DIJOUS · 17 de gener del 2019. Any XLIV. Núm. 14882 - AVUI / Any XLI. Núm. 13742 - EL PUNT

1,20€

3832

13-1

1479

45®

8651

26-1

2027

70L

L’escrit de defensa de Forcadellla desvincula de l’1-O i del’aprovació de la DUI

“El Suprem emcriminalitzaper haverpresidit l’ANC”

El cas delregidor dela CUP deBadalonaacaba en multaLa jutgessa no accepta lainhabilitació, però sosté queva cometre “abús de poder”

EUROPA-MÓN P20

El popular, nou presidentd’Andalusia, rep també elsuport del seu partit i de Cs Juan Moreno, ahir ■ EFE

Juan Moreno,investit ambels vots de Vox

EUROPA-MÓN P18,19

May se’n surtde la moció decensura pel fracàsdel pla del ‘Brexit’Continuarà liderant el governbritànic en obtenir la confiançade 325 diputats enfront de 306

Contra la repressió

PER LLIURE · Actua senseordre judicial per una denúnciad’Adif i entre els arrestats hi ha elsalcaldes de Verges i Celrà (CUP)

ESPIRAL · La Policía Nacionaldeté setze persones a lescomarques gironines pel tall delTAV en l’aniversari de l’1-O

CLAM · Els estudiants de la UdGs’hi tanquen i es fanconcentracions arreu del país

L’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, alça el puny poc després de sortir de la comissaria, ahir al migdia ■ ROBIN TOWNSEND / EFE

P6-12

La Crònica

Emili AgullóGisela Pladeveya

D’ensurt enensurt

“No hi hauràrendició”

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 2019

l diputat de Ciuta-dans Toni Cantó

ha assegurat que té“problemes per ferd’actor a Catalunyapel fet de parlar espa-

nyol”. La temporada passada, segonsdades d’Adetca (Associació d’Empre-ses de Teatre de Catalunya), es van re-presentar a Catalunya 292 obres deteatre en castellà. Representen un35% del total. Un 44% eren en català,un 2% bilingües, un 11% en altres idio-mes i la resta eren sense text. És a dir,a Catalunya, les obres representadesexclusivament en català són minoria.En total es van poder veure 1.079muntatges, dels quals en català i no-més en català eren 505. Per tant, si elproblema de Toni Cantó és que no sapdeclamar en català, hauria pogut tre-ballar en les 574 obres restants; la ma-joria. La denúncia de Toni Cantó, pertant, és falsa. No és una opinió. És unfet estadísticament contrastable per-què, a més, les xifres de les tempora-des anteriors són similars a aquestes,de manera que –com d’altra banda és

perceptible– la presència del castellàa la cartellera catalana és notable. Percert, per no distorsionar la fotografiacaldria subratllar també que les xifresd’espectadors són si fa no fa: un 45%van anar a veure obres només en cata-là, un 35% només en castellà i un20%, la resta. Uns dies després, elcandidat suportat per Ciutadans a l’al-caldia de Barcelona, Manuel Valls, vaassenyalar que “hi ha veïns que parlencastellà que ho passen malament” a laciutat i que “hi ha una manca d’equili-bri entre el català i el castellà”. Efecti-vament: segons el baròmetre del’Ajuntament fet públic fa dues setma-nes, un 48% dels barcelonins tenen elcatalà com a llengua habitual mentreque el castellà ho és per a un 50%. El2% restant tenen un altre idioma peral seu dia a dia. És una altra denúnciafalsa. Per contra, l’advocat Benet Sale-llas no va poder començar a defensarels seus clients (els alcaldes de Vergesi Celrà) fins que no digués en castellàla frase: “Soc advocat, vinc a assistirun detingut.” I això, que no és cap obrade teatre, sí que és fer-ho passar ma-lament a algú per culpa de voler impo-sar una llengua.

E

Keep calmJofre Llombart

Pur teatre

La denúncia de Toni Cantó,per tant, és falsa. No és unaopinió. És un fet contrastable

ovint ens preguntem: com jutjaràla història el procés català i elsseus protagonistes? Depèn de

com acabi, és clar. John H. Elliott, his-toriador il·lustre, no ha esperat a laconclusió. Li acabo de llegir –amb unamica de retard– Scots and Catalans,en la versió castellana: Catalanes y es-coceses; unión y discordia. Vegin queen l’original els escocesos van primer.Els catalans prenen la preeminènciaen la traducció. Potser per raons co-mercials... o altres. Elliott censura elprocés independentista català i tambél’escocès. Per arribar-hi, explica ambaquella admirable claredat, amenitat isíntesi pròpia dels historiadors brità-nics l’evolució històrica de Catalunya iEscòcia. De vegades hi ha paral·lelis-mes, de vegades els camins es bifur-quen. Catalunya no és Escòcia, i Espa-nya, o Castella, no és Anglaterra. Sóndos països que se senten nació, quehan patit fets lamentables i n’han ex-hibit d’esplendorosos i que tenen tam-bé en comú la incomoditat amb l’“Es-tat dominant”, tot i que alguns copss’hi han adaptat. Fins aquí, fantàstic.Una bona síntesi ambivalent.

S

Una altra cosa és el capítol final, elque entra en matèria. En l’apartatd’agraïments, Elliott destaca les apor-tacions que li ha facilitat la seva “anti-gua alumna de Oxford” Cayetana Ál-varez de Toledo. Sapiguem qui és:marquesa de Casa Fuerte, exdiputadadel PP, patrona de la FAES, col·labora-dora d’El Mundo, votant confessa deCiutadans. La vam veure, satisfeta igesticulant entre el públic, quan ArturMas va declarar judicialment per laconsulta del 9-N. Per mi que Elliott liha fet massa cabal. També ha donatcrèdit als diaris de Madrid en detri-ment dels de Barcelona, segons es veu

a la bibliografia. Estem barallats, lesfamílies no es parlen, moltes imatgesde l’1-O són trucades... Els historia-dors han d’anar amb compte: certesfonts poden posar en dubte la bondatde les que han utilitzat fins llavors.

El procés no ha sortit bé, per ara, iels actors no han obrat amb encert.Fins aquí, l’historiador i aquest petitperiodista estem d’acord. Ara: potserque Elliott també carregui responsabi-litats a com els constitucionalisteshan maniobrat, per passiva o per acti-va. Diu que la repressió incentiva elsindesitjats independentismes. Afegeixque les concessions, també. Què hemde fer, doncs, aquí i a Escòcia? Afirmaque els dos països no han estat mai in-dependents, fantasia que atribueix,pel que fa a Catalunya, a l’“adoctrina-ment” escolar de Pujol. Diria que alprincipi no és tan contundent en l’afir-mació i que tampoc no ho era al cèle-bre i magnífic La rebel·lió dels cata-lans sobre els fets de 1640. Quan livan imposar una medalla, Josep Pla vapreguntar: “Què els dec?” El 1996John H. Elliott va rebre el premi Prín-cipe de Asturias de mans del rei d’ara.

“Lectura delllibre de John Elliottsobre Catalunya iEscòcia

Vuits i nous

Història del procésManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 2019

L’operació policial desenvo-lupada ahir a les comarques

gironines té totes les connotacionsd’una batuda d’intimidació repres-siva amb fins polítics contra l’inde-pendentisme català. En primer lloc,perquè la iniciativa de les nombro-ses detencions efectuades corres-ponia a la policia espanyola i no acap instrucció judicial. I en segonlloc, perquè detenir ciutadans pernotificar-los una investigació persuposats desordres públics en lesprotestes commemoratives de l’1-Ode tres mesos enrere està fora detota justificació i mesura. L’opera-ció d’ahir evidencia la impunitatamb què actua la policia espanyolacontra l’independentisme. La des-proporció de la mesura amb el des-plegament de desenes d’efectius il’actitud agressiva, prepotent i im-positiva dels agents suposa una no-va mostra de clara vulneració dedrets fonamentals.

La batuda va afectar una quin-zena de persones, entre les quals hihavia activistes, fotoperiodistes,sindicalistes i els alcaldes de Vergesi Celrà, Ignasi Sabater i Dani Corne-llà, respectivament, ambdós de laCUP. En aquests dos últims casos eltracte impropi de la policia espa-nyola s’agreuja per la seva condiciód’autoritat pública elegida. En unestat de dret, els actes de protestacom els que es van fer l’1-O tallantles vies del TAV són legítims. Es po-den auditar, però en cap cas pot do-nar peu a una batuda policial de ca-ràcter polític. Per la qual cosa calenexplicacions i l’assumpció de res-ponsabilitats polítiques de la dele-gada del govern espanyol, TeresaCunillera, i del ministre de l’Interior.L’operació evidencia la voluntatd’estaments policials i judicials demantenir Catalunya en un estatd’excepció permanent que torpedi-ni trobar una solució democràticaal conflicte polític.

Una batudapolicial decaire polític

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Per més que hagi superat la moció de censurapresentada pels laboristes, la bufetada rebudaper la líder conservadora representa una derrotahumiliant, la desfeta més gran de la història encai-xada mai per un primer ministre britànic, queallarga i agreuja la incertesa arran del Brexit.

MINISTRE DE L’INTERIOR DEL GOVERN ESPANYOL

Bufetada històrica

Com a màxim responsable polític de la policia es-panyola és seva la responsabilitat de les injustifi-cades detencions contra càrrecs elegits i activis-tes independentistes que es van produir ahir a lescomarques gironines. El canvi de govern a l’Estatespanyol no ha aturat la repressió.

-+=

-+=

Agraït a la ultradretaJuan Manuel Moreno

Detencions injustificablesFernando Grande-Marlaska

-+=

Theresa May

El flamant president d’Andalusia no només rebut-ja la necessitat d’un cordó sanitari per aïllar la ul-tradreta, sinó que blanqueja i legitima la xenofò-bia, l’homofòbia i, per descomptat, l’ultranaciona-lisme espanyol de Vox, per tal de justificar el pacteque li ha permès la investidura.

