Upload
premsa-local-sant-cugat
View
272
Download
6
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº280, 19 de març de 1999
Citation preview
VÚLTIM PADRÓ REVELA QUE SANT CUGAT HA INCREMENTAT LA SEVA POBLACI& FINS AIS $4.623 HABITANTS PÀGINA 19
US 4 CANTONS , Divendres 19 de març de 1999
El "diari" de Sant Cugat 225 ptos.
SUMARI
UDC tanca el pacte local amb CDG í
aconsegueix el número 2 de la llista electoral
Pàgina 7
Sant Cugat s'adhereix a la celebració de la
jornada sense cotxes prevista per al 29 d'abril
Pàgina 13
L'equip de govern negocia la implantació
imminent d'un nou GAP a la ciutat
Pàgina 16
L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant
Cugat assoleix la permanència
Pàgina 31
El Ballet Nacional de Cuba actuarà al
Teatre-Auditori el trimestre vinent
Pàgina xx
Núria Feliu cantarà demà al Teatre-Auditori
Pàgina 39
CiU aprova els pressupostos per al 1999 amb l'absència de Poposició Es preveuen inversions per un valor de 1.800 milions
Els serveis econòmics
municipals esperen tancar Pany amb un estalvi de prop
de 300 milions
Les inversions se centraran en la
urbanització dels districtes i la millora de les instal·lacions
esportives i culturals
l'oposició va abandonar en bloc la sala de plens i es va negar a debatre i votar els pressupostos. FOTO: XAVILARROSA
Pàgines 3 a 6
Una comissió estudiarà si hi va haver irregularitats
en la reparcel·lació del Turó de Can Matas PSC, ÍC-V, PP i ERC demanen una auditoria externa per aclarir els fets
Pàgina 13
Aquest número inclou el suplement Viure a Sant Cugat
F ^ C A T A L O N I A k ^ C E R A M I C
VISITI LA MÉS GRAN
| EXPOSICIÓ ^BB^^^^^^C 1 OBERT DE DILLUNS
• A DISSABTE
H Ctra. Sant Cugat a H Cerdanyola, Km 3. • Tel. 93 5S0 15 00
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de • Accessoris
bany
• Banyeres d'hidromassatge
• Materials per a la construcció
ELS4CANIÜÍNS
Març'99 S A N T C U G A T gratuït
CATALONIA Í^J C E R À M I C
Coneixeu-nos, estem al vostre servei Visiteu la nostra exposició per a la venda de ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris i materials per a la construcció.
CATALONIA CERÀMIC, SA CENTRAL EXPOVENDES: Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès Tel. 93 580 15 00 - Fax 93 580 15 51 . EXPOVENDES: Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 EXPOVENDES: Rocafort. 1 1 2. Barcelona. Tel. 93 426 00 08
Gran aparcament i fàcil accés Horari:
De dilluns a divendres, de 8 a 1 3 h i de 15 a 20 h Dissabtes, de 9 a 13 h i de 16 a 20 h
Viure casa Divendres, 19 de març de 1999
Des de la construcció de la seva llar fins a la reforma de la seva cuina o bany
CONSTBUALPA,w. construccions
Tel. 93 589 01 51 PI. Doctor Galtes 8, lr - 3a
ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
HÍPICA SEVERINO
Passejades de cap de setmana
Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisatge de Collserola. El subscriptor pot anar-hi acompanyat!
APRÈN A MUNTAR A CAVALL GRATIS
Griful Oil, s. L. Servei Estació
Descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del Club juntament amb el DNI.
AQUESTA TARGETA PORTA BENZINA
l·lSFKAMONS
SESSIONS GOLFES DE FRANC
Els 4 Cantons i Cinesa us conviden a veure una de les 4 pel·lícules que es projecten a les sales Cinesa de la nostra ciutat. Recordeu que les entrades només són vàlides en sessió golfa o versió original.
T Vi
Obsequiem amb aquesta làmina. 52x70 cm., reproduint una obra de Lluís Ribas. als 25 primers subscriptors que visitin l'Espai.
Horària: Feinera de 18 a 21 It. Dissabtes d 11.98 l U t . l d* 18 a 31 h.
F e . t i w d · U . S O · 14».
t Vine
LEMUSÉE a Barcelona a IMAGNAíRE veure un dels més
prestigiosos museus d'art del món.
Obres d'interpretació permanent: Les reproduccions dels millors pin
tors de tots els temps com Van Gogh, Pissarro, Manet, Renoir,
Degas, Monet, Cézanne, Rafael, Rembrandt, Caravaggio
Consumicions gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP de La Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.
£íà·«ï»^Éï''?f'
SilülHH p$*%
J
Divendres, 19 de març de 1999 Viure Casa
SUMARI UNA CASA INTEL·LIGENT
ENTREVSITA A SÍLVIA PÉREZ I CESC FRANQUESA DE L'ESBART P. 8-10
LES NOVES TENDÈNCIES
P. 4
P. 6
P. 12 ESTALVIAR
AIGUA
INVENTS JAPONESOS P. 14
LA FUSTA ALS PARCS INFANTILS P. 19
ELS SISTEMES DELS TENDALS P. 20
LA CERÀMICA P. 22
LES COBERTES D'UNA CASA P. 24
MOBLES PER AL JARDÍ P. 28
ELS4CANTONS El "Diari" de Sant Cugat
Sani Antoni, 15, baixos - Tel. 93 589 62 Ü2 VIURE A SANT CUGAT
Coordinació: Ruth Bollinger Redacció: Ruth Bollinger Núria Vidal Comercial: Carmen Eyaralar Disseny i maquetació: Gemina Ju rado Carlos David Rodríguez Correcció: Vinyet Gisbert Fotografia: Xavi Larrosa i Arxiu
ü premsa gratuïta catalana
*y Premsa Local de Sant Cugat, S.L.
Direcció: Aura Costa Consell d'Administració: Ramon Grau (president) Josep M. Cabrerizo Pere Esquerda Xavier Fornells Distribució: Carlos Rodríguez CARBEN D.L.:B-49.968-97
MOBILIARI AUXILIAR
IL·LUMINAR LES HABITACIONS P. 29
P. 30
• DINARS 1 SOPARS A CAFÈ GINA amb: • DINARS 1 SOPARS A CAFÈ GINA amb:
\ C A F È ; amanides, tostes de xapata,
: G I N A : entrepans i postres selectes.
5> * » • També els oferim aquests productes per emportar. 5> * >
9 ~ i~1 • A la botiga poden comprar selecció de
3, S . \ \ 1 ( { ( , . \ 1 ^ CAFÈS aràbics de 1a qualitat,
TE, XOCOLATES...
1 , s ,R1, U^-.A. - • 1,1 > , M - - ; „ , « „ , . . , &
I OBERT DE 7 A 22 H, EXCEPTE DIVENDRES I DISSABTE, FINS A LES 24 H I OBERT DE 7 A 22 H, EXCEPTE DIVENDRES I DISSABTE, FINS A LES 24 H
H54C4NT0P6
^ ^ ^ j m El tema de la
hetmana Divendres, 19 de marc de 1999
P t B S s a p a s t o s p e r al 19 9 9
( up dels grups de l'oposició (hRC, IC-E V, PP i PSC) ve) voler votar el /aràcter d'urgent ui en i pressuposí extraordinari dedicat als pressupostos de 1999. R: XA VILARROSA
Decidit per unanimitat L oposició deixa la sala de plens i l'equip de govern aprova sol el pressupost
Per primera vegada en dotze anys, l'equip de govern ha aconseguit aprovar per unanimitat els pressupostos municipals. I per primera vegada també en aquestes tres
ANNA BORAU
Dimecres passat a la sala de plens de l'Ajuntament hi havia un ambient diferent. L'equip de govern va haver d'esperar, només uns minuts després de l'hora fixada, a que arribessin els regidors dels partits de l'oposició.
El motiu de la convocatòria: l'aprovació dels pressupostos corresponents al 1999, tema sempre polèmic al consistori santcugatenc. I aquesta no va ser una excepció.
l 'n cop tots els representants asseguts (tots excepte Maria Sansa -del PSC- absent per motius laborals) l'alcalde, com a responsable de la presidència del ple, va encetar el protocol previ: la votació per part de tots els regidors per a acceptar el caràcter d'urgència de la sessió. I aquí va surgir el primer indici: Ramon Gaspar de Valen-
legislatures, els quatre grups polítics que conformen l'oposició han decidit no votar-los, també de manera unànime.Un mot per denominar un mateix acte (l'aprovació
zuela (PP) va demanar la paraula per a llegir un comunicat que l'oposició havia redactat de manera conjunta.
Però no va arribar a fer-ho, perquè tant l'alcalde, com el secretari general de l'Ajuntament, li van explicar que cap regidor no podia intervenir en un ple que encara no havia començat. I no començaria fins que es procedís a l'aprovació de la convocatòria, primera de dues votacions en la qual ja no van participar els grups polítics de l'oposició.
De manera unànime, després de creuar algunes mirades i xiuxiueigs, els deu regidors (ERC, IC-EV, PP i PSC al complert) es van aixecar de les cadires i van sortir en silenci de la sala de plens per anar a reunir-se a la de comissions.
Minuts després rebien a la premsa per manifestar la raó de la seva actuació, fet que segons els polí-
d'a lguna cosa de comú acord entre tots els implicats) que en aquest cas ha reflectit dues realitats d'allò més diferenciades. La qüestió: el perquè de la convo-
tics "podia haver-se evitat si l'alcalde hagués explicat el perquè del caràcter d'urgència". Mentrestant, el ple començava, aprovava pressupostos i tancava la sessió sense la presència de cap representant opositor.
"No hem pogut votar aquest caràcter d'urgència" afirmava Gaspar de Valenzuela "perquè ens han convocat, però no ens han explicat perquè era tan urgent, i a nosaltres se'ns acuden diferents opcions".
"L'únic que és clar", afirma Francesc Godàs (IC-EV) "és que la convocatòria de ple es va fer dilluns", "quan en la darrera comissió d'economia", continua David Sempere, encara quedaven molts dubtes per resoldre i ens va citar per a una altra aquest mateix dijous (per ahir)".
Per als membres de l'oposició, si bé és cert que els va avisar amb la
catòria d'urgència d'aquest ple extraordinari. Un tràmit que l'alcalde ha definit copm a d'allò més normal i en tot moment legal i que per a l'oposició ha estat "una mala
suficient antelació per a celebrar-lo també ho és no té sentit que ho hagi fet amb tanta pressa. I així ho expressen en el comunicat que volien llegir a la sala de plens i que ha estat facilitat a la premsa, en el qual assenyalen que la protesta és "per la forma, mit jançant t ràmit d'urgència (...) es tracta d'una vulneració de la democràcia municipal, una veritable transgressió de la voluntat popular manifestada a les últimes eleccions, aprofitar l'absència anunciada i justificada d'una
jugada", en entendre que s'ha volgut aprofitar l'absència de la regidora Maria Sansa (PSC) per a tirar endavant un pressupost en comptes de dialogar
regidora per motius professionals, per tal d'obtenir una majoria en el ple municipal."
Per a aquests grups polítics, aquesta actuació de l'alcalde "denota que no sap negociar, que està massa acostumat a governar en majoria". Segons manifesten tots els regidors opositors, "la convocatòria de ple extraordinari de dimecres és un autèntic menypreu als grups políticsque no governen i per extensió a la ciutadania a la que representen".
snDisseny Ordinador
al Sant Domènec, 7-1 r 1a
D I S S E N Y A S S I S T I T
r M C C r r K . I V / c/sant Domènec U j O t N / Tel. 93 589 78 86
—' SANT CUGAT DEL VALLÈS Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació
viure casa Divendres, 19 de març de 1999
LA DOMÒTICA, EL CAMÍ CAP A UNA CASA INTEL·LIGENT La domòtica consisteix a introduir a la casa diversos mecanismes que ens permeten automatitzar les funcions de la llar per guanyar comoditat, seguretat i eficàcia. A la vegada estalviem energia ja que podem programar les instal·lacions perquè funcionin només quan és necessari. En definitiva convertim la nostra llar en una casa intel·ligent amb unes prestacions excepcionals.
La primera aproximació al que es coneix amb el nom de casa intel·ligent va néi
xer a Estats l 'nits l'any 1984. Alguns constructors d'habitatges unifamiliars van crear una fundació per fomentar el desenvolupament de la casa intel·ligent i ben aviat es van adonar dels enormes avantatges que portaria introduir els últims avenços tecnològics a l'equipament de la llar, tant des del punt de vista de l'usuari, que obtindria més comfortabilitat i milloraria les prestacions, com a nivell dels constructors.
Aleshores es va iniciar un procés que ja ha arribat a moltes cases de Sant Cugat -una empresa especialitzada en domòtica assegura que han fet instal·lacions a més de 2(K) habitatges del nostre municipi des de 1991, any en què van començar.
Kn definitiva, la domòtica permet un funcionament òptim de les instal·lacions i una millor gestió del consum d'energia. L'adopció d'aquestes tècniques permet també millorar el rendiment energètic del conjunt dels edificis.
La domòtica consiteix a integrar a l'habitatge un conjunt de sistemes que garanteixen, mitjançant la informàtica, avantatges en el comfort, la seguretat, l'estalvi i la gestió energètica, les comunicacions i la informació. El que caracteritza la domòtica és la intercomunica-ció, tots els equips de la casa
(aparells de música, televisió, vídeo, llums, pantalla de cinema, i un llarg etcètera) estan connectats a una xarxa comuna de transmissió de senyals i dades, i a la vegada estan gestionats per una unitat central de regulació i control. Es a dir, un comandament a distància "màgic" i únic que fa totes les funcions i ens serveix per tots els aparells.
Alguns exemples
La majoria de gent té equips de músiva i vídeo a la sala d'estar. Quan volen escoltar música, per exemple, des d'altres punts de la casa no tenen més remei que apujar el volum i molestar al veïnat; l'altra solució és augmentar el nombre d'aparells i repertir-los per tota la casa. Amb la introducció de la domòtica a una casa no només permet disfrutar de les opcions de
la sala d'estar
Els cost d'introduir a tota la casa, í j \ .• / / / sinó que tam-
la domòtica a la llar bé q
permet
és cada vegada més (iue la ( i u a l i -. . . . . tat del so i de
assequible i vana molt segons la sofisticació
la sigui tota Un
imatge igual a
la casa. altre
avantatge es que mit
jançant una sola antena de satèl·lit i un reproductor de vídeo n'hi ha prou per enviar el senyal a televisors situats a les habitacions, la cuina, un estudi o qualsevol altre lloc de la llar. L'existència d'un únic terminal a distància per al televisor, el vídeo,
\ \l
A$m
TELEVISORES
CAMARAS DE VIGILÀNCIA
VIDEOPORTERO
EA TELEFÓNICA
EMISOR
INFRARROJOS
EQUIPO HI-
ORDENADOR
Esquema del sistema d'una casa intel·ligent
el satèl·lit, el reproductor de CD, la ràdio, la il·luminació, etc. és la clau de la simplicitat d'aquest sistema que converteix la casa en intel·ligent.
El cost d'introduir la domòtica a les instal·lacions de la nostra llar és cada vegada més assequible. S'ha de dir que la gran varietat d'ofertes en el mercat fa que els preus variïn molt segons la seva sofisticació. En termes generals suposa un increment d'entre el 5% i el 10% sobre el cost global de les instal·lacions. Ara bé, l'estalvi energètic que pot suposar, a part del guany en seguretat i eficàcia, les fa cada cop més rendibles i imprescindibles en els edificis. / N. V.
El que caracteritza la domòtica e's la intercomunicació. Foto: ARXIU
Laii justifica la presenta
- F A C Ï L | T & fer més fàcil la uctticè&íój&l tíca. Pot fuocionar mítjai ment a distància i sïstcme» dfi£ dubte el comandament a dí
-FLEXIBILITAT: Eí rígid, i ens ha de permetré,
- INTERCGróffiCf^ dels diferents disposjtÍBss'SJtjj
- M O D U L A C I Ó ; $ e * servei o equipafïsTO^ii* tructura « * fjftz "'" no ha de
' - M U !
Setmana ELS4CAIYIÜN5 Divendres, 19 de mar( de 1999
R e a c c i o n s
L'alcalde lamenta 6el poc sentit democràtic ' mostrat per l 'oposició
Assegura que la regidora Maria Sansa no li va fer saber que s'absentaria del ple
L'equip de govern i especialment l'alcalde, Joan Aymer i ch , s 'han pros mol t malament la dec is ió de l 'opos ic ió d 'abandonar el p le i negar-se a debatre i a vo ta r els p ressupos tos per a l 1999. Aymerich .ha i nd ica t que no t roba cap j u s t i f i c a c i ó per la postura adop tada per la resta dels par t i t s però ha volgut veure el can tó pos i t iu de la s i tuac ió i s 'ha congra tu la t que, per p r imera vegada en 12 anys de govern de C IU , els p ressupos tos s'hagin pogut aprovar per unanimi ta t .
Ai'RA C O S T A
- Sant Cugat -
"L'oposició havia decidit votar nega t ivament els pressupostos molt abans que es fes el ple, per tant, que ara no diguin que s'han oposat a debatre'ls per la forma en com s'ha convocat la sessió". Per Joan Aymerich l'actitut de l'oposició és "un gest electoralista" que respon a una decisió presa ja fa t emps . "Mai hem t ingut la sort que l'oposició votés a favor d 'algun dels pressupostos que hem presentat i aquest no ha estat una excepció".
L'oposició sosté que l'alcalde va convocar el ple aprofitant l'absència de la regidora socialista Maria Sansa, fet que garantia a l 'equip de govern l'aprovació dels p r e s s u p o s t o s . L 'a lca lde , pe rò , ha r ebu t j a t aquesta tesi indicant que la regidora no li va comunicar oficialment - ta l com estableix el Reglament Orgànic Municipal
( R O M ) - que no podria assistir al ple. A més , el batlle ha indicat que "no puc dedicar-me a trucar a tots els regidors per saber si les dates que fixo els van bé o no". Cont inuant amb la resposta a l 'oposició, Aymerich ha dit que el viatge de Sansa a Jerusalem per participar en el Congrés de Ciutats Educadores, "no havia d'haver estat motiu pe rquè no assistís al ple de Sant Cugat" . I és que la t inent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Pon-sa, t ambé va desplaçar-se dilluns a la ciutat israeliana "i dim a r t s t o r n a v a a ser a S a n t Cugat per complir amb les seves obligacions com a regidora", ha precisat Aymerich.
El cap de l ' e x e c u t i u local t ambé ha rebut ja t l 'acusació que el ple hagués estat convocat "amb caràcter d 'urgència, sense motivar-la, i quan la Comissió Informativa d 'Economia i Hisenda encara no havia acabat la seva tasca." El ROM
Pasqual d'Ossó, Joan Aymerich i Ignasi L·lambrich van presentar els pressupostos. FOTO: XAVl LARROSA
+ */ X
ÍM incongruència de Voposiciò • • El passat 28 de desembre respectives ttmfam ètt da* $&-¥* aprovar ei pressupost ciód©O)^pte<<íi00Bfep|èe
..iJfeHtOMUSA perd 1999 tirs va irtdjcasrobicsccbas, *as ÉS& a\ suport de tots eia paf* a! contrari, van do&*r ei wt
* apolít ics i í'l de febrer es positiu a \t% xíftcs. És per
l à l l ^ n ï s m e s nurimom» -això <gue t'aicaide m ftftíéa
l à l l ^ n ï s m e s nurimom» - *cwbé$qw&*fsm$tv&% ti! #c Comunicació i Infor- debatre uns preMupOft&s» «atf&jtó Ciutadaaa, el Paero- . una part<ieis <gtt& vm «po-*u$ MufltcipaJ d'Educació i
K gp&mfe Gukyral-, En tes var fa poc» rneao» amb **r-*u$ MufltcipaJ d'Educació i
K gp&mfe Gukyral-, En tes »foei»*./A£.
estableix l'obligació de convocar els plens extraordinaris com a mínim 48 hores de la seva celebració, fet que l 'Ajuntament va complir ja que va convocar els regidors a la sessió de dimecres, dilluns al migdia.
Malgrat tot el que ha passat i les diverses acusacions fetes pels parti ts a l 'oposició, l'alcalde ha confessat estar molt sat isfet per l 'aprovació dels pressupostos: "La nostra obligació era aprovar-los i així ho hem fet", ha dit.
I n i c i a t i v e s f u t u r e s
Els grups de l'oposició consensuaran les modificacions al pressupost aprovat
Els regidors volen estudiar amb tranquil·litat els números
l'oposició no farà públic fins la setmana vinent les seves accions futures. E: X. L.
lmf»nf*ipw4oM«*i
* PMU* por Mt\é^Jtfit***r&**$* "**"" *"*
f m i tttm l i i r turt I I I I M I I M rtltürihlMifaMatÉh f S A i a a T
» Smtma <Mm<»oia|tety«»<lBqiiwlÍÍy«» * > Sistem» i w v k M * Apanio tocomcMr
A. B. M. - Sant Cugat -
Un cop aprovats els pressupostos referents al 1999. com va explicar Joan Aymerich en la roda de premsa celebrada ahir al matí, es faran públics i passaran els quinze dies ques'esti-pulen legalment per a que tothom pugui fer les al·legacions pertinents.
Tothom, va afirmar Aymerich, excepte els grups polítics de l'oposició, "que no poden fer-ho al no haver volgut participar en la votació".
Tot i que podrien presentaries com a ciutadans particulars, el mateix dimecres, dia del ple
extraordinari, els regidors de l'oposició no van plantejar cap dubte sobre aquest tipus d'aspectes.
Es més, tots els membres de l'oposició (tots, excepte Maria Sansa que, evidentment, no hi era present) van deixar clar que el fet que l'equip de govern hagués aconsegu i t aprovar els comptes que s'aplicaran durant aquest any (encara que sigui per unanimitat) no és definitiu per sí mateix. "No és inamobible, perquè sempre podem presentar propostes de modificacions a d i fe ren ts p u n t s " , af i rmaven quasi s imultàniament Ramon Gaspar de Valenzuela (PP) i Joan Gaya (PSC).
Per la seva banda, Francesc Godàs (IC-EV) va matitzar que "el que segur que no aconseguirem serà presentar un pressupost alternatiu realitzat conjuntament", però tal i com van acordar, sí algunes modificacions en les quals coincidissin tots.
De moment, però, el que tenen intenció de fer, i així ho van manifes tar , é s e s tud i a r a m b atenció totes les partides i capítols de pressupost, "perquè encara no hem tingut temps de valorar-ho a fons"
Dimecres vinent, els portaveus dels partits de l'oposició faran una roda de premsa per explicar quines seran les seves accions futures.
Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa
LA TIENDA
DE BAHUT
MUEBLES NUEVOS Y RESTAURADOS
LENCERIA DEL HOGAR
REGALOS
C/ S a n t J o r d i , 2 4 T e l . 9 3 6 7 4 3 7 7 2
M«0 [rRlA P'UT {TM4PXN4
MPNUS M{ Mi^Pirf COp* Pf VI 0 KffRHC (TOT 1NUO0
/ P f M ^ r U CARTA AMB ?MT*f, ?1ZZ?{ 4$. fL'í{prClJUlTfcT PF U CMA... CAR?ACCX
, / . .
TJkRPFf PF 14.30 k 13.<R H. PltlUNÍ 1 PXUMfNqr NtT, TfcNUT UM?** Í » « 3 * k 16.40 H.
T i i , *3 6 l n 30 6 j , j T . CUÇAT
4 C*4«U/| De l ' l i de març al 6 d'abril de 1999
-V-ÜÍWS-
Durant aquests dies teniu l'oportunitat de visitar l'extraordinària exposició d'aquarel·les que la Sala Rusiriol ha organitzat tot coincidint amb la presentació del llibre "Amadeu Casals" que el seu autor Josep M. Cadena va presentar, per
primera vegada, el passat dia 11 de març a la mateixa galeria.
Santiago Rusiriol, 52
Tel 93 675 47 51 - Fax 93 589 61 53
E- mail: [email protected]
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
(BARCELONA) ESPANA Sala R usfrïol
Horari:
de dilluns a dissabte, matins de 9 a 2 h.
tardes de 6 a 9 h.
Diumenges i festius, matins d'l 1 a 3 h.
Estimada clienta,
Tenim al seu abast les col·leccions de primavera/estiu 99 que per a vostè ha portat a Sant Cugat Maria Dolors Camps
E S T E V E
DAV]D VALLS
Núria Mora
A M E N O S C U A R T Q MIL r, & r u C H G BALADO
CARAMFLO
JooQubn jofr*
GERIY DIHFUBION
és una roba pensada per a la dona d'avui, lliure, dinàmica, elegant i 'polivalent", sempre amb teixits nobles i també
innovadors en els aspectes tècnics.
FRANCESC M O R A G A S , 28
08 I 90 S A N T C U G A T DEL VALLÈS TEL. 93 589 83 83
HS4CAOT0INS Divendres, 19 de març de 1999 Setmana
Les x i f r e s
El pressupost preveu un superàvit de
143 milions de pessetes El Pla Econòmico Financer que va començar a aplicar-se l'any passat està començant a generar el seus fruits. Si el pressupost de 1998 s'ha aconseguit tancar amb un superàvit de 41 milions de pessetes, les previsions per aquest 1999 són encara més positives: l'equip de govern espera acabar l'any amb un superàvit de 143 milions de pessetes. Tot gràcies a uns pressupostos que tenen com a objectiu primordial el continuar mantenint l'equilibri entre ingressos i despeses.
AURA COSTA
El tinent d'alcalde d'Economia i Finances, Pasqual d^)ssó, està aquesta setmana molt satisfet L'àrea de la qual és responsable ha fet la feina i ha aconseguit el·la-borar uns pressupostos per al 1999 del tot optimistes, que auguren un fi d'any amb xifres positives i molta feina feta. En la roda de premsa convocada aquesta setmana, D'Ossó no s'ha cansat de remarcar "el canvi de tendència que s'observa en les finances municipals" i ha declarat: "L'Ajuntament de Sant Cugat ja no és de-ficitari.Tots els ciutadans poden gaudir de la qualitat d'aquesta ciutat sabent que totes les factures estan pagades". Els nombres, al menys els presentats per l'equip
nicipal d'habitatges i locals que obté una diferència positiva d'uns 2.014 milions. I és que aquest organisme autònom preveu ingressar 2.567 milions de pessetes però només té previst gastar-ne 553. El motiu d'aquesta diferència es troba en el lliurament de 50 habitatges situats a la zona de Can Cabassa "amb la venda dels quals s'ingressarà una quantitat important de diners", ha explicat l'alcalde, Joan Aymerich. Per contra, la promotora no té previst tenir massa despeses perquè durant aquest any no s'ha previst una construcció massiva d'edificis.
Les despeses
Si s'analitzen les xifres generals, dels 8.215 milions de pessetes
que l'Ajuntament té previst desem-
de govern, així ho PROMUSA preveu borsar aquest any,
ingressar 2.567 un 21% correspon a inversions que se centraran bàsi-
milions de pessetes, cament en actuacions urbanís t i -
nicipal p reveu mentre que nOméS en ques als districtes ingressar 6.288 v i al nucli de la ciu-milions de pesse- gastarà 553 ta t . L e s al t res
tes, mentre que
demostren. Dins la partida
referent a l'Ajuntament, el Pressupost Ordinari Mu-
nomes espera gastar-ne 5.996, generant un estalvi ordinari de 292 milions. D'aquesta quantitat es destinaran 149 milions a finançar les inversions prioritàries i, per tant, restarà un superàvit final d'uns 143 milions de pessetes.
Pel que fa als pressupostos dels òrgans autònoms municipals -e l Centre Cultural (OAMCC), l'Organisme de Comunicació i Informació Ciutadana (OAMCIC) i el Patronat Municipal d'Educació (PME)-, les xifres s'han aconseguit equilibrardel tot (veure quadres adjunts). Destaca cl cas de PROMl'SA, la promotora mti-
grans parcel · les q u e s ' e n d u r a n
bona part dels ingressos seran les despeses generals, on s'hi inclouen els sous de tots els funcionaris de l'Ajuntament (2.526 milions); i els béns ordinaris i serveis (2.383 milions). La resta de les despeses serà la suma de les transferències corrents, els actius i passius financers i les despeses financeres, que sumaran un total d'uns 1.568 milions de pessetes.
I el§ ingressos
Pel que fa als ingressos, les majors quantitats arribaran a través dels impostos directes i indirectes
Ingressos previstos per al 1999
AJIMTAMENT 7,428,644,707
PME 403.256.160
OAMCIC „• 7#J$9.68é
OAMCC 302.226.000
PFiOMUSA -'~'4&k> -
", S's
TOTAL 10.780.481.528
AJUSTAMENTS •407.623.851
Despeses previstes per al 1999
WÉmmm - < f**^- "~*' 7rzm.mjm PME 403,256.160
QAMCIC 78.98&6S5
OAMCC 302.226.000
PROMUSA 553.404.185
TOTAL 8.623.057.112
AJUSTAMENTS -407.623.851
^Ifrafflll WSMH P M E : P a t r o n a t Munic ipa l d ' E d u c a c i ó
O A M C I C : O r g a n i s m e A u t ò n o m Munic ipa l d e C o m u n i c a c i ó i I n f o r m a c i ó
C i u t a d a n a
O A M C C : O r g a n i s m e A u t ò n o m Munic ipa l C e n t r e C u l t u r a l
P R O M U S A : P r o m o c i o n s Munic ipa l s d e San t C u g a t d e l val ies ( p r o m o t o r a d e
l'habitatge)
(4.197 milions), encara que també s'espera ingressar importants xifres a través de l'alienació d'inversions (3.133 milions) i de les taxes (1.124 milions) i les transferències corrents (1.432 milions). La part més minsa dels ingressos entrarà a través de les transferències de capital (356 milions) i els ingressos patrimonials (127 milions).
La valoració
En vista de les xifres presentades, Pasqual d'Ossó ha ratificat la satisfacció de l 'equip de govern: "Aquests són uns pressupostos equilibrats i que demost ren fins a qu in grau e s t a n sanejades les finances de l'Ajuntament". I ha continuat: "Estem especialment contents d'
haver pogut presentar aquestes xifres com a re spos ta a to ts aquells que des de l'oposició ens havien dit moltes coses desagradables". Pel que fa a l'acompliment dels càlculs previstos, l'alcalde, Joan Aymerich, s'hi ha mostrat molt confiat: "Les despeses i els ingressos estan molt equilibrats i, per tant , no ens hauríem d'endur cap sorpresa".
Pilar Alcalà de Pascual
Vostè què opina dels nostres viatges? Ussía Tours. Què en puc dir, d'Ussía? Són uns professionals de l'alçada d'un campanar. Des que vaig tenir el plaer de coneixe'ls, ja fa 4 anys, tant jo com la meva família hem gaudit moltíssim amb els seus viatges. Una meravella! Qualitat, confort i, sobretot, molta atenció .Gràcies, Ramon, per la teva dedicació als teus clients incondicionals, continuarem confiant en tu.
m . , i n . PROPERES SORTIDES: Pufs Basc í Navarra (Setmana Santa, 1 at 5 ctabríf) Mana ae i Hospital, íu . . _ . ' . V . _ - , # D O Rocamadour i Va» del Dordogne (Pont de Sf. Joan, 24 al 27 de juny) (a 30 metres de Pl.Octav.a-Monest.r) | / S S l A B TOURS A n g t a t e m i } E s c ò c í a (W atZSÜ'agOBt} Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65 _ ^ - ^ GC"' índia i Nepal (Pont de la immaculada, 28 novembre al 8 desembre)
Viure casa Divendres. 19 de meirc de 1999
SOSTRES VOLUMINOSOS I COLORS PASTEL PER A LA LLAR Mobles de fusta, sostres voluminosos amb una il·luminació directa de baixa intensitat, cortines llargues fins al terra i molts altres elements marquen les tendències actuals en el camp de l'interiorisme. Els tons pastel són els protagonistes d'aquesta temporada que colorejaran les parets i els sostres de casa nostra. Tot i així, s'ha d'adaptar cada element al seu entorn. / R. B.
catifes continuen sent de llana o acríliques, segons el pressupost del client.
Pel que fa a les parets, aquestes tenen uns tons pastel i clarets, com ara blaus, beigs, verds, ocres o blancs. Els sostres es mantenen de color blanc, ocre o del mateix color que la paret però en una tonalitat més suau. "Ara s'està donant molta importància a treballar els volums dels sostres", assegura Barbero. En aquest sentit, les divisions visuals d'una habitació es fan al sostre amb diferents alçades, i no al terra com era habitual fins ara. La llum també juga un paper molt important ja que permet dividir l'espai en diferents
a m b i e n t s .
Segons l'interiorista À/ex Barbero de Per. a^,uest
motiu, Stan-
Stanza de Sant Cugat, "es tracta d'adaptar amb consells les necessitats
dels nostres clients d'acord amb els materials, la funcionalitat, l'estètica
i el pressupost desitjats"
La fusta massissa continua sent el material per excel·lència per als mobles. Foto: STANZA
Les tendències actuals apunten cap a parets de colors pastel i sostres d'una tonalitat més suau. Foto: STANZA
L 'interiorisme és un art que no tothom sap combinar. Les modes i els colors de la decoració també van i
venen constantment. Tot i així, sempre és possible establir una tendència per a cada temporada.
Els professionals del sector s'encarreguen d'assessorar sobre l'estil de decoració més apropiat per a cada llar d'acord amb les necessitats i el gust dels clients. Aquest és el cas del servei d'interiorisme que ofereix Stanza de Sant Cugat que "combina la funcionalitat amb l'estètica", segons informa Alex Barbero, gerent de l'empresa.
Per a aquesta t e m p o r a d a , Stanza manté la combinació de l'estil clàssic amb el modern. D ' a q u e s t a manera, la fusta massissa continua sent el material per excel·lència per a fabricar els mobles de la llar. L'altra opció és la xapa que també ha de ser elaborada a partir de fustes nobles.
Els mobles són preferiblement de colors clars o mitjos i tenen unes línies més aviats suaus, no tan sobrecarregades com en etapes anteriors. En aquest sentit, els gruixos de les prestatgeries o dels taulells, per exemple d'una llibreria, també varien i són molt més importants. La moda estableix un gruix, com a mínim,
d'uns 30 centímetres. En el cas de les portes, també s'acostuma a col·locar una plataforma a sobre per a seguir l'estil clàssic.
El parquet continua sent el protagonista dels terres i agafa encara més força. Els tons vermello-sos i els mitjos són els més apropiats per a combinar amb la resta de la d e c o r a c i ó . Durant aquesta temporada es d e i x a d ' i n s t a l · l a r moquetes i les
za aposta per i n s t a l · l a r llums de baix voltatge per a fer una i l · luminació puntual. Les Uàmpades de peu també estan molt de moda.
En el cas de les cortines, la tendència actual marca cap a utilitzar una tela de lli de colors suaus, com ara beigs o blancs. Les cortines han de ser de dalt a baix i acostumen a tenir dues capes, una llisa al fons i una estampada, per exemple amb quadrets de la mateixa tonalitat, al davant.
Pel que fa a les tapisseries, la moda apunta cap a les de cretona o alcàntara. Per una altra banda, la pell també s'està imposant molt per a elaborar els sofàs de la sala d'estar.
L'habitació de la llar que més ha evolucionat en els últims anys ha estat la cambra de bany. Actualment, posem en aquest espai terres de fusta o parets que combinen la rajola amb fusta o, fins i tot, pintures. Els materials sintètics també han permès moltes combinacions noves que anys enrere no s'utilitzaven. Els llums de la cambra de bany també han guanyat pro-tagonisme amb focus puntuals. En moltes ocasions, ara també s'instal·len les dutxes fetes d'obra i no amb un' plat com s'ha fet sempre tradicionalment.
Però tot i que la moda estableixi les directrius bàsiques a seguir, els interioristes de Stanza s'encarreguen d'adaptar la decoració interior de la llar dels clients a les seves necessitats. "Es tracta d'adaptar amb consells les necessitats dels nostres clients d'acord amb els materials, la funcionalitat, l'estètica i el pressupost desitjats", assegura Barbero de Stanza.
Informació cedida per Stanza Serveis d'Interiorisme
Setmana ELS/CANTONS Divendres, 19 de març de 1999
Les inversions
Les inversions previstes per enguany sumen 1 . 7 3 8 milions Les actuacions urbanístiques syenduen la major partida
En els pressupostos d'enguany, les inversions, igual que la resta de despeses, s'han intentat contenir al màxim per tal de mantenir les arques municipals en xifres positives. En concret, l'equip de govern ha reservat una partida de 1.738.713.777 de
pessetes que es destinaran a diverses àrees. Aquesta xifra suposa gairebé la meitat (3.105.000.000) dels diners que es van invertir i'any anterior, fet que s'explica per les activitats urbanístiques que enguany són menys ambicioses que al 1998.
A.C.
Dels prop de 1.739 milions de pessetes que s'invertiran durant aquest any, 1.289 milions es dest inaran a l ' A j u n t a m e n t i els 449.000 restants aniran a parar als organismes autònoms municipals. El Centre Cultural rebrà 1.889 milions, l'Organisme de Comunicació i Informació Ciutadana 1.250, el Patronat Municipal d'Educació 3.564 i P R O M U S A 442.000.
Comparades amb les inversions fetes l'any passat, gairebé tots els organismes autòmoms mantenen xifres similars a excepció de la promotora municipal de locals i habitatges que veu reduïda la seva partida de 1.282 milions del 1998 als actuals 442. Això s'explica pel fet que l'any passat "es van fer obres de molta envergadura, com ara l'aparcament ubicat sota el vial de conexió o diverses promocions de PROMUSA, pressupostades en sumes molt elevades", ha explicat l'alcalde, Joan Aymerich.
Pel que fa a les inversions incloses dins la partida de 1.289 milions de l 'Ajuntament, l'Àrea d'l rbanisme és la que s'endu la
major quantitat de diners (952 milions de pessetes), quantitat que es destinarà a la urbanització dels districtes, del nucli de la ciutat i de diverses rieres i vials. El tinent d'alcalde d'Economia i Finances,
Pasqual d'Ossó, ha destacat les inversions als districtes "que enguany serà un dels temes en els que podarem més èmfasi". Tot i que ja es coneixen les partides que es destinaran a cada districte
L·s mil/onesab districtesacapararan gran partde les inversions del1999. F.:X. L.
Principals inversions de la partida destinada a VAjuntament
PLA D'OBRES A ESCOLES 22.000.000
OBRES ADEQUACIÓ CLAVEGUERAM 20.000.000
OBRES ADEQUACIÓ VIA PUBLICA 20.000.000
EDIFICIS MUNICIPALS 70.000.000
URBANITZACIÓ CENTRE HISTÒRIC 257.000.000
URBANITZACIÓ MIRA-SOL 77.000.000
URBANITZACIÓ LES PLANES 38.500.000
URBANITZACIÓ LA FLORESTA 57.700.000
[URBANITZACIÓ NUCLI 18.000.00C
FONT: AJUSTAMENT DE SANT CUGAT
i al nucli (vegeu quadre adjunt), els responsables no han pogut precisar les actuacions que es duran a terme en cada una d'aquestes zones: "les actuacions conc re tes d e p e n e n del que decideixin els Consells de districte, en el cas dels barris, i de l'estudi que està el·laborant el RACC, en el cas del nucli de la ciutat".
D'Ossó també ha fet especial menció als 70 milions que es destinaran a la conservació d'edificis municipals i als 170 reservats per a la urbanització de rieres. Deixant l'urbanisme a una banda, la resta d'àrees de l'Ajuntament es reparteixen les sumes per el següent ordre d'importància: Serveis Urbans (188 milions), Serveis I n t e r n s (47 mi l ions) , Economia (33 milions), Medi Ambient (39 milions). Serveis Generals (20 milions), Serveis Personals (7 milions) i Descentralització (501.000 pessetes).
• x g — DADES DEL SUBSCRIPTOR
[ Nom | Cognoms 1 Ciutat I Carrer i Codi postal i NIFoDNI ...
Telèfon . Fax
DADES DE
Data d'alta.; Adreça d'erttrj
El diari de casa.
FULL DE SUBSCRIPCIÓ f&&$vWA·· v *
DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ
Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDGLXIofícinaDLXndcaD núm c o m p t e a x r J O X I I D Titular ........^..........
•Comptat • Rebut domiciliat
Sant Cugat del Vallès,................ de de 1999 SIGNATURA
Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15
Divendres, 19 de març de 1999 viure casa
EXCELENTES CONDICIONES DE PAGO FINANCIACIÓN A SU MEDIDA
Proyecto personalizado de su piscina
Mantenimiento, reparacion y conservación
Limpieza y puesta en marcha ::
, » . ' . . « * * * * %
Climatización
Tratamiento de agua domèstica
Descalcificación y osmosis inversa
Riegos automàticos
Tienda especializada
C Enric Granados, 10
V 93 589 84 92 • 93 589 25 29
KS4CANTONS
Política Divendres. 19 de març de 1999 7
E í @ c c s o n s
CIU tanca el pacte local Lluís Recoder es confirma com a número /, mentre que Joan Recasens serà el 2
Les seccions locals de CDC i UDC han arribat finalment a un acord que els ha permès tancar el pacte electoral després de mesos de debats. El resultat de les múltiples converses mantingudes entre totes dues formacions es tanca amb un punt a favor d'UDC, que ha aconseguit esgarrapar el número dos de la llista al seu soci de coalició.
A I R A COSTA
- Sant Cugat -
Unió Democràt ica de Catalunya ha aconseguit pujar un esglaó mes en la llista electoral de la coalició i s'ha situat al preuat n ú m e r o 2 q u e t an t s es t i ra i arronsa ha provocat en gran part de les poblac ions ca ta lanes . L'actual president de la secció local d'l DC, Joan Recasens, assumirà aquesta posició just darrera del ja confirmat Lluís Recoder (CDC) com a cap de llista. L'acord assigna també els números 6 (Jordi Farrés), 10 (Xavi Cortés), 12 (Cristina Paraira), 17 (Carles Brugarolas), 21 i 25 a UDC. La resta de posicions serà assumida per membres de Convergència, tot i que Recoder ha assegurat que aquests llocs "estan encara per decidir". Tots dos companys de coalició han valorat amb satisfacció l'acord al que s'ha arribat. Si Re
coder no ha escatimat floretes a l'hora de definir Recasens com una persona "que té tots els mèrits per ocupar aquest lloc - e l 2-", el president d'UDC] ha ma-ti/at: "Hi havia algú que creia que CIU tenia problemes però hem tancat l'acord d 'una manera exemplar, seriosa i trencant les previsions que alguns havien fet".
Pel que fa al retard amb què s'ha arribat a aquesta entesa, el candidat a l'alcaldia ha dit: "No era necessar i tancare l pac te abans". I és que segons Recoder, el retard que alguns els han atribuit no té cap importància en tant que no ha suposat que s'alentís el treball del partit cara als comicis municipals. Precisament durant els pròxims dies els membres dels dos partits que treballaven en l'el·laboració dels programes tenen previst reunir-se per redactar un documen t comú, fruit del treball de totes
Els números 1 i 2 de la llista de CIU increment/iran ti partir d'ara el seu treball preelectoral. Unto: X.IARROSA
dues formacions. Segons el calendari establert, el programa quedaria redactat a finals de març, moment a partir del qual s'obriria un període de consulta externa per aprovar definitivament el document al mes d'abr i l . T a n t R e c o d e r com Recasens han precisat que el t ex t q u e e l · l abo r in no serà
sotmès a l'assamblea executiva perquè aquesta ja els ha atorgat poders per donar-li el vistiplau.
Algunes incògnites pendents
Desvelades algunes incògnites, encara no ha sortit a la llum pública el futur que espera a la llista de Valldoreix. Els polítics
nacionalistes van negar-se a declarar qualsevol in t enc ió en aquest sentit i només Recoder va apuntar: "Que jo sàpiga en Jaume Sanmartí -actual president de l 'EMD de Valldoreix-no ha dit que no es volgués tornar a presentar". En el cas que renunciés, però, la coalició encara no ha decidit que faria.
JACRUKT a l'Esbart
premi é/m \v\
í^È^Èàm^W^Éu^à cte i i l t CONVOCATÒRIA a tots els artistes de Sant Cugat
Organitza-. Petit format sX Selecció d'obres: Dissabte 27 de març de 1999, d'11 a 14 hores Cal portar 2 obres representatives (55 X 46 cm aprox.), currículum artístic i fotosrafia del mateix artista (10X15 cm), als locals de l'Esbart Sant Cugat, c/ Migdia, 6. Col·labora:
EIS4CAINT0NS el "diari" de Sant Cugat
U S 1 CANTON
8 Opinió
^ ^ ^ ^ lYnendres, 19 de mart de 1999
ELS CANTONS Sct i i u run indcpcndcni »lc S jn i (à igJi del \ alies
• : Premsa Local cto Sant Cugat, SL .
e i S J I I I An ton i , 1 ^ I M I M . S - ( IM' ' ( l Sant ( . i i ^ j t del \a l lès l'cl 5M'">J SJ - l ' . ! \ SSM _'0 'M
l'.div ni e icc i rnni í J )ittp:, ' ' \ i l . iwcl) LMin/vinuini-H K-m.i i l : s imminatta* i l · iwcl i .vim
C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó K.uiH.11 f i ra» pres ident )
]nsc|i M. ( IJ I I ÍLTI / I ' . l 'cic |-.st|ncrdj i \ j \ i c r KnrnelK (editor delegat!
D i r e c t o r a Aura Costa
Redacció Tema ilt> la -tetinana: (ï lnria Francolí; Pol í t ica/Kntnrr i /Opt i i iú : Vira Costa;
SiH-íHaiy KriHHiniia: Anna Borau; Ci t l lu rn : Kuth (iasals; K»|H>r1»: \ l c \ López,
Sol idar i tat : Mònica Bernaixi;
Comarcial \ n i u \V Romomptc
Consell Editorial Rjnion í iran I president) Josep M. Oabren/.o (vicepresident)
Víctor Alexandre. Francesc (iarbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert De Pablo, Pere Ksquerda, Xavier Fornells, Knstian
Herbol/.heimer, Kogcli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Kmi l i Kcfic, Marta Suhiri, Paco Soler. Josep A. Teíxid», Joan li.rtosa, Josep M. Sans Travtf, Joan Troyano,
Jaume Tubau, Hector Vall, Núria Zabala Aura Costa (secretària}
Subscripcions Laura Montcr
F o t o g r a f i a Xavi Larrosa, Oscar Benito
D i s s e n y i m a q u e t a c l ó Gemma Jurado
I m p r e s s i ó Ronmpres (972) 40.05.95
D i s t r i b u c i ó Mai l ing Vallès S L . Tel . 589.23.71
Dipòsit legal: GI-405-93
Y.h 4 (^ntiin» c ip ina únicament b jev» opinió en eb ediloriah. EU amdea nfpMi cïprciicn l'opirm1) del» *eu» autors. que Eli 4 (JIKOIII no fa i
PubJmctú «iheridi j :
(»)ACPC Associació C a t a l a n a de la Premsa Comarca l
E d i t o r i a l
/fcéyfcdk xe Ufasrnn
Sal fa* Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors
Transparència
P otser arriba amb retard, però cal donar la benvinguda a la crea
ció d'una Comissió Especial d'Investigació sobre el pla de reparcel·lació del sector est del Turó de Can Matas. El cas L(l Ciutadania Casas, ha fet potser ha v d'aquest tema anat massa pOÍSer flO entendrà bandera per-lluny i cal sonal i ha uti-
ac lanr una que a la porta de íuz at els da-
amb tot tipus de pèls i senyals un pressumpte afer ple de corruptcles que esquitxa als responsables urbanístics municipals. L'oposició, especialment el
portaveu socialista Àngel
actuació de l'àrea d'Urbanisme sobre la qual s'han escampat molts d u b t e s des de pàgines comprades en un mitjà de comunicació local i des d'un llibre escrit per un empresari de la construcció que vol cobrar el que diu que li deu l'Administració. Aquest empresari, vinculat
a la urbanització de l'esmenta t sector, denuncia
les eleccions rrers p lens municipals
. . . . P e r atacar mUniClpalS paSSin frontalment
l'equip de go-aqUeSteS COSeS vern denun
ciant la gestió a Can Matas i
afirmant que hi ha indicis de corrupció i malversació de cabdals públics. A l'acció del PSC se li ha afegit la resta de l 'oposició. De moment, però, ningú ha portat el tema als tribunals. Cal aclarir els fets per no
deixar cap ombra de sospita
sobre aquesta actuació. La comisió impulsada pel mateix equip de govern ha d'anar fins el final i, si convé, demanar i assumir les respo-sabilitats que s'en derivin, especialment en una àrea que ha provocat diverses especulacions fins ara mai provades. La comissió proposada pel
mateix Joan Aymerich hauria de tenir tot
La comissió el suport i aprovació de
tots els grups proposada per municipals,
cològica" en la recta final del seu mandat quan sembla que tot hauria de ser consens, bons propòsits i reconeixement a la tasca feta, per un polític que, al marge del color ideològic, posa punt i final a una llarga etapa dedicada a la comunitat. És evident que l'oposició no
li vol posar les coses gens fàcils a l'encara alcalde. Sembla que "li tingui jurada" i apro-
però després AymeriCA Hauria fiti la situació del ple de di- . sis anys més
marts passat, de tenir el suport tard de i la confussió de
municipals
K . . . . „
cara als ciuta- de tots els grups Pia P dans és encara més gran. Incomprensiblement, la comissió tirarà endavant només amb els vots favorables de CiU i PP. Aymerich afirma que està
sotmès a una "tortura psi-
provació del er en
senyar la cara més belige-rant, fins i tot ERC, el seu exsoci de go
vern. La ciutadania potser no entendrà, que a la porta de les eleccions municipals passin aquestes coses.
