DIARI DE SESSIONS - Síndic de Greuges de Catalunyaun síndic que voldria ser conegut com a síndic col·labo rador i controlador de l’Administració, per aprofundir la cultura dels

Í N D E X

Ple del Parlament

PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. ERNEST BENACH I PASCUAL

Sessions núm. 58 i 59

→

DIARI DE SESSIONSVII legislatura

Quart període

Sèrie P - Número 47

Dijous, 12 de maig de 2005

DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Sessió núm. 58

Informedel Síndic de Greuges al Parlament de Catalunya corresponent a l’any 2004 (tram. 360-00004/07) (p. 3)

——————

Sessió núm. 59

Designacióde dos representants del Parlament en el Consell de la Fundació per a la Universitat Oberta

de Catalunya (tram. 284-00016/07) (p. 19)

Interpel·lacióal Consell Executiu sobre el pagament de subvencions i ajudes als sectors agrícoles

amb dificultats (tram. 300-00963/07) (p. 19)

Interpel·lacióal Consell Executiu sobre la política de cooperació (tram. 300-00959/07) (p. 24)

Interpel·lacióal Consell Executiu sobre la política de projecció exterior de la cultura i la llengua catalanes

(tram. 300-00961/07) (p. 28)

Interpel·lacióal Consell Executiu sobre les polítiques d’impuls de la societat de la informació a Catalunya

(tram. 300-00960/07) (p. 32)

Preguntesal president de la Generalitat sobre la situació política actual a Catalunya (tram. 317-00139/07) (p. 36)

al president de la Generalitat sobre si manté el criteri que fins ara el Govern no ha pogut impulsarpolítiques socials per manca de finançament (tram. 317-00138/07) (p. 37)

al president de la Generalitat sobre la situació política actual a Catalunya (tram. 317-00142/07) (p. 38)

al president de la Generalitat sobre com preveu actuar el Govern davant el procés d’inscripció dels nousalumnes i les perspectives per al curs educatiu vinent (tram. 317-00141/07) (p. 39)

al president de la Generalitat sobre l’actualitat política dels darrers dies (tram. 317-00140/07) (p. 41)

ÍNDEX

12 de maig de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 47

2

NOTA

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adop-tada el 30 d’abril de 1990.

al Consell Executiu sobre les perspectives generals per al turisme rural a Catalunya i l’estat del nou decretque regula el turisme rural (tram. 310-00418/07) (p. 42)

al Consell Executiu sobre quines línies mestres vol impulsar la reforma de la Sindicaturade Comptes (tram. 310-00412/07) (p. 43)

al Consell Executiu sobre l’ús dels mitjans aeris de la Generalitat pel conseller de Medi Ambienti Habitatge (tram. 310-00419/07) (p. 44)

al Consell Executiu sobre el seu balanç dels resultats i les conseqüències del darrer procésde regularització de persones immigrants a Catalunya (tram. 310-00420/07) (p. 45)

al Consell Executiu sobre el seu propòsit de capteniment pel que fa als problemes de funcionamentde la central nuclear Vandellòs II (tram. 310-00413/07) (p. 47)

al Consell Executiu sobre la seva valoració de la situació actual del sector públic financerde la Generalitat i les seves perspectives de futur, arran de la presentació del primer pla

estratègic de l’Institut Català de Finances 2005-2007 (tram. 310-00414/07) (p. 48)

al Consell Executiu sobre la seva valoració del concurs d’adjudicació de les loteries de la Generalitatgestionades per l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (tram. 310-00416/07) (p. 49)

Interpel·lacióal Consell Executiu sobre la formació contínua en empreses (Forcem) (tram. 300-00962/07) (p. 50)

Sèrie P - Núm. 47 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 12 de maig de 2005

3

SESSIÓ NÚM. 58 PLE DEL PARLAMENT

SESSIÓ NÚM. 58

La sessió s’obre a les deu del matí i sis minuts. Presi-deix el president del Parlament, acompanyat de tots elsmembres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficialamajor i el lletrat major.

Al banc del Govern seuen el conseller primer, el conse-ller de Relacions Institucionals i Participació, els con-sellers de Política Territorial i Obres Públiques, de Jus-tícia, les conselleres d’Interior, de Cultura i de Salut, elsconsellers d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treballi Indústria, la consellera de Benestar i Família, i el con-seller de Medi Ambient i Habitatge.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

Punt únic: Informe del Síndic de Greuges al Parlamentde Catalunya corresponent a l’any 2004 (tram. 360-00004/07). Síndic de Greuges. Presentació de l’Infor-me (Informe, BOPC, 163, 7).

El president

Comença la sessió. (Pausa.)

Comença la sessió, senyores diputades, senyors dipu-tats, honorables membres del Govern.

Informe del Síndic de Greuges al Parla-ment de Catalunya corresponent a l’any2004 (tram. 360-00004/07)

Aquesta sessió té un únic punt de l’ordre del dia, que ésl’Informe del Síndic de Greuges al Parlament de Cata-lunya corresponent a l’any 2004. D’acord amb l’article144.3 del Reglament, fa la presentació del resum del’Informe anual el síndic de greuges, l’il·lustre senyorRafael Ribó i Massó.

El síndic de greuges (Sr. Rafael Ribó i Massó)

Gràcies, senyor president. Comprendran que és per ami un gran honor pujar a aquesta tribuna, dos anys des-prés d’haver-la deixada com a membre d’aquest Parla-ment i després d’haver estat elegit per aquest com a sín-dic de greuges de Catalunya.

És la primera vegada que presento un informe anual, eldel 2004, com a síndic de greuges, i ho faig enmig d’unprocés que podríem anomenar de reformes i transició.En primer lloc, perquè aquest Informe correspon a unperíode d’un any en el qual sis mesos van estar dirigitspel síndic Anton Cañellas i sis mesos per mi mateix; pe-rò que quedi clar que assumeixo, com a síndic, i en nomde tot l’equip del Síndic de Greuges, tota la responsa-bilitat de l’Informe elaborat durant aquest mandat.

Però també és un període de transició i de reformesperquè, com saben perfectament les diputades i diputatsmembres de la Comissió del Síndic i també, ho imagi-no, que els grups parlamentaris, estem en fase de pro-posar un conjunt de línies d’acció, que jo vaig explicaren aquest Parlament, en comissió, el mes de setembredel 2004, amb un conjunt de mesures que van adreça-des exclusivament a fer del Síndic l’instrument més útilpossible per supervisar l’Administració de cara a la ga-rantia dels drets. I que això va, a més, lligat al fet quevostès també estan en processos de reforma, com és l’e-

laboració d’un nou reglament del Parlament de Catalu-nya, que afecta també el que és la compareixença i lesrelacions amb el síndic de greuges, com avui és demos-trarà pel fet que jo no m’hauré d’absentar d’aquest he-micicle i que, amb una interpretació generosa per partde la Mesa i del president, podré assistir als seus discur-sos de resposta, però que afectarà a donar més agilitaten aquestes relacions, o la mateixa reforma de l’Esta-tut d’autonomia de Catalunya, a la qual em referiré,perquè pot servir per enfortir la institució del Síndic.

Jo avui no els cansaré amb la lectura, ni molt menys, del’Informe ni d’un resum d’aquest. Com després citaré,ha estat ja discutit específicament en comissió. Solamentvull adreçar-los dos missatges: el primer, que els parlaun síndic que voldria ser conegut com a síndic col·labo-rador i controlador de l’Administració, per aprofundirla cultura dels drets; i, el segon, que, si em fan resumirenguany l’Informe i les temàtiques més destacades, hofaré de la forma més concentrada que pugui a l’entornd’una sola idea: la convivència.

En primer lloc, voldria que veiessin, a partir d’ara el Sín-dic de Greuges com un col·laborador controlador. Nosom «un incordi» per a les administracions, perdoninl’expressió, perquè s’ha fet servir, no som «els torraco-llons», ni «el corcó», tampoc. Som una institució, ja bi-centenària en la tradició democràtica, perquè va co-mençar fa dos-cents anys a Escandinàvia, d’estímul delcompliment dels drets i de la garantia d’aquests per partde les administracions. Tampoc serem ni som una figu-ra decorativa, els ho puc assegurar: som una figura iinstitució activa, que té, fins i tot, la capacitat d’actuard’ofici per anar a defensar i garantir aquests drets.

I els donaré una bona mostra, molt recent, de com ja hiha administracions que entenen aquesta tasca. Jo vaigrebre el 20 d’abril del 2005, poques setmanes desprésd’haver lliurat l’Informe en aquesta cambra, una cartad’una conselleria que em deia: «Des de les diverses uni-tats del Departament, s’han analitzant les observacionsi recomanacions contingudes en l’Informe del 2004que heu presentat al Parlament. Fruit d’aquesta anàlisisón les consideracions que es recullen en el documentque us adjunto. Com podeu observar, compartim lesvostres inquietuds en la majoria dels temes analitzats itenim prevista l’adopció d’una sèrie de mesures ques’especifiquen en cada cas per “subsanar” les deficièn-cies observades.» Això és una bona col·laboració entreel síndic i l’Administració.

Però, permetin-me que ara els ensenyi l’altra cara de lamoneda: no pot ser que perquè hi hagin retards a res-pondre el Síndic, es malmetin drets de les persones.Vull dir que s’està millorant el tema dels retards, i des-prés m’hi referiré. Però no pot ser que un infant queopti per l’escola inclusiva, per raons de retards adminis-tratius acabi a l’escola d’educació especial com un fetconsumat. No pot ser que l’Administració, que sovintens acaba donant la raó –que no està obligada a donar-nos la raó, també m’hi referiré–, trigui a respondre sa-bent que hi ha una persona –una persona!– a la qual seli estan afectant els seus drets, com pot ser aquella per-sona gran que està esperant una plaça, com pot ser..., ipodria donar molts exemples que afecten moltes admi-nistracions, però que cada vegada més voldria que fos-sin exemples de coses que anem, entre tots, superant.


4

PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 58

Jo els demano compartir aquesta tasca de garantir elsdrets millorant les respostes de tots els departaments iadministracions, perquè quan hi han endarreriments,quan hi han tràmits burocràtics que posen obstacles, aldarrere, segur, hi han persones, hi han col·lectius que es-peren i, molt sovint, que això és el més greu, col·lectiusi persones que només volen ser escoltades, que volenque se’ls escolti.

Però donaré xifres que demostren que anem pel boncamí. Quines són les respostes de les administracionspúbliques de requeriments del Síndic que puc resumird’aquest Informe? Concretem-ho.

Mirin, de cada cent expedients de l’any 2004, un 32 percent estan, encara, oberts, perquè estan en espera deresposta de l’Administració o del promotor de la queixa–no vol dir retards necessàriament, eh?, en espera quehi hagi més informació per part de l’Administració odel promotor de la queixa–, i un 67 per cent, 68 percent..., vora, ja estan tancats.

Com els hem tancat? Mirin, un 13 per cent de les quei-xes perquè no van ser admeses, vora un 14..., personesque, legítimament, s’adrecen al Síndic pensant-se queallò es pot resoldre en el Síndic, però són qüestionsprivades o són qüestions que no afecten les administra-cions, i nosaltres els escoltem, ho analitzem, però leshem de rebutjar; un mig..., un 0,6 per cent, perquè elpromotor de la queixa ha desistit; un 1,7 per cent d’Ad-ministració que no col·labora –i ho dic amb orgull, quenomés és un 1,7 per cent–; un..., vora un 9 per centque enviem a un altre defensor –sovint al Defensor delPueblo, perquè són qüestions que afecten l’Administra-ció estatal–, i un 16 per cent que tanquem dient: «L’Ad-ministració té raó.» Ja veuen que l’«incordi» tambédóna la raó a l’Administració quan realment té raó. I laresta són aquells que analitzem a fons.

Els que analitzem a fons amb resposta de l’Administra-ció i amb participació del queixós, i en el cas que notingui raó l’Administració, els he de dir que en un 93per cent dels casos l’Administració segueix les recoma-nacions del Síndic. No sé si són conscients del que elsestic dient: un 93 per cent dels casos! Un 2,5 per centens accepten parcialment les recomanacions i sols enun 4 per cent, legítimament, no ens accepten les reco-manacions.

En resum, els puc dir que tenim un elevadíssim percen-tatge de compliment de la funció que té encarregada elSíndic de Greuges. I ho dic amb el poc mèrit, enguany...,de poder afirmar aquí, categòricament, que en el meuentorn hi ha un gran equip de dones i homes, des delsadjunts als assessors i col·laboradors i coordinadors, quetreballen perquè això pugui arribar en aquestes cotes.

Millorarem encara la maquinària de la institució delSíndic: volem anar més ràpid, més àgils i donar respos-tes més profundes, sense perdre qualitat. No reiteraremdemandes a les administracions. La Llei del Síndic diuque en quinze dies les administracions han de respon-dre al Síndic. Quinze dies semblaria que en l’època dela informàtica són molts dies. Esperem més d’un mesa saber les respostes. Abans hi havia una reiteració, unaaltra reiteració, una altra reiteració, de vegades els ex-pedients quedaven ja emmagatzemats... Això s’ha aca-

bat. No s’ha acabat perquè ho digui el síndic de greu-ges, sinó perquè vostès estic segur que estan d’acordque quan hi ha una demanda d’informació, planera-ment –recordin la reflexió inicial–, s’ha de respondre.

Nosaltres, quan el tema sigui molt complex, demana-rem més informació. Si no, com ens ho permet la Llei,anirem directament a l’Administració o tindrem troba-des amb l’Administració, i només en el cas, extrema ra-tio, que res d’això funcioni, és quan els explicarem atotes i a tots vostès a qui i on hem d’estirar les orelles,perquè es compleixin les garanties dels drets.

També, evidentment, hi han millores en el procés quehi ha en aquesta casa de reforma de l’Estatut, que desit-gem com qui més que arribi a bon port. Tant de bo ambl’Estatut també aconseguim situar, com de moment elsportaveus parlamentaris estan defensant a partir delnostre diàleg amb ells, la clarificació competencialdel Síndic de Greuges, que, de debò, sigui la institucióque vetlla pels drets en les administracions catalanes.

Tenen, per exemple, el cas del sistema penitenciari, queés competència del Govern de Catalunya i a la qualcontinua havent-hi inspeccions o visites del Defensordel Pueblo, legítimes des de l’actual legalitat, però que-da una mica absurd, fins i tot d’acord amb Sentènciadel Tribunal Constitucional, quan és aquest Parlamenti és aquesta Administració la que ha de vetllar sobreaquest sistema penitenciari... Si aconseguim introduir al’Estatut, com de moment hem aconseguit, que s’am-pliï, com s’amplia en les democràcies madures, la vigi-lància i supervisió sobre tots aquells serveis públics queavui es donen per mans públiques, o per mans privades,per concessió, i més quan són serveis essencials –pen-sin en la llum, en el telèfon, en l’aigua, etcètera–, i siaconseguim clarificar el que en el seu dia es va deixara mig camí..., tot el que significa el conjunt d’adminis-tracions, des de les autonòmiques fins a les locals, coma camp d’acció del Síndic.

I permetin que acabi aquest primer missatge de síndiccol·laborador controlador dient-los que també incre-mentarem els mitjans. Avui no és el dia que jo els plo-ri demanant més mitjans. Estem en un bon diàleg perincrementar sensiblement els mitjans. L’any 2004 aug-menta un 14 per cent el nombre de queixes. Som almaig de 2005 i sobre aquell 14 per cent ja hem aug-mentat un 50 per cent el nombre de queixes. I, si novolem que el Palau del Marquès d’Alfarràs salti pelsaires, com quelcom que mor d’èxit, cal posar més mit-jans perquè el Síndic de Greuges pugui complir les fun-cions que té manades d’acord amb l’Estatut.

Segon missatge: quina és la situació dels drets a Cata-lunya, d’acord amb l’Informe del 2004? Els ho puc re-sumir també molt ràpidament, fugint del detall, perquèen comissió, aquest any, com a novetat –i agraeixo ladisponibilitat de la Comissió del Síndic de Greuges–,hem tingut ja quatre sessions monogràfiques i especí-fiques per discutir capítols concrets de l’Informe: Ad-ministració en general, Territori, Tributari, Política Lin-güística, Immigració, Consum, Salut, Seguretat Social,Treball, Serveis Socials, Seguretat Pública, Sistema Pe-nitenciari, Educació, Infància, Adolescència... Hemanat monogràficament en aquestes temàtiques. Hem par-lat, en general, de les posicions d’activa defensa dels


5


drets, de relacions amb altres institucions, amb altressíndics i defensors, les activitats de cooperació, etcètera.

Avui voldria cenyir-me a la idea de la convivència comun fil conductor que travessa diversos capítols de l’In-forme del 2004 i que pot servir per tenir una rapidíssi-ma visió de l’estat dels drets, en els seus aspectes mésdifícils avui a Catalunya, com un leitmotiv que està a to-tes les queixes que se’ns presenten, quan les persones,indirectament o directament, ens reflecteixen quan hi haun deteriorament de la convivència social a Catalunya.

I ho vull fer sense cap afany de discurs moralista, ambles informacions més concretes, i, sobretot, a partir deldiàleg que hem emprès amb organitzacions socials,amb col·legis professionals, amb tot un conjunt de mo-viments, amb allò que anomenem el «Consell Socialdel Síndic», que són les persones de trinxera que estancada dia al Raval, amb els sense sostre, amb la gent queté problemes quant a les residències, aquells que sovintno faran queixes, però estan cada dia al davant d’on hihan, segur, les lesions més importants de drets.

La convivència la notem dificultosa, en primer lloc, res-pecte a la gent gran i les carències que hi han encara enpolítiques en general per a la gent gran, sigui a l’entornsocial, sigui fora d’aquest entorn social, sigui per supe-rar el que ha estat fins ara una gran càrrega especial-ment sobre les dones, com a substitutòries d’aquestamancança de polítiques públiques.

La notem com a conseqüència de problemes econòmicsi socials que es deriven de la jubilació; la notem coma conseqüència del deteriorament psíquic i físic de lagent gran, i, sobretot, pel creixement de la solitud dela gent gran. Ahir mateix, jo vaig visitar un centre de gentgran, d’aquella que torna a casa seva, que viuen sols acasa seva i que sovint no hi ha ni família al seu entorn,o bé perquè no en tenen, o bé perquè ha desaparegut. Iaixò passa a Catalunya avui, i això és motiu de moltesqueixes. I vegin en aquestes paraules no una reflexió nimoral ni contra cap administració, ans al contrari, adre-çada a tota la societat.

Els donaria exemples molt a l’entorn del servei d’aten-ció domiciliària i de com cal molt un increment de tre-balladors i de serveis per a aquestes polítiques, o demanca de places en els centres de dia o en les residèn-cies. Rebem queixes de gent que tot i haver superat l’a-valuació roman en llistes d’espera per manca de placesdisponibles.

Els anuncio, com vaig fer en comissió, que també hemdetectat ja el que és estudi per part de diversos equipsi serà objecte d’un informe monogràfic del Síndic: elque és la problemàtica de convivència, ho dic ben clar,de maltractaments respecte a la gent gran.

També la convivència la podem analitzar respecte a laviolència que apareix en entorns escolars i en mónsjuvenils. Quelcom que algú pot dir: «Ha passat sem-pre», però que ara aflora amb noves característiques. Ino fem alarma social d’això, però treballem-ho a fons.I no es soluciona amb aquella idea que l’escola ens hosolucionarà tot, ni les polítiques educatives, sinó queconvencem-nos tots que això requereix la implicaciódel sistema educatiu, però dels pares, dels polítics, delsmitjans de comunicació, de la societat en general.

Podria citar, com l’exemple més punyent, el que se’n diuel bullying, que potser vàrem conèixer tots a partir d’unfet mediàtic molt important, que va ser el suïcidi d’un na-no al País Basc, però que passa a Catalunya i que trac-tem, a partir de les queixes rebudes, a partir d’actua-cions d’ofici del Síndic, amb un seguiment educatiu,buscant a veure si l’escola fa un seguiment educatiu per-sonalitzat, si el tutor o tutora és conscient de la situació,com es valoren la integració i les relacions grupals allàon hi ha una situació com aquesta, quines mesures desuport es prenen i com hi intervé el departament corres-ponent.

És molt difícil descriure aquest fenomen. Ho torno adir: està encara en fase d’anàlisi, fins i tot per part d’es-tudiosos, però existeix en la realitat, i nosaltres mantin-drem oberta una actuació d’ofici molt ferma sobre el te-ma. I, a més, hem decidit, amb l’Ararteko del País Basc,fer un estudi monogràfic conjunt, del qual espero queen uns propers mesos puguem presentar conclusions.

Igualment, hi ha un problema de convivència entre elque poden ser els casos esporàdics de violència juvenilal carrer. De vegades, podem parlar de poblacions pro-peres a Barcelona on hi ha hagut situacions d’assetja-ment que han causat també investigacions d’ofici delSíndic. I podem dir avui, amb orgull, en casos concretsque eren molt difícils, que s’hi ha implicat l’Adminis-tració municipal de forma molt positiva, s’hi ha impli-cat l’IES corresponent de forma molt positiva, hi hahagut respostes organitzades, globalitzades i integrado-res, i que tenim, per tant, un bon resultat a exhibir.

Un tercer món on podríem detectar problemes en laconvivència està, en general, al que podríem dir-ne «elcarrer». Com conciliem el dret de llibertat amb el deurede respectar la llibertat de l’altre? Hem fet actuacionsd’ofici quan se’ns ha vingut amb queixes sobre brutí-cia, sobre persones amb problemàtiques socials quedeien que molestaven al carrer, sobre sorolls, sobre eldret al descans. És evident que també hauríem d’afegiren aquesta llista, encara que no sembli un conflicte im-portant, l’oposició a centres de culte d’altres religions,que afecta clarament la convivència intercultural.

Un conjunt de queixes i de fenòmens que amaguen unarealitat: a l’espai públic, al carrer, hi han incidents queafecten la convivència, protagonitzats per persones ambsituació de desprotecció. La majoria de la gent, a més,s’oposa que hi hagi centres específics per tractar aques-tes problemàtiques, i hem de fer entre tots pedagogiaperquè, sense fer recaure al mateix lloc sempre el mateixequipament, hi hagi una distribució equilibrada pel ter-ritori dels instruments per fer front a aquestes problemà-tiques, i després els faré una proposta solemne i concreta.

Exemples de queixes de la inseguretat ciutadana, bàsi-cament a zones públiques de Barcelona, perquè hi ha-via gent sense sostre, per exemple, o de quan vam des-mantellar Can Tunis, problemàtica que coneixen moltbé els responsable de diversos departaments de la Ge-neralitat, de com han calgut nous programes de preven-ció, de reinserció i de readaptació dels drogoaddictes,a part de programes de seguretat.

Cal molt diàleg entre les administracions i les personesafectades, les que es queixen, per tractar aquest aspectede la convivència.


6


És evident que un quart aspecte de la convivència a Ca-talunya avui és tota la problemàtica de la immigració,i més quan fa pocs dies que s’ha tancat l’anomenat«període extraordinari de regularització». Hem exposaten comissió amb detall com veiem nosaltres aquestprocés de normalització, en el qual veiem una òpticaexcessivament laboral. Nosaltres vam fer una recoma-nació molt abans que el Reglament entrés en vigor, isubratllàvem que aquell Reglament millorava significa-tivament mesures anteriors però que encara no haviaincorporat previsions que millorarien la capacitat d’ac-tuació.

El tractament d’immigrants en situació irregular noacaba amb processos excepcionals; calen mecanismesposteriors no tan restringits com els que es preveuenavui. És una mena de bosc on hom es pot perdre quanparlem de tots tres requisits: de la residència, del tre-ball, de les vinculacions familiars. De vegades, semblenmecanismes insuficients o poden ser irrellevants. Elconcepte d’arrelament, amb les lleis espanyoles, i nodiguem les internacionals, i amb jurisprudència delConstitucional, permet opcions molt més generoses so-bre aquests tres requisits, i més si tenim en compte quesón causes legals obertes sobre un fenomen socialque ens és necessari: la mà d’obra que arriba a aquestpaís.

I en aquest camp voldria fer un esment molt «cari-nyós», intel·lectualment «carinyós», sobre els menorsde la migració no acompanyats. El Reglament no alte-ra elements fonamentals que fins avui es practicaven,però deixa massa indiferent la política de protecció delsmenors. Adequadament, remetia, la normativa, a les au-toritats de protecció dels menors, però quan es tracta derepatriació exclou pràcticament les autoritats autonòmi-ques, amb un paper important i positiu que poden i ju-guen en aquests temes. La decisió sobre la possible re-patriació correspon solament a les autoritats estatals,sense res més que un informe no vinculant dels serveisautonòmics, sense gaire informació sobre la problemà-tica aquí o la problemàtica d’origen, cosa que crea au-tèntics drames col·lectius sobre aquesta temàtica.

Nosaltres hi hem actuat, hi hem actuat d’ofici. Creiemque, a més, podem dir que es pot constatar fàcilmentcom canvien les característiques d’aquesta poblaciómenor migrada no acompanyada, en edat, en origen, ennombre, l’edat va baixant, per exemple, i que no com-plim, permetin que els ho digui, el que diu la Conven-ció dels drets dels infants i la legislació protectora, queestà per damunt de la reglamentació d’estrangeria, que elpossible retorn s’hauria de fer amb un conjunt de re-quisits.

I com a avantdarrera reflexió sobre la convivència, per-metin que els parli d’un tema –els he dit que seriarapidíssim i telegràfic sobre aspectes importants queafecten la convivència– que és prou conegut, que seràobjecte d’un informe molt extens abans de final d’anyper part del Síndic, però que no puc deixar de citar siagafo com a fil conductor la convivència: és el sistemapenitenciari de Catalunya. Tothom sap que el tenimmassificat; tothom sap, o hauria de saber, que tenim en-cara poc personal de seguretat i de tractament per com-plir els mandats constitucionals i legals sobre aquest

sistema; potser no se sap tant que cal apropar un discursgeneral, en el qual podem coincidir tots, a la realitatquotidiana del que passa avui en el sistema penitenci-ari i que hem d’implicar molt més la societat sobre elque significa el sistema penitenciari.

Cal més personal si de debò volem reeducar la gent queva a parar al sistema penitenciari; calen centres, unmajor nombre de centres, segurament més petits i segu-rament més propers, i sóc conscient que dic dues cosespolíticament incorrectes, i cal, sens dubte, tenir atencióde la paradoxa que un dels greus problemes que hi haavui en el sistema penitenciari és quan l’intern, el re-clús, recupera la llibertat: la gran paradoxa que és moltproblemàtic agafar aquella persona que ja pot sortirperquè no hi han centres d’acollida, o n’hi han pocs, per-què no hi han pisos de residència, perquè pràcticamentcap empresari vol fer ús del contracte de reinserciósocial, malgrat que té tots els avantatges fiscals delmón. I quina gran paradoxa! Allò que segurament hemaconseguit reeducar, amb un percentatge elevadíssimd’interns que demanen formació professional en el sis-tema penitenciari, i que molts no poden aconseguirperquè encara no tenim prou mitjans per oferir..., queel més problemàtic sigui el seu retorn a la societat.

En general, permetin-me, per acabar aquest apartat, quejo els digui i els proposi, en nom de tot l’equip del Sín-dic, que tractem, comencem a tractar, amb una altraperspectiva el que podríem dir-ne «allò que molesta».Els sociòlegs saxons en diuen el nimby, not in my back-yard, no al pati de casa, eh?, aquest «tanqui-me’l, peròno em posi la presó al costat», «compte amb els dro-goaddictes, però no posi un centre de toxicòmans».Aquest és un tema molt i molt important: els equipa-ments en general, que tothom els vol i ningú els vol.

Jo demano a totes i a tots els diputats que ens escolten,i a tot el Govern de Catalunya, a totes les administraci-ons –perquè afecta totes les administracions, fins a lamés petita, com es demostra aquests dies als mitjans decomunicació–, un compromís, un pacte, un pacte naci-onal i local: que es digui el mateix aquí i al poble méspetit de Catalunya; un pacte per assumir la quota deresponsabilitat que ha de tenir cadascú; que es distribu-eixi pel territori, no fent recaure sempre sobre les partsmés castigades les problemàtiques més punyents; queno permetem que els nivells més desenvolupats socio-econòmicament s’espolsin del damunt les puces i estreguin el que pot ser conflictiu del proper; un pacteentre polítics, moviments socials, líders d’opinió, unautèntic compromís que hauria de liderar el presidentde la Generalitat per tractar seriosament i de forma equi-librada tot el que afecta la problemàtica d’equipaments.

Podria parlar-los de moltes altres polítiques públiquesque afecten la convivència, eh? Els cito, com una deparadigmàtica, l’habitatge. I algú deurà dir: «Què ensdiu, el Ribó, de l’habitatge, si queda molt lluny de laconvivència?» Compte!, que a Catalunya la problemà-tica que creix de manca d’habitatge real per a milers imilers de persones ja comença a afectar seriosament laconvivència. I, a nosaltres, ens arriben, evidentment,quantitat de queixes sobre com castiguen aquestes ca-rències determinats grups socials: joves, gent gran, tem-poralitat, immigrants, famílies monoparentals; gentgran, a més, que és objecte de mobbing quant als seus


7


lloguers, o de polítiques sobre serveis que havien de sernecessaris a la comunitat i que se’ls neguen; o de llar-gues llistes d’espera sobre habitatges públics.

I sí que acabo aquesta reflexió sobre la convivènciaamb una apel·lació, no pas corporativa, que la convivèn-cia no és una paraula només solemne; com he intentatdemostrar rapidíssimament en una sèrie de temes, ésuna realitat viva que demana canvis culturals, més mit-jans, més polítiques, una gran pedagogia –però perme-tin-me la reflexió corporativa– i millor tracte a aquellesdones i homes que són professionals, dia a dia, en aque-lles trinxeres que acabo de citar. No pot ser que una in-fermera a Catalunya guanyi escassament 900 euros almes, no pot ser que un auxiliar d’infermera guanyi aCatalunya escassament 600 euros al mes, si ens creiemque són personal indispensable, que, amb un gran en-tusiasme, dedica hores i hores a atendre la nostra gentgran o a atendre els nostres malalts. I reivindico quees tinguin molt més en compte totes aquelles dones ihomes que estan –ho torno a dir–, amb molt d’entusias-me, en els llocs més difícils de la trinxera de la convi-vència, en els serveis socials, gent qualificada i que téuna baixa retribució salarial i una gran inestabilitat. Unaaposta de país seria millorar aquesta gent. Se’ns en vaninfermeres cap al Regne Unit, per una raó molt senzilla.Una aposta de país de debò, de futur, seria millorar l’a-tenció a aquesta gent, el tracte a aquests professionals.

Acabaria dient-los que la convivència –ho he citat duesvegades– demana molta més implicació social, dema-na prioritzar polítiques i recursos, i demana que les per-sones –i he utilitzat sempre el terme «persones» per noparlar només del noble terme «ciutadans», perquè enshem d’ocupar de totes les persones– no siguin desate-ses per l’Administració, no hagin d’esperar mesos imesos, no hagin de lluitar amb un concessionari públicen una ciutat privada, perquè se’ls reconeguin uns pos-sibles danys; en definitiva, està en mans de les adminis-tracions, demana implicació social, demana recursoseconòmics, finançament, demana polítiques públiques,però està en mans de les administracions, poder públicen general, garantir allò que diem molt planeramentuna bona Administració. Aquell dret que proclama –siarriba a bon port; tant de bo– la Constitució europea enprocés de reformes..., perdó, de referèndums i d’apro-vacions arreu de la Unió. Un dret tradicional però que,per primera vegada, s’ha concentrat: el dret de ser in-format, amb llenguatge que s’entengui. Se’ns queixa lagent que de vegades els responem amb una sèrie deformularis administratius que sembla xinès, amb perdódels xinesos, que no s’entén què és el que se’ls està di-ent; amb un llenguatge que doni un tracte degut al ciu-tadà, com diu el Parlament europeu, i no s’ho prenguina broma, «amb cortesia» de cara a les persones que s’a-drecen a les administracions, que tenen dret a accedira la informació i a ser respostos; quantitat de queixesque ens demanen: «Digui a l’Administració que em con-testi», justificant la recepció de documents, la respos-ta en temps raonable. El dret a tenir un interlocutor; nomolts interlocutors, entre els quals es perdin i no sàpi-guen mai qui és el responsable de la matèria. I el dreta participar, a ser escoltats, directament o a través de lesseves entitats representatives, en tots els tràmits d’ela-boració, fins i tot, de les normes.

L’objectiu final de la bona Administració, els ho garan-teixo, serà el frontispici principal d’acció d’aquest sín-dic i de tot el seu equip en aquest mandat. Els parlaréaviat d’un instrument que els pot sonar ara molt preten-siós, que és el construir a Catalunya una autèntica xarxade drets, perquè tothom sàpiga a què té dret i quinsdeures té, on pot acudir i on no, i com ser molt més rà-pids a l’hora d’atendre les problemàtiques. Sí que quediclar que la voluntat del síndic és col·laborar estretamenti sovint amb aquesta cambra per fer-la coresponsablede les seves actuacions, per contribuir amb ella a inno-var i modernitzar l’Administració i a garantir els dretsde totes les persones, complint el que diu l’Estatut d’au-tonomia de Catalunya.

Moltes gràcies, president.

El president

Gràcies, senyor síndic. I, d’acord amb l’acord, precisa-ment, que va prendre la Junta de Portaveus, com vostèha esmentat, el convidem a seguir la sessió des de lallotja d’honor.

Tenen la paraula, ara, per fixar posició, els grups par-lamentaris; i, en primer lloc, en nom del Grup Parla-mentari de Convergència i Unió, té la paraula l’il·lustresenyor Agustí López.

El Sr. López i Pla

Gràcies, senyor president. Senyors diputats... Senyorsíndic, senyor Ribó, felicitacions a vostè mateix i a totel seu equip per aquest Informe. Però, abans, m’agra-daria fer un reconeixement i un record al síndic Canye-lles pel seu saber fer i per la seva tasca de tots aquestsanys enrere, i, a més a més, perquè comparteix ambvostè el cinquanta per cent d’aquest Informe i de lesactuacions que es van treballar els sis primers mesos del’any 2004.

Bé, el primer Informe del nou síndic –jo ho vaig dir enComissió– és extremament didàctic; és molt difícil re-sumir en quinze minuts els quaranta minuts que vamtindre els grups a les dos sessions de la Comissió, peròen farem un intent. Molt ràpidament, al 2004, 5.276actuacions; el 55 per cent de queixes, i el 44 per cent deconsultes, l’1 per cent d’actuacions d’ofici. L’Admi-nistració local, i concretament és l’Administració, di-guem-ne, que rep més crítiques, més consultes, mésqueixes. I, concretament, d’aquesta Administració lo-cal destaca la ciutat de Barcelona, amb el 40 per centd’aquestes queixes. Quant a la Generalitat, Salut, Ben-estar i Educació són els departaments que més han detreballar.

Ho tornem a dir: l’Informe del 2004 és un veritable lli-bre de text, recomanable per als diputats perquè ens vaordenant tots els temes i ens ordena tot el cos legislatiuque aborda els temes. Sis-centes actuacions més quel’any anterior. Aquest increment es produeix tan solsentre el 95 i el 96. Valorem molt concretament, quant ales iniciatives d’aquest any, les visites a centres peniten-ciaris i hospitalaris, la qüestió de les visites a Saba-dell..., bé, al Pallars Sobirà, a Sabadell i Sant Feliu deLlobregat, cosa que ha disparat d’una forma enorme lesqueixes del Pallars Sobirà, però que és normal i que jo


8


crec que ens ha de fer veure que hi han diversos col·lec-tius socials que els costa, diguem-ne, arribar a l’Admi-nistració, no tan sols perquè no hi ha dinàmica de de-bats, o dinàmica d’escriure, o dinàmica de reunir-seamb l’Administració, sinó també per la llunyania geo-gràfica dels centres de decisió a Catalunya.

Jo l’animaria a fer més desplaçaments enguany, i tam-bé l’animaria a incrementar les actuacions d’ofici, queenguany han estat de l’1 per cent. Per què? Per detec-tar males conductes de les administracions sobre sec-tors desafavorits, com he dit fins ara, per la manca decostum, allunyats de les dinàmiques de relació amb lesadministracions, i també de les dinàmiques de docu-mentació escrita amb les administracions. Amb les ad-ministracions passa una mica com amb el metge; o si-gui, que diuen que hi ha moltes visites mèdiques, peròresulta que hi ha molta gent que es mor sense anar almetge; i també hi ha molta gent que es mor sense anara veure l’Administració. I, en canvi, la concentració degent que fa queixes de l’Administració o que va almetge és realment important en un grup determinat.

Bé, sobre les queixes dels ciutadans, la queixa crònica:les administracions no tramiten els procediments admi-nistratius. S’apunta com a solució, per part del síndic idel seu grup, la via de les noves tecnologies. Això ini-cialment comportarà un parèntesi temporal difícil per ales administracions, tant l’autonòmica com la munici-pal, pel fet que tota la normativa està molt treballadades del punt de vista administratiu, amb les seves expo-sicions públiques i els correus electrònics. Realment ésdifícil de compaginar les exposicions públiques ambedictes, amb la dinàmica de correus electrònics; però síque és molt important insistir a superar la lògica peti-ció individualitzada a l’Administració, incrementar laquantitat i qualitat de la informació penjada a la xarxaper a totes les administracions. Aquest canvi realmentsí que pot provocar un punt d’inflexió en la relació en-tre administracions i administrats; poso sempre com aexemple l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que hapenjat a la xarxa l’ortofotomapa 1:5.000, cosa que noel pots imprimir però el pots consultar, aspecte queconsidero molt important aprofundir en totes les admi-nistracions.

