Dimensionament, manteniment i posada en servei d’un ediﬁci ...personal.biada.org/~jfite/Interiors/web M-2 IOC... · UNE-EN 50086 2-2 Impacte: mitjana, nho propagador de la ﬂama

Dimensionament,manteniment i posada enservei d’un edifici d’habitatgesXavier Cuerpo, Yolanda Parejo Romero, Joseba Zubiaurre Luso

Instal·lacions elèctriques d’interior

Instal·lacions elèctriques d’interior Dimensionament, manteniment i posada en servei d’un edifici d’habitatges

Índex

Introducció 5

Resultats d’aprenentatge 7

1 Dimensionament d’una instal·lació elèctrica en un edifici d’habitatges 91.1 Instal·lacions en edificis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1.1.1 Esquemes de muntatges, caixa general de protecció, línia general d’alimentació,comptadors, derivació individual i circuits d’interiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1.2 Càlcul de la secció de conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221.2.1 Càlcul de caigudes de tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231.2.2 Límits reglamentaris de les caigudes de tensió a les instal·lacions d’enllaç . . . . . . . 251.2.3 Exemples de càlcul de la secció de conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

1.3 Càlcul de la potència elèctrica total d’un edifici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301.3.1 Càrrega d’habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301.3.2 Càrrega corresponent als serveis generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 311.3.3 Càrrega corresponent als locals comercials i oficines . . . . . . . . . . . . . . . . . . 321.3.4 Càrrega corresponent a garatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331.3.5 Càrrega total corresponent a edificis comercials, d’oficines o destinats a una o més

indústries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

2 Dimensionament interior d’un habitatge 352.1 Grau d’electrificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 352.2 Circuits interiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

2.2.1 Circuits de protecció general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 362.2.2 Circuits interiors en derivacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 382.2.3 Característiques elèctriques dels circuits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

2.3 Punts d’utilització mínims de confort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442.3.1 Electrificació de l’accés a l’habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 462.3.2 Electrificació del vestíbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 472.3.3 Electrificació de la sala d’estar o saló . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 482.3.4 Electrificació de la cuina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 492.3.5 Electrificació del bany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 502.3.6 Electrificació del dormitori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 502.3.7 Electrificació de la terrassa o jardí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 512.3.8 Electrificació del passadís . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 522.3.9 Electrificació del garatge unifamiliar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

2.4 Habitatges o locals amb banyera o dutxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 532.4.1 Classificació dels volums . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 542.4.2 Protecció per garantir la seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 572.4.3 Mesura de la resistència d’aïllament de sòls i parets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 582.4.4 Elecció i instal·lació de materials elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 592.4.5 Instal·lacions especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 602.4.6 Figures de la classificació dels volums . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Instal·lacions elèctriques d’interior Dimensionament, manteniment i posada en servei d’un edifici d’habitatges

3 Manteniment i posada en servei d’una instal·lació d’un habitatge 673.1 Manteniment i posada en servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

3.1.1 Verificacions per examen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 683.1.2 Assajos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

3.2 Avaries a una instal·lació elèctrica a un edifici d’habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 793.2.1 Consideracions prèvies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 793.2.2 Manteniment sense tensió. 5 regles d’or . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 803.2.3 Procés de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 843.2.4 Errors o mal funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

3.3 Projecte i MTD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 863.3.1 Documentació de les instal·lacions elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 873.3.2 Verificacions i inspeccions de les instal·lacions elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . 90

Instal·lacions elèctriques d’interior 5 Dimensionament, manteniment i posada en servei d’un edifici d’habitatges

Introducció

En el moment en què ens plantegem adquirir un habitatge, valorem tots elselements que pugui tenir a favor i tots els que pugui tenir en contra. Una vegadatraspassat el tema del barri i la ubicació i, evidentment, la distribució de leshabitacions, grandària, etc., apareix un nivell de concreció molt més detallat compoden ser els acabats i els detalls. És evident que no seran aquests detalls els quedecantaran si aquell habitatge passarà a ser casa nostra, però una vegada comprati una vegada hi siguem dins, sempre ens donarà un punt de satisfacció o, potserde decepció, adonar-nos de si la instal·lació elèctrica és bona, és a dir, si ens dónatotes les prestacions que nosaltres li demanem, o la trobem dolenta, o dit d’unaaltra manera, no té prou endolls, hi falten circuits que trobem necessaris, etc.

Atès que a l’hora de dissenyar una instal·lació elèctrica la perillositat d’un maldisseny és evident, pràcticament la totalitat de les eleccions a l’hora de triarmaterials, components i característiques està regulada i tipificada, i també elnombre mínim de circuits per tal de garantir un mínim de confort elèctric a lallar.

En el desenvolupament d’aquests circuits elèctrics és quan fa acte de presèncial’instal·lador elèctric, i la seva habilitat és imprescindible per poder dur a termeaquests circuits amb plenes garanties de confecció i de seguretat.

Com que l’experiència es mesura segons el nombre d’instal·lacions fetes, i aquestaés la gran aliada per donar destresa a l’instal·lador, aquesta unitat pretén aportar al’estudiant d’avui i instal·lador de demà les bases pràctiques de desenvolupamentde circuits que seran el punt de partida per al futur instal·lador expert.

La instal·lació elèctrica és l’eix principal del qual depèn la resta de serveisd’un habitatge. La il·luminació, els electrodomèstics i la majoria d’objectes iprestacions que ens donen confort en un habitatge estan subjectes a la instal·lacióelèctrica.

L’apartat “Dimensionament d’una instal·lació elèctrica en un edifici d’habitatges”tracta de les diferents parts de què consta la instal·lació elèctrica a un edificid’habitatges; s’hi donaran una sèrie de pautes i criteris per al càlcul de lapotència requerida per una instal·lació i el càlcul de secció corresponent segons elReglament per a baixa tensió.

A l’apartat “Dimensionament interior d’un habitatge” s’expliquen els graus d’e-lectrificació que es poden trobar en un habitatge; els seus números i circuitsi, finalment, els punts d’utilització de cada línia. S’identifiquen els requisitsmínims segons la normativa, i els recomanats per a cada habitació, incloent-hiles característiques singulars que tenen els lavabos o habitacions amb banyera odutxa. Cal destacar la importància que té aquest apartat pel perill i el risc elèctricque presenta la proximitat de l’aigua en les instal·lacions elèctriques.


A l’apartat “Manteniment i posada en servei d’una instal·lació d’un habitatge” esdonarà una visió de les mesures i assajos que s’han de fer abans de la posadaen servei de la instal·lació d’un edifici d’habitatges, i també la documentaciónecessària per tramitar la instal·lació. Per acabar, també s’inclou un procedimentper identificar i resoldre les diferents avaries que poden aparèixer en un edificid’habitatges.

Per treballar els continguts d’aquesta unitat didàctica és convenient anar fent lesactivitats i els exercicis d’autoavaluació, i llegir els annexos.


Resultats d’aprenentatge

En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:

1. Munta la instal·lació elèctrica d’un habitatge amb grau d’electrificació bàsicaaplicant el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT).

• Realitza el pla de muntatge de la instal·lació.

• Realitza la previsió dels mecanismes i elements necessaris.

• Identifica cada un dels elements dins del conjunt de la instal•lació i encatàlegs comercials.

• Comprova el funcionament de la instal·lació (proteccions, presa de terra,entre d’altres).

• Utilitza les eines adequades per a cada un dels elements.

• Aplica el REBT.

• Respecta els temps estipulats.

• Comprova la correcta instal·lació de les canalitzacions permetent la ins-tal•lació dels conductors.

• Elabora un procediment de muntatge d’acord a criteris de qualitat.

• Realitza l’esquema de la instal·lació seguint el procediment establert.

• Compleix les normes de prevenció de riscos laborals (incloses les deseguretat enfront el risc elèctric) i de protecció ambiental.

• Actua amb responsabilitat.

• Resol satisfactòriament els problemes que es presenten.

• Demostra coneixement suficient de la reglamentació aplicable a les ins-tal·lacions elèctriques interiors d’habitatges.

2. Manté instal·lacions interiors domèstiques aplicant tècniques de mesuramentselèctrics i relacionant la disfunció amb la causa que la produeix.

• Comprova els símptomes d’avaries a través de les mesures realitzades il’observació de la instal·lació.

• Proposa hipòtesis raonades de les possibles causes i la seva repercussió enla instal·lació.

• Localitza l’avaria utilitzant un procediment tècnic d’intervenció.


• Opera amb autonomia en la resolució de l’avaria.

• Proposa mesures de manteniment que és precís realitzar en cada circuit oelement de la instal·lació.

• Comprova el correcte funcionament de les proteccions.

• Realitza comprovacions de les unions i dels elements de connexió.

• Compleix les normes de prevenció de riscos laborals (incloses les deseguretat enfront el risc elèctric) i de protecció ambiental.

3. Verifica la posada en servei d’una instal·lació interior d’habitatge aplicant lametodologia especificada en el REBT.

• Verifica l’adequació de la instal·lació a les instruccions del REBT.

• Comprova els valors d’aïllament de la instal·lació. (Aïllament entre con-ductors i conductors i terra)

• Mesura la resistència de la presa de terra.

• Mesura i registra els valors dels paràmetres característics.

• Verifica la sensibilitat de disparament dels interruptors diferencials.

• Mesura la continuïtat dels circuits.

• Aplica la norma UNE 20460-6-61 en la verificació de la instal·lació.

• Utilitza els mitjans tècnics per a categoria bàsica relacionats al REBT.

• Opera amb autonomia en la verificació de la instal·lació.

• Compleix les normes de prevenció de riscos laborals (incloses les deseguretat enfront el risc elèctric).

• Demostra coneixement suficient de la reglamentació aplicable a la veri-ficació de la posada en servei de les instal·lacions elèctriques interiorsd’habitatges.


1. Dimensionament d’una instal·lació elèctrica en un edificid’habitatges

La previsió de càrregues d’un edifici és el consum teòric que es creu que tindràamb els seus habitatges, locals i tallers. És necessari conèixer aquest consum perpoder dimensionar correctament la secció dels conductors i els diferents elementsde protecció.

Per fer un estudi de consum o una previsió de càrregues d’un edifici, és necessarisaber quina és la nomenclatura que s’utilitza per denominar cada una de les partsque formen la instal·lació elèctrica d’un edifici (que es denomina instal·laciód’enllaç) i les seves parts, que són les que s’enumeren a continuació:

• Caixa general de protecció (CGP).

• Línia general d’alimentació (LGA).

• Comptadors.

• Derivació individual (DI).

L’instal·lador electricista, a banda de conèixer la composició de les instal·lacions,també ha de ser capaç de dimensionar components i de calcular la secció del cablemés adequat en cada cas. Per fer aquests càlculs és necessari saber la normativaadequada per a cada part de la instal·lació.

1.1 Instal·lacions en edificis

L’energia elèctrica procedent de les centrals elèctriques es distribueix als centresde transformació d’alta tensió a baixa tensió per mitjans de xarxes de distribució.Els elements situats entre la distribució de la companyia elèctrica CGP i lainstal·lació d’interior rep el nom d’instal·lació d’enllaç.

Instal·lació d’enllaç: 1. Xarxa dedistribució; 2. Connexió de servei; 8.Derivació individual; 9. Fusible deseguretat; 10. Comptador; 11. Caixaper a l’ICP; 12. Dispositius decomandament i protecció; 13.Instal·lació interior.

Una instal·lació d’enllaç és la instal·lació que uneix les xarxes de distribucióde baixa tensió de la companyia amb les instal·lacions interiors delsconsumidors.

La instal·lació d’enllaç sempre se situarà per llocs d’ús comú, és a dir, que són depropietat de l’usuari i aquest serà el responsable de la seva conservació.

La instal·lació d’enllaç està composta per les següents parts:


Per completar lainformació sobre la caixa

general de proteccióconsulteu el REBT, que

trobareu en la secció“Annexos” del web

d’aquest crèdit.

• Caixa general de protecció (CGP).

• Línia general d’alimentació (LGA).

• Elements per a la ubicació de comptadors.

• Derivacions individuals (DI).

• Interruptor de control de potència i dispositius de comandament i protecció.

1.1.1 Esquemes de muntatges, caixa general de protecció, líniageneral d’alimentació, comptadors, derivació individual i circuitsd’interiors

La instal·lació d’enllaç està composta de diferents elements: CGP, LGA, comp-tadors, DI i caixa de protecció. Segons el càlcul de secció o línia que vulguemcalcular, la caiguda de tensió que es permet és diferent per a cada part de lainstal·lació.

Caixa general de protecció

L’interior de la caixa general de protecció conté els elements de protecció de leslínies generals de protecció.

S’han d’instal·lar preferentment sobre les façanes exteriors dels edificis, en llocsd’accés lliure i permanent. La seva situació s’ha de fixar de comú acord entre lapropietat de l’edifici i l’empresa subministradora.

Quan la connexió de servei sigui aèria, es poden instal·lar en muntatge superficiala una altura sobre el terra compresa entre 3 i 4 m. Quan es tracti d’una zona en quèestigui previst el pas de la xarxa aèria a subterrània, la caixa general de protecciós’ha de situar com si es tractés d’una connexió de servei subterrània.

Segons indica la ITC-BT-06 i ITC-BT-07, en tots els casos s’ha de procurar que lasituació escollida estigui tan propera com sigui possible a la xarxa de distribuciópública i que quedi allunyada o, com a mínim, protegida adequadament d’altresinstal·lacions com ara les d’aigua, gas, telèfon, etc.

Línia general d’alimentació (LGA)

La línia general d’alimentació és la que enllaça la caixa general de protecció ambla centralització de comptadors.

En la figura 1.1 podem observar com queda visualment la unió de la caixa generalde protecció amb els fusibles de protecció (1), els fusibles de protecció delshabitatges de l’edifici (2) i la centralització de comptadors (3). D’unamateixa líniageneral d’alimentació es poden fer derivacions per a diferents centralitzacions decomptadors.


Figura 1.1. Línia general d’alimentació, CGP i centralització decomptadors

Les línies generals d’alimentació de manera general estaran compostes per tresfases i neutre i han d’estar constituïdes pel següent:

• Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial.

• Conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les qualsnomés es pot obrir amb l’ajut d’un estri.

• Canalitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la normaUNE-EN 60439-2.

• Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica,projectats i construïts a aquest efecte.

Les canalitzacions han d’incloure en qualsevol cas el conductor de protecció.

El traçat de la línia general d’alimentació ha de ser tan curt i rectilini com siguipossible, i ha de discórrer per zones d’ús comú. Quan s’instal·lin a l’interior detubs, el seu diàmetre ha de ser el que s’indica en la taula 1.1.

Taula 1.1. Seccions i diàmetre del tub per a l’LGA

Seccions (mm2) Diàmetre exterior dels tubs(mm)

Fase Neutre

10(Cu) 10 75

16(Cu) 10 75

16(Al) 16 75

25 16 110

35 16 110

50 25 125

Les normes UNE queafecten el sectorelectrotècnic estanrecollides en la instruccióITC-02 de l’RBT, amb elscodis 20, 21, 50 i 60.

A les secció d’annexospots consultar elReglament electrotècnicde Baixa Tensió (REBT)on podràs veure tots elsrequisits normatius per ales diferents parts d’unainstal·lació d’enllaç.

XLPE

L’XLPE és com es coneixl’aïllament amb polietilèreticulat. Entre les sevescaracterístiques tenim una granestabilitat tèrmica, baixespèrdues dielèctriques i unainstal·lació fàcil per ferconnexions i empalmaments


EPR

L’EPR és com es coneixl’aïllament amb gomaetilè-propilè. Les seves

característiques inclouen elsavantatges de l’XLPE, i a més té

molt bona resistència a latemperatura (gran estabilitat

tèrmica) i és resistent a laionització (efecte corona).

PVC

El PVC és un polímertermoplàstic sintètic obtingut perpolimerització del clorur de vinil

com a únic monòmer. El poli(clorur de vinil) és una font degreus impactes ambientals, tanten la fabricació (emissions declorur de vinil i generació deresidus especials), com en elprocessament (ús de metallspesants i altres substàncies

químiques problemàtiques) i laincineració (emissions d’àcid

clorhídric i organoclorats).

La norma europeaCENELEC i l’espanyola

UNE estableixen les reglesper descriure o designar els

cables.

Taula 1.1 (continuació)

Seccions (mm2) Diàmetre exterior dels tubs(mm)

70 35 140

95 50 140

120 70 160

150 70 160

185 95 180

240 120 200

El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que elsconductors de fase, excepte quan es justifiqui que no hi pot haver desequilibris ocorrents harmònics a causa de càrregues no lineals. A partir de la secció 25 mm2

per a la fase i 16 mm2 per a neutre, el diàmetre exterior del tub no està condicionatpel tipus de material del conductor (coure o alumini).

Els cables que cal fer servir, tres fases i un de neutre, han de ser de coure o alumini,unipolars i aïllats, i la seva tensió assignada ha de ser de 0,6/1 kV. Els cables isistemes de conducció de cables s’han d’instal·lar de manera que no es redueixinles característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat d’incendis. El cableshan de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Els tubs i canals de conducció de cables poden estar fabricats en PVC, o en altresmaterials, sempre que compleixin la característica de no propagador de la flamasegons la norma que li correspongui.

Les característiques mínimes per als cables i els sistemes de conducció són elsreferits en la taula 1.2.

Taula 1.2. Característiques dels cables i els sistemes de conducció segons la instal·lació

Superficial Encastat Soterrat Canal d’Obra CanalitzacióPrefabricada

Tub 4321 nopropagador de laflama

Canal nopropagadora de laflama

Tub 4321 nopropagador de laflama

Canal nopropagadora de laflama

Tub (propietats depropagació de laflama nodeclarades)

- -

Compressió: forta(4)Impacte: mitjana(3)Propietatselèctriques: aïlla-ment/continuïtatelèctrica UNE-EN500862-1

Impacte: mitjana,no propagador dela flamaPropietatselèctriques: aïlla-ment/continuïtatelèctrica. Quenomés potobrir-se ambeines. IP2X mínimUNE-EN 50085

Compressió:lleugera (2)Impacte: lleugera(2)UNE-EN 500862-2

Impacte: mitjana,nho propagadorde la flama. Que només potobrir-se ambeines. IP2X mínimUNE-EN 50085

Compressió:250/450N(formigó/sollleuger)Impacte:lleugeranormalUNE-EN 500862-4

- UNE-EN 60439-2

RZ1-K (AS)Cable de tensió assignada 0.6/1 kVamb conductor de coure classe 5(-K) aïllament de polietilè reticulat(R) i cobertura de composttermoplàstic a base de poliolefina(Z1) UNE 21123-4

Dz1-K (AS)Cable de tensió assignada 0.6/1 kVamb conductor de coure classe 5(-K) aïllament d’etilè propilè (D)icobertura de compost termoplàstic abase de poliolefina (Z1) UNE21123-5

RZ1-K (AS)DZ1-K (AS)tipus ja descrits

RZ1-K (AS)DZ1-K (AS)tipus ja descrits

-


Els cables amb conductors d’alumini, que habitualment s’utilitzen per a ins-tal·lacions singulars, corresponen al tipus RZ1-Al (AS), segons la norma UNE21123-4.

Per al càlcul de la secció dels cables s’ha de tenir en compte tant la màxima caigudade tensió permesa com la intensitat màxima admissible.

La caiguda de tensió màxima permesa és del 0,5% per a línies generalsd’alimentació destinades a comptadors totalment centralitzats; i de l’l%per a línies generals d’alimentació destinades a centralitzacions parcials decomptadors.

En la taula 1.3 i taula 1.4 s’indica la intensitat màxima admissible (A) en elconductor en funció de la secció del cable i del tipus d’instal·lació. Es basenen els valors donats en la norma UNE 20460-5-523 i en la ITC-BT-14, a la GuiaTècnica d’aquesta ITC (Taules A i B).

Taula 1.3. Intensitat màxima admissible (A) en el conductor de coure (cable unipolar RZ1-K) en funció dela secció del cable i del tipus d’instal·lació

Secció nominal del conductor(Cu) en mm2

Tubs encastats en paret d’obraTubs en muntatge superficialCanal protectoraConductes tancats d’obra defàbrica

Tubs soterrats

10 60 77

16 80 100

25 106 128

35 131 152

50 159 184

70 202 224

95 245 268

120 284 304

150 338 340

185 386 384

240 455 440

Taula 1.4. Intensitat màxima admissible (A) en el conductor d’alumini (cable unipolar RZ1-Al) en funció dela secció del cable i del tipus d’instal·lació

Secció nominal del conductor(Al) en mm2


Tubs soterrats

16 65 78

25 82 100

35 102 120

50 124 144

70 158 186

95 192 208

120 223 236

En la secció “Annexos”que trobareu al webd’aquest mòdul hi ha lainformació necessària persaber què vol dir cadalletra i nombre de lanomenclatura dels cables



Secció nominal del conductor(Al) en mm2


Tubs soterrats

150 258 264

185 294 300

240 372 344

Els valors de la taula 1.3 i taula 1.4 es refereixen a tres conductors unipolarscarregats per a una temperatura del terreny a 25 ºC per a instal·lacions soterradesi per a una temperatura ambient de 40 ºC per a la resta. Si escau, han d’aplicar-seels factors de correcció per agrupament o per temperatura ambient donats en lanorma UNE 20460-5-523 i la ITC-BT-07.