El l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 radies mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials
o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,
i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Volant millores pmr a Mlra-sol, jal
En aquests últims dies diferents veïns del barri, una vegada més, estem visitant diferents funcionaris de l'Ajuntament per exposar-los la situació límit que viu la nostra comunitat, que derivarà segurament en breu en accions de protesta cívica davant l'absència, des de fa anys, de diàleg i de solucions municipals. La situació del barri és la següent: Pertanyem a un nucli de pocs carrers en la frontera de Mira-sol/zona Arxiu Nacional de Catalunya que ha estat oblidat per l'Administració malgrat que els veïns han expressat reiteradament les seves peticions per asfaltar els carrers des d'abans del 1993.
La crispació dels veïns ha arri
bat a situacions límit ja que la sequedat d'aquest hivern, combinada amb la presència de pol·len, està provocant una greu presència de massa de pols que es diposita en tots els racons i provoca una situació insuportable per a tots nosaltres que fins i tot pot afectar la nostra salut. L'any passat no vam aconseguir ni tan sols que s'aboqués grava als carrers, cosa que ha empit-jorat encara més la situació. La frustració del nostre diàleg
amb l'Administració ens ha dut
a construir privadament les voreres i a plantar arbres, però no ens ha estat possible afrontar també l'asfaltat particular dels carrers perquè molts veïns han donat avals i diversos han pagat a l'Ajuntament, fa anys, diners en efectiu amb garantia de la realització de voreres i carrers, i lògicament no poden pagar dues vegades la mateixa obra. Per això, ni tan sols ens queda la solució d'asfaltar els carrers particularment per a suplir la incapacitat municipal.
El col·lectiu de veïns que s'ha anat formant de manera espontània davant l'abandó municipal és de l'opinió que s'han de defensar els interessos col·lectius mitjançant accions legals amb el suport d'un veí advocat, contactes amb els partits polítics locals, comunicats a la premsa local i de Barcelona i protestes cíviques. Els elevats impostos munici
pals que paguem ens exigeixen sol·licitar a l'Administració una millor atenció i cura dels nos-
JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A l " « l »
BELL
»w>*
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 1784'Fax93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT
tres drets com a ciutadans de Mira-sol i Sant Cugat./ PEDRÓ FÀBREGAS (Mira-sol)
La ciutat que volant
Tot aquest aldarull que s'ha creat arran de la carta de l'at-quitecte De Solà-Morales m'ha fet reflexionar sobre el nostre model de ciutat. Per descomptat, no estic d'acord que Sant Cugat sigui una ciutat "cutre" ni semblant a les de l'època "pre-industrial". Ara bé, què és el que ha originat que es pro-duissin unes afirmacions d'aquest tipus? Hi ha altres professionals o simples persones del carrer que pensen igual? Si és així, què podem fer per evitar donar aquesta imatge i com aconseguir una ciutat millor? / ADELA GENÍS (Valldoreix).
Viure casa Divendres, 19 de març de 1999
"FEM COSES NOVES PERÒ NO FUGIM DE LA DANSA POPULAR"
Hi Sílvia Pérez i Cesc Franquesa són ballarins professionals de l'Esbart Sant Cugat. Tot just aca-P ben d'estrenar Terra Baixa a Sant Cugat i Mascaró a Terrassa. Tots dos espectacles van obte-
nir un èxit aclaparador. Aquest és el resultat de dues vides dedicades exclusivament a la dan-\f sa popular catalana i, a continuació, ens expliquen la seva experiència.
I — V'írt.sri/fr«>.s
heu ballat en molts
espectacles del Cos de
S Dansa de l'Esbart Sant
Lligat. I te r/m/i.s fi es-
T teit més orgtittosos?
- ( :.K: Vaig ^ comentar ballant corcu-
MJL grafies de Sahador Melo. Ell va ser la meva herència en entrar ai
Cos de Dansa de l'F.sbart tot i que ell ja no hi era quan vaig arribar. Tots els espectacles que he estrenat han estat amb en Joan Serra. Amb ell he fet L·s quinze Cançons i Danses de Federic Mont-pou, Vistes al Mar, Moviment per un Estiu, El Pont de Mar Blava, Tríade, Tena Baixa, i me n'he deixat algunes pel eamí.
- S.P.: No en tine cap d'especial. Totes ho són.
- C.F: Sí, totes tenen cl seu moment. Hi ha moments concrets dels espectacles que t'a-trauen més o menys però en general disfrutes mòlt amb tots.
- S.P.: Com ara el que vern ballar amb Lluís Llach, que va ser molt bèstia.
- En aquest sentit, hi ha espectacles que imposen o fan por?
- S.P.: Cada cop que surts a estrenar algun espectacle el cor et va a dos-cents per hora. Però això ens passarà sempre. Ks inevitable.
- C.K: Quan surts a presentar alguna cosa nova tot i tenir-ho molt i molt assajat... Recordo molt especialment l'estrena d'A/ Punt de Mar Blava amb Lluís I ,lach. Sabíem que sortíem amb una macrocstrella. Sabíem que estàvem davant d'unes 15.000 persones perquè et deien que hi havia molta gent. Sabíem que hi hauria periodistes, que seria una cosa molt ~heavy. Aquella estrena va ser molt potent. Com deia la Sílvia, com a proposta d'espectacle no era més interessant que altres, perquè penso que n'hi demés interessants. Tampoc vull desmerèixer El Pont perquè ens ho vern passar bé.
- Enguany heu estrenat Mascaró que és la vostra primera proposta professional. Com us va anar la presentació a Terrassa?
- S.P.: Molt bé. L'actuació de les vuit va anar molt bé i la de després encara millor. Vam quedar molt contents.
- C.F.: La resposta del públic,
La Sílvia va fer escultura i en Cesc va anar a la universitat, però tots dos ho van deixar per l'Esbart. Foto: X. L.
que tots vam respirar, va ser esplèndida. A les vuit hi havia bastant públic jove, nens des dels tres anys, també gent adulta. Per aquest motiu, l'esclat final no va ser tant gran com el del passi de les deu. Al final de l'espectacle, quan sona el Rossinyol, una filera de nanos es va posar a cantar la cançó. Així, estaves ballant i senties que hi havia nens que cantaven el Rossinyol. () just quan s'a-. cabava, un dels nens, que acostumen a tenir vergonya, va preguntar 'ja s'ha acabat?'.
professionalitzar el camp de la dansa catalana. Volem que funcioni. Per una altra banda, tenim Terra Baixa.
— Presentareu Mascaró o Sant Cugat?
- C.F.: De moment, no tenim res previst. Estem parlant, però és una venda més que hem de fer. Tenim ja concretades una actuació el 18 d'abril al Palau de la Música, que ja la teníem abans de la ballada a Terrassa, i de l'estrena mateix va sortir una repre-
ra proposta professional. — Quina relació teniu amb la
dansa clàssica, per exemple amb el Nacho Duato?
- C.F: La dansa és un llenguatge, com ho és la música, la matemàtica o la llengua. Però en la dansa, igual com passa amb tots els altres llenguatges, hi ha uns idiomes, uns gèneres: la clàssica, la contemporània, la popular, jazz, ... Totes tenen connexions. A més a- més, nosaltres ens enganxem al carro, que altres coreògrafs ja ho
havien encetat, de Això t'arriba molt, Qp «£„ JQan S e J T a g m fa fa renovar l'àmbit de la gairebé més que els J dansa catalana. Par-
aplaudiments. A la entendre que la dansa és un llenguatge tim de l'arrel de la
En Cesc i la Sílvia ensenyen dansa popular catalana a ks escoles. Foto: X. L.
segona representació hi havia molta gent que coneixem del món. Fra gent convidada, tant amics com promotors i gent que ens interessava perquè ho compressin. Des d'aquest punt de vista, la valoració també va ser molt positiva. Van venir a felicitar-nos i estaven contents.
- Quins altres projectes teniu?
- C.F: Ara hem de vendre Mascaró. I ho dic amb el sentit més comercial, però és així. Hem fet un espectacle que sempre costa diners. Ara ens morim de ganes de fer-lo i ensenyar-lo perquè tothom el vegi. És la primera vegada que fem una proposta per
per relacionar-se, tant a l'hora d'utilitzar-la com a dansa popular
com per fer espectacle."
sentació pel juliol a Vilanova, una per l'octubre al Maresme, està per veure on, i una altra pel setembre a Sant Esteve de Palautordera. De moment, ja en tenim tres. Ara hem de fer trucades per a perseguir a tothom perquè la cosa demana insistència.
- Ara ja sou professionals. Vs podeu guanyar bé la vida?
- C E : Hem engegat Mascaró, com a prova, per veure com va tot. Ja veurem què passa perquè ara hem de començar a pagar molts deutes. És la nostra prime-
dansa popular i tradicional, la qual coneixem bastant. Continuem treballant la dansa popular, que és la nostra base, però també ens empapem
de "Nachos Duatos", de contemporanis i de tot el que veiem. Hi ha coses que t'entren més, coses que menys, coses que t'arriben i coses que no. Tot això que et va empapant. És la dansa catalana d'avui. Som permeables de tot el que veiem però no volem entrar en el món de la dansa clàssica i contemporània que treballen amb unes tècniques concretes. No volem defugir la dansa popular però hi introduiïm moviments nous. Juguem a partir d'una ges-tualitat que intentem que sigui
Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa
més actual. - Us cuideu molt el cos? - S.R: La gent hi dedica les
hores que pot. Nosaltres hi dediquem més però molts vénen aquí a passar l'estona. No fem dietes especials.
- C.F.: També depèn de cadascú. Hi ha qui és més propens a engreixar-se i hi ha qui no s'engreixa faci el que faci. Però som conscients que ens hem de cuidar.
- S.P.: No sé fins a quin punt les companyies de dansa clàssica es cuiden. En principi, nosaltres no tenim cap dieta -estricta. Només ens cuidem.
- Heu de fer una gran preparació física?
- S.P.: l 'na preparació forta forta no la fem. El que passa és que ho fem de forma continuada. Assagem dos cops a la setmana, de deu a dotze de la nit.
- C E : Si parlem del cas de les persones que hem decidit dedicar-nos i que, per tant, treballem en això, és diferent. És clar, la dansa catalana és amateur. Dins de l'Esbart hi havia un grup de gent que volia anar més enllà i per això hem tirat endavant amb Mascaró. Som gent que estem tot el dia treballant amb nens, fent classes. Amb la nova etapa també busquem més classes per a nosaltres, per perfeccionar la nostra
tècnica. — Quina ha
estat la vostra formació?
- S.P.: Hem tingut molts mestres.
- C E : Hi ha una formació molt important, que és bàsica, que és la dansa popular. Mirem de ballar danses populars i procurem de bus-car-nc de noves per cnsenyar-les als nens. Amb en Joan Serra i el Quim Serra, que són els dos coreògrafs, tenim les nostres estones d'investigació, entre cometes. Sempre que estàs preparant un espectacle nou, busques noves formes, proves coses. Hi ha aquesta part que no diria que és autodidacta però sí de laboratori. Al marge d'això, ara ve la Maria Roca que és una ballarina de contemporani que està col·laborant amb nosaltres a l'Escola de Dansa i ens fa una mica de reciclatge. Volem provar altres tècniques per mamar una mica per no buidar-nos.
La Sílvia tenia cinc anys i en Cesc nou quan van començar a ballar a l'Esbart Sant Cugat.
- S.P.: Aquí també treballes que és la dansa popular i tradi-coses diferents i en busques d'altres que també et serveixin per fer allò i que et compensi.
— En la dansa popidar encara hi ha espai per innovar?
- C E : Penso que sí. El que és important és saber el que vols fer. Si vols fer un espectacle has de saber què i com ho vols explicar. Si parteixes d'una història,
cional, jugues amb aquest llenguatge i expliques el que vols i com tu ho sents. Expliques la teva veritat. Aquesta és molt oberta i per tant aquí pots innovar. Però no deixem d'estar fent un producte concret que és un espectacle que difícilment la gent sortirà a ballar a la plaça durant la Festa Major. També
Foto: XAVIIARROSA
penso que les nostres danses han patit una mica un encarcarament. Eren danses de carrer que la gent les tenia per relacionar-se. Això d'anar a la discoteca a lligar no és d'ara: el lligar ballant s'ha fet durant tota la vida. El que hem fet els esbarts és agafar aquestes danses, vestir-nos tots iguals i pujar a ballar a l'escenari per ballar tots igual. Hem fet uns
CERmeta/ CERRAJERIA Y REPARACIONES METALICAS
ESPECIALISTAS EN INSTALACIONES DE
AUTOMATISMOS PARA PUERTAS
iCONSÚLTENOS!
BARANDAS
REJAS
VALLAS
ESCALERAS
PUERTAS DE BALLESTA
PUERTAS BASCULANTES
PUERTAS CORREDERAS, ETC.
FORJA
AUTOMATISMOS
REPARACIONES
Ctra. de Sabadell, km 13, nave 157 08191 RUBÍ
Tel. y fax: 93 699 42 97
ELS/CAIYTONS Divendres, 19 de març de 1999 UpuilO 9
La l l o t j a
Una institució que honora Valldoreix CoNRAD 1. M A K T Í
E ra al principi de l'any 1986. l 'n projecte, llargamen t acaronat amb
converses i t robades, i afaiço-nat pel rector de Sant Cebrià d'aquell moment, mossèn Jordi Sales, j u n t a m e n t a m b alguns feligresos i veïns de Valldoreix, cristal·litzava. Naixia el Museu Parroquial de Sant Cebrià, estructurat per un reglament que en seria el nervi i t ambé l'eina per a treballar.
Mossèn Jordi, home erudit i estudiós, volia així aplegar tant e ls vasos s ag ra t s , els o r n a men t s , els llibres l i túrgics. . . com tota classe d 'objectes religiosos existents , a fi que no es pe rdess in a m u n t e g a t s en un racó oblidat, ans poguessin ser coneguts , admirats i valorats pels visitants que sempre han freqüentat la Parròquia de Sant Cebrià . Semblan tmen t , les persones que secundaren aques ta iniciat iva, e n t r e les quals es trobava el patrici Josep Altet, en Joaquim Llove-ras i en F rancesc Cardoner , cregueren que al Museu es podria agrupar molta història del passat valldoreixenc vinculat a la Parròquia, a base d 'entrar
en contacte amb cases pairals encara existents , de les quals estava sembrat Valldoreix antic: famílies que podr ien cedir objec tes i d o c u m e n t s de
Fer-me càrrec del
Museu no em significà
una cosa nova perquè
havia participat en
converses amb mossèn
Jordi i coneixia els
seus projectes
molta vàlua històrica local. També pensaren dur a terme
tasques d' investigació i d 'excavació del subsòl en aquells indrets de Valldoreix arque-ològicament "sospitosos", com es pot constatar quan es visita el Museu.
La sa lu t mo l t d e l i c a d a de mossèn Jordi no li permeté soj o r n a r m o l t d e t e m p s a la Parròquia com a pare i pastor
de la feligresia. El 28 de març de 1992, al cap de sis anys de la naixença del Museu, deixava la parròqtiia. El mateix dia el bisbe Carles Soler en donava la possessió a mi, tasca que vinc d e s e n v o l u p a n t en l 'actua l i ta t . Annex al càrrec de rector, segons el R e g l a m e n t del Museu, hi ha el de president de la Junta directiva. Fer-me càrrec del Museu no em significà una cosa nova del tot. Molt abans havia participat en converses amb mossèn Jordi i coneixia els seus projectes sobre el Museu.
En entrar a la Parròquia de Sant Cebrià, el març de 1992, vaig voler conèixer primeram e n t les persones , la tasca pastoral, les institucions i la població de Valldoreix. Quant al museu, com que hi intervenien amb competència el senyor Altet i d'altres, vaig confiar en llur gestió. Quan el Senyor els va voler per a ell i desapar e g u e r e n d ' e n t r e n o s a l t r e s mossèn Jordi, el senyor Altet i l ' a rqui tecte , el senyor Cardoner, vaig assumir la responsabi l i ta t del Museu q u e em corresponia. Calia actualitzar
Quan arriba juny começa la síndrome de la fi de curs. Els estudiants sa-: tenen exàmens i apre-
ten de valent per fer durant unes poques setmanes el que no han fet durant la resta del curs. Els objectius dels seus es tud is han canviat de cop i volta: ja no ho fan per aprendre sinó per aprobar. L' immediat s^imposa al que és fonamental. És el mateix que sen ten els queips de futbol quan perden i tracten de posar en els darrers m o m e n t s d ' un partit l ' en tu-siasme que no han posat abans. Q u a n arriba juny t amb é comença la fi de curs per entitats culturals, recreatives, esportives... que saben que ja no poden ajornar més aquells actes que havien d 'haver fet inexcusablement durant tot el curs. Per això la segona quinzena de juny està plena de conferències, aper tura d 'exposicions,
el reglament del Museu i, un cop aprovat pel bisbe, dur-Io a la pràctica: es començà amb el nomenament de la Junta directiva, els components de la qual accepta ren gen t i lmen t . Aquesta Junta, a la vegada, nomenà la ( 'omissió executiva, integrada en la seva major part per m e m b r e s que sempre hi havien col·laborat f idelment i ac t ivamen t , m b apor tac ions valuoses i perseverants.
Coincidí en aquest moment la necessitat de fer unes obres
Tots compartim
I*afany de millorar
el Museu en
qualitat i diversitat
perquè el Museu és
un afer de tots
a la Rectoria: d 'una banda el Casal Parroquial i, de l 'altra, la rehabilitació d 'una cambra de l 'habitatge, el trespol de la
El porxo
Fi de curs FONTCUBERTA
cerrades, presentacions de llibres... Cal fer-ho sigui com sigui perquè l 'estiu, i les peril l o se s v a c a n c e s ja són a la cantonada. I després se'ls hi passarà comptes . Volen continuar el curs que ve.
Pels polítics la síndrome de la fi de curs comença a manifes t a r - se q u a n s ' o l o r e n les eleccions. Igual que els mals estudiants o els desorganitzats dirigents de les entitats culturals, els polí t ics volen fer, o tractar de convèncer de q u e volen fer allò que no han volgut o no han sabut fer durant tot el seu mandat que, dit sigui de passada, ha estat molt més llarg q u e el de ls mals e s t u d i a n t s . Ara s ' a p r o p e n e l e c cions, totes les eleccions, i els polítics de tots els signes comencen a remenar la cua. El PP, CIÜ, el PSC i el PSOE.. . tots ens sorprenen amb projectes o arguments nous o amb
qual amenaçava ruïna, per raó de l 'embigat menjat pels tèr-mits . Aquestes obres afectaren el Museu en una de les seves ins ta l · l ac ions , q u e s 'ha hagut de restaurar; la qual cosa. no ha pe rmès ten i r ober t el Museu durant un temps .
T a n m a t e i x l ' a c t i v i t a t de l Museu no s'ha suspès del tot mai. S'han organitzat cursets i exposicions, hi ha hagut sempre be l lugueig de gent jove que forma i encoratja el senyor Juanjo. Tots compartim l'afany de millorar el Museu en qualitat i diversitat. El Museu és un afer de tots: socis i simpatitzants. Necess i tem iniciatives i col · laboracions. Volem augmentar el nombre de socis.
El d iumenge 7 de març, en un acte íntim i en presència dels socis, i també dels representants de l ' E M D , es feu la r e o b e r t u r a del M u s e u , q u e podrà visitar-se cada pr imer d iumenge de mes, de les 10 a les 13.
Conrad Martí és el rector de la Parròquia de Sant Cebrià
de Valldoreix
volades de coloms de tuf elec-toralista. El PSC reivindica la g r a t u ï t a t de les a u t o p i s t e s quan van callar com mussols durant tota la seva legislatura. C IU li posa quotes lingüístiques al cinema català i al propi rei d 'Espanya. Comencen a sortir els draps bruts del P P ventilats per l'oposició. La lluita s 'exten per tot arreu. Manca de residències per a la tercera edat, seleccions esportives catalanes, corrupcions generalitzades... N o val la pena anomenar-ho tot. Els diaris en van plens i els informatius televisius encara més, però cal veure'ls tot per tractar de descobrir qui re la raó. La pregunta és obvia: per què no ho havien fet o dit abans? La resposta és molt senzilla: perquè no hi havia eleccions. La fi de curs era aleshores molt l lunyana. Voleu que us digui una cosa: això fa fàstic.
Viure casa Divendres, 19 de març de 1999
I
'l'erra Ratxa' e's el darrer espectacle que van estrenar al Teatre-Auditori. Foto: X. L
productes de vitrina. Cal que la dansa torni al carrer si' la gent vol i (jue sigui un llenguatge per relacionar-nos. Kn aquest sentit s'encamina la proposta que vam fer en la darrera Festa Major amb el taller de danses al carrer on proposàvem ballar balls plans. Ks la diferencia que pot haver-hi, buscant estereotips, entre un pas doble en un concurs de balls de sali") i un pas doble ballat en una placa per festes major que ho fas per passar-t'ho bé i no un producte amb una estètica concreta. Des d'aquest punt de vista, els catalans hem perdut una mica aquesta espontaneïtat que no han perdut els mallorquins o altres pobles. Per tant, inno\ar és qüestió de posar-s'hi.
- Què us ha ensenyat l'Esbart Sant Cugat a part de la dansa?
- S.P: Moltes coses. Si hagués continuat ballant aquí sense en Joan Serra em sembla que no hauria durant tant aquí com està passant amb ell. Ks una persona amb la qual val la pena treballar i si per qualsevol cosa ell marxés d'aquí o no hi fos, no sé si continuaria. Crec que és una persona que ha valgut molt la pena que entrés a l'Ksbart i que ha aconseguit tirar-lo endavant. Kn aquests moments, no sabria què fer si ell no estigués aquí. Per a mi l'Ksbart és una manera de viure: és ballar. Suposo que a ell
(Cesc Franquesa) li passa el mateix. Qualsevol altre director que s'hagués dedicat a fer les danses que ja estan fetes potser hauria durat dos, tres, quatre anys, però no més.
- C.F: Kn Joan Serra ens ha fet entendre que la dansa és un llenguatge per relacionar-se, tant a l'hora d'utilitzar-la com a dansa popular com per
fer espectacle. I per descomptat és una persona que ha fet escola i ho demostra el fet que som quatre o cinc persones que ens hi estem dedicant íntegrament. Això no havia passat mai en aquesta casa. Des d'aquest punt de vista, la dansa s'ha convertit per a nosaltres en una manera de viure. L'Ksbart ja no és allò per desconnectar de la feina. Si em preguntes
quantes hores treballes jo et puc dir quantes hores cm passo aquí: quantes són de feina i quantes són de hobbyt Estic aquí una mitjana de dotze hores al dia.
- Què passarà
al segle XXI amb la dansa tradicional?
- C . F : Tothom parla de canvi i que al segle XXI passarà alguna cosa. Jo també tinc la sensació que ha de passar quelcom. F]n l'espectacle Tríade parlàvem del naixement del mil·lenni i del naixement d'una entitat catalana perquè el canvi de mil·lenni va significar el canvi d'una societat. No sabem el que passarà però passi el que passi nosaltres estarem allà per fer propostes noves, això de ben segur. - Creieu que pis santucagatencs continuaran venint?
- S.P.: Cada vegada nosaltres també arribem a més persones. Abans només ballàvem durant la Festa Major. Ara es va a les escoles i es fan moltes més coses. Però l'Ks
bart no serà mai una macro escola.
- C.F: De tota manera, ens interessa molt connectar amb el poble perquè si no no té sentit. La dansa sempre té una franja d'edat que ens costa tirar bé endavant per tema nois. A les edats petites, nens de tres a cinc
anys, no hi ha problemes. L'any passat hi havia un grup que tenia un nen més que nenes. Va ser històric. Però després tiren més els esports i encara trobem l'estereotip social que ballar és cosa de nenes. També ens trobem amb nens que vindrien però que els seus pares diuen que vagi a jugar a futbol. Hi ha massa coses que nosaltres des d'aquí no podrem canviar mai. El que podem fer són espectacles interessants que agraden a tothom i que demostren que els senyors que som a ballar sóm senyors molt senyors i que ens ho passem molt bé.
— Teniu una bona relació amb eh nouvinguts a la ciutat?
- C .F : Més que un tema de nouvingut o no, és més un tema de viure al poble o no. Hi ha gent que acaba d'arribar i matriculen els seus nens. Vénen perquè o bé havien estat en un altre esbart o perquè tenen un amic a l'escola que ve a ballar. Tenim molta relació amb els nens que vénen i amb els que anem a veure a les escoles. Per tant es fa molta activitat amb els nens que van a les escoles d 'aquí . Molt sovint però cada cop menys, afortunadament, ens trobem amb persones que no sabien que hi havia un Ksbart a Sant Cugat. Això ens ho trobem a la Festa de Tardor. Però cada cop és menys perquè els mitjans de comunicació han fet un seguiment de les nostres activitats, que no són poques, tant des del punt de vista d'espectacle, d'escoles, com de festa popular al carrer. Em sembla que entre tots plegats hem anat fent que l'Esbart es conegui i que la dansa catalana tingui un lloc aquí a Sant Cugat. / R. B.
UN LLIBRE Sí/via: No ho sé
Cesc: "Terra Baixa" d'Àngel Guifnerà
UNESCRIPTOR Sílvia: José Luis
Sampedro Cesc: Àngel Guimerà
UNA CANÇÓ Sílvia: M'agrada la
música moderna Cesc: "Las siete
puertas" de Guerra PEL·LÍCULA
Sílvia: "La mujer del peluquero" Cesc: "Fresa y chocolate" UNA FLOR
Sílvia: Qualsevol, m'agraden totes
Cesc: La margarida UNA CIUTAT
Sílvia: Barcelona Cesc: Alguna del nord de PEstat
UNRACÓ Sílvia: Un trosset
deplatja Cesc: Una cafo mediterrània
Els ballarins esperen poder guanyar-se bé la vida a l'escenari. Foto: XA VILARROSA
10 Opinió ELSiCAMTWVS Divendres. 19 de març de 1999
El t e r r a t
El Ple de Valldoreix l 'W l'.M.KÓN PK MK.11.1
Moltes vegades penso que seria interessant que els periodistes que \olcn cobrir la informació municipal assistissin als l'Iens de \all- doreix per tal que Ics notícies que publiquen s'ajustessin a la realitat. HI darrer número del Tot Sant Cugat titula una notícia "De Miguel expulsat a Valldoreix" que és un bon exemple de desinfor-
.mació que només qui era absent del Ple podia donar.
Un veí de Valldoreix, que casualment havia estat vocal de la Junta el proppassat mandat, proposat per CiU, es queixava que jo m'oposi que es vengui, sense subhasta, a una empresa del seu grup la finca de Can Calopa, per un preu molt inferior al que s'havia fixat per subhasta, i a sobre amb els impostos a càrrec de l'Entitat, la qual cosa vol dir que encara té un altre descompte de més de 20 milions. L'EMD rebrà finalment una quantitat inferior als 129 mi
lions. D'això jo en dic regalar el Patrimoni. (Jorn que es tracta d'un amic, de
via pensar que rectificaria la meva opinió i acceptaria aquesta venda irregular, però quan el president actual, casualment també proposat per CiU, va veure que jo explicava i ampliava les raons de per què considero irregular la venda, em va voler treure la paraula. Va ésser per part del senyor Sanmar-tí, una extralimitació en les seves funcions, ja que si acceptava la pregunta i la meva resposta, no pot tallar-la després si veu que li surt "el tret per la culata". Perquè la tasca de l'oposició és doble: o bé treballar -com he fet durant dos anys, ajudant generosament l'equip de govern- o bé la que estic fent actualment, de fiscalitzar tant com puc, pet evitar que es produeixin aquestes males gestions.
Però no em va poder expulsar
del Ple, sinó que va aixecar-lo per intentar e\itar que continués la meva explicació. Ara hauran d'ésser els tribunals els que decideixin sobre la il·legalitat de l'operació i ja he hagut de presentar-me amb el notari, a la seu de l'entitat, a aixecar acta de presència davant del secretari per evitar que es manipulés la documentació posteriorment. No obstant això, tota aquella documen tac ió que li vam demanar ens va ésser facilitada, excepte l'Acta de la Subhasta, en què com a tota resposta, el senyor secretari va manifestar que no sabia de què li parlàvem i que aquesta petició li féssim directament al senyor president, per ésser d'ell aquesta responsabilitat. La veritat és que l'acta no existeix, malgrat que al Ple es va demanar per quarta vegada i tampoc no va aparèixer. Pel que fa al pàrquing a l'esta
ció, que també esmenta la seva
noticia, la meva oposició és que es faci un pàrquing de només 109 places, quan actualment ocupen aquells terrenys 300 cotxes -jo en vaig comptar 282 el dia abans del Ple- cosa cjue mostra que es necessiten. Què en farem, dels altres 200 cotxes que ara ocupen el terreny? El que caldria, en tot cas, és preparar un pàrquing per a 400 cotxes, prevenint les necessitats futures, no retallar les possibilitats actuals. Que sàpiguen els veïns de Valldoreix que aparcar a l'estació s'ha acabat, excepte per als 109 primers que arribin i penso que, per fer aquest mini-pàr-quing, és preferible no fer-lo. L'entitat hauria de tenir capacitat política per fer el que es necessita, tteballar pel futur i aquí sí que seria procedent demanar un préstec i fer allò que necessitem: un pàrquing de 400 places.
Pantaleón De Miguel és vocal del PPa la Junta de Véns de Valldoreix
Ei s o t e r r a n i
Els ossos de la vergonya NÚRIA VENTOSA
L a setmana passada llegíem al Tot Sant Cugat que la gent del muni
cipi havia respost, un cop més, a la crida de la solidaritat amb la campanya de Mans Unides.
Resu l t a q u e e n s es forcem p e r q u è la població mundia l tingui accés als drets bàsics de tot ésser humà, mentre que a la torre del nostre monestir els ossos d 'uns monjos segueixen amuntegats en caixes com sabates de rebaixes. Es una vergonya.
Sembla ser que aquests ossos no els pensen enterrar mai. Si no, no s'explica com després de cinc mesos que ens assaben téss im a través dels mitjans de comunicació locals que els ossos dels monjos s 'exhi
bien amb orgull, encara no s'hagi emprès cap acció definitiva. És una vergonya.
Tot són p romeses , però de m o m e n t cap resul tat . El director de Patr imoni va assegurar que s 'enterrarien, però ja han passat dos m e s o s i e n c a r a res, de res. M'ag r a d a r i a s a b e r com una sola pers o n a , el s e n y o r D o m è n e c h M i quel, pot arribar a acumular tant de • -
poder i influència per impedir que uns éssers humans tinguin dret a la sepultura que es respecta en totes les cultures i religions del món, menys a Sant Cugat. És una vergonya.
I no em cansaré de dir -ho, pe rquè és així. I que no inten t in justificar-se tot argumentant que són d ' interès arqueològic, perquè daten del segle XVIII i, biològicament parlant, l 'ésser humà ha can
viat poc —físi-Pel qUe fa a la « m e n t , és clar.
. x . P e r q u è , pe l
moral, esta clar que quc fa a )a mo_ estem en plena ral- està clar
decsadència. que e s t e m en plena decadèn-cia. Si no , no
%mm* • s expl ica com els ossos poden romandre en unes s imples caixes. És una vergonya.
D ' e n t r a d a no s ' e n t é n a m b quin criteri els arqueòlges van destruir l'ossari i els nínxols
de la Sala Capitular , pe rquè tant d ' interès té la muralla romana com les restes de l 'Edat Mitjana. Però això encara ho podem assumir. El que no crec que ningú toleri -h i ha honroses excepc ions , pel q u e e m sembla - és com es pot negar la sepultura a uns monjos que havien viscut al Monestir de Sant Cugat. És una vergonya.
Espero que aquest problema es resolgui aviat i definitivament, perquè, fins que aquests monjos no siguin enterrats, o bé de nou a la Sala Capitular (cosa difícil pel seu estat actual) o en algunes de les tombes de l'església, aquest afer seguirà sen t la vergonya de Sant Cugat i de tots els sant-cugatencs.
JL * e s p i i I I e r a
Ensopegar CLARA T \ s o r
Diuen que l'home és l'únic animal que ensopega ducs \egades en la mateixa pedra. En alguns carrers de la nostra ciutat aquesta dita pren especial sentit i fins i tot l'incrementa ja que les ensopegades se succeeixen unes dar-rera les altres. El carrer Sant Antoni, el carrer Xerric, el carrer Santa Maria, el-carrer Valldoreix... tots ells són supervivents d'èpoques passades, testimonis d'un urbanisme en forma de llambordes que va sorprendre les nostres besàvies -per la seva novetat- i ara a nosaltres -perquè tot i la seva antiguitat encata hi són presents.
Costa d'entendre per què quan l'asfaltat és una pràctica generalitzada arreu, quan les comunicacions han adoptat forma d'autopistes de diversos carrils i eixos transversals ràpids i segurs, altres vies continuen inalterables davant el pas del temps, pavimentades amb l'antic sistema de les llambordes. Un mètode urbanístic que no és ni pràctic, ni estètic, ni segur. En alguns carrers del nucli antic de la ciutat no és estrany veure constantment gent que en caminar ha d'anar fent saltironets, conduint els carrets dels infants o del menjar fent autèntics mala-barismes o fixant la vista al terra després d'haver-se torçat -lleugerament- en més d'una ocasió el turmell. La gent gran i les dones que calcen sabates de taló són les principals víctimes, encara que algunes d'aquestes joves amb sabatots estil Spice Giris també han tingut algun ensurt.
I tot això al "Pedralbes de Barcelona", la ciutat model de creixement i d'ordenació urbanística. Un Sant Cugat que es troba al bell mig d'una de les xarxes de comunicacions més envejades. Un municipi que gasta grans quantitats a oferir una cara moderna, d'elit, urbanísticament equilibrada... que suposa un fort contrast amb el centre pavimentat amb llambordes, testimoni immutable d'altres temps que ve-geren una ciutat ben diferent i, potser, més respectuosa amb el vianant.
X^d^nT/ovg^^«^cft<è^w^^iaye5^CTW^oa^ïerCTt^te associativeMesqiïe es manifestu^è^guaisrèTvSmcac^ns^
Si FA NO FA, TENIR UNS OHJtES... ÉS COM TENIR UNA BROSSA A l' ULL 0 UN GRA AL CUL
Si NO ELS PIEM IES, LA SEVA ACTITUT, TOT I OÜE LA ?09EM ARRIBAR A ENTENDRE, ENS MOLESTA..!!
?ERò, QUAN MéS ENS COU, ÉS QUANT MÉS ENS HO FREGUEM»
?ER AIXÒ, EN AQUESTES OCASIONS SÓN MOLT ÚTILS UNES BONES ULLERES FOSQUES ...QUASI SEMfRE DÓNA
BONS RESULTATS H
EL ?ROBLEMA,ÏERó, ÉS QUE, A TRES MESOS VE LES ELECCCIONS, fOSAR-NOS-LES ?OT ftOVOCAR-NOS EFECTES CONTRAPRODUENTS
..?A, PER AVI*, OfcUfES FER 9EMAH
ELS4CANT0NS Divendres, 19 de març de 1999 Opinió 11
A g r a n s t r e t s
Roser Adeva Una dona amb molts reptes
El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'una de les conse-jes de la Casa de Cultura. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
~tr=I
A tot arreu on és i per on passa , Roser Adeva deixa un reflex de la
seva forma de ser: una personalitat agradable, amb facilitat per comunicar-se amb els demés i anar omplint la necessitat que té de que comptin amb ella i d'aconseguir que, en alguna mesura, sigui necessària. La seva caligrafia ens de
mostra que existeixen expectatives "d'omplir-se" d'afecte i comunicació, ja que en la seva escala de valors, són motivacions importants encara que degut al seu orgull intenti no demostrar-ho.
És una persona responsable, amb curiositat, inquieti! ts i interès. Es mostra exigent en la consecució dels seus projectes i quan obté les seves fites no es conforma fà
cilment amb el que ha obtingut ja que amb el seu esforç sempre intenta anar una mica més enllà. La seva forma de comuni
car-se ens revela una personalitat clara i concisa, agradable però que, quan cal, pot ser molt dura i fins i tot contundent. La Roser és sens dubte una
dona de reptes que amb tota probabilitat pensa que les seves possibilitats encara han d'aconseguir estar d'acord amb les seves perspectives de futur.
Amb la LoI-laboracin:
OZJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ
Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96
R e t r a t d e l C e n t r e C u l t u r a l
M\ umors" , de Neil Simón, és una gran comèdia, on personatges de la més extrema elegància v iuran un embolic delirant.
U na nit insòlita.
JW. atrimonis de l'alta burguesia, concretament quat re , es reuneixen per disfrutar d 'una vetllada exquisita.
\j bviament, no és així: Charl ie , el propietari de la casa, sembla haver-se disparat un tret. La seva dona, Mayra , no dóna senyals de vida. El servei, encarregat de preparar-ho tot, ha marxat al Japó. Així és com comença la festa i amb aquest panorama es t robaran els convidat.
S\ epar t iment : Mar ta Clavo, Joan An ton Recchi , Pep Fer re r , F rancesca Pifión, Doctor Soler, A n n a Güell, Pau Durà , An-drea Montero, Manuel Veiga i Ar iadna Martí .
§ ergi Belbel, autor i director: Va es t renar al Teatre-Auditori el muntatge teatral "Després de la pluja". Posteriorment hi va dirigir: "Homes!" amb la Companyia T de Teatre, "L'hostalera", "L'avar", "Sóc lletja" amb la Companyia Kràmpack i "Testament".
-i
V)
Driendres. 19 de mai\ de 1999 Viure casa
Sistema PLADUR
Germans Martí Tècnics instal·ladors
C/ Plana Hospital, 8,1r 2a Sant Cugat del Vallès
08190 Barcelona
93 589 01 35 93 674 84 43
ENVANS - PRESTATGERIES - INSONORITZACIONS - FALSOS
SOSTRES - ALUMINI - AMSTRONG ESCAIOLA - PVC
SWNk Servei d'Ocupació Municipal
BUSQUES FEINA?
POSA'T EN MARXA
«ífe Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
T'AJUDAREM És un servei gratuït per a tots
Rambla Can Mora, 11, 3er pis
(edifici Jutjat de Pau)
Tel. 93 589 18 17
Tm^<
nuevo
Sofà, butaca, mesas àu.
cotWÈm, confeccwn, la
21.104 ptas. al
durànte un aho.
'ares,
y pantalla.
ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
El Club del Subscriptor amò 15 FILA 7
presenta
Què de què va El joc de l'amor i de l'atzar? Doncs mira, la Laura, que en realitat es diu Sílvia, s'enamora del Tomàs, que en realitat no es diu Tomàs, sinó Gerard, perquè el Tomàs, el de debò, que s'ha enamorat de la Sílvia, la de mentida, és a dir de la Laura, ha canviat els papers
amb el Gerard, de manera que e! Tomàs és el Gerard i el Gerard és el Tomàs...
"un espectacle d'una frescor infreqüent" Pablo Ley
Podeu escollir un d'aquests tres dies: Dijous 18 ales 22 h Divendres 19 a les 22h Dissabte 20 a les 22h
Lloc: J O V E T E A T R E R E G I N A (Sèneca, 22)
Només cal trucar i reservar les entrades
Cicle de Música Popular i Tradicional
VOX POPULI Dissabte 20 de març - 22 h. Casa de Cultura
Joaquim Ollé Flautes Oriol Camprodon Clarinets Maurici Vilavecchia Acordió Rafel Sala Violoncel Jorge Serrate Contrabaix
-*.8-HM
Viure casa Divendres, 19 de març de 1999
NOUS SISTEMES I MECANISMES AJUDEN A ESTALVIAR AIGUA L'aigua és vada vegada més un bé escàs. Arribar a aconseguir un consum sostenible d'aigua pot contribuir a l'estalvi i, per tant, a pal·liar el problema. La falta de pluges ha dut a començar a parlar de restriccions d'aquest bé que utilitzem en grans quantitats cada dia. No n'hi ha prou a prendre unes mesures bàsiques, cal introduir nous productes per reduir-ne el consum.
Con
Aquests sép les dfterentit d'aigua i evitar d'arribar
-Tancar Paí les dents i ens afí agafem l'hàbit activitats estalviarem Cal tenir en compw que una entre 12 i 20 litres.-d' segon que pugueúr ftoir'!*<
- Utilitat» éf* vegada que ca l«ií BBS 15 litres d«
«aportant. consumeix r tant cada. elecritt.
|ttetè>Cada "ÈMr
1 -
. «g&^*$ÇBmfò D'aquesta
'despesa
't'ilyiiSk·^.r '4^y
\ÍQ1&^ "': " : " "1;
f
?Üéfc
L 'aigua és un bé escàs. Malauradament, els darrers dies hem sentit
parlar als diferents mitjans de comunicació, moltes vegades polítics i representants de les administracions, de possibles restriccions d'aigua. A mesura que passen els dies, i ja que la pluja no arriba, les restriccions semblen cada vegada més inevitables. Malgrat això, és important que els ciutadans tinguem consciència de com
altra
des de casa nostra podem ajudar a evitar aquestes restriccions.
Des de les diferents administracions s'estan posant en marxa tot tipus de campanyes per l'estalvi d'aigua. També s'estableixen normes, en forma de decrets, i els fabricants d'aixetes i vàters dissenyen models que garantitzen un menor cabal d'aigua. L'objectiu sempre és el mateix: l'ús sostenible d'aquest bé escàs.
El cabal de les aixetes es pot reduir fins a un 50% amb un sistema d'eroetiquetes. Foto: XA VI I.A RROSA
En l'actualitat es demana als fabricants que garanteixin l'estalvi d'aigua, tina de les maneres d'aconseguir-ho és la instal·lació de vàters amb mecanismes d'interrupció voluntària de la sortida d'aigua. Aquest mecanisme economitzador d'aigua s'aconsegueix mitjançant un botó de doble ús que regula la sortida d'aigua de la cisterna i permet dos tipus d'evacuació d'aigua. Aquest dispositiu permet també a l'usuari escollir la quantitat d ' a i g u a per evocar ja que amb molta facilitat es pot re-
Un altre punt clau per estalvliar aigua són les aixetes. Les aixetes dotades d'ecoeti-quetes introdueixen un senzill sistema amb mecanismes que redueixen el cabal fins a un 50%, i per tant es redueix el consum gairebé a la meitat. Les dutxes més indicades, segons els fabricants, són les que porten un termostat mesclador que fa que l'aigua freda i la calenta ja surten combinades. D'aquesta manera s'estalvia tota l'aigua
Una bona solució per estalviar l'aigua són les cisternes que introdueixen mecanismes
d'interrupció voluntària de la sorida d'aigua o mecanismes de consum baix. Aquets dos sistemes
guiar la contribueixen a reduir substancialment el consum mitja des- .
càrrega. d aigua, sobretot el segon mecanisme. A q u e s t mecanisme es pot adaptar a tot tipus de cisternes i la seva instal·lació és fàcil i ràpida.
També existeixen les cisternes amb mecanismes de baix consum d'aigua, que encara proporcionen un estalvi d'aigua major. Es calcula que una família de quatre persones pot arribar a estalviar 29.000 litres d'aigua amb els sistemes d'interrupció voluntària i gairebé 60.000 litres amb els mecanismes de baix consum.
que es consumeix mentre es regula la temperatura de l'aigua. També existeixen rentavaixelles i rentadores amb etiquetes ecològiques que garantitzen l'estalvi d'aigua.
Aprofitar l'aigua de la pluja
Els experts també recomanen aprofitar la pluja i les aigües grises del rentat molt més del que s'aprofiten. Són altres mecanismes molt interes
sants des del punt de vista de la sostenibilitat. En alguns edificis es comencen a introduir sistemes per aprofitar l'aigua de la pluja i les aigües grises.
L'aigua de la pluja podria utilitzar-se per al vàter o per regar. El gran problema que planteja poder fer ús de l'aigua de la pluja és el fet d'haver de disposar d'un espai suficient per instal·lar un dipòsit per emmagatzemar aquesta aigua.
Les anomenades aigües grises que p r o v e n e n de les rentadores i les d u t x e s , t a m b é p o d r i e n aprofitar-se per al vàter.
E I s t è c n i c s asseguren
que poder aprofitar l'aigua de la pluja i les aigües grises no és gaire complicat i no suposa una instal·lació massa complexa, tant en els edificis nous com als antics.
Les estadístiques apunten que el consum d'aigua total per habitant i dia oscil·la entre els 600 litres consumits als Estats Units, els 250 a Europa i els escassos 30 litres a l'Àfrica. Sens dubte, un desequilibri que fa pensar en canvis. / N. V.
U S Í CANTONS
Entorn Dkend/rs, l'J de m/ir( d, l'J'J'J 13
I n v e s t i g a c i o n s
El Turó de Can Matas, sota sospita Joan Aymerich confessa estar sotmès a una tortura psicològica inaguantable
L'equip de govern, amb el suport del PP, ha decidit constituir una Comissió Informativa Especial per investigar el procés de reparcel lació del sector est del Turó de Can Matas. L'actuació urbanítica en aquesta zona ha estat font de nombroses acusacions de "malversació de fonts i d'irregularitats" per part de l'oposició i de diversos empresaris del sector privat, que el batlle vol clarificar "per evitar que es continuin difonent informacions no ajustades a la realitat dels fets".
Ai'RA COSTA
- Sant Cugat-
"Estic sotmès a una tortura psicològica i vull que acabi'M Ina afirmació que va caure com una galleda d'aigua en el ple municipal celebrat aquesta setmana. Davant la sorpresa de l'oposició i aprofitant el torn de precs i preguntes, l'alcalde, Joan Aymerich, va presentar una moció demanant la creació immediata d'una comissió, integrada per funcionaris dels serveis tècnics i jurídics de l'area d'Urbanisme i Obres públiques i representants de totes les formacions polítiques. El grup, que s'ha constituït i convocat amb caràcter d'urgència aquest mateix matí, analitzarà i farà un estudi global de tota la documentació
referent a la reparcel·lació d'aquesta zona i examinarà i debatrà totes les qüestions que es plantegin en referència a la mateixa.
La pol·lèmica sobre aquesta qüestió té el seu origen en el conveni urbanístic que l'Ajuntament va signar amb l'empresa Boehringer Ingelheim el 20 d'abril de 1993 i la consegüent regularització de finques que se'n va derivar a partir de l'I de desembre de 1995. Segons alguns partits de l'o-posició-especialment el P S C - i certs empresaris immobiliaris, aquesta conveni va suposar "un greu perjudici econòmic per a Sant Cugat" que fins i tot va arribar a ser objecte d'un llibre ple d'acusacions formulades contra l'executiu que dirigeix Joan Aymerich. En els darrers mesos, la
Alguns propietaris dels ferrenys treuen
secció local del PSC ha presentat nombrosos escrits denunciant aquest fets i demanant el seu aclariment, fet que, segons l'alcalde, ha propiciat ara la creació d'aquesta comissió investigadora.
La incongruència, però, ve donada pel fet que tant ERC, com IC-V i el propi PSC van votar dimarts en contra de la creació d'-
que el conveni els va perjudicar. F: X. L.
questa comissió especial. Tot i que després de la seva aprovació, els partits de l'oposició hauran de participar en la comissió que estudiarà el cas, les quatre forces han indicat el seu desig que es faci una auditoria externa per "aclarir els assumptes tèrbols d'aquesta qüestió", ha apuntat David Sampere, portaveu d 'ERC.
El portaveu del PSC, Àngel Casas, ha posat tota la carn damunt les graelles i amb un to exhaspe-rat ha etzibat a l'alcalde: "Hi ha indicis de falsedat de documents públics, d'alteració de preus i de malversació de cabdals i això s'ha d'aclarir!". Casas fins i tot ha assegurat que en aquest afer s'hi jugarà, si cal, el seu prestigi polític. Des del PP, l'única formació que ha donat suport a la creació del comitè investigador, el portaveu Jaume Tarragó ha proposat que es convoqui tots els afectats per l'afer "perquè poguem sentir el seu testimoni".L'acalde però ha indicat que "la comissió decirià qui i què s'ha de fer".
Aquesta pol·lèmica ha esclatat en un moment especialment delicat. Dilluns vinent, l'empresa Boehringer Ingelheim -al centre de totes les mirades crítiques- té previst inaugurar les instalacions de la seva nova factoria, en presència dels reis d'Espanya. No es descarta que els promptors immobiliaris de la zona facin alguna acció de protesta aprofitant la importància de l'acte.
Campanyes
Sant Cugat participarà en la jornada sense cotxes del pròxim 2 9 d'abril
E/p/e, però, desestima una moció d'IC- V en aquest sentit
A. C. - Sant Cugat-
Sant Cugat serà. per un dia, una ciutat molt més tranquil·la, respectuosa amb cl medi ambient i estalviadora d'energia. L'ajuntament ha decretat per al pròxim 29 d'abril una jornada sense cotxes. de manera que durant tot el dia es limitarà parcialment o totalment -encara està per decidir- la circulació de vehicles per la ciutat. La iniciativa s'integra dins la cam
panya "Jornada d'autoreflexió" que coordinarà la Xarxa de Pobles i Ciutats cap a la Sostenibilitat i que comptarà amb la participació de diverses ciutats catalanes que s'hi han anat adherint. A banda de Barcelona, també han manifestat la
seva voluntat de participar-hi 'els municipis vallesans de Sabadell, Terrassa, Rubí, Barberà, Montcada i Reixac i Ripollet. Sant Cugat, per la seva banda, va signar la seva adhesió a aquesta iniciativa dimarts d'aquesta setmana i l'àrea de Medi Ambient té previst iniciar d'immediat una campanya de difusió d'aquesta jornada, com també dels seus preparatius.