Ens ha interessat, especialment, també, el moobing, ele-ment pràcticament nou als seus informes, i l’animariaa fer els estudis específics per aclarir qüestions de com-petències i altres qüestions relacionades amb el moo-bing.

La preocupació per la participació ciutadana, i moltconcretament es destaca molt en els temes d’urbanis-me. Bé, jo crec que la participació ciutadana és moltimportant per trencar aquesta cadena que s’ha creat,rígida, que està molt tensionada, entre una administra-ció omnipotent i una dimissió dels ciutadans perquèl’Administració ho fa tot. Aquest nucli de relació única-ment es pot trencar amb una major participació ciuta-dana, sense anar d’un excessiu democratisme que para-litza a un autoritarisme que, finalment, pot esdevenirestèril.

Quant a la funció pública, recolzem el dret de la recon-ciliació de la vida familiar i laboral, donem suport al’actuació d’ofici, endegada pel síndic, amb la recoma-

nació de modificacions dels textos normatius que pre-sentarà.

L’habitatge. El síndic expressa la seva esperança en lamodificació de la Llei d’urbanisme, que es va produiral novembre del 2004 i..., perdó, al 2002, i després, al2004, amb referència a la reserva de sòl que hi ha pera habitatges protegits. Jo, tal com va dir el diputat deConvergència i Unió en aquells moments, jo alertariasobre la possibilitat que, tot i que hi hagi una reserva desòl, als plans parcials, del 30 per cent per fer habitatgeprotegit, ens podríem trobar fàcilment, i sobretot a leszones de Catalunya menys poblades, que la reserva desòl es quedés sense construir per part de les construc-tores, amb la qual cosa hauríem d’entrar a dinàmiquesd’expropiació, cosa que els ajuntaments petits no podri-en entrar-hi. I, per tant, ens podríem trobar amb unagran quantitat de sòl d’habitatge protegit, però sensefuncionar.

En tot cas, cal incentivar la protecció i cal incentivar lainiciativa privada, inclosos els sindicats, per construiraquest sòl o que no quedi congelat. El problema, doncs,és també incentivar els ajuntaments, sobretot els méspetits de Catalunya, perquè tinguin disponibilitat eco-nòmica per fer l’expropiació d’aquest sòl, cas que elprivat no l’engegués.

Bé, el síndic Ribó ens manifesta una altra esperança,que és la Llei de barris, la Llei del paisatge. Jo, com aprovinent del món rural, o d’aquesta Catalunya menyspoblada, li podria dir, senyor Ribó, que no tan sols perals alcaldes, sinó també per a molts ciutadans d’aques-tes zones, en aquests moments aquesta excessiva plani-ficació de lleis del paisatge, de la Xarxa Natura 2000,representa un agredolç; és a dir, una esperança quant aplanificació, però alhora una preocupació pel fet quepot comportar un perill d’una excessiva planificació,d’un excessiu cos normatiu, que escanyi les actuacionsdel món rural, amb els plans territorials, els plans urba-nístics, les prescripcions de l’Agència Catalana de l’Ai-gua, la Xarxa Natura 2000, la Llei del paisatge, i que,d’una forma que no ens n’assabentem, però que d’aquíun any, sense inversions previstes, tinguem realmentunes prescripcions tècniques que hipotequin el futur depart del territori de Catalunya, com ho demostren, perexemple, les greus dificultats que tenim per aconseguir,els municipis petits, subvencions per a aigua potable, enalgunes comarques d’interior que, realment, estan re-bent aquesta planificació i no tenim, en aquests mo-ments, un referent econòmic per part d’administracionsper ajudar uns aspectes mínims del funcionament delspobles. S’incrementen els temes de soroll –és crònic,les queixes dels sorolls, per tant, es mantenen–, s’inici-en les queixes per pudors i ferums.

Immigració. Valorar molt positivament l’Informe que eldesembre va fer el síndic, abans d’aprovar-se el Regla-ment d’estrangeria. Aquest Informe valorava algunspunts febles del procés de regularització extraordinària.Animar el síndic a insistir en els afers de la immigraciómés enllà de la regularització i la precarietat laboral.Crec que s’ha de treballar molt a fons la promoció decursos de formació per a tot el grup de gent immigrada,que estan treballant, moltes vegades, sense cap mena deformació tècnica. Tecnificació i coneixement del país ide l’idioma català per avançar en la seva integració.


9


La gent gran. Ens ha interessat específicament dos puntsde la gent gran. En primer lloc, destacar el tema delsmaltractaments, apuntar el tema del maltractament a lagent gran. I en segon punt el creixement de la solitud enles esferes de la gent gran. El missatge de la necessàriasolidaritat i de replantejament de les relacions interge-neracionals amb la gent gran és fonamental. L’allarga-ment de la vida no només requereix nous serveis i nousajuts, sinó també noves maneres d’organitzar la relaciópersonal en les diferents edats. Nosaltres defensem quela gent gran pugui, al màxim possible, envellir a casa oa prop de casa per evitar la solitud. Quant al maltracta-ment, el canvi de valors en la societat actual..., d’algu-na manera aquest canvi comporta un maltractament a lapersona gran des d’un punt de vista social i institucio-nal; és a dir, ens hi porta sense cap mena d’obstacle sirealment les administracions i les persones no en po-sem. Hi han determinades situacions de sobrecàrregade feina i desbordaments dels cuidadors que poden es-devenir o poden comportar maltractaments inicials quesón molt perillosos.

Objectiu: conciliar les càrregues entre la família i elsserveis socials. Ens complau l’anunci d’un informe so-bre els maltractaments a la gent gran, un informe mo-nogràfic. Un altre objectiu: cal desenvolupar la Llei desuport a les unitats familiars, que està pendent de des-envolupar; requerir a l’Administració autonòmica quecompleixi i ampliï el suport a les famílies amb progra-mes ja establerts com el «Viure en família», amb l’am-pliació de places residencials, i posar les places que nosiguin públiques també que les ocupi determinada gentgran que ho necessita.

Pel que fa als temes del consum, destacaríem, perquè ésuna conversa de carrer i de cafè que s’intensifica, les pro-blemàtiques que hi han en aquests moments per donarde baixa els telèfons mòbils. Realment aquesta gent dela telefonia mòbil s’han convertit en un veritable imperien què costa molt aconseguir determinades modificaci-ons. Fer la baixa del telèfon mòbil és realment compli-cat i al ciutadà se li fa molt feixuc.

Quant a temes de sanitat, es cronifiquen les llistes d’es-pera, encara que hi ha certes millores en algunes qües-tions. I ens preocupa molt i molt la salut mental, no tansols per les famílies amb deficiències econòmiques, si-nó també la salut mental en els pobles més allunyatsdels centres de tractament, d’aquests malalts que estanforça abandonats per la societat, i que Catalunya encarano ha engegat programes seriosos de tractament i decentres especialitzats.

Bé, jo tan sols saludar i felicitar el síndic i tot el seugrup per la feina feta, la considero i la considerem, coma grup, brillant. Demanar-li que continuï amb la matei-xa il·lusió i empenta que el primer any. Senyor Ribó,dir-li que nosaltres no el vam votar –no el vam votar–però avui el felicitem i l’animem a treballar en un pai-satge social difícil, en un paisatge social que, de vega-des, entenem que hi ha una llunyania entre Administra-ció i ciutadà, i a més a més també hi ha aquest binomi,que crec que vostè també hauria d’incidir en aquestaqüestió, d’aquesta Administració omnipotent i aquestsciutadans dimitits, no tan sols pels fills, no tan sols perla neteja dels carrers, no tan sols..., sinó per molts as-pectes de les seves responsabilitats socials. La delega-

ció en els poders públics i tota la responsabilitat pel quefa al bé comú convida el ciutadà individual a dimitir dequalsevol responsabilitat col·lectiva. Considero que siaixò no es té en compte la feina del síndic és un pou, lihe dit diverses vegades, és inacabable i, per tant, aques-tes polítiques pedagògiques són necessàries de treba-llar.

Bé, crec que és important, també, agrair-li que ens hagidonat als portaveus dels grups de la Comissió la possi-bilitat de tindre un protagonisme en les jornades que eldia 7 i 8 de juny es produiran de debat entre els síndicsde les autonomies espanyoles. Desitjar-li que siguinexitoses, aquestes jornades, i bàsicament que es conti-nuï amb aquesta tasca, amb la mateixa il·lusió i esforçque aquest any.

Moltes gràcies.

El president

Té la paraula, en nom del Grup Parlamentari Socialis-tes - Ciutadans pel Canvi, la il·lustre senyora Ana delFrago.

La Sra. del Frago Bares

Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors di-putats, senyor síndic de greuges que avui ens acompa-nya, em correspon de nou fer la valoració de l’Informedel Síndic de Greuges 2004 en nom del Grup Socialis-tes - Ciutadans pel Canvi.

Vull agrair, en primer lloc, el treball realitzat, a tots –aassessors i a professionals, en conjunt–, a la sindicatura.En aquest darrer any, 2004, en què s’han produït can-vis substancials quant a l’organització, modernització,persones, espais i línies d’orientació i d’actuació, cre-iem que cal agrair i felicitar-los, tant als que ja hi erencom a totes les noves incorporacions, per dur a terme,amb molt bon pas i criteri, allò que és fonamental: ladefensa i millora dels drets de les persones a Catalunya,treball. Tasca que queda prou reflectida en l’elaboraciód’aquest Informe anyal, tant pel seu increment quanti-tatiu com, des de l’inici, per la seva mateixa estructu-ra. Igualment, respecte de les actuacions d’ofici i de lafunció de promoció normativa, on es destaca no única-ment l’interès clar per la defensa dels drets, sinó tam-bé la capacitat reflexiva i analítica per la voluntat demillorar la norma i enriquir i complementar la funciólegislativa pròpia d’aquest Parlament.

Atenent les línies d’actuació anunciades i recolzadesper tots els grups parlamentaris el setembre passat, lesprioritats d’accions per als col·lectius més desfavorits–gent gran, discapacitats, persones en situació de po-bresa extrema, dones, infants i adolescents, immigrants,interns dels centres penitenciaris– apareixen claramenten totes les intervencions endegades, moltes d’ellesamb visites específiques tant al territori com a les dife-rents realitats socials, educatives, sanitàries, d’acollida,correctives que han calgut. Un clar exemple han estatles visites a tots els centres penitenciaris de Catalunya,a diferents centres hospitalaris, etcètera.

I és a partir d’aquestes premisses que s’inicia el recor-regut en la defensa dels principals drets socials respectede l’actuació dels poders públics, no sempre ben resolts


10


i garantits, abordats en les dues sessions de Comissió ique passaré a esmentar posteriorment.

Els desplaçaments al territori, les relacions amb altresombudsmen locals –trenta, més de trenta a Catalunya–,autonòmics, internacionals, les accions formatives i dedifusió, la relació i interlocució amb les administraci-ons, etcètera, juntament amb l’activitat general desen-volupada, han fet que l’organització i l’estructura de lainstitució hagi variat per tal de donar adequada respostaa les fites proposades, entenem que des de l’eficàcia.Així entenem des del nostre Grup que, tant la vessanttècnica com la vessant consultiva, queden prou expli-citades i encaixades i donen l’impuls necessari a la ins-titució.

Constatem, doncs, que tot plegat ha ajudat, està ajudanta fer més visible el Síndic de Greuges, i així es confir-ma amb un increment de les actuacions, del 14 per cent,respecte de l’any anterior, 5.276. Constatem, també,que les recomanacions del síndic han estat claus impor-tants en la resolució de conflictes, que s’han acceptat enun 93 per cent per part de les diferents administracions.Cal, doncs, continuar aquesta tasca mediadora i resolu-tiva des de l’exigència, la interpel·lació i la crítica cons-tructiva.

Hem de remarcar que les queixes relacionades ambl’incompliment de l’Administració del deure de resol-dre expressament no disminueixen. Continuem, doncs,sol·licitant un constant esforç per part de les administra-cions respecte d’aquesta queixa, que passa molt sovintúnicament –i repeteixo, únicament– per adoptar me-sures modernitzadores i organitzatives que resolguinaquesta situació i no vulnerin els drets de les persones.

Les qüestions suscitades són àmplies: irregularitatsen les notificacions als particulars, retard en les respos-tes i sovint pèrdues d’ajuts i subvencions a particulars,també. Claredat i rigor, quant a l’accés a la funció pú-blica en alguns departaments –aquests, hàbits difícilsd’extingir després de molts anys. Dret a la conciliacióde la vida familiar i laboral, assetjament moral o psico-lògic, responsabilitat patrimonial, expropiacions for-çoses, participació ciutadana, dret a la informació, or-denació del territori, medi ambient, treball, consum,immigració, sanitat, seguretat ciutadana, justícia, uni-versitats, normalització lingüística i cultura, són temesque surten, alguns no resolts any rere any. No es trac-ten de qüestions individuals, en sentit estricte, sinó deqüestions polítiques que s’estan abordant sense dilació,i que els diferents programes endegats han d’afavorir eldesenvolupament de condicions òptimes per a la sevamillora i desaparició.

Així, doncs, passaré a ampliar alguns dels temes que,de forma explícita i molt autoexigent, creiem que calremarcar, i són, tots els temes indicats a l’Informe, declara rellevància.

En primer lloc, sanitat, universalització de l’assistènciasanitària. Volem reiterar el suport, ja esmentat en dife-rents ocasions, a l’actuació d’ofici endegada pel síndicrespecte de la universalització real i efectiva del dret al’assistència sanitària en condicions d’igualtat, inde-pendentment dels recursos econòmics dels ciutadans ide la seva afiliació o no a la Seguretat Social, en el marc

d’un sistema sense desigualtats fixat per la Llei 16/2003,del 28 de maig, de cohesió i qualitat del sistema de sa-lut. Suport, per altra banda, expressat pel Departamentde Salut i defensat, alhora que obre un debat estatal, enel marc del Consejo Interterritorial, que garanteix l’as-sistència sanitària pública a tothom.

Llistes d’espera i reforma de l’atenció primària de lasalut. Cal continuar treballant en la línia iniciada pelDepartament de Salut per reduir aquestes llistes d’espe-ra i el temps de demora per accedir als serveis sanita-ris. L’accés a l’atenció sanitària –tant quan el ciutadànecessita intervencions quirúrgiques com en consultesexternes a especialistes o en proves diagnòstiques– potfer sovint més problemàtics determinats tractaments.

Tot un seguit de mesures que ja s’han dut a terme, coml’ampliació dels procediments quirúrgics, regulacióde certificats de registres de seguiment, incorporació denous procediments en garantia i la recollida de dadesd’algunes proves diagnòstic a nivell nominal, han fetque, a finals de l’any 2004, s’hagin pogut reduir fins a2.036 menys els pacients en llista d’espera per operar-se que al mateix període de l’any 2003. I també enla mitjana de temps. Cal, però, continuar aplicant totsels mitjans necessaris per arribar a aconseguir les fitesproposades.

Construir un model sanitari, ens deia el president, queintegri la salut pública i la millora de la qualitat de l’a-tenció sanitària depèn dels recursos, però també d’unabona gestió, en la qual s’està avançant. Esperem, sabemque la finalització de la reforma de l’atenció primàriapermetrà garantir l’accés de tots els ciutadans a les ac-tivitats de prevenció i promoció de la salut que incor-pora el nou model.

Salut mental. Reiterem les diferents recomanacions delsíndic, que al llarg del temps i també en l’Informe d’en-guany apareixen com a preocupació permanent, pelsmalalts mentals: l’avaluació de les condicions assisten-cials de diversos centres i la recomanació als poderspúblics que es corregeixin les necessitats més peremp-tòries, sobretot la millora de la coordinació interdepar-tamental, l’equitat territorial en recursos i serveis i eldesplegament de serveis comunitaris i assistencials al-ternatius a l’hospitalització i per a la rehabilitació delsmalalts.

Coneixem la constitució, l’octubre passat, del Comitètècnic per a l’elaboració del pla integral per a l’atencióa les persones amb problemes de salut mental. Comitèintegrat per representants de nou departaments de laGeneralitat, familiars de malalts mentals, associacionsde malalts mentals, Associació i Federació de Munici-pis i associacions de professionals. El compromís ésprou clar: poder disposar del document del pla integralel desembre d’aquest any, de 2005. Ens refermem enl’actitud d’estar amatents al seu resultat.

En segon lloc, treball i pensions. A l’Informe del síndicapareixen clarament tots aquells aspectes identificatscom a qüestions prioritàries, valorats igualment pel De-partament de Treball. Les aportacions del síndic perme-ten avançar cap a uns serveis públics de més qualitat imés pròxims a les necessitats de les persones: la rein-corporació al mercat de treball de les persones majors


11


de quaranta-cinc anys, inserció de col·lectius amb espe-cials dificultats, etcètera. Tant els objectius del pla degovern com les mesures incloses en l’acord estratègic–reforma del SOC, polítiques actives d’ocupació, etcè-tera– mostren una aposta clara per introduir canvis sig-nificatius en els aspectes tractats pel síndic.

Volem, però, fer ressaltar un aspecte, una demanda con-creta sobre la manca de desplegament de les mesures defoment i dels programes d’ajuts a les empreses d’inser-ció. La publicació de la Llei 27/2002, del 20 de desem-bre, sobre mesures legislatives per regular les empresesd’inserció sociolaboral, va materialitzar el seu marc le-gal i possibilitar el seu desenvolupament. Recolzem,sens dubte, la protecció de les situacions d’exclusiócom a tasca dels poders públics, i, per tant, la necessi-tat de reconèixer, emparar i potenciar aquelles iniciati-ves i empreses que combinen la lògica empresarial ambles metodologies que fan possible la inclusió dels ex-closos socials en els processos de reinserció laboral enles empreses.

Entenem, però, que a l’inici d’aquesta legislatura s’ac-tués amb prudència i prevenció, atès que calia fer unprocés paral·lel de transformació, clarificació i rigor demolts centres que col·laboraven amb l’Administració enaquests àmbits encara que molt sovint els objectius queproclamaven no coincidien exactament amb l’activitatque duien a terme.

És ara que, a partir d’aquest procés, i amb total concer-tació i coordinació amb diferents operadors, associaci-ons, ONG, s’estan concretant les passes, que s’inicienamb un primer registre d’empreses d’inserció i amb totun seguit de modificacions respecte del desplegament,i mesures de foment que el proper mes de juny seranpublicades estan en aquest moment en tràmit jurídic, talcom es va manifestar a l’Informe.

La flexibilització d’itineraris, la durada dels contractes,els ajuts compensatoris suposaran un increment d’1milió d’euros respecte dels ajuts de 2004. Per això cre-iem que la reclamació i recomanació del Síndic, enaquest sentit, ha estat plenament recollida, i que el camíestà reconduït i en procés de desplegament.

Nosaltres hi donarem tot el suport perquè són aquestesiniciatives, ben orientades i clarificades, des de les em-preses d’inserció laboral, des de les administracions pú-bliques, les ONG, els col·lectius que volen tirar enda-vant i es comprometen, les que oferiran una gran i bonasortida per a la normalització en el mercat laboral d’a-quelles persones que tenen molt poques possibilitatsd’accedir-hi, si no és a partir de mesures d’impuls queles puguin ajudar en aquest retorn.

I, en darrer lloc, una referència a immigració. Les ac-tuacions i recomanacions dutes a terme per la instituciórelatives a la immigració han estat orientades en dosaspectes fonamentals.

En primer lloc, per una banda, les disfuncions en lesgestions dels expedients en matèria d’estrangeria,disfuncions relatives a períodes d’espera desproporci-onats, informacions incorrectes, manca de personal icircuits, que varen produir, és cert, un col·lapse d’expe-dients durant els mesos d’abril i maig; situació superadaa partir del mes de juliol, en què es posà en marxa un

procés de descentralització de la recepció de renovaci-ons i es normalitza la situació de més de 60.000 expe-dients presentats amb una resolució positiva del 94 percent. Treball dut a terme amb l’esforç d’institucions, iespecialment la Delegació del Govern i Subdelegaciódel Govern a Barcelona, reflectit en comissió; col·labo-ració que continua, per altra banda, amb la sindicaturade greuges.

En segon lloc, aportacions i propostes alternatives alReglament de desenvolupament de la Llei orgànica4/2000, de l’11 de gener, sobre els drets i llibertats delsestrangers a Espanya i la seva integració social; aporta-cions per part del Síndic, al nostre entendre, en què po-dem coincidir en molts casos, que han estat treballadesamb gran exquisidesa, transmeses al Defensor del Pue-blo en el seu dia, i que van ser aportades quan el Regla-ment estava en fase d’aprovació.

Continuar abordant el desenvolupament del Reglamentamb coherència i valentia, tal com nosaltres, el nostreGrup, l’entenem, serà tasca de tots plegats.

Res més. I amb això acabo la intervenció.

Gràcies de nou per l’Informe, i valorar un cop més laimportància que té per tal de millorar i corregir les de-ficiències que encara patim les administracions vers elsciutadans.

Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors di-putats.

El president

Té ara la paraula, en nom del Grup Parlamentari d’Es-querra Republicana de Catalunya, la il·lustre senyoraMaria Isabel Nonell.

La Sra. Nonell Torras

Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats,em plau poder fer aquesta intervenció amb la presènciaen aquest hemicicle del Síndic de Greuges i del seuequip, ja que d’aquesta manera poden seguir els posi-cionaments de tots els grups de la cambra sobre el seuInforme del 2004.

El Grup d’Esquerra Republicana agraeix al Síndic deGreuges la tasca realitzada durant aquest any de tran-sició, que, seguint la línia de la feina portada a termepel seu antecessor, el senyor Anton Cañellas, ha fet unesforç considerable perquè no s’hagi aturat la tasca dela institució.

Hi ha hagut una dinamització de la seva gestió seguintles línies mestres exposades en comissió durant la sevacompareixença el setembre passat. Això queda reflec-tit en el 14 per cent d’augment de les actuacions del Sín-dic durant aquest any, que arriben a un total de 5.276.

Aquest fet mostra que la figura del Síndic va arrelar enla nostra societat; els ciutadans el van veient com la fi-gura necessària per a defensar els seus drets i llibertatsdavant l’Administració. Això ajuda que la societat hiadquireixi confiança, el vegi més a prop i, si se’m per-met l’expressió, se’l vagi fent seu.

L’Administració ha de ser exigent amb si mateixa iapostar per la qualitat, la interrelació i la transversali-


12


tat dels departaments per guanyar eficiència i per arri-bar a la convivència de la qual, doncs, avui, ens ha par-lat el síndic.

Donar a conèixer la institució del Síndic és importantper a la societat catalana. Recordem la seva aparició enun reportatge a Televisió de Catalunya, així com les di-verses activitats que s’han organitzat i que van en aques-ta direcció, com el curs que la sindicatura realitza a laUniversitat Autònoma de Barcelona, la Càtedra d’Im-migració, Drets i Ciutadania, que es fa juntament ambla Universitat de Girona, i les moltes visites al territo-ri. A més, les trobades amb altres síndics, amb els de-fensors del poble regionals europeus i la tasca de coo-peració amb la regió dels Balcans són instruments moltútils per les sinergies que generen les institucions.

Pel que fa a l’Informe, cal dir que les queixes de l’any2004 es poden dividir en dues parts: per una banda, lesqueixes que poden ser resoltes per una millora de lagestió de l’Administració, i, per altra banda, les queixesque denoten clarament una falta de recursos. Aquestessegones són aquelles que engloben sobretot els àmbitsde Sanitat, Benestar i Família, Política Territorial, Jus-tícia, Medi Ambient i Habitatge.

En termes generals podem dir que les mancances d’a-quests departaments tenen una relació directa amb lafalta d’un sistema de finançament just del nostre paísque permeti a les nostres administracions gestionar i ferles inversions oportunes per a millorar la vida dels ciu-tadans, i permetria, també, més recursos per a la tascadel Síndic, com ell, contínuament, també ens va recor-dant.

Entrant en l’àmbit de l’Administració general, cal citarles problemàtiques derivades de l’ús dels mitjans tele-màtics en el cas de les notificacions. Entenem que hihauria d’haver una bona regulació legal d’aquests ins-truments, i l’Administració Oberta de Catalunya volimpulsar els projectes oportuns per modernitzar elsserveis que presta l’Administració. I també s’estan fentpasses per solucionar la tasca d’informació que l’Ad-ministració ha de fer donant les facilitats per evitar queel ciutadà entri en una espiral de dubtes i finestretes perrecórrer.

Per altra banda, i entrant en l’àmbit del capítol de pro-blemàtiques del territori, entenem que aquelles queixesderivades dels inconvenients que ocasiona la conta-minació acústica es podrien pal·liar si fóssim més exi-gents en els aïllaments que s’usen en la construcció itenint més en compte les ubicacions dels habitatgesquan aquests es fan en llocs propers a carreteres, aero-ports, fàbriques. I, com va dir el síndic, els ciutadanstenen dret al descans. Els sorolls al carrer, que són perdiverses causes, també s’ha de treballar perquè això nopassi, per la convivència que tots volem.

Les queixes provinents de la falta d’habitatge públic apreus assequibles han de ser enteses com la problemà-tica real que existeix avui i que afecta de forma espe-cialment preocupant els joves. És clar que falten habi-tatges de promoció pública i habitatges destinats allloguer, i és per això que el Govern de Catalunya té pre-vist construir 42.000 habitatges durant aquesta legisla-tura, perquè entén que aquest problema és bàsic de so-lucionar.

Més coses. Les queixes sobre la vulneració de drets lin-güístics són bàsicament pel fet que els ciutadans nopoden fer servir la seva llengua, el català. Cal seguirtreballant per defensar el dret dels ciutadans a expres-sar-se en la seva llengua tenint en compte que la granmajoria d’aquestes queixes es fan amb la intenció decriticar el fet que els ciutadans no s’han pogut expres-sar en català.

En aquest sentit és bo recordar avui aquí l’acció que vaemprendre l’Agència Catalana del Consum l’any pas-sat quan va denunciar Correus, amb una sanció de tren-ta mil euros per incomplir la normativa.

En temes relacionats amb el consum, cal citar la granquantitat de queixes rebudes per problemes que ocasi-onen les empreses de telecomunicació en el moment enquè l’usuari es vol donar de baixa; qüestió que coneixbé aquesta diputada, la qual va voler fer les coses benfetes per donar de baixa un número de mòbil i al cap detres o quatre anys se li ha comunicat que està en unallista de morosos; aquesta llista de morosos de la qualha sigut tot un seguit de gestions per saber com se n’hade sortir i poder fer l’ingrés oportú.

Aquestes empreses de telecomunicació, que venen te-lecomunicació, que usen els mitjans de comunicacióper fer publicitat, són, sens dubte, uns grans experts dela incomunicació quan els seus usuaris s’hi volen co-municar per donar-se de baixa. I aquí no estem pas par-lant d’un problema de finançament.

Benvingudes siguin aquelles accions portades a termeper l’Agència Catalana del Consum, que ha obert expe-dients d’ofici a cadascuna de les companyies. I esperemque el Reial decret aprovat el 15 d’abril d’enguany, elqual detalla la normativa que han d’oferir les empresesoperadores als consumidors tant per les reclamacionsrelatives a l’accés a internet com per la rescissió decontractes al mòbil, realment es compleixi.

Pel que fa a la immigració, les queixes van dirigides capa les actuacions sobre l’aplicació de la normativa d’es-trangeria i especialment a la seva gestió administrativa,principalment aquelles que han portat a terme les sub-delegacions del Govern a Catalunya, les quals han tin-gut endarreriments molt exagerats en alguns casos i hanevidenciat problemes en el procediment de presentacióde sol·licituds.

Al Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya ens pre-ocupa també aquells aspectes relacionats amb la garan-tia de l’atenció sanitària a la població en general i alsimmigrants que estan empadronats a les nostres viles.

Entenem que el que s’està fent és positiu, però seguimdemanant al Síndic que continuï fent seguiment delsprocessos d’empadronament i d’assistència sanitària engeneral.

En el capítol de serveis socials veiem que moltes de lesqueixes que l’informe explicita fan referència als pro-blemes que pateix la gent gran de casa nostra. El De-partament de Benestar i Família ha fet un esforç granper augmentar el pressupost per a l’atenció a la velle-sa. Aquest augment ha sigut d’un 40 per cent respectedel 2004, juntament amb l’impuls de la creació de l’a-gència catalana de la dependència en col·laboració amb


13


el Departament de Salut. Esperem que quan es presentila planificació territorial de serveis socials per a l’aten-ció a la vellesa, aquest es converteixi en l’instrumentque ha de permetre fer noves inversions per aconseguirl’equitat territorial que volem per al nostre país. Aixòsignificarà un pas endavant per a la millora de la qua-litat de vida de la gent gran, la qual cosa també és unaprioritat del Departament.

En temes de sanitat, des d’Esquerra Republicana de Ca-talunya..., s’ha parlat ja avui aquí de llistes d’espera,però des d’Esquerra Republicana de Catalunya volemseguir insistint en les problemàtiques derivades enl’àmbit de la salut mental. Com vaig dir en comissió, lasalut mental segueix sent la ventafocs del sistema sani-tari. Sabem, però, que el Govern és conscient d’aquestasituació i vol impulsar mesures per fer front a aquesta si-tuació, i celebrarem la posada en marxa del pla direc-tor de salut mental i addiccions que el Departament estàpreparant.

Amb relació al capítol de seguretat pública i centrespenitenciaris, la majoria de queixes que mostra l’Infor-me del Síndic es refereixen a l’actuació de les forces deseguretat, i tenen el nexe comú en la presumpta actua-ció desproporcionada d’aquestes en determinades acci-ons. Ara bé, tal com mostra l’Informe, en la majoria dequeixes tot queda entre la paraula de la persona quereclama i l’Administració, ja que no s’evidencia..., nos’evidencien proves per arribar a una conclusió final.

Tot i així, nosaltres, com a ciutadans que volem viureen un estat de dret, entenem que les actuacions de lesforces de seguretat de l’Estat haurien d’anar dirigidesnomés a la protecció del lliure exercici dels drets i deles llibertats.

Pel que fa a les queixes sobre centres penitenciaris, toti que comprenem les crítiques que fa la ciutadania a lapossibilitat que s’ubiquin centres d’aquestes caracterís-tiques a un lloc o un altre del territori, cal tenir presentel fet que la manca de llibertat ha de tenir un objectiureformador que inspiri al reclús la possibilitat de lareintegració social. La massificació a les presons delnostre país no és un bon símptoma i no serveix peraconseguir aquest objectiu reintegrador. Cal que el Pladirector d’equipaments penitenciaris es doni a conèixera la ciutadania en general, per tal que aquesta estiguiben informada sobre els propòsits de l’Administració.I estem d’acord amb el Síndic: cal una nova cultura so-bre els centres penitenciaris.

Del capítol de justícia, hem d’alegrar-nos per l’aprova-ció de la Llei sobre mesures de protecció integral con-tra la violència de gènere, ja que aquesta és una llei quereforça la protecció penal davant dels actes violentscontra les dones. Per altra banda, hem de tornar a ferreferència a la lentitud de la nostra justícia; cal citar elsproblemes detectats en la implantació de la Llei de ju-dicis ràpids, on trobem dificultats en exercicis, provo-cats massa vegades per la falta de recursos econòmics.

En l’apartat sobre infants i adolescents desemparats, lescrítiques van en dues direccions: aquelles que fan refe-rència que el sistema protector no funciona i aquellesqueixes rebudes contra mesures protectores. És neces-sari que endeguem actuacions transversals, com ja ha

fet la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Ado-lescència, potenciant una comissió interdepartamentalque s’ha de coordinar amb altres departaments per trac-tar temes relacionats amb menors.

Problemàtiques com les derivades del fenomen recentde l’ús dels menors per a la mendicitat, així com d’al-tres, són aspectes a tractar en les reunions establertesentre la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’A-dolescència i l’adjunt del Síndic, per trobar direccionscomunes que permetin millorar les condicions dels in-fants que viuen en evidents situacions de desprotecció.

Relacionat amb els infants ens toca parlar també sobrel’educació. Les queixes relacionades amb aquest temas’engloben dins de dos apartats també: un, el sistemaeducatiu, i l’altre, el dret a l’educació.

Les primeres fan referència a l’educació que comprènles edats dels zero als tres anys, i demostren la impor-tància que les polítiques educatives del país s’han dedefinir en funcions de les necessitats existents en cadalloc. La conselleria d’Educació ha redactat el Mapa dellars d’infants de Catalunya 2004-2008, on es preveu lacreació de trenta mil noves places públiques, la qualcosa permetrà doblar en quatre anys les places actual-ment existents, i que ajudi, a més, a poder compatibi-litzar la vida familiar amb la laboral.

El segon bloc de queixes, el qual parla del dret a l’edu-cació, va referit a les queixes derivades dels processosde matriculació i admissió de nous alumnes a les esco-les públiques. D’aquesta manera valorem molt posi-tivament el Decret 252/2004, en què s’introdueixencanvis per a l’admissió de nous alumnes en els centresdocents. Aquests canvis comporten la voluntat de serrigorosos en el compliment de les mesures en el procésde matriculació, de cara a evitar la falsedat i el frau deles preinscripcions dels alumnes.

Tal com esmenta el Síndic, cal que els infants i els ado-lescents coneguin el que representa aquesta institució i,igual que la resta de ciutadans, s’animin a utilitzar-laveient que aquesta figura té encomanada la tasca degarantir la salvaguarda dels seus drets i de les seves lli-bertats.

Senyor síndic, no deixarem aquest informe en un racódel calaix. Aquest Informe, realment, és una guia. Aquíhem vist les dades reals de les preocupacions de la gentdel nostre país, la qual mereix una resposta clara i sensdubte es mereix una administració pública eficaç. I es-tem totalment d’acord a treballar per la convivència, ia la mà de tots nosaltres està poder-ho realitzar.


El president

Gràcies, senyora Nonell. Té la paraula, en nom delGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, lail·lustre senyora Eva García.

La Sra. García i Rodríguez

Moltes gràcies, president. En primer lloc, moltes gràci-es, senyor síndic, per ser avui aquí amb nosaltres i re-alitzar la presentació del seu Informe anual correspo-


14


nent a l’any 2004. Però permeti’m també que faci unagraïment especial a l’anterior síndic, de la mateixamanera que ha fet el diputat de Convergència i Unió, elsenyor Cañellas, perquè penso que alguna cosa té aveure amb aquest Informe. Ni més ni menys que la me-itat del temps que avui, doncs, correspon a aquest Infor-me és exactament el període en què encara era síndic elsenyor Cañellas. Crec, per tant, que és de justícia reco-nèixer aquest fet.

També l’agraïment del meu Grup Parlamentari, com hanfet els altres grups que m’han precedit, no només per latasca realitzada per vostè com a persona que instituci-onalitza la sindicatura, sinó també a tot el seu equip, atotes aquelles persones que durant tot l’any treballenrecollint les queixes i preocupacions dels catalans, crecque cal també agrair-ho.

Bé, nosaltres, senyor síndic, fem una valoració positi-va –li ho vaig dir en comissió i li ho torno a reiterar avuien sessió plenària–, fem una valoració positiva del querepresenta aquest Informe. Podem no compartir algunsdels seus continguts o alguna de les seves valoracions,però en conjunt creiem que és un informe prou ampli,detallat, i que permet aprofundir en totes les matèries.

En primer lloc, cal reconèixer l’important increment deles actuacions de la sindicatura, que passa de les 4.617de l’any 2003 a les 5.276 del 2004, de les quals un 55per cent correspon a queixes, el 44 per cent a consultesdiverses i l’1 per cent a actuacions d’ofici. Això crec,creiem que és positiu, perquè demostra que els ciuta-dans són cada cop més coneixedors de la utilitat de lasindicatura.

Hem vist els expedients que s’han hagut d’arxivar permanca de resposta, les peticions d’informació dels ajun-taments, o per haver rebut una resposta insuficient, oper haver rebut una resposta mancada de les seves con-sideracions, i en aquest sentit volem mostrar la nostrapreocupació, especialment amb l’Ajuntament de Bar-celona, on trobem una part important d’aquests casos.Però centraré la meva intervenció en les polítiques pu-rament socials, ja que amb el temps de què disposo,doncs, és impossible abordar totes les matèries. Això novol dir que la resta de temes no els considerem impor-tats, sinó que creiem que ja s’han analitzat a bastamenten comissió.

En primer lloc, i referent al tema de l’habitatge –quevostè, doncs, ha tornat a dir avui que afecta directamentla convivència, i jo en aquest sentit vull manifestar-lique ho comparteixo–, i segons el contingut de les quei-xes, es fa palès que el mercat lliure d’habitatges conti-nua sent avui en dia inabastable per a moltes personesamb un nivell de rendes baixes i mitjanes. Nosaltres vo-líem constatar que són insuficients les aportacions del’Administració per a la rehabilitació d’habitatges, isembla, doncs, també que amb el nou pla tampoc no ésque s’hi esmercin gaires recursos.

Constatar també la manca d’habitatges tutelats per agent gran tant a la ciutat de Barcelona com a la resta deCatalunya, i som conscients que s’han de millorar elsdecrets –el Decret del 2001, sobre el procediment d’ad-judicació d’habitatges públics–, ja que han de contem-plar de manera més àmplia el concepte de culpabilitati requisits per atendre les situacions d’emergència.

Respecte al tema de la llengua, discrepem totalment del’exposició feta per la diputada d’Esquerra Republica-na, ja que si analitzem realment i amb profunditat lesqueixes que s’han produït, les queixes que consten enaquest Informe per part dels ciutadans sobre la im-possibilitat de l’ús normal a l’Administració estatal delcatalà –registres civils, jutjats, agència estatal de l’ad-ministració tributària–, també podem veure com hiconsten també queixes de la manca d’ús del castellà ales administracions públiques catalanes, que també s’hifa referència a l’informe. I, per tant, doncs, crec que totaixò fa palès que la llibertat lingüística a Catalunya ésel millor actiu que tenim a la nostra cultura i que el dretdels ciutadans a emprar una llengua o una altra ha deser respectat també per les administracions, precisa-ment com a aquest màxim reconeixement a aquesta lli-bertat.

