Upload
others
View
10
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
DIARI DE SESSIONS DEL
PLEDEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
DLPM 770-1987 Fq.Con.núm. 33/27 VI legislatura Any 2004 Núm. 44
Presidència
del Molt Honorable Sr. Pere Rotger i Llabrés
Sessió celebrada dia 16 de novembre del 2004
Lloc de celebració: Seu del Parlament
SUMARI
I. PREGUNTES:
1) RGE núm. 6997/04, de l'Hble. Diputada Sra. Carme Feliu i Álvarez de Sotomayor, del Grup Parlamentari Popular, relativa a facilitat
de l'accés de persones amb discapacitat a l'administració de la comunitat autònoma. 1990
2) RGE núm. 7207/04, de l'Hble. Diputada Sra. Pilar Costa i Serra, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a sinistralitat laboral a
Eivissa. 1991
3) RGE núm. 7208/04, de l'Hble. Diputat Sr. Celestí Alomar i Mateu, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a Pla de
desestacionalització turística. 1992
4) RGE núm. 7212/04, de l'Hble. Diputat Sr. Joan Marí i Tur, del Grup Parlamentari Popular, relativa a promoció exterior del vi.
(Ajornada). 1993
5) RGE núm. 7214/04, de l'Hble. Diputat Sr. Josep Simó Gornés i Hachero, del Grup Parlamentari Popular, relativa a compliment dels
compromisos adquirits amb la Conselleria d'Educació per part del Ministeri d'Educació. 1993
6) RGE núm. 7215/04, de l'Hble. Diputat Sr. Joan Marí i Tur, del Grup Parlamentari Popular, relativa a valoració de la fira World
Travel Market. 1994
1990 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
7) RGE núm. 7030/04, de l'Hble. Diputat Sr. Pere Sampol i Mas, del Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista, relativa a
potenciació de la sobrassada als EEUU. (Ajornada). 1995
8) RGE núm. 7210/04, de l'Hble. Diputat Sr. Jaume Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular, relativa a IPC a prestacions i
pensions amb finançament mixt. 1995
9) RGE núm. 7211/04, de l'Hble. Diputada Sra. Maria Binimelis i Amengual, del Grup Parlamentari Popular, relativa a pisos de lloguer
per a les dones que han patit violència domèstica. 1995
10) RGE núm. 7200/04, de l'Hble. Diputat Sr. Miquel Ramon i Juan, del Grup Parlamentari Esquerra Unida i Els Verds, relativa a
depuradora a Vila, Eivissa. 1996
11) RGE núm. 7213/04, de l'Hble. Diputada Sra. Misericòrdia Sugrañes i Barenys, del Grup Parlamentari Popular, relativa a
conferència de presidents autonòmics. 1997
12) RGE núm. 7205/04, de l'Hble. Diputada Sra. Francesca Lluch Armengol i Socias, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a
conferència de presidents. 1998
13) RGE núm. 7206/04, de l'Hble. Diputada Sra. Francesca Lluch Armengol i Socias, del Grup Parlamentari Socialista, relativa a
participació de les Illes Balears a l'Euroregió. 1999
II. INTERPELALACIÓ RGE núm. 5500/04, del Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista, relativa a propostes del president de
les Illes Balears amb motiu del debat de presidents de comunitats autònomes. 2001
III. MOCIÓ RGE núm. 7149/04, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida i Els Verds, relativa a model de gestió dels centres
sanitaris, derivada del debat de la interpelAlació RGE núm. 5172/04. 2010
IV. Debat de presa en consideració de la Proposició de llei RGE núm. 5180/04, presentada pel Consell Insular de Mallorca, relativa
a protecció del medi nocturn de les Illes Balears. 2016
EL SR. PRESIDENT:
Senyores i senyors diputats, començam la sessió plenària
d’avui. El primer punt de l’ordre del dia consisteix en el debat
de les preguntes amb solAlicitud de resposta oral davant ple.
I.1) Pregunta RGE núm. 6997/04, de l'Hble. Diputada
Sra. Carme Feliu i Álvarez de Sotomayor, del Grup
Parlamentari Popular, relativa a facilitat de l'accés de
persones amb discapacitat a l'administració de la comunitat
autònoma.
La primera pregunta RGE núm. 6997/04, ajornada a la
sessió anterior, relativa a facilitat de l’accés de persones amb
discapacitats a l’administració de la comunitat autònoma que
formula l’Hble. Diputada Sra. Carme Feliu i Álvarez de
Sotomayor del Grup Parlamentari Popular. Té la paraula
l’Hble. Diputada.
LA SRA. FELIU I ÁLVAREZ DE SOTOMAYOR:
Gràcies, Sr. President. Crec que tots coneixem el gran
interès que el conseller de Funció Pública i tot l’equip de
Govern estan demostrant per aconseguir la plena integració de
les persones amb discapacitat dins el món laboral. I voldríem
conèixer des del Grup Popular quines actuacions estan portant
a terme la Conselleria d’Interior per tal de facilitar l’accés de
persones amb discapacitat a l’administració de la comunitat
autònoma.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Conseller d’Interior.
EL SR. CONSELLER D’INTERIOR (José María
Rodríguez i Barberà):
Gracias, Sr. Presidente, señoras y señores diputados. Sra.
Diputada, efectivamente hasta hace poco tiempo la normativa
en vigor reservaba el 5% de las plazas de la oferta pública de
empleo para personas discapacitadas, Sin embargo no
establecía ninguna diferencia para esta aplicación de bolsín,
con lo cual cuando las personas discapacitadas no aprobaban
estas plazas, las sobrantes se integraban en el bolsín general.
Quiere decir que eran ocupadas por otras personas con
capacidad suficiente.
A partir de nuestro acceso a la Conselleria de Interior
iniciamos un procedimiento en el cual se diferencia en la oferta
pública de empleo las plazas que salen y de ellas se detraen el
5% que pasan a un procedimiento extraordinario y nada más va
dirigido a las personas que tienen acreditada una discapacidad
superior al 33%. En estas plazas se hace un concurso distinto
y diferente, según la capacidad de cada persona, bien sea
dificultad de audición, de visión, o de habla y con lo cual se
establece un mecanismo que garantiza que al final del
procedimiento las plazas reservadas para discapacitados son
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 1991
realmente ocupadas por discapacitados y las que no, son por
aprobación, pasan a un bolsín, también existe un bolsín de
interinos específicamente de discapacitados. Con lo cual se
garantiza que el 100% de las plazas de discapacitados son para
ellos y con esto se normaliza una situación que nunca debería
de haberse producido, que hasta que nuestra llegada y hasta
esta normativa nueva e innovadora y que se está ya aplicando
en otras instituciones, por ejemplo en la Universidad de las
Islas Baleares. Y estamos ya con conocimiento de que otras
comunidades, inclusive el Estado, tienen un procedimiento
similar para poder aplicar esto en las ofertas públicas de
empleo y garantizar de esta forma que los discapacitados
tendrán uso preferente y exclusivo de las plazas que la ley le
otorgue. Gracias, Sr. Presidente.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Diputada.
LA SRA. FELIU I ÁLVAREZ DE SOTOMAYOR:
Sr. Conseller, només per donar-li les gràcies. Gràcies
perquè amb actuacions com aquesta, amb fets reals com aquest
i no amb polítiques de campanyes i de maquillatge molt social,
però realment poc efectives. Idò amb actuacions com aquesta
segur que aconseguirem que totes les persones amb
discapacitats d’aquesta comunitat autònoma se sentin
plenament en el món laboral. Gràcies.
I.2) Pregunta RGE núm. 7207/04, de l'Hble. Diputada
Sra. Pilar Costa i Serra, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a sinistralitat laboral a Eivissa.
EL SR. PRESIDENT:
Passam a la segona pregunta RGE núm. 7207/04, relativa
a sinistralitat laboral a Eivissa i que formula l’Hble. Diputada
Sra. Pilar Costa i Serra del Grup Parlamentari Socialista. Té la
paraula l’Hble. Diputada.
LA SRA. COSTA I SERRA:
Gràcies, Sr. President. Efectivament preguntar quina és la
valoració que fa el Sr. Conseller de Treball respecte l’augment
de la sinistralitat laboral a l’illa d’Eivissa. Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Conseller de Treball.
EL SR. CONSELLER DE TREBALL I FORMACIÓ
(Cristòfol Huguet i Sintes):
Moltes gràcies, Sr. President, senyors i senyors diputats.
Miri, si hi hagués de contestar estrictament a allò que vostè em
demana li diria que no puc valorar el que no existeix, no hi ha
augment Sra. Diputada. Nosaltres valoram els accidents un per
un, en allò que afecten les persones implicades, a les famílies,
a les empreses i per aprendre allò que ens serveix per corregir
perquè no es repeteixin circumstàncies similars.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Diputada.
LA SRA. COSTA I SERRA:
Gràcies, Sr. President. Bé Sr. Conseller, no me sorprèn la
seva contestació, de fet ja la va donar, aquesta mateixa, a l’illa
d’Eivissa que hi va ser, preguntat per aquest mateix tema.
Vostè sap que a l’illa d’Eivissa ha augmentat enguany la
sinistralitat laboral en un 23%, mentre que per exemple a l’illa
de Mallorca ha baixat. El seu argument respecte a què això ha
estat per un problema informàtic o un error informàtic, això no
hi ha qui s’ho cregui. Durant tot aquest any les informacions
oficials de la seva pròpia conselleria donaven aquestes dades
que a més coincidien en altres que tenien els propis sindicats.
Ens preocupa també seriosament que des de la conselleria
no s’hagi cobert la plaça de tècnic de prevenció de riscs
laborals, vostè sap que està sense cobrir des de desembre de
l’any 2003. Dia 15 de juny varen dir que la cobririen aquest
mateix any, ara fa poques setmanes va ser vostè a Eivissa i va
dir que cobriran l’any que ve. Bé Sr. Conseller, esperem que
abans de què acabi la legislatura hagin cobert aquesta plaça
perquè l’illa d’Eivissa no té un tècnic de prevenció de riscs
laborals.
Però permeti’m que li digui que això és una
irresponsabilitat, tenint en compte els següents factors. Primer,
a les Pitiüses, com li he dit abans, han augmentat en un 23% les
accidents laborals. Segon, el Govern va reduir dràsticament,
segons els sindicats, els pressuposts destinats a salut laboral.
Tercer, a més a Eivissa hi ha hagut 10.000 contractes eventuals
menys que l’any 2003. Quart, les taxes de sinistralitat de les
Illes Balears són una de les més altes de tot Espanya. I
cinquena, una darrera dada preocupant és que a pesar que a
Mallorca en línies generals ha baixat el nombre d’accidents
laborals, en canvi han augmentat els accidents laborals mortals.
Davant totes aquestes dades preocupants Sr. Conseller, jo
crec que la seva conselleria no pot continuar amb aquesta
paràlisi, amb aquest autisme polític. Les dades canten, com li
he dit pugen els accidents laborals a l’illa d’Eivissa, s’han
baixat les inversions i està clar que per al Govern del PP la
protecció no està en el seu vocabulari. Menys protecció
territorial, menys protecció social i menys protecció cap als
nostres treballadors i treballadores...
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sra. Diputada. Té la paraula l’Hble.
Conseller de Treball.
EL SR. CONSELLER DE TREBALL I FORMACIÓ
(Cristòfol Huguet i Sintes):
Moltes gràcies, Sr. President. Irresponsable,... Miri Sra.
Diputada, jo trob que vostè per intentar atacar el Govern mai
hauria de fer ús d’allò que és el valor més important que tenen
les Pitiüses, que és el seu teixit productiu, els empresaris i
treballadors. Jo faré entrega Sr. President a la Mesa, perquè
1992 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
puguin fer-ne ús tots els grups que vulguin, les dades
contrastades dels accidents i incidents atesos per les mútues
l’any passat i enguany. I vostè comprovarà que es tracta d’un
error matemàtic, vostè sap que des de l’antiguitat es diu que
discutir de les idees és de savis, és d’intelAligents. Discutir de
les dades no té cap sentit i vostè està parlant d’unes dades qui
ni coneix, ni ha investigat, ni tan sols suposa.
Senyora expresidenta del Consell d’Eivissa, és vergonyós
que ataqui els treballadors i a la imatge dels empresaris i
treballadors d’Eivissa per intentar contradir o (...) les dades que
pengen i que són públiques que fan els serveis tècnics de la
conselleria. No té cap raó, ni cap justificació parlar d’un 23%
d’increment. Li ho repetesc, la contrastació que són els
accidents que han atès les mútues d’Eivissa quedaran a la
Mesa, si el President ho accepta perquè vostès puguin
comprovar que aquí no hi ha ni trampa ni cap criteri
governamental ni polític. Hi ha una empresariat i uns
treballadors que han aconseguit que les corbes d’accidents
laborals baixin i a Eivissa també. Quan hagi llegit les dades
després podrà fer preguntes, interpelAlar o el que vulgui, però
vostè parla per allò que llegeix, per titulars, perquè ha sentit a
dir i açò, me cregui, no és res més que atacar els valors més
importants socials que té Eivissa, empresaris i treballadors.
(Alguns aplaudiments)
EL SR. PRESIDENT:
Bé, Sr. Conseller si ens entrega aquesta documentació,
nosaltres la incorporarem a l’acta i arribarà a tots els grups
parlamentaris.
(Remor de veus)
Sí, al registre.
I.3) Pregunta RGE núm. 7208/04, de l'Hble. Diputat Sr.
Celestí Alomar i Mateu, del Grup Parlamentari Socialista,
relativa a Pla de desestacionalització turística.
Passam a la tercera pregunta RGE núm. 7208/04, relativa a
Pla de desestacionalització turística que formula el diputat Sr.
Celestí Alomar i Mateu del Grup Parlamentari Socialista.
Té la paraula l’Hble. Diputat.
EL SR. ALOMAR I MATEU:
Moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats.
Sr. Conseller, aquesta setmana l’he seguit i he intentat a través
de la premsa saber exactament quins eren els criteris, he fet un
esforç molt gros, però no ho he aconseguit saber. De totes
maneres en aquest sentit crec que la pregunta està ben
plantejada i quedaria així com està redactada.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Conseller de Turisme.
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Joan Flaquer i
Riutort):
Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Els
criteris són els fixats a la resolució de dia 10 de març del 2004.
El que també hem de dir és que com que va ser una
convocatòria oberta a tots els municipis, tan costaners com
d’interior, vàrem marcar també el criteri de què fos el més
flexible possible en aquest sentit perquè no hi hagués
ajuntaments que quedessin exclosos d’aquesta convocatòria. I
allà on hi havia més d’un projecte presentat que s’intentés
primar e l projecte que contribuís millo r a la
desestacionalització turística.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Diputat.
EL SR. ALOMAR I MATEU:
Moltes gràcies, Sr. President. Jo he analitzat així com he
pogut i amb tot el deteniment possible el repartiment de les
subvencions i he vist que els criteris no són igual per a tots. Li
posaré un exemple, no seré exhaustiu, però algun exemple li
posaré. Per exemple Puigpunyent, ajuntament governat pel
Partit Socialista Obrer Espanyol el seu projecte està
subvencionant en un 50%. Un projecte similar, és a dir, d’una
millora de l’entorn urbà a Muro, governat per una coalició
d’independents i el Partit Popular, el projecte se subvenciona
en un 100%. És a dir, si dos projectes similars tenen una
consideració diferent, entendrà que nosaltres pensem que els
criteris no són igual per a tothom i també entendrà que hi hagi
persones que puguin entendre que hi un cert sectarisme a l’hora
de repartir.
Després quan miram el barem que efectivament hi ha en el
decret, veim que hi ha alguns projectes que nosaltres creim que
són interessants com és un museu a Bunyola, municipi no
governat pel Partit Popular, allà on s’intentava recuperar una
fàbrica elèctrica que és única a les illes i també crec que és
única a tot l’Estat espanyol, no se li dóna subvenció. Per tant,
s’ha de dir que aquesta ha tengut un interès nul segons el barem
del decret. En canvi camps de futbol de l’interior, que jo les
conec bé perquè els meus fills estan jugant en algun d’ells, no
he vist cap turista en tota la temporada, i se’ls dóna el 100% de
la subvenció. Per tant, se li dóna un interès màxim. Estam
parlant de desestacionalitzar. Altres projectes com per exemple
pugui ser l’ecomuseu de Montuïri se li dóna un 80%. És a dir,
té menys interès que un camp de futbol. De totes maneres
aquest ecomuseu també ens haurien d’explicar si és que hi ha
alguna permuta enmig que pugui beneficiar alguna persona.
Els objectius de descentralització tampoc no se compleixen,
perquè ja me dirà vostè per exemple a la Plaça de Sant Jaume
de Sa Pobla de quina manera contribueix...
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Diputat. Té la paraula l’Hble. Conseller
de Turisme.
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 1993
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Joan Flaquer i
Riutort):
Gràcies, Sr. President. Serà difícil contestar Sr. Alomar
perquè són municipis concrets i és difícil poder entrar en la
discussió de tot això. Miri, Puigpunyent va presentar un únic
projecte que efectivament era de soterrament de xarxa elèctrica
i que per part de la comissió se va considerar que això era una
feina més pròpia de la companyia elèctrica que no de
l’administració i així i tot perquè no quedés exclosa malgrat
aquest punt, se li va concedir una ajuda del 50%.
Vostè ho compara amb Muro, Muro és molt distint, estam
parlant de l’empedrament del casc, de fer-ho per a vianants que
consideram que per ventura no tendrà l’interès que vostè pugui
pensar des del punt de vista de l’estacionalitat, però amb el
criteri inicial de què no quedés exclòs cap ajuntament se va
incorporar. Creim que hi ha diferències substancials entre allò
que és soterrar, cosa que és una obligació i una responsabilitat
de l’empresa elèctrica i allò que fer un projecte d’embelliment
d’un nucli urbà com és Muro.
A Bunyola la veritat és que se li ha donat el 100% del
primer projecte, és a dir, del projecte que ells varen prioritzar
i li varen donar preferència i que és, si no record malament, un
festival de música d’hivern. Per tant, no veig en aquest cas cap
crítica que se pugui fer en aquesta actuació de la comissió. És
el 100% del primer projecte que va demanar l’ajuntament.
En el cas de Montuïri hi ha la reconversió i la remodelació
d’uns molins a la zona dels molins de Montuïri i que és per fer
un ecomuseu. Jo desconec que hi hagi cap tipus de permuta.
A Sa Pobla és el projecte que va demanar prioritàriament
l’ajuntament, se li dóna el 100%. També és una zona per a
vianants i una millora de l’entorn urbà del municipi.
I allò que vostè no ha explicat és allò que jo vaig dir a una
roda de premsa i és que majoritàriament s’ha donat el primer
projecte i el 100%. I en el cas dels municipis governants pel
PSOE la mitjana és d’un 91,4%. Moltes gràcies.
I.4) Pregunta RGE núm. 7212/04, de l'Hble. Diputat Sr.
Joan Marí i Tur, del Grup Parlamentari Popular, relativa
a promoció exterior del vi.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies. La pregunta número 4 queda ajornada.
I.5) Pregunta RGE núm. 7214/04, de l'Hble. Diputat Sr.
Josep Simó Gornés i Hachero, del Grup Parlamentari
Popular, relativa a compliment dels compromisos adquirits
amb la Conselleria d'Educació per part del M inisteri
d'Educació.
Passam a la cinquena RGE núm. 7214/04, relativa a
compliment dels compromisos adquirits amb la Conselleria
d’Educació per part del Ministeri d’Educació que formula
l’Hble. Diputat Sr. Josep Simó Gornés i Hachero del Grup
Parlamentari Popular. Té la paraula l’Hble. Diputat.
EL SR. GORNÉS I HACHERO:
Gràcies, Sr. President. Sr. Conseller, voldríem saber en
quina situació estan els compromisos que la ministra
d’Educació li va fer arribar a la seva conselleria. Especialment
respecte dos temes que ens preocupen, el finançament de
l’educació de 3 a 6 anys i també respecte les ajudes que en
matèria d’escolarització d’immigrants se va comprometre la
ministra. Aquests són dos dels camps que almanco nosaltres
coneixem, però voldríem saber també si hi ha altres aspectes
que puguin ser d’interès per a la cambra.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Conseller d’Educació.
EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ I CULTURA
(Francesc Jesús Fiol i Amengual):
Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sr.
Diputat, el grau de compliment que s’hauria de reflectir en els
pressuposts generals de l’Estat que en aquest moment estan
veient al Congrés dels Diputats és certament decebedor. Les
persones que se dediquen en aquesta qüestió, que estudien els
pressuposts me confirmen allò que ja era una sospita i allò que
tots començàvem a pensar i és que cap de les promeses
establertes per la ministra, cap, és a dir, grau de compliment
zero, està recollida en els pressuposts de l’Estat.
La ministra se va comprometre per tres vegades, a la
conferència sectorial, a un debat en el Senat de totes les
autonomies i particularment a una reunió que vaig tenir ocasió
de tenir amb ella en el ministeri bilateralment a finançar
l’educació infantil de 3 a 6 anys, almanco començar a finançar-
la, això me diuen que no se produeix. Un millor finançament
per a les comunitats que tenen immigrants, vull recordar a la
cambra que aquesta comunitat autònoma té més d’un 10%
d’alumnes immigrants. Hi ha moltíssims de retalls de premsa i
manifestacions de la ministra dient que se farà un gran esforç
en aquest sentit. Però certament no vull posar en dubte el
voluntarisme de la ministra, però els fets són que aquestes
qüestions no figuren, segons la gent que està estudiant el
pressupost. I naturalment tot això va lligat als esforços
d’infraestructures que tampoc tenen un suport exprés. Per tant,
hi ha un incompliment d’aquestes promeses.
I també en la qüestió de gratuïtat de llibres de text, que se
n’ha parlat molt i dotació de material informàtic. Segons el Sr.
Zapatero, hem d’aconseguir que cada dos alumnes tenguin un
ordinador. No serà amb els pressuposts d’enguany, el Govern
balear farà un gran esforç, com sempre fa, per millorar aquesta
dotació, el nostre objectiu és poder arribar a situar-nos al final
d’aquesta legislatura en un ordinador per cada 10 alumnes, però
naturalment amb els esforços que se facin en aquesta comunitat
perquè el Govern central ha predicat respecte aquesta qüestió,
però en els pressuposts d’enguany almanco, el que s’estan
discutint en aquests moments a les Corts, no figura cap dotació.
Per tant, grau de compliment de les promeses del Partit
Socialista durant la campanya electoral i després de les
1994 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
eleccions, zero absolut. Res d’allò que se’ns ha promès en
públic i en privat està en el pressupost d’enguany. Per tant, he
de protestar...
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Conseller. Vol intervenir? Té la paraula l’Hble.
Diputat.
EL SR. GORNÉS I HACHERO:
Gràcies, Sr. President. És una llàstima que el Govern del Sr.
Zapatero ens enganyi d’aquesta manera, però jo crec que hi ha
una raó. La ministra d’Educació està fent tanta feina per
desmuntar el model educatiu que els governs del Partit Popular
durant 8 anys va costar tant de fer que segurament s’haurà
oblidat d’aquestes paraules.
De qualsevol manera sap que des del Grup Parlamentari,
estic segur que des de la conselleria, s’estan fent les passes
pertinents per poder recordar a Madrid aquests compromisos i
que se compleixin.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Diputat.
I.6) Pregunta RGE núm. 7215/04, de l'Hble. Diputat Sr.
Joan Marí i Tur, del Grup Parlamentari Popular, relativa
a valoració de la fira World Travel Market.
Passam a la sisena pregunta RGE núm. 7215/04, relativa a
valoració de la Fira World Travel Market que formula l’Hble.
Diputat Sr. Antoni Marí i Tur del Grup Parlamentari Popular.
Té la paraula l’Hble. Diputat.
EL SR. MARÍ I TUR (Antoni):
Gràcies, Sr. President. Sr. Conseller, una vegada celebrada
la fira de turisme a Londres, la World Travel Market, ens
agradaria que fes una valoració d’aquesta fira i que la fes amb
l’equanimitat, la imparcialitat, els criteris d’equanimitat i
d’imparcialitat que ens té acostumat vostè personalment i la
seva conselleria.
Moltes gràcies.
(Algunes rialles)
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Conseller de Turisme.
EL SR. CONSELLER DE TURISME (Joan Flaquer i
Riutort):
Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sr.
Diputat, efectivament la presència en aquestes fires turístiques,
com és la World Travel Market, permet bàsicament comprovar
l’evolució dels mercats, les tendències d’allò que són els
clients. En aquest sentit li he de dir que des del punt de vista de
l’evolució general de mercat, també el mercat britànic en
aquests moments està caracteritzat per la reducció d’allò que és
el paquet organitzat, el paquet de majorista de viatges, encara
que seguirà mantenint una presència molt important i un
percentatge molt elevat d’allò que és el mercat i
correlativament s’increment espectacular del turisme individual
o el turisme independent.
En aquest sentit he de dir que, malgrat que els majoristes de
viatges en aquest moment hagin reduït la seva capacitat de llits
a les nostres illes per a la temporada del 2005, estam
absolutament convençuts des del Govern que aquesta reducció
dels llits per part dels majoristes de viatges se veurà
suficientment compensada en allò que és el turisme individual
i el turisme independent. La prova més evident i més notòria
d’aquest fet és que la capacitat de transport aeri contractada cap
a les Illes Balears per a l’any que ve des del mercat britànic és
superior a la que hi ha hagut a l’any 2004. Per tant,
independentment de què hi hagi una reducció de quotes dels
majoristes allò que és evident és que hi ha una planificació de
vols, una planificació de transport aeri que fa pensar que al
final el nombre de turistes, el nombre de visitants arribats del
mercat britànic cap el conjunt de les Illes Balears per a l’any
2005 sigui lleugerament superior a allò que ha estat enguany.