Derivació individual (DI)

Derivació Individual en tubs enmuntatge superficial

La derivació individual és la part de la instal·lació que, partint de la línia generald’alimentació, subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari.

La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusiblesde seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament iprotecció.

Les derivacions individuals han d’estar constituïdes per:

• Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats.

• Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial.

• Conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les qualsnomés es pugui obrir amb l’ajut d’un estri.

• Canalitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la normaUNE-EN 60439-2.

• Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica,projectats i construïts a aquest efecte.

En funció del traçat de la línia general d’alimentació i de les característiques del’edifici, s’escollirà el sistema més adequat d’entre els esmentats. Quan s’utilitzincables multiconductors de tensió assignada 0,6/1 kV a l’interior de conductestancats d’obra no cal que aquests s’allotgin a l’interior de tubs o canals protectores,encara que se’n recomana l’ús per minimitzar l’efecte dels fregaments, amb laqual cosa s’augmenten les propietats mecàniques i la instal·lació, i per facilitarla substitució i/o ampliació dels cables, principalment quan es disposen plaquestallafoc.


Els tubs i les canals protectores han de tenir una secció nominal que permetiampliar la secció dels conductors instal·lats en un 100%. El nombre de conductorsel fixa el nombre de fases necessàries per a la utilització dels receptors dela derivació corresponent i segons la seva potència, i cada línia porta el seucorresponent conductor neutre, així com el conductor de protecció. A l’efectede considerar el nombre de fases que componguin la derivació individual, es téen compte la potència, que en monofàsic està obligada a subministrar l’empresadistribuïdora si l’usuari així ho desitja.

Els cables no han de presentar empalmaments i la seva secció ha de ser uniforme.

Els conductors que cal fer servir han de ser de coure o alumini, aïllats i normalmentunipolars, i la seva tensió assignada ha de ser de 450/750 V. Cal seguir el codi decolors que indica la ITC-BT-19.

Per al cas de cables multiconductors o per al cas de derivacions individualsa l’interior de tubs soterrats, l’aïllament dels conductors ha de ser de tensióassignada de 0,6/1 kV.

Els cables i sistemes de conducció de cables s’han d’instal·lar de manera que noes redueixin les característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat contraincendis. Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fumsi opacitat reduïda.

Els tubs, canals i safates de conducció de cables poden estar fabricats en PVC oaltres materials, sempre que compleixin la característica de no propagador de laflama segons la norma que li correspongui.

Les característiques mínimes per als cables i els sistemes de conducció de cablessón els indicats en la taula 1.5.

La secció mínima ha de ser de 6 mm2 per a cables polars, neutre i protecció i d’1,5mm2 per al fil de comandament, que ha de ser de color vermell.

La secció dels conductors que s’utilitzarà s’establirà en funció de la previsió decàrrega de la instal·lació, del sistema d’instal·lació escollit i la caiguda de tensió.

El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que els conduc-tors de fase, exceptuant quan es justifiqui que no hi pugui existir desequilibris ocorrents harmònics per càrregues no lineals. Per exemple, quan tots els receptorssiguin trifàsics.

Per al càlcul de la secció dels conductors es té en compte la demanda prevista percada usuari, que ha de ser com amínim la fixada per la ITC-BT- 10 i la intensitat dela qual ha d’estar controlada pels dispositius privats de comandament i protecciói també la caiguda de tensió màxima admissible.

Part de la normativacontra incendis, la trobema “Codis tècnicsd’edificació (CTE)” vegeula secció “Annexos” delweb d’aquest mòdul.


Les companyieselèctriques poden establir

condicions mésrestrictives que les que

marca el REBT. En funcióde la companyia que faci

el subministramentelèctric s’hauran de

consultar les condicionsparticulars. En el cas deFECSA-ENDESA s’edita

un vademècum ambaquestes condicions. Peral cas de les derivacionsindividuals fixa la secció

mínima per a cablespolars i neutre en 10 mm2,

i un aïllament delsmateixos XLPE o EPR.

Taula 1.5. Característiques dels cables per a derivacions individuals

Superficial Encastat Soterrat Canal d’obra

Tub 4321 nopropagadorde la flama

Canal nopropagadorade la flama

Tub 2221 nopropagadorde la flama


Tub(propietatsdepropagacióde la flamanodeclarades)

tub 2221 nopropagadorde la flama


Safates isafatesd’escala

Cablesinstal·latsdirectamenten el seuinterior

Compressió:forta (4)Impacte:mitjana (3)Propietatselèctriques:aïllament/-continuïtatelèctricaUNE-EN500862-1

Impacte:mitjana, nopropagadorde la flamaPropietatselèctriques:aïllament/-continuïtatelèctrica.Que noméspot obrir-seamb eines.IP2X mínimUNE-EN50085

Compressió:lleugera (2)Impacte:lleugera (2)UNE-EN50086 2-2

Impacte:mitjana, nopropagadorde la flama. Que noméspot obrir-seamb eines.IP2X mínimUNE-EN50085

Compressió:250/450N(formigó/sollleuger)Impacte:lleugeranormalUNE-EN50086 2-4

Compressió:lleugera (2)Impacte:lleugera (2)UNE-EN50086 2-2

Impacte:mitjana, nopropagadorde la flamaPropietatselèctriques:aïllament/-continuïtatelèctrica.Que noméspot obrir-seamb eines.IP2X mínimUNE-EN50086

UNE-EN61537

ES07Z1-K (AS) Cable unipolar i tensió assignada450/750V amb conductor de coure de classe 5 (-K) iaïllament de compost termoplàstic a base depoliolefina (Z1) UNE 21 1002RZ1-K (AS) Cable de tensió assignada 0.6/1 kV ambconductor de coure classe 5 (-K) aïllament de polietilèreticulat (R) i cobertura de compost termoplàstic abase de poliolefina (Z1) UNE 21123-4Dz1-K (AS) Cable de tensió assignada 0.6/1 kV ambconductor de coure classe 5 (-K) aïllament d’etilèpropilè (D) i cobertura de compost termoplàstic abase de poliolefina (Z1) UNE 21123-5

RZ1-K (AS)Dz1-K (AS)tipus jadescritssempre mul-ticonductors

ES07Z1-K (AS)RZ1-K (AS)Dz1-K (AS)Tipus ja descrits

RZ1-K (AS)Dz1-K (AS)Tipus ja descrits

La caiguda de tensió màxima admissible ha de ser:

• Per al cas de comptadors concentrats en més d’un lloc, del 0,5%.

• Per al cas de comptadors totalment concentrats, de l’1%.

• Per al cas de derivacions individuals en subministraments per a un únicusuari en els quals no hi ha línia general d’alimentació, de l’1,5%.

Així, per exemple, la secció del conductor depèn de la caiguda de tensió màximaadmesa. Per a subministraments monofàsics varia segons si es tracta de:

• Comptadors concentrats en més d’un lloc, màxim admès: 0,5% de 230 V =1,65 V.

• Comptadors totalment concentrats, màxim admès: 1% de 230 V = 2,3 V.

• Habitatges unifamiliars on no hi ha LGA, 1,5% de 230 V = 3,45 V.


El procés de càlcul ha de preveure els aspectes següents:

• Calcular la intensitat en funció de la previsió de càrregues.

• Selecció del sistema de canalització.

• Càlcul inicial de la secció per caiguda de tensió i per intensitat admissibledel conductor.

• Determinació de les dimensions de la canalització.

Generalment la caiguda de tensió és el paràmetre crític per a l’elecció de la secciódels conductors de la derivació individual.

En la taula 1.6, taula 1.7, taula 1.8, taula 1.9 i taula 1.10 s’indica per, a cadascundels tipus de cable, la intensitat màxima admissible en funció de la secció del cablei del tipus d’instal·lació.

Les taules es basen en la taula 1 de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, tempe-ratura ambient 40 ºC per als tubs encastats i en la ITC-BT-07 3.1.3, temperaturadel terreny 25 ºC per als tubs soterrats.

Taula 1.6. Conductors unipolars ES07Z1-K (450/750 V) en tubs encastats i tubs en muntatge superficial segons la secció nominal delconductor (Cu) en mm2

Secciónomi-nal

6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

Sm 36 50 66 84 104 - - - - - - -

St 32 44 59 77 96 117 149 180 208 236 268 315

Sm= subministrament monofàsic; St= subministrament trifàsic

Taula 1.7. Cables unipolars RZ1-K (0,6 / 1 kV) en tubs soterrats segons la secció nominal del conductor (Cu) en mm2

Secciónomi-nal

6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

Sm 36 50 66 84 104 - - - - - - -

St 32 44 59 77 96 117 149 180 208 236 268 315


Taula 1.8. Cables unipolars RZ1-K (0,6 / 1 kV) en tubs encastats i tubs en muntatge superficials, canals protectores, conductes tancats d’obrade fàbrica segons la secció nominal del conductor (Cu) en mm2

Secciónomi-nal

6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

Sm 49 68 91 116 144 - - - - - - -

St 44 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455



Taula 1.9. Cables multiconductors RZ1-K (0,6/1 kV) en tubs soterrats segons la secció nominal del conductor (Cu) en mm2

Secciónomi-nal

6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

Sm 65 86 113 147 176 - - - - - - -

St 53 70 92 120 144 172 208 248 284 320 360 416


Taula 1.10. Cables multiconductors RZ1-K (0,6/1 kV) en tubs encastats i tubs en muntatge superficial, canals protectores, conductes tancatsd’obra de fàbrica segons la secció nominal del conductor (Cu) en mm2

Secciónomi-nal

6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

Sm 49 68 91 116 144 - - - - - - -

St 44 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455


Comptadors

Els comptadors i altres dispositius per mesurar l’energia elèctrica poden estarubicats en:

Comptador Enregistrador Electrònic

Comptador Enregistrador Electrònic

• Mòduls (caixes amb tapes precintades).

• Plafons.

• Armaris. Els espais que continguin comptadors han de permetre la lecturadirecta tant dels comptadors i interruptors horaris, com de la resta dedispositius de mesura, quan sigui necessari. Les parts transparents quepermeten la lectura directa han de ser resistents als rajos ultraviolats.

Actualment s’estan renovant els comptadors d’inducció per nous comptadorsdigitals que poden incloure fins i tot un mòdul de comunicacions per donar leslectures dels consums directament a les companyies subministradores (telegestió).

Els cables han de ser d’una tensió assignada de 450/750 V i els conductors decoure, de classe 2 segons la norma UNE 21022, amb aïllament sec, també han deser no propagadors de l’incendi amb emissió de fums i opacitat reduïda.

La instal·lació d’enllaç pot tenir diferents tipus de distribucions segons la dispo-sició dels comptadors: hi ha la configuració d’un comptador per a un sol usuari,la instal·lació de comptadors per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc, lacol·locació de comptadors en forma centralitzada en un sol lloc i, finalment, lainstal·lació de col·locació de comptadors de forma centralitzada des de més d’unlloc.


Circuits d’interiors

Es defineixen les instal·lacions d’interior com els diversos circuits que uneixen lacaixa de comandament i protecció amb els receptors.

La secció dels conductors que cal fer servir s’ha de determinar demanera que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació interior iqualsevol punt d’utilització sigui, llevat que ho prescriguin les instruccionsparticulars, inferior al 3% de la tensió nominal per a qualsevol circuit interiord’habitatges, i per a altres instal·lacions interiors o receptores, del 3% pera enllumenat i del 5% per a la resta. Aquesta caiguda de tensió s’ha decalcular considerant alimentats tots els aparells d’utilització susceptibles defuncionar simultàniament.

El valor de la caiguda de tensió es pot compensar entre la de la instal·laciód’interior i la de les derivacions individuals, de manera que la caiguda de tensiótotal sigui inferior a la suma dels límits especificats per a ambdues, d’acord ambel tipus d’esquema utilitzat.

En la figura 1.2 hi ha un resum dels tres esquemes amb les tres parts de les qualsestudiem les caigudes de tensió (LGA, DI i instal·lació d’interiors).

Figura 1.2. Diferents tipus d’instal·lació d’enllaç


La compensació de les caigudes de tensió entre la instal·lació interior i la derivacióindividual es pot realitzar en ambdós sentits.

Si es necessita limitar la secció dels conductors a les instal·lacions d’interiorper evitar d’aquesta manera els problemes de connexió dels conductors amb elsmecanismes i aparells receptors, es recomana augmentar la caiguda de tensió enel tram de la instal·lació interior i sobredimensionar la secció dels conductors dela derivació individual.

Quan la caiguda de tensió als circuits de la instal·lació interior sigui inferior allímit admissible, per exemple en habitatges petits, se’n podrà compensar el valoramb la derivació individual.

En instal·lacions interiors, per tenir en compte els corrents harmònics deguts acàrregues no lineals i possibles desequilibris, llevat que hi hagi justificació percàlcul, la secció del conductor neutre ha de ser com a mínim igual a la de lesfases.

Les instal·lacions màximes admissibles es regeixen pel que indiquen la normaUNE 20460-5-523 i el seu annex addicional.

En la taula 1.11 es recullen totes les seccions normalitzades dels conductorsdisponibles al mercat.

Consulteu la taula 1 de l’apartat 2.2.23 de la ITC-19 del REBT que detalla laintensitat màxima admissible per a una temperatura ambient de l’aire de 40 ºC iper a diferents mètodes d’instal·lació, agrupaments i tipus de cables. Per a altrestemperatures, mètodes d’instal·lació, agrupaments, i tipus de cable, així com pera conductors soterrats, consulteu la norma UNE 20460-5-523.

La taula 1 de la ITC-BT-19 correspon a l’apartat 11.2 de l’esmentada norma UNE20460-5-523. Presenta de manera simplificada la resta de taules de la norma, demanera que en determinats casos s’han agrupat en la mateixa columna diferentstipus de cable i diferents tipus d’instal·lació amb valors d’intensitats admissiblesque són pràcticament iguals. Per tant, la columna esquerra, que correspon al “tipusd’instal·lació” (de A fins a G), comprèn més sistemes que el croquis i la sevaexplicació adjunta de la taula 11 de la ITC 19.

En la taula 1.12 i a la 1 de la ITC-BT-19, la referència a conductor aïllat s’had’entendre com a conductor i aïllament, i la referència a cable com a conductor oconductors aïllats amb coberta.

Taula 1.11. Seccions normalitzades de conductors

1,5 2,5 4 6 10 16 25 35

50 70 95 120 150 185 240 300

En la taula 1.12 s’indiquen els tipus d’instal·lació a què s’apliquen les prescripci-ons de la taula 1.1 de la ITC-BT-19.


Taula 1.12. Tipus d’instal·lació

Tipus d’instal·lació Descripció

A Conductors unipolars aïllats en tubs encastats enparets aïllants. Cables multiconductors encastatsdirectament en parets tèrmicament aïllants.Conductors unipolars aïllats en motllures.Conductors unipolars aïllats en conductes o cablesuniconductors o multiconductors dintre dels marcs deles portes. Conductors unipolars aïllats en tubs ocables uniconductors o multiconductors dins delsmarcs de les finestres.

A2 Cables multiconductors en tubs encastats en paretstèrmicament aïllats.

B Conductors unipolars aïllats en tubs en muntatgesuperficial o encastats en obra. Conductors unipolarsaïllats en sobre paret de fusta o separats a unadistància inferior a 0,3 vegades el diàmetre del tub.Conductors unipolars aïllats en conductes de seccióno circular sobre paret de fusta. Conductorsunipolars aïllats en encastats en paret d’obra.

Conductors unipolars aïllats en conductes de seccióno circular en buits d’obra de fàbrica.

Conductors unipolars aïllats o cables unipolars encanal protectora fixada a una paret de fusta oencastats en el terra.

Cables uniconductors o multiconductors en sostresfalsos o cels rasos.

Conductors unipolars aïllats en canal protectoraaèria. Conductors unipolars aïllats en canals d’obraventilats. Cables unipolars aïllats en canals d’obraventilats. Conductors unipolars aïllats o cablesunipolars dins del sòcols acanalats.

Cables unipolars o multiconductors en buits d’obra defàbrica.

B2 Cables multiconductors en tubs de muntatgesuperficial o encastats en obra. Cablesmulticonductors en tubs sobre paret de fusta oseparats a una distància inferior a 0,3 vegades eldiàmetre del tub. Cables multiconductors enconductes de secció no circular sobre paret de fusta.Cables multiconductors dins de sòcols acanalats.

C Cables multiconductors directament sobre paret.Cables unipolars o multiconductors sobre safates noperforades. Cables unipolars o multiconductors fixatsen el sostre o paret de fusta o espaiats 0,3 vegadesel diàmetre del cable. Cables uniconductors omulticonductors encastats directament en parets.

E Cables multiconductors a aire lliure. Distància a laparet no inferior a 0,3 D. Cables unipolars omulticonductors sobre safates perforades enhoritzontal o vertical. Cables unipolars omulticonductors sobre suports. Cables unipolars omulticonductors suspesos d’un cable fiador.

F Cables multiconductors o conducte mutu. Distància ala paret no inferior a 0,3 D. Cables unipolars omulticonductors sobre safates perforades enhoritzontal o vertical. Cables unipolars omulticonductors sobre suports. Cables unipolars omulticonductors suspesos d’un cable fiador.

G Cables unipolars separats mínim D. Conductors nuso aïllats sobre aïlladors.


En els conductors, el colorblau correspon al neutre. El

color verd-i-groc, a laprotecció. Els colors marró,

negre o gris, a la fase.

1.2 Càlcul de la secció de conductors

La determinació reglamentària de la secció d’un cable consisteix a calcularla secció mínima normalitzada que satisfà simultàniament les tres condicionssegüents:

• Criteri de la intensitat màxima admissible o d’escalfament: la temperaturadel conductor del cable, treballant a plena càrrega i en règim permanent,no haurà de superar en cap moment la temperatura màxima admissibleassignada dels materials que s’utilitzen per a l’aïllament del cable. Aquestatemperatura s’especifica en les normes particulars dels cables i sol ser de70 °C per a cables amb aïllament termoplàstics i de 90 °C per a cablesd’aïllament termoestables.

• Criteri de caiguda de tensió: la circulació de corrent a través dels conductorsocasiona una pèrdua de potència transportada pel cable i una caiguda detensió o diferència entre tensions en l’origen i l’extrem de la canalització.Aquesta caiguda de tensió ha de ser més baixa que els límits marcats pelReglament per a baixa tensió en cada part de la instal·lació, amb l’objectede garantir el funcionament dels receptors alimentats pel cable. Aquestcriteri sol ser determinant quan les línies són de llarga longitud, com perexemple en derivacions individuals quan alimentin els últims pisos en unedifici d’una certa altura.

• Criteri de la intensitat de curtcircuit: la temperatura que pot aconseguirel conductor del cable, com a conseqüència d’un curtcircuit o d’una so-breintensitat de curta durada, no ha de sobrepassar la temperatura màximaadmissible de curta durada (per amenys de 5 segons) assignada alsmaterialsutilitzats per a l’aïllament del cable. Aquesta temperatura s’especifica en lesnormes particulars dels cables i sol ser de 160 °C per a cables amb aïllamenttermoplàstic i de 250 °C per a cables amb aïllament termoestables.

Aquest criteri és determinant per a instal·lacions de mitjana i alta tensió, peròen el nostre cas per a instal·lacions de baixa tensió hi ha les proteccions desobreintensitat que limiten la durada del curtcircuit a temps molts breus i a més amés les impedàncies dels cables fins al punt del curtcircuit limiten la intensitat decurtcircuit.

Les seccions de conductors normalitzades són, per ordre de més petites amés grans, les següents: 0,5, 0,75, 1, 1,5, 2,5, 4, 6, 10, 16, 25, 35, 50, 70,95, 120, 150, 185 i 240.


1.2.1 Càlcul de caigudes de tensió

L’expressió que s’utilitza per al càlcul de la caiguda de tensió que es produeixen una línia s’obté considerant el circuit equivalent d’una línia curta (inferior a50 km), com el que es mostra en la figura 1.3, juntament amb el seu diagramavectorial (figura 1.4).

Figura 1.3. Circuit equivalent d’una línia curta

Figura 1.4. Diagrama Vectorial

Diagrama Vectorial

AU = U1 − U2 ' AB +BC = R · I · cosϕ+X · I · sinϕ

A causa del petit valor de l’angle , que es correspon amb l’angle que hi ha entreles tensions a l’origen i a l’extrem de la línia, es pot assumir sense cometrepràcticament cap error que el vector Uu1 és igual a la seva projecció horitzontal,i és, per tant, el valor de la caiguda de tensió.

Com que la potència transportada per la línia és, en trifàsic:

P =√

3 · Uu1 · I · cosϕ

I en monofàsic:

P = Uu1 · I · cosϕ

N’hi ha prou de substituir la intensitat calculada en funció de la potència en laprimera fórmula, i tenir en compte que en trifàsic la caiguda de tensió de línia seràl’arrel de tres vegades la caiguda de tensió de fase calculada segons ella, i que enmonofàsic caldrà multiplicar-la per un factor de dos per tenir en compte tant elconductor d’anada com de retorn.

Recordeu que:

tanφ =sinφ

cosφ


Efecte pell

La presència de correntsharmònics incrementa el valorquadràtic mitjà del corrent, la

qual cosa provoca més pèrdues iun sobreescalfament. A més, elcorrent altern tendeix a fluir cap

a la superfície externa delconductor (“efecte pell”), i

provoca més pèrdues encara perescalfament.