Respecte al tema de la immigració, senyor síndic, desdel Partit Popular de Catalunya tenim la responsabili-tat de manifestar-li que no estem d’acord amb algunsdels seus posicionaments públics amb relació als pro-blemes que genera actualment la immigració il·legal aCatalunya; li ho vaig dir en comissió i li ho torno a re-petir avui, a reiterar en sessió plenària. Nosaltres nopodem admetre que vostè empari les actuacions il·legalsdels immigrants il·legals, que són actes de desobedièn-cia civil que violen normes jurídiques, vàlides i vigents,amb la finalitat de produir un canvi. Uns actes que nonomés violen aquestes normes jurídiques, sinó que so-brepassen aquells canals ordinaris, tant jurídics com po-lítics, que en un sistema democràtic com el nostre exis-teixen per a la producció del canvi de lleis o polítiquesgovernamentals i que, per tant, es col·loquen fora de lesregles de joc que sustenten aquest sistema polític.

Vostè, senyor síndic, ha fet afirmacions que de mane-ra reiterada defensen la conveniència de legalitzar deforma massiva els immigrants il·legals. Vostè ha dit quecal aprofitar el procés de reforma reglamentària perfacilitar al màxim l’accés a la regularitat dels estrangersque viuen i treballen a l’Estat espanyol. Vostè ha criti-cat que no s’hagi permès la possibilitat de fixar altresmitjans de prova per demostrar la residència que nosiguin l’empadronament. Vostè ha fet totes aquestesdeclaracions davant dels representants dels immigrantsil·legals tancats en diferents esglésies i centres públicsde Barcelona i àrea metropolitana, amb els quals vos-tè mateix ha reconegut que es manté amb contacte.

Vostè, senyor Ribó, està defensant criteris polítics de-terminats que no són pas els de la majoria de catalans.Vostè considera que hem d’obrir-nos i acceptar qualse-vol persona que vulgui venir a viure al nostre país. Vos-tè considera que l’entrada massiva d’immigrants de pa-ïsos amb cultures alienes a la nostra és positiu per a lanostra societat. Vostè considera que l’obertura de lesfronteres i el reconeixement de drets als il·legals és quel-com positiu per al nostre país.

Vostè no té en compte, senyor síndic, que la immigra-ció il·legal és un dels principals problemes d’avui en diaper als catalans i per a la resta d’espanyols, i que elsciutadans no volen que les nostres fronteres s’obrinsense límits. Vostè, que tanta cura i dedicació té a de-fensar els il·legals, no ha plantejat amb la mateixa inten-


15


sitat la necessitat de controlar amb inspeccions més ri-goroses fenòmens com els habitatges patera i l’amun-tegament dels il·legals. Vostè no ha plantejat amb la ma-teixa intensitat que des de l’entrada en vigor de la novaregularització estan entrant per la frontera catalana1.500 immigrants il·legals cada dia, i, això, no ho diemnosaltres, sinó que ho diuen els sindicats de la policia.

En una societat regida per una constitució democràtica,la resistència o desobediència dirigida contra l’ordreconstitucional democràtic no pot ser legítima, i això ésel que passa quan vostè dóna suport a actes il·legals. Lesmeves paraules, sóc conscient que poden molestar atots els que volen imposar una única veritat i un únicdiscurs políticament correcte. Jo li haig de dir que noens faran callar i que mai renunciarem a defensar el quecreu la majoria dels ciutadans d’aquest país; una creen-ça en què cal posar els mitjans i els models de gestióque permetin atendre adequadament els nous residentsa la nostra societat de forma humana, sense que aixòcomporti una pèrdua de drets als nostres conciutadans.I aquestes són creences molt esteses a la nostra socie-tat, creences que vostè no respecta, segons al meu en-tendre, senyor síndic, quan actua com a advocat defen-sor dels que violen les nostres lleis, dels que volen viureal nostre país sense respectar les nostres lleis. Vostèha adoptat una postura política, que jo respecto, però haoblidat que potser no és un ciutadà qualsevol. Vostè ésel síndic de greuges de tots els catalans, i no nomésd’uns catalans.

Parlant del tema de salut, avui s’ha tornat a tractar tam-bé el tema de les llistes d’espera. Nosaltres creiem queés un tema que aquí al Parlament s’ha anat tractant deforma insistent en els darrers mesos, i no hi ha dubteque si, certament, al final s’aconsegueix desenvoluparaquesta llei i els principis de transparència inclososen aquesta i que encara no s’han desenvolupat, això ser-viria moltíssim per tenir informació sobre què és el ques’està concertant, quins són els serveis que s’estan com-prant per part del Servei Català de la Salut i de la con-selleria en aquests centres concertats. Creiem que aixòpodria servir moltíssim per establir criteris de racionali-tat, transparència, balanços clars, que permetessin, mol-tíssim, doncs, reduir aquestes famoses llistes d’espera.

I, sobretot, una qüestió que ens sembla molt importanten les llistes d’espera és la qüestió de l’equilibri terri-torial. Hi ha àmbits territorials on aquestes llistes d’es-pera estan avui en dia molt millor i força controlades.Afortunadament, és una cosa que passa a les terres, perexemple, de les comarques de Girona, i en canvi hi haaltres àmbits, com poden ser, a l’altra punta de Catalu-nya, les Terres de l’Ebre, on les llistes d’espera podentenir, tenen un diferencial respecte a la mitjana de Ca-talunya o altres territoris.

Parla també en el seu Informe, senyor síndic, d’un temaque per nosaltres és molt important i que hem intentatsolucionar presentant una proposició no de llei que pre-cisament abans-d’ahir va ser rebutjada, com totes lesque presenta el meu Grup Parlamentari, en la Comissióde Política Social, i és la referent al tema de les revisi-ons ginecològiques. Aquí també creiem, senyor síndic,que farà falta la seva participació crítica amb relació ales intencions que sobre aquesta matèria ha anunciat laconselleria i que nosaltres no compartim.

Amb relació també al camp de discapacitats, que éstambé un tema que vostès toquen a bastament en el seuInforme, les modificacions que darrerament han portata terme el Govern i la conselleria de Salut sobre el queés el pagament de crosses per a persones discapacita-des, ja sigui fix o de forma eventual, que estiguin fentuna recuperació després d’un trencament, creiem queés també una cosa que al meu Grup Parlamentari enspreocupa, i ens preocupa moltíssim.

Creiem també especialment important tot el que fa re-ferència a les persones grans. Nosaltres, senyor síndic,li volem agrair moltíssim el gest de valentia que vostèva demostrar amb relació a l’informe de les residènci-es i de les places per a gent gran. Creiem que serveixper establir criteris més clars perquè els ciutadans i lesfamílies d’aquestes persones grans tinguin més infor-mació d’on són aquestes places disponibles, com ac-cedir-hi i exactament on estan. Tot això haurà de sertambé per a les persones grans i també de les seves fa-mílies. Per tot això, doncs, el nostre agraïment.

També especialment important ens sembla la part quefa referència a la qüestió de les pensions. Aquest GrupParlamentari ha manifestat moltes vegades que la so-lució que el Govern de la Generalitat pugui aportar aju-des a les pensions més baixes passa perquè això espugui fer a través del que siguin complements assisten-cials i no complements de pensió, per no trencar elprincipi de caixa única de Seguretat Social.

Respecte al tema d’educació, creiem que, més enllàd’una política d’atenció a la infància, els canvis de rolsactuals fan que l’educació esdevingui avui en dia unapolítica central en les estratègies de compatibilitzacióde la vida familiar, laboral i personal. Dintre d’aques-ta compatibilització, ens alegrem –com també ho favostè, senyor síndic, en el seu informe– de l’aprovacióde la Llei de llars d’infants. Llei entrada, per cert, periniciativa popular, però votada a favor per part de totsels grups parlamentaris. Però nosaltres creiem que laGeneralitat hauria d’utilitzar tots els recursos que té alseu abast per poder assolir la universalització de lesajudes per compatibilitzar la vida familiar, laboral ipersonal. I la solució que vam donar amb aquesta Llei,malgrat ser un gran pas, creiem que és del tot insufici-ent, i en algunes d’aquestes queixes crec que es potconstatar de manera important. Creiem que s’ha perdutamb aquesta Llei l’oportunitat d’anar més enllà i ofe-rir a la societat catalana un veritable pacte social perl’educació. I creiem que aquest no és un tema menor,com tampoc ho és el tema de les escoles bressol d’ini-ciativa social, que no només tenen una àmplia tradicióal nostre país, sinó que a més han fet la doble funcióeducativa i social dintre de la compatibilització de lavida familiar i laboral.

Per tant, i tan important és la creació d’escoles bressolpúbliques com el model que necessitem. De moment,només tenim el mapa escolar, però ens manca la previ-sió de finançament i el desplegament de la Llei per veu-re quin model tenim. De moment, tenim l’experiència–com es diu de manera explícita en l’informe de l’A-juntament de Barcelona–, per tant, celebrem, senyorsíndic, el que diu vostè sobre Barcelona. Ho denunci-àvem i, per tant, celebrem que vostè coincideixi en lesnostres valoracions.


16


Crec que val la pena dedicar-se a un tema que ens sem-bla prou seriós i prou greu de la manera com s’està por-tant a terme per part del govern de la Generalitat, queés el dret a escollir. Per nosaltres l’educació és un as-pecte social, però amb un fort component familiar. Nopodem suplir les famílies; l’Administració no pot dir ales famílies què és el que ha de fer amb els seus fills. Eldret a l’educació no es pot entendre sense el dret de lesfamílies a escollir el que creu que ha de ser l’educacióque ha de rebre el seu fill. Considerem que la redacciódel dret a la llibertat d’elecció, a elegir, per tant, el cen-tre escolar, té en aquest informe una clara esbiaixadaideològica. El dret a escollir és un dret no pas una pre-tensió, com es diu en l’informe. Ens ho diu la Consti-tució espanyola, ens ho diu la Carta de los DerechosFundamentales de la Unió Europea, ens ho diu tambéla Declaració Universal de Drets Humans i ens ho diutambé la Constitució europea. I això, senyor síndic, ésun dret no pas una pretensió, com diu el seu informe.

És per totes aquestes conclusions per les quals el GrupPopular entenem que aquest informe és de gran utilitatper al Govern, tot i algunes discrepàncies puntuals pera les administracions locals i per a tots els que tenim engeneral l’obligació de legislar. Per tot això, senyor sín-dic, agraïm el seu informe, i a tot el seu equip la tascarealitzada.

Moltes gràcies.

El president

Gràcies. Té la paraula, en nom del Grup Parlamentarid’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra alternativa,la il·lustre senyora Dolors Comas.

La Sra. Comas d’Argemir i Cendra

Gràcies, senyor president. Bé, vull començar dient queel nostre Grup valora molt positivament la tasca realit-zada pel síndic de greuges, referint-nos a aquest infor-me de l’any 2004, lògicament, un informe compartitpel que va ser l’anterior síndic de greuges, Anton Ca-nyelles, i per altra banda, el que és el nou síndic degreuges, Rafel Ribó. Però penso que el que cal signifi-car és justament que en aquest informe de l’any 2004s’expressa l’inici d’una nova etapa a la Sindicatura,d’un nou impuls a les activitats del síndic de greuges iaixò, precisament, també ho valorem positivament. Pertant, no només el contingut de l’Informe, sinó allò queexpressa i que es tradueix lògicament en l’Informe: unincrement del nombre de queixes, un 93 per cent d’ac-ceptació de les recomanacions fetes pel síndic de greu-ges per part de les administracions; tota una sèrie d’in-crement d’activitats relacionades a visites a centres,visites a hospitals, visites a diferents poblacions, la in-troducció de tasques de mediació com a síndic; l’incre-ment també de les actuacions d’ofici; tota una sèrie decanvis organitzatius a la Sindicatura, com la introduc-ció dels coordinadors d’àrea, la creació d’un consell so-cial, la creació d’un consell d’experts; l’establiment deconvenis de col·laboració amb els síndics locals, cosaque també inicia una nova etapa amb relació a aques-ta vinculació de l’activitat que fan els síndics localsamb la que fa el síndic de greuges, una etapa de col·la-boració; també tot el que fa referència a les activitats

exteriors de la Sindicatura que impliquen la col·labora-ció amb altres síndics, amb altres ombudsmen a nivellinternacional, amb altres defensors del poble; l’activi-tat de cooperació als Balcans; tot el que implica, pertant, d’una activitat molt important que sens dubte con-tribueix a consolidar la institució del síndic de greugesi a difondre-la més àmpliament.

Ha destacat el senyor Ribó, tant en les seves comparei-xences a la Comissió del Síndic com avui mateix aquí,que considera que allò que preveu la Llei del síndic degreuges, que és la figura, la institució que ha de super-visar l’Administració pública, tant pel que fa referèn-cia a la Generalitat de Catalunya com als ens locals, ensha dit que vol que aquesta tasca de supervisió sigui unatasca de col·laboració i control. I, per tant, una tasca queamb allò que li és específic, que és la defensa dels dretshumans i dels drets de ciutadania, sigui una instituciócol·laboradora de l’Administració en aquest sentit. Nos-altres també entenem que això ha de ser d’aquesta ma-nera i, com un suggeriment, encara que sigui petit i en-cara que sigui molt simbòlic, potser estaria bé que en laterminologia que apareix en l’informe de la Sindicaturaes pogués introduir aquest element de col·laboració ambl’Administració i no només de control. Em refereixo,per exemple, quan es parla dels expedients tramitats ialeshores en figuren tota una sèrie, que figuren enl’únic epígraf de «pendent de resposta a la petició d’in-formació» o «pendent de resoldre» –perdó– o «pendentde resposta a les consideracions del síndic», potser se-ria més bo que es consideressin expedients en tràmit,perquè segurament en aquest tràmit, efectivament, pothaver-hi situacions que s’està pendent de resposta lògi-ca, des del punt de vista del tràmit mateix, que jo dife-renciaria dels morosos, per dir-ho així, eh? I, per tant,també en el tràmit també hi ha una part de temps quegasta el mateix personal de la Sindicatura per poder ferla resolució de l’expedient, eh? És una qüestió simbò-lica, però que aniria en aquest camí d’implicar-se mésen la qüestió de col·laboració amb l’Administració.

I jo volia afegir una tasca molt important que fa el sín-dic i que no ho ha argumentat d’aquesta manera, peròque sí que ens ha donat alguns elements, que és la tas-ca de pedagogia política que pot fer. És a dir, defensarels drets dels ciutadans no vol dir que els ciutadans tin-guin dret en tot el que exposen. I efectivament això jaes veu que en les resolucions de la Sindicatura hi hatota una sèrie d’expedients que es tanquen dient: «Bé,doncs, l’Administració ha actuat correctament o nos’ha pogut dir que hagi actuat incorrectament.» Peròvull anar més enllà: tasca de pedagogia política –i aquís’ha dit– pel que fa referència que l’assumpció de dretsper part de la ciutadania implica també l’assumpciód’obligacions; implica que cal assumir allò que és ne-cessari per a la nostra societat, però que potser no ensagrada tant tenir-ho a prop de casa: les instal·lacionspenitenciàries, els centres de menors, els centres, perexemple, d’atenció a drogodependents, que alguns d’a-quests de manera molt poc raonable, per cert, per exem-ple, en el cas dels centres de menors, molt injustament,però en tots els casos necessaris. O instal·lacions ener-gètiques o instal·lacions que tenen a veure amb residus,amb gestió de residus, doncs, hi ha sovint o hi ha de ve-gades un rebuig a aquestes instal·lacions, que són d’in-


17


terès general, que han d’anar més enllà de l’interès par-ticular i que cal també saber explicar.

Jo crec que en aquest sentit la tasca del síndic ha sigutmolt clara i també està fent una tasca de pedagogia po-lítica. Com també ho està fent en una altra qüestió, crecque molt important en la nostra societat, que és en eltema de la immigració. El tema de la immigració, quehi és molt present, lògicament, que no solament moltpresent des del punt de vista numèric, que numèrica-ment també tendirà a augmentar, sinó des del punt devista de percepció social i d’allò que implica per a lanostra societat, i que no és un tema fàcil. I que jo crecque el síndic de greuges en aquest sentit ha actuat d’unamanera molt delicada, molt ajustada i molt centrant-seen la seva funció de defensor de drets de les persones,amb independència d’allà on siguin, d’on vinguin aques-tes persones. I en aquest sentit, en aquest sentit no pucestar d’expressar el desacord amb la que ha sigut la in-tervenció de la representant del Partit Popular, la senyo-ra Eva García, perquè ha fet una acusació molt greu alsíndic acusant-lo de partidisme en aquesta qüestió, di-ent que havia defensat criteris polítics propis, quan ellaha dit de manera partidista –i d’aquí en tot cas la crítica,senyora Eva García, que feia a la seva intervenció–,deia, defensant la visió que el Partit Popular té del temade la immigració, deia «els criteris que ha defensat laSindicatura no són la majoria de criteris que pensen elscatalans.» Jo em pregunto com vostè sap què és el quepensa la majoria dels catalans. Però és que si la majo-ria dels catalans penséssim, malauradament, que pen-so que no és així, que no s’han de defensar els drets deles persones perquè siguin immigrants, la Sindicaturaho hauria de fer. La Sindicatura ha de defensar els dretsde les persones, amb independència del que pensi elconjunt de la població amb relació a aquestes persones.Però és que a més a més, penso que hi ha un error debase en pensar que la gent converteix les víctimes enculpables de la seva situació. Perquè la situació d’il·le-galitat que tenen, que han patit moltes persones immi-grades no l’han creat ells, l’han creat, precisament, unescondicions molt restrictives per fer front als processosde regularització, que ara s’han solucionat a partir –enpart–, a partir d’un sistema extraordinari, que era neces-sari –que era necessari–, perquè simplement tants mi-lers de persones en situació d’il·legalitat no és culpa deles persones, és culpa que el sistema no estava ajustata la realitat, simplement, eh? I, per tant, fer front a larealitat del sistema per poder fer que aquelles personesque estan treballant en el nostre país i vivint en el nos-tre país i contribuint amb el seu treball en el nostre paíspuguin tenir una situació –una situació– legal ens sem-bla del tot absolutament assenyat. I el que ha assenya-lat el síndic és que cal trobar elements ordinaris per po-der fer front a aquesta situació.

Em sap greu, senyora García, m’he estès en aquestesqüestions, entre altres coses, perquè ha posat en bocadel síndic qüestions, coses que a mi consta, perquè hefet un seguiment molt acurat d’aquestes qüestions perl’interès que em comporten, que no ha dit mai. I, per tant,jo crec que ha alterat la pròpia visió del que és la tascaque substantivament ha de fer el síndic de greuges, queés defensar els drets de les persones encara que estiguinen situació il·legal o, precisament, perquè estan en situ-

ació il·legal, estan més desemparats, més vulnerables i,per tant, cal dir les coses pel seu nom.

Dit això, també volia assenyalar que si s’havia obertuna nova etapa a la sindicatura des del punt de vistad’impuls, des del punt de vista d’increment d’activitat,de noves maneres de fer les coses, també volia assenya-lar que s’està donant més suport al Síndic per part delParlament. Com a presidenta de la Comissió em tocadir-ho, eh?; em toca dir-ho i, a més a més, ho dic con-vençuda. S’han donat més recursos perquè hi puguihaver més personal. Segur que consideren que encaraés insuficient, perquè, com més activitat es genera, mésrecursos s’han de generar també per poder respondre aaquesta activitat; que cal resoldre la qüestió de l’edifi-ci, evidentment, però em sembla que hi ha una actitudmolt positiva per part del conjunt del Parlament en re-lació amb la institució. La mateixa reforma del Regla-ment que s’està fent per donar més agilitat a la relaciódel Síndic amb el Parlament també n’és una mostra.

I, evidentment, i contestant qüestions que el senyor Ri-bó ha exposat aquí, ha exposat avui aquí, doncs, calque, quan fem la revisió, que encara ens queda fer, delnou Estatut, que no s’ha acabat encara totalment, doncs,acabarem de revisar tot el que fa referència a la qües-tió de competències, i una de les que reclama d’unamanera molt coherent és no només tenir competènciesexclusives, sinó també poder fer actuacions en relacióamb les empreses públiques, que, efectivament, gene-ren moltes d’elles tota una sèrie de queixes dels ciuta-dans, queixes que no estan..., hi ha una dispersió decompetències des del punt de vista d’allà on es podenadreçar els ciutadans, i que seria bo que la sindicaturapogués fer actuacions tant en el marc de les telecomu-nicacions, per exemple, com en el marc de les empre-ses que estan subministrant llum, aigua o gas.

També, entrant en els continguts de les queixes i de lesactuacions d’ofici –que hi podré entrar poc, perquè javeig que, en tot cas, se m’acaba el temps–, també asse-nyalar que l’any 2004, si és un any de transició per a lasindicatura, també penso que en alguns aspectes és unany de transició en un altre sentit, perquè, pel que fareferència a la Generalitat de Catalunya, l’entrada d’unnou govern també suposa la inflexió d’algunes políti-ques, com les relacionades amb l’habitatge, amb algunsaspectes d’educació, en l’àmbit de la salut, en l’àmbitde qüestions de política territorial, etcètera, que no pucara, lògicament, detallar.

Però, evidentment, queden moltes qüestions per resol-dre. L’Informe que ens presenta el Síndic de Greuges éstot un detall d’aquells aspectes que estan pendents, enquè cal que l’Administració faci més esforç per poderresoldre’ls; alguns s’han solucionat, però altres, lògica-ment, doncs, estan per poder-se resoldre, siguin qües-tions de pobresa, siguin qüestions de millor atenció amenors, siguin els drets lingüístics –que el Síndic s’hiha posat molt també, en aquest terreny–, sigui el que fareferència a la violència contra les dones, sigui el quefa referència, doncs, a poder haver-hi recursos sufici-ents per a gent gran, per a discapacitats, el tema del sis-tema penitenciari... També aquí faig un inventari, pràc-ticament, només assenyalant enunciats, però que des del’Informe ens donen, doncs, una anàlisi detallada delque són aspectes molt importants que cal abordar.


18


Per tant, acabo –ara sí– com havia començat: valorem,el nostre Grup, molt positivament aquest Informe iaquesta filosofia amb què s’aborda el plantejament dela dinàmica de la institució, com a col·laboradora i con-troladora de l’Administració per a la defensa dels dretsde les persones.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. I agraïment que faigextensiu al síndic i al seu equip, per la seva explicaciói presència avui en aquesta sessió plenària.

S’aixeca la sessió.

La sessió s’aixeca a tres quarts de dotze del migdia ideu minuts.


19


SESSIÓ NÚM. 59

La sessió s’obre a les dotze del migdia i cinc minuts.Presideix el president del Parlament, acompanyat detots els membres de la Mesa, la qual és assistida perl’oficiala major i el lletrat Sr. Sol i Ordis.

Al banc del Govern seuen els consellers de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, de Governació i Adminis-tracions Públiques, la consellera de Cultura i els con-sellers d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball iIndústria, i d’Universitats, Recerca i Societat de la Infor-mació.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Designació de dos representants del Parlament enel Consell de la Fundació per a la Universitat Oberta deCatalunya (tram. 284-00016/07). Grups parlamentaris.Designació.

2. Interpel·lació al Consell Executiu sobre el pagamentde subvencions i ajudes als sectors agrícoles amb di-ficultats (tram. 300-00963/07). Sr. Carmel Mòdol i Bre-solí, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana deCatalunya. Substanciació.

3. Interpel·lació al Consell Executiu sobre la política decooperació (tram. 300-00959/07). Sra. Dolors Camatsi Luis, del Grup Parlamentari d’Iniciativa per CatalunyaVerds - Esquerra Alternativa. Substanciació.

4. Interpel·lació al Consell Executiu sobre la política deprojecció exterior de la cultura i la llengua catalanes(tram. 300-00961/07). Grup Parlamentari de Conver-gència i Unió. Substanciació.

5. Interpel·lació al Consell Executiu sobre les polítiquesd’impuls de la societat de la informació a Catalunya(tram. 300-00960/07). Sr. Santi Rodríguez i Serra, delGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya.Substanciació.

6. Interpel·lació al Consell Executiu sobre la formaciócontínua en empreses (Forcem) (tram. 300-00962/07).Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Substanci-ació.

7. Preguntes amb resposta oral.

El president

Comença la sessió.

La llista de les preguntes que s’han de respondre oral-ment en el Ple és inclosa dins del dossier de la sessió.D’acord amb l’article 133.3 del Reglament, seran subs-tanciades aquesta tarda a les quatre.

Designació de dos representants delParlament en el Consell de la Fundacióper a la Universitat Oberta de Catalunya(tram. 284-00016/07)

El primer punt de l’ordre del dia és la designació de dosrepresentants del Parlament en el Consell de la Funda-ció per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Els candidats proposats són el senyor Francesc Estevai Massaguer i el senyor Antoni Garrell i Guiu.

La votació pot ser per assentiment. Hi ha conformitatper part dels grups parlamentaris? Per tant, doncs, con-siderem designats, no havent-hi cap objecció, els se-

nyors Francesc Esteva i Massaguer i Antoni Garrell iGuiu com a representants en el Consell de la Fundacióper a la Universitat Oberta de Catalunya.

Interpel·lació al Consell Executiu sobreel pagament de subvencions i ajudesals sectors agrícoles amb dificultats(tram. 300-00963/07)

El segon punt de l’ordre del dia és la interpel·lació alConsell Executiu sobre el pagament de subvencions iajudes als sectors agrícoles amb dificultats. Presentadapel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Ca-talunya, té la paraula per a la seva exposició l’il·lustresenyor Carmel Mòdol.

El Sr. Mòdol i Bresolí

Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats...

(Remor de veus.)

El president

Senyor diputat, té la paraula.

(Remor de veus.)


Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyorsdiputats, honorable conseller, la redacció de la inter-pel·lació que li faig avui en nom del Grup Parlamenta-ri d’Esquerra Republicana de Catalunya ja indica queel Departament que vostè té l’honor de gestionar pre-senta unes característiques singulars. Parlem d’agri-cultura, ramaderia i pesca, tot i que avui el sentit de lameua interpel·lació farà referència només als sectorsagrícoles, i més concretament als sectors agrícoles ambdificultats.

(El president s’absenta del Saló de Sessions i el vice-president segon el substitueix en la direcció del debat.)

El diputat que parla no pot deixar de sentir envers vostèun sentiment de solidaritat, no solament perquè formapart d’un grup parlamentari que dóna suport al Govern,sinó també perquè el Departament de què vostè és elresponsable representa una de les àrees de gestió méscomplicades, i així ho volem reconèixer. La mateixaUnió Europea també ho reconeix quan dedica una partsubstancial del seu pressupost a la política agrària co-muna, amb la intenció de mantenir el nivell de renda depagesos i ramaders i provocar, d’aquesta manera, la con-tinuació de l’activitat i l’arrelament al territori de lespersones que la duen a terme.

Aquest sector és també, juntament amb el de les extrac-cions mineres, la siderúrgia i el medi ambient, un delsque ha provocat més intervencions urgents per fer fronta situacions de crisi. L’especial confluència de la ma-teixa activitat empresarial del sector, amb inversionselevades i índexs de retorn realment molt baixos; l’ex-posició a les inclemències meteorològiques de signe di-ferent; l’obertura dels mercats i la forta competènciaque se’n deriva, i l’envelliment continuat de la pobla-ció agrària dibuixen un escenari complicat.


20


Per això, si volem que continuï l’activitat agrària a Ca-talunya fan falta intervencions continuades de les di-ferents administracions. Aquest és el sentit de les ini-ciatives legislatives i de les subvencions i ajuts queperiòdicament s’han d’anar planificant.

El sector viu una situació difícil, no només des del puntde vista estructural, sinó també des del punt de vista dela percepció que en tenen els ciutadans i ciutadanesde fora d’aquest sector. La imatge no és la millor, talcom vostè assenyalava en la inauguració del Congrésdel Món Rural que va tenir lloc a Poblet. I allí concre-tava la seua intenció que aquest I Congrés ajudés a aug-mentar el nivell de coneixement de la ciutadania sobreel món rural i, sobretot, posar-lo de moda, amb parau-les seues; valoritzar-ne els aspectes positius; ressaltar elpaper fonamental que té la població del món rural enl’equilibri del territori; augmentar-ne la modernització;significar la importància estratègica d’aquesta part del’economia pel valor afegit que pot arribar a generar,però també perquè és la base de la qualitat alimentàriade la població.

I per aquesta iniciativa mereix la nostra sincera felicita-ció, honorable conseller, perquè una imatge adient, unabona imatge del sector, n’augmenta les possibilitats dedesenvolupament, n’augmenta el potencial i, sobretot,fa més entenedores les línies de suport que s’han d’ha-bilitar i les corresponents dotacions pressupostàries.

Ara bé, ja fa molt temps, molts anys, de fet, que la imat-ge que percep la part de la població no relacionada di-rectament amb el sector –parlem de prop del 95 percent de la població de Catalunya– és la que li ha anatarribant a través dels mitjans de comunicació, imatgede la continuada reivindicació que els diferents subsec-tors del món agrari del nostre país han anat protagonit-zant per tal d’intentar mantenir la seua ocupació i el seunivell de renda, i això posa de relleu els dèficits estruc-turals que amb el temps s’han anat acumulant i, al meuentendre, una pràctica poc recomanable: la intervencióde l’Administració un cop el problema ja s’ha socialit-zat, un cop la reivindicació ja ha aflorat.

Considero més encertada una actuació preventiva fruitde l’anàlisi del sector agrari que l’Administració hau-ria d’anar fent continuadament a partir dels meca-nismes que té al seu abast, de la interrelació amb elsdiferents sectors i interlocutors i de disponibilitats pres-supostàries per finançar la política agrària superiors ales d’ara existents i a les que han existit mai. Encetar,en definitiva, una dinàmica que ens permeti evolucio-nar de l’escenari de la reivindicació a l’escenari de laconcertació. Aquesta seria l’autèntica transformació enla imatge del sector.

La interpel·lació del meu Grup, honorable conseller, esconcreta sobre quin és el capteniment del Govern sobreel pagament de subvencions i ajuts a tots aquells sectorsagrícoles amb dificultats, en funció de la definició de«sector en crisi» que convinguéssim vostè i jo; segura-ment, necessitaria, vostè, la durada de tot el Ple d’avuiper anar desgranant les diferents dades sobre cada sec-tor, i això podria induir a pensar que tant les situacionsque motiven les intervencions en forma de subvenció oajut com els endarreriments que en alguns casos s’hanproduït són responsabilitat de la gestió de l’actual con-

seller. Dit d’una altra manera: de vostè. I això seria in-just, perquè tots sabem que la majoria de les situacionsque han hagut de gestionar vénen de més endarrere del’any i mig que fa que vostè té la responsabilitat de laconselleria d’Agricultura. Realment, en alguns casosvénen de molt temps endarrere. De tota manera, si, enfunció de l’obligada limitació del temps, vostè s’hi volreferir, nosaltres li ho agrairíem.

Però, de fet, la primera situació estructural de crisi im-portant que vostè es pot trobar, generada de bell noudurant el seu mandat, és la de la repercussió de la se-quera, si es dóna el cas que aquesta continua fins a laintensitat que –afortunadament fins al dia d’ahir– haviamanifestat. A partir del dia d’ahir i continuant durant eldia d’avui, i esperem que durant molts dies, es pot pro-duir un punt d’inflexió que minimitzi realment el nivellde la crisi.

Sobre aquesta qüestió, honorable conseller, sobre la dela sequera, li agrairíem una reflexió. De fet, en una pre-gunta anterior que li vaig fer en la sessió de control par-lamentari, concretament la setmana passada, a l’acciódel govern, ja li demanava que activés els contactes anivell estatal i europeu per actuar, si la situació així horeclamava, amb mesures excepcionals. Es veu que aixòque vostè i jo parlem d’agricultura va bé, perquè imme-diatament plou, i aquest és un bon senyal per al sector.Ho haurem de fer més sovint, si em permet la llicència.

A més d’aquesta reflexió, amb referències directes alssectors que ja han estat afectats, com els dels cerealsl’hivern, els ajuts a la seua producció i de repercussionssobre les pastures i els ramats d’oví i cabrum, li dema-nem també determinades concrecions sobre algun altresector que tot seguit li concretem.

Poc després de prendre possessió de la conselleria es vatrobar amb la reclamació de sector de l’olivera arran deles greus conseqüències provocades per les gelades deldesembre de l’any 2001, reclamació que, tot i compren-dre els motius que la impulsaven, va tenir en alguna deles seues expressions, que el van afectar, a vostè, direc-tament, una definició absolutament reprovable. De totamanera, els motius hem de reconèixer que existien. Nos’havien generat durant el seu mandat, però existien. Lasensació d’urgència era comprensible, i les comarquesafectades, malauradament, es troben entre les més de-primides de Catalunya.

Això va comportar la presentació, el 13 de juliol del2004, per part dels grups que donen suport al Govern,d’una proposició no de llei per la qual el Parlament deCatalunya instava el Govern de la Generalitat a publi-car abans del 30 de setembre de 2004 una nova ordreque, d’acord amb tots els representants del sector, con-templés, en primer lloc, el pagament de la segona anu-alitat del Pla de recuperació del potencial productiu deles oliveres afectades per les gelades, així com el com-plement dels ajuts econòmics de la primera anualitatque havien quedat pendents, que es van xifrar en un 5per cent.

La segona part d’aquesta Proposició no de llei demana-va resoldre immediatament els 2.510 expedients en trà-mit d’audiència que es trobaven en fase d’al·legacions,per tal de garantir que tothom que hi tingués dret cobrés


21


les ajudes compromeses. En aquest sentit, honorableconseller, li demanem quin és l’estat actual de la qües-tió i quin és el grau de comunicació de les diferents re-solucions, dels diferents expedients, tant en el cas queaquesta hagi resultat positiva com negativa.

Un altre nivell de concreció el situaríem en el sector delvi, sector que porta incorporada una forta crisi de preusque posa en qüestió la viabilitat d’una part de les explo-tacions. Aquest sector és objecte del Pla de reconversióde la vinya 2000-2008, mitjançant una dinàmica per laqual un cop els professionals tenen aprovat el Pla fanles inversions i actuacions pertinents, i posteriorment s’o-bre el termini per presentar el certificat que dóna dreta l’ajut. Sobre aquesta qüestió li demanem quin és l’es-tat dels treballs del Departament i quines són les seuesprevisions.

També és motiu del nostre interès conèixer quin és l’es-tat de pagament dels ajuts derivats de la incidència dela pesta porcina clàssica i quines són les obligacionsfinanceres que sobre aquest tema encara obliguen alDepartament que vostè dirigeix.

I, finalment, quin és el grau d’obligacions comprome-ses del Pla de desenvolupament rural del període queabraça fins a l’any 2006 que es va trobar, quin és elmarge de maniobra de què ha disposat i en quin estatestan els pagaments compromesos.


El vicepresident segon

Gràcies, senyor diputat. Correspon ara intervenir, ennom del Govern, a l’honorable conseller d’Agricultu-ra, Ramaderia i Pesca, l’honorable senyor Antoni Siu-rana.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (Sr.Antoni Siurana i Zaragoza)

Moltes gràcies, senyor president. Diputades i diputats,diputat senyor Mòdol, tinc d’agrair-li que la seua inter-pel·lació hagi coincidit, en bona part, amb lo que és laqüestió que més ens preocupa a Agricultura.

Primer, donar una imatge real del que passa a l’agricul-tura i valorar la realitat de l’agricultura com un sectorestratègic de l’alimentació del nostre país i un sec-tor d’una enorme complexitat productiva, però d’unaeficàcia en la seua immensa majoria de sectors. No con-fonguem l’agricultura eficaç amb l’agricultura que ne-cessita un suport i que té unes característiques per què,per la seua estructura de marginalitat, necessita políti-ques d’ajuda permanent.

La major part de la nostra agricultura forma part del’agricultura eficaç, moderna, en què es produeixenquantitat de productes sense cap dificultat i que tenenuna acceptació comercial extraordinària, tant en el sec-tor agrícola purament dit com en el ramader, i nosaltrestenim aquesta agricultura d’una gran eficiència. Noméssón el 17 per cent dels sectors agraris catalans que re-ben ajuda en funció de la Unió Europea d’afavorir quel’agricultura a més sigui un element de suport de l’es-tructura territorial. És, en definitiva, aquella doble fun-

ció, la de l’alimentació, que d’alguna forma és l’efici-ència en molts sectors, i la de preservar territori ruralviu i mantenir paisatge i ubicació i localització de lagent en el territori, el que ens fa fer una política ambproduccions que tenen dificultats de viabilitat segonsel territori en què estan, no sols d’ajudes, sinó, a més,d’infraestructura: el reg de suport de les Garrigues opolítiques agroambientals del Pirineu, etcètera, formenpart d’aquesta necessitat que la societat sigui conscientque hi ha un tipus d’activitats que necessiten el suportaddicional.

Aquestes serien unes ajudes, d’alguna forma, que en-trarien dintre de la normalitat; que no són subvencions,per dir-ho així, de caritat, sinó que són estratègies d’in-versió en el territori perquè aquest territori estigui fun-cionant. I, quan nosaltres tenim tantes vegades ele-ments comuns amb Medi Ambient, és perquè el suportreal d’aquest Medi Ambient és la presència activa de lespersones que formen part de l’agricultura.