En qualsevol he de dir també Sr. Diputat, vostè ho coneix
perfectament, que qualsevol previsió, qualsevol pronòstic que
se pugui fer avui és molt difícil i és molt complicada, tenint en
compte també una altra de les notes dominants del mercat avui
en dia, com és la tendència i la contractació i la reserva en el
darrer moment en funció de les circumstàncies del mercat, les
condicions climatològiques, el client sempre està cercant en tot
moment el millor preu i les millors condicions possibles i això
fa que avui en dia sigui molt difícil fer pronòstics, però la
impressió generalitzada és que les Illes Balears respecte el
mercat britànic segueixen sent un dels seus destins preferit i per
tant, estam convençuts que per a l’any 2005 hi haurà un
comportament igual o fins i tot, com li deia abans, lleugerament
superior al de l’any 2004.
Moltes gràcies.
I.7) Pregunta RGE núm. 7030/04, de l'Hble. Diputat Sr.
Pere Sampol i Mas, del Grup Parlamentari PSM -Entesa
Nacionalista, relativa a potenciació de la sobrassada als
EEUU.
EL SR. PRESIDENT:
La setena pregunta queda ajornada.
I.8) Pregunta RGE núm. 7210/04, de l'Hble. Diputat Sr.
Jaume Tadeo i Florit, del Grup Parlamentari Popular,
relativa a IPC a prestacions i pensions amb finançament
mixt.
Passam a la vuitena, RGE núm. 7210/04, relativa a IPC a
prestacions i pensions amb finançament mixt que formula
l’Hble. Diputat Sr. Jaume Tadeo i Florit del Grup Parlamentari
Popular. Té la paraula l’Hble. Diputat.
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 1995
EL SR. TADEO I FLORIT:
Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sra.
Consellera, voldríem saber des del Grup del Partit Popular si
per a l’any 2005 el Govern de les Illes Balears havia aplicat
l’IPC a les pensions i prestacions dotades amb finançament
mixt entre el Govern central i el Govern de les Illes Balears.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Consellera de Presidència.
LA SRA. CONSELLERA DE PRESIDÈNCIA I ESPORTS
(Maria Rosa Puig i Oliver):
Gràcies, Sr. President. En relació aquesta qüestió Sr.
Diputat, dir-li que vaig tenir la satisfacció a la meva
compareixença de pressuposts de poder explicar quins eren els
imports que feien referència a dues direccions generals que han
sofert un increment important. Bàsicament la Direcció General
de Serveis Socials i la Direcció General de Menors i Família,
precisament perquè fan referència a colAlectius com les
persones majors, les persones amb discapacitats, entre d’altres,
que reben aquest tipus de prestacions que vénen donades per la
direcció general. La sorpresa és que l’increment d’aquest
pressupost ve dotat únicament per la conselleria perquè ens
hem donat compte que l’Estat únicament ha fet la mateixa
aportació en els pressuposts que ha fet per a l’any 2004. I no
només és que hagi fet la mateixa aportació, és que tampoc ha
fet l’increment de l’IPC del 2%.
Per tant, ha hagut de ser la nostra conselleria que ha fet
l’increment del pressupost, més el 2%, més el 2% de l’Estat.
Això fa referència a aportacions de prestacions bàsiques com
poden ser les pensions no contributives, les LISMIS i les FAS.
Però aquí també hi ha programes tan importants com puguin ser
els programes de protecció socials i que són aquelles
prestacions bàsiques que distribuïm a les distintes corporacions
locals per poder donar els serveis als ciutadans, a més d’altres
programes importants com puguin ser els destinats a colAlectius
d’immigrants, com puguin ser els que vagin destinats a
colAlectius gitanos i també al Pla de la radicació de la pobresa.
I aquesta circumstància a més s’ha donat també a la
Direcció General de Menors i Família, a la qual també hi ha
programes destinats a la protecció de famílies monoparentals,
a programes per prevenir la violència en el si de la família,
entre d’altres. I també l’increment de l’IPC ha vengut donat per
la nostra conselleria, el nostre 2%, però el 2% que corresponia
a l’Estat nosaltres també l’hem hagut d’aportar perquè per
desgràcia un govern que s’emmarca i realment diu que les seves
polítiques socials són les més importants, ni tan sols preveu
aquests increments.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Vol intervenir Sr. Diputat? No.
I.9) Pregunta RGE núm. 7211/04, de l'Hble. Diputada
Sra. Maria Binimelis i Amengual, del Grup Parlamentari
Popular, relativa a pisos de lloguer per a les dones que han
patit violència domèstica.
Passam a la novena pregunta RGE núm. 7211/04, relativa
a pisos de lloguer per a les dones que han patit violència
domèstica que formula l’Hble. Diputada Sra. Maria Binimelis
i Amengual del Grup Parlamentari Popular. Té la paraula
l’Hble. Diputada.
LA SRA. BINIMELIS I AMENGUAL:
Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Voldria
demanar a la consellera de Presidència i Esports quina
efectivitat ha tengut la iniciativa de facilitar pisos de lloguer a
preus assequibles a les dones que han patit violència
domèstica?
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Consellera de Presidència.
LA SRA. CONSELLERA DE PRESIDÈNCIA I ESPORTS
(Maria Rosa Puig i Oliver):
Gràcies, Sr. President. Sra. Diputada, comentar-li que en
relació a aquesta qüestió va ser un dels primers programes que
vàrem anunciar des de l’Institut de la Dona i el vàrem anunciar
perquè crèiem que no hi havia d’haver cap dona que per manca
de recursos no pogués refer en aquest sentit la seva vida.
Aquests pisos formen part d’un pla més ample i que fa
referència a les cases d’acollida, allà on se’ls dóna una
assistència psicològica i que ja se venia fent. Però hi ha hagut
dues actuacions emmarcades dins l’any 2004 que ha estat la
posada en marxa de tot un seguit de cursos de formació perquè
aquestes dones poguessin tenir aquesta formació adequada i
després trobar una feina.
Una vegada que hem aconseguit donar aquestes passes,
s’han posat a disposició pisos de lloguer a preus assequibles,
gràcies al conveni que vàrem firmar amb l’IBAVI i que aquest
va posar a disposició 10 pisos amb aquestes condicions. I
actualment hem de donar una resposta positiva perquè ara
d’aquests 10 pisos n’hi ha 2 que estan ocupats per dones que
han passat per aquestes cases d’acollida, que han estat víctimes
d’aquests maltractaments i que ara han refet la seva vida i l’han
refeta gràcies a aquests cursos, perquè tenen una feina i perquè
ara estan en aquests pisos amb una part de la seva família que
seran els seus fills. Les seves condicions no feien aconsellable
que tornessin al seu habitatge habitual.
Per tant, actualment hi ha 2 pisos que estan ocupats i
esperam poder donar resposta a moltes altres situacions com
aquesta, encara que siguin minoritàries, perquè sabem que les
dones avui en dia tenen els seus habitatges habituals que els
concedeix el jutge per seguir ocupant. Però moltes vegades hi
ha determinades circumstàncies, com les de seguretat, que fan
aconsellable que no hi tornin. Per tant, el Govern sempre ha de
tenir a disposició aquests habitatges perquè la dona que el
vulgui utilitzar el pugui tenir.
1996 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
Per tant, simplement dir que ha estat una mesura que és
considerada positiva i que augmentarem, si és possible, l’any
2005 sempre que la demanda ho faci aconsellable.
Moltes gràcies.
I.10) Pregunta RGE núm. 7200/04, de l'Hble. Diputat
Sr. Miquel Ramon i Juan, del Grup Parlamentari Esquerra
Unida i Els Verds, relativa a depuradora a Vila, Eivissa.
EL SR. PRESIDENT:
Passam a la desena pregunta RGE núm. 7200/04, relativa a
la depuradora de Vila d’Eivissa que formula l’Hble. Diputat Sr.
Miquel Ramon i Juan del Grup Parlamentari d’Esquerra Unida
i Els Verds. Té la paraula l’Hble. Diputat.
EL SR. RAMON I JUAN:
Moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats.
La depuradora de Vila, que depura també aigües de Santa
Eulàlia i Sant Antoni, des del propi moment de la seva
construcció ha tengut problemes molt greus. Els més sentits per
part de la població són la pudor i l’abocament d’aigües brutes
a un torrent. Bé la passada legislatura es feren nombroses
inversions per aconseguir palAliar una mica aquest problema.
Però després no s’ha fet res i ha tornat augmentar la pudor i els
abocaments.
Bé, nosaltres volíem saber què pensa fer la Conselleria de
Medi Ambient per resoldre aquest problema?
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Conseller de Medi Ambient.
EL SR. CONSELLER DE MEDI AMBIENT (Jaume Font
i Barceló):
Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sr.
Diputat, diu, pensa, pressuposa que no feim res. Però com que
ja hem pensat, en tot cas li puc contestar que estam fent.
Moltíssimes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Diputat.
EL SR. RAMON I JUAN:
Gràcies, Sr. President. Gràcies, Sr. Conseller per aquesta
resposta tan explícita i realment sorprenent. Bé vegem, per a
aquesta depuradora no s’ha fet res i el Sr. Font ens ha venut una
pelAlícula que està molt bé i és que renunciarà a aquesta i en
farà una de nova. Fins aquí molt bé, d’acord. No sabem que
passarà amb la vella, no s’ha dit mai. No sabem si es tiraran
totes les inversions que s’han fet allà, ni què passarà amb les
subvencions europees que es varen rebre.
Però bé, parlem de la nova que s’ha de fer. Es farà a més de
2.000 metres d’un nucli urbà i en un solar d’un mínim de
35.000 metres quadrats, tal com va dir vostè a una resposta
parlamentària que va signar el 2 de setembre d’enguany? I on
s’ha de fer, a l’emplaçament que la directora gerent de
l’IBASAN va considerar elm és convenient, segons consta a un
escrit que li puc ensenyar, de 27 de juliol que és aquest
emplaçament que li mostr ara? O bé, la conselleria cedirà a les
pressions del batle de Santa Eulàlia, del PP, que no vol que es
situï a aquest indret que és el més adequat?
Bé, es posarà la nova depuradora en un solar de 15.000
metres, com diu ara el Sr. Conseller, que pot estar devora un
nucli urbà, exactament el que passa ara. Si és així, què sortirem
guanyant si es fa una depuradora d’aquestes característiques?
Bé, Sr. Font, les responsabilitats són seves. Està vostè
despistant i tractant de dividir-les. No prengui més el pèl als
ciutadans d’Eivissa ni a les institucions. Resolgui el problema
d’una vegada.
Moltes gràcies, Sr. President.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Diputat. Té la paraula l’Hble. Conseller
de Medi Ambient.
EL SR. CONSELLER DE MEDI AMBIENT:
Gràcies, Sr. President. Senyores i senyores diputats, Sr.
Ramon, no sap com li agraesc que entrem en batalla perquè
estava avorrit, estava avorrit, li ho garantesc. No, no, no; no,
no, no. No, sobrat, no, per aquest tema. Miri, no ho sap ningú:
avui capvespre em reunesc a les 17 amb el batle d’Eivissa
perquè el bou s’ha d’agafar per les banys, i no passi pena, jo no
he marejat ningú, i vaig allà, no vull parlar pel diari. I tenim un
protocol signat de l’any passat on cadascú té molt clar el que ha
de fer, i vostè el que no ha de fer és embullar la gent, perquè si
vostè vol agafi el protocol. No, no ho faig jo. Al protocol queda
molt clar que l’Ajuntament de Vila ha de triar el solar.
I li diré, en defensa del batle de Santa Eulària, que els temes
dictatorials en aquesta terra han desaparegut, i vostè ha de
conèixer que cada ajuntament té la seva pròpia corporació i els
seus representants, i que té les seves lleis per decidir el que vol
dins el seu municipi. Vostè em sembla d’un altre règim quan ve
aquí a dir que han d’imposar... Sí, no se’n rigui, eh?, no se’n
rigui. El ple de l’ajuntament és sobirà, el ple de l’ajuntament és
sobirà per decidir si en el seu planejament hi haurà o no hi
haurà una depuradora d’un altre municipi. No hi ha ningú que
pugui dir que dins aquell ajuntament hi ha d’haver la
depuradora dels que gastam aquí deçà, maldament hi pugui
haver un percentatge d’un 5 o un 7% d’aigua que s’empra
d’aquesta depuradora.
Sr. Ramon, els deures s’han de fer i vostès no els varen fer,
i nosaltres tenim un protocol està establert cada un el que ha de
fer: qui ha d’aportar el solar, qui ha de fer el projecte, i qui ha
de pagar, i això està escrit negre sobre blanc. Jo faig feina
distinta de vostès, eh?, a la conselleria, li ho garantesc, li ho
garantesc, però li diré que feim, perquè a part que l’Ajuntament
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 1997
de Vila aporti el solar, en aquesta depuradora enguany, a una
feina que tocaria fer l’ajuntament, que hauria de fer tot el
clavegueram d’Eivissa nou, que és municipal, l’estam ajudant
perquè tots els pous negres que hi ha, que n’hi ha més de 400,
a 40 o a 45 fer un tractament que està costant més de 80.000
euros, perquè volem que no faci olor, i jo amb l’Ajuntament de
Vila vaig de la mà, i si vostè em vol separar de l’Ajuntament de
Vila no ho aconseguirà.
Moltíssimes gràcies, Sr. President.
(Petit aldarull a la sala)
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Conseller.
(Remor de veus)
I.11) Pregunta RGE núm. 7213/04, de l'Hble. Diputada
Sra. Misericòrdia Sugrañes i Barenys, del Grup
Parlamentari Popular, relativa a conferència de presidents
autonòmics.
Passam a l’onzena pregunta, RGE núm. 7213/04, relativa a
conferència de presidents autonòmics, que formula l’Hble.
Diputada Sra. Misericòrdia Sugrañes i Barenys, del Grup
Parlamentari Popular. Té la paraula l’Hble. Diputada.
LA SRA. SUGRAÑES I BARENYS:
Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats, al darrer
plenari el Partit Popular tenia aquesta pregunta preparada,
presentada, i per cortesia parlamentària vam veure..., la vam
retirar perquè vam veure que des del Partit Socialista s’havia
fet la mateixa pregunta. Però la sorpresa nostra va ser que,
arribats aquí en seu parlamentària, la pregunta es va retirar al
mateix moment del plenari perquè no van voler que els
contestés el Govern aquesta pregunta.
Nosaltres volem saber si és que, bé, si és que hi ha por per
tenir una contestació, i com que des del Partit Popular tenim
interès en saber exactament com està això, ara avui tornem a
presentar la pregunta...
EL SR. PRESIDENT:
Per favor...
LA SRA. SUGRAÑES I BARENYS:
...tornem a presentar la pregunta per tenir d’una vegada
coneixement de com pensa el Govern que contribuirà la
conferència de presidents autonòmics a resoldre els assumptes
que preocupen els ciutadans de les Illes Balears.
Hem de ser nosaltres donat que el Partit Socialista no va
voler fer-la. Gràcies.
(Remor de veus)
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula... Per favor, si és tan amable... Té la paraula
l’Hble. Vicepresidenta del Govern.
LA SRA. VICEPRESIDENTA DEL GOVERN I
CONSELLERA DE RELACIONS INSTITUCIONALS (Maria
Rosa Estaràs i Ferragut):
Gràcies, Sr. President. La conferència de presidents és una
iniciativa extraordinària, i com que és tan extraordinària i
funciona tan bé a la resta d’Europa haguéssim volgut que
s’hagués preparat sin fallos en la forma ni en el fondo. Vàrem
assistir amb preocupació als errors en la forma, que varen ser
reconeguts pel mateix ministre; els representants del Partit
Nacionalista Basc, d’Andalusia, de Canàries, de Navarra -
autonomies no governades pel Partit Popular-, varen ressaltar
també l’oportunitat perduda per poder-ho convocar com tocava.
En definitiva els presidents varen poder parlar, estava previst
2 minuts i 15 segons, es varen poder allargar 5, 6 minuts.
L’agenda plantejada pel ministeri era “La participación de
las comunidades en la Unión Europea”. Era un poquet absurd
que els presidents parlassin d’això. Simultàniament el mateix
dia a la mateixa hora hi havia convocada una reunió de
directors generals, un grup de treball per parlar d’això mateix.
Clar, és un poquet rar que parlin els presidents i els directors
generals del mateix i que, a més, aquest grup de treball quedàs
emplaçat per a una setmana després. I també de la financiación
de la sanidad, quan hi havia comunitats que no tenen res a dir
de la financiación de la sanidad, com és el cas de Navarra o el
cas del País Basc.
Nosaltres en qualsevol cas vàrem aprofitar el poquet temps
que teníem per plantejar tres temes: la deslleialtat en els
pressuposts generals, el tema d’arreglar amb els acords de
finançament del 2001 el tema de sanitat i educació, com supòs
que sortirà per unanimitat en aquesta comissió que s’ha creat
aquí, i reivindicar el règim, el compliment del règim especial.
Això va ser el que va tenir temps a dir en aquests 5-7 minuts el
president Jaume Matas i fins i tot va ser l’únic president al qual
es va cridar a l’ordre perquè ocupava massa temps. Clar, es va
fer una conferència de presidents entre la votació del Sr.
Zapatero en els pressuposts generals de l’Estat, un dinar amb la
Casa Reial i un viatge a Roma del Sr. Zapatero; no va donar
temps per a més.
Jo crec que la pròxima vegada, maldament sigui només per
fer la foto, contribuirem des del Partit Popular perquè sigui una
cosa molt més ben preparada.
Gràcies, Sr. President.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies. Vol intervenir?
I.12) Pregunta RGE núm. 7205/04, de l'Hble. Diputada
Sra. Francesca Lluch Armengol i Socias, del Grup
Parlamentari Socialista, relativa a conferència de
presidents.
Passam a la pregunta número 12, RGE núm. 7205/04,
relativa a conferència de presidents, que formula l’Hble.
1998 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
Diputada Sra. Francina Armengol i Socias, del Grup
Parlamentari Socialista. Té la paraula l’Hble. Diputada.
LA SRA. ARMENGOL I SOCIAS:
Gràcies, Sr. President. Bé, primer no sé si estic en un torn
de pregunta o en un torn de resposta a la Sra. Sugrañes, ja que
s’ha permès fer una pregunta per, enlloc d’interpelAlar el
Govern, interpelAlar el Grup Parlamentari Socialista.
Vull deixar clara una cosa; la nostra pregunta diu
textualment: “Quina valoració fa el president del Govern de les
Illes Balears de la conferència de presidents realitzada el passat
dia 28 d’octubre?”, i deixar palesa una cosa que jo crec que és
constatable per tots els ciutadans i les ciutadanes de les Illes
Balears: el poc respecte que mereix al president Matas el
Parlament de les Illes Balears per no assistir a contestar les
preguntes dels grups parlamentaris, que és la seva obligació
com a president del Govern de les Illes Balears...
(Petit aldarull a la sala)
...i vull deixar palès també que l’únic que té por a contestar
les preguntes que li pertoca contestar és el president Matas, a
qui va dirigida aquesta pregunta parlamentària.
Moltes gràcies, Sr. President.
(Continua l’aldarull)
EL SR. PRESIDENT:
Sí, té la paraula l’Hble. Vicepresidenta del Govern.
LA SRA. VICEPRESIDENTA DEL GOVERN I
CONSELLERA DE RELACIONS INSTITUCIONALS (Maria
Rosa Estaràs i Ferragut):
Entenc que puc contestar la pregunta; o la Sra. Armengol
novament té por i no la formula a la vicepresidenta, que
parla...?
(Rialles i remor de veus)
Estic en ús de la paraula, Sr. President? Gràcies. El
Reglament diu, i en varen fer ús vostès quan el Sr. Antich era
president, jo tenc aquí moltes preguntes que anaven destinades
al Sr. Antich, i el Sr. Antich -contestava quasi sempre el Sr.
Garcias- va contestar una mitja de 5 preguntes l’any. No digui
que el que funcionava abans, què passa, que ara no va bé? Ara
no va bé que contesti la vicepresidenta en nom del Govern? Si
li diré el mateix que el Sr. Matas; o és que a vostè li passa el
mateix que li va passar al programa d’Ultima Hora Ràdio, que
té por que jo li contesti les preguntes?
Gràcies, Sr. President.
(Aldarull a la sala)
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Diputada.
LA SRA. ARMENGOL I SOCIAS:
Sí, Sr. President. Vull fer una queixa formal a la Mesa del
Parlament per l’actitud del Govern de les Illes Balears, que és
realment impresentable i realment insultant per als ciutadans de
les Illes Balears. Jo som la portaveu del grup majoritari de
l’oposició i plantej una pregunta, com pertoca en el Reglament
del Parlament de les Illes Balears, al president Matas. El
president Matas es nega a venir a aquest parlament a contestar
les preguntes del Grup Socialista, s’està negant quan és aquí
fora i podria entrar i contestar, que és la seva obligació com a
president del Govern de les Illes Balears, no estar amagat a la
sala de fora sinó venir aquí a donar la cara davant els ciutadans
de les Illes Balears, i evidentment a donar resposta als grups
parlamentaris que li volem formular les preguntes.
De totes formes no m’he oposat el fet que contesti la
vicepresidenta del Govern de les Illes Balears si ella és capaç
de ficar-se dins la pell del president Matas, perquè li deman
quina valoració concreta fa el president Matas de la conferència
de presidents, no li deman la valoració del Govern ni li deman
la valoració de la vicepresidenta, i malgrat que ella en tengui
moltes ganes, no és la presidenta del Govern de les Illes.
(Remor de veus i petit aldarull)
A qui varen elegir..., a qui el Grup Popular va proposar com
a president de la comunitat autònoma i a qui varen votar va ser
al Sr. Matas, que és el president, circumstancial, però és el
president d’aquesta comunitat. Com a mínim és el que figura
com a president, i crec que tenim dret a saber quina valoració
fa d’una conferència de presidents.
De totes formes la queixa formal és perquè a la seva
resposta no m’ha dit ni una sola cosa sobre quina valoració fa
el Govern de la conferència de presidents. Crec que és insultant
i rebutjable l’actitud del Govern de les Illes Balears.
Moltes gràcies.
(Aldarull a la sala)
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sra. Armengol. Té la paraula l’Hble.
Vicepresidenta del Govern.
LA SRA. VICEPRESIDENTA DEL GOVERN I
CONSELLERA DE RELACIONS INSTITUCIONALS (Maria
Rosa Estaràs i Ferragut):
Gràcies, Sr. President. Idò pas a contestar la pregunta, si li
sembla a la Sra. Armengol, i per tant...
(Remor de veus)
...contestaré la pregunta que ha formulat la Sra. Armengol.
Miri, Sra. Armengol, jo parl en nom del president del
Govern, el mateix que quan varen demanar què opinava de la
crisi mundial al Sr. Antich el Sr. Garcias es va posar en la pell
del Sr. Antich, però sembla ser que el que anava bé abans no va
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 1999
bé ara. Però en qualsevol cas, evitant aquesta discussió, jo li
contestaré la conferència de presidents: fallos en la forma, Sra.
Armengol; ens varen dir que la preparatòria es convocaria dia
4 o dia 18 i es va convocar dia 28; ens varen dir que els
presidents es convocarien el novembre i es varen convocar
l’octubre; ens varen dir que l’ordre del dia seria pactat i no va
ser pactat, va ser imposat; ens varen dir que repartirien una acta
i l’acta no es va repartir; ens varen dir que es donaria la
documentació en 48 hores i no ha vàrem tenir més que 20 hores
abans, i Ceuta i Melilla ni tan sols no varen tenir la
documentació; ens varen dir que s’organitzaria de manera que
tengués personalitat jurídica i no es va organitzar, amb un
òrgan inexistent; ens varen dir que parlaríem del model
territorial i del model territorial no se’n va parlar. A més a més
el temps que podien parlar els presidents era de 2 a 5 minuts.
Vàrem demanar que aquesta conferència era tan important que
s’hauria de muntar millor; així ho varen remarcar comunitats
com el País Basc, Andalusia, Canàries, que va fer una frase
molt típica de Canàries: “Un poco de respetito es muy bonito”.
Així i tot el Ministeri d’Administracions Públics es va negar
en rodó a totes aquestes peticions, va dir que del model
territorial no en volia parlar perquè el model territorial era
simplement la foto, i davant aquesta situació vàrem parlar
nosaltres els cinc minuts que ens varen donar de la deslleialtat
expressada amb els pressuposts generals de l’Estat, allà on
retiren inversions importants en carreteres, allà on es retiren
inversions a Punta Prima, en Es Carregador del Toro, a la Torre
d’en Pau, a les finques..., etc.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sra. Vicepresidenta.
LA SRA. VICEPRESIDENTA DEL GOVERN I
CONSELLERA DE RELACIONS INSTITUCIONALS (Maria
Rosa Estaràs i Ferragut):
Gràcies, Sr. President. Li contestaré sempre que vulgui, Sra.
Armengol, perquè estic a disposició dels grups de l’oposició.
Gràcies, Sr. President.
(Aplaudiments i aldarull)
I.13) Pregunta RGE núm. 7206/04, de l'Hble. Diputada
Sra. Francesca Lluch Armengol i Socias, del Grup
Parlamentari Socialista, relativa a participació de les Illes
Balears a l'Euroregió.
EL SR. PRESIDENT:
Passam a la pregunta número 13, RGE núm. 7206/04,
relativa a participació de les Illes Balears a l’Euroregió, que
formula l’Hble. Diputada Sra. Francina Armengol i Socias, del
Grup Parlamentari Socialista. Té la paraula l’Hble. Diputada.