PRESIDENT DE LA JUNTA D’ANDALUSIA

PRIMERA MINISTRA BRITÀNICA

ense saber-ne el motiu, ens assa-bentem a primera hora del matíde la detenció dels alcaldes de

Verges i Celrà, Ignasi Sabater i DaniCornellà, i, en degoteig, de nou perso-nes més. Fins a setze en tot el dia. Laperplexitat dels primers momentsaugmenta quan el Tribunal Superiorde Justícia s’afanya a aclarir en un co-municat que els arrestos no han estatfets a iniciativa d’un jutge, sinó de laPolicía Nacional. S’inscriuen en la in-vestigació de les protestes del primeraniversari de l’1-O, quan els CDR vantornar a tallar les vies del TAV a pri-mera hora del matí. La protesta, per aqui no ho recordi, va ser pacífica i limi-tada en el temps. Se’ls acusa a tots desuposats desordres públics.

Setze detencions per una mobilitza-ció, incloses les de dos càrrecs electesmunicipals de la CUP. Sense citaciójudicial ni avís previ. La desproporcióés més que evident. L’actuació, del tot

S “Els drets demanifestació ireunió, rebregats,i la democràcia, queva perdent color acada bugada

injustificada. I prova que la repressiócontra el moviment independentistaes manté en el temps governi qui go-verni. Que al sobiranisme, amb noupresos polítics i altres a l’exili, se li volinfligir un càstig exemplar en el prò-xim judici a l’1-O perquè no torni adesafiar l’Estat espanyol, ho sabem.

I per si no havia quedat prou clar ambcasos com els de Tamara Carrasco il’Adri, l’operació d’ahir torna a fer evi-dent que també es vol penalitzar lamobilització cívica i pacífica que hacaracteritzat el moviment al llarg delsdarrers anys. Els drets de manifesta-ció i reunió, rebregats, i la democràciaespanyola, que va perdent color a cadabugada. En són unes quantes, ja.

L’executiu del PSOE, que fa bande-ra del diàleg amb el govern de la Gene-ralitat, hauria de donar explicacionssobre una operació policial que va re-bre la condemna unànime del sobira-nisme. Com conviu la mà oberta de laqual presumeixen el president espa-nyol i els seus ministres amb la de fer-ro policial? Es confirma que la desme-sura és la nova mesura? En un dia d’es-càndol no hi va haver pronunciamentsde l’executiu estatal. Encara esperemels de Pedro Sánchez, Fernando Gran-de-Marlaska i Teresa Cunillera.

La repressió que no cessaAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Fer el ridícul

ai he acabat d’entendre allò que “en política es potfer de tot, menys el ridícul”. Em sembla que la frase

és de Tarradellas (Josep), però l’he sentit moltesvegades aplicada al procés i, ara aquests dies, al guirigalldins el món independentista per si s’ha de donar suporto no als pressupostos de Pedro Sánchez.

Dic que no l’acabo d’entendre perquè esticconvençuda que, en política, hi ha coses molt pitjors quefer el ridícul, com, per exemple, fer el temerari: jugaramb foc i pactar amb la dreta més reaccionària per tal

d’arribar al poder al preu que sigui,com estem veient a Andalusia.No entenc, tampoc, per què elscatalans l’hem fet tan nostra,aquesta màxima. O, dit d’una altramanera, és que només el femnosaltres, el ridícul? No el fan elsbritànics amb la seva caòtica gestiódel Brexit? O els francesos,

intentant liderar Europa quan no aconsegueixen ni tansols posar ordre a casa seva?

Sembla, més aviat, que tenim una falta d’autoestimacol·lectiva que ens porta a considerar grotesc o digne deburla el que pels altres és una situació viscuda amb totala normalitat del món. Més que estar pendents del quepensin de nosaltres, de si els fem o no els fem el pes,potser el que hauríem de fer és més balanç, més crítica,més autocrítica, fer la feina ben feta, fer pinya i fer via.Sense oblidar que els catalans “fem coses”, tal com vadir un gran filòsof. I, és clar, també el ridícul.

M

Sembla queels catalanstenim unafaltad’autoestimacol·lectiva

http://epa.cat/c/iszr4u

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El republicà Roger Torrent seràelegit president del Parlamenti els republicans avalen quePuigdemont sigui candidat a lapresidència de la Generalitat.

10anys

20anys

Solbes ofereix 7.000 milionsper a tothom. La injeccióaddicional al finançamentqueda lluny dels 12.000 milionsreclamats pel govern.

Les forces sèrbies assassinen,possiblement divendres, migcentenar d’albanesos a Kosovaen una nova transgressió delsacords d’alto el foc.

Acord al Parlament Proposta de Solbes Nou crim a KosovaTal diacomavui fa...

estat d’ànim que ens trans-meten les xarxes socials ésmotiu de preocupació. Amb

raó. Els estudis s’acumulen. Insta-gram genera enveja; Facebook, tafa-neria; Twitter, irritació. Els grups deWhatsapp comencen a fer que perdisles ganes de veure la família. Les xar-xes ens envolten de seguidors inexis-tents, de notícies falses, de contin-guts dubtosos. També acceleren pro-cessos socials que abans duraven dè-cades. Acceleren els estímuls i pro-mouen les reaccions sobtades. L’ac-celeració tecnològica ho envaeix tot.Tot menys la reflexió. I això ens duu aviure en un estat de suspicàcia i in-credulitat permanent.

TAMBÉ ENS FA ADONAR que vivim en lacontradicció més absoluta i, sovint,més delirant. Observem adolescentsque van a l’escola amb patinets elèc-trics mentre les xarxes ens informende l’augment de l’obesitat infantil.Escoltem sobre la imminent crisi deles pensions mentre ens detallen laquantitat d’impostos que les grans

L’ empreses deixen de pagar en nom del’enginyeria fiscal. Ens adonem de laviolació recurrent de la nostra priva-citat a les xarxes alhora que són ellesmateixes les que ens expliquen laquantitat de milions que acumulenels nous monopolis digitals precisa-ment per permetre-ho.

QUAN LA CONTRADICCIÓ traspassa al ni-vell polític i institucional la incom-prensió encara es fa més difícil de di-gerir. La jutgessa a qui li preguntensobre el criteri d’adjudicació de lacausa contra el referèndum es justifi-ca per la via de referir-nos a un algo-ritme que fa ‘el repartiment just’ deles causes. Una pregunta sobre latransparència del procés és respostaamb una apel·lació a una confiançaesquerdada que, a sobre, es cons-trueix sobre l’opacitat més absoluta:la capsa negra de l’algoritme. De lamateixa manera, els qui es presentencom a membres del partit de la lliber-tat apareixen a les xarxes com a par-tidaris de mentir i de manipular. Elterme llibertat queda inevitablement

associat a la llibertat de ser inconse-qüent, a la llibertat de justificar elpacte amb els qui la volen suprimir, ala llibertat de suprimir la democràciamateix.

LA COHERÈNCIA ABSOLUTA és un objec-tiu propi de fanàtics, deia Isaiah Ber-lin. Ell era un pensador capaç de reco-nèixer les virtuts del marxisme i delliberalisme alhora. El problema vequan ens tornem insensibles a la con-tradicció. Quan la donem per inevita-ble. Quan la justifiquem. Aquest ésun problema que va molt més enllà deles fake news. És un problema que hacalat en la societat: quan res importa,tot s’hi val. Els psicòlegs parlarien dedissonàncies cognitives: els éssershumans tenim una capacitat mésaviat limitada per viure en la contra-dicció. Necessitem una certa cohe-rència entre el que diem, observem ifem. Molt em temo que som davant deles últimes etapes del relativismedesacomplexat que es va iniciar alssetantes. Tanmateix, el cost d’aques-ta darrera travessia serà alt.

David Murillo Bonvehí. Professor del Departament de Ciències Socials d’Esade

Viure en la contradiccióTribuna

A Barcelona totes pot comprarb Quan un passeja per Barce-lona fent turisme no es potperdre la Pedrera. Quin goigpoder veure aquest edifici, fer-hi fotos i, com diu l’anunci queel decora, poder comprar la lli-bertat, la igualtat, la felicitat oel respecte. Així em preguntoper què no comprem la lliber-tat dels presos polítics, laigualtat de drets dels refugiatso l’honestedat dels banquers.A més a més tot això s’anun-cia amb l’autorització del’Ajuntament de Barcelona.Visca, visca! Aquí tot es com-pra i ven.ANNA PI I MURUGÓBarcelona

L’escola catalanano vol un 155b Si ens passegem pels cen-tres educatius catalans enstrobarem amb un percentatgemolt elevat de docents que

són forans d’aquesta comuni-tat. De valencians, n’està ple,sense oblidar europeus i afri-cans que han vingut a treba-llar pel país tot i el desplaça-ment que han hagut de fer.

Malauradament molts par-tits dretans espanyolistes hanatacat aquesta fita que per-met la immersió lingüísticasota una convivència pacífica.El paradoxal resulta quan es-coltes, entre alguns anticata-lanistes, la crítica a aquestsistema. És la cultura la queens fa pacífics o violents, pe-rò alguns anticatalanistesaposten per la confrontació.A Catalunya, i donat el grannombre de nouvinguts, no sela pot acusar de dividir la po-blació, en tot cas ha volgutintegrar-la amb plena sobira-nia.

