Upload
premsa-local-sant-cugat
View
291
Download
33
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº255, 25 de setembre de 1998
Citation preview
EL GRAN ENTRAMAT EMPRESARIAL DE LA CIUTAT ACTIVA EL MOVIMENT DELS DEmmus TEMA m LA SETMANA
Divendres. >5 de setembre de IW8 HS4CANTO]>6 Núm. 255
Any VI
El "diari" de Sant Cugat 225 ptes.
SUMARI
El conseller Xavier Trias dóna suport a Lluís
Recoder com a possible candidat per GIU
Pàgina S
Els Jardins del Monestir acullen aquest
diumenge el XXIII Aplec de la Sardana
Pàgina 19 i editorial
Els concessionaris de la ciutat venen un 10%
més de cotxes que la resta de la comarca
Pàgina 26
El Winterthur, que estrena categoria, i rOlímpyc, inicien la lliga a Nacional A
Pàgina 33
Fila Zero estrenarà al desembre un espectacle denúncia sobre el món
de la SIDA Pàgina 37
VAL en,a
w ™ compra de por LLENYA
CARBÓ a la benzinera
4 Grifiíl OU, s.L· SnwiE·tacU
Aquesta e's la plantilla de l'equip d'handbol de la UF. Sant Cugat amb vista a aquesta temporada. FOTO: AVE BELTRAN
L'Handbol UE Sant Cugat debuta a Primera Nacional
L'equip de Joan Sancho visita la pista de la Roca, segon la temporada anterior
Pàgina 32
Sant Cugat és la novena ciutat de la comarca en creixement urbanístic
Pàgina 14
•
CATALONIA CERÀMIC
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris
VISITI LA MÉS GRAN
EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS
A DISSABTE
Gra. Sant Cugat a
Cerdanyola, Km 3.
Tel. 93 580 15 00
Banyeres d'hidromassatge Materials per a la construcció
^Iftl' -y\
Íi$$gysfim all' J iM^| jÉÍ l
m coneixements.
í§Éfe esportives,' itraitíport.
ANTCUGAT «felCIC
SÜÉ^Mfe
Serveis Immobiliaris COMPRA - VENDA i LLOGUERS DE
PISOS - TORRES - LOCALS i NAUS INDUSTRIALS
Cl. Santiago Rusinol, 32 08190 Sant Cugat del Vallès Barcelona
Tel. 93 675 1010 Fax. 93 589 27 74
e-mail: [email protected]
[PWTCAl SANTCUOAT
PLANELL
CIRCUIT * w de recorregut
PLAÇA CHORIIE
RIBES
CAN MORA
IPHYCA SANT CUGAT
Pots guanyar molts regals
carros de compra valorats en 30,000 ptes c/u ordinador televisor
'<*•«.
cadeneè lúsica f^íjr^í.
ütf
1 bicid#& i^pptain bike alumW w
||4 l'arribmíà éiw&eg&mm una samar^ÈMna , . feossa d'ammaUmfmnt amb aigua, suer, pastissets...
SSrtt Cugat Centre Comercial fins 3 d '
Sant (JHHnHPim Comercial. Hora: 10:
ORGANIZEN
Sant Cugat C E N T R E C O M E R C I A L
US 4 CANTONS
£ 1 — El tema de la
Setmana Divendres, 25 de setembre de 1998 3
E I món dels d e t e c t i u
Sant Cugat, terra d'espies Lactivitat empresarial fa de Sant Cugat un escenari privilegiat per a la investigació Va haver-hi un temps que Sant Cugat va arribar a tenir
tres agències de detectius a disposició dels seus 50.000 habitants. L'auge empresarial i la qualitat de vida van captar l'atenció de detectius privats de Barcelona: alguns van obrir sucursal i altres van traslladar la seva oficina aquí, on ja residien. Un tercer grup va mantenir l'activitat dirigida des de la capital. A banda d'aquest últim grup, actualment només queda una agència en actiu: Aa-ron Detectives, però aquesta mantó el prestigi suficient per ser un referent a Catalunya, a l'Estat i a Europa.
ALBERT BALANZÀ
- Sant Cugat -
El món dels detectius privats sembla hermètic , però no ho és. N o són aquells personatges ben plantats i seductors al servei de sa majestat. No porten lupa, ni gabardina, ni ulleres fosques ni barret. El que sí que mantenen és la discreció que els ha fet famosos. No revelen mai el nom d'un investigat - e l món és massa pe t i t - ni tampoc de qui mana una investigació.
La popularització de la professió ha fet que la branca de detect iu privat a l ' Insti tut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, l 'únic que ofereix uns estudis d'aquest estil a Europa , visqui una act ivi tat
inusual. Són tres anys en què els po tenc ia l s inves t igadors aprenen molta teoria i li treuen punta a casos ja vistos. Els detect ius que han après la professió al carrer sempre els re-t r e u r a n q u e cal fer m o l t e s cantonades - e n el bon senti t de la paraula-, aprendre a esperar molt i sobretot tenir una vocació gairebé innata.
Discreció i prestigi
Amb una agència en marxa, el prestigi és un grau, ja que la paraula del professional serà suficient perquè un jutge la consideri prova en una acusació. I en els judicis és quan els detectius també donen la cara i tornen a contradir la veu popu-
Els detectius privats asseguren tenir "bons clients" del món empresarial al peu del Monestir. FOTO: X. LARROSA
lar que els considera hermètics, si bé el perfil de col·laborador encara trenca més el motlle.
En la tipologia dels casos, les fonts consultades han revelat que unes tres quartes parts de les investigacions es vinculen d i rec tament o indi rec tament al món empresariaJ. Camp abonat, doncs, a Sant Cugat . La
infidelitat, menys atribuïble a una o altra classe de població, ocupa en el millor dels casos un 20% de l 'activitat del d e tectiu privat. Altres casos, remarquen els detectius consult a t s , es r e s e r v e n a fer u n seguiment de les activitats familiars, sobretot de fills vinculats amb la droga o amb males
companyies, i t ambé hi ha un altre grup de casos inesperats, davant els quals els detect ius privats t ambé p o d e n q u e d a r en fora de joc per la "imaginació" del client. La popularització de la professió té t ambé aquestes conseqüències , si es volen veure casos de tots els colors.
j | y p w j y
Ulli
SANT CUGAT
Setmana ELS4CANIONÍ5 Divendres, 25 de setembre de 1998
Els p r o f e s s i o n a l s
Aaron Detectives centra Pactivitat en la investigació empresarial
La prestigiosa agència també dissenya equips per a serveis d'intel·ligència A. B.
Després de més de 30 anys d'exercici, Aaron Garrido està considerat una institució dins de la professió. No per menys guarda com una relíquia un manament judicial únic a Espanya, que li va ser concedit per investigar l'adulteri de l 'esposa d 'un "su-perpersonatge" i que li va permetre intervenir en qualsevol lloc de Madrid. Amb els indispensables indicis, podien haver tirat qualsevol porta a terra, comenta la seva dona Ana Gomes, la seva mà dreta i també detectiu.
N'ha vistes de tot tipus i l'experiència en el terreny li fa sobretot desmitificar llegendes i reivindicar el costat humà de la professió. Comparteix casa i seu d'Aaron Detectives en plena serra de Collserola i es nodreix d'un estret grup de col·laboradors. Des de Sant Cugat, a més, Aaron ha dissenyat a través de l'empresa Potosí equips electrònics exclusius que s'han venut a serveis d'intel·ligència de tot el món, des
Aaron Garrido mvmduti. pei npenènna,
de la gravadora Potosí per a converses telefòniques fins al serràfon, un telèfon "inviolable" de nova aparició.
Aaron Garrido s'apressa a treure ferro a les pel·lícules de gabardi-nes i llanternes que han esbiaixat la professió davant el gran públic. "Qualsevol cosa de la qual tu en dubtis" és la màxima i el
el cantó humà de la professió. FOTO:X. L.
mòbil per començar una investigació privada. Ara bé, cada agència de detectius té unes especialitats i la seva és la investigació empresarial. Aaron, que assegura tenir "bons clients" a Sant Cugat, explica sense embuts però sense cognoms -regla d 'or- els encàrrecs que ha rebut de direccions centrals de multinacionals
per investigar els moviments de directors financers o de membres de consells d'administració. "No fem auditories, sinó que és tot de portes enfora. Ens basem en l'observació i en opinions de gent que els coneguin", apunta.
Els aspectes que més es tracten són l'evasió de diners, el compliment de les responsabilitats del càrrec en la jornada laboral corresponent i fins i tot l'entorn personal. Dins de la investigació empresarial, el paper del detectiu abarca també casos de falsificació de marques i copiatge de programes informàtics.
Molt de baixa, segons Aaron, es troben els clàssics casos d'infidelitats, que van viure un petit auge quan l'adulteri encara era delicte. "Hem tirat portes avall i hem fet coses sonades per clientela selecta, però no ha estat el que més".
Després de la investigació i el corresponent informe, arriba l'hora del judici, en què la paraula i el prestigi d'Aaron Detectives sempre han estat prova irrefutable davant el jutge.
]P*1 tenir el atfr*-: tpe ei dient té un
ttet»6<ÍslW-%%M<A ; líosea po t'agrada, m#
rel eas. (À vegpées té \ï%vcm&t que qui de-
ïúimv&X No investipr dfc flàsics ni coneguts*.
JèrJMa: "No hi ha faora.-•I^m-eit Se tetè&rt, * i -
ïdtï et eas per àfn~ Ipiïgtfm íriatrleuíes i mo-
t papers
ï "Pe* a «atece-
Qtma s 'obre una sàí:«%a 4è tancar. No
iafoat. tm-
iíÈ&a-taï-hoíimlj.al-
«jMte "Discreció pti~ ít tot eware eotn-
«o i portar
L ' a s s o c i a c i o n i s m e
L'AIDP neix amb voluntat d'ampliar la
feina dels detectius a delictes públics Dos dels fundadors tenen o han tingut relació amb Sant Cugat
A. B. - Sant C M * 1 *
El director d'Abril De tec t i ves , Josep Maria F e r n à n d e z Abril i la detect iu Ana Gomes són els dos representants locals de la nova Associació Internacional de D e t e c t i u s Pr iva ts (AIDP) . E x e m p l e a t d 'Aaron D<jccctivcs, Fcrnúndcz Abril ha impulsat la nova associació amb la voluntat de complir una vella reivindicació en el sector: ampliar les funcions dels detectius privats cap a delictes tipificats com a públics. El nou Codi Penal va significar un primer impuls en aques t sent i t amb la incorporació del delicte per assetjament sexual. Ara,
des de l'AIDP, es demana que els jutges puguin encarregar la investigació de crims als detectius privats, que regulen les seves actuacions dins la llei de Seguretat Privada de 1992.
Suport de la Catalano-Balear
Fernàndez Abril precisa que l 'AIDP no s'oposa a les associacions actuals i ha rebut en tot moment el vistiplau de l'Associació Ca ta lano-Ba lea r de Detect ius Privats. "No tenim res en contra de les que hi ha ara, però creiem que es poden fer les coses des d'un altre punt de vista", afirma.
Els estatuts de l 'AIDP marca com a finalitats l'agrupació del
màxim de detectius, primerament de tot l 'Estat i a llarg termini de tot Europa; la preservació de l'ètica mitjançant un codi deontològic; la formació i reciclatge dels professionals; la persecució de l ' intrusisme i la col·laboració amb universitats.
Segons Fernàndez Abril, els tretze membres fundadors de l'associació han posat especial èmfasi en la potenciació de la formació i en el control de l'in^ trusisme com a dues eines per estabilitzar la professió, que en els úl t ims anys ha viscut un boom de n o v e s d ' a g è n c i e s . "L'Institut de Criminologia, en la seva branca de detectiu privat, té uns bons professors i senta unes bases, però s'han d'ensen-
Fenuíiidn Abril és l'impulsor principal de la nova associació internacional FOTO: X. L.
yar les formes d'investigar i apli-car-lcs en casos reals", insisteix. Contra l ' intrusisme, el fundador de l'AIDP denuncia el paper d'investigadors mercantils o comercials que entren en l'àmbit
dels detectius privats. L'associació només espera ara
l'autorització definitiva del Ministeri d'Interior per començar l'activitat i donar entrada al llistat actual de futurs associats.
Gel Premsa Gelats
Gasoil calefacció Carbó
Uenya Butà
4 935&94555
Griful Oil, s. L. Servei Estació
EL PAGAMENT DEL GASCHL "C" SERVIT A DOMICILI
ES POT FER EN EFECTIU O
Botiga 24 h Pa les 24 h Gel
Premsa Entrepans Congelats
Gelats Accessoris
ELS i CANTONS Divendres, 25 de setembre de I99X Setmana
El mercat
La Tienda del Espia acosta els mètodes de
vigilància al gran públic A. B.
El projecte de la T ienda del Espia va néixer fa set anys a Madrid com a exportació de l 'auge que es vivia als Es ta ts Units en botigues d 'aquest estil. Després de la lògica adaptació a la legis lac ió e s t a t a l , molt més estricta, el director de desenvolupament de la cadena, Antonio Duran, ha encarrilat el negoci també a Barcelona i té previst executar un programa d'expansió de les 11 actuals botigues fins a les 50 a través del sistema de franquícies. La difusió en els mitjans de comunicac ió d ' e scàndo l s d'espionatge, reconeix, ha ajudat la presència del negoci al mercat.
Supl in t l 'oferta d ' a rmes de les bo t igues amer icanes per l 'electrònica i la telefonia mòbil, Duran ha adaptat la T ienda d e l E s p i a a u n a o f e r t a " m é s defens iva q u e ofensiva", prèvia i complementà r ia a la majoria de s is temes que utilitzen els detect ius privats.
Així, es r eprodue ixen els casos de cl ients que volen instal·lar una microcàmera a casa per vigilar les joies o adaptar un controlador al telèfon per detectar l 'origen de les trucad e s a n ò n i m e s . " E l n o s t r e client té un problema personal i vol fer ell les seves pròpies investigacions abans que la cosa es c o m p l i q u i " , assegura Duran.
Micros i de tec to r s d e micros
L e s m i c r o c à m e r e s t a m b é s ' i n t r o d u e i x e n e n el sec to r empresar ia l per controlar el compl iment d'horaris, el control del m a g a t z e m i la comp l ic i t a t e n t r e e m p l e a t s pe r poss ib les fraus a l ' empre sa . E ls mic ròfons en forma d e calculadora, cendrer, endoll o targeta de crèdit t amb é estan a l 'ordre del dia per a les reunions d'alt nivell, però els detectors de micròfons són l 'eina adient per neutralitzar-los.
Antonio Duran insisteix que els productes de la T ienda del Espia són productes homolo-
Alpeu de l'Hotel Arts, la Tienda del Espia ofereix aparells de vigilància per a Vús amateur. FOTO: X. L.
gats als quals hi pot accedir tot el públic sense necessicat d e l l i cènc ia , pe rò r econe ix que es pot incórrer en un mal
Els productes són
homologats i
s'obtenen sense
llicència. El mal ús
depèn del client
us: es com comprar ganivets, l 'ús que se 'n faci és respons a b i l i t a t d e l c l i e n t " . E n
aq u es t sen t i t , D u r a n considera que , en la confiança que un empresar i diposita en els seus treballadors, cal tenir en compte la protecció del capital que s'ha invertit . "Has de prendre mesures i qualsevol tendència moral no et pot suplir el programa de vendes" , apunta .
E n l ' àmbi t familiar, D u r a n s'ha trobat amb autènt ics relats de la vida conjugal a peu de mostrador. Quan els casos d' infidelitat van de baixa, la vigilància apun ta cap als fills per qüest ions de droga o males companyies . "Vigilar els fills és una prolongació de la
p ro t ecc ió de la famí l ia" , es justifica des de la T i e n d a del Espia, i els micròfons o les cam e r e s es c o m p l e m e n t e n en aques t àmbit amb esprais de tectors d 'es tupefaents o que pe rmet in veure el con t ingut de sobres.
Tot i que la gamma de prod u c t e s no està diversif icada en excés, Duran veu amb opt i m i s m e el c r e ixen t i n t e r è s del públ ic i remarca la quot i -dianitat dels aparells q u e ven a les seves botigues. El futur de l sector, al seu parer, es tà e n la p o t e n c i a c i ó d e l s s a t è l · l i t s com a e ina d e vigilància.
L e s eines
Objectes quotidians per a Pespionatge en un camp on
gairebé tot està inventat
A. B. - Sant Cugat -
Els laboratoris de les agències de detectius i l'oferta amateur de les botigues d 'espionatge ofereixen un ventall inacabable d'objectes de vigilància i con-travigilància. Aquí, una mostra: •Gravadora Potosí
Fabr icada a Xina pel G r u p d 'Empreses Potosí, propietat d'Aaron Detectives, aquesta gravadora enregistra converses telefòniques a una velocitat d'l ,2 (12 hores seguides i autoreversé). •Secràfon
Telèfon inviolable amb sistema xifrat i claus pública i privada. Exclusivament llogat a persones seleccionades. D'Aaron Detectives.
•Transmissors ambientals Calculadores, targetes de crè
dit, endolls,... Un receptor ho capta tot en 100 metres. Freqüència especial a 400 Mhz, banda privada. Funcionen també com a objectes normals. •Transmissors telefònics
Per escoltar i enregistrar. Es complementen amb una gravadora que memoritza els telèfons. Cinc hores de durada. •Estetoscopi
Kit amb auriculars i gravadora opcional amb un sistema de ventosa per escoltar a través de parets i finestres. L'Endoscopi permet, a més, veure a través de la paret. •Identificador de trucades Memoritza les últimes 35 tru
cades amb data i hora.
Els objectes més quotidians poden ocultar transmissors, que es complementen
•Sistema de transmissió Phonak •Càmeres-espia Per rebre i transmetre informa
ció amb tnalkie-talkie o telèfon mòbil. Mini-auricular inalàmbric. Bobina, micròfon, cable i petit pulsador dissimulats sota la roba. •Noddy Mòbil Per captar converses a dins de
naus industrials, vehicles o cases.
Per a vigilància d'un negoci, d'una part de la casa o d'un magatzem, per exemple. Abarca 500 metres. Dissimulat com a alarma. •Esprais detectors
Per veure el contingut de documents. També per a empremtes dactilars i restes de droga.
amb un receptor. FOTO: X. LARROSA
•Detectors de radar Per a automòbils. Abarquen un
camp de cinc quilòmetres. •Canviador de veu Quatre tons diferents per a co
municació telefònica.
Més informació, excepte d'l i 2, a http://www.latiendadelespia.es.
• Ceràmica • Sanitaris nCATALONIA ..Jg™ 4
CERÀMIC *™t££ : = ^ Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3
Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0 OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció
Setmana ELS /CANTOOS Divendres, 25 de setembre de 1998
L ' e n q u e s t a
En quin cas contractaria un detectiu privat? A les pel·lícules i novel·les es tem acostumats a veure detectius privats " ca txes" i atlètics que salven la noia en l 'últim moment o descobreixen el crim que la policia no pot reso ldre ; quasi sempre estan enfrontats a l 'estupidesa dels "de tectius oficials". D'al tra banda, per a moltes persones els detectius privats reals són només uns homes que es mouen en un món de gelosia i que serveixen únicament per seguir la dona que t 'enganya. La realitat és molt diferent. Normalment , els
detectius privats no es fiquen en casos policíacs de crims i assassinats, ni tampoc és veri tat que només serveixin per seguir persones infidels. Moltes vegades són contracta ts com un mitjà fiable i eficient d 'aconseguir informes de socis i persones que seran contractades pe r a un cà r r ec de responsabil i tat , investigant la legalitat de patents , cercant informes d 'empreses pe r assegurar societats , o treballant en casos de desfalcs i robator is empresar ia ls . / M. S.
CONCKI'CIÓN CARRETERO
68 ANYS
JUBILADA
" N o se m 'haur ia acudi t mai contractar cap detectiu privat. Potser els empraria en casos de sospites del meu marit, però en cap altre cas."
P E D R Ó P É R E Z
76 ANYS
JUBILAT
"Només contractaria un detectiu en cas de sospites d'adulteri o d'amenaces directes contra la meva vida o la de la meva família."
ÈLIA COLORADO
69 ANYS
JUBILADA
"Si t ingués algun p rob lema molt greu. Però, realment, ara com ara no se m 'acu t un cas concret com per fer-ho."
PACO J U S T E L
50 ANYS
ESCENÒGRAF
"Jo mai recorreria a un detectiu privat. Crec que si tingués problemes aniria a la policia. La policia està per resoldre aquestes coses."
M O N T S E ESPANOL
52 ANYS SECRETÀRIA
"Jo mai no contractaria un detectiu privat. Només en cas de desaparició d 'un familiar perquè ajudes a cercar-lo, o en algun altre supòsit així de greu."
MARÍ CARMEN SALGUERO
33 ANYS MESTRESSA DE CASA
"Jo el contractaria si em sentís perseguida o corres perill la meva vida, o si algun dels meus familiars es tess in igua lment amenaçats o perseguits."
ROGER GARCIA
21 ANYS
E S T U D I A N T
"Mai no he recorregut a un detectiu privat. Jo crec que el faria servir en cas que sospités d'algun empleat o en afers de l 'empresa."
DAMIÀ GARCIA
20 ANYS CAMBRER
"Els contractaria en algun cas que no pogués resoldre la policia, o bé en algun afer per al qual en els canals oficials em doness in un t e m p s d 'espera molt llarg."
JOSEFINA ROCA
67 ANYS JUBILADA
"Jo els contractaria en cas que sospités que el marit em fos in-f ide l , i en afers d ' a q u e s t a mena."
ALBERT SOLIVELLAS
33 ANYS
M E S T R E
"No se m'acut cap supòsit en què tingui que cercar l'ajut d'un detectiu privat Ja sé que el més clàssic és en casos d'infidelitat, però ni en aquest cas..."
El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar
-p ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 I al costat de Mobil Center.
EIS4CANTON3
Política Divendres, 25 de setembre de 1998
E l e c c i o n s p r i m à r i e s
Menéndez juga fort i primer Un 30% de militants han signat per la precandidatura del dirigent del PSC
AI.BKRT BALANZÀ
- Mira-sol /Sant Cugat -
El primer secretari dels socialistes santeugatencs, Jordi Menéndez, no ha deixat passar ni un dia després de l'inici del termini de presentació d'aspirants a primàries i divendres passat ja va aportar la documentació necessària amb un primer plec d'un 30% de les signatures dels militants. A final de febrer, amb la renúncia a l'alcaldia d'Àngel Casas, Menéndez va ser explícit a l'hora d'afirmar que "el primer secretari no serà candidat" (vegeu E4C, núm. 229). La insistència dels militants i simpatitzants, segons Menéndez, ha estat determinant en el seu canvi d'opinió.
Molts d'aquests militants van ser dissabte a Mira-sol a la presentació oficial de la candidatura. Hi eren els membres de l'Executiva Joan Carrasco i Carme Talleda, l'artista Paco Mi-nuesa, els portaveus locals del Foro Babel, Francesc de Carreras i Victòria Camps , i van adherir-se tot i ser-ne absents Glòria Canalda i Narcís Cas-
Menéndez va presentar la candidatura davant els mitjans de comunicació i un reduït grup d'amics. FOTO: A. B.
tanyer. En aquest sentit, va ser significativa l'absència dels cinc membres del grup municipal, en tant que la majoria ja s'ha pronunciat pels altres possibles candidats , Joan Gaya i Maria Sansa.
En el seu parlament, Jordi Menéndez va considerar com un "repte formidable" la seva pre
candidatura a l'alcaldia de Sant Cugat mitjançant el sistema de primàries. "Per a un polític no hi ha res més apassionant que ser alcalde de la seva ciutat", va emfasitzar, alhora que valorava l'etapa de govern socialista amb Àngel Casas i Josep Oriol Nicolau i "allò de positiu" de l'etapa de CiU amb Aymerich.
En el camp de les propostes programàtiques, el dirigent socialista va apostar per un "canvi d 'est i l" en el govern de la ciutat, amb una crida al diàleg sobretot amb la gent jove per "prioritzar més les persones que les coses". La solidaritat, l 'educació pública de qualitat, el respecte pel medi amb To
rre Negra i la integració al Patronat de Collserola van ser alguns d'aquests primers punts . M e n é n d e z va ampliar la reivindicació a la saturació del CAP, els peatges de la B-30 i la construcció del quart institu t . "Aques t e s no són competències municipals, però sí que han de ser preocupacions", va recordar.
Gaya i Sansa, ben aviat
Confirmada la candidatura de Jordi Menéndez, els altres dos possibles aspirants, els regidors Joan Gaya i Maria Sansa, han confirmat que ja han entrat en el procés amb la recollida del 25% de signatures. El portaveu d'urbanisme, que compta amb el suport d'Àngel Casas i Carme Pérez, ha indicat que presentarà tota la documentació la setmana que ve. Mentrestant, la candidatura de la portaveu deducació i cultura ha rebut un impuls amb l'entrada en el cens de militants del fins ara regidor independent Martí Vilaró, que molt probablement li donarà la seva signatura i el seu suport.
NEGOCIOS
COMPANIA ESPECIALIZADA S | Q U | E R E V E N D £ R s u L O C A L
EN LOCALES COMERCIALES o ALQUILAR SU NEGOCIO ÜLLÀMENOSÜ
N9 1 EN TRASPASOS 93 590 28 00 VENDO CROISSANTERIA-
GRANJA-BAR en Cerdanyola. Clientela tija. Zona Comercial cerca Ayuntamiento e Iglesia.
Todas las instalaciones. T/ 93.590.28.00
LOCAL en VENTA en Cerdanyola.
Chaflàn 12 metros. Ideal para almacén y oficinas. Superfície: 35 m2. T/ 93.590.28.00
VENDO CARNICERIA en Cerdanyola.
Zona muy poblada. T/ 93.590.28.00
MERCADO FONTETAS vendo parada 2 números con
camara. Actividad actual Comestibles. Todas las
Instalaciones de Acero Inox. II 93.590.28.00
CERDANYOLA TRASPASO BAR-FRANKFURT.
Junto Instituto. Calle muy comercial. Caja 60.000.-ptas/día.
Gran Oportunidad. T/93.590.28.00
TRASPASO DISCOTECA en pleno funcionamiento. Zona ocio. Dos ambientes y pàrking privado 600 m2. Insonorizado. Salida Emergència. Todos los
permisos.
TRASPASO BAR-COMIDAS en Centro de Cerdanyola, 70 m2, alquiler 65.000 ptas. Totalmente
equipado. Aire Acond. T/ 93.590.28.00
TRASPASO SUPERMERCADO en St. Cugat, alta facturación.
300 m2. Aire Acond. Alarma.
V 93.590.28.00
,QUIERE TRASPASAR SU NEGOCIO?
ÜLLÀMENOSÜ 93 590 28 00
TRASPASO BAR-GRANJA Cerca Rbla. Celler. 15 anos trabajando. Zona Comercial
Todas las instalaciones. T/ 93.590.28.00
BAR-COMIDAS junto Estación St. Cugat.
Posibilidad Terraza. T/ 93.589.28.00
PELUOUERIA EN VENTA Cerca Estación. Totalmente
equipada. Aire Acond. T/ 93.590.28.00
VENDO LOCAL en Rubí. Superficie: 200 m2.Tiene
Semi-Sótano. Dos lavabos. Todas las instalaciones.
Tan solo 10.500.000.-ptas. T/93.590.28.00
VENDO LOCAL C/ Borrell esq. telés. Superficie: 118 m2. Cerca Supermercado Caprabo y
Parada Bus. Excetente Situadón. T/9&59O28.00
BAR-RESTAURANTE en Cerdanyola. Calle doble sentido.
Fàcil Aparcamiento. Cafetera, Horno para pizzas,
etc ...Pràcticamente nuevo. T/93.590.28.00
PASTELERIA con OBRADOR en traspaso. Cafeteria, Moiinillo.
Amasadora, etc... Fàcil Aparcamiento.
T/ 93.590.28.00
BAR-RESTAURANTE en Zona Semi-lnd. Gran Terraza.
Única. Fàcil aparcamiento. Tiene que verlo. T/ 93.590.28.00
VENDO Parada Mdo. Mpal. de Torreblanca. Congelados.
Precio a convenir. Doy Facilidades. T/93.590.28.00
BAR-RTE con VIVIENDA. Junto Rbla. Egara. Cocina amplia.
Aire Acond. Patio interior 30 m2. Céntrico.
T/93.590.28.00
BAR EN ALQUILER Cerca Monasterio. Totalmente equipado. Fàcil Aparcamiento.
V 93.590JZ8.00
TRASPASO BAR MUSICAL junto Chic. Salida Emergència. Todos los permisos . Ocasión.
T/ 93.590.28.00
VENDO TOCINERIA en Mdo. Mpal. en la primera planta. Por no poder atender. Todas las instalaciones.
Solo 2.500.000.-ptas II 93.590.28.000
VENDO TOCINERIA en Mdo. Mpal. de Rubí.
Mismo dueno hace 20 anos. T/ 93.590.28.00
TRASPASO BAR-RESTAURANTE en Zona Alta de Barcelona. Con Terraza.
Único en la Zona. V 93.590.28.00
PIZZERIA en Traspaso junto Ayuntamiento.
Totalmente equipada. Única en la zona. T/ 93.590.28.00
TRASPASO RESTAURANTE en Zona Industrial. Jardín y Terraza
interiores. Alquiler bajo. Montacargas. Salida de humos Aire Acondicionado. Único en la
zona. T/ 93.590.28.00
TRASPASO TIENDA "TODO A 100"
en Zona Centro. Superficie: 120 m2. Alquiler bajo y
Facturación demostrable. T/ 93.590.28.00
TIENDA DE ANIMALES se traspasa en St. Cugat.
Facturación Alta. Superficie 70 metros.
T/ 93.590.28.00
e o % T R A S P A S O 9 3 5 9 0 2 8 O O
8 Política U S /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 199S
P a r t i t s
Trias insta Recoder a escollir entre alcalde
o portaveu a Madrid V B.
- Sant Cugat -
I-'.l conseller de la l'residència tic la (iencralitat. Xavier Trias. va atenir dimarts el seu suport a la possible candidatura de Lluís Recoder a l'alcaldia de Sant Cugat per ( ' i l ' . però va advertir que el diputat haurà de triar entre aquest càrrec i el de portaveu del grup català al Congrés, al qual actualment també aspira després de la designació de Joaquim Molins com a alcaldablc de la coalició per Barcelona. Trias, que va participar en l ' assemblea ordinària de C D C , va valorar la "transformació de la ciutat per treure's el barret" de l'etapa Ay
merich i va donar crèdit a un "pes pesat" com Recoder per agafar les regnes del govern municipal. El conseller va puntualitzar, però, que només l'acord entre els dos socis nacionalistes i una decisió estrictament local farà possible aquesta candidatura.
Sobre el debat intern de CiU per la confecció de les llistes autonòmiques, la importància que Convergència ha donat al lloc del número dos després de negar-lo a Unió Democràtica ha fet recobrar aspiracions a Trias o al conseller d'Economia Artur Mas. El conseller de la Presidència va considerar "prematur" opinar sobre qui serà el futur conseller en cap i va ironitzar sobre el ball de
Trias va presidir l'última assemblea de CDC abans de l'elecció de Recoder com a alcaldable. VOTO: X. I.ARRÒSA
números que s'ha viscut els últims dies, amb una referència al PSOE: "el número 2 dels socialistes a les últimes eleccions generals va ser Garzón". No va ser l'últim atac que va dispensar als socialistes, a qui va criticar la manca de lideratge per convocar unes
eleccions primàries que "donen imatge de desorganització". Va lamentar també el rebuig
final per només un vot de la proposta de modificar la llei per ampliar la despenalització de l'avortament. Trias va explicitar que "s 'ha perdut d 'un" , però
va demanar respecte per a la llibertat de vot que ha alineat Lluís Recoder en el grup del no. L 'assemblea ordinària de C D C va informar els militants del procés de designació de Tal-caldable i de Testat de negociacions amb U D C .
Gonferència
L'exministre de Cultura va discernir sobre l'impacte sociològic de les primàries. FOTO: AVE BELTRAN
Solé Tura demana maduresa per superar la 'tensió' de les primàries
El dirigent socialista va obrir el procés a la Casa de Cultura A. B.
El diputat socialista i exminis-tre de Cultura, Jordi Solé Tura, va posar en alerta divendres passat els militants santeugatencs perquè afrontin amb maduresa el procés d'eleccions primàries q u e viurà el par t i t fins al 24 d'octubre. En una conferència a la Casa de Cultura en el primer dia del calendari de primàries, Solé Tura va advertir que aquest tipus d'eleccions internes poden generar "unes tensions a les quals ens haurem d'acostumar fins a trobar l 'equil ibri" . Aquesta tensió, segons el dirigent socialista, ve provocada per la novetat que suposa en la vida
d'uns partits "molt piramidals". "Tots els esforços de vint anys de partits democràtics des de la transició s'han dedicat a enfortir les estructures", va afirmar. Aquesta disposició, al seu parer, ha provocat que les grans decisions es prenguin en nuclis reduïts. "PP i CiU encara van així", va criticar.
Resultats desiguals
Solé Tura va comparar les primeres experiències d'eleccions primàries del PSC a Badalona o del PSOE en l'àmbit d 'Estat amb els resultats obtinguts en aques t s processos als Es ta t s U n i t s , F r a n ç a i A l e m a n y a . Aquests dos últims models eu
ropeus són, segons el dirigent socialista, els que s'haurien de seguir al PSC-PSOE, amb una diversificació de la direcció entre el secretari general i el candidat: "cal buscar espais diferents i un funcionament conjunt que no és fàcil de trobar".
En el posterior debat, seguit per una cinquantena de persones entre les quals s'hi comptaven mi l i tan ts d ' I C i E R C , Solé Tura va posar sobre la taula la conveniència de reformar el sistema electoral cap a un model mixt, va qüestionar la limitació dels mandats ("comences a p r e n e n t i q u a n en saps , e t treuen") i va mostrar-se escèptic davant de la disposició de llistes obertes.
Pactes
Aquest és el logotip definitiu d'Esquerra Unida i Alternativa. FOTO: CEDIDA
Mota (EUiA) veu amb bons ulls una futura entesa amb
els ecologistes escindits d'IC
A. B.
El portaveu d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), José Fernando Mota, ha aprovat el procés de converses engegat pel partit amb Els Verds, els quals han trencat sorollosament, amb un cas d 'agressions inclòs, el pacte amb IC. Segons Mota, la possible entesa amb el grup de militants que han conservat el nom original, Els Verds-Confe-deració Ecologista de Catalunya, és "positiu, perquè poden fer una elaboració teòrica necessària dins d 'Esquerra Unida".
La confluència d 'EUiA amb Els Verds ja ha viscut un primer ep isodi a Santa Pe rpè tua de
Mogoda, on ja s'ha establert un pacte per anar junts a les eleccions municipals. A Sant Cugat, l'assemblea local es limitarà en principi a acatar les decisions de l'acord en l 'àmbit nacional, ja que ara per ara no hi ha militància activa dels ecologistes.
D'altra banda, l'assemblea local d 'EUiA prepara a hores d'ara l'assemblea comarcal del 26 d'octubre en què s'hauran d'escollir deu consellers nacionals. Esquerra Unida i Alternativa s'ha adherit també, juntament amb el CASC, a la campanya de la Plataforma contra les Empreses de Treball Temporal impulsada per Maulets i que començarà dissabte amb una recollida de signatures al carrer Santa Maria.
Credi-Cotxe
Credi-Reformes
Credi-Llar
Per a estrenar el que vulgueu
11.937 ptes. al mes per milió el primer any. La resta 12.341 ptes. al mes. 7,5% interès nominal el primer any. La resta al 8,5% (9,20% TAE per 1 milió de ptes. a 8 anys
i 12,13% TAE a 1 any). Exemple de crèdit desemborsat l'1 de juliol amb quotes dobles als mesos de juny i desembre. Aquestes condicions estan subjectes a domiciliar la nòmina i tres rebuts.