Una moció que no prospera
L'adhesió de Sant Cugat a la jornada catalana sense cotxes ha deixat cert mal gust de boca a la coalició Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V). La secció local d'aquesta formació va presentar en el ple de dimarts una moció demanant que
es formés una comissió per preparar la jornada i que es creés una campanya "que incentivés la col·laboració activa d'entitats i ciutadans". La moció, però. va ser rebutjada per l'equip de govern en considerar-la "innecessària perquè l'Ajuntament ja s'ha adherit a la jornada i fa prop de tres mesos que hi treballa", segons va dir Manel Cabaldà, tinent d'alcalde de Medi Ambient. Malgrat que tots els grups de l'oposició van donar suport a la moció d'IC-V, l'alcalde va rebutjar-la fent servir el "vot de qualitat" que, en cas d'empat -l'absència de la socialista Maria Sansa va provocar un empat de 10 vots-, atorga al batlle el poder de fer decantar la balança cap a la banda que cregui oportuna.
Es vol fer reflexionar sobre (Is perjudicis d'uttlitnir el totxe b ()'!'() X I.
GARRIGA
Taller Fafricació pròpia
()1 l ( ' l \ [ S
(A \ I C 1 ' (, \ I
Divendres, 19 de març de 1999 riure casa
ARRIBA MÍCKEY PLE DE SORPRESES AL TEU
V1SOR TRIDIMENSIONAL
TORS LLANÇAAIGUA
PRISMÀTICS
SEGELL TINTAT
m McDonald s
( M M S
Mc Donald's Sant Cugat Centre Comercial
FALGUERA ( 9 . _ • H I • DECORACIÓ
• CONFECCIÓ DE SOFÀS • COMPLEMENTS PER A
LA LLAR C/ Villa, 1. Local 2 • Tel. 93 675 24 01
CARNISSERIA
DES OC m9fP9
De gener a maig gaudeixi de les millors
costellades de xai.
Portem els millors xais de Terol a preus
molt competitius
L'Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60
Francesc Moragas, 13
Tel. 93 675 37 77
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Viure casa Mirmires, 19 de matx de 1999
INVENTS INÚTILS I JAPONESOS QUE, SI MES NO, DIVERTEIXEN El Chindogu és una especialitat oriental que pretén dotar els ciutadans d'objectes que ajuden a facilitar algunes activitats diàries i incòmodes. La gran característica d'aquests invents és que malgrat ser pensats per resoldre alguna activitat, acostumen a complicar-la més en lloc de fer-la més fàcil. Són invents a tenir en compte sobretot per passar una bona estona.
E l món del Chindogu. Amb aquesta estranya paraula es coneixen una gran
quantitat d'objectes pensats, a priori, per facilitar-nos la vida. Ks tracta de buscar aspectes de la vida susceptibles de ser millorats i la manera d'arribar al resultat esmentat.
La paraula japonesa Chindogu significa literalment eina estranya o deformada. Està clar que si algú creu que ja està tot inventat va més que equivocat. LI Chindogu* especialitat que arriba del món occidental, ens demostra una vegada més la recargolada ment d'alguns personatges que pot portar a l'elaboració d'objectes tan inútils, però no per això poc originals o menyspreables.
Kls Chindogus aprofundeixen sobre la vaguesa de l'home, tot allò que podríem fer per estalviar. paraula clau a les acaballes
Els Deu del
Aquestes són les n fia del Chindogu. Tots eh útils, però cots. els
,• Amb la fin£ftatt>d«H se a les files de les seguir aquestes normi
1. No podràs «aj ;' pràctic corn _s"
se a la Ofièraa 2. Has de
de'ser. _%•
*eote*tdlç
de segle. Hem d'estalviar aigua, diners, energia i sobretot esforços -sempre que quan això millori la qualitat de vida! La paradoxa és que després d'elaborar objectes que aparentment tenen per objectiu aquesta millora, un s'adona que allò
(iiie ens ore-
La paraula japonesa Chindogu significa
eina extranya o deformada. Aquesta especialitat demostra
que encara queda molt per inventar
reixen val menys que allò del que ens priven. Kn definitiva,
el luxe de poder inventar sense necessitat que els nostres invents siguin útils. Amb el nom de "101 i n v e n t o s
imbéciles. inútiles y japoneses" , l 'editorial (Jlénat ens aproxima a l'apassionant món del Chindogu i ens delecta amb un llibre que s'ha de mirar amb sentit de l 'humor i deixant de banda el pragmatisme que ens acompanya cada vegada més en les nostres aventures diàries. / N. V.
rart i la filoso-tes quasi
Chindogus.
No cal ajupir-se per netejar el terra. Foto: ARNI i7
Invent per beure un refresc sense topar amb els glaçons. Foto: ARXIU
Pelar les taronges sense que /'o/or impregni les mans. Foto: ARXIU
Sabatilles per netejar I n petit tros de paper al terra
no és raó suficient per treure l'escombra o l'aspirador. No obstant, si que són una font d'irritació per als maniàtics de l'ordre i la neteja. Les sabatilles per netejar tenen un mini-raspall incorporat a la punta del peu dret i un mini-recollidor a la punta de l'esquerra (aquesta combinació es pot invertir per als esquerrans). Permeten que un es pugui preocupar de la brossa més petita i a més a més pot fer-ho sobre la marxa, sense interrompre l'activitat. Només s'ha de tenir en compte de buidar el peu recollidor.
Bloqueja glaçons
L'objectiu del bloqueja-glaçons és protegir els llavis i el nas dels glaçons que suren en el got. L'acte indiscutiblement agradable de beure un refresc fred amb glaçons sempre està acompanyat del perill de veure com els glassons topen amb el rias i la barbeta. Amb aquesta reixa, que es pot rentar i que s'adapta a totes les mides de got, el glaçó es deté. El bloqueja glaçons protegeix fins i tot el bebedor de la colisió del glaçó amb la cara quan s'intenta beure el que queda al fons del got, inclinant-lo per sobre de la línia horitzontal.
Ungla pela-taronges
Una ungla del polze per pelar taronges i mandarines còmoda i útil. Aquest peculiar objecte serveix per atravessar la pell d'aquestes dues fruites sense que quedin restes darrera les ungles, fet bastant desagradable i difícil d'evitar si no es vol agafar un ganivet. L'ungla del polze per pelar taronges i mandarines és un dit artificial fet de goma amb una ungla d'acer inoxidable que s'adapta perfectament al dit. Permet pelar les taronges amb les mans sense necessitat d'embrutar-se, fins i tot pot servir per aquells que es mosseguen les ungles!
14 Entorn ELS-ÍCWTOfVS Divendres, 19 de març 1999
Equipaments
L'ampliació del Club de Golf en tres forats disgusta els ecologistes
El PP sosté que amb el creixement de les instal·lacions, la zona millorarà Ai'RA COSTA
- Sant Cugat-
Malgrat els actes de protesta del Crup de Natura del Club Muntanyenc i de l'oposició del PSC, IC-Verds i d'KRC, l'Ajuntament ha aprovat un Pla Kspecial que permetrà als responsables del Club de Ciolf Sant Cugat ampliar Ics seves instal·lacions per incloure-hi tres nous forats per a la pràctica d'aquest esport. Kl creixement del camp de golf ha topat amb l'oposició dels ecologistes perquè afectarà la zona coneguda com la Costa del Cïolf, un indret inclòs dins l'anomenada Queixalada de Collserola que els verds intenten protegir des de fa cinc anys. En un comunicat emès per la Plataforma (lívica en defensa de Torre Negra i Rodals. s'adverteix que l'autorització municipal "vulnera el compromís de l'ajuntament de protecció selectiva del cantó oest de l'Arrabassada". El col·lectiu proteccionista indica, per altra banda, que l'ampliació del golf "suposarà l'artificialit/.ació d'un espai
V.l tamp dfgplfiolmilloitii /V> »«•« instal·lacions ampliant-leï. FO'ÍY): X. !,.
natural, el malbaratament d'un bé tan escàs i necessari com l'aigua i reduirà significativament l'espai de lleure dels ciutadans".
Malgrat tot, s'ampliarà
Tot els obstacles presentats per col·lectius i partits polítics no han estat escoltats. El Pla F.special s'ha aprovat i, amb ell, s'autoritza a ampliar les instal·lacions esportives
en prop de 89.000 m'. L'equip de govern, però. ha garantit que es protegiran Ics rieres i torrents de la zona, s'autoritzarà uns moviments de terres fins a un màxim de tres metres d'alçada i que després dels treballs es farà una replantació d'espècies vegetals autòctones. CiU ha pres aquestes mesures com a garants que l'actuació permesa no perjudicarà negativament la zona. I na tesi que el PP -l'únic
partit que hi ha donat suport- també comparteix: "Després d'aquesta intervenció aquesta àrea millorarà i alhora se n'evitarà la degradació que s'havia provocat per l'estat d'abandó", ha indicat el portaveu de la formació Jaume Tarragó. L'alcalde, Joan Aymerich, s'ha mostrat satisfet amb l'inici els treballs i ha assegurat que ell també lluita per evitar les agressions en aquesta zona: "Estem intentant requalificar aquest espai perquè actualment està considerat com a sòl urbanitzable i això vol dir que s'hi podria construir. Ara treballem perquè això no sigui mai possible".
El PSC, IC-V i ERC han mostrat el seu desencís pel fet que el Pla Parcial no s'hagi debatut en el si de la comissió de seguiment de Torre Negra i Rodals, tal com s'havia establert quan aquesta es va crear. En aquest sentit, el regidor d'ERC, David Sampere, ha assegurat: "Si ho haguessin volgut debatre segur que també hauríem arribat a un acord, però per la via correcta".
El PSC s'oposa a la urbanització d'uns carrers de Mira-sol
A. C.
El grup municipal dels socialistes s'ha oposat a la urbanització del carrer Tarragona i de la travessia entre el passeig Camèlies i l'avinguda Madrid, a Mira-sol, "com a toc d'atenció a l'equip de govern en vista que les coses no s'estan fent bé", ha indicat cl portaveu d'Urbanisme del PSC local, Joan Gaya. FA regidor six'ia-lista ha mostrat el seu disgust en veure que l'equip de govern "no té mai en compte les alternatives urbanístiques que presenta l'oposició". Acusació a què l'alcalde, Joan Aymerich, ha respost indicant que en aquests treballs es preveurà la canalització per al so-terrament de les línies elèctriques i telefòniques en les cruïlles dels carrers i que, a més, s'instal·larà un tipus d'il·luminació que enfoca cap al terra "tal com l'oposició havia demanat". Els socialistes però, han mantingut el seu vot contrari a les urbanitzacions a Mira-sol i també s'han oposat a l'adequació dels carrers Golf de València, Estret de Gibraltar i Xiprer, de la Floresta.
feUJT) c? Escola Formació
< de
CAVIS
Curs de VOLUNTARIAT SOCIAL
Dies 22-23-24 i 25 de març
Horari
Lloc
de 17 a 20 hores
CASA DE CULTURA
Preu matrícula 5.000 ptes.
Inscripcions: CAVIS. C. Valldoreix, 9 (Llar d'Avis). Tel. 93 589 57 98
Horari: de dilluns a divendres d'11 a 13 hores i de 17 a 20 hores.
A g r e s s i o n s
Un camp dv futbol nou ocupa ara l'àrea on fa dos anys s'alçaven arbres centenaris. FOTO: CEDIDA
Els propietaris de Mas del bosc fan un camp de futbol enlloc de replantar arbres
LAPAC denuncia els fets després d'inspeccionar la zona
REDACCIÓ - Sant Cugat -
Els p ropie ta r i s de Mas del Bosc, la casa de colònies ubicada al mig de collserola, no han complert el dictamen que els va imposar l'Ajuntament per haver tal·lat sense permís diversos arbres de la serralada ara fa dos anys. En descobrir-se els fets, l 'Ajuntament va sancionar els
responsables de l'acció amb una multa i els va fer assumir el compromís de reforestar la zona devastada. 24 mesos després, però, allà on s'havien d'haver replantat arbres, s'hi ha construit un camp de futbol.
L'Associació per a la Preservació del Patrimoni de Sant Cugat (APAC) va descobir-ho la se-mana passada quan feina una inspecció rutinària per veure si
la s e u q e r a afectava el bosc . Arran de la descoberta, aquest col·lectiu ha emès un comunicat en el que denuncia l'actuació dels responsables de Mas del Bosc i indica: "La llei no s'ha respectat en cap moment i per això instem les autoritats corresponents a que facin complir les disposicions establertes per evitar que fets com aquest no es repeteixin".
Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa
Esenciales para ti.
Te presentamos nuestros esenciales. . ^ G u S H B É k s^^mÉmtk H A i Hemos seleccionado para ti algunas J^^^^^^H^^^^^^^^^H^^Kfí^^Vfl
de las prendas mas versàtiles de
nuestra colección para que puedas
disfrutarlas durante mucho mas H9lrilP^^BÉ tíempo. Son prendas que te haràn
JHFLC ~"' Ï ^ H B ^ ^ B •MHMIB sentir còmoda en todo momento y que
podràs usar varias semanas después ^QBB^^HH^^^^^^D^^^P^^^S^I^^^I
del embarazo.
PRE NA
mmm/m SANT CUGAT. Rambla del Celler, 41 - 43 • f \ • Tels. 93 589 72 68
Carretera de Sant Cugat a Rubí (Rotonda Centre Comercial) Sant Cugat del Vallés
Tel. 93 589 13 47 http://www.ediho.es/indubruc
e.mail:[email protected]
Horari Dies feiners, de 10 a 14 i de 16 a 19 h.
Dissabtes, de 10 a 14 h.
Tot l'any exposició permanent de mobles per al jardí
EIS4CANTOÏNS
Societat Divendres, l'J de miux de 19V9 15
C o m m e m o r a c i ó
La jornada contra el racisme rep el suport de les ONG de Sant Cugat
L·s entitats opinen, però, que és lamentable haver-ho de reivindicar encara Diumenge se celebra el Dia Internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial, una commemoració que les organitzacions no guvernamentals del municipi, així com també representants de l'assemblea barcelonina de S.O.S Racisme, qualifiquen de positiva i negativa al mateix temps. Favorable perquè es concien-cia la societat i lamentable perquè l'haver de reivindicr-ho implica l'existència de continuats atemptats contra els Drets Humans. Unes agressions que a Sant Cugat no solen ser habituals.
ANNA BORAI
- Sant Cugat •
"Tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, residència, ascendència, nacionalitat o origen ètnic que tingui per objecte o per resultat anular o menystenir el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets i llibertats fonamentals en l'esfera política, econòmica, social i cultural o en qualsevol altre apartat de la vida pública".
Aquesta és la definició de racisme que aporta a nivell internacional el redactat de la Carta dels Partits Polítics Europeus per una Societat no Racista signada a Utrecht al febrer de l'any passat per a promoure el respecte als
Drets Humans.Un respecte que no s'acaba d'exercir en molts casos ni des des de la mateixa societat civil, i és per aquest motiu que s'organitzen diferents actes al llarg de l'any per a concienciar i sensibilitzar la ciutadania. Una d'aquestes commemora
cions és la que se celebra diumenge: el Dia Internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial. I les ONG santcugaten-ques han expressat a Els 4 Cantons el seu suport a aquesta diada, tot i que cap d'elles s'hi ha sumat activament.
"D'aquestes commemoracions sempre se n'ha de fer una lectura positiva", manifesta Josep Martínez -membre d'SCAPS- (Sant Cugat Amb el Poble Sahrauí)- "malgrat que és una llàstima que s'hagi
la diwrtmttKH w uu urf no e's gaire habttwl a Sant Cugat. FOTO • X. 1.
de celebrar aquesta mena de jornades, perquè això significa que el problema encara no s'ha solucionat".
En el mateix sentit s'han manifestat la resta de representants santcugatencs, com ara lones Am-tia, portaveu de Vallès Sense Fronteres, qui afirma que tot i que els
santcugatencs no es mostren gaire racistes (excepte el que Amtia puntualitza com a fets aïllats) la discriminació és habitual a molts altres llocs. Així ho confirmen també des de S.O.S Racisme, des d'on s'punta que les denúncies efectuades durant el 98 van ser superiors a les de l'any anterior.
Les ONG locals estudien tornar a fer la setmana de la solidaritat
A. B. M. - Sant Cugat -
A l'abril farà un any que la plaça Octavià va acollir la primera Setmana de la Solidaritat de Sant Cugat, en la qual van ser-hi presents totes les Organitzacions No Guvernamentals (ONG) del municipi. Aquestes entitats santcuga-
tenques ja han començat a parlar de repetir l'experiència durant aquest primer semestre de l'any. Però, segons han confirmat a Els 4 Cantons alguns dels membres d'aquests col·lectius, encara no se sap qui s'en farà càrrec de l'organització, tot i que es reafirma la voluntat de celebra-la.
La Setmana de la Solidaritat és una iniciativa que té com a objectiu donar a conèixer als santcugatencs, les diferents entitats i col·lectius d'aquest sector que existeixen al municipi, així com els seus ideals, els seus projectes i les línies d'actuació que desenvolupen per a fer-los realitat.
Trobades
El Centro Castellano Manchego porta
contes, migues i danses a Terrassa La Mostra Multicultural arriba a la cinquena edició
La cuina del Centro Castellano Manchego és coneguda arreu. FOTO: X. L.
A. B. M. - Sant Cugat -
Aquesta tarda comença amb una cercavila pels carrers de Terrassa la cinquena Mostra Multicultural, que és va inaugurar ahir amb una conferencia sobre el present i el futur de la cultura popular, tenint com a punt central la diversitat com a riquesa. Seran vuit les cultures repre
sentades en aquesta cinquena trobada bianual, que torna a tenir com a membre de la Comissió Organitzadora el Centro Cas-tellaho Manchego de Sant Cugat. Els santcugatencs participaran
també de manera activa en aquest desè any de la fira. Començaran demà dissabte, el primer acte serà a partir del migdia, amb YHora del conte a la sala infantil de la Biblioteca Central de Terrassa. L'ex-comisari de la po-licia'estatal, Avelino Maestre, serà el representant de l'entitat santeugatenca a l'hora de narrar els contes típics de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
I el mateix dissabte a la una de la tarda, els assistents a la Mostra egarenca podran tastar un dels plats típics de la zona castellana, ja coneguts des de fa temps per tots els santcugatencs durant diferents festes locals: les tradi
cionals migues del Centro Castellano Manchego seran degus-tades per tots aquells que hagin assistit a la Matinal Gastronòmica celebrada al recinte firal. Diumenge a la tarda, els sant
cugatencs seran també els encarregats de posar exemple del folklore castellà, i per a aquesta actuació dansaire presentaran també el Grup de Ball i Coral de la Casa de Cuenca de Barcelona. Aquesta cinquena edició de la
Mostra Multicultural de Terrassa, que clourà diumenge, compta també amb la participació de representants d'Andalusia, Aragó, Catalunya, Extremadura, Galícia, Marroc i Múrcia.
16 Societat US/CANTONS Divendres. l<JdemarclW9
M a r x e s
Més de vuit-centes persones recorren el camí dels monjos
La propera Rata dels Tres Monestirspodria tenir novetats
A. 15. M. - Sant Cugat -
El Monestir de Sant Cugat va ser el primer amfitrió diumenge passat de la sisena edició de la Ruta dels Tres Monest irs . Més de \u i t - cen tcs persones (l'edició \a registrar concretament iS.S.i participants) van emprendre la sortida poc després de les cinc de la matinada per recórrer durant tot el dia el que es coneix popularment com a Camí dels Monjos, perquè eren els prelats els que més feien servir aquesta via que enllaça el monument santeugatenc amb el de l'Abadia de Montserrat, v isitant primer el de Sant Llorenç del Munt.
Amb la motxilla a l 'esquena i la peça d 'abr ic encara ben cordada, els part icipants van creuar la ciutat per encetar un trajecte que els t'atia arribar, ja ben lluent el sol, al monestir egarenc.
Aprop d ' u n 4 1 % d ' a q u e s t s participants (en total 347 per
sones) s'havien inscrit el mateix matí, al control de sortida, primer control que, juntament amb el del pr imer avituallament -segon de la marxa- corrien a càrrec del Club Muntanyenc Sant Cugat.
1 és que l 'ent i ta t santeuga-tenca ha tornat a participar en
El Club Muntanyenc es va fer càrrec c/els dos
primers controls
d'aquesta marxa
catalana ja tradicional
l 'organització d 'aquesra ruta, en col·laboració amb un centre excursionista de Sabadell, un altre de Mura, un de Castellar del Vallès, un de Matadepera i cinc de la ciutat de Terrassa.
Segons els organitzadors, la sisena edició d 'aquesta ja tradicional marxa (cita considerada per excursionistes d'arreu la ge
ografia catalana) s'ha desenvolupat amb total normalitat. Tot i no haver superat el miler de participants als que aspiraven, membres del C lub Mun tan yenc han qualificat la marxa com a molt positiva, i més tenint en compte que , un any més, la gran majoria d'inscrits van acabar el trajecte que finalitzava al Monestir de Montserrat a mitja tarda (l'hora d'arribada variava depenent de si els participants feien els cinquan-ta-tres kilòmetres-del recorregut caminant o corrent).
Després de sis edicions, els cen t t e s excurs ion is tes organ i t z a d o r s es p l a n t e g e n inc loure en la propera convocatòria alguna innovació, que se centrar ia , sobre to t en temes organitzatius.
Un d'ells seria la inscripció mi t jançant en t i t a t bancària , per evitar les presses d'última hora i poder donar la sortida de la ruta sense fer e spera r massa els q u e s 'han inscr i t amb antelació.
C o i l e c t l u s
El Grup de Mares vol crear una seu
de l'Escola Alternativa Waldorf
El centre promouria rhumanitat i la relació pares-infants
A. B. M. - Sant Cugat -
Mesos després de crear-se un col·lectiu que defensés la relació personal i directa dels pares amb els seus fills, i que promocionés el dedicar més temps a jugar i evolucionar un mateix amb els propis nens , el Grup de Mares ha decidit fer una passa més en|là i crear una seu a Sant Cuga t de l'Kseola Alternativa Waldorf.
I per a aconseguir-ho el primer que estan fent és buscar un local adient. Kn el moment . de tancar aquesta redacció encara no tenien la seu material establerta, però sí molta il·lusió per a desenvolupar-la.
"Es tracta d 'una idea" afirma una de les seves impulsores, Agnès Trias, "que està sent aplicada a molts altres indrets i funciona sense cap problema". L'Escola Alternativa Waldorf implica, segons Trias, un t ractament més humanista de l ' educació . Un nou
V.altrenatka busca un sistema més humanista de créixer amb els infants F.: X. I,.
enfocament per a dotat al nen manera de desenvolupar molt o la nena d ' u n e n r i q u i m e n t m é s el q u e és l ' e x p r e s s i ó , complert en ell mateis.
La teoria és desenvolupar en el nen tota la seva part més
aprofitant l 'ús dels materials nob l e s , a m b j o g u i n e s fe tes pels propis pares i una relació
Diumenge es va celebrar la darrera Ruta del segle. FOTO: .1 RXIl'
S a n i t a t
L'Ajuntament negocia amb Mútua de Terrassa
la ubicació d'un nou CAP
A. B. M. - Sant Cugat -
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, està mantenint converses amb el conseller de Sanitat Eduard Rius i el Director Cienera l d e M ú t u a d e Terrassa, Jaume Suana per a lligar la ubicació d'un nou Cent re d ' A s s i s t è n c i a P r i m à r i a
agrair la pregunta perquè li donava l'oportunitat d'explicar als regidors consistorials, i al públic i als membres dels mitjans de comunicació assistents. I tot seguit va explicar al portaveu d ' I C - E V que , e fec t ivament , des de l 'equip de govern s'estaven realitzant les gestions pertinents i que, precissament de la reunió sostinguda la setmana
humanitàt ia , més íntegra, i la de treball comú íntegra i na-pràctica és desenvo lupar -ho tural, "com també ho serà el mit jançant una manera molt menjar, només falta on poder-més l l iure. Per a Trias és la ho desenvolupar" .
Sant (iia/it (nmptaià aviat amb un nou
( C \ P ) a la ciutat . Així ho va manifestar el ptopi alcalde durant el Ple municipal del mes de març, celebfat al consistori el proppassat dimarts.
La qüestió havia sorgit en el torn de precs i preguntes, quan el portaveu d'Iniciativa per Cat a lunya -E l s Verds ( I C - E V ) , Francesc Godàs, va afirmar que hauria de ser prioritari millorar la sanitat a la ciutat, en quant a infraestructures sobretot a algun dels districtes.
Godàs va preguntar al batlle si s'estaven efectuant gestions al respecte i si, en cas afirmatiu, hi havia alguna novetat a notificar. Com a resposta, Aymerich va
Centre d'Assistència Primària. F..X. L.
passada havia sorgit el compromís d'ubicar un Cent re d'Assistència Primària (CAP) entre els districtes de Valldoreix i Mira-Sol. Segons l'alcalde, els terrenys on s'edificarà són municipals, i la seva cessió es realitzarà el mes vinent. Un conveni que signaran Mútua de Terrassa i Generalitat, definirà que serà l'entitat sanitària qui n'assumirà la construcció, fins que el govern català pugui incloure la despesa en la propera partida pressupostària. Aquest CAP se sumarà als cen
tres sanitaris amb què compta actualment el municipi, un a Sant Cugat centre, un altre a La Floresta i un altre a Valldoreix.
Viure casa Divendres, 19 de març de 1999
Divendres, 19 de marí; de 1999 Viure casa
Nunca habra conocido tal sensacion de bienestar. Le presentamos Stressless, el autentico sillón noniego que se adapta perfectamente a cada uno de sus movimientos, con toda suavidad, sin ninguna manmulación, aseguràndole la posición correcta v la indinación deseada. Solo el Sistema Plus, exclusívo de Stressless y con 10 anos de garantia, permite proporcionar este conlort óptimo. Stressless tienc una movihdad de giro de 360 grados y està disponible en varios modelos, revcstimientos y colores; así se adapta tanto a su cuerpo como a sus gustos o necesidades. Leer, ver la televisión, escuenar música o sencillamente descansar Distrute de verdad de sus momcntns preferidos. Pruebe un Stressless y por fin sabrà lo que es sentirse cómodo, muv nimodo.
El Sistema Plus: íincontrara el autentico Stressless en su concesíonarm exelusivo Stressless. La inimitable exclusiva de Stressless. 10 anos de garantia
Cualquier
cama
sirve
para
dormir
también
sirve
descansar.
Por la compra de un Futon te regalamos un nórdico con el 90% de plumo de oca
LA ESTACIÓN DE LOS SUENOS
Esto y mucho mas N a
lo encontrarà en c/ Rosselló,2 (cant. c/ Valldoreix) Tel. 93 674 88 68. Sant Cugat
HUS^CANTONS Divendres,} 2 de març de 1999
17
<:"' l;i ':':iíi' <;í" ».. • W l F "m. íSi
, l l l W M I Í I W M i y I U J U W M U M U U M É ;
CO
INFORMACIÓ I CONTRACTACIÓ
D'ESTANDS
Seu de la Fundació: Plaça de Barcelona, 17
Tel.: 93 674 62 91 i 93 589 22 88 Sra. Mercè Abadia
S A N T CUGAT A C T I U
V M o s t r a de C o m e r ç , I n d ú s t r i a i S e r v e i s
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
FUNDACIÓ PER AL
COMERÇ, INDÚSTRIA I
SERVEIS DE SANT
CUGAT DEL VALLÈS
18 Societat ELSJC\ lVIONS Divendres. 19 de marc 1999
La masia de Torreblanca acull el primer acte cultural
A. B. M.
Activitats, concerts i diàleg són els principals punts de l'agenda que aquesta primera setmana han programat els membres del Casal Social Okupat Torreblanca, col·lectiu que porta per nom Les Masoveres i en Missifú. Activitats perquè, segons han manifestat en reiterades ocasions els components de Les Masoveres, la intenció és organitzar actes oberts a tota la ciutadania, i oferir un espai alternatiu a les entitats. Kn aquest sentit, el Casal Social acollirà aquesta nit el primer concert: No 1 li Pensis amb Muten Rushi actuaran aquest vespre a partir de les deu. l'n espectacle musical amb accés gratuït per a tothom qui hi vulgui anar. Pel que fa al tercer punt, Les Ma
soveres i en Missifú -com ja anunciava Els 4 Cantons la setmana passada- han accedit a reunir-se amb l'alcalde. Trobada que, en el moment de tancar aquesta redacció, s'havia de de desenvolupar ahir a les set de la tarda. Però no només s'han manifestat
l'alcalde i el col·lectiu okupa, diferents partitis polítics ja han fet les primeres manifestacions al respecte donant suport a les reivindicacions dels joves.
Kn aquest sentit s'han manifestat tan Esquerra Unida i Alternati-va(EUiA)com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Pel que fa als primers, EUiA creu que aquesta "és una sortida vàlida", atesa "la falta d'infraestructures per a joves que té la nostra població, la falta de locals que tenen les entitats i la creixent especulació immobiliària que viu el nostre poble". Per a El Ti A "aquesta okupació posa de manifest que hi ha un sector de joves que no es conforma amb la realitat que els ha tocat viure (atur, ETT's, consumisme...) sinó que vol transormar-la passant a l'acció". Afirmacions que comparteix ERC
afirmant que "aquest model que s'anomena Casal de Joves no és una utopia sinó que s'utilitza des de fa anys a Anglaterra, França i Alemanya".
Per la seva banda, el president local d'Unió Democràtica de Catalunya (CDC), Joan Recasens, ha afirmat que "sembla sorprenent algunes reaccions i manifestacions d'alguns partits polítics d'aquí Sant Cugat quan a altres llocs que tenen responsabilitat de govern actuen d'una altra manera. I es tracta d'un tema on més val no fer demagògia i actuar amb responsabilitat". També Lluís Recoder, candidat a l'alcaldia per CiU, ha manifestat que hauria de ser l'Ajuntament qui decidís quin ús s'ha de fer d'aquest espai públic.
Gent Gran
Els beneficiaris dels viatges de l'Imserso s'hauran d'acreditar
La butlleta per aconseguir la identificació ja es potrecollira rAjuntament
A N N A BORAU
- Sant Cugat -
Els jubilats santeugatencs ja poden començar a sol·licitar alguna de les 400.000 places que l'Institut de Migracions i Serveis Socials (Imserso) oferta per al Programa de Vacances del proper any. Però aquesta nova convocatò
ria de viatges presenta alguna novetat respecte a edicions anteriors. La primera és que s'o-ferten 40.000 places nies que l'any passat. Però és potser la segona, la que
interessarà més als beneficiaris d'aquesta oferta social: l'Imserso ha canviat enguany el tràmit d'inscripció. Aquells qui vulguin viatjar amb una de les places d'aquest programa hauran de trametre prèviament una sol·li-citut a l'Institut, el qual els farà arribar una acreditació oficial. Les butlletes necessàries per
a poder optar a una d'aquestes identificacions es poden recollir des de dilluns passat a l'A-
Els viatges de l'Imserso es poden realitzar des del setmebre fins l'abril. E: X. L.
juntament de Sant Cugat, i s'hauran de fer arribar als organitzadors en un termini d'un mes (fins el 15 d'abril). Es podran demanar diferents viatges, però l'Imserso tindrà en compte principalment la primera opció. Partint de la base que només es pot realitzar una sortida
per temporada, i que el Ministeri de Treball i Afers Socials-prioritzarà el viatge d'aquelles persones que no hagin participat prèviament en aquest programa, es tornaran les sol·licituts en forma d'acreditació, que indicarà quin dia es podrà anar a abonar el bitllet -a partir del se
tembre- a l'agència habitada a tal efecte ( a Sant Cugat hi participen cinc de les deu existents). Continuaran havent-hi però,
les dues opcions diferenciades. A la primera s'inclouen els viatges amb destinacions a la península o a les Illes Balears (de vuit o quinze dies), i a la segona es contemplen les sortides cap a les Illes Canàries Canàries (de vuit dies), a Portugal (també de vuit dies) o bé els Circuits Culturals (que duren sis dies). Una altra novetat respecte a
aquesta convocatòria que s'acaba d'obrir és l'adjudicació dels viatges de la segona opció: per a anar a les Canàries, Portugal o als Circuits Culturals es farà servir el sorteig aleatori per a que tothom pugui sortir beneficiat, atès que són les sortides d'aquest apartat les més sol·licitades pels beneficiaris d'aquestes ofertes, que són les persones majors de 6.5 anys o els pensionistes majors de 60 (ja sigui per jubilació, viudetat o invalidesa).
Club M u n t a n y e n c
Esquí incorpora a la seva secció un apartat dedicat al Mushing, les curses de trineus estirats per gossos
Josep Escunyà està al capdavant d'aquesta nova pràctica esportiva
GLÒRIA FRANCOLÍ
- Sant Cugat-
La secció d'esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat ja ha presentat oficialment el seu nou apartat. Es tracta del mushing. Ics curses de trineus tibats per gossos. Josep Escunyà i Miquel Franc
van explicar aquest dimarts la nova activitat que s'ofereix des del CMSC. Escunyà, veí de Vall-doreig, fins ara formava part de la UES, la unió esportiva de Sabadell però ara ha decidit ampliar els seus "horitzons" donant a conèixer l'esport a altres poblacions. A partir d'ara ell serà el responsable d'aquest apartat de la secció d'esquí. El mushing implica una relació
intensa entre gos i musher, el conductor del trineu. Miquel Franc, un dels pioners d'aquest esport a Catalunya explica que "si t'agraden la muntanya i els animals ja tens un peu al mushing". És una pràctica que inclou natura i esport a la qual "tothom pot accedir"ex-plica Franc mentre especifica que
A la presentació també va participat-hi un gos especialitzat en mushing. FOTOGRAFIA: XAVIER LARROSA
qualsevol gos pot tivar d'un trineu: "per instint natural els gossos estiven". Així tot propietari d'un gos pot practicar el mushing amb el seu animal o, si ho prefereix, llogar un gos per fer aquest esport durant un temps concret. Per començar a practicar aquest
esport Franc aconsella fer-ho fora
de la neu: "Abans de fer mushing cal que musher i gos practiquin l'esport lligant l'animal a una bicicleta". Tothom qui vulgui pot aprendre'n a partir d'uns cursos teòrico pràctics i en qualsevol cas, per saber si aquesta pràctica esportiva agrada "qualsevol persona pot prendre el primer contacte amb
l'esport fent una passejada amb trineu" explica Miquel Franc. A Catalunya hi ha 1000 corredors
de mushing, esport que des dels seus inicis a Catalunya ha estat relacionat amb la federació catalana d'esport. El Mushing té els seus orígens a Alaska a l'època de la febre d'or.
Viure casa Divendres. 19 de març de 1999
MO PIERDA5 MAS TIEHPO DELAMTE DE TU IMPRESORA
Çt$PYJ}RA5g: COPISTERIA PROFESSIONAL
PASE AL 1UEV0
SISTEMA DE IMPRESIOM
DIGITAL
i M f K i s i o n n i Ü i i A i RLPHonueuon tn COIOH
•SIOh DIGITAL KÍ moDueuon HI/M
51 DE5EA MAS IMFORMACIÓM LLAMCHOS:
C/ Pere E5mendla,23 Tel. 93-697.50.05 Fax 93-697 44.04 Rubí (Barcelona)
çj Can Matas, 8 Bjos. Tel. 93-675.36.53 Fax 93-675.36.55 Sant Cugat (Barcelona) o n n i ei
Kn'KüDueuon oi n ANO^
ADQUIRIM05 MUEV05 EQUIP05 DIGITALES PARA OFRECERLES MAS Y MEJORE5 5 E R V/ I C I O 5
ELS^CANIONS Divendres, 19 de matx 1999 Societat 19
X e r r a d e s
Les noves tecnologies atorguen moltes possibilitats als mitjans de comunicació local Fornells afirma que la informació propera al ciutadà afavoreix l'esperit nacional
ANNA BORAIT
"Un mitjà de comunicació local ha de treballar per la comunitat a la qual s'adreça i promoure el treball d'aquesta identitat local per reforçar al mateix temps la identitat nacional, ambdues poc significatives si no hi ha polítiques comunicatives que ho possibilitin". Així de taxatiu va ser en Ics seves afirmacions el coordinador del Consorci Local i Comarcal de Comunicació, Xavier Fornells, durant la conferència realitzada dilluns en el sí de les tertúlies que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) convoca periòdicament.
L'antic responsable de l'Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana va explicar a la vintena d'assistents l'evolució de la comunicació i els mitjans en els darrers temps, lligant la seva exposició amb els canvis i renovacions que hi ha hagut també en matèria de política sobre les comunicacions, començant pels termes generals (globalitat que segons el ponent és imprescindible tenir en compte per poder considerar de
l'arribada de la televisió digital promourà segons Fornells que la comunicació local
manera correcta qualsevol tema local) i acabant en les que afecten al propi municipi, sempre des de la vessant més propera als interessos del país català.
Per a Fornells és important i molt destacable l'aplicació de les noves tecnologies, posant com a exemples generals la instauració del satèl·lit
en el sistema de comunicació internacional, millora molt lligada a la mentalitat del lliure mercat que ha facilitat la fita comunicòloga d'arribar més lluny, més depressa i a més gent. Una dita que els grans grups multimèdia han sabut, segons el coordinador, materialitzar perfectament
tingui un pes més rellevant. FOTO: X. L.
Aquest objectiu s'ha vist millorat i s'ha fet molt més assequible amb l'arribada de les connexions via internet, "primer sistema que ha superat els controls polítics i que ha permès, per primera vegada, l'existència de múltimples emissors i receptors al mateix temps".
Pel que fa l'evolució del sistema
comunictiu a Catalunya, l'exdirector de Ràdio Sant Cugat va sostenir que actualment el país "no té un àmbit comunicatiu propi, sinó una absència d'infrestructures" en aquest sector que han afavorit al desenvolupament d'un tipus de cultura "clarament espanyolista", promoguda en molts aspectes per les polítiques comunicatives desenvolupades pels anys de govern del PSOE.
I és que segons Xavier Fornells l'únic partit polític que ha provat de fer alguna cosa per Catalunya en aquest camp ha estat Convergència i Unió, i en aquest sentit va destacar l'aportació com a diputat de Lluís Recoder (afcaldable per CiU) en les diferents comissions parlamentàries. Fornells va afirmar que "els socialistes (a través dels mitjans que li són propers) proven d'instrumenta-litzar la societat civil i crear un sentiment metropolitzador" per substituir el sentiment local i per extensió també el nacional. Argument que el conferenciant va fer extensiu a Sant Cugat, utilitzant una hipòtesi referent a les properes eleccions municipals.
Fornells va manifestar però, que no volia donar un panorama negatiu per al futur de la comunicació, "tot al contrari, perquè amb l'entrada de la televisió digital tot aquest procés de globalització de la informació, produirà també una fragmentació de l'oferta i serà ara, amb l'aplicació de les polítiques adequades, quan la comunicació local assolirà un pes més rellevant".
P u b l i c a c i o n s
Un santcugatenc compila 5 0 5 veritats necessàries
per treballar en publicitat
A. B. M. cret senzill i directe. Casi un ma-• Sant Cugat - nual. Un manual de primers au
xilis per als publicitaris. Els seus conceptes cont inuen sent actualment veritats com a punys". Així defineix el publicista Luis
Casadevall una obra que ha es-
Garriga: "ritngÚ tat lloadaper alt res pe r sones
és publicista fins que destacades del món publicitari
ha llegit set vegades a com joaquín
El publicista Jordi Garriga i Puig, resident a Sant Cugat des de fa un any, ha tret al mercat un llibre sobre la vida i l'obra de Pedró Prat Gaballí, considerat un mestre per molts comunicòlegs. "Es t racta d ' u n a obra compilatòria de l 'essència dels p e n s a m e n t s q u e durant la seva vida va de ixar escr i t s Prat Gaballí", afirma Garriga, qui ha dedicat més de dos anys d'estudi per a donar forma a aquesta iniciativa, desenvolupada amb la col·laboració de MariàChica -màs-ter en Comunicació Empresarial-, Ana Chamorro -executiva també en aquest camp- i Enric Satué -guanyador del Premio Nacional d e D i s e n o d e 1988-
"El llibre mereix de Prat Gaballí mereix tot el nostre agraïment, respecte i admiració. Pràctic, con-
Pedro Prat Gaballí Lorente o Miquel de Mora-gas i Spa.
Prat Gaballí va deixar la poesia per dedicar-se, tal i com explica Garriga "una altre expressió artística i creativa com és la publicitat". Creador de molts eslògans pubicitaris que han pedurat durant generacions, la vida i obra d'aquest pesonatge torna a ser present en diferents universitats, ara de la mà d'aquest snctugatenc qui ja ha presentat la compilació en diferents universitats i fòrums d'àmbit estatal.
P o b l a c i ó
Més de quatre mil persones escullen Sant Cugat per viure-hi
El padró municipal arriba a 54.623 habitants
A. B. M. - Sant Cugat -
Sant Cugat ja s'apropa als cin-quanta-cin mil habitants. Així va quedr palès dimarts passat durant un Ple municipal que va aprovar per unanimitat l'actualització del padró a dia 1 de gener de 1999: la localitat compta ja amb 54.623 habitants.
Aquest augment substancial es deu, en gran mesura, al canvi de residència de més de quatre mil persones que han escollit Sant Cugat per viure-hi. En total són 4.212 els ciutadans que han fixat a la ciutat la seva llar, 3.877 provinents d'altres ciutats de l'Estat espanyol i 335 desplaçats a Sant Cugat des d'altres països (amb les omissions d'actualitzacions anteriors i els naixements la xifra de nous santeugatencs supera les cinc mil persones). Una suma que triplica els nombre de santugatencs que han decidit marxar a una altra població, que són en total 1.255 (vint dels quals han emigrat a l'extranger).
Durant aquest any 1998 també ha estat gran la diferència entre naixements i defuncions, si bé han estat 658 els nadons empadronats a Sant Cugat, 299 sante u g a t e n c s han mor t d u r a n t aquest període.
Pel que fa als gèneres, les sant-cugatenques superen en nom
bre als santeugatencs: 27.621 hab i t a n t s de sexe f e m e n í per 27.002 residents de sexe masculí. Aquesta superioritat ve donada pel major nombre d'altes (2.545 dones per 2.534 homes) i la menor tasa de baixes en el padró (785 de sexe femení per 828 de sexe masculí).
Tant si vostè és a casa com si no hi és... ÀUXVYD
continua vetllant per la seva llar
^MW^i
Divendres. 19 de març de 1999 Mure casa
AVANTATGES I MANTENIMENT »* DELS PARCS DE FUSTA La qualitat dels materials que s'utilitzen per construir una àrea de joc infantil en un espai *•" públic a l'aire lliure ha de ser molt bona. Només així s'aconseguirà, segons Temàtic Arqui- I tectura, reduir el risc de tenir un deteriorament ràpid de les instal·lacions que, a la vegada, suposa un gran cost de manteniment per als propietaris, ja sigui una empresa o l'ajuntament. R
E P O R T A T G E
E ls materials que utilitzem en les diferents /ones d'un parc han de
ser de qualitat. Aquest fet és especialment important perquè una millor qualitat s'associa directament a una major durabi-litat, sobretot en les zones de joc que es troben a l'exterior i són d'ús públic.
Quan els components d'un joc són d'una millor qualitat cl seu manteniment també és menor. Aquest és un punt molt important a tenir en compte tant pel que fa a l'ajuntament com per a l'empresa privada, ja que el manteniment és vital per a la seguretat de les àrees de joc.
L'envelliment d'alguns materials i el baix nivell de conservació d'algunes instal·lacions demostren la necessitat de crear un pla de manteniment adequat per a tots els parcs infantils que es troben a l'exterior i són d'ús públic. Normalment, el departament municipal encarregat de la conservació dels parcs de la ciutat no té a la seva disposició ni els elements, ni les eines, ni els coneixements necessaris per a fer aquestes tasques.
Kn el desenvolupament de la normativa futura sobre la seguretat a les àrees de jocs infantils, el manteniment de les instal·lacions és un dels temes més importants que es tracten en les reunions sobre la seguretat que es fan a nivell europeu a la Comissió Tècnica de la Comissió Europea de la Normalització (CEN). Els fabricants dels components per als jocs estan obligats a desenvolupar productes amb un manteniment
La fusta és un dels materials més aconsellables per a construir àrees de jocs infantils. Foto: XA VIIARROSA
mínim perquè facilitin les tasques de conservació i reparació. Per aquest motiu, és necessari que els productes siguin construïts amb tècniques especialitzades i amb materials adaptats a les necessitats del nen. del client i de la societat en general.
Harmonia amb el medi ambient
Tot l'equip dels jocs ha d'estar en harmonia amb el medi ambient, tant pel que fa a l'elecció de les matèries primeres que la componen com el procés de producció durant el joc del nen.
També quan els elements han de ser reemplaçats.
Alguns fabricants han seleccionat la fusta com a matèria primera bàsica per als seus jocs. La fusta és un recurs renovable. Gràcies a la silvicultura planificada, noves generacions de pins creixen en un cicle sense fi per al seu ús amb variats propòsits. Com a matèria primera, la fusta redueix el consum d'energia si la comparem amb altres materials. Fins i tot, molt sovint, la font d'energia utilitzada prové de fibres de fusta recuperada. La fusta és un material agradable que tots coneixem. La construcció amb aquest mate
rial es remunta a molts segles enrere. Actualment, a tots ens agrada "tocar, fusta" intuïtivament. A més, tothom sap que la fusta és un material que necessita conservació, però també sabem (jue a més qualitat, menys necessari serà el seu manteniment.
Però els jocs han d'utilitzar altres materials, a més de la fusta, per a complir la seva funció. Normalment s'utilitzen:
- metalls amb acer, acer inoxidable i coure
- plàstics diferents - n i l ó - poliuretà - polipropile
Tots aquests materials formen els diferents components que cal ajuntar per a crear un joc i gaudir. La unió de diferents elements i la varietat de materials que formen un joc és fonamental per a la conservació del joc i per a la seva seguretat.
Les unions: és aquí on la qualitat en la fabricació i cl futur manteniment de la instal·lació tindrà un paper fonamental. Tots coneixem la dificultat que existeix en la realització d'unions entre materials. Els arquitectes ho anomenen "juntes" i és cert que els hi acostumem a tenir una mania especial. Sempre busquem la manera més estètica i tècnicament més depurada per fer les juntes dels diferents plànols que componen una construcció. Els fabricants reconeixen aquestes dificultats i ens proposen diferents solucions per a un mateix problema. Hi ha el que només utilitza un cargol de fixació fins al que fa servir sistemes més complexos mitjançant rosques autoblocants o fins i tot sistemes especials que no necessiten futurs reajustaments. Per tant, és molt important que els components d'un joc es mantinguin perfectament units com el mateix dia que es van muntar per primer cop.
Informació cedida per Temàtic Arquitectura
PROJECTEM LA SEVA VIVENDA
CONTROLEM L'OBRA
PRESSUPOSTOS TANCATS
LA GALERIA DE ARQUITECTURA Rambla del Celler n 9 87 08190 Sant Cugat del Vallès - Barcelona Tel. 9 3 589 44 11 Fax. 9 3 589 65 05
DISSENYS PER ORDINADOR
VEGI EN VÍDEO LA SEVA CASA
• VTVENDES UNIFAMILIARS
* EDIFICIS DE VIVEtf DES
* REFORMES I REHABILITACIÓ
* NAUS INDUSTRIALS I OFICINES
©
Viure casa Divendres. 19 de marc de 1999
TENDALS DE TOTS COLORS PER PARAR EL SOL A L'ESTIU De tendals n'hi ha molts de diferents i de sistemes també. Ara que el sol comença a escalfar és el millor moment per a pensar a instal·lar un tendal al balcó o al jardí per a parar els raigs que poden molestar les plantes o a l'interior de les habitacions de casa nostra. Les cinc opcions de sistemes de tendals per a parar el sol són: el tradicional, l'articulat, el corredís, la cortina i el teló. Els preus dels tendals estan d'acord amb la mida i el sistema dessitjat. Moltes vegades, les botigues també decideixen posar un tendal per protegir l 'aparador i els productes del seu interior. / R. B.
TENDAL TRADICIONAL
KIs braços laterals del tendal tradicional van des de la paret fins al t enda l . Ac tua lmen t , les seves estructures acostumen a ser d'alumini, no de t'erro, i poden incorporar braços de ressort per a impedir que el tendal es mogui quan bufi el vent . Això farà augmentar el preu del tendal un \17c. També es pot incorporar un semicofre que costarà unes 10.000 pessetes per met re lineal aproximadament .
Kn un balcó amb parets laterals, els braços d 'un tendal tradicional no ocupen espa i . Però en una terrassa, els braços molesten el pas i la visibilitat. Tot i així, aquest tendal és un dels més econòmics. l 'n de punt recte d 'uns 3,5 per Z metres de sortida costa unes 60.000 pessetes .
TENDAL ARTICULAT
Kl mecanisme del tendal articulat s'instal·la en el frontal, en el sostre o en les parets del balcó. S'hi poden adaptar complements com ara el cofre protector per a recollir el t enda l , un monobloc (barra) que serveix per a donar estabilitat i un petit tendal per evitar el sol frontal. El principal avantatge d 'un tendal ar t iculat és q u e té uns braços que es dobleguen sota la vela i no molesten ni t reuen espai. Però cal tenir en compte que els seus complements són molt cars. Un tendal articulat de 3,5 per 2 me t res costa unes 90.000 pessetes , amb cofre protector unes 145.000 pessetes i una versió motor i tzada unes 200.000 pessetes .