Convindrem que l’educa-ció és la millor manera detrencar les espirals de la de-sigualtat. Una endevinalla su-mèria deia que entres a la ca-sa cec però en surts veient,

¿què és? Una escola. I Sòcra-tes afirmava que el més hon-rat i el més senzill no és re-primir els altres sinó prepa-rar-se per ser el millor possi-ble. Aleshores, per què al-guns s’entesten a dir quel’escola catalana divideix ique cal imposar de nou un155? En aquest cas em pre-gunto què redimonis va estu-diar Casado per obtenir unmàster en contra l’educaciócatalana. Com deia el difuntXavier Melgarejo, les escolesque generin llaços més inten-sos i propers entre les perso-nes són les que en sortiranreforçades. La catalana n’ésuna. Milers d’escoles són lavida, però ben pocs ens fancenyida.DAVID RABADÀ I VIVESBarcelona

Les dues cares dela monedab És significatiu que un jutgemani tancar un centre llar

amb més de quatre-centsancians, per “soroll” produïtper l’entreteniment quotidiàd’aquestes persones durantunes hores al dia. És sorpre-nent que una jutgessa doni laraó als restauradors de laplaça d’Osca per l’horari; unindret dantesc, pel soroll delsseus tretze vetlladors, elsseus bars amb les seves fes-tes, gresques, borratxeres,reunions bevent davant deles portes dels locals, etcète-ra. On a l’estiu amb la calors’han de tancar portes i fi-nestres per poder descansar.

No han valgut les sonome-tries, indicant que el mediambient està per terra, ni tansols la síndica i també el sín-dic avalant els veïns i les ve-ïnes.

Amb tot esperem quel’Ajuntament presenti recurs,una hora no és molt però pera la salut té la seva gran im-portància.LYDIA DOMENECH TORTBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

e’n recorden,d’aquelles pel·lí-

cules que a finals delssetanta i principis delsvuitanta triomfaven?Eren guions absurds,

amb interpretacions lamentables, peròque a la societat de l’època els encan-taven. La política espanyola hi té mol-tes similituds. Per molt que canviïn elsprotagonistes, el guió continua essentel mateix i igualment absurd. Això quevolien vendre que amb el nou presi-dent les coses serien millors que ambel vell és, simplement, una fal·làcia.Continuem allà mateix. I, sincerament,no sé qui a les portes d’un judici –in-just, injustificat i tots els in que s’hi vul-guin posar– té la brillant idea de posar-se a detenir independentistes. I més aterres gironines. Que, mal els pesi amolts, és probablement on més inde-pendentistes hi ha per metre quadrat.Quan justament els estira-i-arronsadels partits fan que molts estiguin des-encantats amb el procés, ve el guionis-ta de la justícia espanyola i hi posa mésgasolina. De fet, se li hauria de donar

les gràcies. I no se’ls acut res més queanar a detenir dos alcaldes i el nebotdel president Quim Torra.

Com en aquelles pel·lícules postde-mocràtiques, al final, el que quedensón els noms dels protagonistes. No elguió. I els principals actors de les presi-dències estatals no tenen pèrdua. Feli-pe González va canviar la jaqueta depana per una d’Armani i va haver deconviure amb els GAL, el cas Filesa i lacorrupció. José María Aznar –proba-blement el més infecte– passarà a laposterioritat per dues frases: “Ha sigutETA”, en els atemptats de Madrid, i “Al’Iraq hi ha armes de destrucció massi-va”, que encara busquen. De José LuisRodríguez Zapatero, se’n pot dir quementre el país s’enfonsava en la crisi,ell la negava. I Mariano Rajoy –el dels“filets de plastilina”– ha tustat migpaís pel fet de voler votar i per primercop un partit polític –amb ell de presi-dent– ha estat condemnat per finan-çament irregular. I Pedro Sánchez, jaho veuen. Com passava en aquellespel·lícules, difícilment acabarà bé.

S

Full de rutaDavid Brugué

Una pel·lículacasposa

Quan justament els estira-i-arronsa dels partits fan quemolts estiguin desencantatsamb el procés, ve el guionistade la justícia espanyola i hiposa més gasolina

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 2019

SísifJordiSoler

Susana Díaz, EXPRESIDENTA DE LA JUNTA D’ANDALUSIA

“Aquest govern d’Andalusia es forma perquè vol Vox”La frase del dia

“En l’era digital,el debat políticsobre el futur delpatrimoni culturalmés important de laHumanitat, que és ladiversitat de lescomunitats dellengua, resta per fer

n diuen llengües indígenes. Sí, el2019 és l’any escollit per l’ONU, aproposta de Bolívia, com l’Any

Internacional de les Llengües Indíge-nes. I la Unesco serà l’encarregada deposar en marxa, a partir del 28d’aquest mes, un conjunt d’accions perfer d’aquestes llengües “matèria per aldesenvolupament, la construcció de lapau i la reconciliació”, segons dicta ellema escollit. El motiu de fons al·legatper dedicar un any a una particular me-na de llengües és que moltes estan enperill.

EL PROBLEMA ÉS DEFINIR avui què i quinessón les llengües indígenes del planetaTerra. I per què s’anomenen així. Sónpotser les llengües sense estat? O les nooficials en alguns estats? O les originà-ries de pobles destinats tard o d’hora aser assimilats per altres comunitats dellengua? Es tracta només de les llengüesmés vulnerables? O de les llengües delspobles que no han aconseguit entrar ales Nacions Unides?

LA RETÒRICA INTERNACIONAL diu que lesllengües indígenes són les pròpies delspobles indígenes i, per tant, subjectes oobjectes de protecció per la Declaracióde les Nacions Unides sobre els dretsdels pobles indígenes del 2007. No tinccap dubte de l’interès i la transcendèn-cia històrica i política d’aquesta declara-ció, comparable a la Declaració Univer-sal dels Drets Humans del 1948. Per ai-xò no hi votaren a favor els Estats Units,el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, id’altres es van abstenir, com ara Rússia,Colòmbia, Nigèria o Ucraïna. En aquellaocasió, el secretari general va dir unafrase memorable: la declaració significa-va “la reconciliació entre els estats inte-grants de l’ONU i els pobles indígenes”.Ara bé, la declaració no defineix enllocquè entén per pobles indígenes. La defi-nició seria massa arriscada... Això sí: elsreconeix el dret d’autodeterminació!

E LA INDEFINICIÓ sobre els pobles indíge-nes plana igualment sobre les llengüesindígenes. Cert, la Unesco ha anat ac-tualitzant un atles interactiu en què s’in-tenta cartografiar i classificar les “llen-gües en perill”, una llista d’unes 2.500,que ordena en cinc categories: vulnera-ble, en perill, en perill greu, en situaciócrítica i extingida. En la web de llança-ment de l’Any, la Unesco informa quedels 7.000 idiomes parlats al món, 2.680estan en perill. I també que són 90 els“països” (estats) que tenen “comunitatsindígenes”, amb un total de 370 milionsde parlants.

EL DEBAT SOBRE L’ECOLOGIA de les llen-gües té una vasta tradició, i a Catalunyauna producció important de recerca i re-flexió entre lingüistes i sociolingüistes.La perspectiva ecològica s’ha anatobrint camí a l’hora d’analitzar i valorarla dinàmica del conflicte de llengües i desituar en les relacions de poder entregrups humans –i no per exemple en lasuposada superioritat de determinadesllengües–, les claus de fenòmens com

ara la minorització, l’assimilació o l’ex-tinció.

LA INICIATIVA de l’Any de les Llengües In-dígenes té un mèrit substancial: posaren l’agenda mundial el gran tema de pre-sent i de futur del conflicte de llengües,especialment agut per a les llengües sen-se estat o sense protecció suficient delsestats. Un conflicte històric de primernivell, expandit per tot el planeta ambels grans moviments colonitzadors,agreujat per la globalització salvatgedels darrers decennis i ara, en plena re-volució digital, a punt de culminar l’euta-nàsia, la mort indolora, en pro del pro-grés.

UN NOU PERILL s’afegeix a les tribulacionsde les comunitats de llengua minoritàriai/o minoritzada. Una gran quantitat dellengües no indígenes hauran d’afrontaridèntics problemes de supervivència. AEuropa, també. La sèrie de llibres blancssobre l’impacte tecnològic en les llen-gües europees, Europe’s Languages inthe Digital Age (2016), detectava mésd’una vintena de llengües “en perill d’ex-tinció digital”. Entre d’altres, el croat, elgaèlic irlandès, el letó, el maltès o el lituà,però també l’euskara, el català, el roma-nès, el búlgar o l’islandès. El lingüistahongarès András Kornai ha pronosticat“la mort digital” de les llengües i la super-vivència exclusiva de les que anomena“hiperconnectades”. Seran les que supe-raran la prova de l’smarthphone i de latraducció automàtica de veu.

EN L’ERA DIGITAL, el debat polític sobre elfutur del patrimoni cultural més impor-tant de la Humanitat, que és la riquesa idiversitat de les comunitats de llengua,resta per fer. Tant de bo aquest any in-ternacional reobri el debat i esperoni laconsciència mundial sobre la centralitatde les llengües i la urgència de mesurespoliticojurídiques de protecció a escalamundial.

Josep Gifreu. Periodista i professor emèrit de la UPF

L’any de les llengüesTribuna

i ha res pitjor queuna desgràcia

que es cobra vides?Doncs probablementuna desgràcia que escobra vides a pocs

mesos d’unes eleccions. A Badalona, amenys de cinc mesos per a les munici-pals, un incendi ha provocat la mort detres persones. I els fets han tingut llocen una de les zones on s’acumula la po-blació més vulnerable, el barri de SantRoc. En només unes hores, la majoriade formacions polítiques ja havien car-regat les seves peces d’artilleria. El po-pular Xavier García Albiol, que enaquesta campanya vol escorxar l’ocu-pació i situar-la tota en un mateix sac,

ha fet l’esprint de la seva vida per anun-ciar que perseguirà els ocupants del’habitatge on es va originar l’incendi.L’alcalde socialista, Àlex Pastor, prometanar pis per pis perseguint aquells quemanipulen els comptadors de la llum.De recursos extraordinaris per fer-ho,de moment, no n’ha anunciat cap. Idesprés hi ha membres de l’exgovernd’esquerres als quals els empara la raóquan denuncien que alguns criminalit-zen la pobresa, o quan apunten cap ales companyies elèctriques pels preusestratosfèrics dels rebuts, però ques’entesten a ignorar que molts casos demanipulació dels quadres elèctrics res-ponen a un problema d’incivisme i nopas a una situació de pobresa extrema.Un discurs que acaba comportant queles famílies víctimes de l’incivisme d’al-tres acabin comprant l’al·legat de ladreta. Entre els uns i els altres, encarahi ha molt de marge per imposar el se-ny i la discreció.

