1
32 diarimés 27/04/2012 4 ?»Ó?G<@4 L’ACUDIT Napi 18º Estat del cel De matinada la nuvolositat augmentarà ràpidament de sud a nord fins a quedar molt ennuvolat. Els núvols més compactes es concentraran al Pirineu i al Prepirineu. Al final del dia els núvols minvaran transitòriament. Precipitacions S’esperen alguns plugims aï- llats i minsos al Pirineu i al Prepirineu, sobretot al sector occidental. EL TEMPS Patrocinat per: 15º Màxima Mínima Nivell mitjà SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat. Laia Díaz –Com va fer cap a Hèlsinki? –Estic cursant una doble titula- ció de màster de telecomunica- cions a la UPC i si volia obtenir també una titulació de màster a l’estranger estava obligat a mar- xar. Però, no cal enganyar-nos... Tarragona és molt petita i Espa- nya, desgraciadament, no ofereix les oportunitats de negoci i feina que un país com Finlàndia et dóna i on els enginyers són una de les peces més importants del funcionament de les empreses del país i, evidentment, són pa- gats i considerats com a tal. –Quina va ser la seva primera impressió de la ciutat i del país? –Finlàndia és tot el que no som a Catalunya. Durant l’estiu hi vaig estar uns dies per estudiar i la veritat és que em vaig trobar exactament el mateix quan hi vaig tornar. És l’extrem de l’edu- cació i la pulcritud. Són un poble molt endreçat on si l’autobús ha de passar a les 18:26 passa a les 18:26, no deu minuts més tard, i on tothom paga el bitllet. –Què és el que més el va sor- prendre? –Hèlsinki és una ciutat cara. El cost de la vida és més alt que a ciutats com Barcelona, però en canvi el meu cost de vida mensu- al és molt menor pel sol fet de ser estudiant. Per posar un exemple, l’habitatge està subvencionat pel Govern, encara que siguis estudiant estranger, i el dinar a qualsevol dels set restaurants del campus de la universitat té un cost de 2,5. Altres coses com el transport públic es compor- ten de forma similar. Un bitllet Hèlsinki-Otaniemi (el meu cam- pus) té un cost de 4,7si no ets abonat, 2,7en cas dels abonats i 1,8per als estudiants. Podríem dir que la rebaixa en el transport públic i altres qüestions sol ser d’un 60% per als estudiants. –I pel que fa a les tradicions... –Són sorprenents! Hi ha qüesti- ons generalitzades com poden ser les saunes mixtes amb banys al gel, una tradició arrelada des de fa molts anys i que totes les edats comparteixen, fins a tra- dicions d’àmbit molt estudiantil com serien els sit-sit, una mena de sopars de germanor. Els or- ganitzen amb centenars de con- vidats i, generalment, es menja molt poc i es beu molt. S’hi can- ten cançons fineses tradicionals extretes d’un llibre i hi ha un estudiant que fa com de líder i decideix quan i quina cançó s’ha de cantar. A més, el codi de vesti- menta obliga a anar amb esmò- quing i si algú se salta la norma o no canta, l’obliguen a marxar. –Finlàndia és un bon país per trobar feina a dia d’avui? –Amb la crisi, Finlàndia va veu- re com l’atur augmentava d’un 9 a un 10% i això va ser un gran xoc per la societat. Gràcies a unes mesures introduïdes per l’Estat per facilitar la creació d’empre- ses entre la gent més jove, s’ha aconseguit que l’atur aquest passat gener fos del 6%. Finlàn- dia està destinada a ser un dels Silicon Valley europeus. Evident- ment, el perfil que es busca és molt concret. Generalment engi- nyers, empresaris i dissenyadors, però amb l’handicap que moltes empreses demanen el finès com a idioma i un anglès perfecte (aquí el parla tothom!). –Té alguna anècdota? –Al poc temps d’arribar una noia em va escridassar perquè em vaig oferir per obrir-li la porta i deixar-la passar, una cosa nor- mal a casa nostra. Ella em va dir que era prou capaç de fer-ho i no necessitava ningú que l’ajudés. Després de reflexionar-hi, em va fer gràcia. És un reflex clar del ca- ràcter de la gent d’aquí. –Tornarà aviat? –La vida és molt llarga i el món massa gran per dir si tornaré avi- at... Dependrà dels projectes en els que estic engrescat. «Va ser un xoc per la societat veure com la taxa d’atur passava del 9 al 10%» Albert Abelló. De Tarragona a Hèlsinki (Finlàndia) Albert Abelló, creador de la xarxa social ‘Ilustrum’, viu des de l’agost de 2011 a la capital finesa on està cursant un màster de telecomunicacions CEDIDA Albert Abelló durant un viatge a Lapònia, al nord del país.