Caiguda de tensió en trifàsic:

4UIII = (R+X · tanϕ) ·(P

Uu1

)Caiguda de tensió en monofàsic:

4UI = 2 · (R+X · tanϕ) ·(P

Uu1

)on:

• ∆UI = caiguda de tensió de línia en monofàsic en volts

• ∆UI = caiguda de tensió en trifàsic en volts

• R = resistència de la línia en Ω

• X = reactància de la línia en Ω

• tan ϕ = tangent de l’angle corresponent al factor de potència de la càrrega

• P = potència en watts transportada per la línia

• Uu1 = tensió de la línia, sigui trifàsica (400 V) o monofàsica (230 V)

La reactància X dels conductors varia amb el diàmetre i la separació entre elsconductors. En el cas de xarxes de distribució aèries trenades, la reactància éssensiblement constant, ja que els conductors estan reunits en feix, essent de l’ordredeX = 0,1Ω/km, valor que es pot utilitzar per als càlculs sense error apreciable. Enel cas de xarxes de distribució subterrànies, encara que se solen obtenir valors delmateix ordre, és possible el seu càlcul en funció de la separació entre conductors,determinant el que es coneix com a separació mitjana geomètrica entre ells.

n = nR · nL

nR = 0, 75

K =a · b

h · (a+ b)=

28 · 12

2, 15 · (28 + 12)= 3, 90

Per a seccions més petites o iguals a 120 mm2, com que és el més habitual tant eninstal·lacions d’enllaç com en instal·lacions interiors, la contribució a la caigudade tensió per efecte de la inductància és menyspreable enfront de l’efecte de laresistència.

Així doncs, les fórmules de la caiguda de tensió anteriors es poden simplificar dela següent manera:

• Caiguda de tensió en trifàsic: 4UIII =R · PUu1

• Caiguda de tensió en monofàsic: 4UI = 2 · R · PUu1


Considerant l’efecte proximitat i l’efecte pell menyspreable per a instal·lacionsd’interior i d’enllaç, així com treballant amb l’invers de la resistivitat que esdenomina conductivitat (que es representa amb la lletra grega gamma γ , i enunitatsm/Ω* mm2. A més a més se sol utilitzar la lletra e per designar la caigudade tensió en volts i la lletra U per designar la tensió de línia (400 V o 230 V).Amb aquestes simplificacions s’obtenen les expressions següents per determinarla secció.

Per a receptors trifàsics:

S =P · Lγ · e · U

Per a receptors monofàsics:

S = 2 · P · Lγ · e · U

On la conductivitat es pot prendre de la taula 1.13.

Taula 1.13. Conductivitats (γ) (en m/Ω·mm2) per al coure i l’alumini a diferents temperatures

Material 20 70 90

Coure 56 48 44

Alumini 35 30 28

Temperatura 20 70 90

1.2.2 Límits reglamentaris de les caigudes de tensió a lesinstal·lacions d’enllaç

Els límits reglamentaris de tensió són detallats en les ITC-BT-14, ITC-BT- 15 iITC-BT-19, i són les que es veuen en la taula 1.14, taula 1.15 i taula 1.16.

Taula 1.14. Límits de caigudes de tensió reglamentaria per la línia general d’alimentació

Per alimentar Caiguda de tensió en% de la tensió desubministrament

e=UIII (V) e=UII (V)

Subministrament d’unúnic usuari

No existeix LGA - -

Comptadors totalmentconcentrats

0.5% 2 V -

Centralitzacions parcialsde comptadors

1% 4 V -

Taula 1.15. Límits de caigudes de tensió reglamentaria per la derivació individual

Per alimentar Caiguda de tensió en% de la tensió desubministrament


Subministrament d’unúnic usuari

1.5% 6 V 3.45 V

Resistivitat

Cada material té una estructuraatòmica distinta i, enconseqüència, el grau dedificultat al pas d’electricitat ésdiferent. Aquesta característicaes coneix com a resistivitat.

Quant val la resistència d’unconductor de coure de 200m de longitud i 6 mm2 desecció?R =

ρ · lS

= 0, 0172 Ω


Recordeu que elsubministrament d’energia ala línia general d’alimentació

sempre ha de ser trifàsic.


Comptadors totalmentconcentrats

1% 4 V 2.3 V

Centralitzacions parcialsde comptadors

0.5% 2 V 1.15 V

Taula 1.16. Límits de caigudes de tensió reglamentaria pels circuits interiors

Per alimentar Caiguda de tensió en% d ela tensió desubministrament


Circuits interiorsd’habitatges

3% 12 V 6.9 V

Circuits d’enllumenatsque no siguin habitatges

3% 12 V 6.9 V

Circuits de força que nosiguin habitatges

5% 20 V 11.5 V

UIII= línia trifàsica; UII= Línia monofàsica

1.2.3 Exemples de càlcul de la secció de conductors

Per entendre com fer càlculs de secció de conductors ens centrarem en dosexemples: el càlcul de la línia general d’alimentació i el càlcul d’una derivacióindividual.

Càlcul de la línia general d’alimentació

Un edifici destinat a habitatges i locals comercials té una previsió de càrreguesde P = 145.500 W. Es projecta instal·lar una única centralització de comptadors,i es tracta de calcular la secció del cable LGA que va des de la caixa general deprotecció ubicada a la façana de l’edifici fins a la centralització de comptadors,ubicada a la planta baixa de l’edifici. L’edifici té unes zones comunes amb jardinsi piscina, i resulta una longitud d’LGA de 40 m. L’LGA discorre a l’interior d’untub soterrat, ja que és necessari passar pel jardí de les zones comunes de l’edifici.

Per calcular la línia general d’alimentació haurem de tenir en compte els següentspunts:

1) Elecció del tipus de cables: Segons la taula 1.19 extreta de la ITC 14, els cablesque cal utilitzar han de ser unipolars de tensió assignada 0,6/1 kV, no propagadorde l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Per tant, s’han d’utilitzar cables normalitzats d’un dels tipus que veiem en la taula1.17.


Taula 1.17.

Tipus de cable Descripció Norma d’aplicació

Cable tipus RZ1-K Cable de tensió assignada 0,6/1kV, amb conductor de coure declasse 5 (K), aïllament de polietilèreticulat (R) i coberta de composttermoplàstic a base de poliolefina(Z1)

UNE 21123-4

Cable tipus DZ1-K Cable de tensió assignada 0,6 /1kV, amb conductor de coure declasse 5 ( K), aïllament de propilè(D) i coberta de composttermoplàstic a base de poliolefina(Z1)

UNE 21123-5

En ambdós casos, en tractar-se d’aïllaments termoestables, la temperatura màximaadmissible del conductor en servei continu serà de 90 ºC.

2) Càlcul de la secció

Per calcular la secció hem de seguir els següents passos:

• Es calcula la intensitat amb l’aplicació de la següent fórmula:

I =P√

3 · Uu1 · cosϕ=

145.500√3 · 400 · 0, 85

= 247, 07 A

on es pren cos 0,85 a falta de dades.

• Es calcula la caiguda de tensió reglamentària per a aquesta instal·lació o bés’extreu de la taula 18. En aquest cas ens dóna el següent valor:

e = 0, 5% · 400 = 2 V

• Es calcula la secció del cable per a circuit trifàsic, que correspon a unasecció normalitzada superior de 185 mm2:

S =P · Lγ · e · U

=145.500 · 40

48 · 2 · 400= 151, 26 mm2

3) Comprovació

Es comprova que per a aquesta secció el conductor és capaç de suportar laintensitat prevista en funció de les seves condicions d’instal·lació. Per això anema la taula 1.18 d’aquesta unitat i comprovem la intensitat màxima admissible.

Taula 1.18. Intensitat màxima admissible (A) en el conductor de coure (cable unipolar RZ1-K) en funcióde la secció nominal del cable (Cu) en mm2 i del tipus d’instal·lació

Secció nominal Tubs encastats en paret d’obraTubs en muntatge superficialCanal protectoraConductes tancats d’obra defàbrica

Tubs soterrats

10 60 77

16 80 100

25 106 128


Recordeu que elsubministrament d’energia a

la derivació individual potser trifàsic o monofàsic.


Secció nominal Tubs encastats en paret d’obraTubs en muntatge superficialCanal protectoraConductes tancats d’obra defàbrica

Tubs soterrats

35 131 152

50 159 184

70 202 224

95 245 268

120 284 304

150 338 340

185 386 384

240 455 440

Per a 185 mm2, té una intensitat màxima admissible per a tubs soterrats de 384 A;per tant, aguanta perfectament els 247,07 A que ens donava en els càlculs; per tant,la secció de 185 és la correcta per al disseny d’aquesta línia general d’alimentació.

La secció del neutre ha de ser 50% de la secció del conductor; per tant aquestasecció serà de 95 mm2.

Càlcul d’una derivació individual

Una derivació individual que alimenta un habitatge de 90 m2 amb un graud’electrificació bàsica, per tant, té assignada una potència prevista de 5.750 W,una longitud de 25 m, des de la canalització de comptadors totalment centralitzatsfins al quadre de comandament i protecció. La canalització la fem en conductestancats d’obra de fàbrica.

Per calcular la derivació individual haurem de tenir en compte els següents punts:

Elecció del tipus de cablesSegons la taula de la ITC-BT-14, els cables de la derivació individual han de serno propagadors d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.

Per tant, s’han d’utilitzar cables normalitzats d’un dels tipus que veiem en la taula1.19.

Taula 1.19. Cables normalitzats


Cable tipus RZ1-K Cable de tensió assignada 0,6/1kV, amb conductor de coure declasse 5 (K), aïllament de polietilèreticulat i coberta de composttermoplàstic a base de poliolefina(Z1)

UNE 21123-4




Cable tipus DZ1-K Cable de tensió assignada 0,6/1kV, amb conductor de coure declasse 5 (K), aïllament de propilè(D) i coberta de composttermoplàstic a base de poliolefina(Z1)

UNE 21123-5

Cable tipus ES07Z1-K(AS) Cable unipolar de tensióassignada 450/750 V ambconductor de coure de classe 5(K) i aïllament de composttermoplàstic a base de poliolefina(Z1)

UNE 21002

En ambdós casos, en tractar-se d’aïllaments termoestables, la temperatura màximaadmissible del conductor en servei continu serà de 70 ºC.

Càlcul de la seccióEs calcula la intensitat aplicant-ne la fórmula:

I =P

Uu1 · cosϕ=

5.750

230 · 0.85= 29, 41 A

on es pren cosϕ = 0,85 a falta de dades.

Es calcula la caiguda de tensió reglamentària per a aquesta instal·lació o bé s’extreude la taula 1.15. En aquest cas ens dóna el següent valor:

e = 1% · 230 = 2, 3 V

Es calcula la secció del cable per a circuit monofàsic, que correspon a una secciónormalitzada superior de 16 mm2:

S =2 · P · Lγ · e · U

=2 · 5.750 · 25

48 · 2, 3 · 230= 13, 02 mm2

ComprovacióEs comprova que per a aquesta secció el conductor és capaç de suportar laintensitat prevista en funció de les seves condicions d’instal·lació.

Per a això anem a la taula 1.20 que és una reproducció de la taula 1.8 d’aquestamateixa unitat, i comprovem la intensitat màxima admissible.

Taula 1.20. Cables unipolars (Cu), secció en mm2, RZ1-K (0,6 / 1 kV) en tubs encastats i tubs en muntatgesuperficials, canals protectores, conductes tancats d’obra de fàbrica

Secció 6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

Sm 49 68 91 116 144 - - - - - - -

St 44 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455


El wattímetre és l’aparell que mesurala potència activa monofàsica encorrent altern.

Per a 16 mm2, té una intensitat màxima admissible per a conductes tancats d’obrade fàbrica monofàsic de 91 A; per tant, suporta perfectament els 29 A que ensdonava en els càlculs i la secció de 16 és la correcta per al disseny de derivacióindividual.


Centre de tansformació

Espai on es troben elstransformadors necessaris per a

la transformació de tensiómitjana a baixa.

El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que els con-ductors de fase, exceptuant quan es justifiqui que no hi pugui haver desequilibris ocorrents harmònics per a càrregues no lineals. Per exemple, quan tots els receptorssiguin trifàsics.

1.3 Càlcul de la potència elèctrica total d’un edifici

Per als subministraments de baixa tensió, com és el cas d’un edifici, s’ha de garan-tir la connexió i utilització segura dels receptors usats habitualment i que futursaugments de la potència demanada pels usuaris no tingui com a conseqüènciaimmediata la necessitat de modificar la instal·lació. La previsió de càrreguesserveix també per dimensionar la capacitat de subministrament de les línies dedistribució de les companyies elèctriques, així com la potència que cal instal·laral centre de transformació.

Quan es calcula la potència d’un edifici, s’ha de tenir en compte quin serà l’espaique serà utilitzat per a habitatges i quin per a locals comercial o petites indústries,ja que no és el mateix subministrar per a un edifici de 5 habitatges més una botiga,que per a un edifici de 20 habitatges més un taller mecànic als baixos. Es preveuclarament que serà molt més alt el requeriment elèctric del segon edifici.

Les previsions de càrrega establertes són els valors teòrics mínims per considerar.Per tant, en cas de conèixer la demanda real dels usuaris, és necessari utilitzaraquests valors quan siguin superiors als mínims teòrics.

La càrrega total d’un edifici(PT) destinat principalment a habitatges resultade la suma de les potències corresponents al conjunt dels habitatges (Pv), delsserveis generals (Psg), dels locals comercials i oficines (PL) i dels garatges(Pg) que en formen part.

Per tant,

PT = Pv + Psg + PL + Pg

1.3.1 Càrrega d’habitatges

La càrrega d’habitatges és la càrrega corresponent a la mitjana aritmètica de lespotències màximes previstes a cada habitatge, pel coeficient de simultaneïtat de lataula 1.21, segons el nombre d’habitatges.

Taula 1.21. Coeficient de simultaneïtat, segons el nombre d’habitatges (n)

n Coeficient desimultaneïtat


1 1 11 9,2





2 2 12 9,9

3 3 13 10,6

4 3,8 14 11,3

5 4,6 15 11,9

6 5,4 16 12,5

7 6,2 17 13,1

8 7 18 13,7

9 7,8 19 14,3

10 8,5 20 14,8

n ≥ 21 15,3 + (n - 21) · 0,5

Segons les dimensions i característiques dels habitatges, hi ha 2 tipus de graud’electrificació:

• Bàsica: amb una previsió de potència mínima de 5.750 W.

• Elevada: amb una previsió de potència mínima de 9.200 W.

Exemple de càrrega d’habitatges

Edifici de tres plantes de pisos, amb quatre habitatges per planta de 100 m2, cadascunauna planta àtic amb dos edificis de 200 m2 cadascun.

Els dotze habitatges de 100 m2 no disposen d’aire condicionat, ni hi ha la previsió d’instal·larel sistema de calefacció elèctrica ni receptors especials. Per tant, el grau d’electrificació ésbàsica i es pren una previsió de càrregues de 5.750 W per habitatge, ja que no es coneixprevisió exacta de la demanda elèctrica.

Per als dos habitatges de l’àtic, encara que no tenen previsió d’aire condicionat, ni previsióde sistemes de calefacció elèctrica, és una superfície superior a 160 m2 i, per tant, espreveu una electrificació elevada de 9.200 W per habitatge, ja que no es coneix la previsióexacta de demanda elèctrica.

La previsió de càrrega dels habitatges és:

Pv = 11, 3 ·(12 · 5.750 + 2 · 9.200

14

)= 70.544W

1.3.2 Càrrega corresponent als serveis generals

La càrrega corresponent als serveis generals és la suma de la potència prevista enascensors, aparells elevadors, centrals de calor i fred, grups de pressió, enllumenatdel portal, caixa d’escala i espais comuns i en tot el servei elèctric generalde l’edifici sense aplicar cap factor de reducció per simultaneïtat (factor desimultaneïtat = 1).

En la taula 1.22 s’indiquen els valors típics de les potències dels elevadors segonsespecifica la Norma tecnològica de l’edificació ITE-ITA.

Si voleu conèixer què faque un habitatge siguiconsiderat d’electrificacióbàsica o d’electrificacióelevada podeu consultarl’apartat d’aquestamateixa unitat“Dimensionament interiord’un habitatge”.

Si voleu consultar lanormativa ITE-ITA aneu ala secció “Adrecesd’interès” que trobareu alweb d’aquest crèdit.


Mesura de la potència

Moltes vegades la potènciad’algunes màquines com els

ascensors no s’expressa en watts,sinó en cavalls de vapor, que esrepresenten per CV. 1 CV = 736

W

Potència prevista

Amb vista a la previsió depotència d’un edifici es prenenles valors de potències indicats,

però amb vista a dimensionar lesderivacions individuals i per

tenir en compte les variacions enel consum d’intensitat, lapotència de l’ascensor es

multiplicarà per 1,3 (ITC-BT-47)i les llums fluorescents per 1,8

(ITC-BT-44).

Exemple de càrregacorresponent a garatges

Quina seria la càrrega d’ungaratge de 400 m2 amb

ventilació forçada?P g = 400 · 20= 8.000 W

Taula 1.22. Càrrega corresponent a ascensor i muntacàrregues

Tipus d’aparellelevador

Càrrega (kg) Nombre depersones

Velocitat (m/s) Potència (kW)

ITA-1 400 5 0,63 4,5

ITA-2 400 8 1,00 11,5

ITA-3 630 8 1,00 18,5

ITA-4 1.000 13 1,60 29,5

ITA-5 1.000 13 2,50 46,0

Per a l’enllumenat de portal i altres espais comuns es pot fer una estimació deconsum en la taula 1.23.

Taula 1.23. Potències de càlcul per a serveis generals

Tipus de circuit Característiques i potència

Enllumenat de zonescomunes

Portal, escalai traster

IncandescènciaFluorescència

15 W/m2

8 W/m2

Enllumenat de zonescomunes

Escala IncandescènciaFluorescència

8 W/m2

4 W/m2

Enllumenat del portal:Il·luminació ornamental

IncandescènciaFluorescènciaHalògens

20 W/m2

10 W/m2

20 W/m2

Calefacció DirectaAcumulació

40 W/m2

80 W/m2

Aire acondicionat Directa 10 W/m2

Depuradora de piscines Orientada 8 W/m2

1.3.3 Càrrega corresponent als locals comercials i oficines

La càrrega corresponent a locals comercials i oficines es calcula considerant unmínim de 100 W per m2 i planta, amb un mínim de 3.450 W a 230 V i coeficientde simultaneïtat 1.

Exemple de càrrega de locals comercials i oficines

Edifici amb dos locals comercials i dues oficines, en el qual es desconeix la previsió real dela càrrega dels locals.

En la taula 1.24 trobeu uns exemples resolts de càrregues de locals comercials i oficinessegons el seu consum en potència.

Taula 1.24. Exemple de previsió de càrregues en locals comercials i oficines

Superfície (m2) Previsió real decàrrega (W)

Previsió amb 100W/m2

Previsió decàrrega (W)

Local 1 25 Desconeguda 2.500 3.450

Local 2 50 Desconeguda 5.000 5.000

Oficina 1 200 35.000 20.000 35.000

Oficina 2 150 12.500 15.000 15.000



Superfície (m2) Previsió real decàrrega (W)

Previsió amb 100W/m2

Previsió decàrrega (W)

Càrrega total (coeficient = 1) 58.450

1.3.4 Càrrega corresponent a garatges

La càrrega corresponent a garatges es calcula considerant un mínim de 10 W perm2 i planta per a garatges amb ventilació natural i de 20 W per als de ventilacióforçada, amb un mínim de 3.450 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.

Quan, en aplicació de l’NBE-CI-96, calgui un sistema de ventilació forçada per al’evacuació de fums d’incendi, s’ha d’estudiar de forma específica la previsió decàrregues.

1.3.5 Càrrega total corresponent a edificis comercials, d’oficines odestinats a una o més indústries

En general, la demanda de potència ha de determinar la càrrega que cal preveureen aquests casos que no pot ser mai inferior als següents valors:

• Edificis comercials o oficines. Es calcula considerant un mínim de 100 Wper m2 i planta, amb un mínim per local de 3.450 W a 230 W i coeficientde simultaneïtat 1.

• Edificis destinats a concentració d’indústries. Es calcula considerant unmínim de 125 W per m2 i planta, amb un mínim per local de 10.350 W a230 W i coeficient de simultaneïtat 1.


2. Dimensionament interior d’un habitatge

Segons les dimensions i característiques del nostre habitatge, hi ha dos tipus degrau d’electrificació (bàsica o elevada). La diferència entre tots dos és el nombrede circuits: l’electrificació bàsica conté només 5 circuits específics per a utilitatsde l’habitatge i l’electrificació elevada té aquests cinc circuits i fins a sis més.Cada un d’aquests circuits té una secció mínima i uns punts d’utilització de confortmínim segons l’habitacle de l’habitatge.

Les instal·lacions d’interior són els circuits que van des de la caixa de comanda-ment i protecció de l’habitatge, taller o local fins als receptors (punts de llums,base d’endolls, rentadora, assecadora...).