*La Caixa de Terrassa podrà substituir aquest regal per un altre model o marca d'iguals o superiors característiques.
I CAIXA DE TERRASSA A M B LES P E R S O N E S
EIS4C4INTa>S
10 nuo Divendres, 25 de setembre de 199H
FLS CANTONS <M del Vallès
^
KIL-III .lc S.H1I Ci
Premsa Local de Sant Cugat, S.L.
l' it Sji.ttlunatddVjllcs - I . . ^1
C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó iCuimn d u u l president)
J..scp M < i j l i rcn/. . . IVic l·.MiiK'rd.i i \ j \ i c r Fornells (editor detegat!
Coordinadora ds Redacció \ u r j (^nstj
Redacció INi l i l i f iu ' K< «mòmia: Albert Bal·inzà;
Kiil<irii/<)piiii<>: \ur.i COSIJ . .SiM-iftat: Iolanda Pàmies; Cul tura : Jo^ep Maria Miró;
K-|H>rtK: Alcx López; Radiografia i riM|ue«ta: Montse Sant;
SiI l · l lurí iHi: M uiivJ Berrulx1; Dúttr i r te*: Vivian J iun
C o m e r c i a l Anna ju jnu la
Consell Editorial KJI I IOH (J Í . ÍU Iprcsident)
]osep M ( ! jhren/o i v iccprcsidcnt) \ i a . - r Alcx.indre.l·'rjm.cM·Carl)!). Jordi Casas.
S. in .^ C ^t . in\er. \ll>crt De f ' jh lo , Pere Esquerda, X.mer l '-rnells. kn· . run Herbol/heimcr,
K.^el i Pedn». k j m » n l'ros. Lluís l 'uig. Kmi l i Rcflé. Mar t j Sutura. PJO» Snlcr. Josep A. Teixidó,
|u j f i l i . r t i ^ j . J p>ep M Sjns Trjvé, Joan Troyano, J jume Hihau, l i e t tu r \ J I I . Núria Zabala
\nr. i ( nsu i secretaria)
Subscripcions Laura Monter
Fotografia \ j \ i I .arrosj. Ave Beltrín
Disseny i maquetadó Jotdi Pascual
Correcció Al\ jr Masllorens
I m p r e s s i ó Rotimprcs 1972» 40.05.95
Distribució Mailinjí \J!1ÒS SI. . Tel. 589.23.71
Dipiïsit lcpal: (i 1-405-93
I M I . n i ! i.» r^-·ri-·.vj i jt'.iein !J i r ' J npinio en eU editorial». El* article» sign.it*
t V " ' " 1 " " ! ' .unII ii ,!L-K - C I I . jiitorv. .im; KI-. 4 (amon i no U seva ncccstitriaincnl
(a)ACPC Associació C a t a l a n a ik la Prem»» C o m a r c a l
E d i t o r i a l
C/Sa*DMà|·,ltUius U.FBSH2371
Distribució d'ELS 4 CANTONS ^ als subscriptors \
Recuperar la sardana
La sardana és sens dubre un aspecte bàsic de la cultura popular catalana,
una expressió cultural que ha identificat des de sempre el nostre país. Generacions i generacions de catalans l'han ballat, sentint moltes vegades quelcom més que el plaer de dansar. Es per això que no deixa de sorprendre la limitada difusió que actualment se'n fa. Sembla haver caigut en desgràcia, per no dir que des d'alguns àmbits so-cioculturals se l'ha relegada gairebé a segon terme. Ben senzill és veure constantment actuacions castelleres -d'altra banda igual de bàsiques pel sentir ca-
Dilluns es va celebrar el Dia Mundial de l'Alz-heimer, una malaltia
que afecta el 2% de la població major de 65 anys i un 85% dels més grans de 85. A Sant Cugat, per estadística, hi pot haver un centenar de persones que pateixen aquesta malaltia, segons informa Cavis, l'única entitat de la ciutat que treballa per millorar les condicions de vida dels
talà- als mitjans de comunicació. mentre que la sardana s'ha relegat a algun més que modest programa cultural que amb prou feines se'n fa ressò quan es tracta d'una trobada o ballada excepcional. Per aquest motiu és tan im
portant que la nostra ciutat celebri anualment l'Aplec de la Sardana, una trobada que aconsegueix reunir més de 5.000 persones i que enguany arriba ja a la seva XXIII edició. L'Agrupació Sardanística Sant Cugat en va ser la primera impulsora i, després d'una crisi passatgera deguda a la desaparició d'aquesta entitat, la tradició ha tor
nat a agafar força des que l'Esbart Sant Cugat n'ha assumit l'organització, amb el suport municipal. L'Esbart té ara, doncs, l'ocasió d'or per donar a la nostra dansa el relleu que li correspon. A banda d'assumir el pro-tagonisme total pel que fa a l'organització de l'aplec, ha de fer tot el que estigui en les seves mans per aconseguir que aquesta trobada santeugatenca vagi a més, que reuneixi cada any més gent i sobretot més santeuga-tencs. No és una tasca senzilla però l'Esbart té prou autoritat i eines suficients per aconseguir atraure l'atenció del gran públic. No estaria de més que l'entitat
Ajudant eh avis malalts i de les seves famílies. Ara bé, hi ha una població d'uns 11.000 habitants majors de 65 anys. Es tracta de persones que, potencialment, podrien tenir aquesta malaltia. En la primera i la segona fase, però, moltes d'elles no són conscients del seu problema, ja que els primers símptomes poden ser simples descuits. Els especialistes recomanen d'estar alerta quan
se superen els 65 anys. Cavis ha fet diverses con
ferències i cursos a la ciutat destinats a informar, però també a formar voluntaris. El cert és que tant les unes com els altres sempre han tingut bona acollida, però la trista realitat ens retreu que la majoria d'assistents són persones que han viscut de prop la malaltia, sigui perquè tenen algun familiar afectat, sigui a
aportés a la trobada idees noves que li fessin guanyar rellevància: tal vegada el cos de dansa de l'Esbart podria actuar durant l'aplec com a atractiu afegit a la trobada, o bé podria buscar activitats paral·leles -l'organització d'una mostra artística, per exemple-, iniciatives que es-devinguessin nous pols d'atracció i que contribuirien a fer un aplec més gran i més important. És a les nostres mans que Sant Cugat pugui esdevenir una de les ciutats punt de referència de l'activitat sardanística i, amb aquest èxit, fer recuperar l'interès per un dels símbols de la nostra cultura.
través d'algun amic. Caldria, doncs, que tots plegats fóssim més conscients del dolor que provoca l'alzheimer, una malaltia incurable que complica molt la vida, no tan sols de la persona afectada sinó també de tots aquells que l'envolten. En fóssim conscients, i oferíssim una mica d'aquesta solidaritat de la qual tant ens vanagloriem davant els nostres conciutadans.
El l e c t o r escriu
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi Figurin el domicili, el telèfon i el
número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Teatre-Auditori: parlar par parlar
Llegeixo a la premsa la programació del Centre Cultural per a aquest últim quatrimestre de l'any i haig de reconèixer una vegada més que s'hi han lluït. Al contrari del que expressaven alguns dels enquestats per aquest diari la setmana passada, jo sí que crec que la programació és variada, que dóna cabuda a tot tipus d'espectacles i, com sempre, de la més alta qualitat. Com s'explica, si no, la presència de la gran cantant de fados Mísia o de l'espectacle d'ombres xineses que farà el teatre negre de Praga? Si això no és diversitat, que m'ho expliquin. Sovint s'acusa él Teatre-Audito-
ri de fer una programació massa convencional, una idea que tampoc comparteixo. Si bé és cert que cada temporada inclou algun clàssic, sense oblidar mai els concerts o l'òpera, igualment cert és que
cada temporada que s'ha presentat comptava amb alguna aposta arriscada. Recordem Aiguardent de M. Carrasco o Quartet de L. Homar. Espectacles que sovint no han tingut tot el ressò que mereixien i que no han fet sinó constatar el risc que assumeixen els programadors del Teatre-Au-ditori portant espectacles que ja intueixen que no tindran una gran resposta de públic. Si us plau, menys acusacions i
més cultura. És molt fàcil criticar allò que es desconeix o envestir contra l'administració pública. Però jo em pregunto, aquests que tant es queixen, on són quan al Teatre-Auditori es representa un
d'aquests espectacles considerats de públic minoritari? Jo, personalment, he assistit amb decepció a més d'un muntatge que, malgrat la qualitat del seus intèrprets, cornptava amb un públic més que discret Recordo algunes ocasions en què amb prou feines s'han omplert quatre fileres de butaques, i, coses de la vida, sempre que ha passat això coincidia que es tractava d'un espectacle de poc nom, amb actors poc coneguts pel públic o que tractava temes més arriscats o delicats. On éreu aquelles nits els que acuseu el Teatre-Auditori de convencional? / LAURA ROGENT (Valldoreix)
Les ETT són intocables
Aquesta setmana l'associació Maulets de Sant Cugat vol començar una campanya contra les empreses de treball temporal, amb la finalitat que les tres que hi ha a la nostra ciutat desapareguin. Sóc mare de tres joves adoles
cents, dos dels quals han trobat feina gràcies a una d'aquestes empreses i per això no estic d'acord amb aquesta campanya. Més ben dit, crec que la solució no és aquesta. És veritat que les ETT s'aprofiten dels joves aturats, prenent-los una part important del sou i donant-los males feines en
les que són gairebé explotats. Però el cert és que, encara que en males condicions, aquestes empreses els han trobat un lloc de treball, una cosa que ni l'INEM ni cap altre servei d'ocupació havia aconseguit. Per tant, jo personalment haig de donar les gràcies a les ETT locals perquè han fet possible que dos dels meus fills trobessin una feina. Si ara volen tancar aquestes empreses, qui vetllarà pels nostres joves i el seu futur laboral?/ MARIA GARCIA
», (Mira-sol)
j * « . w -
JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A.
BELL&
«IP)»«
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 17 84'Fax93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT C*dkSà ajfeotsts j>eí
E l S /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Opinió 11
La I I o t i
Sobre equipaments esportius
La meva mare ve d'un poble del Vallès Oriental, on hi conserva algunes ami
gues que encara viuen a pagès. Diu que no fa massa anys van voler anar a felicitar-ne una que devia celebrar alguna cosa important. Va preguntar, diu la meva mare, a una de les altres amigues que què li podia regalar, que si tal vegada un llibre. I diu que li van dir: un llibre?, però si ja en té un! Es veu que en aquell poble, a pagès, ja tenien un llibre... per què en volien un altre? Que ja tenien prou feina! Estic segur que aquesta histò
ria, més o menys certa, no té res a veure amb la realitat del que ara vull comentar, i ja sé que les comparacions són odioses, però em va venir a la memòria quan vaig llegir, ara fa uns mesos, la notícia a la premsa local i comarcal: es torna a posar damunt la taula un projecte, que portava alguns anys més o menys oblidat, de crear un complex esportiu a la zona de la carretera de Roquetes, a l'extrem del municipi. A més es preveu la millora d'algunes de les instal·lacions ja existents. Fins aquí molt bé.
Si tenim en compte el creixement que ha tingut Sant Cugat en la darrera dècada queda justificada la voluntat d'ampliar l'oferta d'instal·lacions esportives
municipals. Però és que les instal·lacions municipals (insisteixo en això de municipals en comptes de dir públiques, perquè no vull que s'hi inclogui el CAR, que té unes instal·lacions segurament excepcionals, però que no són utilitzables directament pel comú dels ciutadans), no tan sols són insuficients en quantitat, sinó que ho són també en qualitat: algunes són quasi obsoletes, tronades, o no poden ser utilitzades plenament durant tot l'any (per exemple la piscina de Valldoreix).
Per tot això, sigui benvinguda la notícia i esperem que aviat podrem gaudir, a més de les velles instal·lacions renovades, també d'unes de noves: de millor qualitat, millor quantitat, millor repartiment territorial, menys congestió! No oblidem la importància de la pràctica esportiva avui dia, no tan sols pels seus valors pedagògics i lúdics, sinó també per la importància terapèutica: penso en la bondat de la natació.
És en aquest punt, el de la natació, que tinc una certa preocupació. Avui a Sant Cugat només hi ha una piscina municipal que estigui oberta tot l'any, la de la rambla del Celler. Es tracta d'una piscina molt vella, amb unes instal·lacions molt precàries i coberta amb un globus apedaçat. En aquesta piscina hi aprenen a
ANDREU ROMANÍ
nedar els nens i nenes de les escoles que poden combinar-ho amb l'horari escolar, s'hi deuen entrenar els esportistes més o menys amateurs, hi van les persones que per necessitats terapèutiques han de nedar, hi anem les persones a qui ens ve de gust practicar la natació amb una certa regularitat per fer una mica de salut, hi ha cursos i cur-
Les instal·lacions municipals són insuficients en
quantitat i qualitat: algunes són quasi
obsoletes, tronades o no poden utilitzar-se
durant tot Pany
sets de tota mena. Tot això al llarg del dia, amb un munt d'hores (aquelles en què la majoria de persones poden anar-hi) absolutament congestionades. I els caps de setmana la piscina és tancada! Però tot això canvia quan arriba l'estiu: durant prop de tres mesos la piscina es descobreix, es reforça el seu caràcter lúdic i la pràctica lliure de l'esport esdevé encara
més difícil fora dels cursos expressament organitzats. Això passa a aquelles persones
que no tenen accés al CAR o a instal·lacions privades, que deuen ser una gran majoria de ciutadans. La construcció de dues noves piscines, una d'elles coberta perma-nentment en el nou complex anunciat, pot resolde o almenys reduir els problemes esmentats en augmentar l'oferta i apropar noves instal·lacions a nous nuclis de població (evidentment. Coll Fava, Sant Francesc, etc). Però hi ha un problema: la notícia que he citat, almenys tal com la vaig llegir, parlava de suprimir la piscina municipal actual, la de la rambla del Celler. Si és certa, és una mala notícia. Crec que això és greu i és el que m'ha fet pensar en l'absurda història del començament perquè volem una altra piscina si ja en tenim una? Doncs perquè amb una de sola no en tenim prou, i amb dues, si estan tan allunyades del centre com la zona de la carretera de Roquetes i s'hi ha d'anar amb cotxe particular, tampoc en tenim prou (el transport públic fins ara és purament testimonial i només serveix per a qui tingui tot el temps del món!).
El que dic respecte a la piscina és vàlid igualment per a altres instal·lacions de la rambla del Celler dues pistes poliesportives co
bertes, una descoberta i el camp de futbol. Segurament també són instal·lacions velles que necessiten una renovació important, i segurament en calen unes de noves, més grans, més modernes, més properes a nous nuclis de població. Però atendre les necessitats de les zones de creixement no pot ser a canvi de desatendre el centre, el barri antic, aquest centre urbà que des de les proximitats del parc central, l'estació i el golf arriba fins a la zona de Torre Blanca, la carretera de Cerdanyola i el Monestir.
No es pot admetre que el nucli de Sant Cugat perdi equipaments esportius tan necessaris i emblemàtics. No es pot pretendre que els ciutadans d'aquesta zona (i són molts!) cada vegada que vulguin anar a fer esport o acompanyar la canalla a fer-ne, hagin d'agafar el cotxe (els qui puguin fer-ho), augementar els problemes de circulació, de contaminació, de soroll, de cost, de pèrdua de temps...
Espero que els responsables municipals tinguin en compte aquestes consideracions a l'hora de decidir, i que escoltin i respectin l'opinió dels ciutadans interessats. I convido a tots aquests ciutadans a defensar al màxim la conservació i millora de les instal·lacions de la rambla del Celler.
El S e v e r i en T i t o
5 ''%%$'}?•$'''%* , -
£ I t e r r a t
Les restes dels monjos del Monestir, guardats en unes caixes
E Is esquelets dels monjos del Monestir de Sant Cugat estan actualment guar
dats en un munt de caixes, dins la torre que està servint en aquests moments de magatzem dels materials que pertanyen al Monestir i que estaven escampats. Aquesta torre està a l'esquerra del Palau de l'abat. Era l'únic espai del Monestir que quedava lliure, ara serveix de magatzem. Està bé que es guardin aquests materials i que no estiguin dispersats. Però què hi fan les restes dels monjos dins de caixes? Aquests esquelets van ser trobats quan es va arreglar la sala capitular. Al segle XVIII l'abat Gayolà va traslladar la sala capitular on hi havia el refectori, i on hi havia estat la sala capitular hi va fer construir un nou panteó per traslladar-hi les restes dels monjos i dels abats.
En les últimes excavacions que es van fer al Monestir, els anys 93-94, es va restaurar la sala ca-
MONTSF.RRAT RlTMRAIl
pitular. Hi van trobar, evidentment, el panteó on hi havien enterrades les restes dels monjos i abats del segle XVIII. Aquestes restes les van posar en caixes, i devien estar en algun racó o altre fins que, des de fa molt poc, s'han desat a la torre. Per què? Per què les restes no han estat enterrades de nou al cementiri, o fins i tot en el mateix Monestir? Fins a quin punt els arqueòlegs i historiadors poden disposar tranquil·lament d'aquestes restes? Els esquelets trobats d'època ibèrica, o d'èpoques molt anteriors, poden ser estudiats perquè poden aportar dades importants. Però no és el cas dels monjos i abats del Monestir de Sant Cugat, aquests han format part de la història, relativament recent, de la nostra ciutat. La nostra cultura sempre ha mos
trat un respecte pels morts. Ens esgarrifem quan ens arriben notícies de profanacions de tombes en un cementiri. Els cementiris
són sempre llocs tranquils i sagrats per a molts, on per Tots Sants els familiars o amics van a visitar les tombes, seguint un costum segurament ancestral. Tots hem perdut un familiar directe o un amic, i no ens agrada que els nostres morts siguin molestats, tots creiem que mereixen un respecte i que tenen el dret a descansar en pau, encara que tots sapiguem que allà, en la foscor de les tombes, tan sols hi queda pols i ossos. Els monjos i abats del Monestir de Sant Cugat també tenen aquest dret. Sé que quan s'ensenya el que hi
ha a la torre, les caixes plenes d'ossos serveixen per fer el corresponent acudit: si vols veure els monjos de Sant Cugat, mira dins d'aquestes caixes! Suposo que si
a un li fa gràcia wr> ciarà sc ' \ <leu
poder endur, per què no?, n'hi ha molts. No sé qui és el responsable de tot
això. A mi em resulta penós i voldria creure que per a molts sant-cugatencs, també.
12 Opinió ELS /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998
El porxo
El parany més vell del món FONTCUBERTA
Sigui quin sigui el seu final, el cas del president Bill Clinton és un preocupant motiu de
reflexió. El primer que es detecta és la diferent valoració moral dels actes de les persones. Cada societat té les seves normes i, encara que es pugui pensar al contrari, la seva unificació mundial de moment és impossible. Les diferents religions tenen un paper fonamental. L'opinió pública nord-americana (però no tota), manipulada pels polítics interessats, s'horroritza pel fet que el seu president no hagi tingut l'honradesa d'acceptar públicament el seu afer amb Mònica Lewinski. (Per què havia de fer-ho?) I el condemna. Però també hi ha una gran majoria que no li perdona aquestes relacions. Curiosament, a la mateixa gent no li semblen tan greus les acusacions delictives per corrupció en negocis immobiliaris de què se l'acusa. Mitja dotzena de fel·lacions resulta així més impor
tant que possibles malversacions, corrupció o estafes econòmiques.
De tota manera, en un país tan gran i amb tantes ètnies com els Estats Units sembla difícil d'acceptar que hi hagi una opinió única. Una cosa és el que diuen els polítics i una altra molt diferent la que pensa el poble. A mi m'agradaria saber, per exemple, l'opinió de la comunitat hispana. Potser n'hi ha molts que admiren Clinton per haver- * - ^ '
se lligat a una noie-ta grassoneta tan disposada a fer numerets. D'altra banda, pensen igual els homes i les dones? Les postures masclistes o feministes són determinants. I una cosa és el que es diu privadament i una altra molt diferent el que es diu en públic.
Un altre aspecte destacat és l'e
vidència de les manipulacions dels polítics que utilitzen qualsevol cosa sense escrúpols per a les seves finalitats. Fa fàstic que s'emprin, i s'acceptin, mètodes com aquest per anar en contra de Clinton en lloc de centrar-se en la seva eficàcia, vir
tuts o insuficiències com a president. Un detall
Mitja dotzena de fel·lacions resulta més important que
malversacions, corrupció o estafes
important que posa a republicans i demòcrates en el mateix sac: els demòcrates han filtrat un afer d'Henry Hyde, respectat
congressista republicà president del Comitè Judicial de la Càmara que ha de jutjar Clinton. Hyde té ara 74 anys i l'afer és de fa 38 anys! Tots són iguals.
El tercer punt de reflexió és el paper de la senyoreta Lewinski, una autèntica golfeta de luxe manipu
lada per la seva mare i pels polítics interessats. Les declaracions divulgades per Internet no deixen dubtes . La nena va assetjar sexualment Clinton pitjor que a Aco-so, i el president es va comportar com un passerell a mans d'una experta. Primer li va ensenyar el lligacama, després els sostenidors i finalment es va deixar tocar els pits abans de fer-li la ja mítica tanda de fel·lacions al peu del telèfon. Ara sembla que a Mònica la jugada no li ha sortit rodona perquè la publicació íntegra de l'informe del fiscal Starr ha fet retreure l'interès de les editorials per les seves memòries, que li haurien portat uns ingressos aproximats d'uns 1.500 milions. Sortosament, a Europa el sexe i la política de moment no tenen res a veure i aquí ens faríem un tip de riure si volguessin destituir Aznar, Khol, Eltsin o Pujol perquè haguessin tingut un ligue amb una becària.
El s o t e r r a n i
Vart de Josep Canah ÏOSEP M. CABRERIZO
Aquests dies el galerista i artista Josep Canals celebra amb la seva última exposició
25 anys de lligam amb l'art com a promotor. Des d'aquella galeria que va obrir a Sant Cugat l'any 1973, i que va ser el primer espai professional que ha conegut aquesta ciutat, ha plogut molt. Però parlant d'art i de Canals, el que més ha plogut no ha estat aigua, sinó fets artístics de tota mena. Canals és tot un personatge del
món de les arts plàstiques, no tan sols a casa nostra, sinó arreu de Catalunya. Un personatge que s'impregna de l'aire romàntic i bohemi dels pintors il·luminats. Un boig enamorat de l'entorn que l'ha vist néixer, Sant Cugat, i de les coses que l'envolten, la pintura. De fet, viu de la pintura i per la pintura. Al meu entendre és persistent, tossut
com un ase, però amb xispa i música... i quina música! És clar que també té alguns defectes que, en alguns moments, han propiciat que les seves idees no sempre quallessin com volia en les altes institucions municipals. I això que algunes mereixen haver estat aprofitades molt millor. De ben segur que la difícil situa
ció econòmica de les arques municipals ha tingut un paper decisiu a l'hora d'enrarir l'ambient vers les seves propostes. Segur que si en Canals hagués estat promotor de projectes immobiliaris, fins i tot de pel·lícules de cinema o d'obres de teatre, la seva faceta de promotor i "especulador" -cal dir-ho tot- hauria estat ben vista..., però especular a Sant Cugat amb art, que és el que ell ha mamat des de la seva infantesa, no és el mateix.
Per alguns el que ell ha fet al llarg d'aquests anys ha estat una mena de pecat que no li perdonen. I és que no saben que especular, pro-mocionant i fomentant una activitat, és el més semblant a l'economia de mercat que tantes vegades defensem. Uns especulem d'una manera i els altres d'una altra, i sempre que es faci honestament, poca cosa hi ha a dir. En Josep Canals però ho ha fet mullant-se el cul des del primer dia, vivint i malvivint, però sempre sota el mateix lema: donant a conèixer pintors i apostant per l'art d'avantguarda.
Endinsar-se en una activitat tan difícil com és l'art, duent a terme la tasca de transmetre els sentiments que expressen els pintors damunt les seves teles és, en ella mateixa, una manera de participar i entendre l'art. Donar-lo a conèixer com ell
ha fet al llarg d'aquests 25 anys, amb la particularitat de fer-ho sempre amb projecció des de Sant Cugat, què volen que els digui, dia-peau, Josep!
La notícia que la Generalitat ha donat suport econòmic a la Mostra d'Art Contemporani Català, de la qual Canals n'és el pare, confirma el que penso d'aquest santeuga-tenc. Per tant, aquest gest de tan alta institució ens fa creure que també des de la nostra ciutat és hora de retre-li el reconeixement que es mereix des de fa temps. Per molts defectes que alguns s'esmercin a voler-li trobar. Per molts matisos que es vegin en la seva trajectòria, els qui el coneixem sabem que tot ell és rauxa. I a la rauxa, quan alguna cosa li manca, sol ser mà esquerra. Josep Canals no té mà esquerra... només passió pel que fa.
L 'eixida
Artistes P. CORTIIOS
Seria el senyor Canals, o potser el senyor De Pablo, qui a finals dels anys seixanta llançava la proposta de trobar un logotip per difondre una llegenda que arribaria a ser molt coneguda. L'empresa reeixí de tal manera que resultà francament difícil trobar, a Sant Cugat , un automòbil que no portés incorporat al vidre de darrere un adhesiu pregonant el famós eslògan "Sant Cugat, Terra d'Artistes". Han passat els anys i el lema, gràcies a la pertinàcia del senyor Canals, continua apareixent força sovint als mitjans de la vila. Quan un eslògan es repeteix moltes vegades, això ho saben molt bé els publicitaris, esdevé una certitud per a una gran majoria de crèduls. I d'aquesta il·lusió en poden viure, o no, una bona colla de professionals. Entenem-nos.
El món de l'art fa ja molt temps que està quasi absolutament mediatitzat per modes - tendències- i marxants. Una part d 'aquests professionals tenen per ofici produir—més aviat reproduir fins a la nàusea- mercaderies que el mercat els demana. I això en el millor dels casos. Uns altres es van ocupant, doncs, de mercadejar amb els productes que resulten de l'activitat dels primers. En canvi, l'artista creador és un rar espècimen i genera una obra que només respon a motivacions pròpies d'ell mateix. Això el farà restar inabastable pel comú dels mortals, per tant serà encara més rar poder con templar la seva obra en galeries i botiguetes d'art.
Quan alguns ar t icul is tes s'obstinen repetint, en diferents publicacions de la vila, que a la Galeria Canals es mostren les avantguardes artístiques d'aquí, se'ns arrufa el nas tot sol.
AQUEST ES EL P/S QUE TEM/M OR/ENTAT VE CARA EL T/BWABO/EL MONEST/R^
ENDAVANTU
^Mm
{p£KósiNoes veu RES H NO ESPOS/NNERV/OSOS. ~HO TEN/M TOT CONTROLAT
EN EL PREU VEL P/S ESTA INCLOSA AQUESTA MAON/F/CA COL·LECCIÓ DE FOTOORAF/ES fETA AVANÇ DE QUE £S CONSTRUÍS AQUÍ DAVANT. ELS Hi ASSEGURO QUE SON ÚNIQUES... NOMÉS LES T/NDRAN VOSTÈS7/
HS4CANTONS Divendres, 25 desetembre de WS Opinió 13
A grans trets
Rafael Grau Un professional de cap a peus
El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest músic sant-cugatenc. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
<?> t
De caràcter dinàmic i actiu, te un intel·lecte àgil que el capacita per
adoptar respostes i reaccions ràpides. Aquests trets, units al seu sentit innat de l'oportunitat, el posen en disposició de la seva projecció professional, ja que és una àrea de la seva vida a la qual dedica les seves motivacions i esforços més importants, fet que per a ell és molt gratificant. A través del seu estudi gra-
fològic, ens adonem que és un home que es manté obert a qualsevol idea o relació que li aporti algun tipus de novetat, i desestima amb facilitat tot allò que no li resulta pràctic. Amb la seva comunicació ver
bal, aconsegueix obtenir i atraure l'atenció de les persones que es proposa. Li resulta fàcil pel seu caràcter amable i per la seva
bona disposició envers els altres.
Rafael Grau és un treballador nat que emprèn la seva tasca quotidiana amb una actitud de repte i cert orgull; no li agrada estar per sota de les expectatives que s'ha marcat prèviament.
L'estudi de la seva lletra ens mostra que és molt imaginatiu, per tant, la seva perspectiva de les coses o de les situacions no es veu mancada d'originalitat.
En l'àmbit personal, és un home tradicional i està fortament arrelat al seu entorn familiar. Amb la col·laboració:
EQ02JPT SELECCIÓ-FORMACIÓ
Aragó, 208, 3r3o-08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39' - Fax 93 451 73 96
Retrat del Centre C u l t u r a l
LJ 'avar i Testament són dues peces teatrals que ha representat al Teatre-Auditori.
L·i a tercera serà El silenci és or, en què interpretarà textos d'Apel·les Mestres en companyia de Jordi Boixaderas i del piano de Lluís Carmona , dirigits per Frederic Roda Fàbregas .
U n espectacle deliciós i extraordinari on la paraula és la gran protagonista, amb textos brillants, intel·ligents i plens d'ironia.
l mprescindible
o eductora veu, la seva. I la de Jordi.
O alieri és el personatge que interpretarà a Amadeus de Peter Schaffer, en què Roger Pera serà Mozart . L'espectacle es representarà a Sant Cugat el 20 de novembre.
o bviament, és un enamorat de la poesia i de la música.
J_j aberint d'ombres a T V 3 , on interpreta Esteve Pedrós, completa un currículum que compta amb interpretacions a Poble Nou, Secrets de família...
Hi 1 personatge més important, però, és ell mateix. I allò que fa és aprofitar el personatge amb què treballa i aprofundir-lo al màxim.
M\ acional, assossegat, equilibrat, brillant i autèntic: L L U Í S S O L E R .
OS 4 CANTONS
Entoni 14 Divendres, 25 de setembre de 1998
H a b i t a t g e
Sant Cugat és el novè municipi de la comarca on es construeix més
Durant el primer mig any s'han iniciat 60 7 nous pisos En un r à n q u i n g q u e es tab l ís e l r i t m e d e c o n s t r u c c i ó d ' h a b i t a t g e s a les 2 3 c i u t a t s de l V a l l è s O c c i d e n t a l , S a n t C u g a t se situa r ia e n el novè l loc d e la c l a s s i f i c a c i ó . La ciutat creix constantment i de forma est a b l e , to t i q u e a un r i t m e m o d e r a t q u e suposa un i n c r e m e n t de l 3 % r e s p e c t e al
mate ix per íode d e l 'any anter ior . Tot i formar part del grup de nou ciutats del Val lès O c c i d e n t a l q u e c o n t i n u e n e x p a n d i n t - s e , San t C u g a t és la q u e ho fa a un r i tme més lent , s u p e r a d a per les dues c a p i t a l s , M a t a d e p e r a , P o l i n y à , S a n t a P e r p è t u a , Sentm e n a t , V a c a r i s s e s i V i l a d e c a v a l l s .
Ai K\ Cosí \ - Sant Cugat -
Durant cl primer semestre de l'any la construcció d'habitatges a Sant Cugat s'ha incrementat en un 3 %, després que 607 edificis nous hagin clavat els seus fonaments a la ciutat, l-'.l mateix període de l'anv anterior \a seure edificar-se 5K4 habitatges. Aquest increment en l'activitat constructora de la ciutat és el mes lleu que s'ha registrat en comparació amb altres poblacions del Vallès Occidental. Valgui com a exemple el cas de Sabadell, on el ritme d'edificació ha crescut un 419r, o el de l'extremista Polinyà, amb un augment del 1.685%.
Vistes les dades es confirma la tendència de Sant Cugat a créi
xer de manera moderada però constant. I n creixement que de fet pot comprovar-se any rere anv a través del cens de la ciutat. La xifra actual d'habitants se situa en els 52.000, lluny encara d'aquella barrera psicològica dels 70.000-K0.000 que l'equip de govern de C U es va comprometre a no superar mentre durés la sc\ a legislatura. Tot i així, diversos sectors socials i polítics de la ciutat, especialment des de les files socialistes, lamenten constantment aquesta expansió de la ciutat, una postura que el cap del consistori i responsable de la cartera d'urbanisme, Joan Aymerich, no entén: "No té cap sentit que quan tothom valora positivament el c re ixement dels municipis , a Sant Cugat sembla que ens faci
vergonya reconèixer la nostra expansió".
En resposta als retrets llançats pels opositors al creixement urbanístic, Aymerich indica que la moderació de l'increment urbanístic permet precisament poder garantir l'oferiment de serveis pels nous habitants de la ciutat. "Un 3% de creixement suposa no anar enrere, però tampoc créixer desmesuradament".
Kn l'àmbit comarcal, l'ctivitat constructora resulta també positiva. Entre gener i juny d'enguany s'han començat a construir 5.141 pisos nous, un 11'8% dels quals s'ubiquen a Sant Cugat. Així doncs, aproximadament un de cada 10 habitatges nous que s'edifiquen al Vallès Occidental, s 'emplacen a la nostra ciutat.
Stint Cn<!/it té un tmxement Ktahle, encara persota de les seves passilnlit/tl·- /• I- -l(
Evolució del sector a la comarca Municipis de la Pisos Pisos Variació
comarca inicials 97 iniciats 98 en c/t
ISabadell
Sentmena
Santa Pen
Cerdanyol
"<T ? S > Í^^ ! I"??0 ? | 2 8 6 %
wgmxwmmms 'wgmssmmm&siisiity..
Montcada i Reixach
Total comarca
h OXT Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
CURS 98 /99 ACTIVITATS ALS DISTRICTES
Manualitats, costura, pintura, dansa, aeròbic-jazz, ioga, piano, flauta, guitarra,
ceràmica. Casals infantils i espais joves
ACTIVITATS A L'ESPAI JOVE
Guitarra, baix, bateria, combos, fotografia,
periodisme radiofònic, teatre, Dj's i aero
modelisme
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
- Casal Cultural de Mira-sol Victòria, 42. Tel. 93 589 20 18
- Centre Cívic de La Floresta Baixada de Can Llobet, s/n. Tel. 93 589 89 42
- Centre Cívic de Les Planes Molí, 2. Tel. 93 675 51 05
- Espai Jove de la Casa de Cultura Jardins del Monestir. Tel. 93 589 13 82
INICI CURS: 5 D'OCTUBRE DE 1998
& {W\ Ajuntament de W Sant Cugat del Vallès
ELS/CAIVIUNS Divendres, ZS de setembre de 1998 Entoni 15
T r a c t a m e n t de r e s i d u s
CEntitat Metropolitana estudia construir un ecoparc entre Sant Cugat i Papiol
Can Calopa es dibuixa com una àrea dedicada al tractament de deixalles A. C.
- Sant Cugat -
La Pedrera Berta, ubicada a la zona de Can Calopa de Sant Cugat, podria acollir part dels rebuigs generats pels ecoparcs del Papiol i de la zona franca de Barcelona (projectat però encara per construir). Després de molts anys d 'explotació, una part de la pedrera ha exhaurit els seus recursos de manera que ara el seu propietari es veu obligat, per llei, a recuperar el seu estat inicial.
El sector de la mineria fa un parell d'anys que reivindica poder disposar de material per reu-tilitzar les explotacions exhaurides. En un intent de fer el fet en la Pedrera Berta, l 'empresa titular de la concessió minera va demanar temps enrere que se li permetés recuperar la pedrera ompl in t - la amb terra i runa. L'autorització va ser denegada a causa que a la mateixa zona ja hi havia emmagatze-m a d o r s d ' a q u e s t t i p u s d e residu. Ara, amb la construcció dels nous ecoparcs prevista en el Programa Metropolità de Residus es presenta una nova ocasió per a Joan Franquesa: "la pedrera podria rebre algun tipus de rebuig procedent d'aquests complexos, però vull deixar molt clar que no seria un abocador com ara el del Garraf.
