DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · de Josep Moya Ollé, ... (TDAH i TC). Necessitats ... sobre la disponibilitat de recursos per a la construcció d’un nou col·legi d’educació

S U M A R I

DIARI DE SESSIONSDE CATALUNYADEL PARLAMENT

Sol·licitud de compareixença de Josep Moya Ollé, director de l’Osamcat (Observatori de Salut Mental de Catalunya), perquè presenti l’estudi «Els problemes de comportament en els infants i adolescents

de Catalunya (TDAH i TC). Necessitats educatives que generen» (tram. 356-00677/08) p. 5

Proposta de resolució sobre el requeriment de la disponibilitat de cinturons de seguretat per a la contractació

d’autocars per al transport escolar (tram. 250-02396/08) p. 5

Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla de foment de l’educació en la solidaritat i els valors (tram. 250-02398/08) p. 6

Proposta de resolució sobre la posada en marxa d’una estratègia de lluita contra l’absentisme escolar (tram. 250-02405/08) p. 8

Proposta de resolució sobre l’avaluació i la dignificació de la imatge de l’escola, dels educadors i dels valors

educatius en els mitjans de comunicació (tram. 250-02456/08) p. 9

Proposta de resolució sobre la creació d’un grup de batxillerat a l’IES Pla Marcell, de Cardedeu (Vallès Oriental) (tram. 250-02524/08) p. 11

Proposta de resolució sobre la disponibilitat de recursos per a la construcció d’un nou col·legi d’educació infantil

i primària a Sucs (Segrià) en els pressupostos per al 2010 (tram. 250-02459/08) p. 13

Proposta de resolució sobre la presentació al Parlament d’un balanç anual sobre l’evolució dels alumnes, de les plantilles

i dels recursos econòmics dels centres educatius del curs 2003-2004 ençà (tram. 250-02460/08) p. 14

Proposta de resolució sobre la priorització de la construcció de les infraestructures educatives reivindicades

pel Consell Escolar Municipal de Girona (tram. 250-02461/08) p. 16

Comissió d’Educació i Universitats

PRESIDÈNCIA DE LA I. SRA. FLORA VILALTA SOSPEDRA

Sessió núm. 46

Sèrie C - Número 777

Dijous, 18 de març de 2010

VIII legislatura

Vuitè període

18 de març de 2010 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie C - Núm. 777

2

SUMARI

Proposta de resolució sobre la constitució d’una taula de negociació amb sindicats i entitats representatives dels docents

per a negociar el desplegament de la Llei 12/2009, d’educació (tram. 250-02462/08) p. 17

Proposta de resoluciósobre l’augment de la plantilla de professors de l’escola d’adults del Solsonès (tram. 250-02490/08) p. 20

Proposta de resoluciósobre la represa dels tràmits per a disposar d’un nou centre d’ensenyament infantil

i primari a Can Claramunt, a Piera (Anoia) (tram. 250-02508/08) p. 22

Proposta de resoluciósobre la planificació de la formació professional amb relació a l’article

5.2 de la Llei d’educació (tram. 250-02509/08) p. 23

Proposta de resoluciósobre la modificació de l’Ordre VCP/491/2009, per la qual es refonen

i s’actualitzen els títols, els diplomes i els certificats equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística

(tram. 250-02518/08) p. 24

Proposta de resoluciósobre l’aïllament acústic contra els sorolls causats pel pas dels trens del CEIP Dolors

Piera de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) (tram. 250-02533/08) p. 26

Proposta de resoluciósobre el millorament de la cobertura telefònica a la vall de Vallalta, al Maresme (tram. 250-02543/08) p. 27

Proposta de resoluciósobre la creació d’una unitat d’educació especial a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)

i sobre la implementació d’un programa d’ensenyament professional per als alumnes amb discapacitat (tram. 250-02546/08) p. 28

Proposta de resoluciósobre les obres de construcció de l’IES Marta Mata a Montornès del Vallès (Vallès Oriental)

i sobre l’ampliació de les instal·lacions actuals (tram. 250-02547/08) p. 29

Proposta de resoluciósobre la cobertura de la televisió digital terrestre a Tordera (Maresme) (tram. 250-02551/08) p. 31

Proposta de resoluciósobre la construcció del CEIP Bora Gran, de Serinyà (Pla de l’Estany) (tram. 250-02584/08) p. 32

Proposta de resoluciósobre les obres de remodelació i ampliació del CEIP Gironella durant el 2010 (tram. 250-02598/08) p. 34

Proposta de resoluciósobre l’ampliació i el millorament dels centres d’educació infantil i primària i la construcció

d’un institut d’educació secundària a Molins de Rei (Baix Llobregat) (tram. 250-02599/08) p. 35

Transcripció i correcció: Mallol Traductors Associats · Imprès a Multitext, SL · ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · DL: B-3.468-1982 · www.parlament.cat

NOTES

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Sèrie C - Núm. 777 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 18 de març de 2010

3

SESSIÓ NÚM. 46 COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I UNIVERSITATS

SESSIÓ NÚM. 46

La sessió s’obre a les deu del matí i onze minuts. Presi-deix la Sra. Vilalta Sospedra, acompanyada de la secre-tària, Sra. Llansana Rosich. Assisteix la Mesa el lletrat Sr. Palomares Amat.

Hi són presents les diputades i els diputats Sra. Batalla i Nogués, Sra. Fortuny i Torroella, Sr. Morell i Comas, Sra. Ribera i Puig, Sra. Rigau i Oliver, Sra. Ruiz i Isern, Sr. Turull i Negre, Sra. Vidal i Huguet i Sr. Vila i Vicente, pel G. P. de Convergència i Unió; Sra. Ferrer Valls, Sr. Font i Cardona, Sr. Llevot Lloret, Sra. Pardell Veà, Sra. Prados Martínez i Sra. Santos i Arnau, pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi; Sra. Cabasés Piqué, Sr. Carrillo Giralt i Sr. Freixanet i Mayans, pel G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya; Sr. López i Rueda, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya, i Sra. Camats i Luis i Sra. Ortiz Castellví, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Sol·licitud de compareixença de Josep Moya Ollé, director de l’Osamcat (Observatori de Salut Mental de Catalunya), davant la Comissió d’Educació i Universitats, perquè presenti l’estudi «Els problemes de comporta-ment en els infants i adolescents de Catalunya (TDAH i TC). Necessitats educatives que generen» (tram. 356-00677/08). Sra. M. Assumpció Laïlla i Jou, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació de la sol·licitud de compareixença.

2. Proposta de resolució sobre la construcció del nou CEIP Serralavella, d’Ullastrell (Vallès Occidental) (tram. 250-02116/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb un altre diputat del Grup Parla-mentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 475, 49)

3. Proposta de resolució sobre el requeriment de la dis-ponibilitat de cinturons de seguretat per a la contractació d’autocars per al transport escolar (tram. 250-02396/08). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, jun-tament amb un altre diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació. (Text pre-sentat: BOPC 559, 57)

4. Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla de foment de l’educació en la solidaritat i els valors (tram. 250-02398/08). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 559, 58)

5. Proposta de resolució sobre la posada en marxa d’una estratègia de lluita contra l’absentisme escolar (tram. 250-02405/08). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 559, 64)

6. Proposta de resolució sobre l’avaluació i la dignifi-cació de la imatge de l’escola, dels educadors i dels valors educatius en els mitjans de comunicació (tram. 250-02456/08). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, juntament amb dos altres diputats del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 572, 59)

7. Proposta de resolució sobre la disponibilitat de re-cursos per a la construcció d’un nou col·legi d’educació infantil i primària a Sucs (Segrià) en els pressupostos per al 2010 (tram. 250-02459/08). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, juntament amb dos altres diputats del Grup Parlamentari del Partit Popular de Ca-talunya. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 572, 61)

8. Proposta de resolució sobre la presentació al Parla-ment d’un balanç anual sobre l’evolució dels alumnes, de les plantilles i dels recursos econòmics dels centres edu-catius del curs 2003-2004 ençà (tram. 250-02460/08). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, jun-tament amb dos altres diputats del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 572, 62)

9. Proposta de resolució sobre la priorització de la cons-trucció de les infraestructures educatives reivindicades pel Consell Escolar Municipal de Girona (tram. 250-02461/08). Grup Parlamentari del Partit Popular de Ca-talunya, juntament amb dos altres diputats del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 572, 62)

10. Proposta de resolució sobre la constitució d’una taula de negociació amb sindicats i entitats represen-tatives dels docents per a negociar el desplegament de la Llei 12/2009, d’educació (tram. 250-02462/08). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, juntament amb dos altres diputats del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 572, 63)

11. Proposta de resolució sobre l’augment de la plantilla de professors de l’escola d’adults del Solsonès (tram. 250-02490/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb dos altres diputats del Grup Par-lamentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 583, 83)

12. Proposta de resolució sobre la represa dels tràmits per a disposar d’un nou centre d’ensenyament infantil i primari a Can Claramunt, a Piera (Anoia) (tram. 250-02508/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb dos altres diputats del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 590, 76)

13. Proposta de resolució sobre la planificació de la for-mació professional amb relació a l’article 5.2 de la Llei d’educació (tram. 250-02509/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb dos altres diputats del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 590, 77)

14. Proposta de resolució sobre la priorització de les obres de l’edifici del CEIP Lledoner de Granollers (Va-llès Oriental) per a garantir-ne la seguretat (tram. 250-02513/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 590, 79)

15. Proposta de resolució sobre la modificació de l’Ordre VCP/491/2009, per la qual es refonen i s’actualitzen els títols, els diplomes i els certificats equivalents als


4

COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I UNIVERSITATS SESSIÓ NÚM. 46

certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística (tram. 250-02518/08). Grup Par-lamentari del Partit Popular de Catalunya, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 598, 87)

16. Proposta de resolució sobre la creació d’un grup de batxillerat a l’IES Pla Marcell, de Cardedeu (Vallès Oriental) (tram. 250-02524/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 603, 82)

17. Proposta de resolució sobre la construcció de la nova escola Els Quatre Vents, de Canovelles (Vallès Oriental), i el millorament de les instal·lacions de l’escola actual (tram. 250-02525/08). Grup Parlamentari de Conver-gència i Unió, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 603, 83)

18. Proposta de resolució sobre l’adjudicació i l’execució de les obres de construcció del CEIP Les Comes, a Rodonyà (Alt Camp) (tram. 250-02530/08). Grup Parla-mentari de Convergència i Unió, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 603, 87)

19. Proposta de resolució sobre l’aïllament acústic contra els sorolls causats pel pas dels trens del CEIP Dolors Piera de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) (tram. 250-02533/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb un altre diputat del Grup Parla-mentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 603, 90)

20. Proposta de resolució sobre el millorament de la cobertura telefònica a la vall de Vallalta, al Maresme (tram. 250-02543/08). Grup Parlamentari de Conver-gència i Unió, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 608, 62)

21. Proposta de resolució sobre la creació d’una uni-tat d’educació especial a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i sobre la implementació d’un programa d’ensenyament professional per als alumnes amb dis-capacitat (tram. 250-02546/08). Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, juntament amb dos altres diputats del Grup Parlamentari del Partit Popular de Ca-talunya. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 608, 64)

22. Proposta de resolució sobre les obres de construc-ció de l’IES Marta Mata a Montornès del Vallès (Vallès Oriental) i sobre l’ampliació de les instal·lacions actuals (tram. 250-02547/08). Grup Parlamentari del Partit Po-pular de Catalunya, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades. (Text presentat: BOPC 608, 65; esmenes: BOPC 649)

23. Proposta de resolució sobre la cobertura de la te-levisió digital terrestre a Tordera (Maresme) (tram. 250-02551/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari

de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 613, 28)

24. Proposta de resolució sobre la construcció del CEIP Bora Gran, de Serinyà (Pla de l’Estany) (tram. 250-02584/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades. (Text presentat: BOPC 622, 32; esmenes: BOPC 649)

25. Proposta de resolució sobre les obres de remodela-ció i ampliació del CEIP Gironella durant el 2010 (tram. 250-02598/08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb dos altres diputats del Grup Par-lamentari de Convergència i Unió. Debat i votació. (Text presentat: BOPC 622, 39)

26. Proposta de resolució sobre l’ampliació i el millo-rament dels centres d’educació infantil i primària i la construcció d’un institut d’educació secundària a Molins de Rei (Baix Llobregat) (tram. 250-02599/08). Grup Par-lamentari de Convergència i Unió, juntament amb dos altres diputats del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació de la proposta de resolució i de les esmenes presentades. (Text presentat: BOPC 622, 39 esmenes: BOPC 649)

La presidenta

Bé, bon dia, diputades, diputats, comencem la comissió d’avui. En primer lloc, tocaria agrair el detall de la se-nyora Camats, que ens ha portat uns bunyols de quares-ma, eh?, i en nom de la comissió li agraïm aquest detall.

Després, també voldríem fer-los avinent, perquè vostès puguin fer la seva reserva a l’agenda, que el 17 de juny, a la tarda, aniríem a fer la visita al sincrotró Alba, eh?, que vam quedar que, independentment que s’inauguri oficialment dilluns que ve, després tindríem un dia per-què la comissió hi pogués anar. Llavors, n’hem parlat amb la Mesa, i quedaria el 17 de juny a la tarda, si no hi ha res de nou, que aniríem a fer aquesta visita com a comissió, i que ja es posaran en contacte amb vostès, doncs, perquè confirmin l’assistència i l’organització.

Modificació de l’ordre del dia

Dit això, passaríem a veure si algun portaveu ha de dir alguna cosa respecte a l’ordre del dia. Senyora Rigau?

La Sra. Rigau i Oliver

Continuant amb la petició que havíem fet en altres ses-sions, tenim el punt número 2, que sempre el tenim aquí, pendent de la resposta que ens han de donar per saber si el retirem. Aquesta vegada semblava que anava de veri-tat que la conselleria donaria la resposta, no ha arribat la resposta; per tant, si no li fa res, la mantindríem per a la propera sessió.

La presidenta

Algun altre grup? (Pausa.)


5


Sol·licitud de compareixença de Josep Moya Ollé, director de l’Osamcat (Observatori de Salut Mental de Catalunya), perquè presenti l’estudi «Els problemes de comportament en els infants i adolescents de Catalunya (TDAH i TC). Necessitats edu-catives que generen» (tram. 356-00677/08)

Doncs, si no hi ha cap més canvi en l’ordre del dia, pas-saríem ja al primer punt, que és la sol·licitud de com-pareixença de Josep Moya Ollé, director de l’Osamcat, Observatori de Salut Mental de Catalunya, davant la Co-missió d’Educació i Universitats, perquè presenti l’es-tudi «Els problemes de comportament en els infants i adolescents de Catalunya», amb necessitats educatives que generen el TDAH i el TC, presentada per la senyora Maria Assumpció Laïlla i Jou, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Per al debat i la votació donarem la paraula als grups, té la paraula la senyora Rigau.


Gràcies, senyora presidenta. Aquesta és una sol·licitud que intenta que la comissió pugui aprofundir en el co-neixement d’aquest fenomen, del TDAH, que ja ha estat motiu de diverses iniciatives i de diverses compareixen-ces en aquesta comissió.

És veritat que hem tractat sovint aquesta qüestió, fins i tot es va crear una comissió de treball a la conselleria, amb un estudi, etcètera, però sempre els estudis i les dades que es tenien eren molt referents a la primera in-fància i a primària. I ara, doncs, som coneixedors que l’Observatori de Salut Mental de Catalunya, dirigit pel senyor Josep Moya, ha fet un estudi en què aprofundeix en aquest fenomen en l’àmbit de l’adolescència, en què queda clar que no sempre allò que els centres, o les fa-mílies, o determinats professionals identifiquen com a trastorn d’atenció i d’hiperactivitat és exactament el tema que afecta molts nois, que els dificulta l’aprenentatge.

Per tant, entenem que és una visió que complementa tot el que fins ara havíem tractat en aquesta comissió, i, per tant, demanem la seva compareixença perquè d’una manera especial aporti informació en relació amb l’adolescència.

La presidenta

Gràcies. Senyor Font, en nom dels grups de l’Entesa.

El Sr. Font i Cardona

Gràcies, senyora presidenta. Per dir-los que ens oposa-rem a la compareixença d’aquesta presentació d’aquest estudi per les següents raons. L’estudi a què fa refe-rència la proposta va ser encarregat al Departament d’E ducació pel mateix Parlament, és a dir, per la Co-missió d’Educació. Aquest estudi va ser encarregat i, consegüentment, pagat i contractades les persones que l’han elaborat pel departament, i sembla lògic, doncs, que sigui el mateix departament, des del nostre punt de vista, que en faci la divulgació, un cop hagi assumit les posicions que pertoquen respecte a aquest tema.

Cal dir també que l’oficialització de l’estudi comporta correccions, i que aquest procés d’assumpció i de cor-

recció encara no ha acabat, està en procés de treball..., un equip està fent les correccions necessàries perquè es pugui assumir el conjunt de l’estudi. Sabem que aquesta feina està prevista que acabi en poc temps, és a dir, segui-dament, i que l’estudi serà, per tant, remès al Parlament a continuació que s’hagi produït aquesta correcció.

Quant als màrquetings i les presentacions, som del cri-teri que si convidem el senyor Moya a una explicació hauria de ser també en el marc d’una explicació del mateix departament, a propòsit de la política del depar-tament amb relació als temes que planteja.

Consegüentment, en espera del text definitiu i del plan-tejament que assumim un cop el tinguem, hi votarem desestimant-la.

Gràcies, senyora presidenta.

La presidenta

Gràcies. Senyor López...

El Sr. López i Rueda

Gràcies, senyora presidenta. Nosaltres votarem a favor de la compareixença. Ja s’ha comentat, és un tema que hem debatut en aquesta comissió i que hem aprovat per unanimitat, l’estudi dels TDAH i altres necessitats edu-catives especials.

Entenem que no hem de mesclar l’aspecte polític i el tècnic. És a dir, a nosaltres no ens molesta que les perso-nes tècniques responsables de l’estudi vinguin a parlar, independentment que el mateix dia, doncs, podem fer coincidir algun representant del Govern. No ens agra-daria mesclar les dues coses. És a dir, una cosa són els aspectes tècnics de l’estudi i una altra cosa són els as-pectes polítics, en el sentit que el departament ens ex-pliqui què farà a partir dels estudis tècnics.

És a dir, entenem que no són dues coses incompatibles, i, per tant, per nosaltres és perfectament viable l’aprovació d’aquesta sol·licitud de compareixença, i així hi votarem.

Gràcies.

La presidenta

Gràcies.

Passem, doncs, a la votació.

Vots favorables?

Vots en contra?

Abstencions?

Queda rebutjada per 8 vots a favor, 12 en contra i cap abstenció.

Proposta de resolució sobre el requeriment de la disponibilitat de cinturons de seguretat per a la contractació d’autocars per al transport escolar (tram. 250-02396/08)

El punt 3 de l’ordre del dia és la Proposta de resolució sobre el requeriment de la disponibilitat de cinturons de


6


seguretat per a la contractació d’autocars per al trans-port escolar, presentat pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Té la paraula el senyor López.


Gràcies, senyora presidenta. Tots vostès s’han pogut llegir l’exposició de motius, i el que farem és un resum succint..., perquè ens posicionem sobre el tema.

És cert que els accidents d’autocar són pocs, és cert que són una minoria, però també és cert que quan hi ha un accident d’autocar el nombre de víctimes és molt su-perior al nombre que pot haver-hi en accident de cotxe. Estem parlant de cinc per cada deu mil enfront de dues per cada deu mil. Vostès saben també que hi ha una le-gislació que és molt curosa, sobretot en el transport per carretera i en el transport escolar, el problema és que molts pares la desconeixen, i fins i tot moltes escoles desconeixen aquesta normativa.

El que ens preocupa de tot plegat no és aquest desco-neixement, que és preocupant, sinó que un estudi del RACC i Jané..., Jané saben que és una empresa –tampoc no farem ara publicitat subliminal– abocada als nadons, de cotxets, ha fet un estudi on indica que un de cada quatre autocars de la província de Barcelona no té les mesures de seguretat que hauria de tenir, és a dir que legalment les hauria de tenir.

Per tant, el que estem demanant, si es fixen vostès, a la proposta de resolució, a la part propositiva, és que hi ha-gin uns criteris per part del departament a les escoles a l’hora de contractar els serveis de transport escolar per-què tinguin un mínim de coneixement sobre quins han de ser els requisits de seguretat per al transport escolar.


La presidenta

Gràcies. Pel Grup de Convergència i Unió, té la parau-la la senyora Meritxell Borràs. (Pausa.) No, Meritxell Ruiz.

La Sra. Ruiz i Isern

Gràcies, senyora presidenta. Bé, dir que compartim amb el Grup Parlamentari del Partit Popular aquesta preocu-pació per la seguretat dels alumnes, perquè realment és molt important. A Catalunya existeix una normativa de transport que obliga els autobusos a portar cinturons de seguretat. Evidentment, des que va entrar en vigor tots els autobusos nous porten cinturó de seguretat, i a mesu-ra que es vagi renovant la flota es poden anar adaptant.

És cert que segurament hi deu haver autobusos, si són vells, o sigui, abans de la normativa, que no deuen estar adaptats, per tant, hem de treballar perquè ho estiguin, però Convergència i Unió ens hi abstindrem perquè en-tenem que això és una mesura que hauria d’anar a la Comissió de Transports, perquè Educació en això no té competències. De fet, la normativa és de PTOP.

Per tant, ens hi abstindríem, tenint en compte que no depèn d’Educació, sinó que depèn d’una altra comissió.


La presidenta

Gràcies, senyora Ruiz. En nom dels grups de l’Entesa, té la paraula el senyor Antoni Llevot.

El Sr. Llevot Lloret

Gràcies, senyora presidenta. Si la senyora diputada Me-ritxell Ruiz em permet, donaré per vàlid..., perquè jo també volia dir l’argument que vostè ha fet. I, a més a més, doncs, hi afegiré –hi afegiré– més informació, amb referència al servei de transport escolar, que, com vos-tès saben, està gestionat per consells comarcals, i són ells qui s’encarreguen de contractar el servei escolar de transport i de garantir el compliment del que estableix el Decret 166/1996 a l’hora de contractar els autocars.

