww.ddivan.com

B art i Lisa Simpson han fracassat en al-guna cosa i el seu pare, Homer, els acon-sella: «Fills, us heu esforçat i per a què?

Per fer el ridícul. La moral és: no us esforceu».Tot un exemple de «pare model», però no ésl’única perla educativa (ni molt menys) queha sortit de la boca de Homer Simpson. «Nosóc gai però ho intentaré», és la resposta del’home quan Lisa li demana consell perquèvol deixar un noi sense fer-li mal. Encaraque aquestes respostes puguin dibuixar unsomriure a la cara dels milions de seguidorsde The Simpsons, tocant de peus a terra, éspossible imaginar-se un pare menys exemplarque ell? La resposta és que sí. De fet, moltsnens i nenes preferirien tenir Homer Simpsoncom a referent patern abans que al seu parereal. Un estudi realitzat entre alumnes delMarymount Manhattan College, a Nova York,suggereix que els pares nord-americans sónmenys acceptats i tenen menys suport delsseus fills en la realitat que en les seves ver-sions televisives, fins i tot si se’ls compara amb

el políticament incorrecte Homer Simpson. Molts nens i nenes, i també adolescents i jo-

ves, critiquen les constants obligacions de lafeina –rarament descrites a les sèries que esveuen a la televisió–, que esgoten les ener-gia dels pares i el temps per complir el seudeure de relació amb els fills, apunta la in-vestigadora Janice Kelly.

ELS TELEVISIUS TENEN MILLOR NOTAKelly va mostrar episodis de vuit telesèriesa 108 escolars. Els programes eren tan diver-sos com The Simpsons o Everybody loves Ray-mond (Tothom estima en Raymond). La in-vestigadora va demanar als estudiants quepuntuessin els pares televisius i els seus proge-nitors en la realitat en qüestions com suport,consell i acceptació dels altres membres dela família, així com en conductes oposades,com ara ridiculitzar la mainada. Curiosament,en cada comparació, va resultar que els pa-res televisius eren puntuats amb notes signifi-cativament més altes que els de veritat.

Els comentaris que van sorgir durant l’es-tudi van ser també reveladors, segons JaniceKelly, que considera necessari que els guio-nistes de televisió mostrin un reflex més ajus-tat amb la realitat del conflicte entre família itreball. Un nen va escriure, per exemple: «Elmeu pare té dues feines per poder mantenirla seva família. No el veig quan arriba a casa.Ell sempre està cansat». Una nena, d’altra ban-da, afirmava que el seu pare li feia pastissosi caramels a casa els caps de setmana per-què «se sentia culpable» pel poc temps que lidedicava la resta de dies.

Tots els nens i nenes que van prendre parten aquest estudi eren conscients que la tele-visió no és la vida real, però «tot i així, elpare de veritat és valorat pobrament en com-paració amb les seves rèpliques a la televisió»,assenyala Gleen Good, psicòleg de la Univer-sitat de Missouri.

Saber que has tret pitjor nota com a pareque Homer Simpson deu ser, realment, un copmolt dur. Un donut per consolar-se?

Vull que el meu pare sigui

en Homer!

Televisió


Un estudi realitzat entre alumnes nord-americans ha demostrat que els progenitors reals sónmenys valorats i reben menys suport dels seus propis fills que les figures paternes televisives.

TEXT: DDEG

juli garreta, 6 • 1r 2a 17002 girona

t. 972 216 810 m. 620 011 968

joan reglà 15 17003 girona

t. 972 416 013 m. 620 011 967

Dilluns 16 de juliol22 DominicalDiumenge 15de juliol de 2007

Els més vistos(del 4 al 10de juliol)

Catalunya

Fórmula 1:GP Gran BretanyaDiumenge 8 de juliol,Tele 5+TV3.1.098.000 especta-dors (57,2%).

CSI: Bang, bangDilluns 9 de juliol,Tele 5. 933.000 es-pectadors (29%).

Camera CaféDilluns 9 de juliol,Tele 5. 808.000 es-pectadors (28,1%).