2.1 Grau d’electrificació

Quadre elèctric d’electrificació bàsic

El consum d’un habitatge pot ser diferent segons la quantitat de gent que hi visquio els aparells electrònics que tinguin connectats a la vegada. Per exemple, no seràel mateix consum diari d’una parella que tot el dia es troba fora de casa que no pasel d’una família amb dos adolescents i una àvia.

Quadre elèctric d’electrificacióelevada

Els graus d’electrificació d’un habitatge de nova construcció poden ser dos:

• Bàsic.

• Elevat.

1) El grau d’electrificació bàsic és el necessari per cobrir les possibles necessitatsd’utilització primàries sense que calguin obres posteriors; per tant, aquest graud’electrificació ha de permetre la utilització dels aparells elèctrics d’ús comú enun habitatge.

2) El grau d’electrificació elevat és el que correspon a habitatges amb unaprevisió d’ús dels aparells electrodomèstics superior a l’electrificació bàsica oquan es compleixi alguna de les següents condicions:

• Superfície útil de l’habitatge superior a 160 m2.

• Si està prevista la instal·lació d’aire condicionat.

• Si està prevista la instal·lació de calefacció elèctrica.

• Si està prevista la instal·lació de sistemes d’automatització.

• Si està prevista la instal·lació d’una assecadora.


• Si el nombre de punts d’utilització d’enllumenat és superior a 30.

• Si el nombre de punts d’utilització de preses de corrent d’ús general éssuperior a 20.

• Si el nombre de punts d’utilització de preses de corrent dels banys i auxiliarsde cuina és superior a 6.

Segons el consum previst per a l’habitatge, hi ha diferents potències de subminis-trament monofàsic, tal com es mostra en la taula 2.1.

Taula 2.1. Esglaons de potència prevista en subministraments monofàsics

Potència bàsica (W) Potència elevada (W)

5.750 7.360 9.200 11.500 14.490

2.2 Circuits interiors

Hi ha diferents tipus de circuits en un edifici; i quan parlem de circuits d’interiorens referim als circuits que tenen com a missió el subministrament d’energiaelèctrica als receptors, tant en un habitatge com en una empresa. Un exemplede circuit interior pot ser el destinat a les preses de corrent d’un menjador, peròtambé es considera un circuit interior el circuit que dóna servei a les llums d’unjardí. Per tant, un circuit interior pot estar dintre d’un recinte tancat o pot serexterior. Diferenciem dos tipus de circuits interiors dintre d’un habitatge:

• Circuits de protecció general.

• Circuits interiors de derivacions.

Els circuits interiors engloben tant la part de protecció com les sevesderivacions corresponents segons si l’electrificació contractada és bàsica oelevada.

2.2.1 Circuits de protecció general

Uns tipus de circuits que hi ha a l’interior de l’habitatge és el circuit de protecciógeneral.

Els circuits de protecció han de constar com a mínim dels següents components:

• Interruptor general automàtic (IGA).

• Interruptors diferencials.

• Dispositius de protecció contra sobretensions.


Interruptor general automàtic (IGA)

L’interruptor general automàtic té la funció de protegir de sobrecàrregueso curtcircuits la instal.lació completa de l’habitatge. Evita que es cremila derivació individual de l’habitatge en cas d’haver-hi una sobrecàrregao curtcircuit. És l’element que s’ha d’utilitzar per desconnectar delsubministrament exterior l’habitatge en cas de reparacions, absènciesllargues, etc.

L’interruptor general ha de ser independent de l’interruptor per al control depotència (ICP) i no pot ser substituït per aquest.

Els circuits de protecció han de tenir com amínim un interruptor general automàticde tall omnipolar amb accionament manual, d’intensitat nominal mínima de 25 Aque correspon als 5.750 W de potència mínima i dispositius de protecció contrasobrecàrregues i curtcircuits.

I =P

V=

5.750

230= 25 A

En funció de la previsió de càrrega la intensitat nominal de l’interruptor generalautomàtic serà el que s’especifica en la taula 2.2.

Taula 2.2. Calibre IGA segons la potència de subministrament

Electrificació Potència (W) Calibre Interruptor GeneralAutomàtic (IGA)

Bàsica 5.750 25

7360 32

Elevada 9.200 40

11.500 50

14.490 63

Interruptors diferencials

L’interruptor diferencial és l’element destinat a la protecció de persones. Aquestinterruptor desconnecta automàticament la instal.lació quan es produeix unaderivació a un aparell electrodomèstic o a un punt d’instal.lació. El diferencialestà vigilant contínuament el corrent de fase i la del neutre. Quan aquestes no sóniguals, el que passa és que la diferència entre l’un i l’altre s’està fugant per algunapart de la instal·lació, generalment el terra. Quan el valor de la fuga és igual osuperior al valor de la intensitat de sensibilitat del diferencial, llavors es dispara idesconnecta la instal·lació.

Quan el sistema detecta una avaria o una derivació a instal·lació, la desconnexióde l’interruptor diferencial evita la possibilitat d’un accident elèctric. Si esdesconnecta es pot tornar a connectar manualment, però en cas que es tornés adesconnectar seria perquè encara existeix l’avaria o derivació a instal·lació. Enaquest cas no hauríem de tornar a connectar fins que en trobem la causa i separar

ICP

L’interruptor de control depotència (ICP) és un dispositiuper controlar la potènciarealment demanada pelconsumidor i que aquesta noexcedeixi de la contractada. Laseva col·locació és potestativa dela companyia.


llavors el receptor que ha produït el disparament.

Interruptor diferencial

El circuit de protecció ha de tenir un o més interruptors diferencials que hande garantir la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits, amb unaintensitat diferencial residual màxima de 30 mA i intensitat assignada superioro igual que la de l’interruptor general. Quan s’usin interruptors diferencials ensèrie, s’ha de garantir que tots els circuits queden protegits davant intensitats dife-rencials residuals de 30 mA com a màxim, i es poden instal·lar altres diferencialsd’intensitat superior a 30 mA en sèrie, sempre que es compleixi l’anterior.

La utilització d’un únic interruptor diferencial per a diversos circuits pot provocarque la seva actuació desconnecti certs electrodomèstics de l’habitatge, com arafrigorífics, congeladors o aparells informàtics, per la qual cosa s’ha d’evitar. Pera aquests circuits és convenient preveure una protecció diferencial individual.

Dispositius de protecció contra sobretensions

Els dispositius de protecció contra sobretensions són elements de tall iprotecció omnipolar per a cada un dels circuits interiors.

PIA: petit interruptor automàtic

Els petits interruptors automàtics (PIA) protegeixen cada circuit de sobrecàrregueso curtcircuits, segons la capacitat de cada un. Serveixen, per tant, per evitar que escremin per l’escalfament de la instal·lació elèctrica o qualsevol aparell connectata aquest circuit. El nombre de PIA serà igual al nombre de circuits que hi hagidintre de l’habitatge i serveix com a element de tall de cada un dels circuits.

2.2.2 Circuits interiors en derivacions

Els circuits interiors de derivacions són els tipus de circuits independents C1,C2, C3, C4 i C5. Cada un d’aquests circuits han d’estar protegits amb uninterruptor automàtic de tall omnipolar amb accionament manual i dispositius deprotecció contra sobrecàrregues i curtcircuits amb una intensitat assignada segonsla seva aplicació: la intensitat assignada de cada circuit és determinada tenint encompte elements com la intensitat prevista, el factor de simultaneïtat i el factord’utilització. La relació entre cada un d’aquests elements és determinada de lasegüent manera:

I = n · Ia · Fs · Fu

on:

• Ia és la intensitat prevista per presa o receptor

• n és el nombre de preses o receptors

• Fs és el factor de simultaneïtat, és a dir, relació de receptors connectatssimultàniament sobre el total


• Fu és el factor d’utilització; el factor mitjà d’utilització de la potènciamàxima del receptor.

Hi ha cinc circuits independents d’electrificació bàsica, que són els mateixos queels d’electrificació elevada i que es troben obligatòriament als circuits d’electrifi-cació elevada.

Cinc circuits independents d’electrificació bàsica

Aquests cinc circuits independents d’electrificació bàsica que formen part delscircuits d’electrificació elevada són:

1) C1. Circuit de distribució interna destinat a alimentar els punts d’il·luminació.

Una presa de corrent prevista per a la connexió d’aparells d’il·luminació queestigui comandada per un interruptor (per exemple, tauletes de nit o làmpadade peu al menjador) es considera del C1.

2) C2. Circuit de distribució interna destinat a preses de corrent d’ús general ifrigorífic.

3) C3. Circuit de distribució interna destinat a alimentar el forn i la cuina.

4) C4. Circuit de distribució interna destinat a alimentar la rentadora, el rentaplatsi l’escalfador elèctric. Amb aquest circuit es recomana l’ús de dos o tres circuitsindependents, sense que això suposi el pas a electrificació elevada ni la necessitatde disposar d’un diferencial addicional. Recordem que el diferencial addicionall’instal·làvem en cas de voler una protecció diferenciada per a segons quinselectrodomèstics. Encara que no estigui prevista la instal·lació d’un escalfadorelèctric, s’instal·larà la seva presa de corrent, que normalment utilitzarà aquestacaldera del gas.

5) C5. Circuit de distribució interna destinat a alimentar preses de corrent debanys, així com les bases auxiliars de la cuina. També es considera del circuit C5la presa del forn microones i la presa d’una banyera d’hidromassatge. Les presesde corrent auxiliars de la cuina es col·locaran fora del volum delimitat pels plànolssituats a 0,5 m de la pica i del taulell de la cuina.

Si hi ha més de 5 circuits dintre d’un habitatge amb electrificació bàsica, s’had’instal·lar un interruptor diferencial addicional. Si no modifiquem l’interruptorgeneral no suposarà el pas a electrificació elevada.

En la figura 2.1 s’expliquen esquemàticament els circuits d’electrificació bàsicaamb els principals circuits que el formen i les característiques dels cables que elscomponen i la seva utilitat dintre de l’habitatge.

Polsador i timbre

Malgrat que el C1 només és uncircuit d’il·luminació, el timbred’accés a l’habitatge es connectaen aquest circuit.


Figura 2.1. Esquema unifilar d’electrificació bàsica

Es posible que en alguns casos sigui recomanable desdoblar els circuits, sense queaixó suposi un canvi d’electrificació de l’habitatge. En la figura 2.2 s’expliquen es-quemàticament un habitatge d’electrificació bàsica amb alguns circuits desdoblatsamb les característiques i utilitats dels seus circuits.

Figura 2.2. Esquema unifilar d’electrificació bàsica

Banyeres d’hidromassatge

Per instal·lar una banyera d’hidromassatge hem de complir la ITC-BT-27 del Reglament debaixa tensió.

Hi ha la possibilitat del desplegament dels circuits C1, C2 i C4 quan no se supera el nombrede punts d’utilització que s’indiquen en la taula 2.3.

Taula 2.3. Màxim nombre de punts d’utilització per circuit

Circuit d’utilització Punts d’utilització màxims

C1 Il·luminació 30


C2 Preses d’ús general 20

C3 Cuina i forn 2

C4 Rentadora, rentaplats i escalfadors elèctrics 3

C5 Bany i cuina 6

Al circuit 1 (C1) s’entén com a punt d’utilització o punt de llum tot el que s’encén a lavegada. Llavors, en un passadís, si s’encenen 2 bombetes a la vegada, a l’efecte del puntd’utilització compta com un únic punt. D’igual manera, si en un menjador hi ha una làmpadaamb 5 bombetes que s’encenen a la vegada, també compta com un únic punt. De totesmaneres si estem al voltant dels 30 punts es recomana afegir un circuit addicional de puntsde llum, com apareix a l’apartat següent.

Al circuit 2 (C2) cada presa de corrent compta com un punt d’utilització, excepte lesdestinades a TV, vídeo, etc., que si es posen juntes compten com una.

Circuits independents d’electrificació elevada

L’electrificació elevada s’instal·la quan hi ha una previsió important d’aparellselectrodomèstics per la qual estigui obligat a instal·lar més d’un circuit C1, C2,C3, C4 i C5, fins a superar els punts màxims d’utilització o bé es prevegi instal·larcalefacció elèctrica, aire condicionat, automatització, gestió tècnica de l’energia iseguretat o si hi ha una superfície útil dels habitatges superior a 160 m2. Llavors,en aquest cas, a més dels circuits corresponents a l’electrificació bàsica, s’hand’instal·lar els 7 circuits d’electrificació elevada següents:

1) C6. Circuit addicional del tipus C1, per cada 30 punts de llum.

2) C7. Circuit addicional del tipus C2, per cada 20 preses de corrent d’ús generalo si la superfície útil de l’habitatge és més gran de 160 m2.

3) C8. Circuit de distribució interna, destinat a la instal·lació de calefaccióelèctrica, quan hi ha la previsió d’instal·lar-la.

4) C9. Circuit de distribució intern, destinat a la instal·lació d’aire condicionatquan hi ha previsió de fer-ho.

5) C10. Circuit de distribució interna, destinat a la instal·lació d’assecadoraindependent.

6) C11. Circuit de distribució interna, destinat a l’alimentació del sistemad’automatització, gestió tècnica de l’energia i de seguretat, quan hi ha previsiód’aquest.

7) C12. Circuits addicionals de qualsevol dels tipus C3 o C4, quan es prevegin, ocircuit addicional del tipus C5, quan el nombre de preses de corrent passi de 6.


2.2.3 Característiques elèctriques dels circuits

Base 16 A 2 p + T. Imatge MEC

Les característiques dels circuits depenen bàsicament de la intensitat que hicircularà. Per aquest motiu, depenent de les seves utilitats s’utilitzaren unesseccions o unes altres. També s’ha de comprovar l’ús que es farà d’aquest circuiti la seva utilitat.

En la taula 2.4 es detallen les característiques elèctriques dels circuits mínimsrequerits pel Reglament de baixa tensió.

Taula 2.4. Característiques elèctriques de circuits considerant 230V entre fase i neutre

Circuitd’utilització

Potènciaprevista perpresa (W)

Tipus depresa

Màximnombre depunts

Conductorssecciómínima mm2

Tub oconductediàmetre mm2

C1 -Il·luminació

200 Punt de llum(3)

30 1.5 16

C2 - Presesde Corrent

3450 Base 16A(2p+T)

20 2.5 20

C3 - Forn iCuina

5400 Base 25A(2p+T)

2 6 25

C4 -Rentadora,rentaplats iescalfadorselèctrics

3.450 Base 16 ACombinadesamb fusibles ointerruptorsautomàtics de16 A (4)

3 4 (5) 20

C5 - Bany icuina

3.450 Base 16 A(2p+T)

6 2.5 20

C8 -Calefacció

(1) * * 6 25

C9 - Airecondicionat

(1) * * 6 25

C10 -Assecadora

3.450 Base 16 A (2 p+ T)

1 2.5 20

C11 -Domòtica

(2) * * 1,5 15

(1) La potència màxima permissible per circuit es de 5.750 W. (2) La potència màxima permissible per circuit es de 2.300 W. (3) El

punt de llum inclou condcutor de protecció. (4) Els fusibles o interruptors automàtics nos son necessaris si es disposa de circuits

independents per a cada aparell, amb un PIA de 16 A per a cada aparell. El desdoblament d’aquest circuit no supondrà el pas a a

electrificació elevada. (5) En aquest circuit exclusivament, cada presa individual pot connectar-se amb un conductor de secció 2.5

mm2 que comenci en una caixa de derivació del circuit de 4 mm2.

Base 20 (2 p + T)

La secció mínima del cable indicada per circuit està calculada per als nombresmàxims de punts d’utilització. Si s’amplien aquests punts s’han d’instal·larcircuits addicionals, com per exemple el C6 en el cas que s’ampliïn els punts dellums del C1, que són 30 en aquest cas.

Cada element del circuit ha de tenir un corrent assignat, que no pot ser inferioral corrent previst pel receptor on s’ha de connectar. El valor de la intensitat decorrent prevista a cada circuit s’ha de calcular amb la següent fórmula

I = n · Ia · Fs · Fu

on:


• Ia és la intensitat prevista per presa o receptor

• n és el nombre de preses o receptors

• Fs és el factor de simultaneïtat, és a dir, relació de receptors connectatssimultàniament sobre el total

• Fu és el factor d’utilització; el factor mitjà d’utilització de la potènciamàxima del receptor.

En la taula 2.5 trobem les característiques comunes dels circuits d’un habitatge.No tots els punts d’il·luminació se solen utilitzar a la vegada i, per tant, hi ha unfactor de simultaneïtat i d’utilització per cada circuit: penseu que la rentadora nosempre està encesa, però s’utilitza més que alguns endolls comuns del circuit 2.

Taula 2.5. Característiques de factors d’utilització i simultaneïtat dels circuits d’un habitatge

Circuit d’utilització Interruptor automàtic(A)

Factor simultaneïtat(Fs)

Factor utilització (Fu)

C1 - Il·luminació 10 0,75 0,5

C2 - Preses d’úsgeneral

16 0,2 0,25

C3 - Cuina i forn 25 0,5 0,75

C4 - Rentadora,rentaplats iescalfadors elèctrics

20 0,66 0,75

C5 - Bany i cuina 20 0,4 0,5

C8 - Calefacció 25 * *

C9 - Aire condicionat 25 * *

C10 - Assecadora 20 1 0,75

C11 - Domòtica 16 * *

Els dispositius automàtics de protecció tant per al valor de la intensitat assignadacom per a la intensitat màxima de curtcircuit s’han de correspondre amb laintensitat admissible del circuit i la de curtcircuit.

Els conductors han de ser de coure i la seva secció ha de ser com a mínim laindicada en la taula 2.4 i, a més, ha d’estar condicionada al fet que la caiguda detensió sigui com a màxim el 3%.

La caiguda de tensió es calcula per a una intensitat de funcionament del circuitigual a la intensitat nominal de l’interruptor automàtic del circuit esmentat i per auna distància corresponent a la del punt d’utilització més allunyat de l’origen dela instal·lació.

En la taula 2.6 es mostren els colors que s’han d’utilitzar obligatòriament per alscircuits d’una instal·lació d’interior.

Taula 2.6. Colors identificatius (de l’aïllant) utilitzats a les instal·lacions d’interior

Color Finalitat

Blau cel Neutre

Groc-i-verd Terra

ITC-BT-19

La ITC-BT-19 explica lesinstal·lacions receptores ointeriors amb la secció delsconductors, intensitats màximesadmissibles, mesures deprotecció, etc.

Càlcul de caigudes detensió

Si voleu conèixer com es fa elcàlcul de caigudes de tensió pertal que no superi el 3%, vegeu launitat anterior.


Punts de llum

El circuit 1 d’il·luminació pottenir com a màxim 30 punts dellum. Si necessitem instal·lar-nemés, és necessari crear un nou

circuit (C6) i passem aelectrificació elevada

obligatòriament.

Taula dels mecanismes

Quan es fa la electrificació d’unhabitatge s’ha de tenir en comptela normativa, les caracterísitques

popies de cada estança del’habitatge i els requisits de

comfort que demana el client.Per tant, i per tenir-ho ot al

mateix lloc, és molt útil fer-seuna taula on apareguin tots elsmecanismes a instal·lar. A la

secció dels annexos trobaràs unaplantilla d’exemple molt útil on

apareix tant le nombre mínim perreglament, com el nombre finalque podria ser superior. A més

també s’ha de tenir en compte elnombre màxim d’elements acada circuit per si cal afegirqualsevol circuit adicional.


Color Finalitat

Negre Fase

Gris

Marró

2.3 Punts d’utilització mínims de confort

Confort és tot allò que produeix benestar i comoditats. A la llar es pressuposael confort i la funcionalitat per als seus habitants, però en alguns casos noes produeix. De què depèn la necessitat de confort?. Hi intervenen diversosfactors: aïllaments, climatització, mobiliari, matalassos i roba de llit apropiats,il·luminació adequada per a cada estança i feina, armaris i contenidors perdistribuir l’ordre, electrodomèstics per facilitar les feines domèstiques i espaisíntims delimitats. És necessari, doncs, determinar els punts elèctrics d’utilitzaciómínims que ha de tenir una instal·lació d’un habitatge, des d’un punt de vista dela seguretat i el confort.

No obstant això, a l’hora de dissenyar la instal·lació es recomana que es tinguinen compte les possibles necessitats particulars de l’usuari i les seves limitacions(a causa de l’edat, discapacitats, etc.), així com els seus futurs requeriments. Pertant, es recomana seguir els quatre punts següents a l’hora de realitzar el projectede la instal·lació:

• Preveure futures ampliacions sense necessitat de fer obres, conductes buitsi reservar espai al quadre de distribució per a futurs dispositius.

• Preveure un nombre de preses de punts d’il·luminació, preses de correntd’usos generals o al bany i auxiliars de cuina, superior als indicats en lataula 2.7; d’aquesta manera, a més de tenir una instal·lació d’acord ambla necessitat de l’usuari, se’n millora la seguretat, ja que es redueix l’úsde connectors multivia o prolongadors i s’evita la realització de futuresmodificacions de la instal·lació per personal no qualificat.

• No intentar un estalvi fictici esgotant al màxim les preses per circuit perreduir el nombre de circuits. Incrementar els circuits i passar al graud’electrificació elevat no té obligatòriament conseqüències pràctiques decanvi de potència contractada a la companyia subministradora. Si es fa aixòs’obté més confort, però no necessàriament un consum més gran.