La contractació s’ha de fer, com saben també, mitjan-çant concurs públic, sota el requeriment que les empre-ses de transport adjudicatàries sol·licitin la corresponent autorització de l’Administració de transport, i que en tots els casos, doncs, l’empresa de transport adjudicatà-ria que realitza el servei discrecional consolidat amb re-iteració d’itinerari, que és com s’anomena aquest tipus de transport, en compliment també del Decret 9/1994, relatiu a la Llei de finances públiques de Catalunya, haurà de comptar amb l’autorització de l’Administra-ció de transports i, per tant, complir amb la normativa aplicable, tant l’existent com la que es vagi incorporant, i d’acord amb tot allò que aquesta estableixi.

Per tant, creiem que no és..., que no fa al cas, que no s’es-cau aquesta proposta de resolució, i no li donarem suport.

La presidenta

Gràcies, senyor Llevot.

Passem, doncs, ja a la votació.

Vots favorables?

Vots en contra?

Abstencions?

Queda rebutjada per 1 vot a favor, 12 en contra i 7 abs-tencions.

Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla de foment de l’edu-cació en la solidaritat i els valors (tram. 250-02398/08)

El punt número 4 és la Proposta de resolució sobre l’ela-boració d’un pla de foment de l’educació en la solidaritat i els valors. Presentat també pel Grup Parlamentari del Partit Popular, té la paraula el senyor López.


Gràcies, senyora presidenta. Suposo que tots els grups de la cambra estaran d’acord en la importància de l’edu-cació en valors, més enllà de la transmissió de coneixe-ments que s’ha de fer a l’escola. El que estem demanant aquí no és tant el debat que es podria deduir del..., el debat teòric de l’educació per la ciutadania, o altre ti-


7


pus d’educació, com pot ser, doncs, el civisme, etcète-ra, sinó que el que estem demanant és un pla que posi l’èmfasi en la pràctica.

Què vol dir «en la pràctica»? En la pràctica vol dir que tenim una xarxa solidària i associativa molt important que treballa en l’àmbit dels valors, en l’educació no for-mal i l’educació informal, i, per tant, aprofitar aquesta xarxa, com sempre se’ns ha recordat des de, per exem-ple, el sector del lleure, doncs, aprofitar per fer canals de comunicació entre el sector formal i el sector no formal.

Posem-ne un exemple. Tots vostès saben el Pla de lectura que fa el Departament de Cultura, que subvenciona una part..., en la totalitat alguns i una part en d’altres, una part de les subscripcions a uns mitjans de comunicació es-crits concrets. Això què vol dir? Això vol dir que fomenta que ja des de l’escola i des d’edats «tempranes»... –no volia dir la paraula «temprana», bé–, des d’edats..., des dels catorze, quinze, setze (veus de fons) –primerenques; gràcies, senyora diputada–, des d’edats primerenques ja accedeixen a la lectura i ja agafen costums de lectura.

Doncs, de la mateixa forma, aprofitant que tenim aques-ta xarxa, i aprofitant que sempre se’ns ha fet èmfasi que hem de lligar cada cop més l’educació formal i no formal, i fins i tot en el debat de la Llei d’educació va sortir, el que demanem és que hi hagi aquest pla pràctic, ho repeteixo, no és un debat sobre la teoria, sinó un pla pràctic, perquè els alumnes de secundària ja comencin a treballar dintre de l’àmbit d’aquestes organitzacions que treballen valors, àmbit de solidaritat, etcètera.


La presidenta

Gràcies. Pel Grup de Convergència i Unió, senyora Me-ritxell Ruiz.


Gràcies, senyora presidenta. No entrarem des del nostre grup parlamentari a valorar l’exposició de motius, sinó que ens centrarem només en la proposta de resolució per justificar el sentit del nostre vot.

Mirin, vostès demanen que es treballin valors, que s’edu-qui en valors, de fet en la Llei d’educació ja vam posar èmfasi, i sobretot en la secundària, en aquest tema. Però en el que no estem d’acord és a poder dir, i llegeixo tex-tualment: «L’associació gratuïta a l’entitat que voluntàri-ament els i les alumnes escullin, coordinant les activitats que realitzin les entitats amb el monitoratge pedagògic de les escoles.» Miri, la pràctica dels alumnes ha de ser totalment voluntària. L’escola el que ha de fer és pro-moure els valors i que la gent interioritzi els valors, però mai promoure que s’associïn, perquè el compromís ha de ser lliure, i si no aconseguim que aquest compromís sigui sense el «suport», entre cometes, de l’escola, re-alment aquest compromís no s’assolirà mai.

No creiem que ajudant o fent gratuïta la integració o el voluntariat a una ONG puguem aconseguir aquests objectius. Des de l’escola els valors s’han de posar al centre, i els alumnes els han d’interioritzar, i el compro-mís ha de ser de cadascun dels alumnes i les alumnes de secundària.

Per tant, no estem d’acord en el text de la proposta de resolució, i aquest serà el sentit del nostre vot.


La presidenta

Gràcies. En nom dels grups de l’Entesa, té la paraula la senyora Camats.

La Sra. Camats i Luis

Gràcies, senyora presidenta. Una mica sumant-nos als arguments de la senyora Ruiz, però comentant, a més a més, que sí que té a veure, malgrat que el senyor López digui que no, l’educació en valors té a veure també amb el que avui des del currículum i des dels instruments que les escoles tenen, precisament, per educar. Curricu-larment, vostè ja n’ha parlat, existeix una assignatura precisament a secundària que és l’educació per la ciuta-dania, que surt, precisament, fruit d’aquesta demanda i d’aquesta necessitat de construir ciutadans comprome-sos, ciutadans crítics, ciutadans que entenguin..., o que se’ls doni instruments per ajudar a entendre i aprehen-dre el món en què viuen, i a ser crítics amb aquest món, precisament. I alhora, a més a més, les nostres escoles, no només des de la nova normativa o des dels instru-ments que el seu desplegament pugui donar, els plans d’entorn, l’autonomia dels centres, sinó des de la seva pròpia tradició organitzativa, treballen abocats, precisa-ment, a una organització que ajudi a educar en valors.

És evident que això s’està acompanyant, doncs, de la mateixa formació i informació del professorat, perquè el professorat..., perquè els mestres puguin explicar, perquè puguin donar eines, han de conèixer, i per tant, aquest també és un pas previ. Però, a més a més, és veritat que cal fer esforços perquè els alumnes tinguin aquests instruments i tinguin aquesta visió del món.

Nosaltres també rebutjarem aquesta iniciativa que el Par-tit Popular proposa, però, en canvi, sí que volem anun-ciar que hem estat coneixedors d’una iniciativa de les organitzacions juvenils catalanes, a través del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, que s’han adreçat a diversos grups, ens consta, perquè puguem consensuar entre els grups una proposta de resolució en un sentit similar, però molt més instrumental encara que el que el Grup Popular proposa, que és introduir les associacions d’estudiants, precisament, a la secundària, que es puguin donar a conèixer, precisament, perquè lliurement els es-tudiants puguin associar-se, conèixer i participar-hi. I ens semblarà que en aquest sentit sí que valdrà la pena fer un esforç i presentar una iniciativa conjunta.

Aquesta, per això, senyor López, la rebutjarem.

Gràcies.

La presidenta

Gràcies.


Vots favorables?

Vots en contra?

Queda rebutjada per 1 vot a favor i 19 vots en contra.


8


Proposta de resolució sobre la posada en marxa d’una estratègia de lluita contra l’absentisme escolar (tram. 250-02405/08)

El punt cinquè és la Proposta de resolució sobre la po-sada en marxa d’una estratègia de lluita contra l’absen-tisme escolar. Presentat pel Grup Parlamentari del Partit Popular, té la paraula el senyor López.


Gràcies, senyora presidenta. L’absentisme escolar, és a dir, l’absència no justificada és un problema que afecta una part petita, però cada cop més nombrosa, i que es concentra en diversos barris de les ciutats de Catalunya, alguns barris en els quals l’absentisme pot arribar fins al 32 per cent, i fins i tot tenim, doncs, alguns casos..., problemes a algunes zones..., i parlo, per exemple, de l’àrea metropolitana, on hi han problemes per escola-ritzar noies entre els dotze i els setze anys, que és una edat important de l’escolarització obligatòria.

Un estudi de l’Ajuntament de Barcelona ens indicava que..., un estudi de l’any 2008, va detectar que un to-tal de 349, és a dir, quasi uns 350 alumnes absentistes, doncs..., tenia també relació amb el consum d’estupe-faents i el consum de drogues. Fins ara els ajuntaments havien posat diferents estratègies per abordar l’absen-tisme escolar, des de, per exemple, algunes que aplica-ven sancions econòmiques a les famílies, fins a tres mil euros, altres que aplicaven un servei de despertador per acompanyar els nois i els infants a escola, però creiem que cal una estratègia a nivell de Catalunya per coordi-nar tots els serveis que es donen.

Saben que aquest diputat ja ha presentat altres propostes per intentar coordinar els serveis socials i els serveis educatius dels diferents departaments, perquè es coor-dinin, i seria bo, creiem, doncs, aplicar una estratègia a nivell de Catalunya que fos transversal, interinstitu-cional i interdepartamental, i, sobretot, que fes..., i fos capaç d’arribar a un banc de bones pràctiques perquè els municipis puguin implementar amb les majors ga-ranties i amb la major coordinació entre les diferents administracions els plans d’absentisme escolar.


La presidenta

Gràcies. En nom del Grup de Convergència, té la pa-raula la senyora Rigau.


Gràcies, senyora presidenta. És un tema interessant, certament, el que passa és que té un tractament molt focalitzat, perquè les situacions d’absentisme, de fet, en la LEC queda ben clar qui n’és el competent, i és la mateixa autoritat municipal, però quan s’analitza la ca-suística que hi ha entorn del fenomen de l’absentisme, doncs, es constata ràpidament que l’absentisme per si no és un tema que decideixi el noi, per tant, cal donar una visió més global.

Sol correspondre a alumnes que pertanyen a famílies amb problemes greus, amb poques habilitats educado-res, amb pocs recursos de tot tipus, no només econò-mics, perquè no és, precisament, un tema només de re curs econòmic, sinó més de recurs educatiu.

I el que s’ha demostrat també fins ara, agafant expe-riències com pot ser del barri de Sant Roc, o de la Mina, on havíem aplicat aquesta figura, no?, de la persona despertador, però això, que és útil en determinats ca-sos, i en el cas, per exemple, del Consorci de la Mina ha permès reduir molt aquest absentisme, ha demostrat que cal una acció global, una acció global sobre aquell barri, sobre aquell col·lectiu, i sobretot incidir primer en l’actuació a la família, amb aquesta estreta coordina-ció entre els serveis socials i els serveis educatius, i és després, quan això no funciona, o té alguna alteració, o algun incompliment, que és oportú que les forces d’or-dre públic exerceixin la seva funció.

Només anar per la línia de la seguretat i per la línia de l’agent municipal, entenem que és una visió parcial, perquè, en tot cas, allà on es detecta una bossa d’ab-sentisme cal actuar globalment, i allà on es detecta una conducta aïllada vol dir que cal actuar directament amb la família i fer el seguiment d’aquesta família.

Per tant, estem d’acord a poder coordinar d’una manera més estreta els serveis socials i els serveis educatius, evidentment, estem d’acord que hi hagi una previsió que les forces municipals vetllin pel compliment de l’escolarització, però entenem que només parlar d’una formació específica especialitzada i a partir del Departa-ment d’Acció Social i Ciutadania..., ens sembla parcial. Per tant, ens abstindrem en la seva votació.

La presidenta

Gràcies. Senyor Font, en nom del grup de l’Entesa.


Gràcies, senyora presidenta. Sobre aquesta proposta que ens fan, relacionada amb l’absentisme escolar, hem de dir un parell de coses. La primera, que el Govern de la Generalitat ha presentat el Projecte de llei de drets i oportunitats de la infància al Parlament per tal que se-gueixi el tràmit ordinari i sigui aprovat com a llei dins d’aquesta legislatura, i que està en procés de tramitació a la comissió corresponent en aquests moments.

En aquest projecte de llei es regula l’absentisme esco-lar, dins del títol II, concretament ho poden buscar en el títol II, capítol V, article 52, que es titula «Desescolarit-zació, absentisme i abandó escolar». Es dediquen qua-tre punts llargs sobre aquest tema, marcant l’estratègia d’evolució futura sobre aquesta situació a bastament. No els llegiré ara els quatre punts, perquè són extensos, però, en tot cas, seguint el tràmit de la comissió corres-ponent, es poden trobar i analitzar.

En el posterior desplegament reglamentari, un cop s’ha-gi aprovat la llei, s’haurà d’establir el marc de coordina-ció entre els diferents agents implicats, des de l’àmbit d’educació, els serveis socials, els ajuntaments, segu-rament sobretot els ajuntaments, de cara als seguiments que comporta l’aparició de legislació sobre aquest tema.


9


Consegüentment, sent que aquesta situació està sent trac-tada pel Govern, i també en procés d’elaboració legislati-va en aquest precís moment, hi votarem desestimant-la.


La presidenta

Gràcies.


Vots favorables?

Vots en contra?

Abstencions?


Proposta de resolució sobre l’avaluació i la dignificació de la imatge de l’escola, dels educadors i dels valors edu-catius en els mitjans de comunicació (tram. 250-02456/08)

El punt sisè és la Proposta de resolució sobre l’ava-luació i la dignificació de la imatge de l’escola, dels educadors i dels valors educatius en els mitjans de co-municació. Presentada pel Grup Parlamentari del Partit Popular; senyor López, té la paraula.


Gràcies, senyora presidenta. Vostès saben que la imatge dels docents a casa nostra –a casa nostra i en general als diferents països occidentals– ha caigut els darrers anys. La imatge social que es tenia, una imatge d’autoritat, no d’autoritarisme, que sempre a alguns els agrada recor-dar; una imatge d’autoritat, una imatge d’una persona que construeix societat, on hi havia respecte, on hi havia admiració, actualment, doncs, ha tingut..., està en hores baixes, diguem-ne.

Això segurament és culpa de tots, però també hi ha una certa visió negativa que es dóna des dels mitjans de co-municació. Vostès..., no cal anar molt lluny per veure sèries on el professor, doncs, és una mica tirà, que ti-ranitza els nois i les noies, i que tot el que està relacio-nat amb l’escola té un caire d’avorriment..., que dóna aquesta imatge.

Si el que volem és dignificar –i a la Llei d’educació en vam parlar molt– la imatge dels nostres docents, el primer que hem de fer és dignificar-la als mitjans de comunicació i tenir molta cura sobre les imatges que es donen als mitjans, sobretot als mitjans públics.

No cal ser..., no cal anar a investigar molt per veure que moltes de les notícies relacionades avui en dia amb el professorat tenen a veure amb notícies negatives, i no vull parlar d’ahir, sinó de notícies negatives en el sentit que fins que no passi un problema a l’aula, doncs, els professors no són notícia.

El que demanem, per tant, és que dintre d’aquesta previ-sió de la dignificació del professorat s’avaluï la imatge

dels professors, de la funció docent en general, i, segon, que es faci, sobretot..., es realitzi en el si dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat, doncs, una estratègia per valorar i dignificar la funció docent.


La presidenta

Gràcies, senyor López. Pel Grup de Convergència, té la paraula la senyora Meritxell Ruiz.


Gràcies, senyora presidenta. Com bé ha dit el senyor López, és cert que el reconeixement social del profes-sorat ha disminuït moltíssim, però entenem que això és una responsabilitat global, no només és responsabilitat dels mitjans de comunicació, que també hi tenen un paper important.

Suposo que en aquest punt ens hauríem de plantejar si el problema és que la societat potser no entén la funció del professorat, o si vol atorgar al professorat fun cions que no li toquen, i, per tant, l’avalua segons unes funcions que no li toquen, o també, sobretot, hauríem de valo-rar si el baix reconeixement té a veure amb els valors diferents que practica la societat i els que dóna l’esco-la. Malgrat tot això, som conscients que els mitjans de comunicació avui en dia tenen una importància, doncs, cabdal.

És per això que el nostre grup parlamentari donarà su-port a la seva proposta. L’únic que li demanaríem potser és que, com que el Govern de la Generalitat té un or-ganisme que és el CAC, doncs, en el primer punt can-viéssim «avaluar la imatge» per «demanar al CAC que avaluï la imatge», perquè és qui..., ja que tenim aquest òrgan, que ho pugui fer. Només afegir això al comen-çament, que sigui el Parlament que insti el Govern, i el Govern que ho faci a través del CAC.

Tant si ho acceptés com si no, donaríem suport a la seva proposta de resolució.


La presidenta

Gràcies. Senyora Camats, té la paraula.


Gràcies, senyora presidenta. Nosaltres, d’entrada, dis-crepem en algunes de les afirmacions que es fan en la proposta de resolució, en la seva exposició de motius. En concret: «Si volem canviar la nostra escola hem de can-viar primer la imatge que en donem sobretot als mitjans de comunicació públics. Cal, doncs, una estratègia dels nostres mitjans de comunicació que valorin el profes-sor.» No sé qui són els nostres mitjans de comunicació, tenint en compte que tenim una llei que deixa clar la desgovernamentalització dels mitjans públics. Evident-ment que hi ha un control parlamentari, però no un con-trol governamental dels mitjans de comunicació públics.

Segon, que no creiem que precisament la imatge del pro fessorat a què el senyor López feia referència d’al-


10


gunes sèries de ficció, i la proposta de resolució fa refe-rència a algunes sèries de ficció, correspongui, precisa-ment, als mitjans públics, ni als catalans ni als estatals. És veritat que hi ha televisions privades que en les seves sèries de ficció o en el seus espais de ficció i d’altres poden donar aquestes imatges a què es feia referència, de valorització d’aquells que no assisteixen a classe o d’un determinat tipus de professorat. Però, hi insisteixo, són televisions privades.

I aquí passem a la segona part, ens sorprèn, no només discrepem, sinó que ens sorprèn que la resposta a aques-ta situació, i més venint del Grup Popular i del diputat que sovint fa bandera del seu liberalisme i no interven-cionisme, ens demani, precisament, que intervinguem en les televisions privades per acabar una situació que no ens agrada, i que comencem fent-ho per les públi-ques, a més en un moment que no tenim instruments per fer-ho des del Govern. El CAC és un organisme independent també, nomenat, evidentment, pel Parla-ment, però no directament funcional de la Generalitat. I, per tant, el Parlament li pot demanar al CAC, però no... I, de fet, els grups parlamentaris es poden adreçar directament al CAC perquè iniciï estudis o informes de qualsevol mena, no cal, ni molt menys, la mediació del Govern.

Per tant, tot plegat ens sembla que no és ni..., ni en el fons estaríem del tot d’acord, tot i que és evident que podem coincidir en la necessitat de valoritzar el nostre professorat i les nostres escoles i la tasca no només do-cent, sinó fonamental de l’escola, però ni als procedi-ments ni al que ens proposa, per sorprenent i perquè no és apropiat, hi podem donar suport.

I, a més a més, coincidim que no és només la imatge el que cal canviar. Avui l’escola és evident que afronta situacions i reptes difícils, com sempre, d’altra banda, però els problemes que tenen les escoles o el seu pro-fessorat, que avui hem parlat d’absentisme, ahir parlà-vem, per exemple, i els mitjans de comunicació n’ana-ven plens, d’una vaga en què hi ha un desacord entre, precisament, aquesta escola, o part d’aquesta escola, i el professorat i el Govern. Però, precisament, són aquests els problemes que cal solucionar. I per tant, la imatge i el que després es difongui des dels mitjans podrà ser en positiu, no pas posar un maquillatge, per dir-ho així, als mitjans de comunicació i deixar l’escola amb els seus problemes.

Per tant, rebutjarem de ple, pel que li diem, tant pel fons com per la forma, aquesta proposta de resolució.

Gràcies.

La presidenta

Permetin-me que passi un moment la paraula al lletrat, perquè sembla que la senyora Meritxell ha presentat una esmena, i hauríem d’aclarir una mica a la comissió com s’ha de fer aquest tràmit, i després passaríem la paraula al senyor López.

El lletrat

Bé, d’acord amb l’article 146, només es poden presentar noves esmenes per acord de tots els grups, eh? D’acord.

La presidenta

Per tant, entendrem que com que no hi ha acord de tots els grups, perquè vostè no ho ha consensuat amb tots els portaveus, l’esmena no... (Remor de veus.)


Entenem que és l’acord de tots els grups a presentar l’esmena, i després la votació la que sigui, diguem-ne. Per tant, nosaltres no tenim cap inconvenient que la diputada Meritxell faci una esmena, eh?

Gràcies.

(El Sr. López i Rueda demana per parlar.)

La presidenta

Senyor López...


No, li demano la paraula per contradiccions, perquè ha dit una sèrie de reflexions la senyora Camats, que si les hi aclareixo jo crec que pot canviar el sentit del vot. Em pot dir ingenu, però jo crec que sí. I, a més, per accep-tar l’esmena, ja que no hi ha hagut cap problema dels altres portaveus a acceptar l’esmena in voce, o de viva veu, que ens presenta el Grup de Convergència i Unió.

Senyora Camats, no mesclem les coses, el que diem és que tots els mitjans de comunicació en la globalitat han donat una imatge negativa, els privats també, però quan demanem, demanem començar pels nostres, és a dir, els públics, perquè els públics són els que tenen un con trol popular, no sé si li agrada més la paraula, un con trol democràtic, i per tant, començar pels públics.

I li recordo que, quan vostè era presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, una de les coses que es va treballar molt va ser la imatge de la joventut als mitjans de comunicació, i ningú li deia que era una cosa parcial. Sabem que no són tots els problemes de la joventut la imatge, però sabem que es pot començar per una imatge positiva dels mitjans de comunicació. I per on podem començar? Aquest pobre Parlament per on pot començar per no caure en l’intervencionisme, per l’intervencionisme..., és una expressió feta, per l’in-tervencionisme..., per no caure en l’intervencionisme? Doncs, comencem pels que hi tenim un control, és a dir, els mitjans públics. Simplement per això, senyora Camats.