Franquesa rebutja la idea de
Què és un ecoparc? * Unccopa ieés i de tratamea* de i
mqties es converteixen en biogas, eaat m&m ««& i renovable que es poc utilitzar per produir eneigta elèctrica, C0ÏOEU
Malgrat dktraetaraent cx-bawstiü <|uc es fa dels residus, els ecopate* seropm generen «n ffifouïg- un percentatge de material <gue ao pot destinar-se a cap defe ©sos anteriors j que so íéates sortida que em» batar-se i éúmc a un dipòsit
Í05
de quilòmetres de distància es troba una depuradora de la Generalitat, i en una també molt propera hi ha l 'abocador metropolità de terra i runes del Papiol. D'atorgar-se el permís a la Pedrera Berta -ubicada també a Can Calopa- per acollir part dels rebuigs dels ecoparcs, l'àrea podria consolidar-se com a zona especialitzada en el tractament de deixalles.
crear un abocador; més aviat veu la possibilitat d'acollir rebuig dels ecoparcs com una manera de restaurar la pedrera. Ara per ara, encara no s'ha de
cidit res i és que el mateix procés de construcció dels ecoparcs es troba encara a les beceroles. Franquesa creu que la resposta pot tardar encara uns quan t s mesos, tot i que veu l 'horitzó de l'any 2000 com a data límit per adoptar una resolució, ja que serà a partir d'aleshores que els ecoparcs entraran -teòricam e n t - en funcionament. El futur de la part de la Pedrera Berta que ja no es pot explotar és, doncs, encara molt incert, tot i que Franquesa confia que en aquest període màxim de 2 anys es trobarà una solució per restaurar l'espai explotat.
Can Calopa: l ' à rea pels residus
La Pedrera Berta es troba a la zona de Can Calopa, una àrea que a poc a poc es va configurant com a possible base d'un gran complex de tractament de residus. Tot i que no és prevista la creació d 'un gran centre d'aquestes característiques, l'existència de diverses instal·lacions d 'aquest tipus fan pensar en una àrea especialitzada en aquest sector.
És en aquesta ubicació on està projectat que es construeixi la planta de compostatge i triatge de Can Calopa, pendent del fet què la Junta de Residus adjudiqui l'obra a una de les empreses sol·licitants. A un parell
La posició dels ecologistes
• El <5rup de Natúta del CMB& 1 ciiricateeoiqpwde ía emm, està d*aeord àepb k imptoBéjció dtlsecopasspearè dfecieffe amb te ereasí$3e
Jors peç esPMMg-
ttttsaastafegKeoc q«ef«83ay à b p y & r m a Cívica pérafe Redt«ïÇÍ6 d e Residu» <su»tb «ics <§éj& grup* así
ipriontaritt q a c
raous
ració aaib ei CEPA, aclaria: *La íwwssíiitat de mm abo*
en qukMnomem; construí^ fe»". E&eeologbtes han «d*-
| vertitq!^; s'oposaran a lao«-*d6<ftÉgc»doa&]sqi ïeaípeatuft60%ck!s
M.CL . ; 4 Ü ^
WKMmmmmJKm M ^ W B a ^ a M
Desestimat el segon PAU presentat per Núnez
A. C. - Sant Cugat -
Tot els grups municipals del consistori han votat aquesta setmana unànimement la desestimació del segon Programa d'Ac-tuac ió Urbanís t ica (PAU) presentat per l 'empresa Món S.A.—filial de Núnez i Navarro-per a la zona de Torre Negra.
Després que els juristes municipals i un gabient privat estudiessin detalladament la proposta de la immbol iàr ia barcelonina, van resoldre que el PAU podia rebutjar-se perquè resultava impossible d'aplicar donat l'estat actual del procés de preservació de la zona de Torre Negra i rodals. "L'aprovació inicial -feta pel ple abans de l'est iu- del projecte de modificació del PGM per l'àrea de Torre Negra és del tot incompatible amb la proposta presentada per Núnez i Navarra", va anunciar l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich.
El consistori no ha esmerat recursos per desestimar el PAU de la manera més correcta possible i sense deixar lloc a cap mena de dubte jurídic. Tot i així, no es pot assegurar que Núnez i Navarro s'avenirà a la decisió municipal. Des que va començar el procés de protecció de Torre Negra, la comissió de seguiment del tema ha confessat el temor a que Núnez dugués el cas als tribunals. Només cab esperar a veure què passa. Mentre el procés continua endavant.
Refugis
Casetes
Pèrgoles
Tanques
Tarimes
Bancs
Mobles de fusta tropical
Pàrquings
Pals rodons
Planxes perfilades i ranxeres
Sorrals i casetes per a nens...
Complements de fusta tractada per
al jardí
P r o d u c t e s I N D U B R U C , S . A .
C t r a . San t Cuga t a R u b í -R o t o n d a C e n t r e C o m e r c i a l
Te l . 9 3 589 13 4 7 F a x 9 3 6 7 4 79 16
A p a r t a t d e C o r r e u s 4 0 3 S A N T C U G A T D E L V.
OS 4 CANTONS
16 Societat
Divendres, 25 de setembre de 1998
A l i m e n t a c i ó
Sàbat porta Falta bomboneria francesa a Sant Cugat
Deu alumnes de tot VEstat han rebut un curs de bombons IOLANDA PÀMIKS
- Sant Cugat -
L'Kstat espanyol és una de les regions que menys xocolata consumeix . Tot i així, els bomboms cons t i tue ixen una (Micatessen de la qual poques persones presc inde ixen . Per això, els nostres pastissers es renoven i ap renen cont ínuamen t per poder oferir millor qualitat en bomboneria.
D ' a q u e s t a mane ra , d u r a n t tres dies, deu alumnes provi-nents de tot l 'Estat espanyol han rebut els consells de Yann Duy t sche , un dels tres mes tres pastissers de la casa Val-rhona, organitzadora del camp i o n a t m u n d i a l d e c u i n a i
pastisseria i una de les xocolater ies més pres t ig ioses . Les classes s'han fet a la Vila Sàbat. Aquest ha estat el primer cop q u e Valrhona ha fet un curs de bombons a l 'Estat espanyol, segons explicava el director de l 'empresa a l 'Estat, Eric Martinet , "ATan-L 'Her -mitage, a França, hi tenim la fabrica i també una escola amb uns mes t res past issers , i per pr imer cop n ' h e m por ta t un aquí en lloc de dur els alumnes a França".
Jaume Sàbat, pet la seva banda, es mostrava molt satisfet d'acollir aquest curset, que ell va fer a França, a casa seva i exp l i cava q u e els a l u m n e s , v i n g u t s d e Madr id , Sevi l la ,
Mallorca, Alacant, València i Barcelona, entre altres ciutats, "hav ien de venir ves t i t s de pastisser perquè en Yann els feia treballar i ell només els dirigia". I és que aquest ha estat un curset eminen tmen t pràctic. De fet, aquesta és una de les caracter ís t iques que més v a l o r a v e n e l s a l u m n e s , els quals destacaven la diferència de tenir una recepta en paper a veure-la fer per un professional que els la podia transmetre de manera pràctica.
"El més important per a nosaltres és que donem consells tècnics sobre el treball de la xocolata als nos t res c l i en t s , perquè a casa seva puguin treballar millor, i t ambé els do-
Les classes han estat eminentment pràctiques. FOTO: XAVI LARROSA
nem idees noves", comentava Martinet . Cal tenir en compte que , d 'una banda, els alumnes d 'aquest curset són només clients de Valrhona i, de l'al-tra, que se'ls ensenya a treballar els p r o d u c t e s d ' a q u e s t a casa francesa. Sobre aques t s par t ic ipants , Yann Duy t sche
comentava que "tots són professionals bomboners i coneixen la tècnica de les trufes". Jaume Sàbat concloïa així els
c o n e i x e m e n t s apor t a t s pe ls professionals de Valrhona en aquests cursets, " t ransmeten i t ' ensenyen a tractar la xocolata àWistanding".
Yann Duytsche. Mestre pastisser
"Trobar Tharmonia entre els gustos és qüestió de sensibilitat"
i.p.
Yann Duytsche va començar en cl món de la pastisseria amb només 14 anys i, actualment, és un dels dos mestres pastissers de la casa Valrhona, organitzadora del campionat del món de cuina i pastisseria i una de les més prestigioses xocolateries. - Quina és la seva trajectòria? -Vaig començar en una escola d'hostaleria i després vaig treballar en restaurants com a pastisser durant 4 o 5 anys a Canes, als Alps... Més tard, em vaig dedicar a la pastisseria de tenda i vaig començar treballant a Barcelona, a Baixas, durant 2 anys. Vaig tornar a França i vaig conèixer l'equip de l'escola Valrhona on estic des de fa 4 anys.
- Està content amb el curs? - Sí, em sembla que hi ha un interès per intentar millorar cada cop més la qualitat dels productes tractats pels pastissers. - Què ha ensenyat als alumnes? - Hem transformat un producte d'alta qualitat i hem fet una gran varietat de trufes, i també pralinés. Hem intentat mesclar productes
sense que l'un pugi damunt de l'al-tre, aconseguint l'harmonia entre els gustos. Perquè el nostre treball de bomboner és que si comprem una xocolata amb el 70% de cacau i li afegim un gust especial, com lavanda o cafè, s'han de mantenir Ics característiques de cada producte i fer que l'harmonia d'aquestes mescles de sabors es complementin bé.
"Intentem treballar com amb el vi, que amb un raïm de la
mateixa família pots fer vins diferents "
- És moh difícil aconseguir aquesta harmonia? - No, és una qüestió de sensibilitat, de provar i no tenir por a la tenda pròpia de fer provar coses noves abans de llançar-les, però és una qüestió de sensibilitat i de menjar molta xocolata.
- Què transmet als alumnes? - Intentem donar-los la nostra sen
sibilitat, el nostre gust, i que amb les nostres receptes de base puguin expressar les seves característiques, adaptar aquestes receptes als seus clients i expressar la seva creativitat.
- Es necessita més sensibilitat que tècnica? - No. és una barreja de les dues coses perquè, com en la cuina, si compreu una bona matèria primera, sigui un peix o una carn, després també heu de fer una bona cocció, just al punt, perquè realment la bona matèria primera que heu comprat ressalti. - Quan va començar a tractar la xocolata? - Fa 12 o 13 anys, però en el nostre ofici la xocolata representa el 60-70% del nostre treball. - Què és el cacau per a vostè? - És una barreja de confitura i de sucre i la gran qüestió és trobar la bona fruita i després fer una bona confitura. El nostre treball, o dels que compren les faves, és trobar en cada regió del món unes faves amb característiques pròpies per poder tenir productes diferents amb la mateixa família de faves. Intentem treballar com amb el vi,
Duytsche va iniciar-se e lifií ti eiial 14 ttn FOTO: XAVI LARROSA
que amb un raïm de la mateixa família pots fer vins diferents a Bor-deus, a la Rioja... Treballem sobre els orígens. - Quina diferència hi ha entre aquests bombons frescos i ek dels supermercats? -. Molts cops es tracta d'un producte menys ensucrat i per tant amb
una durada mínima perquè aquestes trufes són fresques i no tenen molt sucre, que és un conservant. A més, si hi ha menys sucre les aromes de la xocolata són més presents i més particulars. D'altra banda, també tenen mantega i nata fresca, mentre que els bombons industrials no. Són diferències de matèries primeres.
BLS4CANIWB Divendres, 25 de setembre de 1998 Societat 17
Montse Valderrama. Ha treballat sis mesos a la República Dominicana
"Un 7 0 % de gent viu
sota els mínims, i no
en sentim a parlar99
IOLANDA PÀMIES
La Montse Valderrama és una santcugatenca de 21 anys que fa tan sols dues setmanes que ha tornat de la República Dominicana on, durant sis mesos, hi ha fet les pràctiques d'Educació Social, una carrera que ha estudiat a la Ramon Llull. La comunitat on vivia ha estat una de les afectades per l'huracà Geor-ge; de moment no se sap que hi hagi víctimes però sí nombrosos danys materials, per això comenta que faran campanyes per recollir diners.
- Què hi feies, allà? - He treballat en un batey, que és una comunitat on la gent treballa el tall de la canya de sucre, majoritàriament són immigrants haitians i hi ha unes necessitats molt fortes perquè en principi no hi ha infra-estructura bàsica. He fet una mica de tot, anar a la Escuelita amb els nens més petits,... el que calgués. - 1 on vivies?
- L'organització que em va acollir al batey Palavé es deia Ujedo (Unió de Joventuts Ecumèniques Dominicanes). Ells fa deu anys que hi treballen i l'han convertit en un lloc que té uns mínims. Jo vivia amb una família i des del principi em vaig integrar en el seu treball.
- Què t'ha sorprès més? - El contrast. Es parla de la República Dominicana i tot són platges, noies boniques,... i arribes allà i et
La Montse ha estat sis mesos fent pràctiques a"Educació Social a la República Dominicana. FOTO: CEDIDA
"Uescalfor i Pacolliment de la
tructures, una escola, un centre sanitari, un lloc per fer esport... Hi ha dos sectors una mica diferenciats, on viuen els haitians, en barraques
de 10 m2, i on viuen els dominicans, en cases de fusta, també molt
trobes això, però „ e n ( fc mQlf j Q r t j m petites, però més també una realitat * condicionades. de la qual ningú parla, que és la pobresa que hi ha. EI 70% de gent viu f ^ ^ |
sota els mínims, i d'això no en sentim a parlar. - Com era la zona on vivies? - Era a 20 quilòmetres de la capital, en un lloc voltat de camps de canya de sucre. A Palavé, Ujedo hi ha construït unes mínimes infraes-
tot moment et sents - Perquè aques-. ->j ta diferència?
acompanyat - A Santo Domin-
, ,5 y íj |4 go hi ha molt racisme i rebuig vers
els haitians. És molt semblant al que passa aquí amb els immigrants, que ens pensem que ens treuen llocs de feina i, en el fons, fan el que nosaltres no faríem. Allà passa el mateix. A un batey en principi hi van
a parar els immigrants haitians però a Palavé més de la meitat de la població és dominicana;, i hi ha hagut un intercanvi que es viu bastant bé; però a la ciutat els haitians es veuen molt malament.
- En comparació amb el tipus de vida d'aquí, què destacaries? - Que.aquí tothom va a la seva. Allà, tot i que les condicions de vida són pitjors, l'escalfor i l'acolliment de la gent és molt fort i sempre et sents acompanyat. La gent, pel carrer, encara que no et conegui, et parla.
- En què ha canviat la teva vida? - Algunes coses de la meva manera de pensar segur que han canviat. Quan em diuen que el camp de golf i les piscines gasten tants litres d'aigua i allà potser ens passàvem quatre dies esperant-la, si arribava, pen
ses que hi ha coses absurdes. - Et va costar adaptar-t'hi? - Em va costar el xoc cultural; és el mateix idioma però en el fons tenen moltes coses que no entens. Hi ha molta violència entre pares i fills, el masclisme és molt fort...
- I ho vas acabar entenent? - Sí. Encara que no comparteixis la violència, hi ha situacions tan dures que entens que la gent estigui nerviosa i pugui fer el que fa amb els seus fills.
- Es pot comparar amb la gent que viu en la pobresa aquí? - Hi ha coses que sí, com la desesperança de no sortir-ne, el fet de saber que segurament els fills que tindràs viuran igual que tu. Aquestes coses són iguals allà que aquí i és el més difícil de canviar.
O N G
El grup santcugatenc d'Amnistia
Internacional es dissol Francesca Ribera és la nova delegada de Mans Unides
i. p. - Sant Cugat -
El nou curs comença mogut en algunes O N G de la ciutat. Mentre el grup local d'Amnistia Internacional s'ha desfet , Mans Unides ha triat nova delegada, Baula està a punt de rebre els diners del projecte que ha de finançar a Gua temala , Vallès sense Fronteres prepara els cursos de reforç escolar per als nens marroquins i Scaps està pendent de la confirmació dels terminis establerts per al pla de pau.
El grup local d'Amnistia s'ha hagut de desfer per la impossibilitat de coordinar els horaris de les persones que en formaven part, segons explica Dolors Criado, que era m e m b r e del grup i qui assegura que alguns membres del grup cont inuen col·laborant amb Amnistia. Mans Un ides inicia el curs
amb una reestructuració interior i amb nous components. I és que l'actual delegada, M. Àngels Huguet , passa el relleu a Francesca Ribera, una pedago
ga que porta temps col·laborant en tasques de solidaritat i cooperació. Ment re esperen triar un nou projecte el mes d'octubre, estan tancant el projecte d'alfabetització de dones a l'estat indi de Tamil Nadul iniciat l 'any passat; de moment , han recollit uns 5.200.000 pessetes però a aquest import s'han de sumar els diners que es recap-
LAjuntament ja ha donat al Fons Català els diners destinats al projecte de Baula a
Guatemala
taran en el sopar de Bellaterra el mes vinent.
El grup Baula, per la seva banda, continua immers en el proj ec t e iniciat el curs passat a Guatemala. L'Ajuntament ja ha fet arribar els diners del 0,7% que s'hi han de destinar, al Fons Català, i Baula espera tenir-los la se tmana v inen t per fer-los
arribar a Guatemala, on es destinaran a uns tallers de capacitació de camperols perquè puguin ser autosuficients.
l o n e s A m t i a , m e m b r e de Vallès sense Fronteres, explica que la seva organització treballa en els cursets de suport als set o vuit nens marroquins que han arribat en el darrer any a la ciutat. Es tracta d 'unes classes que, en un principi, està previst d'impartir a la Casa de Cultura i que tenen com a objectiu ajudar aquests nens que ni tan sols coneixen la nostra llengua i han d'incorporar-se a l'escola.
Mentrestant, Scaps està pendent d 'una reunió que han de tenir l'enviat especial de les Nacions Unides al Sàhara, James Baker, i les parts en conflicte per decidir si es mantenen els terminis del pla de pau. I és que la dificultat d'identificar tres tribus del Marroc que podr ien pertànyer al poble sahrauí ha fet endarrerir tot el procés. Un cop s'hagi pres aquesta decisió, l 'ONG santcugatenca decidirà quins passos ha de fer.
La setmana solidària va mostrar les ONG a la ciutadania, r.: À. L.
mm 2> Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS
Rius I Taulat 2, Pral. 1" - Tel. (93) 674 8215 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)
18 Societat ELS/CANTONS Divendres, IS de setembre de 1998
Telèfon Al: 209.35.36
Amnistia Internacional Pàgina d'informació mensual del Grup d'Ai al Vallès (Espai cedit per Els 4 Cantons) Número 8 Setembre 1998
Amnistio denuncio l'actitud de l Consell d e Seguretat en el conflicte de l Congo
E l fet que el Consell de Seguretat no hagi seguit les recomanacions relatives a
les matances comeses a la República Democràtica del Congo, significa que s'ha perdut una nova oportunitat de posar fi a l'atmosfera d'impunitat que regna en la regió dels grans llacs.
Reiteradament Amnistia Internacional (AI) ha manifestat el seu desencant per la debilitat de la declaració presidencial publicada pel Consell de Seguretat de l'ONU el 13 de juliol, com a resposta a l'informe de l'equip d'investigació dels secretari general de les Nacions Unides. Aquest informe documenta les matances, violacions greus de drets humans i de les lleis humanitàries internacionals, crims contra la humanitat i possibles genocidis comesos entre setembre de 19% i maig de 1997 a l'actual República Democràtica del Congo.
Davant d'aquesta passivitat, l'e
quip d'investigació del Secretari General de les Nacions Unides, va recomanar la creació d'un òrgan independent i imparcial que iniciés una nova línia d'investigacions per aconseguir que els autors de les atrocitats succeïdes en aquell país fossin jutjats.
S'ha perdut una nova oportunitat de posar fi
a l'atmosfera d'impunitat que regna
als grans llacs
Aquesta voluntat d'eficàcia es va veure frenada pel Consell de Seguretat, que va estimar que les investigacions sobre els fets relatats fossin desenvolupades per les autoritats dels governs de Rwanda i de la República del Congo, els acusats de cometre els
crims. AI ha declarat la seva profunda
oposició vers aquesta decisió. AI critica l'actitud del Consell de Seguretat en desentendre's de la seva responsabilitat: buscar i jutjar els culpables, els autors dels crims contra la humanitat AI s'oposa a l'opció escollida pel Consell de Seguretat en designar com a encarregats de fer complir les lleis internacionals, de processar i condemnar els culpables a les mateixes persones identificades com a responsables dels crims succeïts a la regió dels grans llacs. Per a AI és una mesura totalment innòcua.
La postura adoptada pel Consell de Seguretat és inexplicable pels següents motius: - L'informe de l'equip d'inves
tigació, així com el de nombroses organitzacions humanitàries i de drets humans, atribueix la principal responsabilitat de les matances a l'Exèrcit Patriòtic
Ruandès i els combatents del nou govern de la República Democràtica del Congo. El Consell demana als responsables de les matances que portin els autors d'aquestes davant la justícia. - L'informe documenta amb de
talls irrefutables els esforços del
El Consell de Seguretat de l'ONU
ha encarregat les investigacions als mateixos culpables
govern de la República del Congo per obstaculitzar el treball de l'equip d'investigació, intimidar els testimonis i ocultar proves de les matances. - La resposta negativa dels go
verns de Rwanda i la República del Congo a l'informe de l'equip
constitueix un indici preocupant que es farà una omissió total de les recomanacions de l'ONU. Davant d'aquesta situació ab
surda AI ha declarat taxativament la necessitat que el Consell de Seguretat compleixi amb la seva responsabilitat legal i moral de mantenir la pau i la seguretat internacional. L'actitud del Consell de seguretat en no aplicar de forma efectiva les recomanacions de Pinforme de l'ONU demostra que té en molt poca consideració les víctimes dels crims.
L'actitud del Consell de Seguretat posa un cop més de manifest la necessitat de crear una Cort Penal Internacional. Únicament un tribunal digne de crèdit, independent i eficaç podrà garantir que els futurs responsables de les atrocitats com les que es van cometre a la República del Congo de setembre de 19% a maig de 1997 siguin jutjats i condemnats per la Comunitat Internacional.
C o o p e r a c i ó
Vicenç Fisas editarà al gener un llibre sobre el comerç d9 armes
El santcugatenc se 'n va al Sudan d'aquí a unes setmanes
i.p.
Fisas és titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans. F: X. L.
El lobby feroz: las ONGanteel'comercio de armas y el desarme és e I nom del nou llibre que Vicenç Fisas té previst de publicar a finals d'any. "Ja el tinc escrit, només em falta que el govern faci públiques les estadístiques sobre l'exportació d'armes de 1997", comenta el titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans. Es tracta d'unes dades que haurien de sortir a la llum el proper mes d'octubre, "i confiem que no siguin errònies", manifesta Fisas, qui assegura que l'informe de les exportacions que van del període comprès entre el 1991 i el 19% "era molt dolent i el govern va donar excuses com que no tenia les dades informatitzades".
En aquest llibre, Fisas fa especial incidència en el paper que les ONG han tingut en aquesta campanya a favor del desarmament. De fet, ell n'ha estat espectador actiu, ja que és el coordinador de la campanya que van iniciar Amnistia, Greenpeace, In-
termón i Metges sense fronteres. A més, també hi explica com han evolucionat les posicions dels diferents partits polítics al llarg dels anys, dels quals el que més ha canviat és, diu, el Partit Socialista, perquè "quan vam començar la campanya era el que governava i estava molt tancat, però després es va convertir en un bon aliat".
La Unesco concedirà set milions de pessetes en beques per fer tesis o tesines sobre cultura
de la pau
Aquesta, però, no és l'única publicació que té en perspectiva, ja que també prepara un informe sobre la situació al Sudan, una zona que visitarà les properes setmanes amb representants de Metges sense Fronteres. Es tracta d'un text que pretén demostrar, segons Fisas, que el problema en aquesta zona és polític i
que, per tant, calen solucions polítiques perquè "l'ajuda humanitària no pot solucionar el conflicte". Un conflicte que, segons explica el titular de la càtedra, sorgeix perquè el sud és molt diferent del nord i els primers demanen autonomia, de manera que "cal buscar una fórmula que permeti aquesta autonomia i un acord perquè totes les parts es comprometin a respectar els acords". A més, també fa especial incidència en la forta militarització que pateix el país. Per tal que es pugui arribar a aquesta solució, però, remarca la importància que la opinió pública estigui informada. Mentrestant, Fisas està en con
verses amb la Unesco, que ja ha concedit sis beques per poder fer tesines o tesis doctorals sobre cultura de la pau. En total, la Unesco dóna set milions de pessetes per a aquestes beques, que no es podran sol·licitar fins al mes de gener. De les sis que s'atorgaran, quatre són per a la Universitat Autònoma i les altres dues estan obertes a concurs en l'àmbit internacional.
ELS4 CANTONS Divendres, 25 desetembnde 1998 Societat 19
C e l e b r a c i o n s
L'Esbart convoca els santcugatencs a un Aplec de la Sardana continuista
Quatre de les millors cobles de Catalunya amenitzaran la festa
i.p.
Serà diumenge als Jardins del Monestir on, durant tot el dia, quatre de les millors cobles de Catalunya posaran les notes musicals de l'Aplec de la Sardana. Serà la 23a edició d'una cita que es consolida any rere any entre les més assenyalades del calendari sardanista. La Jovenívola de Sabadell, la Ciutat de Girona, la Principal del Llobregat i la Sant Jordi faran ballar els assistents arribats d'arreu.
Enguany el pes de l'organització de l'Aplec va a càrrec de l'Esbart Sant Cugat, que es planteja aquesta jornada d'una manera continuista, però amb la intenció no tan sols de consolidar l'Aplec, sinó també d'augmentar el nombre de santcugatencs que hi assisteixin i ballin. I és que Pepa Sala, presidenta de l'Esbart, considera que "a Sant Cugat tenim un aplec punter i trobem a faltar gent de la ciutat" i hi afegeix que "volem que hi hagi atracció per la sardana,
que forma part de les arrels i la cultura d'aquest país". Per aquest motiu, un dels objectius que es planteja l'entitat és que la població arribi a considerar que "la seva presència és com un gra de sorra important perquè no es perdi una tradició". I, per tant, assisteixi en aquesta 23a edició de l'Aplec de la Sardana.
Les CoMes
No és el primer cop que les quatre cobles que actuaran demà a Sant Cugat participen en l'Aplec de la Sardana. Totes quatre han estat ja a la ciutat i els responsables d'algunes d'elles recorden l'evolució ascendent de la trobada. És el cas de Salvador Saumoi, representant de la Jovenívola de Sabadell, qui rememora que "l'any 1976 vam fundar la cobla i ja aleshores s'havien fet uns aplecs a Sant Cugat; després hi ha hagut alts i baixos, però d'un temps cap aquí s'ha afiançat". I Marcel·lí Trias, representant de la Cobla Ciutat de Girona, va més enllà en
La Festa de Tardor tindrà un concurs de poesia satírica
i.p.
V.\f>k< reunetxcadaan\ gent<tttt>te\k\ edatsdispoiadíiaballar. FOTO X 1 \RROSA
assegurar que "cada vegada hi veig versos punts de Catalunya. més gent i més ambient; n'hi ha pocs que aguantin així i prosperin". Tots dos parlen des de l'experiència que els aporten els diversos anys de tocar a Sant Cugat, però també pel bagatge que els proporciona ser presents cada any en molts aplecs que es fan en di-
Quant al repertori que oferiran les quatre cobles, Salvador Saumoi explica que ja està preparat, que sempre són sardanes escollides; ara bé, s'intenta "barrejar les clàssiques musicals amb les més populars, perquè la gent és el que vol, poder ballar", comenta.
Poc a poc es van perfilant els detalls de la Festa de Tardor d 'enguany i, de moment, una de les principals novetats és el concurs de poesia. De moment, les úniques dades facilitades sobre aquest certamen són que s'hi podrà presentar tothom qui ho desitgi i que el termini està fixat el proper 30 d'octubre.
D'altra banda, en la reunió que s'ha realitzat aquesta setmana, la comissió organitzadora ha comunicat a les entitats que tenen de temps fins al 8 d'octubre per presentar una fitxa amb les activitats que desitgen organitzar per la festa. El motiu és, segons una component de la comissió, Carme Talleda, que no es pot allargar més aquest termini perquè cal demanar el material necessari amb t e m p s i també a efectes de la publicitat.
Amb tot, el que ja està en marxa és el concurs de cartells, per al qual s'ha establert de termini màxim de presentació de treballs el proper 9 d'octubre.
E n t i t a t s
El Col·lectiu de Gent Gran de Mira-sol compleix cinc anys
Lentitat ha incrementat el nombre de socis fins a 410 i. p.
- Sant Cugat -
Han estat cinc anys en contínua evolució que han situat el Col·lectiu de Gen t Gran de Mira-sol en els 410 socis que té ac tua lment . Cinc anys de funcionament durant els quals han fet moltes activitats dest inades als socis, des de teatre fins a sortides, gimnàstica o ball, entre moltes altres.
Josep Martínez és actualment vicepresident del Col·lectiu i recorda quan van decidir crear el casal, "érem quinze o vint amics que vam decidir tirar-ho endavant perquè al districte no teníem cap lloc de reunió, si no era al cafè a fer la partida de dòmino" . Aquesta iniciativa que va començar entre amics ha anat i nc rementant, no tan sols el nombre de sc»e-i», s i n ó r a n i b c ía q u a n c i t a c
d'actes que organitza. El motiu és ben clar, "abans moltes activitats no es podien fer per falta de mitjans, perquè no ens arribava ni per comprar un ram de flors, i en canvi ara, amb
les quotes dels socis, podem fer algun refrigeri de tant en tant i celebrar les festes populars", comenta Mart ínez .
El vicepresident del casal valora molt positivament aquests primers cinc anys de vida del Col · lec t iu de G e n t Gran de Mira-sol i remarca que actualmen t , cada tarda, es r eune i xen almenys una c inquantena de socis al local per jugar a car
i í / vicepresident
comenta que el casal va néixer perquè la gent gran no tenia un lloc on reunir-se
tes, al dòmino, la petanca, el billar o el ping-pong. El casal t a m b é o f e r e i x c l a s s e s d e gimnàstica i té un grup de teatre, una coral i un xou, que assagen cada setmana, i actuen en moltes festes del Col·lectiu. A més, cada d iumenge a la tarda fan balls de saló, tots
els primers diumenges de mes ce lebren aniversaris i el primer dissabte de mes fan una s o r t i d a . E n a q u e s t c a p í t o l , Martínez assegura que una de les excursions que no oblidarà és la que van fer al maig del 97 a Benidorm, "que ens va sortir molt bé de preu i ens ho vam passar molt bé" . A més de ser v icepres ident
de l ' en t i t a t , Josep Mar t ínez també és delegat comarcal del Vallès Occidenta l i congressista de la gent gran de Catalunya. Aquests càrrecs li perme ten conèixer altres casals de gent gran i assegura del de Mira-sol que "el nostre encara és jove i no ens podem comparar amb alguns com els de Terrassa o Sabadel l , que t e nen 15 anys de vida". A més, remarca que a Sant Cugat hi ha casals en tots els districtes i t ambé al centre, de manera que els possibles socis estan molt reparti ts . Tot i així, Josep Mart ínez es mostra satisfet de l'evolució ascendent del Col · l ec t iu de G e n t Gran de Mira-sol.
SANT CUOIT ESPORTS R b l a . d e l C e l l e r / 2 3 · T e l . 9 3 6 7 4 7 2 15 .
PI. QuatreCantons / s/n·TeJ. 9 3 6 7 4 3 0 8 1
SUBSCRIVIU-VOS A
CAVALL Una revista en català per a nois i noies
Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona
Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00
Subscripcions les 24 hores.
ServiCaixa 7* l a ( aixa
20 Societat H J S /(.AIYIXMNS Divendres. .'S de setembre de /<"v<V
E n t i t a t s À p a t s
l'entitat lui ofert diversos nusos per formar voluntaris que treballin amb malalts d'alzheimer I- X I \ RR()S.\
Cavis obrirà a l'octubre un centre de dia per a malalts d'alzheimer
La ciutat pot tenir un centenar de persones afectades IOLANDA PÀMIKS
-Sant Cugat -
El municipi té unes 11.000 persones majors de 65 anys i, per estadíst ica, "ens toca un 1% de mala l t s d ' a l z h e i m e r , que serien un centenar de persones", comenta Rosa Ribes, presidenta de l'associació Cavis, la Coordinadora Interins-titucional d'Atenció a l'Ancianitat.
Dilluns es va celebrar el Dia Mundial de l 'Alzheimer i l'associació no va fer cap acte perquè, com comenta la seva presidenta, es tan molt capficats en la propera ober tu ra d ' un centre de dia que gestionarà Creu Roja Barcelona i se situarà als locals de Creu Roja
Sant Cugat-Rubí . Per aquest motiu, actualment es realitzen reunions entre aquestes ent itats, l 'Ajuntament i el Consell Comarcal, que estan implicades en aq u es t projecte , que neix pe rquè " l ' a lzhe imer és una malal t ia d e g e n e r a t i v a i progressiva i cal ajudar les famílies", comenta la presidenta de l'associació.
El cent re acollirà durant el matí les persones que s'hi puguin desplaçar i se les pugui ajudar a manten i r l 'equil ibri de les s e v e s a c t i v i t a t s . Per aques t motiu, els malalts faran activitats com treballar el raonament per associació d'idees , el reconeixement de sorolls, cares o les parts del cos a través de dibuixos, i també es
t rebal larà l ' a tenc ió i la concentració, entre altres.
A més , els responsables de Cavis també tenen previst que en aques t cen t re de dia s'hi organitzin uns grups d'autoa-juda que organitzaran reunions amb els familiars per tal que es puguin donar suport mútuament .
Cavis ha visitat ja una trentena de persones, de les quals una dotzena podrien entrar al centre, segons comenta Rosa Ribes, per bé que la població potencial que utilitzaria aquest centre és molt més àmplia. Per als malalts que no poden desplaçar-se al centre , Cavis destina dues persones voluntàries que aniran acasa seva unes hores per ajudar les famílies.
h.ls ieiris van poder preparar-se els ous fen ats ells mateixos. FOTO: A. R.
CA.V. de Can Borrall cuina 300 ous ferrats
per a un esmorzar A. C.
les
Els membres de l'associació de veïns de Can Borrull van fer aquest cap de setmana un esmorzar "com Déu mana", pel qual van cuinar 300 ous ferrats i 26 quilos de bacó de porc. Acompanyats d'un bon vi, refrescos, postre i cafè, els veïns van celebrar per sisè any consecutiu la festa de l'ou ferrat, una trobada que cada any compta amb més adeptes.
El president de l'entitat veïnal, Lluís Mestres, creu que el secret
de l'èxit rau en què es tracta d'una menja poc habitual: "Als menjars comunitaris normalment es cuinen botifarres o costelles, però mai ous ferrats. La nostra aportació és la més original". Prou satisfet amb l'acollida d'aquesta iniciativa, Mestres només demana que amb vista a l 'any v inen t "també vinguin a esmorzar veïns dels altres districtes i del centre de la ciutat." I és que aquest pla-nenc considera que al centre de la ciutat "creuen que un bon esmorzar és un croissant i un cafè amb llet", i conclou: "Com un es-morar de pagès, no hi ha res".
S e r v e i s
Avui comença la segona tongada
de vacunació antiràbica L'any passat es van vacunar a la ciutat 250 gossos
Els veterinaris recomanen la vacunació. FOTO: XAVl LARROSA
RKDACCIÓ
- Sant Cugat -
Aquest matí ha començat la c a m p a n y a d e vacunac ió antiràbica a Sant Cugat, on es vacunarà aquest matí i també el proper dia dos d 'octubre entre les nou i les onze del matí. A la Floresta, Mira-sol i Vall
doreix serà demà i el 3 d 'octubre , ment re que a les Planes els dies de vacunació seran d iumenge i el dia 4 d 'octubre. Aquesta és la segona tongada
de vacunacions que es fa enguany, ja que la primera es va realitzar el passat mes de juny, quan 80 gossos van rebre l'an-t i r àb i ca , una v a c u n a q u e a
l 'Estat espanyol ja no és obligatòria des de 1986, quan es va creure eradicada la ràbia de la zona. Ara bé, els veterinaris recomanen a tots els propietaris de gossos que els vacunin.