Els estampats dels tendals poden ser variats i de tots colors. Foto: ZENTAL
Es pot escollir el sistema de tendal més apropiat a Ventorn. Foto: ZENTAL
TELÓ El teló s 'enganxa al sostre del balcó i baixa per
pendicularment a la barana. El teló pot tenir dues posicions: una vertical a la barana i una altra separada d 'aquesta amb uns braços abatibles de 50 cent ímetres . Un teló proporciona tanta intimitat com una cortina però permet que l'aire circuli i que el vent no bufi ni faci soroll, ja que el tendal es pot tensar. Però el teló només serveix per a balcons que tenen sostre i tampoc no es pot motoritzar. Ha de ser manual . El preu d 'un teló de 3,5 metres per 2 costa unes 50.000 pessetes .
CORTINA La cortina és l 'opció més econòmica per a un bal
có, ja que es pot penjar d 'un rail que s'instal·la al sostre. La cortina pot arribar fins a terra o a la barana i es recull als laterals lligada amb una corda. La cortina és l 'únic tendal que es pot instal·lar en balcons peti ts i irregulars, però no deixa passar l 'aire. T a m b é tapa tota la visibilitat i acumula molta pols: A més, la cortina fa molt sorroll quan bufa el vent . Tot i així, una cortina d 'uns 3,5 metres per 2 costa només unes 25.000 pessetes .
^ ^
TENDAL CORREDÍS
Hi ha tres t ipus de tendals corredissos al mercat. El primer tendal és el de cables, en el qual la lona rellisca per uns cables ten-sats que queden a la vista. El segon corredís és el marí, en el què la lona llisca per dues guies laterals que són l'única estructura visible quan el tendal està plegat. El tercer tipus de tendal corredís és l'anti-vent, que crea un espai tancat i protegit del sol.
El principal avanta tge de tots aquests tendals és q u e es p o d e n e s t e n d r e horitzontalment i tenen una gran capacitat. Els tendals corredissos són idonis per a espais grans però són més cars que la resta ja que un de 3,5 per 5 metres costa entre 220.000 i 300.000 pessetes .
ELS /C4IYIDIVS Divendres. 8 de gener de / W Societat 20
Amnistia Internacional Plana d'informació mensual del Grup d'Al al Valies (Espai cedit per Els 4 Cantons) Març de 1999
Lo condemno a mort ois Cstats Units: e l cas d e Joaquín José Martínez
L 'espanyol Joaquín José Martínez es troba en el corredor de la mort de
la presó de Starke, a l 'Estat de Florida. El 27 de maig de 1997 el Tribunal del Jujat de Tam-pa el va c o n d e m n a r a mor t d e s p r é s de dec la ra r la seva culpabili tat en l 'assassinat de dues persones.
Diverses institucions i organi tzacions han reali tzat gestions en favor seu. El Parlament Europeu va fer una crida d e m a n a n t l 'anul · lació de la condemna i que es garanteixi el seu dret a provar la seva innocènc i a en un nou j u d i c i . Una comiss ió del S e n a t e s panyol va viatjar a Florida per fer la mateixa petició.
El dia 8 de gener de 1999, el seu advocat va p resen ta r un recurs sol·licitant la revocació de la condemna, basant-se en el fet que les proves foren man ipu l ades i que a lguns dels
tes t imonis s 'havien retractat de les seves anter iors declaracions. El dia 21 de gener el recurs fou a d m è s a t ràmi t pel
Estats Units és el país
amb el nombre més
elevat de presos
condemnats a mort:
3.300 persones
esperen ser executades
Tribunal S u p r e m d e Florida, que haurà de resoldre la petició que se celebri un nou judici.
La p r eocupac ió sobre Joaquín José Mar t ínez s ' inscriu en el context de la campanya que actualment porta a te rme
Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans als Estats Units . Un dels te mes de la campanya és l'ús de la pena de mort, que a més de ser una violació del dret fonamenta l a la vida, s'aplica sovint en aquell país d 'una forma racista i arbitrària.
Des de 1990, als Estats Units han estat executades més de 350 persones. Pel que es coneix, es tracta del país amb el nombre més elevat de presos c o n d e m n a t s a mort : més d e 3.300 p e r s o n e s e s p e r e n ser executades per les autoritats dels Estats Units.
El passat mes de desembre es va arribar als Estats Units a un trist rècord de 500 execucions des que al 1997 es van reprendre les execucions . Si en els primers sis anys des de la re implantació es van executar 11 presos, en els últims sis anys se nO'han e x e c u t a t
més de 300. En aquests últims anys s 'ha t r e t la v ida a una mitjana d 'un condemna t per setmana, en una deshumani t zadora rut ina. E n t r e els 500 executa ts , i en contra de les n o r m e s i n t e r n a c i o n a l s àmpliament acceptades, es comptaven 30 disminuï ts psíquics
En els últims anys,
Nordamèricaha
executat 30 disminuïts
psíquics i 12 persones
condemnades a mort
quan eren menors
i 12 persones que eren menors d 'edat en el moment de la comiss ió del d e l i c t e . R e c e n t ment ha estat executat a Okla
homa una persona per un de licte comès amb 16 anys d 'e dat, la qual cosa no succeïa des de 1959.
Als Estats Uni ts d 'Amèrica, hi ha ac tua lment condemna t s a mort més de 60 ciutadans estrangers, per tanyents a 23 nacionalitats diferents, entre ells Martínez. Pràcticament en tots els casos d 'aquests estrangers, les autoritats que van efectuar la d e t e n c i ó no van informar els detinguts del seu dret a posar-se en contacte amb els representants del seu consolat.
La campanya d'Amnistia Internacional, difosa sota el lema Drets per a tots, tracta altres temes com la brutalitat policial, els m a l t r a c t a m e n t s a presoners, la situació dels menors d 'edat en el sistema penal, els danys causats per tecnologies m o d e r n e s per a la repress ió (com els c i n t u r o n s pa ra l i t -zants) o l ' empresonament de
Debats
Les discriminacions sexistes del llenguatge es continuen
emprant amb normalitat
ANNA BORAI
- Sant Cugat -
VA llenguatge reflecteix perfectament la constatació social que encara existeix una desi-gaultat i discriminació efectiva de la dona. Aquest és el tema principal que argumencarà el
Fincas Sant Cugat* Administración de fincas
A.P.l.
COMPRAS
VENTAS
ALQUILERES
VALORACIONES
ASESORAMIENTO
Doctor Murillo, 14
Tel. 93 674 08 97
santeugatenc Xavier Laborda -professor de lingüística de la Universitat de Barcelona- en la propera xerrada que organitza el Grup de Dones de l'Ateneu.
"La idea", segons ha declarat el ponent a Els 4 Cantons, "és apuntar també alguns grups i línies de treball que s'estan fent, com la reforma del diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola o la iniciativa legislativa que permetrà als pares i mares a decidir l'ordre dels cognoms dels seus fills". Segons Laborda existeixen encara molts estereotips que dessignen la dona-objecte i l'home-mascle, repetint-se les velles idees que s'haurien de poguer canviar amb "qüestions de coeducac ió , com que les noies i dones participin activament i afirmin el seu gènere".
Aquesta trobada, convocada per al proper dimarts dia 23 de març a partir de les 21:30 hores a l'Ateneu Santeugatenc, tindrà com a objectiu analitzar i debatre sobre aquestes i altres afirmacions.
Conferències
La potenciació dels valors dels joves
margina les persones de la tercera edat Una psicòloga reivindica a Mira-sol la necessitat de l'autoestima
A. B. M.
"Actualment la gent gran està patint una gran marginació, causada principalment per una gran potenciació dels valors de la joventut i tot el que pretenen que això representa". Aquest és, per a la psicòloga valldoreixencaRosa Pec-kler, un dels grans problemes d'aquest sector de la societat, i així ho va exposar el proppassat dimecres en una xerrada organitzada pel Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol.
Sota el títol "Com sortir de la soledat quan ens fem grans" Peckler va anar perfilant als assistents quines són les causes principals d'aquest sentiment d'aïllament social, una situació que, segons la psicòloga, podria canviar-se mitjançant una aportació principal: l'autoestima.
Per a la valldoreixenca, aquesta actitut marginadora és fruit d'una societat on la mentalitat que predomina és que les coses es compren, es fan servir i es llencen, i en
Peckler va animar els assistents a reivindicar la seva postetó. FOTO.: X. L.
la qual ja no es tenen en compte les aportacions vitals de la gent gran, membres de la societat que segons la psicòloga haurien de ser tinguts més en compte "perquè han viscut molt més i consegüentment tenen molta més experiència en molts aspectes". Peckler va fer una crida a la gent gran a definir i reivindicar
la seva posició social, no només com a dret sinó també com a deure. Com a conclusió de la seva ex
posició, Rosa Peckler va proposar a l'auditori la redacció d'un llibre, o informe, on els interessats poguessin aportr les seve impressions sobre aquesta situació social.
Divendres, 19 de març de 1999 viure casa
O' d**> o °°°°. BOHEMA
ooooooo<
CRISTALL DE BOHÈMIA TALLAT A
MAIA MÀQUINA
CRISTALLERIES
GERRES
CENTRES DE TAULA
FIGURETES DE CRISTALL A PARTIR
DE 1.000 PTES.
Valldoreix, 49 • 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 93 589 72 02
espai
CLUB D'ART
V SUBHASTA Exposició fins el dia 21.
Subhasta el dia 23 a les 20.30 h
Pintura i escultura:
Aguilar Morè. Berga i Boada, Emilia Castaneda, Casaus, Creixams, Gasto, Modest Teixidó, J.
Moscardo, I. Odena, Ramon Barnadas, Rebull, Vila-Canellas, entre d'altres.
Horaris: Feiners de 18 a 21 h Dissabtes d'11.30 a 14 h
C7. Gorina, 13 • Tel. 93 589 57 76
CELLER
GJ cM1" BODEGA
" ' • • « ! » > •
2si
•Tfc * • ** "*" :**w^^^™
C. Plana Hospital, 3-5 Tel. 93 674 01 69
SANT CUGAT DEL VALLÈS
I D I O M E S
CURSOS DE 40 HORES
de març a maig
Francesc Moragas, 8. Tel. 93 589 22 64
Santiago Rusinol, 2. Tel 93 674 15 01
-Valldoreix, 56. Tel. 93 674 66 35
081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS
EIS 4 CANTON
UArnau | K I I < < ( l l l
Divendres, 1V de marc de 1 '-"^v
I (anions als Inst i tuts <l<>
21
t( n 0 m a
Joves cineastes estudien a Pinstitut Arnau Cadell de la ciutat
En David Moreu i en Marc Galceran són dues joves promeses del cinema
A.M.U. -Sant Cugat-
L'institut Arnau Cadell té com a estudiants dos joves cineastes de 15 i 16 anys, que fan curt-metratges, cadascun amb el seu propi estil i productora. Són en David Yloreu, estudiant de primer de batxillerat, i en Marc Galceran, que estudia segon de BIT. En David és el director, pro
ductor i, esporàdicament, actor de les seves pel·lícules i, junt amb uns amics que l'ajuden en totes les tasques de realització, producció i que fan d'actors, ha format CHINO KUDEIRO PICTURES des d'on roden les seves pel·lícules, com ell mateix diu, com a divertiment. El Marc va formar la seva productora, I QUÈ PICTURES FILMS, junt amb un altre noi de Rubí, Xavi Tomàs. Junts realitzen totes les tasques de producció, guió, etc, ajudats també per una colla d'amics habituals. La trajectòria dels dos nois és ben comuna. Marc Galceran va començar a
Moreu i Galceran esperen veure les seves pel lírules projectades en algun < mema I- X I
rodar, per avorriment, a Rubí, lloc on viu i on compta amb la col·laboració de la seva colla cas-tellera. El David Moreu va començar gravant ximpleries i va acabar fent un curtmetratge a l'escola. Els curts més destacats d'en David són Rol i Perseguits pel desastre, el primer va ser se
leccionat pel Festival de Bada-lona'97 per a la fase final, però no va acabar guanyant. Els guions també els fa ell i, encara que li agrada més-la comèdia negra i l'acció, troba que és millor fer coses estil "gore", perquè és un gènere vistós i permet abar-car d'altres. La productora tam
bé ha fet treballs com el del documental del Festival de Cant Coral, Europa Canta'98, que es va fer a Sant Cugat l'estiu passat. El futur immediat del cineasta serà rodar un altre curt a l'estiu, del qual ja té el guió preparat. Marc Galceran va rodar com a
primer curt Macho Atan, de 5 minuts, però desprès de la bona acollida per amics i familiars, el van allargar fins a durar uns 45 minuts. El ataque de la mur/era hinchable psicòpata va ser el tercer teball de la productora, amb una durada d'una hora. I què? Pictures Films pretén construir una paròdia de les grans produccions Estats Units, amb to de comèdia i un gènere marcadament gore, per riure'ns encara més. El Marc va participar a la película Sube, sube Agmed, ambientada en el món casteller, com a actor, i es dedica a pro-mocionar el seu treball per diaris i ràdios de tot el Vallès. En aquest moment està rodant el que és el seu darrer curt Solo en dúplex, paròdia de la coneguda pel·lícula Solo en casa.
Que no te'ls trepitgin ! el català a tot arreu
DAVID MOREU
-Saat Cagat -
El dia 2 de març es va organitzar una reprsentació teatral al teatre de la Unió, dirigida als alumens de secundària dels instituts de Sant Cugat, per tal de treballar d'una manera original la normalització lingüística. L'obra, titulada Que no te'ls tepitgin!, estava formada per diverses històries curtes, que tenen el mateix fil conductor: l'ús del català en diferents àmbits, des de les cartes dels bars fins als exàmens de les universitats, passant per les botigues i altres institucions. La intenció de l'obra era donar a conèixer als catalans el dret a poder expressar-se en la seva pròpia llengua en qualsevol situació.
El muntatge de l'obra era senzill, però les interpretacions dels joves actors van compensar els pocs mitjans amb què comptaven. Les seves ganes i alguns diàlegs realment aconseguits van impressionar el públic assistent, que al principi no sabia ben bé que anava a veure, però, que al finalitzar l'obra, va sortir satisfet de l'espectacle.
A c t i v i t a t s
L'Arnau Cadell es queda sense setmana cultural per
manca de cooperació
Sl'SANA MULA -Sant Cugat-
L'institut Arnau Cadell organitzava cada any una sèrie d'activitats divertides i alhora didàc-t iques, com per exemple camionats de futbol, classes de ball, cinema, manualitats, tallers de eatre, etc. Aquesta és l'anomenada "setmana cultural". Les activitats permetien que
els alumnes descansessin de l'esgotat curs i poguesin conèixer els seus companys del centre que no havien tingut l'ocasió de conèixer perquè anaven a diferent curs o diferent classe. Ja fa uns quants anys que el
professorat del centè va deci
dir anul·lar-la per la poca participació dels alumnes, ja que aprofitaven que no hi havia classes per no anar a l'institut. I mentre aquest any els de l'Angeleta han gaudit d'una setmana cultural, l'Arnau Cadell ha continuat fent classe.Una solució a aquest problema de falta de cooperació, seria fer obligatòria l 'assistència a un nombre determinat d'activitats i passar llista al començament de cada una d'elles, encara que si això ho fessin, els alumnes passarien de trobar aquesta setmana entretinguda i divertida a una setmana plena d'activitats controlades pels professors com qualsevol altra classe.
V i a t g e s
Els alumnes de Pinstitut van de viatge a Grècia
Eaprenentatge a nivell internacional ha estat molt interessant
SUSANA MONT -Sant Cugat-
Els deu alumnes de L'Institut Arnau Cadell, van tornar ja fa més de dues setmanes del seu viatge d'estudis a Grècia. El principal objectiu d'aquesta
setmana, era entrar en contacte amb una llengua gairebé oblidada com és el grec, però els nostres companys han tornat amb la sensació d'haver conegut tota una cultura diferent a la nostra. Els alumnes han pogut conviure amb joves de la nostra mateixa edat, conèixer les seves famílies, i els costums d'una gent generosa. Els deu joves de l'Arnau, van po-.
der practicar l'anglès a més a més d'afrontar el grec, llengua que, a jutjar per les aparences, no deu ser fàcil d'entendre al principi. Durant aquesta setmana, no podien faltar tampoc visites de caire cultural als llocs i monuments més coneguts del país i que han deixat impressionats els nostres companys. Al mes de juliol es tenia previst
que els alumnes grecs vinguessin a visitar Sant Cugat, però només si els nostres instituts ofereixen la seva col·laboració, podrem retornar als amics grecs la generositat i amistat que ells van oferir a mans plenes. Se sap que a causa d'una pro
testa estudiantil que dura ja uns
mesos, el govern del seu país els ha negat l'ajuda econòmica per al viatge, així que per poder venir, hauran de mirar d'aconseguir aquests diners per altres mitjans per tal de subvencionar-se despeses. En definitiva, aquests deu alum
nes de l'Arnau, juntament amb setze més de l'Institut Angeleta Ferrer de St. Cugat, han tingut l'oportunitat de fer bons amics, tenir un contacte directe amb la realitat de la joventut d'allà, conèixer els costums d'un altre país lluny de casa, i en conclusió, comprovar que l'aprenetatge no es fa només a les classes, també la vida, les amistats i els viatges són fonts de coneixement necessàries.
22 Societat ELS ÍCANTONS Divendres, 19 de mar( de 1999
La r a d i o g r a f i a
GRUP PASSEIG PER COLLSEROLA
El pulmó de la ciutat i un important
santuari històric i natural
per a tots els santcugatencs
Un tresor molt fràgil
Enti tat : Paseig per Collserola . Any de fundació: 1998. Guies: 20 Seu: Club Muntanyenc de Sant Cu
got-
MONTSK SANI
-SantCugat -
La serra de Collserola és un massís muntanyós que, com altres, forma part de la serralada del Litoral que s'estén paral·lela al litoral.
Collserola s'estén al llarg de 17 quilòmetres entre el riu Besòs i el Llobregat i forma una divisió natural entre el pla de Barcelona i les comarques del Vallès.
És per la seva situació la serra més coneguda de la nostra contrada i fins el segle XIX una veritable barrera només atravesada per l'antic camí romà de Barcelona a Sant Cugat, i que era recorregut per carros i pagesos de
Sant Cugat per baixar a Barcelona a mercat per vendre les seves collites. La serra llavors era aprofitada per l'home que conreava vinyes en les seves vessants i recollia fusta, sobretot mata, per als forns, ermites i masies es trobaven a les seves valls i que es conreaven aprofitan la quantitat de fonts i dolls d'aigua.
Collserola des de sempre ha estat colonitzada per l'home. Hi ha trobat restes arqueològiques del paleolític i es poden veure les restes de murs i fortificacions i també com un aqüeducte romà en diferents indrets de la serra.
S'han trobat uns restes de mur de costrucció en escata de peix típicament romà a laTorre Ne
gra. Més tard s'hi han trobat ermites romàniques així com assentaments de masies i de parròquies.
Al final del segle XVIII i amb la plaga de la fil·loxera primer i el moviment industrial del segle XIX després, molts dels conreus es van abandonar i l'abrat va reconquerir la muntanya. Després de la guerra civil i per la manca de combustible la tala d'arbrat, sobretot en la cara barcelonina de la serra, va desforestar del tot aquesta part de la muntanya. Sortosament, la vesant del Vallès amb una població molt inferior en nombre i sobre tot amb la diferència de ser una població molt més agrícola, no va quedar tant
afectada. Les repoblacions de pins, xiprés
i cedres que es va fer els anys 50 van donar a la serra, en la seva vessant barcelonina, en contraposició a la més natural i verada del costat de Vallès, la seva aparença típica de pins i bosc baix ple de matolls.
La serra, malgrat el seu precari equilibri i la fragilitat del seu sistema ecològic, presenta una gran riquesa de fauna i de flora, una riquesa fràgil i delicada però molt importat per a la comarca de Barcelona i del Vallès, ja que forma el més important pulmó verd de la zona, un pulmó amenaçat per la urbanització, la contaminació i pressió humana.
Viure casa Dkendres, 19 di' marc de IV9Ç
P u L I R
P O R T A T G E
CATALÒNIA CERÀMIC RENOVA LA LLAR AMB ESTIL RÚSTIC Catalònia Ceràmic ofereix una gran varietat de productes per a renovar la nostra llar: ceràmica d'estil rústic, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris, cabines d'hidromassatge i material per a la construcció. La seva seu central es troba a la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, al quilòmetre tres, on té una àmplia zona d'exposició, un gran magatzem i un aparcament de fàcil accés.
Seu murala Cerdanyola. Foto: CATALÒNIA CERÀMIC Adhesius i productes químics l'mer. F: C. CERÀMIC Ceràmica nística Rosa Gres. F: CA TAI.ÒNIA CERÀMIC
ZJU C/MONESTIR, 44 - 08190 ST. CUGAT V I.630.V0./4.69
e.mail : apuer ta@mundiv ia .es
l CREEIS EN DIOS ?
CREED TAMBIEN EN MI! JESUCRISTO Ev. S. Juan 14:1
Muchas personas dicen creer en Dios, sin embargo nunca han experimentació a Dios, nunca han sentido Su Presencia. Las Sagradas Escrituras nos enseftan que Dios Padre lo ha puesto todo en manos de su hijo Jesucristo ; le ha nombrado mediador entre Dios y los hombres (1 Tim 2 :5). No sirve cualquier creencia, solo si creemos en Jesucristo como Hijo de Dios y Mediador podremos acercarnos a Dios. Si le pedimos a El, el nos acercarà a Dios y le podremos sentir. Entonces Dios dejarà de ser una teoria y se convertirà en una realidad para ti.
Si desea hacer alguna pregunta acerca de las Sagradas Escrituras, escríbanos. Le obsequiaremos con un ejemplar del Nuevo Testamento y con un curso Bíblico por correspondència. No hacemos visitas.
También le ofrecemos nuestros servicios :
Estudiós Bíblicos. Asesoramiento a familiares de drogodependientes y alcoholisme Asesoramiento y mediación en conflictos personales y familiares.
L'estil rústic és una de les especialitats de Catalònia Ceràmic que comercialitza tot tipus de mate
rials per a la construcció. La botiga ofereix una àmplia gamma de productes per a reformar la nostra llar, com ara ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris, productes per a la col·locació de ceràmica i material per a la construcció.
Per als seus clients, Catalònia Ceràmic té una gran zona d'exposició a la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, al quilòmetre tres, amb un aparcament de fàcil accés. Allà també disposa d'un gran magatzem amb tots els seus productes per a poder atendre a qualsevol hora totes les demandes dels seus clients. Catalònia Ceràmic ofereix la garantia de les millors marques de tots els seus productes. "Tenim tot
A més, l'empresa ofereix una àmplia gamma de colors per adaptar les juntes a totes les necessitats. Per la seva banda, Ceràmica Sugranes ha obtingut recentment el certificat internacional de qualitat ISO 9001 que avala la qualitat dels seus productes. A més, Fixcer i Rosa Gres presentaran els seus productes a la Fira Construmat que se celebrarà a Barcelona el proper mes.
Catalònia Ceràmic té un gran equip de professionals per assessorar i atendre els seus clients. Els treballadors, especialitzats en productes ceràmics i llurs aplicacions, aconsellen els visitants a partir de la seva experiència acumulada després de treballar durant molts anys en el sector de la construcció.
Ceràmiques Sugranyes va obrir les seves portes fa més
tipus de peces Catalònia Ceràmic ofereix la de 40 anys pe garantia de les millors marques
de revestiments i paviments ceràmics, sanitaris, aixetes i
materials per a la construcció
especials per a la llar, tant per a interiors com per a exteriors", assegura Anto-nio Morató, gerent de
Catalònia Ceràmic.
Catalònia Ceràmic pertany al mateix grup d 'empreses de Ceràmiques Sugranyes S.A., que fabrica Rosa Circs, i de Fixcer Products S.A., que està especialitzada en productes químics i adhesius per a la construcció. Fls productes Fixcer permeten fixar perfectament les peces de ceràmica o porcellana a la base, paret o terra. Són totalment impermeables i es poden netejar sense problemes. Fixcer té productes especials per a cada utilització i per a cada tipus de material.
fabricar maons. Als anys 70, l'empresa es va convertir en la primera fàbrica de gres extrusionat de l 'Estat espanyol. Catalònia Ceràmic
fSSSIÈ· v'a començar fa onze
anys i ara té la seu a Cerdanyola del Vallès. Actualment, Catalònia Ceràmic té dues botigues més a Barcelona. Una es troba al carrer Buenos Aires, número 25, i l'altra al carrer Rocafort, al número 112. Les dues tendes també tenen una gran zona d'exposició amb tots els seus productes per a la construcció. L'horari d'obertura de les botigues de Catalònia Ceràmic és de 8 h. a 13 h. i de 15 h. a 20 h., de dilluns a divendres, i de 9 h. a 13 h. i de 16.30 h. a 20 h. els dissabtes.
Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa
3
. •*
Restaurante - Pizzeria
Especialidad cocina marroquí
COUSCOUS
TAGIN Y BASTELLA
- Comidas preparadas para llevar a casa
ESPECIALISTES EM GENT GR/VN
Teleassistència
Serveis d'Infermeria
Servei de Transport
Serveis Personals
Servei Ajuda a la Casa
Altres Serveis
• Central receptora -24 hores-• Seguiment personalitzat .:' ! • Avís als familiars aK-. . : : ' : ' * • Connexió amb els Serveis d'Urgència
• Controls de medicacíS • Alimentació entera! iiparenteral • Rehabilitació i fisioteràpia :
• Cures, sondes, etc, a domicili.
•Transports amb cotxes adaptats ; ; ' y • Sortides individuals i en gr jps
• Acompanyaments externs :;: • Companyia en hores concretes í>:tQ|*l dia • Vigilància a malalts allitats ^ • Higiene personal . ,p':
• Podologia i perruqueria'"...... :/i'~ ' • «Cangurs» d'avis i nens -
• Bugaderia • Neteja a la llar : * • Compres i elaboració de menjar • "Catering" • Bricolatge domèstic
• Atenció psicològica • Assessoria social i legal INPROSS
SALUT I SERVEIS A DOMICILI (93) 589 3 9 67
Av. Torre Blanca, 2-B 3r A, despatx 11 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 93 589 39 67 - Fax 93 589 35 18 - e-mail: [email protected]
&M&>iiM&l&0*iàfo&±&<
BAR RESTAURANTE • BRASERÍA
LA PONDEROSA
Servicio diario de menú y carta
ESPECIALIDAD en carnes a la brasa
El fin de semana disfrute del pescado fresco
Martes tarde, cerrado
C. Victòria, 18-20 - 08191 MIRA-SOL (Sant Cugat) - Tel. 93 589 25 71 -93 675 59 28
ELS4CAIVrONS Divendres, 19 de marc de 1999 Societat 23
La r a d i o g r a f i a
GRUP PASSEIG PER COLLSEROLA
La serra de Collserola és
un tresor fràgil i que cal
descobrir guiats pels
experts
Una gran desconeguda per a molts M. S.
L'any 98 el Club Muntanyenc va aplegar un grup de gent que coneixia molt bé la serra de Collserola, i va proposar de fer sortides dominicals per recórrer els diferents indrets amb grups de gent que volguessin descobrir la bellesa natural de les muntan-yes'de Collserola. Va reunir un grup de voluntaris que per torns, cada d i u m e n g e por tess in un grup de gent a descobrir algun indret notable de la muntanya.
L 'organització va voler q u e aquesta activitat fos lliure i gratuïta per a tots aquells que volguessin fer-la i així, desde se
tembre a maig, cada diumenge s'organitza una sortida diferent per conèixer i recórrer les muntanyes.
Cada sortida té un interès especial, ja sigui per la botànica de la zona o pels vestigis històrics o bé pels paisatges que es troben.
Els guies són experts en diferents temes i es preparen molt conscientment el recorregut, i moltes vegades preparen un petit dossier del punts d ' interès que es poden trobar a la sortida i en què expliquen per què han triat aquesta ruta especial. Pot ser la visita a diferents ermites o a indrets que tenen una especial riquessa botànica, o algun indret destacat per les fonts que
s'hi poden trobar. La idea primordial és fer que
siguin aptes per a tots i així les rutes són caminades de dues hores i mitja a tres segons les dificultats del camí i sempre es comencen a les nou del matí, molt puntuals això sí, devant del Club Muntanyenc. Allà i segons d'on es vagi s'aplega la gent i, preferiblement en tren o si no pot ser en cotxes, depenent dels casos, es traslladen a l'indret d'on començarà l'excursió.
Les sortides han visitat llocs tan coneguts com les ruïnes del Gran Casino o Santa Creu d'O-lorde i altres desconeguts per a molts com pot ser les restes de Sant Vicenç de Bosc o el pavelló
de caça de Valldaura. Les caminades són aptes per
tothom i s'hi ha aplegat gent des de vuitanta anys fins al més jove participant, un nen de 10 mesos ben instal·lat eala motxilla dels seus pares.
Es calcula arribar de les excur s ions cap a la una o dos q u a r t s de d u e s per d e i x a r temps per arreglar-se i dinar amb calma.
En el t e m p s q u e fa q u e el grup funciona es calcula q u e un miler de persones han participat en les diferents excursions i sortides, encara que els grups poden variar en nombre depenent de la temporada.Des dels grups més grans, fins una
c inquantena de persones a la tardor fins a l'hivern on es pot baixar fins a una quinzena.
El grup vol descobrir a la gent el que és Collserola però evi-tar 'sobretot els grups excessivament massificats i incontrolats perquè no malmetin la serra el seu ecositema molt amenaçat per els incontrolats i sobre tot per aquells que pensen que les regles no van per a ells i que poden causar accidents. Alguns ciclistes incontrolats, caçadors de d iumenge, motoristes i alguns caçadors furtius.
Desgrac iadament , a l 'est iu, però, el grup no fa sortides per l 'evident perillositat que té la serra amb els incendis forestals.
Viure casa Divendres, 19 de març de 1999
MANTENIR LA COBERTA EN FORMA PER EVITAR ACCIDENTS Els factors climàtics, altes i baixes temperatures i pluges, ocasionen danys importants a les cobertes de casa nostra. Hi ha una sèrie de factors que poden ajudar a tenir cura de les cobertes. Això contribueix a millorar la qualitat de vida, a estalviar energia i diners, i a augmentar la seguretat ciutadana.
E l (lol·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics ha estudiat la manera que els
ciutadans puguin tenir cura de les seves cases. Amb aquest objectiu es va iniciar la campanya "La casa en forma" per difondre la cultura del manteniment a tots els ciutadans. A continuació oferim alguns consells per mantenir les cobertes de la nostra llar en forma que han de servir perquè els ciutadans tinguin cura d'aquestes cobertes amb unes recomanacions molt senzilles. Entre d'altres coses, això ajuda a millorar la qualitat de vida, augmenta la seguretat, permet un estalvi de diners i contribueix a la defensa del medi ambient.
Conèixer la coberta. Aquest és el punt de partida per poder mantenir la coberta de casa nostra en forma. La coberta és el gran paraigua de la casa. Protegeix el seu interior i els seus ocupants de les agressions climàtiques i de la contaminació. Empara de la pluja, del vent, del fred i de la calor i té moltes utilitats per a l'usuari.
Els diferents elements que formen la coberta són: la impermeabilització -condueix l'aigua fins als desguassos perquè sigui evacuada a la claveguera-; l'aïllament tèrmic -permet aïllar l'interior de la casa fent-la més confortable i evitant que apareguin humitats-; les claraboies i finestres -comuniquen l'interior de la casa amb l'exterior i permeten la seva il·luminació i ventilació-; els acabats de la coberta -maquillatges finals de la coberta-, i l'estructura -part que aguanta tots els altres materials de la coberta.
A part d'aquests elements,
Conèixer la nostra coberta és el punt de partida per a mantenir-la en forma. Foto: XAVILARROSA
presents a totes les cobertes, també parlem de diferents tipus de cobertes. El terrat és una coberta plana que està pensada, principalment, perquè es pugui utilitzar per passejar, estendre la roba, tenir-hi plantes o fer-hi altres activitats.
terrat i la teulada. Són elements de l'edifici que acostumen a estar molt abandonats.
El fet que la coberta de casa
materials propers a la façana. D'altra banda, si els materials
estan en mal estat, la humitat pot penetrar a l'interior i poden
aparèixer taques a les
Mantenir la coberta de les cases parets que facin malbé ia . pintura, els empaperats i
en bon estat aporta seguretat els enguixats. Cai que la
símptomes d'envelliment
D'altra banda hi ha la ciutadana Í CStalvíar mal de CapS coberta sigui impermeable teulada que és una coberta r per evitar les humitats.
amb molt pendent pensada per les goteres, esquerdes i d'altres Amb un manteniment
perquè pugui evacuar l'aigua de la pluja amb rapidesa; es construeix, sobretot, en zones on plou amb freqüència. Finalment, els patis i les terrasses també són cobertes, tot i que no cobreixen la part superior de l'edifici, i tenen la mateixa funció que el
nostra estigui en forma aporta seguretat als vianants, ja que l 'envelliment pot provocar esquerdes i despreniments dels
periòdic de la coberta també evitem la degradació i les grans despeses que comporten reparacions urgents originades per un
petit problema agreujat amb els pas del temps. En definitiva, es pot aconseguir que augmenti la durabilitat de la coberta i obte-
elements k componen.
- Inspeccionar ment l'estnictúrju ï | t «p>Oíiàa|;,i
verificar el bon estat dels elements de la coberta per «vital accidents.
nptdT
ta fat coberta"; rcbpenc
morrions o < per evitar que I
"interior dels ts. 'fop^af l'obstrucció
requereix rebeAtti fa conductes i costa molts diners. .
baixam
r» t et tffii-fBftoiitHt -Wrmíc. . "* '
inspeccionar l'espai sota ttjtèds perquè moltes vegades l'aflíamcnt tèrmic , està col·locat a dins i cal comprovar que no s'hagi bellugat ni desenganxat.
adherides i no s'han deterin - Ólsemr $Js rninveU
terrats per ; s'hanesquerda&r ' «&> . ^ _ .
- Revisar les t e i ü ^ ^ ^ S ? que una teula trerk^d|J8^ ünà via d'entrada d'i
nir un estalvi econòmic considerable. Un aïllament tèrmic eficaç porta a no gastar més energia del compte, fet que es tradueix en un major respecte pel medi ambient. Finalment, amb la coberta en forma aconseguim una millor imatge de l'edifici que fa més agradable el nostre municipi.
La coberta es deteriora amb el pas del temps perquè és agredida constantment. Els fenòmens climàtics són els enemics número u de la coberta de casa nostra. Les altes temperatures de l'estiu escalfen els materials per sobre dels 70 graus i això provoca que es dilatin molt. Per contra, a l'hivern poden arribar a refredar-se per sota dels zero graus i es con-trauen molt. Aquests cicles de fred i calor acaben trencant els materials.
La pluja és un altre factor climàtic que intervé en el deteriorament de la coberta. L'efecte dissolvent dels milers de litres que mullen la coberta amb els anys té un efecte nociu sobre els materials. Aquesta aigua es barreja amb la contaminació ambiental i penetra dins els materials de manera que els malmet amb la seva acidesa.
Hi ha altres factors no climàtics que també poden perjudicar el bon estat de la coberta. És el cas de clavar antenes i tendals que, moltes vegades, perforen les làmines impermeables i quan plou l'aigua es filtra a l'interior de la casa. Cada vegada més es tendeix a instal·lar piscines i plantes als terrats. S'ha de vigilar, que un excés de pes pot malmetre l'estructura de la coberta i posar en perill els seus ocupants. / N. V.
j un ra que teules velles es un raspall metàl
nd ratlli. Les netegen amb
•lic
9
24 Societat HS4CAIVTOINS Divendres, 19 de març de 1999
L A S E T M A N A EN IMATGES
UN DOLÇ ELIXIR DE QUALITAT El Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell va fer el cap de
setmana un ple al Teatre-Auditori i va aconseguir l'espectacular atenció que sempre es produeix quan a Sant Cugat hi ha òpera. Les desenes d'intèrprets van cantar i bellugar-se per dalt de l'escenari ambfran seguretat i van aconseguir que
L'elisir d'amore seduís el públic santcugatenc. Pàgina: 39. Foto: XAVILARROSA
EL TORNEIG MÉS DOLÇ El Club Petanca Sant Cugat Atlètic va repartir el cap de setmana passat uns tres mil quilos de bombons de la firma Ferrero Ibèrica. El camp municipal d'esports va omplir-se amb quasi mil petanquers d'arreu de Catalunya, que van participar
a la quarta edició del torneig Ferrero Ibérica. Pàgina: 34. Foto: ÓSCAR BENITO
PRESSUPOSTOS COMPLICATS La sessió plenària d'aquesta setmana L· estat particular. Quan amb prou feines havia començat el ple, els regidors de l'oposició
van aixecar-se en bloc i van abandonar la sala en protesta per la convocatòria extraordinària. Malgrat l'absència dels partits,
però, el ple es va tirar endavant i l'equip de govern va aprovar els pressupostos per al 1999 per unanimitat.
Pàgines: 3 a 6. Foto: XAVI LARROSA
LA GENT GRAN S'HO PASSA BÉ F.l Centre de Dia i Casal de Sant Cugat va estar dissabte de festa. Els avis que habitualment hi assisteixen van fer una gran xocolatada i van poder assistir a l'actuació del grup d'havaneres Espingari. Ells, però, també van fer la seva
aportació a l'espectacle: la coral del Casal va fer un petit recital amb peces molt cel·lebrades pels presents.
Foto: MARIA ÀNGELS QUADRAS
ELS4CAIYroiNS Divendres, 19 de març de 1999 Societat 25
L A S E T M A N A EN IMATGES
UN COMUNICÒLEG ENCARAT AL FUTUR El Coordinador del Consorci Local i Comarcal de
Comunicació, Xavier Fornells, va oferir dilluns una conferència en la que va destacar l'enorme horitzó de
possibilitats que es presenta davant els mitjans de comunicació gràcies a la incorporació de les noves tecnologies.El que va ser director de Ràdio Sant Cugat va destacar la importància que els mitjans locals no perdin el referent d'indentitat de la
ciutat on es troben. Pàgina: 19. Foto: OSCAR BENITO
CiU DÓNA PER TANCAT EL PACTE LOCAL Després de diverses setmanes de no pronunicar-se, la secció local de CiU ha
arribat finalment a un acord que li ha permès tancar el pacte electoral municipal. Segons l'entesa a la qual s'ha arribat, Joan Recasens (UDC) ocuparà el segon lloc de la llista darrera de l'alcaldable, Lluís Recoder.
Pàgina: 7. Foto: XAVILARROSA.
SENSE COMPLLR LES SANCIONS Els responsables de la casa de colònies Mas del Bosc, ubicada
enmig de Collserola, no han respectat les sancions que l'Ajuntament els va imposar ara fa dos anys després que tallessin defonna il·legal diversos arbres centenaris. A l'espai on havien de
replantar arbres, els responsables de l'equipament d'oci han construït un camp de futbol. L'Associaciópera la defensa del
Patrimoni ÍAPAC) ha denunciat els fets. Pàgina: 14. Foto: CEDIDA.
i els mobles
corre mobles
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa
CARPINTERIA DE ALUMINIO
J. CRUZ, S.L.
^ ^ " ^
I N S T A L A D O R Jiitíifl/.nln
TECHNAL^ N.190116
SOMOS FABRIGANTES Passeig Torreblanca, 16 baixos
Tel./Fax 93 675 25 89 08190 St. Cugat del Vallès (Barcelona)
RESTAURANT CAN EDO
Comunions, batejos Casaments Cuina casolana Carns a la brasa Verdures a la brasa Zona d'aparcament Parc infantil Camp de bàsquet Local climatitzat
Lope de Vega, 5 •• Tel. 93 580 66 60 Fax 93 692 24 24 • Bellaterra
DADES DEL SUBSCRIPTOR
Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal Telèfon NIF o DNI.
Fax
DADES DE LA SUB£C$ _. r'"7:;;"r,·-"·r':::tr^:
í V a X.
DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ
Banc/Caixa.... Adreça oficina Entitat LT I Titular
oficinat I dcDD núm compteL
• Comptat • Rebut domiciliat
Data d'alta ,...L.......... Nombre40 Subscripcions. Adreça d'entrega ,
Ef (bari de casa.
FULL DE SUBSCRIPCIÓ
Sant Cugat del Vallès, de de 1999 SIGNATURA
Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15
EIS4C4NTON3
Economia 26 Divendres, 19 de març de 1999
Pressupostos
El 1 9 9 8 es tanca amb superàvit S'consegueix un estalvi superior al del pla econòmic-financer
"Ho hem aconseguit, l'Ajuntament té superàv i t" . A m b aquestes paraules començava Pasqual D'Ossó -tinent d'alcaMe d'Economia- la seva intervenció durant el Ple de març en la dació de comptes de la liquidació del pressupost corresponent a
\ \ \ \ BoKAl
-Sant Cugat -
"Liquiduramh superàvit era l'objectin de l'equip de govern i, entre tot l'equip de govern, hem assolit aquesta fita: hem tancat de manera positiva aquesta etapa inversora, acallant els mals a\ cranxs que deien que havíem fet moltes coses però que havíem deixat l'economia malparada. i això no és xcrit.it".Kl tinent d'alcalde d'Fconomia i Finances, Pasqual d'Ossó, encetava així la valoració política de la liquidació de pressupostos del 1998 de la qual es \a donar compte en el Ple ordinari del mes de marc. celebrat ilimats passat. FI balanç final reflecteix que el consistori santeuga-tenc ha passat de tenir un dèficit proper als ,sO(l milions de pessetes a comptar amb un superàvit de 41 milions (amb xifres també positi-\ es en els tres i irganismes autònoms: Patronat Municipal d'Fducació, Organisme Autònom de Comunicació i Informació Ciutadana i Centre Cultural).
l'na dació de comptes amb unes xifres que tant D'Ossó com el propi alcalde, Joan Aymerich -segons va destacar en la roda de premsa posterior-, han qualificat com a "molt positives" i de les que van remarcar, sobretot, haver aconseguit millorar el pla econòmic-financer estipulat per a sanejar els deutes de l'Ajuntament, amb una gestió econòmica, en paraules del tinent d'alcalde, "que pot servir de model".
Per a D'Ossó, la valoració tècnica passaria per alguns trets remarcables, entre els quals va destacar la reducció en 2.300 milions tespecte a
l'exercici de 1998. Període que ha donat com a resultat la millora dei pla econòmi-co financer per sanejar les finances del consistori i que situa al municipi amb un superàvit de 4 1 milions de pessetes, fruit, entre d'altres factors de les millores en la
recaptació. Però els partits de l'oposició, que també han valorat els resultats com a molt favorables, s'han manifestat en desacord amb algunes de les línies seguides per l'equip de govern en la seva actuació, com l'execució d'inversions.
w PI. Unió edif.B. I r la 08190 -Sant Cugat Tel. 93 589 57 55
sèpal
lo&ïétíc«cof«o;<íepr*ctkpj«í
litfwmïfifttM untar f¥ ai fat * f l í t f ïflfï u u iHflffi mflti<Í(ïtif|fiif i&
Tots els jinifis /«ilit'h's dinli npiKenliirió rtmsistorial van onnàdira vnltiruri-om nptisithis els nsultats trvnimïiade IW8. F.:ARXl('
L'oposició critica que no s'hagin realitzat les inversions
• Les finances de l'Ajuntament han anat durant 1998 en una bona direcció. Així ho va afirmar Pasqual d'Ossó i així li van reconèixer tots els grups polítics de l'oposició.
Però mentre que el tinent d'alcalde d'Economia destacava la fita aconseguida, qualificant-la com a "el tancament de l'etapa Joan Aymerich, que ha comportat la metamorfosi de Sant Cugat potenciant la seva identitat amb gran esforç inversor en infraestructu-res i adaptant els serveis de ciu
tadans harmònicament en creixement", l'oposició va retreure a l'equip de govern que "estem en la bona línia d'un bon control pressupostari, que s'està aconseguint entre d'altres raons per una esca-sa inversió que no cobreix en els últims anys ni el 50% del que es pressuposta", segons va afirmar el portaveu d'IC-EV, Francesc Godàs.
Per la seva banda, Àngel Casas -portaveu del PSC- va afirmar que la causa de les poques materialit
zacions inversores en matèria d'urbanisme es deu fonamentalment "a una incapacitat de gestió". Si bé D'Ossó va afirmar que era el grup socialista el que havia votat en contra de moltes alienacions de terrenys per realitzar les inversions, essent impossible realitzar -les amb pressupost ordinari, Casas va sortit al pas sotenint que la poca inversió era fruit "d'una manca de voluntat política i no d'un falta de pressupost o de manca de vots"./A. B.M.
l'any anterior dels creditors pendents de cobrament, la bona situació de les ràtios de tresoreria (el 12'91% quan el màxim s'estipula en 25%) i d'endeutament a llarg termini (l'H'13% per un màxim del 25%), així com de la millora en la recaptació: l'Ajuntament ha passat de tenir 5.157 milions de pessetes pendents de cobrament a tenir-ne 3.778.
Però l'oposició (ERC, IC-EV, PP
i PSC), tot i compartit la valoració positiva d'aquestes xifres, no va manifestar el mateix optimisme tespecte a la gestió de l'equip de govern. Sobretot pel que respecta tant a l'apartat d'inversions urbanístiques com al de recaptació durant una etapa que el PP va qualificar com a "compàs d'espera que, com sempre, deixa la pilota pel que vindrà darrera". En aquest sentit, el PSC, tot i reconèixer aquesta
millora recaptatòria, va reclamar que els aquest tipus d'ingressos s'haurien de comptabilitzar "en temps real". Mentre que IC-EV anava més enllà afirmant que "encara és insuficient", i temarcant la "dada preocupant" referent a l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) que està encara en un 60% del total i que reflecteix que "hi ha algú que no paga i es beneficia d'una per-missibilitat que no tots tenim".
Boehringer inaugura, a la fi, la planta de Sant Cugat
A. B. M. -Sant Cugat-
Després de mesos d'aplaça-ment , motivats segons fonts de l 'empresa per motius tècnics, dil luns vinent s ' inaugurarà de manera oficial la planta s a n t e u g a t e n c a de la mul t inac iona l fa rmacèut ica Boehr inger Inge lhe im, tot i que ja funciona des del passat mes de se tembre .
L'acte serà presidit pels Reis de l 'Estat espanyol, Joan ('àries i Sofia, i pel president de la General i ta t de Catalunya, Jordi Pujol, i comptarà també amb la presència de l 'alcalde de Sant Cuga t . Joan Aymerich.
La col·locació de la primera pedra per a la construcció d'aques ta planta es va realitzar al juny de 1996. amb ina inversió general es t imada inicialment en 12.000 milions de pessetes. Aquesta nova fàbrica, ubicada al Turó de Can Matas, té una superfície que supera els 20.000 m - , amb unes àrees de producció adequades amb les tecnologies més avançades en matèria de neteja, així com els mètodes més moderns per omplir ampolles i en un futur la incorporació d'esterilització en línia amb microones. Segons inform e s de l ' e m p r e s a , a q u e s t s e q u i p a m e n t s d 'envasa t duran s is temes d 'e t iqueta t amb impress ió en línia i tot serà controlat pel sistema del codi de barres.
Es tracta d'una de les plantes fabricants d ' in jec tables més inportants de la firma i un dels c e n t r e s m é s m o d e r n s de la companyia a nivell mundial i en el la s ' e laboraran xarops, càpsu l e s , l iof i l i tzats i solucions estèrils tan per a l 'Estat espanyol com per a l a resta d 'Europa.
D ' a l t r a banda , segons han anunc ia t fonts d ' u n a de les e m p r e s e s cons t ruc to re s del sec tor , C o b y s e r ( C o n t r e r a s Obras y Servicios), existeix la possibil i tat que els treballadors d 'aquesta es manifestin durant la inauguració en protesta per les possibles irregularitats que,s egons afirmen hi ha hagut durant la urbanització de la zona.
Viure casa Divendres, 19 de març de 1999
* DECORACIÓ AMB MOBLES B ANTICS I MODERNS L Després d'onze anys, la interiorista santcugatenca Adriana Barnils ha creat un estil propi de deco-• ració interior que va per endavant de la moda actual. A més, Barnils restaura mobles de fusta
antics i elabora el disseny propi d'objectes per a la llar. En la seva botiga, que es troba al centre f f de la ciutat, també es poden confeccionar llistes de noces amb tots els seus objectes exquisits.
E P L
T A
a nostra llar ha de ser un lloc agradable i con-
'fortablc a fi de poder-nos-hi sentir còmodes. Per aconseguir una completa har-
O monia a casa, la interiorista santcugatenca Adriana Barnils
R c u i d a fins a l'últim detall de la decoració de la seva llar. A més de vendre un seguit d'exquisits clements decoratius a la seva botiga, que es troba en una de les cases més antigues de Sant Cugat, Barnils també
^ ^ assessora els seus clients. Tam-I bé realitza directament treballs
d'interiorisme i confecciona
G llistes de noces amb objectes molt selectes.
_ , L'estil d'Adriana Bar-^ " niïs segueix les tendències en
decoració interior que dicta la moda actual. Fins i tot, va per
endavant de la moda que publiquen les revistes de decoració, i aposta per les novetats.