La presidenta

Gràcies. (La Sra. Ruiz i Isern demana per parlar.) Se-nyora Ruiz...


Sí, per contradiccions. Només una petita cosa. Senyora Camats, aquí ara comentàvem que nosaltres, que alguna vegada hem vist el programa aquest Física o Química, no sé si l’ha vist, però realment és un programa que preocupa molt i dóna una imatge completament horrible del que és un institut de secundària.


11


Per tant, justament perquè això està passant, entenem que els mitjans de comunicació han de fer un paper di-ferent.

Gràcies.

La presidenta

Gràcies.

Passem, doncs, ja... (La Sra. Camats i Luis demana per parlar.) Senyora Camats...


Gràcies, senyora presidenta. Per al·lusions... (Pausa.) Molt bé.

Primer, al senyor López dir-li que no és un problema fer campanyes d’imatge. El Consell Nacional de la Joven-tut té entre les seves funcions, precisament –i ell ho sap, perquè formava part d’aquest secretariat que decidia aquestes campanyes–, fer feina de lobby, precisament, per defensar un col·lectiu, en aquest cas, la gent jove.

La feina del Parlament no és fer de lobby, encara que sigui un «pobre Parlament», o no sé exactament com n’ha dit. I per tant, és una altra, que és la del control de govern i dels organismes públics. Per tant, no és exac-tament el mateix.

I el que li deia al senyor López, i seguint amb el que diu la senyora Ruiz, no és un problema..., és a dir, no podem..., no estem en contra que hi hagi un control del que fan els mitjans de comunicació. Aquesta cambra té una comissió expressa que controla, precisament, els mitjans de comunicació públics. Hi ha un consell assessor que va comparèixer, precisament, divendres, Consell Assessor de Programació, precisament, de la televisió pública, a qui es poden adreçar aquest tipus de demandes, peticions, i que treballa per aquest tipus de qüestions. I al CAC es pot adreçar directament qual-sevol grup parlamentari, qualsevol institució, fins i tot qualsevol diputat, per reclamar un informe, un estudi i allò que demana, precisament, el senyor López.

El que no compartim és que aquesta comissió en una proposta de resolució hagi de demanar intervenir de for-ma generalitzada, canviar o sol·licitar canviar la imatge que es dóna del professorat en tots els mitjans públics com si aquest fos un principal problema i aquest l’únic instrument que haguéssim de fer.

I és per això que rebutgem la iniciativa.

La presidenta

Gràcies.

Passem, doncs, a la... (La Sra. Ruiz i Isern demana per parlar.) Senyora Ruiz?


No, només una pregunta. Perquè és que justament hem fet la pregunta, i ens han dit que al CAC un grup par-lamentari no s’hi pot adreçar, que en principi havia de ser un acord d’aquesta comissió. Per això ho estàvem fent, justament, perquè si podíem arribar a un acord en

aquesta comissió, podríem anar al CAC i demanar-ho. Només era per...

La presidenta

Senyor López, entenem que s’accepta l’esmena in voce, vostè l’accepta també? (Pausa.) D’acord.

La posaríem a votació amb l’esmena in voce incorpo-rada.

Vots favorables?

Vots en contra?

Queda rebutjada per 9 vots a favor, 12 en contra.

Alteració i modificació de l’ordre del dia

Em demana el diputat senyor Turull si tenen cap incon-venient els senyors portaveus a passar al punt número 16, avançar el punt número 16 ara, que és una proposta de resolució sobre la creació d’un grup de batxillerat a l’IES Pla Marcell de Cardedeu, i retiraria vostè..., bé, posposaria els punts... (el Sr. Turull i Negre diu: «14 i 17»), 14 i 17. Hi tenen cap inconvenient? (Pausa.) Se-nyor Font? (Pausa.) Ara faríem el punt número 16, i quedarien posposats el 14 i el 17. Senyor Font, d’acord? Podem fer el número 16 ara?


D’acord, senyora presidenta.

La presidenta

Senyor Freixanet? (Pausa.) Senyora Camats? (Pausa.)

Proposta de resolució sobre la creació d’un grup de batxillerat a l’IES Pla Marcell, de Cardedeu (Vallès Oriental) (tram. 250-02524/08)

Doncs, passem..., avancem i posem ara el número 16, que és la Proposta de resolució sobre la creació d’un grup de batxillerat a l’IES Pla Marcell, de Cardedeu. Senyor Turull, té la paraula.

El Sr. Turull i Negre

Sí, moltes gràcies. Moltes gràcies, presidenta, i moltes gràcies també als grups per autoritzar-me a poder fer en aquest moment aquesta defensa d’aquesta proposta, que no té altre motiu que el fet que hi ha una comissió que s’ha convocat ara, a les onze, i em seria impossible poder estar aquí, en la comissió, i volia poder-ne fer la defensa, i, per tant, els ho agraeixo molt.

Es tracta de la creació d’un grup de batxillerat a l’IES Pla Marcell, de Cardedeu. Ho demanem com a caprici? Ho demanem com, vinga, a demanar coses? No, nosal-tres aquesta proposta la portem aquí, perquè per part del Departament d’Educació es va assegurar, tant als pares com a la comunitat educativa d’aquest IES, que hi hau-ria un grup de batxillerat. Això fa temps que s’ha anat


12


demanant, i ara hi ha hagut un moment que el Depar-tament d’Educació s’ha tirat endarrere. Tant els pares però també, sobretot, els mestres diuen que no té cap lògica des del punt de vista pedagògic que no hi hagi aquest grup de batxillerat. Estem parlant d’un municipi, Cardedeu, a l’àrea del Vallès Oriental, a la comarca del Vallès Oriental, municipi en creixement, municipi que també rep, doncs, estudiants d’altres municipis que són contigus a aquest municipi, i nosaltres creiem que és del tot lògic, primer, per la serietat de les institucions, que si hi ha un acord i s’anuncia i es promet, com es va arribar a fer per part del conseller d’Educació, que aquest grup es disposaria, doncs, això que es compleixi.

A nosaltres, en resposta parlamentària a pregunta per escrit al conseller, se’ns ha dit un tema estrictament de números, que no s’hi arribava, etcètera, cosa que per part de la mateixa comunitat educativa, per part dels mateixos pares, es diu que en aquest número es pot ar-ribar fàcilment, i evitar el que seria la sobredimensió, el sobrecol·lapse d’altres centres d’ensenyament secundari del municipi de Cardedeu.

Nosaltres demanaríem, doncs, que es replantegés aques-ta situació i que es pugui prioritzar el que seria el com-pliment d’un compromís i d’un anunci fet per part del Departament d’Educació de crear aquest grup de bat-xillerat a l’IES Pla Marcell.

Moltes gràcies, senyora presidenta.

La presidenta

Gràcies. En nom dels grups de l’Entesa, té la paraula la senyora Consol Prados.

La Sra. Prados Martínez

Gràcies, senyora presidenta. Aquesta proposta de reso-lució, com d’altres, que comença dient: «El creixement demogràfic de la comarca del Vallès Oriental», que, de fet, de creixement demogràfic podríem parlar de tot Ca-talunya, de molts municipis, fruit d’aquests darrers anys de creixement demogràfic en general... I jo crec que és per això, no?, per aquest creixement demogràfic tota la planificació i la inversió que efectua el Govern en po-lítica educativa, recollint, precisament, les necessitats, les demandes, i afrontant també una falta de previsió, que era evident i que no s’havia fet amb anterioritat.

Dit això, també jo crec que hem de tenir molt present que la política és planificació, la política és prioritzar, i, en aquest sentit, en aquests moments el Departament d’Educació el que fa, a l’hora d’abordar els cursos, els grups de batxillerat, el que fa és tenir en compte la seva implantació en aquells centres que puguin assegurar un mínim de dos grups complets.

Al municipi de Cardedeu hi ha dos instituts més, a part d’aquest institut del qual vostès fan la seva proposta de resolució, que són l’Institut El Suí i també el Raspall, amb dues línies de batxillerat en cadascun d’aquests dos instituts.

Pel que fa a l’Institut Pla Marcell, que és el de la seva proposta, hi ha en aquests moments cinquanta-cinc

alumnes de quart d’ESO, per tant, no arribarien a aquests dos grups de batxillerat.

Quan dic que política també, i sobretot en aquests mo-ments, és prioritzar, en aquests moments, està en procés de poder-se iniciar la construcció a Cardedeu de dos equipaments educatius, un és l’escola Can Manent, que té una inversió de prop de 5 milions d’euros, i l’edifici definitiu de l’Institut Pla Marcell, que té també, doncs, una inversió prevista de 3,5 milions d’euros. A més a més, això ja està en procés, i, per tant, en aquests mo-ments també cal tenir en compte les altres inversions previstes prioritàries que en aquests moments s’estan fent en el municipi de Cardedeu.

I és per tot això que nosaltres rebutgem aquesta pro-posta.

Gràcies.

La presidenta

Gràcies. Senyor López, té la paraula.


Gràcies. Només per indicar que votarem a favor de la proposta.

La presidenta

Gràcies.

Passem, doncs, a la votació. (El Sr. Turull i Negre de-mana per parlar.) Senyor Turull?

El Sr. Turull i Negre

Un petit aclariment. Només dir que la política és planifi-cació, però la política també és compliment dels compro-misos. Jo aquí no parlava d’un tema de totxos i ciment, perquè algunes inversions són substitució de barracons, jo parlava del fet de la possibilitat de la continuïtat i que poguessin fer aquest grup de batxillerat d’acord amb el que se’ls havia dit. Ara comencem sense el grup de bat-xillerat, i d’aquí un o dos anys tindrem el grup de batxi-llerat. Ha passat tot aquest temps, aquest grup no hi és, i ara, a més a més, se’ls diu que no hi serà.

Per tant, la gent el que no entendrà és que com a excu-sa posem això de la planificació, perquè a partir de la planificació és quan es va adquirir el compromís que això hi seria.


La presidenta

Gràcies.

Passem a la votació.

Vots favorables?

Vots en contra?

Abstencions?

Queda rebutjada per 9 vots a favor, 12 en contra, cap abstenció.


13


Proposta de resolució sobre la disponibilitat de recursos per a la construcció d’un nou col·legi d’educació in-fantil i primària a Sucs (Segrià) en els pres-supostos per al 2010 (tram. 250-02459/08)

Continuem amb l’ordre del dia, que és el punt número 7. En aquest cas, l’enunciat és la Proposta de resolució sobre la disponibilitat de recursos per a la construcció d’un nou col·legi d’educació infantil i primària a Sucs en els pressupostos del 2010. Presentat pel Grup Parla-mentari del Partit Popular, senyor López...


Gràcies, senyora presidenta. Malgrat que faci referèn-cia, aquesta proposta, als pressupostos del 2010, amb el benentès que ja han passat els pressupostos, doncs, s’entén que és garantir la partida pressupostària. Ja sa-ben que els pressupostos són mòbils, no són, doncs, una ciència exacta, sinó que es poden ampliar les partides pressupostàries, algunes partides pressupostàries.

Això fa referència al Centre d’Estudis Infantil i Primà-ria El Vilot de Sucs, al Segrià, on les famílies el novem-bre van retardar l’entrada dels seus fills a col·legi per les condicions en què estaven els centres. Bàsicament, per exemple, era que els lavabos no estaven adaptats per als alumnes de P3, P4 i P5, que s’havien de fer dos grups i una de les zones estava plena de forats i no complia els requisits de seguretat que han de complir els col·legis, i, a més, havien criticat de forma reiterada i continuada que el pati de l’edifici de la carretera de Gimenells era petit per a les necessitats dels alumnes.

De què ve aquesta proposta de resolució? Doncs, ve que en una reunió que van tenir els pares, l’associació de mares i pares del centre amb el delegat d’Educació va dir: «Escolteu, això és un tema de responsabilitat, és cert, del Departament d’Educació, però ha de ser el Parlament de Catalunya» –i aquí ve la proposta de resolució– «qui ha de donar l’ampliació pressupostària perquè es pugui fer.» Doncs, com que aquest era el de-sig del Departament d’Educació, que parlava en boca del delegat d’Educació, ens vam posar mans a l’obra i vam complir els desitjos, només hem fet que complir els desitjos del Departament d’Educació, és a dir, portar al Parlament l’ampliació de les partides pressupostàri-es perquè es puguin fer les obres oportunes, almenys aquesta era la idea, al novembre.

Per tant, suposo que serà una proposta de resolució ben acceptada per tots els grups, perquè és el desig del De-partament d’Educació, i l’únic que hem fet, senyora pre-sidenta, és trametre a aquesta comissió aquests desitjos.


La presidenta

D’acord. Pel Grup de Convergència i Unió, té la paraula la senyora Vidal.

La Sra. Vidal i Huguet

Moltes gràcies, senyora presidenta. És veritat, senyor López, és veritat, senyores i senyors diputats, que l’es-

cola El Vilot de Sucs, i vostès la coneixen, i els diputats de les terres de Lleida la coneixen, és del tot malmesa, i no és que demani reformes o rehabilitació, no, demana alguna cosa més. És a dir, el seu estat allò que dema-na és una nova construcció, una imperiosa nova cons-trucció, de fet. I és innegable que en educació, és a dir, con tinent i contingut han d’anar plegats, i han d’anar plegats per l’excel·lència i per la qualitat. L’espai, cer-tament, condiciona.

I tenia raó el senyor López quan deia que és el mateix delegat d’Educació a Lleida, el senyor Antonio López, que reconeix que no és d’una rehabilitació del que es tracta en aquest edifici, sinó d’una nova construcció. Tant és així que és cert que avui encara ell diu: «Allò que cal és una nova construcció.» Però és el Parlament qui en les seves partides..., i per tant, voluntat del Go-vern, qui ha de dir, doncs, quan això serà possible.

Per tant, per aquesta imperiosa necessitat que demana l’escola de Sucs, nosaltres recolzarem aquesta proposta de resolució.


La presidenta

Gràcies. En nom dels grups de l’Entesa, té la paraula la senyora Pardell.

La Sra. Pardell Veà

Gràcies, presidenta. Nosaltres no podem donar suport a aquesta proposta, sinó que li demanaríem al senyor Rafael López, portaveu del Grup Parlamentari del Par-tit Popular, que la retirés, la retirés perquè l’acció de govern en aquests moments ja ha anat més enllà de la petició que figura en la proposta de resolució. Ja passa que el decurs del temps des que es fa la proposta fins que es veu en aquesta comissió, doncs, pot donar lloc que, justament, allò que es demana ja s’estigui realitzant per part del Govern. Li donaré algunes dades.

El Departament d’Educació va aprovar el 8 de juny del 2009 el projecte executiu d’ampliació del CEIP El Vilot - ZER Ponent, de Sucs. Així mateix, va anar fent tot el ti-pus de gestions necessàries que han donat lloc finalment que el 16 de desembre de 2009 el Govern aprovés l’exe-cució de les obres amb un pressupost d’1.470.825,6 eu-ros. En aquests moments, ja s’estan duent a terme tots els tràmits per procedir a la seva construcció.

Per tant, entenem nosaltres que, atesa aquesta actuació del Govern, la proposta de resolució deixa de tenir sen-tit. De manera que li demanem la seva retirada.

Res més. Moltes gràcies.

La presidenta

Gràcies, senyora Pardell. Senyor López...


Gràcies, senyora presidenta. Com vaig fer a la Comissió de Benestar i Immigració, explico la política del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Quan hi ha una resolució, quan es resol quelcom que el Grup Par lamentari del Partit Popular de Catalunya ha pre-


14


sentat, després de la seva presentació, nosaltres no la retirarem. És a dir, una altra és que ens digui: «No, és que, quan vostès van presentar la proposta, ja estava en vies de solució.» Més que res perquè els terminis, els terminis interns del Parlament moltes vegades són més complicats que els terminis que pot tenir el Departa-ment d’Educació, amb la qual cosa sempre la nostra tasca com a oposició es veu malmesa per un termini burocràtic que es compleix, i és un tema reglamentari.

Per tant, nosaltres, quan es compleix, quan alguna cosa es resol després de la presentació de la nostra proposta, acostumem a no retirar-la.


La presidenta

Gràcies. Entenem que no retira la... (La Sra. Pardell Veà demana per parlar.) Senyora Pardell?


Sí, un aclariment. Per fer-li constar al senyor López que si s’ha pogut aprovar en el Consell de Govern del 16 de desembre l’execució de les obres és perquè hi havia tots uns tràmits iniciats molt anteriorment a la data de la seva proposta de resolució, d’aquí que jo hagi fet esment en la meva intervenció que el Departament d’Educació va aprovar el 8 de juny del 2009 el projecte executiu.

Res més, i moltes gràcies.

La presidenta

Fets els aclariments, retira la proposta?


No, en tot cas, senyora presidenta, com el delegat d’Edu-cació a Lleida no es va explicar, perquè en comptes d’ex-plicar això que molt bé ha explicat la senyora Pardell, va dir que era problema del Parlament de Catalunya, nosaltres, com ha estat el Govern qui ha dit que nosal-tres ho hem de resoldre, nosaltres mantenim la proposta.

Gràcies.

La presidenta

D’acord.

Doncs, passem a votació.

Vots favorables?

Vots en contra?

Queda rebutjada per 9 vots a favor i 12 en contra.

Proposta de resolució sobre la presentació al Parlament d’un ba-lanç anual sobre l’evolució dels alumnes, de les plantilles i dels recursos econòmics dels centres educatius del curs 2003-2004 ençà (tram. 250-02460/08)

El punt vuitè de l’ordre del dia és la Proposta de re-solució sobre la presentació al Parlament d’un balanç

anual sobre l’evolució dels alumnes, de les plantilles i dels recursos econòmics dels centres educatius del curs 2003-2004 ençà. Presentat també pel Grup Parlamentari del Partit Popular, té la paraula el senyor López.


Gràcies, senyora presidenta. Hem parlat molt en aquesta comissió sobre l’avaluació, les mesures d’avaluació. Ja sé que moltes vegades em diuen: «Hi ha una agència en marxa que ha de fer aquests indicadors.» Nosaltres no estem parlant aquí d’una memòria econòmica, no estem parlant de la memòria econòmica de la LEC, el que pas-sa és que sí que ho lliguem amb la necessitat de complir amb les previsions econòmiques de la Llei d’educació.

Vostès saben que les previsions econòmiques era arribar fins al 6 per cent del PIB, cosa que després a la memò-ria econòmica no apareix, però, ho repeteixo, no estem parlant de memòria econòmica, sinó que estem parlant de quina és la situació econòmica, quina és la situació pressupostària de l’educació a Catalunya. Això per què ve? Perquè en uns moments determinats, on s’ha de po-sar en marxa, on s’ha d’implementar la Llei d’educació, és necessari conèixer quina és la situació econòmica.

Fa poc vam veure, per exemple, que quan el departa-ment negava que hi haguessin retallades a les escoles –de finançament a les escoles–, doncs, el col·lectiu d’en-senyants de la Garrotxa ens va dir que hi havien unes retallades importants. Després vam veure, per exemple, tot el problema que va sorgir amb el tema dels vetlla-dors, que, malgrat que la Generalitat deia que no es retallaven, al final va haver de reconèixer que hi havien optimitzacions. Optimitzacions que també podem veu-re, per exemple, en els instituts d’una línia a la ciutat de Barcelona, que s’estan també retallant i convertint en SES.

És a dir, nosaltres veiem amb preocupació tota una sèrie de retallades econòmiques. I per fer una oposició com cal, és a dir, fer una oposició informada, el que neces-sitem és menys –per la tasca que nosaltres fem– retalls de premsa i més informació directa del departament.

Per això, el que demanem és que per aconseguir aquesta tasca important de control que s’ha de fer a una part important de la política educativa, com és el pressupost, doncs, el departament presenti un balanç anual sobre l’evolució d’alumnat, de les plantilles i dels recursos econòmics a disposició dels centres educatius entre el curs 2003-2004 i el curs que acaba de començar.


La presidenta

Gràcies. Pel Grup de Convergència, té la paraula, se-nyora Rigau.


Gràcies, senyora presidenta. Certament, el col·lectiu de la Garrotxa va fer públic un comunicat, és un col·lectiu prou actiu, que va posar de manifest allò que a diferents contrades del nostre país succeïa, i succeeix, que és que en determinats centres s’està incomplint –incomplint– la norma per la qual es determina la plantilla d’un cen-


15


tre. Hi ha molts centres molt més enllà de la Garrotxa que no tenen la dotació que en teoria l’ordre que regula les plantilles determina.

Nosaltres som conscients que seria bo que els grups tinguéssim més informació, el que passa, senyor López, és que el que proposa aquesta resolució és quelcom que els grups parlamentaris podem fer analitzant el pressu-post. És una feinada, però cada any ho fem. Quan ve el pressupost, mirem quin és l’increment de plantilles, quin és l’increment de recursos econòmics destinats al capítol I, i també podem veure quina ha estat l’evolució de la seva concreció en els dossiers d’inici de curs. Per tant, de dades ja en tenim.

Aquí, senyor López, el dia que vulguem conèixer el perquè d’aquestes reduccions dràstiques que s’estan fent ara arran de suprimir línies de batxillerat, com fa poc s’ha fet amb la supressió dels nocturns, que sota la paraula «optimització» el que hi ha és no poder assumir els efectes d’una mala planificació, quan vulguem co-nèixer amb més detall com es genera aquest problema de plantilles, quan mai havíem tingut uns increments tan grans de plantilles com hem tingut aquests darrers anys, però ara resulta que són insostenibles...

Per tant, jo crec que el problema no és conèixer l’evolu-ció, el problema és conèixer quina és la memòria que va fer el Govern de Catalunya, amb el permís d’Economia i Finances, i funció pública en el Departament d’Educa-ció en el moment d’implementar la sisena hora. Perquè mai a la vida s’ha vist voler incrementar els serveis, incrementar el producte, passar de cinc hores a sis, i retallar alhora dues hores als professionals.