L'any passat, un total de 150 gossos van rebre la vacuna antiràbica.
i m « w Casal dels Infants del Raval Grup Cristià d'Ajuda Justícia i Pau Metges Sense Fronteres
p:P" Entitat: 2100 - "la Caixa" (Caputxins de Sarrià) Entitat: 2100-"laCaixa" Entitat: 0182 - Banco Bilbao Vizcaya • i & . Oficina: 3001 Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Oficina: 3200 Oficina: 5734
pi,, Núm. compte: 62-2500027078 Oficina: 0100 Núm. compte: 57- 0200662441
Núm. compte: 91-2500001851 Núm. compte: 37-000748701
p||;::;Ij Amnistia Internacional Mans Unides Sant Cugat Unicef
i l l l i i Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Intermón Entitat: 2013 - Caixa de Catalunya Entitat: 0081 - Banc de Sabadell
B ^ — — Oficina: 0618 Entitat: 2100 - "la Caixa" Oficina: 0492 Oficina: 0025
Col.iabora -hi! Núm. compte: 70-0200417948 Oficina: 0765
Núm. compte: 81-0200111128 Núm. compte: 09-0200046502 Núm. compte: 22-0001382541 Núm. compte: 70-0200417948 Oficina: 0765
Núm. compte: 81-0200111128 Núm. compte: 09-0200046502 Núm. compte: 22-0001382541
& S 4 C A Ï Y I W S Divendres, 25 de setembre de 1998 Societat 21
T r o b a d a p o p u l a r
Dues mil persones s'apleguen al Parc Central per cohesionar el barri
La festa i la reivindicació conviuen en una jornada que vol tenir continuïtat
VIVIANJUAN
Fer pinya i potenciar l'esperit veïnal. Aquests han estat dos dels objectius que l'Associació de Veïns del Parc Central volia aconseguir amb la II Trobada popular celebrada el passat cap de setmana i que va reunir 2.000 persones en un dels barris més moderns i nous de Sant Cugat. Una jornada on la canalla, potser el sector veïnal que més gaudeix de les oportunitats d'esbarjo que presenta el parc, va ser la protagonista: un castell in-
nals com la de Coll Fava. Essencialment, la segona trobada popular va servir per descobrir els problemes que els habitants del barri pateixen dia a dia. Un dels conflictes que més preocupa actualment a tot el veïnatge és l'excés de velocitat dels cotxes que circulen pel carrer Manel Farrés. Una realitat que pateixen des de fa quatre anys, just quan la zona començava a créixer.
Des de l'associació, s'han encarregat de dissenyar un projecte per trobar solucions i que ja ha estat presentat a l'Ajuntament. Joan Se-
flable, classes de j mmprDariÓ dp IPÏ gU™' P r e s i d e n C
jazz, dansa o LM COnseTÜOClO 06 KS de l 'agrupació
funky, una cerca- zones verdes, la neteja veïna1'va exPh
vila o una xocolatada van entretenir durant tot el dia els més menuts . "Aques ta segona trobada", va declarar Mari-bel Moscardó, vicepresidenta de l'Associació de Veïns del Parc Central, "l'hem decidit fer per tenir una continuïtat, perquè volem fer una tercera, una quarta i una cinquena trobada. El sentit és aglutinar cada vegada més gent, aconseguir més socis per a l'Associació, tenir més força".
Però el barri del Parc Central no tan sols va aprofitar aquest dia per festejar i tenir l 'oportunitat de conèixer els veïns, cada vegada més nombrosos, o posar-se en contacte amb altres associacions veï-
/ la infraestructura del parc, són altres de
les reivindicacions
car a Els Quatre Cantons que "la solució més viable seria fer una illeta ajardinada a la cruïlla del carrer Pere Serra
amb Manel Farrés, així els cotxes tindrien més dificultats i entrebancs". El model en què pensa Joan Segura és el que existeix a Can Picanyol, situat a la carretera que condueix a Mira-Sol.
Mentre l'Associació confia a fer viable la solució cap a principis de l'any vinent, no deixen de reivindicar altres problemes que envolten el manteniment del parc, com la conservació, la neteja o les deixalles de gossos. "Aquí, la vista treballa molt", afirma Maribel Moscardó.
Més de su-centes xocolates van fer les delícies dels menuts més llaminers. FOTO: A. B.
Parc Central ars de quatse tònultanis, en UR Isqualsel y^eísegoa, el teiç
t a comissió «tciika 4c la cotfe
que la fo«caé$& fer-los pto- ]
El repte méiÉmtém per fe fe es p*òe8& aquest proper rnenge 4 % e m , l'Osona, on Castellets &&&ütteacid de et quatas & & t mi> agulla, de la ca&&ft*ts& Ja van ac-Tany p*s»e*éipesía petita
t eï*e»|«*. quatíft & * & § » $ de Sam
>£". / A. <£g$P&LA§tNAU
S'ha obert la matrícula per a les classes d'esperanto
i.p. - Sant Cugat -
El Grup d 'Espe ran to Jozefo Anglès torna a preparar , un cop acabades les vacances, els cursets d 'esperanto dirigits a totes aquel les persones que estiguin interessades a aprendre aquesta llengua. Les classes, que s'organitzen en col·laboració a m b l ' A j u n t a m e n t , començaran a mitjans del proper mes d ' oc tub re , però les inscripcions ja estan ober tes a la Casa de Cultura .
Trini tat Garcia és la pres i denta de l'associació i explica que enguany, com ja van fer durant el curs passat, oferiran un curs preliminar dest inat a persones q u e no t inguin coneixements previs d 'aques ta llengua. En aques tes classes, es barrejarà la gramàtica a m b la pràctica de l'idioma. A més, però, les persones que ja dominen co r r ec t amen t l ' e spe ranto s'aniran reun in t periòd i c a m e n t p e r p a r l a r i no perdre la pràctica de l 'idioma.
Hores d'ara, encara no és clar qu in professor impart i rà les c lasses de l cu r s p r e l i m i n a r d 'esperanto i Trini tat Garcia comenta que podria fer-les el mateix professor que van tenir l ' a n y p a s s a t , J o s é M a n u e l C o n d e , o bé una professora búlgara que s ' instal · larà d u r an t una t e m p o r a d a a S a n t Cugat. En aquest moment s'acaben d 'u l t imar aques t s d e talls.
C e l e b r a c i o n s Hotel Residència 3a edat
Penjim Penjam actua al festival infantil de
l'Associació de Propietaris de la Floresta Lentitat es planteja avançar Vhorari de ractuació per a Fedició de Pany vinent
I.P.
La coneguda companyia va fer les delícies dels menuts. FOTO.XA 17 LARROSA
Com cada any, l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta va celebrar el final de les vacances de la canalla amb una festa. L'espectacle va anar a càrrec de la companyia Penjim Penjam. Miquel Àngel Ros, president de l'associació, comenta que un centenar de nanos d'edats ben diverses van gaudir amb els contes educatius que Penjim Penjam els explicava amb els seus titelles.
Per a l'any vinent, l'organització vol avançar l'horari perquè "quan acaba l'espectacle ja comença a fer-se fosc ,i per això l'any vinent volem fer-la a quarts de sis", segons Ros.
Vila Valldoreix (abans Hotel Rossinyol)
El millor entorn natural. El millor tracte, familiar
i personalitzat. Les millors instal·lacions,
amb assistència mèdica permanent.
La millor cuina casolana i saludable.
Per la sav/a trarxquilitat
i benestar, confiï en la nostra experiència.
Av. Joan Borràs, n. 64 (J8190 VALLDOREIX (Barcelona)
Tel, 93 5S9 92 59-93 995 27 07
22 Societat ELS /CANTONS Divendres, 25 <ie setembre de 1998
La r a d i o g r a f i a
TALLER D'ART L'OBRADOR
t sobre seda. Foto I Ohi
El taller més antic de Sant Cugat, amb més de 19
anys de funcionament
Dinou anys ensenyant
Taller: Taller d'aet l'Obrador. Any de fundació: 1980. Alumnes: 90. Seu: Avingut/a Catalunya, 5.
M O N T S E SANT
- Sant Cugat -
A c o m e n ç a m e n t s dels anys vuitanta la cultura del consu-misme i el pragmatisme de "jo ho compro tot fet" va experimen ta r un descens . La gent aleshores volia recuperar l'antiga tradició de l'artesà de fer les coses amb les mans; alhora la davallada econòmica feia molt atractiu poder recuperar i restaurar mobles i estris que els altres llençaven per fer-los nous amb mà destra. Sorgí una nova afició, la de reciclar, i poques persones podien resistir la temptació de recollir algun moblet o alguna gerra que els seus antics
propietaris ja no volien, per donar-hi una nova pàtina tot fent-la una peça atractiva. Afegint-hi el plaer de tornar a fer coses amb les mans i disfresar les velles troballes, convertint-les en objectes de decoració molt atractius.
Fou llavors que va néixer a Sant Cugat l 'Obrador, un taller on ensenyar a fer una mica de tot: des de restaurar mobles fins a modelar fang o mucramé. El taller va atreure de seguida i molt especialment les doncs que cercaven una afició q u e , alhora d'omplir-les i de donar un nou al·licient als dies, trobaven un mitjà per deixar anar la seva imaginació, així com estalviar uns
diners decorant la casa de manera més personal i càlida, molt d'acord amb la personalitat prò- • pia. I més econòmica que si l'encarregues a un decorador o l'omp l e s d e p e c e s c o m p r a d e s a botigues de decoració.
Aviat les tècniques que s'ensenyaven al taller es van anar augmentant amb noves i més complicades artesanies.
El modelatge amb fang, la restauració de mobles, el macramé, el policromat i el paper madées van ampliar amb tècniques molt més complexes, com ara el batik, cl tapís al llis, el repussat de l'estany i el Tiffany. El primer taller va quedar peti t ben aviat i es van traslladar al Carrer Santia
go Rusinol, a un nou local que també es va fer petit aviat. Més endavant es van traslladar al carrer Martorell i van continuar ampliant tècniques . Aquest nou curs el taller sembla que finalment ha trobat la seva seu definitiva a l 'avinguda Catalunya, on l'oferta d 'ensenyament de tècniques d'artesania, una de les més àmplies que es poden trobar -2.1 especial i tats diferents- , es complementa amb la creació d 'una aula oberta a la qual poden accedir lliurement totes les alumnes per realitzar els seus treballs, durant les hores que vulguin, com a complement a les dues hores setmanals de classes del curs.
ELS4CAIYroNS Divendres, 25 de setembre de 1998
La r a d i o g r a f i a
TALLER D'ART L'OBRADOR
Societat 23
Fer una associació
de tallers de manualitats,
un somni que pot ser
realitat
Fer nou allò que és vell i gastat M.S.
L'Obrador és un taller de manualitats i d'art orientat especialment als adults, amb un grup d'alumnes que oscil·la entre els 18 i els 84 anys. Els alumnes són majoritàriament dones, encara que alguns homes s'han incorporat als cursos, però pocs. Sembla que a la immensa majoria d'homes els costa més que a les dones deixar-se anar per aprendre noves aficions de grans i, a més, com ens comenten rient, s'espanten en veure les classes.
El curs acostuma a començar amb un sopar de benvinguda als nous alumnes al qual també as
sisteixen les respectives parelles. El final de curs se celebra amb una exposició dels millors treballs i amb alguna excursió a algun lloc interessant, sobretot per la seva artesania, per "prendre apunts".
Les classes tenen un total de vuit alumnes i el màxim que admet el taller per curs és de noranta perquè l'atenció sigui exclusiva; les matèries, però, són de lliure elecció per cada un d'ells.
El material no està subministrat per l'escola, i així es brinda l'oportunitat a cada alumne de fer allò que realment té il·lusió de fer. Les noies d'alguna classe, amb bon humor, han fet un
grup per descobrir "tresors", objectes llençats als grans contenidors de mobles aptes per ser restaurats i convertir-los, amb les seves mans hàbils, en obres d'art. Han batejat aquesta recerca amb el nom d'"anar de contenidors": lleteres antigues són reciclades i convertides en paraigües molt decoratius; vidres trencats de colors diferents, en preciosos esmalts de ceràmica; caixes gastades, en preciosos joiers. Pintures sobre seda o fusta policromada, copes de cristall gravades de manera personalitzada, retaules ceràmics i el laboriós treball de talla de vidre i l'emplomat que fa sorgir la meravella del Tiffany: Ics pantalles
i aplics de vidrets tallats, tan típics del modernisme i dels anys trenta. L'Obrador va ser el primer taller de manualitats, i ara la seva gent té un altre somni: voldria propiciar que tots els tallers i aules de manualitats que.hi ha a Sant Cugat es trobessin en una associació per treballar junts, comparant tècniques i compartint i ajudant a solventar els problemes que poden tenir uns i altres; intentar, en una paraula, que totes les escoles i tallers, sense perdre en cap cas la seva independència i el seu funcionament propi, estiguessin reunits en una associació per ajudar-se mútuament. "És el cas
quan un taller no pot admetre més alumnes, cosa que ens passa aquí; podríem adressar-los a un altre. O bé en aquell cas que la tècnica que busquen no s'imparteix en un lloc i sí al'altre; podríem informar-los bé. Això sense comptar l'ajuda mútua que podríem donar-nos en el pagament i tramitació de permisos i altres afers que hi hagués. També ens oferiria la possibilitat de col·laborar més amb el poble i l'ajuntament en activitats diverses". Una idea que encara és una utopia, però que podria fer-se realitat algun dia si tot va bé i si altres tallers i aules de manualitats la recullen i se'n fan ressò.
24 Societat ELS /CANTONS DwenSres, 25 de setembre de 1998
L A S E T M A N A EN IMATGES
HEWLETT PACKARD I ESADE CREEN UN
PREMÍ PER IDEAR NOVES EMPRESES
L'empresa amb seu a Sant Cugat, Hewlett Packard, i la Universitat ESADE han instaurat un nou premi, dotat
amb 8,5 milions de pessetes, amb robjectiu d'incentivar els estudiants a idear noves empreses compatibles amb l'àmbit
de treball de Hewlett Packard. L'alta quantitat que s'atorga amb el guardó sens dubte motivarà aquells que
estan acabant la carrera a gastar unes quantes hores davant el full en blanc, buscant "la idea de la seva vida". Els projectes de final de carrera dels estudiants de ben segur
que seran a partir d'ara més interessants. Els diners mouen muntanyes i activen la intel·ligència.
Pàgina: 27. Foto:XAVILARROSA
ELS VEÏNS DEL PARC CENTRAL ES
RETROBEN EN UN AMBIENT FESTIU
Tradició i novetat, tots a una. L'associació de veïns del Parc Central va celebrar el cap de setmana passat la
seva segona trobada amb un munt d'activitats dispersades al llarg de tot dissabte. A banda dels
intercanvis habituals d'opinions i del berenar col·lectiu de rigor -enguany una xocolatada popular-
l'associació va recórrer a alguns dels més veterans del poble per commemorar el seu dia. Bastoners i geganters
de la ciutat van unir-se als veïns del Parc Central arribats recentment, per celebrar plegats una diada
especial. Pàgina: 21. Foto.AVE BELTRAN
UAMBIENT PREELECTORAL ACOSTA ELS
GRANS POLÍTICS A LA CIUTAT
Comença la desfilada dels grans polítics per casa nostra. Al contrari de( que diuen atguns, el núvol de les eleccions fa
setmanes que ha començat a planar sobre els àmbits polítics, per la qual cosa no serà gens estrany que en els
pròxims mesos les altes figures de la política es comencin a deixar veure pels carrers. Sant Cugat no és una excepció.
Aquesta mateixa setmana visitaven Sant Cugat el conseller de la presidència, Xavier Trias, i el diputat socialista Jordi
Solé Tura. Cal preparar-se per a la campanya. Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA
• ." • • - " ' " -'•!.',«• . • " ' ' • - " • " t V ? V ? ! " . í •••' V™y" .•-.••'•'• j - f 5 ï : y s ! h r í i T " • - !v"';SS^flii«iteSPiftj
Restaur^ié * * « f « 1 IÉ^ÉHÈHÈM-1
Compra -'vctttaJi·jMW f J P * . . „ .; \;:_•:.,•.:.•. . . j . i ' · yK?
Desalojo pisos «ntaro ^Jtgjgga el Diari , - ^ ^ W
TM. 9T&0 6122 _ ^ i ^ * % 3 t ;
L * n u . « . l . l^^tnwgartt, 6
ELS í GUYTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Societat 25
L A S E T M A N A EN IMATGES
LA XOCOLATA DE MÉS QUALITAT AMARA
L'AIRE DE COLLSEROLA
Ni els pins de la serra, ni els insectes que volaven per la zona ni tan sols els habitants de les cases més properes a Vila Sàbat han pogut resistir aquesta setmana una de les temptacions més antigues: el plaer per la xocolata. I és que deu pastissers, sota les ordres del gran especialista
Iann Duytsche han seguit aquesta setmana un curs d'alta bomboneria francesa. Durant tres dies i
estrictament vestits com mana la tradició culinària, els professionals han après els trucs per aconseguir -si això és possible-fer encara més bona i atractiva la xocolata.
Pàgina: 16. Foto: XAVILARROSA
> f%* ¥^'s
' £ # •
UN LLIBRE COMESTIBLE PER
RECONÈIXER EL MÈRIT LITERARI
La màxima aspiració d'un escriptor és que la gent devori els seus llibres, i de vegades aquesta metàfora pot
fer-se literalment realitat. L ocasió la vam trobar en l'acte de lliurament dels Premis Literaris de Valldoreix -fet aquest cap de setmana- durant el qual Vorganitza
ció va obsequiar el guanyador del guardó, Àlvar Masllorens, amb un pastís en forma de llibre. L'obra
culinària va complementar-se al màxim amb la creativa en una dolça unió que els assistents van engolir amb els ulls. Esperem que el llibre corri la mateixa sort
que la seva representació. Pàgina:37. Foto: AVE BELTRAN.
corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat
LES IDEES MÉS FRESQUES
FRANCESC \loiv\c\s, 33 - APARTAT DE CORREL S, 33 TEL. 93 674 09 95 - 93 674 15 50 - FAX 93 674 08 98
08190 SWTCICAT DEL VALLÈS DISSABTES OBKKT US MICDIKS
EIS I CANTONS
Economia 26 Divendres, 25 de setembre de 1998
M e r c a t a u t o m o b i l í s t i
Sant Cugat treu 10 punts al Vallès Empreses i particulars aixequen fins al30% la venda dels vuit primers mesos
La bonança econòmica, la posada en marxa del Plan Pre-ver i el poder adquisitiu de Sant Cugat continuen sent les grans bases del municipi per liderar el creixement del sector de l'automòbil a la comarca. Amb deu punts per sobre del Vallès Occidental (30,3% versus 19,4%), Sant Cugat ja va superar durant els sis primers mesos de l'any les poblacions de demografia similar i fins al mes d'agost no ha fet sinó consolidar aquestes xifres.
de turisme» gem-r-agí^t a Sant Cagat
Unitats Penetrac ió M a r q u e s
Ai.m.Ri BAI .ANZA
- Sant Cugat -
Iotes les marques han incrementa t les seves vendes fins arribar als 1.407 cotxes venuts, però és sobretot Seat qui ha començat a jii!z,ar una altra lliga després de l'èxit dels models Ibi/.a i Córdoba. Segons els informes de la Direcció Ceneral de Trànsit, les dades acumulades ilel mes d'agost han consolidat la marca espanyola al capd a m u n t de la taula amb 182 unitats venudes i amb un 12,94 de penetració, és a dir, de cada 100 cotxes facturats, gairebé tret/.e han sortit del concessionari Seat Autocomarca de Sant Cugat. Tot seguit, la batalla pel segon i el tercer lloc continua molt disputada entre Renault i
Opel , en aques t ordre provisional, amb 151 i 146 unitats i una taxa de penetració al voltant del W'A. I )c la resta de la classificació. Sant ( 'ugat manté les seves especifitats amb el 5% d'Audi (la mitjana estatal no supera el 2%), la relegació al sisè lloc de Citroen (segons al Vallès Occidental) i la poca implantació de Ford.
Seat r ecupe ra prestigi
El gerent de Seat Autocomarca, Joan Català, ha valorat positivament el manteniment de la marca en un primer lloc que fins l'any passat ocupava Renault. Per Català, la qualitat creixent dels motors dièsel i els preus ajustats han estat factors clau per a la recuperació del presti-
FÜXT: CIM SA
gi de la marca en els ú l t ims anys. L'encert comercial, a més, ha ajudat a col·locar en el mercat models com Arosa, Ibiza, Córdoba i Toledo.
Els crèdits a baix interès, segons Català, són una raó afegida a la millora de l 'economia perquè empreses i particulars hagin renovat els vehicles. Des de Seat Autocomarca també es
dóna importància a la presència del concessionari a Sant Cugat: "Qui hi té concessionari ven m é s q u e qu i hi d e s t i n a un agent", assegura Català.
Després de recuperar el segon lloc en detriment d'Opel, el gerent de Renault Auto Central, Miquel Negre, ha considerat els nivells d 'equipament del model M e g a n e com una de les
principals raons d'èxit de la marca en el mercat santeugatenc. L'aposta de Renault per sortir de la dinàmica de les ofertes, segons Negre, ha ajudat a augmentar la facturació entre un parc d'automòbils "força renovat" per les constants d'alt poder adquisitiu, habitatge car i atur reduït. Negre ha vist "lògic" cl lideratge de Seat amb les vendes d'Ibiza i amb la tradició del concessionari a Sant Cugat. Josep Maria N e g r e , g e r e n t
d 'Opel Autocugat, ha justificat el manteniment de la marca en els llocs principals del rànquing, frec a frec amb Renault, per la política de tracte personal i de bon servei entre els clients. La implicació del concessionari en actes culturals, segons Negre , ha donat a la marca una publicitat que ajuda a contrastar les vendes a Sant Cugat amb les de la resta de TEstat, en què Opel és cinquena. De la resta de marques, Negre s'ha mostrat sorprès dels bons resultats de Seat i de Volkswagen i de la poca penetració del Ford K i de Citroen.
A L U / V t l l S J I i V I D R E EXPOSICIÓ i VENDA:
PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 38 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25
MASKWTA3I GZZ9,
VILLA, 5 - TEL. 93 675 01 52 • SANT CUGAT DEL VALLÈS
/ ^ M O D A I N F A N T I L
Endavallada, 12 • Tel. 93 589 64 16 • 08190 Sant Cugat del Vallès
F i n a n c e s
Els comptes generals s'aproven amb Púnica oposició socialista CiU i PSC polemitzen per la prescripció de cobraments
A.B.
A mesura que es posa al dia la comptabilitat municipal, el debat anual sobre els comptes generals se suavitza. Així es va constatar dimarts en el ple amb l'aprovació dels comptes corresponents a l'exercici de 1997 de l'Ajuntament i dels organismes autònoms. L'aprovació en el ple és un requisit tècnic que demana anualment l'Estat abans de I'l d'octubre per controlar l 'economia interna de les administracions públiques i que elabora un interventor per donar fe del balanç econòmic.
En aquesta ocasió es van mantenir algunes referències crítiques
a la gestió, però l'equip de govern va rebre un suport inusual de grups com Iniciativa o el Partit Popular, que van valorar la progressió dels comptes respecte a anys anteriors. El portaveu municipal d'IC va argumentar el seu vot favorable en "l'esforç" de posar al dia els comptes generals. Pel PP, Ramon Gaspar de Valen-zuela va cons ide ra r " m e n y s greus" les mancances actuals, però va acceptar la subscripció de tot el redactat.
No va coincidir amb la resta de l'oposició el PSC, que va oposar-se com altres vegades a aquest punt del ple. El seu portaveu municipal, Àngel Casas, va valorar la posada al dia del consistori en aquest sentit. L'any 1995 l'equip
de govern va decidir afrontar els comptes generals de quatre anys enrere que no s'havien fet. Casas, però, va polemitzar amb el tinent d'alcalde d'Economia i Finances, Pasqual d'Ossó, sobre l'absència del compte de resultats extraordinaris (diferència entre valor de venda i valor de cost) i de les baixes de recaptació per prescripció-de cinc anys. D'Ossó va minimitzar els 735 milions que han prescrit des de l'any 1979: 135 corresponents al per íode 1979-1987 de govern socialista i 600 de l'etapa 1988-1992 de govern nacionalista. "És una quantitat no menyspreable però, tenint en compte que són quatre exercicis, em sembla un pèl demagògic", va afirmar d'Ossó.
ELS4CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Economia 27
C o n v e n i s
Hewlett Packard i Esade incentiven la creació d'una nova empresa
Un alumne obtindrà 8,5 milions de pessetes per engegar el projecte El món empresarial i l 'universitari s'uneixen en un projecte que vol incidir en la creació de noves petites empreses, un dels fonaments econòmics de Catalunya. Per aquest motiu, responsables de Hewlett Packard i d'Esade s'han reunit per signar un conveni que apropi l'empresa -instal·lada a Sant Cugat- als alumnes. Es tracta d'un premi concedit per HP al mi-
IOLAXDA PÀMIES
- Sant Cugat -
"És un conveni que té com a objectiu inccntivar la creació de petites empreses entorn de la t ecno log ia q u e es d e senvolupa a Hewle t t Packard Barcelona, que és la impressió en gran format" . Ignacio Fonts, director de màrquet ing de HP Barcelona División, ex-p l i ca q u e , p e r a c o n s e g u i r aquest objectiu, l 'empresa ha signat un conveni amb Esade a través del qual es concedeix un premi de 8,5 mi l ions de pesse tes per a l ' a lumne que present i el millor projecte de final de carrera. Aquest és un premi únic que implica obligatòriament la creació de l'empresa que ha de treballar en aquest àmbit tan determinat .
¥,n la signatura del conveni, a la seu que H P té a Sant Cugat, t a m b é hi va ser p resen t Lluís Pugés, director general d ' E s a d e , qui va remarcar la importància d'un incentiu com aques t per als a lumnes , q u e els implica a treballar en es-
llor projecte de final de carrera que proposi la creació d'una empresa relacionada amb la impressió en gran format. Responsables de l 'empresa i de la universitat van presentar aquest conveni, que es presenta aquest curs als alumnes per tal que el proper mes de setembre es pugui atorgar el primer premi, dotat en 8,5 milions de pessetes, destinats a po
sar en marxa el negoci, ja que aquesta és una de les premisses indispensables per guanyar el premi. A més d'aquest, els responsables de Hewlett Packard també guardonaran, amb 500 .000 pessetes, un alumne que inclogui les noves tecnologies en un pla d'empresa. Tot plegat conforma un nou incentiu per als alumnes d'Esade que tornen a les aules.
hi conveni amb Esade va signar-se a la seu de Hewlett Packard a Sant Cugat. FOTO: AVI 171.ARRÒSA
treta relació a m b els professionals de H e w l e t t Packard, que compartiran la tutoria d'aquests projectes amb els professors univers i tar is . D'al t ra banda, Pugés va remarcar que "la creativitat és l 'única possible sortida per desenvolupar el país i t robar llocs de t re ball". I és precisament aques
ta c rea t iv i ta t la que es p re miarà, jun tament amb la viabilitat de l 'empresa i la seva utilitat, entre altres factors que t ambé es t indran en compte quan s'atorgui aquest primer p remi el p roper mes de setembre de 1999. Aquest és el primer cop que
tant l 'empresa com la univer
sitat col·laboren en un projecte d 'aquestes característiques q u e , a m e s de l p r emi ún ic , t a m b é n ' a t o r g a un a l t re de 500.000 pesse tes que no exigeix posar en marxa el negoci i està destinat a activitats que incorporin les tecnologies de la informació en l'aplicació del pla d 'empresa.
Campanyes
Pryca promociona per primera vegada productes
dels Estats Units
ALBKRT BALANZÀ
- Sant Cugat -
Pryca Sant Cugat, juntament amb el centre de Terrassa, s'ha sumat a la primera campanya en l'àmbit estatal de promoció de productes típics dels Estats Units. L'assortiment constarà de més de 250 articles d'alimentació, productes frescos, sector tèxtil i basar. El director de Pryca, José Luis Nieto, ha emmarcat la campanya USA en "una dinàmica de Pryca de tot l'any" en què s'han ofert productes típics d,'Àsia, Andalusia i les Illes Balears. "Es tracta d'agrupar productes que ja tenim amb una ambientació i una decoració especial", apunta.
El sector de l ' a l imen tac ió , amb una presència més gran a la campanya, inclou vins californians, sucs naturals de taronges de Florida, crema de cacauets, melmelada, cereals i galetes cookies per a l 'esmorzar. En productes frescos, hi ha hamburgueses , cansalada i salmó salvatge d'Alaska. Dins dels articles de basar més innovadors, hi ha paelles i gots de gran capacitat.
La campanya, que va iniciar-se simultàniament el 17 de setembre als 56 centres que Pryca té a l 'Esta t , es mant indrà vigent fins a final de mes. El relleu l'agafarà a partir de l'I d 'octubre la Fira del Vi.
Representació local a la Fira del Moble i a Expointernet
A.B.
- Sant Cugat -
Les empreses Versat i Riozza D e s i g n and C o m p l e m e n t i AD D Scrvicios Informaticos són les dues representants locals a la 35a edició de la Fira Internacional del Moble de Valèn-cia i a E x p o i n t e r n e t de Barcelona, r e s p e c t i v a m e n t . D 'una banda, Versat i Riozza viatjarà a València amb 15 empreses de la comarca per exposar les seves últimes col·leccions del 28 de setembre al 3 d'octubre. ADD, per la seva banda, ha participat aquesta setmana a la segona edició d'Expointer-net, que enguany ha estat dedicada a les noves formes de fer negoci a través de la xarxa.
La rebaixa dels peatges s'ajorna un mes
L'acord entre el Ministeri de F o m e n t , la G e n e r a l i t a t i ACESA per rebaixar un 50% el peatge de la B-30 al seu pas per Sant Cugat no s'aprovarà fins a finals d ' oc tub re i durant aquest període el Govern espanyol té la intenció de dialogar amb alguns dels muni c ip i s i e n t i t a t s , com Xarxa Viària, que s'oposen al pacte, sobretot a l 'al largament de la concessió cinc anys més .
Aques t ha estat el compromís q u e va a d q u i r i r el m i n i s t r e d e F o m e n t , R a f a e l Arias Salgado, a m b els dirig e n t s d e l P a r t i t P o p u l a r a Ca ta lunya a m b els quals va r e u n i r - s e d i s s a b t e p a s s a t , a c o m p a n y a t d e l s e c r e t a r i d ' E s t a t d ' i n f r a e s t r u c t u r e s , Alber t Vilalta. / A. B.
Uartivitat promoríonal continua a Pryca, ara amb Estats Units. FOTO.X. L.
Selecció de Personal
Especialitzats en Empresa i Comerç
Directius, comercials, encarregats, dependen t s , administratius i tot t ipus d e pe r sones a m b qui vos tè p o d r à confiar i la seva empresa créixer.
PI. Unió, IB. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax93 5 8 9 58 15 E-mail [email protected]
28 Economia ELS4 CAIVIÏB>ÍS Divendres, >5 de setembre de 1998
Les empreses: PRYCA SANT CUGAT
Des que fa nou mesos va assumir la direcció de Pryca Sant Cugat, aquest andalús de Còrdova ha tornat a acostar-se al Mediterrani que va contemplar en la seva etapa a Pryca Los Patios de Màlaga. Sota el seu comandament, l'hipermercat i el Centre Comercial han impulsat una dinàmica comercial i cultural inusual. Sense parar, ara vol muntar-hi un mercat de productes frescos.
José Luis Nieto . Director
"Hem assolit el repte de ser punt de trobada comarcal"
Al.BKRT BAI.ANZÀ
- S a n t i
-Com hu anat la campanya de rebaixes? -Ha anat molt bé. El centre co
mercial ha donat una oferta magnífica que ha tingut una gran acceptació. Kl cert és que Ics dues últimes campanyes de rebaixes s'han consolidat. Kncara no tenim tancades les dades concretes, però sí que s'ha notat un increment respecte de l'any passat i podem dir que hem superat les dades oficials d'augment general del 5%.
-Sembla que després de dos anys Pryca està complint tots els objectius. Tot és positiu?
-Sí, tot és positiu si mirem l'acceptació del client i el treball d'un gran equip que s'ha superat dia a dia. Sabem que hem de millorar moltes coses i superar molts problemes, però el treball de cadascú ha fet que tinguem cada vegada més clients i que aquests clients ens mostrin la seva confiança amb unes compres majors.
-El dia de la inauguració va remarcar-se convertir el Centre en un punt de trobada comarcal. Va parlar-se de quatre milions de visitants potencials. Teniu xifres actualitzades d'afluència?
-L'any passat, que és indicatiu perquè molta gent ve per conèixer el centre, van superar-se els vuit milions de visitants al Centre
Comercial i enguany estem incrementant entre un 10 i un 15% aquesta xifra. L'important, però, és que els clients compren més, ara que ja coneixen el centre. Hem assolit dos reptes: que la gent no surti de Sant Cugat perquè tota l'oferta ja la troba al municipi, i que vingui gent de tot el Vallès, que no tan sols vénen al Centre Comercial sinó que coneixen la ciutat i els seus comerços. Això sense comptar que vora 40 firmes locals tenen botiga aquí.
"No col·laborem en els actes culturals per publicitat, sinó com ho faria un veí més
del municipi
-Estem parlant d'un terç de botigues de propietaris santeuga-tencs. Hi ha una ràtio tan elevada en altres centres?
-És una ràtio elevada i és cert que no és normal que els comerciants hagin apostat tan fàcilment pel futur del centre comercial. Els comerços de Sant Cugat van veure el projecte amb bons ulls i van integrar-se per fer del centre un reforç per al municipi.
-Us preocupa la implantació de supermercats de proximitat com
Mercadona, que acaba de comprar Vilaró a Sant Cugat? -Tota la competència ens ha de
preocupar, ser un element d'observació i seguiment. Ara bé, el que ens preocupa és que el client tingui la millor opció de preu, qualitat i activitat. Si som capaços de fer les coses bé, la competència no ha de ser un maldecap.
—L'alcalde Aymerich confia que el centre de negocis del Parc Augusta es comenci a desencallar amb un edifici que s'està aixecant al costat del Centre Comercial. Vosaltres també hi confieu?
-La crisi del 92 va afectar aquest projecte i el Centre Comercial ha donat vida i esperança a aquesta zona. Tenim molta fe en que no ens quedem sols, que moltes empreses abracin el projecte de Parc Augusta, que el present de Sant Cugat continuï avançant i que la zona esdevingui un nucli important ja per a tot Barcelona.
-Des de bon principi, Pryca Sant Cugat ha combinat cultura i comerç. Per què? - L'acostament a la cultura po
pular és una manera d'estar a prop de la gent i de donar suport a les iniciatives del municipi. A Sant Cugat hem notat un bon acolliment i volem que se'ns vegi com un veí més. És un projecte que encara té rendiments per amortitzar, però estem fent coses que arriben a molta gent.
Nieto ha complert nou mesos al capdavant de Pryca Sant Cugat. FOTO: X.L.
matges i també una secció nova de plats preparats perquè el client s'emporti fetes les patates, el pollastre o la paella. I tot davant del client. Crearem com un mercat dins de Pryca i serà un espectacle total. D'altra banda, també celebrarem els 25 anys de Pryca, el segon aniversari del Centre Comercial, Nadal i ja no pararem.
—Fa un any, quan treballava a Extremadura, s'imaginava inaugurar una Setmana de la Diada?
-Noooo (riu). Per mi ha estat un gran orgull preparar aquesta campanya i tot l'equip l'ha viscut molt bé. Jo, personalment, m'he emocionat amb aquesta combinació de cultura, gastronomia i activitats festives. I això m'ha fet sentir com un més d'aquí.