Diari Mes Tarragona / Contraportada Albert

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

Page 1: Diari Mes Tarragona / Contraportada Albert

32 diarimés 27/04/2012 4�?»Ó?G<@4L’ACUDIT Napi

18º

Estat del celDe matinada la nuvolositat augmentarà ràpidament de sud a nord fins a quedar molt ennuvolat. Els núvols més compactes es concentraran al Pirineu i al Prepirineu. Al final del dia els núvols minvaran transitòriament.

PrecipitacionsS’esperen alguns plugims aï-llats i minsos al Pirineu i al Prepirineu, sobretot al sector occidental.

EL TEMPS Patrocinat per:

15ºMàxima Mínima

Nivell mitjà

SUDOKU

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

Laia Díaz–Com va fer cap a Hèlsinki?–Estic cursant una doble titula-ció de màster de telecomunica-cions a la UPC i si volia obtenir també una titulació de màster a l’estranger estava obligat a mar-xar. Però, no cal enganyar-nos... Tarragona és molt petita i Espa-nya, desgraciadament, no ofereix les oportunitats de negoci i feina que un país com Finlàndia et dóna i on els enginyers són una de les peces més importants del funcionament de les empreses del país i, evidentment, són pa-gats i considerats com a tal.–Quina va ser la seva primera impressió de la ciutat i del país?–Finlàndia és tot el que no som a Catalunya. Durant l’estiu hi vaig estar uns dies per estudiar i la veritat és que em vaig trobar exactament el mateix quan hi vaig tornar. És l’extrem de l’edu-cació i la pulcritud. Són un poble molt endreçat on si l’autobús ha de passar a les 18:26 passa a les 18:26, no deu minuts més tard, i on tothom paga el bitllet.–Què és el que més el va sor-prendre?–Hèlsinki és una ciutat cara. El cost de la vida és més alt que a ciutats com Barcelona, però en canvi el meu cost de vida mensu-al és molt menor pel sol fet de ser estudiant. Per posar un exemple, l’habitatge està subvencionat pel Govern, encara que siguis estudiant estranger, i el dinar a qualsevol dels set restaurants del campus de la universitat té un cost de 2,5!. Altres coses com el transport públic es compor-ten de forma similar. Un bitllet Hèlsinki-Otaniemi (el meu cam-pus) té un cost de 4,7! si no ets abonat, 2,7! en cas dels abonats i 1,8! per als estudiants. Podríem dir que la rebaixa en el transport públic i altres qüestions sol ser d’un 60% per als estudiants.–I pel que fa a les tradicions...–Són sorprenents! Hi ha qüesti-ons generalitzades com poden

ser les saunes mixtes amb banys al gel, una tradició arrelada des de fa molts anys i que totes les edats comparteixen, fins a tra-dicions d’àmbit molt estudiantil com serien els sit-sit, una mena de sopars de germanor. Els or-ganitzen amb centenars de con-vidats i, generalment, es menja molt poc i es beu molt. S’hi can-ten cançons fineses tradicionals extretes d’un llibre i hi ha un estudiant que fa com de líder i decideix quan i quina cançó s’ha de cantar. A més, el codi de vesti-menta obliga a anar amb esmò-quing i si algú se salta la norma o no canta, l’obliguen a marxar.–Finlàndia és un bon país per trobar feina a dia d’avui?–Amb la crisi, Finlàndia va veu-re com l’atur augmentava d’un 9 a un 10% i això va ser un gran xoc per la societat. Gràcies a unes mesures introduïdes per l’Estat per facilitar la creació d’empre-ses entre la gent més jove, s’ha

aconseguit que l’atur aquest passat gener fos del 6%. Finlàn-dia està destinada a ser un dels Silicon Valley europeus. Evident-ment, el perfil que es busca és molt concret. Generalment engi-nyers, empresaris i dissenyadors, però amb l’handicap que moltes empreses demanen el finès com a idioma i un anglès perfecte (aquí el parla tothom!).–Té alguna anècdota?–Al poc temps d’arribar una noia em va escridassar perquè em vaig oferir per obrir-li la porta i deixar-la passar, una cosa nor-mal a casa nostra. Ella em va dir que era prou capaç de fer-ho i no necessitava ningú que l’ajudés. Després de reflexionar-hi, em va fer gràcia. És un reflex clar del ca-ràcter de la gent d’aquí.–Tornarà aviat?–La vida és molt llarga i el món massa gran per dir si tornaré avi-at... Dependrà dels projectes en els que estic engrescat.

«Va ser un xoc per la societat veure com la taxa d’atur

passava del 9 al 10%»

Albert Abelló.De Tarragona a Hèlsinki (Finlàndia)

Albert Abelló, creador de la xarxa social ‘Ilustrum’, viu des de l’agost de 2011 a la capital finesa on està cursant un màster de telecomunicacions

CEDIDA

Albert Abelló durant un viatge a Lapònia, al nord del país.