Van fer una fórmula que ens van dir..., vam avisar –vam avisar–, saben que nosaltres vam ser crítics amb la sos-tenibilitat d’aquesta norma, mai es pot ampliar una hora de producte i retallar dues hores als productors. O sigui, terrible. Ara què estem pagant? Una mesura que ha es-devingut insostenible.

Jo comprenc que pels grups del Govern això és molt dur –és molt dur–, però ara està pagant les conseqüències, l’extensió del batxillerat, el fet que quedaran centres..., que si prospera aquesta mesura de no deixar-los créi-xer amb batxillerat, centres que quedaran penalitzats, i que als pares que van enviar les criatures a l’ESO allà perquè podien continuar l’FP o podien continuar el bat-xillerat se’ls veu interromput l’itinerari formatiu, amb la guetització que pot representar a determinats centres, amb un compromís de no arribar al 85 per cent d’estu-diants postobligatoris, perquè en determinats barris que costa d’omplir, només falta que traguem l’oferta perquè deixin de continuar estudiant.

Per tant, el que s’hauria de demanar, al nostre entendre, no és un balanç, perquè, miri, aquest balanç nosaltres ja el tenim fet, si li haig de dir la veritat, amb els pres-supostos i els dossiers que ja tenim a la mà. I el que ve-iem és que permisos de maternitat, jubilació a seixanta anys, mitja jornada a cinquanta-cinc, reducció d’hores a primària i allargament d’una hora... Senyors, no sé si es pensaven que el capital aquí donaria per a tot, es veu que no, i ara el que demanaríem nosaltres al Govern, en tot cas, és que replantegessin l’assignació de recursos.

Per tant, estem d’acord amb el fet que denuncia aquesta proposta de resolució, però en la literalitat de la propos-ta no, perquè, en tot cas, ens sabria greu que ens con-testessin que ja ens ho podem fer amb els documents de què ja disposem els grups parlamentaris.

Ara, ha estat oportú en el seu debat, perquè ha coincidit en aquesta setmana que es posa de manifest que el Depar-tament d’Educació i aquest Govern no han prioritzat els recursos humans, i ara tenim un greu problema al sistema.

La presidenta

Gràcies. En nom dels grups de l’Entesa, senyor Font...


Gràcies, senyora presidenta. Coincidim amb CiU en l’anàlisi aquesta que fa que aquesta avaluació de dades o balanç entre un determinat espai d’anys, des del 2003, si no ho tinc mal entès, es fa a bastament, no?, àmplia-ment i exhaustivament, no una, sinó dues vegades l’any, en el moment de l’inici de curs, on ens subministren documentació de tot tipus, i gràfiques, i projeccions històriques de tot tipus respecte a aquest tipus de dades que ens demanen, i en el debat pressupostari més con-cretament, amb àmplia difusió de dades, estadístiques i anàlisis històriques i comparatives.

En efecte, cada inici de curs el conseller compareix per donar compte tant de l’evolució de l’alumnat com dels recursos humans que es posen a disposició del sistema educatiu, sobre la base dels paràmetres que han explicat tant el grup proposant com els grups que s’han posicio-nat, diguem-ne. També el debat anual de la secció pres-supostària d’Educació ofereix la possibilitat de posar a disposició un conjunt de documentació exhaustiu i im-portant. I addicionalment, donar la dada que el Depar-tament d’Educació ha donat resposta a prop de cinc mil –cinc mil– iniciatives parlamentàries relacionades amb aquests temes, que no són poques, eh?, cinc mil iniciati-ves parlamentàries respostes, puntualitzades, buscada la informació i donada a disposició dels grups, no?

Respecte al tema de la priorització dels recursos humans i de la Garrotxa, aquest Govern ha prioritzat els recursos humans, però molt, a més, des del començament fins a avui. Només han de mirar l’última informació de l’úl-tim debat pressupostari, o de les últimes dades d’inici de curs, mirin la sèrie històrica i veuran què vol dir in crement sostingut de plantilla docent, diguem-ne, de mestres i professors, molt significatiu. No els en dona-ré ara les dades, perquè les poden consultar, no és el tema de la proposta. Però, en tot cas, deixi’m que faci l’afirmació, ha prioritzat, i molt, l’increment de recursos humans en el sistema educatiu de Catalunya.

Li donaré la dada de la Garrotxa, que és el que ens plan-tegen, i que ha comentat també l’altre grup que s’ha posicionat. Entre els cursos 2003-2004, que em sembla que és el que plantegen d’inici, i 2008-2009, que plan-tegen de final, les dades de 2008-2009 són definitives, per tant, les dades que dono són reals, són definitives, acaben en el curs 2008-2009: l’alumnat va créixer a la comarca de la Garrotxa un 12,2 per cent, en el mateix període les dotacions de professorat han experimentat


16


un creixement doble, és a dir, el 26,9 per cent. I aquesta és la tònica a tot Catalunya. Per tant, sí que ha prioritzat els recursos humans aquest Govern.

Consegüentment, sent que la informació disponible és àmplia i exhaustiva, està disponible i és consultable en els documents que ens donen en aquests dos moments de l’any, on analitzem aquests temes, que és l’inici de curs i el debat pressupostari, nosaltres, com a grups que donem suport al Govern, hi votarem desestimant-la.


La presidenta

Gràcies. (El Sr. López i Rueda demana per parlar.) Se-nyor López?


Sí, per contradiccions, senyora presidenta. És que jo... (Veus de fons.) Sí? No, jo crec que no s’ha entès la nos-tra proposta de resolució, per part del Grup Parlamentari del Partit Popular. Aquí no estem demanant a nivell glo-bal de Catalunya, que la diputada..., la diputada Rigau sap molt bé que moltes vegades als pressupostos parlem de com donar les dades.

Miri, quan nosaltres donem una dada del pressupost, i donem la dada de quina és la ràtio, sempre ens diuen: «Escolteu, la ràtio és molt subjectiva, perquè vostès el que no poden fer és dividir alumnes per professorat sim plement.» Aquí estem demanant quelcom més, el que estem demanant és que hi hagi dintre dels serveis indicadors un balanç, però no global de Catalunya, sinó un balanç per centre, un balanç per comarca, és a dir, un balanç detallat per conèixer quina és la situació real, a partir de què?, a partir de les necessitats, per descomp-tat, per fer aquesta anàlisi de necessitats.

I la proposta de resolució, almenys aquesta, no tenia cap tint de crítica, simplement el que dèiem és que calia po-sar sobre la taula i cal posar sobre la taula aquest balanç.

Gràcies.

(La Sra. Rigau i Oliver demana per parlar.)

La presidenta

Senyora Rigau...


Certament hi ha un problema de redacció, doncs, o de lectura. Però fixi’s, senyor López, que estaríem en el mateix –i l’observació val per al conjunt de les inter-vencions. És veritat que en el cas de la Garrotxa s’ha incrementat 12,2 per cent els alumnes i 26,9 per cent els professors, però és que no juguin amb les dades, perquè a aquests alumnes se’ls ha allargat..., se’ls ha canviat l’horari, i als professors també. Per tant, el que hem de veure és una altra anàlisi. En aquesta mateixa situació, que fessin sis hores i els altres en fessin vint-i-tres, quina seria la comparativa? Però estem comparant situacions diferents, per tant, no és vàlid. És veritat que s’han incrementat, però és que hem canviat les condi-cions horàries.

Per tant, jo estic d’acord que s’ha augmentat, perquè és un fet evident, però que no em diguin que s’ha prio-ritzat, perquè ara no podem atendre ni els batxillerats, ni els adults, ni les noves línies. Per tant, priorització no. Però no ho comparin amb dades del 2003, que no hi havia ni sis hores, ni els mestres en feien vint-i-tres, perquè és clar..., no juguem falsament amb les estadís-tiques.

La presidenta

Gràcies. (El Sr. Font i Cardona demana per parlar.) Senyor Font...


Gràcies, senyora presidenta. Per contradiccions. Els grups que donem suport al Govern ens hem cenyit es-trictament al text de la proposta de resolució, que, si em permeten, diu: «Insta el Govern de la Generalitat a presentar al Parlament un balanç anual sobre l’evolució de l’alumnat, de les plantilles i dels recursos econòmics a disposició dels centres educatius catalans entre el curs 2003-2004 i 2009-2010.» Aquesta és la literalitat, ens hem cenyit a això. Si resulta que es tracta de comen-tar algun altre tema respecte als recursos humans, la situació d’algunes comarques precises, com la Garrot-xa, etcètera, doncs, nosaltres encantats de buscar la in-formació i mirar de subministrar-la i donar la resposta adequada. Però és que el text de la proposta era aquest, concretament aquest, i hem mirat d’elaborar una respos-ta pensant en el text concret de la proposta.


La presidenta

Gràcies.


Vots favorables?

Vots en contra?

Abstencions?


Proposta de resolució sobre la priorització de la construcció de les infraestructures educatives reivindicades pel Consell Escolar Municipal de Girona (tram. 250-02461/08)

El punt novè és la Proposta de resolució sobre la prio-rització de la construcció de les infraestructures educa-tives reivindicades pel Consell Escolar Municipal de Girona. Presentat pel Grup Parlamentari del Partit Po-pular, senyor López, té la paraula.


Gràcies, senyora presidenta. La ciutat de Girona ha tin-gut una evolució demogràfica important que fa que ens hàgim de replantejar les necessitats educatives i les in-


17


versions educatives a la ciutat de Girona. Concretament, l’ajuntament ha parlat que actualment –ajuntament i el consell escolar– es necessita una nova escola, com a mínim, i un nou institut d’educació secundària.

Les dades que ens aporta l’ajuntament són: set esco-les que es troben per sobre del 100 per cent d’ocupa-ció, vuit escoles que es troben ja a més del 90 per cent d’aquesta ocupació, fins i tot el consell escolar parla que la situació dels instituts de secundària de la ciutat encara és més preocupant, i, per tant, que es necessita una ampliació..., es necessita ampliar les escoles i els instituts a la ciutat de Girona, concretament a la part sud de la ciutat, que és on més ha crescut aquesta població.

Som conscients que a l’hora de presentar la iniciativa l’ajuntament encara estava buscant els terrenys, i per això nosaltres ho posem amb aquesta..., doncs, consta-tació, que sabem quins són els terminis i quins són els diferents passos que s’han de seguir, però també som conscients que la Generalitat de Catalunya, vistes les necessitats que ja li ha transmès tant l’ajuntament com el consell escolar, enteníem que ja havia de fer una prè-via planificació pressupostària per tenir en consideració i per prioritzar les obres a la ciutat de Girona, que estan reivindicades tant pel consell escolar com per l’ajunta-ment de la ciutat.

Gràcies.

La presidenta

Gràcies. Senyora Rigau, té la paraula, en nom de Con-vergència.


Ens posicionem per donar suport a aquesta proposta de resolució, en la línia del que el diputat Carles Puigde-mont ja va expressar en la sessió anterior. Certament, a Girona hi han uns posicionaments molt clars del consell escolar municipal, en els quals es veu com hi ha difi-cultats de poder atendre els compromisos i les realitats que l’Administració educativa havia fet.

Ha quedat clar que la Generalitat ha optat en aquests moments a Girona per fer «bonys», atesa la dificultat de fer nous centres. El diputat que va intervenir, el Carles Puigdemont, va explicar les dificultats que hi havia a la zona de Domeny, a la zona del Bosc de la Pavordia, i l’acceptació per part dels mateixos serveis territorials que a determinats centres se’ls hauria de fer «bonys», eh? «Bonys» ja saben que vol dir allà incrustar cursos que no toquen, hipotecant-los de determinades instal-lacions educatives a dintre els mateixos centres.

Per tant, en coherència amb el que va exposar el diputat a la sessió anterior, doncs, hi donarem suport.

La presidenta

Gràcies. En nom de l’Entesa té la paraula el senyor Llevot.


Gràcies, senyora presidenta. Doncs, jo també, en cohe-rència amb el que li responia en la darrera comissió al

diputat de Girona de Convergència senyor Puigdemont, doncs, també faré la mateixa..., pràcticament la mateixa argumentació, perquè, de fet, doncs, no n’hi hauria una altra tampoc, no?

Tota la nova construcció de centres educatius ha de ba-sar-se, com vam comentar aquell dia i comentem sovint, en la programació educativa, i, per tant, en els escenaris previstos de població escolar, tant a primària com a se cundària, perquè crec que és important tenir present aquesta evolució de la demografia i també dels cursos escolars, no?

Així, com dèiem, el Departament d’Educació té previst l’entrada en funcionament d’un nou institut a la zona sud de Girona durant els propers cursos. I pel que fa a l’educació primària, repetir que el curs 2009-2010 han restat quaranta vacants en el primer curs d’educació infantil, de segon cicle, repartides entre tres zones de la ciutat, per tal de no fer, precisament, més «bonys» d’aquests que comenta la senyora Rigau. I, d’altra ban-da, també constatar que de les divuit escoles públiques de Girona, doncs, n’hi han dues que tenen aquest curs afegit, que hi hauran d’anar donant resposta.

Però les previsions i les projeccions i perspectives de-mogràfiques diuen que no hi haurà un creixement sig-nificatiu per crear noves escoles de primària. Per tant, els grups que caldrà incrementar els propers cursos no es consolidaran, en principi, i no seria bo fer despeses que no estiguin justificades en aquest sentit. Però el que sí que cal és, doncs, a secundària crear les condicions oportunes, com ja es farà amb aquest primer institut a la zona sud.

Per tot això, i per coherència també amb l’última comis-sió, amb el diputat Puigdemont, senyor López, també hi votarem desestimant, i havent argumentat crec que suficientment el tema en dues comissions consecutives.

Gràcies.

La presidenta

Gràcies.


Vots favorables?

Vots en contra?


Proposta de resolució sobre la constitució d’una taula de negoci-ació amb sindicats i entitats representatives dels docents per a negociar el desplegament de la Llei 12/2009, d’educació (tram. 250-02462/08)

El punt desè és la Proposta de resolució sobre la consti-tució d’una taula de negociació amb sindicats i entitats representatives dels docents per negociar el desplega-ment de la Llei 12/2009, d’educació. Presentat pel Grup Parlamentari del Partit Popular, té la paraula el senyor López.


18



Gràcies, senyora presidenta. Fixin-se que aquesta pro-posta és del 29 d’octubre del 2009, li ho dic perquè és curiós que la vegem avui, precisament, un dia després... (veus de fons), la veiem avui, després...

La presidenta

Està admesa a tràmit el 10 de l’11 de 2009.


Gràcies, senyora presidenta. No facin prejudicis, no estic parlant dels tràmits i de la tardança o no dels trà-mits, eh?, deixi’m que acabi l’exposició abans de fer aquest tipus de declaració. Vull dir que la veiem avui, l’oportunitat és clara, però que és de l’octubre, vull dir que ja a l’octubre..., el que vull dir és que a l’octubre..., avui, malgrat que l’hàgim presentat a l’octubre, doncs, té una rellevància especial, en el sentit que les dades que a nosaltres ens preocupaven, ens preocupava que el mateix CEO, el Centre d’Estudis d’Opinió, ens par-lava que el 70 per cent dels docents estava en contra de la Llei d’educació de Catalunya –són dades del CEO, no són dades del Partit Popular, són dades del CEO– i que el 80 per cent pensava que la Llei d’educació de Catalunya no resoldria els problemes.

Això és preocupant, com a mínim és una constatació, ningú treu consideracions polítiques, és preocupant. És preocupant, però també s’ha de dir una altra cosa, la Llei d’educació s’ha de complir, només faltaria, i com s’ha de complir, s’ha d’intentar lligar intentant trobar complicitats amb el professorat, que al cap i a la fi són aquells que l’hauran d’aplicar. Nosaltres ja ho vam dir, i sempre ho hem dit, que no podem fer lleis en contra del professorat, o una altra llei en contra del professorat, i que s’ha de trobar espais de diàleg amb el professorat.

Després d’una quarta vaga general del professorat, tam-bé hem de dir que no ens podem permetre el luxe de tenir una altra vaga general en la nostra educació, i, per tant, el Departament d’Educació ha de fer tots els esfor-ços per arribar a consensos i per arribar a un diàleg fluid amb els diferents sindicats. Aquest no ha estat el cas fins ara, el departament no ha tingut una posició construc-tiva amb els sindicats de professorat, no ha tingut una posició constructiva amb el professorat.

I per tant, el que demanem és que avui més que mai –avui més que mai– es torni al diàleg i es torni a parlar per evitar precisament això, per evitar més mobilitzacions i perquè, si el que hem fet és un pacte educatiu, hem fet una llei educativa, i el que volem, i és prioritari, és millorar els indicadors educatius a casa nostra, el que hem de fer és establir una pau educativa. I, per tant, aquesta..., l’obligació primera i el lideratge primer cor-responen al Departament d’Educació.


La presidenta

Gràcies. Senyora Rigau, pel Grup de Convergència.


Gràcies, senyora presidenta. Certament, ha estat opor-tuna en el calendari, a vegades els endarreriments en la defensa de les propostes de resolució... El que passa, senyor López, que, al nostre entendre, i ara permeti’m que..., o que intenti resumir per explicar la nostra po-sició, doncs, no és cap novetat pel diputat Font ni pel diputat Freixanet, entenem que el desplegament de la LEC no és fàcil, una llei que té un ampli suport parla-mentari com mai, fins i tot a nivell d’Estat s’està inten-tant cercar un acord semblant per donar aquesta esta-bilitat. Però hi han dues..., hi han diversos elements a la LEC, un element important, que és el del discurs, i altre és l’afectació que aquest discurs pot tenir en les condicions laborals.

Davant de la qüestió relativa al discurs, i quan ahir vostè mira els documents i els posicionaments de determinats sindicats, es pot constatar que estem davant, en segons quins temes, d’un anacronisme educatiu profund. I ara els senyors diputats m’entenen. Perquè ja comentaven que Ortega y Gasset deia que el sistema educatiu, i ja en el seu temps, patia sovint d’anacronisme educatiu, quan tardava molt a assumir-se des de les aules plante-jaments que ja estaven superats per la mateixa societat.

Per tant, hi ha una part del discurs que accepta que de-terminades forces polítiques el vulguin anar alimen-tant, doncs, ens trobarem que hem de superar determi-nades barreres de discurs, i això no es fa en una taula de negociació, es fa en la formació, en el diàleg i amb l’ac tualització dels posicionaments. I hem de saber que existeixen, per exemple, determinades reticències que el professorat sigui avaluat, determinades reticències a la consolidació d’un model mixt..., tot això forma part d’aquest anacronisme que dèiem.

Altra qüestió és com determinades iniciatives previstes a la LEC afecten les condicions laborals. I aquí hem de reconèixer que en aquesta separació d’aquests dos elements entenem que el Govern no ha estat prou hàbil. I per tant, per exemple, n’ha estat un cas clar el tema del calendari escolar. Al tema del calendari escolar s’ha barrejat el que podia ser una optimització i una millor distribució dels dies amb qüestions que s’havien de de-batre a la mesa sindical.

Per tant, la mesa sindical, senyor López, ja existeix, ja existeix la taula de negociació, perquè ja existeixen les eleccions sindicals, existeix la representativitat, i els òrgans ja estan creats, el que passa és que l’habilitat del Govern, doncs, no ha estat a l’alçada.

Per tant, nosaltres no podem votar una cosa que ja hi és. Primer, perquè ja existeix, i, després, perquè en el desplegament de la LEC no s’ha de negociar tot a la me sa sindical. No podem dir que s’ha de negociar el des-plegament de la llei, no, el desplegament s’ha de fer en el Govern, i es podria haver fet amb el consens amb què vam aprovar la LEC. El Govern va decidir no accep-tar l’oferiment de consens també per al desplegament, legítimament, ara ho està fent i està barrejant aquests dos conceptes.

Per una banda, unes bones iniciatives i unes bones es-tratègies per superar aquestes barreres ideològiques que


19


dificulten la implantació de la LEC i, per altra, separar molt bé les qüestions que tenen caràcter laboral. Perquè és altament preocupant veure que la gran conclusió de la vaga d’ahir és que es necessita incrementar amb mi-lers de persones la plantilla dels docents, quan estem ve-ient que les dificultats són per mantenir les que ja hi ha.

Per tant, quan veus que tens plantejaments tan anacrò-nics, que en època de crisi la solució de la vaga és tres mil nous mestres més, dius: «Escolti, aquí passa alguna cosa en el discurs.» I totes les forces polítiques en són responsables, i sobretot aquelles que utilitzen aquests pensaments i enforteixen aquests posicionaments, que saben que són totalment inviables en aquests moments.

Per tant, per al desplegament de la LEC necessitem as-serenar el discurs, posar-lo realísticament, i a la mesa sindical posar-hi allò que és estrictament laboral.


Per tant, nosaltres hi hem de votar en contra, perquè no tota la LEC s’ha de desplegar, i allò que s’ha de desple-gar ja està creat l’organisme, el que passa és que s’ha de fer amb més habilitat.

La presidenta

Gràcies. En nom dels grups de l’Entesa, senyor Font...


Gràcies, senyora presidenta. Primer, mostrar una certa sorpresa, no?, perquè veiem per primer cop el Grup Po pular interessat en la Llei d’educació de Catalunya i en el seu desplegament. És una notícia per nosaltres, benvinguts al debat de la Llei d’educació, senyor López, encara que nosaltres hauríem preferit que s’hi haguessin personat una miqueta abans –una miqueta abans–, que és el moment en què es va produir. De totes maneres, benvinguts al debat, i tractem amb molt de gust la pro-posta que ens fan, no?

En qualsevol cas, sobre el tema que ens planteja, que no és altre que el de la creació d’una mesa sindical en el marc del desplegament de la Llei d’educació de Ca-talunya, els hem de dir que l’estatut bàsic de l’empleat públic ja preveu la negociació de la normativa de des-plegament de les lleis, com és el cas de la LEC, que el Govern haurà de negociar, si escau, segons la llei, en l’àmbit previst a la llei dels empleats públics abans d’aprovar decrets i disposicions.