—Per exemple. -Hem signat un conveni amb l'A
juntament per ampliar a dos dies i a un preu més reduït el concert de Nadal del Centre Cultural i per fer un concert de cambra al Centre Comercial també per Nadal. Hem col·laborat en l'arrossada de la Festa Major, en la campanya per recuperar el Monestir, en esport... i el 4 d'octubre organitzarem la Bi-cicletada Popular, que aspira a ser un dels actes més importants. No ho utilitzem com a publicitat, sinó com un ajut a les iniciatives com faria un veí del poble.
-Plans de futur? -E l més immediat és la implan
tació ara d'una xarcuteria tradicional amb venda assistida de for-
O F E F t T / V D E T R E B A L L
BEQUES, AJUTS. PREMIS I
SUBVENCIONS
íucctòafe
Convocatòria
28018 M P M S * , * .
Convocatòria de la Fundació Universitària Agustí Pedró i Pons, de Beques 1998 per a estudis de postgrau. Sol·licituds: fins al 30 d'octubre de 1998, a Gran Via, núm. 585, 2n pis, 08007 Barcelona. Telèfon: 93.4035353.
Convocatòria < de! Ministeri d'Educació I Cuftura, de
«*aM6<f< earòer
Convocatòria del Consejo de Seguridad Nuclear, de Subvencions o ajuts en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica. Sol·licituds: fins al 30 de setembre de 1998, al carrer Justo Dorado, núm. 11, 28040 Madrid. Telèfon: 91.446.01.00.
Convocatòria d*eí | | 47&s&rnpteft£j^| «í^fi^í5?y" ^^yT^lr^^^^
d'arr«p8ació tfos&ipl lateraeicurs 99-2000, ;* A •>•> - .
$oM$cftid& fins al l í K ^T^ íW^BSwW^Ï TJF "SP-^F
1998, al carrer Salvador, aüm, 1, 28071 Madrid. | -Telèfon: 91.379.97.02» m: 9BS6 o 9062 í 91.379.98.90
Convocatòria del Consejo Superior de Investigaciones Cientificas. Agencia EFE. CSIC-EFE, de Beques de periodisme científic CSIC-EFE.
Sol·licituds: fins al 15 d'octubre de 1998, al carrer Serrano, núm. 1313, 28006 Madrid.
3.488.01.88
Convocatòria del Departament de Postgrau i Especialització. Consell Superior d'Investigacions Científques-CSIC, de. Beca per a farmacèutics convocada pel CSIG-Colegio Oficial de Farmaceuticos de Madrid de Formació de personal investigador. Sol·licituds, fins al 30 d'octubre de 1998, al carrer Serrano, núm. 113, 28006 Madrid. Telèfon: 91.585.50.00.
Convocatòria de la Direcció Genera! de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya, dei Premi per
Convocatòria de la Direcció General de Política Lingüística Generalitat de Catalunya, del Premis per investigacions i treballs de sociolingüística 1998: Premi Valentí Almirall a propostes i experiències de planificació lingüística i de dinamització lingüística. Sol·licituds: fins al 15 d'octubre de 1998, al carrer Mallorca, núm. 272, 1 .r, 08037 Barcelona. Telèfon: 93.482.56.73 -93.482.56.67. Fax:93.216.04.55.
DEP Selecció d'Informació Oficial Quatre Cantons
Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació
FONS I SOCIAL
EUROPEU I
En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Ser/ei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.
Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet
http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei
Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa
OPERARI/ÀRIA DE MANTENIMENT Edatmàxima:35anys. FP2 {mecànica oelectrònica), 1 any d'experiència. Residència a ies Garrigues. Jornada laboral en règim de torns. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Les Borges Blanques.
Ref: 169829
Muntatges, instal·lacions, manteniment MECANIC/A INDUSTRIAL
Edat: de 19 a 30 anys. FP2 (manteniment mecànic). 1 any d'experiència en el sector. Carnet B1 Residència af Vallès Oriental. Sou brut anual aproximat: 1.950.000 Municipi: La Roca del Vallès.
Ref: 171803
TÈCNIC/A INSTAL·LADOR/A DE FRED INDUSTRIAL
Coneixementsd'instal·laciód'aparelis d'aire coiidtctonat, i de maquinària d'hostaleria. Carnet B11 vehicle propi. Sou brutanual aproximat 1.800 000 Municipi: Castelldefels (Baix Llobregat).
Ref: 171864
TÈCNIC/A D'AUTOMATISMES ELECTROPNEUMÀTICS
3 anys d'experiència, en el sector Contracte de 6 mesos, amb possibilitat de conversió en indefinit Sou brut anual aproximat: 3.500 000 Municipi: Vic(Osona).
Ref: 164100
Empresa de fabricació de motlles de Barcelona cerca EROSIONADOR/A
Edat: de 25 a 45 anys. Oficia! de 1a. Formació. EGB. 5anysd'experiènciaenelsectorien Charmilles. Contracte indefinit. Sou brutanual aproximat 4.000.000
Ref: 169689 MUNTADOR/A D'EQUIPS ELECTRÒNICS
peraempresad'electromecànica Edat: de 19 a 28 anys. Formació: FP2 (electrònica). Experiència en circuits electrònics i impresos i dibuix d'esquemes. Sou brut anuai aproximat. 2.000.000 Comarca: Vallès Occidental.
Ket: 166085
Llicenciats i diplomats
PSICÒLEG/ÒLOGA Edat: de 24 a 46 anys. Formació: llicenciatura en psicopedagogia. Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat 2.950.000 Municipi: Sant Joan Despí (Baix Llobregat).
BJBL·1S45Z5
Automocio TAPISSER/A
pera empresa auxiüarde l'automòbil Edat: 22 a 45 anys. Formació en disseny, valorable. 2 anys d'experiència en llocsimilar. Sou brut anual aproximat: 2 200.000 Municipi. Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat).
Ref: 172666 PINTOR/ADE VEHICLES INDUSTRIALS
Edat: de 22 a 55 anys. 1 any d'experiència en el sector Carnet B l Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 1.848.000 Municipi: Lleida (Segrià).
Ref: 168593 PLANXISTA
Edat: de 23 a 45 anys. Oficial de 3a. amb 2 anys d'experiència en el sector. Carnet B1. Resídènciaa la Selva. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brutanuataproximat 1.610.000 Municipi: Vilobí d'Onyar.
Ref: 165722 MECANIC/A
Edat: de 20 a 40 anys. Oficial de 1a. 10 anys d'experiència en el sector. Carnet B1. Residència al Gironès. Contractede 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 1.960.000 Municipi: Girona.
Ref: 167965
MECÀNIC/A Farà feines de mecànica i rentat de cotxes. Edat de 25 a 40 anys. FP2 (mecànica i electricitat de l'automòbil). 1 any d'experiència en el sector. Carnet B1. Jornada de dilluns a diumenge (36 h. setmanals). Sou brut anual aproximat 1.680.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 172618 Indústries químiques
LABORANT/A
Edat de 18 a 50 anys
Formactó·.FP2(quimica,sanitàriaoagropequària).
Sou brut anual aproximat: 2.079.000
Municipi: Parets del Vallès (Vallès Oriental).
Ref: 172662 RESPONSABLE DE TALLER
per a empresa d'injecció de plàstics Edat de 35 a 45 anys. Formació: FP2 o mestratge industrial. 5 anys d'experiència en el sector. Coneixements de normes ISO; anglès, vaíorabte. Sou brutanual aproximat: 4.500.000 Municipi: SantCugatdelVallès (V. Occidental).
Ref: 169256
marqueting, vendes i publicitat COORDINADOR» COMERCIAL
Edat de 25 a 45 anys. Diplomatura universitària en turisme o relacions públiques. Experiència en floc similar. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 167492 Empresa de cojorants cerca
TECNIC/ACOMERCIAL per treballarà Chesterfleld (Anglaterra)
Edat màxima: 30 anys. Llicenciatura o diplomatura en econòmiques o empresarials. Disponibilitat a residirà Chesterfield. Contractede 12mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 4.500.000
Ref: 171466 VENEDOR/A
per a empresa de serveis de telefonia de Girona Edat: de 20 a 40 anys. Formació: EGB o equivalent Carnet 81 i vehicle propi. Residència al Gironès. Formació a càrrec de l'empresa. Sou brut anual aproximat: 2.500.000
Ref: 171405
VENEOOR/A SÈNIOR de guies comercials i matenald'informació
Edat: de 24 a 38 anys. Formació: BUP, ESOoFPI (administrativa). Experiència comercial, vaforable. Carnet B1 ivehk&propi. Formació a càrrec de fempresa. Sou brutanuataproximat 3.200.000 Municipi: Girona.
Ref: 171406
EXPENEDOR/A DE BENZINA Edat. de 18 a 20 anys. Carnet 81 i vehicle propi. Sou brutanual aproximat 1.600000 Municipi: Vacarisses (Valès Oriental).
Ref:171188
Administració i oficines INFORMATtC/A
Edat: de 23 a 28 anys. Llicenciatura odipiomatura en informàtica. Contracte inicial de prova, amb posterior conversió a indefinit Sou brutanual aproximat: 1.800.000 Municipi: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Ref: 167431
ANALISTA PROGRAMADOR/A per a empresa de serveis informàtics
Edat 22 a 45 anys. Formació en informàtica. Experiènciaenprogramacióen Informix4GL Sou brutanual aproximat: 3.000.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 171284
ANAUSTAPROGRAMADOR/A per a empresa de serveis informàtics
Edat: 22 a 45 anys. Formació en informàtica. Experiència en programació amb ets llenguatges Cobol,DB2iCICS. Sou brutanual aproximat 3.500.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 171166
DEPENDENT/A pera hipermercat de materials de gres i ceràmica
Edat de 20 a 30 anys. Vehicle propi (cotxeomoto) Contracte de 6 mesos, amb possibilitat de conversió en indefinit Sou brut anual aproximat 1.960.000 Munidpi: Santa Maria de Montcada (V. Occidental).
Ref: 172669 DEPENDENT/A
pera botiga d'aparells electrònics Edat: de 22 a 30 anys. FP2 (informàtica o electrònica). 3 anys d'experiència en et sector. Carnet B1; i residència al Pla de i' Estany. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat:2.100.000 Municipi: Banyoles.
Ref: 166874
PROGRAMADOR/AD*RPG400 per a empresa de serveis Infomàtjcs
Edat: 22 a 45 anys. Formació en informàtica. Experiència en programadóen R P G 400. Soubrutanual aproximat 3.000.000 Municipi: Barcelona.
Ref: 171272
Turisme i hostaleria
CUWER/AP1ZZER/A Edat de 30 a 46 anys Experiència en cuina italiana. Contracte de 3 mesos prorrogable Sou brutanual aproximat 3.080.000 Municipi: Begues(Baix Llobregat).
Ref: 167424 CAMBRER/A
pera restaurant de L'fcstartit Edat de 19 a 35 anys. 1 any d'experiència en el sector. Residència al Baix Empordà Jornada completa. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.960.000
Reft 167170
AJUDANT/A DECUINA pera restaurant
Edat: de 18 a 40 anys. Formació bàsica. Carnet de manipulació d'aliments. Residència a Osona. Sou brut anual aproximat 1 440 000 Municipi: Viladrau.
Ref:1/zs3i
IS#M SANT CUGAT fj[| Sant Cugat del Valle
OPERADORA DE TELEMARQUETING Per a empresa de Treball Temporal amb lloc de trebal situat a un pol.lí-gon industrial a Molins de Rei. Experiència mínima: tres mesos Sense edat determinada, amb bona capacitat de comunicació Objecte del treball: concertar visites per l'equip comercia). Contracte laboral amb possibilitat a mitja jornada. Retribució segons número d'hores treballades
Rel.: 459
ADMMSTRATTU COMERCIAL Per a empresa de Trebal Temporal amb contracte a la zona de Montcada i Reixac Fwmació FPII Administratiu Home entre 22 i 25 anys Eventualment tarà tasques de magatzem i rebrà una formació especifica Jornada de 40 hores'setmana amb horari partit Contracte segons conveni ETT amb duració de 2/3 mesos Retotouc» 105.000 netes/mes Ref.. 463
3 MOSSOS DE MAGATZEM Per a una Empresa d'Articles de Regal situada a La Floresta Funcions: preparació de comandes i expedicions Homes entre 20 i 25 anys. Vaíorabte carnet de conduir Jornada partida amb un total de 40 hores setmanals. Duració del contracte: 3 mesos. Retribució: B5.000 netes/mes Ret.: 462
AUXILIAR DE CUMA Per a empresa de Treball Temporal amb oonlracte a Sant Cugat del Vallès Eperienba en Fast-food: creps i pízze6. Dona. edat màxima 30 anys Persona àgl i ràpida, acostumada al ritme de treball d'aquests estabinents Horari adaptat al da però amb 40 hores sefrnanals complertes. Duració contracte: un mes mrnin amb possbiral dlncorporació posterior a Tem-presa Ret*ucnneta113.000/mes Ref.:460
AUXILIAR DE CUNA per a CAPS DE SETMANA Per a empresa de Trebal Temporal amb contracte a Sant Cugat del Valès Eperièncía en Fast-food: creps i pizzes. Dona. edat màxima 30 anys. Persona àgil i ràpida, acostumada al ritme de treball d'aquests estabiments Caps de setmana amb un total de 16 hores Duració contracte: un mes minin amb possiütat rfincoporaoió posterior aTempresa Retribució: 40.130 netes/mes Rel.: 461
MECÀNIC DE MANTENIMENT Per a Empresa de Treball Temporal situada a Sabadell Home. màxim 30 anys REQUSITS: Coneixements de mecànica. No cal titulació Vehicle imprescindible. Jornada partida Contracte de sis mesos Retribució 90.000 netes/mes Rel.: 464
Servei d'Ocupació Municipal
4» Ajuntament de Sant Cugat del VUlèt
Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del
C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns.
Et podem presentar com a candidat/ta
Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia
SOM (Servei d 'Ocupació Municipal)
Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès
Tel.: 93 589 18 17 i també el 010
EIS 4 CANTONS
Classificats guia
pràctica
ADVOCATS
• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69
• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54
ALIMENTACIÓ
• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93589 29 29 93589 35 35
• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 35 82
! ANTENES PARABÒLIQUES
• ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 589 22 47
ARQUITECTURA
• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a
93 589 65 61
908 49 45 Í9
• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 6 7 5 » 15
• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a 93 675 18 03
•GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 f f
• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vail d' or. 2 93 674 26 01
• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 9 3 5 8 9 4 * 47
• MARTÍ FINET MIRA
Sta. Maria, 38 3' 2" 9 3 5 8 9 3 0 6 5
• M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 589 30 65
• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 9 3 4 0 ) 7 8 8 0
• ARXIU GAVÍN 93 674 25 70
• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93589 0 7 1 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume 1.33 9 3 5 8 9 7 7 8 8
ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95. 93 675 4203
• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9 1 6 7 5 3 0 12
•MEDIFIATC Seguro de assistència medica Rbla. del Celler, 25. 9358934 62
ASSESSORIES
• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93 5898366
• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9
AUTOESCOLES
• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes. 32 93 589 4f 77
AUTOMÒBILS
• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 935892000
• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 s 785 93 00
BELLES ARTS
•CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0649
•CUGART Torrar! de la Bomba 14 9 3 6 7 4 4 3 9 0
BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9
9367405 53
•CARDONA Valldoreix, 41 9 3 6 7 4 * 5 0 9
• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 1 7 5 7
CARNISSERIES
• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 6 7 5 3 0 6 6
• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 9 3 5 8 9 1 4 1 8
• SAGARRA Endavallada, 22 936740100
•TUBAU La Torre, 14 93 6741285
• PAPIOL Venda i neteja CartovasrMCaaao.4 8 3 6 7 4 6 5 0 0
• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93674 5048
CERÀMIQUES • VrCAT-3 ST. CUGAT S.L Pg. Torreblanca, 29 9 3 5 8 9 5 4 4 3
COPISTERIES
• A R P A U Valldoreix ,45 9 3 6 7 4 9 6 0 2 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93589 7442 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93675 3653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 93 675 23 73
• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler, 17
93674 74 49
CONSTRUCCIONS
• BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E-mai: belsconxxiOneiio.es • FOAP SA. BANYS Rius i Taulet, 27 93 6740503 93 6755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 93588 02 49
CRISTALLERIES
•GALVANY Alfons Sala. 29
93674 1398
DECORACIÓ
• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4
93674 3892
ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla del Celler, 91
9 3 6 7 5 2 5 02
ELECTRODOMÈSTICS •PASQUAL GARCIA GUILLEN Valldoreix, 44-46 93674 7164 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 6 7 4 0 6 5 7 •VILAR ELECTROLLAR, SJL Maria. 20 « 3 5 8 9 0 2 71
ENSENYAMENT
•COAP Villa. 22 9 3 5 8 9 2 1 15
PKEESCCXJW EÍ1B BLP-CÍ*
FCTTÍI I Guàrdia vn Tel. ».l SBVOODI Fa* M 614 24 »6 UBIWSanl Cugat (davant de TV2>
• L'ACADÈMIA Balmes. 39 93675 44 58 ^MUSICA I DANSA FUSIÓ Cànovas del Castillo, 20 « 3 5 8 9 2 8 1 9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93674 0 3 8 1 •PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 3 3 5 8 9 2 2 6 4 •TRINITY Rbla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 2 2 0 1 • WAY-IN Rius i Taulet 2. pral Sant Cugat 93674 82 15
ESCOLA THAU
SANT CUGAT ESCOLA THAU SANT CUGAT,
DES DEU 1 ANYS FINS ALS 16ANV5.
ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES
SERVEI DE TRANSPORT I
MENJADOR
Via interpolar sir
T 1 W 5B98HW
TALLERS DE RELAT I
GUIOCINEMOGRAflC
• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1, 3er pis (Barcelona) 4121939 93674 9435
GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 9367461J2 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 675 03 51 • SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93674 3 0 8 1 •SQUÀSH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62 • UESC Cànovas del Castillo, 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0
• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 9 3 6 7 4 0 3 0 8 • ESTANC MONESTK Plaça Octavià, 3 93 674 0174
• EL PONT Girona, 3 93 675 01 75 •EUROPA Alfons Sala, 24 9A675_S26Q
FLORISTERIES
• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 936741381 936751820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 9 3 6 7 4 1 0 5 3 • ROSA M. SEGURA Sta Maria 8 9358964 75
£1 • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 1 5 4 6
PASTISSERIES
• LA LIONESA Valldoreix, 79 9 3 6 7 4 0 7 7 1
FOTOGRAFIA VÍDEO
• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler. 93 93674 7968 • J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93 • ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria 14 9 3 6 7 5 5 6 74
FUSTERIES
• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6748 93 674 7068 • FUSTERIA
FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882 • J . MIRET Mercat de Torreblanc a parada 1 -42 9 3 6 7 5 5 3 53
HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD Plaça Pere San, 9 93674 00 60 • SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93675 59 53
HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93674 75 98
93 674 36 94
HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 9 3 5 8 9 0 0 4 5 • HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93 674 83 85 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6741140
IMMOBILIÀRIES
•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 6 6 • FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 0 3 0 7 Fur multi 1104 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 7254 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 9 3 6 7 4 3 2 0 8 •101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74
Fincas Sant Cugat Administración de fincas
A.P1. COMPRAS VBMTAS AlQUllERES VALORACIONES ASESORAMIENTO
Doctor Murillo, 14 Tri. 93 «74 M 97
EBENISTERIALS Cami de la Creu, 14-baixos 1 a 9 3 5 8 9 4 7 5 3
INFORMÀTICA
• APPLE CENTER Placa Unió, 3 « 3 6 8 9 3 3 0 0 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 « 6 7 5 15 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí, 32, entsol. 93589 2313 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 58933 00
• TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93674 58 62
JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12
JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 J 5 3 2 • JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 1 3 9 6
Hffl.1 •AUGUET Santiago Rusinol,40 93 6745854 •FUSET Santiago Rusinol, 45 93 58950 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 6 7 4 9 9 4 0 •SPADA Balmes, 39- 1rdta. 93 58955 49 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71
• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5894742 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 0174
LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 935892018 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson,36 93589 7800 93589 7860 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES Molí, 1
93 675 5 1 0 5
• MARMOUES SANT CUGAT Can Fatjó dato Aurons -Carnpoamor,12 - Nau 3 9 3 6 7 5 5 1 0 8
• ATEUERBLAU Av. Torreblanca 2 9 3 5 8 9 1 9 3 1 •MES MARCS Enric Granados, 15
9 3 5 8 9 1 4 2 9
MATALASSERIES
• SOLSONA
Alfons Sala 10
9 3 5 8 9 3 2 8 9
MAT, CONSTRUCCIÓ
• A P Rius i Taulet, 27 93 674 0 5 0 3 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107
93 674 14 90
MISSATGERS
• M R W Ildefons Cerdà, 4 local 11
9 3 6 7 5 1 0 1 1
MERCERIES
• LA PERLA Major, 3 93674 0138
MOBLES DECORACIÓ
• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93674 0996 93 674 1550 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 5892232 • EGA MOBLES
Cànovas del Castilo, 2 93 5890014 • MAJIK Sant Jordi, 29
93589 02 66
MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragi*, 9-19 93 589 0023
MODA CONFECCIÓ
• ARWENBOUTIQUE Elies Rogent 52 93 589 6163 • BENETTON Santa Maria, 21 93674 8502 • BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67 • CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 674 14 82 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 93674 0097 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 5 8 9 8 8 5 5
•MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28
93674 0636
•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola 55 9 3 5 8 9 2 6 4 9 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax .««674.14 75 •T.M.G. Exposició i vendes
Alfons Sala 36 93 6755653
• RANGO10 Pous. 13-local 1 93 6755756 •VALLÈS NET Sant Ramon, 4 9 3 6 7 4 8 9 1 8
OBJ, REGAL FESTA
•FtOTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5 •LA FESTA Santiago Ruanal. 8 9 3 6 7 5 3 3 0 4 • O N A Major, 18 9 3 6 7 5 5 9 2 1
•MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Saia 12 Botiga 3
93 675 04 54
• SALVAT Santiago Rusinyol, 46
93 675 1299
PARAMENT DE LA LLAR •GENEVIEVELETHU Villa. 6
93674 0 3 1 6
PERRUQUERIES
•ANA Cami de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 9 3 5 8 9 3 5 8 9 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 M589_6f l88^ •FORMAS EJes Rogent, 18 A 93 6754006 • LOURDES Monestr 33, entresol 4 93 6744026
HBH • CONSTRUALPA Sta. Maria 9-1r 1a 93 589 0151 • D4 CONSTRUCCIONS Valdoreix.10 93674 6598 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93 674 05 07 •PROMUSA Av. Torreblanca 2-8 93 589 1732 • SERRALLERIATE-RRAICOMASCJ3. Mozart,9. Barcelona 9 3 2 1 8 1 9 9 6
ÒPTIQUES
• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30
93 589 44 96
PASTISSERIES
•NUEVAMAGEN ANA Y ENCARNA Depitacones, irnpieza, aromaterapia St Llorenç, 7 93674 6288 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 9 3 5 8 9 4 7 1 1 •TABOADA Rota. Can Mora, 10 93589 5786 •OfSON Martorel,12 935895657
PESCA SALADA
I LLEGUM •SALUMS
Sant Antoni. 50 936745752
PERSIANES
Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 9 3 5 8 9 8 1 2 9 9 0 8 9 9 6 3 8 1
•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet 20 93674 6 8 4 7 •PISCIMES SANT CUGAT Enric Granados. 10
935892529
POLLERIES • POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca pda1-5
936751389
INSTAiAAClONS • MSTALACIONESA. ZAMORA, SJ-Mossèn antor Verdaguer. 18 9 3 5 8 9 2 6 3 8 • MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93 674 60 58-
•MAILING VALLÈS, S.L. Sant Domènec, 10-baixos 9 3 5 8 9 2 3 71
ROBA INFANT
•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 9 3 6 7 4 5 5 8 0 • NENS Endevateòa12
9 3 5 8 9 6 4 1 6
ROBA PER ALA LLAR
• FALGUERA VU.1 936752401
Valdorerx, 45-47 93674 5335 9 3 6 7 4 5 1 0 4
SABATERIES
•REPARACIONS DE
CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 9 3 6 7 4 0 0 1 4 •REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPES DE CLAUS Sol, 16 93 674 9097 •TATERS Sant Antoni, 62
9367555 06
SEGURETAT
•AUX-VYD Alfons Sata, 50 9 3 5 8 9 1 7 9 9
TALLERS MECÀNICS
•TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93674 3 6 8 8 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27 93674 63 62 •TALLERS TORNER PlanaderHospital,35 93674 6 9 5 0 •TALLERESMENA Passeig Torreblanca 13 9367453 01
TELEFONIA
•AIR TELECOM
Telefonia i
comunicacions
Carretera de
Cerdanyola 49 9 3 5 8 9 8 7 02
TINTORERIES •TINTORERIA SANT
CUGAT
Sant Antoni, 1 936741182
• TINTORERIA SANT CUGAT Sar*aaoFusrei,35 93 6741183 •TINTORERIA SANT
CUGAT RblaRfcatalada,34 93 6752228 •TMTORERIASANT CUGAT AfcnsSafe,2 936744167
TRANSPORTS
• ASSOCIACIÓ
RADIO TAXI 9 3 5 8 9 4 4 2 2 9 3 6 7 5 5 1 5 1
VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 93674 6 9 4 6 Tel. urgències 9 0 8 8 9 8 1 3 6 93674 6945
• LA FAUNA Rbla del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 1 3 05
• MASKOTA Villa, 5 936750152
•VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7141
• USSIA TOURS Plana Hospital, 10 9 3 5 8 9 6 1 5 0 Fax 93 589 59 65
• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 93674 0 8 8 1
ELS4CANTONS Classificats
.1ÉÏÈ. .yNÀ i;, Ü ïmL -ü" A R E N A S A N
• PISO NUEVO
Zona monasterio. Sup. 80m2, 2 hab, dobles, bano
completo, gran sal-com., tot. exterior, calefacción, gas,
suminístros contratados. Alq: 75.000 ptas. Pàrking opcional.
93 53945 66
• PISOS A ESTRENAR
Carrer Orient 4 hab., 2 banos, arm y focos emp., pl.bajas
con jardin, 93 m2, pi. pk., calefac gas. Alq: Desde 95.000
ptas.
935894566
• DUPLEX NUEVO Zona centro. Sup. 75 m2., 2 hab. dobles, 2 banos, amplio sal-com., coc'ina con encimera vitroceràmica, armarios y focos empotrados, calef. elèctrica, trastero y aire acondicionado Alq: 85.000 ptas. 935894566
K S A
• PISOS A ESTRENAR Coll Fava. 3 y 4 hab.. dos banos, calef., gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110,000 ptas. 93 58945 66
O I P I S O S -GRAN OFERTA DE ALQUILERES Estudiós. 1 -2-3-4 hab. Adosadas y unifamiliares.
-PARC CENTRAL Obra nueva desde 29'5 mill. 2 plazas pàrking + trastero.
-COU. FAVA Obra nueva desde 23'5 mill. Con pàrking y trastero.
-CAN GANXET Obra nueva desde 29'5 mill. Con jardfn privado de 70 m2. Piscina y zona comunitària.
-ADOSADAS
De 180 m2 desde 32 mill.
-ADOSADAS
De 280 m2 desde 48 mil.
Unrfamiliares de todos los preciós.
"Recuerde.... HayQTQ viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !
93 589 73 74 - 93 589 81 61 F I N C A S S A N T C U G A
PISOS EN ALQUILER EN VARtAS ZONAS • Calle Doctor Murillo. Junto estaaón. Piso 3 hab. Precio: 55.000 ptas mes. 93 6740897 • Otro. 120 m2 4 hab., sir muebles. Precio: 80.000 ptas mes. 9367408 97
• Cala RoseMn. Junto estadón. . ., Piso 3 hab., de 75 m2, barro reformado. etc. Precio: 115 mill. 93 674 08 9>
• P° VALLDOREIX Casa individual, estilo provenzal, con 500 m2 de jardfn, 6 hab., estudio, salón-comedor a 2 niveles, 4 banos, garate, jardin. Precio: 65 Mill. 83 674 0897
• ZONA GOLF . _. . -Preciosa torre adosada, muy bien situada, soleada, con 2 pequenos jardines y una terraza. Consta de tres hab. dobles, estudio amplio, 2 bafios y aseo. Amplio salón-comedor con chimenea. Garaje 3 automoviles. Precio : 57 MHI. 93 874 0897
• MASROIG VALLDOREIX „ j , Torre individual, nueva. Planta y piso. Consta de 4 dormitorios. salón-comedor, cocina y dos bafios. Piscina. Jardin de 500 m2. barbacoa. Mucho sol. Vistas inmejorables. Precio : 43.750.000 ptas. 93 674 08 97
•PLADELVINYET t _ _ __ , Torre adosada de 180 m2.3 hab., 2 bafios y aseo. Estudio, terraza y n*i privado. Garaje 2 automovtes, trastero. Precio: 36 Mi . 93 674 08 97
• PLA VMYET-SAN JOSÉ „ _ Magnífica torra adosada esquinera de 260 m2, 4 hab., estudio, salón-comedor con ctfmenea, axma-office, garaje, trastero. lavadero, jardin, mucho sol. Precio : 51 Mill. 93 674 08 97 _^___
• ZONA GOLF ESTACIÓN _ j r Piso de lujo, 160 m2. 4 hab. dobles, salón-comedor de 45 m2, 2 banos completos, cocina Office. Perfecto estado. Dos osoinasv jardfncomuntario. Precio : 32,5 Mil.
Local de 100 m2 en akjufar de 65.000 ptas/ mes. En venta: 12,5 M l . Otro local C/ Doedernayo da132 m2:150.000 ptas / mes 938740897
• SANT JORDI Parquing para ooche medlano. Solo 1 grande rnàs trastero. Praclo: 2 M l . fe 674 08 97
350.000 pats. Coche
•COLL FAVA Piso de 90 m2, 3 hab., dos banos completos. cocina-office. Salon-comedor de 20 m2. Tiene una plaza de pàrking con trastero. Zona comunitària aiardinada. Precio: 110.000 ptas/mes,. comunidad IncluidaJB 874 08 97
• RBLA. DEL JARDÍ Torre induvicual de planta y piso. Consta de tres domftorios dobles, salón-comedor, cocina y un bano completo. Estudio. Terraza y jardfn con barbacoa. Garage para dos coches. Precio: 125.000 ptas. al mes 936740897
F I N Q U E S G I R O N E L L A • TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL . 5 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-omce, 2 banos completos, terraza, estudio., jardin 40pm2. TODO REFÒRMADb. MUCHÀ LUZ Y SOL. 37.000.000 Ptas. 93 674 7 2 5 ^ _ . .
•ZONA GOLF 4 dormitonos. comedor-salpn con i lavadero, 2 banos comoletor comunitana con piscina. 29.000.0 93 674 72 54
•COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón, cocina-office, lavadero, 2 bafios, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. 93674 7254" • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, bano completo. calefacción. bateon. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93674 72 54
• ZONA RESIDENCIAL „ „„ „ . , „ 3 dormitonos, comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 bafios completos, armarios empotrados, terraza,
èfücçjón. Zona comunitana con_piscina. MUCHO SOL,
93i
completos, armarios empotrados, terraza ón. Zona_ comunitana con piscina. MUCHO SOL iTESVISTÍg. 21.000.000 Ptas.
• C. VALLÈS. ATICO L· „ 4 dormitorios, amplio comedor-saJón, cocina-office, 2 bafios completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93 6747254
• A ESTRENAR. ZONA RESIDENCIAL
%Wfàr-
• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office. lavadero, 2 banos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas. 93674 7254
• ZONA TRANQUILA Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2, cocina, 3 H. Dob., 2 b., calefac. 2 p.p., piscina comunit., 3 anos, todo exterior. Precio: 30,5 Mill. 93 675 33 55. E-37S
APARTAMENTO
2 H., comedor. cocina. 1 B.. parquet, calefac. ant. 2 anos,
Precio: 15.550.000 Mill. 936753355. E-S89
• VALLDOREIX
TORRE DE DISENO, solar 500 m2, const. 145 m2, salón 42 m2, cocina, 4 h., 1 b.. 1 a. con ducha, calectac, piscina, barbacoa, etc, ant. 1 ano. Precio 43,5 Mill. 935892643. E-664
• RBLA. DEL CELLER 97 m2, reformado. comedor, cocina, 4 h. (dobles). 1b., A.. vistas al Tibidabo, soleado. parquing incluido, Precio: 19 Mill. 93 675 33 55. E-644
• SANT CUGAT-MIRA-SOL Cerca Estación, solar 520 m2, sup. Torre de 155 m2 en dos piantas, salón con chimenea, cocina, 5 hcon armarios empotrados, 3 b., calef., piscina, barbacoa, etc, perfecto estado. Precio: 45 Mil. 93 675 33 55. E-526
• P" ST. MAGÍ 81 m2, comedor, cocina, 3 h. (1 Suitte), 2 b, ascensor, calefac, soleado, Precio: 14,3 Mill. 93 675 33 55._E^518_
• RBLA. RIBATALLADA
95 m2, salón con chimenea, cocina. 4 h. con arm. emp., 1 b.,
1 aseo. calefac, ascensor, todo exterior, perfecto estado.
Precio: 21 Mill. 93 589 2643. E-S94
•ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chifn., cocina Office, 4 h., 2 b., 1 a., zona comunit. con piscina, Preop: 5^5Mill. 936753355 E-59B
• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2. garaje 3 c, Amplia zona de lavado y plancha, salón-comedor con chimenea. cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac, perfecttsimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93 675 3355, E-564
• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., calle asfaltada, luz, agua, gas y teff. a pie de parcela, Precio: 24,5 MW. 93 675 3355. £-682
Ò R G A N •ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor., 2 bafios, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill. 93674 3208
• RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea. hog. 4 dormitorios. cocina-office, 2 banos, t aseo, gran terraza, 132 m2, 2 pk., arm. empot. 36,5 MM. 936743208
•ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 banos, amplio al-comedor, cocina-office, lavadero, parket. Precio: 26 Mill. 936743208
• COLL FAVA Pract nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor, cocina, 3 dormitorios, 2 banos. 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 MHI 936743208
• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bano, 1 as. con ducha, sal-comedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 93 6743208 ^ _ _ _
O F E R T E S • DIPLOMADA DONA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'exàmen DELF (Institut Francés) 93580 7288
• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitonos. do. 2 bafios, amplio sal-comedor. Magníficas vistas. Jardin comunitario, piscina. • 21 Mill. 93674 3208
• PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, sal-comedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2., a refor. 20 Mill. 936743208
•TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salón-comedor, cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11 MHI 93674 3208
•MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 banos. piscina, rieg. aut.. 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40
93674 3208
•LA FLORESTA UnHam., parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bano, 1 aseo con ducha. sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza, 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mi». 938743208
D E M A N D E S • AMPURU BRAVA Lloguer casa canal nova, 3 habitacions, 85.000 Pies. P/Setmana. 939 77 58 96
• ESTUDIANT s'ofereix per fer de cangur Blanca 93 674 11 28
ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.
• MONTSENY, 18 Uogo local de 50 m2 MOLTA LLUM, «oc tranquil, fàcil aparcament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 ptes. mensuals Oficina 93 674 72 08 .
• CLASSES 0'ANGLÈS, FRANCÈS i LLATl 90934 04 82-92938 73 70 _ _ ^ _
• AMPURIA BRAVA 1* Unia mar, lloguer Apt. nou. 3 habitacions, 10.000 Ptes. P/Setmana. ?OT^ 58 96-972 45 42 57
• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, 60m* lloguer baix. 93 589 64 16 (matins)
•VENDO Planta Baja, zona Monasterio 3 habitaciones, trastero. patio Tel.: 91943 73 35
• OPORTUNITAT SANT FELIU DE GUÍXOLS Cèntric, 2 hab., reformat, planta baixa. 6,5 milions (negociables). 93675 24 56
• OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93675*4 53
AMANIDA DE LA TARDOR COL·LABORA : M. Àngels Cuadras i Maribel Martínez
Ingredients: - arròs - pebre verd o vermell - ceba - bacó - salchiches tipus "frankfurt" - un ou dur - olives - oli d' oliva - sal i pebre
Bullim I' arròs, el fem escórrer i el rentem amb aigua freda. Piquem els altres ingredients i els barragem amb l'arròs. En acabat, hi afegim sal, pebre i oli.