H

De set en setSara Muñoz

Desgràcies encampanya

No hi ha res pitjor que unadesgràcia que es cobra videsa prop d’unes eleccions

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 20196 |

Un estudi conclouque la inserciólaboral en el cas del’FP dual encara ésmés elevada

La seva defensa ladesvincula de l’1-O ide l’aprovació de laDUI al Parlament

Forcadell creuque se lacriminalitzaper l’ANC

L’atur entreestudiantstriplica el degraduats d’FPNacional

Enèsima actuació despro-porcionada de les forcesde seguretat de l’Estat percriminalitzar i desmobilit-zar l’independentisme.Un degoteig inaudit de de-tencions protagonitzadesahir per la Policía Nacionala les comarques gironinesva generar arreu del paísuna allau de solidaritatamb les 16 persones quevan ser arrestades, entreles quals hi havia dos alcal-des de la CUP: el batlle deVerges, Ignasi Sabater, i elde Celrà, Dani Cornellà.Diversos dels afectats vanser abordats de maneratotalment per sorpresaper agents encaputxats,en el moment que sortiende casa per anar a treba-llar. No va ser fins passa-des unes hores, i mentre jaeren dins la comissaria delCNP de Girona on van sertraslladats, que se’ls va co-municar de què se’ls acu-sava. Tots ells estan sentinvestigats per un delictede desordres públics perhaver participat, pre-sumptament, en el tall deles vies del TAV a Gironaque hi va haver l’1 d’octu-bre del 2018, en el marc del’aniversari en commemo-ració d’un any de l’1-O. Lapersecució política ques’entreveu en l’operació,però, va trastocar fins i totl’activitat al Parlament, onels diputats de JxCat, ERCi la CUP no van dubtar aabandonar les comissionssectorials en senyal deprotesta contra l’actuaciópolicial, i alguns es van di-rigir a Girona per donarsuport als detinguts.

Al matí, la Policía Na-cional va arrestar inicial-ment onze persones (nouhomes i dues dones), vin-culades diverses d’ellesamb els CDR, l’ANC, a unagrupament escolta, acol·lectius de jovent inde-pendentista o, fins i tot,una veïna de Girona quel’1-O del 2018 era a les viesesperant que passés eltren que agafa diàriamentper anar a treballar a Bar-celona. Tots ells es vanacollir al seu dret de no de-clarar i, entre dos quartsd’una del migdia i les tresde la tarda, van anar sor-tint en llibertat els detin-guts d’aquesta primeratongada. Tot feia pensar,però, que l’operació no ha-via quedat aquí, ja que vacórrer que la policia estavabuscant més gent (17 entotal). Els presagis es vanacabar complint i, a la tar-da, es van practicar cincdetencions. Van arrestarun fotoperiodista que almatí cobria els fets i qua-tre persones més, entreles quals activistes de LaForja i del Sindicat d’Estu-diants dels Països Cata-lans (SEPC). També totsells van quedar en llibertati, a partir d’ara, els investi-gats per aquesta causahauran de comparèixerals jutjats, en el supòsitque se’ls enviï la citació.

Decisió policialEntre els detinguts a latarda, hi havia alumnes dela UdG. Hores abans, al-guns estudiants van seralertats per les seves famí-lies que la policia els haviaanat a buscar a casa, no elshi van trobar i van decidirno moure’s del campus.

Mentre dos d’aquestsalumnes s’adreçaven a laFacultat d’Educació perrefugiar-se, però, van serarrestats a les portes de lade Lletres. A dins, s’hi vanacabar atrinxerant dese-nes d’estudiants per vet-llar per un altre company i

impedir la seva detenció. I,per la seva seguretat i perevitar que fos arrestat alcarrer, van decidir que-dar-se a dormir aquestanit passada a Educació.

A banda, la incògnitaque durant bona part delmatí va planar sobre qui

havia ordenat les deten-cions va fer que des delTSJC s’emetés un comu-nicat, en el qual es deixavaclar que en cap cas van serordre del jutge del jutjatd’instrucció 4 de Girona,que era el que estava deguàrdia l’1-O del 2018. Enaquest jutjat hi ha unacausa amb un atestat poli-cial, sense autor conegut,en què s’hi recull una rela-ció de fets durant l’ocupa-ció a les vies. En aquestatestat no s’identificavaningú i s’havia arxivat pro-visionalment. Ara, des dela Policía Nacional s’ha fetun nou atestat que es po-dria sumar a la causa, ar-

ran d’una denúncia d’Adif.Els advocats Benet Sale-llas i Montserrat Vinyets,que van assistir ahir els de-tinguts, sospiten que la po-licia ha utilitzat les imatgesde les càmeres de l’estació ide les xarxes socials peridentificar persones que,suposadament, eren en eltall. Alguns dels arrestats,però, van negar en declara-cions als mitjans haver par-ticipat en l’ocupació a lesvies. Va ser el cas, entre al-tres, de l’alcalde de Verges,que va afirmar que aquelldia era a l’institut on treba-lla i, per tant, hi ha testimo-nis que podran corroborarque no era a Girona. ■

Espiral injustificable de de

G. Pladeveya / E. AgullóGIRONA

REPRESÀLIA · La Policía Nacionalarresta 16 persones a les comarquesgironines, entre les quals els alcaldes deVerges i Celrà, de la CUP MOTIU · Se lesinvestiga per un tall a les vies del TAV, toti que algunes d’elles ni tan sols hi eren

“És un espectaclepolicial, una operacióbarroera i basada enuna investigació moltmínima”Benet SalellasADVOCAT DE DIVERSOS DELSINVESTIGATS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“A Catalunya, no esva a detenir ningú perun suposat delicte dedesordres públics. Estracta d’un nou ievident càstig contral’independentisme”

Una forta abraçada a un dels detinguts, just després que quedés enllibertat. Al costat, les centenars de persones que es van concentrardavant la comissaria del CNP; i, a baix, l’alcaldessa de Girona i elsdiputats Joan Margall i Joan Olòriz, demanant explicacions ■ QUIM PUIG

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 2019 | Nacional | 7

El gestL’APUNT són detencions policials i no judicials, i curiosament

els ha tocat a la CUP i als CDR. A les portes del judicien majúscules i amb uns pressupostos que els quehaurien d’estar més interessats a aprovar en realitatels interessa ben poc. Missatges d’entesa i concòrdiad’una banda i gestos atiant la confrontació i la por del’altra. Un mestratge del PSOE.Jordi Alemany

I vet aquí el gest. Aquella acció remarcable per la sevagenerositat i noblesa. L’arc independentista català elreclamava amb insistència, amb crides al diàleg, ques’ha traduït en una nova tongada d’imatges d’emmani-llaments. Sí, sí, algú dirà que són coincidències, peròen política ja s’ha dit moltes vegades que les coinci-dències no existeixen. Diguin-me paranoic, però ara

n dimecres molt complicat,després de comprovar que di-versos companys que havien

acordat de trobar-se en la mobilitza-ció de protesta al davant de la comis-saria de la Policía Nacional de Gironano apareixien ni tampoc contestavenal telèfon. Amb aquestes absències esvan anar deduint i coneixent moltsdels noms dels afectats. Va ser el casde l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà(CUP). Quan a primera hora es va as-sabentar que el seu homòleg a Ver-ges, Ignasi Sabater, havia estat arres-tat, Cornellà va parlar immediatamentper telèfon amb l’advocat Benet Sale-llas i van quedar a la concentració deGirona. L’alcalde de Celrà, però, ja nova ser ni a temps d’agafar el cotxe peranar-hi, perquè va ser detingut pocdesprés al poble. Ningú pensava enaquell moment, ni de lluny, que la cau-sa estaria relacionada amb l’aniversaride l’1-O, que es va viure sense inci-dents destacats a la capital gironina.Davant la incertesa i la preocupació,l’alcaldessa, Marta Madrenas, acom-panyada del diputat Joan Olòriz i JoanMargall, es va adreçar a la comissariaper reclamar explicacions. Els van dei-xar entrar a dins i van aconseguir par-lar amb l’agent que instrueix la causa.Segons van dir després, el policia elsva reconèixer que “havia estat una de-cisió seva” el fet d’haver ordenat les

U detencions. “Ell ha creat tot aquest in-cendi! És molt i molt greu”, va lamen-tar Madrenas, que va avançar que“demanaran responsabilitats”.

Sabater va quedar en llibertat a launa del migdia. Com la resta de detin-guts (entre els quals hi havia un nebotdel president Quim Torra; i una mare ila seva filla), va ser rebut enmigd’abraçades, d’aplaudiments i de critsde “no esteu soles!” Rodejat de perio-distes, Sabater va decidir esperar quesortís Cornellà per atendre la munióde mitjans de comunicació que hi ha-

via aplegats a fora. L’alcalde de Celrà,que va creuar la porta de la casernaamb el braç enlaire i el puny tancat, vaquedar en llibertat a les 14.06h. Ja da-vant els micròfons, el primer que vanfer tots dos va ser donar les gràcies ales persones que havien anat fins allàa donar-los suport. Hi havia els regi-dors dels seus respectius equips degovern, treballadors dels dos ajunta-ments, veïns i veïnes, batlles vingutsd’arreu, diputats al Parlament, al Con-grés... Una important mobilització de

suport, en una operació policial queera qualificada entre els concentratscom “un avís a navegants” per part del’Estat, en un intent de frenar la mobi-lització al carrer, amb vista al judicicontra els presos polítics catalans.