• En habitatges amb més d’una altura, per exemple unifamiliars o dúplexs,se situarà un quadre general de comandament i protecció a cada planta demanera que els circuits de cada planta estiguin protegits al quadre ubicat ala seva planta.


Les ubicacions dels punts d’utilització mínim de confort indicades en la taula 2.7es consideren orientatives, ja que, per exemple, la rentadora pot estar instal·ladaen un safareig. El timbre no computa com a “punt d’utilització” al circuit C1.Els commutadors, encreuaments, teleruptors i altres dispositius de característiquessimilars es consideren englobats en el genèric “interruptor” indicat en la taula 2.7.

Taula 2.7. Punts mínims d’utilització a cada estança de l’habitatge

Estança Circuit Mecanisme Nombre Mínim Superfície /Longitud

Accés C1 Polsador Timbre 1 -

Vestíbul C1 Punt de llumInterruptor 10A

11

--

C2 Base 16A (2p + T) 1 -

Sala d’estar o saló C1 Punt de llumInterruptor 10A

11

Fins a 10 m2 (2 siS>10 m2)Un per a cadapunt de llum

C2 Base 16A (2p + T) 3 (1) Un per cada 6 m2,arrodonint a l’entersuperior

C8 Presa decalefacció

1 Fins a 10 m2 (2 siS>10 m2)

C9 Presa d’airecondicionat

1 Fins a 10 m2 (2 siS>10 m2)

Dormitoris C1 Punt de llumInterruptor 10A

11


C2 Base 16A (2p+T) 3 (1) Un per cada 6 m2,arrodonint a l’entersuperior


1 -

C9 Presa d’airecondicionat

1 -

Banys C1 Punt de llumInterruptor 10A

11

--

C5 Base 16A (2p + T) 1 -

C8 Presa deCalefacció

1 -

Passadissos idistribuïdors

C1 Punt de llumInterruptor-commutador10A

11

Un per cada 5mde longitudUn en cada accés

C2 Base 16A (2p + T) 1 Fins a 5m (2 siL>5m)

C8 Presa deCalefacció

1 -

Cuina C1 Punt de llumInterruptor 10A

11


C2 Base 16A (2p + T) 2 Extractor ifrogorífic


Ja hi ha al mercat elsprimers brunzidors MP3. Té

la seva pròpia IP (esconnecta a la xarxa local).

En la secció “Adrecesd’interès” del web

d’aquest crèdit podeutrobar enllaços on es fa

referència a domòticaamb videoporters.


Estança Circuit Mecanisme Nombre Mínim Superfície /Longitud

C3 Base 25A (2p + T) 1 Cuina/forn

C4 Base 16A (2p + T) 3 Rentadora,rentaplats iescalfador

C5 Base 16A (2p + T) 3 (2) A sobre del plànolde treball


1 -

C10 Base 16A (2p + T) 1 assecadora

Terrasses ivestidors

C1 Punt de llumInterruptor 10A

11


Garatgesunifamiliars i altres

C1 Punt de llumInterruptor 10A

11


C2 Base 16A (2p + T) 1 Fins a 10 m2 (2 siS>10 m2)

(1) on es prevegi la instal·lació d’una presa per al receptor de televisió, la base corresponent s’haurà de considerar com una sola base

a l’efecte del nombre de punts d’utilització. (2) Es col·loquen fora d’un volum delimitat pels plans verticals situats a 0.5m de la pica i

dels fogons de cocció o cuina.

A cada una de les estances de l’habitatge hi ha dos tipus de prescripcions quepodem considerar:

• Prescripcions reglamentàries. Són aquelles obligades pel Reglament per abaixa tensió, més concretament, allò que especifica la ITC-BT-25.

• Prescripcions de confort d’ús no obligatori.

2.3.1 Electrificació de l’accés a l’habitatge

Timbres per a habitatges

L’accés a l’habitatge és el replà que trobem just abans de la porta d’entrada. En elsaccessos a l’habitatge només és reglamentari que hi hagi un polsador, però seriaconvenient també, tant per confort com per comoditat, tenir-hi també un punt dellum i fins i tot un videoporter.

Els elements mínims per a l’accés a l’habitatge són els que apareixen a la taula2.7. Les prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són lescorresponents a la taula 2.8.

Taula 2.8. Prescripcions de confort d’ús no obligatori de l’accés a l’habitatge

Mecanisme Nombre aconsellat

Polsador per a timbre 1

Punt de llum (habitatge unifamiliar) 1

Videoporter (habitatge unifamiliar) 1


2.3.2 Electrificació del vestíbul

Segons les dimensions del vestíbul hi haurà més d’un punt de llum, que és el quemarca el Reglament per a baixa tensió.

Els elements mínims per a l’electrificació del vestíbul són els que apareixen a lataula 2.7. Les prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són lescorresponents a la taula 2.9.

Taula 2.9. Prestacions de confort d’ús no obligatori del vestíbul

Mecanisme Superfície/Longitud Nombre Aconsellat

Punt de llum 1 fins 10m2 (2 si S>10m2) 1 o 2

Llum exterior (habitatgeunifamiliar)

1

Interruptor 10A Per punt de llum 1

Base 16A (2 p + T) 1 1

Brunzidor - 1

Presa de Calefacció elèctrica (1) - 1

Videoporter - 1

(1) quan es prevegi la instal·lació

En la figura 2.3 teniu les prescripcions obligatòries (reglamentàries), el plànol enplanta de l’accés de l’habitatge i el vestíbul.

Figura 2.3. Plànol de planta de l’accés de l’habitatgei el vestíbul

El videoporter

Hi ha videoporters amb àudiointegrat dintre d’una xarxa detelefonia i càmera integrada dexarxa de televisió. Elvideoporter està integrat com adomoporter; la seva càmera espot veure des de qualsevoltelevisor i l’àudio es pot sentirdes de qualsevol telèfon. Nocaldrà anar a la cuina o alrebedor per atendre les trucades.


2.3.3 Electrificació de la sala d’estar o saló

Presa de calefacció elèctrica

Per a cada punt de llum al saló pot haver-hi més d’un interruptor per encendre’l.És el que anomenem commutador. Igual que al vestíbul, segons les dimensionsde la sala d’estar s’instal·laran més punts de llums i més bases de 16 A.

Malgrat que a les prestacions reglamentàries no hi ha presa de telèfon, sen’aconsella la instal·lació (dues com a mínim). Una per al telèfon fix i l’altraper a la connexió d’un ordinador si s’escau al saló.

En aquest món canviant de noves tecnologies cada vegada més ens imaginem unsaló amb un petit ordinador que ens permeti la connexió a Internet amb el nostretelevisor, o una televisió per cable, etc.

Els elements mínims per a la sala d’estar o saló són els que apareixen a la taula2.7. Les prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són lescorresponents a la taula 2.10.

Taula 2.10. Prestacions de confort d’ús no obligatori del saló o sala d’estar

Mecanisme Superfície/longitud Nombre aconsellat

Punt de llum 1 fins a 10 m2 (2 si S> 10 m2) 1 o 2

Interruptor 10 A Per punt de llum 1 o 2

Base 16 A (2 p + T) 1 per cada 6 m2 arrodonint alnombre sencer superior

3

Presa de calefacció elèctrica(1) 1 fins a 10 m2 (2 si S>10 m2) 1 o 2

Presa aire condicionat 1 fins a 10 m2 (2 S> 10 m2) 1 o 2

Presa telefònica Telèfon 2

Base 16 A (2 p + T) Televisor/vídeo 1 múltiple

Base 16 A (2 p + T) Equip de música 1

(1) Quan se’n prevegi la instal·lació

En la figura 2.4 teniu un plànol amb la configuració d’una sala d’estar amb lesprescripcions mínimes reglamentàries.

Figura 2.4. Plànol de planta de la sala d’estar o saló


2.3.4 Electrificació de la cuina

La cuina és una de les estances amb més circuits de tota l’electrificació, per aixòés molt important, dins d’un habitatge, tenir una bona instal·lació elèctrica a lacuina.

A la cuina de l’habitatge es troben tots els circuits que són obligatoris a l’electri-ficació bàsica C1, C2, C3, C4 i C5.

Els elements mínims per a la cuina són els que apareixen a la taula 2.7. Lesprescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les corresponentsa la taula 2.11.

Taula 2.11. Prestacions de confort d’ús no obligatori de la cuina


Punt de llum 2 fins a 10 m2 (2 si S> 10 m2) 1 o 2

Interruptor 10 A Per punt de llum 1

Base 16 A (2 p + T) Extractor i frigorífic 2

Base 25 A (2 p + T) Cuina/forn 1

Base 16 A (2 p + T) Rentadora, rentavaixelles iescalfador

3

Base 16 A (2 p + T) A sobre del pla de treball 4

Presa calefacció elèctrica (1) 1 fins a 10 m2 (2 si S> 10 m2) 1

Base 16 A (2 p + T)(2) Assecadora 1


Base 16 A (2 p + T) Extractor i frigorífic 2

Base 16 A (2 p + T) Televisor 1

(1) Quan se’n prevegi la instal·lació. (2) S’han de col·locar fora d’un volum delimitat pels plans verticals situats a 0.5m de l’aigüera i de

la placa de cocció o cuina.

Exemple d’electrificació d’una cuina

Tenim una cuina de 20 m2, la casa no té safareig i, per tant, tots els electrodomèsticses troben en aquesta estança. Descriviu tots els circuits que hem d’instal.lar i què ha decontenir cadascun d’ells.

C1 - 2 punts de llum

C2 - 1 presa de corrent d’ús general

C3 - 1 presa de corrent (cuina/forn)

C4 - 3 preses de corrent (rentadora, rentavaixelles i escalfador)

C5 - 4 preses de corrent a sobre del pla de treball

C8 - Calefacció elèctrica

C10 - Assecadora

En la figura 2.5 teniu el plànol en planta de la cuina amb els principals mecanismesque són necessaris en una cuina.


Per consultar la normativaper instal·lar banyeres i

dutxes en habitatge ilocals, aneu a la secció

“Annexos” que trobareu alweb d’aquest mòdul.

Banyeres d’hidromassatge

En el cas que vulguem instal·laruna banyera d’hidromassatge enshaurem de referir a la ITC-BT-27de l’RBT. En general qualsevol

equip elèctric, electrònic,telefònic o de telecomunicacióincorporat a la banyera ha de

complir els requisits de la normaUNE-EN 60335-2-60.

La secció mínima del cableper al circuit 1 d’il·luminacióés d’1,5 mm2, i per al circuit2 de preses de corrent d’ús

general és de 2,5 mm2.

L’estàndard IEC 60529

Descriu un sistema perclassificar els graus de proteccióaportats a l’equipament elèctric

per als contenidors que elsprotegeixen. Aquest estàndardestà dissenyat per qualificar de

manera numèrica un producte enel nivell de protecció que el seucontenidor li proporciona. En

assignar diferents codisnumèrics, el grau de protecciódel producte pot ser identificat

de manera ràpida i amb facilitat.

Figura 2.5. Plànol de planta de la cuina

2.3.5 Electrificació del bany

Un habitatge pot tenir més d’un bany o un bany i un lavabo. El circuit C5 és elque té les preses dels banys i ha d’estar repartit a tot l’habitatge, si és el cas.

Els elements mínims per al bany són els que apareixen a la taula 2.7. Lesprescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les corresponentsa la taula 2.12.

Les banyeres i dutxes han de seguir la normativa dictada per la ITC-27, que formapart del REBT, per garantir la seguretat de les persones.!

Taula 2.12. Prescripcions de confort d’ús no obligatori al bany o lavabo


Punt de llum * 2


Base 16 A (2 p + T) * 2

Presa de calefacció elèctrica (1) * 1


2.3.6 Electrificació del dormitori

No es diferencia entre el tipus de dormitori si és individual o doble, però sí quees fa referència a m2. Igual que en el cas del saló o sala d’estar, malgrat que a lesprescripcions reglamentàries no es fa referència a cap presa d’antena per connectartelevisors o endolls per a telèfon, i atès que els habitatges són més petits, cadavegada més les habitacions dobles es converteixen en petits despatxos.

Els elements mínims per al dormitori són els que apareixen a la taula 2.7. Lesprescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les corresponentsa la taula 2.13.


Taula 2.13. Prestacions de confort d’ús no obligatori del dormitori

Mecanisme Superfície / Longitud Nombre Aconsellat

Punt de llum Habitacions individuals 2 (1)

Habitacions dobles 3 (1)

Interruptor 10 A Per punt de llum -

Base 16 A (2p + T) 1 per cada 6 m2 arrodonintal nombre sencer superior

4

Presa de calefacció elèctrica (2) 1 fins a 10 m2 (2 si s>10 m2) 1

Presa d’aire condicionat (2) 1 fins a 10 m2 (2 si s>10 m2) 1


Base 16 A (2p + T) Televisor 1

Base 16 A (2p + T) Ordinador 1

Base 16 A (2p + T) Equip de música 1

(1) 2 en habitacions individuals, 1 en tauleta de nit i 1 en sostre, 3 en habitacions dobles, 2 en tauleta d enit i 1 en sostre. (2) Quan se’n

prevegi la instal·lació

En la figura 2.6 trobareu els princpals mecanismes que són necessaris en undormitori.

Figura 2.6. Plànol de planta del dormitori

2.3.7 Electrificació de la terrassa o jardí

En el cas que un habitatge disposi de jardí, la instal·lació elèctrica d’aquest ha deser un circuit independent de la resta de l’habitatge. Les bases exteriors destinadesa alimentar aparells fixos o mòbils han d’estar protegides per un diferencialindependent del dels circuits interiors, de 30 mA.

Les bases, interruptors i llums instal·lats al jardí han de tenir un grau IP44.

Els elements mínims per a la terrassa o jardí són els que apareixen a la taula2.7. Les prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són lescorresponents a la taula 2.14.


Taula 2.14. Prescripcions de confort d’ús no obligatori de la terrassa

Mecanisme Superfície / Longitud Nombre Aconsellat

Punt de llum Entrada 1

Una altra zona1 fins a 10 m2 (2 si S>10 m2)

1 o 2

Interrruptor 10A per punt de llum 1 (1)

Base 16 A (2p + T) - 1

2.3.8 Electrificació del passadís

No tots els habitatges tenen passadís, i moltes vegades el vestíbul distribuïdorfa aquesta funció; per tant, no sempre haurem d’utilitzar aquestes regles irecomanacions de confort.

Els elements mínims per al passadís són els que apareixen a la taula 2.7. Lesprescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les corresponentsa la taula 2.15.

Taula 2.15. Prescripcions de confort d’ús no obligatori del passadís


Punt de llum 1 cada 5 m de longitud 2

Interruptor 10 A 1 en cada accés 2

Base 16 A (2 p + T) 1 fins a 5 m2 (2 si L> 5 m) 1 o 2

Presa de calefacció (1) * 1


La figura 2.7 ens permet veure els principals mecanismes d’un passadís.

Figura 2.7. Plànol de planta del passadís


2.3.9 Electrificació del garatge unifamiliar

Els elements mínims per a un garatge unifamiliar, no per a un d’un edificid’habitatges, són els que apareixen a la taula 2.7. Les prescripcions de confortno obligatòries, però recomanades, són les corresponents a la taula 2.16.

Taula 2.16. Prescripcions de confort d’ús no obligatori del garatge unifamiliar


Punt de llum (1) 1 fins a 10 m2 (2 si S>10 m2) 1


Base 16 A (2 p + T) * 2

(1) es recomana dur a terme la instal·lació d’un circuit d’enllumenat d’emergència. La il·luminació mínima per a aques tipus d’estances

és de 150 LUX.

Un garatge no és obligatori en un habitatge, però en cas que n’hi hagi hi ha unaprescripció obligatòria i de confort per a aquesta part de l’habitatge.

2.4 Habitatges o locals amb banyera o dutxa

La Instrucció tècnica complementària del Reglament per a baixa tensió número 27,és a dir, la ITC-BT-27, és la que regula la normativa que s’ha d’aplicar a habitatgesi locals que contenen una banyera o dutxa. Aquests espais, a causa de la proximitatde l’aigua, presenten un risc important per a la seguretat de les persones i, per això,es divideixen en volums, amb la finalitat de delimitar les zones de risc i establir elsequips i materials elèctrics que es poden instal·lar en cadascun d’aquests volums.

Les prescripcions objecte d’aquesta instrucció, ITC-BT-27, són aplicables a lesinstal·lacions d’interior d’habitatges, i també, en la mesura que els pugui afectar,a les de locals comercials, d’oficines i a les de qualsevol altre local destinata finalitats anàlogues que continguin una banyera o una dutxa o una dutxaprefabricada o una banyera d’hidromassatge o aparell per a un ús anàleg.

Resulta molt important establir les normes necessàries per a l’execució correctai reglamentària d’una instal·lació elèctrica en locals o habitatges amb banyera odutxa, ja que són espais de possible risc elèctric.

Depenent de la proximitat o no a les zones de risc s’estableix una classificaciódels volums.

Lux és la unitat derivada delsistema internacionald’il·luminació o nivelld’il·luminació.

Per a llocs que continguinbanys o dutxes per atractament mèdic o per adiscapacitats es podennecessitar requisitsaddicionals.

Per a dutxes d’emergènciaen zones industrials, sónaplicables les reglesgenerals.


2.4.1 Classificació dels volums

Banyera en tres dimensions

Per a les instal·lacions elèctriques en locals o habitatges que tenen unabanyera o dutxa es tenen en compte quatre volums 0, 1, 2 i 3 ben delimitatsper les seves mesures.

En la figura 2.8 es pot observar la representació dels quatre volums en conjunt.

Figura 2.8. Representació dels quatre volums enconjunt

Cal tenir en compte i recordar que els falsos sostres i les mampares no esconsideren barreres als efectes de la separació de volums.

Volum 0

Les dimensions del volum 0 comprenen l’interior de la banyera o dutxa(figura 2.9).

Figura 2.9. Representació del volum 0


En un lloc que contingui una dutxa sense plat, el volum 0 és delimitat pelterra iper un pla horitzontal situat a 0,05 m per sobre del terra.

Quant al plànol vertical, es poden distingir dos casos depenent de si el difusor ésfix o si es pot desplaçar: Dutxa sense plat i amb difusor fix: el volum 0 és limitatpel pla generatriu vertical situat a un radi de 0,6 m entorn del difusor.Dutxa senseplat i amb difusor que es pot desplaçar durant l’ús: el volum 0 és limitat pel plageneratriu vertical situat a un radi d’1,2 m entorn de la presa d’aigua de la paret oel pla vertical que tanca l’àrea prevista perquè l’ocupi la persona que es dutxa.

Volum 1

El volum 1 és limitat pel pla horitzontal superior al volum 0 i el plahoritzontal situat a 2,25 m per sobre del terra; i el pla vertical entorn dela banyera o dutxa i que inclou l’espai per sota d’aquests, quan aquest espaiés accessible sense l’ús d’una eina (figura 2.10).

En una dutxa sense plat i depenent de si el difusor és fix o es pot desplaçar, se’npoden distingir dos casos:

• Dutxa sense plat i amb difusor fix: el volum 1 és delimitat per la superfíciegeneratriu vertical situada a un radi de 0,6 m entorn del ruixador. *Dutxa sense plat i amb difusor que es pot desplaçar durant l’ús: elvolum 1 és limitat pel pla generatriu vertical situat a un radi d’1,2 m des dela presa d’aigua de la paret o el pla vertical que tanca l’àrea prevista perquèl’ocupi la persona que es dutxa.


Volum 2

El volum 2 és limitat pel pla vertical exterior al volum 1 i el pla verticalparal·lel situat a una distància de 0,6 m; i el terra i el pla horitzontal situatsa 2,25 m per sobre del terra (figura 2.11).


Protecció IPX5

Es tracta d’aquella que és capaçde protegir contra els rajos

d’aigua, és a dir, l’aiguaprojectada amb l’ajuda d’unbroc, en totes les direccions,

sobre l’embolcall, no ha de tenirefectes perjudicials.

Protecció IPX4

Es tracta d’aquella que és capaçde protegir contra les projeccions

d’aigua, és a dir, l’aiguaprojectada en totes les

direccions, sobre l’embolcall, noha de tenir efectes perjudicials.


A més, quan l’alçada del sostre excedeixi els 2,25 m per sobre del terra, l’espaicomprès entre el volum 1 i el sostre o fins a una alçada de 3 m persobre del terra,sigui quin sigui el valor menor, es considera volum 2.

Volum 3

El volum 3 és limitat pel pla vertical límit exterior del volum 2 i el pla verticalparal·lel situat a una distància d’aquest de 2,4 m; i el terra i el pla horitzontalsituats a 2,25 m per sobre del terra (figura 2.12).


A més, quan l’alçada del sostre excedeixi els 2,25 m per sobre del terra, l’espaicomprès entre el volum 2 i el sostre o fins a una alçada de 3 m per sobre del terra,sigui quin sigui el valor menor, es considera volum 3.

El volum 3 comprèn qualsevol espai per sota de la banyera o dutxa que siguiaccessible només mitjançant l’ús d’una eina sempre que el tancament d’aquestvolum garanteixi una protecció com a mínim IPX4. Aquesta classificació no ésaplicable a l’espai situat per sota de les banyeres d’hidromassatge i cabines, ja queaquests espais estan considerats amb un grau de protecció IPX5 mínim.