En aquest sentit, nosaltres hem heretat una situació tre-menda..., curiosa i tremenda, una mica, no?, tot el quehan estat casos excepcionals s’ha considerat com a si-tuacions d’emergència, i s’ha carregat al pressupost dela conselleria d’Agricultura el que era d’alguna formaun problema global del país. No tenia per què carregar-se a Agricultura la pesta porcina o les gelades o les ca-lamarsades o etcètera. Totes aquestes qüestions formenpart del pressupost de la conselleria d’Agricultura..., de120 milions d’euros de deute, en aquest sentit, carregatsd’anys..., anualitats anteriors.

Per tant, estem en una situació que Agricultura ha tin-gut un pressupost reduït, com saben ses senyories, icompromès moltes vegades per les decisions que s’hananat allargant en els anys posteriors. Política legítima si,a més a més, haguéssim tingut una part de política queens hagués donat marge per fer política agrària inde-pendentment de només administrar la política europea.

Podríem fer polítiques de prioritzar i d’ajudar al fet queaquests sectors, que d’alguna forma tenen dificultats oels que tenien emergències, superessin aquestes situa-cions a millor: fer política agrària estructural, que és enel fons un problema important en el sector, no?

Les agricultures modernes, les agricultures de païsosavançats –i Espanya..., i Espanya i Catalunya s’hi vanavançar en funció dels problemes que hi havia hagutamb les gelades de la taronja i de la fruita– s’han dotatde sistemes d’assegurances. (Remor de veus.) Llavors,bàsicament, per a les emergències –les habituals, les dela climatologia– ha d’haver-hi una previsió d’assegu-rances que garanteixi que aquell procés de producciótingui realment una garantia com tindria qualsevol pro-cés en una societat avançada. Fins i tot el Parlament deCatalunya té una proposició no de llei, signada per totsels grups, excepte, em sembla que per Convergència–encara no l’ha signada, però em sembla que serà plau-sible que la signi–, en la qual diem que allò que és asse-gurable no sigui susceptible de rebre ajuts extraordina-ris per fer front a casos excepcionals com el que avuitambé tenim al damunt de la taula.

Això, en agricultura, és molt difícil que sigui al cent percent, però és evident que si en un sector hi ha una as-segurança, hi ha una garantia. Hi ha una garantia que li


22


permet dormir tranquil, diguéssim, a l’agricultor i ra-mader. Aquesta assegurança no pot ser prima risc, sinóque ha de ser subvencionada per part de l’Administra-ció, i és el cas d’Agroseguro, aquí a Espanya i aquí aCatalunya, no?

Ara, què ens trobem? Amb una situació d’emergènciaque no és habitual: una sequera. Què hem fet respectea la sequera? Respecte a la sequera, que és un proble-ma que advertim des de fa temps i que ja el mes d’abrilja vam fer gestions amb relació a la Unió Europea i ambrelació a l’Estat sobre aquesta qüestió, hem convingutel següent amb el sector..., per fer aquella política quevostè molt bé deia que ha de ser no la reivindicaciópuntual i a posteriori, sinó la de prevenció i administrarconjuntament una política de coordinació, no?

Hem creat una comissió permanent de seguiment de lasequera, concertada amb les organitzacions sindicals iamb la Federació de Cooperatives, no? Hem decretat–que avui, precisament, es publica el Decret– el dret decobrar l’ajut a tots aquells cultius que no hagin tingutla fase de floració i que, per tant, segons la normativa,no serien susceptibles de cobrar el 100 per cent de l’ajutde la Unió Europea, no? Aquests estan exempts d’arri-bar a la fase de floració, i tot allò que ja s’ha produït,que ja és una..., que encara que plogui avui ja està ma-terialitzat com un cost, que és pràcticament el cerealde la zona de secà, tindrà aquesta virtut de poder garan-tir la seva utilització de la terra sense que hi hagi aques-ta fase de collita, no?

S’han retramitat els drets de pastura de les parcel·lesagrícoles declarades de retirada, com són les anteriors.S’ha sol·licitat a la Unió Europea el pagament de lesbestretes de la prima d’oví i cabrum i de l’ajut a les su-perfícies per conreus herbacis, abans de l’1 de desem-bre, és a dir, el 30 de juny, per poder anticipar al pagèsi al ramader aquests ajuts que han set puntuals, enaquest sentit, no? S’ha ampliat fins a 40.000 euros l’im-port global dels préstecs destinats als agricultors perju-dicats per les inclemències climatològiques. S’hademanat al Ministeri d’Agricultura que s’apliqui unareducció de l’IBI de rústica, dels mòduls d’IRPF i lacondonació de quotes de la Seguretat Social a les zonesafectades. S’han pres mesures per a l’alimentació ani-mal, això que d’alguna forma teníem la crisi de l’oví icabrum, per les aportacions addicionals de cereal i defarratge, fruit de la falta de pasturatge. S’ha demanatque hi hagi una possibilitat d’intervenció europea, iavui ja he llegit a la premsa que la Unió Europea tam-bé ho considerarà bé. De fet, els consells de ministres...,dos dels consells de ministres anteriors, ja s’ho haviaplantejat. S’han pres una sèrie de mesures d’infraes-tructures de regadiu afavorint aquelles infraestructuresde regadiu que ens ha de salvar del risc de la sequera.

A vegades, quan en aquesta cambra és tan difícil ferprosperar pressupostos i compromisos de regadiu, sa-piguem que amb un clima com el mediterrani aquestregadiu és l’assegurança millor de la collita d’aquestssectors.

Veig que se m’encén la llum vermella..., i, en tot cas,continuaré a la rèplica, però, amb el tema de les olive-res vam fer front al tema, vam pagar lo que d’algunaforma estava compromès del final del Pla de xoc, es va

obtenir el reconeixement per part de la Comissió Euro-pea a l’ajut d’Estat, però aquest ajut d’Estat estava con-dicionat, no podia ser general, a tota la zona de les oli-veres, i per això vam fer el Decret d’aplicació. I, dels8.612 expedients presentats se n’han pagat 6.698; hi haincidències en 1.914 expedients, algunes resoltes; lesal·legacions presentades són 1.364, les acceptades, d’a-questes, 531, i no acceptades 833.

Encara..., encara ara és vàlid, i per això reitero a les ofi-cines comarcals, que es pot fer front a aquestes al·lega-cions presentant els documents i la informació que evitique hi hagi injustícia en aquest tema. Però la voluntatha estat d’arribar a tots els pagesos, fins i tot als quetenien assegurança, per pagar-los els ajuts de l’olivera.

En la rèplica potser els podré donar alguna dada més, eh?


Moltes gràcies, honorable senyor conseller. Per a larèplica, té la paraula l’il·lustre diputat senyor CarmelMòdol.


Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyorsdiputats, honorable conseller, de la part..., de la sevaintervenció, diguéssim, de la part de diagnòstic amb laqual ha començat vostè la seva intervenció, li hem demanifestar, des del nostre Grup, que hi estem al cent percent d’acord.

Ja estem en trànsit cap a un canvi de cultura en les re-lacions entre el món rural i el món urbà, en certa ma-nera; un trànsit que no solament ha de fer el món rural,sinó que el món urbà, en certa manera, ha d’augmen-tar els seus nivells de comprensió més lluny de les es-capadetes de cap de setmana, perquè ens entenguem.

I el món urbà, tal com vostè ha assenyalat, ha de ser elprincipal, diguéssim, element d’acció solidària ambel món rural, en el sentit del paper de mantenidor delmedi ambient que els diversos agents que actuen sobreel món rural, en línies generals, estan efectuant el diad’avui.

Tenim el país que tenim, en gran mesura, ordenat en elseu territori, per la magnífica tasca que durant anys hanrealitzat els pagesos i ramaders damunt d’aquest ter-ritori. Tenim algunes coses per arreglar. Algunes moltdirectament relacionades amb la seva conselleria, però–ho deia en la meua intervenció– no són noves, vénende molt enrere; per tant, tots els esforços que fem percaminar en la direcció correcta seran benvinguts.

De tot aquest diagnòstic, hi ha una qüestió que hem defer..., vostè també l’ha esmentada. A nosaltres ens pre-ocupa molt, i de cara a la tardor d’enguany hauríemd’intentar que el Govern de la Generalitat de Catalunya,i aquí també ja li avanço el nostre compromís solidari,tingués en compte les necessitats d’aquest món del qualestàvem parlant fa un moment, del qual estem parlantencara ara, el món rural. En alguns aspectes, des delpunt de vista de l’acció municipal, això s’està aconse-guint, però, des del punt de vista del desenvolupamentrural, amb tota la seua infraestructura, hi ha molta fei-na a fer.


23


I per poder fer aquesta feina, perquè la conselleria d’A-gricultura no es limiti, en una part substancial del seustemps i dels seus recursos, a ser una mera gestora derecursos, ha de disposar realment no de recursos fina-listes, sinó de recursos que li permetin afrontar políti-ques agràries en el seu conjunt. Per tant, aquí el Governde la Generalitat hauria de manifestar, en benefici d’a-quest entente, d’aquest equilibri entre el país i la pobla-ció, hauria de manifestar –i la forma de manifestar-hoés amb la dotació pressupostària– el seu compromís atreballar en aquesta línia.

També coincidim amb vostè en el sentit que, evident-ment, no tots els sectors són sectors en crisi, eh?, però,alguns d’ells, d’altra banda, estan molt tecnificats, hanfet una reforma agrària, ajudada parcialment per l’Ad-ministració, però suportada substancialment sobre lescostelles, diguéssim, dels nostres pagesos i ramaders,que han invertit a modernitzar i a transformar. El quepassa és que la situació real que ens trobem és que, toti haver fet aquesta transformació, la de..., per exemple,un sector que últimament ha estat una mica de moda,precisament, per una qüestió reivindicativa, el de lallet..., que ha transformat, que ha dimensionat les seuesexplotacions amb un nivell que ja les fa competitives,resulta que ara ens trobem amb una normativa que espredicta, en certa manera, des del Ministerio de Agri-cultura, que fa que els avantatges competitius que ha-víem anat adquirint es puguin anar perdent. Això tam-bé s’ha de vetllar..., diguéssim, no?

Però, en resum, coincidim en el seu diagnòstic: creiemque s’ha d’anar més enllà, creiem que per a això fanfalta recursos, creiem que la conselleria que vostè diri-geix els ha de disposar.

També creiem que la conselleria ha de tindre unes re-lacions excel·lents amb el sector, i que aquesta és unapapereta, precisament per les dinàmiques que hem tin-gut tots aquests anys, difícil, però que s’ha de treballartambé en aquesta línia, no? Vostè ha dit: «De moment,amb el tema de les oliveres» –que és de l’últim que haparlat– «mantenim la fase d’al·legacions perquè no hihagi ningú que es pugui sentir discriminat.» I això tro-bo que és una bona mesura; una bona mesura que pro-bablement s’hagi d’explicar més encara, s’hagi de tras-lladar millor al sector, no?, independentment que algúno ho acabi de rebre bé, però la seua obligació és fer,precisament, això.

Ara, un cop aquest període s’hagi acabat, també creiem–i ho deia abans en la seva intervenció, en el Ple anteri-or, el síndic de greuges– que la comunicació entre Ad-ministració i ciutadans i ciutadanes, i administrats, enresum, ha de ser una comunicació dinàmica, ràpida, quepermeti que el ciutadà, en certa manera, que és aquellque posa els diputats en aquest Parlament i a vostè alGovern, vegi també garantits els seus drets en totes lescircumstàncies.

Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.


Gràcies, senyor diputat. Té la paraula, per a la rèpli-ca, l’honorable conseller d’Agricultura, Ramaderia iPesca.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Moltes gràcies, novament, senyor president. Senyor di-putat, senyores diputades i senyors diputats, breument.Absolutament d’acord que hem de guanyar l’opinió pú-blica. No hi ha ningú que pensi que es pugui fer polí-tica, avui dia, sense guanyar l’opinió pública a favor dela seva causa. Tots els departaments, que són competi-dors a nivell de la distribució del nostre pressupost, te-nim aspiracions legítimes de fer la nostra feina bé, i, pera cada departament, la seva feina és la més important.Però jo vull cridar l’atenció a l’opinió pública que el sec-tor agrari és un dels sectors productius que té més fo-nament en la realitat d’un país de ser una nació. Mol-tes nacions d’aquestes occidentals que admirem, o finsi tot de les que tenen una agricultura molt difícil, comSuïssa, el fan sector prioritari. Per què? Perquè senseell aquest equilibri territorial tantes vegades pregonat,aquesta igualtat d’oportunitats de la societat, aquestapossibilitat d’atenció de serveis iguals a tota la ciutada-nia és impossible. L’agricultura necessita que la societatla valori com un element estratègic per al territori, pera la sostenibilitat del medi i per a la vida de tot aquestterritori. I, com a bons patriotes, el racó més petit delnostre país, el més pobre, mereix l’atenció de tot el país,perquè som, i ho creiem, una nació que té cura de totsels seus ciutadans.

Jo, així m’ho prenc, eh?, i en aquest sentit, vull posarcom a exemple que, de seguit que hi ha aquestes emer-gències, les he posat damunt de la taula del Ministerid’Agricultura del Govern, perquè... i també del sector.I que jo els dic que s’ha de canviar l’estil d’enfronta-ment sector-Administració, al de la concertació, diàlegi establiment de les raons profundes que tenen els sec-tors agraris per rebre no ajuts ni subvencions, sinó ele-ments que els facin viables, igual que en una indústria,igual que en un sector determinat podem fer-ho.

I en el cas de l’olivera, un cas exemplificant, nosaltres,el que no podem fer és considerar que sigui justa launiversalització de les ajudes, perquè això és injust. Noes pot pagar gelada de les oliveres a qui no tenia olil’any anterior perquè no cuidava la seva finca. No espot deixar que el territori estigui abandonat en funciód’uns drets de propietat privats. Tothom té dret a aques-ta propietat privada i ho defensa la Constitució, peròl’agricultura, la ramaderia és una riquesa col·lectiva.Aprofitar aquests recursos d’agricultura per poder ferriquesa al país és una obligació, a més. Evidentment, noli podem exigir que tothom sigui d’una eficiència ex-cel·lent, però sí que hem d’exigir que un conreu es portien unes determinades condicions que permeti garantirla collita. Llavors, els que no tenien collita abans que hihagués la catàstrofe de les gelades... Home, és injustpagar-los.

Nosaltres defensem l’agricultura a títol principal, de-fensem aquella viabilitat de l’empresa agrària que per-met continuar. I ho fem amb això, ho fem amb l’olive-ra, ho fem amb el Pla de reconversió de la vinya, ambel que tenim, embarcats en una situació una mica sor-prenent que tenim un compromís enorme d’un pla dereconversió de la vinya de vuit anys, i en canvi, unacrisi d’excedent d’oferta de raïm. A qui se li ha passatpel cap pagar per plantar noves vinyes, quan hi ha ex-


24


cedents permanents. Si és una política d’acontentar tot-hom donant ajudes, malament, perquè al final fem fra-cassar el projecte. I per tant, hem de plantejar-ho al sec-tor, amb diàleg obert, que, a més a més d’ajudar aquellpagès perquè faci la inversió, tinguem assegurat quepodrà vendre el raïm, i que el podrà vendre de qualitat,i que el podrà vendre amb unes característiques quepermetin que sigui un producte base per a una indústriadel vi que és capdavantera al món, però que necessitaqualitat com a concepte inicial.

Igual amb tot... Perquè hem de fer el Pla estratègic dela vinya i posar en marxa la Llei vinícola, que l’altre Go-vern, a pesar d’aprovar-la, la va tenir esmorteïda, i finsara no es pot fer la col·laboració dels consells regula-dors, que són els autèntics protagonistes de la gestió iadministració del vi.

En aquest sentit, sàpiga, senyor diputat, sàpiga la Co-missió que em tindran sempre a la seva disposició perexplicar tots els detalls de totes aquestes polítiques,perquè em sembla que podem arribar a unes grans co-incidències. Hi hem arribat a la Llei d’integració, i es-pero que a la Llei de contractes de conreu, que és mésrevolucionària, però que és més important per a l’es-tructura definitiva de les empreses agràries, també enshi podem posar d’acord per poder tirar endavant aquestprocés de canvi que l’agricultura de Catalunya neces-sita.


Moltes gràcies, honorable conseller.

Interpel·lació al Consell Executiu sobrela política de cooperació (tram. 300-00959/07)

Anem a substanciar el tercer punt de l’ordre del dia,consistent en una interpel·lació al Consell Executiu so-bre la política de cooperació. Aquesta interpel·lació haestat presentada pel Grup d’Iniciativa per CatalunyaVerds - Esquerra Alternativa, i té la paraula la il·lustrediputada senyora Dolors Camats, per a la seva expo-sició.

La Sra. Camats i Luis

Gràcies, senyor president; gràcies també, senyor con-seller, i també als portaveus que porten els temes de co-operació, que estan presents aquí per estar a la inter-pel·lació.

Nosaltres volem parlar de política de cooperació aldesenvolupament, la política de cooperació d’aquestGovern. I si mirem enrere, per fer una breu història osuccinta història del que és la cooperació al desen-volupament en el nostre país, podem definir que aques-ta és encara molt recent. I, probablement, malgrat quepodem trobar excepcions, arrenca amb les mobilitzaci-ons ciutadanes que reclamaven, prop de la Diagonal, el0,7 per cent dels nostres pressupostos, perquè es dedi-quessin a projectes de cooperació.

(El vicepresident primer substitueix el president en ladirecció del debat.)

Una bona mostra del fet que encara és una política joveo un àmbit jove d’actuació de les entitats, és el fet quemés de la meitat de les entitats que treballen en aquestsector al nostre país estan fundades ara fa menys de deuanys. El que probablement en un inici no era més quela suma de diferents partides de les administracionslocals o autonòmica, que es repartien entre projectes iONG dedicades al Tercer Món, avui és ja la suma d’ac-tuacions més generals, de convocatòries i projectesimpulsats des d’aquestes mateixes administracions, dela definició d’alguns plans d’actuació i criteris més omenys generals, però encara no podem parlar, com apaís, d’una política pública com la coneixem en altresàmbits, en matèria de cooperació.

En els darrers anys, i probablement i en bona mesura apartir de la feina que es cristal·litza en aquest Parlament,s’han posat les bases perquè existeixi aquesta políticade cooperació, especialment a partir de la creació de di-versos instruments que permeten la participació, el de-bat, la proposta i la gestió de la política de cooperacióal desenvolupament. L’any 2001, per exemple, aques-ta cambra aprovava la Llei catalana de cooperació aldesenvolupament, i a inicis de l’any 2003, es presenta-va el Pla director de cooperació 2003-2006. I aquestany, per segona vegada en aquest Parlament també,hem pogut veure el Pla anual. Alhora, la creació de l’A-gència Catalana de Cooperació, que avui també estàaquí representada, l’any 2002, conseqüència de la prò-pia Llei de cooperació, permet comptar amb un instru-ment que té la capacitat de gestionar i executar, i fer-hocomptant amb els espais de participació necessaris per-què s’estableixi màxima complicitat i consens entre elGovern i la resta d’agents de cooperació, ja siguin ins-titucionals o socials, i per definir una política de coope-ració al desenvolupament, que és el que realment vo-lem, com a país.

Si volguéssim abastar, probablement, totes les accionsde cooperació que es fan a Catalunya, no en tindríemprou a fer una sola interpel·lació, ni a fer-li només avostè com a conseller del Govern, però probablementno en tindríem prou d’interpel·lar només el Govern, per-què, en bona part, aquestes actuacions les impulsenavui dia els ajuntaments catalans. Per això no entraré aparlar de cooperació des del món local, sinó de la ne-cessitat de donar un impuls a una veritable política pú-blica de cooperació des del Govern de la Generalitat.

El primer que cal dir és que, des del nostre Grup Par-lamentari, creiem que la política de cooperació, que lacooperació al desenvolupament ha de ser una políticade Govern, del Govern de la Generalitat en pes i en com-plet, no d’un departament determinat, el que sigui, queen un moment donat sigui el responsable de les relaci-ons internacionals i exteriors. En aquesta legislatura ésen el seu Departament, senyor conseller, en Governa-ció, l’encarregat d’impulsar i coordinar aquesta coope-ració i executar-ne bona part de les accions a través del’Agència Catalana de Cooperació. Però insisteixo quela cooperació, si l’entenem com a política pública, coma política amb caràcter transformador, amb caràcter noassistencialista, sinó de canviar les desigualtats, hauriade ser un fil conductor d’un mode concret d’actuaciódel Govern català a les seves relacions internacionals iamb els altres pobles del món, i així veure’s concretat


25


a les activitats internacionals dels diferents departa-ments. Més encara si tenim en compte que Catalunyano és un estat –com a mínim, encara–, per tant no és unsubjecte internacional complet, però és o pot ser un ac-tor principal en la cooperació al desenvolupament.

Per tot això, a qui li toca tenir una acció més decididaper aconseguir-ho és a l’Agència Catalana, aquí la prò-pia Llei atribueix aquesta funció d’assessorar l’Admi-nistració en general, per fer la planificació de la políticacatalana de cooperació. Perquè, en definitiva, la millorcooperació al desenvolupament, la millor contribucióque podem fer al benestar i al futur dels pobles més em-pobrits del món, a les societats que s’esforcen per re-duir la fam o les desigualtats, per escolaritzar la seva in-fància, per donar un paper social a les seves dones..., endefinitiva, per desenvolupar-se econòmicament i soci-al, i fer-ho de forma sostenible, és la feina que pot ferel Departament de Comerç, el conseller d’Indústria, laque es deriva dels compromisos i objectius dels viatgesdel president de la Generalitat, la que es pot fer des dela política laboral i sindical, no només de la producti-va, de les empreses catalanes quan deslocalitzen la sevaproducció, des del control de les condicions mediam-bientals o la sostenibilitat en l’extracció quan s’impor-ten matèries primes. És aquesta actitud de compromíscap a uns plantejaments ideològics i no d’assistència ala pobresa o al desenvolupament la que definirà unapolítica de cooperació d’un govern catalanista i d’es-querres, que entenc que no pot ser la mateixa, i que noha de ser la mateixa, que la d’un govern que es definísd’una altra manera.

El paper de la Secretaria de Cooperació, i en especialde l’Agència, per tant, són fonamentals per impulsar,assessorar i garantir una cooperació catalana coherent,amb voluntat transformadora i amb perfil polític, tant através de marcar l’orientació que han de tenir tots elsdepartaments del Govern en matèria internacional, comen la coordinació i control de les actuacions de coope-ració al desenvolupament directes que realitzin aquestsmateixos departaments.

Tal i com la pròpia Llei estableix, només aquells ajutsdestinats a cooperació que compleixin els criteris CAD,és a dir els del Comitè d’Ajut al Desenvolupament del’OCDE, poden considerar-se com a cooperació estric-tament. I això, tradicionalment, no ha estat així en elGovern, i encara, a vegades, no és així en alguns depar-taments. Cal, doncs, intensificar els instruments de co-ordinació intergovernamental i les mesures de transpa-rència, que en alguns casos és veritat que ja s’han posaten marxa, però cal garantir que tots els recursos desti-nats a cooperació al desenvolupament van, efectiva-ment, a complir aquests objectius.

Els projectes que avui estan recolzats per Adigsa o perl’Agència Catalana de l’Aigua, les beques del DURSI,les convocatòries del Copca o les intervencions i pro-jectes de sanitat, per posar només alguns exemplesdel que fa aquest Govern, responen majoritàriament aaquests criteris. Però no ens podem permetre el luxe,per la feblesa dels recursos amb què comptem i l’abastdels objectius que tenim, de malbaratar cap de les parti-des o els esforços que destinem a cooperació. La quan-titat, és veritat, ha estat, en diverses ocasions, objecte de

debat i discussió en aquest Parlament, però hem de re-cordar de nou que l’acord de l’actual Govern és supe-rar amb escreix l’escenari econòmic fixat pel propi Pladirector, i destinar el 0,7 del pressupost a cooperació,durant aquesta legislatura.

Però, a més a més de la quantitat, també hem de parlarde qualitat, i de la seva composició i dels continguts d’a-questa cooperació. Ja hem parlat del paper que els di-ferents departaments del Govern han de jugar-hi, peròés a la Secretaria i a l’Agència en especial, on s’han deconcentrar els instruments per ordenar i impulsar la co-operació. Són diversos els organismes que depenen oestan directament finançats pel Govern i que tenen unatasca complementària o delegada en qüestions de co-operació. L’Iemed, la Casa d’Àsia, l’Institut Català deCooperació Iberoamericana, o en un altre nivell, el Ci-dob o l’Escola de Cultura de Pau de l’Autònoma, percitar algun exemple ben diferent, hi col·laboren.

La definició d’una política de cooperació, per tant, hade comptar també amb la definició de l’estructura ne-cessària per executar-la i, per tant, una organització delpaper que cada organisme o institució ha de jugar-hi;una organització que ha de ser conseqüència d’una anà-lisi rigorosa de la situació de què partim, però tambéd’un debat obert i transparent amb tots els agents impli-cats.

Un dels principals agents són, sens dubte, les ONG, lesentitats de cooperació. La mateixa Llei ja reconeix queés una característica principal de la cooperació catala-na la concepció que la intervenció pública és noméscomplementària del que fan les iniciatives cíviques.

Recentment, les federacions i coordinadores de les qua-tre demarcacions catalanes han presentat un estudi enquè defineixen o identifiquen més de setanta entitats igrups dedicats a solidaritat i cooperació. Amb base a lesrespostes donades, que són gairebé quatre-centes, elperfil de les entitats catalanes que fan cooperació ésel d’una entitat de base local, amb un finançament ma-joritàriament d’origen públic i que funciona, sobretot,gràcies al voluntariat i la militància.

És evident que aquest és un punt de partida i que ens calun esforç per crear sinergies, un esforç en què esperemque el seu Departament també hi col·labori.

Possiblement també pot col·laborar-hi establint parti-des nominals dels pressupostos a la Federació Catala-na d’ONG i als altres organismes que ja hem citat.

Però volem, sobretot, fer èmfasi en el fet que és el Pladirector de cooperació al desenvolupament l’instrumentprincipal amb el qual el Govern pot ordenar i pot endre-çar la cooperació al nostre país.

El Pla director preveu que, un cop passats els dos anysde la seva posada en marxa –per tant, aquesta primave-ra–, es durà a terme la seva anàlisi i la seva revisió.Nosaltres esperem que, ja que el Pla va ser aprovat enaquest Parlament, sigui també aquest Parlament el quepugui fer aquesta anàlisi i, sobretot, aquesta revisió,i pugui aportar continguts i noves matèries a aquest Plaper ordenar realment la política de cooperació que vo-lem.

Gràcies, senyor president.


26


El vicepresident primer

Gràcies, senyora Camats. Per a la seva resposta, té laparaula l’honorable conseller de Governació i Adminis-tracions Públiques, senyor Carretero.

El conseller de Governació i Administracions Públi-ques (Sr. Joan Carretero i Grau)

Molt bé. Moltes gràcies, senyor president. Senyores isenyors diputats..., senyora diputada, el passat 9 de de-sembre vaig comparèixer aquí, en aquest Parlament,per informar de la concreció d’una aposta clara a favor,com vostè demanava, d’una política pública de coope-ració al desenvolupament, amb la potenciació de la Se-cretaria de Cooperació Exterior i l’augment significatiude pressupost, i de l’Agència Catalana de Cooperació,amb la voluntat de reforçar, com vostè demanava tam-bé, la seva dimensió pública i d’activar la seva qualitat.

Vaig informar, alhora, sobre el treball realitzat en el pri-mer any de govern en matèria de cooperació al desen-volupament, i en aquella ocasió vaig facilitar algunsexemples significatius, com són: l’elaboració del Plaanual de cooperació al desenvolupament 2004, el pri-mer Pla anual que s’elabora tal com preveu el Pla direc-tor; el compromís decidit per superar l’escenari eco-nòmic marcat per l’anterior Govern, que el 2004 vasuposar un increment dels pressupostos de l’AgènciaCatalana de Cooperació al Desenvolupament d’un 25per cent respecte a l’exercici anterior; la creació d’unamarca acreditada, Cooperació Catalana, una senya d’i-dentitat que permet percebre aquesta entesa com elconjunt de les activitats de cooperació i de solidaritatendegades per la societat catalana en el context interna-cional, estatal i nacional com un símbol de qualitat i decompromís; la convocatòria ordinària de subvencions aorganitzacions no governamentals, que implicà l’ad-judicació de 6.960.000 euros per a accions de desen-volupament i sensibilització, adaptada als objectiusestratègics i als països prioritaris del Pla director de co-operació al desenvolupament i del Pla anual; la col·la-boració amb el Consorci de Promoció Comercial deCatalunya, Copca, en el desenvolupament de projectesde cooperació i de millora de la capacitat productivai de l’ocupació; l’acord d’un nou marc de relació ambel Fons català de cooperació, que passi del simple su-port econòmic a una implicació institucional al mateixnivell que la resta de socis, entenent que l’Administra-ció local és agent fonamental de desenvolupament;també contactes i acords de col·laboració i participacióeconòmica amb diversos organismes multilaterals, en-tenent que constitueixen un component bàsic del siste-ma de cooperació al desenvolupament, entre ells, ambl’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats,amb el Programa de Nacions Unides per al Desenvo-lupament, amb l’Organització de les Nacions Unidesper a l’Agricultura i l’Alimentació, i amb el CentreUNESCO de Catalunya.

Des d’aleshores, l’activitat governamental en aquestàmbit ha continuat sent activa..., les actuacions arran dela catàstrofe del Sud-est asiàtic del 26 de desembre del2004, com vostès saben, la major catàstrofe natural dequè es té constància durant el darrer segle, que va afec-tar centenars de milers de persones.

En e marc de l’incipient Comitè Català d’Ajut Huma-nitari d’Emergència, es va obrir una convocatòria extra-ordinària de postemergència en col·laboració amb l’A-juntament de Barcelona, el Fons català de cooperació aldesenvolupament, la Diputació de Barcelona i la Fede-ració Catalana d’ONG per al Desenvolupament, i esvan organitzar unes jornades de solidaritat amb Àsia,sota el títol «12 hores per Àsia», evidentment tambéconjuntament amb ONG especialitzades en ajut huma-nitari, i, de forma directa, enviant una missió mèdica al’illa de Sumatra, amb personal sanitari del Departa-ment de Salut, i coordinada per l’Agència.

Es va fer, també, la primera convocatòria de subvenci-ons dirigida a les universitats catalanes, que té com aobjecte reforçar la seva contribució a la qualitat de lacooperació al desenvolupament que es fa des de Cata-lunya.

En definitiva, doncs, el 2004 l’Agència Catalana de Co-operació al Desenvolupament i els departaments de laGeneralitat van destinar el 73 per cent dels seus recur-sos de cooperació i solidaritat internacional a accionsde desenvolupament, el 9 per cent a ajut humanitari ge-neral i d’emergència, i el 17 per cent a educació i capa-citats.

Dins de les accions de desenvolupament, els objectiusestratègics prioritaris que van rebre més recursos vanser la millora de la capacitat productiva i l’ocupació; elsuport als drets socials bàsics, especialment la salut, l’e-ducació bàsica i l’alfabetització d’adults, i la governa-bilitat democràtica.

Geogràficament, es va destinar entorn del 30 per centdels recursos a l’Àfrica, aproximadament el 17 percent a la Mediterrània i el 13 per cent a l’Àfrica subsa-hariana; quasi el 60 per cent a l’Amèrica llatina; apro-ximadament el 39 per cent a l’Amèrica del sud, i 17 percent a Amèrica central i Carib; un 5 per cent a la regióÀsia - Pacífic, i un 1 per cent a alguns països del sud-est d’Europa.

Els països que van rebre un major nombre de recursosal desenvolupament van ser el Marroc, l’Equador, Mo-çambic, Colòmbia i el Perú.

I pel que fa a les principals actuacions del 2005, dir queel 22 de març el Govern va aprovar el Pla anual de co-operació al desenvolupament per al 2005. Igual que enel Pla anterior, en el procés d’elaboració del Pla anual2005 es van convocar diversos grups de treball integratsper representants dels principals agents de la coopera-ció catalana per tal que participessin en el procés de de-finició de les polítiques a seguir en els països prioritaris.

El Pla també va ser sotmès a debat i dictamen als tresòrgans consultius que preveu la Llei de cooperació: laComissió Interdepartamental, el Consell de Cooperaciói la Comissió de Coordinació amb els Ens Locals.

Es tracta, com vostè sap bé, d’un pla ambiciós, fruit delcompromís ferm del Govern de la Generalitat amb eldesenvolupament, la solidaritat i la pau, que s’ha traduïten un augment dels recursos destinats a la cooperacióal desenvolupament molt per sobre del que preveia l’es-cenari econòmic del Pla director.

Així, la partida de l’Agencia Catalana de Cooperacióal Desenvolupament enguany s’incrementa fins a


27


28.974.630 euros, cosa que suposa un augment del 49per cent respecte al previst a l’escenari econòmic delPla director. La quantitat assignada als departamentscorrespon a la xifra que fixa l’escenari econòmic delPla: 12.175.516,16 euros, un 5 per cent més. El total dela Generalitat, doncs, 41.150.196,16 euros, representael 0,29 per cent dels tributs propis d’enguany.

Quant als principals trets d’aquesta política de coope-ració de la Generalitat de Catalunya, estan definits enel Pla i són els següents.

Inici de la cooperació directa. Hi ha una aposta decidi-da per la cooperació directa de la Generalitat de Cata-lunya, essencial per bastir una veritable política públi-ca de cooperació al desenvolupament.

Concretament, estem posant en marxa un seguit de pro-grames de cooperació directa amb Moçambic, Bolíviai el Sàhara Occidental, i en preparem d’altres a la Me-diterrània.

Així, doncs, el passat dia 21 d’abril es va signar un con-veni entre l’Agència Catalana de Cooperació i el FrontPolisario. El conveni expressa, en primer lloc, el suportals refugiats sahrauís que viuen a Tindouf, així com alPla de pau de Nacions Unides. El conveni també pre-veu que s’estableixi un programa de col·laboracions percontribuir a millorar les condicions de vida dels refugi-ats; l’aportació que enguany és prevista és de 500.000euros.

D’altra banda, durant el mes d’abril s’ha fet una visitainstitucional a Moçambic, encapçalada pel consellerprimer, per iniciar la cooperació bilateral directa de laGeneralitat a la província d’Inhambane, que continua elsuport directe que l’Agencia Catalana de Cooperació alDesenvolupament dóna al pressupost de salut del paísdurant el 2005.

Posar els Objectius del mil·lenni al centre de les actua-cions de desenvolupament. En tots els àmbits són prio-ritàries les intervencions que contribueixin a assolir elsObjectius del mil·lenni, compromisos internacionalsque el Govern de Catalunya té la voluntat de seguir i deprendre com a propis. I s’està donant suport a una cam-panya per als Objectius del mil·lenni, conformada pelsprincipals agents de cooperació públics i privats de Ca-talunya, que es realitzarà l’any que ve.

Augmentar la informació, la coherència, la coordinaciói la complementarietat. Es preveuen tot un seguit d’ac-cions perquè la política de cooperació de la Generali-tat sigui més transparent, estigui coordinada amb lescooperacions locals, estatal i internacionals, i perquè hihagi coherència en el conjunt de les actuacions dels de-partaments i l’Agència Catalana de Cooperació del De-senvolupament, buscant la generació de sinergies i larealització d’accions conjuntes.

Així, per exemple, el mes de març es va signar un con-veni de l’Agència Catalana i el Síndic de Greuges perdur a terme un projecte de cooperació amb el Síndic deGreuges a Bòsnia i Hercegovina, amb l’objectiu de po-tenciar aquesta figura com a agent impulsor de millo-res en l’àmbit de l’Administració de justícia.

Impulsar la cooperació amb la Mediterrània, coincidintamb el desè aniversari de l’inici del Procés de Barcelo-na; s’està col·laborant amb el Fòrum Social de la Medi-

terrània, amb el qual se signarà un conveni, junt ambaltres administracions; s’estan preparant unes jornadesde municipis i governs de la Mediterrània per la pau enel Pròxim Orient, i se signarà un conveni amb la regióde l’Úmbria per treballar conjuntament en temes de pau.

Fer de l’equitat entre dones i homes un nou objectiu es-tratègic de la cooperació catalana. El Pla recull, també,la voluntat del Govern de multiplicar esforços en favorde l’equitat entre dones i homes, que el 2005, per pri-mer cop, esdevindrà un objectiu estratègic de desenvo-lupament de la cooperació catalana, a banda que con-tinuï sent un principi transversal a totes les actuacions.

Es preveu tot un seguit d’actuacions conjuntes ambl’Institut Català de la Dona. Així, per exemple, els pro-pers 20 i 21 de maig hem organitzat unes jornadessobre dones i mediació de conflictes, a les quals assis-tiran ponents de diversos països, com l’Iraq, l’Afga-nistan, el Sàhara, Irlanda i Israel.

Impulsar i potenciar l’objectiu estratègic de foment dela pau i prevenció de conflictes, especialment als paï-sos com Colòmbia, Palestina, el Sàhara Occidental, elsBalcans i Timor Est.

(El president es reincorpora al seu lloc.)

Aquest, doncs, és l’objectiu d’un conveni entre l’Agèn-cia Catalana de Cooperació i l’Agència de les NacionsUnides per a l’Ajut als Refugiats de Palestina, al Prò-xim Orient, per impulsar conjuntament projectes de co-operació i d’assistència humanitària.

Veig que s’acaba el temps. En tot cas, en el proper tornacabarem d’explicar les polítiques públiques de la Ge-neralitat de Catalunya i la voluntat de la revisió i anàlisidel Pla director que s’ha de fer properament.

Moltes gràcies, senyor president; moltes gràcies, senyo-res i senyors diputats.

El president

Té la paraula per a la rèplica la il·lustre senyora DolorsCamats.