També la legislació preveu quins són aquests organismes, ja ho diu la legislació laboral, no?, aquests òrgans repre-sentatius amb capacitat de negociar amb l’administració competent els avantprojectes i les propostes de normativa estan determinats i legislats, després d’acords successius amb forces socials i forces polítiques, no és una cosa que es pugui crear i anul·lar fàcilment. Hi ha una legislació, que és el resultat d’uns processos, d’uns acords, d’uns diàlegs, i, per tant, ens hi hem de remetre forçosament.

També els hem de dir que l’Administració pública actua amb la idea aquesta de submissió plena a la llei i al dret, que les lleis no s’han de negociar, que el que en tot cas es negocia són les normes d’aplicació i que el que passa per les meses sindicals són això, les normes d’aplicació

de les lleis en les condicions que determinen també les mateixes lleis.

Consegüentment, no estem d’acord o no creiem que cal-gui crear cap organisme nou de caràcter addicional que no siguin els ja previstos en la legislació laboral. Només que, potser, el que cal és emfasitzar-los o fer-los més eficaços o assegurar que els temes que s’han de tractar es tracten, que les administracions i la part so cial, sindi-cal, doncs, tenen la voluntat d’arribar a acords. Tot això segurament sí, hi ha una acció a desenvolupar, però no crear un organisme específic nou, perquè considerem que els que ja estan establerts són els que s’han d’acti-var i desenvolupar.

Consegüentment, hi votarem desestimant.


La presidenta

Gràcies. (El Sr. López i Rueda demana per parlar.) Se-nyor López...


Per contradiccions, senyora presidenta.

La presidenta

Té la paraula.


Senyor Font, vostè pot venir aquí i dir amb el micrò-fon, és a dir, que quedi enregistrat, que aquest diputat i aquest grup parlamentari no han estat en el debat de la LEC? (Pausa.) No, de veritat ho pot dir, vostè, això? (Pausa.) No, no, que no ens ha vist, diu? Quantes es-menes va presentar aquest grup? Vostè va ser el relator de la llei. Vostè com a relator de la llei no pot dir el que ha dit. Una altra cosa és que estiguem en contra de la LEC –això és una altra cosa. Són temes molt diferents, senyor Font, eh? Però li demano, si us plau, que no ata-qui la credibilitat ni l’honorabilitat ni d’aquest diputat ni d’aquest grup parlamentari. Hem estat a la LEC, vam presentar 516 esmenes; imagini’s si hem estat al de-bat. I, per tant, independentment de les posicions finals, aquest grup parlamentari i aquest diputat han estat en tot moment en el debat de la Llei d’educació de Catalunya.

La presidenta

Senyor Font...


Gràcies, senyora presidenta. No entraré ara en la discus-sió de les matisacions. Únicament li diré que el Grup Popular, que vostè representa, es va mantenir al marge de l’acord sobre la negociació de la Llei d’educació de Catalunya, tot i que en el marc de la negociació hi va haver uns intents de diàleg. Però la posició militant durant el procés i al finalitzar va ser de mantenir-se al marge de qualsevol acord. Després vostès han recorre-gut la llei al Constitucional, no l’han recorregut a cap altre tribunal perquè no n’hi ha més, però, si no, també haurien anat al tribunal celestial, si calgués. Vostès es-


20


tan contra aquest projecte, s’hi han mantingut al marge i l’han combatut des del primer fins a l’últim moment. Avui se’ls veu una actitud positiva; ho celebrem. Ben-vinguts al debat. Per això li he dit: «Benvinguts al de-bat, senyor López.»

La presidenta

Gràcies.

Posem a votació la proposta de resolució.

Vots favorables?

Vots en contra?

Queda rebutjada per 1 vot a favor i 19 vots en contra.

Proposta de resoluciósobre l’augment de la plantilla de professors de l’escola d’adults del Solsonès (tram. 250-02490/08)

El punt onzè és la Proposta de resolució sobre l’aug-ment de la plantilla de professors de l’escola d’adults del Solsonès, presentada pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió. Té la paraula la senyora Rigau.


Gràcies, senyora presidenta. Aquesta és una proposta presentada per la diputada Marta Alòs, que avui no pot esser aquí i ens demana que la hi defensem, i amb molt de gust ho fem.

És una proposta sobre l’augment de la plantilla de pro-fessors de l’escola d’adults del Solsonès. Diran: «És un clàssic ja, aquest tema.» Doncs, sí, deu ser un clàssic, com a partir d’ara les escoles d’adults han substituït els nocturns i ara les línies de batxillerat substituiran els adults; ja es veu a venir, això. Perquè estem davant pre-cisament d’una concreció, en aquest cas concret, del Solsonès, una comarca, com vostès saben, afectada per la crisi, amb un important nombre d’immigrants, per tant, amb una necessitat de reconvertir totes les perso-nes que tenen, vivint a la comarca, esperant poder tre-ballar, podent-los donar la formació que necessiten per inserir-se en el mon del treball. Per tant, és una concre-ció, la del Solsonès, però és allò, claríssima, compleix totes les condicions de la situació crítica d’avui.

Resulta que presentem aquesta proposta el 29 d’octubre amb l’esperança que ja s’haurà arreglat. Doncs, no, en aquests moments persisteix la mateixa situació, contra-dient allò que ens va dir tota l’Administració quan vam fer el seguiment de totes les escoles d’adults importants de Catalunya amb altres diputats companys d’aquesta comissió, i l’Administració ens va dir: «Com que hi hauran baixes, eh?, facin llista d’espera» –els deien als centres– «perquè, com que hi hauran baixes podran...» Se’n recorda? (Pausa.) Molt bé. Doncs bé, no hi ha ha gut baixes. I en aquests moments tenim setanta-vuit perso-nes a la llista d’espera.

I, veurà, per a mi és molt dolorós defensar això, amb una doble condició, perquè vol dir que tenim setanta-

vuit persones que necessiten formació i perquè el tema d’adults és un tema al qual nosaltres hem donat una prio-ritat absoluta; el nostre Govern fins i tot va fer una llei específica de formació d’adults, vam esser altament criti-cats per la dependència orgànica de la formació d’adults i ara resulta que aquells que defensaven i ens retreien aquí, en el Parlament, dia darrere dia, sobre la depen-dència orgànica, un cop han posat la dependència en el departament que defensaven que havia d’estar la resposta no es dóna. Perdonin, però s’ho han de fer revisar, perquè el caràcter social de la formació d’adults s’ha de garantir independentment d’allà d’on pengi, perquè a Benestar Social, si a 1 d’octubre hi havia aquest dèficit, l’1 de ge-ner s’ampliava, si calia. I això m’ho podran discutir. I ara resulta que s’aplica estrictament el calendari escolar i... (veus de fons), escolti, en puc donar fe.

Per tant, hi ha una llista d’espera de setanta-vuit perso-nes, la pressió es manté i, si no es fa aquesta ampliació, veiem a venir que a la preinscripció del curs vinent es mantindrà.

Per tant, voldríem saber si ens poden donar el suport a demanar finalment aquest increment de professors, per-què aquesta comarca ho necessita i aquestes persones ho necessiten vitalment.

La presidenta

Gràcies. En nom dels grups de l’Entesa, senyora Par-dell...


Gràcies, presidenta. Pel que fa a aquesta proposta de resolució he de dir que els grups que donem suport al Govern entenem la seva preocupació i la compartim fins i tot. El que passa és que no compartim la proposta final que vostè fa en aquesta resolució d’incrementar el nombre de professors. Tota l’argumentació que hi ha en la proposta és que en temps de crisi fa falta for-mació –certament–, en temps de crisi tenim aquestes necessitats incrementades –certament–, però jo li diria que en temps de crisi el que hem de fer és analitzar les necessitats amb molta cura i optimitzar aquells recursos que estan a la nostra disposició. Perquè recordo que en la proposta anterior estàvem demanant i denegant increments de plantilla justament argumentant que en temps de crisi el Govern ha de tenir molta cura en com fa aquestes ampliacions de plantilla.

Dit això, vull evidentment fonamentar el nostre posicio-nament respecte a aquesta proposta de resolució. I diu: «No és cert que el còmput sigui dinàmic. No, no, hi ha la mateixa llista d’espera.» Doncs, jo li he de dir que això no és veritat, perquè estem davant d’una ofer-ta edu cativa que és una oferta dinàmica, no és una ofer ta en cap cas estàtica, que poguéssem fer en un moment determinat una foto fixa i aleshores quedar-nos amb aquesta foto. No, no és cert, perquè és contínuament dinàmic, hi ha llistes d’espera, és cert, però aquestes es van reduint. I la reducció s’ha justificat en el sentit que en la seva proposta de resolució feien esment del fet que la llista d’espera en aquell moment, 29 d’octu-bre de 2009, era de cent cinquanta persones i en aquest moment ens diuen que són setanta-vuit les persones


21


que hi ha a la llista d’espera. Per tant, s’ha produït una reducció justament jo crec que per aquesta dinàmica d’oferta i demanda.

Segona qüestió, que fa referència a l’organització do cent d’aquests centres. I vull dir que justament en aquest sentit hi ha uns ensenyaments en què s’organitza de forma trimestral la seva docència i el fet d’organitzar blocs trimestrals..., pot ser que els estudiants, els alum-nes no puguin entrar en un trimestre, però que puguin entrar en el següent. Per tant, són qüestions aquestes d’organització docent que cal tenir en compte.

En tercer lloc, cal tenir en compte una altra dada, que és la dada d’abandonament. Perquè aquí sí que tenim un percentatge de l’alumnat que abandonen. I aquesta també és una preocupació que tenim, perquè el que ens indica aquest abandonament és que s’ha de treballar per millorar l’adequació a les expectatives que tinguin els alumnes i al ritme d’aprenentatge. Per què? Doncs, perquè no es produeixi aquest abandonament.

Per tant, preocupació per la llista d’espera, sí, però tam bé preocupació perquè es produeix aquest abandonament, i, per tant, aquí hem d’actuar. I el que li vull re cordar és que, en aquest sentit, els nostres serveis territorials ja s’estan movent i estan treballant en la coordinació d’aquesta oferta educativa dels centres i de les aules de formació d’adults. I, per tant, entenem que aquesta coordinació amb altres institucions i entitats permetrà millorar.

Finalment, què s’ha fet per tal de donar resposta a aques-ta necessitat? Doncs, s’ha fet una sèrie d’anàlisis, de previsions; s’ha buscat obtenir una màxima optimitza-ció i racionalització dels recursos disponibles, i aquesta optimització justament el que ha fet és que també es pugui fer un increment en el nombre de places respecte a l’oferta educativa.

Per tant, entenem que el Govern ja està actuant i tot això ens porta a fer un posicionament de rebuig a la seva proposta de resolució.

Res més, i moltes gràcies.

La presidenta



Gràcies, senyora presidenta. Com coincidim en l’anàlisi i la proposta que ens fa el Grup de Convergència i Unió, nosaltres hi donarem suport.


La presidenta

Senyora Rigau...


Sí, miri, no he acabat de dir tot el que se’m demanava des de la diputada Marta Alòs que avui comuniqués, perquè he deixat que..., a veure si els grups que donaven el suport al Govern deien el que esperàvem, i és que..., i ara lamento veure que s’enganya la gent. Perquè fa

quinze dies el delegat territorial va dir que això estava a punt de ser arreglat i que aquest tema s’arreglava. I ara veig que vostè, en lloc de poder-nos anunciar això..., i a vegades ho diem per endavant: avui deixàvem que el grup..., ho anunciessin vostès. Doncs, ja es veu que una cosa és el que es diu allà i una altra el que es diu aquí.

És evident que la cua era de cent cinquanta i estem a setanta-vuit. Si el mes de març en queden setanta-vuit, difícilment hauran pogut entrar per la rotació que vostè deia. Jo només veig que diuen una cosa aquí i una cosa al territori. I si mai canviés la situació política i el canvi de responsabilitats polítiques en aquest Parlament, no sé amb quin discurs es quedaran vostès, amb el que feia el senyor Joan Boada quan portava el tema d’adults aquí o aquest discurs tan assenyat que fan ara vostès. Amb quin discurs es quedaran, senyors? Perquè Convergèn-cia i Unió en educació d’adults no ha canviat mai el discurs, ni al Govern ni a l’oposició.


(La Sra. Pardell Veà demana per parlar.)

La presidenta

Senyora Pardell...


Sí, presidenta, per aclarir o per al·lusions. Dues qües-tions a diferenciar. Com que estem acostumats que la diputada senyora Rigau sempre vulgui tenir l’última pa-raula, doncs, també m’he reservat jo precisament poder fer... I no és veritat que féssem dos discursos. El que jo no he fet... (Remor de veus.)

La presidenta

Senyora Rigau, no està amb l’ús de la paraula. Conti-nuï, senyora Pardell.


Si s’ha sentit ofesa per les meves paraules, no ha es-tat aquesta la meva intenció. He dit que ja acostuma en aquesta comissió a voler tenir la darrera paraula; penso que això no és motiu, eh?, d’ofensa en cap cas, sinó que és justament una manifestació del seu interès per tots els temes educatius.

Dit això, continuo. I justament no he volgut emfasit-zar una de les afirmacions que jo he fet, que és que no passa la solució per incrementar, sinó que a partir de la màxima optimització i racionalització dels recursos aquests permeten –i ho repeteixo: permeten– incremen-tar l’oferta educativa i donar una solució.

Res més; gràcies.


La presidenta

Senyora Rigau, no, ja prou.


Presidenta...


22


La presidenta

No, no...


...és que si jo no arribo a intervenir ella no pot interve-nir. Per tant...

La presidenta

No, han intervingut totes dues, ha quedat molt clar i ara ja no hi han més al·lusions, sinó que passem a la votació.

Vots favorables?

Vots en contra?


La Mesa els proposa un recés de deu minuts, d’acord? (Pausa.) Doncs, deu minuts de recés.

La sessió se suspèn a dos quarts de dotze del migdia i nou minuts i es reprèn a les dotze i un minut.

La presidenta

Vinga, va, reprenem la sessió, que després alguns dipu-tats també tenen...

Proposta de resoluciósobre la represa dels tràmits per a disposar d’un nou centre d’ensenyament infantil i pri-mari a Can Claramunt, a Piera (Anoia) (tram. 250-02508/08)

El punt dotzè és la Proposta de resolució sobre la re-presa dels tràmits per a disposar d’un nou centre d’en-senyament infantil i primari a Can Claramunt, a Piera. Presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, té la paraula la senyora Rigau.


Gràcies, senyora presidenta. Aquesta és una proposta de resolució que va presentar el diputat Joan Raventós i Pujadó, la qual li defensem amb molt de gust.

El Ple de l’Ajuntament de Piera el 30 de gener de 2008 va presentar una moció per accelerar les tramitacions per a la construcció del nou CEIP a Can Claramunt. Aquesta proposta va ser rebutjada. Hem de tenir en comp-te que a la legislatura municipal anterior s’havia aprovat en el Ple del 2007, concretament el 28 de febrer, iniciar els tràmits per posar a disposició del departament un solar de 7.045 metres quadrats a aquests efectes. La realitat ha demostrat que amb el CEIP de Can Canals s’ha incrementat la qualitat de l’ensenyament com els factors de cohesió entre els veïns dels barris.

Per això, es vol instar el Govern de la Generalitat que es reprenguin aquells tràmits que s’havien iniciat en el seu moment per tal que el curs 2010-2011 es pugui disposar d’aquest nou CEIP a Can Claramunt que doni serveis als barris de Can Claramunt, Can Bou i Castell

de la Ventosa, Piera. Vostès saben l’estructura munici-pal, la disgregació en diferents nuclis i el que representa tenir un equipament educatiu pel que fa no només a la formació, sinó a la cohesió de la població.

És en aquest sentit, doncs, amb aquest doble objectiu, que defensem aquesta proposta a l’espera que els grups que donen suport al Govern ens l’acceptin.


La presidenta

Gràcies. En nom dels grups de l’Entesa, té la paraula la senyora Rosa Maria Ferrer.

La Sra. Ferrer Valls

Gràcies, senyora presidenta. Senyora diputada, els bar-ris que vostè anomena de Piera, Can Claramunt, Can Bou i el Castell de la Ventosa, entre tots tres barris el nombre d’empadronats actualment no arriba a 1.700 per-sones, i amb aquestes dades no es preveu que ni tan sols poguessin cobrir una línia d’un possible centre escolar de primària, no? I, per tant, s’haurien de traslladar nens i nenes d’altres barris a Can Claramunt. Per tant, no es veu adient, no?

Però la comparació que vostès fan amb Can Canals, que també té un centre d’una sola línia i que tampoc té totes les places cobertes..., sí que li voldria dir que hi ha algunes diferències, per exemple que és un cen-tre, doncs, que sempre, històricament, des de fa molt temps, sempre ha tingut una escola i, per altra banda, el més important és que suposa..., el barri Can Canals està molt allunyat del centre de Piera; és un barri quasi ja tocant a altres municipis, no?, cosa que no passa amb Can Claramunt.

De totes formes, li voldria dir que el Departament d’E-ducació posarà en funcionament un institut a Piera, que és el projecte que hi ha en aquests moments, de tres línies d’ESO per al proper curs 2010-2011. També, per altra banda, no?, que la programació escolar del municipi..., el Departament d’Educació sí que té planificada una escola d’una línia, sempre que les necessitats d’escolarització així ho requereixin, cosa que els escenaris demogràfics, com ja també li he comentat abans, actuals no ho indi-quen d’aquesta manera. De totes formes, les previsions de programació sempre, del departament, es van adaptant permanentment als canvis de tendència que poguessin haver-hi en aquest aspecte, no? Si aquestes condicions objectives canviessin, es podrien preveure noves actu-acions en els equipaments escolars d’aquest municipi.

Per tot això que li he estat explicant nosaltres rebutja-rem aquesta proposta.

Moltes gràcies.

La presidenta

Gràcies, senyora Ferrer. Senyor López...


Gràcies, senyora presidenta. Nosaltres recolzarem la iniciativa.


23


La presidenta

Molt bé.


Vots favorables a la proposta?

Vots en contra?


Proposta de resoluciósobre la planificació de la formació professio-nal amb relació a l’article 5.2 de la Llei d’edu-cació (tram. 250-02509/08)

El punt tretzè és la Proposta de resolució sobre la pla-nificació de la formació professional amb relació a l’article 5.2 de la Llei d’educació. Presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, té la paraula la senyora Rigau.


Perdó, senyora presidenta, si li sembla..., si ens ho per-met, farà la defensa la diputada Fortuny.

La presidenta

Endavant, té la paraula, senyora Fortuny.

La Sra. Fortuny i Torroella

Moltes gràcies, senyora presidenta. Jo no puc fer el ma-teix que ha fet la senyora Rigau abans, de dir: «Defenso aquesta proposta de resolució i ho faré molt a gust», per-què ho fa en nom d’una altra persona; jo en aquest cas ho faig en nom del grup parlamentari, però els asseguro que, aquesta proposta de resolució, no em produeix cap satisfacció haver-la de fer. És a dir, preferiria no haver de fer aquest tipus de proposta de resolució, perquè evi-dentment té a veure amb la planificació de la formació professional i òbviament no ha estat modèlica precisa-ment durant aquest temps i molt menys durant aquest inici de curs, en què un nombre importantíssim d’alum-nes s’han quedat sense plaça per a cicles formatius.

Perquè els alumnes puguin exercir el seu dret a rebre educació ha d’haver-hi uns poders públics que els fa-cilitin un nombre de places suficients per poder rebre aquesta educació i que aquesta, a més, sigui gratuïta en els trams que contempla l’article 5.2 de la Llei d’edu-cació de Catalunya. Aquí ens hem trobat, per tant, que hi ha hagut places insuficients, que no s’han cobert su-ficientment o no s’han tingut en compte les necessitats del territori i del sector i que ha quedat un nombre im-portant d’alumnes sense saber què passaria amb ells. Estem parlant de joves que volien accedir a cicles for-matius de grau mitjà; per tant, no és..., només estem parlant d’això, també n’hi ha de grau superior, però estem parlant relatius al punt 5.2 de la Llei d’educació de Catalunya. No és que a aquests alumnes els hagin dit: «No, en lloc d’anar a aquest centre aniràs a aquest altre.» No, no, és que s’han quedat sense plaça. On són? Misteri. No ho sabem.

Ens hem escarrassat demanant una i altra vegada el nom-bre exacte d’alumnes que es troben en aquesta situació sense que hàgim tingut la més mínima resposta. I això pot ser per dos motius. Un, perquè no se sàpiga la res-posta i, l’altre, perquè no es vulgui donar. I totes dues crec que són prou greus.

No podem fer un discurs per una banda i després les actuacions que no es corresponguin a aquest discurs. Jo els estic demanant que compleixin allò que vostès s’han compromès a fer, allò que diu la llei que s’ha de fer i que ho facin amb eficàcia i eficiència. I crec que això vostès serien els primers que ho haurien de votar a favor, perquè ni el país ni la formació professional ni els joves molt especialment s’ho poden permetre.

Moltes gràcies.

La presidenta

Gràcies. En nom del grup de l’Entesa, senyor Llevot, té la paraula.


Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora Fortuny, in-tentaré d’explicar, un raonament no massa llarg tampoc, perquè tampoc tenim temps, el perquè de la dificultat de programar la formació professional. Vostè sap, d’al-tra banda, que l’interès, la voluntat del departament en aquest sentit i la decisió és absoluta d’anar conduint –no dic reconduint; conduint..., com vostè vulgui–, digués-sim, el tema que vostè coneix tan bé, perquè en el seu moment, doncs, també hi va fer totes les aportacions que calia i que va poder, no?