LA SRA. ARMENGOL I SOCIAS:
Gràcies, Sr. President. Si el president Matas es nega a entrar
a la sala i respondre les preguntes del Grup Parlamentari
Socialista no sé quina opinió em podrà donar el Govern de les
Illes Balears. La pregunta concreta és: Quina valoració fa el
president del Govern de les Illes Balears de la signatura de
participació de les Illes Balears a l’Euroregió entre les diferents
regions europees?
Aquesta pregunta té especial importància que la contesti el
president Matas i no l’opinió del Govern perquè és el president
Matas qui personalment pensava una cosa abans de dia 14 de
març, que l’Euroregió rompria la unitat d’Espanya i que era
molt inconvenient per als ciutadans de les Illes Balears; ell
personalment ha canviat d’opinió i ara considera que és bo per
als interessos dels ciutadans de les Illes Balears. Per tant
m’agradaria saber què pensa el Sr. Matas d’aquesta qüestió.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula l’Hble. Vicepresidenta del Govern.
LA SRA. VICEPRESIDENTA DEL GOVERN I
CONSELLERA DE RELACIONS INSTITUCIONALS (Maria
Rosa Estaràs i Ferragut):
Gràcies, Sr. President. Agraesc el canvi d’actitud de la
portaveu del Partit Socialista...
(Rialles)
...i per tant poder dur aquesta sessió de control així com
marquen les formes en democràcia: vostès demanen i el
Govern, de manera solidària, contesta.
(Remor de veus)
Solidària, clar, no estan acostumats a aquest terme perquè
eren quatre governs. Ho comprenc, quan vostès governaven,
però bé, nosaltres, Sr. President, que som...
EL SR. PRESIDENT:
Per favor...
LA SRA. VICEPRESIDENTA DEL GOVERN I
CONSELLERA DE RELACIONS INSTITUCIONALS (Maria
Rosa Estaràs i Ferragut):
...que som un sol govern, voldria remarcar que sempre en
els temes de govern l’opinió del president, de la vicepresidenta,
dels consellers, és la mateixa. Jo comprenc que això els costi
però en aquest cas és sempre així.
En nom del president Jaume Matas li pas a contestar
l’opinió que té sobre l’Euroregió: no hi ha hagut un canvi
d’opinió. Quan es va plantejar la passada legislatura no hi havia
termes d’igualtat entre les regions que havien format part
d’aquesta euroregió. S’encunyava un terme que posava en
inferioritat de condicions, o així pareixia que s’explicava, des
de Catalunya, i tant és així que en el document que, si vol,
podré donar a la Mesa, s’estableix un capítol sobre la igualtat
de les regions. Un cop aclarida la igualtat de les regions cap
inconvenient per firmar el tema de l’euroregió perquè ens pot
2000 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
dur possibilitats en turisme, en comunicacions, en transports, en
el reconeixement del fet insular i en els temes culturals.
Gràcies, Sr. President.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies. Té la paraula l’Hble. Diputada.
LA SRA. ARMENGOL I SOCIAS:
Gràcies, Sr. President. Evidentment qui canvia de postura
no és la portaveu del Grup Parlamentari Socialista, i vull deixar
clara la postura del Grup Parlamentari Socialista perquè això és
realment insultant, la postura de la vicepresidenta del Govern.
Vull deixar clar que el president del Govern de les Illes
Balears, que és el Sr. Matas, té l’obligació d’assistir al
Parlament de les Illes Balears a contestar les preguntes, i vull
recordar a principi de legislatura, quan el Sr. Rajoy va plantejar
al Congrés dels Diputats que el Govern..., la interpelAlació
directa amb preguntes lliures al president del Govern i nosaltres
ho vàrem trobar una cosa molt innovadora i a estudiar, i el
Govern va dir que ho estudiaria. Vull deixar clar que el Sr.
Matas té aquesta obligació de venir aquí a contestar, que té por
a venir a contestar en aquest parlament de les Illes Balears o
que no li interessa gens la situació de les Illes Balears, que és
el que més em tem jo i ja vàrem poder demostrar en el debat de
política general, i és interessant que contesti ell perquè el Sr.
Matas en persona, no sé si qual ell parla vol dir que parlen tots,
però en persona va dir el que va dir que l’Euroregió posava en
perill la unitat d’Espanya, que era molt dolenta per als
ciutadans de les Illes Balears.
El plantejament de l’Euroregió, Sra. Estaràs, vostè no sé si
es va llegir el document la passada legislatura perquè també
estava més preocupada per Madrid que no per les Illes Balears,
és exactament el mateix. El tracte d’igualtat amb les Illes
Balears era exactament el mateix que el document que
presentava en aquell moment el cap de l’oposició de Catalunya,
el Sr. Maragall, en aquest moment que el planteja com a
president de la Generalitat de Catalunya, és exactament el
mateix, i vull saber exactament -que és el que plantej- què ha
fet canviar al president Matas l’opinió que abans l’Euroregió
rompia la unitat d’Espanya i ara és molt bona per als ciutadans
i les ciutadanes de les Illes Balears.
Volem saber què pensa el Sr. Matas, i crec que és obligació
seva venir en aquest parlament i contestar-ho, i crec que la
valoració del president en aquests temes és important i
fonamental tenir-la de boca seva el Grup Parlamentari
Socialista i els ciutadans de les Illes Balears.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies. Té la paraula l’Hble. Vicepresidenta del
Govern.
LA SRA. VICEPRESIDENTA DEL GOVERN I
CONSELLERA DE RELACIONS INSTITUCIONALS (Maria
Rosa Estaràs i Ferragut):
Gràcies, Sr. President. Sra. Armengol, quan jo era a Madrid
em preocupava per aquestes illes. O és que vostè s’està referint
al Sr. Antich?, vol dir que tots els que estan a Madrid no es
preocupen d’aquí? O només som nosaltres, vostès sí? No ho sé,
Sra. Armengol, quan fa plantejaments haurien de ser més
coherents. Tots els que són a Madrid, inclosos el Sr. Antich i
jo, quan estàvem allà també fèiem feina per a aquí. No es
poden fer polítiques tan sectàries.
Però pas a contestar-li la resposta si veritablement li
interessa. En primer lloc, en relació al president, en pocs
minuts, en poquets minuts, vostè veurà com el que vostè ha dit
no té raó, i com el president intervendrà en temes de moltíssim
calat com poden ser aquest o altres, i per tant aquest suposat
menyspreu que vostè diu del president al Parlament idò haurà
de retrocedir en les seves paraules.
Pas a contestar-li. En el document que ens dóna la
Generalitat de Catalunya, departament de Presidència,
secretària de Relacions Internacionals, posa: “Com es garantirà
la igualtat entre les regions participants?”, i dóna tot un (...)
d’opcions perquè la concepció de l’Euroregió rebutgi la idea de
tenir un sol centre i es basi en una igualtat entre totes les
regions.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sra. Vicepresidenta.
LA SRA. VICEPRESIDENTA DEL GOVERN I
CONSELLERA DE RELACIONS INSTITUCIONALS (Maria
Rosa Estaràs i Ferragut):
Aquest fet és el que va possibilitar poder entrar en aquesta
euroregió...
EL SR. PRESIDENT:
Em sap molt de greu...
LA SRA. VICEPRESIDENTA DEL GOVERN I
CONSELLERA DE RELACIONS INSTITUCIONALS (Maria
Rosa Estaràs i Ferragut):
Gràcies, Sr. President.
II. InterpelAlació RGE núm. 5500/04, del Grup
Parlamentari PSM -Entesa Nacionalista, relativa a
propostes del president de les Illes Balears amb motiu del
debat de presidents de comunitats autònomes.
EL SR. PRESIDENT:
A continuació passam al segon punt de l’ordre del dia, que
consisteix en el debat de la interpelAlació RGE núm. 5500/04,
presentada pel Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista,
relativa a propostes del president de les Illes Balears amb motiu
de debat de presidents de comunitats autònomes. En nom del
Grup Parlamentari PSM...
(Aldarull a la sala)
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2001
...Entesa Nacionalista té la paraula l’Hble. Diputat Sr. Pere
Sampol.
(Remor de veus)
EL SR. SAMPOL I MAS:
Moltes gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats,
bé, convendran..., convendran en reconèixer l’habilitat del
Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista de calcular el
temps per entrar en aquest debat que s’ha suscitat en el torn de
preguntes i poder aprofundir amb aquesta interpelAlació
parlamentària.
(Algunes rialles)
Ens trobam amb un tema realment important.
(Continua la remor de veus)
EL SR. PRESIDENT:
Pregaria, per favor, un poquet de silenci. Sr. Celestí
Alomar, per favor. Per favor, Sr. Celestí Alomar... Continuï, Sr.
Sampol.
EL SR. SAMPOL I MAS:
Bé, podem abordar -gràcies, Sr. President- podem abordar
les conferències de presidents de comunitats autònomes, perquè
pareix ser que hi ha voluntat política que es continuïn en el
temps i tal vegada amb un parell de vegades cada any, les
podem abordar amb dues possibilitats, deia: primer, anar a fer-
se la foto, o realment plantejar aquestes conferències com un
gran fòrum de debat que serveixi per aprofundir en un major
coneixement entre les comunitats autònomes, on es produeixi
un debat ric i sincer, amb iniciatives polítiques, i que es
proposin reformes institucionals profundes que després
s’haurien de materialitzar a les Corts Generals o en els
parlaments autonòmics.
A la primera reunió el Sr. Matas abordà temes d’insularitat,
de revisió del finançament de la sanitat i de l’educació, de
proposta de més inversions estatals a les Illes Balears, i hem de
dir que aquest ens pareix un plantejament correcte pel que
donava aquesta primera conferència. Ara, la nostra intenció
avui no és parlar del passat, si bé si el president hi té a bé podrà
ampliar la intervenció que va fer allà, sinó donar-li un sentit
més de cara al futur, és a dir, com hauríem d’abordar des de les
Illes Balears aquest instrument que per al nostre grup pot tenir
un gran valor estratègic, encara que sigui mentre no s’aprovin
reformes institucionals profundes a nivell d’Estat.
Per tant proposam que després d’aquest debat parlamentari,
d’una moció subsegüent que presentarà el Grup Parlamentari
PSM-Entesa Nacionalista i que està oberta a les esmenes de
tots els altres grups, el que pretenem és que el president
assisteixi a les futures conferències de presidents de comunitats
autònomes avalat per un sentiment o, si volen, per uns acords
presos, si és possible, amb una amplíssima majoria en el nostre
parlament. D’aquesta manera les propostes que el president
formuli en aquesta conferència en nom de les Illes Balears
poden tenir més força moral, sobretot si van avalades per
votacions majoritàries.
A partir d’aquí direm l’opinió de com hauríem d’anar, com
les Illes Balears hauríem d’afrontar aquestes conferències de
presidents autonòmics.
Primer, s’hauria de produir -perquè m’entenguin, amb
paraules del jovent d’avui en dia- un canvi de xip del president
de les Illes Balears. Hauríem de deixar..., coincidírem a una
conferència que va donar el Sr. Pujol, l’expresident de la
Generalitat de Catalunya, que denunciava que unes comunitats
autònomes practicaven l’autonomia d’arrossegament, i deia:
“Catalunya demana i a continuació els altres s’hi pengen i
obtenen uns beneficis gràcies a aquesta autonomia
d’arrossegament”. Idò bé, hauríem de deixar de practicar
l’autonomia d’arrossegament, el mimetisme del que fa
Catalunya i prendre la iniciativa. Miri, la nostra teoria és que
nosaltres som els que estam pitjor, som els que estam pitjor en
necessitat de competències, com per exemple la que ens
permeti tenir una policia autonòmica perquè som els que tenim
un increment més fort de la inseguretat ciutadana. Som els que
més necessitam un canvi de model de finançament perquè,
sense cap dubte, som els que tenim el menor finançament per
càpita de tots els ciutadans de l’Estat espanyol, i per tant només
aquests dos exemples ens legitimen per dur la iniciativa política
a l’hora de proposar canvis profunds, reformes profundes a les
institucions de l’Estat i en la reforma dels estatuts d’autonomia.
Per tant deixar de fer seguidisme de Catalunya; no ens
agradaria veure més aquests titulars, “exigirem el mateix que
obtengui Catalunya”, però necessitam és que Catalunya.
Catalunya ja té més que nosaltres però nosaltres necessitam
més del que pugui obtenir Catalunya, i per tant nosaltres hem
de liderar això a pesar que siguem petits, però tot depèn de la
voluntat política, especialment dels dos grups majoritaris.
Amb aquest plantejament haurem d’abordar: són
necessàries les reformes dels estatuts d’autonomia?
Rotundament sí, primera resposta, rotundament sí. La reforma
del nostre estatut d’autonomia és necessària, encara que sigui
per l’exemple que els he posat anteriorment. Necessitam més
competències, totes les competències que permet el marc
constitucional ara o el que sobrevingui després d’una eventual
reforma; necessitam un reconeixement del fet cultural, històric,
geogràfic de les Illes Balears, i si entram en definicions del que
som nosaltres naturalment que també hem d’aspirar a ser
reconeguts com a nació, si ho fa Catalunya, si ho fa el País
Basc, si ho fa Galícia. I un tercer criteri que hem de defensar
quant al procés de reforma dels estatuts d’autonomia és que les
Corts Generals han de respectar la voluntat del Parlament de les
Illes Balears. Per tant aquests criteris: reforma, és necessària i
urgent; segon, hem d’anar a un estatut de màxims; tercer, s’ha
de respectar la voluntat que emani del Parlament de les Illes
Balears.
Tercer aspecte: el tema del finançament. Mirin, el nostre
grup proposa anar a l’arrel del problema, i l’arrel del problema
és que patim un dèficit fiscal insuportable amb l’Estat. La
primera proposta que hauríem de defensar dins tots els fòrums
possibles és una transparència amb els fluxos fiscals entre les
comunitats autònomes. És ben hora de conèixer qui paga i
quant paga, i qui rep i quant rep, perquè només a partir d’aquí
2002 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
podrem mesurar la solidaritat, i només a partir d’aquí
coneixerem realment quina és la nostra aportació al conjunt de
l’Estat, i per això proposam que proposi, Sr. President, que es
publiquin les balances fiscals entre comunitats autònomes i
l’Estat.
A partir d’aquí arribarem a una conclusió: mirin, podem
posar pegats foradats via règim especial, el que tenim o el que
puguem tenir en el futur. Podrem eventualment millorar un
poquet més les inversions de l’Estat, tal vegada aconseguirem
que ens revisin el sistema de finançament per millorar el
finançament de l’educació i de la sanitat, però amb totes
aquestes qüestions no aconseguirem rebaixar substancialment
la nostra aportació fiscal al conjunt de l’Estat que avui distints
tècnics avaluen en més d’un 13% del nostre producte interior
brut; Catalunya en aquest moment posa el crit en el cel perquè
calcula que aporten un 10% del seu producte interior brut a les
arques de l’Estat. Hi ha una sentència del Tribunal
Constitucional d’Alemanya que estableix que cap lander podrà
aportar més d’un 5% del seu producte interior brut a les arques
estatals. Per tant aquesta vertadera sagnia econòmica que es
produeix cada any en forma d’imposts que se’n van cap a
Madrid i no es reinverteixen a les Illes Balears és el que està
provocant, en primer lloc, la pèrdua de renda i de qualitat de
vida dels ciutadans de les Illes Balears.
Quarta qüestió: insularitat, compliment del règim especial;
si entram en una nova aventura, com va anunciar el president
en el passat debat de l’autonomia, ens hi apuntarem, li reconec
que amb un gran escepticisme, però mai no quedarà per
nosaltres, i en pas perquè ja li dic que som escèptic i li dedic
només 20 segons.
Cinquena qüestió: hem de defensar la representació de les
comunitats autònomes dins les institucions europees sempre
que es plantegin, que es debatin i que s’acordin temes que són
competències exclusives de les Illes Balears. Quan els àmbits
de la Unió Europea debatin qüestions que són de la nostra
competència hi hem de ser, hi hem de ser i hem de poder
opinar, com ja fan, com ja tenen establert Alemanya mateix o
Bèlgica, que també ja ho té acordat, i quan es debat una qüestió
que és d’interès d’una comunitat autònoma el conseller,
l’equivalent al ministre, acompanya el ministre en aquestes
situacions.
I finalment no sabem..., i acab, Sr. President, és el darrer
punt, crec que en un minut el resoldré, a pesar que és un tema
important, que és l’eventual reforma de la Constitució
Espanyola. S’ha anunciada ja la reforma per canviar la
successió de la monarquia, per tal de permetre que les infantes,
si són preeminents, puguin heretar la monarquia. Bé, aquest és
un tema que per a nosaltres és menor i en tot cas sí que pensam
que s’hauria d’abordar una reforma de la Constitució,
naturalment si hi hagués un clima polític necessari, i aquesta
reforma hauria de canviar radicalment la concepció d’Espanya,
i a partir d’aquesta reforma la Constitució hauria de definir
Espanya com un estat plurinacional, on conviuen distintes
nacions amb distintes llengües, cultures, fins i tot dret civil
propi, realitats geogràfiques, i això ho pot abordar d’una
manera valenta la Constitució, o no.
S’hauria d’abordar l’oficialitat de les llengües; en aquest
moment la Constitució estableix una discriminació a favor de
la llengua castellana en detriment de les altres llengües oficials.
Nosaltres aspiram que la nostra llengua pròpia, el català, tengui
exactament els mateixos..., estableixi la Constitució els
mateixos drets que estableix per a la llengua castellana, drets i
deures, i això també es pot reflectir en el nostre Estatut
d’Autonomia. Hauria de desaparèixer la prohibició de federar-
se les comunitats autònomes; si l’Euroregió és positiva tal
vegada pot acabar amb una federació que reforci el paper
d’aquestes comunitats autònomes dins l’àmbit de la Unió
Europea.
Bé, totes aquestes ...
EL SR. PRESIDENT:
Vagi acabant, Sr. Sampol, per favor.
EL SR. SAMPOL I MAS:
Sí, sí, ja he acabat, Sr. President. Totes aquestes qüestions
són molt importants perquè descansin sobre la responsabilitat
d’una única persona, encara que sigui el president de les Illes
Balears i tengui majoria absoluta en aquesta cambra.
En la moció subsegüent aprofundirem en aquestes
propostes, ara voldríem escoltar l’opinió del president, que
pareix que s’ha anunciat que intervendrà, crec que és un debat
molt important; de moment reconeixem que hi ha temes que ens
separen, però voldríem que, fruit d’aquests debats que anirem
provocant, anàssim acostant postures.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Sampol. Té la paraula el Molt
Honorable President del Govern de les Illes Balears.
EL SR. PRESIDENT DEL GOVERN (Jaume Matas i
Palou):
Sr. President, senyores i senyors diputats. Efectivament, Sr.
Sampol, jo crec que és una interpelAlació molt important i els
temes que vostè ha plantejat són realment temes importants
amb els quals convé que intentem posar-nos d’acord.
En primer lloc, la conferència de presidents. La conferència
de presidents, sincerament, jo crec que és un bona iniciativa,
però el propi president del Govern allà dins va reconèixer que
havia estat mal preparada, que havia faltat preparació. L’únic
perill i risc que té aquesta conferència de presidents és que això
sigui un escaló més dins la política de gestos que serveixen per
fer-se fotos, grans abraçades, però després el contingut poquet,
aquest és el risc que des del meu punt de vista té aquesta
reunió. Però, com jo li vaig dir al propi president del Govern
allà dins, nosaltres, per la part que ens toca, ens comprometrem
a fer que aquesta conferència no sigui això i que, efectivament,
estigui plena de contingut i serveixi per qualque cosa, perquè
jo crec que és un bon escenari.
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2003
És un bon escenari si canviam determinades normes que, al
final, el president del Govern va acceptar canviar; per tant, he
de reconèixer que la seva predisposició és bona i favorable.
Què és el que hem de canviar? Escolti, primer, les reunions
aquestes s’han de preparar millor i el contingut d’aquestes
reunions s’ha de preparar millor. Això que va dir el Sr.
Zapatero “de esto no toca”, això no pareix dit pel Sr. Zapatero,
perquè sincerament no crec que això estigui en consonància
amb el model de diàleg i de tarannà que ell vol instaurar; per
tant que no tornem a sentir mai “esto no toca”, ben alerta, a la
conferència de presidents s’ha de poder plantejar qualsevol
tema que pugui plantejar qualsevol de les parts, i això és
evident. I per una altra part, que es pugui convocar a iniciativa
de les parts; això de què el president convocarà la reunió un pic
cada sis mesos o un pic cada, doncs depèn, depèn, perquè els
presidents de les comunitats autònomes podem voler discutir
d’una qüestió urgent i d’una qüestió important i, a iniciativa de
les parts, doncs hem de poder convocar aquesta reunió i ell
també es va comprometre que això seria així.
Vostè m’apunta un sistema diguéssim de coordinació
interna; doncs jo no vull en aquests moments dir que no, vull
dir que crec que a través de la seva moció o fins i tot a través
de les converses que puguem tenir posteriorment, doncs jo estic
obert a poder estudiar fórmules dins aquest Parlament o fora
d’aquest Parlament amb els principals responsables dels partits
polítics d’aquest arc parlamentaria, per poder intentar escoltar
la seva opinió abans d’anar a aquestes reunions, també me
pareix una bona idea, Sr. Sampol, i les bones idees s’han
d’estudiar i s’han d’intentar aplicar.
Clar, després el contingut real d’aquella reunió. Escolti,
nosaltres anàvem amb un afront tremend, nosaltres anàvem amb
un pressupost general de l’Estat, que desgraciadament són els
que pareix que s’aprovaran, on, escolti, és que hem sortit
baldats, baldats, ja no vull entrar a l’anècdota que s’oblidin de
posar fins i tot el descompte del 38%, no, no, baldats, mai no
havíem tengut uns pressuposts que ens tractassin tan malament.
I una qüestió encara que me preocupa molt més i és la falta de
lleialtat, perquè jo tenc el compromís del president del Govern
que es respectaran els compromisos firmats i els compromisos
pactats i avui per avui aquests compromisos no estan
respectats; per exemple, per posar un exemple molt clar, quan
jo era ministre de Medi Ambient vaig poder firmar o concedir
a l’Ajuntament de Palma 2.500 milions de pessetes per fer la
Falca Verda, que és una despesa plurianual, i aquest any l’han
llevada. Bé, esper que això es recondueixi; enguany l’han
llevada quan ja és la tercera anualitat o la segona, vull dir, me
pareix que els compromisos són per acomplir-se i és evident
que si volem tenir bones relacions hem de ser lleials. És cert
que jo vaig parlar amb el president per telèfon per preparar
aquesta reunió, li vaig dir i ell, la veritat és que es va mostrar
sorprès, i creia que efectivament aquest no era el camí, i jo crec
que tampoc no és el camí.
L’aplicació del REB. Absolutament igual, vull dir, nosaltres
hem d’anar a una conferència de presidents denunciant que
necessitam aplicar el règim especial de les Illes Balears,
sobretot perquè estam tots els grups polítics d’acord i nosaltres
volem, jo tenia un compromís del president del Govern que el
mes de setembre totes les comissions mixtes es reunirien, estam
a 16 de novembre i no s’han reunit les comissions mixtes. Ara
veurem si abans de final d’any, tal com pareix que s’ha aprovat
al Congrés dels Diputats, es reuniran totes les comissions
mixtes.
I una nova qüestió evidentment que es plantejava, dues més,
una que es plantejava era la negociació d’un sistema de
finançament de la sanitat. I jo vaig dir que les Illes Balears no
podrien entrar a cap negociació de cap nou sistema de
finançament de sanitat si abans no han complert l’actual. I li
vaig dir, a més, que això era un acord que s’estava elaborant al
Parlament de les Illes Balears, esper que per unanimitat, per
tant jo anava amb la força d’aquest Parlament, esper que per
unanimitat, dient que abans d’anar a negociar nous sistemes de
finançament haurem d’aplicar els actuals. I li vaig llegir al
president l’article allà on diu, efectivament, en el sistema del
2001, on diu, no me’n record de quin article és, però allà on diu
específicament que “Los cambios de población superiores a la
media provocarán de forma anual y antes de las liquidaciones
respectivas los reajustes de los flujos financieros para
compensar estos aumentos de población.” I li vaig dir, amb
números, i li vaig deixar allà, que des de l’any 99, perquè que
no s’equivoqui ningú, vostè sap d’aquestes coses que li parl,
l’any base és el 99 perquè no hi havia dades, no és el 2001,
l’any base és el 99, el 99-2003. El 99-2003 hem tengut un
15,28% d’increment de població front a una mitjana del 6,6
estatal; per tant, escolti, ens han de pagar el que ens deuen i
molt més si aquí hi ha un acord unànime d’aquest Parlament. A
partir d’aquí, si s’arregla això, podem discutir el nou sistema de
finançació de sanitat i del que ell vulgui.
I evidentment el que és el nou REB, que vaig anunciar,
perquè jo crec que l’escenari que ens obri la nova Constitució
europea és un escenari que obri la necessitat de, sense renunciar
a l’aplicació del règim especial actual, plantejar un nou règim
especial de les Illes Balears, insistesc, dins aquest nou marc
jurídic que s’obri, per a senzillament poder introduir mesures
de caràcter econòmic i fiscal, que no només compensin els
problemes de discrecionalitat que avui existeixen a la
normativa actual, sinó també que s’introdueixin mesures de
caire fiscal que puguin compensar el que vostè diu aquesta
balança, però bé amb altres termes, però que puguin compensar
realment aquest flux financer que nosaltres necessitam
reinvertir a les Illes Balears per potenciar la nostra indústria
tradicional, per potenciar els sectors aeronàutics, per ajudar els
pagesos i per potenciar aquells sectors que ho necessitin.