La Sra. Camats i Luis

Gràcies, senyor conseller, i, en tot cas, gràcies tambéperquè bona part de la informació que avui abocava denou aquí també complementa la que ens ha vingut do-nant en les compareixences. En tot cas, molt breument,per apuntar-li que nosaltres entenem la cooperació comaquella manera..., com l’expressió més tendra de rela-cionar-nos amb la resta del món, i de veure la resta delmón, i, per tant, també una manera que ens defineixcom a poble i com a país. I, per tant, aquesta políticapública de cooperació és una manera imprescindibletambé de definir-nos com a poble.

Per tant, és prioritari, i per això aquesta interpel·lació ila demanda que puguem discutir políticament en aquestParlament quina és la revisió o la definició d’aquestapolítica, d’aquest full de ruta que ha de ser per a la po-lítica catalana de cooperació el Pla director, i perquèsigui en aquest espai, en el Parlament, on puguem defi-nir si hi ha d’haver nous països, noves zones prioritàri-es, noves accions de prioritat en l’acció catalana de co-operació.


28


En tot cas, li demanem també, o li demanarem també,que no abaixi la guàrdia tampoc en l’atenció que calperquè els altres departaments que també executen ac-cions de cooperació o projectes de solidaritat complei-xin aquests criteris CAD, aquests criteris internacional-ment reconeguts com a criteris de cooperació, perquèno siguin una altra mena d’accions, més o menys sen-sibles o més o menys benintencionades, les que acabinemportant-se els recursos que han d’estar destinats acooperació.

I, en tot cas, com ens recordava el president de la Fe-deració Catalana d’ONG no fa gaire, a la Comissiód’exteriors..., que ens deia que precisament Catalunya,probablement, pel fet de no ser un estat, pot tenir avan-tatges a nivell internacional, i especialment a nivell decooperació i a nivell de resolució de conflictes o de me-diació de conflictes, en tant que pot, per la discreció iel marge de maniobra que això suposa, ser molt mésefectiu que la diplomàcia d’alguns estats.

Per fer-ho, l’únic que ens cal és apostar-hi, decidir-hoi posar-hi tots els mecanismes. I això és que li demana-rem.

Gràcies.

El president

Gràcies. Té la paraula l’honorable conseller de Gover-nació.

El conseller de Governació i Administracions Públi-ques

Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors di-putats... Senyora diputada, compartim plenament elsseus criteris, els seus objectius, i, en tot cas, dir-li quetots els departaments de la Generalitat han complert elspercentatges que té previstos el Pla director; en tot cas,també tenim el compromís de, a través de l’Agència,planificar perquè no s’escapi cap dels criteris marcatsper l’ACCD. Per tant, absolutament d’acord i mai bai-xant la guàrdia.

En tot cas, com li avançava abans, aquest any tenimprevist fer la revisió del Pla director, perquè creiem queés de justícia fer una anàlisi aprofundida de com haanat i quines mesures ens poden ajudar a millorar-lo.En tot cas, algunes previsions que des del Departamenti de l’Agència apuntem ja són la previsió de reforçarl’objectiu estratègic de construcció i foment de la pau;simplificar el sistema de percentatges dedicats als ob-jectius estratègics de desenvolupament; incloure l’equi-tat, com dèiem, entre homes i dones com a objectiuestratègic; redefinir la llista de països prioritaris peradequar-la a les capacitats de la cooperació catalana;incrementar el pes de les actuacions d’educació i capa-citats; revisar l’escenari del Pla per tal que reflecteixi elcompromís del Govern d’augmentar els recursos des-tinats a la cooperació al desenvolupament.

El Govern és conscient de la manca de concreció delmateix Pla director pel que fa al procediment a seguirper a la seva pròpia revisió. A manca d’unes directriusclares, ens sembla oportú que el Govern, per mitjà dela Secretaria de Cooperació Exterior i de l’Agència Ca-talana de Cooperació al Desenvolupament, elabori una

proposta de revisió durant el mes de maig, que discu-tirà amb la Comissió Legislativa del Consell de Coope-ració al Desenvolupament i que posteriorment, durantels mesos de juny i juliol, sotmetrà al plenari del Con-sell de Cooperació i a la resta d’òrgans consultius –Co-missió Interdepartamental de Cooperació al Desen-volupament i Comissió de Coordinació amb els EnsLocals– perquè la debatin i la dictaminin. Posterior-ment, es presentarà i es buscarà consensuar el docu-ment a la Comissió Permanent de Legislatura d’Actu-acions Exteriors, Cooperació i Solidaritat al Parlamentde Catalunya, i, amb l’acord més ampli possible de to-tes les forces parlamentàries aquí representades, es faràarribar al Govern perquè l’aprovi.

Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyorsdiputats; gràcies, senyora diputada.

El president

La següent interpel·lació, que és el quart punt de l’ordredel dia...

Interpel·lació al Consell Executiu sobrela política de projecció exterior de lacultura i la llengua catalanes (tram. 300-00961/07)

...la formula, en nom del Grup Parlamentari de Conver-gència i Unió, l’honorable senyora Carme-Laura Gil.

La Sra. Gil i Miró

Gràcies, president. Senyores diputades, senyors dipu-tats..., consellera, moltes gràcies per assistir. Parlem deprojecció exterior a la llengua i cultura catalanes..., òb-viament, parlem de Frankfurt –vostè ja ho sabia–, peròFrankfurt reconvertit en metàfora del posicionament delGovern i del Parlament vers la nostra llengua. Jo, con-sellera, no voldria que aquesta fos una interpel·lacióagra o un motiu de xoc. Voldria que fos una invitació ala reflexió, un memoràndum polític que potser serà dur,però també és una demanda al Govern i al Parlamentd’assumir el compromís determinant vers la nostra llen-gua.

Arreu del món no és discutible que cultura i llengua ésun tot indissociable de la identitat col·lectiva i nacionald’un país. Una llengua –vostè ho sap bé, consellera– noés només un codi comunicatiu, és una pàtria, és unareferència, és un lligam entre qui la parla i la cultura dela comunitat a què pertany o ha decidit pertànyer.

Quan s’escriu una obra en català, es visqui on es visqui,s’hagi nascut en un lloc o en un altre, aquella obra for-ma part de la cultura catalana i de la seva història, i,quan una obra és escrita en castellà, forma part de lahistòria de la literatura espanyola. Tota obra, tot autoro autora, pertanyen a una cultura determinada per lallengua en què s’expressen. La Lolita d’en Nabokov noés pas literatura russa, és literatura anglesa. I un casparadigmàtic: Irlanda; tres autors universals: Joyce,escriptor anglès; Beckett, escriptor francès; Yeats, po-eta nacional irlandès. I més propers: Valle-Inclán, autorespanyol; Rosalía de Castro, poeta gallega, i Gil deBiedma té un lloc a l’antologia de grans poetes espa-


29


nyols, com Joan Vinyoli el té a la dels grans poetes ca-talans.

La Fira del Llibre de Frankfurt ha nominat la culturacatalana convidada d’honor de l’edició de l’any 2007.Ja fa anys convidà la cultura espanyola. Per què convi-den la cultura nostra? La resposta és unívoca: perquètenim una llengua pròpia, una literatura esplèndida iuna indústria editorial potent.

Afirmar, com va fer el president del Govern i vostè harepetit, que si volem mostrar a Frankfurt –que vol dir elmón del llibre– una radiografia real de la nostra cultu-ra és admetre que la cultura catalana té dues llengües,jo li haig de dir que aquesta afirmació és una anomalia,però que no només és un error politicocultural, és unmenyspreu a la llengua catalana, és una perversió delconcepte «cultura catalana», i és quelcom més, és unaperillosa trivialitat que confon societat diversa ambcultura i que confon aquest concepte: nosaltres, els ca-talans, on som tots els jo singulars amb llengües dife-rents i orígens diferents, amb el concepte «la nostracultura», que és una i escrita en la llengua pròpia i co-muna.

Endinsem-nos en el món del llibre, parlem de literatu-ra, d’escriptors i escriptores. Els poetes elegeixen unallengua, una pàtria, una pertinença a una comunitat i auna història. I no per la tria de llengües són millors opitjors poetes; simplement són poetes catalans, peròlligats a una història, i escriuen per a ells mateixos, perals lectors catalans i per a tot el món. I els autors cata-lans que escriuen en castellà elegeixen la pàtria literà-ria espanyola. Formar part de la història de la literatu-ra espanyola és ben legítim, però no podem, consellera,desconnectar el valor reconegut de la marca «llenguacatalana» del valor de la cultura catalana, ni confondrela societat catalana respecte a això, ni fer-la dubtarque la nostra llengua és el poderós ferment de la cohe-sió social i el patró cultural de la identitat compartida.

Frankfurt no pot ser un Guadalajara-2; els autors cas-tellans, el llibre en castellà, no són els representants dela cultura catalana. Frankfurt ha de ser l’aparador obertdel nostre orgull, de la lleialtat, de la prova vívida de lapersistència d’aquell miracle que succeí ara fa mil centanys en aquestes terres que s’anomenem Catalunya, ide l’existència d’una llengua i cultura compartides ambaquells antics estats de l’antiga Corona d’Aragó. Vos-tès confonen indústria i cultura. El llibre en català i cas-tellà és la radiografia de la indústria editorial catalana,de ben segur, però no de la cultura catalana.

Crec que potser, en realitat, Guadalajara fou un banc deproves, i Frankfurt podria ser la concreció d’un principiideològic del Partit Socialista sobre cultura catalana, ladefinició de cultura catalana esclerotitzada, ja l’any1999, en el Llibre blanc de la cultura de Catalunya: Unfutur per a la cultura catalana, prologat pel senyor Nar-cís Serra i per l’ara president Maragall. Algunes frasesque són contínues en esperit i forma: «L’ús de les duesllengües és un dels trets diferencials de la societat ca-talana. La producció cultural en castellà ha d’accedir ala categoria de bé públic, fins ara reservada a la produc-ció cultural en llengua catalana. La identificació noci-va de la cultura pròpia amb la llengua pròpia ha afec-tat les manifestacions culturals més institucionals,

aquelles en què l’Administració pública juga un papermotor, i ha fet que el castellà hagi quedat relegat a unpaper secundari com a idioma de cultura. Per redreçarla situació és imprescindible que les polítiques culturalsque s’emprenguin no prescriguin l’ús d’una llengua ol’altra com a punt de partida.» El llibre dels llibres, labíblia de la cultura catalana de 1999.

Aquest és el programa cultural del Govern. Jo em pre-gunto: ho és d’Esquerra Republicana?, és el programad’Iniciativa per Catalunya?, és el programa d’aquestParlament? Nosaltres, amb aquest programa, hem dedonar a conèixer i convèncer al món que la llengua ca-talana és el vehicle mil·lenari d’una literatura universal?El principi socialista que l’informa és viciat d’origen,perquè neix de la negació, neix de la frustració acumu-lada durant gairebé un quart de segle –no els dic perquè. No havia format part de l’ideari socialista univer-sal. Enlloc, cap partit socialista, la ideologia socialistano l’ha tingut mai, aquest principi. Cap país amb llen-gua pròpia no canibalitza la seva singularitat. No exis-teix cap partit socialista en un govern que no defensi,projecti i identifiqui el seu país amb la llengua i cultu-ra pròpies. No hi ha diferències ideològiques en aquestàmbit, enlloc. Recordin els exemples propers: Mauroisi Lang, l’excepció francòfona preconitzada per Mitter-rand i seguida per Chirac.

I el Govern espanyol? Jo lamento les paraules recentsde la ministra socialista de Cultura, batejada per vostès«de l’Espanya plural», que ha dit: «No al doblatge depel·lícules en català perquè no és un idioma exportable.S’ha de cantar en espanyol per potenciar la música lla-tina. I la riquesa idiomàtica d’Espanya és, a més del ca-talà, gallec i èuscar, el romaní», amb la ignorància queprobablement el romaní és l’única llengua europea real,perquè és la del poble gitano, en general, que està a Eu-ropa. I, mentrestant, el Govern signa la declaració chi-raquiana de defensa d’una identitat cultural europea.

Hem d’anar amb orgull a Frankfurt; hem d’anar ambl’orgull de dir que la llengua i cultura catalanes és unatessel·la brillant del mosaic europeu i que, sense ella,el mosaic europeu, Europa, la cultura europea, serienimperfectes i incompletes. Hem d’anar-hi recordant, aFrankfurt, les paraules d’Humbert Eco: «La llenguad’Europa és la traducció», i Frankfurt és el gran apara-dor des del qual el llibre en català ha d’ésser traduït atotes les llengües del món, i la cultura catalana i la nos-tra llengua han de mostrar el seu valor universal.

El president

Té la paraula l’honorable consellera de Cultura, senyo-ra Caterina Mieras.

La consellera de Cultura (Sra. Caterina Mieras i Bar-celó)

Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats,en primer lloc, voldria manifestar-li a la senyora diputa-da que em congratula molt l’interès que per al seu Grupdesperta la projecció exterior de la cultura i la llenguacatalanes; interès, per altra banda, que s’ha manifestaten diverses ocasions en aquesta cambra en forma de pre-guntes orals, preguntes escrites, mocions i interpel·laci-ons. I em complau aquest interès perquè és un interès


30


compartit, atès que per al Govern de la Generalitat deCatalunya les iniciatives per a la projecció exterior dela nostra cultura són prioritàries.

Des del Departament de Cultura treballem de ferm perpromocionar internacionalment la nostra cultura i lanostra llengua. Per assolir aquest objectiu, recollit al’Acord del pacte del Tinell, comptem amb un instru-ment fonamental: l’Institut Ramon Llull. Aquesta ins-titució treballa amb la visió de contribuir al posiciona-ment de la cultura i la llengua catalanes com a culturai llengua de prestigi en el món, i ho fa amb una missiórenovada, que és la de donar a conèixer tots els vessantsde la cultura catalana –l’artístic, el científic i el del pen-sament–, a més de la nostra literatura.

És voluntat de l’Institut ser un referent amb projeccióexterior de la cultura i la llengua catalanes, i en aquestsmoments l’Institut Ramon Llull viu una fase d’apropa-ment i obertura cap a la societat civil i altres instituci-ons. Els canvis aprovats al Patronat responen a aques-ta voluntat. En aquest sentit, li esmentaré els que emsemblen més importants.

Primer, podran integrar-se al Consorci no només altrescomunitats autònomes, sinó també altres entitats terri-torials en què la llengua catalana hi sigui amb consi-deració oficial o hi estigui reconeguda, així com altresinstitucions catalanes de dret públic o privat que hosol·licitin.

Segon, dintre de les modificacions del Patronat, desta-caria la incorporació de quatre persones en representa-ció dels diferents sectors professionals de la cultura:arts escèniques, música, escriptors i editors. D’altra ban-da, s’incorporen al Consell de Direcció els titulars de laSecretaria de Relacions Internacionals, la Secretaria deCoordinació Interdepartamental i la Gerència de l’Enti-tat Autònoma de Difusió Cultural.

La remodelació interna de l’Institut, l’aportació d’unaugment considerable de pressupost i la modificaciódels estatuts són elements que ens han permès abordaramb èxit tot un seguit d’esdeveniments de molta relle-vància per a la promoció de la nostra cultura i la nos-tra llengua, com són, entre molts la presència a la FeriaInternacional del Libro de Guadalajara, com a culturaconvidada, la signatura d’un conveni amb l’Institut Cer-vantes que ha implicat obrir les portes de l’Institut a lanostra cultura i a la nostra llengua a totes les seus delCervantes que té arreu del món i, per últim, els treballsprevis que permetran la participació de la cultura cata-lana a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, lamés important del món en el seu àmbit.

Permeti’m, per això, que m’estengui en aquest punt do-nada la seva importància. Tot i que a la Fira, a la Fira deFrankfurt hi participem cada any recolzant els editorsi també amb presència institucional, hem dedicat moltsesforços amb la perspectiva que la cultura catalana fosconvidada d’honor. Finalment, la cultura catalana se-rà convidada d’honor l’any 2007, i és evident tambéque tractant-se d’una fira editorial i literària les lletrestindran un paper especial en aquesta presència i, òbvi-ament, la literatura catalana tindrà un paper central.

La participació a la Fira del Llibre de Frankfurt i la ce-lebració de tot un any de la cultura catalana a Alema-

nya és un projecte de gran ambició i el fet que se cele-bri el 2007 ens dóna marge per fer un treball rigorós iaconseguir que sigui tot un èxit. Em plau informar-lique el primer pas per poder assolir aquesta fita el vamdonar ahir constituint un grup de treball format pel Gre-mi d’Editors, l’Associació d’Editors, les tres associaci-ons d’escriptors que tenim a casa nostra, la Institució deles Lletres Catalanes, l’Institut Ramon Llull, l’ICIC ipresidit per mi mateixa. Aquest grup fixarà per consensels criteris de la nostra presència a Frankfurt.

Com pot veure, les actuacions que es fan des del Depar-tament en matèria de política exterior no es fan exclu-sivament des de l’Institut Ramon Llull. Els diferentsorganismes autònoms adscrits al Departament i totes lesdireccions generals treballen de forma coordinada perdifondre els nostres productes culturals i la nostra llen-gua arreu del món i també a la resta de l’Estat. Per exem-ple, la Institució de les Lletres Catalanes va signar ambl’Institut d’Estudis Baleàrics, el passat 14 de gener, unconveni marc de col·laboració que inclou compromisosd’actuació conjunta en matèria d’activitats de promo-ció i difusió de la literatura catalana i producció d’ex-posicions.

També preveu que ambdós organismes vetllaran perquèles respectives línies d’ajuts per a la promoció de laliteratura catalana no siguin excloents entre elles i sícomplementàries. He citat aquest conveni per la vàluai l’oportunitat d’aquesta col·laboració institucional enl’àmbit lingüístic i cultural que és comú a Catalunya ia les Illes Balears. El conveni ja ha donat, per exemple,resultats com l’exposició Alcover - Costa i Llovera, dar-rerament oberta a la població castellonenca de Vila-real.

Si fem referència a l’Institut Català d’Indústries Cultu-rals, disposem de dos instruments per afavorir la projec-ció exterior de la producció cultural catalana. Un ésCatalan Films, per tal de promoure la presència de pro-duccions audiovisuals catalanes a fires i mercats a tot elmón, i l’altra la unitat de promoció de l’ICIC, amb fun-cions similars per a la resta de sectors culturals com elde la música, sector editorial, etcètera.

Aquest Govern no en té prou a ensenyar al món quisom i què fem, som un govern ambiciós que vol estarpresent de forma activa als grans debats culturals que esdonen al món i a Europa, sobretot sobre cultura i diver-sitat cultural. En aquests moments s’està plantejant anivell mundial un debat al si de la UNESCO, el resul-tat del qual pot condicionar i molt la supervivència dela nostra cultura i la nostra llengua i de la diversitat cul-tural al món. Dins de la mateixa UNESCO hi ha una sè-rie de països que defensen que els béns culturals sónuna mercaderia més i s’han de regir per les lleis quemarca l’organització mundial del comerç. D’altra ban-da, existeixen països, entre els quals ens trobem nos-altres, que pensem que la cultura és un servei i un sig-ne d’identitat i que, per tant, els estats i nacions hand’ésser sobirans per protegir i adoptar polítiques de su-port a les seves expressions culturals, emparades en unafutura convenció internacional, instrument jurídic im-prescindible que ha d’omplir un buit en el sistema dedret internacional i haurà de ser un marc legal fort i encap cas subordinat a la legislació comercial.


31


Des del Departament de Cultura estem treballant en elprocés preparatori d’aquesta convenció anomenada«Per la protecció i promoció de la diversitat dels contin-guts culturals i les expressions artístiques.» L’objectiud’aquesta convenció, que s’aprovarà a la XXXIII Con-ferència General de la UNESCO el proper mes d’octu-bre, és consolidar a la legislació internacional el dretdels països a aplicar les seves pròpies polítiques cultu-rals. Sobre això vull destacar diferents punts que són devital importància per a nosaltres.

Primer, el projecte de la convenció conté en el seu ar-ticle 29 una clàusula adreçada als règims constituci-onals de tall federal i als de base descentralitzada quepermetrà incorporar a un nou sistema jurídic internaci-onal en matèria de cultura les administracions no esta-tals que disposen de competències legislatives pròpies.Aquest és el cas de Catalunya a Espanya, com també delQuebec amb relació al Canadà, o dels Land alemanys,per esmentar només tres exemples.

Un altre punt que ens interessa és el fet que la conven-ció també contempli la possibilitat de ser signada perpart contractants en comptes de per part estats-part,per fer que possibiliti participar també les euroregions.

Mentre el nou sistema jurídic que ha de sorgir de la con-venció no sigui una realitat, nosaltres defensem la cre-ació d’un observatori internacional de la cultura. Coma Govern català donarem el nostre suport a aquest fu-tur observatori, de la mateixa manera que recolzem queels estats i les organitzacions no estatals presentin in-formes periòdics sobre el compliment de la convencióun cop aquesta hagi estat aprovada. A més, reconeixemi valorem la participació de la societat civil en la pro-tecció i promoció de la diversitat de les expressions cul-turals, tal com preveu també l’article 11.

En definitiva, i després continuaré en el torn de rèpli-ca, senyora Laura Gil, nosaltres, aquesta consellera queli parla és o pretén ser la consellera de tots els catalansi catalanes, i no estem tancats, estem oberts i crec quehem d’anar a obrir-nos cap a l’exterior, a interessar-nosdel que passa a Europa i del que passa al món, i deixar-nos de debats estèrils que l’única cosa que fan és posarla cultura on no hauria d’estar.

Moltes gràcies.

El president

Té la paraula l’honorable senyora Carme-Laura Gil.

La Sra. Gil i Miró

No em sorprèn, consellera, que vostè, en nom propii en nom del Govern, digui que parlar de la identitat iidentificació de llengua i cultura catalanes sigui un de-bat estèril, per tant, em ratifica el que jo abans li he ex-posat.

Tot el que vostè ens ha explicat ho coneixíem, òbvia-ment. Sabem que en aquest món la globalització es vol,i des de la UNESCO i des de tots els països d’Europa,que es transmuti en localització. I d’això també ésdel que estàvem parlant quan nosaltres parlem de llen-gua i cultura catalanes i que cultura catalana és la ques’expressa en català.

Europa i les seves llengües, i a la UNESCO, com vos-tè bé ha dit, el que preval és la globalització, perquè laglobalització està encarnada en una llengua, que ésl’anglès, i la cultura, que la cultura està dominada per lacultura nord-americana, però per a Catalunya, per ala llengua catalana i per a la seva cultura, l’anglès no ésel Leviatan. Per a nosaltres, el primer estadi d’una glo-balització és un bilingüisme políticament volgut i adop-tat com a bandera d’un govern socialista.

La nostra llengua encara necessita lleis, encara neces-sita sancions perquè sigui completa, la nació és enca-ra imperfecta, no està acabada i la cultura catalana en-cara es troba en situació anòmala. Parlem, com ha ditl’Àlex Broch –vostè ho haurà llegit, ben segur–, parlemencara de «discriminació positiva», vostè en parla, elseu Govern, a favor de la cultura que s’expressa en ca-talà. Hi ha algun país que faci discriminació positiva afavor de la seva llengua dins del seu país? Miri, aquí no-més seran temps de normalització plena quan apliquempolítiques de discriminació positiva, si cal, a d’altresllengües diferents de la catalana, i a productes culturalsamb expressió lingüística no catalana. Aquesta actitudés la que volem del Govern, en la seva política de pro-jecció de la cultura catalana arreu i, en concret, a l’edi-ció de l’any 2007 de la Fira del Llibre de Frankfurt.

Jo no desitjaria, consellera, que la persistència en el quefou un eslògan de partit de finals del segle XX, de com-bat electoral sense cap rèdit exitós, com tothom sap, esconvertís, per inèrcia i per manca d’idees renovadores,en un factor que pogués trencar la cohesió del país,construïda amb èxit durant vint-i-tres anys, i que infon-gués el desànim en l’àmbit de la creació literària i cien-tífica cultural en llengua catalana i que aquests, elsnostres pensadors, les nostres escriptores, els nostresintel·lectuals que escriuen en català entressin en el des-ànim i que fessin seva aquella frase de Lluc i que tam-bé és el títol d’un conegut conte de Kafka Et nunc di-mitis, i ara deixa-ho estar, dimiteix, perquè si dimitimdels mots nostres, consellera, dimitim també del futurde la cultura de la nostra nació.

El president

Té la paraula l’honorable consellera.

La consellera de Cultura

Bé, comprendrà, doncs, que li insisteixo, vostè em parladel Partit Socialista, em parla del que fa més de vintanys del partit on milito, però aquí comparec, tinc l’ho-nor de comparèixer com a consellera de Cultura delGovern català i, per tant, doncs, és per aquest motiu queli explico que no entraré en aquest debat.

Miri, la cultura convidada a Frankfurt és la cultura ca-talana, escriptors catalans, i això li vaig dir en la com-pareixença fa molt pocs dies, n’hi ha que escriuen encatalà, n’hi ha que escriuen en castellà i n’hi ha que es-criuen en altres idiomes (remor de veus) i la literaturacatalana, com és una obvietat, és la literatura que s’es-criu en català, i és una obvietat; com la literatura cas-tellana és la que s’escriu en castellà. I això em semblaque és tan obvi que no cal dir-ho. D’acord?

Miri, evidentment Guadalajara i Frankfurt, ja que hemde parlar de les fires, són molt diferents. Per començar,


32


tot i que Guadalajara feia uns quants anys, almenys dos,que es coneixia que seríem cultura convidada, quanaquest Govern va prendre possessió no hi havia capeuro al pressupost, ni hi havia signat cap compromís depresència de cap tipus a la fira. (Remor de veus.) La Fi-ra... (veus de fons.) Sí, sí, així exactament és, eh? Lla-vors, jo li vull dir, una vegada més, quelcom que sem-pre li he repetit i és que a nosaltres ens agrada estimarCatalunya amb fets; les paraules són molt importants,em permetrà també dir-li que, evidentment, doncs, elsartistes visuals, si entrem en aquesta discussió, no s’ex-pressen en paraules, o sigui, si vostè..., no serà aques-ta consellera, que també li he dit moltes vegades, que liposi ni paraules excloents que no permeten matisos niopinions al concepte cultura, que és un concepte moltampli i que no és la interpel·lació el motiu d’aquest de-bat...

Miri, li explicaré el que estem fent des d’aquest mo-ment per a la Fira de Frankfurt. A part de fixar criterisconjunts –conjunts– perquè des del Departament estemacostumats, i ho fem en aquest Govern, de treballaramb totes les institucions implicades, i per això li he ditque treballarem amb l’Associació d’Editors, els escrip-tors, l’Institut Ramon Llull, l’Institut d’Indústries Cul-turals. A més a més d’això, des d’aquest moment ja es-tem treballant perquè la literatura catalana tingui unpaper central, hi estem treballant des d’aquest moment.I, en aquest sentit, hem obert dos línies d’ajuts de sub-vencions per a la traducció a altres llengües d’obresliteràries i de pensament original en llengua catalana,aquestes subvencions concedides a empreses editorialsque han de tenir programada la traducció a qualsevolllengua estrangera d’una obra literària de pensamentoriginal en llengua catalana.

Hem obert una altra línia d’ajuts perquè d’això es trac-ta, senyora Carme-Laura Gil. Si des d’aquest momentno treballem amb les editorials i amb els agents literarisper a la traducció del català a altres llengües, la presèn-cia a Frankfurt, que és una fira fonamentalment –fo-namentalment– editorial i de negoci, dels nostres es-criptors i de la literatura catalana no serà la que hauriade ser.

Com li deia, hem obert aquesta línia d’ajuts a l’InstitutRamon Llull per un valor de 230.000 euros. A més amés, s’han ampliat els terminis de presentació a març,juny i octubre perquè aquesta Comissió que hem creatpugui començar a fer la selecció de quins són els autorsque s’han de traduir per donar-se a conèixer a la Fira deFrankfurt.

En resum, la feina que fem serà una feina de consens,serà una feina que tindrà molt present que la presènciaa Frankfurt qui l’ha aconseguit, sobretot, ha estat la nos-tra indústria editorial, una indústria editorial que és lamés potent de l’Estat espanyol, una indústria editorialque va ser la primera a ser present a Frankfurt i una in-dústria que és la que ha de tenir, com a mínim, la pri-mera paraula a dir quins escriptors hi han d’anar i quinsescriptors no hi han d’anar. Dic «la primera paraula».Es farà amb consens. Parlaran els escriptors, parlaranles institucions, parlarà tothom, però la presència aFrankfurt, senyora Laura Gil, és no solament de la lite-ratura, sinó que és la presència del món de la cultura i

és, sobretot, un objectiu per enfortir el nostre món edi-torial, per donar a conèixer els nostres escriptors i, evi-dentment, perquè la literatura catalana hi tingui un pa-per central.

Moltes gràcies.

El president

El cinquè punt de l’ordre del dia és la interpel·lació...

Interpel·lació al Consell Executiu sobreles polítiques d’impuls de la societatde la informació a Catalunya (tram. 300-00960/07)

...al Consell Executiu sobre les polítiques d’impuls dela societat de la informació a Catalunya. Presentada pelGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, té laparaula per a la seva exposició l’il·lustre senyor SantiRodríguez.

El Sr. Rodríguez i Serra

Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats,honorable conseller d’Universitats, Recerca i Societatde la Informació, aquesta interpel·lació que li formulemavui és una preocupació molt sincera que el Partit Po-pular de Catalunya volem traslladar al Govern respec-te de les polítiques de la societat de la informació.

És una preocupació que no és nova; ja la vàrem expres-sar en la seva compareixença davant la Comissió per ala Societat de la Informació; ho vàrem fer també a lacompareixença del secretari de Telecomunicacions; la hivaig reiterar en una altra interpel·lació que li vàrem for-mular fa més d’un any, i l’hem posat de manifest en elsdos debats pressupostaris que hem tingut al llarg d’a-questa atrotinada legislatura.

No és nova, doncs, la nostra preocupació, honorableconseller. Però sí que és més profunda a mesura queveiem passar el temps i no veiem reaccions que ens fa-cin pensar que aquesta situació la poden capgirar.

Crec que és redundant tornar a insistir en la importàn-cia que el Partit Popular de Catalunya atorguem al des-envolupament de la societat de la informació, però ésimportant recordar una vegada més que aquesta, la so-cietat de la informació, és un sector estratègic, és unmón d’oportunitats. Són oportunitats per generar ocu-pació en un sector competitiu i d’alt valor afegit pelcomponent d’aplicació de coneixements que compor-ta; són oportunitats de difusió cultural i lingüística; sónoportunitats per comunicar i també per comunicar-se.Però, sincerament, no veiem que la societat de la infor-mació sigui una prioritat d’aquest Govern. Ja entenemque prou feina tenen per posar-se d’acord entre vostès,però tampoc no veiem que el conseller responsable tin-gui massa interès respecte a això, i no ho veiem ni peldiscurs ni pels fets.

Anem a pams. El discurs: «Farem una llei de la socie-tat del coneixement»; «el Pla estratègic del 99 ni vaservir ni serveix»; «les reflexions del 2003 respecte delPla estratègic del 99 tampoc no serveixen per avaluar-ne el compliment»; «farem un procés participatiu de


33


debat de com volem i com pensem que ha de ser la so-cietat de la informació a Catalunya»; «crearem el con-sell per a la societat de la informació»; «la situació deles telecomunicacions a Catalunya no és bona», això esdeia el març de l’any 2004; «les polítiques dels darrersanys han estat confoses i vacil·lants»; «farem el Pla di-rector de les infraestructures de telecomunicacions aCatalunya», que havia de ser el gran paradigma de lapolítica del Govern en matèria de telecomunicacions;«farem el Pla director de serveis i continguts».

El fets. Més d’un any després, ni hi ha llei ni hi ha pro-jecte de llei, suposo que l’honorable conseller ens ex-plicarà en quina situació està; no hi ha pla estratègic, nohi ha avaluació del Pla estratègic; no hi ha procés par-ticipatiu de debat, no hi ha debat; del consell de la so-cietat de la informació no se’n sap res; l’acció de go-vern no ha contribuït a millorar les telecomunicacionsa Catalunya; les polítiques en aquests setze mesos degovern tripartit no han estat, certament, ni confoses nivacil·lants, simplement no han estat; el Pla director d’in-fraestructures de telecomunicacions es va presentar a lapremsa ja fa més de dos mesos, però encara ningú nol’ha vist; el Pla director de serveis i continguts, sensecontingut.

Honorable conseller, ens agradaria estar equivocats,però la realitat és que la política de la societat de la in-formació és com allò que vostè va batejar un dia coma vaporware; vaja!, fum.

El pitjor no és que això ho pugui pensar el Partit Popu-lar de Catalunya, que ho pensa, sinó que els agents delsector també ho pensen, ho veuen i ho pateixen. Sapcom el coneixen, el conseller del DURSI? En diuen con-seller del «DUR», perquè el «SI» sembla que no exis-teixi. Tenim la impressió que l’única política que es dua terme en el marc de la societat de la informació és lapromoció del programari lliure. I, per cert, saben queaixò causa un desconcert important en el teixit empre-sarial?

Com a mostra, un petit exemple, anecdòtic, si vostè vol,però simptomàtic. Sempre m’agrada cercar informacióquan he de parlar de qualsevol tema, cosa que, precisa-ment, em permet la societat de la informació. Doncsmiri, a la pàgina web del DURSI, projectes per a lasocietat de la informació, data de la darrera actualitza-ció: 17 de gener de 2003. Honorable conseller, és aques-ta la constatació que aquest Govern autoanomenat «ca-talanista i d’esquerres» no té projectes per a la societatde la informació? Certament, honorable conseller, és unbon, o no, conseller d’Universitats, també de Recerca,actua en ambdós àmbits, però la societat de la informa-ció la té en l’oblit, i no creiem que això sigui bo per aCatalunya.

No creiem que la Moció subsegüent a aquesta inter-pel·lació pugui tenir el vistiplau dels grups que donensuport al Govern, coneixem ja els antecedents i la sortque acostumen a córrer les mocions que presentem elsgrups que estem a l’oposició, però ens donarem per sa-tisfets si almenys vostè pren consciència que cal donarun impuls a aquest sector, que, ho repeteixo, conside-rem estratègic.

Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats.

El president

Té la paraula l’honorable conseller d’Universitats, Re-cerca i Societat de la Informació, senyor Carles Solà.

El conseller d’Universitats, Recerca i Societat de laInformació (Sr. Carles Solà i Ferrando)

Gràcies, president. Il·lustres diputats, he de partir d’unacoincidència absoluta amb l’il·lustre diputat Santi Ro-dríguez respecte de la importància de la societat de lainformació. Nosaltres preferim, de vegades, o sovint,parlar de «societat del coneixement», i en aquest sen-tit he de dir que, malgrat l’aparença que en té l’il·lustrediputat, el nostre Departament i aquest conseller queparla, doncs, creu, creiem, que disposem dels tres ele-ments crítics que es determinen en l’estratègia de Lis-boa de construir aquesta societat del coneixement, queés la formació superior, la recerca d’innovació i la so-cietat de la informació, de manera que no és que esti-gui oblidada, sinó tot al contrari, forma part de l’estra-tègia global del nostre Departament.

Dit això, doncs, és clar, té raó, l’il·lustre diputat, a de-manar aquesta declaració retòrica com es concreta enaccions específiques i determinades.

En primer lloc, vull dir que pel que fa a la Llei de lasocietat del coneixement, que va ser un compromís quevaig adquirir davant de la cambra, aquest compromísera que durant el 2005 es presentaria aquest Projecte dellei, i així serà; l’Avantprojecte de llei està en fase avan-çada d’elaboració, i jo no sé si abans o després de l’es-tiu la Llei entrarà al Parlament. I dintre del desplega-ment del text d’aquesta Llei es farà referència o s’hicontempla la creació d’aquest consell, que també es vaesmentar, de manera que jo estic convençut que el Go-vern podrà complir el compromís que va adquirir da-vant de la cambra en el seu moment.

Pel que fa a l’estratègia general de la societat de la in-formació, s’ha de dir que està articulada essencialmenta través dels dos plans directors: el Pla director d’infra-estructures de telecomunicacions i el Pla director deserveis i continguts. Aquí s’ha hagut d’esperar a la con-creció de l’Acord estratègic per a la internacionalitza-ció i la competitivitat de l’empresa catalana, perquè ésen el marc d’aquest procés –que ha estat altament parti-cipatiu de la societat catalana, dels sindicats, del sectorempresarial– on s’ha definit específicament la necessi-tat d’aquestos plans.

En particular, el Pla director d’infraestructures de tele-comunicacions podria resultar fum si no hi hagués aldarrere el compromís d’un pressupost de 488 milionsd’euros per al període de 2005-2008. De fet, l’any 2005el pressupost, que està fet amb anterioritat a aquest Pla,contempla ja la inversió de 20 milions d’euros per a lesprimeres actuacions d’aquest Pla, que estan –estan– enmarxa.

El Pla director o el Pla de serveis i continguts, que tam-bé forma part crítica d’aquesta estratègia, que actuasobre l’oferta i sobre la demanda, també veurà la llumles properes setmanes, per dir un període de temps nogaire llarg, i neix amb una inversió inicial de 38 mili-ons d’euros, però que, en realitat, serà molt més, ja queaquesta és l’acció de catalitzador que es farà des del


34


DURSI sobre la resta de departaments, que faran inver-sions molt importants en el sector de l’educació, en elsector de la sanitat i en altres aspectes del Govern; demanera que amb això pensem que tindrem una actua-ció important en aquest sentit.