Per tant, dir-li que el Departament d’Educació ja fa sis anys que disposa d’un sistema de planificació de la for-mació professional en el seu conjunt, el qual ha permès l’ampliació de l’oferta en més de sis-cents grups al llarg d’aquest període. Aquesta planificació està basada en diferents criteris. S’ha creat, d’una banda, una comissió de planificació per cada servei territorial; s’ha agrupat l’oferta per famílies professionals en cada centre, en funció de l’històric, l’afinitat entre famílies i les necessi-tats de formació en el seu entorn, també en pro, digués-sim, de l’eficàcia i de l’eficiència que vostè demana; s’ha ajustat l’oferta a les necessitats socioproductives de cada territori, tenint en compte que, a més a més, dis-posin de la transversalitat necessària també. Anualment, des de fa tres anys, es fa conjuntament amb el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya un estudi d’inser-ció laboral de l’alumnat que finalitza un cicle formatiu per conèixer el comportament del mercat i poder ajustar l’oferta a aquesta resposta; també anualment es fa una anàlisi centre per centre entre la comissió territorial i la Direcció General d’Ensenyaments Professionals, Artís-tics i Especialitzats per tal de fer una previsió de l’oferta per al curs vinent.

Tanmateix, tot i disposar un control definit per donar resposta a la planificació en matèria de formació profes-sional inicial, el comportament de l’alumnat, com vostè sap molt bé, quant a les preferències que manifesten no sempre s’ajusta a les necessitats de l’entorn sociolaboral i en alguns casos hi ha una demanda de part de l’alum-


24


nat en cicles formatius que no troba resposta en les di-verses necessitats, i li’n podria esmentar unes quantes.

En paral·lel, el mercat laboral té necessitat de professio-nals relacionats amb altres sectors, i per això la planifi-cació preveu un conjunt de places que no arriben a ser demandades per l’alumnat d’una manera immediata. Per aquest motiu, tot i ajustar l’oferta amb la demanda, hi ha vacants per cobrir en algunes especialitats i alhora excés de demanda en altres. Cal entendre, doncs, que aquesta disfunció no pot reduir-se mitjançant l’orien-tació en el si de l’educació bàsica i el batxillerat..., i no pas exclusivament amb la planificació de l’oferta de formació professional.

I atès que és en aquesta direcció de complementarietat que està treballant el departament, no donarem suport a la proposta que vostè ens presenta, però sí que li ga-ranteixo que s’està treballant en aquest sentit que he intentat explicar per tal de poder coordinar bé aquests elements que conflueixen i que són d’una dificultat en un món sociolaboral que cada dia, doncs, també és can-viant i amb una sèrie de circumstàncies socials que tam-bé s’hi afegeixen –i econòmiques.

Per tant, ja li he dit que no donarem suport a la proposta.

La presidenta



Sí, anunciarem el nostre vot favorable.

La presidenta

D’acord.

Doncs, passaríem ja a la votació...


Per contradiccions...

La presidenta

Contradiccions em sembla que no n’hi ha; si de cas hi han punts de vista diferents sobre la proposta, però no s’ha sentit al·ludida ni hi ha hagut contradiccions.


Jo crec que són contradiccions amb el seu propi plan-tejament.

La presidenta

Trenta segons.


Sí. És a dir, tot deixa de ser..., està bastant lluny de ser tan idíl·lic de com vostè ho ha plantejat. I que vostès hagin fet declaració d’intencions, que és el que fan ha-bitualment, això no vol dir que realment hagin portat a terme aquestes accions. Si les haguessin portat a terme la situació no seria la que és.

La presidenta


Vots favorables?

Vots en contra?


Proposta de resoluciósobre la modificació de l’Ordre VCP/491/2009, per la qual es refonen i s’actualitzen els títols, els diplomes i els certificats equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística (tram. 250-02518/08)

El punt quinzè de l’ordre del dia és la Proposta de re-solució sobre la modificació de l’Ordre VCP/491/2009, per la qual es refonen i s’actualitzen els títols, els diplo-mes i els certificats equivalents als certificats de conei-xements de català de la Secretaria de Política Lingüísti-ca. Ha estat presentada pel Grup Parlamentari Popular, té la paraula el senyor López.


Gràcies, senyora presidenta. Per simplificar l’exposició d’aquesta proposta de resolució, l’Ordre de Vicepresi-dència 491/2009, de 12 de novembre, venia a canviar el marc que s’establia a l’Ordre de Presidència 228/2004, de 21 de juny. Aquestes ordres parlen sobre els títols, els diplomes i els certificats i les equivalències, en aquest cas, de les escoles oficials d’idiomes que afecten tam-bé la llengua catalana. Fins ara, fins l’any..., i vénen a donar resposta al Decret 4/2009, que es basa a la seva vegada en un reial decret, 1629/2006. Per què dic tot això? Perquè el que s’intenta fer és una regulació també de les escoles oficials d’idiomes i, per tant, també de l’ensenyament de la llengua catalana segons el marc eu-ropeu comú de referència de les llengües, que ja n’hem parlat molt, a bastament, en aquesta comissió.

Quin ha estat el problema? El problema ha estat, primer, que la Generalitat ha anat tard, endarreriment, perquè el termini era fins al curs 2007-2008. Segon, perquè hi ha hagut un problema entre els decrets del Departament d’Educació i Vicepresidència; va haver-hi, diguem-ne, un malentès, on vam veure fins i tot que als mitjans de comunicació es donaven la culpa i tot plegat afectava aquells alumnes que havien aconseguit, doncs, assolir el quart curs de català, que fins ara tenia un nivell C –re-cordin que el quart curs de català era nivell C, el cinquè curs ja t’atorgava un nivell D.

El problema és que en l’aplicació pràctica aquells alum-nes que ja havien acabat amb aquell nivell C quan pro-cedien a fer, per exemple, doncs, qualsevol tipus de treball o, per exemple, a fer oposicions a la Generalitat ja no tenien reconegut aquell nivell C de català, i per tant, perjudicava aquestes persones.

Per això, què demanem? Demanem anar en contra del marc europeu de les llengües? No, no estem demanant el canvi conceptual. El que demanem és que s’estableixi


25


com a mínim –almenys quan vam presentar la proposta, en el temps que la vam presentar– un temps perquè a aquelles persones que ja van entrar en l’estudi del quart curs o que ja havien assolit el quart curs se’ls mantin-gués el nivell C de català.


La presidenta

Gràcies. En nom de Convergència i Unió té la paraula la senyora Rigau.


Gràcies, senyora presidenta. Miri, aquest és un tema d’aquells que fa que la paraula «excel·lència» s’hauria d’enviar de vacances durant una temporada. No es pot exigir excel·lència al professorat i als centres quan l’Ad-ministració té un comportament que està molt allunyat de l’excel·lència.

Perquè el Consell d’Europa recomana des del 2001 uti-litzar el marc europeu comú de referència. I es va pro-posar la creació d’un portafolis lingüístic en què els diferents nivells assolits per cada ciutadà tinguessin la qualificació que permetés esser reconeguda arreu. A partir d’aquesta recomanació del 2001, els responsa-bles de llengües estrangeres, per una banda, i també de llengua catalana, de política lingüística, per altra, es van posar a treballar amb relació a aquest portafolis. I aquest portafolis havia de posar els diferents elements que, pel que fa a llengües estrangeres, però també pel que fa a la llengua catalana..., doncs, com quedava reflectit.

Hi han hagut treballs importants des de la Pompeu Fa-bra, des de la Universitat de Barcelona, la mateixa Ad-ministració. El nostre grup va posar precisament una esmena a la LEC perquè s’hi incorporés aquest marc comú; ja ens va estranyar molt que l’avantprojecte no hi fes referència. Amb la qual cosa vam poder veure que el Govern desconeixia la presència d’aquesta reco-manació del 2001.

Per tant, que ara estiguem..., i nosaltres anunciem el suport, no?, perquè és que ho vam posar a la LEC. I és que és evident que ara resulta que els nivells que s’ad-quireixen de català no poden tenir la..., perquè no s’ha treballat adequadament. Ho repeteixo: estem al 2010; el Consell d’Europa ho recomana des del 2001; el portafo-lis, que existeix imprès fins i tot com a model, no s’ha generalitzat; els tècnics dels departaments lingüístics de les facultats a través dels programes europeus hi han treballat a bastament, i el Govern no se n’assabenta.

Per tant, escolti, donem aquest suport, instem el Go-vern a dinamitzar aquest instrument perquè afavoreix la mobilitat de tots els estudiants i de tots els titulats europeus. I ens faria por de pensar que, pel que fa al català, el fet que la Secretaria de Política Lingüística correspongui a una força política diferent a la que cor-respon Educació, aquesta falta de diàleg clàssica entre partits d’un mateix govern, doncs, n’hagi sigut una de les causes.

Per tant, ens sembla molt bé reiterar aquesta necessitat i, per tant, anunciem el nostre vot favorable.

La presidenta

Gràcies. En nom del grup de l’Entesa, senyor Freixanet, té la paraula.

El Sr. Freixanet i Mayans

Gràcies, senyora presidenta. El posicionament dels grups que donem suport al Govern en aquesta proposta de resolució del Partit Popular serà de rebuig, ja que la Secretaria de Política Lingüística conjuntament amb el Departament d’Educació està treballant per modificar l’Ordre d’equivalències.

La implantació del nou pla d’estudis derivat del des-plegament de la Llei orgànica d’educació a les escoles oficials d’idiomes comporta que l’alumnat que ha co-mençat amb el pla antic que acaba els seus estudis amb el nou pla i obtindria unes equivalències als certificats de coneixements del català de la Secretaria de Política Lingüística inferiors als que hauria obtingut en cas de poder concloure els seus ensenyaments amb el pla antic.

I és per aquest motiu que escau establir un període tran-sitori de dos cursos a fi que l’alumnat afectat pel canvi de pla obtingui la mateixa equivalència que hauria ob-tingut en el pla antic, i d’altra banda, per a les noves promocions es pugui establir una oferta d’ensenyaments de català per a no catalanoparlants que permeti assolir les equivalències corresponents.

Atès aquest argumentari, entenem que el Govern està complint i, per tant, votaríem en contra de la seva pro-posta de resolució.

La presidenta

D’acord.


Vots favorables?

Vots en contra?


Modificació de l’ordre del dia

El punt divuitè és la Proposta de resolució sobre l’ad-judicació i l’execució de les obres de construcció del CEIP Les Comes, a Rodonyà. Presentada pel Grup Par-lamentari de Convergència i Unió, té la paraula la se-nyora Batalla.

La Sra. Batalla i Nogués

Moltes gràcies, presidenta. De fet, volem comunicar que hem decidit posposar aquest punt per a la propera comissió, atès que quan ja s’havia començat l’inici de la comissió hem rebut una trucada i se’ns ha explicat que hi havia hagut una reunió i una visita, així, inespe-rada de l’inspector i que s’havien assolit una sèrie de compromisos. Per tant, doncs, nosaltres esperarem a fi i efecte de conèixer el compliment d’aquests compro-misos en les properes setmanes.

Moltes gràcies.


26


La presidenta

Molt bé, posposem, doncs, el punt divuitè.

Proposta de resoluciósobre l’aïllament acústic contra els sorolls causats pel pas dels trens del CEIP Dolors Piera de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) (tram. 250-02533/08)

I passem al punt dinovè, que és la Proposta de resolució sobre l’aïllament acústic contra els sorolls causats pel pas dels trens del CEIP Dolors Piera de Vilafranca del Penedès, presentada pel Grup Parlamentari de Conver-gència i Unió. Té la paraula la senyora Rigau.


Gràcies, senyora presidenta. Aquesta és una proposta de resolució presentada pel diputat Joan Raventós i Pujadó, que està a recuperació atès l’incident que va tenir de mobilitat i, per tant, ens ha pregat que la hi defensem.

El nostre grup ha presentat aquesta proposta perquè es-tem parlant d’una qüestió delicada, estem parlant d’una construcció recent i, com vostès poden veure, el CEIP Dolors Piera de Vilafranca resulta que, tot i ser una construcció recent, requereix actuacions urgents per eli-minar els sorolls, les fresses que causa el pas del tren, tant de rodalies i mercaderies com el mateix AVE, in-troduint lògicament..., en aquesta nova construcció s’ha d’introduir doble vidre a les finestres, mampares aïllants i altres elements de manera que s’evitin els perjudicis que provoquen aquests sorolls per al bon funcionament de les aules.

Home, és trist, no?, haver de presentar una millora d’un equipament quan acaba de ser inaugurat i ja se sabia per on passaria el tren. Però, bé, en tot cas, les molès-ties existeixen, l’afectació en el clima de l’aula és real, i ho és tant que fa poc en una roda de premsa en què el diputat que ha signat aquesta proposta acompanyat del grup municipal de CiU i l’alcalde de Vilafranca i regidors van fer aquesta petició. Al cap de poc temps, van rebre un comunicat del Partit Socialista que anun-ciava ràpides actuacions per pal·liar-ho, perquè un cop es va denunciar sembla que el Partit Socialista, doncs, ja va co municar que sí, que tenien raó i que s’anunciarien ràpidament les actuacions que posessin fi a aquest gran inconvenient.

Per tant, ens plau presentar aquesta proposta de reso-lució sabent que ja hi ha aquesta iniciativa, però per tal de poder fer el seguiment del compliment i corrobo-rar que la solució que es va anunciar està programada per l’Administració, demanem el seu suport perquè es pugui aprovar i, a través del compliment parlamentari de les resolucions, doncs, puguem conèixer com acaba aquesta demanda urgent que fem.


La presidenta

Gràcies. Senyor Font, té la paraula.


Gràcies, senyora presidenta. Sobre aquesta proposta de resolució hem de dir que tenim la impressió que no apunten prou bé, diguem-ne, és a dir, no apunten als interlocutors que tenen responsabilitat directa sobre el tema. És a dir, hi ha l’esport, com es diu en la vella dita italiana, porco governo, no? És a dir, qualsevol proble-ma que hi ha el Govern el resoldrà. No, no, hi ha uns responsables de la situació, que són als qui competeix més directament, no? Concretament l’empresa Adif és la titular de la infraestructura ferroviària i provocant de la situació, no? I l’Ajuntament de Vilafranca del Pe nedès és titular de l’edifici escolar. Aquí ja té dos interlocutors de primera línia que han de resoldre el tema, no?, i, a més, mantenen un desacord respecte a la intensitat del so que provoca el pas dels combois, hi ha una discussió, no?, i, per tant, qui hauria d’assumir també o quines institucions haurien d’assumir en primera instància el finançament o el possible abocament de recursos per resoldre les mesures esmorteïdores del so.

Adif sembla que assegura que es compleixen els parà-metres acústics. Diuen: «No, no hi ha problema.» El responsable de la infraestructura ferroviària diu: «Es-colti, és que no hi ha problema, perquè estem dins de normes.» I l’ajuntament diu que no, que se sobrepassa molt la normativa existent i que el soroll és molt signi-ficatiu. En aquests moments es preveu una contractació d’una empresa que dugui a terme una nova comprova-ció del soroll en funció dels paràmetres que diuen Adif i l’ajuntament.

Mentrestant l’alumnat utilitza aules allunyades de la via del tren per minimitzar els possibles inconvenients que pugui produir el so del tren, la qual cosa també és lamentable, però és la situació que hi ha. I així, doncs, cal esperar que Adif i l’ajuntament dirimeixin les seves diferències i que, un cop establert el nivell acústic ob-jectiu, es puguin crear les mesures necessàries en funció de la posició que prenguin col·lectivament aquestes dues institucions, no?

En una línia de solucions possibles, Adif ha manifestat que accepta col·locar barreres acústiques al tram de via que és a tocar del terreny de l’escola, tal com ha sol-licitat el Departament d’Educació. Aquí sí que ha in-tervingut el departament, a dir: «Escolti, miri d’arreglar això.» I sembla que hi ha hagut una primera resposta que intenta, doncs, pensar en la instal·lació d’algunes barreres acústiques. Així mateix, el departament també s’ha adreçat a l’ajuntament i ha recomanat que per mini-mitzar encara més els possibles sorolls, tot i les barreres acústiques, valorés la possibilitat de col·locar una línia d’arbrat entre les barreres acústiques i la tanca d’escola per acabar-ho de protegir d’alguna manera. Aquí encara no hi ha resposta, però en tot cas és la indicació que s’ha intentat fer.

També cal dir que a l’escola Dolors Piera no es poden instal·lar dobles vidres a les finestres per una raó molt simple, que és que ja n’hi han –ja hi ha dobles vidres a les finestres de l’escola Dolors Piera.

Per tant, s’haurà de veure, en funció de la conversa que mantenen Adif i l’ajuntament, quines són les mesures


27


concretes a recolzar i veure si des del Govern tenim alguna responsabilitat en el sentit d’habilitar alguns re-cursos addicionals, o no, en funció de les mesures que proposin.

Conseqüentment, sent que els protagonistes de la situa-ció són Adif i l’ajuntament i que el departament està sobre el tema i pressionant perquè es posin d’acord uns i altres, hi votarem, mentrestant, desestimant-la.


La presidenta



Gràcies, senyora presidenta. Donarem suport a la ini-ciativa.

La presidenta

Posem-la a votació.

Vots favorables?

Vots en contra?


Proposta de resoluciósobre el millorament de la cobertura telefò-nica a la vall de Vallalta, al Maresme (tram. 250-02543/08)

El punt vintè de l’ordre del dia és la Proposta de reso-lució sobre el millorament de la cobertura telefònica a la vall de Vallalta, al Maresme, presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Té la paraula el senyor Morell –el diputat senyor Morell.

El Sr. Morell i Comas

Moltes gràcies, senyora presidenta. Aquesta és una pro-posta que hem treballat des del Maresme amb el diputat Maimí, que li corresponia a ell defensar-la, però per qüestions d’agenda no hi pot ser i, coneixedor també de la qüestió del territori, la faré jo mateix. També comen-tar que no sabem ben bé per què aquesta proposta de resolució que fa referència a telefonia mòbil ve a Edu-cació, però, vaja, l’important és que es pugui debatre.

Als pobles més petits de Catalunya la implantació de la telefonia mòbil va representar una millora molt im-portant, perquè permetia gestionar d’una forma més ràpida i eficient el que en aquests pobles n’anomenen les «patrulles de vigilància», sobretot en casos d’emer-gència meteorològiques o d’altres tipus, casos que s’in-compleixen normalment en els protocols de protecció civil. Estem parlant concretament de la comarca del Maresme, de tres nuclis urbans: Sant Cebrià de Va-llalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol, amb un total aproximadament d’uns 9.500 habitants i que la majoria d’aquests habitants es concentren en nuclis dispersos i urbanitzacions.

Això no només ho diem els diputats de Convergència i Unió, que també, sinó que va sortir un ampli reportatge en un diari, que no és susceptible de ser dit que l’havíem preparat nosaltres, com era El Periódico de Catalunya i que amb un gran titular deia: «Fallos de cobertura inutili-zan las alertas telefónicas en el Maresme.» Cal recordar que la gent d’aquestes urbanitza cions quan es volen posar en contacte amb l’ajuntament o amb la policia han de trucar al telèfon 112 i, a més a més, s’han vist obligats a redactar amb una situació extrema anuncis per informar els veïns quins protocols han de seguir quan no va.

Què vull dir, amb això? Que malauradament és una si-tuació de molta actualitat i mentre aquí nosaltres estem parlant d’aquesta situació en aquests municipis avui –perquè al dematí he parlat amb els alcaldes– encara hi han veïns que no tenen ni llum ni cobertura telefònica. Per tant, mai ben dit..., ha vingut en un bon moment.

I el que els demanem..., que no només la tractem per dir: «El Govern ja fa alguna cosa», sinó que hem fet una proposta perquè tots ens hi puguem afegir. Perquè l’únic que demanem és instar el Govern de la Generalitat per-què requereixin la millora de la cobertura telefònica en aquesta vall per poder corregir aquestes mancances quan tenen un sistema d’emergència. I ens sembla que haurien de ser conscients que el que els demanem és que el Govern insti a corregir i sobretot..., no sé si la gent ens sentiran, però avui encara hi ha gent en aquests municipis que no tenen llum i que no poden parlar per telèfon. Per tant, els demanem..., bé, com que no veiem que hi hagi cap esmena, entenem que ens diran que no; demanem una certa sensibilitat perquè el que els demanem no és res impossible, els demanem només que requereixin a qui faci falta que millorin aquesta necessitat que tenen.

Moltes gràcies.

La presidenta

Gràcies. Senyor Freixanet, té la paraula.


Gràcies, senyora presidenta. Senyor diputat, sensibilitat, tota; consideració, tota; respecte, tot, eh? Només falta-ria. Una altra cosa és que nosaltres no donarem suport a aquesta proposta i, en tot cas, intentarem justificar el perquè, tenint en compte que segurament sempre hi pot haver algú en una situació que segurament no és del cent per cent la que tots desitjaríem, no?

Però, en tot cas, amb les dades que tenim els grups que donem suport al Govern, tots els nuclis de població dels municipis que vostè ha esmentat, de Sant Pol, Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta disposen de cober-tura de telefonia mòbil outdoor del servei 112. Ja sap que la cobertura de telefonia outdoor correspon al nivell de cobertura suficient per establir una comunicació en un espai exterior; es considera que un nucli està cobert quan més del 80 per cent del nucli de població té accés al servei 112.

Per tant, en aquest sentit, nosaltres creiem que això està cobert. Així mateix, està previst construir –i això pot


28


ser nou per a vostès– dues noves torres a Sant Iscle de Vallalta i a Sant Pol de Mar, que permetran incremen-tar les actuals cobertures de serveis de comunicacions electròniques i millorar la cobertura a zones on ja hi havia servei de telefonia mòbil. En ambdós casos, però, resta pendent la cessió del terreny necessari per part dels respectius ajuntaments.

Per tant, des d’aquest punt de vista, entenem que el Go-vern està treballant adequadament, està treballant per, en tot cas, si hi hagués alguna mancança, doncs, poder-la solucionar.

I, per tant, lamentablement no donarem suport perquè, en tot cas, és el Govern el que està fent els deures ade-quadament.

La presidenta

Gràcies, senyor Freixanet. Senyor López...


Gràcies, senyora presidenta. Amb la mateixa lògica que nosaltres també hem presentat diverses propostes de resolució per a la millora de la cobertura telefònica al Maresme, doncs, amb aquesta lògica donarem suport a la iniciativa.