Bé, sí, acab. Reformes d’estatuts. Clar, jo vaig plantejar la
necessitat que la reforma dels estatuts es ves precisament en
aquesta reunió; per què? Insistesc, avui el debat a Catalunya és
autodeterminació, nació i finançació, i els que seguim de prop
aquesta realitat, les dues primeres no tenen importància, les
despatxaran, al final el problema és de finançament i això ho
sabíem des del primer dia. I quan un estatut d’autonomia entra
a abordar el finançament l’ha de compartir amb la resta de
comunitats autònomes, perquè aquesta és una negociació
bilateral, perdó, multilateral; no és seguidisme, és que és una
cosa que ens afecta a tots; en parlar de mi no ric, deim
nosaltres; escolti, en parlar de les meves pessetes jo tenc dret a
no riure. I qualsevol modificació que un estatut d’autonomia a
Espanya plantegi sobre el sistema de finançament ens afecta a
nosaltres, i per tant la negociació ha de ser multilateral. S’haurà
de veure en aquesta conferència, en el Consell de Política
2004 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
Fiscal o allà on sigui, però evidentment aquí sí que amb això no
podem jugar perquè aquí ja parlam de qualque cosa que ens
perjudicaria molt seriosament.
Jo, el tema de les balances fiscals, tal vegada, si puc,
després, que se m’acaba el tema, en parl. Jo, allò altre, crec
sincerament que és fer volar colom, crec, amb tot el respecte,
que tot aquest invent de la reforma de Constitució i Europa, el
Senat, és una estratègia per perdre el temps, això no és
important; que me pareix molt bé, que en podem parlar, me
pareix molt bé evidentment. Vostè vol ser a Europa? Sí,
naturalment que sí, i amb les millors condicions possibles,
naturalment; però hi ha temes més importants, que no ens
distreguin. Això de la família real, perfecte, però que no ens
distreguin; per fer una reforma constitucional, per fer tres
ximpleries, doncs mira, com diu el Sr. Pujol, no importa fer-la
i és molt més important la interpretació, com s’ha demostrat
avui, la interpretació que el Constitucional fa dels règims
competencials, que és el que va dir el Sr. Pujol a aquella
conferència. És molt més important això que no moure tota una
troca per distreure els altres i tenir despistat el personal, i
després acabar amb una reforma del Senat i quatre ximpleries,
que poden ser importants, però crec que no són les més
importants.
I sí, i acab, i si puc a la rèplica acabaré de contestar-li, Sr.
Sampol. Però en qualsevol cas que li quedi clar que el motiu,
a més de per explicar, que me dóna vostè l’ocasió d’explicar el
contingut d’aquesta reunió i el que ha de ser la sistemàtica, una
proposta en aquest sentit, que puguem estudiar qualque tipus de
reunió prèvia o qualque tipus de fòrum on puguem, jo pugui
també conèixer la seva opinió abans d’anar a aquestes reunions,
a mi me pareix bé; vull dir, jo crec que estic disposat a estudiar-
ho i si vol a intentar-ho de posar-nos d’acord.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. President.
(Aplaudiments)
Per fixar la posició, té la paraula per part del Grup
Parlamentari Esquerra Unida i Els Verds el Sr. Miquel
Rosselló.
EL SR. ROSSELLÓ I DEL ROSAL:
Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Jo crec
que aquest debat és un debat de gran importància, no acab
d’entendre de totes formes perquè si la reforma de la
Constitució i tota una sèrie de qüestions d’aquestes són tan poc
importants, per què fa uns mesos o fa un any pareixia que
s’havia d’enfonsar el món si es feia la reforma de la
Constitució. Elements de fons hi haurà per entendre que parlam
de coses molt importants i molt serioses.
Ara bé, si entram en el fons d’aquesta interpelAlació, el
primer problema que jo me trob per opinar d’aquesta
interpelAlació és que, evidentment, se celebra misses dites, i
això ja és un problema important. Aquesta interpelAlació,
segons jo veig, està signada el 13 de setembre, no és cap crítica
del funcionament del Parlament, el Parlament té el seu
funcionament i està dotat del seu funcionament i li ha tocat
avui, perfecte, però bé, ens veim que avui discutim de quines
propostes ha de dur el Sr. Matas a una reunió que ja ha fet tres
mesos, fa una setmana o fa una sèrie de coses.
Bé, això ens du al fons de la qüestió, que és una mica
alguna de les propostes que ha fet el Sr. Sampol. Si creim que
aquestes reunions, aquests debats de presidents de comunitats
autònomes és un element seriós, que pot ser un element
important de continuar caminant cap a un estat federal, cap un
estat que tengui molt en compte la realitat plurinacional i la
realitat de les distintes comunitats autònomes; i si efectivament
som capaços de convertir aquesta reunió de presidents en
qualque cosa de fons i no solament en una foto, com aquí s’ha
dit, evidentment si queda en això poca cosa hem fet, jo crec que
hem de conjurar un altre perill i és que aquesta reunió de
presidents sigui a la pràctica una reunió dalt, a Madrid, entre
presidents, que són uns del PP i l’altre és del PSOE i que per
tant a la pràctica és una discussió entre els dos grans partits
majoritaris. Això seria un altre risc important que duria a
devaluar la reunió, de la mateixa forma que molt bé ha referit
el Sr. President, com si l’únic que volem és fer-nos fotos i fer
publicitat i propaganda de la reunió.
No ha de ser per tant això només, ha de ser una cimera de
presidents de comunitats autònomes, al marge de quina
formació política sigui el president de la comunitat autònoma
en cada cas. I perquè sigui així hem de conjurar els perills que
aquí han sorgit avui, tant a la intervenció anterior de la
vicepresidenta com a d’altres intervencions, que estigui mal
preparada, que estigui mal feta i que al final no li puguem
treure suc perquè no haguem fet les coses necessàries perquè
això arribi al fons de la qüestió. Però hi ha un altre perill, que
és que no estigui preparada per baix, perquè la reunió sigui
realment una cimera de presidents de comunitats autònomes
que avanci cap a un model de funcionament més federal de
l’estat, cal que la reunió estigui molt ben preparada des dalt,
amb temaris, etcètera, i que el president de cada comunitat
autònoma, quan arribi allà, hagi tengut mètodes de debat dins
la seva comunitat autònoma perquè el que aporti a aquesta
reunió no sigui exclusivament la seva opinió o l’opinió del seu
partit, sinó que sigui l’opinió de la comunitat autònoma si
realment és una cimera de presidents de comunitats autònomes.
I jo crec que això és el que hem de millorar entre tots, no és
cap crítica situar en aquests moments, però ho vull dir, que
probablement el lògic hagués estat que, si no abans,
immediatament després, el president de la nostra comunitat
autònoma hagués demanat una compareixença aquí per explicar
què és el que s’ha discutit a Madrid. De la mateixa forma que
quan un president del Govern d’Espanya va a una reunió
d’Europa, a una cimera important on s’han de prendre
decisions importants, hi ha debats i reunions parlamentàries per
donar compte o per escoltar l’opinió de totes les forces
polítiques. Per tant, jo crec que en el fons el que hem de cercar,
evidentment fer propostes al Govern central perquè es prengui
seriosament aquesta figura i la doti de tota la característica i de
tot el reglament necessari perquè sigui eficaç, eficient i un
instrument vàlid d’un estat plurinacional, però ens hem de dotar
nosaltres també d’instruments per veure com, quan el nostre
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2005
president va a la cimera a Madrid, hi va després d’haver
escoltat o els portaveus, o una comissió concreta o un plenari
o el que sigui, no ho sé, no tenc proposta concreta i seria poc
seriós que ara digués; però sí que a posteriori també es tengui
coneixement, en seu parlamentària, de la forma que sigui, del
que ha passat a una reunió d’aquestes característiques.
Per això, i amb això acab, perquè se m’acaba el temps, crec
que ha estat molt oportuna la interpelAlació feta pel PSM i crec
que aquesta moció, si tots els grups ens la prenem seriosament,
podria ser una moció que pactàssim entre tots per estipular
formes de funcionament que donàs l’alçada que requereix
aquesta iniciativa que ha tengut el Govern central, que crec que
s’ha de saludar.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Rosselló. Pel Grup Parlamentari
Socialista, té la paraula l’Hble. Diputada Sra. Francina
Armengol.
LA SRA. ARMENGOL I SOCIAS:
Gràcies, Sr. President. Donar l’enhorabona al Partit
Socialista de Mallorca per aquesta iniciativa d’interpelAlació de
la conferència de presidents, dir que és una bona iniciativa i
que evidentment si el Govern de les Illes Balears hagués tengut
a debatre el que s’havia d’aportar a la conferència de
presidents, doncs hagués el mateix Govern de les Illes Balears
el que hauria d’haver plantejat aquestes qüestions, on el
Parlament de les Illes Balears, si és que li interessa saber
l’opinió dels altres grups polítics i dels ciutadans que
representam. Però clar, jo crec que era impossible que el
Govern de les Illes Balears, tenint el president que té, amb el
menyspreu que avui ha manifestat en aquest Parlament i al grup
majoritari de l’oposició, és impossible que hagués pogut
plantejar un debat aquí damunt la posició que ha de tenir el
Govern de les Illes Balears a la conferència de presidents.
Perquè hem de tenir una cosa clara, si el Sr. Rajoy hagués dit
el Partit Popular boicoteja aquesta conferència de presidents i
cap president autonòmic hi assisteix, el Sr. Matas, oblidant-se
dels interessos de les Illes Balears no hagués assistit a aquesta
conferència de presidents, igual que no va assistir la Sra.
Castillo a la conferència territorial de salut, o igual que no va
assistir el Sr. Jaume Font a la de Medi Ambient.
El Sr. Matas avui ha protagonitzat, jo crec, que un escàndol
en contra del Reglament d’aquest Parlament de les Illes Balears
i vull fer una protesta formal, una vegada més. Quan hi havia
dues preguntes damunt la taula, ajornades la setmana passada
perquè ja no va poder venir a aquesta cambra a contestar, avui
menysprea absolutament el Parlament, a tots els ciutadans que
representa el Grup Parlamentari Socialista, que és el majoritari
de l’oposició, que té 19 diputats i no ens contesta les preguntes
formulades precisament damunt la conferència de presidents i
damunt la postura que té el president del Govern damunt la
signatura de l’euroregió. Però això no ens sorprèn, la
deslleialtat al Parlament, el menyspreu als ciutadans de les Illes
Balears, el menyspreu als grups parlamentaris ha estat la
constant a tota la seva etapa, no com a president del Govern tan
sols sinó com a polític.
(Petit aldarull a la sala)
Però què podem esperar, Sr. Sampol, d’un president del
Govern de les Illes Balears que considera que el Senat és una
ximpleria, que la reforma constitucional són qüestions molt
menors i que l’estructura institucional de l’Estat a qui importa,
si això no és important? Clar, si un president pensa que les
institucions democràtiques no són importants, doncs valga’m
Déu!, estam arreglats els ciutadans de les Illes Balears de tenir
un president com tenim.
(Aldarull a la sala)
Perquè, Sr. Sampol, evidentment vostè se’n recordarà
perquè ho va patir, el president del Govern que tenim
actualment era el ministre de Medi Ambient i estava en el
Consell de Ministres que decidia que les comunitats autònomes
que no eren governades pel Partit Popular no se rebien, que els
problemes que tenguessin els ciutadans d’aquelles comunitats
autònomes no interessaven al Govern de l’Estat. Clar, el Sr.
Matas formava part del Govern aquell, d’aquella època negra
dels vuits anys d’Espanya, amb el Sr. Aznar al cap davant, que
es pensava que si un no era governat pel Partit Popular doncs
no se l’havia de rebre.
(Aldarull a la sala)
I estàvem acostumats a Espanya a tenir una situació on el
president de les comunitats autònomes, com en aquell cas, el
Sr. Antich o els consellers de les comunitats autònomes ...
EL SR. PRESIDENT:
Sra. Armengol, jo fixaria posicions si és tan amable.
LA SRA. ARMENGOL I SOCIAS:
Estic fixant posició damunt la conferència de presidents.
(Remor de veus i aldarull a la sala)
EL SR. PRESIDENT:
No, no està fixant posicions, no està fixant posicions.
LA SRA. ARMENGOL I SOCIAS:
Per fixar la posició he d’explicar..., perdoni, Sr. President,
discrep totalment i com que avui el Reglament, qui no ha
complert el Reglament avui amb la seva actuació és el Partit
Popular i Govern de les Illes Balears, crec que jo estic fixant
posició damunt el que és la conferència de presidents, damunt
el que significa i per donar el valor del que significa he
d’explicar el que hi havia abans, perquè sinó no s’entén el canvi
substancial que hi ha hagut a Espanya.
Per tant, abans hi havia un govern amb majoria absoluta del
Partit Popular, durant vuit anys vàrem tenir el president Aznar,
a un govern d’ells va participar una persona que avui és el
2006 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
president del Govern de les Illes Balears, que era ministre de
Medi Ambient, i que entenia la relació entre les comunitats
autònomes i l’Estat d’una forma totalment diferent de com
s’entén després del 14 de març amb un govern socialista.
Després del 14 de març hi ha una nova forma d’entendre
Espanya i una nova forma de relacionar-se a Espanya. Hi ha un
interès que els presidents autonòmics parlin a una taula amb el
Govern de l’Estat i puguin posar damunt la taula els temes que
els preocupen, i a partir d’aquí hi ha interès de consens, dia
diàleg i de poder arribar a acords.
Però clar, i jo dic i me referesc i deix molt clar per part del
Grup Parlamentari Socialista, és impossible que el Govern de
les Illes Balears, que està presidit pel qui va proposar el Grup
Popular, no la Sra. Estaràs, el Sr. Matas és qui va proposar el
Grup Popular i és el president de la comunitat autònoma de les
Illes Balears, clar és impossible que pugui entendre el que
significa consens, diàleg, coordinació i participació entre les
diferents comunitats autònomes i el Govern de l’Estat; perquè
vostè era ministre d’un govern que no hi crea. Això ho varen
demostrar durant quatre anys, durant vuit anys i ara ho
segueixen demostrant des del Govern de les Illes Balears.
I vull acabar fent una queixa formal i molt contundent al
Govern de les Illes Balears: és impresentable l’actitud d’avui
del president Matas en aquest Parlament de les Illes Balears, ha
estat una actitud de menyspreu constant i fort al Grup
Parlamentari Socialista no venint a contestar les preguntes;
m’agradaria saber per què s’amaga darrera les cortines d’aquest
Parlament quan el Grup Parlamentari Socialista li fa dues
preguntes a vostè damunt dos temes importants per als
ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears? I li repetesc, Sr.
Matas, convé que estigui a l’alçada de les circumstàncies i
vostè no hi està.
Moltes gràcies.
(Remor de veus i petit aldarull)
EL SR. PRESIDENT:
Pel Grup Parlamentari Popular, té la paraula l’Hble. Diputat
Sr. Joan Huguet.
(Remor de veus)
EL SR. HUGUET I ROTGER:
Moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats.
Aquest diputat que els parla i portaveu del Grup Parlamentari
Popular, que té una trajectòria i una experiència dins aquesta
casa, sap que estic aquí a un torn de fixació de posicions i no
estic aquí a un torn de fer judicis de valor, perdre la memòria
i sortir-se de botador amb un espectacle lamentable que mai no
s’havia vist en aquesta cambra fins al dia d’avui.
(Aldarull a la Sala)
Només una advertència, la memòria és fràgil i els grups
tenen tot el dret de contestar quan consideren que un altre grup
o un govern no fa el que hauria de fer segons la seva
interpretació. Nosaltres també, a la legislatura passada, fèiem
preguntes on el president tampoc no contestava i contestaven
membres del Govern, per tant la memòria és fràgil i quan es
perd la memòria es pot caure en la ximpleria més absurda de
totes, que ha estat l’espectacle que hem hagut de sofrir avui
damunt aquesta tribuna i que quedarà en els anals d’aquest
Parlament.
(Aldarull a la Sala)
I dit açò, Sr. President, senyor portaveu del Grup
Parlamentari PSM, enhorabona i per part del nostre grup tot el
reconeixement. Fent abstracció de les primeres paraules, crec
que vostè avui ha duit un debat aquí on ha centrat un interès
que sobrepassa l’interès propi de les formacions polítiques i
esdevé un interès de la comunitat autònoma. I crec que vostè ha
plantejat un debat seriós i un debat rigorós, que en qüestions hi
podem estar d’acord i en altres potser no hi estem tan d’acord;
i crec que vostè ha rebut una resposta també seriosa per part del
president de la nostra comunitat autònoma. I crec sincerament
que vostè sí que ha volgut interpretar i interpreta perfectament
les paraules que ha dit el nostre president, i que vostè no farà
manipulació de les paraules que ha dit el president, com han fet
altres grups parlamentaris o concretament un grup parlamentari;
perquè en cap cas en aquesta tribuna hi ha hagut cap
menyspreu, ni a la possibilitat de reforma d’estatut ni a la
possibilitat de reforma constitucional, cap ni un, l’únic que hi
ha hagut ha estat un posicionament previ molt clar. Abans de
parlar d’aquestes qüestions, per importants que siguin i per
necessàries que siguin, hem de parlar del finançament de la
comunitat autònoma.
Aquest és el punt de partida que marca el president de la
nostra comunitat autònoma i aquest és el punt de partida que en
aquesta cambra s’ha marcat també per part de tots els grups
parlamentaris. No podem anar a una reforma d’estatut on no
tenguem resolt prèviament el finançament amb l’actual model,
que ha de servir després per fer un nou model de finançament,
si és que així s’acorda per part de totes les comunitats
autònomes. I no es tracta, Sr. Sampol, pot estar segur, que el
nostre president vulgui dur una política d’arrossegament, la
nostra reforma anirà en funció del que vagin les altres reformes;
no, no és aquest el plantejament que fa el nostre president ni
que fa el nostre grup parlamentari, el plantejament que fan el
nostre president i el nostre grup parlamentari és que la reforma
dels estatuts d’autonomia tenen el seu marc i el seu suport a la
Constitució, on els principi d’igualtat i solidaritat van de la mà
i on no hi pot haver mai ciutadans de primera ni ciutadans de
segona, i a aquest fet nosaltres ens hi oposarem. Aquest és el
principi que defensa el president, no defensa una reforma
d’arrossegament, nosaltres no, tenim personalitat pròpia, sabem
el que volem i sabem on volem anar: volem moure-nos dins el
marc constitucional, de convivència, de solidaritat, d’igualtat
i de llibertat i no fer experiments, com recordava un insigne
diputat: “Los experimentos con gaseosa”.
Per tant, anem per feina, anem per passes. Reforma? Sí,
reforma sí. Ruptura? No, no és el nostre plantejament, nosaltres
no qüestionam el model de l’Estat, no el qüestionam, creim que
el model de l’Estat, de l’Estat de les Autonomies és un model
que durant 25 anys ha donat molt bon resultat i que després
d’aquests 25 anys necessita una anàlisi profunda, necessita una
revisió i necessita que es facin les reformes que s’hagin de fer,
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2007
amb un pacte d’Estat. I aquest és el sentit de la interpretació i
el sentit de l’expressió del nostre president a la conferència de
presidents de comunitats autònomes amb el president del
Govern d’Espanya.
Unes reunions que indiscutiblement han de ser d’un pacte
d’igualtat entre l’Estat i les comunitats autònomes que també
són Estat i entre les comunitats autònomes i l’Estat; on aquestes
reunions de presidents i aquestes conferències al més alt nivell
tenguin un protocol de funcionament que tothom sàpiga quines
són les regles de joc i on ambdues parts actuïn d’una manera
paritària, amb peu d’igualtat i on les dues parts, per interessos
i amb uns mínims concrets puguin convocar aquestes reunions
de presidents. Aquesta és la nostra proposta, aquesta és la
nostra oferta, aquest és el criteri que té el president de la
comunitat autònoma i que ha explicat per activa i per passiva,
el que passa és que no hi ha més sord que aquell que no vol
sentir, i no ho dic per vostè, Sr. Sampol.
Per tant, el nostre grup ho té molt clar, Sr. President, i li
volem donar tot el nostre suport, nosaltres no necessitam ni
reinventar Espanya ni refonamentar Espanya, això ho deixam
per al Sr. Carod Rovira i companyia si volen seguir jugant amb
aquest tema; nosaltres no, no estam amb aquesta música, ni hi
volem jugar ni hi jugarem, estam amb la música de l’acord, del
consens, del diàleg i fer del tarannà una realitat i no una posa
i una paraula.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments i aldarull)
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Huguet. El Sr. Pere Sampol.
EL SR. SAMPOL I MAS:
Moltes gràcies, Sr. President. I gràcies a tots els que han
intervengut, el Sr. Rosselló crec que ha plantejat un aspecte nou
i que el vull subratllar perquè realment és important, que es
resumeix a què les Illes Balears, els ciutadans de les Illes
Balears hem d’estar per damunt dels partits polítics. Si
aconseguim això serà la primera vegada en la història que ho
haurem aconseguit, serà la primera vegada en la història,
perquè jo no he sentit encara mai que quatre, cinc diputats
d’aquesta part o d’aquesta altra, es plantassin als pressuposts
generals de l’Estat perquè les Illes Balears érem els darrers en
finançament per càpita. Hi estic molt d’acord, Sr. Matas, acusa
de deslleialtat el Govern de l’Estat, però me respongui una
pregunta: des que tenim Constitució, des que hem recuperat la
democràcia, i si vol, llavors tenc dades que ens remuntaríem a
l’any 68, me digui un exercici, un any en què el finançament
per càpita de les Illes Balears no hagi estat el darrer de totes les
comunitats autònomes, un sol pressupost general de l’Estat de
tota la democràcia en què els pressuposts per càpita no hagin
condemnat els ciutadans de Balears a ser els darrers?
Clar, aquí, jo l’he tastada la deslleialtat també, jo hi estat
dins un Consell de Govern i he patit perquè no ens volien rebre
per constituir una comissió mixta per complir una llei estatal,
la Llei de règim especial de les Illes Balears. I ara tasten la seva
pròpia medicina. Bé, i això és el que hem de superar, i avui ha
tornat haver-hi un frontó i jo puc fer dues coses: puc pegar a
tots dos o quedar enmig i rebre, i tal vegada, modèstia a part,
estam legitimats per pegar a tots dos en aquesta qüestió; perquè
fos quin fos el president que ha presidit les Illes Balears i del
color que sigui, que n’he coneguts dos de colors, el nostre grup
sempre ha estat el mateix: sí a més competències, sí a més
finançament, sí a més inversions de l’Estat. I ningú més ho pot
dir això, del Partit Popular i del PSOE.
Tornant a la conferència de presidents, jo crec que els
aspectes formals són importants i això ho hauran de resoldre
amb voluntat política. Planteja dos marcs de preparació
d’aquestes conferències, un pot ser amb acords parlamentaris,
que ja tendrem l’ocasió d’aquí a quinze dies, el Sr. Huguet me
dóna l’enhorabona, gràcies, Sr. Huguet, però a la moció ens
veurem; com deim al poble: ens trobarem a costes. Llavors
veurem si realment hi ha voluntat d’avançar en aquest sentit.
Aquí el president jo crec que ha situat la qüestió en un
moment, crec que s’ha passat un poc quan ha minimitzat les
reformes institucionals, siguin en el Senat o a la Constitució;
admet que això en aquest moment pot no ser prioritari per a les
Illes Balears, i d’acord, jo vull jugar dins el seu camp de joc,
vull jugar amb la seva pilota. Què és prioritari? El prioritari en
aquest moment és augmentar les competències, especialment
per resoldre els grans problemes que tenim, un problema
d’ordre públic, d’inseguretat ciutadana, un colAlapse de
l’administració de justícia, etcètera, podríem fer un inventari de
les competències que hem de tenir.
Segona qüestió, resoldre el tema del respecte a les
competències, o si volen els ho diré d’una altra manera:
clarificació dels àmbits competencials. Aquesta allau de
recursos que han anat al Constitucional d’una part i de l’altra
no és positiva, i tal vegada això sí que faci necessari una
reforma de la Constitució, perquè el Govern de l’Estat de tots
els colors s’ha emparat, per exemple, en un títol que és defensa
dels interessos de la planificació econòmica general, i aquí ha
estat un cul de sac, perdó, que hi ha entrat tot, i que han entrat
en matèria de comerç interior i que han entrat en moltes altres
qüestions. I per tant això ho haurem d’abordar i per a mi això
és més important que la monarquia. I per tant ens hem de
defensar de les invasions competencials de Madrid i de
BrusselAles, perquè de cada vegada BrusselAles, la Unió
Europea, té més capacitat, ara li donarem més capacitat de
decidir, i el que no és correcte és que els estats membres, via
Unió Europea, perquè els presidents dels estats són els que al
final decideixen, decideixin sobre temes que ja estan transferits
a les comunitats autònomes, i d’aquí que sigui important també
ésser-hi.
I finalment, la finançació necessària per a aquestes
competències. I aquí tornam a ser al bessó de la qüestió i al
debat, i quan jo deia el canvi és així. Mirin, tal vegada no
vulguin canviar el model d’Espanya, però el model d’Espanya
per als ciutadans de les Illes Balears no ha estat bo; no sé si és
culpa del model o si és culpa de la voluntat política dels partits
majoritaris, però la realitat és que aquesta condemna permanent
a ser els darrers en inversió pública, sigui estatal o sigui en
recursos per administrar les nostres competències, no ens és bo.
I avui en dia ja començam a tenir problemes gravíssims, aquest
2008 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
endeutament, jo els ho puc admetre que s’han vist forçats a
pressupostar de cara al 2005, naturalment que tendrà
conseqüències a dos, tres anys vista, gravíssimes, això és una
hipoteca de futur però impressionant, i que si no es resol aquest
model no ens serveix.