Consell: Es convenient servir-ho ben fred, I si és possible, cuinat el dia anterior.
s iM^mwr^t-;ïtï "•• ^m,v*:•: - it$mmm^iz«*'ïmm&* T^y^CT llsyaiMiiijisaaiiiaM^villBawiliii
HS4CAINT0NS
32 Divendres, 25 de setembre de 1998
H a n d b o l
Debut històric La UE Sant Cugat inicia diumenge a la Roca la lliga a Primera Nacional
El BM La Roca és el primer adversari al campionat de IHga de la Unió Esportiva Sant CugaL L'equip de Joan Sancho té un dmcH compromís davant un equip que la temporada passada va disputar el play-off d'ascens a Divisió d'Honor
" B " . Aquesta nit, en el transcurs de la XII edició de la Festa de l'Handbol Català, la UE Sant Cugat rebrà un mínim de tres guardons. Després de la gran temporada que va fer la passada campanya bé es mereix el seu reconeixement.
Àl.KX LÓl'KZ - Sant Cugat -
L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat debuta diumenge al matí a Primera Nacional, en partit corresponent a la primera jornada del campionat. Després d'assolir brillantment l'a-ascens de categoria a finals de la temporada passada, l'equip ver-mell-i-negre està disposat a posar les coses difícils als seus adversaris i assolir la millor classificació possible. Segons el tècnic santcu-gatenc, Joan Sancho, "el primer objectiu més immediat és el de no baixar", tot i que reconeix que "espero haver assolit aquesta fita molt abans que acabi la lliga". De fet, a finals de la passada temporada, Joan Sancho va reconèixer que el seu equip tenia nivell suficient per acabar classificant-se en una de les cinc primeres posicions a la classificació.
Encara de pretemporada
Sancho ja va advertir en la primera setmana de treball que el seu equip no arribaria a la lliga en el millor moment de forma. Així ho ha tornat a constatar aquesta setmana en aclarir que l'equip no estarà al 100% fins d'aquí a un parell de setmanes. L'entrenador v e r m e l ï - i - n c - g r e , q u e enguany
complirà la seva quarta temporada com a màxim responsable del primer equip, ha reconegut però que "potser sí que hem iniciat els entrenaments una setmana massa tard" després que la pretemporada s'iniciés l'I de setembre.
La Roca, favorit
El BM La Roca no és probablement el millor rival que li podia tocar a la UE Sant Cugat per encarar el primer partic de lliga. El conjunt del Vallès Oriental va disputar, sense sort, la fase d'ascens a Divisió d 'Honor "B" la temporada passada. Després de classificar-se en segona posició a la classificació final va acompanyar al Manyanet Les Corts a jugar el play-off, però cap dels dos equips no va aconseguir l'ascens. Joan Sancho ho té molt clar a l'hora de valorar el potencial del la Roca: "Diumenge juguem contra un dels equips favorits en una pista complicada que sempre es converteix en una olla a pressió". El rival dels santeu-gatencs compta a les seves files amb cinc o sis jugadors que han militat a Divisió d'Honor, entre ells Àlex Viana, Aleix Franch o Pere Ayo. Sancho, tot i que reconeix que "la Roca és superior per la qualitat dels seus jugadors i per l 'experiència en la
categoria", no descarta tampoc fer saltar la sorpresa.
El cap de setmana passat, la UE Sant Cugat va endur-se la p r imera ed ic ió del Vil·la de Gavà en superar a la final el conjunt amfitrió, rival a la lliga, en la segona tanda de penals, després que el marcador registrés un empa t a 26 gols. En semifinals, l 'equip santeu-gatenc havia derrotat el Cardedeu per 25 a 21. Fa dos diumenges, l 'equip d 'handbol de la U E Sant Cugat va superar l'Adrianenc "B" al pavelló municipal en el primer enfrontament de pretemporada.
Recone ixement merescu t
Aquesta nit, en la XII edició de la Festa de l 'Handbol Català, l ' equip d 'handbol de la UE Sant Cugat rebrà tres trofeus: el de campió de Pr imera Catalana la temporada passada, el de l 'ascens a Primera Nacional i una medalla per a Joan Sancho com a reconei x e m e n t a la seva trajectòria com a entrenador. D'altra banda, en el transcurs d 'aques ta festa la U E Sant Cugat opta a una al t ra d i s t i nc ió : la de l club de l'any. Sens dub te , la millor manera d'iniciar la present temporada.
LA PLANTILLA UE SANT CUGAT
NOM POSICIÓ EDATTEMP. PROCED.
XaviSayós
Joan Cinta
XaviPizam>
Javi Montilla
porter
centrel
lateral
" » " 10 OESG
26 2 UESC
>M 3 UESC
30 11 UESC
1
Armand Mora
EduOflé
Juanjo Gonzàlez
JoaHftfercSorreS
Roger Antich
extrem
26 3 UESC
29 4 UESC
31 12 UESC
2 UESC
Esteban Rodríguez
^ FC «Xlrem 18 1 Barcelona
pivot 24 6 UESC
&RA A SANT CUOflr
FUTBOL 7 PROPER INICI TORNEIG FUTBOL 7 ADULTS HORARI: DE 19 A 23 H DIES FEINERS NOUES INSTAL·LACIONS APARCAMENT PROPI
Més informació al telèfon
93 280 07 55 (horari d'oficina)
Directament a les instal·lacions del THAV - Sant Cugat c / Ronda Interpolar s /n. 08190 Sant Cugat del Vallès
Organitza:
Catalonia Esports
ELS4CANIONS Divendres, ZS de setembre de 1998 Esports 33
F u t b o l s a l a
Winterthur i Olímpyc inicien la lliga a Primera Nacional A Rubí i Prosperitat són els primers adversaris en la primera jornada
Amb diferents objectius. Winterthur Sant Cugat i Olímpyc de la Floresta debuten aquest cap de setmana a Primera Nacional A. El conjunt que dirigeix José Luís Quinoa té com a principal fita recuperar la categoria perduda la passada campanya, mentre que els homes d'Àngel Ruiz volen millorar la classificació de la temporada passada, que va ser forca irregular. El Futbol Sala Sant
Cugat s'estrena a Primera Nacional, després de quatre temporades consecutives a Divisió de Plata. L'Olímpyc de la Floresta milita per segona temporada seguida a Primera Nacional A. Tots dos equips han fet una bona pretemporada: el Winterthur tan sols ha cedit una derrota i l'equip de la Floresta ha sumat els seus compromisos amb victòries. Els de José Luis Quinoa, que s'estrena a la
banqueta santcugatenca, reben demà a partir de les cinc de la tarda al pavelló municipal el Rubí, un equip en teoria força inferior al Winterthur. Els jugadors d'Àngel Ruiz comencen fora, a la pista del Prosperitat, que enguany després de pujar la temporada passada de Primera Nacional B estrenen categoria. Tots dos equips volen començar amb un triomf al campionat de lliga.
LA PLANTILLA WINTERTHUR
NOM POSICIÓ EDATTEMP. PROCED.
José Luis López porter 27 3 WSC
Josep Zapater |X)ftBf 22 t WSC Ei
Pep Pinell ala 29 4 WSC
Jaume Estrafet ». 26 * -'ï5w@C
Javi López ala 29 2 WSC
í $«* . 25 10 WSC
Josep Gonzalez ala-pivot 24 2 WSC
O^S&clttx > +
23 * ri#& .: Eduard Mayral ala-tanca 24 2 WSC
TàmCe^emÜ 25 % '*im*w Xavi Batet ala 22 1 WSC "ET
JwçpeOiwïado p*»t # 1 WSCUB*
Oriol Serra pivot 23 2 WSC
Nacho Rodríguez " itoManca 27 1 *
* La temporada passada no va jugar a cap equip
A.L - Sant Cugat -
Tot i assegurar que el Winterthur Sant Cugat encara no és ni-al cinquanta per cent de les seves possibilitats, l'entrenador del primer equip, José Luis Quifioà, està convençut que dissabte el seu equip guanyarà el Rubí en el primer partit de lliga. Amb un "guanyarem", Quifloà ha pronosticat una victòria del FS Sant Cugat explicant que "si amb les api-racions que tenim de pujar a Divisió de Plata no guanyem, començarem amb molt mal peu". D'aquesta manera, el nou tècnic del Winterthur ha posat el llistó molt alt als seus jugadors i els ha demanat que siguin "exigents". "La mentalitat que hem de tenir és la de guanyar tots els enfrontaments", ha reconegut el màxim responsable del primer equip. José Luis Quifioà també ha dit que els seus homes no són "ni al 50%. Tàcticament ens falta molt, encara hem d'acabar de conjuntar l'equip". Quinoa ha advertit que
"fan falta un parell de jugadors més perquè crec que els canvis es noten bastant", malgrat que no creu que finalment aquestes incorporacions es facin efectives.
El FS Rubí visita demà el pavelló municipal a partir de les cinc de la tarda. Es va classificar la passada campanya a Primera Nacional A en l'onzena posició de tretze equips, amb 26 punts. Abans que comenci aquest enfrontament es presentaran els equips inferiors del Winterthur Sant Cugat: juvenil masculí i femení, cadet masculí i femení i infantil masculí. Els resultats han acompanyat la pretemporada del conjunt vermell-i-negre, que ha vençut quatre partits, Vall de Te-nes, FC Barcelona "B", Ripoll i Coplasti de Rubí i n'ha perdut un amb el Caldes. Al Rubí hi juga el porter Antoni Díaz, jugador la temporada passada del Winterthur. Díaz, però, que es troba lesionat, no podrà jugar aquest der-bi comarcal. Per a aquest xoc, José Luis Quinoa podrà disposar de tots els seus jugadors.
LA PLAIMTILLA OLÍMPIC LA FLORESTA
NOM
José Luis Sànchez
Joan Reixach
POSICIÓ EDATTEMP. PROCED.
Jordi Aranda
Ventura Femàndez
OflUUItttf
Oriol Salvador
Miquel Escalona
Cartae Rueda -'(
MarcOrús
porter
^ . V Í . . J I !
ala
tanca
ala
ala
ala
'aja
ala
30 3 OF
WÈKKÉXí 25 7 OF
25 j» OF
22 3 OF
1$ t 'OF
25 2 OF
25 Íf-OF
22 4 OF
28 lC§F
2 OF
25 t * ^
21 1 Pallejà
La temporada passada no va jugar a cap equip
A.L - Sant Cugat -
L'Olímpyc de la Floresta debuta dissabte a la tarda a la pista del Prosperitat, un equip que aquesta temporada estrena categoria després de proclamar-se campió en el seu grup de Primera Nacional B la temporada passada. Finalment, l'entrenador del primer equip florestà podrà recuperar alguns dels jugadors que van iniciar la la pretemporada lesionats, malgrat que compta amb la baixa de Manolo, operat el passat 10 de setembre. Amb tot, Marc Orús, una de Ics noves incorporacions, i Sergio García es vestiran de curt tot i que Ruiz ja ha avançat que jugaran molts pocs minuts. Marc Orús tot just va iniciar els entrenaments amb el seu nou equip dimarts passat, després de recuperar-se d'un accident de moto, mentre que Sergio García es recupera d'una lesió. El tècnic, doncs, no podrà disposar de tots els seus jugadors. "Tindrem pocs canvis i les baixes
poden afectar", ha dit Àngel Ruiz, que ha assegurat que "l'equip és a un 60%". Físicament, l'entrenador de l'Olímpyc creu que estan bé però tàcticament encara els queda molt per treballar". Àngel Ruiz va haver d'iniciar la pretemporada amb molts jugadors lesionats i havia barrejat, fins i tot, la possibilitat de fer alguna incorporació si aquests no es recuperaven amb vista a l'inici del campionat de lliga. Però finalment no ha calgut fer cap fitxatge, malgrat que Àngel Ruiz no té els seus jugadors al 100% de les seves possibilitats.
L'Olímpyc de la Floresta no ha perdut cap partit de pretemporada, derrotant l'Eurogramenet, el Rubí i el Canya Mas. Una de les principals novetats del primer equip per a aquesta temporada és l'increment de sessions preparatòries. Tres seran els entrenaments que realitzaran els homes d'Àngel Ruiz, en comptes de dos com fins ara. Ruiz espera que "es noti aquest entrenament de més que farem".
T e n n i s
Corretja, a Suècia a jugar la Copa Davis
À.L.
Àlex Corretja, com a membre del combinat estatal, afronta des d'avui i fins diumenge les semifinals del Grup Mundial de la Copa Davis a Estocolm davant Suècia, sis vegades campiona d'aquesta competició. Corretja estarà acompanyat per Carles Moya, Javier Sànchez i Juliàn Alonso. Tots ells s'han entrenat últimament en la nova pista ràpida que s'ha fet expressament per a ells al CAR de Sant Cugat. Suècia, actual campió, ha decidit jugar en indoor i sobre pista ràpida (Tara-flex). El conjunt estatal, que ha disputat dues vegades una final de Copa Davis, tindrà com a rivals Magnus Larsson, Thomas Johansson, Jonas Bjorkman i Nic-klas Kulti.
K à r t i n g
Bel pren part a l'estatal de kàrting
La santcugatenca Sandra Bel pren part aquest cap de setmana en una nova edició del Campionat d'Espanya, en categoria de 125cc. La temporada passada, celebrada a les instal·lacions del Kartòdrom del Vendrell, Bel ja va participar en aquesta cursa i, tot i que no va classificar-se entre els millors, va acabar fent un bon paper. Sandra Bel és una de les poques fèmines que corre aquesta carrera. En les últimes setmanes, la santcugatenca s'ha entrenat en el mateix circuit en què se celebra aquest estatal, a Saragossa. /À.L.
Aeromodelisme
Baldi i Rombaud, al català
-Sant Cagat -
Els santeugatencs Miquel Baldi i Cristóbal Rombaud participen demà i diumenge a Mollet al Campionat de Catalunya à' aeromodelisme, en la modalitat d'acrobàcia F3-A. Aquesta prova tindrà lloc al Aeroclub Gallecs de Mollet. Posteriorment, els dies 10,11 i 12 d'octubre se celebrarà a Palma de Mallorca el Campionat d'Espanya/À.L.
34 Esports ELS-íCAlVrWS Divendres, J5 de setembre de i 998
B à s q u e t
La UE Sant Cugat debuta a Ripollet, exequip de Joan Rama El tècnic ha format part d'aquest club en les últimes cinc temporades
El primer compromfs del campionat de lliga a Segona Catalana durà l'equip de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat a la pista del Ripollet, un club que Joan Rama coneix a la perfecció. El nou entrenador del conjunt santcugatenc havia estat a Ripollet en les darreres cinc campanyes, dos com a jugador i tres com a entrenador
del sènior B, que milita a la Tercera Preferent. Joan Rama està del tot convençut que el seu exconjunt treballarà de valent els quaranta minuts de partit per endur-se una victòria. El conjunt vermell-i-negre, sense baixes, espera sumar un triomf que el col·loqui d'entrada en les vuit primeres posicions, que un cop acabat el cam
pionat donaran l'ascens de categoria. Aquest fet vindrà provocat per la nova estructuració de categories que s'aplicarà amb vista a la propera temporada. Aquesta és, sens dubte, una bona oportunitat per assolir el segon ascens de categoria en tres anys. Joan Rama ja va assolir l'ascens la temporada anterior amb el Ripollet.
ALKX LÓPKZ
- Sant Cugat-
Tenint en compte que aquesta temporada fins a vuit equips de Segona Catalana podrien assolir l'ascens a causa de la nova estructuració de categories que la Federació Catalana de Bàsquet posarà en pràctica la campanya 99/2000, l'equip de bàsquet de la UE Sant Cugat hauria de fixar-se l'ascens com a principal objectiu. Joan Rama, però, nou tècnic del conjunt santcugatenc, creu que l'equip s'ha de ficar com a fita "fer-ho el millor possible". L'hora de la veritat comença diumenge en la primera jornada del campionat. La UE Sant Cugat es desplaça a la pista del Ripollet, una pista que coneix perfectament Joan Rama, ja que ha integrat aquest club en les últimes cinc temporades, dos com a jugador i tres com a tècnic del sènior B de Tercera Preferent. Amb vista a aquest xoc, l'entrenador vermell-i-negre ha assegurat que "espero fer-ho el millor possible i que podem tomar a Sant
LA PLANTILLA UE SANT CUGAT
NOM
Nacho Argento
Pau Riera
POSICIÓ EDATTEMP. PROCED.
base 23 5 UESC
base A;~2f ~\ ffcét -
aler 22 1 *
'r#K -
aler 21 1 UESC
Gerard Moreno
Frank Garcia
renal* V 0 » 1 * 0
Jordi Claramonte
aler
afer
pivot
pivot 22 1 UESC
* La temporada passada no va jugar a cap equip
Cugat amb una victòria", tot i que opina que guanyarà "l'equip que arribi al partit en millor forma". L'entrenador santcugatenc ha reconegut que "som a un 60 o 70% del que voldríem". Rama ha analitzat l'adversari: "Té una bona defensa i els jugadors treballen intensament els quaranta minuts de partit". Joan Rama pot disposar per al primer partit de lliga de tots els jugadors, excepte Jordi Claramonte que encara no té la fitxa tramitada. Amb Claramonte, Rama té una plantilla d'onze jugadors, amb una plaça vacant, que cada jornada comptarà amb la presència d'un jugador del sub-20. En aquest cas, l'escollit ha estat Albert Navarro. Aquesta pretemporada, la UE
Sant Cugat ha jugat dos partits de pretemporada, que han acabat amb derrota davant el Sant Pere de Terrassa i victòria davant el sènior B del CB Vallès. "En haver jugat pocs partits no hem pogut agafar el ritme necessari a aquestes alçades de pretemporada", s'ha queixat Rama.
Esgrima
El CE Sant Cugat munta el IV Màster català
À.L.
El Club Esgrima Sant Cugat organitza dissabte a la tarda a partir de dos quarts de sis el IV Màster d'Esgrima de Catalunya, modalitat espasa masculina, al Sant Cugat Centre Comercial. Enguany, s'ha arribat a la quarta edició, tercera consecutiva que té lloc al municipi. Els vuit millors tiradors de Catalunya lluitaran pel títol que l'any passat va aconseguir Cèsar Llorens, del Pentatló Club Barcelona.
E s q u i x
L'Esquaix, tercer al català
Un dels dos equips de l'Esquaix Sant Cugat presents al Campionat de Catalunya de Veterants, format per Vicenç Pardo, Dani Guerrero i Paco Rueda, va classificar-se en la tercera posició final després de perdre amb l'Esquaix 2000 de Barcelona per 2 sets a 1 en el partit pel tercer i quart lloc. D'altra banda, Andorra també va ser l'escenari d'una prova del circuit català on els santeugatencs Santi Al-tarriba i Santi Grau van ser eliminats en quarts i vuitens de final, respectivament. /A.L.
J o c s E s p o r t i u s E s c o l a r s
L'OMET preveu que s'incrementi la xifra de
participants als Jocs
ÀLEX LÒPK7. • Saat Cugat -
Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Jordi Tomàs, coordinador dels Jocs Esportius Escolars, van presentar dilluns el que serà la XVIII edició d'aquest programa esportiu que està previst que comenci el 24 d'octubre, amb l'inici de la competició. Figueres va ressaltar que un any més l'ob-jectiu és el de "consolidar la competició" i continuar treballant per la "qualitat" perquè així aquesta qualitat "es traduirà també en quantitat". Tomàs va encoratjar les entitats que col·laboren en el projecte i els va demanar que "se'l continuïn fent
seu", a banda d'anunciar que enguany se signaran uns convenis de col·laboració. Tant Xavier Figueres com Jordi Tomàs són des de la temporada passada membres del Consell Comarcal. Dues novetats per a aquesta nova edició són el comitè de competició, amb dos representants a Rubí i tres a Sant Cugat, i el d'apel·lació amb un a Sant Cugat i dos a Rubí. Els Jocs Esportius Escolars compten per a aquesta nova campanya amb tres noves escoles que són La Farga, el Viaró i l'Europa. Al llarg d'aquesta setmana, l'OMET (Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom) ha organitzat a les escoles públiques unes jornades de promoció, amb la pràctica d'esports col·lectius. La Setmana de l'Esport ha estat el nom que ha rebut aquesta excel·lent ini-
Xntar H a m , M i anés i Xavier
ciativa. L 'OMET també ha muntat la Setmana Oberta, que facilita que tothom que ho vol pot provar gratuïtament totes aquelles activitats que desitgi, fins a l ' l d'octubre. L'organització dels Jocs espera que enguany la xifra de participants dels Jocs augmenti. En la passada edició van participar més de 1.000 hens i nenes de Sant Cugat.
«M far a praentacm fan Jocs Espatius Escaten i ai IM tetMMs airVKT.r·tKXWIUMKft
Activitats de l'OMET
Xavier Requeno, responsable de l'STAF (Servei Tècnic d'Activitats Físiques), va presentar les diferents activitats de l'OMET per a aquest curs 98/99: la sala àefit-ness, les activitats físiques per a adults i les activitats físiques per a la gent gran. Aquestes activitats ja han començat: concreta
ment van iniciar-se el 14 de setembre, malgrat que la matriculació resta oberta al llarg de tot el curs. Requeno, que va constatar "un increment d'usuaris molt important" va presentar les següents novetats: una ampliació en l'horari d'atenció al públic i una introducció en els sistemes de renovació de matriculació automàtica.
ELS /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Esports 35
F u t b o l
El Sant Cugat Esport no venç al municipal des de març
Uequip de Schonhofer perd amb el Granollers i ara visita Igualada El Sant Cugat Esport no ha fet un bon inici de temporada. De les tres jornades que s'han jugat a la Primera Catalana, el conjunt vermell-i-negre tan sols ha sumat una victòria. Diumenge passat l'afi-
ÀLEX LÓPBZ
- Sant Catjat-
Després de la disputa de tres jornades de lliga a Primera Catalana, el Sant Cugat Esport compta amb un balanç de dues derrotes -Girona i Granollers- i una victòria -Olot. Guanyar a casa continua sent, doncs, l'assignatura pendent de l'equip vermell-i-negre, que no ho aconsegueix des del passat 8 de març davant el Pala-frugell. L'entrenador Hans Schonhofer ha qualificat aquesta situació de "molt alarmant" i ha reconegut que "està demostrat que ens costa moltíssim vèncer a casa". Schonhofer ha explicat que "vern fer un mal partit i cl Granollers va ser superior". El tècnic local s'ha lamentat de les errades defensives del seu equip i ha dit que "haurem de treballar més l'aspecte defensiu". Després d'encaixar sis gols en tres enfrontaments, Schonhofer ha dit que "en són massa". Ara, el Sant Cugat Esport passa a ocupar la quinzena posició a la taula amb 3 punts, els mateixos que l'Igualada, proper adversari al campionat.
Àngel Gómez és el darrer fitxatge del Sant Cugat, provinent del Tremp. L'entrenador vermell-i-
ció del Sant Cugat va tornar a veure com
el seu equip perdia al municipal. El Gra
nollers va imposar-se a Sant Cugat per
0 gols a 2 . L'equip que dir igeix Hans
Schonhofer visita diumenge a la tarda
el camp de l ' Igualada, equip que la tem-
porada passada militava a Tercera Divi
sió. Àngel Gómez, l'última incorporació
del Sant Cugat, podria anar convocat
diumenge i jugar alguns minuts.
Aquests sén tots els equips del futbtl base del Sant Cugat per a aquesta temporada. Ftto: XAVIURROSA
negre ha dit d'ell que és un jugador "amb arribada de caràcter ofensiu".
El Sant Cugat es desplaça diumenge a la tarda al terreny de joc de l'Igualada amb les ja conegudes baixes de Marc Llonch i Bru-no. L'Igualada, equip que la passada campanya militava a la Tercera Divisió, compta, segons
Schonhofer, "amb un equip molt complet". Amb tot, cl tècnic ha assegurat que "hem d'anar a Igualada a sumar els tres punts que hem perdut davant el Granollers".
Trobada amb l'alcalde
El proper 15 d'octubre el president José Ramon Alacid tornarà
a posar-se en contacte amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. Així ho van concretar després de l'última trobada, ara fa dues setmanes, quan la junta directiva va reunir-se amb l'alcalde. Alacid ha valorat molt positivament la trobada. L'alcalde no es va comprometre a trobar un patrocinador, tot i que ho intentarà.
Mimar ei planter
e<|aips i PBsoaia, «a pareaetasw e
sones al camp ports. porada 98/99 representaran el dubv<
cola, qot està àusgíat per um
del primer equip entrenaràs al-gun dels equips base de l'eotítat, Javí Méndez s'ha fec tàmc 4el benjamí C, Alberto de Taievf B i Javi Gonzélez de Pinfarttil 8. Enguany, k principal novetat
| ha estat la creació del benjamí C. Anton Pou, que substitueix Enrique Fortes en lacoordína-
i ció del futbol base, ha recone-I gut que el principal objectiu 1 d'aquesta campanya no és altra ' que cl juvenil recuperí la care-i goria perduda la temporada art-1 terior: la preferent. Amb tot, Pou comenta que espera que la resta d'equips "assoleixin la mi-
I llor classificació possible". La fi losofia que persegueix el club
, és clara: que "els jugadors que [ surten del juvenil tinguin les portes obertes al primer equip". Al màxim responsable del futbol base l'ha sobtat el fort in-
' crement de jugadors que han arribarà l'entitat enguany. "Mai ens havíem trobat amb tanta
I gent i la veritat és que m'tia sorprès". Pou també ha deixat molt clar que "el futbol base í el primer equip va en «na mateixa direcció, i aquest fet és molt important pel futbol de Sant Cugat". De beat segur que el primer equip se de gent de casa. /À.L.
H o q u e i h e r b a
El Júnior masculí debuta al català, mentre el
femení supera l'Olímpia
L'equip femení del Júnior es va classificar dissabte passat a les seves instal·lacions per disputar els quarts de final del Campionat de Catalunya després de vèncer per un ajustat 3 gols a 2 l'Olímpia, un conjunt que milita a la primera divisió. L'equip de Castelldefels va dominar el marcador gran part del partit però finalment l'equip blau-i-ne-gre va acabar imposant-se amb gols de Luci López, l'holandesa Andrea Stuyt i Eli Maragall. De fet, l'equip que dirigeix Núria Olivé tan sols va poder assegurar-se la classificació a pocs minuts del final del partit. Olivé, però, ha tret importància a l'enfrontament, del qual ha dit que ha servit per "començar a agafar el fil". Olivé ha fitxat Stuyt, una ju
gadora holandesa de 18 anys de qui ha dit que "és una jugadora molt jove amb molta il·lusió, físicament molt forta i que pot aportar moltes coses bones al Júnior". El Júnior s'enfrontarà en quarts de final al Club Egara, que va superar l'Atlètic de Terrassa. Per a aquest xoc, la jugadora-entrenadora de l'equip santeugatenc està convençuda que "l'actitud de les jugadores serà diferent", entre altres coses perquè el nivell de l'enfrontament serà "més elevat". Olivé ha reconegut que tot i que el principal objectiu no és guanyar el títol, li agradaria jugar novament la final del català amb el CD Terrassa, que en l'edició de l'any passat va superar el Júnior. L'equip masculí debuta al Campionat de Catalunya davant el Club Egara. /À.L.
V o l e i b o l
El C V Sant Cugat perd a Santa Coloma i no jugarà
la final del cata là
Tot i anar dominant en el lluminós per 0 sets a 2, el sènior femení del CV Sant Cugat va caure derrotat a la pista del Santa Coloma per 3 sets a 2. El conjunt santeugatenc va estar dirigit per Branko Draganic, tècnic del cadet i sogre de Pentrenedor del primer equip, Zoran Nikolovski. Aquest, de viatge, no va ser present en aquesta segona jornada. Amb aquesta desfeta, el Club Voleibol Sant Cugat ja no comparteix el liderat amb el Winterthur Barcelona, que sí que va guanyar el seu compromís a la pista de l'Hortons per 3 sets a 0. Dissabte a la tarda, el sènior femení s'enfronta el Winterthur Barcelona sense cap tipus de possibilitat matemàtica per disputar la
final d'aquesta primera competició de la temporada. Els tres adversaris del CV Sant
Cugat en aquesta Lliga Catalana -Hortons, Santa Coloma i Winterthur Barcelona- són conjunts que properament seran adversaris del conjunt vermell-i-negre al campionat de lliga de Primera Nacional A. Zoran Nikolovski ja ha advertit en més d'una ocasió que els equips catalans tenen un nivell superior a la resta d'equips i sobretot creu que els dos màxims adversaris seran el Winterthur Barcelona -rival dissabte a la Lliga Catalana- i l'Esplugues. El sènior masculí afonta dissab
te al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix la fase d'ascens a Segona Divisió amb el Santa Coloma, el Palamós i l'Atlètic Segre. /À.L.
F u t b o l
Equips locals de Tercera, s'estrenen
A.L.
Els equips santcugatencs que militen a Tercera Regional comencen aquest cap de setmana la seva participació a la lliga. La Farga rep el Matadeperenc, la Penya Blaugrana Sant Cugat visita el camp de l'Olímpic Can Fatjó, el Júnior rep el Castellar i la Unión Deportiva Mira-sol Ade-sa Bacó es desplaça al camp del Can Boada. La PB Sant Cugat i el Mira-sol han estat els dos últims equips locals en disputar un partit amistós abans de l'inici de la lliga. El Mira-sol va vèncer el Santa Anna Cerdanyola per 2 gols a 1 diumenge passat, mentre la PB Sant Cugat perdia a casa davant el juvenil preferent del Sabadell per 0 gols a 2.
36 Esports ELS-ÍCANTONS Divendrts, 25 de setembrt de 1998
Hoquei p a t i n s
Un club de Divisió d'Honor Els equips de Fentitat es presenten el 3 d'octubre
Els socis del Pati Hoquei Sant Cugat tenen motius més que suficients per estar satisfets del t reba l l d e la j u n t a d i rec t i va de l c l u b , en capçalada pel president Antoni Pérez. A l'assemblea genera l ordinàr ia , que es va celeb r a r d i v e n d r e s , es va r e s p i r a r u n c l i m a fantàstic entre els assistents, i és que l'enti
tat santcugatenca cada cop creix més ràpidament . L'assemblea va passar balanç a la temporada passada i ho va fer amb una valoració positiva, tant en l'àmbit esportiu com l'econòmic. L'Escola d'Iniciació va ser un dels punts de què més es va parlar i és que, per a Antoni Pérez, aquest és el futur de l'entitat.
A I . K X Lúi'i-.z
- Sant Cuoat-
I .'assemblea general ordinària del Patí Hoquei Club Sant Cugat celebrada divendres a la ('asa de Cultura va constatar l'excel·lent moment esportiu i social que travessa aquesta entitat. La formació, en l'aspecte esportiu, i l'autogestió, en l'econòmic, van ser els punts més tractats i on el president de l'entitat, Antoni Pérez, que dirigirà el club per tercera temporada, va incidir més. Més de quaranta socis van ser presents en una assemblea que va durar dues hores i mitja i que, en acabar, tothom en va fer una lectura del tot positiva pel continu creixement del club. Moviment social, poder de convocatò
ria, mitjà de formació o capacitat d'exigència són algunes de les moltes expressions que el màxim responsable del club va emprar en l'assemblea per definir la progressió del PH Sant Cugat.
Un total de 99 jugadors, que integren deu equips, entraran en competició a partir del 10 d'octubre, mentre que uns 35 nens i nenes de 4 a 10 anys integraran l'Escola d'Iniciació de l'entitat dirigida un any més per Toni Sariol, director tècnic del club. Lògicament, l'Escola també va ser un dels punts de màxim interès. Antoni Pérez assegura que "no hi ha futur si no hi ha formació" i que l'Escola "és un projecte fonamenta] en qualsevol club". La temporada anterior més de 70 nens i nenes van passar
per aquest projecte de formació que podria ser, en quantitat de practicants, una de les Escoles d'Iniciació més importants d'Europa.
S'aprova el pressupost
El pressupost del PH Sant Cugat de la temporada 98/99 serà de 7.680.000 pessetes després que els socis l'aprovessin a l'assemblea. El club ha tancat la campanya anterior amb superàvit. "La nostra ha de ser una entitat que ha de procurar au-togestionar-se en l'àmbit econòmic, tal com ja ho estem fent. Hem de confiar en el nostre treball".
Per segon any, l'Escola d'Entrenadors serà un dels pilars de la temporada, amb la fita de formar monitors i entrenadors. També està
prevista la celebració de clínics (en-trenament-demostració). La junta directiva del PH Sant Cugat, que està formada per més de vint persones, ha decidit incrementar fins a tres les sessions preparatòries de totes les categories de l'entitat. Una altra novetat serà la creació de tres noves àrees: la del torneig, la d'imatge i la mèdica.
McU.MKflKEBBIMN
El cap de setmana passat, el PH Sant Cugat va prendre part en un torneig a Mataró i aquest cap de setmana, el Caldes, jugarà diversos partits amistosos a Sant Cugat en diferents categories. D'altra banda, els equips del PH Sant Cugat es presentaran oficialment el proper 3 d'octubre al pavelló municipal.
Pr imera Ca ta lana
Olot-Igualada 0-1 Cornellà-Júpiter 0-0 Perelada-Barceloneta 3-0 Tremp-Palafrugell 1-3 Manresa-Masnou 0-0 Guíxols-Valls 2-1 Ripollet-Gramenet 0-3 L'Hosphalet-Rubí. 2-3 Prat-Girona. 0-0 Sant Cugat -Granollers. 0-2
Equip PJ K P I P f OT CC PunM
l'alafriiRell 1 3 II l> S 1 ')
Girona 3 2 I II S 1 7
Cornellà 3 2 I li 2 d 7
FUTBOL . ; Primera Catalana l 17.00 Iguaiada-SaiH Cugat (Diu.)
12.00 La Farga-MíLlensri (Diu.)
Tercera Regional 10.06 La Faiga-Vlataíiepcrcnc (Diu.) |
l^ ; | j í Í !(<#stóaM'(DÍS.) | ; WBtí pm ''B<*a<la»M!ia-sot *dm (Efa,)
Veterana
Perclada 3 2 0 1 4 1 f)
Guíxols 3 ? 0 l 4 3 í>
Júpitcr 3 1 ? 0 ? 1 5
Rubí 3 1 2 0 " 8 5
Gramenet 3 1 1 1 3 3 4
Tremp 3 1 1 1 5 4 4
Masnou 3 1 1 1 3 z 4
Prat 3 1 1 1 f> f i 4
Granollers 3 1 1 1 5 5 4
L'Hospitalet 3 0 3 II 5 5 3
Igualada 3 1 0 2 1 7 3
S a * Cugat 3 1 0 2 3 6 3
Barceloneu 3 1 ü 2 3 S 3
Valls 3 0 2 1 í, 7 Z
Manresa 3 0 1 2 Z 4 1
Ripollet 3 0 1 ? 3 S 1
Olot 3 0 0 3 2 5 0
La propera (27 de setembre): Igualada-Sant Cugat; Júpitcr-Olot; Barceloneta-Cornellà; Palafrugell-
1a Divisió Cadet ,
Perelada; Masnou-Tremp; Valls-Manresa; Gramenet-Guíxols; Rubí-Ripollet; Girona-l'Hospitalet; Gra-nollers-Prat.