La presidenta

Gràcies.


Vots favorables?

Vots en contra?


Proposta de resoluciósobre la creació d’una unitat d’educació es-pecial a Santa Coloma de Gramenet (Barce-lonès) i sobre la implementació d’un programa d’ensenyament professional per als alumnes amb discapacitat (tram. 250-02546/08)

El punt vint-i-unè és la Proposta de resolució sobre la creació d’una unitat d’educació especial a Santa Colo-ma de Gramenet i sobre la implementació d’un progra-ma d’ensenyament professional per als alumnes amb discapacitat. Presentada pel Grup Parlamentari del Par-tit Popular, té la paraula el senyor López.


Gràcies, senyora presidenta. Estem parlant de la història d’un èxit que va tenir el seu origen en aquest Parlament de Catalunya, en el sentit que la primera unitat de suport a l’educació especial que es va posar a la ciutat de Santa Coloma va ser un mandat precisament del Parlament de Catalunya, una resolució que es va aprovar.

La política d’inclusió escolar per a aquells alumnes que tenen necessitats educatives especials i específiques ha gaudit d’un consens entre totes les forces polítiques, es

va incloure a la Llei d’educació i almenys els grups de l’oposició hem estat molt amatents en l’aplicació i en la implicació perquè la inclusió sigui una realitat.

El problema que ens trobem ara és que aquesta histò-ria d’èxit, doncs, ha mort d’èxit. És a dir, una unitat de suport a l’educació especial que s’ha quedat petita; actualment només n’hi ha una a un institut d’educació secundària, que és el Numància, i la comunitat edu-cativa de Santa Coloma ja s’ha mobilitzat en diverses ocasions per demanar més unitats de suport a l’educació especial perquè aquesta història d’èxit, doncs, es pugui extrapolar a tota la ciutat.

Amb aquesta lògica de la primera proposta de resolu-ció que ja es va presentar, doncs, instem a veure si amb aquesta força podem parlar d’una segona història d’èxit i que la ciutat de Santa Coloma pugui disposar d’una nova unitat específica d’educació especial.


La presidenta

Gràcies. Senyora Rigau, té la paraula.


Gràcies, senyora presidenta. Santa Coloma té una bona xarxa de serveis d’atenció a les persones amb discapa-citat, compta amb els recursos clàssics, no?, des d’un CAD a un CDIAP, etcètera. Però jo crec que ara és un moment per recordar també tota aquella gent que entorn d’Aspanif, ja que és l’associació de pares afectats, amb el suport de totes les administracions, va tirar endavant l’atenció dels discapacitats de Santa Coloma.

Superada aquesta línia de centre d’educació especial creat per la mateixa entitat, centre ocupacional creat per la mateixa entitat, en aquest cas vinculada a la Funda-ció Tallers, i la mateixa residència, que Aspanif també té residència, aquesta línia de la inclusió, doncs, saben que és una línia avalada per grans sectors de la població, per aquest mateix Parlament i la mateixa Llei d’educa-ció. Si optem per la inclusió vol dir que molts centres ordinaris necessiten o bé els suports dels vetlladors i tècnics, que hem vist com en sovinteja l’escassetat, o bé la unitat UES, aquestes unitats. Aquesta es va valorar positivament.

Ara se’ns presenta la sol·licitud de crear-ne una de nova amb els recursos necessaris, humans i tècnics, per poder atendre de manera més especialitzada i alhora implan-tar a la ciutat un programa d’ensenyament professional adaptat a aquests alumnes, perquè, és clar, si els ateníem dintre de la mateixa xarxa creada entorn de l’educació especial, com podia ser un centre d’educació espe cial que derivava a un centre ocupacional de la mateixa en-titat, que derivaven els que podien a un centre de treball, a un CET, i després derivaven a una residència, i ara vo-lem crear uns altres itineraris, que vagin a l’escola ordi-nària, que es puguin formar professionalment per incor-porar-se, aquells que puguin, al treball ordinari protegit i llavors puguin viure en un marc ordinari també, vol dir que hem de dotar de recursos aquest nou itinerari.


29


Per tant, a nosaltres ens sembla adequada la proposta, coneixent que Santa Coloma ja va fer molt bé en el seu temps l’esforç d’una línia i ara hem de donar, si creiem en aquest mandat, aquest esforç i recursos pertinents per poder fer realitat la inclusió a temps parcial, a temps total, però dintre d’aquest nou paràmetre a què ens hem obligat també en el marc de la Llei d’educació.


La presidenta

Gràcies. Senyora Pardell, té la paraula. (Pausa.) Senyo-ra Consol Prados...

La Sra. Prados Martínez

Gràcies, senyora presidenta. Estem d’acord que pel que fa a l’educació inclusiva hi ha un consens. I és per això mateix que ara –ho acaben de dir els diputats, el dipu-tat i la diputada–..., la seva inclusió en la mateixa Llei d’educació de Catalunya.

De fet, no és només una sensibilitat, sinó que és un com-promís també d’aquest Govern i ho vaig explicar, crec, en la darrera Comissió d’Educació o en l’anterior, que existeix el pla d’acció per a l’educació inclusiva, previst del 2008 fins al 2015, que es diu «Aprendre junts per viure junts» i que, entre altres coses, en les diferents línies, doncs, està previst un progressiu increment de les unitats de suport a l’educació especial, perquè és cert que l’escola inclusiva necessita aquest suport tant de professionals especialitzats com amb materials di-dàctics per poder fer una feina realment inclusiva, no?, i que ajudi tant els alumnes amb aquestes necessitats especials com la resta de l’alumnat.

A la ciutat de Santa Coloma de Gramenet concretament actualment hi han sis unitats de suport a l’educació es-pecial en centres ordinaris. Aquestes sis unitats estan ubicades als centres de Les Palmeres, Pallaresa, Can Pei-xauet, Numància, Ramon Berenguer IV i Verge de les Neus –els anteriors són públics; aquest, el Verge de les Neus, és un centre concertat. Per tant, sí que és veritat que hem de reconèixer aquesta experiència, no?, de Santa Coloma, com d’altres a municipis, doncs, que han posat en valor aquesta aposta per l’escola inclusiva. Això pel que fa als centres ordinaris.

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris en la zona de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona, entre aquests tres municipis existeixen ac-tualment un total de set unitats específiques en centres d’educació especial. N’hi ha prou?, no n’hi ha prou? A tots ens agradaria i ens agrada i volem que es vagi avan-çant. Aquest pla que jo comento d’acció per a l’educa-ció inclusiva, que preveu aquesta ampliació d’aquestes unitats, l’objectiu que té és arribar fins a un total de nou unitats específiques d’ensenyaments postobligatoris en el conjunt de tota aquesta zona.

És amb aquests raonaments que rebutgem aquesta pro-posta, perquè està recollit en aquest pla d’acció, des de la sensibilitat que deia, però també i especialment des del compromís.

La presidenta

Gràcies.

Doncs, passem... (El Sr. López i Rueda demana per par-lar.) Senyor López, ja està, eh? (Rialles i remor de veus.)

Sí, sí, passem ja a la votació.

Vots favorables?

Vots en contra?


Proposta de resoluciósobre les obres de construcció de l’IES Marta Mata a Montornès del Vallès (Vallès O riental) i sobre l’ampliació de les instal·lacions actuals (tram. 250-02547/08)

El punt vint-i-dosè és la Proposta de resolució sobre les obres de construcció de l’IES Marta Mata a Montornès del Vallès i sobre l’ampliació de les instal·lacions ac-tuals, presentada pel Grup Parlamentari del Partit Po-pular. Senyor López, té la paraula.


Gràcies, senyora presidenta. L’IES Marta Mata, que es va posar en marxa fa quatre anys a Montornès del Va-llès, sempre ha funcionat en barracots. És a dir, aquests quatre anys, els alumnes que van començar l’educació secundària en barracots han acabat en barracots. Jo em recordo, al principi de la legislatura del primer tripartit, que se’ns deia que els barracots eren una solució tem-poral i que ningú passaria la seva vida acadèmica en barracots i fins i tot ens posaven, doncs, exemples clars de persones que havien començat i acabat la seva vida escolar i educativa.

Doncs, bé, el cas de l’IES Marta Mata: molts dels que van començar la secundària en barracots han acabat en barracots. El problema és que ara han de passar al bat-xillerat i fins aleshores, fins que vam presentar la pro-posta no sabíem si s’ampliava o no s’ampliava, encara que fos en barracots, perquè hi hagués disponibilitat del batxillerat a l’institut d’educació secundària. Quan vam redactar la proposta es desconeixia i era una de les pre-ocupacions que tenia la mateixa comunitat educativa.

Vam veure també amb preocupació un segon aspec-te. Perquè, clar, quan vindrà la solució? Doncs, vam veure que el 5 de novembre, és quan es va aprovar la modificació del pla urbanístic per part de l’ajuntament, per cedir-ho a la Generalitat de Catalunya, però que encara tampoc hi havia previst..., i no es podia pre-veure, però tam poc hi havia previst el temps per licitar les obres. També vam veure amb preocupació que els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2010 no con-templaven, doncs, la partida pressupostària per a l’IES.

Per tant, doncs, la comunitat educativa –vostès ho co-neixen molt bé– de Montornès del Vallès es va mobi-litzar, primer, per aclarir, per saber si aquests alumnes que acabaven aquest any la secundària podien conti nuar en el mateix centre estudiant el batxillerat i, segon, per


30


exigir, per demanar que es posi en marxa al més aviat possible –almenys nosaltres parlem a la proposta del primer semestre del 2010– les obres de construcció d’a-quest institut d’educació secundària.


La presidenta

Gràcies. Hi ha una esmena presentada; per presentar l’esmena té la paraula el senyor Freixanet.


Gràcies, senyora presidenta. Bé, esperem que a aques-tes preocupacions que manifesta el senyor diputat els puguem trobar una solució. Una solució, primera, per-què hi ha una esmena, eh?, i en aquesta esmena, doncs, jo penso que ja queda clar que la solució que hi ha en aquest cas és que l’ajuntament, mitjançant un conveni amb el Departament d’Educació, tirarà endavant du-rant tres anys, eh? –o dos, tres anys–, un pressupost els anys 2010, 2011 i 2012..., amb un pressupost total de 6.210.233,10 euros, no?, les obres que vostè està esmentant. Per tant, ja s’està treballant en la signatura d’aquest conveni, que suposo que properament, doncs, ja veurà la llum.

I, per altra part, l’any vinent es preveu també d’instal·lar, sí, un nou mòdul provisional a l’institut –en seran vuit en total– per acollir la matrícula que s’espera de primer d’ESO. I aquest alumnat serà la primera promoció que, segons la programació educativa, cursarà ensenyaments de batxillerat a l’institut Marta Mata de Montornès, atès que el seu nombre permetrà tenir una oferta de dues línies de batxillerat.

Per tant, penso que totes les preocupacions que vostè ens està manifestant estan trobant solució. Se signarà ben aviat aquest conveni entre l’ajuntament i el De-partament d’Educació i, per tant, tot el que vostè ens demana, doncs, es podrà tirar endavant.

Per tant, demanaríem que aquesta esmena, que concre-tament diu que «el Parlament de Catalunya insta el Go-vern a ultimar conjuntament amb l’Ajuntament de Mon-tornès del Vallès el conveni en què ja treballen ambdues administracions per a la redacció del projecte, l’execu-ció i la direcció de les obres de construcció de l’institut Marta Mata en aquest municipi», sigui acceptada per vostès i, per tant, tots plegats ens puguem felicitar que ben aviat aquestes demandes, doncs, puguin tenir la solució adequada.

La presidenta

Gràcies. Senyora Rigau...


Gràcies, senyora presidenta. Abans de posicionar-nos sobre la proposta i, per tant, la seva esmena, en cas que sigui acceptada, una breu reflexió. Si mai algú interessat en la història de l’educació i la política educativa analit-za els debats que en aquest Parlament hi ha hagut entorn d’això que anomenen «barracots» o «mòduls professio-nals», doncs, podrà veure avui ja una nova constatació.

Fa anys es deia que hi havia una generació, concreta-ment la generació d’uns amics d’una de les diputades presents aquí, que va manifestar que havia tingut una escolaritat amb una frustració, vaja, un trauma, perquè havia estat tota escolaritzada en barracots. Avui, doncs, bé, senyora Camats, aquell seu amic ja no està sol.

El senyor López presenta una proposta en la qual queda clar que hi ha hagut un grup d’alumnes que tota l’etapa l’han fet en barracots i que ara, amb una mica de sort, podran fer batxillerat també en barracots. Vigili, perquè nosaltres vam haver d’assumir que per problemes de programació hi va haver una generació que certament va..., escolaritzada; però, escolti, en vint-i-tres anys. Vostès ja n’estan iniciant una i han garantit l’etapa.

El nostre suport a la proposta i ens alegrem que els par-tits que donen suport al Govern comencin a fer esmenes per tal que..., home, això era habitual en aquest Parla-ment i hem portat molt de temps en què no podíem fer ni una acceptació d’esmena, perquè no se’ns propo-saven esmenes. Haurem d’analitzar què hi ha darrere d’aquest canvi, però en tot cas ens en felicitem.

La presidenta

Gràcies. Per posicionar-se sobre l’esmena, senyor López.


Gràcies, senyora presidenta. Nosaltres, malgrat que som..., estarem amatents al conveni, perquè sap vostè que fins ara una de les condicions del conveni era que l’ajuntament avancés els diners i que després els els donaria la Generalitat. I sap que els municipis, i con-cretament el municipi de Montornès del Vallès, tampoc estan en una disposició pressupostària per avançar els diners. És a dir, estarem amatents al conveni que se sig-ni i també..., no és una realitat, amb la qual cosa, doncs, estarem expectants. Però, amb el benentès que podem arribar a un acord, acceptarem l’esmena.

La presidenta

Molt bé. Senyora Camats, em demana la paraula per...?


Al·lusions, senyora presidenta.

La presidenta

Trenta segons, senyora Camats.


Les directes de la senyora Rigau i les més indirectes i sub -tils del senyor López... (veus de fons) –que és més subtil, segons diu ell; a vegades ho és, certament. Per deixar clarament la nostra postura, que compartim la que el senyor Freixanet ha iniciat, però com que se’ns ha al-ludit directament els l’explicarem. Certament tenim un company, i així ho vam mencionar i ho podem tornar a explicar, que va passar onze anys de la seva escolarit-zació, per tant, tota la seva escolarització obligatòria en barracots. I en cap moment es va plantejar la possibilitat que aquests barracots fossin substituïts per una escola, a


31


la ciutat de Barcelona, definitiva. Es produïa això en un moment en què la natalitat catalana disminuïa, en què en paral·lel, a més a més, es tancaven centres i es tan-caven línies de l’educació pública a Catalunya, perquè sobraven escoles i fins i tot sobraven diners, que podien anar a concertar altres tipus d’escolaritat.

Aquesta era la situació que es produïa a Catalunya i que demostrava..., i que feia presentar, entre d’altres, doncs, les esmenes i les propostes de resolució de les quals la senyora Rigau i el senyor López feien menció. Aquesta era la situació que es produïa a Catalunya aleshores.

La que s’està produint en aquest moment – i el senyor Freixanet no hi ha fet referència, perquè estava completa-ment fora de lloc, evidentment– és que en menys de cinc o sis anys han entrat 150.000 alumnes nous en el sistema educatiu català, que és una situació, diria, radicalment diferent de la que hi hagi una disminució dels alumnes.

Quan era el moment de fer noves escoles, de substituir els barracots perquè es podia, perquè hi havia menys alumnes, el Govern no ho feia. En canvi, el Govern ca-talà des de l’any 2004, quan hi ha hagut aquesta allau enorme de nou alumnat en el sistema educatiu no només ha construït noves escoles, sinó que, és veritat, ha cons-truït nous barracots per allotjar aquests 150.000 alumnes, que no són la realitat que es produïa en els anys en què aquest company –al qual no tinc cap problema de fer referència– va passar onze anys escolaritzat en barracots.

Gràcies.


La presidenta

Em sembla que no podem estar... (Veus de fons.) A veu-re, ella s’ha sentit al·ludida; vostè..., estem iniciant aquí un diàleg entre dues persones. (Veus de fons.)

Passem a la votació, perquè ja ha quedat clara la posició de tots els grups. Ens sembla que som molt flexibles, però que tampoc es pot abusar contínuament. (Remor de veus.)

Per tant, passem a la votació amb l’esmena incorporada.

Vots favorables?

Per unanimitat.

Proposta de resoluciósobre la cobertura de la televisió digital terres-tre a Tordera (Maresme) (tram. 250-02551/08)

Punt vint-i-tresè; és la Proposta de resolució sobre la cobertura de la televisió digital terrestre a Tordera. Pre-sentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, té la paraula el senyor Morell.


Moltes gràcies, senyora presidenta. Tordera és un muni-cipi de la comarca del Maresme, un dels que té més ex-tensió de la província de Barcelona. Per tant, tots es tem d’acord que té una població repartida de forma molt de-

sigual. Si bé és una població que en alguns llocs sí que té accés a la xarxa de telecomunicacions, com pot ser telefonia mòbil, internet, televisió digital, ens trobem amb molts nuclis urbans que tenen serioses defi ciències. També és veritat que la Generalitat, a través del De-partament de Governació i Administracions Públiques, ha realitzat diversos estudis que confirmen aquest fet. I també és veritat que la Generalitat, juntament amb l’Ajuntament de Tordera, està treballant per donar co-bertura a aquestes urbanitzacions.

Per què diem això? Perquè aquesta moció està inspirada en una moció que es va aprovar en l’Ajuntament de Tor-dera i que els grups que donen suport al Govern aquí, al Parlament, de forma unànime la van aprovar. I el diputat va voler posar-hi el text literal a fi i efecte..., a veure si tenim la mateixa sort que a l’Ajuntament de Tordera que els grups que avui donen suport al Govern hi van votar a favor i aquí, en el Parlament, per un mínim de coherència democràtica i política, també hi voten a favor.

I per això hi hem posat elements que vostès s’hi puguin sentir còmodes, com dir que la Generalitat ja està fent coses per poder-ho arreglar. Però també és veritat que la Generalitat ha anunciat que en alguns trams, en alguns sectors que no hi ha cobertura no preveuen fer-hi res i el que hauran de fer els ciutadans és comprar un receptor de televisió via satèl·lit, que això és molt car i els veïns es queixen que això comporta un greuge comparatiu amb els altres.

Per tant, per tots aquests motius que he dit i també in-cidint que els grups mateixos que ara possiblement vo-taran que no, perquè tampoc no hi ha cap esmena i ja ens ho han avisat, sàpiguen que vostès..., els seus re-presentants allà van votar una cosa i avui aquí vostès en votaran una altra. Per tant, hauran d’explicar als veïns de Tordera per què a Tordera voten a favor que tots els veïns puguin tenir aquest dret i aquí, al Parlament, hi voten en contra.

I el que demanem en aquesta proposta és que es portin a terme les actuacions necessàries per tal de resoldre aquests problemes de cobertura als veïns del municipi de Tordera. I, en el cas que aquestes no es puguin resol-dre, que el Govern subvencioni els que han d’assumir aquesta recepció per televisió de via satèl·lit. I demanar als organismes competents –per tant, no al Govern, sinó als organismes competents– que aquesta situació es pugui resoldre al més ràpidament possible.

Moltes gràcies.

La presidenta

Gràcies. Senyor Freixanet, té la paraula.


Gràcies, senyora presidenta. Senyor diputat, ja veurà que, d’incoherència, cap. En tot cas, en fi, és lliure de pensar el que vulgui no?

Amb relació a la televisió digital terrestre, l’apagada analògica al municipi de Tordera es va iniciar el pas-sat 30 de juny del 2009, i en el marc de la fase 1 i del projecte de transició també de Mataró. Fruït d’aquest


32


procés, el municipi de Tordera ja disposa de cobertura de TDT. Aquest procés transitori ha tingut i té com a objectiu que els nuclis de població amb cobertura de televisió analògica passin a estar coberts amb TDT i que no s’apagui cap centre emissor sense haver engegat prèviament l’emissió en digital.

Li podria dir moltes altres qüestions sobre el tema, no? Però sí que és veritat, vostè sabrà que fa poc es va veure –em sembla, la setmana passada– una moció al Parla-ment de Catalunya, precisament en el Ple, sobre dife-rents aspectes de societat de la informació, no?, i, per exemple..., segurament no es va concretar tot, però li podem dir que el dia 10 de març, dijous, eh?, s’instal·-lava una torre provisional a la urbanització d’Àgora Parc, de Tordera, pendent de construir una torre nova; també a Premià de Dalt hi havia pendent de construir torre nova i validar l’emplaçament per instal·lar-hi de moment una torre provisional; a Alella, al Mas Coll, una nova torre prevista per al mes d’abril, i a Sant Pol de Mar, Teià i Mataró, pendent del conveni de cessió del terreny amb l’ajuntament per construir una torre nova, no? És a dir, en definitiva, el Govern de la Generalitat està treballant adequadament.

Però en aquests casos i en temes de país la col·laboració i la coordinació entre ajuntaments i Generalitat és fo-namental. Per tant, des d’aquest punt de vista li puc dir que declaracions com les de l’alcalde de Tordera, on diu que la culpa de no rebre a tot el municipi correctament la TDT és de la Generalitat, entenem des dels grups que donem suport al Govern que són desafortunades i no-més generen confusió a la ciutadania. Per tant, fem amb aquests temes de país, no?, que puguem treballar coor-dinadament i que no contraposem interessos dels uns als altres en benefici de no sé què, sinó que treballem conjuntament per fer possible que tots els ciutadans de forma adequada puguin rebre tots els serveis que calgui.


Senyora presidenta, per al·lusions directes, deu segons –no tres minuts, deu segons.

La presidenta

Primer... No, no, primer donem la paraula al grup que falta i..., després, eh? Senyor López, té la paraula.



La presidenta

Deu segons.


Moltes gràcies. Només per manifestar que no són de-claracions només de l’alcalde de Tordera, sinó també dels regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya i dels altres partits que donen suport al Govern.