Sabater va relatar que havia estatdetingut a les portes del seu domicilipoc després de les set del matí, quansortia per anar a treballar. Va ser abor-dat per 4 agents de paisà, encaput-xats. A causa de les amenaces demort anònimes que ha rebut els dar-rers mesos i la visita ja habitual de laultradreta a Verges, es va atemorir, esva resistir a pujar al cotxe on el volienintroduir i va començar a cridar, fetque va mobilitzar els veïns. Diversosd’ells es van adreçar fins allà ràpida-ment, van encerclar els desconeguts ivan avisar els Mossos, que van mirard’aclarir la situació. Al final, en com-provar que es tractava de policies delCNP, es van endur Sabater. El van em-manillar només d’un canell, l’esquerre,i el van arrossegar fins al vehicle poli-cial, fet que li va provocar lesions; vahaver de rebre assistència mèdica i livan embolicar la mà i part del braç.Tant ell com Cornellà van subratllarque les estratègies de la por no faranque la gent es quedi a casa, sinó quees continuarà lluitant pel dret d’auto-determinació, i tenint més presentque mai que “no hi ha rendició”. ■

“No hi haurà rendició!”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

L’alcalde de Celrà, sortint de la comissaria del Cuerpo Nacional de Policía (CNP), després de quedar en llibertat ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sabater: “Ens hemd’organitzar, sortir al carrer,cuidar-nos molt i recuperarl’esperit de l’1 i el 3 d’octubre”

G. Pladeveyaetencions

Els procediments que la Poli-cía Nacional va fer servir ahirvan ser qualificats de “sur-realistes” i d’“incomprensi-bles” per les 300 personesque es van concentrar davantla comissaria del carrer SantPau de Girona en senyal deprotesta. Un dels aspectesque més indignació van aixe-car va ser que els investigatsno fossin citats per compa-rèixer davant la policia, sinóque l’agent que instrueix lacausa ordenés directamentles seves detencions “ambnocturnitat i traïdoria”. Sale-

llas així ho va assenyalar, totrecordant que “a Catalunyano es va a arrestar ningú perdesordres públics” i, per tant,“és un càstig i una represàliacontra l’independentisme”.Salellas, a més, quan va en-trar a primera hora a la co-missaria va ser atès per unagent que li va demanar queparlés en castellà perquè encatalà no l’entenia. Li va pas-sar el mateix ahir a un altrelletrat, que va presentar unaqueixa per vulneració de dretslingüístics i no descarta reme-tre-ho al Síndic de Greuges.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Cap citació prèvia

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 20198 | Nacional |

Les detencions que es vanfer al llarg del dia a les co-marques gironines vanmotivar concentracionsde suport arreu del país.Una de les més multitudi-nària va ser a la ciutat deGirona. La convocatòria del’AMI al vespre va reunirinicialment un miler depersones a la plaça de l’Ud’Octubre. L’arribada, en-tre forts aplaudiments, delpresident del Parlament,Roger Torrent, acompa-nyat de desenes d’alcaldes iregidors de Catalunya, vadonar el tret de sortida al’acte de reivindicació almón local. “Intentant cri-minalitzar el moviment in-dependentista amb re-pressió no anirà enlloc, se-

nyor Sánchez. Fent deten-cions aleatòries l’únic queaconseguirà serà poten-ciar l’extrema dreta”, vamanifestar Torrent alsmitjans. En els parla-ments, els diferents repre-sentants de l’AMI van ex-pressar el seu suport als al-caldes de Celrà, Dani Cor-nellà, i de Verges, IgnasiSabater, que al matí ha-vien estat detinguts, i vanfer una crida a la unitatd’acció dels ajuntamentscatalans. “Els alcaldes enshem sentit atacats avui.Volem reprimir la llibertatd’expressió, de reunió i lallibertat ideològica”, vadestacar David Saldoni,president de l’ACM. “Nopodem permetre que elsnostres fills tinguin por.Demano als alcaldes que esposin a caminar per avan-

çar units per la República”,hi va afegir el president del’AMI, Josep Maria Cerve-ra. Seguidament, la plata-forma Girona Vota va ani-mar als manifestants atraslladar-se fins a la UdGcom a mostra de suport a lapersona perseguida per lapolicia i que des de la tardaes refugiava a les instal·la-cions universitàries. Lamanifestació va transcór-rer pel Barri Vell de Gironafins a la plaça de Sant Do-mènec, un indret on es vanaplegar fins a 4.000 perso-nes. Allà, les persones quehavien estat detingudes,entre elles els alcaldes deCelrà i Verges, van ser re-buts amb crits de “No esteusols!”. El rector de la UdG,Quim Salvi, va ser l’encar-regat d’obrir els discursosamb una declaració de re-

buig als actes de coacció a lallibertat d’expressió i unadefensa de la institució querepresenta com a bressolde les idees i dels drets bà-sics. Després, la presidentade l’ANC, Elisenda Paluzie,va afirmar que les deten-cions d’ahir formen part“d’una causa general con-tra l’autodeterminació, pe-rò no aconseguiran els seusobjectius perquè no tenimpor”. Per la seva part, el pre-sident d’Òmnium, MarcelMauri, va posar de mani-fest la valentia de la ciuta-dania i va afirmar que lesmobilitzacions fan més fortel poble català.

A CelràAl voltant de 300 personeses van concentrar davantde l’ajuntament de Celràper donar suport al seu al-

calde, Dani Cornellà. Entreels assistents hi havia diri-gents nacionals de la CUP,com ara Mireia Boya. A migacte s’hi va incorporar l’al-calde de Verges, Ignasi Sa-bater. En la concentraciónomés hi va intervenirCornellà. Després de donarles gràcies pel suport de lagent que s’havia concen-trat a la comissaria, va pre-sentar els fets d’ahir comun estímul per continuarlluitant a favor de la Repú-blica. “Ara hi ha 17 perso-nes que estan encara mésconvençudes”, va assegu-rar. Segons va dir, l’opera-ció havia estat un “muntat-ge” i una “cortina de fum”orquestrats des de Madridperquè a l’Estat són cons-cients que s’acosten im-portants “mobilitzacions illuita al carrer” a Catalu-

nya. Però, lluny d’espan-tar, el que aconsegueixen–va considerar– és que estingui clara la necessitat delluitar per la República.Cornellà va tancar el dis-curs amb una crida a parti-cipar en les pròximes mo-bilitzacions i a la unitatd’acció.

Arreu es van succeir lesconcentracions, algunesamb força assistència comara les de Terrassa, Saba-dell, Manresa o Lleida. ABarcelona, unes 500 per-sones, segons la GuàrdiaUrbana, es van manifestardavant la comissaria de lapolicia espanyola a la ViaLaietana. La concentració,que es va desenvoluparsense incidents, va durarmés de dues hores durantles quals va caldre tallar lavia al trànsit. Els fotoperio-distes i càmeres de televi-sió van fer la seva protestaper la detenció del compa-ny Carles Palacio aixecantles eines de treball al crit de“Llibertat d’expressió, po-licia no”. Desconvocada lamanifestació, desenes depersones van ocupar du-rant 15 minuts les vies del’estació de França aquarts de deu de la nit i lacirculació d’un tren va re-sultar afectada. ■

a A Girona més de 4.000 persones van sortir al carrer fins a arribar a la UdG, on hi ha una tancadad’estudiants a A Barcelona es van aplegar 500 persones i es van ocupar les vies a l’estació de França

Mobilitzacions arreu delpaís en suport als detinguts

N.A. / R.E. / J.A.GIRONA / CELRÀ / BARCELONA

A la plaça de Sant Domènec de Girona es van reunir 4.000 persones. A dalt, a la dreta, alguns dels detinguts i, a baix, concentració a Via Laietana de Barcelona ■ Q. PUIG / N. ASTORCH / A. RENYÉ

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 201910 | Nacional |

a calma que habitualment esrespira a Verges, de dia, s’hatrastocat des de ja fa més

d’un any de matinada. Primer vaser la punxada de rodes clandes-tina a un centenar de vehicles;més tard, diverses irrupcions degrups ultres per arrencar estela-des, llaços grocs i fer pintades demanera indiscriminada, i ahir, no-vament i quan tot just clarejavaamb el cel mig emboirat, quatreagents encaputxats de la PolicíaNacional que s’enduien l’alcalde acomissaria. La incertesa sobre ladetenció va trigar a dissipar-se,com la boirina, mentre la notíciacorria pels carrers del poble acce-lerada pels grups de Whatsapp,que treien fum. Al bar del Centre,diversos veïns la comentaven aprimera hora, mentre feien el ca-fè, però en un poble on tothom esconeix, malfiaven d’un forasterassegut a la barra i ningú alçavala veu gaire més del compte. Nofos cas.

Al migdia, les treballadores del’Ajuntament no sabien res mésdel que es tramava a Twitter, enespera d’esdeveniments. I elsedils del consistori, que ja van ha-ver d’anar a declararen en bloc–govern (CUP) i oposició (ERC iPDeCAT)– al desembre davant laGuàrdia Civil, se’n feien creus.Des d’ERC, Susagna Mustera es

L

declarava “en estat de xoc”, i ambCosme Hugas, del PDeCAT, refer-maven que, davant la repressió:“No hi ha diferències polítiques”,“Anem tots a l’una”, coincidien.