D'altra banda, Adriana Barnils fa un disseny propi d'objectes per a la llar, com ara llums, robes, cendrers, canelobres i un llarg etcètera. També restaura mobles de fusta antics per combinar-los amb els objectes moderns. D'aquesta manera, Barnils ha creat un estil d'interiorisme propi molt valorat. Només cal visitar la seva botiga al carrer Santiago Rusinol. Barnils decora els espais de la botiga com si fos una casa. Foto: X. L. La interiorista santcugatenca treballa molt amb fusta o ferro. Foto: X. L.
' -"••#"!&-
El Nadal és una bona ocasió per decorar de nou la llar. Foto: X. L.
La botiga d'Adriana Barnils inclou tot tipus de mobles i elements decoratius per a la llar. Calaixeres, escriptoris, taules o cadires, tots
mobles de fusta de primera qualitat, han estat degudament restaurats per apropar-se a Vestil de la interiorista santcugatenca. La botiga
també ofereix tot tipus d'objectes propis d'una llar per decorar la llar. I és que Barnils cuidafins a Fúltim detall d'una casa. Foto: X. L.
Dkcndres. í 9 de març de 1999 viure casa
Tant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD
vetlla per la seva llar
SEGURETAT CONTRA INCENDIS
im
ü
OZ2 fl
m V
CONTROL D'ACCESSOS AMB TARGETA MAGNÈTICA CAIXES FORTES
\ à 4»
w CAIXES FORTES
JA I
CIRCUIT TANCAT DE TV
ALTA SEGURETAT EN PORTES
r
i
< £ ^
J t í r
PORTES AUTOMÀTIQUES REIXAT AUTOMATIC 1 • ' ' • r ^ z ^
\c I^JL^v
_c
I , C
M' üíl
Zirr^1^ Pi
"•"" J7Z
M'r,
FINESTRA AUTOMÀTICA PORTES AUTOMÀTIQUES
EN GENERAL
La solució més adequada en seguretat integral
SISTEA/IES DE
S E G U R E T A T ^ o é u > a
Prestigi, Seguretat i Servei
A U X V Y D SISTEMES DE SEGURETAT C0MPIEMENTSD0MÒTOI DE PROJECCIÓ
o
(D
C/5
d
Av. Alfons Salà, 50 - Tel. 93 589 17 99 • Sant Cugat del Vallès
EIJ5/CAIYrONS Divendres, 19 de març de 1999 Economia 27
LES EMPRESES Es tracta d'un necesser amb anella per enganxar a qualsevol corretja de gos. Té un departament per guardar les claus i una obertura que permet treure les bosses per recollir els excrements dels gossos. És la nova eina que ajudarà a mantenir els carrers sense excrements facilitant als propietaris dels gossos aquesta feina. Es un nou sistema per tenir la ciutat més neta.
Cristina Font, Inventora del Clean City.
"Aviat serà impensable deixar excrements a terra"
GLÒRIA FRANCOLÍ
- Sant Cugat -
- Ho fa gaire sovint això d'inventar-se coses? -I lome. la veritat és que aques
ta idea va sorgir una mica de casualitat. Jo tinc dos gossos i un dia quan vaig sortir a passejar vaig trobar-me que tots dos van fer les seves necessitats al mig del carrer. Portava una bossa però no dues. Quan vaig arribar a casa vaig pensar que havia de fer alguna cosa per solucionar el problema, que havia d'idear una cosa pràctica i que costés de deixar-se a casa.
- Com es materialitzen les formes que agafa el producte ideat? - É s molt important veure com
la gent recull els excrements dels seus animals. Un 90% de les persones els recullen amb una bossa de plàstic. La gent quan surt de casa per passejar el seu animal domèstic es posa l'abric i la bossa de plàstic dins la butxaca. A continuació agafen el gos i la corretja. És curiós perquè encara que no portin el gos lligat sempre agafen la corretja. Això va fer-me adonar que era imprescindible que el meu invent pogués vincular-se amb aquest estri. Per altra banda també volia que fos alguna cosa mona, perquè si t'hi fixes tot cl que hi ha a les botigues per reco
llir excrements és francament lleig, a vegades és difícil de manipular... Havia de solucionar tot això d'alguna manera. Llavors vaig pensar que el necesser és mono, que agrada perquè és coquetó, no és fleig i a més podia penjar-se a la cadena. Per acabar-ho d'adobaries bosses són de plàstic reciclat.
— En quin moment l'invent deixa de ser IUI projecte per convertir-se en realitat? — Vaig idear el clean city tot tre
ballant a una agència de publicitat. Allà em van donar molt suport, tothom s'hi va volcar molt, em van ajudar en el tema del disseny i jo em vaig moure buscant fabricants, mirant la mida que era idònia i fent més termes de producció.
— Les seves habilitats com a e m p r e s è r i a de la publicitat deuen haver-hi ajudat...
- Sí. Vaig adonar-me que hi havia un buit al mercat perquè res del que hi ha està agradant. Tens la prova en el fet que la gent con-~ tinua amb la bossa de plàstic a la butxaca. Vaig recollir informació de què necessita la gent, com ho fa, què és el millor, per què no utilitzen el que hi ha en aquests moments al mercat... i finalment he tret el meu producte al mercat. Sí, això m'ha ajudat.
— Ara ja tenim el producte fet, però... com surt al mercat? — Primer vaig donar a conèixer
el clean city a 4 ajuntaments i casualment l'ajuntament de Sant Cugat va ser el primer que va creure en aquesta idea. Com a santeugatenca va fer-me molta il·lusió i amb ells vaig fer la primera campanya. Arran d'ells van sortir tot d'altres d'ajuntaments com el de Calafell, Blancs, Madrid i fins i tot una botiga de fotografia de Barcelona que pel revelat de dos 2 rodets de fotos regalen un clean city als propietaris de gossos. Aquesta campanya està agradant molt perquè d'al-guna manera és col·laborar a solucionar un problema que en aquests moments tenen tant els
"He ofert als
ajuntaments la
solució a un dels
seus problemes "
propietaris de gossos com els que no ho són. - Per què va dirigir-se primer
als ajuntaments? - Els excrements de gos són un
dels motius pels quals els ajuntaments reben més trucades de ciutadans que es queixen de Ics caques que hi ha als carrers, és un problema que tenen molt vigent.
Cristina Fon/ es empresària e/es e/e fa
Ells normalment fan campanyes cap a la primavera, una mica per conscienciació de la gent. Aprofitant això vaig pensar que el meu producte els podia interessar. De fet està agradant molt. He ofert als ajuntaments la solució a un dels seus problemes i això és el que necessiten.
- I com arriba a la gent? - A Sant cugat regalaven un cle
an city per cada gos censat. Calafell ho acostarà als seus habitants mitjançant els veterinaris i d'altres ajuntaments ho han fet enviant el clean city als propietaris dels gossos censats.
- Hi ha algun altre sistema per adquirir aquest producte?
- En aquests moments hi ha una persona que ho distribueix per tot Catalunya. De manera que qualsevol botiga que vulgui pot dirigir-se a Comercial Imac, l'empresa distribuïdora, i allà ho trobarà. Així els particulars el trobaran a qualsevol botiga d'animals.
- I vostè creu que ara ja no hi
//// mes i mig. FOTO: A'.llY lARRÒS\
haurà més excrements repartits pel carrer? - Arribats a aquest punt ja no
més falta la conscienciació. Jo sempre dic que quan era petita tirar un paper a terra era fins i tot normal, no hi havia la concienciació actual. Ara ni se m'acut tirar un paper a terra, i si veus algú que ho fa l'avisaràs que li ha caigut un paper a terra. Doncs jo crec que això serà el mateix. Arribarà un dia que la persona sortirà amb el seu gos i és que serà impensable no portar res...
- Si té èxit potser en sortiran altres versions... - Amb això també hi he pensat.
Abans de sortir al mercat jo ja vaig patentar el clean city i ara està molt protegit. El que vaig fer primer de tot va ser assegurar-me que no hi havia cap altre producte com el meu i a continuació vaig haver de firmar papers per protegir-lo. Actualment si una persona treu una cosa semblant jo puc denunciar-lo.
O F E R T A D E T R E B A L L
BEQUES, A J U T S , PREMIS I SUBVENCIONS
Convocatòria de la Fundació Catalana per a la Recerca, del X Premi Fundació Catalana de la Recerca. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, al Passeig Lluís Companys, núm. 23, 08010 Barcelona.
Convocatòria de l'Associació de químics de nnstüut Qufmte de Sarrià, del V Premi Europeu A»IQ$ sobre tScnotogia enzímàtica. Sol-Bc&Kfc: fins al 30 de Jtmy de 1999, a Via Augusta, nurn. 390,08017
malalties metabòliques. Sol·licituds: fins al 15 d'abril de 1999, a l'Avinguda Diagonal, núm. 477,11 a planta, 08036 Barcelona. Telèfon: 93.444.48.30.Fax: 93.444.48.32.
ribro, ünesco. SoPïe&uífs: fim ai 15
Convocatòria del Claustre de Doctors, Universitat de Barcelona, del III Premi claustre de doctors de la Universitat de Barcelona a tesis doctorals 1999. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, a Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 585, 08007 Barcelona.
Convocatòria de l'Institut d'Estudis Autonòmtcs, de Beques per la investigació sobre autonomies de països estrangers. Sol·licituds: fins at4 de maig de 1999, al Palau Centelles Baixada de Sant Miquel, núm. 8r 08002 Barcelona. Telèfon: 93.412.47.82.
Convocatòria de la Fundació Marató TV3, d'Ajuts econòmics a projectes d'investigació científica en diabetes mellitus i altres
MonïmQrency. F-73Q16 Paris. Tetèlort: +33.1.45206006. Fax: +33.1.45206006.
Convocatòria del Consorci Promoció Comercial de Catalunya, COPCA, Direcció General de Promoció Comercial, de Beques pera la realització de pràctiques en empreses o institucions a l'estranger. Sol·licituds: fins al 30 de novembre de 1999, al Passeig de Gràcia, núm. 94, 08008 Barcelona. Telèfon: 93.484.96.34/38.
de la V convocaòria per projectes d'investigació Miquel Àngel Terribas. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, a l'Avinguda Diagonal, 621, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.222.30.40.
Convocatòria de fEscoía Superior de Disseny Eiisava, eorijuntamentamb la Institució Cultural del CIC1, Fundació Privada, de Beca Internacional d'investigació ert Disseny Enric Bricaft. Sol·licituds: Uns ai 31 de «raig de 1999, af carrer Ample, n&n. 11*13,08002 Barcelona. Tetefen: 93,817.47-15.
Convocatòria de la Fundació Víctor Grífols Lucas, de Beques per a l'estudi i la investigació del camp de la bioètica. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, al carrer Jesús i Maria, núm. 6, 08022 Barcelona. Telèfon: 93.571.04.10. Fax: 93.571.04.45.
CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES
Sant Cugat Cons&udo defempresa Yortaku, SL Objecte sodat promoció, construcciè, rehabUadé, referma,
d'edicaciom. (BORME núm, 40/1-3-99)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Ferrer Artigas Patrimonial, SL. Objecte social: inversió immobiliària i dins d'ella, la compra - venda de terrenys i altres béns immobles, etc. (BORME núm. 40/1-3-99)
Sant Cugat; Constitució de l'empresa Bs lnmobles.,de Can Sola, SL Oügecte social: compra, venda i arrendamer* de
Eurcpe, de Beques de curta duració d'investigació sobre neurologia i molecular. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1999, ai 20, piace des Haltes» F-67080, Slrasbourg/Cedex, França, Teièfon: +$&&8&2t5 l21.
Convocatòria de la Fundació "La Caixa"
a la Recerca, det X FreMfiíndactó Catalana per a la ítecerm Sol·licituds: firis ai 30 d'abril de 1999, al Passeig Uuís Companys, núm 23,08010 Barcelona.
Convocatòna de la Direcció General de Comerç, Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, Generalitat de Catalunya, d'Ajuts per a l'organització de cursos de formació en comerç i economia internacional. Sol·licituds: fins al 30 de març de 1999, al Passeig de Gràcia, núm. 94,08008 Barcelona.
etc. (BORME núm. 43/4-3-99)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa Productos Profesionales de Telecom unicaciones, SA Objecte social: importació, exportació, comercialització, etc, de tot tipus o classe de mobles, etc. (BORME núm. 43/4-3-99)
Sant Cugat: Constitució m t'eeftpresa
{B08MB nurm 43/4-3-99}
DEP Selecció d'Informació Oficial
EIS4CANTQNS
Classificats gu ia
p r à c t i c a
ADVOCATS
• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54
• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22 1er 2a. 93674 41 64
AGENCIES DE
VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 6» 50
ALUMINIS
• ALUMINIS GARRIGA Orient, 65 baixos 93 675 29 02
ANTENES PARABÒLIQUES
• ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 5 8 9 2 2 4 7
ARQUITECTURA
• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/ La Mina, 17 L B 93 675 18 35
• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 935896561 608494519
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93 675 * 8 03
• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 935894411
• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 93 674 26 01
• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5894147
• MARTÍ FINET MIRA
Sta. Maria, 38 3' 2' 93 58930 65
• M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 589 30 65
• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 40» 78 80
• BIU ARQUITECTURA Pj. Bonfill. 3 93 6 7 4 * 7 2 9
• ARXIU GAVfN 93 674 25 70
•ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93 589 07 «2
• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788
ASSEGURANCES
• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9 3 6 7 5 3 0 * 2
ASSESSORIES
• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93674 44 69
AUTOMÒBILS
•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0
• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 1198
• BAR STOP Rius i Taulet, 56 93 589 12 99 •
BELLESARTS
•CABANAS Santiago Rusinol, 54 9 3 6 7 4 0 6 4 9
•CUQART Torrent dB ta Bomba, 14 93 6 7 4 4 3 9 0
BICICLETES
•CARDONA Valldoreix. 41 9 3 6 7 4 * 5 0 9
• SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 * 7 5 7
CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 6 7 4 * 2 8 5
•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30jS5
•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 9 3 5 8 9 * 4 * 8
• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02
• COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93589 7442
• COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93 675 3 6 5 3
• OFINOVA Alfons Sala, 18
9 3 6 7 5 2 3 73
CONSTRUCCIONS
• BELSCONXXI.SJX. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Ta/. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 Ernaafc batsconxxl9nexo.es
•FOAP Rius i Taulet, 27 93674 05 03
CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 93674 13 98
• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29
93 674 13 98
ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR-
•TUBAU { Passeig Rubí, 108 i Valldoreix j 93 674 5747
SIA GUILLÉN i/alldoreix, 44-46 »3674 7*64
•SAGARRA Endavallada, 22 < 93 674 0*60
• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 0657
•BQEBI •VILAR ELECTROLLAR
• PAPIOL Maria, 20 Venda i neteja 9358902 7* üanovasaelUasMo,4 936746500
ENSENYAMENT
CENTRE COMERCIAL H •COAP /illa, 22
•PRYCA ! 935892**5 Carretera de Rubí Sant Cugat Km 4 93 5 6 5 4 9 0 0
. PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674 1239
• TALLER OERONI MORAGAS Av. Vlladelprat, 79 93 674 50 48
CERAM:OUES
• V I C A T 3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 5 4 4 3
• R O D Ó Rius i Taulet, 6 93689 8 2 8 0
• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, Km 3 9 3 5 8 0 * 5 00
• FOAP Rius i Taulet, 27 93 6740503 9 3 5 8 9 3 * 2 *
• CLUB MUNTANYENC Barcelona, 5 93 674 5396
• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n
CONGELATS • L'ILLA DELS CONGELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 9 3 5 8 9 3 8 0 6
•CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 9 3 6 7 4 * 9 0 9
• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 9 3 5 6 9 2 2 64
• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93675 22 0*
• ESCOLA THAU Vial Interpolar 9 3 5 8 9 8 * 08
• COLLEGI EUROPA Plà del Vinyet,s/n 93589 8 4 2 0
ENTITAS BANCÀRIES • CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93675 19 04
•CAIXA DE SABADELL Barcelona, 8 93589 7 5 * * 2
•CAIXA DE TERRASSA Valldoreix,32 93 675 3 * 0 0
• CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Ribatellada, 20
9 3 5 8 9 3 8 5 2
GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 93589 57 76
• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 4 7 5 *
• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 6 7 5 4 9 0 2
GUCaNEMATOGRAflC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelon 934*2*939
GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 *4 53
• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6 * 7 2
•GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 9 3 5 9 0 8 2 79
Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93674 75 98
• SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons 936743081
• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 9 3 6 7 4 9 8 6 2
•UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 2 3 9 0
• CAL CRISPIN Santiago Rusirtol, 23 93 6740308
FERRETERIES
•EL PONT Girona, 3 93 6 7 5 0 * 7 5
FLORISTERIES
• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674*38* 93 675*8,20
• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3
3SIü • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 * 5 4 6
FOTOGRAFIA.VIDEO
• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 7968
• J. LLAMAS Valldoreix, 14 9 3 6 7 4 0 3 9 3
• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 67556 74
•FUSTERIA EBENISTERIA 93 6 9 9 6 7 4 8 93 674 7068
FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0862
HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 67446 64
HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 93674 00 60
• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53
HIDROCULTIUS • HIDROFLOR
w • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 í í 40
IMMOBILIÀRIES
•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08.97
•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9358945 66
• FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 0 3 0 7 Fax 93 589J1 04
•FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 7254
• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 67432 0
•SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08
•101 PISOS -Valldoreix, 58 93 589 73 74
INFORMÀTICA
• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0
•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 56
• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí. 32, entsol. 9 3 5 8 9 2 3 * 3
• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 3300
INSTAL·LACIONS
•INSTALACIONESA ZAMORA, S.L. Mossèn Cintor Verdaguer. 18. 9 3 5 8 9 2 6 38
•MANTSERV.&A. Av. Catalunya, 18 93674 60 58
JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 9 3 6 7 4 3 6 9 4
JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 »5 32
• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674*3 96
• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40
•ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72
• SANBER-5 Anselm C|avé, 20 93 674 45 7*
•ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 9 3 5 8 9 4 7 4 2
• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0*74
LUDOTEOUES •SCOOTY LÚDIC Xerric, 8
93 5906*89
LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48
93 5 j » 2 0 J 8
•CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7800
• CASAL D'AVIS DE LES PLANES
93 6755*05
•MUSICAL SANT CUGAT. Rosselló, 13 93 6 7 5 4 7 5 7
Mercat Torreblanca, pda. 1 -5
93 6 7 5 * 3 89
•MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12-Nau3 93 6 7 5 5 * 0 8
• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 *
• M E S MARCS Enric Granados, 15
93 589*4 29
MATALASSERIES
•SOLSONA Alfons Sala, 10
93 58932 89
MAT, CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107
93 6 7 4 * 4 90
MISSATGERS
• M R W Ildefons Cerdà, 4
93 675*0**
MERCERIES
•LA PERLA Major, 3 93 674 0138
MOBLES DECORACIÓ
• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50
•CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 9 3 5 8 9 2 2 3 2
•EGA MOBLES Cànovas del Castillo. 2 93589 0 0 * 4
•MAJIK Sant Jordi, 29
93 589 02 66
•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 5755
•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93674 8 9 * 8
OBJ, REGAL FESTA
•FIOTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5
•LA FESTA Santiago FUsnd. 8 93 6753304
• O N A Major, 18 93 6 7 5 5 9 2 *
•MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3
93 6750454
OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria, 9 -1r 1a 93 589 0*5*
• D 4 CONSTRUCCIONS Valldoreix, 10 93 6 7 4 6 Ü »
•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 * 7 3 2
•SERRALLERIATIE-RRAICOMASC.B. MozartS. (Barcelona) 9 3 2 * 8 * 9 9 6
ÒPTIQUES
• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30
93 58944 95
PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinyd, 46 93 6 7 5 * 2 9 9
•LA LIONESA VaBobreíx.79 9 3 6 7 4 0 7 7*
PAPELERIES •PAPELERIALUFA. qValdareix,23
93.580.61.19
PARAMENT DE LA LLAR •GENEVfEVELETHU Vna.6
9 3 6 7 4 0 3 * 6
MOBLES JARDÍ • PERRUQUERIES • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93589 0023
MODA CONFECCIÓ
•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 9 3 5 8 9 6 * 6 3
• BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02
• BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67
•CAMPMANY Valldoreix, 16
• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32
•TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97
•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88
•FORMAS Bies Rogent, 18 A 9 3 6 7 5 4 0 0 6
•JUAM Xerric, 28 936746699
•DtSONESTUSTES Martorell, 12 935895657
PESCA SALADA I
LLEGUMS •SALUMS Sant Antoni, 50 93 6745752
•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 58988 55
•FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7
•PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 9 3 5 8 9 2 5 2 9
POLLERIES
•POLLERIA SANT CUGAT
REPARACIÓ
D'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 5593 589 2 6 4 9
•T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax
•T.M.G. Exposició i vendes
Alfons Sala 36 93675 5653
REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda.8 93 58923 7*
RESIDÈNCIES
•RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVADOR. SantSaKiador,47 93 6744223
RESTAURANTS
• NAKHALA D'Sabadell, 9 93 674 58 71
• CAN CASOLETA C/Sant Bonaventura, 39 baixos 93675*033
• C A N EDO BelatBrra 936922424
• L A CANTONADA CySantiagoRuariol.eo 935892332
• LA PASTA BOIXA C/Francesc Macià, 24 93675*503
• E L JORDI'S C/ Sant Jordi 9 3 6 7 4 * * * 8
• EL MESÓN Plaça Octavià, 6 9 3 6 7 4 * 0 4 7
• L A GRANJA Plaça Barcelona 9 3 6 7 5 5 2 4 6
•BACCO Manel Farrés, 97 93674 3 0 6 9
ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93674 5 5 6 0
•NENS Endevalada,12
9358964*6
ROBA PER ALA LLAR
•FALGUERA Vaa.1 93675240*
•REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 936740014
•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc MoragaSiG 9367532 74
•REPARACIONS DE CALCAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 936749097
• TATERS Sent Antoni, 62 93 675 65 06
•AUX-VYD Alfons Sala, 50 9 3 5 8 9 * 7 9 9
TAlLE."S MECÀNICS
SOL
C/Sol. 19
93. 674.36.88
• TALLER MECÀNC P. CANALS
Sant Llorenç, 27
93 674 63162
•TALLERS TORNER
Plana de l'Hospital, 35
93674 6 9 5 0 _
•TALLERESMENA
Passeig Torreblanca, 13
93 674 53 0*
TELEFONIA
•AIR TELECOM
Telefonia i
comunicacions
Carretera de
Cerdanyola, 49
935898702
TINTORERIES
•TINTORERIA SANT CUGAT
Sant Antoni, 1
93 6741182
•TINTORERIA SANT CUGAT
Santiago Rusnol, 35
93674** 83
•TINTORERIA SANT CUGAT
Rbla Ribatallada 34
93 6752228
•TINTORERIA SANT CUGAT
Alfons Sateu 2
936744*67
TRANSPORTS
•ASSOCIACIÓ
RADIO TAXI
93 5894422
9 3 6 7 5 5 * 5 *
VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.
Urgències 24 h.
Sabadell, 23.
Obert nit i festius
93674 6945
Tel. urgències
9 0 8 8 9 8 * 3 6
93674 6945
• LA FAUNA
Rbla del Celler, 35-37
93 6 7 4 * 3 0 5
• VETERINOS
Rius i Taulet,31
93589 7*4*
XARCUTERIES
• CANSALADERIA JULIANA
Francesc Moragas, 26
•TALLER ELECTRÓ- 93674 0 8 8 *
Viure casa Divendres, 19 de marc de 1999
ESTRIS DE FUSTA TRACTADA, UNA BONA OPCIÓ PER AL JARDÍ La fusta tractada està guanyant terreny en el camp de la decoració d'espai exteriors, ja sigui un jardí o una terrassa. Aquest material aguanta bé les condicions climàtiques del municipi i permet construir tot tipus de producte, des d'una pèrgola per decorar el jardí fins un bonic joc de taula i cadires. A més a més s'integra perfectament en aquest tipus de paisatge.
/.« taules i cadires de jardí es fan molt de fusta d'acàcia perquè aguanta bé. ¥010: INDUBRVC Una pèrgola de fusta tractada és una construcció molt sòlida. FOTO: INDUBRUC
L a fusta tractada és una ment el pas dels anys. solució molt acceptada Una de les novetats d'aquest
per decorar el jardí o la any més acceptades són els terrassa. Les possibilitats que mobles rústics de fusta d'acàcia. ens ofereix aquest material són que s'adapten molt bé a qualse-molt diverses i permeten que vol exterior, ja sigui un jardí o cadascú es faci i es dissenyi el una terrassa. Aquests mobles seu propi mobiliari de jardí. A també poden ser de fusta de pi part té el gran avantatge que protegida de la pluja, el sol i els s'integra perfectament a l'entorn insectes amb una capa de vernís.
exterior i la manera com es tracta fa que sigui un material resistent que no es deteriora a la primera. La fusta tractada s'utilitza cada vegada més per construir espais exteriors.
Los solucions van des d'una p è r g o l a
La fusta tropical també s'utilitza molt per a aquest tipus de mobles i és la que té un aire més modern.
La pèrgola, tot i ser un element aparentment decoratiu, té les seves utilitats, I na pèrgola
de fusta trac-
podem optar per una decoració més senzilla o més carregada. Els tipus de fusta també poden ser diversos.
Aquest material també és ideal per a confeccionar la tanca que limita la nostra casa i segons el gust de cadascú es pot triar una tanca molt austera o una de més treballada.
Avantatges de la fusta tractada
La fusta tractada té molt bona
rebuda entre els habitants de Sant Cugat, sobretot pel seu aspecte estètic i per la seva fàcil integració al paisatge. Els productes fets amb fusta tractada han servit d'alguna manera per trencar el tòpic que aquest material quan s'utilitza per a exteriors es fa malvé amb facilitat. Prova que això no és veritat, n'hi ha prou amb viatjar a Alemanya o Holanda on fa més de trenta anys que s'utilitza aquest producte per a la creació i disseny
de jardins o espais d'oci a l'exterior.
La fusta tractada està protegida bàsicament de la pluja, del sol i dels insectes durant un llarg període de temps, però aquest material no és inalterable. Els canvis bruscos de temperatura o l'exposició molt directa al sol poden provocar algunes alteracions com petites fissures, dilatacions o canvis de color. Malgrat tot, això no afecta la utilitat d'aquests productes. / N. V.
p u r a m e n t LeS tauks l Cad'treS de fllSta tada és una decorat iva ,, v . , ,
a una pràc- "acactea son les que es venen nca taula m^sperqUe s'adapten millor a c o m p a nyada de dl' paiSütge', pe/V eh pwduCteS
les seves cadires o bancs per gaudir dels e x t e r i o r s de casa
fabricats amb pi també es continuen utilitzant molt.
c o n s t r u c c i ó molt sòlida que pot ser una bona solució per desar el cotxe. A més és molt flexible i pot ser fàcilment ampliada mitjançant
nostra. També es poden fer elements individuals. Al mercat petits refugis per guardar-hi els trobem moltes ofertes diferents estris de jardineria o una caseta pel que fa a les formes de per-per al gos, i unes elegants jardi- goles, i d'acord amb l'espai del neres que aguanten perfecta- nostre jardí que ha d'ocupar
• * * fedaqut'
•tfc "^ Estnçta £s trasllat
l-TBocal'atael
-jpm, si ertcam i ^Janyai-se #
aigua calenta. amb aigua *,la Éemperatafa que es desitgi
És una tttayéçi <fe mé«e i mig de d que dis^|p||4ïUilfB»(kÍe|^»s«aBa per tempefàfful Us justos 'ijpe es desitgí. Aql^tt' de tant en
Divendres, 19 de març de 1999 riure casa
EGA MOBLES IMPORTA LES PECES DIRECTAMENT D'ITÀLIA i
p u
Des de fa cinc anys, Maria Eulàlia Egea dirigeix la botiga Ega Mobles que està especialitzada • • en moble auxiliar d'estil clàssic. La tenda importa directament les peces d'Itàlia i les distri- I bueix també per la resta de l'Estat espanyol. Ega Mobles, que també ofereix serveis d'interiorisme, es troba al número 2 del carrer Cànovas del Castillo. R
- En quin tipus de moble està especialitzat la botiga Ega Mobles?
- Bàsicament, Ega Mobles està especialitzada en moble clàssic, sobretot en moble auxiliar. Tot i així, puc fer decoracions integrals.
- Quúis són els mobles auxiliars?
- Un moble auxiliar és aquell objecte que completa la decoració. Es molt fàcil anar a una botiga perquè et muntin una habitació sencera. Però potser li faltarà completar un racó amb una buta-queta i una tauleta o una sala d'estar necessitarà un moble-bar o un parell de butaques auxiliars... Aquestes peces són molt més difícils de trobar, sobretot, tenir molta varietat. En moble auxiliar, jo tinc, com a mínim, més de 600 peces diferents.
— De quins estils són els seus mobles auxilars?
- Bàsicament, són d'estil venecià. Pràcticament, tots són fets a Itàlia i són d'estil venecià, anglès i també francès. Segueixen l'estil de Lluís XV, una mica provençal. Es fabriquen a la zona del Venetto que està al nord d'Itàlia. Nosaltres els importem. Compro directament a fàbrica i m'estalvio, com a mínim, un intermediari. Així puc oferir els mobles bastant bé de preu.
— De quins materiah estan fets eh mobles?
- El moble d'estil francès està fet de cirerer massís americà perquè a Europa no en queda, d'aquesta fusta. La resta, que és bàsicament el 80%, és xapat. La base és faig i les arrels i marque-teries són de fustes més nobles, com ara noguera o pollancre. Els preus d'Ega Mobles són més ajustats perquè M. Eulàlia Egea no té intermediaris entre la botiga i la fàbrica. F:X. L.
ȣgamnb/B5
Cànovas del Castillo,2, local 2 Tel 93 589 0014
— Ega Mobles també distribueix les peces importades d'Itàlia?
- Sí, tinc clients a tot l'Estat espanyol, incloses les Illes Canàries i les Balears. Disposo d'una xarxa de distribució amb uns quants representants. La seu central d'Ega Mobles és la de Sant Cugat, tant per a majoristes com per a minoristes.
— A part del moble auxiliar, que més ofereix Ega Mobles?
- Tinc una mica de tot quant a decoració. Tinc els complements, com per exemple un despatx d'estií francès de cirerer massís amb el conjunt del llum, l'obrecartes, els bolígrafs, i altres objectes. Hi ha gent que ve amb les idees clares i només necessita la taula però hi ha gent que necessita que li vesteixis una
tot i que potser et passes moltes més hores a l'habitació i la gaudeixes molt més. Però el més important per a la gent és el que es veu, on reps els teus convidats o els teus amics. Per tant, la gent dóna prioritat al saló o al menjador. És clar que les habitacions són molt importants però noto que passen molt millor amb un canapè, un cobrellit i unes taules auxiliars i, en canvi, tenen prioritat tant per l'entrada com pel menjador perquè és la imatge de casa seva.
- Des de quan està Ega Mobles a Sant Cugat?
- Al maig farà cinc anys. Abans estava a Barcelona. Aleshores vaig unificar-ho tot a Sant Cugat i vaig obrir aquesta botiga al carrer Cànovas del Castillo.
— Com van respondre eh santeuga-tencs? - Bastant bé, per ser l'època
miqueta: que
"La gent acostuma a donar prioritat al saló o al menjador
perquè per a ells el més important Doncs acostuma a ser el que es veu, on reps en qu è estem-
JO t i n c aCCeSSO- r>_.: r
ris de decoració per vendre o per decorar la botiga. A Ega Mobltjs hi trobarem tapacomptadors,
em quedaria bé amb aquesta taula?", "en aquest raconet què hi posaries?"
els teus convidats o els teus amics"
":lr
paraigüers, reposa-peus, revisters i un llarg etcètera en complements.
- També ofereix servei d'interiorisme? - Sí. tot i que no és el meu camp cent
per cent. Hi ha clients que no tenen massa idees i passo per casa seva. Amb les seves idees i les meves acabem de muntar el que sigui, el menjador o el dormitori.
- Quina habitació és la més important d'una casa?
- El més important és el que es veu
Estic força contenta i estic
• buscant un local més gran, cosa molt difí
cil a Sant Cugat. Mentre no cl trobi estic molt bé aquí.
- Això vol dir que el moble clàssic no passarà mai de moda?
- Mai. Hi ha el tipus de gent que es posarà moble clàssic el cent per cent de la casa tota la vida. Però també hi ha la parella jove que li agrada la combinació perquè amb un parell de peces de fusta noble, d'un estil més clàssic que dóna calidesa a la decoració, trenca la fredor del moble modern.
HS4C4NTONS Classificats
M IVI O HH A R E I M A S A I M
PISOS EN ALQUILER
• C / Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 barïos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef., gas natural, balcón. pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas 93 58945 66
• Coll Fava 3 y 4 habitacions, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 100.000 ptas/mes. 935894566
• C / Rosselló (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab. doble con armarío empotrado, bano completo, cocina americana,
sal-com., suministros contratados. Alquiler: 93 589 45 66
55.000 ptas.
* Av. Pla del Vinyet (Delante Colegio Europa). Sup.: 115 m2. 4 hab.(1 suite), 2 bafios, coc-o(f., gran salón comedor, armarios y focos empotrados., tza., parquet, calef.. Gas, antena parab., pàrking, trastero, zona comunitària, con piscina, suministrar. Alquiler: 135.000 ptas
'Zona Golf. Sup.: 450 m2. jardin comuntt. con piscina,: 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vestidor), 2 bafios, 1 aseo, amplia coc_off., gran sal-com., buhard. 70 m2., armarios empot., terrazas todas hab., garage 3 coches, sala màquinas, calef .gas, suministros contrat. AlquUer 325.000 ptas
O I P I S O S II GRAN OFERTA EN ALQUH-ERES II
- Apartamentos desde 55.000 -Estación:pisos 3 hab. desde 80.000 - Nuevos 4 hab., pk., desde 115.000 ptas. - Adosadas piscina, 2 pk., desde 140.000 - Pisos, Ados., y Unit de Alto Standing.
|| PISOS OBRA NUEVA ZONA JOAN MARAGAU. II con zona comunitària y piscina, pàrking incluido, buenos acabados: 35 Mill. - Centro. 4 hab., baflo+aseo, sol todo el dia, calef., todo exterior. Precio: 22 Mill. - Àtjco dúplex. 140 m2„ 4 hab., bafto+ aseo. ttds. 10-20 y 20 m2., vistas Tibidabo, calefacciòn. Precio: 26 MiW
ÚLTIMAS 8 VMENDAS A LA VENTA
Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:
- 1° 2 : 113 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11m2:32' 550 M
- 1" 1': 125 m2. 4 hab., 2 banos + aseo, c. office 12 m2„ salón 30 m2, tza., lavadero: 35'8 M
- 2" 1" : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero: 36' 3 M
- 3° r : 125 m2., 4 hab., 2 bafios + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m2, tza., lavadero: 36'8M
|| OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO II
"Recuerde.... Hay 101 viviendas més. i Posiblemente tengamos lo que necesita !
Tel. 93 589 73 74 / 93 589 81 61 F I N O U E S B A C H S
Precio:
Com-cond. -
VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2 -CocXjff. - 3 dormitorios. - Bano - Calef. A. Ai io: 16.800.000
•C/ DIPUTACIÓN: 80 m2- Com.-Sal. con çhii Coc.- 3 dorm. Bano - Lavadero - Pk. 1 coche. Precio: 18.000.000ptas
•C/ TORREBLANCA: 80 M2 - Com-Sal - Coc. - 4 Dorm. -2 Barïos - Pk. 1 coche - Asc.Parabol.. PRECIO: 24ro00.000
•C/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal. Coc. On. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase.
Dorm. - 2 Banos 33.500.000 ptas
Pk. 2 Coch - Terraza - Calef - Ase. Precio:
ï ™ h°9ar Sr! «SrSf^fSKJ[?S»: HL-fóSTi-tai^ 3sc!o° 36.000.000
•C/ PAHISA: BAJOS CON JARDÍN -110 m2 - Com.- Sal. con j . - Coc. 4 Dorm. - 2 Barlos - Jard. Pnv. Jard. y ptse. chim.hi
oomunitL Precio: 3
Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal ~)orm. - 2 Bari "' ' •recio: 28. 500.
__. Coc. Off. - Lavadero-3 Dorm. - 2 Bafios - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000
A TERESA: 140 M2 - CoraSal çpn chim. hog. - Coc. >rm. - 2 Banos. - Aseo - Pk. 2 Coch. - Trast. - Pisc. ,000.000
•COLL FAVA: ÀTICO DUPLEX. 160 m2. Com. Sal. - Coc. 3
•C/ VILLA: ÀTICO. - 7 5 m2 - Corn.Sal,. - Coc Banos Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A Parabol. - T< Precio: 45.000.000.
ALQUILER
F I N Q U E S C I R O I M E L L A com-5ai.. ege-off., 2 banos compl., <» terr 480 m2_cpn pisc, barbacoa. TO BUEN ECTADOTPrecio: 47.500.000 ptas Te/. 93674 7254
2 Dorm. - 2 erraza.
lADO!
. coc. nueya. balcón. Cont. instalados. MUY BUEN
• CTRA. CERDANYOLA. 4 dorm., com.sal bano refor., calefacc. ESTADOÏÏ Precio: 70.000 Tel. 93 674 7254 •AMUEBLADO.2 dorm., com-sal., compl, arm.empotr., trast. Te/. 93674 7254
ptas
•JUNTOMONASTERIO.ATICO DUPLEX. , , £ 3 dorm., amplio com-sal, coc-qff. bafio compl. calefacc., tór^a 25n2, duplex de 40 m2. EXCEL. vTSTAS.
Tel. 93 674 7254
uíttip' fétJtB»
•APARTAMENTOS. VAR1AS ZONAS. CON O SIN M U É B L E S . 1 dorm , com-sal. coc, bafio compl., terr. Park. op. A partir de 45.000 ptas. 7eZ.936747254
•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 45.000 Te/. 93 674 72 54
> ZONA RESIDENCIAL 155, r_L con chimenea, amplia coc-off. 2 l
CON PISCINA.' BoM'ÚNITAFilÀ 64.000.000
I com-sal de 45 m2 Beo^tjrr 2 7 J T ^ Ï 8C.2
«MW •CENTRICO.3 dor., com-sal.. calefacc. cont. instal. Precio: c Tel. 93 6>4 72 54
;oc. bano, aseo, terr, 5.000 ptas
• PISO JUNTO FFCC MIRASOL Y TÚNELS
_. .UNITÀRIA CON PISCINA ecio:26.800.000
eV. 93 674 7254
VENTA
• TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl.
• ZONA GOLF. P. BAIXA. 2 dorm., com-sal., 2 bafios, terr " " estado. Prt ' 30 m2. Muy buen esta
Te/. 93 674 7254 >recio: 29.000.000
F I N C A S VENTAS
• Junto Estación
Piso àtico dúplex de 100m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina nueva, una hab.doble y un baho. En la planta piso const de un salón estar o estudio y una "suite" (bafio reformado). Terraza. Calefacciòn a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 9 3 674 0 8 9 7
• Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bano completo. Precio: 15.5 Mill. 93 674 08 97
" Passeig Torreblanca Consta de 4 habitaciones, salón-comedor, cocina reformada. 2 banos compietos reformados. terraza. Impecable. 93674 08 97
• Parcela en Can Cortés Tiene una superfície de 1.245 m2. Vistas a todo el Vallès.Precio: 20 Mill. 93 674 08 97
C U G A T • Avda, Pla del Vinyet
Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de servicio. salón-comedor de 35 m2 con chimenea, oocina-odffice, 3 banos compietos. Preu: 54 Mill. 93 674 08 97
• Zona Golf
Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 bafios y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardin privado.Preclo: 48.680.000 ptas 93674 08 97
• Estación
Local de 100 míútiles, drvidido en 5 despacnos mas 1 aseo. Aire Acondictonado. Precio: 12,5 Mrll. o en alquiler: 75.000 ptas mes. 93 674 08 97
ALQUILERES • Junto Estación. Piso en alquiler situado en c/Francesc Macià (antes Alfonsa Sala) de 120 m2, 4 habitaciones, 2 bafios compietos. SErvicio de alta. IMPECABLES 674 08 97
Ò R G A N
PISOS EN VENTA
• Z. Plaza del Coll. Piso tot. Reformado. Estado Impecable. Sup. 90 m2, 3 dor., 1 b., calef., ascensor, disponen de pk. de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08
• Z. Centro. Piso alto. Sup: 106 m2., 3 dorm., 1 bafio, 1 aseo, calef., ascensor, 1 pk., amplio sal-comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 93674 3208
• Z.comunitaria con 2 piscinas y pista potideportiva. Solea-do. Precio: 43 Mill 93 6743208
•Z. vinyet. Àttco dúplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2, 3 dorm., 3 bafios.. calef., coc-off., sal-com 275 m2, trzas., 1 pk., z. com,., piscina Precio: 38.600 Mill 93 674 32 08
0 F E R T E S
TORRES EN VENTA
• S t Quirze Jardí. Unif. Sup. 162 m2,4 dor., 2 bafios. 1 aseo. calefacciòn. jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Pre-cio: 39.500 MW 93 674 32 06
• Z. Arrabassada Ados. Sup. 301 m2, jardin de 52 m2, 4 dor., 4 bafios, 1 aseo, calefacciòn, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubi-cación. Precio: 93 674 32 08 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardin 25 m24 dor., nos, 1 . aseo, calefacciòn, g. coc-office exterior, com-saJon de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicadón. Precjoi: 63 Mill 936743208
• Z. Can Ganxet Ados. Sup. 210 m2, jardin 50 m2. 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calefacciòn, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 Mill 93 674 3208
D E M A N D E S
MENORCA : Vacackxies en casa de TURISMO RURAL (6 piazas màximo), quincenas Julio 400 mil ptas, agosto 500 mil ptas. Informa ción y reservas 93 675 12 78 (13-15 horas).
FALTAN CAMIONES de 3.500 a 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabajo fijo todo el ano. 93 674 88 38
S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES amb molta experiència. Genis. 93 674 91 92
ESTUDIANT DE PENÚLTIM CURS DE PIANO S'OFEREIX PER A FER CLASSE DE MÚSICA A NENS I NENES. Blanca. Tel 93 674 11 28
PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12
(ZENC A4 1.8 TURBO AVAN. B.TG. Neumàtics nous. 2 anys de garantia AUDI.Tel.Mans lliures. Radio amb carregador de 10 cds. Preu: 3,2 Mill. Tel. 692 72 49 95
ES BUSCA TECUSTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK Caries'93 674 6 3 f 7
OCASIÓ. YAMAHA TZR.80 B-SM. 200.000 ptes. Tel 93 588 46 94. De 21.30-22.30 h.
EMPRESA HOLANDESA DEDICADA A LA ALI-MENTACIÓN BUSCA para su oficina en Sant Cugat una secretaria que hable inglés (francès o ale-màn). Se valora conocimiento de holandès. Horario: de 9 a 18 h. Tel: 93 589 60 66
PROFESOR CANADIENSE C O N EXPERIÈNCIA se ofrece para clases particulares de inglés. Preferible-mente adultos con nociones bàsicas del idioma. Tel. 93 675 64 79
f ï T Í S
•S4UMVÇIS
m*s InformiM ai UL 93 589 62 82 (Lum)
Ingredients:
CREMA DE SANT JOSEP M. Àngels Quadras amb la col·laboració de la Pastisseria Alegret
1 litre de llet 300 gr. de sucre 80 gr. de farina una mica de pela de llimona una branqueta de canyella 5 ous
Elaboració: Es barreja la llet, el sucre i els rovells d'ous. Es posa tot a escalfar. Després hi afegim la farina (millor Maizena) la qual ha estat abans desfeta amb llet freda. Ho anem remenant amb una cullera de fusta fins que quedi lligada.
Consell: Hem de preocurar que la crema no quedi massa espesa. S'ha de servir freda acompanyada de melindros de pastisseria. %
30 ELS/CANTON5 Divendres, 19 de març de 1999
Generalitat de Catalunya Departament d* Treball Servei Català de Col·locació
Fem: SOCIAL '
EL«»Cr»_l;!
En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per respecialitzaciò dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'ad recar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.
Les empreses poden pas s a r ofertes de treha tl a I adreça d' Internet
http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 1044 o a qualsevol centre col·laborador del Servei
E/s demandants perdonar-se d'alta ai Servei es poden adreçar 9 qualsevol punt d'informació o ServiCaixa
MECÀNIC/A AJUSTADOR/A Edat- de 30 a 55 anys. Formació: certiffcat d'estudis primaris. Carnet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi: Sant Andreu de ta Barca (Baix Llobregat).
Ref: 235170
15 PINTORS/ES DE MOTOCICLETES Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del Hoc de treball. jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi Martorelles (VaüèsOriental).
Ref: 233723
MANTEN] r dmsdeU campanya de prevenció forestals d estfu per treballar a tot
es proves selectives e conelxe ementa del territon. , u:
:tal, «r de 18 ai
anteriors campanyes, ició de 3 mesos de durada
aproximat: l l S l .000
les, de
lencia en anteriors campanyes/ valorafcle. ipacióc
t anuals
20 MECÀNICS/IQUES DE MOTOCICLETES Edat: de 20 a 45 any». Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del Hoc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (Vallès Oriental).
Ref: 236201 MUNTADOR/A D'APARELLS ELÈCTRICS fELECTRONICS
Edat: de 18 a 40 anys. FP2 (electricitat o electrònica). 1 any d'experiència en lloc similar. Carnet Bl Residència ai Baix Empordà. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Castell d'Aro (Baix Empordà).
Refc235503 lOMECÀNIC^lQUESDEMOTORSDEGASOUN,, Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (Vallès Oriental).
Ref: 236195
5 PINTORS/ES D'AUTOMÒBILS Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis Drimarís. Residència a In comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (Vallès Oriental).
Rel: 236192
MECÀNIC/A DE MOTORS DE GASOLINA Edat: de 16 a 35 anys. FP1 (automoció) i í anv d'experiència en el sector Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Rubí (VallèsOccidental).
Ref: 23657»
VIGILANT DE SEGURETAT Edat: de 19a39 anys. Formació. EGB o ESO. Residència al Gironès. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Girona (Gironès).
Ref: 236256 MOSSO/A DE MAGATZEM
Edat: de 45 a 50 anys. Formació bàsica. 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi' Rubí(VallèsOccidentai).
Ref: 236507 TRANSPORTISTA
Edat de 18 a 40 anys Formació: EGB o ESO. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2000.000 Municipi: Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).
Ref; 235453
CLAVADOR/A ENCASTADOR/A DE JOIERIA Edat: major de 25 anys. 2 anys d'experiència en lloc similar. Sou brut anual aproximat: 3.300.000 Municipi: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Ref*. 236111
JOIER/A Edat: major de 30 anys. Oficial de la. 2 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 3.500.000 Municipi: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
R«*M«27
VIGILANT DESEGURETAT Edat: de 19 a 39 any». Formació: EGB o ESO. Residència a l'Alt Empordà. Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipi: Figueres (Alt Empordà).
Ref: 236240 MOSSO/A DE MAGATZEM per a empresa d'arts gràfiques
Edat de 25 a 45 anys. Formació: EGB. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 2.250.000 Municipi: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Ref: 235309
VIGILANT DE SEGURETAT Edat: de 19 a 39 anys. Formació: EGB o ESO. Residència al Baix Empordà. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi- Palamós (Baix Empordà).
Ref: 236476
10 AUXILIARS DE TRANSPORT per a la campanya de prevenció ff incendis forestals de reseu
i \ m M c Au ues i de conduí cíó de camions.
enlArKvo*
ïe 18 a 40 anys i Carnet Cl. experiència en anteriors campanyes, valorable.
ideí <m i ocupació de 3 mesos de durada. brut ínual aproximat: 2319.000 larques de Girona. omarques 108
PALETA Oficial de la. 1 any d'experiència en cl sector. Carnet Bl i vehicle propi Disponíbilitataviatpar. Sou brut anual aproximar. 2.000.000 Municipi: Lleida Segrià).
Ref. 235435 DELINEANT PROJECTISTA per aei«myeria d'obra civil i obres hidràuliques
Edat: de 25 a D5 anys. Experiència en el sector. Coneixements avançat» d'Autocad 13-14 i MkrostaKon 95/SE i de programes de traçat d'obres lineals, valorable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).
ENCARREGAT/ADA D'OBRA URBANA Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi mentre duri el contracte. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Patina de Mallorca (Mallorca).
F____3___
ESPECIALISTAEN MÀQUINES AGRÍCOLES Edat: de 23 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Municipi: Lleida (Segrià).
Ref: 234795 2 MECÀNICS/IQUES INDUSTRIALS
Edat de 25 a 45 anys. Formació: FP1 o FP2 (mecànica). 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Munirípi: Castellbisbal (Vallès Occidental).
Ref: 235128 MECÀNIC/A AJUSTADOR/A
DE MOTLLES I MATRIUS Edat: de 20 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en et sector. Residència almunkipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Rubí (VallèsOccidental).
Ref: 236592
OPERADOR/A DE MÀQUINA EINA (tom, fresa, rectifkadora)
Edat: menor de 48 anys. Formació. BUP o COU. 5 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: El Papiol (Baix Llobregat).
Ref: 235950
60OFERARIS/ÀRIESDECADENADEMUNTATGI Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (VallèsOriental).