Per tant, no digui que és l’alcalde, perquè aquesta moció vostès també la tenen perquè l’hem rebut tots els grups

parlamentaris i saben que és d’acord unànime del Ple de l’Ajuntament de Tordera, que també hi han repre-sentants d’Esquerra Republicana de Catalunya. I el que m’ha explicat a mi que han fet els ho explica als seus companys de partit.

Moltes gràcies.

La presidenta

Passem a la votació... (El Sr. Freixanet i Mayans dema-na per parlar.)


No, no. Només per aclarir...

La presidenta

Per aclariments, sí.


Acaba de dir que els regidors d’Esquerra Republicana... Una cosa és la moció, l’altra cosa són les declaracions postmoció, que crec que són conceptes molt diferents.

La presidenta

Passem a la votació, fets els aclariments.

Vots favorables?

Vots en contra?


Proposta de resoluciósobre la construcció del CEIP Bora Gran, de Serinyà (Pla de l’Estany) (tram. 250-02584/08)

El punt vint-i-quatrè és la Proposta de resolució sobre la construcció del CEIP Bora Gran, de Serinyà. Presen-tada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, té la paraula la senyora Rigau.


Gràcies, senyora presidenta. Jo li agraeixo per enda-vant la flexibilitat, perquè crec que dóna més vida a la comissió, sincerament, però també li agrairia que ens apliqués a tots el mateix esquema.

A partir d’aquí, miri, estem parlant també ara d’una pro-posta de resolució relativa a la construcció d’una nova escola a Serinyà, comarca del Pla de l’Estany. Aquesta és una proposta de resolució que la diputada Dolors Rovirola presenta després d’haver treballat amb l’ajun-tament, amb els pares, amb la ciutadania, amb el poble de Serinyà, i amb molt de gust la hi defensem.

Miri, la situació actual escolar és diferent de la de fa anys, és veritat; en aquests darrers anys han arribat a Catalunya 150.000 alumnes –sí, senyora Camats, com-prendrà que hi han coses que no poden quedar..., i es-pero que no... No, sap què passa?, que els senyores i senyors diputats han de saber que tot queda escrit i que, per tant, ens interessa que les dades que es diuen corres-


33


ponguin a la realitat. I ara per què presentem demandes de noves construccions i per què diem que aquests nois que ara estan escolaritzats en barracons si no s’edifica aviat l’escola, doncs, s’hi passaran molts anys? Perquè és veritat que han arribat molts alumnes; nosaltres no som els que criticarem aquest mitjà d’escolarització, però és que el que s’ha de saber és que a vegades també se n’han necessitat quan, tot i baixar la població, s’in-crementaven els anys d’escolaritat. Perquè si al milió d’alumnes els incrementes de tres a quatre anys i de catorze a setze anys, estan tres anys més a l’escola, tot i que el cens demogràfic sigui més baix. I per tant, s’ha d’explicar tot, perquè estem utilitzant les dades de molt mala manera.

I diem això perquè el cas de Serinyà és el cas claríssim. Ja el nou Govern no ha hagut d’incrementar l’escola ritat –de tres a setze ja l’ha trobat garantida–, però ha trobat més població. I el cas del Pla de l’Estany és claríssim: té un percentatge d’immigració molt alt. I a Serinyà també l’afecta. Per això demanem que s’iniciï l’agi-lització d’aquests tràmits perquè es pugui dur a terme aquesta construcció d’aquest nou edifici. L’escola de Serinyà és d’aquelles escoles clàssiques que a baix hi havia l’ajuntament i a dalt les escoles. Ja van treure l’a-juntament d’allà, es va passar la part d’ajuntament a serveis educatius i han quedat insuficients.

Per tant, queden insuficients perquè hi ha hagut un in-crement de població. A vegades els equipaments que-daven insuficients perquè s’allargava l’estada dels nois i noies a les escoles, no per altres consideracions. Per tant, crec sincerament que és bo que quedin clares les coses. I aprofito l’avinentesa, no per tenir l’última pa-raula ni per puntualitzar només a segons qui, no, perquè quedi escrit quina era la realitat, perquè no és el mateix parc escolar que es necessita per tenir escolaritzat de quatre a catorze que tenir escolaritzat de tres a setze. I això crec que és conegut i ha de mantenir-se aquest reconeixement per poder entendre l’esforç inversor que en cada etapa s’ha fet.


La presidenta

Molt bé. Per defensar..., hi ha una esmena presentada; per a la seva defensa, senyor Freixanet...


Gràcies, senyora presidenta. Està clar que en aquest tema els grups que donem suport al Govern hem pre-sentat una esmena. L’esmena diu el que diu i, per tant, diu: «Instar el Govern a continuar duent a terme les ac-tuacions de millora necessàries als centres educatius de la comarca del Pla de l’Estany i prioritzar-les en funció de les necessitats d’escolarització i de la disponibili-tat pressupostària», part del seu discurs de tot el matí d’avui, eh? Vull dir, el seu discurs era de dir: «Escolta, es van fer coses que no estan bé, hi ha més mestres, però ara no es poden mantenir...», eh? Vull dir, no ho sé, com si d’alguna manera denotéssim que si Convergència i Unió mai torna a disposar de la possibilitat de governar i disposa de la conselleria d’Educació, per tant, farà una reducció brutal de tots aquells serveis, eh?, i recursos

humans que fins ara hi ha als centres educatius del nos-tre país, la qual cosa no deixa de ser sorprenent, no? –no deixa de ser sorprenent.

Per altra part, s’utilitza una mica el ventilador per par-lar d’avui, de demà, de demà passat, d’abans d’ahir i fins i tot de fa set o vuit anys, no? Des d’aquest punt de vista, escolti, siguem concrets, parlem del cas concret, en aquest cas de Serinyà. I, escolti’m, no era la meva intenció, però si vol podem fer memòria, no? Vostè..., quan es va fer l’escola actual, aquesta es va plantejar com una ampliació de l’escola que estava situada sota l’ajuntament, de manera que sota l’ajuntament queda-va infantil i el nou edifici es destinava a primària amb format cíclic. Gran error: deixar infantil sota on estava i no fer una nova escola que cobrís tots els cicles, eh? L’escola, cal recordar-ho, es va inaugurar l’any 96 i de seguida va quedar petita. I es va reclamar una amplia-ció. Educació sempre ha demanat la totalitat del terreny que queda darrere de l’escola, l’actual pàrquing, i de darrere el pavelló, per fer l’ampliació i té clar que no abandonarà un edifici pràcticament nou, que pot servir per a infantil.

L’antic ajuntament es va limitar a cedir el terreny de darrere el pàrquing, entre altres coses perquè només disposava d’aquest terreny. Vostès saben que en aquests moments Serinyà està fent el seu pla d’ordenació ur-banística municipal i, per tant, no serà fins al moment que s’hagin variat les antigues normes subsidiàries de planejament que existien, que no permetien precisament que hi hagués cap tipus de terreny que es pogués dedi-car a equipaments, eh?, que és quan l’ajuntament podrà determinar exactament el terreny que podrà cedir per fer-ho de manera adequada. Perquè vostès deuen conèi-xer que alguns defensen –en aquest cas, Convergència i Unió– que es faci fora del nucli urbà i altres consideren que en aquests moments i ateses les noves directrius del POUM es pot determinar un altre terreny que d’alguna manera doni vida a l’interior de la població, no?

Per tant, senyores i senyors diputats, honorable dipu-tada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, jo penso que el millor favor que podem fer a la població de Serinyà és aprovar aquesta esmena i, per tant, tots conjuntament posar-nos d’alguna manera en disposició de resoldre totes les problemàtiques que puguin esdeve-nir en el Pla de l’Estany. Altra qüestió només es podrà entendre amb un interès electoralista, eh?, legítim, però que, en tot cas, nosaltres no compartim.


La presidenta



Gràcies, senyora presidenta. No ens queda clar si accep-tarà l’esmena el Grup de Convergència i Unió. De totes formes, doncs, nosaltres donarem suport a la iniciativa.

La presidenta

Senyora Rigau, vol posicionar-se sobre l’esmena?


34



Sí, gràcies, presidenta. És que estem davant de dos judi-cis d’intencions. Un, si mai passa no sé què –perquè jo estic parlant d’avui–, el que farà no se qui. No, senyor Freixanet, Convergència i Unió només –només– fa que constatar una realitat, que hi han molts recursos com-promesos i sembla que el finançament aconseguit és in-suficient. És l’única constatació que fem veient les reta-llades que vostès fan. No prejutgi qui retirarà recursos i n’anul·larà. No, no, estem constatant que el finançament que hi ha sembla que és insuficient per man tenir les ex-pectatives d’escolarització de postobligatòries, d’adults, etcètera. No faci judicis d’intencions.

I, en el segon aspecte, no sé què li ha fet pensar de les meves paraules que no acceptaríem l’esmena. Vostè m’ha explicat la història de Serinyà i jo també la hi puc explicar i suposo que acceptarà que amb una mica més de detall. Serinyà de poc que es queda sense escola. En canvi, ha fet un gran servei a la població no haver-la concentrat a Banyoles, haver-la potenciat al màxim, haver tingut un equip incorporat a dintre una escola rural magnífica, amb un gran servei a la comarca i ara pot tenir un centre com-plet. Les expectatives de Serinyà d’avui no eren les de l’any 96, senyor Freixanet. No fem aquestes valoracions.

Nosaltres li acceptarem l’esmena. Sabem que diu el que diu, però com que hi ha d’haver compliment de les pro-postes acceptades de resolució i abans jo he celebrat que ara el tripartit presenti esmenes..., mai he vist que es renyi algú que el que vol és que se li presenti una esmena. No, no, senyor Freixanet, amb molt de gust l’acceptem, cons-cients que diu el que diu. Però com que volem continuar seguint aquesta qüestió, doncs, així tindrem una proposta de resolució aprovada per poder-ne exigir el compliment en el moment que sigui; estem preveient això. És a dir, fins i tot, fixin-se, és un municipi que ha tingut una evo-lució, ja li ho dic, molt gran, de dues aules, d’una mestra pràcticament que va quedar, anirem a una escola entera. Del 96 al 2010, compti, és quan hi ha hagut aquesta vin-guda que vostès deien; no exigeixi ara que el 96 es pre-veiés el 2016. El gran què de Serinyà va ser no anul·lar-la i no traslladar-la a Banyoles i mantenir la xarxa rural i po-tenciar dintre de la zona escolar rural la qualitat màxima, que ha fet que pràcticament ningú abandoni la població.

Per tant, acceptem l’esmena.

La presidenta

Per tant, acceptada aquesta esmena, per assentiment?

(La proposta de resolució és aprovada per assentiment.)

Proposta de resoluciósobre les obres de remodelació i ampliació del CEIP Gironella durant el 2010 (tram. 250-02598/08)

Passem al punt vint-i-cinquè, que és la Proposta de re-solució sobre les obres de remodelació i ampliació del CEIP Gironella durant el 2010, presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Té la paraula la senyora Montserrat Ribera.

La Sra. Ribera i Puig

Gràcies, presidenta. Bé, aquesta era una obra que ja es-tava prevista en el Pla de muntanya 2001-2005, amb les inversions que preveia, bàsicament ja pel mal estat de l’edifici i la manca d’adequació a les necessitats del mo-ment. De fet, en aquest equipament mai s’han fet obres d’importància per part del departament; bàsicament l’a-juntament el que ha fet és anar fent el manteniment.

L’estat actual de l’edifici fa que les obres siguin del tot indispensables. Per fer un petit resum, dir que el sos-tre encara és d’encanyissat; que hi ha moltes goteres quan plou; els vidres són d’aquells tan prims, amb el perill que pot suposar, a part del fred que pugui entrar a l’hivern; una deficient instal·lació elèctrica, que tenim dubtes que potser en aquests moments compleixi amb la normativa; una mala situació de les aules; problemes de calefacció; no hi ha gimnàs, no disposa d’aula cien-tífica, tampoc de biblioteca i no té aula d’acollida, tot i que Gironella té força immigrants. Per tant, aquesta escola és evident que no compleix amb el prototip d’es-cola del segle xxi.

En el Pla de muntanya posterior, el del 2008-2012, el De partament de Política Territorial no va incloure la remo delació d’aquesta escola i ja es va presentar una al·legació en el pressupost de la Generalitat l’any 2009 i una altra l’any 2010. Aquesta remodelació l’any 2000 aproximadament estava pressupostada, quan es va fer el primer Pla de muntanya, en uns 306.000 euros. En aquests moments s’estima que aquesta obra pot estar al voltant..., aquí posava un milió tres-cents, però se-gons ens confirmen de l’ajuntament, entre 1 milió i mig i 2 mi lions d’euros. S’ha esperat i no s’ha intervin-gut, bàsicament també per discrepàncies dels grups mu-nicipals, el Govern, durant aquests últims anys, i per la manca de previsió en els últims pressupostos del Govern.

Sabem que en aquests moments s’ha licitat i s’ha adju-dicat el projecte i la direcció d’obra per al voltant d’uns 400.000 euros, però hi ha tres raons molt importants que es donen actualment i que justifiquen la idoneïtat del moment perquè la prioritat d’aquesta obra es pugui fer dintre del 2010. En primer lloc, hi ha consens a l’Ajun-tament de Gironella per tal de tirar endavant aquesta obra i és del tot necessari que es consideri prioritària, ja que cada dia, doncs, al CEIP assisteixen nens i nenes i no creiem que l’edifici estigui en les condicions en què hauria d’estar.

A Gironella, com és evident a tot Catalunya, s’ha in-crementat la natalitat i, per tant, el nombre de nens que assisteixen a l’escola. I perquè l’ajuntament té previst dintre d’aquest any una inversió amb fons propis i del PUOSC per a una llar d’infants, que ara està ubicada dintre el mateix CEIP, la qual cosa suposa alliberar es-pai per a la remodelació.

Per tots aquests motius es demana poder realitzar aques-tes obres de remodelació i ampliació del CEIP de Giro-nella dintre de l’anualitat 2010 per la urgència de l’actua-ció i la idoneïtat del moment, modificant si és necessari, doncs, el pressupost, perquè aquí s’està parlant de barra-cons i d’escoles i en aquest cas potser és pitjor tenir una mala escola, en la qual no tenim clar si s’estan complint les normatives, que no pas tenir un barracó.


35


Per tant, per tots aquests motius es demana que pugui fer-se per urgència dintre d’aquesta anualitat 2010.

Gràcies.

La presidenta

Gràcies. Senyor Font, té la paraula.


Gràcies, senyora presidenta. Sobre aquesta proposta de resolució dir-li que coincidim en l’anàlisi, més o menys, que ha fet la diputada. Dir-li que, en aquest sentit, la consciència d’aquesta situació ha portat que el 12 de desembre, és a dir, a l’acabar l’any 2009, el Departa-ment d’Educació adjudiqués la redacció del projecte executiu i d’obra per a l’ampliació a una línia de l’es-cola de Gironella.

L’import de l’adjudicació per a la redacció del projecte és important, dóna idea de la dimensió del que es tracta de fer, és de 388.000 euros. L’empresa adjudicatària ja hi és i el termini de redacció del projecte és de sis me-sos –sis mesos. Un cop estigui redactat el projecte es proposarà l’acord de govern corresponent, immediata-ment que es disposi del projecte que hi hagi disponible per mirar d’executar-ho.

A aquesta actuació d’ampliació de l’escola de Giro-nella, tal com comenten, és necessari donar-li prioritat i per això es troba a prioritat 1 de la programació de construccions escolars del Departament d’Educació.

Per tant, en la mesura que coincidim, també que l’ac-tuació està en procés de realització i hi ha la voluntat col·lectiva que això es tiri endavant, hi votarem deses-timant-la, en la mesura que la voluntat hi és i que el procés està també endegat.


La presidenta

Senyor López...


Gràcies. Per anunciar el nostre vot favorable.

La presidenta


Vots favorables?

Vots en contra?


Proposta de resoluciósobre l’ampliació i el millorament dels centres d’educació infantil i primària i la construcció d’un institut d’educació secundària a Molins de Rei (Baix Llobregat) (tram. 250-02599/08)

El darrer punt de l’ordre del dia és la Proposta de re-solució sobre l’ampliació i el millorament dels centres

d’educació infantil i primària i la construcció d’un ins-titut d’educació secundària a Molins de Rei. Presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, té la paraula la senyora Meritxell Ruiz.


Gràcies, senyora presidenta. Aquesta és una proposta de resolució presentada per un company diputat nostre que fa referència a una ciutat important com és Molins de Rei. Mirin, Molins de Rei crec que és el màxim exponent de l’incompliment dels compromisos del Departament d’Educació, perquè hi havia diverses obres que s’havien de fer als CEIP, que ja es van anunciar el 2007 i es van prometre el 2008, i són obres que encara estan per fer.

I això què ha suposat? Doncs, home, que al moment de fer la planificació, la programació hagi sigut una mica caòtica. S’ha arribat fins a punts extrems –i hem presentat una proposta de resolució que es veurà en algun moment en una altra comissió–, fins i tot amb punts de gairebé ciència-ficció, perquè una escola com pot ser La Sínia, que tenia tres línies, enguany li diuen que en tindrà una, els pares evidentment es van queixar perquè de demanda en tenia molt més, i finalment els van dir: «Bé, potser n’hi farem una i mitja», cosa que mai havia sentit que es podia fer, una línia i mitja, en un centre. Bé, finalment sembla que la promesa ha sigut que es tornaria a les dues línies. Però, bé, tota aquesta situació de mala programació a Molins de Rei ha fet que les associacions de mares i pares hagin estat molt, molt preocupats per la situació, ha fet que en el moment de les preinscripcions, doncs, hi hagi hagut un cert descontent per part dels pares.

I, bé, a causa de tot això el que des del nostre grup par-lamentari demanem és que de manera urgent es duguin a terme aquelles obres en els CEIP que ja es van anunciar, com pot ser el Castell Ciuró. I també fem incidència a se-cundària perquè, clar, aquest problema ha passat amb els CEIP, però aviat això passarà amb secundària. I, per tant, el que demanem és de dur a terme la construcció d’un nou institut d’ensenyament secundari per tal que no es col·lapsi, tal com va passar a la primària. És evident que tots aquests nens faran primària i pujaran a secundària i el mateix problema que ens hem trobat ara a primària, que no hi havia suficients centres, que no hi havia sufi-cients línies, que es va arribar a plantejar que es faria una línia i mitja, doncs, això arribarà aviat a la secundària.

I el nostre grup parlamentari, doncs, proposa que ur-gentment es solucioni aquesta situació que s’ha generat a causa de la mala planificació del departament. Espe-rem que puguem arribar a un acord amb els grups que donen suport al Govern.


La presidenta

Gràcies. Per presentar l’esmena, senyor Font, té la pa-raula.


Gràcies, senyora presidenta. Sobre aquesta proposta de resolució, dir-li, en matèria d’educació primària i d’edu-cació secundària, que, en matèria d’educació primària, el


36


13 de gener de 2010, és a dir, fa molt poc, el Departament d’Educació ha tramès a GISA l’encàrrec per a la licita-ció de la redacció del projecte executiu i execució de les obres per a l’ampliació a dues línies de primària de l’es-cola Castell Ciuró. També que, bé, finalment, en aquests moments s’estan executant les obres d’ampliació a dues línies de primària a l’escola Ferran Agulló i la construcció d’un pavelló i pistes esportives a l’escola de La Sínia.

En matèria d’educació secundària, dir-li, per a la seva informació, que el Departament d’Educació té classifi-cat com a prioritat 1 de la planificació de construccions escolars les següents actuacions que li passo a deta-llar. Primera, l’ampliació de l’institut Bernat el Ferrer a 4/3 lí nies d’ESO, més cicles formatius, i la substitució o ampliació de l’institut Lluís de Requesens a 4/3 línies. En aquests darrers dos casos, en funció d’un solar que s’ha de cedir de l’ajuntament al departament.

Davant d’aquests fets el Departament d’Educació propo-sa que s’esmeni la proposta de resolució, els grups que donem suport al Govern ho hem assumit i li proposem el següent text com a esmena a la proposta de resolució: «El Parlament insta el Govern a continuar duent a ter-me les actuacions necessàries als centres educatius de Molins de Rei, Baix Llobregat, al més aviat possible i a prioritzar-les en funció de les necessitats d’escolaritza-ció i de la disponibilitat pressupostària.» Si l’esmena és acceptada pel grup proposant hi votaríem favorablement.


La presidenta




La presidenta

Senyora Ruiz, per posicionar-se sobre l’esmena.


Gràcies, senyora presidenta. Bé, agraïm, doncs, que hagin presentat aquesta esmena. Sí que només comen-tar-la. «Continuar duent a terme les actuacions neces-sàries», però facin..., o continuïn de manera diferent, perquè si ho fan com han fet fins ara realment el caos que han donat a Molins de Rei és gros.

I com bé ha dit el portaveu, hem afegit a l’esmena, que aquí no hi era, «al més aviat possible», que, en tot cas, això hauria de ser d’acord amb tots els grups, perquè a l’esmena no hi és, pel fet que la situació –ja els ho he dit– és molt crítica i, per tant, no és que s’hagi de fer, sinó que, a més, s’ha de fer ràpidament.

Per tant, si tots els grups ho acceptessin, com ho ha dit el senyor Font, doncs, hi afegiríem això. I esperem, perquè ara està a les seves mans, que això es dugui a terme i que es faci aviat.


La presidenta

Senyor Font, s’accepta afegir-hi...


S’accepta. Ja ho havia llegit incloent-hi l’esmena pro-posada pel grup proposant.


La presidenta

Doncs, com que s’accepta, senyor López... (Pausa.)

Per tant, per assentiment queda aprovada.

Moltes gràcies, senyores diputades, senyors diputats.

S’aixeca la sessió.

La sessió s’aixeca a un quart de dues del migdia i un minut.

Documents

DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · de Josep Moya Ollé, ... (TDAH i TC). Necessitats ... sobre la disponibilitat de recursos per a la construcció d’un nou col·legi d’educació