Altres accions que estan en marxa i que formen partd’aquestos desplegaments són, per exemple, el Pla d’al-fabetització i de formació digitals. En aquest àmbit,s’han fet accions importants que estan ja en marxa. Hiha una convocatòria..., hi ha uns ajuts concedits per 1milió d’euros per al Pla d’alfabetització i formació di-gital dels quals més de mig milió estan essent desenvo-lupats pels ens locals i 440.000 per associacions senseànim de lucre; de manera que, en total, s’han subven-cionat 151 projectes de totes les comarques de Catalu-nya que, en total, representen una inversió d’1.800.000euros a través de 667 cursos en els quals hauran parti-cipat més de cent mil destinataris.

També, dintre d’aquest Pla, s’estan fent els cursos pera dinamitzadors de la xarxa de telecentres, importantís-sim perquè els dinamitzadors són els que fan anar aques-ta xarxa, de manera que unes tres-centes persones hanseguit aquests cursos que estan permetent que la xarxade telecentres, que són actualment uns 450, pugui serel motor on tres comunitats diferents estan desenvo-lupant, estan implementant aquesta societat de la infor-mació. La comunitat social o Projecte Òmnia, la co-munitat de teletreball i la comunitat de ciutadania. Demanera que, en aquest sector, com es pot constatar, hiha una acció important.

En el sector que en podríem dir d’aquesta interacciódels diferents elements del DURSI, vull remarcar el tre-ball que s’està fent en el projecte d’universitat digital,per no parlar del que significa tot el suport del Governa la Universitat Oberta de Catalunya que, com saben, ésuna universitat pública..., o sigui és una universitatd’estructura privada, però completament pública pelque fa al seu finançament.

A banda de la UOC, que en aquests moments és ja latercera universitat catalana en nombre d’estudiants,la universitat digital, que està dirigida a totes les univer-sitats de Catalunya, no només a la UOC, sinó a totes, ique està impulsada per la Secretaria de Telecomunica-cions i Societat de la Informació, doncs, està facilitantla cooperació entre les diverses universitats, impulsantel contacte entre les diverses comunitats científiques iha aconseguit que el coneixement travessi els murs deles institucions i sigui accessible a tota la societat. I hiha un projecte molt important, que forma part d’aquestaspecte de programari lliure, que pensem que serà ungran actiu, que és passar a esquema públic el campusvirtual de la UOC junt amb les altres universitats. Demanera que hi haurà una plataforma que permetrà quetotes les universitats catalanes disposin d’una eina que si-gui..., que faciliti la seva acció.

En definitiva, voldria acabar ja referint-me a un altre as-pecte que té unes conseqüències importantíssimes pera la societat catalana, que és la nova política de contrac-tació. La nova política de contractació, hem establert unnou model de concursos públics pel que fa a la contrac-tació de béns i serveis de telecomunicacions i tecnolo-gies de la informació per part de l’Administració. L’ob-

jectiu és garantir la qualitat dels serveis informàtics dela Generalitat amb el mínim cost per a tots els departa-ments de l’Administració i sota el criteri de la màximatransparència en totes les ofertes i contractacions.

També s’han pres en consideració la igualtat d’oportu-nitats, perquè som conscients que les contractacions dela Generalitat tenen un volum i una repercussió impor-tants per al país, de manera que, en aquest sentit, éspúblic que s’ha fet el 20 d’abril, el CTiTI, Centre de Te-lecomunicacions va fer públic el plec de clàusules ad-ministratives i de prescripcions tècniques per al concursper a contractar el servei de tecnologies de la informa-ció i comunicació centrals, de caràcter continuat.

Aquest és un concurs que té un import màxim de 136,52milions d’euros, de manera que no és..., només aques-ta xifra ja dóna la importància i l’impacte que aquestconcurs pot tenir en el sector industrial. I, a més a més,ho hem fet de manera que es distribueixen tres lots di-ferents de serveis, la qual cosa dóna lloc, previ a unprocés d’homologació obert i participatiu, a una àmpliaparticipació de les empreses del país en proveir un ser-vei que abans estava, com l’il·lustre diputat sap perfec-tament, en una situació pràcticament monopolística.

Gràcies.

El president

Gràcies, honorable conseller. Té la paraula, per a larèplica, l’il·lustre diputat Santi Rodriguez.

El Sr. Rodríguez i Serra

Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats,honorable conseller, jo avui li he parlat expressamentde societat de la informació, expressament. En altresintervencions he parlat de la societat del coneixement,però no és el mateix, i entenc perfectament que la so-cietat del coneixement abasta tot allò que abasta el seuDepartament: universitats, recerca i societat de la infor-mació, per tant, entenem la societat de la informaciócom una part d’aquest conjunt més ampli que és la so-cietat del coneixement. I li he dit, podem estar d’acordo no amb les polítiques d’universitats que vostè aplica,que el Govern realitza. Podem estar d’acord o no ambles polítiques de recerca que vostè i el seu Govern apli-quen, però és que en matèria de societat de la informa-ció no és que hi puguem estar d’acord, és que no hipodem estar, perquè no les veiem –reitero–, no les ve-iem... No en societat del coneixement, en societat de lainformació, que és un àmbit molt més específic i és unapart de la societat del coneixement.

Ens deia l’honorable conseller, s’està treballant en l’A-vantprojecte de la llei, abans de l’estiu, potser desprésde l’estiu, no hi ha cap pressa, no? Però s’adona quehauran passat dos anys d’aquest Govern i, mentrestant,què? Mentre no tenim la Llei, què? No hi ha d’haverparticipació? No hi han d’haver accions en matèria desocietat de la informació? Permeti’m que citi també unaspecte molt concret i que actualment preocupa moltsciutadans i que torna a estar, malauradament, en lesnotícies del sector. Si volem configurar un sector catalàde les telecomunicacions, quines mesures està duent aterme el Govern per garantir la seguretat en les transac-


35


cions a través de la xarxa? Hi ha una política pròpia deseguretat per a l’ús de la xarxa? Ens diu: «El Pla direc-tor d’infraestructures de telecomunicacions i el Pla di-rector de serveis i continguts...» Home, és que abanshavíem de tenir l’acord estratègic i això sorgeix a par-tir de l’acord estratègic. Escolti’m, no ho compartim.En l’acord estratègic es recullen altres aspectes que elGovern ja tenia planificats amb anterioritat a la signa-tura de l’acord estratègic. És a dir, no podem supeditarles polítiques del Govern a la signatura de l’acord es-tratègic. Li puc citar, per exemple, que l’acord estratè-gic parla de la creació de la Xarxa de Centres de Trans-ferència Tecnològica. Escolti’m, això, el Govern jahavia pres decisions abans de signar l’acord estratègic,i és lògic, perquè el Govern no pot estar esperant que sesigni un document que va tardar bastant, per cert, perpoder realitzar accions de govern. Però és que anemmés enllà. I la participació i el debat que hi havia d’ha-ver en l’elaboració del Pla director d’infraestructures detelecomunicacions? Clar, el sector no en sap res. El sec-tor coneix el que vostès han presentat als mitjans de co-municació amb data 4 de març, per cert, parlant d’unpressupost certament de 488 milions d’euros, dels qualsenguany 20 milions d’euros.

Però, on s’invertiran, en què s’invertiran, què hi ha dar-rere d’aquests xarts, què hi ha darrere d’aquestes trans-parències? On és el Pla director –fa més de dos mesospresentat a la premsa–, i que encara no ha estat donata conèixer?

Respecte al programari lliure crec important tornar-loa esmentar. En un marc de diferents accions de govern,les accions de promoció del programari lliure segura-ment no causarien la preocupació que estan donant araen aquest moment a determinats sectors, sectors empre-sarials que han invertit en maquinari, que han invertiten soft i que avui tenen un govern que els està dient queel soft que tenen no és el soft del futur, que el soft delfutur és el programari lliure i que el que tenen no s’ade-qua a la voluntat del Govern; i això ens preocupa.

Senyor conseller, de l’obertura dels concursos –mesuraque celebrem– no se’n pot viure tota una legislatura...Esperem que hi hagin més accions.


El president

Gràcies. Té la paraula l’honorable conseller, senyorCarles Solà.

El conseller d’Universitats, Recerca i Societat de laInformació

Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats,bé, respecte de la insistència de dir que no hi ha..., queno es veuen les polítiques després de les informacions,que són conegudes, d’altra banda, de mesures concre-tes i de plans concrets que estan en actuació, bé, doncs,crec que hi ha una diferència de percepció, simplement.Vull dir que una cosa que abans no he dit i és que estàprevista la presentació del Pla director d’infraestructu-res de telecomunicacions a la Comissió de Parlament,em sembla que..., no sé si fins i tot té ja data fixada, pe-rò..., ho anem a fer, no sé si, en tot cas, a iniciativa..., o

s’han creuat les iniciatives però, en tot cas, es farà, estàprevist fer-ho, i és obligació de fer-ho, per tant, no éscap mèrit fer-ho així.

Efectivament, del Pla director d’infraestructures i tele-comunicacions estan pendents alguns detalls de calen-dari de la seva implementació, però s’està avançant.Com segurament sap, hem signat un acord amb Local-ret per crear aquesta estructura d’ens gestor d’infraes-tructures de telecomunicacions, que és un projecte llar-gament esperat per al país i que ara s’ha fet realitat ique permetrà, doncs, que l’arribada de la banda amplaa tota una sèrie de territoris que avui en dia no ho estano estan en condicions de no competència empresarial.

Un dels problemes que hi ha també al nostre país ésel problema dels preus, no només..., no hi ha només elproblema de les infraestructures i dels continguts dis-ponibles, tenim també un problema de cost, de preu,que pensem que cal combatre a través dels sistemesnormals del mercat com és la implementació de la com-petència.

Com a projectes concrets que la gent està ja gaudint-ne,doncs, el cinquanta per cent aproximadament del pro-jecte de banda ampla rural està funcionant ja perfecta-ment, està funcionant adequadament i, en aquests mo-ments, el Projecte de l’Alt Pirineu Digital, doncs, enpoblacions de l’Alt Pirineu ens podem trobar serveis,doncs, millors que en alguns llocs de la ciutat de Bar-celona.

Respecte al programari lliure, jo crec que aquesta pre-ocupació, bé, en tot cas serà una preocupació mundial,perquè l’Administració de Catalunya no és l’única queestà apostant per programari lliure com a una de leseines que ha de permetre un desenvolupament impor-tant de la indústria del software com a un element im-portant en la innovació, en la creació de noves em-preses i de més llocs de treball. A veure, segur que lesempreses que fan un bon negoci amb el programaripropietari els pugui preocupar aquest impuls per partdel Govern de Catalunya respecte al programaria lliure,però aquesta preocupació s’hauria d’estendre al Go-vern canadenc o, per parlar de l’Estat espanyol, alGovern d’Extremadura, que implementa tota la seva...,o al Govern de Baviera, vull dir, que hi ha molts exem-ples de llocs on l’impuls del programari lliure es veucom un dels elements de foment de la indústria del soft-ware.

En tot cas, aquest impuls, s’està fent amb la màxima,diguem-ne, tranquil·litat i la màxima prudència... Estemfent plans pilot, per exemple, és conegut que una ins-titució relativament important en dimensions com po-dria ser una empresa relativament gran com és la Uni-versitat de Lleida està assatjant tots els sistemes demigració cap a sistemes de programari lliure. Algunselements del Govern estan ja actuant sota programarilliure sense que s’hagin produït problemes per part delsserveis que presta al públic, de manera que és tot unprocés en què el Pla de formació i alfabetització sónelements importants..., de manera que els passos que esdonaran seran sempre molt segurs.

Per tant, jo…, aquesta preocupació la pot tenir un sec-tor de les empreses, però li asseguro que un gran sectorde les empreses precisament ens estan criticant perquè


36


no estem donant suficient impuls al programari lliure.Són les empreses més innovadores, de les quals Cata-lunya té un teixit empresarial molt ric.

En tot cas, jo vull acabar reafirmant que el captenimentdel Govern respecte a la societat de la informació noafluixa en absolut, que estem completament compro-mesos en el desenvolupament d’un element estratègicper a la societat catalana i que és possible que anemamb un cert retard de calendari però jo crec que moltaviat podrem dissipar moltes d’aquestes preocupacions.

Gràcies.

El president

Gràcies, honorable conseller.

Se suspèn la sessió, que reprendrem aquesta tarda a lesquatre.

La sessió se suspèn a tres quarts de dues del migdiai tretze minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i tresminuts. Presideix el president del Parlament, acompa-nyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assis-tida per l’oficiala major i el lletrat Sr. Santaló i Burrull.

Al banc del Govern seu el president de la Generalitat,acompanyat del conseller primer, el conseller de Rela-cions Institucionals i Participació, els consellers de Po-lítica Territorial i Obres Públiques, de Justícia, la con-sellera d’Interior, els consellers d’Economia i Finances,de Governació i Administracions Públiques, les conse-lleres d’Educació, de Cultura i de Salut, els consellersde Treball i Indústria, de Comerç, Turisme i Consum, laconsellera de Benestar i Família, i els consellers de Me-di Ambient i Habitatge, i d’Universitats, Recerca i Soci-etat de la Informació.

El president

Es reprèn la sessió.

Preguntes

I ho fem amb les preguntes al president de la Genera-litat.

Pregunta al president de la Generalitatsobre la situació política actual a Catalu-nya (tram. 317-00139/07)

I la primera la formula, en nom del Grup Parlamentarid’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa,l’il·lustre senyor Joan Boada. Té la paraula.

El Sr. Boada i Masoliver

Gràcies, senyor president. Senyor president Maragall,el passat 7 de maig es va acabar el procés de normalit-zació de treballadors i treballadores estrangers, i nosal-tres, d’aquest procés, en fem una valoració positiva per-què aquest procés era necessari per fer legals aquellespersones que feia temps que ja treballaven en el nostrepaís. L’anomalia no eren elles, aquestes persones, sinóla incapacitat de l’Administració a regular una realitat.

Aquest procés ha significat que a Catalunya unes apro-ximadament 139.000 persones aconsegueixin el reco-neixement dels seus drets laborals i abandonin l’econo-mia submergida, l’explotació i, en alguns casos, fins itot l’esclavatge. Com era d’esperar, han estat els sectorsdel servei domèstic, la construcció i l’hosteleria on hiha hagut més sol·licituds. El procés no ha estat fàcil, eltema del padró s’ha resolt tard i malament, deixant totala responsabilitat als ajuntaments. Les associacions em-presarials no s’hi han implicat i la manca de recursos del’Administració central ha provocat retards en la re-solució dels expedients. Però aquest procés no seràla solució definitiva per a totes les persones que enca-ra queden en situació irregular ni servirà per acabar de-finitivament amb l’economia submergida.

Demanem, senyor Maragall, una intervenció exemplarde la Inspecció de Treball contra les empreses que nohan volgut aprofitar aquest procés de regularització icontra totes aquelles empreses que prefereixin utilitzartreballadors no regularitzats per a autoritzar-los com amà d’obra barata i explotada, que encara n’hi ha, d’a-quest tipus.

Cal continuar treballant des de totes les administracionsper fer ordinari allò que ha estat extraordinari; això voldir que hi ha d’haver una política, una nova políticad’immigració. És urgent, senyor Maragall, abandonarl’herència que ens ha deixat el PP en aquest sentit, i ela-borar una nova llei d’estrangeria i un reglament que enspermetin tenir vies ordinàries de regularització. Espe-rem, senyor Maragall, que des del Govern de la Gene-ralitat s’impulsin aquests canvis per fer que les viesordinàries del flux de treballadors immigrants funcio-nin de forma àgil i real. Si les vies legals no funcionen,estem consolidant un model basat sobre processos ex-traordinaris de regularització cada determinat temps.Per altra banda, moltes persones immigrades han acon-seguit els seus drets laborals, però encara no gaudeixende tots els drets de ciutadania ni d’igualtat d’oportuni-tats ni de participació. Perquè es pugui fer realitat allòque vostè deia dels set milions, cal que les persones im-migrades tinguin dret a vot.

Senyor Maragall, quines actuacions pensa portar a ter-me, el seu Govern, per aconseguir vies permanents deregularització ajustades a la nostra realitat social i queels drets de ciutadania siguin reconeguts a totes les per-sones, sigui quin sigui el seu origen?

Gràcies.

El president

Té la paraula el molt honorable president de la Gene-ralitat.

El president de la Generalitat (Sr. Pasqual Maragalli Mira)

Senyor diputat, efectivament, Catalunya té més de139.000 persones immigrants que han tramitat la sol·li-citud, com vostè ha dit. Això representa, aproximada-ment, un 20 per cent del total de l’Estat, i seguramentencara en queden, com vostè també ha implicat en laseva intervenció. Jo crec que el procés que s’ha seguitha sigut un procés valent i decidit, impulsat pel Govern


37


espanyol en bona hora, i que es demostrarà que ha es-tat un encert.

Ara el que cal és col·laborar amb l’Estat en les políti-ques de llarg termini, en el compromís amb la inspec-ció per induir els empresaris efectivament a complir laLlei, perquè pot ser que..., en fi, no ens consta, però po-dria ser que hi haguessin empresaris, i potser bastants,que no s’hagin acollit..., en fi, no que no s’hagin aco-llit, que no hagin complert l’obligació que tenien de re-gularitzar el personal que efectivament tenen i que nol’han donat d’alta, i per tant, aquest és un punt en elqual farem èmfasi. I per descomptat, i més a llarg ter-mini, demanar la col·laboració, la participació, més bendit, de la Generalitat de Catalunya en les feines d’ins-pecció; pensem que això serà bo a llarg termini. I perúltim, l’impuls al Programa integral d’acollida en col·la-boració amb els ajuntaments, que pot ajudar a demos-trar l’arrelament social –sinó laboral, en aquest cas– demoltes persones.

Què farem amb el nou Estatut? Que els permisos de re-sidència els doni l’Estat, però que els permisos de tre-ball els doni la Generalitat –en vam parlar amb ArturMas fa pocs dies i penso que és la via per la qual hemd’anar. L’establiment d’un règim d’acollida de perso-nes immigrades. Fer efectiu el reconeixement de dretsi deures. I la creació d’una funció pública inspectora enmatèria de treball, com vostè ha reclamat.

Conclusió. S’ha dut a terme un procés valent. S’ha detreballar per la integració social i laboral dels immi-grants, i crec que s’ha començat a fer. I Catalunya volparticipar activament i participarà activament en la ges-tió de la immigració, en aquesta línia.

Pregunta al president de la Generalitatsobre si manté el criteri que fins ara elGovern no ha pogut impulsar polítiquessocials per manca de finançament (tram.317-00138/07)

El president

La següent pregunta la formula, en nom del Grup Par-lamentari del Partit Popular de Catalunya, l’excel·len-tíssim senyor Josep Piqué.

El Sr. Piqué i Camps

Moltes gràcies, senyor president. Senyor president dela Generalitat, vostè fa uns dies –divendres passat, enconcret– va fer una intervenció commemorativa delscinc-cents dies del seu Govern, i d’allà va sorgir unainterpretació dels mitjans de comunicació que jo li vol-dria preguntar si vostè la comparteix. La interpretaciódels mitjans de comunicació és: si el president dela Generalitat manté el criteri que fins ara el Govern noha pogut fer polítiques socials per manca de finança-ment.

El president


El president de la Generalitat

No és una interpretació del que vaig dir, però és unainterpretació possible, senyor diputat. Però li dic clara-ment: jo mai no he expressat el criteri, rotundament,que vostè m’imputa. Crec que de les meves darreres in-tervencions no se’n pot treure aquesta conclusió; aixòés el que jo penso.

El president

Té la paraula el senyor Piqué.


Gràcies, senyor president. Jo celebro que ho digui, per-què crec sincerament que la interpretació que es va do-nar de les seves paraules –a través dels mitjans, hi in-sisteixo– va ser aquesta, i per tant que d’alguna maneraestem confonent els ciutadans.

Però si em permet alguns comentaris respecte a la sevaintervenció del passat divendres, «cinc-cents dies degovern», i l’èmfasi sobre això que se’n diu «el gir so-cial», no?, jo crec que vostè centra una necessitat –d’al-tra banda que comprenc perfectament– de transmetre ala ciutadania una impressió diferent de la que la ciuta-dania té, i és que el Govern no fa polítiques socials, queel Govern ha perdut aquests cinc-cents dies en debatsidentitaris, que ha obert molts debats, però no n’ha tan-cat cap, excepte aquells que li interessa tancar, com perexemple el del Carmel –li anticipo que en parlarem benaviat, de tot això, quan ja surtin les conclusions de laComissió–, i a partir d’aquí, intentar recuperar una cer-ta credibilitat, no?

Jo sé molt bé que sí que han pogut fer vostès polítiques,si més no, tenen els recursos per fer-ho –de vegadestinc el dubte de si els utilitzen bé o no–, però crec queés bo, també, que els ciutadans de Catalunya sàpiguen–i recullo les seves mateixes paraules d’aquesta inter-venció del passat divendres– que, des del punt de vis-ta dels recursos pressupostaris inicials, el pressupost dela Generalitat del 2005 dobla els recursos que hi haviaen el pressupost inicial de l’any 2003. Alguna cosa, percert, hi deu tenir a veure el mètode de finançament pac-tat amb el Govern del Partit Popular en el seu moment,perquè, si no, aquestes coses no podrien ser, no?, elsnúmeros no sortirien.

Però és molt bo que els ciutadans sàpiguen que, des delpunt de vista de les polítiques socials, en el pressupostd’enguany vostès es poden gastar de l’ordre de 2 bili-ons de pessetes, en global, i per a cada ciutadà 1.800euros, unes 300.000 de les antigues pessetes, això voldir més d’1 milió de pessetes per família i vol dir, pertant, moltes i moltes possibilitats de fer coses.

Quin és el seu problema, senyor president –i el del seuGovern–? Que això no es nota, els ciutadans no tenenla percepció que el Govern faci política social. Quees perd amb els seus debats interns, que es perd ambdebats estrictament polítics, però no amb allò que inte-ressa.

El president

Senyor diputat...


38



Acabo senyor president. Per tant, jo li demanaria que nobusquin més excuses, que governin. És evident que ne-cessitem més finançament. He tingut una conversa moltpositiva amb el senyor conseller d’Economia, i ce-lebro...

El president

Senyor diputat...


Amb més finançament, jo estic disposat a ajudar, però,per favor, gestionin millor i transmetin-ho millor alsciutadans.

El president



En primer lloc, senyor diputat, agraeixo el seu to –en-cara hi han classes...–, hi ha tot un món de diferència...(remor de veus), hi ha tot un món de diferència entre al-guns debats que hem vist recentment i el que li hemsentit avui.

Vostè diu que doblem els diners en polítiques socials.Doncs això vol dir que estem gastant el doble del quesucceïa abans. I vostè després diu: «Això és gràcies alfinançament que nosaltres vam donar.» Això vol dirque abans no era «gràcies a»? O què passa? Si abans esfeia la meitat i ara el doble, i el sistema era el mateix, se-gurament no és a causa del sistema, sinó de la intenció.

Efectivament, la nostra intenció, la nostra prioritat és lareforma social; ho ha estat sempre, ho és sempre. Hanpassat coses que han enterbolit, potser, aquesta imatgei a nosaltres ens interessa que quedi clara quina és lanostra finalitat fonamental.

També és veritat que la reforma social ha d’anar acom-panyada d’altres ambicions, eh? No vull que semblique ara, en fi, per subratllar allò que normalment estemfent i que potser no havia surat prou, doncs poguéssemblar que no tenim ambició econòmica o que la trans-parència no ens preocupa; no. Les tres coses alhora: re-forma social –aquesta és la nostra prioritat–, ambicióeconòmica de Catalunya i, per a les seves infraestruc-tures, que ens calen, transparència. Per tres raons: una,per basar el sentiment de pàtria en la cohesió sociali, per tant, entomar l’allau immigratòria que ens ha co-l·locat de sobte en la Catalunya dels set milions. Sego-na, per tenir les infraestructures d’una euroregió depunta i l’especialització que ens convé en els sectorsefectivament punters i més avançats. I tercera, per ferfront a la brama que aquest és un país autoindulgentque s’ho perdona tot –sensació que de vegades havempogut donar i crec que no és bo que es doni.

Aquest és el nostre programa. Cinc-cents dies després,efectivament, de substituir un Govern que va durar vint-i-tres anys, hem posat les bases del canvi en marxa. AraCatalunya és determinant, crec, com ho va ser amb elretorn de Tarradellas i el restabliment de la Generalitat;

únic punt, per cert, de ruptura en el procés de reformapolítica d’Espanya.

El president

Senyor president...


I acabo. Pensi que tenim en marxa, efectivament, unapolítica social molt potent. Pensi que efectivament es-perem que el nou sistema de finançament ens ho per-metrà i que els serveis que ara estem donant en aquestcamp podran millorar d’una manera molt substancial.

Pregunta al president de la Generalitatsobre la situació política actual a Catalu-nya (tram. 317-00142/07)

El president

La següent pregunta la formula, en nom del Grup Parla-mentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’il·lus-tre senyor Joan Ridao.

El Sr. Ridao i Martín

Senyor president, ahir mateix Esquerra Republicana deCatalunya va estendre novament la mà al senyor Za-patero per donar estabilitat al Govern de l’Estat, en unmoment, per cert, que els sectors més centralistes, repa-tanis, més ferrenys, fins i tot, del Partit Popular i delPSOE estan maniobrant per desestabilitzar-lo atiantl’anticatalanisme com a arma d’erosió.

Aquesta estabilitat és una de les condicions, com vos-tè sap, necessàries en el front exterior, si es pot dir d’al-guna manera, per assolir les nostres principals fites enl’actual legislatura. L’altra gran condició, com és cone-gut, en el front interior, aquí a Catalunya, és assolir lamàxima ambició nacional, unitat política i també mo-bilització social.

Zapatero, a més a més, sap perfectament que si desa-profita aquesta ocasió no només perdrà credibilitat enamplis sectors, sinó que molt probablement, ara quemanen els federals i que el federalisme no és possible,això molt probablement posarà de relleu definitivamentque l’única sortida que ens queda és la independència.Però de moment ahir Zapatero, quant al model d’estat–que és el que ara m’interessa– va fer un discurs perguanyar temps en espera de les reformes d’estatuts comel nostre, que han d’arribar a Madrid en els pròximsmesos –la nostra, la d’Andalusia, la de Canàries, la delPaís Valencià, per cert, que troben inacceptable la nos-tra proposta, però no descarten demanar el mateix siCatalunya ho obté, no? I va insistir també, Zapatero, enun acord multilateral sobre el futur acord de finança-ment.

Per tant, davant d’aquesta situació, ara creiem que ca-len dues coses, que li volem reclamar a vostè particu-larment. La primera és fermesa, insistir fins a convèncer–que és una expressió que vostè utilitza habitualment–,que creiem que el nou Estatut ha de contenir íntegra-ment, de forma completa, un model de finançament


39


que corregeixi el desequilibri històric de Catalunya, iara, senyor president, hi ha una oportunitat immillora-ble, hi ha un nivell de sensibilització de la societat cata-lana molt alt, sobretot després d’algunes manifestacionsde catalanofòbia, que, per cert, és el que caracteritza elnacionalisme espanyol de sempre, de tot color, sempreirascible davant d’una qüestió com els diners.

I en segon lloc, mantenir la unitat. La primavera tam-bé ha arribat a la política catalana després d’un hivernmolt cru, i hi ha un millor clima, hi ha un millor diàleg,ni tota la culpa, com se sap, era d’un sol partit, ni es po-dia mantenir, per cert, per part d’algú, tampoc una ac-titud derrotista, destructiva o aventurera. Si vostè acon-segueix això, nosaltres, com a Esquerra Republicana,actuarem com fins ara, com l’argamassa nacional, comla clau de volta de l’edifici polític català.

El president

Senyor diputat...

El Sr. Ridao i Martín

I és per això, senyor president, que li reclamem aquestaactitud amb fermesa i també amb unitat.

Moltes gràcies.

El president



Senyor diputat, permeti’m que li recordi que abans deles eleccions del 1999, tornant de fora, vaig fer unesnotes, aleshores en una mena d’inici del que després haestat el programa «Catalunya proposa», aleshores esdeia «Carta autonòmica», i les vaig discutir, primer detot, amb en Josep-Lluís Carod a la platja del Miraclede Tarragona, si no recordo malament.

Es tractava, ja vaig dir-ho... (remor de veus) –no ens vambanyar, per cert, no ens vam banyar, tranquils–, les vaigdiscutir primer de tot amb en Josep-Lluís Carod, i estractava del que aleshores anomenàvem «els quatre fe-deralismes», cosa que en aquell moment semblava ab-solutament fora de la pràctica política o, en fi, la termi-nologia política del país, i que ara sembla que a poc apoc, afortunadament, es va assentant com a acceptable,el federalisme polític i el fiscal, el cultural i el judicial;és a dir, el senat federal, canviar el sistema de finança-ment per basar-lo en el principi de l’equitat i la solida-ritat, l’oficialitat de les llengües de les tres nacionalitatshistòriques i la cassació autonòmica de les sentències.

Han passat vuit anys, més de vuit anys. Tot just ara, atot això ens hi acostem. El senyor Carod i jo ja ho sabí-em, que anàvem per aquí (remor de veus), ja ho sabíem,però tot just ara és el moment en què l’Estat espanyol,l’opinió pública, i diria també que l’opinió pública aCatalunya i els partits polítics catalans, comencen a en-tendre per on anàvem i on anem, no?

Crec que és molt important que en la resposta del pre-sident Zapatero al diputat Puigcercós ahir aquests qua-

tre temes hi estaven presents, d’una forma o d’una al-tra; jo diria que tots i cada un, no? Com que això va sermolt tard, ho vaig poder seguir en directe, i em va sem-blar que era un debat absolutament il·luminador i con-trari al que m’han dit que va ser la primera part, que vaser un debate, com diuen a Castella, a cara de perro.Aquesta part del debat va ser la més interessant.

Crec que podem dir que això és així aquí, crec que po-dem dir també que el tema basc s’enfoca per primercop de cara i, per tant, que anem bé –anem bé. I comptoamb Esquerra Republicana perquè la unitat de Catalu-nya avanci; compto amb vostès perquè la nostra ambi-ció, que ja hem anunciat i hem descrit, es faci realitat,es converteixi en possibilitat i en realitat, i compto...

El president

Senyor president...


...especialment amb vostès, perquè està clar que elscontraris a l’avenç de Catalunya descarreguen sobrevostès, i de vegades sobre la meva persona, els pitjorsatacs.

El president

Té la paraula, en nom del Grup Parlamentari Socialis-tes - Ciutadans pel Canvi, per formular la seva pregun-ta...

Pregunta al president de la Generalitatsobre com preveu actuar el Govern da-vant el procés d’inscripció dels nous alum-nes i les perspectives per al curs educa-tiu vinent (tram. 317-00141/07)

...la il·lustre senyora Maria Assumpta Baig.

La Sra. Baig i Torras

Moltes gràcies, president. Honorable president de laGeneralitat, com que, a voltes, es posa en entredit el tre-ball que el nostre Grup fa per a la llengua catalana, per-meti’m que comenci congratulant-nos de l’acord acon-seguit aquest matí pel PSC en el Parlament Europeu, enquè insta la Comissió Europea a traduir al català lespàgines web oficials de la Unió, pas molt important perconsolidar l’ús del català a Europa.

I retornant a la pregunta, al nostre Grup som coneixedorsi reconeixem l’esforç que fa el seu Govern per atendrede forma adequada l’augment i la mobilitat de l’alum-nat als nostres centres educatius. Valorem positivamentl’aposta que ja es porta a terme en el Pla de construc-cions escolars i l’acord amb els ajuntaments per a laconstrucció de les trenta mil noves places públiquesd’educació infantil.

El nostre Grup és conscient que amb cinc-cents dies iuna setmana de govern és impossible recuperar el dè-ficit de planificació i de construccions escolars que vanheretar (forta remor de veus) i que provoca en algunsindrets del nostre país una certa preocupació...


40


El president

Senyora...


...al si de la comunitat educativa...

El president

Senyora diputada –senyora diputada...


...i molt especialment...

El president

...un segon, si us plau. Recuperem la calma.


És que n’hi ha que es veu que s’hi senten molt impli-cats.

El president

Senyora diputada, pot continuar.


Moltes gràcies, senyor president. I, com li deia, provo-ca, aquesta herència, en alguns indrets del nostre país,una certa preocupació al si de la comunitat educativa,i molt especialment als pares i mares que busquen es-cola per als seus fills i filles, des de l’escola bressol a lasecundària.

Estem segurs que, amb l’acció decidida del Govern, enpoc temps es demostraran fets els canvis que s’introdu-eixen, tot i saber que encara caldrà seguir convivintamb construccions de caràcter provisional, entre elsquals els barracots. Però, senyor president, la comuni-tat educativa i el país en el seu conjunt necessiten queaquesta provisionalitat sigui al més breu possible.

Un altre aspecte que creiem que ha sigut molt positiupel pas..., i el tema de la matriculació, és l’acord i el tre-ball conjunt de totes dues administracions, l’Ajunta-ment i la Generalitat, amb les oficines municipals d’es-colarització.

És en aquest sentit que nosaltres, el nostre Grup, senyorpresident, voldríem saber quin és el seu capteniment iel del seu Govern en el procés de matriculació d’alum-nes d’enguany i quines són les previsions per assegu-rar que totes i tots els escolars de Catalunya siguin ate-sos a l’inici del proper curs escolar.


El president



Senyora diputada, realment, quan s’està en la web, s’es-tà en el món, i, si no, no s’hi és, de manera que és bonanotícia la que ens acaba de donar.

El creixement de la població escolar, relacionat amb elfet migratori, però també amb el baby boom local, hatingut un impacte important, al qual hem de sumar l’in-crement de la mobilitat interna. L’altre dia ens explica-ven –em penso que eren unes escoles de Lleida–, doncs,com canviava –i em penso que ho vaig explicar aquí,per tant no ho repeteixo– durant el curs la matriculacióefectiva; és a dir, els nanos que hi havien al principi i elsque hi havien al final era un nombre diferent i anava pu-jant i baixant.

Estic convençut que això dificulta la planificació, aques-ta més gran mobilitat i aquesta més gran immigració,però estic convençut també que tothom tindrà, i té jaara, una plaça digna i de qualitat.

El Govern està, per això, efectivament, creant nous equi-paments, com vostè ha dit, no?, per atendre la deman-da nova i per recuperar el dèficit que arrossegàvem.Hem activat el Pla de construccions escolars 2004-2008,en el qual tenim previst de destinar 1.500 milions euros,es diu de seguida; mai s’han construït tantes escoles aCatalunya en tan poc temps, i aquest ritme li puc garan-tir que es mantindrà.

Apostem per la col·laboració amb els ajuntaments; vos-tè m’ho coneix, això; jo sóc un absolutament conven-çut que són els ajuntaments els que han de fer una bonapart de la feina en matèria no de construccions escolars,que també, al final, acaben sent seves, d’altra banda,no?, però sí en el camp de l’ensenyament; sóc més par-tidari dels sistemes anglosaxons que no pas dels siste-mes continentals, ho dic molt clarament; crec que al-menys l’ensenyament primari a la llarga acabarà sentun fet dels ajuntaments, i això voldrà dir que són forts.Apostem, doncs, per aquesta col·laboració.

I haig de dir-li que el procés de preinscripció encara noha finalitzat i que, per tant, el proper dimarts començala preinscripció d’ensenyaments no obligatoris, batxi-llerat i FP.

I aprofitant que parlem d’FP, dir-li que l’aposta per l’FPés decidida. El 80 per cent dels titulats d’FP s’inserei-xen en el mercat de treball, per les dades que tenim, enels sis mesos següents a l’obtenció del títol. Això és unadada molt positiva...

El president

Senyor president...


...i això dóna resposta –i acabo– a les necessitats delteixit empresarial. I, per tant, si tenim en compte que,a més, és un bon sistema d’equilibri territorial, s’hi hade posar i hi posarem, doncs, tota l’atenció que aquesttema requereix.

El president

Té la paraula per formular la pregunta, en nom delGrup Parlamentari de Convergència i Unió...


41


Pregunta al president de la Generalitatsobre l’actualitat política dels darrers dies(tram. 317-00140/07)

...l’honorable senyor Artur Mas.

El Sr. Mas i Gavarró

Moltes gràcies, senyor president. Fa un parell de dies,senyor president de la Generalitat, vàrem tenir ocasióde parlar i de discutir en el seu despatx de president, noera a la platja del Miracle ni a la de la Barceloneta, pe-rò, és clar, encara hi ha classes... (Remor de veus i ria-lles.) Hi ha classes –hi ha classes. (L’orador riu.) I crecque el missatge i... (Remor de veus i rialles.) Si em per-meten, descompti’m el temps, perquè veig que...

El president

Ja ho feia, senyor diputat.


...això d’estar a la platja amb el senyor Maragall provo-ca grans aficions i hilaritats, no? El miracle! –el miracle!

El president

En tot cas, ara ja comptaríem el temps.


Molt bé, comptem el temps. (Fortes rialles.) Crec queel missatge i la imatge que es va donar d’aquesta entre-vista va ser, en línies generals, prou positiva. No se’nsescapa que, de tota manera, l’acord és difícil, fins itot jo crec que molt difícil, però no impossible. I, comque no és impossible, doncs, val la pena quedar-se ambaquest missatge: no és impossible avançar. I jo esperoque això en aquests dos propers mesos, que són abso-lutament decisius, es pugui anar confirmant amb la co-l·laboració de tothom.

De tota manera, deixi’m canviar d’àmbit per dir-li queaquesta dinàmica, que veurem com es concretarà, con-trasta amb uns certs indicis de paràlisi del Govern. Fala sensació que hi ha un govern que, malgrat tot, encarava al ralentí, des de molts punts de vista, no?, i divuitmesos després d’haver pres possessió ja no hi ha excu-ses per anar al ralentí.