Afers exteriors:PortugalDimarts 10 de juliol,TV3. 763.000 espec-tadors (25,5%).

Jericho: Las 17 prime-ras horasDimarts 10 de juliol,Tele 5. 763.000 es-pectadors (24,3%).

VentdelplàDilluns 9 de juliol,TV3. 749.000 espec-tadors (23,5%).

Espanya

Fórmula 1:GP Gran BretanyaDiumenge 8 de juliol,Tele 5+TV3.5.411.000 especta-dors (53%).

CSI: Bang, bangDilluns 9 de juliol,Tele 5. 4.347.000 es-pectadors (27,3%).

Yo soy BeaDimecres 4 de juliol,Tele 5. 4.019.000 es-pectadors (39,8%).

CSI Las VegasDilluns 9 de juliol,Tele 5. 3.933.000 es-pectadors (25,9%).

Yo soy BeaDivendres 6 de juliol,Tele 5. 3.782.000 es-pectadors (36,8%).

Yo soy BeaDilluns 9 de juliol,Tele 5. 3.722.000 es-pectadors (35,6%).

10.10

15.35

CuatroLos AlgosLa programació infantil especial d’estiu s’ini-cia amb Los Algos, uns simpàtics ninots queencarnen els habitants del planeta Algoria,i que intentaran divertir la mainada mitjançantl’humor, l’aventura, la música o la fantasia.Els Algos donaran pas a sèries d’animaciócom MAR i Bola de dragón i a l’estrena dela producció juvenil Sabrina, cosas de bru-jas.

TV3Majoria absolutaTorna aquesta comèdia, que tracta les re-lacions sentimentals i familiars entre l’Eduard(Jordi Bosch), un director d’orquestra parede set fills, i la Judith (Emma Vilarasau), agentd’una agència immobiliària. La història co-mença quan el director, que és vidu, deci-deix instal·lar-se a Barcelona, comprar unacasa i reunir-hi els seus set fills. La cosa escomplica quan s’enamora de la noia del’agència que li ven la casa. L’Eduard i laJudith no tenen ni idea de com funciona laconvivència familiar, però decideixen in-tentar-ho.

Tele 5C.S.I.En el capítol que clou la sisena temporadade la sèrie, a causa d’un tiroteig, un mem-bre del CSI haurà de prendre una dura de-cisió. A més, quan l’evidència suggereix queel que s’havia pres per un accident és enrealitat una manera de tapar un assassinat,els CSI investiguen l’estrambòtic estil de vidade la víctima, que ha aparegut decapitadai que solia vestir-se amb corsés.

33Els que van voler matar FrancoL’arribada massiva a l’exili de Mèxic de re-publicans espanyols després de la GuerraCivil provoca la ruïna del Cafè Espanyol ones reuneixen cada dia molts exiliats. NachoJurado, el cambrer del local, arriba a la con-clusió que solament la mort deFranco pottornar la tranquil·litat al seu cafè. A través delrelat de Max Aub es repassen tots els intentsd’atemptat que es van perpetrar contra Fran-co des del 1936 fins al 1964.

CuatroFactor XLa gran final del concurs serà una festa entots els sentits. Plena de sorpreses, els es-pectadors seran, al costat del guanyador,els grans protagonistes de la nit, ja que se-ran ells –i no el jurat– els que decideixinqui ha de ser el guanyador absolut.

Dimarts 17 de juliol

17.00

18.00

21.50

22.10

22.00

22.00

22.05

22.00

Antena 3Amores de mercadoLa vida està plena de sorpreses i aquestessorpreses poden canviar els destins de lespersones en un instant. Aquest és el casde Lucía i Diego, que han estat buscant l’es-tabilitat emocional i el veritable amor, peròque han comès greus errors. Malgrat tot,no renuncien a buscar la felicitat...

TVE-1LeonartLeo, Watson, Donna Lisa i l’ordinador SofiaQ. expliquen ciència a la mainada de ma-nera amena i comprensible. El personatgeprincipal, Leo, està inspirat en la figura deLeonardo Da Vinci, amb qui comparteix laseva visió multidisciplinar de l’art, la tecno-logia, el cosmos i la vida.