2.4.2 Protecció per garantir la seguretat

Quan es fa servirMBTS (molt baixa tensió de seguretat), sigui quina sigui la tensióassignada, la protecció contra contactes directes ha d’estar proporcionada perdues possibilitats:

• Barreres o embolcalls amb un grau de protecció mínim IP2X o IPXXB,d’acord amb la UNE 20.324.

• Aïllament capaç de suportar una tensió d’assaig de 500 V en valor eficaçen altern durant 1 minut.

Una connexió equipotencial (figura 2.13) local suplementària ha d’unir el con-ductor de protecció associat amb les parts conductores accessibles dels equips declasse I als volums 1, 2 i 3, incloses les preses de corrent i les parts conductoresexternes següents dels volums 0, 1, 2 i 3:

• Canalitzacions metàl·liques dels serveis de subministrament i desguassos(per exemple aigua, gas).

• Canalitzacionsmetàl·liques de calefaccions centralitzades isistemes d’ai-re condicionat.

• Parts metàl·liques accessibles de l’estructura de l’edifici. Els marcsmetàl·lics de portes, finestres i similars no es consideren parts externesaccessibles, llevat que estiguin connectades a l’estructura metàl·lica del’edifici.

• Altres parts conductores externes, per exemple, parts que són susceptiblesde transferir tensions.

Figura 2.13. Connexió equipotencial

Aquests requisits no s’apliquen al volum 3, a recintes en què hi hagi una cabinade dutxa prefabricada amb els seus sistemes de drenatge, diferents d’un bany, perexemple d’un dormitori.

Les banyeres i dutxes metàl·liques s’han de considerar parts conductoresexternes susceptibles de transferir tensions, llevat que s’instal·lin de forma que

Protecció IP2X

Es tracta d’aquella que és capaçde protegir contra els cossossòlids de més de 12 mm, és a dir,cossos sòlids amb un diàmetresuperior a 12 mm que puguinestar sota tensió.

Protecció IPXXB

Es tracta d’aquella quel’embolcall impedeixl’accessibilitat a parts perillosesamb els dits o objectes anàlegsque no excedeixin una longitudde 80 mm. Prova efectuada ambun dit de 12 mm de diàmetre i 80mm de longitud.

Connexió equipotencial

Es tracta de la la connexióelèctrica que posa al mateixpotencial, o a potencialspràcticament iguals, les partsconductores accessibles ielements conductors.

Equips o receptors declasse I

Són aquells previstos deconnexió de terra i que s’han deconnectar a la presa de terra deprotecció, com a mesura deseguretat.


quedin aïllades de l’estructura i d’altres parts metàl·liques de l’edifici. Lesbanyeres i dutxes metàl·liques es poden considerar aïllades de l’edifici, si laresistència d’aïllament entre l’àrea dels banys i dutxes i l’estructura de l’edificiés com a mínim de 100 KΩ.

2.4.3 Mesura de la resistència d’aïllament de sòls i parets

La resistència d’aïllament es fa amb un megaòhmmetre, que mesura laresistència d’aïllament entre un elèctrode d’unes dimensions especificadesque es recolza sobre el sòl o la paret per mesurar i el conductor de proteccióde terra de la instal·lació.

Per obtenir un valor de la resistència d’aïllament fiable s’han de fer almenys tresmesures al mateix local, una de les quals se situa a l’elèctrode, aproximadamenta 1 m d’un element conductor accessible al local. Les altres dues mesures s’hand’efectuar a distàncies superiors. Aquesta sèrie de tresmesuraments s’ha de repetirper a cada superfície important del local.

Mesurador d’aïllament de sòls iparets

S’ha d’utilitzar per a lesmesures unmegaòhmmetre capaç de subministrar en buituna tensió d’uns 500 volts de corrent continu (1.000 volts, si la tensió nominal dela instal·lació és superior a 500 volts).

Es poden utilitzar dos elèctrodes de mesura (el tipus 1 o el tipus 2), encara queés recomanable utilitzar-ne el tipus 1.

• L’elèctrode demesura tipus 1 és constituït per una placametàl·lica quadradade 250 mm de costat i un paper o tela hidròfila mullada i escorreguda d’uns270 mm de costat que es col·loca entre la placa i la superfície per assajar.Durant els mesuraments s’aplica a la placa una força de 750 N o 250 N,segons es tracti de sòl o parets.

• L’elèctrode de mesura de tipus 2 és constituït per un triangle metàl·lic, enquè els punts de contacte amb el sòl o paret es col·loquen a prop dels vèrtexsd’un triangle equilàter. Cadascuna de les peces de contacte que el sostéestà formada per una base flexible que garanteix, quan està sota l’esforçindicat, un contacte íntim, amb la superfície per assajar, d’aproximadament900 mm2, presentant una resistència inferior a 5.000 . En aquest cas, abansd’efectuar les mesures, la superfície per assajar es mulla o es cobreix ambuna tela humida. Durant el mesurament, s’aplica sobre el triangle metàl·licuna força de 750 N o 250 N, segons es tracti de sòls o parets (figura 2.14).


Figura 2.14. Mesurament de la resistència d’aïllament de sòls o parets

2.4.4 Elecció i instal·lació de materials elèctrics

C5. Protecció per a endolls de bany icuina

A l’hora de fer la instal·lació elèctrica s’ha de tenir en compte l’equip que calinstal·lar i la seva norma UNE corresponent (taula 2.17).

Taula 2.17. Producte i la seva norma d’aplicació

Producte Norma d’aplicació

Transformadors de separació de circuits itransformadors de seguretat

UNE-EN 60742

Transformadors i unitats d’alimentació per amàquines d’afaitar

UNE-EN 61558-2-5

Bases de presa de corrent (fixes i mòbils) per a úsdomèstic o anàleg

UNE 20315

Caixes d’empalmament i/o derivació UNE 20451

Interruptors per a instal·lacions elèctriques fixesdomèstiques i anàlogues

UNE-EN 60669-1

En el volum 3, la norma UNE 20460-7-701 estableix que el grau de protecciómínim per a l’equip elèctric serà IPX1.

En l’espai existent sota banyeres o dutxes que sigui accessible només mitjançantl’ús d’una eina, el grau de protecció de l’equip elèctric serà IPX4.

Els blocs d’alimentació d’afaitadores d’acord amb la UNE-EN 60742 o UNE-EN61558-2-5 instal.lats en el volum 2 han de presentar un grau de protecció mínimIPX1 i, per tant, no se’ls aplica el requisit general d’IPX4.

Les caixes de connexió s’hauran d’instal·lar fora dels volums 0, 1 i 2, d’acord ambla norma UNE 20460-7-701 (taula 2.18).

Protecció IPX1

Es tracta d’aquella que és capaçde protegir contra la caigudavertical de gotes d’aigua, és adir, la caiguda vertical de gotesd’aigua no ha de tenir efectesperjudicials.

Protecció IPX4

Es tracta d’aquella que és capaçde protegir contra les projeccionsd’aigua, és a dir, l’aiguaprojectada en totes lesdireccions, sobre l’embolcall, noha de tenir efectes perjudicials.


Taula 2.18. Característiques de cada volum

Grau de protecció Cablatge Mecanismes (2) Altres aparells fixos (3)

Volum 0 IPX7 Limitat al necessari peralimentar els aparellselèctrics fixos situats enaquest volum.

No està permesa la sevainstal·lació.

Aparells que únicamentpoden ser instal·lats en elvolum 0 i han de seradequats a les condicionsd’aquest volum.

Volum 1 IPX4 IPX2, per sobre delnivell més alt d’un difusorfix. IPX5, en equip elèctricde banyeresd’hidromassatge i alsbanys comuns en els qualses puguin produir dollsd’aigua durant la sevaneteja. (1)

Limitat al necessari peralimentar els aparellselèctrics fixos situats en elsvolums 0 i 1.

No està permesa la sevainstal·lació, amb l’excepciód’interruptors de circuitsMBTS alimentats a unatensió nominal de 12 V devalor eficaç en altern o de30 V en continu, en què lafont d’alimentació ésinstal·lada fora dels volums0, 1 i 2.

Aparells alimentats aMBTS no superior a 12 Vca o 30 V cc Escalfadorsd’aigua, bombes de dutxa iequip elèctric per abanyeres d’hidromassatgeque compleixin la sevanorma aplicable, si la sevaalimentació és protegidaaddicionalment per undispositiu de protecció decorrent diferencial de valorno superior als 30 mA,segons la norma UNE20460-4-41.

Volum 2 IPX4 IPX2, per sobre delnivell més alt d’un difusorfix. IPX5, als banyscomuns en els quals espuguin produir dollsd’aigua durant la sevaneteja. (1)

Limitat al necessari peralimentar els aparellselèctrics fixos situats en elsvolums 0, 1 i 2, i la part delvolum 3 situada per sota labanyera o dutxa.

No està permesa la sevainstal·lació, amb l’excepciód’interruptors o bases decircuits MBTS la fontd’alimentació dels quals ésinstal·lada fora dels volums0, 1 i 2. Es permetentambé la instal·lació deblocs d’alimentació demàquines d’afaitar quecompleixin la UNE-EN60472 o UNE-EN61558-2-5.

Tots els permesos per alvolum 1. Llums,ventiladors, calefactors iunitats mòbils per abanyeres d’hidromassatgeque compleixin la sevanorma aplicable, si la sevaalimentació és protegidaaddicionalment per undispositiu de protecció decorrent diferencial de valorno superior als 30 mA,segons la norma UNE20460-4-41.

Volum 3 IPX5, als banys comuns,quan es puguin produirdolls d’aigua durant la sevaneteja.

Limitat al necessari peralimentar els aparellselèctrics fixos situats en elsvolums 0, 1, 2 i 3.

Es permeten les basesnomés si són protegides obé per un transformadord’aïllament, o per MBTS, oper un interruptorautomàtic de l’alimentacióamb un dispositiu deprotecció per correntdiferencial de valor nosuperior als 30 mA, totsells segons els requisits dela norma UNE 20460-4-41.

Es permeten els aparellsnomés si són protegits obé per un transformadord’aïllament, o per MBTS, oper un dispositiu deprotecció de correntdiferencial de valor nosuperior als 30 mA, totsells segons els requisits dela norma UNE 20460-4-41.

(1) Els banys comuns comprenen els banys que es troben en escoles, fàbriques, centres esportius,etc. i inclouen tots els utilitzats pel públic en general. (2) Els cordons aïllantsd’interruptors de tirador son permesos en els volums 1 i 2, sempre que compleixinels requisits de la norma UNE-EN 60669-1. (3) Els calefactors de baix sòl es poden instal·lar sota

qualsevol volum sempre que sota aquests volums estiguin coberts per una malla metàl·lica connectada a terra o per una coberta metàl·lica connectada a una connexió equipotenciallocal suplementària.

2.4.5 Instal·lacions especials

Hi ha uns requisits particulars per a instal·lacions especials, com banyeresd’hidromassatge, cabines de dutxa amb circuits elèctrics i aparells anàlegs.

El fet que en aquests aparells coexisteixi, als espais compresos entre la banyerai el terra i les parets i el sostre de les cabines i les parets i els sostres del localon s’instal·len, equip elèctric tant de baixa tensió com de molt baixa tensió de


seguretat (MBTS) amb canonades o dipòsits d’aigua o altres líquids, fa necessarique es requereixin condicions especials d’instal·lació.

En general, qualsevol equip elèctric, electrònic, telefònic o de telecomunicacióincorporat a la cabina o banyera, inclosos els alimentats en MBTS, han de complirels requisits de la norma UNE-EN 60.335-2-60.

Cable amb coberta H05W-F

La connexió de les banyeres i cabines s’ha d’efectuar amb cable amb coberta decaracterístiques no menors que el de designació H05W-F o mitjançant cable sotatub aïllant amb conductors aïllats de tensió assignada 450- 750 V. S’ha de garantirque, una vegada instal·lat el cable o tub a la caixa de connexions de la banyera ocabina, el grau de protecció mínim que s’obté sigui IPX5.

Els cables i conductors unipolars aïllats comunament utilitzats corresponen alstipus de la taula 2.19.

Taula 2.19. Característiques dels cables

Tipus de Cable Característiques Norma d’aplicació

H05VV-F Cable de tensió assignada300-500V, amb conductor decoure classe 5 (-F) i ambaïllament i coberta de policlorurde vinil (VV)

UNE 21.031-5

H07V-O Conductor aïllat unipolar detensiño assignada 450-750V, ambconductor de coure de classe 1(-U) i aïllament de policlorur devinil (V)

UNE 21.031-3

H07V-R Conductor aïllat unipolar detensiño assignada 450-750V, ambconductor de coure de classe 2(-R) i aïllament de policlorur devinil (V)

UNE 21.031-3

H07V-K Conductor aïllat unipolar detensiño assignada 450-750V, ambconductor de coure de classe 5(-K) i aïllament de policlorur devinil (V)

UNE 21.031-3

Segons la norma UNE 21.022, que especifica les característiques constructives ielèctriques de les diferents classes de conductor:

• classe 1: conductor rígid d’un sol filferro (símbol -U)

• classe 2: conductor rígid de diversos filferros cablejats(símbol -R)

• classe 5: conductor flexible de diversos filferros fins

– no apte per a usos mòbils (símbol -K)

– apte per a usos mòbils (símbol -F)

Totes les caixes de connexió (com la de la figura 2.15) localitzades en parets i alterra del local sota la banyera o el plat de dutxa, o a les parets o els sostres del local,situades darrere de parets o sostres d’una cabina per on discorren tubs o dipòsitsd’aigua, vapor o altres líquids, han de garantir, juntament amb la seva unió alscables o tubs de la instal·lació elèctrica, un grau de protecció mínim IPX5. Perobrir-les cal que sigui necessari l’ús d’una eina.


Grau de protecció IPX5protegeix contra dolls

d’aigua en totes lesdireccions.

Figura 2.15. Caixa de connexió

No s’admeten empalmaments als cables i les canalitzacions que discorrin pelsvolums determinats per les superfícies esmentades excepte si es duen a terme ambcaixes que compleixin el requisit anterior.

2.4.6 Figures de la classificació dels volums

Figura 2.16. Volums d’una banyera


Es representen figures explicatives per classificar els volums (figura 2.16, figura2.17, figura 2.18, figura 2.19, figura 2.20, figura 2.21 i figura 2.22), tenint encompte la influència de les parets i del tipus de bany o dutxa. Els falsos sostres iles mampares no es consideren barreres per a la separació de volums.

• Volum 1 si aquest espai és accessible sense l’ús d’una eina o el tancamentno garanteix una protecció mínima IPX4.

• Volum 3 si aquest espai és accessible només mitjançant una eina o eltancament garanteix una protecció mínima IPX4.

• Volum 1 si aquest espai és accessible sense l’ús d’una eina o el tancamentno garanteix una protecció mínima IPX4.

• Volum 3 si aquest espai és accessible només mitjançant una eina o eltancament garanteix una protecció mínima IPX4.

Figura 2.17. Volums d’una banyera amb paret fixa


Figura 2.18. Volums d’una dutxa

Figura 2.19. Volums d’una dutxa amb paret fixa

Figura 2.20. Volums d’una dutxa sense plat


Figura 2.21. Volums d’una dutxa sense plat però ambparet fixa i difusor fix

Figura 2.22. Volums d’una cabina de dutxa prefabrica-da


3. Manteniment i posada en servei d’una instal·lació d’un habitatge

Per posar en servei les instal·lacions, el titular de la instal·lació ha de sol·licitar elsubministrament d’energia a l’empresa subministradora mitjançant el lliuramentdel corresponent exemplar del certificat de la instal·lació.

L’empresa subministradora pot realitzar, a càrrec seu, les verificacions que consi-deri oportunes, pel que fa al compliment de les prescripcions d’aquest Reglament.

És feina de l’instal·lador fer les diferents verificacions i assajos que corresponguinper tal d’assegurar tant el bon funcionament de la instal·lació com la seva seguretat.També cal fer les feines que calguin per assegurar-ne el manteniment i el bonfuncionament.

3.1 Manteniment i posada en servei

Un cop feta una instal·lació elèctrica és de vital importància que tot funcionicorrectament abans de posar-la en marxa. Per tant, s’ha de fer una verificació queimplica una responsabilitat afegida al disseny i construcció de la instal·lació. Decaràcter obligatori, aquesta verificació es basa en la comprovació de la seguretatelèctrica de la instal·lació mitjançant verificacions visuals, assajos i mesures ambdiferents instruments.

Per posar en servei les instal·lacions, el titular de la instal·lació ha de sol·licitar elsubministrament d’energia a l’empresa subministradora mitjançant el lliuramentde l’exemplar corresponent del certificat de la instal·lació.

L’empresa subministradora pot fer, a càrrec seu, les verificacions que considerioportunes, pel que fa al compliment de les prescripcions d’aquest Reglament.

Precisament en l’article 18 del REBT es recull que: “La instal·lació l’haurà deverificar l’instal·lador, amb la supervisió del director d’obra, si s’escau, per tal decomprovar-ne l’execució correcta i el funcionament segur”.

Segons el nou REBT, l’instal·lador és, a tots els efectes, el màxim responsable del’execució i verificació de la instal·lació. A més, i segons la ITC-BT-05 p. 4.1.,determinades instal·lacions seran objecte d’inspecció per part d’un “organismede control autoritzat” abans de ser documentades davant l’òrgan competent de lacomunitat autònoma i per tal d’assegurar, en la mesura del possible, el complimentreglamentari d’aquestes instal·lacions. En la pràctica aquestes inspeccions estaranbasades, entre altres tasques, en una verificació semblant a la que ha de fer l’ins-tal·lador autoritzat, i en funció del seu resultat i dels criteris per a la classificacióde defectes d’aquesta inspecció, l’organisme oficial emetrà un certificat.

Verificació i inspecció

La diferència entre verificació iinspecció està principalment enl’agent encarregat de fer-la. Laverificació la fa l’empresainstal·ladora per a la posada enmarxa o per a la revisió anuald’una instal·lació. Mentre que lainspecció la fa un organisme decontrol o l’administració públicade la comunitat autònoma.


Per tot això és important per a l’instal·lador autoritzat conèixer i dominar les provesque s’han de dur a terme reglamentàriament per comprovar la conformitat de lainstal·lació.

De manera general, la verificació inicial de les instal·lacions elèctriques comprèndues fases diferents: una primera, anomenada verificacions per examen, que esfa sense tensió a la instal·lació, i consisteix en una inspecció visual que es fa abansdels assajos, i una segona, amb i sense tensió en la instal·lació, que es du a termemitjançant assajos i mesures, anomenada assajos.

3.1.1 Verificacions per examen

La finalitat d’aquesta “revisió” de la instal·lació és la de comprovar visualmentque el material elèctric instal lat compleix “les prescripcions de seguretat de lesnormes aplicables, s’ha seleccionat i instal·lat correctament (segons la normaUNE 20460 i les especificacions del fabricant) i, en general, no presenta cap danyapreciable que pugui afectar la seguretat”.

L’aplicació afecta la totalitat de la instal·lació i, segons diu literalment la norma,ha de comprendre en la mesura que sigui aplicable, almenys la verificació de lescondicions següents:

• L’existència de mesures de protecció contra els xocs elèctrics, incloent-hiles mesures de distàncies, per exemple, pel que fa a la protecció de barrereso envoltants, per obstacle o per allunyament.

• La presència de barreres tallafocs i altres disposicions que impedeixin lapropagació de foc i proteccions contra efectes tèrmics.

• La utilització de cables per a les intensitats màximes previstes i per a lescaigudes de tensió admissibles.

• L’existència i calibratge dels dispositius de protecció i senyalització.

• L’existència de dispositius adequats de seccionament i comandament con-nectats correctament.

• La utilització de materials i mesures de protecció apropiats a les influènciesexternes.

• La identificació de conductors de neutre i protecció.

• L’existència i disponibilitat d’esquemes, advertències i informacions anàlo-gues.

• La identificació de circuits, fusibles, interruptors, borns, etc.

• L’execució correcta de les connexions dels conductors.

• L’accessibilitat per comoditat de funcionament i manteniment.


3.1.2 Assajos

Un cop feta la verificació per examen es fan els assajos, i per a això s’emprenels instruments de mesura exigits a l’instal·lador autoritzat en la ITC-BT-03 delREBT de 2002.

La normaUNE 20460 defineix una sèrie d’assajos, alguns dels quals no s’apliquena una instal·lació elèctrica d’un edifici d’habitatges. Els que sí que corresponensón, amb l’ordre següent d’execució:

1. Continuïtat dels conductors de protecció i de les unions equipotencialsprincipals i suplementàries.

2. Resistència d’aïllament de la instal·lació elèctrica.

3. Protecció per separació de circuits MBTS (molt baixa tensió de seguretat) iMBTP (molt baixa tensió de protecció) i en el cas de protecció per separacióelèctrica.

4. Mesura de la resistència de posada a terra (ITC-BT-18).

5. Assajos de polaritat.

6. Mesura de la resistència de bucle (ITC-BT-24).

7. Comprovació dels interruptors diferencials (ITC-BT-24).

8. Mesura de corrents de fuites (ITC-BT-19, ITC-BT-24).

9. Assajos funcionals.

Per fer cadascun d’aquests assajos hi ha diferents equips al mercat, i també hi haequips multifunció que en un sol aparell poden fer totes aquestes mesures. Aquestampli ventall de possibilitats fa que tant les connexions com els diferents passosque cal seguir siguin molt grans, de manera que descriurem aquí una metodologiagenèrica, però que en funció de l’aparell que s’utilitzi pot variar.