Per tant, solució, la soca del problema: el concert econòmic;
que vostès, qualcú de vostès, ja ho varen votar amb nosaltres
l’any 1991. I per tant, si som la primera comunitat autònoma
beneficiada pel concert econòmic, és aquí quan jo dic: no anem
a remolc. Si els catalans el tenen, nosaltres també el volem?
No, senyor, els catalans el necessiten, però nosaltres més que
els catalans perquè nosaltres estam més perjudicats. No
consentirem que hi hagi autonomies de primera i de segona? Ja
hi són, i, per desgràcia, de tercera: que som nosaltres.
EL SR. PRESIDENT:
Vagi acabant, Sr. Sampol.
EL SR. SAMPOL I MAS:
Acab, Sr. President. Bascos i Navarra ja tenen el concert
econòmic. Catalunya? Hi aspira. Per tant, nosaltres, amb
aquesta amenaça, entre cometes, de dir si els catalans el volen,
nosaltres també; no, senyor, perquè això dificulta una solució
que seria bona per als ciutadans de Balears, que seríem els
primers beneficiats del concert econòmic, si pactàvem una bona
quota, que aquesta és l’altra. Per tant, el que hem de fer
nosaltres és liderar la petició d’un sistema de finançament que
ens resoldria el problema de per vida i acabaria amb la
deslleialtat de les administracions estatals cap a les
administracions autonòmiques, perquè d’aquí tendríem els
recursos necessaris suficients.
Bé, això és tan irrebatible i de sentit comú, que només
interessos partidistes per damunt els interessos dels ciutadans
de Balears fan que això fins ara no hagi estat possible defensar-
ho a les Corts Generals. Esperem que d’aquest debat en surti
una voluntat, que ja va existir l’any 1991 i llavors va ser
frustrada a les Corts Generals, i puguem avançar en aquest
sentit.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Sampol. Té la paraula el Sr. President.
EL SR. PRESIDENT DEL GOVERN (Jaume Matas i
Palou):
Moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats.
A pesar de la temptació, jo crec que no hem de davallar el
nivell i intentar parlar de les qüestions realment importants i
que mereix un Parlament d’aquestes característiques, però, en
qualsevol cas, el Reglament que avui té aquesta cambra crec
que és el que tenia la passada legislatura, les preguntes van al
Govern i el Govern decideix qui contesta les preguntes, ara i la
passada legislatura, si l’haguessin volgut canviar hi varen ser a
temps i no ho varen voler. I jo crec, sincerament, que la
comparació amb el que feia el Sr. Antich avui és una
comparació amb la qual hi perdrien, a pesar que no la vull fer.
La reforma, dues coses: primera, jo me vaig assabentar
d’aquesta reunió de presidents en dos dies, a veure si
rebobinam. És a dir, aquesta reunió de presidents no es va
convocar amb antelació, un dia vàrem obrir el periòdic i “El Sr.
Zapatero va a convocar para el jueves la reunión”, perquè la
reunió prèvia de preparació s’havia quedat que s’ajornava, i la
cridada del Sr. Zapatero jo la vaig tenir la vigília d’abans, dos
dies abans. Bé, vull dir que, tal vegada s’hagués pogut fer, però
tampoc no hem tengut temps amb les condicions amb què es
varen fer. I també s’ha de reconèixer que era una reunió
semiconstituent, per tant aquesta explicació.
Ara, entenem que la proposta la podem utilitzar i que ens
pot servir, molt bé. Entenem, i això els ho puc garantir i crec
que no som sospitós, que en aquesta conferència no hi ha
partits polítics, jo no estic a la conferència de presidents com
a membre del Partit Popular i no he de demostrar res, perquè
crec que tenc avui ja reconegut per demostrar que quan he de
fer una cosa la faig i quan no l’he de fer no la faig; som el
president de les Illes Balears per damunt de qualsevol altra cosa
en aquesta conferència, a més ha de ser així, no pot ser d’una
altra manera.
Quan jo parl de deslleialtat no parl, jo ja ho sé que podem
discutir el tema dels pressuposts, no és aquesta la deslleialtat
que jo parl, jo parl de deslleialtat quan una persona te diu:
“Presidente, tienes mi palabra de que los compromisos
firmados con el Gobierno se van a cumplir”, i jo agaf el
pressupost i els compromisos no hi són, m’han llevat els
doblers de carreteres, que s’equivoquen, perquè no
s’assabenten, no són els doblers de carreteres del nou conveni,
són els de l’antic, el que passa és que no ho saben i se’ls han
endut a Catalunya. Clar, quan jo veig que han agafat els meus
doblers de carreteres i se’ls han endut a Catalunya, evidentment
he d’acusar de deslleialtat.
Els aspectes formals són importants i com que els aspectes
formals són importants, efectivament, jo el que li proposaria,
Sr. Sampol, és que aquesta moció es pactàs, almanco que ho
intentem, i estic segur que el portaveu tendrà tota la
predisposició; a mi m’agradaria que fos per unanimitat si és
possible i que, evidentment, ens poguéssim posar d’acord amb
aquests aspectes formals. Per tant, tenguéssim una moció
pactada i, insistesc, no tenc cap inconvenient a poder
formalitzar qualsevol tipus de trobada en aquest sentit.
I la proposta de finançament és una proposta, que és en el
que no coincidim, però és igual; és a dir, aquí, evidentment,
estam ja immersos dins un nou procés de reforma de l’Estatut
i hi ha una procés de reforma constitucional; el problema no és
que ara ens duguem les mans al cap per la reforma de la
Constitució quan abans no ens les hi dúiem; no, no, no, és el
procés, és a dir, realment el contingut, evidentment jo deman,
és el segon pic que me passa i jo deman que no es posin
paraules a la meva boca que no he dic, això pot ser demagògic,
a un míting electoral estarà molt bé, però al Parlament crec que
no és elegant, jo tenc tot el respecte a les institucions
democràtiques i el que he dit és que el plantejament que es fa
d’aquesta reforma constitucional des del Partit Socialista a
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2009
nivell nacional, des del Govern, és un plantejament que es perd
en coses que tenen una relativíssima importància; perquè
evidentment la modificació del Reglament en el Senat és una
qüestió que es pot discutir, però avui el futur d’aquestes illes no
està pendent de què facem una modificació en el Senat, i
tampoc no està pendent d’aquestes altres coses que s’han
plantejat. El problema no és aquest, el problema és que has
obert la caixa dels trons; el problema és que has donat una
sensació de provisionalitat a l’acord constitucionals en el qual
es fonamenta Espanya, la idea d’Espanya i l’Estat espanyol,
aquest és el problema, el problema és que has donat aquesta
sensació als ciutadans i has posat en perill aquell pacte que des
de l’any 78 ha conformat el que és avui Espanya i la unitat
d’Espanya. I aquest és el perill que nosaltres creim que hauríem
d’intentar corregir, però és un acte d’irresponsabilitat obrir
aquest debat, perquè, efectivament, surt el Sr. Sampol, clar, i
diu que vol un estat plurinacional, evidentment, clar. Doncs
això és el que tendran si no seguim perdurant un pacte a nivell
d’Estat on els grans partits majoritaris puguin defensar aquesta
idea, aquest esperit constitucional que ha estat la base
d’Espanya al llarg de tots aquests anys.
I evidentment, la reforma de l’Estatut d’Autonomia és una
reforma que estic segur que podrem treure endavant en aquest
Parlament, però que ha de tenir, com vostè molt bé ha dit en el
principi, la garantia que s’aprovi a Madrid; i perquè aquest
acord tengui aquesta garantia és imprescindible que el Partit
Socialista i el Partit Popular puguem arribar a un acord i,
naturalment, que vostès també s’hi puguin sumar. Però perquè
tenguem garanties que aquesta proposta s’aprovi, ha de ser així.
I quan introduïm la variable del finançament, hem de
comprendre que estam davant un debat multilateral, perquè
avui la Constitució defensa que la sobirania espanyola està en
el poble espanyol, no a les comunitats autònomes; aquest és
l’esperit constitucional avui vigent, vostès el poden intentar
canviar però aquest és el que és. I en canvi, quan vostè planteja
un debat que afecta totes les comunitats autònomes, vostè ha de
compartir amb mi que aquest és un debat amb el qual hi hem
d’estar d’acord tots, nosaltres no podem fer un plantejament
avui unilateral, d’establiment d’un concert sense haver negociat
aquesta qüestió amb la resta de l’Estat, seria jo crec que absurd,
sincerament, absurd.
Per tant, és igual, tant se val, crec que el camí està obert,
crec que tenim un escenari avui positiu en aquest sentit, però
sempre que, des del nostre punt de vista, respectem la
Constitució, per a nosaltres almanco, respectem també que
aquest acord que s’aprovi, s’aprovi a Madrid, per tant que hi
hagi aquest consens, i evidentment que no en sortim
perjudicats. I jo crec que amb aquest és l’esperit amb el qual
podem afrontar aquesta reforma de l’Estatut i a més crec que
s’està afrontant a altres llocs.
I acab dient que estic d’acord que els ciutadans de les Illes
Balears han d’estar per damunt dels partits polítics, però aquest
Parlament també. Gràcies.
(Aplaudiments)
III. Moció RGE núm. 7149/04, presentada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida i Els Verds, relativa a model
de gestió dels centres sanitaris, derivada del debat de la
interpelAlació RGE núm. 5172/04.
EL SR. PRESIDENT:
Seguidament passam al tercer punt de l’ordre del dia que
correspon al debat i votació de la moció RGE núm. 7149/04,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida i Els Verds,
relativa a model de gestió dels centres sanitaris i sociosanitaris,
derivada del debat de la interpelAlació RGE núm. 5172/04.
Té la paraula, no, no, ja, per Esquerra Unida, no veia,
només veia el Sr. Miquel Rosselló assegut tot sol i no feia
moviments, el Sr. Miquel Ramon.
EL SR. RAMON I JUAN:
Moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. A
l’hora de començar aquesta moció sobre el model de gestió
sanitària i sociosanitària voldria començar reconeixent que el
portaveu del Grup Popular tenia raó en una de les coses que va
dir a la interpelAlació, aquesta és una posició antiga, no crec que
anacrònica, però antiga. I efectivament, nosaltres encara no ens
hem reciclat, ni ens volem reciclar cap al neoliberalisme.
EL SR. PRESIDENT:
Un poquet de silenci, per favor, si són tan amables. Sr.
Miquel Ramon, continuï.
EL SR. RAMON I JUAN:
Sí. Seguim defensant aquesta qüestió antiga de la gestió
pública. I la veritat és que liberalisme és encara molt més antic,
a pesar que es disfressi amb això de neo, que es diu actualment.
Però bé, nosaltres creim que el sistema públic i universal de
salut és una conquesta a reivindicar, a mantenir íntegrament el
seu caràcter de públic que és l’únic que garanteix unes
condicions igualitàries per a tota la població. Per aquest motiu,
creiem que qualsevol debilitament del sector públic a favor de
sistemes privats és una passa enrera, una passa que va
directament contra la igualtat, i que amb suposats criteris
d’eficàcia econòmica s’anuncien moltes d’aquestes passes
endarrera.
Volem deixar ben clar que no estam en contra, sinó tot el
contrari, de la millora de la gestió, perquè en matèria de salut
el que ha de primar sempre és el seu caràcter social, per damunt
de criteris economicistes. Com vàrem al debat de la
interpelAlació, la nostra comunitat es troba a la cua de l’Estat
pel que fa a infraestructures sanitàries i la proporció de llits
hospitalaris privats en relació amb el nombre de llits públics és
de les més elevades, i això no és una bona situació. I no veiem
que el Govern del PP estigui per millorar aquesta situació, sinó
més aviat per aprofundir en ella; està per seguir donant negoci
a les empreses privades abans que per augmentar el sector
públic. Diverses són les actuacions que van en aquest camí: la
concertació de serveis que es poden donar als hospitals públics
i que es donaven, el manteniment de les fundacions
hospitalàries, el fet que la garantia de demora s’estableixi com
a una manera de passar pacients a clíniques privades, i sobretot
que es plantegi el nou hospital de referència segons el model
2010 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
Alzira, el model neoliberal de privatització d’allò públic, un
model que no dóna bons resultats ni socials ni sanitaris.
Però encara hem escoltat, si bé no és una decisió de Govern,
però hem escoltat coses més preocupants: amb l’anunci dels
documents de debat en el congrés del PP, ha quedat una mica
tapat per la polèmica del matrimoni homosexual, però es
parlava, se seguia insistint en la lliure elecció de centre escolar
i s’afegia la lliure elecció hospitalària, consideram que és una
autèntica aberració que no té cap tipus de lògica. També, pel
que fa al sistema sociosanitari, es deixa en mans privades la
construcció de residències a sòl públic municipal.
Aquests són els motius que ens han dut a presentar els sis
punts de la moció. En el primer, s’insta el Govern de les Illes
Balears a millorar la gestió del sistema públic de salut, a
racionalitzar els seus recursos i a deixar com a última opció la
concertació de serveis amb centres privats. Creim que aquest
punt no necessita més explicacions.
En el segon, s’insta el Govern a renunciar a la creació de
noves fundacions per gestionar els hospitals de la comunitat, ja
que l’experiència indica que aquesta fórmula de gestió no ha
suposat cap millora en relació amb els hospitals gestionats
segons el model tradicional. Aquí seria bo tornar-nos referir a
l’estudi dels Doctors Sánchez Baile i Martín García, a la
interpelAlació ja vaig llegir un fragment, ara en llegiré un altre,
diu: “De los datos obtenidos parece deducirse que las
fundaciones basan su modelo en un ahorro de costes, que se
consigue a costa de una menor actividad y de una menor
derivación de pacientes a los centros de referencia, no existen
datos objetivables de la calidad asistencial”; i una mica més
endavant, diu: “Todo ello sugiere que en las fundaciones se
aplican mecanismos de selección de riesgos en la asistencia
sanitaria. Algunos estudios internacionales vinculan mortalidad
y morbilidad con el número de profesionales médicos y de
enfermería de los centros sanitarios, pero estos datos no están
disponibles en nuestro caso.”
Bé, passam al tercer, en el qual instam el Govern a revertir
les fundacions hospitalàries de Manacor i Son Llàtzer al model
tradicional de gestió del sistema nacional de salut. Aquestes
fundacions es reberen a les transferències, és cert que amb el
poc temps que va tenir les transferències el govern del pacte
això no es va fer, però pensam que aquest fet no és excusa, que
el millor sistema de funcionament és el tradicional i que
conseqüentment és hora de replantejar-se el manteniment i,
segons el nostre parer, els hauríem d’integrar dins la xarxa
d’hospitals públics, amb les mateixes condicions que la resta.
En el quart punt instam el Govern de les Illes Balears que
dugui a terme una tasca rigorosa d’acreditació i d’inspecció
dels hospitals i clíniques privades, exigint-los els mateixos
indicadors de qualitat que els hospitals públics i molt
especialment a tots aquells que tenguin concerts per atendre
pacients derivats de l’ib-salut. Pensam que és absolutament
inadmissible que es derivin pacients a hospitals que no han
passat els mateixos controls i que no tenen les mateixes
garanties.
En el punt cinc me detindré una miqueta més, és el que insta
el Govern de les Illes Balears a iniciar de manera immediata la
construcció del nou hospital de Son Dureta. El nou hospital de
Son Dureta vol dir això, no vol dir el de Son Espases, i dic
aquest nou hospital amb finançament i gestió íntegrament
pública. La construcció immediata creim que és una necessitat
vital, no podem seguir més temps amb el vell Son Dureta, tal
com està, degut a la quantitat de problemes als quals ha de fer
front. Però és que és més, el Govern del PP es va trobar un
projecte enllestit, un projecte que tenia el suport de
l’administració central i de l’autonòmica, un projecte que ja
podria i hauria d’estar en construcció.
La segona part d’aquest punt és el finançament i gestió
íntegrament públic d’aquest hospital i xoca de manera frontal
amb els projectes, una mica nebulosos fins ara, que maneja la
conselleria. “No sabria explicar el sistema de finançament,
tingueu fe, serà el sistema anglès”, coses que s’han dit en
aquest Parlament sobre el finançament de Son Espases. Encara
no sabem molt bé com s’ha de construir, no ho sap ni la pròpia
conselleria que ha demanat auxili a una consultoria privada que
li ha d’explicar com ho ha de fer, però sí que se saben algunes
coses: que es farà segons el model d’Alzira, model que hem dit
abans que a nosaltres no ens serveix en absolut i que creiem
que és un error molt important.
El que no sabem tampoc és quan estarà construït el nou
hospital ni què costarà, ni quants de serveis s’hauran de
privatitzar per finançar una part de l’obra; es parla fins i tot de
laboratori, d’esterilització, d’informàtica, de diversos serveis.
El Govern diu que rebrà l’hospital acabat i equipat, clau en mà,
sense aportar ni un euro, el que passa és que per aconseguir
això la comunitat haurà de pagar al llarg de trenta anys a
l’empresa constructora el cost, els beneficis, l’amortització dels
crèdits i a més quedaran en mans privades molts diversos
serveis hospitalaris. I això sí, es diu: no hi ha d’haver-hi massa
riscos per a l’empresa constructora.
Per aquest sistema, quan l’hospital passi a propietat pública
serà imprescindible una remodelació integral, si no és necessari
fer-ne un de nou. Així ja es poden anunciar obres, total les
pagaran les generacions futures! A això ens hi oposam
frontalment des del nostre grup i per això presentam aquesta
moció, però a més volem deixar ben clara una altra cosa: la
nostra comunitat té la necessitat imperiosa d’un millor
finançament, tant pel dèficit històric com per la mala dotació de
les transferències, tan aplaudides en el seu moment pel Grup
Parlamentari Popular.
És necessària per tant una negociació amb el Govern
central, per millorar el finançament i seria bo que el Govern
estigués suportat per tots els grups parlamentaris. Saben que el
suport del nostre grup el tenen, però amb una condició: que els
recursos que venguin de Madrid es dediquin a la millora del
sector públic; no comptaran, almenys no comptaran amb la
complicitat del nostre grup per seguir privatitzant aspectes del
sistema públic de salut.
I per últim, el punt sis: instam el Govern a assegurar a
l’àmbit de les seves competències, competències que cada
vegada tornen a ser més perquè en recuperen de les que s’han
cedit als consells insulars, ja dic assegurin a l’àmbit de les
seves competències, la gestió pública basada en criteris de
necessitat social de totes les residències per a majors,
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2011
construïdes amb fons i/o a terrenys de titularitat pública, ja que
consideram que és una vergonya que es destinin recursos
públics de sòl dels ajuntaments per finançar negocis privats
sobre els quals no hi haurà cap tipus de control públic.
Moltes gràcies.
(El Sr. Vicepresident Primer substitueix el Sr. President en
la direcció del debat)
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Diputat. El Grup Parlamentari PSM-
Entesa Nacionalista ha presentat les esmenes d’addició RGE
núm. 7318/04 i 7319/04. Per defensar les esmenes té la paraula
l’Hble. Diputada Sra. Joana Mascaró i Melià.
LA SRA. MASCARÓ I MELIÀ:
Gràcies, Sr. President. Seré breu perquè aquest tema l’hem
discutit altres vegades i me sumaria a tot el que ha defensat
Esquerra Unida en aquesta moció. Nosaltres des del PSM
estam ben convençuts de què per fer efectiu el dret a la salut
dels ciutadans l’administració ha d’oferir un bon servei i per
oferir un bon servei ha de ser públic i de gestió pública directa.
Estam bàsicament d’acord en aquests punts de la moció, en
millorar la gestió del sistema públic i en deixar com a darrera
opció la concertació. Darrerament veim amb preocupació
aquest increment de la concertació, fins i tot en els pressuposts
crec que una de les poques coses que se deixen partides
ampliables són les activitats sanitàries amb mitjans aliens. Per
tant, tenen previst incrementar pressupost cap a serveis no
públics.
Evidentment estam d’acord en renunciar a crear noves
fundacions, està demostradíssim i així ho hem manifestat altres
vegades que les fundacions no milloren la gestió, quan se té una
gestió privada se cerca un benefici privat i en la salut no hi pot
haver beneficis privats, el benefici ha de ser per als ciutadans
i prou. Per aquest mateix motiu estam d’acord en revertir les
fundacions existents a gestió pública, en inspeccionar aquells
centres privats, tot i que siguin privats evidentment que se’ls ha
d’exigir els indicadors de qualitat que necessiten els ciutadans,
sobretot si els paguen i sobretot si evidentment tenen serveis
concertats.
En el tema de l’inici del nou Hospital de Son Dureta, jo
també m’hi estendré una mica més. És aquí allà on hem
presentat la primera moció, hi hem afegit i supòs que ha estat
un lapsus del grup que ho ha presentat, quan parlam del nou
Son Dureta molts parlam d’aquell projecte que hi havíem
heretat de l’INSALUD el temps del pacte de progrés i que va
funcionar fins que se varen acostar les eleccions i el Partit
Popular se va inventar el cercar un altre solar. Per tant, sí que
hi hem volgut afegir aquest tros de “el mateix solar que ocupa
actualment”. Pensam que l’única manera de començar
ràpidament la construcció d’aquest nou centre és recuperant
aquest projecte que esmentàvem abans. A part d’aquest solar de
Son Espases que ha tengut tanta polèmica i que encara continua
pel seu impacte ambiental, pel que ha costat als ciutadans de
Palma i en aquest moment pareix ser que encara és sòl rústic,
encara ha de passar tots els terminis per fer-lo sòl urbanitzable
i de serveis. Per tant, si realment volem garantir i el Govern té
intenció de garantir que el 2005 s’iniciï la construcció del nou
hospital no hi ha altra manera que retirar el projecte de Son
Espases i fer-lo al solar que ocupa ara.
Per altra banda si estam pels serveis públics i de gestió
pública, entenem que hi ha d’haver dins aquest sistema públic
un sol sistema, un sol model de gestió i és per això que també
hem demanat que s’hi afegeixi un altre punt en aquest moció
que sigui la dissolució de GESMA. GESMA com a entitat
pròpia, entenem que havent-hi el Servei Balear de la Salut ja no
té sentit i que s’hauria d’integrar, s’hauria de dissoldre el que
és GESMA com a entitat i que els serveis que gestiona i els
hospitals que facin dins el Servei Balear de la Salut.
Això és simplement el que volíem aportar des del PSM.
Pensam que millora, no substancialment, però sí un poquet la
proposta que ens han fet molt assenyada des del Grup
d’Esquerra Unida i Els Verds. I si m’ho permeten, esmentar
l’esmena que presenta el Partit Popular. Entenem que demanar
el cofinançament de l’Estat és just i és just perquè el dèficit que
patim en temes sanitaris no és un dèficit d’aquests darrers 4 ni
8 anys, és un dèficit històric i qui gestionava aquesta sanitat
havia estat l’Estat. Per tant, si ens ha deixat en herència un
dèficit, és just que ajudi també al finançament.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sra. Diputada. El Grup Parlamentari
Popular ha presentat les esmenes de modificació RGE núm.
7327/04 i 7328/04. Per defensar-les té la paraula l’Hble.
Diputat Sr. Miquel Munar.
EL SR. MUNAR I CARDELL:
Gràcies, Sr. Vicepresident, senyores i senyors diputats.
Abans de començar amb la fixació de postura i la defensa de
les aportacions que nosaltres feim, voldria fer una reflexió. És
a dir, nosaltres..., crec que a la interpelAlació va quedar ben
palès quina és la postura de dos paradigmes polítics que no
tenen massa possibilitat d’ensemblatge.
Vostès tenen un model que defensen, sempre ho he dit que
amb una gran coherència, si un dels partits que està en aquest
Parlament ha demostrat una gran coherència ell i les persones
que en aquest moment el representen, sempre ho he dit i no
canviaria d’opinió. Però nosaltres tenim un altre model i també
m’agradaria fer esment a què la democràcia per a mi és el
respecte a les minories i per tant, dins aquest context de
respecte absolut a allò que és la democràcia, enlloc de dir que
no per dir que no, ens hem acurat en fer aquestes aportacions
per arribar a algun tipus de pacte perquè jo crec que la
generositat de la majoria s’ha de manifestar en coses puntuals.
Per tant, nosaltres feim aquestes aportacions. També he de dir
que naturalment el que no pot ser a la democràcia és la
imposició de les minories a les majories perquè això seria una
perversió absoluta. Des d’aquest punt la nostra aportació ha fet
la proposta de modificar el seu primer punt de la moció, aquí
allà on nosaltres d’alguna manera parlam de substituir “a seguir
2012 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
millorant el sistema públic de salut, racionalitzant els seus
recursos”. Per tant, nosaltres feim aquesta possibilitat de refosa.
En referència al segon tema de la seva moció, per ventura
això de l’informe Sánchez és una qüestió que per als que són
doctrinaris les va bé. Tots els que hem estat dins la universitat
i vostès són persones que tenen aquesta preparació, sabem que
els estudis se serveixen a la carta i estudis jo ni puc fer tants
com vulgui i li acabaré concloent allò que vostè vulgui. Per
tant, jo els estudis sempre els mir amb reserva i el que mir és
l’eficiència, l’eficàcia i sobretot, l’avaluació que és una part del
model de metodologia científica amb la qual jo m’he format. I
li puc dir que els estudis no me preocupen, sí que me preocupa
que el model que pretén el Partit Popular i el Grup Popular a
dur a terme en el Govern de les Illes és un model que nosaltres
consideram que segueix sent eficient i que segueix donant
resposta.