TV3Afers exteriorsMiquel Calçada se’n va fins a les Filipinesper preparar el casament d’un veterinari queva aconseguir arrossegar els seus pares finsa aquelles illes quan ell hi va trobar una fei-na. Passejarà per Manila amb un dels artis-tes locals més reconeguts internacionalment,Juvenal Sansó, que explicarà els momentsmés durs de la història del país. També vi-sitarà l’illa de Cebu, on acompanyarà unenginyer a una baralla de galls.

Tele 5JerichoJake organitza un grup per reunir més infor-mació sobre les explosions després de veu-re en un bar un programa d’una televisió asià-tica que mostra l’abast dels atacs nuclears.Com que Jericho segueix incomunicat, Jakeproposa enviar grups en diferents direccionsper esbrinar què està passant fora de laciutat. Mentrestant, quan un dels veïns morsobtadament, Heather es qüestiona la cau-sa de la mort.

CuatroCinco hermanosKitty rep la visita sorpresa del seu xicot, Jo-nathan. La mateixa nit organitzen un soparfamiliar i serà Jonathan qui cuinarà per a tots,fet que provocarà una situació una mica com-plicada. Mentrestant, Nora fa un intent de re-fer la seva vida i té una cita amb David, unhome més jove que ella. Per la seva ban-da, Kevin sembla que connecta amb Scottyen la seva cita. A més, la família començaa prendre consciència que té greus pro-blemes fiscals com a conseqüència delsdesfalcs de William.

Dimecres 18 de juliol

11.45Antena 3El destapeGuillermo Martín presenta aquest concurs,en el qual tres parelles de participants op-ten a tres premis de diferent valor econò-mic: tan sols han de decidir quin premi vo-len, i tenir prou picardia com per evitar es-collir el que elegeixin les altres parelles.Només guanyaran si ningú més escull elmateix premi.

CuatroEmbrujadasUna vident de la televisió és posseïda perCole mentre Phoebe i la seva ajudant es-tan allà. L’Àngel del Destí se’ls presenta persorpresa i els diu que ja han complert la sevatasca. Com a recompensa, poden canviarel seu destí i renunciar a ser bruixes: ara no-més cal que les tres germanes es posind’acord.

K3Turc per a principiantsL’Axel fa tot el que pot per fer fracassar l’aven-tura secreta de la Lena i en Cem. Fa tanbé el paper d’orfe i de pobre víctima, quela Doris li ofereix que es quedi a viure a casadels Schneider-Öztürk, una decisió que de-sembocarà en problemes d’organització pera la Lena i en Cem.

La 2Mujeres desesperadasEdie explica a Gabrielle que s’està veientamb Carlos. Gabrielle li assegura que sesent feliç, però l’endemà li ordena que dei-xi de veure’l. Gaby no pararà fins que Car-los confessi que Edie és un passatemps.

Tele 5Hospital CentralUna trucada inesperada posa en alerta elServei d’Urgències. El personal sanitari esveurà immers en una història de corrupciópolicial, tràfic d’estupefaents i violència enla qual serà molt difícil saber qui és el bo iqui el dolent. Aquesta situació de risc po-sarà a prova l’amor entre Javier i Mónica.A més, el Comitè del Central segueix in-tentant acabar amb la carrera de Vilches.

TV3HeroisMentre Nathan i la seva família es prepa-ren per a les eleccions, Hiro i Ando afron-ten la difícil tasca de salvar el món. Ja sa-ben què passarà si fallen. Jessica i DL co-mencen a entendre què té a veure la sevafamília amb els plans de Linderman, i Sylarvisita la seva mare.

22.00

22.00

22.20

14.55

21.00

✔ Parc infantil temàtic de 600 m2.

✔ Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

✔ Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitors

i els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

✔ Matinals especials per a escoles i grups.

✔ Bolera amb 12 pistes.

✔ Promocions cada dia de la setmana.

✔ Festes d’aniversari.