Segona Regional
La Farga-Sabadell 1-1 Mü.lenari-Rómulo 1-4 Caldes Montbui-Rubí 3-2 Juv. 25 Sept.-San Lorenzo..2-4 Barberà-Maurinu Egara 3-0 Lumen-La Planada 6-2 C a n Oriol-Llano 3-0 Pena Merengues-Tïbidabo 0-0 CanRull-Badia. .5-2
Barbeta 0
CF
5 1 6
Primera
U^^^^^^Ba^e^^ï
. ^ M | | ^ | Í | | | p » | l $ Jancr <DJs||:
; r FUneiirM|VISK> TOin W:
12-30 MC Se/K Cu&t-CaudUerçol (Diu.)
1 5 ^ S«yicnín>Les Pían«s<Dis.) J f
FUT • i S i S * * ^
SÍE^íisil^^
®Mi ,7J5W.&»tCugK-Rnbí<Dis.>
11.45 Otimpyc Florcsu-CaweBaríDiu.) i i . 0 0 ^ ^ t é ^ : Sant Cugat (Diu.)
Can Rull 2
C. Montbui 2
Rómulo 2
Tibidabo 2
Merengues 2
Llano 2
Can Oriol 2
San Lorenzo 2
Lumen 2
Juv. 25 ScpL 2
Mil·lenari 2
La Fuga 2
Sabadell 2
Rubí 2
Maurina 2
l,j l ' Ianjdj 2
Badia 2
O
0
(I II
(I 0
0
7
6
6
3
3
4
4
5
6
4
4
3
2
4
I
3
3
La propera (27 de setembre): La Farga-Mil.lenari;Rómulo Tron-choni-Caldes Montbui; Rubí-Juven-
tud 25 de Setembre; San Lorenzo-Barberà; Maurina Egara-Sap Pedró Lumen; La Planada-Can Oriol; Lla-no-Merengues; Tíbidabo-Can Rull; Sabadell-Badia.
V O L E I B O L
Lliga Ca ta l ana
Santa Coloma-CV St Cugat...3-2 W.Barcelona-Hortons 3-0
*n*e w K » K IPPM, Winterthur 2 2 0 6 0 4
Sant Cugat 2 1 1 5 3 2
Sta Coloma 2 1 1 3 5 2
Hortons 2 0 2 0 6 0
Cadet 1a Divisió | l||<§;Süft>g&méaci!ií
uei kÈHBa
aats. * ». A
van^panfKi 10.15 SantBoi-W.SantCugat<Día.) . lS^ . í | t *%(^ |« l f t« t (D I$ . )
12.00 L i
^V-** „\K'\'W
EIS4CAINT0NS
Espectacles
Divendres, 25 de setembre de 1998 37
T e a t r e
Fila Zero prepara 'Viure de lloguer' El nou muntatge s'estrenarà al desembre i s'engloba en els actes del desè aniversari La formació teatral santcugatenca Fila Zero estrenarà el pròxim 18 de desembre a La Unió Santcugatenca el muntatge Viure de lloguer, sota la direcció d'Eduard de Riquer. L'obra, que es representarà tres dies, s'engloba en els actes organitzats amb motiu de la celebració del desè aniversari de Fila Zero. Viure de lloguer es basa en un text de Jo-nathan Larson i té un alt contingut de de
núncia social. La història se centra en el barri del Born de Barcelona en temps de la SIDA i hi ha un variat repertori de personatges urbans com un punk, una tubercu-losa o un músic que es transforma en drag queen. Fila Zero ha optat en aquest espectacle per un llenguatge cinematogràfic, amb transformacions ràpides i treballant la imaginació de l'espectador.
JOSEP MARIA MIRÓ
Viure de lloguer es basa en un musical nord-americà que ja readaptava l'argument de l'òpera La bohè-me de Giacomo Puccini. Aquest és l'únic text de Jonathan Larson, que va morir poc després d'es-criure'l. Eduard de Riquer s'ha encarregat de fer l'adaptació del text de Larson i de dirigir aquest espectacle que es representarà al Teatre de La Unió els pròxims 18, 19 i 20 de setembre. "És una obra que quan vaig veure-la per primera vegada ja em va agradar pels seus continguts i perquè toca temes molt actuals", explica De Riquer. Aquesta no és la primera vegada que Fila Zero aposta per un muntatge de denúncia social, ja
que anteriorment ja havia representat textos del dramaturg txec Vàclav Havel, sota la direcció de Dolors Vilarasau. L'argument de la història, que se centra en un barri del Born de Barcelona tracta temes tan actuals com la manca de treball, les drogues, la pobresa, la violència al carrer, la inseguretat i la gran malaltia d'aquest segle: la SIDA. La convivència amb una malaltia, amb la voluntat de mantenir una qualitat de vida, és un altre dels aspectes en els quals incideix l'obra, on predomina el llenguatge de carrer. El director de l'obra considera que el principal atractiu "és la universalitat del que s'explica".
Viure de lloguer és el tercer muntatge que dirigeix Eduard de Riquer, que va ser director d'una
adaptació d'un dels contes <¥An-taviana, de Pere Calders i Elmor-disco desgarrador.
Personatges marginals
Els personatges d'aquesta història (on intervenen dotze actors) estan marcats per la marginalitat i les condicions adverses: el poeta Rudolf convertit en un músic punt; la tuberculosa Mimí, també infectada per la SIDA, que es transforma en una ballarina en un local nocturn de sado-maso; el músic Marcello que alhora es transforma en una fabulosa dragqueen; o la Musetta que té una amant lesbiana que carrega amb ella. "Són una sèrie de personatges que no acaben de situar-se a la societat, que no són capaços de fer realitat
La marginalitat és el punt d'unió dels personatges. FOTO: CEDIDA
els seus somnis tot i que tenen inquietuds", explica el director del muntatge.
Deu anys de fila Zero
Amb aquest muntatge i Antru-peris, que va estrenar-se el passat juny; Fila Zero celebra el desè ani
versari de la seva formació. Tot i així, l'agrupació teatral té previst estrenar dos muntatges més el pròxim any. "Fila Zero agrupa gent molt diversa. Allò realment important, però, és que ha tingut una tasca generadora de teatre en una ciutat on el fet teatral és molt important", explica De Riquer.
v G u a r d o n s
Àlvar Masllorens rep el Premi Literari de Valldoreix 1 9 9 8
Lobra guanyadora va ser triada entre 41 originals A.C.
El santcugatenc d'adopció Àlvar Masllorens ha rebut aquest cap de setmana cl Premi Literari de Valldoreix 1998, valorat en 200.000 pessetes. En un sopar fet en el seu honor al Club de Tennis del districte, el jurat del concurs va lliurar el guardó a Masllorens destacant la dificultat que havia su
posat haver de triar una sola obra, ja que cada cop hi ha més participants i de més qualitat. Tant és així que el president de l'EMD, Jaume Sanmartí, considera que aquest premi "s'ha consolidat definitivament com un premi literari d'àmbit català". Les xifres constaten aquest fet: si en l'edició anterior hi van participar 21 obres, enguany el nombre d'originals va incrementar-se fins a 41.
Sota el títol de Lata, el text guanyador narra l'evolució personal d'una valldoreixenca des que té 7 anys fins que arriba als 30. A través de sis flaixos, el lector pot descobrir com la protagonista va conformant la seva personalitat fins arribar a assumir la seva condició de dona. Masllorens s'ha mostrat "enormement satisfet" per la distinció rebuda i "per la motivació que suposa".
Esla primera vegada que Masllorens obté un guardó literari. FOTO:A. B.
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat
V/4V1V Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra . d e C e r d a n y o l a , s / n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat de l Vallès - (Barcelona)
Lucas
38 Cultura ELS4CAXIÜINS Divendres, >5 de setembre de 1998
Música
L'OSV presenta demà a la nit un concert de pel·lícula al Teatre-Auditori
L orquestra vallesana interpretarà un repertori de bandes sonores JOSKP MARIA M I R Ó
- Sant Cugat -
L'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), sota la direcció de Salvador Brotons, obrirà demà a la nit el trimestre al Teatre-Auditori amb un concert de clàssics de pel·lícula. La llista de Schindler, Somriures i llàgrimes. La guerra de les galàxies oAla recerra de ratxa perduda són alguns dels coneguts títols cinematogràfics que sonaran demà a la nit al Centre Cultural. La primera part se centra estrictament en música simfònica que el cinema ha adaptat com a banda sonora d'alguna de les seves pel·lícules. "Volem demostrar que no hi ha tanta diferència entre la música simfònica i la de cinema. Tota és molt agradable per escoltar", explica Salvador Brotons, director de l'OSV. El director de la formació assegura que es tracta d'un repertori "melòdic, brillant, ben orquestrat i, sobretot, molt fresc".
Una orquestra jove
L'OSV va néixer el 1987 dins de
L'Orquestra Simfònica del Vallès oferirà aquesta nit una selecció de bandes sonores de cinema. FOTO: E4C
l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, en una funció sim-fonicooperística. En aquests onze anys de funcionament l'orquestra ha fet més de 800 actuacions i més de cinquanta enregistraments per a ràdio i televisió. Del seu catàleg d'obres, que n'inclou més de 70, un bon nombre han estat en
registrades en CD a Europa i els Estats Units. Un dels mèrits de l'OSV és que ha enregistrat més de vint obres de compositors clàssics catalans en els últims dos anys. L'any 1992 va obtenir el Premi Nacional de música que atorga la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva activitat.
Salvador Brotons és el director titular de l'OSV i també de la Vancouver Symphony de l 'Estat de Washington i de l'Orquestra ciutat de Palma. Brotons pensa que l'evolució de la formació es deu a "molta il·lusió i ganes", però "sobretot al rigor artístic que hi ha a l'hora de treballar.
• *VMpest és- na concert molt adient pe*a aquelles personesa qaàeis fe una mica de pànicas-sistir à «» «on-eeit de mfaka.
" t explica dl director &u>a<for8fotomLa vdBej&aa prepara pe-
TiòdkatMènt concerts de tipus j t ó |X>|«íte,í!òm aquest o ei de
«rnb fobjectüi de *re-«Í0*e& audiències".. De
fet, aquesta ao és una iniciativa nova, j» que moltes formacions
l'íltepestra Simfònica de i Nacional de Cata-
tea concerts de tipus
eà:|>eaactíííBf perquè fa música efeièa" ÉÜ£ a \m públic més
"Ales portes del segle lèieap estrat, el rol de
sens d i ^ diferent al qoe ha estat m¥àm& Í d passat*, asse-
aanpóbltcquees aiiitme del temps ""*]jwcmr*fDSV
en factualitat hí «tal passat tfWrenova-
3&UJM
•*«r.
fy *q»C9t3 t»-
• Smg m engïish: Sa la mt#eapw»y,,Ea aqasUlP: • Taller» d'm-straments: A 8er 8"«jpfç#« «Is *l»0w*#N' més de la veu, efettens ienert ifna W*Z manera d*ia se a l'angles. L*oÍïjcetÍB és que eh »
a j a g u i n aquest idioma cafttast í div««int-«e. E$ trac*» d'una activitat
rígida * nerts i denes que gaia entre 4 i 8 any«»
• t A m 4$ Issn^K Esc er*t|usadfat» dia* de t'EacokfC*
possibilitat de «Wgfrolu isibiiitat a través
ít.
é ^ j » ^ » els nens ja * aquest ta-
méii també està {escenes i adults.
grups: tttte nens i nenes de
$*Stf« *3^emen# : ;
: P4 iP5 , W$tè&& dete Els microbis: nens i nenes
* j . ' del r, 2n i -ir de primària,
$&" • També hi fea
ir de 4 anys Cescok
Formació musical
Aula de so crea un curs de música
per aprendre a parlar anglès El taller es destina a nens d'entre 4 i 8 anys
AURA COSTA
L'associació Musical Aula de So inicia la nova temporada amb una novetat educativa que du per nom Singin English, Aquest és un curs destinat a nens d'entre 4 i 8 anys i que té per objectiu que els infants es familiaritzin amb l'idioma anglès a través del cant, segons explica la secretàr ia de l'associació, Montse Nerín. Així els petits que assisteixen a aquestes classes aprendran cançons en anglès de manera que podran cultivar totes dues disciplines, l'idioma i la música.
Aula de so va assabentar-se que altres centres impartien aquesta disciplina i "com que estem oberts
a qualsevol projecte que pugui enriquir els nostres alumnes -diu Nerín- vam acceptar la proposta de seguida". Singin English és una mostra del
ventall de projectes pedagògics que l'associació impulsa com a complement a la formació musical. En aquest sentit, Aula de So continua enguany els tallers de lectura de partitures i d'instrument. En aquest darrer, l'associació ofereix la possibilitat als joves estudiants d'aprendre a tocar qualsevol instrument perquè, segons Montse Nerín, "de vegades als estudiants demúsica se'ls fa molt avorrit haver d'aprendre solfeig sense poder tocar després cap instrument". Les classes són individuals, ja que l'escola posa en
contacte els alumnes amb els músics que toquen l'instrument que els petits volen aprendre. Tot i així, Aula de So intentarà formar duets o trios perquè els alumnes toquin en petites formacions. El curs s'adreça als estudiants de l'Escola Coral de l'associació, però també està obert a tothom que vulgui endinsar-se en el món de la música, tant si es tracta de nens com d'adults.
L'obertura de les inscripcions per a totes aquestes activitats ha tingut de seguida una molt bona resposta. La secretària d'Aula de So considera que Sant Cugat és una ciutat "especialment sensibilitzada musicalment". I és que el nombre de nens que segueix aquest tipus d'activitats continua creixent.
CENTRE DE LA IMATGE
NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10,
FINS A 30x45 EN NOMÉS
1 HORA
£5 OFERTA: Per cada revelafge i còpies, et regalarem una ampliació de
en rodets de 135mm [el rodet tradicional)
ounft*r*HlenAPS.
A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la
millor qualitat en ei revelatge de les-teves fotos i, a més, el més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)
NOU E-MAIL: [email protected] PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS
dem
EGB, FP, COU l ^ ^ j ESO (REFORÇ)
ADULTS: - ACCÉS UNIVERSITAT - GRADUAT ESCOLAR
í u ^ ' E S B A R J O I ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
C O A P . ORIENTACIONS VOCACIONALS I
PROFESSIONALS: • ELABORACIÓ DE CURRÍCULUMS. . TRASTORNS APRENENTATGE.
C/VILLA, 22-Tel. 93 589 21 15 MATRÍCULA OBERTA
a
PAPERERIA PLANAS
GRAN ASSORTIMENT DE
MATERIAL ESCOLAR
Rambla CanMora (cantonada Vinolas) Tel. 93 674 16 82 Fax 93 589 33 80
08190 Sani Cugat del Valies
S PR 1NT I D I O M E S
Francesc Moragas, 8 Tel. 93 5892264
• Santiago Rusifiol, 2
Tel. 93 6741501 •
Valldoreix, 56 Tel. 93 6746635
08190 SANT CUGAT DEL VAUÈS
i fi IB!* IDIOMES • TRADUCCIONS Rius iTaulet 2, Pral.1.-Tel (93)674 82 15
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
15«/o Dte. material R0TWNG
10% Dte. en tot el material escolar
10% Agendes escolars
Santiago Rusifiol, 11 Tel. 93 589 14 78 Fax 93 589 24 15
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
t Av. Alfons Sala, 9
Av Francesc Macià, 61 Tel. 93 589 53 28
08190 St. Cugat del Vallès
40 Cultura ELS4CAIYroNS Divendres. >5 de setembre de 1998
T e a t r e P a t r i m o n i
Toc de retruc
porta 'Tutti Frutti' a
la mostra de Rialles
J. M. M. - Saat Casat -
El grup de Teatre santcugatenc Toc de retruc participarà aquest diumenge a Cerdanyola amb el muntatge Tutti Frutti en la mostra d'espectacles infantils dels Països Catalans, que organitza Rialles. El muntatge no té un argument definit, ja que es basa en clements com l'animació, la participació amb el públic i la improvisació. "Es més un espectacle d'animació que de teatre". explica l'actor
blic l'espectacle no existeix. El més important és que la gent participi i faci gatzara", afirma. La mostra de Rialles es fa de
forma anual i té com a objectiu la promoció d'espectacles d'animació infantil d'arreu dels Països Catalans. Es tracta d'una mostra limitada en espais i selecció de grups. "Per nosaltres és molt interessant participar-hi, ja que és una mostra on vénen companyies i promotors d'arreu de Catalunya. Hi ha intercanvi cultural i a l'hora els promotors
veuen què s'està
Carles Bertrand. ElgHip de teatre i coent", explica
Adiferència d'al- animaci(j infatltU ^ r l es Bertrand. tres muntatges J L actor també de Toc de Retruc també prepara Un destaca que una com Kei Kei!, F.l . . de les peculiari-Gen, Jeroni o 15 tl0U mUtltatge per
tats dels seus es-són quinze, amb al prÒXtm desembre pectacles és que ._ c. J . -_ r y a n a ( j r e c a t s a
, 'isÀí "un públic molt exigent, com son
els nens" ja que " no tenen prejudicis a l'hora de dir si allò que veuen els agrada o no". Tutti Frut-ti ja s'havia presentat en passades edicions del Festival de Teatre de Carrer de Viladecans i del Mercat de Música Viva de Vic. Toc de retruc ha anunciat que ja
ha començat a preparar un nou muntatge, que es podria estrenar el pròxim mes de desembre. El nou espectacle estarà en la línia de Kei Kei! i tindrà com a element principal la música i la dansa.
un format de te atre amb música en directe, Tutti Frutti es basa en una sèrie de danses, cançons i jocs amenitzats amb elements plàstics però també amb un component treatral. El Savi Xpac, el professor Ma-landre, la Princesa Encantada, els Terramonsins, el Nap i la Nà-pia, els gegants Siamesos són alguns dels personatges que integren l'espectacle.
Tres persones, dos músics i una ballarina, participen a Tutti Frutti. Carles Bertrand explica que la participació del públic és un element molt important. "Sense pú-
Josep Maria Gavín publica Fúltim volum de Pinventari d'esglésies
Prepara per d'aquí a 3 o 4 anys un suplement de Pobra
JOSEP MARIA MIRÓ
L'historiador i col·leccionista santcugatenc Josep Maria Gavín ha publicat el trentè i últim volum de l'inventari d'esglésies que ha fet de les 41 comarques de Catalunya, les cinc de l'Aragó de parla catalana, les cinc de la Catalunya Nord i Andorra. "He escollit aquest territori perquè conforma la meva Catalunya, de la qual m'ha tocat anar a visitar una per una totes les esglésies", explica el col·leccionista. Per fer aquest inventari, que Gavín va iniciar el 1977, ha recorregut totes les poblacions de Catalunya, fet que li ha permès descobrir un total de 62 esglésies (la última, de la qual no ha volgut donar el nom, va descobrir-la el passat juliol). Durant aquests anys, Gavín ha fotografiat un total de més de 22 mil edificis religiosos i ha confeccionat una llista amb els més de 4.000 oratoris particulars de Barcelona. El col·leccionista ha destacat que la tasca és més difícil a Barcelona que en els petits pobles de Catalunya. "Som l'únic país al món que té l'inventari fet de les seves esglésies, dels seus edificis religiosos", assegura. Amb aquest inventari ha comprovat que l'art romànic, tot i representar un 10% dels edificis religiosos, "és el que més s'estima" perquè "amb el seu naixement és quan comencem a ser una nació".
Normalment cada comarca ocu-
Gavi'n ha treballat durant més de 21
pa un volum , tot i que en cas de falta de material (com és el cas de la Catalunya Nova) s'agrupa l'inventari de tres o quatre en un de sol. Tot i que amb aquest trentè volum de l'inventari d'esglésies Gavin tanca vint-i-un anys de treball, recerca i investigació, el col·leccionista ja ha anunciat que ara treballarà en una sèrie de suplements en els quals recollirà els edificis que no hagin estat inclosos. Gavín ha dit que el primer suplement es podria publicar aproximadament d'aquí a dos o tres anys.
Un col·leccionista nat
Josep Maria Gavín és el que s'anomena un col·leccionista nat, ja
anys en aquest inventari. FOTO: h'.4C
que la seva afició va començar quan tot just tenia quatre anys. Més tard, amb divuit, va començar a fotografiar esglésies de tot Catalunya. Gavín ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i actualment el Vaticà utilis--» el seu sistema de classificació. Gavín també ha estat inclòs en quatre ocasions al llibre Guinness de rècords mundials.
En aquests moments, l'Arxiu Gavín compta amb gairebé una cinquantena de col·laboradors, tot i que només una vintena s'hi dedica de forma regular. A l'arxiu hi ha més de 343 mil fotografies d'esglésies, més de 41 mil estampes de Sant Josep, o prop de 40 mil estampes de Mare de Déu, entre altres.
Ordinador c/ Sant Domènec, 7-1 r 1 a
D 5 5 E N X Tel.935897886 L ^ I N S V S I - I •<#— SANT CUGAT DEL VALLÈS
Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació
CENTRE ^ESIUMS MUSICALS I HUMANS v
Bones Festes \'ENDA D INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,
guitarra, etc.
C/Balmes, 11 -TeL 674 5862 - Sant Cugat
Cursos v
Exit de les conferències del
Vè Curs d'Història de Valldoreix Les masies del districte i el Monestir, protagonistes
M. ROVIRA - Valldorelx-
Del 14 al 19 de setembre s'ha realitzat el cinquè curs d'Història de Valldoreix, amb l'assistència d'uns quaranta inscrits, nombre que potser a Sant Cugat no s'hauria aconseguit. Juanjo Cortés va realitzar una
dissertació molt didàctica sobre les famílies i llinatges al Cartulari de Sant Cugat. Aquest còdex recull documents fins l'any 1391. S'hi recollien els títols de propietat de la comunitat del Monestir. Una tasca de molts mesos de recerca, va explicar, que li ha ocupat la seva tesi doctoral. Tenir un cartulari es va posar de moda al segle
XII. Juanjo Cortés va explicar que es va perdre part del Cartulari amb la desamortització. "Es conserva a l'arxiu de la Corona d'Aragó i és consultable. Està folrat amb pell i té una tapa de fusta, amb la lletra gòtica del segle XIII". Mireia Navarra va explicar la iconografia del claustre de Sant Cugat. Corria l'any 1180 quan es construïa el claustre, però ja en parlava un document anterior, del 1013, al Cartulari, on se cita una venda de béns per poder continuar les obres.
Manuel Pelayo va parlar de les masies de Valldoreix. D'un passat agrícola poc conegut, de quan es deia Aqualonga, sembla ser que per l'abundància
d'aigua. Del creixement com a ciutat jardí en resposta a les necessitats de creixement de Barcelona. I de la importància de les masies com a nucli econòmic. Són uns temes plens d'interès,
sobre els que valdrà la pena de tornar a parlar. La passió dels conferenciants per la història local sembla haver-se encomanat a aquest grup de ciutadans fidels seguidors del curs. El preu és gairebé simbòlic, accessible del tot, 1.000 pessetes. Les sessions es fan a un local de les Missioneres, veïnes de la parròquia, que així hi col·laboren. Divulgació històrica i coneixement de les arrels, coses amb substància.
E1S /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Cultura 41
Exposicions
h ut nleiiijn, Rib/n i Aymen/h en la inauguració de l'exposició. FOTO: X. L.
Ribas fa el primer pas
per la creació d'una
zona dedicada a Part J. M. M. aquesta zona de la ciutat. Ay-
- Sant Cugat - mer ich va dir q u e en el cas que diferents galeries de Sant Cugat s 'aglutinin en aquesta zona es podria parlar, fins i tot, d 'una possible ruta de l'art al municipi .
La inauguració del nou espai, al quan va assistir un nombrós púlic, va coincidir amb el ve rn i s s a tge de la mos t ra
Orientalismes,
Aymerich reconeix la q u e o b r e la
importància quepnn ™ : , ™ la zona i parla d'una A rexposició
., r j ii s ' h ' pot v e u r e
possible ruta de l art robra det pin. de Sant Cugat tor madri'eny
J o s é L u í s F u e n t e t a j a i d e l m a t e i x
Lluís Ribas. Es tracta d 'una mostra on hi ha obres d 'est i l hiperrealista i amb la tècnica de l'oli, que s 'han inspirat en zones exòt iques com el Marroc i l ' índia. Lluís Ribas, que presenta una sèrie de quadres sobre el Marroc, va explicar que es va fascinar per aquesta "cultura i pel seu color" a través dels seus viatges. Lluís Ribas és galerista, artista i ha treballat per encàrrec d'algunes prestigioses sales d'art de N o v a York. L e s o b r e s d e Fuentetaja , en canvi, se cent r e n e n e l s p a i s a t g e s d e l ' í nd ia , carac ter i tza ts per la minuciositat en el dibuix i l'a-budan t colorisme.
L'artista i galerista santcuga-tenc Lluís Ribas ha fet el primer pas per a la creació d 'un futur espai dedicat a l'art. La inauguració del nou espai a la plaça Magí Bar t ra lot es po t considerar com el p reàmbul del que podria ser la creació d 'una zona que aglutinés diverses g a l e r i e s d'art. De fet, la setmana vinent s 'inaugurarà una nova sala a l ' a n t i c e s p a i Lluís Ribas. En la inaugurac ió - , ,
d e la m o s t r a , que va c o m p t a r a m b l ' ame-nització d 'una orquestra instal·lada en una carpa, Ribas va parlar de " trencar amb l 'eli-t isme amb què s'associa a vegades l'art" i crear un espai de passeig per a aquel les persones a qui els vingui de gust admirar-lo. Ribas diu que el seu ob jec t iu no és es t r i c ta m e n t c o m e r c i a l , s i n ó q u e també l ' interessa que la gent s'acosti a les galeries d'art per contemplar aquelles obres que s'hi exposen, sense la necessitat que acabin comprant .
L'acte va estar pres idi t per l 'alcalde de Sant Cugat , Joan A y m e r i c h , q u e va d e s t a c a r l ' i m p u l s q u e p r e n l ' a r t e n
Eulàlia Auladell presenta la seva primera exposició a la Casa de Cultura
L artista va començar a pintar ara fa quatre anys J. M. M.
- Sant Cugat -
L'artista santcugatenca Eulàlia Auladell exposa fins al pròxim quatre d 'octubre un total de trenta-cinc quadres, la ma-joria dels quals pintats amb la tècnica de l'oli, a hi Casa de Cultura. Aquesta és la primera mostra en la qual participa Aulade l l , de s e t a n t a - q u a t r e anys, que va començar a pintar ara en fa quatre. Auladell va iniciar-se en el món de l'art després que hagués de deixar la seva activitat a causa d 'una malaltia. Llavors va centrar-se, gairebé per complet , a la pintura. Durant més de tres anys, Aulade l l va fer classes a m b l 'artista val ldoreixenc Adolf.
L'obra d'Eulàlia Auladell se centra en els paisatges de Sant Cugat , els Pirineus, Sant Me-dir o Torre N e g r e . A banda dels quadres de temàtica paisatgística, l 'artista també exposa algunes obres amb tot tip u s d e f lo rs , f e t e s a m b la tècnica del pastel.
La inauguració de la mostra va aplegar un elevat nombre
Amics i coneguts d'Eulàlia Auladell van assistirà la inauguració. FOTO: X. L.
de coneguts i amics de l 'artista, a la Casa de Cultura. Eulàlia Auladell va agrair les mostres d'afecte i va explicar que no s'hauria imaginat mai que un dia podr ia veu re la seva obra e x p o s a d a . Aulade l l va agrair també el suport que ha rebut per part de la seva família i t a m b é la poss ibi l i ta t que li ha ofert l 'Ajuntament
de poder exposar a la Casa de Cultura. L'artista va mostrar-se emocionada per l 'exposició i va destacar les satisfaccions que li ha produï t la p intura . "Si nasqués ara, començaria a pintar abans", va dir Auladell. Tot i aquesta primera exposició, afirma que encara li que den "molts aspectes per millorar".
C r í t i c a d ' a r t
Pau urbana T A T I A N A BLANOUÉ
Lloc: Sala Rusinol Autor: Eduard Malvehy Tècnica: olis dl tela Dates: del 17 al 29 de setembre
Com bé comenta en Rafael Manzano, un posteubisme, al meu parer naïf sense ser infantil, amb aquel la força de color i forma plana que tant el caracteritza, però sempre amb un resul tat de maduresa genial . C o m pot ser q u e d ' u n còctel com aquest en surti el que en Malvehy aconsegueix de manera tan a p a r e n t m e n t fàcil. No hi ha res més gratificant que contemplar una pintura i no entrebancar- te amb res que et d i s t regui gens ni mica i continuarr-hi descobrint un món ple de pau, de tranquil · l i tat gairebé contagiosa,
d ' eq to rns mister iosos, quasi f a n t a s m a l s p e r ò s e m p r e dolços. N o hi ha res en les seves pintures que desentoni de la resta; totes les peces exposades guarden una gran relació, tant temàt ica com com-positiva, sense que el fet de v e u r e ' n deu de s egu ides e t cansi.
Una p i n t u r a , po t s e r p e r a molts que es consideren dins el món de les arts plàst iques "contemporànies", gens innovadora però sí, al meu parer, carregada de modern i ta t , de sent iments d'actualitat, d ' en torns viscuts o no, però sempre ben observats, estudiats i expremuts en la seva essència més primària.
Paisatges u r b a n s , mar ines , tots ells amb llum pròpia, semb l e n m ó n s imag ina r i s p e r ò
sempre hi ha un no sé què de realitat, una realitat encisadora, una realitat hipotètica, una realitat per envejar, perquè allà no hi pot passar res dolent. És, en definitiva, una exposic ió q u e us t r a s l l a d a r à a un món , un cop m é s , d i f e r en t , creatiu, de geometries colorís-t iques , per poder-vos perdre sense por de no tornar. Una exposició on la serenitat que desprèn el mateix artista es reflecteix en els seus quadres , acabant per endinsar-se en els nostres ulls per reconvertir-la en espais que , de cop, deixen de ser desconeguts i passen a transformar-se en nostres. Esc e n e s q u e s e ' n s p r e s e n t e n s empre ne tes , n í t ides , suaus com la pell d 'un préssec. Crec que, un cop més, he d'animar-vos a anar-hi.
42 Cultura HS4CANTONS Divendres, 2S de setembre de 1998
E x p o s i c i o n s
Uartista Soto-Villena obre la nova temporada de La Galeria
L'escultor Josep Jassans també participa en Pexposició J. M. M.
- Sant Cugat-
L'artista santcugatcnc Knric Soto-Villena presenta des de dimarts i fins a mitjans d'octubre les seves darreres obres en una exposició que obre la temporada de tardor a La (íaleria. A la mostra s'hi pot veure un recull de quadres, pintats a l'oli, que mostren diversos paisatges d'arreu de la geografia catalana amb poblacions com Sant Cugat, Vic, Begur, Port del Masnou o Gavarra. A banda de la temàtica paisatgísitica, l'artista també mostra alguns quadres de flors i un autoretrat. "M'agrada el contacte amb la natura i per això he centrat la meva obra en els pais-satges", afirma l'artista.
Enric Soto-Villena viu des de fa vint anys a Sant ( Aigat, on va trobar tranquil·litat i "dedicar-me d'una forma més seriosa a la pintura". Aquesta és la segona vegada que l'artista exposa a Sant Cugat, on ja va mostrar el seu treball al saló d'art Ionit l'any 1991. L'artista ha exposat a diverses poblacions de Catalunya i en dues oca-
Enric Soto- Villena exposa per segona vegada a Sant Cugat. FOTO: X. I..A RROSA
sions a Andorra. Soto-Villena va Josep Jassans, amic personal d'En-destacar la saturació actual en el món de l'art.
Mostra d'escultura
A l'exposició també s'hi poden veure tres escultures de l'artista
ric Soto-Villena. L'escultor, natal d'Alforja però resident a Barcelona, ha rebut nombrosos premis i des de principis dels anys setanta és professor de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Sagristà />•/-/ n/a .'6 quadres a la UREF. FOTO.-CEDIÜA
Maria Sagristà presenta 'Aigües i dones' a la UREF
Se centra en els glacials i la dona J. M. M.
- La Florasta-
L'artista mirasolenca Maria Sagristà presenta des del passat d iumenge un recull de la seva obra sota el títol Aigua i dones a la Unió Recreativa i Espor t iva d e la F lo re s t a . A la mostra s'hi poden trobar un to
tal de 26 quadres pintats a l'oli centrats en els glacials i la figura de la dona. Maria Sagristà, que va començar a pintar ara fa cinc anys, ha explicat que es va decantar per aquesta temàtica "ja que no és gaire corrent". La mostra es podrà veure tots els caps de setmana fins al pròxim 18 de setembre.
Amb aquesta Guardiola faràs molt més que estalviar
Campanya
"Ajudem a restaurar el cimbori del Monestir"
Trobareu les Guardioles a més de 100 establiments de la ciutat.
Organitza:
Amics de la UNESCO - VSC HS4CANTONS Sant Cugat Comerç
ELS /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Cultura 43
El r e p o r t a t g e
L'inventari general del Jutjat és una crònica dels conflictes que tenia i patia la gent de Sant Cugat al segle XIX. Disputes, deutes, baralles i fins i tot una topada del que ara en diríem intrusisme professional. Al cap i la fi, com avui dia. Res de nou sota la capa del sol?
Conflictes del segle XIX conservats a Parxiu (II)
"Atreveix-te a pensar" (I. Kant)
MARIÀNGELA ROVIRA
- Sant Casat -
Entre els nombrosos papers desats a l'arxiu hi ha la correspondència de l 'ajuntament, sobretot la que rebia, que es conserva des de l'any 1843, a més de tots els llibres d'actes.
D'aquel l cadastre de Valldoreix (vegeu Els 4 Cantons del 10-9) es diu que era "sacado de las respuestas que dieron a I LI justícia, cura parroco y de-mas comisionados en el ano de 1716 al Interrogatorio que les hizo el senor I n t e n d e n t e de estc Ejército y Principado.. ."
De la barraca de Pere Ferrés "no se li pot considerar producte algun". Van explicant les propietats de les diverses famílies, censals, arrendaments , pous de gels ("yelo") i batans (o molí draper). Parlen t ambé d 'un violari, que era una pensió relativa a algú que entrava a un convent. Expl iquen que van recórrer tot el te rme mun ic ipa l d e C a n a l s , u n s t r e s quarts d'hora de llargada i tres hores en total, tot i les muntanyes.
Pe r sona l de p r i m e r a i de segona
Parlen de personal de classes
diverses : El de primera està cons ide ra t e n qua ran ta -c inc rals i el de segona en vint-i-cinc. A Barcelona, però, éls de p r imera són de se tan ta -c inc rals. Els de la c inquena i última valen trenta rals. A l'hora de taxar els productes fan precisions de gran exactitud.
El m e m o r à n d u m del Jutjat col·leciona coses sucoses: s'hi denuncien pallisses i enfrontaments que s 'acabaven fent fora de casa la dona i ells fills. Al 1847 J aume Canals reclamava a Jaume Ferrando sobre l 'arranjament d 'un camí. Pere Rodó a Isidre Grau, pels deutes d 'a r ranjament d 'una carnisseria, 223 duros. Joan Català a Jaume Amigo, 23 duros, l'any 1850.
L'Ajuntament de Rubí insta el Gove rn p e r q u è l 'Ajuntament de Sant Cugat tregui una parada de vendre carn al carrer de Lloveteras . T a m b é reclamaven per la cons t rucciódel pont de sant Joan. El consistori també tenia conflictes amb la parròquia: el 1861 i 1862 hi c o n s t e n t r e s r e c l a m a c i o n s , dues per l 'a igua. Una de les vegades el rector volia que tornessin l'aigua a la cuina de l'abat.
L'any 50 Joan Margenat contra Cortada, Sallés i Buscallà
perquè li paguin mitja paret de can Perabé. Pere Jené de sant Medir demana un certificat de com fou fet presoner pels fac-ciosos el 1836. El govern civil contra els senyors Jaumandreu, fabricants d'aiguardent per la vinassa o "heces" de la fàbrica.