Continuïtat

Els circuits per assajar han d’estar lliures de tensió. La finalitat de la provaés garantir que no s’han produït desperfectes o talls en el cablatge durant lainstal·lació, ja sigui sobre els conductors actius o en els conductors de protecció.

Per a això es fa una mesura de continuïtat, utilitzant un instrument que disposid’una font interna de tensió de 4 V a 24 V en buit en CC o CA i amb una intensitatmínima d’assaig de 200 mA.

Si bé comprovar la continuïtat d’un cable no instal·lat és una tasca sense capdificultat en tenir accessibles tots dos extrems del cable, en el cas del cableinstal·lat els extrems dels conductors fan que s’hagi de recórrer necessàriament


A la secció dels annexostrobareu un document

amb totes lesespecificacions tècniquesd’un equip multifunció delmercat, i una presentació

d’un altre equip amb lamanera d’operar per fer

cada mesura.

a l’assaig dels conductors units entre si (de dos en dos) i determinar, per exemple,conjuntament la continuïtat del cable de neutre i fase en la mateixa mesura.

A la figura 3.1 es pot observar la mesura de continuïtat, des d’una presa de corrent,dels conductors de neutre i fase en una mateixa mesura. Tenint en compte que lalongitud dels cables i el material amb què estan construïts són similars, el valorde continuïtat resultant serà la meitat del valor mesurat sobre tots dos. La mesuraes pot efectuar des del quadre elèctric (curtcircuits en les preses de corrent) o desde les preses de corrent (curtcircuit en el quadre elèctric).

Figura 3.1. Mesura de continuïtat

En el nou REBT no es defineixen, per a instal·lacions d’habitatges, valorsconcrets mínims de continuïtat per als conductors actius, de protecció o d’unionsequipotencials. En general, és convenient conèixer la longitud del cable assajat,el material i la secció (tot declarat pel fabricant), perquè a partir d’aquestesespecificacions es pot determinar un valor adequat de la resistència que ha detenir una determinada longitud de cable. En general, la discontinuïtat d’un cableimplica valors de resistència elevats (superiors a 1 MΩ) mentre que petits valorsde resistències (1 Ω o 2 Ω) són indicatius d’una bona continuïtat.

Resistència d’aïllament

Els circuits per assajar han d’estar lliures de tensió. La mesura de la resistènciad’aïllament de la instal·lació elèctrica té com a finalitat comprovar la integritatdels conductors i els seus aïllants.

La verificació ajuda a excloure la possibilitat d’un curtcircuit o d’una derivacióa terra que representi un perill mortal (per descàrrega elèctrica), o per a lainstal·lació mateixa (incendi d’origen elèctric).

Per mesurar-ho s’utilitzen mesuradors d’aïllament amb capacitat de proporcionaruna tensió d’assaig de fins a 1.000 V i un corrent d’1 mA. La mesura es fa un copinstal·lats tots els conductors de la instal·lació (tant els actius com els de protecció)i abans de connectar-los a la tensió d’alimentació, i es porta a terme aplicant aaquests conductors una tensió contínua de prova, segons indica la taula 3.1:


Taula 3.1. Mesura de la resistència d’aïllament

Tensió nominal de la instal·lació Tensió d’assaig amb tensiócontínua

Resistència d’aïllament (MΩ)

Molt baixa tensió de seguretat(MBTS)Molt baixa tensió de protecció(MBTP)

250 ≥0,25

Inferior o igual a 500 V, excepteel cas anterior

500 ≥0,5

Superior a 500 V 1.000 V ≥1,0

Per a instal·lacions amb MBTS i MBTP, caldrà tenir en compte, a més, lesprescripcions de la ITC-BT-36.

Es pot dur a terme de la manera següent:

• Entre conductors actius (units entre si) i el conductor de protecció: lamesura es farà connectant al conductor de protecció el pol positiu delmesurador d’aïllament i, d’altra banda, tots els conductors de fase i neutrees connectaran entre si i al pol negatiu del mesurador d’aïllament. S’haurande deixar (si n’hi ha) els receptors connectats i els seus comandaments enposició d’aturada, assegurant que no hi ha manca de continuïtat elèctricaa la part de la instal·lació que es verifica. Al seu torn, els dispositiusd’interrupció intercalats (per exemple, diferencials), es posaran en posicióde tancat i els tallacircuits instal·lats (per exemple, fusibles) en situaciónormal de servei.

• Entre conductors actius (figura 3.2): la mesura entre conductors actiuss’efectuarà successivament entre els conductors de fase i neutre presos dedos en dos.

Figura 3.2. Mesura de la resistència d’aïllament entre conductors actius

El REBT, en la ITC-BT-19, defineix aquesta mesura d’aïllament per a ins-tal·lacions en les quals el conjunt de les canalitzacions i qualsevol nombre deconductors que la componen no excedeixin els 100 m. Quan aquesta longitudexcedeixi del valor citat anteriorment s’haurà de fraccionar la instal·lació en parts


d’aproximadament 100 m de longitud, ja sigui per seccionament, desconnexió,retirada de fusibles o obertura d’interruptors. Cadascuna de les parts en què lainstal·lació hagi estat fraccionada haurà de presentar la resistència d’aïllament quecorrespongui.

Quan no sigui possible efectuar el seccionament citat, s’admet que el valor dela resistència d’aïllament de tota la instal·lació sigui, en relació amb el mínimque li correspongui, inversament proporcional a la longitud total, en hectòmetresde les canalitzacions. El valor mínim admissible serà l’indicat a la taula dividitper la longitud total (expressada en hectòmetres) de les canalitzacions. Lesinstal·lacions hauran de presentar una resistència d’aïllament almenys igual queels valors indicats en la taula anterior. Per seguretat i conveniència en la mesuraés aconsellable que l’instrument de mesura disposi d’una funció de descàrregaautomàtica del circuit en acabar cada assaig.

Protecció per separació de circuits MBTS i MBTP i en el cas de proteccióper separació elèctrica

En aquest tipus de circuits s’utilitzen petites tensions d’alimentació quan es preténevitar el risc d’un xoc elèctric, originat tant per contacte directe amb l’alimentaciócom per contacte indirecte. La condició perquè resulti eficaç aquest mètoded’alimentació és que la instal·lació es trobi galvànicament separada de la xarxad’alimentació.

La prova consisteix en la verificació de la separació de circuits (típicamentmitjançant transformador separador o grup motogenerador), fent ús d’un mesu-rador d’aïllament. Les tensions nominals d’assaig i els valors corresponents deresistència d’aïllament estan definits a la taula 3 de la ITC-19.

Mesura de la resistència de posada a terra

Els circuits per assajar han d’estar lliures de tensió. La posada a terra d’unainstal·lació elèctrica és la connexió elèctrica directa a terra, sense fusibles ni capprotecció, de totes les masses metàl·liques accessibles de la instal·lació: panellsmetàl·lics dels electrodomèstics, aixetes, part metàl·lica dels llums, etc. Per això,s’uneixen elèctricament aquestes masses a un elèctrode, o grups d’elèctrodes, ques’enterren a terra. Una bona posada a terra ha de permetre el pas franc (sense captipus de resistència) a terra dels corrents de defecte (deguts a errors d’aïllamentdels elements sota tensió, vegeu la figura 3.3) i de les descàrregues d’origenatmosfèric. Precisament l’objectiu de la posada a terra és limitar la tensió que,en cas de defecte, pugui aparèixer en aquelles masses conductores accessiblesde la instal·lació, i també assegurar l’actuació eficient de les proteccions davantcontactes indirectes per tall automàtic de l’alimentació. Aquesta tensió es coneixcom a tensió de contacte, i està limitada a 24 V en locals o emplaçamentsconductors i, en general, a 50 V en els altres casos.


Figura 3.3. Risc de contacte indirecte per fallada d’aïllament

La mesura de la resistència de terra es fa amb un tel·luròmetre. Els equipsmultifunció de mesures de verificacions d’instal·lacions acostumen a incloureaquesta funció.

La mesura de resistència de terres és, amb aquests equips multifunció, totalmentautomàtica i no requereix més que la selecció d’aquesta funció al menú. Aqueststipus d’instruments injecten en la presa de terra de la instal·lació una intensitat decorrent altern conegut, i mesura la tensió resultant en borns de l’elèctrode sotaprova. El quocient entre la tensió mesura i el corrent injectat proporciona el valorde la resistència de posada a terra, RE.

Per dur a terme la mesura primer cal desconnectar provisionalment la presa deterra de la instal·lació del born principal de terra. A continuació es claven en elterreny les piques auxiliars del tel·luròmetre PA1 i PA2. Els tres elèctrodes hande quedar alineats i separats entre si la distància que recomani el fabricant del’aparell (aproximadament uns 10 m). La posició dels dos elèctrodes auxiliars ésdeterminant per efectuar una mesura de resistència de presa de terra precisa.

És convenient fer 3 mesures, per assegurar que la pica auxiliar 2 de mesura detensió està fora de les zones d’influència dels altres dos elèctrodes (vegeu lafigura 3.4), aproximant i allunyant l’elèctrode auxiliar central de la seva posicióintermèdia, i verificant en cada desplaçament que el valor de resistència mesuratno varia significativament. En cas contrari, s’ha d’augmentar la distància entre lespiques auxiliars i repetir la mesura.

Tal com expressa el REBT 2002 en la ITC-BT-18, el valor de resistència de terraserà tal que qualsevol massa no pugui donar lloc a tensions de contacte superiorsa 24 V i 50 V. Si les condicions de la instal·lació són tals que poden donar lloc atensions de contacte superiors als valors assenyalats anteriorment, caldrà eliminarràpidament la falta mitjançant dispositius de tall adequats al corrent de servei.Tenint en compte que en la instal·lació elèctrica s’empra com a dispositiu detall un interruptor diferencial amb una sensibilitat nominal In = 30 mA, el valorreglamentari màxim de la resistència de terra serà de 1.666 Ω per a tensions decontacte de 50 V i de 800 Ω per a tensions de contacte de 24 V.

Mesurar la resistència

La mesura de la resistència deposada a terra és imprescindibleperquè, en el cas d’una fallada enl’aïllament d’un aparell o de ladescàrrega d’un llamp, es facicorrectament la derivació alterra. Aquesta revisió s’ha de ferperiòdicament, ja que hi haterrenys abrasius amb lespiquetes o elèctrodes. L’època del’any ideal per fer la mesura és al’estiu, quan el terreny està méssec i, per tant, té més resistència.


No obstant això, per facilitar la desconnexió ràpida de l’interruptor diferencial iassegurar una baixa tensió de defecte a les masses abans que aquesta desconnexióes produeixi, és convenient “deixar” el valor de la resistència de terra molt per sotad’aquest valor. Cal saber que aquest valor pot ser variable en funció del temps, lacorrosió de les piques, la temperatura, humitat, etc., i tant les companyies com elsorganismes oficials el solen limitar a valors molt més baixos, de vegades a 15 Ω i37 Ω, depenent de si la instal·lació disposa de parallamps o no, respectivament.

Figura 3.4. Mesura de la resistència de posada a terra

A més, cal considerar altres prescripcions complementàries que s’hagin de com-plir en la instal·lació que puguin afectar el valor d’aquesta resistència.

Assaig de polaritat

Quan les normes prohibeixin la instal·lació de dispositius de tall unipolars sobreel conductor de neutre, s’ha de fer un assaig de polaritat per verificar que aquestsdispositius són instal·lats únicament en el conductor de fase.

L’assaig consisteix en la comprovació, per exemple amb un detector de tensió, queels interruptors unipolars estan correctament connectats, és a dir, en el conductorde fase. D’aquesta manera, pot garantir que estant l’interruptor obert no hi hapotencial a les preses d’il·luminació o corrent sobre les quals actuï aquest elementde tall.

Per motius de seguretat és recomanable fer aquesta prova amb un detector de tensiófet amb les parts accessibles amb materials no conductors.

Mesura de la resistència de bucle

La mesura d’impedància de bucle està estretament relacionada amb la verificacióde les proteccions davant els contactes indirectes en les instal·lacions elèctriques.Els contactes indirectes són aquells que tenen lloc a través d’unamassa conductoraaccessible que, per exemple per un defecte d’aïllament, ha quedat sotmesa a tensió.


Els sistemes de protecció de la instal·lació han de separar automàticament del’alimentació el circuit o el material protegit davant els contactes indirectes. Estracta d’evitar que, després d’un defecte entre una part activa i massa en el circuito en el material, es mantingui una tensió de contacte superior als valors de lestensions de contacte límit durant un temps suficient per provocar un xoc elèctric.

Segons el REBT, el valor límit convencional de la tensió de contacte suposada ULen els sistemes de protecció per tall automàtic de l’alimentació és:

• De 24 V en local o emplaçament conductor.

• De 50 V en els altres casos (mentre no s’especifiqui un altre valor.; perexemple, 12 V als volums 0 i 1 de les piscines, etc.).

El circuit elèctric definit pel bucle de protecció depèn del tipus de posada a terrade la instal·lació, i poden ser a terra (sistemes TT i IT) o al neutre (sistemes TN-C i TN-S). En el cas d’instal·lacions en habitatges i edificis acostumen a ser unainstal·lació TT. En aquest cas dels sistemes, la mesura de la impedància de bucleés una alternativa còmoda i ràpida per a la mesura de la resistència de la presa deterra.

Figura 3.5. Esquema tipus TT

En aquests sistemes, el valor de la resistència del bucle de protecció (anomenatllavors bucle de terra) és, tal com s’aprecia en la figura 3.5:

RB = Re +Rt +RS1 +RL1

a on:

• Re és la resistència de terra de la instal·lació.

• Rt és la resistència de terra del transformador (típicament, de 2-5 Ω).

• RS1, és la resistència del debanat d’una fase del secundari del transformador.

• RL1, és la resistència del conductor de fase L1 al llarg de tota la seva extensió,des del secundari del transformador fins al receptor.


Com, generalment, Re és molt més gran que Rt + RS1 + RL1, es pot utilitzarl’aproximació RB ≈ Re. A més a més, com la resistència de terra Re és part dela resistència de bucle RB, sempre es complirà que Re és menor que la resistènciade bucle. Per tant, considerant com a valor de resistència de terra el valor mesuratde la resistència de bucle, és més estricte encara que si aquesta mesura es fes ambun tel·luròmetre.

Aquest aspecte, i que amés es puguin connectar a qualsevol endoll de la instal·lació(que tingui presa de terra), o al quadre principal, fa que sigui molt recomanableutilitzar-ho quan no es pugui emprar el tel·luròmetre.

Cal tenir en compte que la mesura d’impedància de bucle requereix la circulaciód’un corrent de prova pel bucle de protecció. Aquest corrent de prova és, de fet,un corrent de defecte, de manera que provocarà el disparament dels interruptorsdiferencials. Només els mesuradors d’impedància de bucle moderns tenen latecnologia adequada per fer aquesta mesura amb precisió i sense provocar eldisparament dels interruptors diferencials. Segons el REBT, els valors òptimsde resistència de bucle de terra són similars als estipulats per a la resistència deposada a terra.

Comprovació dels interruptors diferencials

A la ITC-BT-24 es prescriuen les condicions generals i particulars que han derespectar les diferents instal·lacions en funció de la seva tipologia (TT, TN o IT).Entre les particulars, es descriuran els dispositius de protecció contra contactesdirectes i indirectes en una instal·lació de tipus TT. En aquest tipus d’instal·lacions,els interruptors diferencials (d’ara endavant ID) són els dispositius ideals per a laprotecció contra els contactes indirectes. En aquestes instal·lacions, s’haurà deverificar que:

RE × I_n ≥ UL

en què:

• RE: és la suma de les resistències de la presa de terra de la instal·lació i delsconductors de protecció de masses

• I_n: és el corrent que assegura el funcionament automàtic de l’ID, és a dir,la seva sensibilitat nominal o, més tècnicament, el seu corrent diferencialresidual assignat.

• UL: és la tensió de contacte límit convencional (50 V, 24 V, o altres, segonsels casos).

Per garantir la seguretat elèctrica de la instal·lació han de considerar, per tant, latensió de contacte (valors d’UL fixats al REBT) i el funcionament correcte delsID.

De manera general, es pot dir que els ID tenen la finalitat de protegir els bénsmaterials i, sobretot, humans enfront de les corrents de defecte que puguin arribar


a ser perilloses i, per consegüent, davant de les corresponents tensions de contacte.La seva missió consisteix a monitorar diferències de corrents entre els conductorsde fase i neutre, perquè en cas que aquest corrent diferencial sigui superior al delvalor nominal de tall de l’interruptor diferencial, aquest sigui capaç d’interromprel’alimentació per eliminar el possible xoc elèctric en un temps determinat.

Els danys fisiològics que pot originar un corrent elèctric circulant pel cos humàdepenen del valor eficaç d’aquest corrent i del temps que estigui circulant perl’organisme. L’interruptor diferencial ha de tenir una velocitat de resposta per acada valor de corrent de defecte prou ràpida per evitar, si més no, que el correntpugui provocar un xoc elèctric lesiu (per exemple, no es produeixen lesions en elcos humà amb un corrent de 100 mA que circula durant 20 ms, però els efectesd’aquest corrent poden ser mortals si persisteix durant 500 ms o més).

Per tant, no és suficient verificar mecànicament l’interruptor diferencial (mitjan-çant el polsador T de prova), sinó que cal fer l’assaig preveient el factor temps. Peraixò, per fer aquesta prova es requereix en el REBT un instrument amb la capacitatde verificar la característica intensitat-temps de l’ID.

Per fer la prova, el comprovador multifunció es connecta a qualsevol base del’endoll aigües avall del diferencial en assaig, amb la instal·lació en servei. Quanes dispari el diferencial, el comprovador ha de ser capaç de mesurar el temps queva trigar a disparar des del moment en què es va injectar el corrent. Amés, la provas’ha de fer amb corrents de defecte que comencen a la semiona positiva (prova a0°), i amb corrents de defecte que comencen a la semiona negativa (prova a 180°).Això és així perquè els interruptors diferencials responen amb diferent celeritatdepenent de la fase del corrent de defecte.

Així, per exemple, els passos que cal seguir per verificar els interruptors diferen-cials del tipus AC i A amb sensibilitats iguals o superiors a 30 mA poden ser elssegüents:

1. S’injecta una intensitat diferencial igual a lameitat del corrent nominal de tirde l’interruptor diferencial (ID), amb un angle de fase de 0°. L’identificadorno ha de disparar.

2. Es repeteix la prova anterior amb un angle de fase de 180°. L’identificadorno ha de disparar.

3. S’injecta una intensitat igual a la intensitat nominal de tret, amb un anglede fase de 0°. L’identificador ha disparar en menys de 300 ms.

4. Es repeteix la prova anterior amb un angle de fase de 180° i l’ID ha dedisparar en menys de 300 ms.

5. S’injecta una intensitat igual a cinc vegades la intensitat nominal de tir, ambun angle de fase de 0°. L’identificador ha disparar en menys de 40 ms.

6. Es repeteix la prova anterior amb un angle de fase de 180°. L’ID ha dispararen menys de 40 ms.

Els corrents de fuga no sónel mateix que els correntsde defecte. El corrent dedefecte apareix quan hi haun defecte d’aïllament.


Els comprovadors actuals porten a terme aquests 6 passos de verificació de maneraautomàtica, de manera que una vegada llançada la prova, l’usuari només ha d’anarrearmant l’interruptor diferencial en els casos en què la prova el dispari, i elcomprovador detectarà el rearmament del diferencial i continuarà automàticamentamb el pas següent.

Mesura de corrents de fugues

Es defineix com a corrent de fuga el que, en absència d’errors, es transmet alterra o als elements conductors del circuit. Els corrents de fuga són habitualsen molts receptors, sobretot els de tipus electrònic, que en condicions normalsde funcionament deriven una certa intensitat des dels conductors d’alimentaciócap al conductor de protecció. La suma dels corrents de fuga i de defecte és laque provoca el disparament de les proteccions davant de contactes indirectes dela instal·lació (interruptors diferencials, en el cas dels sistemes TT). Per això, espot donar el cas que, sense l’existència de defecte en la instal·lació, es produeixiel disparament del seu interruptor diferencial per un excés de corrents de fuga.

Per tot això, és convenient efectuar, per a cada un dels circuits protegits ambinterruptors diferencials, la mesura de corrents de fuga en la tensió de servei de lainstal·lació i amb els receptors connectats.

Per a la mesura de corrent de fuga cal una pinça amperimètrica que sigui capaçde mesurar amb precisió corrents molt petits (de mA), cosa que no és habitual enuna pinça amperimètrica convencional. Es coneixen com a pinces de fuites.

La mesura s’efectua abraçant amb la mordassa tots els conductors actius (de fase ide neutre). Si la suma vectorial dels corrents d’aquests conductors no és nul·la, lapinça mesurarà la intensitat de la diferència, que és, justament, el corrent de fuitesaigües avall del punt de mesura.

A la ITC-BT-19 es diu que el valor del corrent de fuites no ha de ser superior peral conjunt de la instal·lació, o per a cada un dels circuits en què aquesta es puguidividir a l’efecte de la protecció, a la sensibilitat que presentin els interruptorsdiferencials de la instal·lació, normalment 30 mA.