Ref: 236170 2 MUNTADORS/ES
D'AUTOMATISMES MECÀNICS Edat: de 20 a 45 anys, Formació; FP2. Residència a la comarca del Hoc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximar: 2.100.000 Municipi: Martorelles ("
- S236198 4 AGENTS D'ASSEGURANCES
Erta*- *fo 90 n Aú jimrc Formació: BUP oCOü. Experiència en el sector, valorable. . Residència al Garraf o al Baix Penedès. Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Ref: 235958
INFERMER/A Edat: de 24 a 40 anys. Formació: diploma tu ra en infermeria. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi de! lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental).
Ref: 236973 ENGI^lYER/A INDUSTRIAL MECÀNIC/A
Edat: de 23 a 45 anys. Formació: llicenciatura universitària. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximar: 5.000.000 Municipi: Polinyà (VallèsOccidental).
Ref: 236678 ENGINYER/A TECNIC/A
Edat de30a60anys. Formació: enginyeria tècnica industrial mecànica. 2 anys d'experiència en el sector. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi Mollet del Vallès (Vallès Oriental).
Ref: 236239 F^KINYEIl/ATÈCNIC'AD·OBRESPOBUQUES
I fJÒNSTRUcaoNs avas Treballarà en la urbanització de carrers i places. Edat màxima: 40 anys. Diptomatura universitària. I any d'experiència en el sector. Coneixements de programes informàtics. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi Palma de Mallorca (liles Balears).
Ref: 236564 SUICENOATS/ADES EN FILOLOGIA ANGLES/ per a centre de reciclatge
Edat: de 26 a33 anys. Llicenciatura en filologia anglesa. 2 anys d'experiència docent. Carnet Bl i vehiclepropi. Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat 5.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).
Ref: 237601
AUXIUAR DE CUINA
Edat: major de 20 anys.
Sou brut anual aproximat: 2 500 000
Municipi: AdraD (Alt Urgell).
Ref: 237305
CUINER/A PIZZER/A Edat: de 18 a 35 anys. Exneriènciaen Dtzzeria. Residència al Baix Empordà. Jornada de treball en cap de setmana Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Platja d'Aro (Baix Empordà).
Ref: 235149 Etrtpresa comercialitzadora de productes industrial de Vilassar de Mar (Maresme) cerca
CAPDEVENDES Edat: de 30 a 50 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Coneixements d'anglès equivalents al First Certificate. Sou brut anual aproximat: 5.000.000
Ref: 235514
JlREC Edat: de 23 a 35 anys. FP2 (turisme o relacions públiques). 3 anvs d'experiència en IFoc similar. Alemany i angles elevats. Allotjament a ta mateixa base. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Sant Pere Pescador (Alt Empordà). r Ref: 236124
Centre de recJdatee de Terrassa (V. Occidental) c 5 PROFESSORS/ES DE CATALÀ
Llicenciatura en filologia catalana. 2 anys d'experiència docent Carnet Bl i vehicle propi Contracte mercantil Sou brut anual aproximat 5.000.000
Ref: 237595
18SOLDADORS/ES Edat: de 20 a 45 anys. Residència a la comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat. 2.100.000 Municipi Martorelles (VallèsOriental).
3vr ala carn; le l'estiu per ti
»1<
'a de prevenció d incendis forestals ... jallara tot Catalunya Caldrà superar unes proves físiques selectives. Edat de l l a 34 anys: ^ Experiència en anteriors campanyes, valorable. Pla d ocupació de 3 o 6 mesofi de durada. Soubrut™ . u a l a p r o x ^ y ^ . 0 0 0
anvs EGB o ESO 1 any experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de trebaü. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Muru^pi:SwtCeu^ (Vallès Oriental).
_ _ j _ i _ _ — : 235313
Viure casa Divendres, 19 de mare de 199',
LA IL·LUMINACIÓ MES APROPIADA PER ALS RACONS DE CASA Cada espai d 'una casa ha de ser i l · luminat d 'una manera adequada per a desenvolupar totes les tasques sense malmetre 's la vista. Els d i ferents sistemes d ' i l · luminació que existeixen en el mercat permeten t robar solucions adequades a cada zona de la casa i per a les di ferents act iv i tats que s'hi rea l i tzen. / R. B.
El dormitori Kl dormitori està destinat al
descans. Per aquest motiu, necessita una il·luminació suau per a crear un ambient tranquil. F.s molt aconsellable instal·lar dues làmpades al costat del llit (jiie, a més, proporcionin una il·luminació que permeti adaptar la llum al descans o a la lectura en la intimitat.
La cambra de bany Aquesta estança necessita
dues llums: una ambient i una especial per al mirall. La darrera ha de ser uniforme a tots els angles per poder observar-se amb precisió al maquillar-se o afeitar-se. Ks aconsellable instal·lar dos aplics a cada costat del mirall amb una bombeta que no sigui superior a 60 vats.
El menjador Ks aconsellable tenir al menja
dor un llum penjat al sostre i a una alçada regulable per centrar la llum directament sobre la taula. D'aquesta manera s'aconsegueix crear un ambient íntim i agradable per al moment de sopar. Després, només cal pujar una mica la làmpada central per tornar a tenir Lina il·luminació general del menjador.
El saló Kl saló és un lloc de reunió
per a veure la televisió, llegir o estar a gust amb els amics. La il·luminació ha de contribuir a crear un bon clima. Per aquest motiu, s'han d'escollir làmpades que ofereixin una llum càlida.
Les entrades i els passadissos
Habitualment, les entrades i els passadissos no tenen llum natural. Per aquest motiu, necessiten una bona il·luminació general, sense grans contrastos. Aquest efecte càlid i uniforme es pot aconseguir amb aplics que projecten la llum a la paret i al sostre.
La zona de lectura És aconsellable tenir una agra
dable butaca amb un llum de peu d'alçada regulable que doni una llum bona i dirigida. Aquest espai es pot convertir en el millor racó de la casa per a la lectura.
Les llibreries Les prestatgeries i les vitri
nes es beneficien d'una il·luminació decorativa que. a més, permet distingir-ne el contingut i facilita el seu accés. Per a
La il·luminació correcte a cada zona de la llar és molt important per a no malmetre la vista. Foto: ARXIU
aquest tipus d'il·luminació, és aconsellable instal·lar làmpades de pinces que donen una llum directa i difusa.
La cuina La cuina també necessita una
il·luminació especial sobre els
fogons i la zona de cocció. Una altra opció és instal·lar fluorescents sota els mobles de la cuina perquè il·luminin el taulell mentre preparem el menjar.
Il·luminar un quadre En el mercat podem trobar
mol tes l àmpades d i ferents per a i l · luminar un quadre penjat a la paret . H e m de tenir en compte que la llum ha de ser sempre t ènue perquè si és massa intensa no farà destacar el quadre sinó que desequi l ibrarà l 'habitació.
GRANS COlfeELLS AMB Tapar els forats
tacs de les parets * . Els tacs que ea
Ics parets i que jí| xen per a penj altres objeetp» treure. Al co&i els tacs de la ptyttft é| aconseguirem fer *k$; molt més ample r que el que tentfli ment. 3 _
Si votem arreglar lt*&g «•/ '-forat d'un tac a & fqpçfe W -aconsellable tattsuúcl a*»'«aü| :' amb una tenalla» P—pigi introduir el « c Q ^ *hdj&£^ amb un jnçrteil :ffÇK&è sobresurti. Fihaii caldrà omplir el*
Caní treure el VI d*una
/•Quan canvi primer que
U,fe;
Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa
Confiïns la seva casa... i... li fem la seva llar
" e r q u è sentir-se bé a casa és molt important, confiï en autèntics profesionals de l'interiorisme, especialistes en decoració integral. No s'haurà de preocupar de res. li portarem a terme la realització, direcció i coordinació de tot el projecte, amb un pressupost tancat i garantia per escrit de la data d'inici i acabament. La seva família gaudirà del resultat.
FotoK: JOÍI . MARC
I N T E R i n n i S T E S
MüutHt, mé* ér 21 any» ferperttprUí
cl V&lktoreix, 10 - Tel. 93 674 65 i Sant Cugat del Valle's
OS4CANTO1XS
Esports J a ^ B n Divendres, 19 de març de 1999
Handbol
La UE Sant Cugat militarà per segona temporada a Nacional Afaita de tres jornades, l'equip s'assegura la permanència matemàtica La victòria del sènior masculí a la pis- tres jornades perquè acabi la compe- és vuitè a la taula amb possibilitats d'a-ta del Puerto Sagunto a València ha tició al grup C de Primera Nacional. El vançar algun lloc a la taula. El sènior proporcionat la permanència materna- conjunt vermell-i-negre ha sumat onze masculí disputarà la Copa Catalana tica d'aquest conjunt a falta de tan sols dels dotze últims punts possibles i ara quan acabi la lliga.
TRAJECTÒRIA DE LA UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT A PRIMERA NACIONAL
Posició
UESC 29 - Bordils 27
St. esteve 30 - UESC 29
UESC 15-Quirze 20
5a.
9a.
Ge i Ge 29-UESC 29
UESC 33 - Manyanet 28
RSagunto 31 - UESC 32
10a.
1 2 3 Jornades
7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23
ÀLEX LÓPEZ
- Snt Canal -
L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat militarà la temporada vinent, per segona campanya consecutiva, a Primera Nacional. El triomf del conjunt vermell-i-negre dissabte a la pista del Puerto Sagunto de València per 31 gols a 32 ha donat la permanència matemàtica a l'equip tres jornades abans que finalitzi el campionat de lliga en aquest grup C de la categoria de bronze de l'handbol estatal. Jordi Tomàs, segon entrenador del conjunt sant-cugatenc, ha reconegut que l'ob-jectiu inicial de mantenir-se "ha costat més del què pensàvem".
Les últimes sis jornades de competició -tal com mostra la gràfica— han estat clau. Dels dotze punts en joc, la UE Sant Cugat n'ha sumat un total d'onze, fet que ha propiciat assegurar-se la categoria. El sènior masculí s'ha imposat al pavelló municipal amb el Bordils, Sant Quirze i Manyanet Les Corts, lluny del municipi amb
el Sant Esteve Sesrovires i el Puerto Sagunto, i ha empatat a la pista del GEiEG. Amb tot, Tomàs ha arribat a una única conclusió: "Hem demostrat que podem estar en aquesta categoria i que mereixem estar-hi sobradament".
Anàlisi de la campanya
Al principi d'aquesta temporada, el cos tècnic de la UE Sant Cugat va fixar-se l'objectiu d'acabar entre els cinc primers, encara que aviat, vista la situació de l'equip, la principal fita va convertir-se a mantenir la categoria. Val a dir també, que el conjunt sant-cugatenc no ha arribat mai a ocupar en cap de les 23 jornades disputades posicions de descens. Ara, l'equip és vuitè amb 21 punts, a deu del descens i a dotze de l'ascens. "Sempre hem considerat que, qualitativament, l'equip no estava en la posició que es mereixia, però sí a nivell de joc que hem ofert", ha explicat Tomàs, que ha afegit que han estat "diverses les situacions que s'han do
nat" a l'hora que el conjunt vermell-i-negre hagi passat per moments delicats. Segons Jordi Tomàs, aquestes són principalment "manca d'actitud dels jugadors en algunes jornades i també les lesions. Si al llarg de tota la temporada el conjunt hagués treballat al mateix nivell que ara, possiblement estaríem en una millor posició a la classificació". A manca de tres jornades perquè acabi la lliga, segons Tomàs, el seu equip "és en una posició més coherent i real a les nostres possibilitats". El segon màxim responsable de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat no comparteix la teoria que l'equip ha pecat d'inexperiència a Primera Nacional, categoria que estrenava aquesta campanya, ja que hi ha jugadors que defensen la UE Sant Cugat que anteriorment ja havien militat en aquesta categoria.
Nous objectius
A partir d'ara, el cos tècnic s'ha fixat dos tipus d'objectius: aca
bar en la millor classificació final possible i començar a dissenyar el sènior masculí de la temporada vinent. Tomàs ha assegurat que pel moment no hi ha cap baixa confirmada, tot i que sí que ha reconegut que n'hi haurà. Aquestes seran suplides amb jugadors del segon equip del club i fins i tot podria fer-se algun fitxatge molt concret. El 18 o el 25 d'abril, el sènior masculí debutarà a la Copa Catalana.
Resten tres partits
Amb la baixa per lesió de Jordi Espanyol, la UE Sant Cugat rep diumenge al matí el Teide, quart classificat amb 30 punts, encara amb opcions de classificar-se per disputar el play-off d'ascens a Divisió d'Honor "B". Després d'aquest xoc, el conjunt que dirigeix Joan Sancho i Jordi Tomàs haurà de rebre el Pardinyes i visitar el Sarrià de Ter. Segons Tomàs, l'objectiu és "guanyar tots tres partits que
Rítmica
Valldoreix acull demà la final de la Copa Catalana
À.L. - Validareu -
El pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix serà l'escenari dissabte de la fase final de la Copa Catalana de Gimnàstica Rítmica d'individuals, que compta amb l'organització del Club Muntanyenc Sant Cugat. En aquest certamen, que començarà a les vuit del matí i finalitzarà a les nou de la nit, hi participaran unes 300 gimnastes de 45 clubs de Catalunya repartides en quatre categories i quatre nivells. Al matí, tindrà lloc la competició en categoria aleví de segon nivell, i infantil i juvenil en tots els nivells. Un cop acabi aquesta primera part del torneig, als voltants de les tres de la tarda, es lliuraran els trofeus a les primeres tres classificades per categoria i nivell. A la tarda, competiran les categories aleví del primer, tercer i quart nivell, i també totes les categories júnior. Als volts de les nou de la nit, també es farà el repartiment de trofeus a les primeres classificades per categoria i nivell.
Les representants locals seran sis: Gemma Peris, Georgina Chiappero, Ivette Climent, Georgina Miralles, Marina Romero i Tània Santolària.
Atletisme
Manel Murillo acaba tercer a l'estatal
-Madrid/Sant Cagat -
Manel Murillo va acabar en sisena posició a la general del Campionat d'Espanya dels 100 kilò-metres que es va celebrar diumenge a Madrid amb un registre de 7 hores i 25 minuts. En aquesta cursa internacional Villa de Madrid, Murillo va ser el tercer millor atleta estatal i va acabar en primer lloc a la categoria de veterans. L'atleta santeugatenc de 42 anys ha estat quatre vegades consecutives campió estatal, de l'edició del 93 a la del 96. /À.L.
32 Esports ELSf CANTONS Divendres, 19 de març 1999
Hoquei p a t i n s
El sènior "B" pot pujar demà a Primera si puntua amb el Mataró El tècnic fa una crida a Fafició: "Que s'ompli el pavelló a vessar!"
A falta de només dues jornades perquè acabi la competició al grup cinquè de Segona Catalana, el sènior "B" del Patí Hoquei Sant Cugat podria assolir
AI.KX Lóin-;/,
- Sant Cugat-
I íesprés d'imposar-se per un contundent 0 gols a 6 a la pista del Club Parí Sants i a manca de tan sols dues jornades perquè acabi la lliga al grup cinquè de Segona Catalana, cl sènior "B" del PH Sant Cugat necessita sumar un dels quatre punts en joc per assolir l'ascens matemàtic de categoria. I )issabte, a partir de dos quarts de quatre de la tarda, el segon equip sènior masculí de l'entitat rebrà la visita del Club Hoquei Chasis Mataró, segon classificat a quatre punts del líder. A l'anada, amdós equips van empatar. L'entrenador santeugatenc Lluís Sàn-chez ha comentat que aquest partit "és molt important" i també ha reconegut que el Chasis Mataró és un equip el qui li tenen "moltes ganes", ja que, segons e! tècnic, a la primera volta "vern merèixer el t r iomf. Lluís Sàn-chez ha fet una crida a l'afieió i espera que aquest dissabte "s'om-pli el pavelló municipal. Lis jugadors han treballat molt dur aquesta temporada i necessiten del seu recolzament". Per aquest enfrontament, l'entrenador santeugatenc no podrà comptar amb Guillem Pérez, que per motius personals, no podrà vestir-se de
l 'ascens demà a la tarda al pavelló mu
nicipal , si venç o empata amb el Cha
sis M a t a r ó , que és segon a la taula a
quatre punts dels vermell - i -negres. En
La ferrata aak al CaUas dificulta l'atcan M riaiar"»" . FITO: ÈSCM IENITI
curt dissabte a la tarda. L'últim partit de lliga durà el sè
nior "B" a Cubelles, equip que és sisè classificat amb només 15 punts. Els jugadors que integren el PH Sant Cugat "B" també disputen categoria júnior. Aquest conjunt, que només ha perdut tres partits en tota la temporada -dos
d'aquests tres amb el vic- s'ha assegurat la segona posició per darrera del Vic i d'aquesta manera s'ha classificat per disputar el Campionat de Catalunya. El sorteig tindrà lloc el 30 de març i el conjunt vermell-i-negre hauria de jugar la primera el.liminatòria per Setmana Santa.
canvi, el sènior "A", després d'enspe-gar amb el CH Caldes dissabte al pavelló, s'ha acomiadat de l'ascens, i ni tan sols podrà jugar la promoció.
Sense opcions de pujar
La derrota de dissabte amb el Club Hoquei Caldes per un clar 3 gols a 9 al pavelló municipal ha allunyat definitivament el sènior "A" del PH Sant Cugat de l'ascens. Dimecres, en partit ajornat de la quinzena jornada de lliga, l'equip santeugatenc tan sols va poder empatar a quatre gols amb el Cerdanyola, conjunt que va aconseguir l'empat a falta de només vint segons de partit. "Després de perdre a la pista del Folgueroles ja sabíem que se 'ns posava tot molt difícil. Després de perdre dissabte amb el Caldes és normal que, amb escasses opcions de ni tan sols jugar la promoció, à l'equip li hagi faltat con-ten t rac ió" , ha declarat Lluís Sànchez. A falta de dues jornades perquè acabi la lliga, el primer equip del club ha de visitar la pista del Masquefa, segon amb dos punts més que els vermell-i-negre, i ha de rebre a casa l'Universitari, últim a la taula amb només 6 punts.
Malgrat tot, en el cas que ambdós equips santeugatencs aconseguissin l'ascens a Primera Catalana, el Patí Hoquei Sant Cugat només en podria insciure un a Primera Catalana, segons la normativa establerta.
Futbol
Roger Serra, format al Sant Cugat, nou fitxatge
A.L. - Sant Cugat -
Roger Serra és nou jugador del Sant Cugat Esport pel que resta d'aquesta temporada i la vinent. Serra i José Ramon Alacid, president del club, no han tingut cap problema per arribar a un acord i aquesta mateixa setmana el jugador ha estampat la seva signatura. Aquest jove jugador, que ja fa setmanes que entrena amb el primer equip, es va formar a les categories inferiors del Sant Cugat, jugant fins i tot dues temporades amb el primer equip. La seva posició és la de davanter centra. El tècnic Hans Schonhófer ha avançat que Roger Serra podria debutar aquest diumenge al camp municipal d'Esports davant el Palafrugell.
El conjunt vermell-i-negre va empatar a 0 gols a Ripollet i se situa novè a la taula amb 41 punts , a només sis de la permanència matemàtica, segons els càlculs que ha fet Schonhófer. Aquest és, curiosament, el primer empat que aconsegueix l'equip santeugatenc aquesta temporada fora de casa. Davant el Palafrugell, el Sant Cugat Esport jugarà el seu últim partit a casa a causa de la mostra Sant Cugat Actiu, que impossibilitarà que aquest conjunt tomi a jugar a Sant Cugat fins el 9 de maig amb la Gramenet . Xavi jansà i Hans Schonhófer són baixa per al xoc d'aquest diumenge.
B à s q u e t
Munera: "Si volem l'ascens, només podem perdre un partit" Afaita de set jornades, Vequip ha encaixat cinc derrotes
A.L.
- Sant Cagat-
A falta de set jornades perquè acabi la competició al grup tercer de Segona Catalana, l'equip de bàsquet de la ÜE Sant Cugat ha encaixat la cinquena desfeta consecutiva, fet que allunya aquest conjunt de l'ascens. Ignasi Munera i Lco Soler, tècnics d'aquest conjunt, encara no coneixen la victòria des que fa dues jornades van fer-se càrrec del primer equip sènior masculí, després de la marxa de Xavier Campos. L'equip vermell-i-negre va caure a la pista del Cornellà "B" per 86 punts a 65 i encapçala la cinquena posició per la cua a la classificació,
lluny de les deu primeres posicions que aquesta temporada valen l'ascens directe a Primera Catalana. Ignasi Munera ha explicat que malgrat tot, "el nostre objectiu continua sent l'ascens. En Leo Soler i jo tenim confiança en la feina que estem fent, i també estem molt orgullosos amb el treball dels jugadors". Malgrat la crítica situació de la l nió Esportiva Sant Cugat a la taula, Ignasi Munera apunta que "l'ascens no és impossible ". Amb tot, els vermell-i-negre estan empatats a punts amb el Sant Jordi de Rubí i el Bàsquet Ribes amb un balanç de deu victòries i tretze derrotes. Precisament, el Sant Jordi és ara mateix l'últim equip que pujaria.
Set jornades, una derrota
Segons els càlculs d'Ignasi Munera i Leo Soler, el sènior masculí "ha de guanyar sis dels set partits que manquen per disputar-se per assegurar-se l'ascens". El calendari és cl següent: a casa ha de rebre el Gaudí, l'Almeda i el Gelida -ocupen una de Ics últimes quatre posicions-, i a fora han de visitar el Valls, cl Sant Medir, cl Casal Vilafranca i l'Horta -els tres primers en /ona d'ascens-. Munera ha analitzat cl calendari i ha explicat que hi ha "molts partits assequibles, per no dir gairebé tots". Dissabte a la tarda, la L E Sant Cugat rep la l ' E Gaudí, quart classificat. L'twjia sèniar ausculf d* la HE Saat Capt té malt «fieu I'
Viure casa Divendres. 19 de març de 1999
ET REFORMEM
. EL BANY
a d i s s a h t c d c *•) a 2 i d c -t a
\ d c 0 d u r a n t t o t I a n v
(. R i u s i í ; o n lM S8 l) 8 2 8 0
£7 /f// benestar
ELS/CAIXTONS Divendres, IV de març de 1W Esports 33
H o q u e i h e r b a
Barrientos admet que podria deixar l'equip el 3 0 de juny
EI tècnic reconeix que existeixen diferències amb alguns jugadors El tècnic del Júnior masculí, Andrés Ba
rrientos, podria no continuar vinculat al Jú
nior a partir del proper 3 0 de juny. Di
ferències amb alguns membres del primer
\\.\.\ LÓl'KZ - Sant Cugat-
Andrés Barrientos, l'entrenador de l 'equip d'hoquei herba del Júnior, ha reconegut que cl 30 de juny podria deixar de ser tècnic del conjunt santeugatenc. Algunes diferencies entre jugadors del primer equip i Barrientos, que s'arrosseguen des de principis de temporada, han provocat el distanciament entre el màxim responsable i membres de la plantilla. Barrientos ha admès que hi ha "malestar" al primer equip masculí i que al llarg d'aquesta campanya ha posat el seu càrrec a disposició del club, que aquest finalment no ha acceptat. D'altra banda, Andrés Barrientos no se sent recolzat per la junta directiva del Júnior, que segons ell no és al costat de l'equip. El tècnic blau-i-negre considera que "en cap dels casos l'entrenador pot ser un problema", així que Barrientos s'allunya a poc a poc del Júnior i així no podria dirigir aquest equip per cinquena temporada consecutiva. En qualsevol cas, l'actual responsable del conjunt blau-i-negre és l'entrenador que més temporades ha entrenat el Júnior masculí.
Barrientos sempre ha demos-
equip i també el poc suport que rep per
part de la junta directiva del club santeu
gatenc podrien provocar que Barrientos
no complís el que seria la cinquena tem
porada consecutiva com a màxim responsable de l'equip masculí. A l terreny esportiu, el Júnior s'enfonsa cada cop més en l'últim lloc de la taula.
Júnior masculí • • es rest in M I ien anoieut. FITO: BSCM BENITO
trat una gran professionalitat i és per aquest motiu que ara només vol sentir a parlar "d'assolir la permanència" perquè "mentre matemàticament sigui possible no baixar de categoria lluitaré fins el final, perquè continuo pensant que podem mantenir-nos a Divisió d'Honor".
Encara més cuers
La derrota del Júnior amb el Sar-dinero -sisena consecutiva- i la victòria del FC Barcelona al camp del Club Deportiu Terrassa, cinquè classificat, ha propiciat que el conjunt santeugatenc s'enfonsi encara més en l'última posició a la
taula, ara a dos punts del Barca i a quatre del Vallès Deportiu.
Demà a les tres de la tarda, el Júnior ha de visitar el camp del segon a la taula, l'Atlètic de Terrassa. M e n t r e s t a n t , el con jun t blaugrana rebrà dissabte el Vallès Deportiu i diumenge, en partit ajornat, l'Atlètic de Terrassa.
F u t b o l s a / a
El Win te r thur cont inua sense al lunyar-se del descens de categor ia
A.L. - Sant Cugat-
El Winterthur Sant Cugat continua a cinc punts del descens directe a Primera Nacional B en perdre a la pista de l'Alfa 5 per un clar 7 gols a 1. El conjunt santeugatenc continua ocupant una de les posicions de la part baixa deia classificació: és dotzè amb 24 punts, els mateixos que el seu proper adversari a la competició, el Vilassar de Mar. Aquest equip és un lloc més amunt a la taula; per tant és un rival directe en vista a mantenir la categoria. Albert López ha explicat que el Vilassar de Mar és per exemple "un dels conjunts que hem de guanyar si volem assolir la permanència". El tècnic vermell-i-negre, que creu
que amb tres victòries més el seu equip no haurà de patir per assegurar-se la categoria, ha assenyalat quins són els equips que configuren la lliga particular del Winterthur. Aquests són Vilassar de Mar, PB Montserrat, Centelles, Talleres Cortada, Industrias Garcia i l'Ametlla de Merola. Albert López ha afirmat que si el seu equip és capaç de superar el Vilassar de Mar al pavelló municipal i la PB Montserrat a la seva pista abans d'encarar la Setmana Santa, el seu conjunt estarà pràcticament salvat. Quant al partit d'aquest dissabte, l 'entrenador santeugatenc no podrà comptar amb el sancionat Sergi Martínez, però sí que podrà recuperar el porter José Luis López i el jugador Carlos Sànchez.
El Winterthur Surt Cugat encara no té la permanència assegurada. FOTO: BENITO
Derrota de l'Olímpyc
L'Olímpyc de la Floresta va perdre dissabte al pavelló municipal amb el Català-Babar per 4 gols a 7. Aquesta jornada, els jugadors d'Àngel Ruiz, setens a la taula amb 29 punts, visiten la pista del Ripollet, en zona de descens amb
18 punts. Per à aquest partit són baixa els sancionats Manolo i Jordi Reixach i també Miki. De fet, el conjunt de La Floresta és a tan sols dos punts de L'Hospitalet, que és cinquè. Reixach no podrà jugar després de rebre una targeta blava directa dissabte passat amb el Ripollet.
t s q u a t x
Altar riba i Bieto cauen en vuitens de final al català
À.L. - Barcelona / Sant Cugat -
Els jugadors de l ' E s q u a i x Sant Cugat, Marc Bieto i Santi Altarriba, en categoria masculina, i Jèssica Barceló, en fè-mines, van caure derrotats en vuitens de final del Campionat de Catalunya absolut d'individuals, celebrat a Barcelona el passat cap de setmana a les instal·lacions de l 'Esport 2000. En categoria masculina, Bieto va perdre per 3 sets a 0 amb Albert Codina, del Mali-bú de Sabadell, jugador que posteriorment es proclamaria vencedor del campionat, i Altarriba també va caure en vuitens de final amb Oriol Sàlvia, del Can Mèlich de Sant Just Desvern, per 3 sets a 0. En fè-mines, l'única representant local va ser Barceló, que va perdre en vuitens de final amb Neus Fronton, del Viasport de Manresa, per un ajustat 3 sets a 2. En consolació, Santi Grau va ser eliminat en quarts de final per Santi Beltran, del Club Natació Sabadell, per 2 sets a 1. A q u e s t a prova va r e p a r t i r 300.000 pessetes en premis i era puntuable amb 500 punts per al rànquing català.
Tennis
Se celebra el Quadrangular Llorenç Marlet
- Valldoreix -
El Club Esportiu Valldoreix celebra avui i demà l'onzena edició de l'Open de tennis Llorenç Marlet, que enguany compleix la segona edició del Quadrangular Llorenç Marlet. Al quadre masculí, competiran Juan Antonio Saiz, Feliciano López, Mario Mu-noz i Marc Fornells, mentre que al femení hi seran presents Núria Llagostera i Sonia Delgado, ambdues del CE Valldoreix i també hi participaran Yolanda Clemot i Rod o Gonzàlez. Les semifinals es jugaran dissabte i les finals diumenge. Les semifinals masculines les jugaran López amb Fornells i Saiz contra Munoz, mentre que les femenines les disputaran Gonzàlez i Llagostera i Delgado davant Clemot. D'altra banda, l'entitat santeugatenca celebrarà dissabte l'assemblea ordinària de socis. / A. L.
34 Esports ELS/CAJVTONS Divendres, IV de marc 1VM
P e t a n c a C i c l i s m e
•üvHbfil
tvati Mil attana.aan l l i m a > CatalunyavaavisitarSaat C«Ht FIT8: ÍSMR BENITB
El Ferrero Ibérica reuneix quasi mil
inscrits al municipal
p]l camp municipal d'Esports va ser l'escenari diumenge de la quarta edició del campionat de petan-ca Ferrero Ibérica, que organitza el Sant Cugat Atlètic. En la categoria general d'homes va imposar-se el Santa Coloma "A", per davant del Ciutat Cooperativa i el Santa Coloma "B", mentre que en la categoria de consolació d'homes va imposar-se l'Arraona-Merinals, que va superar el Valldaura i el Molins de Rei. Quant a la general de fè-mines, va acabar en primer lloc el Can Mariner, seguit pel Sant Boi i l'Incresa. En consolació de fè-mines va guanyar el Montcada, perseguit pel Ciutat Badia i el Cer
danyola. Un total de 282 tripletes -198 tripletes d'homes i 84 de dones- van participar al Ferrero Ibérica, firma que va repartir uns 3.000 quilos de bombons als participants i afeccionats. A la Festa del Bombó hi van prendre part clubs d'arreu de Catalunya, fins i tot també va participar el Sant Julià d'Andorra. L'organització va premiar els vuit primers classificats de la general i de la consolació, tant en categoria masculina com en fèmi-nes. El torneig, un any més, va comptar amb la presència de tots els clubs de la ciutat: CP Sant Francesc, CP Mira-sol, CP Sant Cugat i el club organitzador. Al juliol, el club organitzarà la Festa del Gelat. /À.L.
~&S0*^ liSMbte la UC Sait Cugat va pmaitar i l • • • pragrana U ITT FITO: ftSCM KNITO
La UC Sant Cugat presenta el seu nou programa de BTT
- Sant Cugat-
Jaume Anglès, president de la Unió Ciclista Sant Cugat, i Ramon Martos, responsable de la secció de BTT de l'entitat, van presentar dissabte a l'Ateneu el programa que ha dissenyat el club amb vista a la nova temporada. Aquest consta d'un total de quinze sortides entre els mesos de març i octubre. Anglès i Martos van apostar per la consolidació d'aquesta secció dins l'entitat santeugatenca. Ramon Martos va proposar algunes iniciatives que provaran de dur-se a la pràctica. Aquestes el cas de la creació d'una pàgina web, la redacció d'un llibre de BTT i que la UC Sant
Cugat participi amb un estand a la Festa de la Tardor. Anglès és president de l'entitat santeugatenca des de fa onze anys.
La Unió Ciclista Sant Cugat, que compta amb uns 200 socis i que va ser fundada el 1957, té com a principal activitat el ciclisme de carretera, que consta de 35 sortides, repartides també entre els mesos de març i octubre. Enguany, el club tampoc no té previst organitzar una de les proves puntua-bles per a la Copa Catalana, que normalment preparava al mes de maig. L'entitat no organitza aquest certamen des de 1996. La UC Sant Cugat celebrarà el novembre el final de temporada, amb el lliurament de trofeus. /À.L.
V o l e i b o l
El masculí, amb un peu a la promoció de Primera
À.L. - Sant Cugat -
El sènior masculí del CV Sant Cugat podria classificar-se aquest cap de setmana per disputar la promoció d'ascens a Primera Catalana o fins i tot podria també assolir l'ascens directe, segons els ressultats que depari aquesta última jornada de competició. El conjunt santeugatenc ocupa ara mateix la tercera posició i només els dos primers aconsegueixen l'ascens directe. En canvi, el tercer i quart jugaran la promoció els dies 11 i 25 d'abril i els dies 9, 16, 23 i 30 de maig. Malgrat tot, els jugadors que dirigeix Branko Draganic estan empatats a punts amb el segon, el CV Martorell. El passat cap de setmana. el CV Sant Cugat va superar el CV Prat per 0 sets a 3. Aquesta darrera jornada, el sènior masculí rep diumenge a les deu del matí al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el CV Olot, vuitè a la taula.
El sènior femení va imposar-se dissabte el Club Voleibol Olot per 3 sets a 1 amb parcials de 25-21,23-25,25-16 i 25-18 i continua ocupant la cinquena plaça. Aquesta penúltima jornada de lliga, les santeugatenques visiten la pista de l'Esplugues, tercer, sense opcions de jugar play-ofï d'ascens a Divisió d'Honor. Per aquest xoc, són baixa Ainoa de Mena, Montse Carvajal i Marina Mateos.
Pr« en Marxa Pr« S S Í f I C A C l O N !
en Marxa 1999 Pr« emis Esport en Marxa 1999 Ràdio Sant Cugat i Autocu gat Opel
BfEBIH. NereaLópejf 18 OLÍMPYC FLORESTA Carlota Smtmw'm .24
SANT CUGAT ESPO»T
Maria Rosa TèJÉàptn 14 Sergio García José Luis Sànchefc
24 15
Montse Carvajal \ '- T « • » • ' " ' "
javi Gonz&cz 36 mHmQJKaW Jordi Reixach 15 - CVSAMTCoeAf ttMfcr n s "•
Lluc Vidal m ï ' v ^ Sergio Martín - • '"- - *' 24. Christian Albors ' - 1 3 * . /úNIORMASCtíLÍ MAS JANER FEMENÍ - Martirià 18 •
MaxSolíevetó 21 Maite Gómez 21 Zoran Nikolovski 17-PB SANT CUGAT >. CnristJaaWein 20 Irene Sànchez 17 Laura Gallego Laura Martín
25 24
Jordi Bagunyà 14 Cristina García 16
Mònica Martínez 21 JÚNÍOR FSMSNÍ
EliMaragall 21 wwmm. UE SANT CUGAT
Toni BaÜart 35 IIOQttll MüKS Luci López 18 , ÜE SANT C I G A T Pau Riera 17
PATÍ HOQUEÍ
- ÏUtery Maragall 15 Xavi Pizarro Javí Montilla
19 18
Braulio Argento tó
Dani Àntdo Toni Zaplana
28 17
ffflMftSAMI Armand Mora 17 UE SANT CUGAT «KM,
Núria OJhrer 30 Jordi Montserrat
PATÍ HOQUEI FEM.
16 WINTERTHUR SANI CUGAT
Jaume Estrada 31 Oriol Serra 18
vompot CV SANT CUGAT FEM.
MargaAlmagro \ \ Efisabeth Bs&JüíÉr^', >
12 18
Caria Sariol 19 | Pep Pinell 15 Samanta Santamaría 26
ELS/CANTONS Divendres. 19 de març de 1999 Esports 35
wmi
Primera Catalana
Palafru4eS-8arçelor»e<:a,*.....2-0
MastH3u-JtSptter»....................l-l
VàUfe-Igua}ada..,....,....*.....»..«4-l
Gramenet-Ofot.. 1-0
Rutó-Comeilè..., ï-4
Girona-Pereiada...». ............. .1-0
Grarw)13í;rs-Tfenap.......^...>.... 1 -1
Prat-Manresa...,..............,....,0-i
LTl0spfcakt«Gufxofe.,.,,...,..,3-O
Ripoilel·Sant Cuga t . ........ ....0-0
GÍTOÍlll
Cmuullà
Jupircr
IgualmJ»
t>U?M)fc
Prat
JFO «S. Jgt
28 19 fi
2» 18 5
28 13 I)
28 13 9
2» >S 3
28 H 6
28 12 8
fiMwesU 28 11
3
5
4
6
to s 8
a
57
44
42
4»
3»
2»
perctj&i
Marors*
Ripwtfct
Valls
TU-mp
Rubí
Gramenet
CtimVxa 28
tíHwptotei i »
iiwceíona» 28
Ote 27
27 10 9
2» tt 6
28 1Ü 8
28 $
28 1
l t 31
# 36
j i j r
JO 42
'10 4Í
13 38
13 37
tS 36
D 33
14 30
19 25
20 2f
20 63
23 5*
27 s*ï
, 24 4»
34 48
35 48
33 44
27 42
36 41
27 »
35 3»
43 38
43
34
50
49
5Í
•49
7*
53
36
33
31
zt
27
24
1»
11
La propera (21 de «targ):
Sant Cugat-Paiafrugeíl; Bareeionsta-
Masnou; Jdpiíef-Wls; Igualada-Gía-
menet; Ot<>r-Rubf;C<ometrà^írona;
Perelada-Gfandietsí'R'aï^ftat; Maa-
tesa-L'H&spicakt; GuíxoSs-ïüpoltet.
Segona Regional
G R U P 5
Juventud-Caldes Montbui..... 1 -1
Barberà-M U.lenari..,.............2-1
Lumen-La Farga.................2-4
Can Oriol-Rómulo ..........2-5
Merengues-Rubí.......... ,3-0
Can Rufl-San Lorenzo. .2-2
Badia-Maurina Bgara 1-1
Tihidabo-I >a Planada...........1-1
Llano-Sabadell,..,......,...........3-2
ri- San Pedra Lutnew La FaijpHCan
Oriol; Rómulo Tronchoní-Pe8a Los
Merengues; Rttbí-Can 8«S; San t o -
renzo-Badia; Maurina Bgasa-'llbida-
bo; La Planada-LJano.
Tercera Regional
G R U P 14
PB Sant CugaMuan XXIIL0-4
Gastellar-Pueblo Nuevo„»..»3-2
Matadeperenc...........(descansa)
Les Fonts-La Farga. . »*•»•* *·**4> * • * • S-l Mira-soI-Espronceda............4-2
San Pedro-E.GerdanyoIa,.».»3-2
Montserral·Can Fatjó....,....6-8
Jwnior-Can Boada...., 1 4
«««to P4 «r , re re « f «C Punt»
Róimtltj 24 14 6 * SS 34 48
Bart>er&
Caldes M.
24
24
IS
14
2
4
7 34
66
33
50
47
46 IÏÉ1
p e
i »
16
5
7 lli Í537
1647
to»*»
41
59 Mçïcngiie* 23 14 3 6 4 * 34 45
&tttt:Medír 23 J5 8 l«89 t633 38 Luotert 24 12 4 * 53 4 8 40
aVtbfhKic» 23 ! 5 ' » líQ*" t T l » n S a l d e u 23 12 3 8 61 41 39
Cometis 23 15 8 1865 169? 38
T16ula^fl 24 11 6 7 47 31 3» Rípotte & i 4 « 3637 t5ÍS6 36
Cif t Roti 24 10 1 7 72 61 37 Muarjstlt 25 13 16 1772 i » t 0 36
U w 24 9 8 7 5 0 34 35 VÜts 23 Í 2 t l 1699 ! 6 4 ï , 3 * :
Juvçntmf 2 * 9 5 S> 4 » SS 52 Caatltóefets 25 n 12 1608 $612 a»; Mauna* 23 i a 2 i i 4S i » 32 8atitJ.»f& is m 13 14*2 SS2S' ' * * • •
MsLfcfiatf 23 9 4 10 35 47 3 t Ritse* 23 to 13 1696 S785- 3 *
UiPíjreKkt 2 * 8 5 t f 44 48 *» Ü E & C o g t í í J l « 13 1 7 1 8 1 7 1 6 M
L . F - S » 2 4 6 » i « S 3 sa 2 6 Oauftf 2 * » t4 1641) Ï Í J Í í » i
Rad» 24 5 to 9 37 42 23 Morfa 22 s W 1587 17*3 í».
Sanl^rcr»»24 V • JJ 33 5 » 25 Aímíi ía 22 s 16 1577 Í733 2&
Küí>i 24 3 4 Ï 7 37 74 i 3 Oetfeii. 23 4 l » 1723 1953 27
CmOriaf 24 2 S 19 27 n 9
L a propera (21 de març)?
Sabaddl-}«v«i»«3d 25 Sepócisbre;
Caldes Manttw*í4kftje»i; Mt'Utetia-
Castell» 2J 21 l !
JumtXXtït 25 16
M»f»W 2*2 16
^ton»er»R 22 16
Can Boada i.i 14
l tòFwtfSt 23 12
SunPedm 21 10
PS St ««paga 11
£.(Vrit3WKda22 II)
RjfiíwiMiíl 21 8
Ctóï*alj« 22 7
iVtfltihScp. 22 6
Júnor 22 9
ftfítteVt) 23 4
U F w g a 22 3 1 16
HílMtretl 2» 1 0 27
2
4
5
8
5 6 ,
1 I I
2 19
4 9
1 34
2 Ï4
3 i4
3 Í6
«1
64
64
54
46
$a
5»
*»
35
31
3»
t« 64
26 59
2 7 3 6
3 * 49
39 43
41 59
3$ 33
Sft 3 4
47 32
5» 2»
56 £2
85 2»
8 5 JS
71 »
4» W
La propera (21 de març):
Can BoadaPBSaiwCitp.t; juau KKIS-
Castei1ar,iMatadepe3&iiç-]xs Fontj^Ltl
Farga-Míta-sol-Adesa; Espronc&ja-
Pefia San Pedró; E.Ceidaftyoia-Mont-
serrat Terrassa; Olímpic Can Fal|Q-Ja-
nior, Pueblo N'nevo (descansa).
Segona Catalana
Grup 3
Sant Medir-Valls. 72-65
Gaudí-Alroeda 7062
Ciomellà-l JE Sant Güg&».J&M&
C.Cat<>tie-C.\'ílafranea.....94-6S
SantJordt-Gelida.. .....61-53
Maragall-Horta,. :.........^-76
CasteBdefeis-Ripoíbt 64-80
Rens Deportiu-Ribe5..........68-4?
%!k 82xsCksídÍdefeÍs; Ripdtet-Ma-
ragal·l; Rets Depctrciu-Sa&r. Medir.
HOQUEI SOBRE HERBA
Dtvistód'HonorinaseuJina
Jolaseta-Apóstol Orense......2-2
Valiès-San Sebastian..... 0-2 •
Club Egara-VaideJuz 6-1
Júnior-Sardinert».. 1-3
R C Poio-Arlètíc Terrassa..... 1-1
C D Tertasfta-FC BareeiW.3-4
mutu W K M w Cf c e ro to
ClwbEi^a Í5 14 l D 76 13 29
A«íít- t* 9 J ï 50 IS 21
«Cío to 13 7 4
Jol»e>a 13 7 4
CDl inwsa ÍS 6 4
Ap««»l * Í5 7 1
VaKfelu» t5 4 í
S Subasgite SS S 3
\ i l f e 8 i 1
Rarafcní M t 5
32
31
22 1«
3V líi
34 V, 16
44 41 15
36 41) 14
32 36 J3
20 37 fcl
? 23 40 9
8 19 43 7
iimar » ? 1 12 17 S
Lapropera (21 de març}:
RC |»«ïb-/^6>a»l Orense; FC Baïce-
^Mia-Vs#6^I>cpottiu; Attètk- Tentas-
sa-Jéaloíj ÇD Te«assa-Cbb Egara;
VaJdelaí-Jeiasera; Sardinero-Àtteti-
çoSi
DivMód'f ionor Femenina
L a propera (21 de març)?
5 4
...(ajornat)
Vakkinz-Atlètic Terrassa...S-l
O D Terrasswt-Sardinero ,.2-d
Real Sooíedad-Aíara... ...2-0
« w * . .-.«* J « l f » « M t*t*»
HSixKàais 14 }3 (t f Al, II 2Í.
<:i>Tc(ïasii»J'. J!
VakleliK t> 9
JlÍKMlr j ü ff
C. Cjmpfi J4 6
l'..ScviIlí IS 4
?íaHÏï(M:ríí Ï4 5 3
ftCt'.>k» 15 1 4
Miúe 15 2 1 13
•\iaia J4 1 2 11
,1 1
Z 4
3 i
6 S
1(1
+0 1> 20
M 2« 18
2-1
l i
1» l.i
i í 14
lli 13
4d
47
44
L a propera (21 de març):
ClubdeCafiopo-RC Peto; Júnior-Aïa-
ra; Adetíc Tferfassa-Univcrsídad Se>
víila; Safdt8ero-\iideltiz; CD Te-
HANDBOL
PtBSera Nacàonal
; O R U P C
.20-24
Sant QutKíe-OARGràcia.25-26
GE4EG-L»Roea. .30-32
Marryarrt|^«íTíftde Ter...28-27
t^l-32
.1947
HP C F a e tHo*t
l * R#Ca SSi 1} 4 2 6S9 576 3«
ÜfasyittUít 25 (6 1 6 6!t 541 33 y
OAKOl^ll23 14 3 6 6Ü8 6 1 * 31
*teídt 23 14 z 7 « 9 3K& 3&
Satrii'ftr 23 12 4 7 « I t 547 28-
i»si<m 23 IS t, 7 5X3 555 26
SaMÈWwe 23 W i 10 62» 633 23
1 3 E S t 4 % t t 2 3 i e i 12 6 2 9 6 1 9 2 1
B«<lits 23 to 1 12 S2fi 573 21
B S ^ t } . ' 23 9 1 13 579 585 19
<m 23 6 s U SS9 592 17
S m t ^ K l c 23 7 f 15 221 557 15
P a i d s » » 23 5 1 17 533 610 11
fKaglw«> 23 4 f 18 582 <i24 ')
Laprjpera (21 de mare): UE,Sa»tCiigat-Tetde; Sarrià de Ter-
Pvsm Sagim»; l<a'Roca-^fartyaaet;
OARGrà«3a<JEiEG;Cravl-SantC»tr-
m; Qs«eJtó-Sant Esteve; Bordífe-Par-
dioyes.
mmm.mj^
:|VÈraera Nacàonaí A
G R U P S
P.Andorra-FC Barcebna... .2-3
Fruta*Mflrtiii-L'Ametlla. ....8-3
Tèwiq|^TaïlfiïesC*«tada,,.....a-5
Indóislrias Garcfa-CenteIles.2-5
P B Mpntserrat-Rubí... ...3-2
Vilawsrór de Mar-L« Múrga..2-2
,..„.,..7-2
1-2
«C I
80 34
«6 5&
49 4?
71 42
86 31
71 29
78 28
tl·l 26
95 26
!U 24
93 24
IV! 24
93 211
'« 1<)
Í M 17
124 1(,
w ixs m rnJtasMistól 17 3
FCB«»foía2l lo
£pi<*fi*»h>í>21 14
Alfa 5 - 21 1,5
imiSítnas - 21 9
T.Cmsuit 21 9
RAnda» 2i
CiioteUes 21
Montàsfar 2]
l^jtcgí \ 21
ViteaarM» 21
WSt Cugat 21
Maxim 21
Kuhí 21
I.'Ametlla 2]
I^lMlf^jF 21
1 14(1
3 113
2 78
5 100
» 95
70
84
HH
77
77
70
13 <>*)
14 7Í,
La propera (20 de març):
i;AmetdaMerola-R:iiaR-e!()na;Ta-
Heres Cortada-Frutas Martín; (xnte-
iles-Ttoe^c K«bí-Indtístrias (krda;
Pena La Mutga-PB Mbnrserrat; Win
terthur Sant Cugat-Viiassar de Mar,
Èpic Casino-Aifa 5; Maxon-Poii-
. - Primera Nacional A
G R U P 6
B^B^rló-L'HoBiÉtatet^. 5-2
2 ......4-7 S-4
-CN Caldes. «3-4
C ^ ^ b a d e i l · G i r < H i f t „ w w „ J - 4
t-Playas Castei6tt . .^-3
» 9 2 9 92 92 2»
» 7 4 9 83 7 6 , 25
C»!v» • » 6 5 9 82 S2 23
19 4 2 11 58 68 20
20 ,5 5 10 56 82 20
Efcoriei 19 5 4 10 62 79 19
Ripollet 2*0 5 3 12 67 78 18
Ottftbrtfe 19 2 6 17 44 127 • 6
L a propera (20 de març):
LHospialet-ElècïBca Cíem; Català-
resta: CN Caldes-Prosperitat; Gtrona-
Llopart; PJayas de Castellón-CN
Sabadell; Catnbrüs-Manresa; Calvià
VOtEIBOL
l a Naoionalfetnenina G R U P B
,.2-3
L'l iaJordi-Espkigues. . . 0-3
W. Baccetona-Algar. ,..,.3-0
C V S a n t C o g a t - G l o t — , . , 3 - 1
Hortons-Terol........ ,.«..3-0
W B* « • •<»
W. Bittcelafta 28 19 1 SS
S«wt«K»* 20 n 2 56
20 15 í 50
28 14 6 46
C V S » » » t r o t i s IS « * ï
Llibjanii 26 te 1(1 38
10 39
17 38
2 i 35
29 3«
Ssnta Oolut>i« j>0
Cwta<ieBa 20
TíKti) 2B
Honta» 29
Algar SíHtniínof 28
Ok* 20
9 U
7 13
6 34
6 14
2 18
2 18
33
43
44
46
46
37
L a propera (13 de març) * QuarírSant Martí; Swwa Coloma-flor-tons;Teio!-WirflHïrckrr Barcelona; Es-ptug«e»-CV Sant Cugat; Ofot-Cïuta-deífe; AlgarSiwmeBW-LIUa Jordi.