Vull fer un esment important perquè s’ha dit aquí, m’han fet
esment al Grup Popular des del PSM en referència a les
fundacions. A mi m’agradaria posar èmfasi en què no se pot
seguir dient mitges veritats perquè és la pitjor mentida. Una
fundació no reverteix en els elements privats el seu benefici,
una fundació de l’administració en aquest moment de la
comunitat de les Illes Balears, els seus guanys reverteixen dins
el mateix sistema sanitari. És a dir, no va a cap mà privada,
ningú guanya, ningú se lucra de què una de les nostres
fundacions tengui un estalvi, aquest estalvi és per poder
reinvertir millor. Per tant, no fa més que millorar l’eficiència.
En referència a aquest punt, aquí allà on indicam revertir en
el model antiquat, me permetin que els digui que la semàntica
de vegades és una mica conflictiva, perquè en aquest cas vostès
serien conservadors i nosaltres seríem progressistes. Per tant,
pens que hi ha un dos models, un que defensa que amb les
fundacions hi ha una eficiència, així ho fan els mateixos
governs que aquí critiquen després a les seves comunitats
autònomes i segueixen funcionant absolutament amb aquest
model.
I en referència al tercer punt, el model tradicional de la
gestió del sistema nacional de salut, amb tots els meus
respectes, crec que és obsolet, crec que s’han de donar passes
endavant fins i tot per desmuntar coses que encara queden i per
tant, no ho podríem acceptar.
En referència al quart punt els voldria fer una reflexió i la
seva intelAligència absolutament demostrada me contestarà.
Vostès s’han plantejat que els dos colAlectius més mimats de
l’Estat espanyol que el funcionari i el militar tenen un concert
privat. Els senyors que tenen el MUFACE van a les clíniques
privades si volen i hi van i a ningú se li ha ocorregut criticar-ho,
desmuntar-ho, crear sistemes per poder controlar més..., és a
dir, hem d’anar alerta un poc amb el que deim perquè pareix
que fa 20 anys que estam d’acord amb un model i ara que el
Grup Popular el defensa aquí i el seu Govern ho vol dur a
terme, pareix que tenim inconvenients. Escoltin, això ja ha
funcionat amb el vist-i-plau de tots els governs, sense que ningú
ho qüestionés. Per tant, aquesta reflexió m’agradaria que se fes
i que se fes amb la intensitat que crec que se mereix. És aquí
per tant, allà on nosaltres no podrem estar d’acord amb aquest
intervencionisme, nosaltres creim que hi ha un model que està
clar, és a dir, hi ha unes formes de controlar el sistema sanitari
de les clíniques privades. Això ja se fa, creim que se fa en
correcció i per altra part el model nostre és un model que no
està en contra de la sanitat privada, no només no hi està en
contra sinó que creu que és bo aprofitar les sinèrgies, és bo
respectar la possibilitat de què els ciutadans se puguin enriquir
amb una decisió absolutament personal i per tant, creim que
això no s’ha de tocar.
En el punt cinquè nosaltres feim una esmena de modificació
perquè creim naturalment en allò que deim.
Quant al nou hospital, a mi m’agradaria fer-los una reflexió,
ja sé que no hi ha cap possibilitat d’acord perquè vostès n’han
fet d’això un element de confrontació absolutament política i
per tant, correcte Però a mi m’agradaria que sapiguessin que
del 80 al 90% dels professionals que fan feina a l’hospital se
varen manifestar a favor...no, no els caps de servei manipulats
adequadament no representen la majoria de les firmes que se
varen presentar. Els professionals de l’Hospital de Son Dureta,
majoritàriament, se mostren a favor de fer un hospital nou i jo
els pos exemple domèstic que sempre pos. No sé si cap de
vostès ha tengut obra dins ca seva, no sé si ningú ha fet una
reforma a un lloc tan simple com pot ser una cuina o un bany
dins ca seva, al tercer dia de tenir els manobres per allà dins
tens una necessitat imperiosa d’anar-te’n de ca teva perquè és
insuportable fer feina dins una casa en obres. Ja no els parl d’un
hospital. He sentit i he llegit perversions com això de l’Hospital
de Sant Pau. Escotin, un servidor és metge de l’Hospital de
Sant Pau i m’hi vaig formar. La casuística urbanística de
l’Hospital de Sant Pau no se pot treure com a element
paradigmàtic del que és una reforma d’un hospital sense tancar-
lo. L’Hospital de Sant Pau és pràcticament un poble amb uns
pavellons que no tenen res a veure. Per tant, no se pot treure
com a paradigma.
En qualsevol cas en el punt sisè, en el que vostès parlen de
les residències per a majors construïdes, jo els he de dir amb
sinceritat que pel respecte que vostès me mereixen no els
contest el que me faria ganes. Però en 4 anys m’agradaria que
me diguéssiu quines places se varen crear en res que tengui a
veure amb sociosanitari, se va fer un projecte, un model, un
estudi, una feina damunt el sociosanitari, teòricament correcte,
però que no va ser més que paper, paper i paper, no se va fer
absolutament res més. En aquests moments estam parlant d’un
Hospital Militar que se reconvertirà en un centre de deterioro
cognitiu. Estam parlant de residències, 6, 7, 8 que efectivament
se faran en concertació privada perquè és el nostre model, ja ho
hem dit per activa i per passiva, però que respondrà a la realitat
i la realitat objectiva és que fan falta places sociosanitàries i
aquest Govern les està posant en marxa. I el model
sociosanitari m’agradaria també dir-los que no se refereix
només a allò que és hospitalari, el colAlectiu de discapacitats
físics encara, i varen passar 4 anys, no tenien ni tan sols
pressupostat una pesseta per fer-los un centre i és un model
sociosanitari. Per tant, el model sociosanitari no és només
hospitalari, és tot allò que vostès saben i ho saben bé.
Per tant i amb tots els meus respectes, nosaltres els
demanam votació per separat dels punts i si ens accepten les
esmenes nosaltres votaríem amb vostès perquè pensam que a
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2013
més d’enriquir el debat s’han de fer gestos i el Grup Popular ha
volgut tenir aquest gest.
Moltes gràcies.
(Alguns aplaudiments)
(El Sr. President reprèn la direcció del debat)
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Munar. Per part del Grup Parlamentari
Socialista té la paraula l’Hble. Diputat Sr. Gascón.
EL SR. GASCÓN I MIR:
Gràcies, Sr. President. Com diria un amic meu, he quedat
astorat de veure que es parla aquí de lleialtat institucional, la
consellera de Sanitat no hi és perquè és a un fòrum alternatiu en
el Consejo Interterritorial de Salud avui a Segòvia. Però
debatem aquesta moció que presenta Esquerra Unida. Nosaltres
estam d’acord en què s’ha de millorar el sistema de gestió
públic, per tant, estarem a favor del seu primer punt, nosaltres
ho hem manifestat repetidament. Si se tenguessin ganes de
veritat de millorar la gestió pública, ja ho vàrem dir l’altre dia
a la interpelAlació, seria donant eines als gestors públics, que no
se’ls n’ha donat mai, ni ara, ni abans, jo no dic qui, els governs
socialistes tampoc, no se n’ha donat mai. Al gestor se’l fa
firmar un contracte-programa que surt una foto, però res més i
se li diu “esto hay” i si et passes, no passa res perquè ja saps
que t’ho donaran, no hi ha més remei. Llavors així no es poden
fer gestions i deim que és millor la gestió que és d’un altre
tipus.
Així es desqualifica el que és públic i anam fent altres tipus
de gestions que no són privades, jo pens que no són privades,
però que donen peu, obren el camí a què sigui a deu sonat que
ho faci. No és el cas en aquest moment per cert, però bé. Per
evitar ferir la sensibilitat del Partit Popular nosaltres estarem
d’acord en aquesta primera esmena que presenten vostès que
enlloc de “millorar” sigui “seguir millorant”. Nosaltres no
dubtam que des de què es va fer el seguro de la enfermedad
por el Sr. Girón de Velasco l’any 44, s’està millorant la sanitat.
Per tant, tots millorem, nosaltres hi estam d’acord i així la seva
sensibilitat quedarà ben resguardada.
En el segon punt sobre les fundacions, també nosaltres com
vostès saben estam d’acord. No hem millorat la gestió
tradicional, què passa amb les fundacions? Si vostès volen
mirar avui els pressuposts i ara tenen (...) dels hospitals
trobaran Son Dureta, capítol 1, capítol 2, capítol 3 per saber el
pressupost de les fundacions ens ha de dir la consellera perquè
no surt allà, textualment capítols ni res. Llavors no és que sigui
de gestió privada això, és que no és transparent. Per cert, quan
parlem de fundacions jo vull dir que en aquestes illes hi ha dos
tipus de fundacions, la fundació de Manacor de la Llei del 94
de fundación privada i las fundaciones públicas sanitarias que
és Son Llàtzer. Són dues fundacions diferents, per ser més
divertit.
Nosaltres pensam que estam caient en un punt que hem
seguit primer el que va fer la Sra. Thatcher, el que varen fer a
Catalunya. A Catalunya ara també, per cert, a Menorca s’estan
fent reunions com que es vol fer un centre de salut nou, ho ha
decidit el Partit Popular, nosaltres pensam que és molt bo que
es faci, però s’estan discutint models de gestió d’aquests nous
centres de salut, com vostès saben. Els centres de salut que ara
s’estan discutint són les EBA (Entitats de Base Associativa) i
ja no es fan a Catalunya, ara s’està fent un estudi per veure com
funcionen aquestes entitats. Vull dir que en un moment en què
a Anglaterra varen deixar de fer el que feien, ho volem fer
nosaltres, en un moment en què Catalunya ha deixat de fer açò,
perquè ara Catalunya està fent el model d’Olga Paner, ja ho han
fet a la Roca del Vallès i que és un model municipal i de gestió
conjunta. Han deixat les EBA, han deixat els oligopolis en què
estaven les fundacions i ara estam aquí. I nosaltres sempre
anam rossegant i agafam les males experiències dels demés. Jo
no dic que a les fundacions se treballi malament, que se treballi
diferent, que se gasti més o menys. El que dic és que si es
gestiona bé el públic no es necessita altra cosa i açò ho estic
dient aquí des de l’any 96, tampoc em diran que deim altres
coses.
Respecte el tercer punt, evidentment revertir les fundacions,
ho hem demanat fins i tot quan governava el pacte de progrés
no ho demanarem ara, ja ho demanàvem a la Sra. Salom i no ho
demanarem ara. Nosaltres demanam que es faci un estudi de
possibilitats de revertir. Pensin que a Galícia, ja ho vàrem dir
l’altre dia, el SERGAS el novembre, o juny de l’any que ve ja
pagarà a tots els professionals i seran estatutaris tots, fins i tot,
els de les fundacions. Vull dir que poc a poc està revertint
aquest model. Per tant, nosaltres demanam que es faci un estudi
per poder revertir aquest model.
El quart punt és defensa sol. Aquest punt sincerament crec
Sr. Ramon que les clíniques privades concertades hi ha d’haver
els mateixos controls que hi ha a la pública, estic segur a més
que és així. Del que no estic segur, i supòs que no ho he entès
bé, és que a les clíniques privades els que fan a MUFACE
tenen millor atenció. La millor medicina pública és la que es fa
als hospitals públics, no ho dubti ni un moment i vostè ho sap.
Per açò dic que probablement no ho entès bé.
Respecte el cinquè punt ja saben la nostra posició. Si la
proposta d’Esquerra Unida és que es faci abans possible al
mateix solar, no ho posava aquí, hi estam d’acord i amb
finançament públic. Per tant, estaríem d’acord en l’esmena que
ha fet el PSM. Estaríem d’acord en l’esmena que ha fet el Partit
Popular sobre aquest punt, si és al mateix solar. Nosaltres ja ho
vàrem manifestar aquí en el seu moment i vàrem ser els primers
que vàrem dir que estàvem d’acord amb el cofinançament i
prescindirem de parlar que si a Astúries han dit que ho faran
perquè nosaltres després deim a Cantàbria també, és una
discussió estúpida i sortim d’aquesta discussió. Nosaltres el que
deim és que si es fa en el mateix solar sí que estam d’acord en
demanar que es cofinanciï, no sé si amb millors perspectives de
les que varen tenir vostès, que la Sra. Pastor els va dir que
flowers, que res, res de finançament, ni d’hospital nou, el 6 de
març. A partir del 14 de març hi va haver una bogeria de què
necessitam finançament que fins ara no n’hi havia hagut. Avui
mateix he sentit que del 99 al 2003... és ara el problema i el
2000, el 2001 i el 2002? Però vaja, ja estam acostumats a això.
2014 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
Per tant, nosaltres el que volem fer és que es faci Son Dureta
cofinançat. Son Dureta és una cosa i Son Espases és un altra,
nosaltres amb el de Son Espases no hi estam d’acord.
Respecte allò que s’ha comentat de què si els professionals
estan d’acord o no estan d’acord. Tots volem evidentment una
casa nova sempre, tots, però les signatures dels 25 caps de
servei estan fetes, la dels gruix de treballadors encara no estan
fetes, jo no les he vistes. I això de les obres, jo per cert també
som metge de Sant Pau, estic d’acord en què l’Hospital de Sant
Pau és diferent a qualsevol altre hospital, absolutament d’acord.
Però en l’Hospital Clínic no, l’Hospital Clínic no és diferent
que Son Dureta i s’hi han fet obres i el seu estat per dintre és
espectacular Sr. Munar. Però en definitiva nosaltres volem que
se faci en el mateix solar perquè és més barat, nosaltres hem
sentit ja que aquest hospital costarà 18 milions d’euros per part
de la comunitat durant 30 anys i açò com a mínim són 540
milions, és més ràpid de fer i no es consumeix una quantitat
brutal de terreny, vials, etcètera i açò és la nostra postura. Pel
mateix motiu que nosaltres estam per treure les fundacions
sanitàries nosaltres pensam que la gestió dels centres
sociosanitaris deu ser pública, malgrat estam d’acord en allò
que ha dit el Sr. Munar de què hi ha moltes associacions, per
exemple que era el que volia dir suposo vostè, que gestionen
centres i que de l’altra manera no es podrien gestionar. Però
nosaltres pensam que el més adequat és que la gestió sigui
pública.
Per últim donarem suport a la segona esmena d’addició del
PSM, atès que el nostre grup en solitari ho demana des de l’any
96. Ja som dos ara.
En resum President, d’acord amb els sis punts de la moció,
d’acord amb les esmenes del PSM i d’acord amb la primera
esmena del Partit popular i també la segona, referida al punt
cinquè, si parlam de Son Dureta enlloc de Son Espases. Si
parlam de Son Espases no estam d’acord amb aquesta proposta.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Gascón. Té la paraula Don Miquel
Ramon.
EL SR. RAMON I JUAN:
Gràcies, Sr. President. Bé abans de fixar posició sobre les
esmenes, agrair la intervenció del Sr. Gascón i el suport que
dóna a aquesta moció.
Passam idò en primer lloc a les esmenes del Grup PSM-
Entesa Nacionalista i la primera d’elles que diu que el nou Son
Dureta es faci en el mateix solar que ocupa actualment.
Evidentment, absolutament d’acord, segurament des de la meva
ingenuïtat pensava que el nou Son Dureta ja volia dir això
perquè aquesta aberració que volen fer a Son Espases no és el
nou Son Dureta, però sembla que no quedava prou clar i que hi
havia dubtes i per tant, evidentment acceptada aquesta esmena
i que quedi absolutament clarificat aquest tema.
L’altra esmena és una mica més de contingut perquè aquesta
crec que simplement era de clarificació, però dir que també hi
estam d’acord i que ens sembla bé incorporar aquest altre punt.
La veritat és que ens havíem centrat més amb els altres
hospitals, no havíem entrat en aquesta empresa, però també és
un criteri que hauria de passar a integrar-se dins el Servei
Balear de Salut amb el mateix sistema que els altres centres
hospitalaris. Per tant, estam d’acord en la incorporació
d’aquesta esmena.
Les del PP. Bé jo agrair d’entrada al Sr. Munar que sempre
lloï la nostra coherència, ja no sé si això és bon símptoma o mal
símptoma, però ja que ho fa habitualment agrair-li sincerament
que digui això. A més que em reconegui uns estudis
universitaris que jo no tenc, m’ha reconegut una capacitat
universitària, no la tenc, però m’alegra que vostè me’ls
reconegui. Clar, el Sr. Gascón ja li ho ha dit també, de
professionals a Son Dureta n’hi haurà segurament que voldrien
que es fes un hospital nou, però segurament no devem parlar
amb els mateixos, vostès deuen parlar amb uns i nosaltres
parlam amb uns altres, sincerament la sensació que nosaltres
tenim no és que la majoria dels professionals de Son Dureta
vulguin això que diu vostè. I evidentment a ningú li agrada
tenir una casa en obres, ni un hospital en obres, però és que
segons el seu projecte hi haurà un hospital en obres que de totes
maneres no es salvarà i mentre tant retardam, no sé sap quan,
un nou hospital. Per tant, no ens pareix una bona alternativa.
Però en concret sobre les esmenes. Primera esmena, el punt
1, jo els acceptaria també el que diu el Sr. Gascón, però és que
vostès fan una miqueta més, perquè aquí diuen “seguir
millorant la gestió...” i nosaltres només parlam de millorar la
gestió. Bé això ens seria absolutament indiferent seguir
millorant o millorar la gestió. El problema és que vostès
eliminen una part que per a nosaltres és essencial, deixant com
a última opció la concertació de serveis amb centres privats i
aquí sí que es veuen les diferents opcions. Vostès estan per
potenciar els centres privats, nosaltres no. Per tant, si fos això
de seguir millorant ho acceptaríem, però sense eliminar aquesta
última línia que nosaltres no estam d’acord en eliminar. Ah! Per
cert sobre la petició de votació separada, cap problema ni un,
però me sembla que al final el resultat serà semblant.
I després l’altra esmena en el punt número 5 solAlicitar el
cofinançament de la construcció de l’hospital de referència.
Perfectament d’acord també en solAlicitar el cofinançament,
perfectament d’acord. Però en el redactat anterior que amb
l’esmena que hem assumit del PSM queda claríssim que és
l’Hospital de Son Dureta en el mateix solar de Son Dureta, amb
el projecte de Son Dureta. Per aquest cap problema, tot el
contrari, acceptam i desitjaríem el confinançament, ja dic, sense
la modificació anterior que creim que no és acceptable, vaja,
per al nostre grup no és acceptable.
Per tant, si volen votació separada, des del nostre grup no
hi ha inconvenient, crec que el resultat seria el mateix i res més.
Agrair una altra vegada als que han donat suport a aquesta
moció. Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Ramon. Sr. Munar?
EL SR. MUNAR I CARDELL:
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2015
Gràcies, Sr. President. Només per aclarir que una vegada
escoltat el Sr. Ramon retiram fer la votació per separat i feim
una votació conjunta. Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Molt bé. Idò ha quedat clar que el Sr. Ramon acceptava les
dues esmenes del PSM, per tant, s’incorporaran.
Bé passam a votació.
25 vots a favor, 29 en contra, cap abstenció. Per tant queda
rebutjada aquesta moció.
IV. Debat de presa en consideració de la Proposició de
llei RGE núm. 5180/04, presentada pel Consell Insular de
Mallorca, relativa a protecció del medi nocturn de les Illes
Balears.
Tot seguit passam al darrer punt de l’ordre del dia, que
consisteix en el debat de presa en consideració de la proposició
de llei RGE núm. 5180/04, presentada pel Consell Insular de
Mallorca, relativa a protecció del medi nocturn de les Illes
Balears, respecte de la qual el Govern de les Illes Balears no ha
manifestat criteri i que ha estat avalada pel Grup Parlamentari
Mixt. Es divideix el temps d’intervenció per fer-ne la
presentació, aquests 15 minuts, entre els consellers designats
pel Consell Insular de Mallorca, i per fer-ne la defensa té la
paraula el Sr. Miquel Nadal...
Té la paraula el Sr. Miquel Nadal.
EL SR. NADAL I BUADES:
Moltes gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats,
vull començar la meva intervenció davant aquesta cambra
manifestant que suposa per a mi, i estic segur que per a tots els
membres del Consell de Mallorca, una gran satisfacció poder
defensar davant aquest parlament una proposició no de llei que
prové d’una iniciativa legislativa del Consell de Mallorca.
Efectivament, el nostre Estatut d’Autonomia, al seu article
26.2, reconeix la possibilitat que els consells puguin remetre a
la Mesa del Parlament una proposició de llei i que puguin fins
i tot delegar la seva defensa en un màxim de tres consellers o
de tres representants perquè defensin el seu contingut. La Llei
de consells de l’any 2000 en el seu article 25 i l’article 111.2
del Reglament del Parlament també reconeixen aquesta
possibilitat. Aquesta possibilitat que tenen els consells
d’exercitar aquesta iniciativa legislativa no és objecte de
discussió i la seva regulació està molt clara. Però a pesar d’això
és cert, i ho hem de reconèixer, que avui per primera vegada es
defensa en aquesta cambra una proposició no de llei que sigui
a iniciativa legislativa del Consell de Mallorca, tot i que
existeixen o que han existit en aquest parlament antecedents
amb el Consell de Menorca.
El paper que l’Estatut de les Illes atorga als consells és sens
dubte un paper fonamental en la vertebració territorial i política
de la nostra comunitat autònoma. En els consells resideix, com
tots vostès saben, una doble vessant: per una part administració
local, i una altra vessant com a administració autonòmica, que
ens ha permès i permet una construcció coherent d’un edifici
institucional que afavoreix la defensa dels interessos de tots els
ciutadans de les Illes independentment del seu lloc de
residència. El paper dels consells com a veritables governs de
cada illa permet donar una visió harmònica a un territori
fragmentat o separat per la mar. I un instrument especialment
valuós per aconseguir aquesta coherència i aquesta harmonia és
precisament la possibilitat que els consells exerceixin aquesta
iniciativa legislativa a través de la presentació de proposicions
no de llei, de proposicions de llei com la que avui presentam en
aquesta cambra per a la seva consideració. És aquesta
possibilitat la que tanca el cercle d’una articulació territorial
imprescindible per a la gestió dels diferents reptes que dia a dia
assoleixen els consells de cada illa.
El Consell de Mallorca, en l’exercici de les seves
competències d’ordenació del territori, ha elaborat un
instrument ambiciós que permetrà assolir un repte que pocs
pensaven possible, com és l’establiment d’un marc de seguretat
jurídica pel que farà al present i al futur de l’ordenació
territorial de l’illa de Mallorca. Aquest instrument és sens dubte
el Pla territorial de Mallorca que està a punt de ser aprovat
definitivament. Aquest pla territorial, a la seva norma 33,
preveu tota una sèrie de mesures per lluitar contra la
contaminació lumínica. Davant els conceptes més tradicionals
de contaminació, com pot ser la contaminació de les aigües o
la contaminació de l’aire, els darrers anys s’han donat passes
decisives en la lluita contra la contaminació en un sentit molt
més ample. Així podem trobar abundant jurisprudència en
aquest sentit.
M’agradaria, si m’ho permeten, explicar-los una anècdota
que pot ilAlustrar perfectament quina és la intenció d’Unió
Mallorquina amb la presentació d’aquesta proposició de llei.
Quan a Mallorca es varen instalAlar o es varen crear els nous
tribunals del contenciós va venir un magistrat que va prendre
possessió al jutjat que era un magistrat català, que vivia o que
la seva família vivia a Barcelona i que es desplaçava a l’illa a
fer la seva feina com a magistrat del contenciós i estava de
dilluns a divendres a la seva illa, i en prendre possessió aquest
magistrat comentava que se sentia molt satisfet de venir a fer
feina a una illa que era pionera en matèries com la
contaminació acústica, que ja des de l’any 87 aquesta comunitat
autònoma tenia normatives per combatre aquella contaminació
acústica. Quan aquest magistrat, després de tota una sèrie
d’anys de feina al tribunal del contenciós se’n va tornar o va
canviar de plaça, reconeixia que, si bé era cert que érem
pioners en la normativa, a ell li havia tocat viure prop d’una
clínica que hi ha en el centre de la nostra ciutat que durant els
anys que ell va ser magistrat estava contínuament en obres, tant
la clínica com els carrers del voltant, que no el varen permetre
gaudir amb tranquilAlitat d’aquesta legislació contra la
contaminació acústica.
El que volem dir a través d’aquesta anècdota és que legislar
és molt important en la mesura que garanteix un marc estable
de drets, de deures i objectius; però per aconseguir l’èxit dels
objectius proposats no n’hi ha prou amb legislar, és necessari
aplicar allò previst en les lleis amb recursos econòmics i tècnics
suficients per evitar que, com massa sovint passa, les lleis
quedin poc més que en muntanyes de paper banyat.
2016 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
Per això vull manifestar amb total claredat que Unió
Mallorquina no tan sols donarà suport a la presa en
consideració i posterior tramitació d’aquesta proposició no de
llei, sinó que anirà molt més enfora. Unió Mallorquina, si
aquesta cambra després de la pertinent tramitació decideix
convertir aquesta proposició en una llei aplicable, demanarà i
exigirà a totes les institucions competents, a tots els nivells, que
s’impliquin de manera clara amb el màxim de compromís per
aconseguir que aquest text normatiu sigui no tan sols vigent
sinó també eficaç, i des d’Unió Mallorquina creim que la
presentació, només la presentació d’aquesta proposició no de
llei, ja ha tengut efectes positius perquè...
EL SR. PRESIDENT:
Sr. Nadal, acabi, per favor.
EL SR. NADAL I BUADES:
Vaig acabant. ...perquè fins i tot organismes als quals no
s’aplicarà aquesta llei, com és AENA, des de la presentació en
el consell o des de l’aprovació en el consell d’aquesta
proposició, ja ha emprès o ja està emprenent mesures per
intentar reduir al màxim la contaminació lumínica.