Al migdia, quan va saltar la no-tícia que Sabater havia estat alli-berat, en Xavi, amic de l’alcalde,no perdonava les formes: “Enca-putxats i sense ordre judicial, en-cara encendran més la gent”,mentre comentava les novetatsamb en Lluís, un altre veí que mai

havia votat la CUP, però sí Saba-ter, “una persona raonable, pacífi-ca i un bon alcalde”. Rememoravaque ell havia estat un dels damni-ficats per les punxades de rodes–totes quatre– i la feina que vanfer plegats, amb l’alcalde, perquèdiversos tallers les reparessin apreu de cost.

Sabater i la seva llista van vo-rejar el 46,7% dels vots el 2015. Isigla al marge, se’n valora la sevaimplicació en el teixit associatiu

del poble, com explicava el presi-dent de la processó de Verges,Tono Casabò, que, a banda de di-rigir el muntatge en què Sabaterha fet de Jesucrist una bona collad’anys, va ser mestre seu i li reco-neix la implicació en diferentsvessants. La nit abans, dimarts,s’havien acomiadat a Girona des-prés d’anar a visitar la consellerade Cultura, Laura Borràs, ambSabater i Lluís Llach, per parlarde la nova edició de la festa, d’in-

terès nacional per la seva dansade la mort.

Una altra veïna, en canvi, s’esti-mava més no donar el nom per-què durant el franquisme a casa lihavien recomanat que no parlésde política, i en veure tot el quepassa, “ja se sap...”, diu. Coneix“l’Ignasi” des de petit. Van anar aescola amb la seva mare, i la sevafilla també va anar a escola ambell, i el defineix com a “bon jan”,mentre una coneguda travessaapressada, però, s’afegeix a laconversa, “indignada” i “amb l’es-tómac regirat” de tot el que li haanat arribant. Com a àvia poliva-lent, ve de recollir la mainada al’escola i deixar-la a casa dels fills.i lamenta que ha vist els avis delfill de l’alcalde amb el net desprésde classe. Tot i això, totes dues, através del mòbil, ja estaven al casque l’acabaven de deixar en lliber-tat, i esperaven que sigui el darrermalson: “Només que anem d’en-surt en ensurt”, ironitzaven.

Al capvespre, el veïnat i moltsconveïns dels pobles de la rodaliavan tornar-se a citar a la placeta,uns 300 en total, per donar su-port a Sabater. L’alcalde els va de-sitjar “que ningú més hagi depassar” un tràngol que va inscriu-re en l’“estratègia de la por da-vant el que ve”, primer el judici del’1-O i, més tard, les eleccions. ■

Els veïns de Verges, “d’ensurt en ensurt”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Sabater, ahir a la tarda, rebent l’escalf de centenars de veïns del Verges i amics de la comarca ■ E.A.

Emili Agulló

L’actuació de la Policía Na-cional va tocar directa-ment el cor de l’associacio-nisme juvenil i estudiantilgironí. I amb això no s’hijuga. La detenció de dos es-tudiants a les portes de laFacultat d’Educació de laUniversitat de Girona(UdG) va tenir una respos-ta contundent i unànime.“La universitat serà altrecop el refugi d’aquellespersones perseguides per

l’Estat, per la seva ideolo-gia”, assegurava CarlaCosta, portaveu de la ForjaGironès, que alhora va serahir una de les detingudesdurant l’operació indiscri-minada de la policia espa-nyola. Els estudiants,aplegats en una de les au-les de la Facultat de Lle-tres i amb el suport del rec-torat, van fer “una cridasolidària” per fer una tan-cada indefinida a la UdG.Ahir a la nit, desenes d’es-tudiants ja s’hi van quedara dormir. L’objectiu és do-ble, per una banda és unacte de protesta contra larepressió judicial, policial ipolítica de l’Estat, i, perl’altra, impedir que hi hagiuna detenció més. Perquè

ahir, la Policía Nacional te-nia, com a mínim, tres ob-jectius: tres estudiants.En van detenir dos, peròun tercer va poder ama-gar-se amb el suport decompanys de facultat quees van atrinxerar al cam-pus del Barri Vell.

#CaputxinadaUdG“A la universitat, amb elsnostres cossos al davant,impedirem l’entrada de laPolicía Nacional, tal comvam fer l’1 d’octubre”, as-segurava ahir Cirera, delSindicat d’Estudiants delsPaïsos Catalans (SEPC).Per fer aquesta tancadaindefinida, els estudiantss’han inspirat en altres es-tudiants que l’any 1966

van desafiar el règim fei-xista tancant-se al con-vent dels Caputxins. “Peraixò engeguem la #Caput-xinadaUdG, una acciód’autodefensa i denúnciadel règim del 78”, afirma-va ahir Carla Costa.

“És ben sabut que lescomarques gironines són

un punt neuràlgic del mo-viment independentista,que ha apostat i continua-rà apostant per la desobe-diència civil no violenta”,explica la portaveu de laForja Gironès. “Per aquestmotiu ens hem proposatfer-nos forts a la universi-tat tot defensant les perso-

nes que encara no han es-tat atrapades per les urpesde l’Estat espanyol”, sosté.En aquest sentit, des de laSEPC i la Forja advertei-xen que, “per molt que ensdetinguin, no ens desviemdels nostres objectius i ensrepleguem per plantar ca-ra”. ■

a Fan una tancadaindefinida per impedirmés detencionsd’estudiants

Òscar PinillaGIRONA

Crida per “blindar” laUniversitat de Girona

Les portaveus del SEPC i la Forja explicant ahir l’acció organitzada a la UdG ■ Ò. PINILLA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 201912 | Nacional |

Els grups parlamentarisindependentistes van re-butjar “normalitzar” lesdetencions “arbitràries iinadmissibles” d’ahir per lacommemoració de l’1-O aGirona, i com a protesta elsdiputats de JxCat, ERC i laCUP van abandonar les siscomissions que hi haviaconvocades al llarg del dia,fet que a la pràctica va obli-gar a suspendre-les per lafalta de quòrum per deba-tre i votar les resolucionsprevistes. En la d’Afers So-cials, els diputats van espe-rar a marxar que parlés larepresentant citada ahir,Carme Pous, de l’Associa-ció Ajudam Predegent. El

vicepresident, Pere Arago-nès, i el conseller de Terri-tori, Damià Calvet, que ha-vien de comparèixer a latarda davant la comissióde Medi Ambient per infor-mar sobre la recuperaciód’Aigües Ter-Llobregat,també van acabar regis-trant, després de reunir-seal migdia a la cambra, unescrit en què assenyalavenque, “atesa la situació d’al-teració de la vida política”,no els era “possible assis-tir” a la cita, i proposaven ladata alternativa del 30 degener per fer-ho.

Els independentistes –itambé els comuns, tot i queaquests alhora van dema-nar, en va, que no s’aturésl’activitat parlamentària–van denunciar que l’opera-

ció policial d’ahir, sensecap ordre judicial, té l’úni-ca voluntat d’“atemorir,perseguir i criminalitzar”el moviment amb vista ales mobilitzacions anun-ciades amb motiu del judicial procés. A més, en vancriticar les formes. “Amb

una citació n’hi hauria ha-gut prou, no calien deten-cions ni encaputxats”, re-blava la cupaire Maria Sir-vent. El seu grup i tambéJxCat registrarien senglespeticions urgents de com-pareixença de la delegadaestatal, Teresa Cunillera, a

qui feien corresponsablede l’actuació policial, da-vant la comissió d’Interiorper donar explicacions.“En les pròximes hores had’analitzar què ha passat,per què ho ha permès, qui-na responsabilitat té i se-gurament el següent pas és

la dimissió”, ja assenyalavael portaveu adjunt deJxCat, Eduard Pujol, que latitllava de “governadora ci-vil”, i es preguntava:“Aquesta és la voluntat dediàleg del govern espa-nyol?” ERC va donar su-port a la mesura, tot i que lapetició de compareixençala van presentar al Con-grés –com va fer Pode-mos– i per al ministre del’Interior, Fernando Gran-de-Marlaska. “Intenten ali-mentar una causa generalcontra l’independentismedes de fa un any i mig”, de-nunciava el portaveu ad-junt d’ERC, Gerard Gómezdel Moral. Si bé no van en-trar en detalls, els indepen-dentistes ja van enviar defet un avís per a navegants:el funcionament del Parla-ment tampoc podrà ser“normal” mentre duri el ju-dici.

L’oposició, enfurismadaEls grups de l’oposició vanmostrar-se molt crítics ivan acusar els indepen-dentistes de “segrestar uncop més” les institucionsper als seus interessos, enparaules del PP. El PSC valamentar que la suspensióahir de l’activitat posa enperill acords que hand’anar al ple de la setmanavinent com ara la supres-sió del Consell Comarcaldel Barcelonès, i va criti-car, per exemple, que elsconsellers que no vancomparèixer no toquessinen canvi la seva agenda almatí. Cs va anar un pasmés enllà i, a banda de tit-llar de “ganduls” els dipu-tats independentistes, vapresentar un escrit a lapresidència del Parlamenten què es queixen que vanincomplir el seu deure, in-clòs en el reglament i el co-di de conducta, d’assistir ivotar en les comissions dequè formen part, i dema-nen la incoació d’un expe-dient, que voldrien queacabés amb algun càstig.Gómez del Moral ho va tro-bar “esperpèntic”, ja queva recordar que Cs s’ha ab-sentat nombroses vega-des els últims anys de co-missions i plens, i mai se’lsha sancionat. ■

Òscar PalauBARCELONA

a Els grups independentistes abandonen totes les sessions del dia i demanen la compareixença deCunillera al Parlament i de Marlaska al Congrés a L’oposició critica la decisió i Cs exigeix sancions

Suspeses les comissions alParlament com a protesta

“És una maniobra del’Estat prèvia a l’inici deljudici per donar a laciutadania el missatgeque no es mobilitzi”Gerard Gómez del MoralPORTAVEU ADJUNT D’ERC