I, per tant, jo, senyor Maragall, el que li demano és qui-nes iniciatives pensa prendre a partir d’ara per posaraquest Govern a velocitat de creuer, que divuit mesosdesprés d’haver començat és la que ja hauria de portar.

El president



Senyor diputat, la veritat és que jo li demano que siguioptimista, perquè és que em fa l’efecte que ho és, efec-tivament, però que no li agrada que ho sembli. En fi...(Rialles.) Jo li demano un punt d’optimisme compartit,i confessat, quasi diria, perquè, altrament, de vegades,les coses es fan una mica més complicades, i cadascun

de nosaltres, perquè no sembli que hem cedit massa enles nostres converses amb altres partits, doncs, podríemrebre les crítiques dels nostres. (L’orador riu.)

Senyor diputat, vostè sap que vostè i jo compartim –vos-tè i jo i aquesta cambra en el seu conjunt– un designi iun desig, i és el que Catalunya tingui finalment l’Estatutque es mereix i tingui el finançament que es mereix. Jono dic que vostès no haguessin fet, en el moment queels va tocar governar, doncs, tot el possible perquè aixòfos així. Va semblar, en algun moment, que potser l’Es-tatut no era el que més els preocupava, però tinc la im-pressió que en aquest moment això no és així, i me’ncongratulo.

Vull que sàpiga que, en fi, per la nostra banda, nosaltresposarem tot el que calgui perquè aquest desig compartites converteixi en realitat.

El president

Té la paraula l’honorable senyor Artur Mas.


No sé si observa que la meva pregunta no era sobre l’Es-tatut i el finançament, era sobre altres coses, no? Jo, ha-bitualment, li pregunto per l’Estatut i pel finançament,però avui no, i vostè em parla de l’Estatut i del finan-çament, no? Bé, escolti’m, no passa res; espero quedesprés en la rèplica tingui ocasió de fer alguna apor-tació més.

Jo li posaré tres exemples d’aquesta passivitat, d’aquestanar al ralentí. Avui mateix, en aquesta sessió del Par-lament, quantes iniciatives governamentals hi ha? Niuna. Senyor Maragall, ni una. No és que n’hi hagi unao dues, no, ni una, zero, zero absolut, no?

Gir social –abans hi feia referència el senyor Piqué. Con-clusió final que vostè avui, doncs, contrapesa una mica:«No hi ha prou diners.» Caram! Han descobert la sopad’all! Abans, d’això, se’n deia «victimisme»; ara se’ndiu «justa reivindicació». Obra pública, contractaciód’obra pública, dades que no són nostres, no som sospi-tosos de crítica per estar a l’oposició, ho diu la societatcivil organitzada: vostès no es gasten els diners que te-nen, però és que, a més a més, no se’ls gasten d’unaforma alarmant; pràcticament, no han invertit ni el 50per cent del pressupost d’inversió de l’any 2004; aixòno és un problema de finançament o d’Estatut; aquestés un problema de funcionament del Govern; són exem-ples prou clars, no?

Per tant, escolti, davant de la «justa reivindicació» del’Estatut i del finançament, que nosaltres compartim–nosaltres compartim–, jo el que li he de dir és que totaaquesta reivindicació justa ha d’anar acompanyada perfer les coses bé. I, per tant, jo...

El president

Senyor diputat...


...si em permet senyor president, demanant la mateixaindulgència que amb els altres, jo el que li demano,senyor Maragall, és que tregui el Govern d’aquest cert


42


dolce fare niente en el qual està instal·lat, perquè un sig-ne d’identitat de Catalunya, a més a més de les justesreivindicacions, és també fer les coses bé, que és el quejo li demano que vostès facin.

El president



Senyor diputat, tinc la impressió que perquè que ensentenguem en les coses més fonamentals, com és l’Es-tatut, les lleis fonamentals del país, doncs, vostè vulguiescampar la brama que, en el fons, això sí, però la res-ta no, i que nosaltres no fem ben re, com dirien a Giro-na, no?

Doncs miri, hi han 17 lleis aprovades aquesta legisla-tura; hi han 8 projectes de llei actualment en tràmit, 2van ser presentades al Parlament en els mesos de no-vembre i desembre de 2004; CiU i PP han demanat finsa 23 pròrrogues del termini de presentació d’esmenes,no sé pas amb quina finalitat (remor de veus); hi ha 11proposicions de llei pendents de presa en consideraciói 5 proposicions de llei en tramitació parlamentària. Els17 primers mesos de la passada legislatura els grups del’oposició en vam presentar 95, de proposicions de llei,i aquesta vegada n’han presentat 19, segons dades delsenyor Ridao, que no fallen mai. (Rialles.)

Quant a la funció de control i de l’acció de govern hi hatres propostes de comissió d’estudi; la creació d’unacomissió d’investigació, que vostè coneix bé; s’ha in-crementat la freqüència de les sessions de control delGovern, perquè abans no es feien tantes setmanes elmes com ara. Entre aquests primers disset mesos de go-vern i els corresponents de la legislatura anterior hi haun 68 per cent més de plens amb control del Govern, 33per cent més d’interpel·lacions, 78 per cent més de pre-guntes al molt honorable senyor president (l’oradorriu), 88 per cent de preguntes orals en Ple al Govern i54 per cent més de sessions informatives, de maneraque si vostès en volen més, en tindran, eh?, però mol-tes més que la legislatura passada ja les han tingut.

El president

Senyor president, gràcies.

Pregunta al Consell Executiu sobre lesperspectives generals per al turisme rurala Catalunya i l’estat del nou decret que re-gula el turisme rural (tram. 310-00418/07)

La següent pregunta al Consell Executiu, la formula, ennom del Grup Parlamentari.... (Remor de veus.) Senyo-res diputades, senyors diputats... (Pausa.) La següentpregunta, en nom del Grup Parlamentari d’EsquerraRepublicana de Catalunya, la formula l’il·lustríssim se-nyor Alfons Quera.

El Sr. Quera i Carré

Bé. Senyor president, senyores i senyors diputats, con-seller Huguet, el turisme rural ha sigut un dels factors

de reequilibri territorial en moltes zones de Catalunya,i això, bàsicament, és motivat per dues causes. Ha com-portat, el turisme rural, uns ingressos complementarisde les rendes familiars; un 50 per cent dels propietarisd’establiments de turisme rural afirma que obté del ne-goci turístic fins a un 40 per cent de la seva renda fami-liar, i un 10 per cent afirma que supera ja el 50 per centde la renda familiar. També ha comportat, el turismerural, noves inversions en les zones rurals. També, elturisme rural ha comportat una dinamització i valorit-zació i preservació del patrimoni natural i cultural –elmegalític, el romànic, l’històric–, desenvolupar el turis-me identitari, Catalunya com a marca de país.

Considerant que l’any 1994 existien a Catalunya propde tres-cents establiments de turisme rural i que, des-prés de deu anys, la xifra assoleix els 1.132 establi-ments, amb què s’ha multiplicat gairebé per quatre;considerant que actualment, dins les modalitats d’allot-jament de turisme rural, el 70 per cent dels establimentsexistents són allotjaments rurals independents, senseobligació de prestar serveis de restauració, mentre quetan sols hi ha un 14 per cent de masies i un 16 per centde cases de pagès; considerant que el 2004 els usuarisd’establiments de turisme rural han estat 900.700 i hanaugmentat un 16,4 per cent, i que les seves pernoctaci-ons han estat de 679.000 i han augmentat un 27,8 percent; atenent l’augment del pes i de la importància delturisme rural en el nostre país i atenent el paper de com-plement de rendes per a les comunitats rurals i el fortdesenvolupament i progressiva professionalització ques’adverteix en els països europeus, quines perspectivesgenerals hi ha per al turisme rural a Catalunya i com estroben els treballs del nou Decret que regula el turismerural de cara a la seva adequació a la realitat i evoluciódel sector?

El president

Té la paraula l’honorable conseller de Comerç, Turis-me i Consum, senyor Josep Huguet.

El conseller de Comerç, Turisme i Consum (Sr. Jo-sep Huguet i Biosca)

Gràcies, senyor president. Senyor diputat, les perspec-tives del turisme rural són bones; vostè mateix n’ha do-nat algunes xifres fa un moment. S’hi podria afegir que,més enllà del creixement dels establiments, de les pla-ces i del nombre d’usuaris, també creix en percentatgel’ocupació, el grau d’ocupació, que aquest any passats’ha situat al 25 per cent, que és baixa en comparacióamb el que seria una hostaleria habitual, però que éscreixent amb relació al que és l’oferta de places rurals.

Tanmateix, cal que aquesta evolució de l’oferta ques’està fent del turisme rural possibiliti encara més unamillora de la qualitat i, a més a més, que garanteixi quela captació de rendes en el territori serveixin precisa-ment per a l’equilibri territorial. És aquí on cal situar elDecret de turisme rural de què en aquests momentss’està acabant de tancar l’elaboració, després d’un pri-mer esborrany que hem negociat amb totes les associ-acions del sector del turisme rural, amb un diàleg ambprofunditat tant amb les federacions de turisme ruralcom amb els sindicats de pagesos, i que en aquests mo-


43


ments es posarà en fase d’exposició pública, per tal deser sotmès, ja, al procés formal d’al·legacions. Esperoque, vista la tasca de diàleg i de consens, aquesta faseserà superada fàcilment.

La intencionalitat d’aquest Decret és doble. Per un can-tó, introduir l’obligació de prestar nivells bàsics de ser-veis turístics a totes les modalitats de l’allotjament, pertal d’augmentar els estàndards de qualitat. Estem par-lant de la neteja habitual, estem parlant d’entrega declaus, de disponibilitat del propietari per a qualsevolcontingència, d’informar turísticament del territori...Estem, per tant, parlant de donar serveis, ni que siguid’aquest tipus, com a mínim, fins i tot en els allotja-ments que són independents.

I segon, introduïm una nova figura, que no hi era, quevindria a ser, doncs, el que en altres territoris europeuses coneix com la modalitat de bed and breakfast, és adir, l’allotjament rural compartit, en el qual es propor-cioni no només llit, sinó, com a mínim, esmorzar o al-tres elements de restauració. Això permetria que, alcostat del concepte de turisme rural per a relax i estabi-litat...

El president

Honorable conseller...

El conseller de Comerç, Turisme i Consum

...tinguem un turisme rural que també serveixi per fercircular la població, en el marc d’aquestes rutes que es-tem promocionant, de tipus...

El president



Sí, senyor president, dos segons... Rutes de tipus gas-tronòmic, històric, cultural etcètera, que són les queprecisament ahir, en la inauguració de la conferènciadel Congrés de Turisme rural...

El president



...doncs, es van consolidar.

Gràcies.

El president

Senyor Quera, vol repreguntar? (Pausa.)

Pregunta al Consell Executiu sobre qui-nes línies mestres vol impulsar la reformade la Sindicatura de Comptes (tram. 310-00412/07)

Té la paraula, en nom del Grup Parlamentari del PartitPopular de Catalunya, la il·lustre senyora Maria BelénPajares.

La Sra. Pajares i Ribas

Gràcies, senyor president. Honorable conseller, una deles actuacions previstes en el Pla de govern 2004-2007pel que fa a la reforma dels organismes consultius i fis-calitzadors de la Generalitat de Catalunya és abordar lareforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes, refor-ma que el nostre Grup Parlamentari creiem importanti necessària per tal de dotar aquest organisme dels mit-jans tècnics, humans i financers per desenvolupar laseva funció de màxim òrgan fiscalitzador del sectorpúblic català, per tal que la Sindicatura afronti les con-dicions necessàries per a les tasques encomanades, comsón la fiscalització dels comptes dels partits polítics ol’auditoria sobre l’adjudicació de l’obra pública delsanys 2001-2 i 3 de l’empresa GISA, entre d’altres.

Amb l’elaboració i tramesa al Parlament de Catalunyadels informes de fiscalització del sector públic català esfa un exercici de responsabilitat i transparència delscomptes públics i s’impulsen les possibles actuacionsde la Fiscalia o de la futura oficina antifrau. Però si,malgrat això, s’arriba a situacions com la paràlisi de laSindicatura en l’anterior legislatura, o que el 55 percent dels ajuntaments, que tenen l’obligació de presen-tar els comptes generals, no ho fan o ho fan tard, es fapalesa la necessitat de potenciar la funció de la Sindi-catura de Comptes des de tots els àmbits, tant pel quefa als mitjans tècnics i humans com pel que fa a la re-forma de la Llei, que en tot cas implicaria la possibili-tat de proposar sancions per part de la Sindicatura.

En aquest sentit, ens agradaria conèixer quan es presen-tarà el projecte de reforma de l’actual Llei i les líniesmestres d’aquesta reforma.

Per últim, em permeto recordar-li, honorable conseller,que en la seva primera compareixença davant la Comis-sió d’Economia d’aquest Parlament, el 3 de febrer del2004 –d’això ja fa més d’un any–, vostè va dir –i faiglectura del registrat al Diari de Sessions de la Comis-sió–: «Llei de la Sindicatura de Comptes. El Govern en-viarà, en les properes setmanes i, en tot cas, no mésenllà dels propers mesos, l’avantprojecte de llei, el pro-jecte de llei de la reforma de la Llei de la Sindicatura.»


El president

Té la paraula l’honorable senyor Antoni Castells, con-seller d’Economia i Finances.

El conseller d’Economia i Finances (Sr. Antoni Cas-tells i Oliveras)

Honorable senyor president, il·lustre senyora diputada,il·lustres senyors diputats... Efectivament, com vostè haassenyalat bé, la Sindicatura de Comptes és una insti-tució fonamental en el nostre entramat institucional. Ésuna institució molt important perquè és una peça clauper assegurar, en primer lloc, la transparència i el reti-ment dels comptes, per tant per fer efectiu el control del’acció de l’executiu, assistint al legislatiu, al Parla-ment, amb un instrument molt important, i d’altra ban-da, perquè és una peça clau per assegurar l’eficiència enla gestió del sector públic.


44


Aquest Govern ha fet de la potenciació de la Sindica-tura un objectiu molt important de la seva política. Aixífigurava ja en l’Acord del Tinell, on, com vostè re-cordava, el Govern, en aquell moment els partits quedesprés van formar el Govern, es van comprometre areformar la Sindicatura, es deia, «amb l’objectiu d’as-segurar-ne la independència, la professionalitat i l’efi-càcia», i, a més, de crear, es deia, «una oficina destina-da a preservar la transparència i el funcionament delsector públic».

Aquesta oficina, vostè sap que ja hi ha el compromís decrear-la. No dependrà de la Sindicatura, perquè ente-nem que una cosa és l’oficina contra el frau, contra lacorrupció, i una altra cosa és la Sindicatura, l’auditoriadels comptes públics. Són dues feines diferents, i es fanmillor si es fan separades.

El Govern ha potenciat, i l’ha potenciat molt seriosa-ment, la Sindicatura, ja. Li dono dues xifres. Des delpunt de vista pressupostari, el pressupost va augmentarun 50 per cent l’any 2004, respecte al 2003, i el 2005el pressupost ha augmentat un 45 per cent, de maneraque, en dos anys, el pressupost de la Sindicatura hau-rà passat de 4,7 milions d’euros a 10,3 milions d’euros,s’ha més que doblat. I la plantilla està previst que l’any2005 augmenti, respecte a l’any 2004, un 64 per cent,és a dir, d’una manera molt important.

En aquests moments, està en marxa la reforma de laLlei de la Sindicatura de Comptes. Es va crear una co-missió, en el si del meu Departament –és una feina quehem volgut fer-la ben feta, de manera que, encara que éscert que haurem tardat alguns mesos més dels que ha-víem previst a l’inici, ens ha semblat que valia la penaesmerçar aquest temps per tal que la feina fos realmentuna feina rigorosa, ben feta–, es va crear una comissió,aquesta Comissió ha estat treballant molt intensament,i el nostre propòsit és, en els propers mesos, complintel termini de la Resolució 195/VII del Parlament, del25 de febrer, poder entregar...

El president

Senyor conseller...

El conseller d’Economia i Finances

...la reforma de la Llei de la Sindicatura.

El president

Gràcies. La senyora diputada vol repreguntar?

La Sra. Pajares i Ribas

Breument, president, gràcies. Honorable conseller, desdel nostre Grup Parlamentari, entenem que una formade potenciar la Sindicatura de Comptes seria adscrivintaquesta oficina antifrau a la mateixa Sindicatura, ambla qual cosa llavors sí que faríem un exercici de trans-parència i responsabilitat.

Moltes gràcies.

El president

La següent pregunta...

Pregunta al Consell Executiu sobre l’úsdels mitjans aeris de la Generalitat pel con-seller de Medi Ambient i Habitatge (tram.310-00419/07)

...la formula, en nom del Grup Parlamentari de Conver-gència i Unió, la il·lustre senyora Elena Ribera.

La Sra. Ribera i Garijo

Gràcies, president. Conseller Milà, vostè, que forma partd’un govern que s’autoqualifica d’esquerres, progres-sista, de mans netes, no ha tingut cap empatx a reconèi-xer, per escrit i signat, que en un viatge, aprofitant unvol ordinari en el seu helicòpter, en què li sobravenunes places, per l’Alt i el Baix Empordà, pel Ripollès,per la Selva, per Osona, es va emportar d’excursió laseva dona i els seus dos fills. També reconeix, per es-crit i signat, que en el contracte de lloguer d’aquest he-licòpter es prohibeix pujar a bord de l’aparell personesque no tinguin expressa autorització, que no siguin dela Generalitat. Miri, en aquest moment, ja té cua de ca-talans que estan esperant que torni a tenir places lliuresperquè els porti a fer una volta per Catalunya. Vostèconsidera que aquesta conducta és coherent amb elsseus principis?

El president

Té la paraula l’honorable senyor Salvador Milà, conse-ller de Medi Ambient i Habitatge.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge (Sr. Salva-dor Milà i Solsona)

Gràcies, senyor president. Senyora diputada, aquest con-seller no ha utilitzat mai cap mitjà de serveis públics pera usos privats ni finalitats recreatives. En el cas a què fareferència la seva pregunta, durant la campanya d’estiudel 2004 vaig creure convenient acompanyar una de lesbrigades de vigilància aèria en la seva patrulla ordinà-ria, de la mateixa manera que he acompanyat brigadesterrestres del Cos d’Agents Rurals en visites al territori.Es va acordar fer-ho el dia 19 d’agost, durant el matí,amb la patrulla que cobria la part nord-occidental delpaís, que m’havia de recollir i deixar en el mateix punt.

En aquesta visita, com he fet en altres ocasions de vi-sites a espais naturals o a espais oberts, em van acom-panyar els meus dos fills, de cinc i dotze anys, i la mevaesposa, un cop confirmat pels tripulants de l’helicòpterque disposava de tres places lliures i que això no com-portava cap distorsió al servei. Crec que fer-me acom-panyar esporàdicament d’algun dels meus fills menorsi de la meva esposa, en activitats oficials que ho perme-ten, és ben legítim, per tal de fer possible compaginarles tasques oficials amb una mínima vida familiar dig-na d’aquest nom. No sé si per vostès fer-ho així..., hopensen. Per mi, no sols és un dret, sinó que és un deure.

El president

Té la paraula la senyora diputada.

La Sra. Ribera i Garijo

Senyor conseller, miri, no és que, la seva honorabilitat,la posem en dubte; és que estem segurs que no és que


45


li hagi caigut per terra: és que li ha volat pels aires.Quan el conseller Saura va dir que ja era hora que ar-ribés a aquest Govern gent normal que viatjava en me-tro i que no tenia segona residència..., ens fa pensarmolt en aquest cas, perquè normal, utilitzar un bé d’úspúblic per a gaudi propi, no ho és. I segona residència,a vostè no li fa falta, perquè no és l’única ocasió... Vostèva fer arranjar la casa del rei del Parc Natural dels Portsa Terres d’Ebre per dormir-hi una nit, acompanyat deséquito y servicio, en la mateixa casa de luxe que uti-litzava i en què havia dormit i en el mateix llit que ha-via dormit gent de la família Franco i el mateix FragaIribarne. (Remor de veus.)

Penso que el mínim que vostè deu al Govern, als mem-bres del seu partit i a tots els ciutadans de Catalunya,entre els quals Convergència i Unió es troba, és reco-nèixer públicament els seus errors i demanar disculpes.És el mínim que, de moment, li demanem.

El president

Té la paraula l’honorable conseller de Medi Ambient.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge

Gràcies, senyor president. Senyors de Convergència iUnió, els compadeixo. Que gran que deu ser el seu sen-timent de culpa, perquè han de buscar excuses tan ní-mies per cobrir-se les vergonyes. (Remor de veus.)

Miri, li accepto lliçons de moral i d’ètica política, i lidic coses que em comprometo a no fer, li asseguro queno faré mai. Jo, per exemple, no col·locaré mai cap fa-miliar meu al front d’una empresa pública sense altremèrit que el meu parentiu. (Persisteix la remor de veus.)No contractaré mai, també em comprometo a no con-tractar mai un familiar meu, ni llunyà ni proper, perquètreballi per a empreses públiques en busca de contrac-tes més que dubtosos, o que pugui actuar com a acon-seguidor; també li asseguro que no ho faré. Tampoc uti-litzaré els mitjans públics de la Generalitat perquè emtreguin d’un embús i passar per davant d’altres ciuta-dans. Tampoc ho faré per realitzar tasques organitzati-ves i per anar a presentar llistes o retirar-les d’una can-didatura. Això sí...

El president



...que ho consideraria...

El president

Honorable... Li prego que pari un segon. És que em fal’efecte que algú demanava la paraula, però no toca,encara. (Remor de veus.)


No, jo li asseguro –jo li asseguro...

El president

Senyor conseller –senyor conseller–, perdó. Intentemmantenir l’ordre. Li ho agraeixo. Pot continuar.


Sí, perdó, senyor president. Doncs jo li asseguro queno. Li he posat alguns exemples de les coses que jo crecque no hauré de fer mai gràcies a les seves bones lli-çons. Però també li demano, ja que vostès tenen un fortcomponent cristià, que alguna vegada llegeixin elsEvangelis; no cal ser catòlic per fer-ho. Jo els recoma-no que llegeixin, per exemple, l’Evangeli de Sant Ma-teu, el capítol XXIII, versicle 27, i hi trobaran algunalliçó que els serà d’aplicació.

Gràcies.

El president

La següent pregunta, la formula, en nom del Grup Par-lamentari de Convergència i Unió...

Pregunta al Consell Executiu sobre el seubalanç dels resultats i les conseqüènciesdel darrer procés de regularització de per-sones immigrants a Catalunya (tram. 310-00420/07)

...la il·lustre senyora Meritxell Borràs.

La Sra. Borràs i Solé

Gràcies, senyor president. Honorable consellera, des deConvergència i Unió voldríem que ens fes un balançdels resultats i conseqüències del darrer procés de re-gularització de persones immigrades a Catalunya, aixícom de quin paper ha jugat el Govern de Catalunya entot aquest procés, tot entenent que tots estem d’acordque les polítiques d’immigració són importantíssimesper al futur de la nostra nació.

El president

Té la paraula l’honorable senyora Anna Simó, conselle-ra de Benestar i Família.

La consellera de Benestar i Família (Sra. Anna Simói Castelló)

Moltes gràcies, senyor president. Senyora diputada, bentrobada. En tot cas, primer de tot, dir-li que, com moltbé sap vostè, en la proposta del Govern que vam volerfer de reglament no teníem pas previst, com a solució, ferun procés de normalització, sinó que la proposta delGovern se centrava bàsicament en les mesures norma-litzades dins del mateix Reglament. Però, en tot cas, lavaloració en anunciar aquesta mesura extraordinària...,la vam veure com a molt positiva, perquè la pressióde la irregularitat es feia insostenible per treballar enpolítiques d’acollida i integració.

Li vull qualificar amb tres adjectius com valorem desdel Govern aquest procés. Primer de tot, com ha dit moltbé el molt honorable president, un procés valent, unprocés benintencionat i un procés, però, insuficient. Va-lent, perquè l’Estat ha posat, per primera vegada, el te-ma de l’economia submergida al centre de la qüestió,la qual cosa valorem molt positivament, i ha manifes-tat la seva voluntat de no anar fent regularitzacions ex-traordinàries cada ics temps, que no demostren més que


46


el fracàs d’una política d’immigració, absolutamenterrònia, feta en el passat.

El president

Té la paraula la senyora Borràs.


Gràcies. Benvolguda consellera, des de l’inici d’aquestGovern la política en matèria d’immigració ha estat,sincerament i francament, negativa.

En primer lloc, vostès varen procedir al tancament deles oficines de la Generalitat a l’exterior, oficines quetreballaven perquè les persones immigrants vinguessinamb contracte de treball a Catalunya.

En segon terme, el Pla de ciutadania i immigració haarribat tard, perquè vostès varen dir que el tindrien eldesembre del 2004, i, de fet, es pot dir que acaba d’ar-ribar al Parlament. I, a més a més, ha arribat faltant a laveritat, perquè en el Pla es diu que s’ha fet amb els con-sens social i polític «de totes les forces polítiques», diuconcretament, i això vostès saben que no és cert. Enl’elaboració del Pla Convergència i Unió no hi ha tin-gut cap mena de participació, ni formal ni informal,perquè no se’ns ha demanat, així com tampoc totes lesentitats col·laboradores que vostès diuen que hi han par-ticipat. Per tant, han faltat a la veritat en un documententregat al Parlament, i prego que rectifiquin per nomantenir-se en el que és, de fet, una mentida.

Respecte al procés extraordinari de regularització, laGeneralitat ha tingut un trist paper en la configuraciódel sistema de regularització, i vostès mateixos han re-conegut –i llegeixo unes afirmacions seves– que «si elGovern de l’Estat hagués tingut una mica més en comp-te els ajuntaments i els governs autònoms, s’haurienpogut preveure els dèficits del procés de regularitza-ció». Per tant, vostès reconeixen que aquest «Governamic», com en diuen, no els té en compte, i el procés noha anat bé. Vostès han sigut espectadors del procés;no s’hi han implicat ni tan sols per defensar els ajunta-ments en aquest tram final, un tram final en què se’ls hadonat tota la responsabilitat, cosa que els ha posat enuna situació difícil. El Govern de Catalunya ha abando-nat els ajuntaments a la seva sort davant la responsabi-litat sobreafegida en el procés, hi insisteixo, final.

En el seu dia, en el procés de reagrupament familiar...

El president

Senyora diputada...


...acabo molt ràpidament, el Govern de Catalunya, go-vernat per Convergència i Unió, va establir conveni i vaoferir la xarxa d’oficines de la Generalitat per treballar-hi. Vostès, en tot això, no hi han participat d’una formaactiva, valenta i amb suport a tots els ajuntaments.

Gràcies.

El president

Té la paraula l’honorable consellera de Benestar i Fa-mília, senyora Anna Simó.

La consellera de Benestar i Família

Moltes gràcies, senyor president. Senyora diputada, entot cas, dir-li que la xarxa de la Xila no s’ha tancat; esva tancar una oficina a Casablanca, que, de fet, era unaduplicitat d’una oficina del Copca; continua funcionanti es rellançarà sota la forma de SIOL. Jo la remeto a lesexplicacions que tingui l’amabilitat d’efectuar en el seumoment, si vostè ho desitja, el conseller de treball res-pecte a això o aquesta mateixa consellera.

(El president s’absenta del Saló de Sessions i el vice-president segon el substitueix en la direcció del debat.)

En tot cas, pel que fa al Pla de ciutadania i immigració,suposo que vostè és ben conscient que, com molt bé hadit, es va presentar en aquest Parlament, i vam decidirentre tots plegats de tenir una trobada els representantsdels grups parlamentaris en els dies següents per tald’afinar en aquelles qüestions concretes, una trobadaque encara no ha tingut lloc, però que tindrà lloc moltaviat. Com vaig dir en aquell moment, també, el Plade ciutadania i immigració no estava tancat, no l’haaprovat encara, el Govern, precisament perquè hi falta-va alguna d’aquestes mesures que ara mateix li he co-mentat.

Pel que fa a la implicació en el procés, li puc ben dir –icrec que ho hem demostrat sent molt proactius pel quefa a la proposta del Govern de la Generalitat per a un noureglament que vam fer en el seu moment– que aquestaconsellera i aquest Govern s’hi volen implicar molt, enpolítiques d’immigració, implicar molt en aquelles po-lítiques on la majoria de competències rauen en el Go-vern de l’Estat. És per això que volem demanar méscompetències.

Però, en tot cas...


Senyora consellera...

La Consellera de Benestar i Família

...el que sí que li he de dir és que aquest Govern va de-manar al Govern de l’Estat que aportés els recursos ne-cessaris per fer front als efectes de la regularització alsmunicipis. Aquest Govern va demanar...


Honorable consellera, quan pugui...


...que utilitzés –molt ràpidament– altres documents desd’un bon principi en el procés de normalització per fa-cilitar aquesta feina. I aquest Govern continuarà treba-llant com ho ha fet des dels seus registres i atenent elsmunicipis, com ho hem fet...


Senyora consellera...


...aquests últims tres mesos per tal de resoldre...


47



És que ha acabat el seu temps, senyora consellera.


...dubtes legals, que en cap moment no s’han resolt desd’altres àmbits.

Gràcies.


Moltes gràcies.

Pregunta al Consell Executiu sobre el seupropòsit de capteniment pel que fa alsproblemes de funcionament de la centralnuclear Vandellòs II (tram. 310-00413/07)

La següent pregunta, la formularà el Grup Parlamentarid’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa,sobre el capteniment del Govern pel que fa als proble-mes de funcionament de la central nuclear Vandellòs II.Té la paraula per formular-la la il·lustre diputada senyo-ra Dolors Comas d’Argemir.


Gràcies, senyor president. Senyor conseller, la mevapregunta és respecte a la situació de la central nuclearVandellòs II.

I, per cert, aquest matí, en el debat de política general,a propòsit de la intervenció que ha fet el diputat JoanHerrera, el president del Govern, Rodríguez Zapatero,s’ha compromès a establir un calendari de tancamentde les nuclears i també a revisar a fons el Consejo deSeguridad Nuclear. I estem contents d’aquest compro-mís, que ens situa més a prop l’horitzó de tancament deles centrals nuclears, que nosaltres sempre hem recla-mat i que el Pla d’energia de Catalunya, lògicament,haurà de contemplar.

Mentrestant, i mentre funcionin, lògicament volem lesmàximes garanties, les màximes exigències en segure-tat. Hem sabut que entre setembre de 2004 i març de2005 la central Vandellòs II va funcionar sense condi-cions de seguretat suficients; més aviat, molt degrada-des, amb problemes en el sistema d’aigua, en els siste-mes de refrigeració. I a Tarragona comprengui que sommolt sensibles a aquest problema. Sabem què vol dir unaccident nuclear, l’hem viscut; ha calgut tancar-hi unacentral nuclear, precisament a Vandellòs, i, per tant,insisteixo que aquesta sensibilitat la tenim molt a florde pell.

I ara estem no sols preocupats pel fet que hi hagi hagutaquests problemes de funcionament, sinó també indig-nats, perquè el Consejo de Seguridad Nuclear, qui ha-via de controlar, no controlava. I no solament això, sinóque ha encobert informació, ha enganyat: el 25 d’agost,en concret, va qualificar l’incident com un incident sen-se perill per als treballadors, per a la població i el mediambient, i el va classificar nivell 0; el 8 d’octubre el vareclassificar a nivell 1, cosa que ja és una escala moltmés greu, perquè el nivell 2 va ser el que va obligar a

tancar Vandellòs I, i el 21 de març va reconèixer errorsen els càlculs i avaluació de la gravetat de l’incident.

Això no pot ser –això no pot ser–, perquè no són garan-ties de seguretat. Davant d’això demanem al Govern deCatalunya dues qüestions: quin és el seu captenimentamb relació a garantir les màximes exigències de segu-retat per a la reobertura de Vandellòs II, i també la re-forma a fons del Consejo de Seguridad Nuclear, amb laparticipació de la Generalitat en temes com aquest, queimpliquen la gestió...


Il·lustre diputada...


...de l’energia i el seu control.

Gràcies.


Gràcies, il·lustre diputada. Té la paraula, en nom delGovern, per a la resposta de la pregunta formulada,l’honorable conseller de Treball i Indústria.

El conseller de Treball i Indústria (Sr. Josep M. Rañéi Blasco)

Gràcies, senyor president. Senyora diputada, crec queintentaré, en aquest temps, explicar quatre coses, odonar-li informació i el plantejament amb relació a qua-tre coses: a l’incident, a la gestió de l’incident, a l’ac-tuació del Govern i als criteris de capteniment que te-nim amb relació a aquest tema.

En primer lloc, sense cap alarmisme, l’incident no hasuposat en cap moment perill ni per a les persones, niper als treballadors ni per al medi ambient, ni en el ni-vell 0 ni en el nivell 1, perquè el que es va fer malbé eraun circuit redundant, que no tenia contacte amb ele-ments nuclears o amb contactes iònics. Per tant, aquestaés la situació.

Aquest incident ha estat gestionat d’una manera fatalpel Consejo de Seguridad Nuclear, i s’ha produït unapèrdua de confiança en el que és l’autoritat, i, per tant,ha transferit als ciutadans una sensació d’inseguretatinacceptable, perquè no hi ha re pitjor que aquell queté l’autoritat per vetllar en aquest tema produeixi situ-acions contradictòries. Des d’aquesta perspectiva, ésevident que la gestió de l’incident, salvant-ne la impor-tància, ha estat feta d’una manera molt deficient.

El Govern ha estat informat; hem tingut els informes,hem mantingut reunions de manera sistemàtica, hemexigit que es donés resposta en aquests temes i hem tre-ballat de l’única manera que podíem treballar: amb se-riositat, sense generar alarmismes i cercant allò en quètothom crec que coincidim.

En primer lloc, el Consejo de Seguridad Nuclear ha deser reformat –ha de ser reformat–, i hem d’aconseguirque aquesta independència generi confiança per a laseva solvència en els actes, i ha de ser reformat afavo-rint la participació de les comunitats autònomes quetenim centrals nuclears, mentre les tinguem..., presèn-


48


cia en aquest Consejo de Seguridad Nuclear; no a tra-vés de nomenaments indirectes; directament, com acomunitat autònoma, com a govern que té preocupacióen aquests temes. I, evidentment, hem d’aconseguir,que crec que ho fem entre tots, fer possible, generar,com ja vam acordar la setmana passada, posar les con-dicions perquè el tancament de les centrals nuclears espugui fer sense malmetre les condicions de competiti-vitat, de funcionament del sistema elèctric.

Per tant, jo crec que el Pla de l’energia, com ja vam ferla setmana passada i vam acordar entre tots, ha de tre-ballar en aquesta direcció.



Pregunta al Consell Executiu sobre la se-va valoració de la situació actual del sec-tor públic financer de la Generalitat i lesseves perspectives de futur, arran de lapresentació del primer pla estratègic del’Institut Català de Finances 2005-2007(tram. 310-00414/07)

La següent pregunta a formular és sobre la valoraciódel Govern de la situació actual del sector públic finan-cer de la Generalitat i les seves perspectives de futur,arran de la presentació del primer pla estratègic del’Institut Català de Finances 2005-2007, presentada pelGrup Socialista, i té la paraula per formular-la l’il·lus-tre diputat senyor Jordi Carbonell.

El Sr. Carbonell i Sebarroja

Gràcies, senyor president. Honorable conseller d’Eco-nomia i Finances, la política econòmica i pressupostà-ria de l’actual Govern catalanista i d’esquerres té unampli suport dels ciutadans, de les entitats financeres idel conjunt del món empresarial.

En aquest sentit, hem rebut amb satisfacció la presen-tació del Pla estratègic de l’Institut Català de Financesper als anys 2005-2007, així com l’Acord estratègic pera la competitivitat, on es fa especial referència al noupaper que ha de jugar aquest Institut com a instrumentdel finançament empresarial, especialment per a les pi-mes.

Aquesta satisfacció és donada, senyor conseller, perquèen el passat, i tal com assenyalen els informes demoli-dors de la Sindicatura de Comptes, l’Institut Català deFinances era un instrument caòtic i clientelar. Ja en elpressupost del 2005 vàrem tenir ocasió d’aprovar unaforta capitalització de l’Institut, així com la creació denous instruments, com l’Institut Català de Finances -Equipaments –l’ICF Equipaments–, amb l’objectiu deconstruir a un ritme superior noves escoles, nous cen-tres de salut que ens permetessin fer front a les urgentsnecessitats heretades del passat.

Honorable conseller, nosaltres voldríem –i estic segurque tots els ciutadans de Catalunya–, primer, un Insti-tut Català de Finances transparent i que hi participin elsagents socials; un Institut Català de Finances que finan-

ci projectes empresarials viables i estratègics i, a la ve-gada, que ajudi els nous equipaments públics, i un Ins-titut Català de Finances que contribuís al desenvolupa-ment econòmic del país. Honorable conseller, voldríemconèixer, doncs, els objectius i els aspectes bàsics d’a-quest Pla estratègic 2005-2007.

Moltes gràcies, senyor president.


Gràcies, senyor diputat. Té la paraula, en nom del Go-vern, l’honorable conseller d’Economia i Finances.

El conseller d’Economia i Finances

Senyor president, il·lustre senyor diputat, senyors dipu-tats... Efectivament, com vostè sap, l’Institut Català deFinances és un instrument important al servei de la po-lítica econòmica del Govern, instrument financer im-portant.

El Govern ha donat unes instruccions molt precises al’hora de posar en marxa la nova política amb relacióa l’Institut Català de Finances. L’Institut Català de Fi-nances ha de servir per impulsar projectes empresarialsviables, en primer lloc; és a dir, no ha de servir per des-tinar subvencions d’una forma indirecta. En segon lloc,han de ser projectes que tinguin un interès estratègicper al país; si no, no cal que s’hi involucri l’Institut Ca-talà de Finances. I, en tercer lloc, han de ser projectesque tinguin la característica que, sense la participacióde l’Institut Català de Finances, no poden tirar enda-vant; i això pot ser per les seves característiques, per serprojectes d’una maduració financera d’un cert temps,eh?, relativament dilatada. Jo crec que en això podríemestar tots d’acord, i en aquest sentit l’Institut Català deFinances pot jugar un paper important.