Per això ens podem felicitar per aquesta iniciativa que esper
que tengui el suport de tots els grups d’aquesta cambra. Moltes
gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Nadal. Té la paraula el Sr. Andreu
Crespí.
EL SR. CRESPÍ I PLAZA:
Gràcies, Sr. President. Jo també puj aquí amb la meva mitja
part de conseller del Consell Insular de Mallorca, donada la
nostra duplicitat de funcions, i seguint una mica la línia que ha
començat el Sr. Nadal, amb la qual estic absolutament d’acord,
he de dir que utilitzam per primera vegada els consellers de
Mallorca aquesta capacitat que ens dóna el nostre estatut, així
com altres vegades com a diputats d’aquest parlament també
hem utilitzat la mateixa possibilitat que se’ns dóna de defensar
proposicions de llei al Congrés dels Diputats, i jo crec que
aquesta capacitat ascendent d’institucions presentar iniciatives
cap a les altres, com deia molt bé el Sr. Nadal, ajuda d’una
manera decidida a, de qualque manera, articular allò que és la
voluntat política dins els territoris.
Aquesta proposició de llei té dues característiques. El Sr.
Nadal n’ha apuntada una: ha apuntat que és la primera de
Mallorca; però en té una altra que per a mi és més transcendent,
aquesta és important: és la primera que té un àmbit d’aplicació
que transcendeix l’illa de Mallorca; estam fent una legislació
que tendrà aplicació a totes les Illes Balears. En aquest
parlament, si les meves dades, que són les del Parlament, són
correctes, fins a aquest moment s’han tramitat tres proposicions
de llei del Consell Insular de Menorca i una del Consell Insular
d’E ivissa . T otes aquestes proposicions afec taven
fonamentalment el territori en el qual actua el consell insular:
les tres de Menorca, concretament, es referien al camí de
Cavalls, es referien a un tema judicial, un tema de jurisdicció
dels jutjats, i a un tema de llei turística; i la del Consell Insular
d’Eivissa tenia a veure sobre ordenació del territori, moratòria
de construcció i ampliació de camps de golf. El consell insular
presenta aquí una llei que tracta de resoldre un problema que
ho és a totes les illes, i que per tant que aquest parlament legisli
per a totes les illes. Per tant jo crec que aquesta també és una
característica important, perquè els consells insulars no només
poden i han de pensar en els seus ciutadans, sinó que també és
bo, si el que pensen és bo, que pensin en els ciutadans de les
altres illes, que és aquest cas.
I posava un exemple el Sr. Nadal, i a mi em pareix bé el
tema, d’un dèficit que tenia aquesta illa. Certament que la
contaminació lumínica no és una cosa que de manera constant
i decidida posi en perill la vida humana, de manera constant i
decidida, qualque vegada sí, com després exposaré, però és un
tema preocupant, i és un tema que jo crec que hi hem d’entrar.
La contaminació acústica també era un tema però que, almanco
des del punt de vista d’ordenances i legislació, està resolt; no
així la seva vigilància i aplicació, però és vera que està legislat.
Però en el tema del llum, el tema no estava resolt i per tant jo
crec que és una iniciativa decidida el fet que el Consell Insular
de Mallorca se n’hagi fet ressò.
Aquesta és una llei que està en línia de les que ja estan en
vigor a Catalunya, la que ja està en vigor a Catalunya, o la que
-si les meves notícies no em fallen- està en tramitació a
Navarra. I existeix al llarg de tot el món un conjunt
d’organitzacions científiques, socials, mediambientals, que
lluiten perquè aquest tipus de legislació es faci extensiu a tot el
territori. Neix això fonamentalment, s’ha de dir, d’aquelles
persones més bé dedicades a l’observació del cel, no a mirar el
cel com un element més natural, sinó a una observació de caire
científic del cel, i evidentment aquí els problemes de
contaminació són molt importants. Però també són importants
per altres motius que, com que el temps de la meva mitja part
s’està acabant, aprofitaré per utilitzar aquesta esquizofrènia que
en aquest cas és bona i acabaré a la meva segona intervenció
com a diputat d’aquest parlament.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Crespí. Té la paraula el Sr. Fernando
Rubio.
EL SR. RUBIO I AGUILÓ:
Moltes gràcies, Sr. President. Senyors diputats, senyores
diputades, crec que aquesta iniciativa que avui es presenta en
forma de proposició de llei en aquest primer debat corresponent
a la presa en consideració, no és només important pel contingut
que regula, referent a la necessitat de fer feina per contrarestar
els efectes de la contaminació lumínica, sinó que a més és
importantíssim des de la perspectiva institucional i des del seu
significat, com ha apuntat el Sr. Nadal i també com ha apuntat
el representant del Partit Socialista, el Sr. Crespí.
Senyories, en aquest primer torn de la meva intervenció ho
faig no com a diputat d’aquest parlament, sinó com a conseller
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2017
del Consell de Mallorca, i tenc l’honor de poder ser un dels
portaveus que en nom del consell insular pugui presentar
aquesta proposició de llei, la qual es du a aquest parlament per
iniciativa de la pròpia institució insular mallorquina. Per tant,
en aplicació, com s’ha dit ja, del que disposa l’article 26 de
l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, i paralAlelament en
aplicació del que s’estableix a l’article 25 de la Llei 8/2000, de
consells insulars, venim avui a aquesta cambra una delegació
formada per tres membres del Consell de Mallorca designats
legítimament pel seu ple, pel ple d’aquesta institució, com han
vist el Sr. Nadal, que a més de ser vicepresident en
representació d’Unió Mallorquina, el Sr. Crespí, que també ho
ha fet en nom de la institució però també del Partit Socialista,
i jo mateix en nom del Partit Popular, amb la finalitat de
desenvolupar les facultats legislatives que el nostre ordenament
jurídic ens dóna la possibilitat d’exercir.
Aquesta iniciativa és important, com he dit abans, pel seu
significat jurídic i institucional, però també pel seu significat
polític. Senyors diputats, com ja saben vostès al Consell de
Mallorca és cert que hi ha un pacte entre el Partit Popular i
Unió Mallorquina que es va signar a principis d’aquesta
legislatura, un pacte de governabilitat i de gestió, i aquesta
introducció, aquesta afirmació, la vull fer perquè s’entengui que
aquesta iniciativa no és ni la iniciativa ni del Partit Popular ni
la iniciativa d’Unió Mallorquina, sinó que aquesta és una
iniciativa que surt d’un consens necessari i que ens ha de servir
a totes les forces polítiques d’exemple per poder-ho aplicar en
altres qüestions necessàries per resoldre els problemes que té
presents la nostra societat. Si bé és cert que una majoria
suficient és legítima per dur endavant qualsevol política, més
cert encara és que aquelles qüestions que surten del consens i,
a ser possible, de la unanimitat, encara reforcen més aquesta
legitimitat.
Per això els membres de tres forces polítiques,
importantíssimes per la representativitat de la societat
mallorquina i balear, Partit Popular, Partit Socialista i Unió
Mallorquina, s’uneixen en aquesta sessió plenària i crec que
amb una sola veu, amb una veu ferma per demanar a aquest
parlament que entri a regular un dels temes que a dia d’avui no
contempla cap mena de desenvolupament jurídic i que suposa
un dels buits del nostre ordenament.
Amb aquesta iniciativa es contribuirà a la millora del nostre
entorn, al millor aprofitament de la nostra natura; se’ns donarà
l’oportunitat a tots els ciutadans i les ciutadanes de Mallorca de
poder gaudir del llum que fan les estrelles i els astres del nostre
firmament. Ens permetrà resoldre els problemes ambientals
respecte al perjudici de la biodiversitat pel que fa a la dificultat
de la visió del cel nocturn, i com no podria ser d’altra manera
pel que fa a la incidència en el consum de les fonts energètiques
per tal d’aconseguir un estalvi energètic. Totes aquestes
qüestions han de ser tractades en aquesta nova llei, fruit de la
participació activa i democràtica de les institucions que formen
la nostra autonomia. A més a més aquesta proposició de llei és
la primera iniciativa legislativa que exerceix el Consell de
Mallorca, la qual hauria de constituir una primera passa de tota
la feina legislativa que el nostre consell ha de desenvolupar.
Senyors diputats i senyores diputades, com a representant
del Consell de Mallorca els convid a fer d’aquesta proposició
una realitat per a tots vostès i per a tots nosaltres, una realitat
que únicament pot sortir d’aquest parlament, i per això
demanam el suport a ser possible de totes les forces polítiques,
ja que estam convençuts que allò que ha de ser bo per a
Mallorca també ho serà per a les Illes Balears.
Moltes gràcies.
(Petit aldarull i alguns aplaudiments)
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Rubio. Intervencions dels grups que es
mostrin a favor de la proposició. En primer terme el Grup Mixt,
la Sra. Dolça Mulet.
LA SRA. MULET I DEZCALLAR:
Moltes gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats,
vull començar aquesta exposició expressant, com no pot ser
d’una altra manera, el total suport del Grup Parlamentari
d’Unió Mallorquina a aquesta proposició de llei.
La definició tècnica d’allò que podem entendre com a
contaminació lumínica pareix trobar-se prou esmentada dins
l’entorn científic, però podem entendre com a contaminació
lumínica l’emissió de fluxos lluminosos de fonts artificials
nocturnes amb intensitat, direccions o rangs espectrals on
aquests no són necessaris per a la realització de les activitats
previstes en la zona on s’han d’instalAlar les lluminàries.
D’aquesta definició, però, no ens podem fer una idea clara
d’allò que suposa aquest tipus de contaminació en el nostre
entorn.
Tradicionalment el concepte de contaminació es referia de
manera molt directa a la contaminació de l’aire, de l’aigua, del
sòl, per la presència de substàncies perjudicials o tòxiques.
Però poc a poc s’ha anat obrint pas a nous conceptes de
contaminació. Un d’aquests nous conceptes de contaminació ha
estat el de la contaminació acústica; encara queda molta feina
a fer, però ja s’han realitzat estudis que demostren els efectes
perjudicials per a la salut que comporta l’excés de renous, i els
tribunals han elaborat abundant jurisprudència on posen de
manifest que l’excés de renous, a més a més d’afectar la salut
de les persones, és una clara violació de drets fonamentals com
són la intimitat, el descans, etc.
Un altre concepte innovador de la contaminació és el de la
contaminació lumínica. Ja l’hem definida, però ara vull exposar
de manera molt breu quins poden ser els efectes que aquesta
contaminació pot provocar en el nostre entorn humà i
ambiental. En primer lloc és evident que un excés
d’ilAluminació implica de manera directa un excés de consum
energètic, a pesar que poc a poc s’avança en la utilització de
fonts d’energia renovable. La realitat ens demostra que un
percentatge molt elevat d’aquesta producció sorgeix del
consum dels combustibles fòssils o de materials radioactius. En
el cas de les Illes Balears en el dia d’avui depenen
absolutament dels combustibles fòssils; això té moltes
implicacions: per una banda, la utilització dels combustibles
fòssils és una dels principals responsables dels efectes
hivernacle i del progressiu escalfament del planeta.
2018 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
Independentment de l’efectivitat real que el Protocol de Kyoto
pugui arribar a tenir, el que és evident és que una reducció de
l’ús dels combustibles fòssils per a una major eficiència del
consum energètic és una considerable aportació al seu èxit, una
major eficiència que, en cap cas, no implica una limitació sobre
els processos econòmics. En qualsevol cas des d’Unió
Mallorquina estam convençuts que la reducció del consum
energètic gràcies a una major eficiència en la seva utilització
és, sense més consideracions, un element positiu en si mateix.
Ens hem referit ja a l’efecte hivernacle, però aquest no és
l’única conseqüència directa que hem de tenir en el concepte a
l’hora d’atacar la contaminació lumínica. La reducció del
consum de determinats combustibles per a la producció
energètica permetrà també reduir la producció de residus
nuclears, o l’emissió de gasos alternatius tòxics per a les
persones i per al medi natural.
De la mateixa manera protegirem multitud de processos
ecològics que actualment es veuen alterats per la contaminació
lumínica. També la lluita contra la contaminació lumínica
tendrà efectes directes en els entorns urbans, i es millorarà de
manera molt clara el benestar dels ciutadans sense reduir en cap
cas la seva percepció de seguretat. A la vegada es facilitarà de
manera definitiva la tasca d’observació astronòmica tant a
nivell professional com a nivell dels afeccionats.
Però allò que he volgut posar de manifest amb les meves
paraules, que recullen aspectes tècnics expressats a la mateixa
memòria de la proposició, és que la contaminació lumínica és
un fet real, indiscutible, que ens afecta de manera molt directa
i que és necessari actuar amb contundència, amb coordinació
i amb compromís per part de tots. Vull destacar que ens trobam
enmig d’una disjuntiva que moltes vegades s’ha definit com a
desenvolupament sostenible: hem de saber fer compatible el
desenvolupament econòmic, el desenvolupament social i humà,
amb el respecte i la conservació del nostre entorn, garantint la
seva existència amb perfecte equilibri de cara a un futur.
Avui donam una passa més, avui votam prendre en
consideració una proposició de llei que ha d’establir les bases
del compromís de les Illes Balears amb la lluita contra la
contaminació lumínica. La veritat és que desitj que el resultat
sigui unànime, però com he manifestat abans això no serà
suficient si no existeix un compromís de totes les
administracions, de tota la societat, i de l’aplicació d’aquesta
normativa entre tots, entre tots hem de tenir la voluntat i la
capacitat de treballar per l’èxit d’aquesta intenció.
Moltes gràcies.
(Aplaudiments)
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sra. Mulet. Torns a favor... Torn a favor?,
a favor de la proposició, Sra. Rosselló? Abstenció? Idò no li
correspon. El PSM, torn a favor. Idò té la paraula la Sra. Maria
Antònia Vadell.
LA SRA. VADELL I FERRER:
Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats,
intervendré en nom del Grup Parlamentari PSM-Entesa
Nacionalista, partit que pareix que ha estat exclòs d’aquest
tripartit que ha presentat el Sr. Rubio quan ha dit que era una
proposició presentada i consensuada per tres grups. Jo
recordaré que en el Consell de Mallorca el nostre grup també
va votar a favor i ho farem aquí també.
Estam davant una proposició de llei que afecta un ample
camp en la protecció del medi ambient; contempla aspecte
ecològics, cívics, astronòmics i d’estalvi d’energia. La
contaminació lumínica, pròpia de les zones urbanes d’arreu del
món, enlluerna de tal manera el cel nocturn que impedeix no
sols als astrònoms, sinó a tots els ciutadans, l’observació
directa del cel. Part d’aquesta llum que utilitzam per ilAluminar
les ciutats és emesa o reflectida cap al cel. Això fa que més de
la meitat dels europeus no puguem veure des del lloc on vivim
la Via Làctia, per exemple. La bellesa del cel nocturn, amb les
seves implicacions culturals, ha deixat de ser patrimoni
colAlectiu.
Encara que les concentracions de contaminació lumínica
són superiors a les grans ciutats els efectes són exportats al
medi rural, com a conseqüència d’aquesta dispersió de la llum
produïda per l’atmosfera. A molts llocs, malauradament, no
existeix la nit, ha desaparegut la nit. La capacitat d’emissió
lumínica de les actuals instalAlacions és molt superior a la que
la naturalesa, en determinats casos, pot suportar. L’excés
d’ilAluminació artificial nocturna eclipsa l’espectacle de la lluna
plena, però aquest no és l’únic inconvenient de la contaminació
lumínica. És un fet constatat que un disseny o un ús inadequat
de les instalAlacions d’enllumenat té conseqüències perjudicials
per a la biodiversitat, per al medi ambient i per a la qualitat de
vida. El sobreconsum de llum suposa l’emissió extra a
l’atmosfera de gasos responsables de l’efecte hivernacle com a
resultat de la combustió de carbó i petroli de les centrals
tèrmiques.
Una altra conseqüència, menys evident però igualment
perjudicial, són els efectes de la contaminació sobre la vida
silvestre. Els insectes, les aus, són sensibles a les emissions de
llum ultraviolada, no visibles per l’ull humà. Si les fonts
lluminoses emeten llum a una determinada banda espectral
afecten la vida dels insectes, dels depredadors i de les espècies
vegetals que obren les seves flors a la nit.
I no hauríem de viure d’esquena a les estrelles, culturalment
sempre hi ha hagut un vincle entre l’home i el cel. L’home, des
de la seva evolució, sempre ha sentit curiositat i la necessitat de
mirar el cel per entendre i establir els cicles astronòmics,
estacionals i lunars per a la seva agricultura. Cal, per tant,
establir mesures que permetin protegir la biodiversitat
biològica, que a l’hora faci possible un necessari estalvi
energètic.
Un excés de llum i una bona visibilitat no és el mateix, no
perquè posem més llum hi veurem més bé; ilAluminar millor no
vol dir posar més llum, sinó dirigir-la cap on cal, que és cap a
la terra i no cap al cel. Aquesta és la premissa, aquest és el punt
de partida que dóna sentit a tota la llei. No podem negar que
l’enllumenat artificial és avui un dels requisits imprescindibles
per a l’habitabilitat de les zones urbanes i de les zones rurals i
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2019
també és necessari per a la realització d’un gran nombre
d’activitats lúdiques, comercials i productives. Crec que
l’objectiu principal és bàsicament compatibilitzar l’enllumenat
artificial amb la protecció del medi nocturn.
Els objectius són clars: mantenir al màxim possible les
condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la
fauna i de la flora i dels ecosistemes en general de la
biodiversitat.
Segon: promoure l’ecoeficiència mitjançant un estalvi
d’energia a l’àmbit de les instalAlacions i del dispositiu de
l’enllumenat, sobretot exterior, però també sense deixar de
marge l’interior, però sense minvar la seguretat.
Tercer: evitar la intrusió lumínica a l’entorn domèstic i
minimitzar les molèsties o perjudicis que això pugui causar.
I quart: preveure i corregir els efectes de la contaminació
lumínica sobre la visió del cel i facilitar la seva observació
científica i també el seu gaudiment paisatgístic.
La proposta de llei fa una feina de planificació, separa les
zones de protecció en funció de l’entorn i de la vulnerabilitat de
la contaminació lumínica, fa, per tant, una tasca de prevenció.
També fa una tasca de reparació, fent desaparèixer tots aquells
enllumenats que són innecessaris i també una tasca d’estalvi,
regula els tipus de làmpades en els enllumenats exteriors,
substitueix les làmpades de vapor de sodi per les de vapor de
mercuri, i també tendeix a la reducció de la potència instalAlada.
La norma que debatem avui regula també els aspectes
relatius a les intensitats de brillantor permeses, el disseny i la
instalAlació dels aparells i dispositius d’enllumenat i el seu
règim estacional i d’horari i d’usos. En aquest sentit, la llei
preveu la prohibició de determinades instalAlacions
d’ilAluminació i les característiques que han de complir aquests
aparells per a aquesta finalitat.
La norma també estableix les obligacions de les
administracions públiques, en aquest cas els consells i els
ajuntaments, i preveu els ajuts econòmics necessaris per donar
suport a les possibles operacions d’adaptació dels enllumenats
a les instalAlacions existents, per adaptar-les a les noves
prescripcions d’aquesta norma. I òbviament també incorpora el
corresponent règim sancionador.
Tot i que aquesta llei és pràcticament idèntica a la llei
catalana que es va aprovar l’any 2001, l’actualitza i l’adapta a
les característiques administratives i competencials de la nostra
comunitat autònoma, donant un protagonisme en l’execució
d’aquesta llei als consells insulars. És més restrictiva en alguns
aspectes, ja que prohibeix les lluminàries amb un flux
d’hemisferi que superi el 25% de l’emès, així com la catalana
permetia fins al 50%, i també és una mica més dura amb les
sancions, en cas d’infraccions molt greus.
Aquesta llei que avui prenem en consideració fa alguna
incidència a la implicació de la ciutadania, promou un impuls
a les campanyes de conscienciació i educació ciutadana envers
de la problemàtica mediambiental que planteja la contaminació
lumínica. Crec que és imprescindible comprometre la societat
en la defensa i conservació del nostre medi i encomana aquesta
mateixa llei les campanyes als departaments de medi ambient
dels consells insulars.
Un aspecte molt destacable d’aquesta proposta de llei és
l’article 24, apartat 2, en el sentit de reparar els danys produïts
a la biodiversitat del medi que o bé l’ha de reparar, si és
possible, i si no, el responsable ha d’indemnitzar per danys i
perjudicis. Aquest és un dels articles que crec que és dels més
importants de tota aquesta llei i que crec que s’ha de tenir molt
en compte.
El que no queda molt clar i tal vegada s’haurà de debatre a
la tramitació quan estiguem en ponència, és la composició de
la comissió de prevenció, que no diu per qui serà formada, diu
que serà formada pels sectors implicats però no diu quins seran
i crec que aquí hi haurà un bon motiu per implicar la societat
civil en general i que s’impliqui de manera decidida.
Ja per acabar, voldria constatar que la contaminació
lumínica té molt a veure amb la contaminació atmosfèrica.
Aquesta llei parla tot el temps de contaminació lumínica, però
no hauríem d’oblidar altres mesures per protegir l’àmbit
atmosfèric. L’emissió de gasos ajuda a la formació d’aquest
núvol gris que afecta negativament la visió del cel; ho dic
perquè aquesta llei, sens dubte positiva, hauria d’anar
acompanyada d’altres mesures que demostrassin que el Govern
i el Consell de Mallorca són coherents i harmònics, com deia
el Sr. Nadal, i que tenen la mateixa sensibilitat cap a la
protecció del medi ambient i cap a la biodiversitat. Hem de
recordar que les carreteres, dessaladores, camps de golf i
urbanitzacions també tenen greus incidències negatives sobre
la biodiversitat i el medi i, en canvi, veim que hi ha manco
sensibilitat per part d’aquests partits que governen tant al
Consell com al Govern, per corregir-ho i sobretot per evitar-ho.
Totes les passes que es donin per a la millora de la qualitat
de vida dels ciutadans són positives i aquesta n’és una. Per tant,
el nostre vot serà favorable a la presa en consideració d’aquesta
llei. Moltes gràcies, Sr. President.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sra. Vadell. Pel Grup Parlamentari
Socialista, té la paraula el Sr. Andreu Crespí.
EL SR. CRESPÍ I PLAZA:
Gràcies, Sr. President. Bé, com deia abans, continuarem
amb el debat sobre aquesta llei. L’activitat humana,
naturalment, necessita inexorablement de la ilAluminació
artificial, perquè si no es veuria condemnada a viure com les
gallines, la qual cosa evidentment no seria molt agradable i fins
i tot a aquestes se’ls posa llum artificial perquè engreixin més
aviat i posin més ous. Però més llum no és una millor llum, més
llum és més consum energètic, moltes més coses, però no
necessàriament una millor llum.
Per tant, ja ha definit qualcú molt bé el que és la
contaminació lumínica, és l’excedent de llum que no és
necessària per realitzar aquestes activitats i aquest excedent ens
afecta des de molts punts de vista; en afecta des del punt de
2020 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
vista econòmic, és a dir, finançam la ilAluminació dels núvols,
la qual cosa com que realment no els necessitam ilAluminats,
doncs és una despesa evitable totalment. A Catalunya està
calculat que el llum que es gasta per ilAluminar els núvols arriba
a uns 200 milions d’euros anuals, quantitat que no és
menyspreable. A Alemanya, càlculs fets a l’any 98, doncs
pràcticament es malbarata la mateixa energia que consumeix
una ciutat com Munic.
Realment, el consum per tant d’elements no renovables,
combustibles fòssils és important i una llei d’aquest estil el que
faria de manera immediata és reduir aquest consum. I això és
més important a una illa on naturalment els problemes
d’utilització d’aquests recursos doncs sempre és més complex,
a pesar que puguem resoldre-los per la via de gasoductes o de
cables. Però també, l’ús de determinats tipus d’instruments per
produir aquesta ilAluminació té un efecte secundari sobre la
contaminació que és l’eliminació. És a dir, no només es
produeix una contaminació lumínica per un mal disseny dels
artefactes que el produeixen, les pantalles, etcètera, sinó també
pel tipus de productor, bombeta, diríem, o altre instrument que
produeix aquest llum. N’hi ha una gran varietat, des d’aquelles
que utilitzen, i en tenim exemples aquí, vapor de mercuri, que
són aquestes que fan una llum blanca blavosa que, a més de
produir uns efectes més importants sobre el medi ambient,
l’eliminació de les bombetes quan es fonen, doncs generen una
contaminació addicional pel mercuri que duen i pel, en part,
cadmi. Mentre que la utilització d’altre tipus de bombetes,
aquelles de vapor de sodi a baixa pressió, són les més
adequades pel tipus de radiació que amollen, que tira més cap
al vermell, encara que siguin de color groc, aproximadament,
i no produeixen tant de residu quan s’han de reciclar, perquè el
sodi és un element molt poc contaminant evidentment, com tots
sabem.
Però aquesta llei sobretot i el seu eix principal és la
preservació de l’ecosistema nocturn, entès com allà on
desenvolupam la vida, doncs, a les fosques. Per tant, no volem
que existeixi ilAluminació de manera no desitjada. I això té
diversos efectes: té un efecte damunt les pròpies persones, que
no desitgen tenir ilAluminació i la tenen a causa de la
contaminació; qualsevol carrer de Palma, amb el tipus
d’ilAluminació, sobretot a la ciutat més antiga, la llum que entra
per les finestres, si la gent no vol se li sobreposa un cost perquè
ha de posar cortines o unes persianes opaques, perquè les
persianes tradicionals no són capaces d’aturar la llum. Per dos
motius: per un mal disseny, i a altres bandes per una
inadequada alçada de la posició dels fanals. Evidentment, la
dispersió de la llum és més grossa, la quantitat de llum és més
reduïda, el cost d’unitats d’ilAluminació que s’han de posar és
més baix, però el consum és més alt i per tant és el negoci de na
peix fregit, com deim en mallorquí. S’han de fer instalAlacions
d’ilAluminació perquè donin el número de lumens o de
candeles, en la unitat que a vostès els agradi més en el sistema
que triïn, adequats per realitzar aquella activitat que es realitza
allà.