✔ Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

Guia TV


Divendres 20 de juliol

10.50

21.45

15.30

13.10

K3Macedònia en concert. El canvi de les fruitesUn documental dedicat al grup de pop ca-talà Macedònia, que ha viscut un momentmolt especial: el relleu de les cantants. Des-prés de sis anys i més de 40.000 discosvenuts, les cinc veus femenines han deciditabandonar el grup i donar pas a una novageneració de fruites. El documental mostraaquest canvi de cantants a través de l’únicconcert en què les deu noies han compar-tit escenari (enregistrat a Castellar del Vallèsel 30 de juny).

CuatroScrubsCarla es disgusta quan sap que el doctorCox ha tornat amb Jordan i decideix dir-lique hauria de pensar-s’ho bé. Però Cox noes pren bé el consell i li explica a Jordan totel que Carla li ha dit. A més, la vida amoro-sa de J.D. torna a activar-se amb una citaamb una caixera de supermercat molt sexy.

33Planeta TerraAquest documental mostra la vida dels ós-sos bruns i polars que viuen al nord del pla-neta, des dels grizzlies de l’àrtic canadencals ossos bruns de Finlàndia i Rússia i elspolars. Han sobreviscut a 20 milions d’anysd’evolució però els propers cent anys podenser un gran repte per a la seva supervivèn-cia.

CuatroBenidormLa docusèrie segueix rastrejant els carrersi la costa de la localitat alacantina. En aques-ta ocasió, s’endinsa en el Benidorm MusicMeeting, amb un cartell liderat per JamesBrown. Raúl és un col·leccionista i vol un autò-graf del músic, però el repte es presentacomplicat, perquè l’avi del soul és famós perla seva antipatia.

TV3DreamcatcherJonesy, Henry, Pete i Beaver eren quatrenens que vivien a Derry, una petita localitatde l’estat de Maine. Un dia van salvar un al-tre nen anomenat Duddits de la crueltat d’unsnois que l’estaven maltractant. Duddits vapassar a formar part del cercle d’amics iels va transmetre uns estranys poders. Hanpassat vint anys i els quatre amics es reu-neixen als boscos de Maine, com cada any,per anar a caçar. Al bosc troben un militarque té unes marques a la cara. Aviat s’ado-naran que l’home està infectat amb un virusque sembla provenir d’un altre planeta.

Dijous 19 de juliol

12.25K3Inspector GadgetLa història de l’Inspector Gadget es remun-ta al dia en què un convencional policia lo-cal d’una petita població es converteix enel primer policia «Gadget biònic» desprésde sotmetre’s a una complicada i costosaoperació en la qual li han instal·lat un muntde sofisticats aparells. Però aquests aparellsno sempre funcionen com cal. Per sort comp-ta amb les idees brillants de la seva nebo-da Sophie i amb l’ajuda del seu fidel gosBrain, que s’encarreguen d’ajudar-lo a vèn-cer el malvat Doctor Gang.

La 2Saber y ganarEl concurs més veterà de la televisió conti-nua trobant noves preguntes per posar a pro-va els concursants, que, a més de saberde tot, han de tenir sang freda i reflexos perderivar preguntes als seus oponents senseque això els pugui perjudicar.

K3Fòrum JuniorUna oferta adreçada als adolescents per-què reflexionin sobre els temes amb què en-sopeguen. I una oferta també útil per alsadults, perquè coneguin els temes i l’abastde la reflexió. Mostrarà en onze capítols leshabilitats emocionals en l’adolescència, desde la visió dels joves dels 12 als 15 anys.

Antena 3¿Sabes más que un niño de primaria?L’entranyable Ramón García presenta aquestconcurs, en el qual un adult s’enfronta a pre-guntes relacionades amb l’aprenentatge d’unalumne de primària. En el cas que no lessàpiga respondre, sempre pot demanar aju-da a algun dels petits savis del programa:nens i nenes de primària, és clar!

Tele 5Nadie es perfectoMentrestant, Jesús Vázquez condueix unamena de «reality» camuflat de concurs enel qual es repeteixen els tòpics més suats:els intel·ligents són lletjos i patosos i elsguapos no tenen cultura ni curiositat peraprendre. Evidentment, triomfa.