Nosaltres, el primer que vam haver de fer va ser posaren ordre l’Institut Català de Finances. Ens vam trobarque l’Institut Català de Finances l’any 2003 havia tin-gut un creixement molt gran, excessiu –havia crescutun 60 per cent el crèdit concedit–, i d’altra banda, unInstitut Català de Finances en el qual hi havia una insu-ficiència molt clara de dotacions, de manera que vamhaver, primer de tot, d’ordenar-lo, sanejar-lo. L’any 2004va ser un any en què va seguir tenint un creixementimportant, un creixement de l’ordre del 18 per cent, elcrèdit concedit, però vam fer un gran esforç per millo-rar les dotacions, de manera que les provisions per adotacions van augmentar un 38 per cent. El 31 de de-sembre del 2004, l’Institut Català de Finances tenia unvolum d’actius de 1.500 milions d’euros, que és unaxifra important.

Un cop sanejada la situació, és a dir, un cop establertesunes bases, que són unes bases correctes per afrontar elfutur, ara hem aprovat, efectivament, com vostè asse-nyalava, el Pla estratègic. Aquest Pla estratègic preveuuna potenciació de l’Institut Català de Finances, perquèha de ser un instrument important, i vull assenyalar-ho.

Aquesta potenciació preveu que l’Institut dobli el seubalanç en un període de tres anys –el 31 de desembredel 2005 esperem tenir un volum d’actius de l’ordre de2.000 milions d’euros, i en tres anys doblaria el volumd’actius–, i també doblar el volum total de capitalitza-


49


ció. De manera que esperem que, d’aquesta manera,l’Institut serà aquest instrument important al servei dela política econòmica del Govern, com ja està sent-hoen aquests darrers mesos, per exemple, amb la sevaparticipació en operacions d’un interès estratègic tangran com ha estat, ara recentment, l’operació de com-pra d’Aragonesas, de l’empresa Aragonesas, per partd’Ercros, en la qual l’Institut Català de Finances hajugat un paper de lideratge molt destacat.




Pregunta al Consell Executiu sobre laseva valoració del concurs d’adjudicacióde les loteries de la Generalitat gestiona-des per l’Entitat Autònoma de Jocs iApostes (tram. 310-00416/07)

La darrera pregunta a formular està presentada pelGrup Socialista, sobre la valoració que fa el Govern delconcurs d’adjudicació de les loteries de la Generalitatgestionades per l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes.I té la paraula, per formular-la, l’il·lustre diputat senyorJoan Ferran.

El Sr. Ferran i Serafini

Gràcies, senyor president. Senyora consellera, els dar-rers anys, el conjunt de polítiques de jocs i espectacless’ha caracteritzat per estar resolts de manera poc feliç–per ser equànimes, eh?, i per no fer un altre tipus d’ex-pressions. L’anterior legislatura es va caracteritzar peruna paràlisi normativa molt important, i també per unseguit de sorolls respecte a tot un procediment de regla-ments i d’acords que s’havien de prendre en el sector.

Aquesta legislatura ha començat d’una manera absolu-tament diferent. Nosaltres creiem que s’ha fet, real-ment, una creació d’una mesa del sector, que ha comen-çat a treballar de forma coordinada; s’ha arribat aacords importants sobre diferents normatives que havi-en quedat congelades, i s’ha fet des del més absolutconsens; s’ha treballat en allò que van proposar les re-solucions d’aquest Parlament respecte a tot el que haestat la lluita contra les ludopaties, i, en definitiva, s’hadesembussat una situació que feia molts anys que esta-va absolutament enquistada.

Però el que li voldríem preguntar, senyora consellera,és que ens valorés el fet de com s’ha dut a terme i coms’ha portat tot el que ha estat el nou sistema de licita-ció del concurs de les loteries catalanes, entre altres co-ses perquè feia molts anys, i em penso que és la primeravegada que s’ha fet d’aquella manera que diem enaquest Parlament que s’han de fer les coses: amb trans-parència i amb concurrència.

Moltes gràcies.


Gràcies, senyor diputat. En nom del Govern, té la para-ula l’honorable consellera senyora Montserrat Tura.

La consellera d’Interior (Sra. Montserrat Tura i Cama-freita)

Gràcies, senyor vicepresident. Il·lustres senyors dipu-tats, il·lustres senyores diputades... Diputat senyor Fer-ran, doncs, certament, en aquesta nació que és Catalu-nya, com en tants altres indrets de l’Europa occidentali de molts llocs del món, existeixen jocs i apostes, enalguns casos promoguts pel sector privat, que cal regu-lar des dels poders públics, des de l’Administració, i end’altres casos, com és el cas de Catalunya, algunes apos-tes i algunes loteries, específicament, són promogudesper la mateixa Administració, a la recerca d’ingressos perpoder finançar polítiques socials o aquelles qüestionsque en cada moment determini el Govern.

Jo li agraeixo la presentació de la pregunta, perquè m’es-talvia de dir que una de les principals intencions quehem tingut des del Departament d’Interior, en nom delqual parlo, doncs, ha estat dir que aquestes coses sónnormals, s’han de fer obertament, és bo que hi hagi unamesa que agrupi tots els empresaris i de tots els sectors,aquells que hi estan també a favor i en contra, i, pertant, que les coses en matèria de joc i d’apostes no si-guin com una cosa fosca i amagada, sinó que puguemdonar-ne explicacions molt clares.

Una de les coses que succeïa just en el moment en quèaquest Govern va prendre possessió és que, al cap demolt pocs dies, finalitzava un contracte de subministra-ment de serveis que mantenia una empresa des de l’any1987, any en què van ser creades les loteries i les apos-tes específiques de la Generalitat. I aleshores, en primerlloc, vàrem demanar –i ho vam fem públic, i vam expli-car a tort i a dret per què ho fèiem– una pròrroga demanteniment d’aquell contracte, per tal de poder prepa-rar un concurs obert en què es garantís la màxima des-tinació de recursos, la publicitat i la lliure concurrència.Això va ser així, i no només es van fer les preceptivespublicacions –que només faltaria– del Diari Oficial dela Generalitat, del Butlletí Oficial de l’Estat o del Di-ari Oficial de la Unió Europea, sinó que a més a méses va insistir a posar anuncis als mitjans de comunica-ció de gran tirada a nivell nacional, perquè tothom hipogués concursar.

Així mateix, tot el procés que va anar fent la mesa decontractació es va anar fent públic i es va facilitar elconeixement de les decisions que es prenien, i va cul-minar, certament, amb l’adjudicació per part de l’òrgande contractació, el dia 29 de març d’enguany, a unaempresa que és una unió d’empreses entre ScientificGames i Indra Sistemas, que és la que, per raons desuport tècnic o d’oferta tècnica i econòmica, conside-rem que és la millor.

En això només vull dir dues coses: una, hem deixat queaquells grups parlamentaris que ens ho han sol·licitatpuguin consultar tota la documentació de totes les pli-ques que s’han presentat; dues, venent les mateixes lo-teries i els mateixos jocs d’apostes que veníem abansd’aquest concurs, únicament i exclusivament, igual, in-gressaríem, com saben, destinat de manera finalista alDepartament de Benestar i Família per a programessocials, 5 milions d’euros cada any. Per tant, si més no,amb la fórmula i amb el nou contracte, a més a més dela transparència també hi hem guanyat en la destinació


50


de recursos a les polítiques finalistes, a què està obliga-da per llei l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes.


Moltes gràcies, honorable consellera.

Interpel·lació al Consell Executiu sobrela formació contínua en empreses (For-cem) (tram. 300-00962/07)

Correspon ara substanciar el sisè i darrer punt de l’or-dre del dia, consistent en la interpel·lació al ConsellExecutiu sobre la formació contínua en empreses. Pre-sentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió,té la paraula, per exposar-la, l’honorable senyor dipu-tat Antoni Fernández Teixidó.

El Sr. Fernández i Teixidó

Senyor president, senyores i senyors diputats... Senyorconseller, Forcem un altre cop. Vostè coneix perfecta-ment els antecedents del que ha estat el debat en aques-ta cambra respecte al Forcem, i si li sembla bé, i en prod’anar directament als continguts del que li vull plan-tejar, ens els estalviem.

Si més no, li faig el recordatori del debat que vàremtenir durant el mes d’octubre de l’any passat sobre elForcem, i una moció que vàrem presentar en el seu diai que, malgrat que a mi em semblava que era una mo-ció que havia d’ajudar a demostrar fermesa per part delGovern en la defensa de les nostres posicions una ve-gada s’havien produït les sentències del Tribunal Cons-titucional, els partits que donen suport a la majoria vanentendre que, malgrat que la Moció podia ser útil, noera convenient políticament signar-la. Aquest és el ba-lanç dels darrers dies d’octubre i d’algunes iniciativesque s’han anat produint durant tot aquest temps.

Què els dèiem aleshores? «Aprofitin, si us plau, senyorsde la majoria, que hi ha la voluntat expressa del Parla-ment de Catalunya de donar suport al Govern tripartitde Catalunya perquè, davant del Govern espanyol, facicomplir les sentències del Tribunal Constitucional.»Això era el que els dèiem. I vostès ens deien aquí: «So-brer, ens ho farem sols. Gràcies per la col·laboració,però nosaltres ens en sortirem, d’aquesta qüestió.» I nonomés això, presumien, com jo entenc que farà vostè acontinuació; diu: «Escolti’m, teníem ja vint-i-tants mi-lions d’euros, ara en passem a tenir quasi quaranta...Les coses van bé.»

Però, senyor conseller, les coses no van bé. I per què novan bé? I, a més, jo desitjaria que per rigor parlamen-tari, senyor conseller, per honestedat intel·lectual, enspoguéssim ajustar al que jo li plantejo. No fugim d’es-tudi, no parlem ara ni del Consorci, ni de si va bé o vaa mitges, si arriba molt diner o poc. Jo li plantejo unacosa concreta perquè vull oferir una possibilitat d’acordal Govern, és a dir, el Reial decret 7/2005, del 22 d’a-bril; un reial decret que ha tingut la singular trajectòriade desconeixement per a la major part de la societat ca-talana. Quan vam tenir l’oportunitat d’analitzar aquestdecret, vàrem parlar amb els agents socials, amb sindi-cats i amb empresaris; i aquest era un reial decret des-conegut, poc seguit.

Per què? Per què un reial decret d’aquestes caracterís-tiques és un estri poc conegut pels agents socials en ge-neral? Doncs, perquè amb un reial decret que ha de ser–compte!– convalidat dijous que ve –compte amb lesresponsabilitats de cadascú– al Congrés de Diputats,que ha de ser convalidat... Tenim un reial decret quedijous serà convalidat. Aquest Reial decret venia a dirdues coses: modifiquem els percentatges de bonificaci-ons per a les empreses i obrim crèdit ampliable, bàsica-ment, per fer front als convenis subscrits d’àmbit sec-torial i, molt particularment, per al maltractament dedones i les propostes que s’havien fet per part del Go-vern, i la Copa Amèrica.

Però amb aquest plantejament, i calladets, calladets,calladets, finalment es materialitzen dues qüestions: u,la gestió d’aquests fons, la gestió de tots els fons no vea Catalunya, i dos, es consagra el model Zaplana. D’ai-xò és del que jo vull discutir. Ja sé que ens podem re-ferir a moltes més coses. Jo, senyor conseller, li demanoel següent, li demano que ens puguem cenyir a aques-tes dues qüestions, perquè li farem una proposta espe-cífica que crec que serà útil per a vostè, per al seu Go-vern, per a les nostres empreses i per al nostre país.

El que li dic és el següent. Amb un reial decret d’aques-tes característiques, que a la memòria parla d’una pos-sible passa –una possible passa– de compliment de laSentència del Tribunal Constitucional, quan arriba elreial decret sobre aquesta qüestió ni un mot –ni un solmot. Per tant, allò que és realment nostre, que el Tribu-nal Constitucional ha dit que és nostre a través de qua-tre sentències, el Govern espanyol decideix que ja enparlarem l’any 2006. Tan evident és això que el senyorFrancesc Castellana, director general del SOC, admetque l’any 2006 en parlarem d’aquesta qüestió. Tant ésaixí que va venir el senyor Baíllo l’altre dia aquí –si volvostè en parlarem després, no m’agafi justament el raveper les fulles– i ens ve a dir aquí que això és una pas-sa. I vostè, jo i tots els grups de la cambra sabem quel’única passa que hi ha per al compliment de les sentèn-cies del Tribunal Constitucional és que es compleixin,no que es discuteixin, no que s’implementin progressi-vament, no una miqueta aquest any i una miqueta l’anyque ve i una miqueta després, que s’implementin.

I, segona qüestió: model Zaplana. I allò que vostè i johavíem estat discutint tantes i tantes vegades respecteal contingut del que havia de ser justament la formacióper als nostres treballadors, a les nostres empreses tornaa concretar-se en el model Zaplana. Des de quin puntde vista? Doncs des de l’aspecte més escabrós. Per què?Doncs ben senzill, perquè ve a fer la memòria, un relatabsolutament interessant de la cobertura que en l’àm-bit de la petita empresa signifiquen els fons de forma-ció. I senyor conseller, vostè i jo sabíem que passariaaixò, és més, vostè a l’oposició defensava el que ara jodefenso aquí, jo també ho feia al Govern. I perquè elsdiputats tinguin cabdal comprensió del que estem dientquan parlem de la taxa de cobertura per a les empresespetites que gaudeixen de la bonificació amb el modelque vostès apliquen, i parlem d’empreses d’un a cinctreballadors, apostin vostès per la taxa de cobertura re-alment executada.

Tornem a la idea: empreses d’un a cinc treballadors quepoden gaudir de la bonificació i que veritablement en


51


gaudeixen o no, balanç d’execució al 2004; percentat-ge de tots aquests fons: l’1,82. «Bé, això és perquè sónles empreses molt petites.» Bé, parlem de les empresesde sis a nous treballadors, percentatge: el 5,08 d’execu-ció. «És que encara són petites.» Bé, parlem de les em-preses de deu a quaranta-nou treballadors: l’11,61 percent de cobertura, amb la qual cosa no li imputem res,senyor conseller, aquesta no és responsabilitat seva, pe-rò li diem: «Compte perquè aquest model és justamentun torpedo en la línia de flotació de les empreses peti-tes a Catalunya i el nostre teixit productiu està sobre labase d’aquestes petites empreses.» I quan vostè, Inici-ativa per Catalunya, Esquerra Republicana de Cata-lunya i, fins i tot, el PP, aquí, a aquesta cambra dèiem:«Compte amb aquest model.» És perquè volíem unaformació específica per a les petites empreses a Cata-lunya. I el balanç és, des del meu punt de vista, sinis-tre, però això no ho diu l’oposició, això ho diu la me-mòria explicativa del Govern en el seu reial decret.Nosaltres aquestes dades les recollim del que el Governespanyol ens diu. Pregunta: «No hauríem de ser bel·li-gerants amb el Govern espanyol respecte al modeli respecte a l’aplicació de les sentències del TribunalConstitucional?» No tenim una oportunitat ara de ser-ho? Jo ja sé que vostès ho intenten, parlen amb el Go-vern espanyol, tracten de negociar, el Caldera un dia sí,un dia que també, un dia una mica menys... Ja m’ho séjo això, però no varia respecte a la sort que veritable-ment corre el Forcem a Catalunya, quan hauríem pogutdonar una passa significativa.

Què els demano? Quina és la nostra proposta? Senzilla,i desitjaria que vostès no la interpretin com un parany;senzilla la proposta que els fem: diguem junts «no» a laconvalidació del reial decret. Diguem «no» a la conva-lidació del reial decret. Per què? Justament perquè res-pectin les competències del Tribunal Constitucional, lasapiència del Tribunal Constitucional i les competènci-es de Catalunya, u. I dos, que puguem discutir, si mésno, el famós model. Diu: «Escolti’m, això se’ns faràmolt difícil, fer això al Congrés de Diputats per partdels partits que donen suport aquí i que han de donarsuport allà al PSOE.» Doncs dic: «Tenim un instrumentmagnífic per fer-ho: les seves esmenes al debat de pres-supostos.» El que Convergència i Unió planteja a lamajoria governamental aquí és el següent: Portin vos-tès al debat del dijous que ve al Congrés de Diputatsl’esmena que van presentar –si em permeten vostès,concretament, els la llegiré–, l’esmena 2240 del PSOEi l’esmena 2229 de l’Entesa Catalana de Progrés, quela van portar al Senat i que no va prosperar al Senat per-què el PP ho va impedir. (Veus de fons.) No, nosaltresno –nosaltres, no–, senyor conseller. Sobretot centrem-nos en el fonamental i no..., per la raó que nosaltres liplantegem aquí. Però vostè, senyor conseller, té ara lagran oportunitat de dir: «Escolti’m, com que aquestaera la nostra proposta, la portem directament al Ple.» Ili avanço –i si vam cometre un error, excuses– que lidonarem suport en el Ple parlamentari del dijous per ala convalidació.

No es tracta, conseller, cregui’m, de si tenen raó vostèso si tenim la raó nosaltres, es tracta que arribem a unacord. I la proposta que els fem aquí és: Diguem «no»al decret de convalidació, diguem «sí» al complimentde les sentències del Tribunal Constitucional, i diguem

«sí» a la revisió del model Zaplana, i tinguem la una-nimitat de tota la cambra. Per què dir «no», quan po-dem dir junts «sí»? Aquesta estratègica parlamentària,que els proposa Convergència i Unió, en què els perju-dica, senyor conseller? En què minva la seva capacitatd’acció? Diu: «Home, perquè potser sí que finalmentels fons estaran en perill.» No ens digui això perquèvostè sap que no, que els 40 milions d’euros, concreta-ment 39,6, arriben a Catalunya de totes totes.


Honorable diputat, el seu temps s’esgota...


Acabo, senyor president. Acabo només dient una cosa.Arriben de totes totes i quedarà una qüestió per discu-tir: Controlaran vostès les bonificacions? Les gestiona-ran vostès? Doncs em donarà l’explicació perquè des-prés li plantejarem si veritablement vostè ha portataquest control o no. Jo no tindria tanta pressa a sortir,senyor conseller, tindria pressa a escoltar i mirar de re-soldre el problema.



Gràcies, honorable diputat. Té la paraula, per donar res-posta en nom del Govern, l’honorable conseller de Tre-ball i Indústria, el senyor Josep Maria Rañé.

El conseller de Treball i Indústria

Senyor president... Senyores i senyors diputats, senyordiputat, jo suposo que vostè coincidirà amb mi que laSentència de què vam parlar, de la qual vostè em par-la, és la Sentència del 2002, i que des del 2002 fins araha transcorregut, curiosament, el mateix temps vostèamb responsabilitat de govern que jo, el mateix, peròque això no s’ha mogut fins que no hem arribat nosal-tres. Aquesta és la primera realitat, la primera és aques-ta. I que quan es va moure es va moure perquè ens apli-quessin el decret Zaplana, que recordo que és delmateix partit que els donava suport aquí per aguantar lalegislatura, i vostès, allà.

Dit això, senyor diputat, li haig de dir una cosa que su-poso que..., no sé si ha acabat de mirar-ho bé, perquèhem estat parlant d’un reial decret i no hi ha un reialdecret, hi ha un reial decret llei. I els reials decrets lleistiren una tramitació que és la següent: es convaliden,però es tramiten com a lleis, i a les lleis es poden plan-tejar esmenes. Per tant, la convalidació del reial decretllei no impedeix la seva tramitació com a llei i un trà-mit d’esmenes. El reial decret llei s’ha hagut de fer per-què aquelles esmenes que ara semblen que són la me-ravella del món i que no suposaven el traspàs, que vanplantejar, l’Entesa Catalana i el Grup Socialista al Se-nat, no van prosperar perquè vostès i el PP van votar encontra del projecte de pressupostos de l’Estat i no es vapoder incorporar, la modificació que s’havia tramitat alSenat, per resoldre aquest problema. Des d’aquestaperspectiva em sembla bé que vostès ara vegin com unaopció molt positiva que en la tramitació de la Llei recu-perem les esmenes del Senat, però no ens enganyem ni


52


enganyem a ningú que les esmenes del Senat no són latransferència, que és un pas endavant i que el que s’haproduït ara és, sense esmenes, un pas endavant que vamés enllà de les esmenes del Senat.

El que s’ha produït ara és el següent: primer, més recur-sos per a les comunitats autònomes. L’aplicació delspressupostos generals de l’Estat suposava 22 milionsd’euros. Les modificacions de caràcter pressupostari,que no van al Reial decret, suposaran 39 milions d’eu-ros per a Catalunya, que és el 18 per cent de tot el queve a les comunitats autònomes, seguint un criteri dedistribució proporcional a la població ocupada. Tenimel 18 per cent aproximadament de l’ocupació, tenim el18 per cent dels recursos destinats a les comunitats au-tònomes, proporcional. Però, a més a més, es produeixuna segona cosa amb aquesta normativa: no tan sols po-drem gestionar programes intersectorials, és a dir, pro-grames que només són transversals a tots els sectors,sinó que incorporarem i es gestionaran, dintre d’aquests40 milions, programes sectorials per al metall, per altèxtil, que recuperaran el paper de la negociació col·lec-tiva, dels àmbits i les empreses de treball i dels treba-lladors en la formació no tan sols d’oficinistes o d’e-lements intermedis, sinó d’allò que els capacita permantenir la seva ocupació i per millorar el funciona-ment de la seva empresa. Punt important.

Segon punt important, que es produirà, fruit d’aquestareforma: totes les subvencions, de les bonificacions quefacin les empreses catalanes, les deduccions seran ges-tionades a Catalunya. Totes les deduccions que facin di-rectament les empreses catalanes de la quota seran ges-tionades a Catalunya. I, a més a més, no tan sols l’Estat,les patronals i els sindicats, sinó també la Generalitat deCatalunya participarà en la determinació i gestió delsprogrames supraautonòmics que es puguin produir. Ésa dir, hi ha un avenç important per la quantitat, peròtambé per la qualitat d’aquest tema. I tot i així jo li re-conec i li dic que, en conseqüència amb el que reite-radament hem repetit, el Govern de la Generalitat i elsagents socials i econòmics de Catalunya en el si delConsorci de Formació Continuada volem i esperem iestem treballant perquè el 2006 el model sigui defini-tivament aquest. Un model que suposi que programessectorials i intersectorials a Catalunya els gestioni elConsorci, que les bonificacions les gestioni la Genera-litat a través del Consorci, i que la Generalitat partici-pi en aquells programes que interessin a Catalunya,però que no siguin només de l’àmbit de Catalunya, sinóque hi hagi àmbits superiors que apliquin la doctrinadel Constitucional, que diu que quan una cosa superal’àmbit d’una comunitat no és una matèria estatal, queés una matèria que ha de ser-hi l’Estat, però també hade ser-hi la comunitat interessada, per tant, aplicant ladoctrina constitucional. Estem avançant en aquesta di-recció, el 2005 serà un avenç ja en aquesta direcció i,per tant, crec que podríem coincidir que aquesta és unaaportació fonamental.

Ens queda un element, i això és veritat, l’hi reconec,nosaltres som partidaris que les bonificacions directesde les empreses es produeixin només en aquells àmbitsque hi ha capacitat de gestionar-les. Vostè ho deia i téraó, les empreses d’1 a 5 només fan servir l’1,82 percent dels recursos que paguen; les de 6 a 9, el 5 per cent;

les de 10 a 49, l’11; les de 50 a 250, el 35, i les de mésde 250, el 65 –comes a part. Doncs, bé, nosaltres cre-iem que la mida de l’empresa que ha de poder utilitzaraquest mecanisme de deducció directa ha de ser la queasseguri que té capacitat de fer la formació i que, en totcas, aquestes bonificacions han de ser conegudes, au-toritzades, gestionades, declarades i comprovades a Ca-talunya quan siguin empreses catalanes. Això ja ho fa-rem, però no ho farem per totes. Crec que el canvi demodel ha de significar que tots els recursos d’aquestesempreses que no tenen capacitat de gestionar-lo es pu-guin fer a través de programes sectorials o intersecto-rials, com ja farem aquest any.

Per tant, des d’aquesta perspectiva, li agreixo la preo-cupació que té per aquest tema, però també li vull trans-metre que anem en la bona direcció. Hem passat d’unnivell de recursos a un altre superior, d’un nivell de par-ticipació només en programes sectorials a estar en pro-grames sectorials i intersectorials, al control de les bo-nificacions, i a més a més, a participar en els programesque tinguin alguna cosa a veure a Catalunya, però queno siguin exclusivament de Catalunya.

Per tant, en aquesta direcció el que ens queda és poderculminar aquest tema. Si hi ha algun tema que en la tra-mitació de la Llei els grups parlamentaris que estansituats a Madrid poden fer, podem recollir aquella di-nàmica del Senat, podem incorporar el que ja està ac-ceptat per part del Govern de l’Estat, que té voluntat decomplir les sentències i plantejar-lo en temps i forma.I crec que això ens permet avançar amb una fórmulaque permet que els recursos entrin a funcionar sensehaver de renunciar a res del que no hem renunciat, queés a mantenir tots els recursos d’inconstitucionalitat perfer, d’una manera definitiva i clara, que el decret Za-plana, allò sí que era un decret, no un real decreto leyconvalidat, el decret Zaplana sigui retirat o bé per la viadels tribunals o bé per la via efectiva –que és la queestem treballant nosaltres– que no es produeixi unacontinuïtat en la pràctica del seu funcionament, que jano s’està produint.


Gràcies, honorable conseller. Per a la rèplica, té la pa-raula l’honorable diputat senyor Antoni Fernández Tei-xidó.


Gràcies, senyor president. Dues clarificacions al cor del’argumentació, un anunci i una proposta.

Les dues clarificacions, senyor conseller. Qui va portaral Tribunal Constitucional –qui va portar al TribunalConstitucional– la qüestió que estem discutint avui ifent-hi referència va ser el Govern de Convergènciai Unió. Li demano..., l’única cosa que li demano és queaixò, si vostè és tan amable, no ens ho posa en dubte,perquè la història es pot disfressar, però canviar-la ésimpossible; fins i tot ni que vostès governin ara podencanviar la història: nosaltres vàrem portar al TribunalConstitucional això. I ho acceptem, i quedem com unscavallers i no hauríem de donar més tombs a la qüestió.

Segona qüestió. Home!, clar que estem parlant de laconvalidació d’un reial decret llei. Si no és així, com li


53


puc jo demanar que presenti vostè aquella vella esme-na que es va presentar per part del PSOE i el Grup del’Entesa al Senat. Que vostè ens diu: «Però vostè ensva votar en contra.» No, senyor conseller; nosaltres và-rem votar en contra del conjunt dels pressupostos del2005, no de l’esmena en particular. I del que estem dis-cutint –no em fugi d’estudi– és justament del Forcem.

Però anem al moll de l’os de la qüestió. El moll de l’osde la qüestió és el següent: per quins set sous hem d’ac-ceptar un gradualisme respecte al compliment de lessentències del Tribunal Constitucional?

Vostè ens ve aquí i ens diu: «Tenim més diners dels queteníem, que vostès no tenien, i ara a més podem fer, jus-tament, formació en l’àmbit sectorial», i s’ha oblidatdels programes experimentals, que també. I anem avan-çant a poquet a poquet.

Per què no seguim per aquest camí? Senyor conseller,perquè tenim quatre sentències del Tribunal Constitu-cional que estan a favor nostre. I teòricament governaun govern amic seu a Madrid, i si hi ha fermesa de po-sicions això es pot aconseguir.

Hi ha una cosa que no acabo d’entendre, senyor conse-ller. Que al Partit Socialista de Catalunya li fluixegin lescames davant del Partit Socialista Obrer Espanyol, hoacabo d’entendre, però per què aquesta dinàmica perpart d’Iniciativa per Catalunya - Esquerra Alternativa?Per què si l’Entesa del Progrés i Esquerra Republicanade Catalunya al Senat presenten una esmena d’aques-tes característiques..., per què no fer aconseguir queaquesta sentència es compleixi? Per què acceptar ungradualisme que no té cap sentit? Per què conformar-nos amb les molletes? Per què, senyors diputats?

No em podran convèncer del contrari, perquè tenimraó. Vostès em poden dir: «Raons d’ordre polític d’or-dre major ens obliguen a donar suport al Govern espa-nyol», i callats. Doncs, d’acord; però acceptem-ho d’a-questa manera i no presentem el resultat com unavictòria política.

Senyor diputats, decència! –senyors diputats, decència!No presentem això com una victòria política. Comen-cem a acceptar que això és un joc –a què vostès una iuna altra vegada han dit que no jugarien i ara hi jugueni de quina manera!–, i que, escolti’m, ara passen perl’adreçador. I l’adreçador de qui és? Del Govern delPartit Socialista. Així és com són les coses.

L’anunci. Evidentment, nosaltres els anunciem avuique presentarem una sol·licitud de dictamen previ alConsell Consultiu per portar aquest Reial decret llei,quan estigui aprovat, al Constitucional. Cap broma res-pecte a això. I a ballar una altra vegada.

Si vostès aproven aquest reial decret llei, d’acord; ja elsavanço que ja està presentat dictamen al Consell Con-sultiu, i que el Consell Consultiu ens digui que hi hamotius d’inconstitucionalitat. I veurem si els partits quedonen suport al Govern són capaços de dir que aquestdictamen del Consell Consultiu, que parla de la incons-titucionalitat d’aquest reial decret llei, l’hem d’obviar. Aveure si ho fem. Però ja els anuncio que està presentat.

I la mà estesa, senyor conseller. Després de clarificar lescoses, després d’anar al moll de la qüestió, després de

dir-li l’argumentació que crec que és la que hem de te-nir present, la mà estesa. Els presentarem una mocióque tornarà a estar en la línia de «junts a defensar Ca-talunya i les sentències del Tribunal Constitucional da-vant del Govern espanyol, junts». Convergència i Unió,i espero que el Partit Popular, donen suport al Governtripartit perquè demani això, que no es conformi justa-ment amb les engrunes i que vagi a la qüestió central,i votem-ho aquí.

Consideració final, senyor conseller, que és la que situ-arem a la moció. Anem a suposar, senyor conseller, quevostè no se’n surt, perquè jo sé com és la política, per-què em vaig passar un munt d’hores discutint amb elGovern del Partit Popular per aquesta qüestió, i nome’n vaig sortir. Però anem a suposar que vostè tam-poc. Pregunta: li farà mal tenir una resolució del Parla-ment de Catalunya que diu que els donem suport pernegociar a Madrid i portar aquí el Forcem total, el quedemanen vostès des del SOC, el que demana tota la so-cietat catalana? Li farà mal tenir el suport del Parlamentde Catalunya per tenir aquesta iniciativa i poder nego-ciar amb el Govern espanyol? A qui faria mal això: alGovern de Catalunya, a les empreses catalanes, al con-seller Rañé, al Parlament de Catalunya o al PSOE?


Honorable diputat, el seu temps s’ha esgotat...


Amb aquesta pregunta és més que suficient, senyorpresident.

Moltes gràcies, senyores i senyors diputats.


Gràcies, senyor diputat. Té la paraula per a la rèplical’honorable conseller de Treball i Indústria.


Gràcies, senyor president. Senyors diputats..., senyordiputat, l’únic que m’ha semblat bastant fora de to ésfer al·legacions a actituds morals, però no entraré enaquest tema. Tots aquí som honorables i decents. Pertant, anomenar la decència..., crec que és un excés ver-bal que no val la pena entrar-hi. (Veus de fons.) Sí, harepetit tres vegades: «Decència, senyors diputats!» Éscom el valor a la mili, se’ns suposa. (Remor de veus.)

En tot cas, permeti’m que li digui una cosa. Jo no tinccap recança a reconèixer-li que el Govern que hi haviaquan es va produir aquell tema era el Govern de Con-vergència i Unió i qui va plantejar la sentència al Cons-titucional. Cap problema. I el Tribunal Constitucionalel 2002 –el 2002–, governant Convergència, va dir:«Facin les transferències.» Va acabar el seu mandat...,va fer moltes gestions, però no va obtindre re –no vaobtindre re.

Per tant, aquesta fermesa..., i tenia... (Veus de fons.)Perdoni, deixi’m acabar...


Senyor diputat, el seu torn ha acabat, el seu torn.


54



I tenia darrere el suport d’aquest Parlament, i d’aquestGrup, que estàvem en aquells moments a l’oposició, ide la resta, els tenia de tots. Però no va sortir re. No vasortir re!

Per tant, equanimitat. Reconegui que tenia una sentèn-cia per a la transferència i no van aconseguir re, i queamb aquesta sentència i una actitud..., anem en la bonadirecció. Les seves presses d’ara no es corresponen ambla seva ineficiència d’aleshores. Anem en la bona direc-ció; anem avançant. I anem avançant perquè aquest Go-vern no ha hagut de reiterar..., perquè cada dia no hemde repetir les mateixes coses. Estem gestionant l’acordque vam fer quan vostè era conseller. Estem gestionantaquell acord. Aquell acord entre patronals, sindicats iorganitzacions polítiques ens mandatava a tots, i nohaurem passat pel Parlament; va ser un acord polític, il’estem gestionant i l’estem reiterant només amb elsagents socials, però l’estem gestionant políticament.

Vostè sap perfectament que hi ha algunes situacionscom la següent. L’esmena del Senat no significava latransferència –no significava la transferència. L’esmenadel Senat que vam plantejar no significava la transfe-rència. Ni tocava el control de les bonificacions. El queara tenim ja aconseguit és més del que hi havia al Se-nat. Però és que és molt menys que la demanda de des-centralització que va fer Convergència i Unió en la tra-mitació que hi va haver al Congrés dels Diputats quanes parlava dels temes de formació professional, ocu-pacional i contínua, que es demanava només la descen-tralització; ni la transferència –ni la transferència–, enaquell debat va demanar el Grup de Convergència iUnió.

Per tant, anem caminant, anem avançant. El model se-rà..., com ja està plantejat aquest any, la Generalitat tin-drà competències i gestionarà, com ho farem aquestany, però amb més recursos, els programes intersecto-rials i els sectorials –i els experimentals, ja ho vam ferl’any passat i ho tornarem a fer, no hi ha problema.Controlarem i gestionarem totes les bonificacions de lesempreses, totes, totes les empreses catalanes. I li horepeteixo, el que hem d’aconseguir és que la mida..., labonificació es redueixi només a aquelles que ho puguinutilitzar de veritat i sigui útil per a les empreses i elstreballadors.

I aquest és un element el qual no tenim aconseguit, tam-bé li ho reconec. Hem d’avançar en aquesta línia. Seranels 150 que vostè plantejava al senyor Zaplana o seran els250 que estem plantejant al senyor Caldera o serà unacosa diferent? No ho sé encara; serà el producte d’a-questa modificació. Perquè el que hem de mirar és quesigui útil per a les empreses i els treballadors, la midade l’empresa que pugui bonificar-se la formació contí-nua que facin al si de l’empresa. I també participaremen aquells programes que abastin a més d’una comuni-tat i en què Catalunya estigui present.

(El president es reincorpora al seu lloc.)

Aquest és el model que sortirà el 2006; aquest és el mo-del que el 2005 ja està present –ja està present–, ja estàaconseguit. Faltarà la normativa. No es preocupi, lanormativa també sortirà.

I, per tant, des d’aquesta perspectiva, crec que li agra-eixo l’esforç, però en la direcció que el planteja és bas-tant innecessari.

El president

Moltes gràcies. (El Sr. Fernández i Teixidó demana perparlar.) Senyor Teixidó... (Veus de fons.) En fi, és unainterpel·lació i hi ha els torns pautats... Té trenta segonsclavats.


Doncs, ben senzill... Senyor conseller, lectura textual del’esmena a què feia referència i que vostè ha dit que noparlava d’això. Les comunitats autònomes «con com-petencia de gestión en materia de formación profesio-nal continua recibirán del servicio público de empleoestatal las transferencias de fondos para la gestión yfinanciación de contratos-programas para la formaciónde trabajadores». Si això no és el traspàs... (Pausa.) Ai-xò no és el traspàs. Doncs, molt bé. Doncs, vostès tenenl’habilitat de presentar esmenes que justament les de-fensen en aquesta línia i resulta que no ho són. Moltpropi del llenguatge socialista, per una altra banda.

I, senyor conseller, el fet que jo apliqui en un momentdeterminat l’apel·latiu de «decència» no ha de compor-tar en cap cas –i en té la meva garantia plena– que elconsideri ni a vostè ni a ningú indecent.


El president

Té la paraula l’honorable conseller.


Senyor diputat, la transferència dels fons no és la trans-ferència de les... (Veus de fons.) La transferència delsfons no és la transferència... (Veus de fons.) No, la trans-ferència dels fons és la transferència de diners per feruns programes, no per controlar les bonificacions de lesempreses, perquè això no són programes sectorials.

Senyor conseller..., perdó, exconseller, quan vostè es-tava –quan vostè estava–..., sap... (Pausa.) Senyor dipu-tat, eh?...

El president

Senyor conseller, acabi...


Senyor exconseller, honorable, vostè sap perfectamentque la transferència dels fons no és la transferència dela competència.

El president

Gràcies.

S’aixeca la sessió.

La sessió s’aixeca a tres quarts de sis de la tarda i unminut.

Documents

DIARI DE SESSIONS - Síndic de Greuges de Catalunyaun síndic que voldria ser conegut com a síndic col·labo rador i controlador de l’Administració, per aprofundir la cultura dels