HOQUEI PATB45
Segona Catalana
G R U P 3
Sentmenat-Santa Perpètua.. .4-7
Sant Feliu-Santa Isabel 7-2
Sant Joan-Uoiverisitari.„f... 13-5
Laietà-Masquefa..................3-5
P H S C «A'^a ldes . . . . . . . . , . . . ^ .?
Poiguer(4es-Cerdanyo|a.......„4-6
P H S C "A"-Oerda»yola .4-4
*W»L.„ f » JSS.JKLJB ... « t . _Jífe * « * .
Sta?«p<*»i20 16 t 3 148 66 33
Mas^seÉí 20 15 2 3 117 82 32
OikteK 28 14 í 3 1*6 «t 31
f a s e » * . * » H * s »a» tast so CatfcBtJote 20 H 3 6 92 65 25
FílteaSttte S» l « \ 8 Jd HB (16 »
S a s F í t » 20 8 fl 12 87 « 5 16
S*iH» Isabel 20 « 2 12 11)3 134 14
iUwti » 5 ! B 82 97 12
Sencmeaa 20 * 0 Í4 '79 133 32
àmstíoi» » M f i < Ü ' Q I 9
tMwwtaa» a o tr n m *
Lap!«psra<21de0iare):
36 Esports ÏLSIGWVTONS Dhrndres, 19 d* març de 1999
FUTBOL "
Primera Catalana 12,00 Sant Cugat. PalafrüRert 0kú
Segona Regional '' 12,00 La Farga-Can Oriol (Diu,)
Tercera Regional 16.00 Can Boada-PB Sant Cugat (Dtftfc) 10.60 La Farga-Mira-sol-Ade« (Üm.) 12.00 Olímpic Can Faijó-JfowríDfc»)
Veterans 17.45 Martinenc-Sant Cugat {Dis.}*
1a Dl visió Juvenii
2 a QfvJBJO j u v e n i l ; , 16.00 Cometcio Crctt-Júnwr{DÍfc)^_, 18.00 Sant Cugat-PB SLLJoicaç 0Íy 12.15 N.T«tmssa-PB &«t&i0K$jRft$
3a Divisió juvenil 12.1S KF Bonaire-CEF StCugttOS&t}
1a Divisió cadet 12.00 Sa»t Cugat-Can Aftghafe (Ütou) 11.00Jónkif-RÍpoltet{Dfea * 09.00 CEF SantC»ga*.BatÍa&M# .'
2a Divisió cadet í,;
1 6 3 0 O t a p k Can Fatj6-StCugKÍOÉs> 16.00 CIBF St Cu^ t -Qnd« iy« i»^è iú . 09.00 N.Terrassa-PB Sant C u p t | S f e >
l a Divisió infantil ia00SaftIx)teo7t>-f>8SaRtC«e«íifc| 17.00 E F Betwae-jttosw &]«*> f ? ~ 09.00 Sant Cu^t-iUpí>8et(DS*í ? ? - -
. II. -2a Divisió Infantil ** iO.00Mlra*«>l-Matade|>cfa(Diï.í -h 14O0P0SwitCi^t /nsrta«»<ï3S^| ' 09.00 Ca«cÍíar-SantCu{pa(Dis.) '
- 38'
* <*'* * * * 'frTOfr ^
1a Divisió Juvenil : Sant Cugat-Manresa..„....„..^.„.,„»
2a Divisió juvenil JíónKM'-Batberà...»...*...»....»....—.~...-$*2
la Divisió cadet * * •
Matadepera-Sanc C«gai-....-....^.^.^||?
2a Divisió cadet Sant Cagat-Can Oriach..... „....-_—.2-2
la Divisió Infantil júntor-Sant Cugat».™....... . ».~H>
2a Divisió Infantil Pena At. Madrid-Mita-soi •»,„», 4S
Sant Cwg«^atae«51ft«a!Wa..„..™><-|*t
1a Divisió alevf Sant Cug^-SabaddL».»>„..~..»~....#'Í-San J»lian-MÍtïM)DMíkw(h~«,-^."»JS4t
2a Divisió alevf
1a Divisió aleví t$A$ Riftóitet-Sant Cu8at (Dis.) tl3©Badsa-Pfl Sant Cagat (Ds.) ljL30Miia-sol-3ttv. 25 SepMES*.)
2a Divisió alevf I t l S PB Sant Cugat-San JuSSn <£»$.> 12.00 Jéabr-Saii Pedra Lumen {Dw.>
i à 4 & € E F S K ^ * E Cerdanyola 83Ss,>
2a Divisió femení ll^£.CeKfany»la-PBStCug«{j$t».}
13MOxàwf<&i-PB Sant
2a Divisió benjamí
3 & H Twíassa-Àgota (Dís.)
Júnior femení 1030 UE SantCugac-SantGes^íDiíi.)
Cadet 12.00 Betsaida-OE Sant Cugat {Dts.}
Cadet femení 1 7 3 0 1 KStCugat-ÍXManrcsanaíDis.) 164)0 Sant Mcdír-UE St Cugat "BB (Dfc)
FUTBOL SALA r m
Primera Nocional MA" 17.15 W Sar«C^t4$Íasgarfclat<t}i*.} 18.00 Ripd^-OJÉnpyc Fteesta<Dís.)
Primera Divisió .
Infantil 16.36
Alevf
Divisió d'Honor 1S.0O Atíèííc de 'I&rassa-Jíinkir (Di$.)
Divisió d'Honor fem.
moum PATINS S e g o n a Cata lana
1 a Madkmal femenina i83QMa uef»-PHStCugat"À"íDis.} i a > 3 0 B $ ^ ^ e s . c y SaotCi^atíDtiu) 1830 PH SamCugat "B".Matar»(Dw.)
WM PB Sant Cugat-Andafada (Dts.)
10.00 CV Sta» Cftg*t-C¥OÍ0ï # 8 « 3 Í*M NstvaitJes-PH Sant Cugac (Dis.)
Juvenil fem. C. Cat. Júnior 'E*pí«0«*CVS»««€6i« . * ' £ $ & S*w ï t suvíH Sant Cugat ( D k )
Cadet fem. C, Cat. : Juvenil 1&00 Sfesajoan-PH Sara Cugat {Dfc.)
:v1ii £nvisió (tfebeajami . l^eB'méHi^Sant Cugat <Dk* . ítM f"6 Sant Cuftat-Andal»ee ÇDís,)
UET
Segona Catalana tCugat-UEG*ad«a)íiï
jelagona Cat* fem.
Segona Qlvlsió **A** 11.45 OtfenpjíC Pteesta-Gavl (Dia.)
Segona Divisió **B" 17.00 MasJaaefCSteífcíDfe.) *
Primera Divisió fèm. 11.30 Mà* JaíKspí'éSa Andorra CDiu.)
S e g o n a Dlv« **B**fenu Les Planes (Descansa) 1830 Vkl!gptpin<cMQ Sara CM©K<DÏ$.>
1730 Rif»lÍct-Ma&}aneí{Dk)
Ca4 i«* Juvenil 2a Divisió 11,30 W. Saat Cugat-Casteííar <í)ía.)
12.30 mm* cam^fciïm
3a Catalana 1030U£&**&ig®
JuvenJHI 2a 10.00 P9ttÇ!a«iÍs4IE
17.00 Stet Joaft-PH Sant Cu^it (Dia.}
Aleví-A" 1&Ú0 Swa: Jc*n-PH Sant Cugat (Dts.)
*/'-' \
l?w00 Maíató^^fC Sant Cugat <Dis,)
Prei>en|amf **A"
du.) 17.
umm *B
; ItJO^SamCu^-ífaaïJPjtstoríDts.) Cadet 1a Divisió
Cadet 2a Divisió 1 9 3 9 W. Sant CagafrVincit ÍD»a>
Cadet2aCat. 16.30 MtM^M^UE Sant Cagat ( D k )
Canip . Cat* InfanHI
ta„... „2-S
itCttW*.^-.- 6-1 W*MHW«WMHW4l|f^^
0.5 '2a Camp. Cal. Alevf "A'
„ 2-4-
J2rl
MT 2a Divisió mascuMna
^ CVPSÜS·CYSWK Cugat»..-.» ..,...„..W
...M Alevf "B" VtosmPÍtSttit Cugat...» &>s
lona Cat. fem. Juvenil fem. C. Cat. jB«or-a>*ïWa ,1fcjp«*&N»-UK Sant Cugat ,7»*1 ç y s ^ C u g a t - C N SabadeB .0-3 Jíaiof.pedífaïbtó 1991
ÜES-ntCugat-SantGabrtcl....»....30-S2
Tercera Cat. "B" Cadet fem. C. Cat. Alevf Pta&^scpíetSantCugaL .68^7 CVSantCugafCK Sabadeít...» 2-3 Jonior-BHC
,.10« ÏWSa«C^«»e«bfe»».^— ».,J6-5
J#iioK3ul!( figura r ^.3
Sub20 L»etífc4JESant c:up;at Jt&m ' L.
;-ÜE Santí'ugat. .:
%#aoe%
$a Catalana S e g o n a Cata lana - tMSm$am'^^A^to^„^,.,A-z ^bwqaeaes-UE Sant Cugat. 20-24 Sanes-PH S M » Cugat WB"...„...»,~...^0^
'^é^aaaaasj frf-y' Cadet l a Catalana Fèmïnes vEB*ïMmWf^ém^..,,^^
• OsM8iG^cia-UESa«tGag»~..»»»,.19-}7 PHSaiwCBpt'Atett^Mar.- »&$
Cadet femení «RawO·K'ir- i'Hc 3^5 Cadet 2a Catalana Júnior
Sant Joan Despí-ÜE SantCugat 23-21 PH S*mC«s|aí<3sl4«s » »»..„„...»4.
CanRoH-SantCugM.. L * * * * * * * * * * * * * . * * * * * * * * * * * "
2a Divisió benjamí
FUTBOL SAIA *mÈl·È*tmtÉnm»f»
Juvenil 2a Divisió •€*e*iÉte»rW.SantCugat. „ ,„....4-4
Cooa Infantil Cadet 2a Cat. femení Juvenil - imswtam-Yú-ime.~i .. o-s UESamCu^t-Cambrils...... .„ ..12-14 PHSamCugat-Catdes™,..,».».,»..™-^!. *• - . -, , -
ELS / C A N T O N S Divendres. 19 de mare de 1999 Esports 37
$ m.^M§M- 1.1 m smmmm
10.00 Àgdf*-£5 cte Seeembíe .»-»...
11.00 Josa Msc^aK-taftaHüfflS»
11.00 V«í*^jer-F«(*»»C)iab-...*. ......
11.00 Pla FsitefiH-ScpiiaCSttniefi..™ _.
® M 1H..0 m i
Benjamí 11.00 FerranCtus "8"-Fertan Om "CT
09.00 Santa Ïs3btí4iïtaluny». ~
10.00 F.iwfa Avenç "8"-E*w(a A«rrç "A"
12.00 Ferran Clua <<A**-Caitsen>ia— -.—,
mMmm^Mmm. F&T&&1 SALM
Aleví 11.00 TÍHTC L·lebrc-GaUe^ Europa. .(Div.) 10.00 Joan Marjss1t,,A··-€li*<rAran <DU.)
12.00 PauCasak-FcrranCíus (Dis)
13.00 \ jt!h<mrat.F,wola Avenç ([)«.)
SantaIsabei ... ,>. (Dis.)
12.00 Joan Maragall "B"-Ool.teSi Balmcs (Dis.)
Juvenil 13.00 OhrïipukcH-Fucruelivima. —-<Dís.)
12.00 Angelets Kener-R B - —{Ws.)
Benjamí 12.00 l'.scol,! A* e»V Ferran Cítía "A" (Ois.. >
10,00 Centre Obert-Catahwya "A" ,.»<Di»)
l2.00SamJwdi"A"·í»«niVjü»<"A* <OK)
13.00 UFIore4ts-Ferrai lCiiH"B"„ „..(DH.>
11.00 ÀpM-a-Caralttrrya "B" ,', .(Dis.)
13.00 PimV.ítSè'i·'B'·-SaMjofd.·'B" „.,<»is.)
Alevi 13.00 Catalunya-Sanc Jurdt"(? ~ —(Dís.)
09 .00 Pins \'allct-Ew.t)la Avenç „.<Dis.>
12.00 Sarna .«rbet-Sant Jordi "A" -.tOta.)
...ÍDis.)
(Dis.)
ípis.)
...,<Di*>
mmm m m&mmw w-i fJLJLMJÈJL Prebenjamf 13.00 Sant CugafrSan eristóbat...
13.00 Agr»a-Mira-sot-A<$esa„
10.00 \acansKSfrEsaolaThait..
tDís.)
..(Dis.) 13.00 Ewola Avenç "A™434 Terrassa. (Ois.)
13.00 Escola Avenç -B"JCdUeg! Vedmn* "B*....<Di*.>
Í0.O0 F**fHtaW Nord..,, , . , . fljís.)
11.00 Cs«cta>f#«J "A"-J(3níM..™, ^ «... <Dw.)
Aleví 1030(iol legi Veilnina-Efoía Avenc.„„ (Ois.)
1 Í .30 Marístct ".V-Adeia-Mita-sol, ™, (U»v) 10.00 Matadepera "A"-Foíró ^ , „ , „,,. (Ob>.)
F & W & & i I I
Infantil 16*30 Sjtfírat (iir-l·iïim „ , <í>is.>
Cadet femení 11.00 V*-amxs>-FSSantCugat~ «««....CDis )
Aleví 10.001 at.iliuns-MarktMKuM „ , (RM
09.00 Ferran Cku-EsculaAve^ "A" -JiDíi.)
11.00 f ..Hscrolj •B··-CrflsetDla "A" ™ „..<Dii i
11.00 Pau CiíiK-EwlaAvertç "B'V.. —, (Ris.)
12.00 Sanin tsjbel-Verifaguer fcraenf « _ . (Diu >
10.00 Trrev, Altec-Éscota Viarrt : (I Jis i
Infantil 09.00 Licen l·'^.mi -'A'·-ÇerureObert „ _ (I3K.>
10.00 Eiiula W-r^-Coí-legi Martf „™~ <Dh)
11.00 Arnau ( .adell "B*.Licc»Kgaia. "B"™ .(llis.)
Infantil femení 12.00 UE Sar»C^t~PouRyà,..™~
B À $ Q tf £ 7
».(Dís.>
Aleví femení llJ0&l.te^Ve<hMfw"A"4>ure^M«rw. «nDís.)
Infantil femení 10,00 Cavall Betnat-Pur&ía,Maria (Dis)
11.00 Est.x)la P» "B·'-Àgoríl „ (Dis.)
12.00 S»lv«<jorVín)í»ls-S;w!í^a;Avení» „....,„(Oís.)
Aleví 10.lSLa.RíxJa-FeftaraC3«ia..^.. .1 (t^s.)
lOJOTercsa Aítet-íoa* Msta^all „{Dk)
11 J O 25 úe Sctemtwe-I^i Farreras. (Dtv)
09.00 ! Ri:J^esPlanes-EI Ptnar (Uk)
Infantil femení 0 9 . 0 0 NieotoCepfcmíoCV S»«Cwg«t»...,
11.00 CV R(*í "A'-·E» Piasw.....
„,(D«.)
...(Dts.)
Juvenil femení 13.00 Parera Mstia-IE^Sentroerat...
11.00 ] E.S Sflbatfett-Angetets f errçr...
..(Eüs.)
- « A
Infantil FaínS-Escola Pia.. ...„.,..„.„....^—„...„.,»„..
*UfB®L SALA
Cadet femení FS SaatCugat-Maurín» Egai* í...
mwmswmm FUTBOL SALA
fía P«rrei*s.L* KOTESÍ»..,
S«gia« OsrrneS-F«fia« <3ua„
Aleví |o»r>Msíag«ft"A"-E«eo!aE««>p4.. .,«.
Cataturrya-Clurxi'Amii.™
Mo»tseifaT~F«r(an C!ua ,
Joan MsragítH "VT-LtsTorres...... ........
Vallhonrat-Santa tsabcl.™....... „„......
Eiwois Avenc-CoHe|j Batmes....,»....»......
Infantil Ij<KXiardr>Vioeí^SwHriO»..,«.>,. -.«...
URE Les PIsBes-DueMon^anc
Cadet Cíub «f Antn-Leo»a«l« Vind .—
BAS
H A M B B O L
t.Jt>-6
J&
.....„....t-6
, ft-í
m M Jtr & m 0 i
Aleví Pure/a Mttría>3fM<iasai*_„; ..... ,..„
Infantil 11E Sant Cugat "ï*".Çol.J«gi Dasa^.„.
l i E Ssm Cugirt: "A"-E»«ía Av«*f...„ À>wB.Cdl.le:gi TtscHo» *%"
tESTeJrrwsa-CÈptre Obert, ~
Infantil femení
„13 i l ·
. . .18.»
..<4Aj«eM) 0 M A R
Aleví
Escola Avcnç»Ccr4ttc Obert „.Í2*19
Sant í«B-<li "A" .Ferrat) Çlh» "A* (Ajornat)
Kns VaLlèt "A"-CataïuDyí "A* 2&2S
La Fíoretta-Àgora ,.0*2
Pjns Vall** -fT-Ferr»» Clira "B" , 38>J^
ttt Jor<ii *B"^a»lunya. "B**,„. .„. ..„ .{Kj<mt*Ú
Aleví Cstaluaya^Pim Vsttes.„>. ,<«....;.«,. ».,.4<M4
Santa Ísabel-Síftt J«f<}( "C" „ .„ 4S-18
Saot Jurdi *'B"-Eseola Avcfiç JS-38 Aftora-jüan Mafagaü. ....3fMl
E«flla Avenç "A'-MarSstes ïtufeí,,,,,»,, ,w. 8-0
. ~ ' v / "•' ' \X' • Ramon i CajarA"-C«»ltrny*.,„.,.—™.lirf^„.t»„..„„8-0
jp.~0 f-,gf B>1# %' W Ferraneíua-Cal.l«s£Carroc,—„—„...„~i,™^..,.™5-5
~™ ' -*„„; / - >~ Encola Avenç "B"-Colb«i(*i "A"......».;.,,»».^^»..»!-?
aamoft.iCaia|·'B"-0(4fSi!Kil**«*l ^ * i ^ u s j « a )
j^0 Viard*Vcrdaí5Ufir feineïíL,-.»...,.,,'..^.,,...,^,.^,...»?^)
..„ „.„.—2.0 ïtm\m iCajsl femení-S*»» feabet™»...,,.,.™.^^*^*)
Infantil Arnau Cadett •,A*,-Ueeí>Eg*«a "A*...„...^..Z«.„32.29
8«íO<a1feHí·M«<3aAiHéliadter»™, .« - 2<fl , , , „ , , , , . „ „ , „ * - . ._
Pe«sVwjr*A,,-B»ool*Aveïiç'*A*..^ ,...,..,0-2 « . . „ . , ^ . ^ « ^ a. Ï . A I , #. • - «i»** » , i^eolaAvenç-Rubí... ,,.A<W,.W> .«..>„,•,.«^y„>.„.,.2y-20 OmPftfíJíííf» "«"-Escola Avcoç-S".. „ „ „,2^) ' / - ^ - < T « « . T^d»í Ï a S a n * Ltorenv-Arnaa Cadell TB"„.—. .V3J
Infantil femení AleVÍ OA»CrS<;ia.li|·SantCo|pt.„„ (Ajornat)
E«c<rf*Ai««64ltíÈiof«„„„,.,..™,.,»..„.„.».. .„. .„„.,„,„4-í ^
<ksieàía*b»f*A,,-A(íea»>Mtta-s<)j„. ..„„.„ à-9 B À S $ U £ T
FaíaMMbítóKa "A" .„., „„5-J
Agara^avatl Bernat.-, .....
Ésetsia Avenç-Süçolaï?* ^*.-.- ,—..-,
VOLEIBOL
Aleví /«aníHara^aíl-Fcrrair Cíua.-, ,
El Plflsf-CBhMaPdkífea.,.,,,^,,,,,» „
i*ta Farrsnwl·Càílíuta l&fctfaa. ^„„.
..-1744
...>..2-«
Infantil femení CV S»ntCiígat-CV &*£,-„....;„„.,„,..,„
Cal.tegi El Pw*^Cdf.l«^ÍMa«t....^...„«..
Cadet femení * CV Sant Cugat-Angetet* Fcjwtr. ,„,™,
Juvenil femení Auge teta Ferrer-ífíSCasablancas JÜ-2:
. t-ï
„í-6
DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es
R a m b l a d e Ca ta lunya 3 2 , 1er 1a . 0 8 0 0 7 Barce lona . Tel. (93) 4 8 7 7 8 7 8 . Internet: w w w . s e k e r . e s / m u n i d a s
Mans Unides D i r e c t e a l T e r c e r M ó n
ai _<3 ni
I 1
Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius .. .
Tel 93 580 67 00 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort
LLOGUER D ' A U T O C A R S
SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a
EHS4C4NTON3
g^i f _ Espectacles
Lidtwu 38 Divendres, 19 de marc de 1999
E s p e c t a c l e s
Música i teatre per a la primavera LI actuació del Ballet Nacional de Cuba serà una de les principals atraccions
De Cuba, Irlanda, Franca i Ucraïna, sense oblidar les produccions nacionals, arribaran aquest trimestre els que hagin d'omplir l'escenari del Teatre-Auditori del Centre Cultural de Sant Cugat. La nova programació,
Ri in CASALS
- Sant Cugat-
Kl divendres c> d'abril començarà el darrer trimestre del Teatre-Auditori amb el concert de l'Orquestra i el Cor de Cambra Nacional d'l 'craïna. Kls 8.S integrants d'aquesta formació, amb seu a l'antiga Catedral de Kicv, deleiteran als assistents amb un programa clàssic i grandiós: Glòria, d'Anto-nio Vivaldi i el Rèquiem, de Wolf-gang Amadeus Mo/art.
Kl diumenge IX d'abril hi haurà una tarda de pel·lícula a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que interpretarà una vintena de melodies cinematogràfiques sota la batuta de Lalo Schifrin. Sonaran títols com New York, New York, Els 7 magnífics, A la recerca de l'arca perduda, El pont so-bre el riu Kwai, Cotton Club, Lawrence dWràbia, El tercer home, Dr. /Jitvago i /.orba el grec. Ho arrodoniran tonades de bandes sonores composades pel mateix Schifrin, com La llegenda de l'indomable, Hairy el bnit i Missió impossible.
La músi<<a protagonista
I el tercer cap de setmana d'abril continuarà amb música. Kl ja tradicional concert de Sant Jordi interpretat pels músics de Josep Ferrer o Orquestra Simfònica Sant Cugat, amb la concertino Anna Calvo, interpretaran una obertura de Henry Purcell, una suite de Oeorges Bi/et i el concertino que el compositor de Sant Cugat, Josep
que començarà després de Setmana Santa, està formada per onze espectacles. Hi haurà quatre concerts musicals, quatre obres de teatre, un espectacle de dansa, una òpera i una nit de poesia. Vindran quatre es
pectacles internacionals, sis catalans i un de la resta de l'estat. Sense oblidar el cicle Una hora de música, que sonarà amb el jazz de la New Orieans Jazz & Tap i la música popular brasilera de Euclydes-Mat-
L'Orquestra Nacional d'l'i rama encetarà la nuva tempmada al 'Latte-Auditim FOTO: h.I.S 4 CANTONS
Carbonell, ha creat especialment per a l'agrupació.
El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, explica a Els 4 Cantons que la gran oferta musical d'aquest trimestre respon a la situació del mercat d'espectacles català. "És una compensació per altres trimestres en els que no ha estat possible programar tanta música. No sempre et venen les coses quan les desitges. Però són concerts molt variats, de diferent tipologia". puntualitza Seix.
Continuant amb la diversitat de la "línia-no línia", en paraules de Seix, de la programació del Centre Cultural, el primer de maig serà Nit de música i poemes amb la
segona edició del Festival de Poesia Catalana a Sant Cugat. Kn-guany estarà dirigit per Ariel García Valdés i tindrà la col·laboració musical de Santi Arisa. La producció és del Centre Cultural, que amb aquesta iniciativa dóna l'oportunitat als poetes catalans de promocionar-se. en una iniciativa on ells mateixos reciten la seva pròpia obra i on es busca un entorn més amable pel públic que en els recitals més clàssics. Alguns dels poetes convidats en aquest segon certamen, són Francesc Parceri-sas, Marta Pessarrodona i Alex Susanna.
"És una absoluta delícia" comenta Tomàs Seix sobre Cabaret
Monstre, l'espectacle programat per al dissabte 8 de maig. Aquesta serà l'estrena i única actuació del grup parisenc LaJacquerie a Catalunya, que a ritme de cabaret, equilibri de circ i escenificació teatral recorreran sobre l'escenari el segle que ara acaba.
Més teatre a partir del maig
L'art d'Alicia Alonso, directora i coreògrafa del Ballet Nacional de Cuba, vestirà de gala el Teatre-Auditori el dissabte 15 i diumenge 16 de maig, amb escenes de Cisel/c. La Bella dorment del bosc, Trencanotis, Coppèlia. El Quixot, El llac dels cignes i la Simfonia de Gotts-
tos. El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, afirma que han optat per continuar amb una programació variada amb una forta presència internacional "perquè la resposta del públic està essent francament bona".
chalk. Alonso obsequiarà els sant-cugatencs amb un assaig comentat de l'espectacle dissabte a la tarda.
I la primavera continuarà amb teatre. Una producció del Teatre Lliure, Tot esperant Godot de Sa-muel Beckett, dirigida per Lluís Pasqual amb Eduard Femàndez, Anna Lizaran, Marc Martínez i Francesc Orella, el 22 de maig. I una producció del Teatre Nacional de Catalunya, Mesura per mesura del tàndem Shakespeare-Calixte Bieito, amb Laura Conejero, Min-go Ràfols, Ferran Rané, Boris Ruiz i David Selvas, entre d'altres, el 28 de maig.
L'Òpera ens durà a Andalusia el 5 de juny amb 11 Barbiere di S/t'i-glia, que tindrà com a director d'escena a Pau Monterde, amb el Cor dels Amics de l'Òpera del Vallès i l'Orquestra Simfònica del Vallès.
L'espectacle número deu del trimestre és El contrabajo, una producció que "portàvem molt de temps al darrera per dur-lo a Sant Cugat", assegura Seix, dirigit per José Pascual i Rafael Alvarez "El Brujo", que també l'interpreta, i que està basada en l'obra de Pa-trick Süskind. Serà 1*11 de juny.
La traca final vindrà d'Irlanda. The Chieftains tancarà la primavera i la programació del curs amb un únic concert el divendres 18 de juny. Paddy Moloney lidera aquesta reconeguda formació celta que s'han fet forts internacionalment en col·laboracions amb Van Morrison, Sting, Mark Knop-fler, T h e Rolling Stones o T h e Corrs, entre molts d'altres.
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat
Lucas T < 0 N R I 1 V Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)
E1S IGMVTONS Divendres. 19 de marc de ) 999 Cultura 39
0 a Í I s 0 s
Els Sufís de Damasc giravolten aquesta nit al Teatre-Auditori El trànsit dels sufís és més intel·lectual que popular
R.C.Z. Cugat-
Es un ritual. Es una religió. I és també tot un espectacle. Els Sufís de Damasc (Síria) actuaran aquesta nit al Teatre-Auditori, ballant i cantant les seves pregàries de l'Al-corà.La Cofradía Mística dels Der-vissos de Damasc, està formada per un cantant solista, dos membres del cor, quatre dervissos (dansaires) i quatre músics (flauta, percussió, citarà oriental i llaút), tots ells homes. "Igual que no hi ha dones capellà", explica Julien Jalàl, músic de formació occidental que amb el en-semble instrumental Al-Kindi acompanya els dervissos i ha tocat a
Àfrica, Japó i diferents punts d'Europa. Les oracions són llegides pel
Sheikh Hamza Shakkür, de reconegut prestigi en el món musulmà dels cants, qui ora l'Alcorà defugint les interpretacions integristes i invocant a l'alegria de la fe.
Ritmes de wasla i iiiaqam
L'espectacle dels dervissos conté elements de dansa, recital i música, amb un concepte molt teatral de l'espai. Al principi, els dansaires s'aixequen i s'acosten al lector, que els concedeix el permís per giravoltar. Els dervissos es treuen el mantell negre per lluir els vestits
blancs, símbol del dol per l'allunyament del món que protagonitzen quan comencen la meditació i giravoltant, assoleixen l'estat de trànsit i la comunió amb Déu.
"Es una tradició alhora musical i religiosa que ve originalment dels turcs. Un iranià, Rümi, fa fundar aquest ordre místic al S.XIII. Algunes cofradies de sufís utilitzen només el cant o la repetició del nom de Déu. Diria que es tracta d'un concert espiritual", afirma Jalàl.
Aquest ritual s'ha confirmat en les últimes dues dècades a Síria com a símbol nacional d'identitat religiosa i cultural, transmetent-se fins i tot per televisió el 27è dia del Ramadà.
Es requereix un llarg aprenentatge pera mantenir Fequilibri giravoltant. F. CEDIDA
C r i ' i JCJJK*,
OPERAt L'etisit d*aotoref de Gaetano D&nimettu iMbret de Feiiee Romaní. Interpreta Assumpta Mateu, Carles Costos, Ramon Gener, Franàsto Valis, Crís/im Obre-gon, Cesc Sàtichfz.. Cor dels Amks de tÒpem de Sabadell. Direetvw. Rosa M- Riberjt. Orquestra Simfònka del fatíès. Directort Lhtn Vikt. Dirertor d'escena: Joatt Anton Sànekm. Moc i dmt Teatre-Auditori. 13
L'òpera començà amb uns breus coatfMwo» d'aire còmic seguits per un tema més dramàtic on la corda aeom-panya U flauta. Acoadfl&fteid, ei cor elogia la bondat de Ja migdiada al bell mig deia plaça d*un poble merMteèat, Tot rutf lava bé a Tcseenarí on
s'encetava una nova represen
tació de TXI Cicíc d'Òpera a Catalunya» que tenim la sort de rebre ü nostre auditori i é final de la petita tmrníe per quatre ciutats. El dfcector i l'orquestra aquest dia van tenir una actuació correcta fins i tot en elsdiócUs concettaates que Do-ïúzetti carrega de dramatisme. L'actuació del tenor Carles
Çosías» segon premi del concurs Fmmscà Vitias guanyat fa un rocs* era espemd* amb interès i nu va defrandar. Magnífica interpretació de Nemori»»*, inquiet * ja eavs-tina mkaaï» cbmic amb ef m begut eonï elixir t perfecte #mb ve» i&fe» UeKgçm, úrm belí timbre ï seguretat "apta* sant* isasèïMnim ei so, sense trei^Éite^-aia coaegad*
t}atókríma. La
èí ^ |* t4 ' ' í |^^^càbt3*f segui» aàib emissid de veu re-. guiar» Sexibie i potent. La se»
gona soprano, Cristina Obre-gón, en im rol més curt com Giannett», va demostrar la qualitat del seu timbre vocal i una interpretació plena de gràcia. Ramon Gener va estar segur com Belcore, un paper de baríton curt però agraït, que el cantant va fer seu amb domini de la tesitura. En el paper de-Dulcamara, cl valencià i baríton baix Fruncis-eo Valls» va començar sense força per anar augmentant la persuasiu vocal i actoral a mesura que l'obra caminava, fins una esplèndida barcarola ï& son riem, te set M/a, amb Àdt-na. El éot es va moure molt bé, i va cantar millor que mat» corifirtaaftt'que eí nivell general obtingut per aquests cicles, fa pensar en la bondat é'uaa acció que dóna possibilitats d*actnaeió (encara poc regular) a la gent jove de la pedre& qtte s'ho mereix.
S o l i d a r i t a t
Lucky Guri i Núria Feliu actuen demà per a ASDI,
CAVIS i Jeroni de Moragues
Aquest és el segon concert He Guri a Sant Cugat aquest mes. K: CEDIDA
R.C.Z.
Demà a la nit les organitzacions ASDI, CAVIS i el Taller Jeroni de Moragues seran les protagonistes del concert que Lucky Guri i Núria Feliu realitzaran al Teatre-Auditori de Sant Cugat. L'espectacle està organitzat pels Clubs Rotary i Rotaract locals, que destinaran el total de la recaptació de manera equitativa a les tres entitats mencionades. "És un projecte en el que hi hem posat molta il.lusió -afirma Ignasi Barrera, secretari de la Junta Directiva de Rotary- esperem que Guri i Feliu tinguin suficient atractiu per al
públic santeugatenc". L'organització del concert ha
comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament, el Tot Sant Cugat i d'aquest setmanari. Si la inicati-va assoleix amb èxit els objectius, Rotary es planteja la possibilitat d'organitzar un nou concert a la tardor al pavelló santeugatenc, amb algun atractiu musical més destinat a la gent jove. Així mateix, entre les activitats de Rotary per a Sant Cugat, destaca la celebració el proper 10 d'abril del desè aniversari d'aquesta organització amb la inauguració d'una-escultura dedicada a l'artista Ricard Sala, que se situarà a la plaça del Doctor Galtes.
40 Cultura E134CANKKSS Divendres, i 9 de març de 1999
Des de la història... U n e s p a i d e m o s s è n P e r e V i v ó
Aquí us entregam lo cadàver de rabat..."(II)
El campanar del Monestir era la millor talaia del poble. Encara ho és. També avui, 6 de desembre de 1782, un criat -igualment, com gairebé 36 anys enrere-ja fa estona que està a l'aguait, amb la mirada clavada en cl curs de la riera, esperant endevinar, allà lluny,
. la comitiva fúnebre que retorna a Sant Cugat -ara de cos present- l'abat Gayolà. Han sortit de Barcelona a la una del migdia. Avançant-se a la comitiva fúnebre un correu, a galop de cavall, ha etmegat ja, hores abans, una carta anunciant ía sortida. Allò eren correus, que ve de córrer... Et viatge, que aquest sí que és a pas normal de cavall -no pas al trot, que no s'hi adiria- es fa llarg. El vigilant, quan està segur que el que ja veu és la comitiva, fa el senyal convingut perquè els campaners iniciïn el brandar de totes les campanes del Mones» tir i de l'església de Sant Pere. Avui amb toc de morts. En fa
trent*-cinç i escaig, amb gran repic de festa. Ja van arribant, però, a primers
de desembre i a aquesta hora, comença a vesprejar. A més, la troballa d'avançar o endarrerir els reH©*jge$, no se'ls ha acudit encara. Fer-ho, possiblement els hagués semblat una profanació. ur» "contra natura". Ja en tenen prou de maldecaps amb el que diuen alguns savis, ja fa anys: "Que és la terra la qui dóna tombs entorn del sol i no al revéscom en la Bíblia!". Què U fasaa»» ièada temps té les Seves jpsqpies miopies, i, ai de les nostres!
Vélnert pel camí més corrent, de llavors. El menys dolent, si no ha plogut massa. Per Sant Andreu, pel Coll de Montcada, fins a enfilar la riera que, gaire-bé vorejant-la sempre, porta fins • a h vila» El grup és tot un es-pcctàcfe. Perquè en Bergman, el gran cineasta, en faci una de les seves millors pel·lícules. Ja ho aneu veient...
La comitiva, a les envistes del poble, s'ha organitzat amb més solemnitat. Lentament, ja arriba a l'altura del Monestir. S'atura davant del Portal Gran de l'Abadia. Cacta capitular ens ho descriu amb detall. La seguim, bo i pcrmetcnt-nos alguna llicència de llenguatge. Només fem divulgació: "Avui al vespre, després que des del campanar es descobrís l'acompanyament del cadàver, es roca a moris. Venia acompanyat dels quatre monjos comissionats". Eren els delegats pel Capítol per anar a recollir el cadàver. La Congregació Claustral Tarraconense i Cesa-ragustana -com va acabar anomenant-se- de la qual en formava part el nostre monestir, estava composta per un bon nombre de cases benedictines establertes en el territori de l'antiga Corona d'Aragó. Notori», per exemple Montserrat ja feia anys que se n*havk "escapat". La Congregació tenia la seva escola unificada a SawFau
del Camp de Barcelona. "Rebat-el cadàver, el pujaren dalt ta quadra de l'abadia on hi estava preparat el tàmul per ser-hi exposat*
Després deuria començar la desfilada del poble per dir el seu darrer adéu a qui, durant tants anys, ha estat l'abat de! monestir i senyor de la vila de Sant Cugat. Per a molts d'ells és l'únic abat i l'únic senyor que han conegut. Quina barreja de records en guarden? Quins sentiments els deu suscitar la visió del cadàver d'aquell fiome que han conegut sempre tan ple d'energia i autoritat i que ara el contemplen sense vida? Dies enllà, seguirem intentant respondre -ni que sigui una mica només i a la nostra manera- a alguns d'aquests mt«ïïogfc*&».
Gralla i timbal ja tenen els seus alumnes a Sant Cugat
R.C.Z. - Sant Cugat-
Tudell ja ha començat a escalfar motors per al curs que ve, amb l'inici dels cursos d'instruments tradicionals catalans a l'escola Joan Maragall. La iniciativa ha convocat una quinzena de persones que ja han formalitzat la inscripció, tot i que durant els propers dies es mantindà obert el període de matrícula per als més indecisos.Els participants són, majoritàriament. joves d'entre 18 i 25 anys que formen part d'alguna entitat de folklore tradicional català, com castellers, geganters o bastoners.
Dimarts van començar les classes de gralla a càrrec del professor Galdric Santana, resident a Sant Cugat. El proper dimarts començaran les sessions de timbal, que seran impartides per Albert Carbonell. A part de l'Aula de Música de la
Generalitat, que té escoles a Vila-Seca, Lleida, Figueres i Barcelona, Tudell és una iniciativa pionera en l'àmbit municipal català amb comptats referents.
Concerts
Música d'aquí i d'allà aquest dissabte a la Casa de
Cultura amb Vox Populi
R.C.Z.
El Cicle de música popular i tradicional organitzat per l'Ajuntament, continua aquest dissabte amb l'actuació dels Vox Populi. Format per cinc components: flautes, clarinets, acordió, violen-cel i contrabaix, els Vox Populi s'han anat convertint, amb els anys, en un grup on els temes de composició pròpia han anat guanyant pes davant les peces de música tradicional d'aquí o d'allà. "Fem una música que parla de nosaltres. És la música de les nostres experiències i influències", explica Joaquim Ollé, el flautista del
grup, "volem ser ètnics ara i aquf'. Vox Populi arriba a Sant Cugat
sense un programa molt definit, que anirà arranjant a mesura que escolti respirar el públic, "l'n concert està format per alegria, emoció i especulació", afegeix Ollé. "Volem que el públic santeuga-tenc rebi el plaer que nosaltres trobem a fer música en grup. Volem escoltar les vibracions, la sensació de retorn que és tan important per la marxa de l'actuació". Els \bx Populi actuen aquest dis
sabte a la Casa de Cultura, a les deu de la nit. El preu de l'entrada és de 500 pessetes, amb consumició inclosa.
S u b h a s t es
Mercart a VEsbart obre la convoctòria per a la presentació d'obres d'art
L'exposició i subhasta d'art arriba enguany a la segona edició
RIITH CASALS
Enguany toma el Mercart al'Esbart, l'iniciativa que permetrà als santeugatencs veure i comprar peces d'art a bon preu. El Mercart es realitzarà entre el 19 i el 30 de juny, coincidint amb la Festa Major local. Cap de les peces que seran posades a la venda, una trentena per autor, no superarà els 55x46 centímetres, ni les 28 mil pessetes de cost.
Ramon Nadal, de l'empresa Petit Format S.L., organitzadora del certamen, ha explicat a Els 4 Cantons que a Vilafranca del Penedès, on enguany se celebrarà
la dotzena edició de l'autoservei, "el mercart ha eliminat la ima-ge que l'art és elitista i ha afavorit la creació artística". Petit Format S.L. gestiona actualment la realització d'aquesta convocatòria en una tercera ciutat catalana, encara per confirmar. "Enguany a Sant Cugat esperem millorar el resultat de l'anterior edició per establir una progressió que ens permeti constatar que el mercart fa un bé a la ciutat", ha dit Nadal.
L'any passat a Sant Cugat van posar mil cinc-centes obres a la venda d'una seixantena d'artistes, majoritàriament locals.
Els artistes interessats a ser al
Mercart han de presentar dues obres que no superin els 55x46 centímetres a l'Esbart Sant Cugat, el dissabte 27 de març entre les onze del matí i les dues del migdia. Els treballs han d'anar acompanyats d'una foto de l'autor (10x15 centímetres) i un currículum sintetitzat. Els artistes escollits s'han de comprometre a tenir enllestides, a mitjans de juny, una trentena de peces que no superin la mida ja esmentada ni un preu màxim de 28 mil pessetes. La participació en el certamen, obliga a cedir a l'organització una obra no més gran de 73x54 centímetres, que se subhastarà a benefici de l'Esbart el dia de la cloenda.
CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 Tel. 93 675 56 74 - Sant
|digital El teu distribuïdor de cameres pomt* j material digital Kodak a Sant Cugat
Ofertes recomanades
A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei
U n a n e t e j a a n u a l g r a t u ï t a d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s e n 1 5 . 0 0 0 p t e s . a l c o m p r a r a<
Minolta DYNAX SOS «I • obj. 6 7 . 1 OO ptes. (hra Inclòs)
Canon «OS SOOO • obj. 38-76 4 3 . 8 0 0 ptes. (Iva Inclòs)
ELS íCAIVroreS Divendres, 19 de març de 1999 Cultura 4i
Josep Maria Cadena. Crític d'art.
"Aquí el gran artista és el Monestir de Sant Cugat r>r>
RI"TH CASALS
Va ser a la Sala Rusinol dijous passat per presentar el llibre Aquarel·les d'Amadeu Casals, fill del Maresme i artista d'aigües. Fa poc era a la inauguració d'una retrospectiva a la Canals. Aquesta setmana sopava amb un galerista local. Josep Maria Cadena és un clàssic de l'art sant-cugatenc.
- Què el va portar a escriure aquest llibre sobre Amadeu Casals?
- Que ell em va trucar i em va demanar si el volia escriure. Jo ja el coneixia i havia parlat elogiosament de la seva obra, em trobava en una disposició afectiva envers la seva pintura. I després d'unes converses va sorgir la part de text del llibre, que és la menys important, perquè la resta són les reproduccions de les seves aquarel·les.
- Què li transmet l'obra de Casals?
- Ell és un home que té una íntima comunió amb l'aigua. Em sembla que és Verge o Balança, però realment hauria d'haver estat Peixos o Aquari perquè sempre ha tingut la temptació de l'aigua, com una mena no de mirall, sinó de lent per veure les coses pels seus colors i la seva intimitat, i no per les seves formes externes. Pot semblar que les seves aquarel·les no estiguin acabades. Podem veure una ampolla a mig fer, una peça que si li possessis aigua a dins, vessaria. Et
J.M. Cadena assegura que no pinta perquè donen la sensació que tu pots apreciar en aquell objecte elements com el pes, la textura del vidre, el moviment. Estàs veient sensacions.
- Es que els horòscops influeixen en la manera de pintar? - No és que influeixin, sinó que
t'expliquen. Tots estem sotmesos a una sèrie de pressions i impressions, del que ens ha arribat a través dels estudis, la història, les relacions familiars, de la capacitat d'adaptació... no sabem per què, però ens agraden determinats colors, determinades formes. Els homes som fruit del nostre entorn, de les nostres circumstàncies, dels nostres amics i de les nostres aficions. - Què es necessita per ser un
bon crític d'art? - El primer de tot, creure't-ho.
ho fa molt malament. FOTO: CEDIDA
Després, creure realment en l'art i no en els artistes. Els artistes els pots estimar i poden ser amics teus, però cadascú ha de fer la seva feina. I la feina del crític és observar el que realitzen els altres i per què ho fan, i aleshores explicar-ho al públic. S'ha de posar esperit a la seva tasca.
- 1 la pregunta del milió. L'artista neix o creix?
- Neix, igual que neix la castanyera i el venedor dels cupons de loteria, o que qualsevol altra activitat. L'artista s'hi pot trobar per naixença perquè el seu pare és artista, o perquè hi ha algú a la seva família que ho és, o perquè a l'escola li han demostrat que amb uns dibuixos pot cridar l'atenció dels altres. I a poc a poc es va perfec
cionant fins al punt que es convenç que allò és el que fa millor. Podria fer altres coses, podria ser enginyer aeronàutic, o qualsevol altra cosa. Aquesta petita habilitat que tothom pot tenir, l'artista la va desenvolupant. En el fons, tots naixem amb tots els dons i els aprofitem segons les nostres circumstàncies i les nostres aficions.
- Ha vist alguna obra que no li ha agradat gens? - Sí, moltes. Però no per proble
mes meus, sinó per problemes de l'autor. Ha volgut fer coses per les quals no estava preparat. - I una obra que no li transme
tés res? - Sí, però això pot ser problema
meu. No tots estem en el moment òptim per rebre les sensacions, per rebre els suggeriments dels altres.
- Vostè ve sovint a Sant Cugat. Creu que hi ha un bon nivell de creació?
- Sí, i com a tot arreu hi ha persones preparades que saben fer la seva feina. Hi ha prou sales, hi ha diversitat, i hi ha prou tendències. Ara, que hi hagi un gran artista? Home, doncs, el gran artista és el Monestir de Sant Cugat.
- En una sola paraula, què li transmet l'aquarel·la?
- Impressions. -L'oh? - Raonament - E I dibuix? - Sensacions. - EI gravat? -Treball.
Dos actors de Sant Cugat actuen al Teatre Nacional
R.C.Z.
Són actors i residents a Sant Cugat. I ara passen els vespres al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en companyia d'un maniquí. Teresa Cunillé i Jaume Pla són, però, només dos dels actors que interpreten El maniquí de. Mercè Ro-doreda, als tallers del T N C fins al 28 de març. Amb Josep Lifante, Joan Borràs, Jordi Banacolocha, Mercè Bruquetas, Carme Molina i Francesc Periu sumen 250 anys de teatre a les mans del director Pere Planella.
L'obra, en clau d'humor i molta tendresa, narra l'acceptació de la pèrdua de la joventut i de l'ideal de bellesa per part de tres vells clo-chards i de tres velles cosidores.
Més donacions per a l'ermita del Sant Grist
R.C.Z.
La Comissió Restauradora de l'ermita del Sant Crist de Llace-res ha recollit més d'un milió i mig de pessetes des del mes de gener per a la continuació del projecte. Els diners provenen, bàsicament, de donacions particulars i sumen un total de quasi quatre milions que es destinaran a la reconstrucció.
C r í t i c a de c i n e m a
Shakespeare bloquejat! ISABEL S À E Z
Pel·lícida: Shakespeare enamorado. Director: John Madenn Actors: Joseph Fiennes, Gwyneth Paltrow. Durada: 127 minuts.
Ens podem imaginar el gran Will bloquejat, perduda la inspiració? Aquest és el punt de sortida per Shakespeare enamorado. La pel·lícula mostra com Shakespeare va crear la seva tragèdia més coneguda, Romeo i Julieta, basant-se en una experiència personal d'amors contrariats. Es tracta d'un conte imaginat pels guionistes Marc Norman i Tom Stoppard, però la il·lusió de realitat està aconseguida i poc importa què hi ha de veritat i què de mentida. Parafrasejant el mateix Shakespeare, "Tot està bé, si acaba bé".
A Shakespeare enamorado trobem un guió rodó que estableix un paral·lelisme continu entre les aventures i desventures de l'escriptor i la manera que ell les tradueix en la ficció. Els assaigs de l'obra ens ensenyen el desdoblament de Gwyneth Paltrow com la jove dama Viola de Les-seps i el seu alter ego, Thomas Kent. Disfressada d'home, Viola té l'oportunitat única d'actuar en un temps en què els escenaris estaven prohibits a les dones, que es veien limitades al paper passiu d'espectadores.
Paltrow llueix com el prototip de dama renaixentista, la musa de línies i línies de sonets, l'heroïna dels somnis dels poetes de l'època. La jove de cabells d'or, ulls com un llac tranquil i perles per dents. Totes les metàfores tan estimades per l'exaltada ima
ginació dels escriptors d'aquell temps podrien estar inspirades per la jove Viola, probablement la Julieta més dolça que s'ha pogut veure en el cinema. Tanmateix, la dona més decidida després de la mateixa reina Isabel I. Pel que fa a aquest apropament
a la figura de Shakespeare, potser irreverent per als més ortodoxos però definitivament atractiva, Joseph Fiennes l'omple de vida i ens la fa més assequible.
El to és festiu, alegre i ple de vivacitat. Resulta difícil destacar els diferents apartats perquè tots funcionen amb plena harmonia. Harmonia és la paraula que millor defineix Shakespeare enamorado. La funció flueix tranquil·lament, lligant un fet darrere l'altre sense esforç aparent. El resultat és una obra lleugera, completa i força captivadora.