“De totes les formespossibles de protestar,han triat la que lesionael dret d’iniciativa del’oposició”Ferran PedretDIPUTAT DEL PSC

Els diputats independentistes, ahir al matí en el moment de marxar de la comissió de Treball i Afers Socials ■ ACN

“No són fets aïllats,formen part d’unaoperació orquestradaper l’Estat contra elsdrets civils i polítics”Maria SirventDIPUTADA DE LA CUP

“Cunillera ha d’aclarirquè ha passat, perquè, quines voluntatsamaguen. És nomésfer por? Amenaçar?”Eduard PujolPORTAVEU ADJUNT DE JXCAT

“No aconseguiranintimidar-nos niparalitzar-nos, fem unacrida arreu del país a lamobilització”Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Alguns diputats sónuns ganduls, volencobrar i no venir atreballar. S’han buscatl’excusa perfecta”Carlos CarrizosaPORTAVEU DE CIUTADANS

Tots els col·lectius en què mi-liten els 17 detinguts ahir(CDR, CUP, ANC, Poble Lliure,La Forja, la Intersindical i elSindicat d’Estudiants delsPaïsos Catalans, englobatsrere el manifest Alcem-nos)van comparèixer junts a latarda per denunciar l’hostili-tat de l’Estat i fer una crida a

la mobilització popular i altreball conjunt contra l’acciópolicial, per la qual cosa vandemanar que la gent estiguiatenta a les convocatòriesque facin. “És una operaciópolítica amb clara intencio-nalitat política”, lamentavaXavi Pellicer, d’Alerta Solidà-ria, que recriminava el paper

dels Mossos com a “col·labo-radors necessaris” i demana-va la dimissió del consellerMiquel Buch. Per a ElisendaPaluzie, presidenta de l’ANC,que recordava que ahir feia 15mesos de l’empresonamentdels Jordis, és una “nova ope-ració de repressió que vol po-sar fi a un moviment pacífic”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els col·lectius afectats fan una crida a la mobilització

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 2019 | Nacional | 13

L’alcalde de Ripollet, Jo-sep Maria Osuna, reivindi-ca la unió organitzativa deCatalunya en Comú, ERC iCUP en aquells municipisen què les aliances han fetpossible guanyar el governlocal i adverteix del riscque suposa continuar fun-cionant separats. Ho feiaahir al barri barceloní delClot, en un acte organitzatper la plataforma Sobira-nistes –de Catalunya en

Comú– en què la diputadaElisenda Alamany tambéreivindicava que la “novapolítica” són Dolors Saba-ter a Badalona, Carles Es-colà a Cerdanyola del Va-llès o Osuna a Ripollet per-

què el seu lideratge ha sor-git d’una àmplia base so-cial. Osuna va lamentarque les candidatures uni-tàries que han aconseguitel canvi de govern no ha-gin permès “teixir coordi-

nació i organització” entreels socis amb el resultatque cada partit celebra perseparat la seva conferèn-cia municipalista. Osunaadverteix que això suposaun risc electoral.

Alamany va reivindicarla “nova política” com eltercer eix que s’afegeix alsd’esquerra-dreta i catala-nisme-espanyolisme i vaadvertir que el repte del’esquerra és “omplir-lo devalors progressistes” i dis-putar-lo als nous partitspopulistes i d’ultradretaque poden atreure votantsperquè també llancen unmissatge contra les elitseconòmiques i polítiques.L’acte de Sobiranistes en-cetava una campanya au-diovisual que es farà a tra-vés de les xarxes i vacomptar amb la presènciade la jurista de MES, Jordi-na Freixanet, després del’absència per malaltia deldiputat d’ERC Ruben Wa-gensberg. ■

Xavier MiróBARCELONA

a L’alcalde deRipollet reivindica launitat organitzativaper revalidar alcaldies

Crida a la unió de comuns,ERC i CUP a les municipals

Freixanet, Osuna i Alamany, ahir, a l’acte de Sobiranistes albarri barceloní del Clot ■ ORIOL DURAN

Convidat com tots els capsd’estat i de govern de laUnió Europea a debatre elfutur del projecte euro-peu, el president espanyolPedro Sánchez va anarahir a l’Eurocambra a par-lar d’Europa, però els eu-rodiputats li van recordarque el seu problema políticmés gran no podia defugirel seu escrutini. Ni una so-la paraula en un discurs demés de mitja hora al pled’Estrasburg sobre la granpatata calenta de l’Estatespanyol. No va colar. A latanda de rèpliques el so-cialista no va poder esqui-var la pluja de comentaris icrítiques –de totes ban-des– sobre com està ges-tionant la crisi catalana.

L’intent de Sánchez permarcar perfil europeistava quedar esguerrat perles nombroses interven-cions d’eurodiputats ar-ran del conflicte català. En

un ple mig buit i sense lapresència del president dela Comissió Europea –ocu-pat amb el Brexit–, Sán-chez va optar per acusarels independentistes de notenir “una majoria ciuta-dana” i de “no parlar ambl’altra part” dels catalansque, segons ell, no són na-cionalistes. “El problema aCatalunya no és la inde-pendència, és la convivèn-cia”, va dir. Però diversoseurodiputats de partits ipaïsos diferents van criti-car l’existència de presospolítics i les dificultats peral diàleg.

Entre ells, la líder delsVerds, l’alemanya Ska Ke-ller, que va exigir al governespanyol “una solució de-mocràtica i política” per aCatalunya que “incloguiels presos”. I va fer un èm-fasi especial recordantque dos exmembres delseu propi grup parlamen-tari, Oriol Junqueras i Ra-ül Romeva, estan a la pre-só des de fa més d’un any.“Se’ls acusa de càrrecs queno són rigorosos, com han

declarat tribunals a Bèlgi-ca i Alemanya”, va dir lacandidata ecologista a leseleccions europees.

Cartells grocsLa protesta pels presos nonomés es va sentir, tambées va veure. Amb cartellsgrocs de cadascun delsnou líders empresonats iels set exiliats, una quin-zena de membres de la

Plataforma Diàleg UE-Ca-talunya van reclamar-nel’alliberament. Aquestsmembres havien demanatuna reunió amb Sánchezcoincidint amb la seva visi-ta a Estrasburg, però elpresident espanyol va de-clinar l’oferta al·legantmotius d’agenda.

Les veus més crítiquesvan venir dels indepen-dentistes a l’Eurocambra.

“A Catalunya no hi ha unproblema de convivència,sinó de centralisme de Ma-drid”, rebatia l’eurodipu-tat pel PDeCAT RamonTremosa, l’únic indepen-dentista que va poder in-tervenir al debat. Tant ellcom l’eurodiputat d’ERCJordi Solé van trobar la-mentable el silenci inútilde Sánchez en el seu dis-curs mentre el mateix ma-

tí es detenien dos alcaldesde la CUP per part de lapolicia espanyola senseun mandat judicial. “Almateix temps que ell re-clamava valors europeus,tornàvem a tenir deten-cions que són arbitrà-ries”, va assegurar Solédesprés del ple.

Judici 1-OA poques setmanes per-què comenci el judici so-bre el referèndum de l’1d’octubre, Sánchez es vaveure entre l’espasa i la pa-ret intentant justificar elprocediment judicial apreguntes dels mitjans.Així, en la roda de premsaposterior al debat, el cap

del govern espanyol va as-segurar que els processatsal Tribunal Suprem “tin-dran totes les garantiesper defensar-se”. SegonsSánchez, no va ser “legí-tim” trencar la unitat del’Estat espanyol “unilate-ralment”. “Això és el ques’està veient al TribunalSuprem”, va intentar acla-rir, negant que fos un judi-ci polític. ■

Sánchez no evita el debatcatalà a l’Eurocambra

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

a El torn de rèpliques va estar farcit de preguntes sobre Catalunya a La líder dels Verds va exigir algovern espanyol “una solució democràtica i política” per a Catalunya que “inclogui els presos”

Estrasburg

NatàliaSegura

Sánchez, intervenint al Parlament Europeu, amb els cartells de presos i exiliats de fons ■ EFE

“El problema aCatalunya no és laindependència, és laconvivència”Pedro SánchezPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El Tribunal Suprem ha de-cidit que no farà cap actua-ció en relació amb el per-mís extraordinari que ladirectora de la presó deLledoners, Paula Monte-ro, va donar a l’exconsellerJosep Rull el 5 de generquan el seu fill durant la vi-sita a la presó va caure alpati, va quedar sense co-neixement i va ser hospi-talitzat d’urgència. En laprovidència del tribunalque presideix ManuelMarchena s’indica que uncop rebut l’informe justifi-catiu ampliat de la directo-ra l’incorpora a la causa de

tot el procés i descarta em-prendre cap acció. La fis-calia ja va donar suport da-vant el jutge de guàrdia deManresa a la sortida deRull de la presó. En la reso-lució del jutjat de Manre-sa, el ministeri públic vaesgrimir els articles 155 i159 del reglament peni-tenciari, mentre que el jut-ge es referia a l’article161.4, que estableix que“en els supòsits d’urgèn-cia, el permís extraordina-ri podrà ser autoritzat peldirector, prèvia consultaal centre directiu, si cal-gués, i sense perjudici decomunicar a la junta detractament l’autoritzacióconcedida”. ■

El Suprem no actuaràpel permís a Rull perl’accident del seu fill

RedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 201914 | Nacional |

L’escrit de defensa de Car-me Forcadell furga en ladiferència amb la resta demembres de la mesa delParlament, que finalmentseran jutjats pel TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya, i atribueix el fetque el seu cas se’l quedi elTribunal Suprem a un “in-tent de criminalitzar” l’ex-presidenta de la cambra“exclusivament per haverestat presidenta de l’As-sembla Nacional Catala-na” (entre el 2012 i el2015), entitat convocantde les manifestacions in-dependentistes massivesdels últims set anys l’Onzede Setembre.