Assajos funcionals

Maletins amb les eines delsinstal·ladors de categoria bàsica i

especialista. Imatge de Kovan, grupTemper

Les connexions d’aparells, motors i els seus auxiliars, accionaments, bloquejos,etc., s’han de sotmetre a un assaig funcional, per tal de verificar que s’han muntatcorrectament, regulat i instal·lat segons les prescripcions de la norma UNE 20460.

Al seu torn, els dispositius de protecció s’han de sotmetre a assajos funcionals, sifos necessari, per tal de verificar que estan correctament instal·lats i regulats.

Important: quan un assaig no doni resultat positiu, cal corregir el problema irepetir aquest assaig i tots els anteriors els resultats dels quals es puguin veureinfluïts per l’assaig en qüestió.


3.2 Avaries a una instal·lació elèctrica a un edifici d’habitatges

Quan hi ha una avaria o alguna fallada a la instal·lació, hem de tenir present quetant si és la primera vegada que es prova el circuit d’una instal·lació, com si és elcircuit d’una instal·lació que ha funcionat un cert temps i després ha deixat de fer-ho, el punt de partida i raonament sempre serà el mateix: què podem fer i per oncomencem per tal d’optimitzar el temps de dedicació a trobar-hi l’error i reparar-loposteriorment.

Cal dir que serà, per una banda, l’experiència de l’instal·lador i, per l’altra, lacomplexitat de l’error allò que determinarà el temps de dedicació a la soluciódel problema. Com més hàbil sigui i més coneixements tingui l’instal·lador,més ràpidament es resoldrà aquest problema ja que els errors estan pràcticamenttipificats i es poden delimitar al màxim.

3.2.1 Consideracions prèvies

Per una qüestió de seguretat, s’ha de tenir també present que quan es detectala fallada d’un component i aquest s’ha de substituir per un altre que funcionicorrectament, sempre, i reiterem la paraula “sempre”, s’haurà de tallar el correnten aquell circuit per tal de manipular els components. Dit d’una altra manera, maino es pot manipular cap part d’un circuit elèctric si aquesta es troba en tensió.

Hi ha un concepte del qual es parla en electricitat, concretament en les ins-tal·lacions elèctriques i en els circuits elèctrics, que haurem de tenir present iutilitzarem en aquest capítol: és el d”’aigua amunt” i “aigua avall”. Evidentment,no fan referència a res que tingui a veure amb l’aigua, sinó a la idea que si enstrobem en un punt qualsevol del circuit, des d’aquest punt si seguim el circuit capal quadre general de comandament i protecció parlem de seguir el circuit “aiguaamunt”, i si seguim el circuit cap a la càrrega (o punt final del circuit), parlem deseguir el circuit “aigua avall”.

Tanmateix, si hem de numerar elements iguals dins d’un circuit elèctric, ho faremseguint el circuit “aigua avall”, és a dir, el primer element serà el que ens trobemseguint el circuit des del quadre general de comandament i protecció i l’últim seràel que quedi més a prop de la càrrega.

La figura 3.6 ens mostra en un circuit d’exemple el concepte d’aigua amunt, aiguaavall i numeració dels components. Es pot veure com a partir d’un punt triat esreflecteix el concepte d’aigua amunt i aigüa avall.


Figura 3.6. Aigua amunt, aigua avall

3.2.2 Manteniment sense tensió. 5 regles d’or

Com s’ha dit abans, sempre s’ha de fer la substitució de l’element o, en moltesmesures, s’ha de fer sense tensió. El procediment per seguir es coneix amb elnom de les 5 regles d’or, perquè s’han de fer servir aquestes 5 regles i sempre enaquest ordre:

Obrir amb tall visible totes les fonts de tensió

El circuit elèctric sobre el qual anem a treballar ha d’estar obert de manera visible.Això només es pot aconseguir mitjançant els dispositius següents:

• Interruptors.

• Seccionadors.

• Fusibles.


La simple observació del dispositiu no és garantia suficient de l’obertura. Elsaparells que no disposin d’un sistema d’extinció de l’arc no proporcionaran un tallvisible. Amb això no és suficient, perquè una instal·lació es pot posar en tensióper diverses causes:

• Caiguda de conductors.

• Fenòmens d’inducció.

• Descàrregues atmosfèriques. (figura 3.7)

• Tensió de retorn.

Figura 3.7. Exemple de descàrregues atmosfèri-ques

Figura 3.8. Tensió de retorn

S’han d’obrir amb tall visible totes les fonts de tensió. Si només n’obrim una, éspossible que al lloc on treballem ens arribi tensió d’una altra font; això s’anomena


Treballar amb tensió

En alguns casos puntuals no éspossible desconnectar la

instal·lació de la xarxa perreparar una avaria o substituir unelement. En aquests casos hi hadiferents mètodes per treballaramb tensió, com són el mètode

de potencial o el mètode adistància.

tensió de retorn. Els casos més freqüents de tensió de retorn són els motivats peldoble subministrament, com apareix a la figura 3.8.

Enclavar o bloquejar si és possible els aparells de tall

S’ha d’impedir la maniobra de connexió, per una fallada elèctrica, un error humào qualsevol causa imprevista. Aquest bloqueig pot ser:

1. Mitjans mecànics: un simple cadenat (figura 3.9)

2. Mitjans elèctrics: dispositius, telecomandaments, retirada de fusibles odesconnexió de cables (figura 3.10).

3. Mitjans físics: col·locar un element aïllant entre les parts de l’aparell de tallper impossibilitar físicament la unió dels contactes(figura 3.11).

Figura 3.9. Enclavament per mitjans mecànics

Figura 3.10. Enclavament per mitjans elèctrics


Figura 3.11. Enclavament per mitjans físics

A més, s’ha d’advertir dels treballs en el comandament del dispositiu de tall.

Comprovar l’absència de tensió

Si no s’ha comprovat l’absència de tensió en la instal·lació, s’ha de considerar queaquesta es troba en tensió. De manera general es pot aplicar la llei: “tot conductorestà sota tensió mentre no es demostri el contrari”.

La comprovació d’absència de tensió es farà:

• Al punt d’obertura de totes les fonts de tensió.

• A lloc on es faran els treballs. D’aquesta manera ens assegurem de no tenircap tensió de retorn.

El procés de comprovació es farà amb el material adequat i verificat abans decomençar els treballs. La comprovació per a un edifici d’habitatges es farànormalment amb un comprovador.

Sigui quin sigui l’aparell, se’n verificarà el funcionament correcte abans i desprésde la mesura.

Posada a terra i en curtcircuit

Els elements conductors de la instal·lació es connectaran a terra i en curtcircuitentre ells, per tal d’evacuar el corrent en cas de fallada d’aïllament, inducció ofenòmens atmosfèrics.

Per seguretat és obligatori a que la posada a terra es faci abans i després d’ons’efectuen els treballs de maniobres.


Senyalització de la zona de treball

La zona on s’estan fent els treballs se senyalitzarà mitjançant tanques, cons odispositius anàlegs. Si escau, també se senyalitzaran les zones segures per alpersonal que no està treballant en la instal·lació (figura 3.12).

Figura 3.12. Senyalització de la zona de treball

3.2.3 Procés de treball

Quan en una instal·lació hi ha una avaria o un error en el funcionament d’un equips’ha de trobar quina és la font possible d’aquesta avaria o error.

A partir d’aquest moment arribem al punt de determinar quina serà l’anàlisi d’uncircuit que no té un funcionament correcte i com s’ha de fer el procés de treball pertrobar-ne la fallada. Podem determinar quatre punts bàsics, que seran els següents:

• Anàlisi del circuit i possible detecció del possible error.

• Desconnexió personal del corrent en el circuit que esmanipularà i utilitzacióde les 5 regles d’or.

• Substitució o reparació del component que provoca la fallada.

• Restauració del corrent i comprovació del funcionament correcte del circuit.

En la figura 3.13 es mostra un diagrama de flux en què es veu amb claredat comaplicar el procés de treball indicat.


Figura 3.13. Procés de treball

3.2.4 Errors o mal funcionament

Quan un circuit no funciona correctament, bàsicament hi ha dues possibilitatsd’error: que arribi intensitat a la càrrega del circuit (recordeu que serà l’elementque transformarà l’energia elèctrica en un altre tipus d’energia), i que aquestaintensitat no es pugui treure, per la qual cosa la càrrega sempre estarà funcionant,o que no arribi intensitat a la càrrega del circuit, que de cap manera no s’hi puguifer arribar, i en conseqüència mai no estarà funcionant. En funció de si és un tipusd’error o un altre, l’anàlisi serà diferent, però el procés de treball serà el mateix.

Sempre funciona

Si el problema és el primer cas, és a dir, que sempre arriba intensitat a la càrregai aquesta sempre està en funcionament, la detecció de l’error és molt senzilla, jaque segur que el problema radica en l’element o elements que fan el control de talld’intensitat, com poden ser interruptors, commutadors, teleruptors, etc. Si noméshi ha un punt de control, la solució és evident, s’aplica el procés de treball persubstituir l’element i el circuit passarà a funcionar correctament. D’altra banda,si hi ha més d’un element de control en el circuit, podrem determinar que, o totsels elements funcionen malament (cas una mica irreal), o l’error es trobarà en laconnexió del cablejat dels components a l’hora de fer la instal·lació.


Mai no funciona

El cas més típic d’error en un muntatge tècnic, i aquell que ens omple enormementde frustració, és fer un muntatge, provar-lo i que no funcioni. Quan ens trobemen aquest cas en un circuit elèctric, i sabem que la càrrega funciona correctament,la manera més fàcil i eficient per trobar l’error es utilitzar eines que ens indiquinl’absència o presència de tensió com poden ser el polímetre o el buscapols. Enqualsevol cas penseu que el polímetre és sempre l’eina més eficaç i més adient.El procés de detecció de l’error és sistemàtic i el plantejament és relativamentsenzill: si no s’encén és que no circula intensitat, si no circula intensitat, existeixun punt en el circuit que impedeix aquesta circulació. A partir d’aquí, tot passaràper trobar aquest punt. La manera de fer-ho consisteix a anar a l’inici del circuit,comprovar amb el polímetre la presència de tensió i a partir d’aquí anar aigua avallfins a trobar el punt on deixem de tenir tensió. Una altra possibilitat consisteix a ferel procés en sentit contrari, és a dir, mesurar la tensió en la càrrega per corroborarque no hi ha tensió i a partir d’aquí anar aigua amunt fins a trobar el punt on sí quehi ha tensió. És qüestió de cadascú determinar per quin dels dos punts es comença.

3.3 Projecte i MTD

L’àmbit d’aplicació del Reglament de baixa tensió s’aplica a les instal·lacions quedistribueixen energia elèctrica, a les generadores d’electricitat per a consum propi,i a les receptores, en els següents límits de tensions nominals:

• Corrent altern: igual o inferior a 1.000 V.

• Corrent continu: igual o inferior a 1.500 V.

Cal especificar que aquest Reglament s’aplica a:

• Noves instal·lacions, a les seves modificacions i a les ampliacions.

• A les instal·lacions existents abans de la seva entrada en vigor que siguinobjecte de modificacions d’importància, reparacions d’importància i a lesseves aplicacions.

• A les instal·lacions existents abans de la seva entrada en vigor, pel que faal règim d’inspeccions, tot i que els criteris tècnics aplicables a aquestesinspeccions són els corresponents a la reglamentació amb la qual es vanaprovar.

Les instal·lacions elèctriques en l’àmbit d’aplicació del Reglament de baixa tensiós’han d’executar sobre la base d’una documentació tècnica que, en funció de laseva importància, ha d’adoptar una de les modalitats de projecte o de memòriatècnica de disseny.


3.3.1 Documentació de les instal·lacions elèctriques

En funció del tipus d’instal·lació. la documentació que es requerirà serà o unProjecte o una Memòria Tècnica de Disseny.

Instal·lacions que necessiten projecte

No totes les instal·lacions necessiten projecte, però a continuació descrivim quinessón les instal·lacions que obligatòriament en necessiten. És necessari projecte perals següents tres punts:

• Per a l’execució les noves instal·lacions necessiten elaborar un projectesegons el que especifica la taula 3.2.

Taula 3.2.

Grup Tipus d’Instal·lació Límits

a Les corresponents a indústries,en general.

P

> 20 kW

b Les corresponents a: Localshumits, polsegosos o amb risc decorrosió. Bombes d’extracció oelevació d’aigua, siguin industrialso no.

P

> 10 kW

c Les corresponents a: Localsmolls. Generadors i convertidors.Conductors aïllats per aescalfament, excloent elshabitatges.

P

> 10 kW

d De caràcter temporal per aalimentació de maquinària d’obresen construcció. De caràctertemporal en locals oemplaçaments oberts.

P

> 50 kW

e Les d’edificis destinatsprincipalment a habitatges, localscomercials i oficines, que notinguin la consideració de localsde concurrència pública, enedificació vertical o horitzontal.

P

> 100 kW per caixa general deprotecció

f Les corresponents a habitatgesunifamiliars.

P

> 50 kW

g Les de garatges que requereixenventilació forçada.

Qualsevol que sigui la sevaocupació

h Les de garatges que requereixenventilació natural.

De més de 5 places d’ocupació

i Les corresponents a locals deconcurrència pública.

Sense límit



Grup Tipus d’Instal·lació Límits

j Les corresponents a: Línies debaixa tensió amb suports comunsamb les d’alta tensió. Màquinesd’elevació i transport. Les queutilitzin tensions especials. Lesdestinades a rètols lluminososllevat que es considerininstal·lacions de baixa tensiósegons el que estableix laITC-BT-44. Tanques elèctriquesXarxes aèries o subterrànies dedistribució.

Sense límit de potència

k Instal·lacions d’enllumenatexterior.

P

> 5 kW

l Les corresponents a locals ambrisc d’incendi o explosió, exceptegaratges.

Sense límit

m Les de quiròfans i salesd’intervenció.

Sense límit

n Les corresponents a piscines ifonts.

P

> 5 kW

o Totes aquelles que, no estantcompreses als grups anteriors,determini el Ministeri de Ciència iTecnologia, mitjançant l’oportunadisposició.

Segons correspongui

• Les ampliacions i modificacions de les instal·lacions següents:

– Les ampliacions de les instal·lacions dels tipus (b, c, g, i, j, l, m) imodificacions d’importància de les instal·lacions assenyalades en lataula 31.

– Les ampliacions de les instal·lacions que, essent del tipus que assenya-la la taula 31, no arribin als límits de potència prevista establerts per aaquestes, però que els superen en produir-se una ampliació.

– Les ampliacions d’instal·lacions que van requerir projecte original-ment si en una o més ampliacions se supera el 50% de la potènciaprevista en el projecte anterior.

• Si una instal·lació està compresa en més d’un grup dels especificats en lataula 31, se li aplicarà el criteri més exigent dels establerts per als grupsesmentats.

Documentació per al projecte

Abans d’especificar què ha de tenir i què ha de preveure el projecte d’una ins-tal·lació hem de dir que no totes les instal·lacions de nova construcció necessitenun projecte, així com tampoc en necessiten totes les instal·lacions d’ampliació, nitampoc les modificacions. L’aplicació de fer un projecte està inscrit al Reglamentde baixa tensió, concretament a la ITC-BT-04. Quan calgui un projecte, aquest


l’ha de redactar i signar un tècnic titulat competent, que és el responsable directeque el projecte s’adapti a les disposicions reglamentàries, o sigui, que compleixiel Reglament de baixa tensió. El projecte d’una instal·lació es desenvolupa, o bécom a part del projecte general de l’edifici, o bé en forma d’un o més projectesespecífics. La memòria ha de constar obligatòriament de les següents dades oapartats:

• Dades relatives al propietari.

• Emplaçament, característiques bàsiques i ús al qual es destina.

• Característiques i seccions dels conductors a utilitzar.

• Característiques i diàmetres dels tubs per a canalitzacions.

• Relació nominal dels receptors que es preveu instal·lar i la seva potència,sistemes i dispositius de seguretat adoptats i tants detalls com calguin,d’acord amb la importància de la instal·lació projectada i perquè es poside manifest el compliment de les prescripcions del Reglament i les sevesinstruccions tècniques reglamentàries.

• Esquema unifilar de la instal·lació i característiques dels dispositius de talli protecció adoptats, punts d’utilització i secció dels conductors.

• Croquis del seu traçat.

• Càlculs justificatius del disseny.

Els plànols han de ser suficients en nombre i detall, tant per donar una idea clarade les disposicions que es pretenen adoptar en les instal·lacions, com perquèl’empresa instal·ladora disposi de totes les dades necessàries.

Instal·lacions que requereixen memòria tècnica de disseny

Requereixen memòria tècnica de disseny (MTD) totes les instal·lacions, ja siguinnoves, ampliacions o modificacions, no incloses en la taula 31.

Documentació per a la memòria tècnica de disseny:

La memòria tècnica de disseny (MTD) s’ha de redactar sobre impresos, segonsel model determinat per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, ambl’objectiu de proporcionar les principals dades i característiques del disseny deles instal·lacions. L’MTD ha d’incloure les dades següents:

• Les dades referents al propietari.

• Identificació de la persona que signa la memòria i justificació de la sevacompetència. Per exemple en el cas de ser un enginyer ha de ser el númerode col·legiat.

• Emplaçament de la instal·lació.


• Ús al qual es designa.

• Relació nominal dels receptors que es prevegi instal·lar i la seva potència.

• Càlculs justificatius de les característiques de la línia general d’alimentació,derivacions individuals i línies secundàries, els seus elements de protecciói els seus punts d’utilització.

• Petita memòria descriptiva.

• Esquema unifilar de la instal·lació i característiques dels dispositius de talli protecció adoptats, punts d’utilització i secció dels conductors.

• Croquis del seu traçat.

L’instal·lador autoritzat per a la categoria de la instal·lació corresponent o el tècnictitulat competent que signi l’esmentadamemòria serà directament responsable queaquesta s’adapti a les exigències reglamentàries.

3.3.2 Verificacions i inspeccions de les instal·lacions elèctriques

Les instal·lacions elèctriques han de seguir unes verificacions i inspeccionsrigoroses que estan descrites en els articles 18 i 20 del Reglament de baixa tensió.Les inspeccions poden ser:

• Inicial. Abans de la posada en servei.

• Periòdiques. Durant el seu funcionament. Seran objecte d’inspeccionsperiòdiques, cada 5 anys, totes les instal·lacions elèctriques per baixa tensióque van requerir inspecció inicial i cada 10 anys, les comunes a edificisd’habitatges, la potència total instal·lada de les quals superi els 100 kW.

Durant el procés d’inspecció d’una instal·lació poden presentar-se una sèrie dedefectes que poden catalogar-se com a lleus, greus i molt greus:

• Defectes lleus. Són els que no suposen perill per a les persones o béns.

• Defectes greus. Són els que no suposen un perill immediat per a la seguretatde les persones o dels béns, però poden ser-ho en originar-se una errada ala instal·lació.

També s’inclouen en aquesta classificació el defecte que pugui reduir de manerasubstancial la capacitat d’utilització de la instal·lació elèctrica.

Es consideren defectes greus els següents:

• Manca de connexions equipotencials, quan siguin requerides.


• Inexistència de mesures adequades de seguretat contra contactes indirectes.

• Manca d’aïllament de la instal·lació.

• Manca de protecció adequada contra curtcircuits i sobrecàrregues als con-ductors, en funció de la seva intensitat màxima admissible, d’acord amb lesseves característiques i condicions de la instal·lació.

• Manca de continuïtat del conductor de protecció.

• Valors elevats de resistència a terra en relació amb les mesures de seguretatadoptades.

• Defectes en la connexió dels conductors de protecció a les masses, quanaquestes connexions siguin preceptives; secció insuficient dels conductorsde protecció.

• Existència de parts o punts de la instal·lació l’execució defectuosa de la qualpugui ser origen d’avaries o dany.

• Naturalesa o característiques no adequades dels conductors utilitzats.

• Manca de secció de conductors, en relació amb les caigudes de tensióadmissibles per les càrregues previstes.

• Manca d’identificació dels conductors neutre i de protecció.

• Ús de materials, aparells o receptors que no s’ajustin a les especificacionsvigents.

• Ampliacions o modificacions d’una instal·lació que no s’hagin tramitatsegons el que diu la ITC-BT-04.

• Mancança del nombre de circuits mínims estipulats.

• La reiteració o acumulació successiva de defectes lleus.

• Defectes molt greus. Són tots els que la raó o experiència determina queconstitueixen un perill immediat per a la seguretat de les persones o béns.

Es consideren com a tals els incompliments de les mesures de seguretat que podenprovocar el desencadenament dels perills que es pretenen evitar amb aquestesmesures, en relació amb el següent:

• Contactes directes, en qualsevol tipus d’instal·lació.

• Locals de concurrència pública.

• Locals amb risc d’incendi o explosió.

• Locals de característiques especials.

• Instal·lacions amb finalitats especials.

• Quiròfans i sales d’intervenció.

Documents

Dimensionament, manteniment i posada en servei d’un ediﬁci ...personal.biada.org/~jfite/Interiors/web M-2 IOC... · UNE-EN 50086 2-2 Impacte: mitjana, nho propagador de la ﬂama