A M A D E U CASALS Fins al 6 d'abril
SalbUlusínol
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del'Vallès Tel. 93 675 47 51
42 Cultura ELS-ÍCAIVIOINS Divendres, IV de març de 19W
X e r r a d e s
Les dones confirmen el seu pes en el
m ó n de Part
R.C.Z. -Sant Cugat -
Kl bodegó com a concepte i com a objecte va ser el punt de partida de la taula rodona El moment actual de l'art i les dunes, organitzada per l'Associació Independent Dones de Catalunya i l'Ajuntament, que es va fer dimecres al vespre a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura. Com a concepte, perquè fou cl punt de partida de la moderadora, la historiadora de l'art Montserrat Martí i Ayxelà, que explicà els inicis i la evolució d'aquest gènere. Com a objecte, perquè la xerrada estava decorada pels bodegons del Premi Ihna/T íW, exposada a Sant
Cugat en motiu del Dia de la Dona Treballadora. "La pintura que fan
les dones té molta força i potser una força que és més difícil de trobar en l'obra d'un home", va dir Martí, "però no m'agrada que es parli de pintura, cinema o literatura femenina. Perquè no hi ha cap diferència. Potser sí que es veu, o s'expressa o se sent i se'n parla, però no és un tret diferencial". Montserrat Martí va explicar que
més enllà d'una imatge estàtica, el bodegó és la representació del pas del temps, de la fugacitat de la vida, perquè les flores, fruites, porcellanes trencades, rellotges, imatges de pesca o caca, són tot elements que es moren, que es passen, que
A la xerrada hi hagué aportat ion\ de la Repúblua Txeca, Brasil i Colòmbia /•()'/'(): XAYI LARROSA
marquen el pas del temps. El bodegó també va ser en molts casos, la possibilitat d'iniciar-se en la pintura per a les dones dels segles passats, quan no se'ls permetia rebre estudis i la seva àrea de moviments es limitava a la casa i especialment a la cuina i la bodega.
A partir d'aquí, la taula rodona va transcórrer amb molta participació de les assistents, que van concloure parlant de la força creativa de la dona, tant a l'estat espanyol i la República Txeca, com a països en vies de desenvolupament com Brasil o Colòmbia, on la dona destaca com
a pintora, escultora i també com a empresària d'art dirigint museus i gal·leries.
"A ARCO es veu que són les dones les que aporten totes les novetats tecnològiques a l'art. I hi ha dones escultores molt bones", explicava Martí sobre el cas nacional.
G a l · l e r i e s
Lluís Ribas ja prepara la seva quarta exposició als Estats Units
Uartista lloa la serietat del negoci de Part a Nordamèrica
R.C.Z.
Lluís Ribas. E: ELS 4 C.WTONS
Acaba de tornar de Palm Beach, a l'estat nordamericà de Florida, i ja prepara l'exposició que aquest est iu farà a East H a m p t o n (EEUll) . El pintor de Sant Cugat, Lluís Ribas s'ha enrolat amb
la prestigiosa gal·leria Wally Find-lay per fer les amèriques. I assegura que està essent tot un èxit. A l'exposició de Palm Beach, Ribas hi va presentar pintures de tema habitual en ell com figures a la vora del mar, nus i bodegons i també "dues peces amb figures hindús que, sorprenentment, van tenir molt èxit tot i que jo no m'ho
esperava d'una societat com la de Palm Beach, tan festiva i ociosa", diu Ribas.
L'artista, que ha viscut a Sant Cugat en les últimes dues dècades, s'ha sorprès per la diferència de funcionament del negoci de l'art aquí i a l'altre costat de l'Atlàntic. "El director de la gal·leria em veu com un equivalent de dòlars. Però
també s'ha de dir que ells creuen que tú ets la part més important de la cadena. Ells són uns simples representants de l'artista, a qui cuiden i mimem molt", assegura el pintor responsable de l'Espai Ribas a Sant Cugat, "aquí lloguem un local, hi posem uns llums i hi pengem quadres. Fem botigues d'art i esperem que la promoció la facin els estaments oficials".
El figuratiu a l'oli de Lluís Ribas serà, doncs, aquest estiu a la inauguració d'una nova gal·leria de Wally Findlay a East Hampton, a Nova York a la primavera de l'any 2000 i a Xicago un any després.
C r í t i c a a r t
Lloc: Pou d'art Autor: Marta Bailvé Tècnica: Acrílic i tècnica mixta d/tela
Sut i lesa pictòrica carregada d'una estàtica inmaculada. Estil depura t , e legant . Tonal i tats apas te lades , on devega-d e s el d i b u i x a p a r e i s d e manera emergent , com si de l'aparició de l'aniga Grècia es t rac tes . Poes ies desd ibu ixades i d ibuixades amb un traç sencill però descript iu, justam e n t fins on l 'ar t is ta ho ha considerat .
Gruixos pictòrics ju s t amen t adapta ts a l ' en torn on s 'han volgut col·locar.
Tot plegat és una visió actual d ' un passat s e m p r e p r e sen t p e r a la M a r t a B a i l v é e n
Estil pictòric TATIANA BLANOUÉ
aquesta exposició. Pasatges plens d 'emosions ,
sensacions i gust per a l 'estètica. Una exposició on res no d e s a n t o n a on res no resalta però on cada una de les peces ens crida l 'atenció per la seva gran elavoració, elegant i sempre justa.
U n a m a n c a d e co lo r s p e r aquells a qui potserli agradi el bomm de la paleta cromàtica, però compensada per el gran tractament dels clars dels contrastos entre ells mateixos, per la pincellada, per les veladu-res per el collage sempre poc carregat de matèria.
Formats quasi tots ells grans on el fons del quadre quasi es pot perdre amb la pared, passan t a des taca r la ve r i t ab l e substància de la peça.
Formats alguns d'ells pet i ts on el referent es detectat més fàcilment, on el protagonisme de la peça segueix essent l'ob-jec te , el personatge, sempre l'iconografia grega. Una exposició que qui no l'
hagi pogut veurà seria in te ressant d'apropar-se a la galeria i demanar que li ensenyn, una exposició on podies deixar-te perdre en el silenci de la calma que despren ien les peces de la Marta Bailvé, una pintura que ens descriu perfectament l ' imatge que dona la pròpia artista, una exposició on la qualitat pictòrica parla per si sola i on un cop més he de recalcar l 'estètica com a qualitat màxima al meu parer de tot el que la Marta Bailvé ens a deixat veure.
E x p o s i c i o n s
El Gaudí colorista de la santeugatenca Núria Vallès
a V Espai Corina
R.C.Z. - Sart Cagat -
La s a n t e u g a t e n c a N ú r i a Vallès va inaugurar divendres la seva pr imera exposició al m u n i c i p i a l ' E s p a i Gor ina . Compart int la sala amb Montserrat Solà, Vallès mostra una t rentena de quadres de peti t format situats a la paret i per terra. Les peces mos t ren el consell que el crític Francesc Galí li va donar fa sis anys, quan en tornar d 'un llarg període a l 'estranger, l'artista va reprendre la pintura amb decisió. "Fugir de la realitat, in-ter ior i tzar el vo l tan t , in ter
pretar el que es veu" , foren els consells. "I és el que faig a m b el c o l o r " , d i u N ú r i a Vallès. A l'exposició s'hi poden veu
re pintures inspirades en Gaudí , v i s t es d e c iu ta t i t a m b é dels vol tants d ' Igua lada , on Vallès va per prendre lliçons art íst iques.
Filòsofa de professió, Núria Vallès ha exposat en els darrers sis anys a l'Institut Britànic de Barcelona, al Club Escandinau barceloní i tanríbé per Internet, entre d'altres. Actualment prepara la seva participació en el Concurs de Pintura Jove organitzat anualment per la Galeria Parés de la Ciutat Comtal .
ELS4CANTONS Divendres, 19demarcat 1999 Cultura 43
El r e p o r t a t g
La paraula monestir significava antigament la cel·la d'un monjo. Després, una agrupació de celles o colònies monàstiques i darrerament un cenobi o casa on viu una comunitat. Els mots evolucionen i les cases i els pobles. El nostre monestir també.
El Monestir i el poble: una història de desencontres
"Menys és més" (Mies van derRohe)
MARIÀNGELA ROVIRA
- Sant Cugat -
La presència del Monestir a Sant Cugat sembla indefugible, existint aquí al mig des d'abans que el poble fos. Una visita a l'hemeroteca constata els conflictes i polèmiques dels darrers anys i els llibres d'història en diuen els més antics. Pensant en el seu paper i la seva funció, com són i com podrien ser, ens hi passegem i en parlem amb els arquitectes Albert de Pablo i Pep García. Albert de Pablo s'ha especialitzat en Urbanisme i és Mestre en Intervenció Ambiental. Fa cursos de postgrau a la UPC, UB i UPF. Dirigeix l'equip Inter-lands que treballa en ordenació urbana i territorial. A Sant Cugat ha fet el mercat Torreblanca, cases per a Promusa i rehabilitacions vàries. Treballà en la Revisió del Programa d'Actuació del Pla General Metropolità (1987).
Pep García i Cors és membre de la cooperativa "Cop d'Idees"i imparteix un Màster internacional a la UPC. A Sant Cugat ha fet el gimnàs-menjador del col·legi Ma-ragall, l'ambulatori de La Floresta i habitatges per Promusa. En urbanisme ha intervingut en el pla de rehabilitació del casc antic d'Igualada. Ambdós tenen un pres
tigi i solvència ben reconeguts. - Pep (P): Mira, jo sóc d'aquí,
vaig aprendre a anar en bicicleta corrent davant del capellà, perquè et feia marxar, del Monestir, no podies ser-hi. I encara està tancat a la ciutat, és una inèrcia que ve de l'època feudal. Caldria veure el Monestir i els seus recintes dins la vida urbana i social de la ciutat, no es pot ajornar aquesta definició.
- Albert (A): Agradi o no, l'entorn del Monestir estava clar quan tot s'utilitzava, ja fos com plaça del mercadal, carretera a Cerdanyola, conreus, camps de futbol, escorxador o cementiri. Tot s'ocupava. Les actuacions fetes a partir dels setanta van desconfigurar-lo, van fer-lo difús, desllorigat. La plaça Augusta tractada com aparcament, la d'Octavià com anella de trànsit i aparcament, l'escola de Magisteri (Casa de Cultura) amb el campus de pins i l'erm que ocupava el cementiri, la desèrtica plaça del Rei, són ara retalls de no se sap què.
De Pablo creu que el conflicte està a definir què és el Monestir i què no és.
- A: Els monestirs són recintes tancats des d'on dominar un territori. Per entendre'ls i gestionar el seu espai i usos cal que hi hagi un dins i un fora muralla. El Mones-
Un castrum que hauria de ser vertebrador. FOTO: M.ROVIRA.
tir no es pot entendre sense la muralla que l'ha separat de la societat civil. Caldria refer-la per aquestes dues bandes , i fora es configuraria un espai cívic insospitat ara, de més de dues hectàries de centralitat urbana de qualitat. Un espai útil i imprescindible per a la vida urbana d'aquesta extensa ciutat que estem configurant.
-" P: El Monestir té latent el caràcter d'espai sagrat, de culte, oposat al trànsit de la ciutat. Qualsevol actuació atenta farà despertar aquest caràcter, el farà entrar en joc en la vida ciutadana.
- A: Aquests llocs entesos com un rosari d'espais públics de qualitat, són essencials. No cal fer-ho tot de cop, però sí cal una estratègia ben discutida per posar en ús aquest potencial de centralitat, en una ciutat on manca espai central. Per exemple aquests plàtans es-crostonats i malalts, cal anar substituint-los a poc a poc, per uns de joves, ben plantats i regats. El terra és erosionat, fet crosta, impermeable... deixat. No hi ha motiu per aquesta deixadesa, ni pressupostari. Es fa difícil sentir-nos-en orgullosos.
- La restauració que es va fer... - P: Estructuralment és correcta,
però el criteri estètic és més discutible. Jo hauria respectat més la naturalesa enclaustrada, i no una gespa que cal tallar. A més, van anul·lar dues ales de dalt. El maquillatge ha netejat les pedres però ha fet opaques les relacions d'ús. Els que hi hem passat hores reconeixem una complicitat amb les pedres... Aquests maquillatges són fàcils de refer.
- A: Cultura de la imatge. El claustre ara és un lloc per poder ser fotografiat, no viscut, i menys utilitzat. Si m'ho permeteu, és Hollywood, un escenari amb despeses de manteniment i horaris. No gaire més.
- P: Aquí al darrera hi havia un petit llac... Hi han passat moltes coses i s'estan esborrant. - A: L'entorn s'està erosionant,
mentalment i físicament. S'esbor-. ren els rastres. El Monestir ha si-
Domiui de segles sobre el poble. FOTO: MARIÀNGELA ROVIRA
gut un lloc de domini, introvertit, separat del territori que dominava. És una màquina, dins hi passen coses, s'elaboren estratègies, intrigues. Caldria reconèixer que la ciutat comença on s'acaba la pell del Monestir, la muralla. Les terres de ningú no són mai econòmiques i menys al centre, com aquesta. - I la muralla que penses vindria
per aquí ?
- A: Sí, seguiria la que hi havia i s'enderrocà, pels dos costats. Definiria clarament el que és civil del que no ho és. La Casa de Cultura -edifici desafortunat- s'incorporaria a la ciutat, s'allunyaria, no es veuria tant i podria ser substituït quan la conservació ho aconselli, confio que en poc temps.
- P: Es veu que ho tens molt ben pensat... - A No hi vam haver de treballar
gaire, l'assumpte és clar. Amb el Monestir no podríem ni que volguéssim, és molt més fort que la ciutat, que s'ha de preocupar d'esgarrapar fins al darrer metre que ell no domina, l'espai entre la muralla i les façanes de les primeres cases.
- Així, veus l'entorn tot unit, enllaçat... - A: Sí, hi hauria un pou d'acti
vitats urbanes, en aquest rosari d'espais que envoltaria la muralla. Farien crosta al voltant. En tenim exemples a les cultures mediterrànies, al sud de França, Itàlia, País Valencià, Mallorca... El clima i tarannà acompanyen, això no és Escòcia.
- P:Els monestirs són tan diferents de les catedrals, que les feia la gent !
El passeig segueix pel terra trencat, arbres al mig, jardí desdibuixat, captard tranquil i cà
lid... I es va fent evident que cal tenir una idea de què fer amb tot això, com diuen ells. Amb tot l'entorn del monument i la funció que fa falta i mai no s'ha realitzat, per un servei a la ciutat que els revitalitzaria tots dos.
- A: Es formidable un lloc amb aquestes qualitats potencials. Es un espai únic i preciós per a la nostra ciutat.
- P: El claustre i les naus tenen una lògica pròpia, immutables a les variants externes. La ciutat canviant projecta una altra lògica espacial i urbana. Caldria explorar i administrar les tensions de les dues lògiques, per potenciar el contrast.
- A : Cap a Coll Fava, sant Francesc, el barri de'n Coll i el nou front de la carretera de Cerdanyola hi calen noves activitats urbanes, a les plantes baixes. Els carrers s'han de poder omplir amb l'activitat de la nova posició central que ja estan ocupant. Es crearan noves rendes, plusvàlua i riquesa.
- P: Això et donaria molta densitat d'usos.
- A: Es una gran superfície ubicada estratègicament i d'un lineal d'activitats impensable... si no hi fos. - P : T é un ca ràc te r p rop i ,
simbòlic i sagrat, amb la memòria col·lectiva, com registre i testimoni, la que és i la que vindrà. Dissoldre aquest caràcter és esvair un potencial.
- A:E1 Mones t i r té un pes simbòlic tremend... Es barregen dues coses: la peça tectònica o monument i el lloc estratègic que ocupa, la posició, el focus romà. És l'espai urbà més valuós que tenim.
Mirem l'entorn i imaginem un demà de realitats engrescadores.
Gel Gasoil Llenya Premsa calefacció Butà Gelats Carbó
í Z93d894555
GrifulOil,s.L Servei Estació
EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI
ES POT FER EN EFECTIU O
Botiga 24 h
Pa les 24 h
Gel
Premsa
Entrepans
Congelats
Gelats
Accessoris
44 ELS4CAIVrO!>S Divendres, 19 de març de 1999
Gïmerdelalbme, 14
Tel. 6 7 4 12 8 5
•
Mercat Municipal
Torreblanca Taula 1.6
Tel. 675 30 65
•
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 5 8 9 14 18
•
Passeig de Rubí, 108
Tel. 674 57 47
* BAR O S Rosselló, 2 93 674 36 36
93 589 11 85
Cafetena, entrepans i meniars
BARMERMELADA Valldoreix, 56
93 674 36 36
93 589 11 85 Cafetena i menjars casolans
éft*i BARPtCCOLO Valldoreix, 29 93 58911 98 Cafeteria, pizzes i entrepans
BAR EL MONESTIR Placa Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes
BARBOKATA Plana Hospital, 35-37
Rbla. Celler, 131
93 589 19 72 Cafeteria i entrepans
y BOIBE
Plana Hospital, 35-37
Rbla. Celler, 131 93 589 84 22 Marísqueria
CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 58919 01 Marisc, menú, cuina mera
CANCABASSACASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat
CAN EDO Ueó. XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots
CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15 200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre
CAFE-BARSOL Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113 93 674 67 21 JazzLive
CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17 93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves
CASINET Camí Can Ganxet, 47 . 93589 5083 Menú diari i entrepans
CANCASOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 67510 33 Peix i marisc fresc
CHEZPHHJPPE Raça Pep Ventura, 5 93 674 94 84 Cuina francesa i menú diari
k, ELJORDrS Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans
^ ; ELPEROLET Av. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Tapes i menú diari
M ELMESON Raça Octavia, 5 .. 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat
ENIHODU Plana de l'Hospital, 7
Rambla Can Mora, 24
93 674 58 60 Braseria
FRANKFURT LA PALTA
Plana de l'Hospital, 7
Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts
ITALIANS 3 Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari
KROXAN Avda. Catalunya, 15
Raça Monestir, 1
Sol, 25
Ctra. Cerdanyola, 13
93 589 81 97 Cafeteria i pastes
LA CANTONADA
Avda. Catalunya, 15
Raça Monestir, 1
Sol, 25
Ctra. Cerdanyola, 13
93 584 23 32 Creps, amanides, menús
LA LUNA
Avda. Catalunya, 15
Raça Monestir, 1
Sol, 25
Ctra. Cerdanyola, 13
93 674 08 10 Tapes i plats combinats
L'ALBA
Avda. Catalunya, 15
Raça Monestir, 1
Sol, 25
Ctra. Cerdanyola, 13 93 675 35 80 Cafeteria, croissanteria
LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana
LA PASTA BOIXA Alfons Sala. 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia
LAMUSCLERA Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05 Entrepans variats
MASIA MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 . 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa
MESOMENVS Elies Rogent, 14 93 589 38 23 Mexicà-menú català
PARADA 1 FONDA Rbla. Can Mora, s/n 93 589 26 97 Cuina catalana
SOUASH Sant Jordi, 33-35 93 58914 96 Cafeteria, pizzes, menú
3 ÍÉÉÉ1I&
VALLÈS PA El pa de cada dia
El pa de Sant Cugat
• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6
• FORN DE "COLL FAVA"
Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"
Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA
Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT
Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ
Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA
Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)
•FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27
•ELSFORNETS"DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23
• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (unorwta}
• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)
Centre Mèdic Sàbat
M E D I C I N A GENERAL Dr. J. Sàbat Bonich
Dr. j. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu
RADIOLOGIA
PSICOLOGIA
INFERMERIA
PEDIATRIA Dr.). Barragàn Milàn
NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA
Dr.}. Serra Catafau
DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate
TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA
Dr. \. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas
OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi
GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps
PSIQUIATRIA
Revisions p e r a armes Carnets de conduir i
esportius Certificats especials
Santiago Rusinol, 2, entsol. 1a
T E L S .
93 674 15 26 93 674 01 47
f >tr
-m jf*%"4Hi
Centre de Rehabilitació tNKXfcem
Cirurgia
TO
(onsult. Centre Mèdic
Dietètica Nutrició
J&tfcM» S W * * dietètica. Di-DfcMs, dinyares»d#ous, hores convideu*!*, tf Emíavallada, 2t f1«t))ís,
3 Í jrojesrrAT i ï EJSTETICA
Oro, Anna ft. Caro* • Ora. Rosa-ra$igin¥R*0HB. UurnfiBrcoi Consultoris E<f3tet Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-3, 2a pla " ' >,«-». «8190 Sant Cugat
Fisioteràpia • SORA ROMA FERRÉ fsíateràpta. Assistència sarttts-na Flate Asiea. c/ VHà, 49 Sant Cugat « 9 3 674 48 7 2
Geriatria .QERIATRIA
AWMiíi a pariones gran» wi el Mtt doMtóS, Assessorament a Ityrs f*ml«af*.<3»*tl<5 de Re-sBandes i a" altres ffwrsfls.fn· fermería. Formació, c/ Àngel Quimera, 3 0819Q Sant Cugat. « 9 3 «74 08 04
•WPflOSS. Atenc» i companyia a persones. grans, "CAW6WS* av»M na»*, contra! defliaiate. ajuda «fe ( A ttnstorre espècia*. àakí t SW»*» a (Sorniesi. Av. Torfefatanca, 2 * 3 e t ,
«^Sefl»«F1*' •TBUE ASStSTÉNOft I»-' WÍOSS 84 HORES. Servei d'ajuda a tos parsgAés: Bans, màtatts oròote» 6 cdnjíf. fescents, a quafeevoítM» * *<*» # fe r* Sutoma serast, iapfcLa·'-gor iaepocoost A«1to»s>M»-
" 8 7 - : -
LABORATORIS
OR. ,74 « 0 » .
Metge capçalera • J A ESQUtfWLCAÚMA GerSa^A«.lorfefet»A£fc$S As», sant. Agr Mútua, SMtae,
«93S8838M,. -« 6 » » 1 f c * > .
dtt-atftuafc MEÇ*»Í $3, ÜÏÏ. Sant
* 93874 00 2$
Mútues
ViCO Mutaa d «cementa de treball súm. 271. Plaça Augusta, a Sant Cus* »9S«7Sl0ía -F8x93«75«>0St
Odontologia •CUNICA FWRC CENTRA. Dr Thierry Hasooet. Odonto-estomatologta. Dra. Nattilie Vergnes-Baque Ortodòncia, C/ Joan Miró, 16 Sant Cugat « 93 589 59 42 ü r g . 970 27 98 58
« C E M T R S O E N T A L i OlflAURQIC
< ^ « C A ItEKtAL Alí-
Odjantcitogis gftnffteJ, implMAolt>* gia; {utiteaiv^ octonftïp^^^ or-Irxftoota, múcuec. Av. "forcablart. 08,2-3,2», «.SatttCaaat » 83675 <» OS
oewTAt BRAN0T.
Ortodòncia: I Otfcsntotogía ge-oerel. CS/Sartta Mar»9, ler, Sa.
t«>«»ORO'
AK %0el3teAca>^SV2n A> despatx 6.S»nfCí«at
«999^96-6752212 •JCliNJCADéNTAt-KlA. 40lt í».i*itó, 3 tot 1* (ArfonsSete enraonaria Colón) 9 9» 874 72 400 • O W t M . JAUME SAURA «WeaderrW. 01 a dv. 9-13 h t 1&-2DH r^ Sant «ftagí, 22, t«r-xo» SartCíoat * » « 7 4 2 3 $5
Oftalmologia • CENTRE OE SALUT OCUtAR Oftalmologia, conveni amb las pnnoSpàls mútues C/ Sm-t» «stta, 10, Sant Cugat « 9 3 589 Si t»
Otorinolaringòleg • Da FERRAN FSWAÍÍVBÀ Wtrttertbur - Prevíasa - Assistència sanitària MedHíac. Francesc Moragas, 46, entr. 2a. Sant Cugat « 9 3 6 7 5 4 8 53
Pedagogia-Logopèdia • BEGONA V1NALLONGA
i, logopèdia P'obla-
Ct VS»e, S * . 1r 2B,SBT« Cugat « 9 3 5 » « 1 5
Pediatria *JOSSar»M.CO«OI«NAS W^Sfl^rW^rPRWlft ?>»«««*, «so» infantil. Hores COTíirçju<toflt^fl)ha*atti^ 2u.1r3s.8»rsC«eat «93«741ÜÉ1«
Ay. Tamitftom, i - 9,» pfc
»«3«jr*S7W
«OR^*4lMAï*OJ18CTÍ
Few*Wa»wWw«Cri5<SÍWt MoPRe;. Efto*»alladB 21,1*r pis. Sant
«93S89Í99S 93«?4»ÍS» '
• josepm. w«axEÇr6« MetSÍSea deliseu, Ortesi* fArt-
c*urgia«el peu. Honwaoooye-fitrv' « 9 3 588 83 « «629189538 -
Psicologia-Psiquiatria • C6NTR6 0el>SIÇOl.O-Q J A C U R B C A Trastorns <T aprenentatge i de la parla Nsns, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1a. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 38 73
• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Pstcologia psiquiatria, logopèdia. Plaça Or Galtes, S. 2n, 3a. Sant Cugat. «93 5894051
• DRA.PALEBM PsKiologfa. Ansietat, depresio, diRcuitats de rateoo, trastorns s
Hores casc
petattaripta.
SB.27, 2n ta.
«9»87438«3 93 418 4S 48
*.M*STtTWr
Tocogineroloqkl·Oljstetrxia
Traumatologia •4GS£POOfí»4a<í«EC« Traumatologia, orWfcèfJía, Ast ststencia sanitar|a» ew«tM». < Medytec. PoficMe ípre íà*»-ça, a-ft, í a - m S*M ífogat. « 9 3 5 8 9 1 8 8 8
• OR. F E R M I K Al%A*WU«*' RO Cirurgia ortopèdica trauntata-lógica Hores convtngudes, Cl ^ro> na, 21, tràa,San*C»gat » 9 3 874 4 3 * » ^ ^
93 5890534
ASSISTÈNCIA A DOMICILI
•Teleassistència. servei 24 hores
• "Cangurs" d'avis i nens
•Atenció i companyia a persones grans
• Controls a malalts: medicació, cures, sondes.,,
•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars..,
individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
Av.Torre Blanca 2-8.3r A. desp. 11-12 Sant Cugat del Valies
ELS /CANTONS Divendres, 19 de març de 1999 Cultura 45
fUtràn Bar Restaurant
Tota una tradició
Menú diari, però de diumenge!!
Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47
Com si fos de tota la vida
la xocolata... <ffvffi els entrepans... f fv f fv el cafè... ff^ft^. les pastes... ffvffw el suís... 4t%*h>
Si encara no ens coneixes,
La granja mereix una visita
| | Pl. Barcelona "Tel. 93 675 52 46
%i-i Discoteca
Rius i Taulet, 120 Tel. 93 675 38 01
47* ,Pr
CINESA SANT CUGAT VELMQ
Yelmo 1 # ' ,.*&>..,
LavidacaibeBa 16,45 -10,20 -22,00 Mi gran amigo Joe Wfò* 18.15 -20.30 -22.50
- ' Ye!mo2
in 17,00 -19,40 -22,15 Muertos densa 16.00«mi5-20.30- 22.50
Yetmo 3
16,30-19,1S-22,00 La vida es bella
Yelmo <
17<Í6-20,00-22,45
Muertos de risa
S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e
-18,15-20,38-22,45 Shakegpeare enamorado Ï7M~ 20-00 - 22.45
Yelmo 5
PayBack 16,00 -11,15 - 20,30 - 22,50
Sant Cugat 1 Yeímo 6
La vida es bella
Sant Cugat 2
0030 Salvar al soldado Ryan 1&0Q -17.15 - 22.20
' Yelmo 7
145 l^tch Ada'T'S 16,00 - #,15 - 20,30 - 22,50
Yelmo 8
Muertos de rfea
00#0 Bichos / La deigada lfflftiu.1S.OJB8.tS-20.20 / 22.20
*~ Yelmo 9 * --Z - •***•'• i . i i-
01,00- Ttewsune-maft ~1>1M5-18.45 -22,45
OliyiECBES DIA OC yESPECTADOR, m* m&smMtm a l a i t » f a r t a t h o r a r i T»l« iwfarraiacié· Tllt» liiftO)fBBK3HÍÏÍÉ 5 0 8 811 3 6
urt ifiiinhiih
*A«0 íA FHOS.OFIA >Ei- *YOA/
MAN<(AKE E &E*E PARC CENTRAL
Cl Manel Farrés, 97 Tel 93 674 30 69
I A M A S I A
ï fl B I ( I | I t
I DEMANA
UART
2500
McDonald's
Me Donaid's Sant Cugat
Centre Comercial
m SllfSATMT CUGAT http://www.cinesa.es
Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"
SALA 1:16,45-19,20-22,00 GOLFA: 00,0 APTA
SALA 2:17,00-19,40- 22,15 GOLFA: 00,45 APTA
SALA 3:16,30-19,15- 22,00 GOLFA: 00,30 APTA
SALA 4:16,00-18,15-20,30-22,45 GOLFA:01,00 APTA SALA 1:00,30
ÜSRQ @ S @ SJ m 53 M ÏM Q ^ I Ç J n Pàrking D(ade j Carnet Carnet d'estudiant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament ami
— , / . . « — . . ai.arafe l'espectador Jove unlvereltan anticipada de65 anys telèfon abServiCaixa minusvàlids taraeta de cred
Dia de ^ U W A H ^ 2 h » r a t e l'espectador
S .„«?££<= Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb Sessions V?22tPer
anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa minusvàlids targeta de crèdit numerades anaSa»™ 902-33 32 31
46 Cidtum ELS-/CANTONS Divendres, 19 de març de 1999
•fe*
L A R A D I O 9 1 , 5 F M
Ttramilles, el eoncurs • De 12.00 h a 13.00 h • De 7.00 h a 8.00 h Ttramilles, el eoncurs • De 12.00 h a 13.00 h
El despertador, amb Salva Vallvé Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 8.00 h a 10.30 h • De 13.00 h a 14.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano i Pen- Avant-matx t/rvista • D e 14.00 h a 15.00 h • D e 10.30 h a 13.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) L·i revista, el magazine de Vanessa Raja • D e 15.00 h a 17.00 h • De 13.00 a 13.30 h Cotton Club, amb David Villena Sant Cugat Avui: 1'informatiu, editat per • D e 17.00 h a 18.30 h Josep M. Miró Uestrena • De 13.30 h a 13.50h • D e 18.30 h a 19.00 h l'entrrcista {repetició) Elxip. amb Xavi Montero • De 13.50 h a 14.00h • D e 19.00 h a 21.00 h Amb molt de zust. amb Pep Blanes Buf d'assaig, amb Carles Roca • De 14.00 ha IS.OOh • D e 21.00 ha 22.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Ksteve Llop Top 01.5, amb David Villena • De 1S.00 h a 20.00 h Diumenge Al lloro, el musical de Saba Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 ha 20.3.5 h El dia del senyor l'is/wrtu/ • De 9.00 h a 9.30 h •De2n .55ha21 .00h El raeó de la poesia 1:1 mdlor del ma^terine • De 9.50 h a 10 h.' • D e 21.(10 li .i 22.00h Espolien marxa la edieió l'.i KHiiiíi ulillmis). Interiors (dimarts). Bon •De 10.00 ha ll.OOh tol/lo uliniccres). Hm d'assaig (dijous). Sostra dansa J/uz l'.iti-a (divendres). • De 11.00 ha 12.00 h • De 22.IKI ha 24.00 h (divendres no) La sarsuela, amb J. l-'àbregas i li Pallissa 1:1 <jue ijueda del dia. amb Joan Vallvé • D e 12.(K)ha 15.50 li • 1 )e 22.00 h a 23.00 h (divendres) Roda d'amics Madtiiiic. amb Núria Bonvehí. • De 13.30 h a 14.00 li • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Esport en marxa 2a edieió 1 allès sense Fronteres. • D e 14.00 h a lh.OOh • De 24.00 h a 24.55 h 'Valrom érem. amb J. M. Alvira l'.esportiu (repetició) • D e 16.00 h a 19.00h • I )e 24.35 h a 7.00 h Mrísiea al teu rostat Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta
Dissabte • De 19.00 h a 21.00 h • D e 8.00 h a ll.OOh Bue d'assaig, amb (iarlcs Roca Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 21.00 h a 22.0 h • D e 10.00 h a 12.00 h Esport en marxa Ja edieió
La p r o p o s t a
Uns clàssics de la música per ajudar els discpacitats
El pianista Lucky Guri i la cantant Núria Feliu actuaran demà al vespe al Teatre-Auditori en una gala en benefici del Taller Geroni de Moragues. ASDI i CAVIS. L'actuació ha estat convocada i organitzada pel Rotary Club de Sant Cugat, que destinarà de manera equitativa a les tres entitats sant-cugatenques, tots els diners que es recullin. Aquesta és sens dubte una bona ocasió per gaudir d'un concert al més alt nivell i, alhora, aportar una ajuda econòmica a algunes de les famílies que més ho necessiten.
• JtoMWWxrGT •Trj^JTr'
DJVENORBS
ttF(K»s^s««eS»IÍesiead^r»b i actuals* a e&nrecde Sseè^Dlbasa» Ales l&k
* Beef Wtmm%té&çtm% A fe» 22'5Q h Gasa úcOeSmu^Bm Cupc 0t& AjMaaïaem de Saa* Q*pt
20 •QmxàkúMSmtkmi a cfcree de h «Com! Tardoi?, JMtfttOl». Oeriaaie VHa s%fWomtx*<í%ïC^4et& Qm'i DISSABTE
•Otó te4$miy»$o íd t e i«^^
A l í í .
•Visà* €M$t$&m Ú SfefieN** Gòtica. Lbe i h<mà é^m^ a. confianar. Morrjiac& ÍJ« (4«tiDat3h.Oj^,;Oe«tt '"' " "
JttïLS • L'AvejtuoR* #?%* prese»*^ " Com*» del Ibipopo" Adapíadó per a ritelkss de dos contes de ]
Prea: 206 ptes. A les 18\X) kOasal de Cultura del M(#mtk
0 * | ACTIVITATS BWANT1LS ' ^
zdwet; de lluís ï*u% i Time». A tes i95flf*
:~>'$a
< '»lTe*cmTaa^dcfaUni64xl.Diícotí6:^. < u # w P ^ C N ^ J ^ < M w e r - < > « t e ^
k
ar.
23 Vm*XT&r
1 * "Leí^r^kàcikms de íadÍabe£es", a càrrec del Dr. Jordi Anyada. A les Ï9*30h, A la Casa de Cultura. Qtgi As»
Exposicions
SALES MUNICIPALS
•Instruments de so en el temps Autor: Carles Vergés. AI Claustre del Monestir. Fins al 11 d'abril.
• Exposició de dibuixos "Servilleta estudio". A l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Fins al 27 de març
•Premi Donart98: Elbodegó clàssic i contemporani. Casa de Cultura. Fins al 28 de març
SALES PRIVADES
• Amadeu Casals, aquarel·les Sala Rusinol.
• Pep Codó, escultura. Canals Galeria d'Art. Fins al 28 de març.
• Serra Llimona. La Galeria. Fins al 30 de març
Centre Cultural
•E/s sufts de Damasc. Dances típiques del Pakistan. Divendres 19 de març a les 22 h.
•Rumors, d i r ig ida per Sergi Belbel. Divendres 26 de març a les 22h.
ELS /CMYIDNS Ilivnir/rrs. 1<> r/r mm\ r/r 199'J Cultura 47
TELÈFONS D'INTERÈS :s: :A;.N t M: m WM. Ajuntament 9367*11 t l
Bombers Beflaterra 936928080
Bombers Generalitat 085
Bombers Rubí-Sant Cugat 936998080
CAP 935891122
CAP urgències 9358944 55
Casa <ie Cultura 93 59913 « ï
Cen&s Social i Santa» LF 935697800
Casal Valldoreix 936744599
Catalana de Gas 937252944
Centre Cívic ta Floresta 935890847
Centra Chic íes Ptwias 93675510$
Casal CutturalMfra-sot 935692018
Cinemes St. Cugat Çteser.] 935890941
Correus 936747096
Creu Roja Sant Cugat 936741234
Creu Ftoja Valldoreix 936742459
Dispensari La Floresta 93674 7615
Ert. Municipal Oescenïafit 936742719
ENHEftfiubí 936991892
FECSA (atend6 al cient} 90073 7373
FECSA (avaries) 90074 74 74
Informació FOC 932051515
Funerària 93589 5552
Hisenda
Jutjat
935891155
93674 6696
Parròquia St. Pere Octavià 936741163
Parròquia Les Planes 93 204 7503
Parròquia Valldoreix 93 674 05 69
Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55
Cuerpo Nacional de Policia 936747858
Urgències 091
PoScia Municipal i ProL Civil 092
Pol. Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25
Comissaria de Poficta 93 674 76 12
Taxis (parada)
Ràdio Taxi
93 674 0997
9358944 22
Repsol-Butà 9367415 80
Sant Cugat Comerç 9367403 22
SOfiEA 93 58900 21
Grua 93674 3371
AiíüesUFioreste 93674 208»
AAPf·iWMteM»! 9 3 8 7 4 2 0 »
AAWVer^e Carme Mira-s* 936741003
A A W Sant Joan Mía-sol 93874 7103
AAPPiWV&Worw 9367421*7
AAPP i W. C. Montserrat Víi.93 674 21 OS
AAïVvVCartMajuVall. 93674504»
M f ^ J V S n s U f l o r e s t * 93674208»
AAWAjguaKmgalaRor. 936745129
As*. Consumidors 932684567
DWptapréYta) 935893080
Greenpeace {91)5434704
t t General de Catetonya S3 5891212
aValltfHebron 934272000
H. Sant Joan de Déu 932034000
Untat Coronària 932481040
Tel. de l'Esperança 934144848
trrrormacirí Carreteres 932042247
Informació Aeroport 934785000
informació RStf E 9349002 02
Informació Port. 9331887 50
OMIC 935893188
Polidtnic Torreb&nca 935891838
PROMUSA 935891732
ASDI 9367535 03
Arxiu Savín 93674 25 70
Casal d'Ams SC 93 5891638
Uar d'Avis Parròquia 93 589 05 98
Club Muntanyenc 93674 53 96
Coral de la Unió 93674 10 06
Esbart Sant Cugat 93675 26 52
Tot Sant Cugat 93674 8661
Grup Sup. Immigrants 93674 9314
Ràdio Sant Cugat 93675 5959
Els 4 Cantons 935896282
D i v e n d r e s 1 9 • Sant Josep D i s s a b t e 2 0 • Sant Víctor D i u m e n g e 2 1 • Sant Filemó Di l luns 2 2 • Sant Benvingut D i m a r t s 2 3 • Sant Josep Oriol D i m e c r e s 2 4 • Sant Agapit D i jous 2 5 • L'Anunciació del Senyor • D i v e n d r e s 2 6
Sant Brauli
CASAL DE CULTURA DE V M L k i i / w i i C l A
.• fnfcwmació i inscripcions: De rJimatrts a divendres, < f i ia i3h . íde i7a ien
Tel. i fax 93 588 82 69 (Casal <teCu8ura de
Valldoreix).
I r. CURS D'HISTÒRIA DE CATALUNYA
19 de març - Literatura dels segles XVIII al XIX
23 - Del segle XIX al XX
25 de març - A r t dels segles XVIII al X X
Informació i inscripcions: dijous, divendres i dissabtes de 17 a
20 h. Al Museu de Valldoreix. Diumenges.de 10 a 13 h.
Tel. 93 674 41 42. Org.:Valldaureix (Centre d'Estudis de
Valldoreix) i Museu de Valldoreix.
Lloc: Al Convent MMSS Corazones de Jesús y Maria.
DIUMENGE 21
Festa de primavera. Animació "Puja aquí dalt i
balla" Horari: 12.00 h. Org.: EMD Valldoreix
LLoc: Casal Cultural de Valldoreix
" Pere Quart" Joan Oliver. Centenari de Joan Oliver
amb Teatre Obert. Horari: 19 h. LLoc: Casal de
Cultura de Valldoreix. Org.:Teatre Obert
•GIMJAZZPERA ADULTS. Dia: dimartsi dijous. Horari: de 9.30 a 10.30 h • DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS. Dia: dimecres. Horari: d'11 a
13.00h.
•JOIERIA ALA CERA PERDUDA. Dia: dimecres. Horari: de 16.00 a 18.00 h. •ORFEBRERIA. Dia: dimarts de 18.00 a 20.00. i dijous de 17.30 a19,30 h.
i lRAli luidBysos • UNIA 1, SANT CUQ AT-MIRA-SOL-MASJANER
Sortides des de Mae Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: O6.00rt-0?.00h-08.00h i a tes hores en punt fins à les 22.00h.
L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C, de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: O7.00h-O8.00h-09.OQ i a tes hores en punt fins a tes 22.00b. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Sortides des de r"Avinguda Alfons Sabu -Dies feiners. 1a sortida: Q6.40rt-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40ru L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat, .
Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, £síac/ó Mira-sot, Mas Janer.
2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT
Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora ffrts a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i ais 16 í 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23rt-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.
Sortides des de l'Estació FOC.
-Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.
-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 rramits de cada hora fins a les 22.35h.
Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.
T UNIA 3. SANT CUGAT LA FLORESTA-LES PLANES
Sortides des de F. Colom.
-Dies feiners. 1a sorttda^5'45h del matí i cada hora i mi$a fins a tes 22.15h.
-Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.15h def matí i cada hora i mitja Uns a tes 22.15h. Sortides des de f£$tac$,
-Dies feiners. 1a sortida: 0&35h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.
-Dissabtes í festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hoja i mitja fins a les 21.35h.
Recorregut R Colom, te Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.
V A 3. SANT CUGAT-RUBÍ -TEURASSA
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-O6.25h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts dècada hora fins a tes 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h Í.11.55h.(feiners)
T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. HMssabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i ais 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius, 1 a sortida: 07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22. tOrt -Sortides addicionals a terdanycte: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
mmmmMsmmmmmmmm. -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 í 45 minuts de cada hora fins a tes 21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 í als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Diumenges i festjus.1 a sortida 06.45h i ais 45 rranute de cada hora fins a fes 21.45h, -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h {feiners).
E1S4CANTO1NS Divendres. 19 de març de 1999
48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS
* * =
Núria Querol. Biòloga i estudiant de medicina U Uexperimentació amb animals no és essencial"
R e m CASALS
És la responsable de tècniques alternatives a l'experimentació amb animals de l'Associació per a la Defensa dels Drets de l'Animal (ADDA), membre de la comissió d'ètica de la Generalitat pel al mateix tema, biòloga i estudiant de tercer curs de medicina. Des de ben petita la va sorprendre la crueltat amb que els humans tractem sovint els animals i n'ha fet la seva causa.
- Com va entrar en contacte amb ADDA? - Vaig decidir que havia de fer al
guna cosa seriosa quan vaig començar a estudiar biologia i vaig veure el que passa als laboratoris. Es molt dur començar una carrera on vols estudiar la vida, etimologia de la paraula biologia, i et trobes que tracten les rates i els ratolins d'una manera tan cruel, per a pràctiques docents on adquireixes coneixements que ja se saben. Ara hi ha facultats com Harvard o Nova York als EUA que estan formant els seus metges sense utilitzar animals.
- 1 la possibilitat de l'objecció de consciència? - Desgraciadament no hi ha en
cara una legislació d'objecció de consciència a l'Estat espanyol, així com per exemple ja existeix a Itàlia. Sé de gent que ha hagut de deixar la carrera perquè l'han obligat a experimentar amb animals. Tant jo com altres companys ens vam quedar sorpresos de pensar: "ostres, això és la ciència?". Et desenganyes molt. És fruit de la desin-formació, no saps com combatre els arguments que et planteja el teu professor. I tens por. Por que no et deixin acabar la carrera.
- Avenç científic i no experimentació amb animals, no és contradictori?
- No, en absolut. Es pot comprendré el raonament que provar primer un fàrmac en un ratolí pot estalviar errors amb els humans. El problema ve quan les dades donen diferències molt importants d'una espècie a una altra. Cada espècie
IA penicil·lina és tòxica per a l'animal rei de l'experimentació: el cobaia. E: X.L.
anima! té una manera diferent de metabolitzar les substàncies i per això a vegades passen desgràcies amb fàrmacs que ja han estat provats amb èxit amb animals però arriben a causar la mort de persones. L'experimentació amb animals no és essencial. Encara que els fàrmacs es provin en animals, sempre s'acaben provant en persones.
- Quines són les alternatives? - Programes informàtics que són
models ma-
molt eficaços com el de l'Institut Català de la Salut, de toxicovi-gilàncies, que, un cop el fàrmac surt al mercat hi ha un control molt estricte per evitar possibles efectes secundaris.
- Són pràctiques igual de segures que les tradicionals? - No es tracta d'una ciència i una
ciència alternativa. Les proves que no utilitzen animals, són igual o més vàlides que les tradicionals. En el
cas de les tècni-
temitics i es- ' '£s lamentable que a ques m vitrv>estan
--•"—'- ' - en un flascó i per Sant Cugat, en la protecció d'animals, encara quedin moltes
coses pendents''1
tadístics molt complexos que dibuixen les molècules en tres dimensions i poden preveure, per exemple, l'efecte que tindrà el fàrmac. També hi ha cultius in vitro d'òrgans humans ò de teixits. O sintetització d'anticossos in vitro. Tot un somni que ha portat països com Suïssa, Alemanya, Gran Bretanya i els Països Baixos a prohibir aquests tests en animals. També hi ha programes
tant és fins i tot més segur, no hi ha perill de conta-minació. Per exemple, el que és més útil a l'hora de provar la toxicitat dels fàrmacs és el
cultiu de fetge humà perquè és l'òrgan que metabolitza les medicines. I està donant molt bons resultats. A posteriori, el control de nous fàrmacs posats a la venda, és molt més útil perquè en alguns d'aquests, encara que els provis en animals, no et podran dir si tenen confusió men
tal o formigueix a les cames. - Heu empres alguna activitat a
Sant Cugat? - Estem preparant una xerrada de
difusió per al mes d'abril a la Casa de Cultura. Tenia moltes ganes que es fes una activitat d'aquest tipus a Sant Cugat, perquè la gent conegui que és l'experimentació amb animals i quines alternatives hi ha. Moltes vegades la gent no sap com pot actuar. Ens pensem que està tot en mans dels polítics i no podem fer res. I això no és cert.
- Hi ha alguna empresa a Sant Cugat, que experimenti amb animals? - Sí. Però el problema és sempre
el mateix: la legislació exigeix que es provin els fàrmacs en animals. I per tant, encara que hi hagi farmacòlegs que reconeixen la inutilitat d'aquest procediment en molts casos, no es pot fer res.
- Heu iniciat alguna activitat informativa amb aquestes empreses? - Amb les cosmètiques, sí. Per
què per llei, no és obligatòria l'experimentació amb animals. Els hem enviat una carta, proposant-los participar en un projecte de la Coalició Europea de l'Abolició d'Experimentació amb Animals on ADDA és el representant espanyol, però no ens han contestat. Afortunadament, al juny de l'any 2000 ja estarà prohibida aquesta pràctica en cosmètics a tota la Unió Europea.
- Què es pot fer a Sant Cugat per canviar aquesta realitat? - Sobretot, que la població sàpiga
que a nivell de cosmètics es poden protegir els animals comprant productes que no hagin estat testats en animals. 0 els estudiants de Sant Cugat que expressin la seva voluntat de no voler experimentar amb animals. A nivell institucional, el que caldria dir és que en un poble com el nostre, que destaca pel seu nivell cultural, que està tan ben cui-dat, que té parcs tan macos i tantes altres meravelles, és lamentable que en el tema de la protecció dels animals encara quedin moltes coses pendents, com un sistema seriós de recollida d'animals abandonats.
Executius IORDI CASAS
Que el món de l'empresa està canviant de forma accelerada, és cosa sabuda. Que en l'actual marc de relacions laborals, l'existència d'una massa creixent d'executius (agressius o no) ajuda a difuminar la nítida percepció d'antany de la secular confrontació entre capital i treball, també és cosa sabuda. Que ser un executiu no és cap ganga i és una manera de fer oposicions a la condició d'estressat, també és cosa sabuda. El que ja no són tan conegudes, són les percepcions de l'executivisme. Les dades d'una enquesta realitzada a la regió metropolitana són eloqüents: quasi el setanta per cent consideren que no tenen gens de temps lliure o el que tenen és escàs (sensació més negativa que la dels mateixos empresaris), només menys del vint per cent considera que té molt de temps lliure o el suficient. Una enquesta de caràcter més general rebla el clau: els nivells d'estrès han augmentant err cinc anys un 25/30%. Entre els factors que el causen, cal assenyalar: efecte de la política en les decisions de l'empresa (48%); manca de seguretat en el treball (31%); estancament de la carrera (26%); poc temps disponible, tema ja esmentat (25%); temps dedicat a les reunions (22%), noti's que el percentatge va en paral·lel a la percepció de la manca de temps lliure; incapacitat per comprendre clarament el que s'espera del seu treball (16%); i responsabilitat del lloc (14%). El 80% està en permanent expectativa de trobar un nou treball, malgrat la satisfacció pel treball realitzat. En definitiva, són dades que refermen la meva vocació d'assalariat normal i corrent, dels que tenim unes condicions laborals fixades per conveni (que, per cert, no som tots els que hauríem de ser). Sens dubte, se'm pot acusar de no viure enlluernat pel somni americà. Ho accepto. I, a més, de ser un conformista, per conformar-me amb un salari encotillat per l'evolució de l'IPC. També ho accepto. Però quelcom em diu que la meva consciència (i el meu temps lliure) no em perdonaria un canvi de perspectiva. I, en aquest món en el qual ens ha tocat viure, estar a bé amb la consciència, encara que sigui la pròpia, no és poca cosa.
'- •*+ 1
V a 4- 1 è
Tecfto
PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès
www.valles.com
Hardware, Software &Webs