Ja com a presidenta delParlament, Forcadell nova organitzar, promoure oconvocar cap acte, ni vaarengar les mobilitza-cions, ni tan sols va fer cri-des a la mobilització perprotegir els centres de vo-tació l’1-O i va actuar entot moment d’acord ambel reglament de la cambra,sense que tingués “vot de-cisori” en la declaraciód’independència, segonsconsta en l’escrit de defen-sa, a càrrec de l’advocadaOlga Arderiu, que en de-mana la lliure absolució.

També remarca, sub-ratllat i en majúscules,que Forcadell “és una per-

sona absolutament paci-fista i si per perseguir la se-va ideologia calgués la vio-lència, abans abandonariales seves idees que perme-tre cap acte violent”.

En l’escrit, de 112 pla-nes, Forcadell manté que,com a presidenta de lacambra, no va participaren “la presa de decisió deconvocar un referèndum”ni tampoc va intervenir“de cap manera” en la “di-recció, promoció, prepara-ció i/o execució” de l’1-O.

Insisteix que van ser elsgrups parlamentaris de

Junts pel Sí i la CUP elsque el 6 i el 7 de setembredel 2017 van demanarmodificar l’ordre del diadel ple per debatre i votarles lleis del referèndum ide transitorietat jurídica, ique va ser el ple, com a òr-gan suprem, qui va acor-dar-ne la inclusió.

La defensa demana ladeclaració com a testimo-nis del president CarlesPuigdemont i de la secre-tària general d’ERC, Mar-ta Rovira, per videoconfe-rència. Tots dos són a l’exi-li belga i suís, respectiva-

ment. A la llista de peti-cions de testimonis hi hacompanys de mesa, lle-trats de la cambra, els seuspredecessors en el càrrecErnest Benach i Núria deGispert i dos exmembresdel secretariat de l’ANC.

La màxima autoritatdel país empresonada re-clama la presència durantel judici, en el qual afrontauna petició fiscal de 17anys de presó, de cinc ob-servadors internacionals,la traducció simultània(no consecutiva) per po-der realitzar les seves in-tervencions en català, seu-re al costat de la seva advo-cada i la retransmissió entemps real del procés judi-cial. Tampoc no renunciaal fet que el judici es faci aBarcelona.

Vila, antiunilateralistaD’altra banda, l’escrit dedefensa de Santi Vila, acàrrec de l’advocat PauMolins, ressalta que l’ex-conseller no era diputat ique, per tant, era aliè a latramitació de les lleis dedesconnexió i que sempreha promogut accions polí-tiques “contràries a estra-tègies unilaterals” –enca-ra que firmés “com a mem-bre col·legiat del govern” eldecret de convocatòria delreferèndum unilateral–.El text, de només nou pà-gines, recull el convenci-ment de Vila que es troba-ria una solució dialogadaal conflicte i recalca que vadonar ordres expresses alseu departament que nos’autoritzés cap contrac-tació, despesa o pagamentrelacionat amb l’organit-zació del referèndum. Vilavol que testimoniï a favorseu qui va ser secretari ge-neral de la conselleria quecomandava, Pau Villòria,avui comissionat del155. ■

Emili BellaBARCELONA

Forcadell considera que se lacriminalitza per l’etapa a l’ANCa La defensa de l’expresidenta del Parlament la desvincula de l’1-O i de l’aprovació de la DUI a Demanaque Puigdemont i Rovira declarin per videoconferència i la presència d’observadors internacionals

El jutge que investiga les càr-regues policials a Barcelonadurant el referèndum de l’1-Oha citat com a imputats tresagents més de la policia espa-nyola per les seves actua-cions “a priori totalment in-adequades” al col·legi PauClaris. Ja són 33 els policiesinculpats en aquest procedi-ment. El titular del jutjat d’ins-trucció número 7 els ha citattots tres per a l’11 de febrer.Se’ls identifica en enregistra-

Acte de suport a Carme Forcadell, el setembre passat a Sabadell ■ JUANMA RAMOS

ments audiovisuals clavantpuntades de peu i cops de pu-ny als votants. També torna acitar el mateix dia com a im-putat un subinspector que java interrogar com a investi-gat, perquè ha aparegut unnou vídeo en què se’l veu cla-vant un cop de puny a la caraa un ciutadà amb la mà ambquè porta la porra i donantpuntades de peu durant “unabona estona” als votants queestaven asseguts a terra.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Imputats tres ‘piolins’ més

Els presidents de la Gene-ralitat i del Parlament viushan subscrit avui un co-municat conjunt dirigit alTribunal Suprem i promo-gut pel Síndic de Greugesen què demanen “garan-ties per al dret de defensadels inculpats durant el ju-

dici del procés” i que pu-guin acudir-hi en situacióde llibertat. Les màximesautoritats del Parlament idel govern demanen a l’alttribunal “canvis en lescondicions de la presó pre-ventiva dels inculpats per-què puguin arribar en ple-nes facultats” al judici iinsten els advocats defen-sors que incloguin als seus

escrits de defensa aquesta“apel·lació a les autoritatscompetents que garantei-xi el dret de defensa”. Enaquest sentit, volen que esconsiderin “mesures al-ternatives a la privació dellibertat en centre peni-tenciari”. El comunicat,signat per Jordi Pujol, JoséMontilla, Artur Mas i Car-les Puigdemont –Pasqual

Maragall no va poder sercontactat ahir pel Síndic–,i Joan Rigol, Ernest Be-nach i Núria de Gispert,argumenta que la presópreventiva “té unes cau-ses taxades en l’ordena-ment jurídic espanyol queno sempre s’interpretenen els seus justos límits,cosa que la converteix enuna pena anticipada”. ■

Els expresidents demanen unjudici amb els acusats en llibertatRedaccióBARCELONA

Els presidents Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol, en unacte el 2013 ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 17 DE GENER DEL 2019 | Nacional | 15

1550

46-1

2025

42Q

1350

20-1

2027

72Q

Ajuntamentd’Alella

EDICTE

La Junta de Govern Local, en sessió ce-

lebrada el 20 de desembre de 2018, ha

aprovat la constitució de l’Entitat Urba-

nística Col·laboradora Provisional del

Sector de sòl urbanitzable delimitat

SUDR01 La Serreta – El Pla, i es fa pú-

blic l’acord d’aprovació al BOP, al tauler

d’anuncis de l’Ajuntament i en un diari de

la província d’àmplia difusió, de conformi-

tat amb l’article 196.6 del RLUC.

Alella, 14 de gener de 2019

El secretari general,

Félix-José Valdés Conde

Bassols EnergiaAv. Girona, 2 - 17800 Olot - 972 260 150Informació disponible awww.bassolsenergia.com

AVÍS

TALL DE SUBMINISTRAMENTELÈCTRIC

Zones afectades: Olot

Carrers:

Camp de Tir s/n, C/ Font de la Salut s/n, Volcà

Bisaroques s/n.

Dia i hora interrupció:

Divendres 18 de gener de 2019

Horaris: 09:00 a 13:00

Gràcies per la seva col·laboració.

Treballem per millorar el servei 1085

08-1

2028

37L

La titular del penal 7 de Ba-dalona, la magistrada Ma-ría del Pilar Calvo, ha con-demnat l’extinent d’alcal-de i regidor de BadalonaJosé Téllez (CUP) a pagaruna multa de 4.320 eurosen considerar-lo autor d’undelicte greu de desobedièn-cia a agents de l’autoritat,en haver agafat uns car-tells d’Òmnium, comissatsel 25 de setembre del 2017per agents de la GuàrdiaUrbana de Badalona, segu-int ordres de la fiscalia deBarcelona de retirar tot elmaterial relacionat ambl’1-O. La fiscal demanavaper a Téllez sis mesos de

presó a més d’inhabilita-ció, que la magistrada norecull. La resolució no esferma.

En la resolució, conegu-da ahir, la magistrada afir-ma que Téllez “va aprofi-tar-se del seu càrrec muni-cipal” per “desautoritzarels agents de la policia locali també la fiscalia de Barce-lona”. Hi afegeix que l’ar-gument exposat pel regi-dor, la setmana passada enel judici, que va actuar perdefensar la llibertat d’ex-pressió i els drets civils, noté cap aixopluc perquè “vaactuar de manera partidà-ria i partidista”. La jutges-sa assegura que hi ha juris-prudència que deixa clarque les policies locals po-

den actuar com a “col·labo-radores” de policia judicial,un fet qüestionat per la de-fensa de Téllez. També hiva afegir que la carta de

queixa que va enviar la lla-vors alcaldessa de Badalo-na a la fiscalia per l’ús delsagents “no va tenir respos-ta ni acció legal”.

Multa sense inhabilitacióper al regidor Téllez (CUP)

Mayte PiulachsBARCELONA

a La jutgessa el sanciona amb 4.320 euros per un delicte de desobediència greu per haver agafat unscartells d’Òmnium, comissats per agents de Badalona a Sosté que va cometre un “abús de poder”

La jutgessa de Barcelona aqui li van tocar les causescontra Tamara i Adrià Carras-co –enviades des de l’Audien-cia Nacional– va resoldre ahirderivar-les a altres jutjats or-dinaris. En el cas de Tamara,encara confinada a Vilade-cans, als jutjats de Gavà per-què allà, s’afirma, va enregis-trar la crida a la mobilització ales xarxes socials. En el casd’Adrià, als jutjats de Grano-llers i Vilanova i la Geltrú, onduen causes per l’aixecamentde peatges a l’AP-7 i la C-32.

Téllez, acompanyat de regidors i membres d’Òmnium ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El cas deTamara, alsjutjats de Gavà