Però també la ilAluminació inadequada té problemes de
seguretat; té problemes de seguretat vial, a les persones se’ls
provoca un enlluernament i per tant deixen de veure aquelles
zones més fosques. És a dir, si la llum de les làmpades afecta
directament l’ull humà, les zones manco ilAluminades doncs
deixen de ser vistes, i lògicament aquelles persones poden
caure. A més, poden tenir accidents aquelles persones que
anant per una carretera, de cop i volta una ilAluminació de tipus
urbà doncs afecti el camp de visió i la tengui com a una
ilAluminació frontal. I un tercer, i a les nostres illes és bastant
significativa, els senyals marítims diferents dels grans fars que
es troben a promontoris i tenen una quantitat de llum, són
pràcticament invisibles des de la mar; aquell que vulgui arribar
a un port esportiu, com no sàpiga exactament on és perquè hi
ha el llum d’un bar que és de color verd i parpelleja i sap que
darrera o davant hi ha el port, la llum del port no la veu. I per
tant aquest és un problema de seguretat.
L’efecte damunt la naturalesa és notable, és a dir, actua
fonamentalment damunt la cadena alimentària que comença en
els insectes i acaba en els mamífers o aus depredadores
d’aquests insectes. S’ha comprovat que la major part d’aus
nocturnes i de mamífers s’alimenten fonamentalment d’animals
petits, d’insectes, els quals es veuen notablement afectats per
aquesta radiació lluminosa. Dóna la casualitat que els més
afectats són les papallones nocturnes, que són la immensa
majoria, la immensa majoria desenvolupen la seva activitat
durant la nit, encara que algunes també durant el dia, però un
80% són nocturnes, el gènere que es veu afectat és el gènere
masculí, és a dir, els que es veuen atrets per la llum, els que
s’enlluernen són els mascles. Jo no sé si això té res a veure,
translació a l’espècie humana, però almanco a les papallones
els que s’enlluernen són els mascles.
Bé, i jo els aconsell, si ho volen veure, un fenomen molt
curiós que es produeix a poques passes d’aquí quan arriba la
primavera, se situïn davant la Seu, ilAluminada i amb gran
ostentació de contaminació lluminosa i observin com els
xoriguers que viuen damunt la seu s’alimenten de papallones
mascles que no podran complir la seva funció reproductora i
per tant aniran disminuint les espècies al llarg del temps, la qual
cosa provocarà també la desaparició d’aquells altres éssers que
viuen d’elles, que són els xoriguers que viuen damunt la Seu.
Aquest és un exemple que els puc posar, perquè jo l’he vist
bastant sovint.
Per tant, regular el tipus de lluminària, el tipus de bombeta
que utilitzen aquestes lluminàries, regular les hores d’utilització
de determinades ilAluminacions, que, tot i que siguin
necessàries, potser es poden reduir les hores d’utilització;
concretament, posem el cas de la Seu, doncs tal vegada a partir
de les dotze de la nit, de la una de la nit, de les dues de la nit
pot no estar ja ilAluminada, amb la qual cosa la gent que circula
a partir d’aquestes hores segurament es dedica a mirar a altres
bandes i no a la Seu. Millorar aquest tipus d’ilAluminació, l’altre
dia vaig ser al poble del senyor president i vaig contemplar una
església perfectament ilAluminada i que pràcticament no produïa
cap tipus de contaminació cap al cel, s’havia estudiat, aquell
que ho hagi estudiat, una ilAluminació quasi horitzontal i que
per tant no perjudicava. Això també, a determinats tipus
d’edificis es pot fer.
Sense cap dubte, trobarem al llarg de la seva tramitació
coses millorables, no hi ha cap llei que no pugui ser millorada
amb aportacions de tots els grups parlamentaris. Jo crec que
l’admissió a tràmit és quasi bé una obligació d’aquest
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2021
Parlament, per reflexionar damunt un aspecte de la
contaminació que fins ara no havíem contemplat.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Crespí. Té la paraula el Sr. Fernando
Rubio.
EL SR. RUBIO I AGUILÓ:
Moltes gràcies, Sr. President. En primer lloc, vull demanar
disculpes al Grup del PSM-Entesa Nacionalista perquè ens
consta que sí que hi ha hagut una feina i una preocupació en
aquest tema, jo me referia a la meva intervenció al que eren els
tres representants del consell insular, no me referia en cap
moment a aquesta preocupació sensible que ha demostrat i
manifestat aquest partit pel tema de la contaminació lumínica.
Per tant, vull avançar-me demanant disculpes abans de
continuar el meu parlament.
Per fixar la posició del Grup Parlamentari Popular en el
debat de presa en consideració pel que fa a aquesta proposició
de llei, presentada, com ja s’ha dit, pel Consell de Mallorca, em
permetran que me centri en el que és el contingut i la regulació,
el desenvolupament que conté aquesta proposta que avui s’ha
exposat en aquesta cambra. Des del Partit Popular creim que
aquesta llei és necessària bàsicament per tres motius: primer,
per contrarestar les alteracions desordenades de l’obscuritat
natural; segon, evitar que la contaminació lumínica afecti la
visió del cel; tercer, per aconseguir una ilAluminació racional
bàsica per al desenvolupament sostenible.
Ja trobam a les Directrius d’Ordenació del Territori,
aprovades a l’any 1999, en el seu article 71, la sensibilitat del
nostre legislador autonòmic pel que fa als impactes ocasionats
pels abusos d’energia, fent una referència especial a
l’enllumenament públic. En aquesta línia, el Pla territorial de
Mallorca, el qual s’aprovarà definitivament, si tot va bé, abans
del 2005, preveu a la seva normativa 33 una sèrie de
recomanacions pel que fa a totes aquestes qüestions, fent-se
necessària l’aprovació d’aquesta llei, per tal que vinculi de
manera clara les administracions i els particulars. I això és
necessari, ja que amb unes normes que siguin de caràcter
merament indicatiu i no imperatives, mai no s’aconseguirà la
finalitat que avui ens volem marcar. Amb aquesta llei aprovada
podran els plans territorials insulars entrar a regular aquesta
matèria i ordenar tot el que afecti els usos, activitats i serveis
comuns dins el marc de la seva competència.
L’objecte fonamental d’aquesta proposició ha de ser
combatre la contaminació lumínica. I per això és important no
identificar aquesta qüestió amb la idea de deixar la població
amb una ilAluminació que sigui insuficient, sinó que hem de
cercar l’equilibri necessari amb el qual la nostra societat pugui
comptar amb la ilAluminació adient, amb una ilAluminació que
sigui suficient i adequada. Per això ens interessa declarar una
lluita oberta en contra d’aquest tipus de contaminació, la qual
provoca uns efectes que la gent normalment no s’ha aturat
encara a analitzar massa i que fan prou mal. Afortunadament,
els efectes d’aquest tipus de contaminació no són irreversibles,
per tant val la pena posar en marxa tota una sèrie d’iniciatives,
a partir de ja, per complir el que són els nostres objectius.
Senyors diputats, la contaminació lumínica afecta el consum
de l’energia i avui s’ha dit i s’ha reiterat. Des del Partit Popular
creim que s’ha d’apostar per mesures que tenguin ...
EL SR. PRESIDENT:
Un poquet de silenci, per favor, si són tan amables.
EL SR. RUBIO I AGUILÓ:
... que tenguin per objectiu l’estalvi d’energia, com seria,
per exemple, donar com a alternativa a les bombetes de
mercuri, que gasten més electricitat i per tant són prou més
contaminants, per les bombetes, com també s’ha assenyalat, de
vapor de sodi, d’aquesta d’alta o de baixa pressió, depenent de
si es tracta, com esmenta la proposició, d’enllumenat exterior
o d’enllumenat interior.
Pel que fa als efectes ecològics, és precís fer un estalvi
d’energia, ja que els processos de producció energètica solen
ser prou contaminants i perjudicials per al medi ambient, així
com també ho són determinats residus tòxics, com són per
exemple el mercuri i el plom. I podem afirmar que aquest
estalvi serà bo per a la nostra economia, ja que, malgrat siguin
necessàries tota una sèrie d’inversions, que això implicarà
desenvolupar una sèrie de costs, també hem de dir que el cost
serà prou inferior al llarg del temps. A més, aquest excés
d’ilAluminació no té únicament perjudicis econòmics i
mediambientals, sinó que afecta també la seguretat vial i
ciutadana, ja que aquest excés dificulta la visió dels conductors
i en moltes ocasions ha estat motiu d’accidents de circulació
produïts per l’enllumenat.
La contaminació lumínica fa que a moltes ciutats sigui
impossible gaudir del cel nocturn, no només pels fums de la
contaminació atmosfèrica, que ja n’hi ha prou, sinó també per
la intensa lluminositat del fons del cel nocturn, impedint
l’exercici d’una pràctica, com pugui ser, per exemple,
l’astronomia o simplement el fet habitual de voler contemplar
les estrelles del firmament. I és que des del Partit Popular creim
que els ciutadans han de tenir dret a gaudir d’un cel estrellat, ja
que aquest no només forma part del nostre patrimoni natural,
sinó que també forma part del nostre patrimoni cultural i vull
dir que aquesta afirmació no surt per primera vegada d’aquest
Parlament, ni ho dic jo, sinó que ja ha estat recollida a una de
les declaracions que ha fet la UNESCO. Tots sabem que el
nostre cel, la lluna, els planetes, les constelAlacions, els astres,
han marcat la història dels éssers humans des dels seus orígens,
podem trobar en el firmament el testimoni de les complexes
interpretacions que han fet els nostres avantpassats, al llarg de
la història. Les estrelles han inspirat religions, supersticions, ha
estat la font de la mitologia clàssica i han guiat els descobridors
més importants, com per exemple el nostre compatriota
Cristóbal Colón, han donat resposta a moltes preguntes que ens
hem fet sobre l’univers, les estrelles han ocupat moltes planes
de la literatura i han entretingut moltes generacions que avui
ens lleguen una cultura popular.
2022 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
Tot això no es pot veure entelat pel desenrotllisme
descontrolat actual i per això el Partit Popular defensa
fermament aquest projecte. Senyors diputats i diputades, el
Partit Popular creu que s’ha de protegir el dret a la intimitat
familiar i al domicili; és ben necessari mantenir el que es
coneix com assossec públic, la qual cosa implica, per una
banda, dosificar l’excessiu renou que es produeix a les ciutats
-i això crec que seria objecte d’una altra proposició, d’una altra
normativa-; i per l’altra banda, eradicar la intrusió lumínica que
prové de la llum artificial del carrer i que entra per les finestres
de les cases. Els tècnics han afirmat que aquest intrusisme
lumínic pot tenir seriosos perjudicis per a la salut de les
persones, ja que poden produir insomni, fatiga, ansietat i
d’aquesta manera alterar la capacitat de rendiment. No podem
consentir que els excessos de lluminositat afectin el benestar de
les persones i que suposi un vertader atac a la vida privada i al
seu dret de gaudir del seu domicili.
Senyors diputats, des del Partit Popular creim que la
proposició de llei defineix amb claredat i ens explica quines
zones es veurien afectades per la regulació i preveu un règim
sancionador just, ja que si no seria una mera declaració de bona
voluntat. Així mateix, entenem que el desenvolupament
reglamentari hauria de correspondre als consells insulars, ja que
són aquestes les institucions que millor poden fiscalitzar el bon
ús de la llum artificial que correspongui, segons les
característiques pròpies de cada illa. I aquesta idea que té el
Partit Popular és una idea que està regulada dins l’article 14
d’aquesta proposició de llei; per poder aplicar la llei serà
necessària una sèrie d’ajudes per poder facilitar el compliment
als ajuntaments municipals i per tant donar un cobertura
financera.
Per tant, senyors diputats, que es tornin a veure les estrelles,
el firmament de les quatre illes, depèn de nosaltres i,
sincerament, crec que aquesta és una decisió que val la pena
per a tots. I per aquest motiu, el Grup Parlamentari Popular
donarà suport a aquesta presa en consideració.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sr. Rubio. Per fixar posicions, té la paraula
la Sra. Margalida Rosselló d’Esquerra Unida i Els Verds.
LA SRA. ROSSELLÓ I PONS:
Gràcies, Sr. President, senyors diputats, senyores diputades.
En primer lloc, volem dir que ens complau el fet que vengui
aquesta proposició de llei de protecció del medi nocturn de les
Illes Balears, per dues raons: en primer, perquè és presentada,
com s’ha dit, per una iniciativa del Consell Insular de Mallorca,
la primera iniciativa que es du quant a debatre aquí al
Parlament, i que, a més, es fa sobre un tema de medi ambient
quan anam tan escassos a nivell de legislació ambiental a les
Illes Balears perquè realment ens trobam respecte d’aquest
tema quasi bé a la cua de tot l’Estat espanyol.
Llavors, tot i que ens plau i de fet nosaltres, com que també
formam part del Consell Insular de Mallorca, també dir que
nosaltres, davant aquesta proposició de llei, ens vàrem abstenir
ja en el moment en què es va presentar en el consell insular i
també ens abstendrem en aquest cas, tot i que esperam que al
final o en concloure tot el debat que hi pugui haver, idò que el
nostre vot sigui favorable o, si més no, intentar-ho, perquè
entenem que aquesta llei s’ha de millorar i esperam presentar
les nostres esmenes pertinents, perquè així pugui ser una llei
que protegeixi el medi nocturn, jo no ho faré en termes poètics,
sinó que ho faré en termes clars i pragmàtics, idò que faci la
protecció del nostre cel d’una manera clara i d’una manera
ferma i no només amb bones paraules.
Per tant, creim i esperam, com dic, nosaltres presentarem
esmenes; esperem que també hi hagi bona intenció per part de
tots els grups parlamentaris de poder debatre i poder debatre
d’una manera, a més, constructiva i profunda respecte d’aquest
tema, però nosaltres, com dic, venc aquí un poc a fixar la nostra
posició i per tant la nostra abstenció respecte d’aquesta
proposició de llei, almanco a nivell inicial.
Respecte a la motivació, a les finalitats i a la necessitat de
la llei...
(Remor de veus)
EL SR. PRESIDENT:
Per favor... Per favor, un poquet de silenci, si són tan
amables.
LA SRA. ROSSELLÓ I PONS:
Puc continuar, Sr. President? Gràcies.
...les consideram correctes. Ara bé, volem expressar un
seguit de qüestions en referència a aquest tema. En primer lloc
ens sorprèn que el Consell Insular de Mallorca tengui tant
d’interès en la protecció del medi nocturn que, tot i considerar,
com he dit, un tema -que ja ho han dit els portaveus que m’han
precedit- que és molt important, nosaltres entenem que hi ha
molts d’aspectes mediambientals que precisament tenen més
prioritat sobretot per, com he dit, així com ens trobam en
aquest moment a nivell legislatiu a les Illes Balears, i que a més
tenen una pressió molt forta sobre aquests recursos naturals i
per tant generen una sèrie de problemes ambientals de primera
magnitud i a més són competència exclusiva del consell insular.
N’hi ha molts, que evidentment no esmentaré, però nosaltres sí
que entenem que en alguns d’ells no s’està fent prou per fer la
feina que s’ha de fer per protegir el medi ambient, sinó que més
bé, al nostre entendre, es fa tot el contrari.
Però sí pareix que el govern del consell insular, que no s’ha
destacat precisament per fer una gran defensa del medi
ambient, pareix que ara, a través de la proposició de llei que es
va presentar en el seu moment en el plenari del consell insular
i també en la seva tramitació, pareix que, al nostre entendre
també, és una fórmula per parèixer que interessa el medi
ambient, per parèixer que es fan coses per al medi ambient i per
fer més bé una qüestió d’imatge.
Nosaltres volem mirar el cel, el volem mirar el millor
possible, volem veure un cel estrellat i una lluna maca, però
també volem mirar la terra i posar els peus en terra, i volem
DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004 2023
mirar i volem per tant legislar i volem per tant dur endavant
actuacions fermes i clares respecte a la pressió que té el nostres
territori i que tenen els nostres recursos naturals, i per tant no
entabanar-nos massa mirant per amunt en lloc de mirar per
avall. Nosaltres creim que també hem de mirar el cel però a
baix, i sobretot a baix hi ha molta feina per fer ara per ara.
A més d’aquest tema també a nosaltres un tema que ens
preocupa, tot i que pareix que no preocupa a la resta de grups
parlamentaris, és que els consells insulars hi tenen relatives
competències, nosaltres estam per més competències als
consells insulars, però entenem que està lligat a un factor
fonamental que són els aspectes energètics i de protecció del
medi ambient en termes globals i no únicament parcials.
Aquestes competències estan, com a mínim fins ara, estan en
mans del Govern de les Illes Balears, i tot i que nosaltres
aplaudim, com deim, la transversalitat i la coordinació,
consideram que en aquesta llei queden molt poc clares i
precisament queden totes les atribucions als consells insulars i
només queda a l’article..., no record exactament quin, que es
faran convenis. Nosaltres entenem que això és un tema
suficientment important perquè hi hagi una implicació de totes
les administracions i sobretot del Govern de les Illes Balears
perquè, com dic, té competències sobre temes fonamentals que
tenen a veure amb la contaminació lumínica, i per tant que
aquesta sigui major o sigui menor.
He de dir també que estam d’acord amb les finalitats
concretes, ja ho hem dit, però la incidència d’aquesta llei sobre
un tema que d’alguna manera ha estat molt recurrent al llarg
d’aquest debat, que és precisament l’eficiència energètica,
nosaltres consideram que és significativa, és important, no la
negam en absolut i tot el que sigui fer passes per a més
eficiència energètica nosaltres intentarem no només donar la
nostra opinió sinó donar suport quan creim que realment van
encaminades a aquesta finalitat; ara bé, creim que és petita
envers la totalitat del que està passant en aquests moments a
nivell de consum energètic. La incidència, per tant, d’aquest
tipus d’actuacions és relativa al conjunt de tot el consum
energètic.
Si volem actuar de forma clara, decidida i promoure
l’eficiència energètica, el primer que hauríem de fer és
disminuir el consum energètic mitjançant mesures clares de
contenció del creixement no només elèctric i energètic, sinó
també urbanístic i turístic. Però tot al contrari: la demanda
elèctrica augmenta en més d’un 7% anual, per sobre del 4,4%
que augmenta a nivell estatal. Les previsions d’oferta
energètica que té previstes el Govern són absolutament, al
nostre entendre, desorbitades: gasoducte, més cable, més tota
una sèrie de projectes que preveuen tant des del Govern com
almanco des del govern del Consell Insular de Mallorca i també
del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, que fan que si més
no hi hagi un augment, com dic, de tot el que suposa el
creixement energètic i no precisament una minva i un treball de
cara a l’eficiència energètica. Nosaltres creim que s’ha d’actuar
sobre aquestes qüestions per poder actuar també per minvar,
com dic, la contaminació lumínica, perquè si no el que feim és
posar pegats a un tema que, com dic, pareix que va per una
altra banda, perquè ara per ara i segons les previsions la
demanda elèctrica augmentarà d’una manera bastant
substancial, com dic, a les nostres illes.
Així he de dir també que ens preocupa que d’alguna manera
pareixi un tema de tan absoluta importància, que nosaltres com
dic l’hi consideram, tot i que no el consideram el tema més
prioritari en aquest moment que hi ha a les Illes Balears, però
després, quan anam a les qüestions de l’articulat de la llei, i per
tant entram ja a l’articulació concreta, hi ha qüestions i per tant
i per això nosaltres d’aquí la nostra abstenció. Una d’elles és
que aquesta llei contempla -ja s’ha dit que la catalana també; no
sé si s’ha dit, però la catalana també ho fa, però al nostre
entendre hauríem de superar en aquest sentit en pla positiu la
catalana- fa excepcions a elements que nosaltres entenem
fonamentals, que són els aeroports, els ports i les instalAlacions
militars i infraestructures per garantir la seguretat ciutadana. És
clar que en tot el que sigui garantir la seguretat ciutadana
nosaltres no demanarem que es minvi el llum, però sí que en
algunes infraestructures com són els aeroports és absolutament
fonamental fer actuacions que van més enllà per només deixar-
ho en la bona voluntat d’aquestes administracions. Per què?,
perquè ho diu la memòria mateixa. L’aeroport de Son Sant Joan
a Palma és un dels punts de més contaminació lumínica que hi
ha a Mallorca i cal, per tant, prendre mesures clares que jo crec
que l’única manera de fer-ho és precisament que sigui una llei,
com dic, amb transversalitat amb altres administracions, perquè
si no evidentment tot deixa o tot queda a la bona voluntat de les
administracions competents.
Per altra banda, tot i que consideram positives, i així ho
deim i ho volem repetir, les prohibicions envers les fonts de
llum produïdes per projectors convencionals o làser, creim que
això és un element molt positiu, així com dispositius aeris de
publicitat nocturna, etc., algunes qüestions, enllumenat de grans
extensions de platja o costa, consideram que és un element molt
positiu, però veim poca claredat envers un dels aspectes
fonamentals per potenciar l’eficiència energètica i evitar la
contaminació de les bombetes per mercuri, cadmi i altres
metalls pesants, que és la utilització -ja s’ha dit aquí- de
làmpades de vapor de sodi de baixa pressió, que són les menys
contaminants, consumeixen cinc vegades manco que els llums
incandescents, 2,2 vegades menys que el llum de mercuri o 1,5
vegades més que el de sodi a alta pressió i fluorescents.
L’article 7.5 de la llei no estableix al nostre entendre de forma
clara la necessitat, fins i tot l’obligació, per què no?, de
substitució d’aquestes làmpades de vapor de mercuri
precisament per les noves, que haurien de ser de vapor de sodi.
Nosaltres creim que això no ha de ser només una intenció, que
està molt bé que hi hagi una intenció, sinó que hi hagi una
claredat respecte al fet que això s’ha de dur a terme com una
mesura més, no com l’única.
També ens preocupa, respecte a l’articulat, el règim
econòmic que s’estableix en el capítol 5, ja que es crea un fons
per a la protecció del medi contra la contaminació lumínica per
establir un règim d’ajuts, quan nosaltres entenem que això ha
de ser un finançament que s’ha de fer a través de
l’Administració però sobretot hi ha d’haver una clara tendència
perquè, conjuntament amb el Govern i amb els ajuntaments, des
de fer ordenances, des de fer tota una..., també és vera que diu
que es desenvoluparà un reglament, on quedi clar que no es pot
dependre del que són aquests règims d’ajuts que nosaltres, ara
per ara, consideraríem que hauria de ser l’Administració que
hauria de tenir, obligatòriament, uns ajuts i no dependre
d’empreses privades o d’ajuts particulars, com apunta el capítol
2024 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 44 / 16 de novembre del 2004
5. Crec que és un tema a analitzar i això intentarem fer al llarg,
com dic, del debat d’aquesta proposició de llei.
Nosaltres consideram també que aquesta llei requereix
d’estudis més complets sobre temes que al nostre entendre són
també importants. Els punts de llum existents, tot i que pareix
que concretament a Mallorca hi ha 160.000 punts de llum, no
sabem els d’Eivissa, Formentera o Menorca; tampoc en els
punts on es genera una major contaminació lumínica i tampoc
per quina raó es produeixen i quines mesures es podrien
prendre, així com també un estudi que...
EL SR. PRESIDENT:
Vagi acabant, Sra. Rosselló, per favor.
LA SRA. ROSSELLÓ I PONS:
Sí, vaig acabant, Sr. President. Un estudi sobre la percepció
de llum des de l’ull humà. Això, que és un tema que pareix
menor, precisament té una transcendència importantíssima a
l’hora de plantejar quins tipus de llum realment fan una menor,
diríem, contaminació lumínica, i permeten també que l’ull
humà estigui ben adaptat, i no que precisament ens dugui a
l’efecte contrari, que és posar més llums de més baixa
freqüència però que després resulta que al final consumeixen
més. Creim per tant que hi ha d’haver aquest estudi, o almanco
nosaltres entenem que hi ha d’haver alguna cosa referida a
aquest tema.
I, per acabar, tot el que suposi minvar la contaminació ens
pareix positiu. Ara bé, entenem que també convé regular la
contaminació lumínica dins el marc general d’una llei de
protecció de l’atmosfera: contaminació atmosfèrica, acústica
per radiofreqüències, per rutes aèries, etc., ja que l’actual llei
estatal, que és del 72, ha quedat absolutament obsoleta i, com
dic, aquí a les Illes Balears no disposam de cap llei d’aquestes
característiques. A més consideram que per evitar la
contaminació lumínica s’han d’engegar polítiques de foment i
suport de les energies renovables. Així i tot esperam que
aquesta llei pugui, a través de les esmenes, ser millorada i en
aquest sentit nosaltres intentarem sempre donar el nostre vot
positiu.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Moltes gràcies, Sra. Rosselló.
La Presidència demana si la cambra pren o no en
consideració la proposició de llei RGE núm. 5180/04,
presentada pel Consell Insular de Mallorca, relativa a protecció
del medi nocturn de les Illes Balears. Per tant passarem a la
votació.
50 vots a favor, cap en contra, 3 abstencions. Per tant es
pren en consideració.
(Aplaudiments)
I no havent-hi més assumptes a tractar, s’aixeca la sessió.