CuatroMédiumTorna Allison Dubois i la seva especial in-tuïció sobre les persones, vives o mortes.El primer capítol de la segona temporadaenllaça amb el darrer de la primera, i Alli-son rep senyals confuses sobre els assas-sinats en sèrie que intenta resoldre.

Dissabte 21 de juliol

10.45

11.05

15.55

19.00

20.00

21.55

TV3Caçadors de dracsUn drac està deixant sense menjar els nansde Zimbrenel. Desesperats, han llançat unaampolla amb un missatge a l’espai, que haanat a parar a l’Hostal del Drac Roncador.Però els nans no tenen manies: l’Hèctor po-dria acabar sent el seu pròxim àpat.

CuatroVuelo 29: PerdidosUna nova sèrie de ficció orientada al públicjove. Narra les aventures d’uns estudiantsque han de sobreviure en una illa desertadesprés que el seu avió s’accidenti. Mal-grat que no poden contactar per ràdio ambningú, tots estan convençuts que aviat elsrescataran... però potser hauran de passara l’illa més temps del que imaginen!

TV3Assassinat a l’Orient ExpressEl 1930 esclata un drama amb el segrestde la nena Daisy Armstrong. El pare pagael rescat, però la nena mor. Detenen i con-demnen el raptor i, al cap d’un temps, elsArmstrong moren i la cangur se suïcida. Cincanys més tard, Hercule Poirot viatja en l’OrientExpress i un dels viatgers, Ratchett, li dema-na que el protegeixi. Poirot s’hi nega i, pocdesprés, Ratchett apareix mort amb dotzeganivetades. Poirot descobreix que la vícti-ma havia organitzat el segrest de Daisy i quetots els passatgers del tren tenen alguna vin-culació amb la família Armstrong.

CuatroMenuda decisiónUn nou programa en el qual els fills busquenparella als seus pares. Després d’un càstingrealitzat pels mateixos nens, s’escolliran doscandidats per al seu pare o mare. Aleshoreses tractarà que cada seleccionat passi uncap de setmana amb la família. Novamentseran els fills els que tindran la darrera pa-raula i escolliran el que creguin que pot com-plementar millor el seu pare o mare.

Antena 3Point PleasantLa misteriosa arribada de Christina al tran-quil poble de Point Pleasant desencadenaun seguit de fets perversos al poble. Chris-tina busca respostes a la mort de la sevamare, però acabarà descobrint que el seupare era el mateix Diable, i que dins d’ellas’ha iniciat una batalla entre el bé i el mal.

TV3Vida de famíliaBasada en fets reals, narra la història de laMarta, una dona de 39 anys que decideix te-nir un fill amb la seva parella, la Vanesa, 18anys més jove.

15.15

22.00

21.00

22.00

22.10

Recomanem

Eldormilega

Dijous 19. 33, 22.00h.La primera –i, perara, única– incur-sió de WoodyAllen en la cièn-cia-ficció. Una tra-ma senzilla i ab-surda serveixd’excusa argu-mental perquè eldirector i actordesplegui tot elseu enginy verbali visual. Els doc-tors Melik i Orvadiscuteixen lapossibilitat queuna càpsula datide 200 anysabans, o sigui, del1973. Dins la càp-sula hi ha MilesMonroe, que haviaestat sotmès a hi-vernació.

Any1973.PaísEstats Units.DirectorWoody Allen.IntèrpretsWoody Allen, Dia-ne Keaton, JohnBeck, MaryaSmall.

22.25

REBAIXES*FINS EL

* DES DE L’1 DE JULIOL I FINS A FINAL D’EXISTÈNCIES

C/ Güell, 174Can Gibert del PlaTel. 972 24 59 67

GIRONAOBERT DISSABTES

AL MIGDIA

Documents

Diumenge 15 de juliol de 2007 minical · Els pri-mers cotxes de fa vint anys ja eren de metall. Abans eren en plàstic. I amb kits que s’ha-vien de muntar, de llimar. L’arribada