A Pasqual Abelló uns obrers aliens li tallaven llenya del seu bosc gran de can Burrull. L'any 61 Josep Lluncll contra Benvingut Jaumandreu per la de volució de vuit pans. Deu anys més tard Pere Trabal reclama a Pere Tortosa el pagament d'un préstec. Pere Bonastre a Joan Saladrigas per la invasió de terres pel ramat, el 1874. Aquesta és una de les més freqüents.
Entrada l'altra dècada Felícia Bofrull contra Joan Trabal per la substraccióde càrregues de vi. El 1894 Rafaela Auladell denuncia Maria Girbau per intrusisme professional "por ha-ber ejercido de matrona en dos partos... juro que no ejerció... absolviendo..."
Cor r i a el 1897 q u a n e s fa constar una disputa familiar per un llegat t es tamentar i en t r e dues dones de la família D e vesa . L 'ú l t im any de l seg le Joan Coll reclama a Miquel Ra-moneda i Joan Vallhonrat per un robatori a unes vinyes. Anys abans l ' a j u n t a m e n t de Sant
Foj vetlla pels documents històrics de la ciutat. FOTO: E4C
Cugat reclamava al govern civil pels desastres ocasionats per uns aiguats i calamatsada.Invasions de terres, danys, pagaments de pensions i arrendaments, són d'allò més freqüent.
Una bona carnisser ia
Gemma Foj em facilita la còpia d ' u n d o c u m e n t - s e m b l a que poc conegut - que és una concòrdia entre el Monestir i la Universitat i Ajuntament, després de molts conflictes per una carnisseria, allà vers el 1634. " E n nom d e D é u sia A m é n com de molts anys a esta part se sian susitadas y seguidas moltas qüestions diferencias i devats ... grans gastos inquietuts y tre
balls, desavinencias i disgustos".
Per acabar a m b els p l e t s i aconseguir pau i quietud, amb el parer i consell dels advocats han arribat al pacte d'avinença. "Ni en altre manera la carnice-ria y facultat u dret de tallar y vendrer carn... amb la prohibició de que altres qualsevols per-sonas pugan tenir carniceria". Un monopoli, vaja.
No s'obliden de fixar els preus de la carn de moltó i de crestat (boc castrat) i altres detalls. Documents prosaics, cròniques i annals...Tantes vides evapora-des hauran deixat un pòsit evan e s c e n t però pe rdu rab l e . El camí de la història sempre duu a algun lloc.
C r í t i c a de c i n e m a
Documental o narració dramatitzada?
Pel·lícula: "Salvaral solclado Ryan" Director: Steven Spielberg Actors:: Tom Hanks, Tom Sizemore, Matt Damon Durada: 169 minuts
Tècnicament Sahar al soldado Ryan és impressionant. Fotografia, posada en escena, moviment de camera, so, vestuari, efectes especials (els necessaris, ni més ni menys).
Les escenes colpidores de les que tant s'ha parlat són brutals però no diferents a documents filmats o fotografiats pels espais informatius de les moltes guerres que se succeeixen sense treva a qualsevol punt del món. Què ens resta, a part d 'un do
cumental sobre ia guerra descarnat i cru? Poca cosa. Un argument lineal: un grup de set
ISABEL S À E Z
homes, comandat pel capità Mi-ller (Tom Hanks), ha de creuar les línies enemigues i trobar el soldat Ryan del títol. La defensa d ' un pont es t ra tègic és el punt culminant del desenllaç. Pel que fa a la realització, destaquen dues característiques del c i n e m a d e S p i e l b e r g : un començament impactant, el desembarcament dels soldats a la platja de Omaha, servit amb el màxim de detalls. Vint minuts esgarrifosos. Les obertures de Spielberg ja són un clàssic, la seva marca de fàbrica. L'altra característica, per sort no tan constant a la seva obra, és un final que tracta de ser emotiu sense aconseguir-ho. Resulta com posar una cullerada de merenga sobre un rostit de xai. Discordant. Tret de la "merengada", com a director tècnic Spielberg
és un fora de sèrie. Són moltes les imatges de gran força visual: els perfils dels soldats a contrallum, homes sense identitat; la caminada nocturna il·luminada pel foc dels canons com una tempesta de llamps... Spielberg domina la camera
pe rò no les claus del d rama humà, malgrat els esforços de to ts p lega t s , des t acan t T o m H a n k s , S i z e m o r e i E d w a r d Burns com el soldat rondinaire i cínic. Que en aquesta ocasió Spielberg no ha tingut un guionista de la talla de Steven Zai-llian (La llista de Schindler) es nota. Sahar al soldado Ryan és, en certa forma, la pel·lícula que Spielberg va fer als catorze anys, però amb la saviesa dels anys i la perspectiva de l'experiència. Un gran documental, una història anecdòtica.
E. MALVEHY
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
sinol Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
Santiago Rusifíol, 52 -Sant Cugat del Vallès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1
Carrer de la lòrre, 14
Tel. 93 674 12 85
•
Mercat Municipal
Torreblanca Taula 1.6
Tel. 93 675 30 65
•
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 93 589 14 18
•
Passeig de Rubí, 108
Tel. 93 674 57 47
BAR GLOPS
BAR MERMELADA ~~
BAR PtCCOLO
BAREL MONESTIR
BAR BOKATA
BOTBÏ CA L'EUGENI
CAN CABASSA CASTANO
CAN EDO
CAN BARATA
CAFÉ-BARSOL
CELLER STA. MARIA
CAStNET
CANCASOLETA
CHEZPHBJPPE
EL JORDI'S
ELPEROLET
ELMESON
ENTROIDO
FRANKFURT LA FALTA
ITALIANS 3
KROXAN
LA CANTONADA
LA LUNA
LA GRANJA
LA PASTA BOOtA
LAMUSCLERA
MASIA MASROIG
MESOMENYS
PARADA I FONDA
SQUASH
Valldoreix, 56
Valldoreix, 2 ÍT
Plaça Augusta, 2
Plana Hospiïal, 35-37
Rbla7CeTlenl3Ï
Alfons Sala, 9
Puigmai, s/n
Lleó. XIII
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200
Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113
Santa Maria, 17
Camí Can Ganxet, 47
Sant Bonaventura, 39 Baixos
Raça Pep Ventura, 5
Sant Jordi, 39 .
Av. Francesc Macià, 67
Plaça Octavià. 5
Plana de l'Hospital, 7
Rambla Can Mora, 24
Sant Bonaventura, 6
Avda. Catalunya, 15
Raça Monestir, 1
Sot, 25
Ctra. Cerdanyola, 13
St. Antoni-placa Barcelona
Alfons Sala, 24
Sant Bonaventura, 14
Raça Mas Roig, 4
Elies Rogent, 14
Rbla. Can Mora, s/n
Sant Jordi, 33-35
93 674 36 36
93 589 11 85
93 589 11 98
93 589 54 92
93 589 19 72
93 589 84 22
93 589 19 01
93 674 02 67
93~69lf24 24
93 697 0 6 5 2 -
93 674 67 21
93 675 28 97
93 589 50 83
93 675 10 33
93 674 94 84
93 674 11 18
93 675 53 03
93 67TÍ0 47
93674 58 60
93 589~5Cr 11
93 674 64 33
93 589 81 97
Cuina cassolana
Cafeteria i menjars casolans
Cafeteria, pizzes i entrepans
Tapes casolanes
Cafeteria i entrepans
Marisqueria
Marisc, menú, cuina merc.
Cuina de mercat
Carn a la brasa i calçots
93 584 23 32
93 674 08 10
93 675 35 80
93 675 52 46
93 67515 03
93 67509 05
93 675 00 86
93~589~3lT23
93 589 26 97
93 589 14 96
Cargol llauna/ i arròs negre
Jazz Live
Embotits i 320 vins i caves
Menú diari i entrepans
Peix i marisc fresc
Cuina francesa i menú diari
Amanides i entrepans
Tapes i menú diari
Braseria i cuina de mercat
Braseria
Frankfurts
Menú diari
Cafeteria i pastes
Creps, amanides, menús
Tapes i plats combinats
Cafeteria, croissanteria
Cuina casolana
Pizzeria, creperia
Entrepans variats
Xai, entrecot a la brasa
Mexicà-menú català
Cuina catalana
Cafeteria, pizzes, menú
VALLÈS PA El pa de cada dia
El pa de Sant Cugat
• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6
• FORN DE "COLL FAVA"
Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"
Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA
Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ
Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA
Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)
• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27
•ELSFORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23
• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta)
• F L E C A E U N I C E D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)
• •
©s Cent re M è d i c Sàbat
MEDICINA GENERAL Dr. I. Sàbat Banich
Dr. /. Sàbat Santandreu Dr.i. M. Sàbat Santandreu
RADIOLOGIA
PSICOLOGIA
INFERMERIA
Especialitats vinculades ^ Centre Mèdic Tefetoa
PEDIATRIA Dr. I. Barragàn Milàn
NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA
Dr. J. Serra Catafau
DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate
TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA
Dr.). Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas
OTORINOLARINGOLOCIA
PSIQUIATRIA
Revisions per a armes Carnets de conduir i esportius
Certificats especials
Santiago Rusmol, 7, entsol
93 674 15 26
93 674 01 47
• SUSANANKSOum
Cirurgia • jgft, FfBNÀNDEZ LA-
i g e n e r * ^
L A l Sant Cugat
Consult. Centre Mèdic
CarBfScats de « o r * * * t WDBK. Mediana WtaWfc-lMWtíifàpift. <si Safttiage Vmmïï. «"tot
IÍ.OOMWQOQA-
Fisioteràpia
• SORA ROMA FER Fisioteràpia. Awlstencte. santta
Geriatria E Ï H A T R I A
Atenció a persones grans en «l seu donrneB. AwwwowmeM a llur» famBtar».©»**** de ft#-
sUénctes i d'aures recursosJn-fermana Formaoò. c/ Ànget Qolmerà, 3 08190 Sant Cugat. « 9 3 «7406 0*
«INPrtóss: Atenció t companyia a persona; grans, "CANGURS" aws í n e » . control de mataRi ajuda a ta " transfcw»espeeiafe.Sautii ' a domicili Av, HwwWai , ^ ^ . 1 1 1 W$BtCÜ&t.'
PROSS 2 4 HORES. Servei d'atdda « i»» persona» grans, malalt* Ofenies o « n w íescente, a quelsavattwtatíÉïte o ta nit. Sistema seradL ràpid, *** gur t de poc cast Av. TotH*)»% « * 2-8. 3 * : A m<n&& « r -
LABORATORIS
tygMHII
ni U r * 2 * ï * * a * É . vBtMHdnf^MSHRrW'i·WnHMn-
tmmm
Mútues • « M O N V I S O Màtuft ^mstàttmx* «la trefeaS nCm, zi\,toKa, Auawfte.
Odontologia
•aA«AF*Rcc9 r rwu . Df. Thlefry Hascoet Odonta-estomatofogia. Ora Nathtíe Vergnes-Baquè Ortodòncia. C/ Joan Mtró, 16 Sant Cugat « 9 3 589 $9 42 Urg. 970 2 7 9 8 5 8
D E N T A L t _ „ . IÜRGIC
AtCataunya, 21. baows SantCugat « 9 3 S 8 9 0 0 0 0
13 ICA DENTAL AU-
OdPOtOtooja general, Implentoto-gja. pròtesis,' odontopediaBia, ortodòncia, mútues. Av. Tbrreblarí-«9,2-8,2a, 11. Sent Cugat ««$8750803
• CliNICADENTAt DOCTOR BRAHOT. Ortodòncia t Odontotogiag* mral. C7 Santa Mera 4,1er, 2a. -Sant Cugat « 9 3 5 8 9 7 0 4 0
«CLÍNICA OfiTCOÒNClA t DISFUMCtó TBMPORO-MANDreuuw AÍ Iforratfança&í.an A. despatx 6. Sant Cugat
96-6752212 a> CLÍNICA DSNTAL MAJOR GfMíjor, 23-25,1", 3» «9367472400
Clírtfca dentatOt *<*«. 9-%3 tl i 16-í»rt PaUmtm^Z^bai-xa»,$tnÉÇ&MÈ'
Otorinoloringòleg
Mt^tínut- Pf«vla<ia - As-•WAtmttt sanitària MedHiac. StÜts«B(i Moragas. 4B, entr 2a.
« 9 3 ^ 4 8 53
• C6NTRE
®mv—
Pedagogia-Logopèdia
* BE<SOÍÍA V1NALLONGA i>«fiaflOgf», logopèdia Proble-fnes llenguatge i aprenentatge C/VHa,6-7.1r 2a Sant Cugat «93 S891215
Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA Pediatrta, aema mlanttl Hores convingudes Rbta. Ftifeataltada, 2<J,if3a.SanlCuga « 9 3 6 7 4 7 2 1 6
• PrtAR CANOSA ÚBEDA Pediatria. Mediona adolescent. Av. TVretolanca. 2 - 8, 3r pi*. Sant Cugat « 9 3 674 57 98 935893548
• DRA.ANMAPUJ»ET* CALDES Peosatrta Wtateto Salut Maptr*. Cndavallada 21, 1er ojs. Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 2 9 9 5 9 3 9 7 4 2f j 7 9
casc Moragae, 2S»S SantCugat. ' ' . «93674 3$ 6* 93 4184848
, ís ta.
» IMSITITyT ,I»S100-MEBIC SANTCUGAT Psicologia eSntea, paKtufatria, depressfons, alcoholteme, toxicomania trastorns d'anstatat, estrès, tabaquisme. Av. Tom*-btanca^-S 3er. A deep. 11 i IS Saní Cugat «988W3TS7
Tocrjginecologia-Obstetrido:
ewcEW TooOgSwcotagla. Mare» ra**í(V.
Catalunya. 21. « ï » . 5 w t
MaWfiat dat peu, ortaalÉ, &#* «Se» ortopèfàju». tt»>*W(«»v cirutgla de» oeu. «eraa a oOf*-
«93S89631S 929 •?« 9$ 38
Psicologia-Psiquiatriai
• CEHTIWOEPSieOtO. QJACyNKJA Trastorni d"apr»nef«»tBa i * te parla. Nans, tMt«d««e«f)ïa t adults. A<t Catadusya 21, 3t <*. SantCugat. «93674 3673
« CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÉS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Galtes, 5,2n, 3a. SantCugat. « 9 3 5 8 9 4 0 5 1
• DRA. PALERM Psicologia. Apsletat, depreaW, dificultats de reiaoó, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia Hores convingudes, c/ Fran-
8a, a tariiat raaitopíWBjt, ïi. , *!«». fraaca»» MotagÉ» *•<$
nMm- -,*•. RK98J5WÍ14» '
1 M^ ' i r i .
Traumatologia
TOURIÏ0W TtaiflflatBtogíai CJdfuríWt» ï<«»»
M lisnaWanoa. Ï - * PeSoSSc-SantCugat « 9 3 6 7 5 8 7 8 6
•JOSEP PÉCH TraumarologtaT otíoííèdi»: A»s' í ítstèncía sartftàrta. Prèvia»», Madytec PoücSr*? Torrebtefica, 2^8,2a-10. Sant Cugat 9 1 „_ " -
* DR. FERMIN ARA»-BURO Cirurgia ortopèdica &autnat«-tògtea. Hores oonwngude*. Cf QtWBSv 21.1r3a SantCugat-« 93 874 43 « 93 589 OS 34 ,
ASSISTÈNCIA A DOMICILI
•Teleassistencia.
servei 24 hores
• "Cangurs" d'avis i nens
•Atenció i companyia
a persones grans
• Controls a malalts:
medicació, cures, sondes..,
•Ajuda ala llar: neteja,
bugaderia, compres, menjars,,,
•Transports especials:
individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
• Av.Torre Blanca 2-8,3rA. desp. 11-12 Sant Cugat del Vallès
E1S /CANTONS Divendres, 25 de setembre de 1998 Cultura 45
B Jtttón Bar Restaurant
Tota una tradició
Menú diari, però de diumenge!!
PI. Octav ià , 6 Tel. 93 6 7 4 10 4 7
Com sí fos de tota la vida
la xocolata... f fv f fv •Is entrepans... f fv f fv • I cafè... * * v f H les pastos... ffvffw «I suis... f f v f H
Si encara no ens coneixes,
La granja mereix una visita
I I Pi. Barcelona ••Tel. 93 675 52 46
posa PELUQUERIA
FORMAS C/. Elias Rogent, 18A (iunto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès
•YELIWO
1 16,15-20,20-22,30 Salvar al soldadoRyan 16,06-19,15-22^0
2 IK~
I «16,90-20^0-22,45 Los vengadores 16,00 > 18,15 • 20,30 • 22,50
ïi Yelmo 3 M4WHWW
líiin·n··ttiiutt* 16 6» 18^0>20^-22,40 Balla conmigo IT^IMIO» 22,50
S e s s i o n s g o l f e s cle d i s s a b t e
16,45-20,45 Doctor Dolittte 16,00-18,15-20,30-22^0
VelmoS - iS i_
6días,7noches 16,00-18,15-20,30-22,45
Yslmo6 ' «•.
l a trama 17,90-19,45-22,40
Vfelmo7
tes 2 18,15-28^^50
YfelmoS . - . i i fci
Q&Doltftfe 00,40 losamarrtesdetdrcafepolar 17,15-19,45-22,45
ntf.-íiii
17,00-19,45-22,45
jíialín^sa fes 12.00 h
TPARADA • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ-• TANCAT DILLUNS NIT FONDA» RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
T Tel. 93 589 26 97 1f
US
CANTONS
DIARI DE
SANT CUGAT
Carrer Sant Antoni, 15, baixos Tel. 93 589 62 82 Fax 93 589 20 91
*'Í-\ Ub Cl T i"u
jigp^lfrijjk
M c D o n n l d s *fMtt CiftWIlHl <ÏÍlÍïtlM ftn*MÜwtai 4JPVJWW K M ^ H V V W I M 1 ^nHPJVVWnWfJV
0 S S/TNT CUGAT http://www.cinesa.es
Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"
ESTRENA 1a SETMANA 2a SETMANA 3a SETMANA GOLFA EN V.O.S.E.
SALA 2:16,30-18,30-20,30-22,45 Golfa: 00,45 - APTA
SALA4:16,45-20,45 GOLFA: 00,15-13 ANYS
SALA 1:16,10-18,15-20,20-22,30
GOLFA: 00,45 - APTA
SALA 3:16,30-18,30-20,30 - 22,40
GOLFA: 00,40-APTA DIVENDRES
GOLFA: 00,40
Q CINESFI
Pàrking
C/ïhmmotm/./WNíBSIi.
Dia de 2h. gratis l'espectador a ü s 22 s s s « ^
Carnet Carnet d'estuSant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb Sessions Jove universitari anticipada de 65 anys telèfon als ServtCaixa minusvàllds tardeta de crèdit numerades
Accessos Pagament amb Sessions V t 3S&& minusvàllds tarfleto de crèdit numerades 002-33:5 902-33 32 31
46 Cultura HS4C4NTOÍXS Divendres, 25 de setembre de 1998
L A R A D I O 9 1
De dl·lhins a iMwendros • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i Ten-trevista, amb Jofre Llombart • D e 10.30 h a 13.00 h La revista, el magazine de Vanessa Raja • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.50 h a 14.00h Amb molt de gust, amb Pep Blanes • D e 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop • D e 18.00 h a 20.00 h Al llom, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu • D e 21.00 h a 22.00 h L'estrena (dilluns), Pasta Fullada (dimarts), fíon rotllo (dimecres), Buc d'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h L'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat
Pasta Fullada • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00 h • Vallès sense fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h L'estrena • De 18.30 h a 19.00 h Elxip, amb Xavi Montero • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena
• D e 9.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 11.00 h Tira mi lles. el concurs • D e 11.00 h a 13.00 h
• De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10 h. Esport en marxa l'edició •De 10.00ha 11.00 h Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahis-sa • D e 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2° edició • De 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Al vira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.0 h F.sport en marxa 3" edició
La p r o p o s t a
B Monestir se suma a les
El Monestir de Sant Cugat acollirà aquest cap de setmana un concert de cant coral en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni que se celebren a tot Europa. Les jornades, que tenen el propòsit de divulgar el patrimoni cultural, són impulsades pel Consell d'Europa des de 1991 i organitzades a Catalunya per l'Oficina de Gestió de Monuments de la Generalitat. Sant Cugat és un dels 44 municipis catalans que participen en aquestes jornades. L'objectiu de Vencontre,"segons explica el vicepre-sident del patronat, Domènec Miquel, és la difusió i el coneixement dels monuments a través de la celebració d'activitats culturals. El concert de diumenge es farà a les sis de la tarda al Claustre del Monestir. La coral Shalom i el cor de cambra Scherzo seran els protagonistes encarregats de posar el color musical a l'acte.
26 •Concert Cor Jove i Orquestra CSBSQÉBÈI l asió. A A fel pmòqma, de Sant Cebrià Qtg,:EMD VaBdoïeïx
27 DIUMENGE
28
C A N T C O R A L • Concert de h Coral Shalam i la Coral de Cambra deObèrs&o. A les 18.00 h. Monestir de Sant Cugat, Org,: Gene
ralitat en col·laboració amb l'Ajuntament. SARDANES . • XXIH Aplec de la sardana amb les cobles Ciutat deG-ïrona^ Jovenívola de Sabadell Principal del .Llobregat i Sant , Jordi. A les 1030 h. i a les 16.00 k Jardins del Manevtk'ütg.: Esbart Sant Cugat. E X C U R S I O N S • Passeig per CoDseiola: el Turó de Can Camps. 9 $ 0 h , Sortida des del Club Muntanyenc SantÇEugat. * , . „.
CURS D'ESCRIPTURA JEROGLÍFICA - ;
1>128 de setembte aï 2 d'octubre, a tea 19.30 hores. Ga&vent M.M. Coraaones de Jesús y Marià, biforniació i cripàofiSi, tel: 93.674.4t.42. Org.: Secció Aiqueofògíca-Hístòrka Museu de \yM£&c Col.: EMD
DILLUNS CURSOS I TALLERS DE • íafcaíi&ciói ínscrifxaonsddilSde radfoíonJc, DJ'S, teatre, Oi&i Ajuntament, Facff» Jové,
<foctubre. Guitarra, baix, bateria, combos, fotografia, periodlpHe
Ja Casa de Cultura; d e dilluns a divendres, d e 16*'<
ACTIVITATS ALS DISTRICTE f , Informació i inscripcions a partir del $¥& setesabas. •Centre Cívic ia Floresta. Baixada Can tyto&sfaL Jel 93 589 89 42 • Centre Cívic ies Planes. Motí, 2. Tet £*$fSSï í&, • Casa Cultural de Mira-sol. VioorM/a 1& m 589 2018
4 ttwPom*» * Bkàcletada. Lliurament de pitralls a tes 10.00 h í sortida a les 10.30 h. Sortida des de: Pryca Sant Cugat. Org.: Pry»
ca Sant Cuga t
E x p o s i c i o n s
S A L E S M U N I C I P A L S
• Mirails del Cel. Arx iu fotogràfic del Cen t r e Excursionista d e Cata lunya . Casa d e C u l t u r a . D e l 4 al 27 d e se t embre .
• El passeig solitari. Fotografies de Pere Formiguera. Claustre de l Monest i r . De l 10 d e set embre al 4 d 'octubre.
• Aigües i dones. Pintures. Local Social d e la U R K F d e la Floresta. N o m é s els caps de setmana. Fins al 18 d 'octubre
S A L E S P R I V A D E S
*Les nostres avantguardes. Obres de Cabanas Alibau, M. Cabanas, Canals, Codó, Del-ciàiix A Canals Galeria d'Art (C/ De la Creu, 16) Del 10 de setembre al 4 d'octubre.
•Sandra Figueras, pintura. Pou d'Art (Balmes, 35) Del 5 de setembre al 9 d'octubre.
•Espai Lluís Ribas. Exposició J.L.Fuentetaja i L. Ribas. Carrer Gorina, 13. Fins al 12 d'octubre
Cent re Cultura)
•Orquestra Simfònica del Vallès. Clàssics de pel·lícula. Sota la direcció de Salvador Brotons.Dissabte 26 a les 10 del vespre. • El silenci és or, d'Apel.les Mestres. Direcció: Frederic Roda. Divendres 2 i dissabte 3 d'octubre, a les 10 del vespre
ELS ÍQVIYIDNS Dkendres. >5 de setembre de 1998 Cultura 47
Ajuntament 93 5892288
Bombers Sellaterra 93 692 8080
Bombers Generalitat 08S
Bombers Rubi- Sant Cugal 93 6996080
CAP 93 58911 22
CAP urgències 935894455
Casa de Cultura 935891382
Centre Social i Sanitari LF 935897800
Casal Valldoreix 93674,4599
Catalana de Gas 937Í52944
Centre Ctvic la Floresta 93 5890847
Centre Ctvtc les Planes 936755105
Casal Cultural Mira·sol 93 5892018
Cinemes St. Cugat (Rese< 93 5890941
Correus 93 674 7096
Creu fiqa Sant Cugat 936741234
Creu Roja VaBdoreix 936742459
Dispensari La Floresta 936747615
Ent. Municipal Descentralit 93 674 2719
ENHER Rubi 93 6991892
FECSA (atenció al client) 9007373 73
FECSA (avaries) 9007474 74
FFCC 93 6741934
Funerar'a 93 589 55 52
G Civil (Mira-solj 93 674 2379
Hisenda 93 5891155
Jutja; 93674 6696
Parròquia S( Pere Octava 93 6741163
Parròquia Les Planes 93 204 7503
Parròquia Valldoreix 93 674 05 69
Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55
Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58
Urgències 091
Policia Municipal i Prat. CM 092
Pot. Municipal (VaUdoretx) 908795125
Comissaria de Pofcía 936747612
Taxis (parada) 93 674 0997
Ràdio Taxi 93 5694422
Repsot-Butà 93 6741580
Sant Cugat Comerç 936740322
~ — ^
SOREA 9358900 21
Vafldorew (parada! 9367411 n
Grua 93674 33/1
Aigües La Floresta 936742089
AAPPiWMira-sol 93 6742018
AAWVBrgeC*rrneMira-$Ol 936741003
AAWSanfJoanMira-sol 93 674 71ÍB
AAPP i W Valldoreix 936742197
AAPP i W C. Montserrat Valí.93 674 2105
AAPPW Can Majò Vall. 936745049
MProp.iVisnsURoresia 936742089
AAWAiguaBongaLaFlaf. 936745129
Ass. Consumidors 93J684567
DM (Cita prèvia) 935*93080
Greenpeace $1)5434704
H. General <te Catalunya 93 5891212
H.«d*Hebron 934272000
H. Sant Joan de Déu 932034000
Unitat Coronaris 932481040
Tel. de l'Esperança. 934144848
Informació Carreteres 9320422 47
Informació Aeroport 93478 5000
Informació RENFE 934900202
Informació Port 933188750
OMfC 935693188
PobcHc Torreblanca 935691888
PROMUSA 935891732
mMM:M$mM&W9 AS£S 9367535 03
ArxmGavín 9367425 70
Casal d'Avis SC 935891638
Llar d'Aw$ Parròquia 935890598
Club Muntanyenc 939745396
Coral da fa Unió 939741006
Esbart Sant Cugat 93B75»«
Tot SífitCug*! 936748661
GrupSup.íBWfgrar)ts 93.87493 tt
Ràdio Sant Cugat 936765959
Bs 4 Cantons 935996282
HiMIlini D i v e n d r e s 2 5 • San t C l e o f a s t i santa Au rè l i a . D i s s a b t e 2 6 • San t D a m i à D i u m e n g e 2 7 • S a n t V i c e n ç de Paü l D i l l u n s 2 8 • San t W e n c e s l a u D i m a r t s 2 9 • San ts M i q u e l , Gabr ie l i Rafael D i m e c r e s 3 0 • San t J e r o n i D i j o u s 1 • San t Rem ig i D i v e n d r e s 2 • San t Sa tu r
EMD Valldoreix
.1*
CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX
• Informació i inscripcions:
De dimarts a divendres, d'11a13h.idel7a18h
Tel. i fax 93 589 82 69 (Casal de Cultura
de Valldoreix).
• Dissabte 26, a les 21.30 h. C O N C E R T C O R JOVE I OR
Q U E S T R A C A M B R A FUSIÓ.A la Parròquia de Sant Ce
brià.
Org . : EMD Valldoreix.
• Del 28 de s e t e m b r e al 2 d ' oc tub re , a les 19.30 h. CURS
D 'ESCRIPTURA JEROGLÍF ICA Al Convent MM. SS. Co-
razones de Jesús y Maria. Informació i inscripcions, tel.: 93 674
41 42.
O r g . : Secció Arqueològica-Hiscòrica Museu de Valldoreix.
Co l . : EMD Valldoreix.
• D issabte 3 d ' o c t u b r e , a les 16.30 h. X O C O L A T A D A I
JOCS I N F A N T I L S . A la plaça del Casal de Cultura.
Org.: Creu Roja de Valldoreix.
Co l . : EMD Valldoreix.
•JAZZ INFANTIL I JUVENIL •GIMJAZZPERA ADULTS •DIBUIX I PINTURA PERAJOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA • ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA I BATIK I SEDA
•JOIERIA ALA CERA PERDUDA •VITRALLS DECORATIUS •ORFEBRERIA •CANT CORAL •IOGA •ESCOLA DE MÚSICA «ANDANTE» •TEATRE PERA NENS I JOVES
HORARÍ AUTOBUSOS
mMm M SANT CUGAT-ffllRi-SOMHÀS JA8BR
Sortides des de Mas Janer.
-Dies feiners. 1a sortida: O6.OC&t-C7,QOMJ8.00h i a les hores en ixin* fins a les 22.00h. l'úttim servei finalitza ef seu recorregut a t'estacio deF.G.C. deSant Cugat. -Dissabtes i festius, 1a sortida: Q7.0Ori-OUQ0h-Q9.OG i aies hores en punt fins a tes 22.00b.
L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de RG.C. de Sara Cugat.
Sortides des de l'Avinguda Alfons Seia. -Dies feiners. 1a sortida: Q6.40h-07.4Qh t als 40 minuts de cada hora fins a les 2l.40h. L'últim servei finalitza e) seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-Q8.40h i als 4Q minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'úttim servei finalitza et seu recorregut a l'estació de F.6.C. de Sant Cugat.
Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça, Cm Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.
'NIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT
Sortides des de Sant Domènec.
-Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h.
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i ats 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.
-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h~09.53h i als 23 i 53 minats de cada hora fins a les 22J23h.
Sortides des de l'Estació FGC.
-Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-Q6.35h ials 05 i 35 minuïs de cadaí*0ttfins a tes 22.35n,
-Dissabtes i festius. 1a sortida: O9.O5h<O0.35h i ats 05 i 35 minuts de cada hora fins a tes 22.35h.
flecorregut Sanr Domènec, CAP, SantPrancesc, flaca Cot, Mercat TomManca, Monestir, Estació FQC, Cotomer, Sant Domènec. \
I I P I A 3 . SANT GUISAT-LA F U P t E f i r a f t F4ANSS
Sortides de» de KCeJottit .
-Dies femers. 1a s o r t d a ^ ^ del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.l5h. -Dissabtes ifestitis. ta sortida: 07.15hdel matíi cada hora i rràtja fins a tes 22.t5h. Sortides des de l'Estació,
-«es feiners. 1a sortida; 0S.35h del matí i cada hora i mitja fins a tes 2t.35h,
-Dissabtes i festius. 1a $9$da: 08.05h del matí I cada hc*a i mitja fins a les 2i.35h.
Recorregut F. Colom, ta flqmsta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Morts Safa, Estació,
Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.
immMmimmmBvmmmm -Dies feiners. 1a sortida: 05.-40h-06.25h i als 25 minuts ctecactatora fins a tes 22,25h, -Dissabtes i festius, lasortkla: 0625h i als 25 minuts de cada hora froa tes 22.25h. -Sortides addicíonats a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)
• A 3. SANT CUGAT-BARCELOHA
-Dies feiners, 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15<O5.40 i Q6.l0h i als 10 minuts de cada hora fins atès 22.10h. -Diumenges i festius, lasortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h.
>la: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
1 A BliARiElONA-SANf SUGAf
-Dees feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21,45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i ats 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Owrnengesífestíus.1a sortida: 08.45h i ais 45 rtÉHite*cadailorafeisales21.45h. -Sortides addictonate a Cerdanyola: 22.15h (feiners). .:
48
ELS4CANIÜÏNS Divendres. Jïi de setembre de 19M
Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS
f « M
MARIA FAI /U T.RA
- Sant Cugat -
Se sent estrangera a França, tot i haver nascut a Perpinyà. Als tres anys va venir a viure a Barcelona i en fa trenta que és a Valldoreix. Ha fet gravats, litografies i tapissos, amb un taller propi, però es queda amb la pintura. Va començar, de petita, retratant familiars i amics. Als 17 anys se'n va anar a pintar a casa d'un amic del seu parc de qui va aprendre la tècnica i els secrets del dibuix. Amb Víctor Moya, un retratista valencià que pintava totes les dones de l'alta societat barcelonina, va perfeccionar el retrat i, finalment, va conèixer l'impressionisme de la mà de Pau Roig, casat amb una francesa que havia estat model de Renoir i de Degàs, que la va fascinar amb històries de la bohèmia. Amb Roig va aclarir la paleta i va definir el seu estil de colors clars, sense preocupar-se dels clarobscurs, ni de les línies d'horitzó, ni de perspectives... Li agraden les formes, sobretot les dels edificis de Gaudí, i pot haver fet tranquil·lament més de cinquanta ({uadres només de la Casa Batlló, tots ells diferents.
-Es defineix r om una pintora impressionista?
- Sóc postimpressionista. Però per més que et defineixis en un estil, el millor elogi que et poden fer és que algú, veient un quadre teu, digui: això és un Diogè-ne. Lahhh! T 'omples de satisfacció!
-Quan observa un paisatge, el fotografia o el dibuixa?
- És molt curiós, però el transformo. No veig els pals de telèfon ni les antenes de TV ni els cotxes aparcats i, sense adonar-me, faig una nova distribució dels elements que hi ha. O, per exemple, quan miro un terre brut hi veig, clarament, un gravat. Amb els clarobscurs, les taques... - Es important, la imaginació? - És essencial. És la nostra eina
bàsica. —Amb quin clima treballa més
Mercè Diogène. Pintora.
"La pintura és com un exercici de ioga"
La Mercè farà 76 anys al novembre. FOTO: XAYII .\RROSA
a gust, amb música? - Sí, pinto amb jazz. M'agrada
molt i he fet molts quadres que parlen del món que l'envolta. -Es pot pintar, de mal humor? - Sí, i tant! Jo, fins i tot. quan
estic de mal humor he de pujar al meu estudi a pintar perquè se'm passi tot. Em
exemple. La meva néta només té cinc anys i mai ningú no li ha dit com ha de dibuixar. Li vam deixar una habitació perquè pintés el que volgués, i fa unes coses fantàstiques! Hi ha dibuixos que semblen de Giaeomett i , amb unes dones altes i unes cames
l largues . . . i en
relaxa. Per mi " J[ /es expOSUtOnS " ^ d e fer mans
només veus gent al vernissatge.
La resta de dies no
la p in tu ra és com un exercici de Ioga. -Com veu les
hi va ningú noves generacions de pintors? - Mol t per
duts . El món hauria de ser d'ells i no ho saben aprofitar perquè estan massa dirigits i els falta explorar i trobar els estils que els defineixin. Han de deixar córrer la imaginació perquè els estils no volen cotilles. Potser no els hauríem d'ensenyar tantes coses ni passar tants exàmens . Mira, et posaré un
els fa flors. No és això, la imaginació pura?
Aques t és el camí que han de seguir els pintors joves, per evitar
,;, cl que passa ara,
que surten fornades d'abstractes o de surrealistes i el públic es cansa de veure sempre el mateix. Si t'hi fixes, a les exposicions només veus gent al vernisatge, perquè són amics i familiars. I AI resta dels dies no hi va ningú.
- Quina exposició teva recordes amb més estima?
- La que vaig fer el passat mes de maig al Monestir. Per mi va ser molt important i mai li ho agrairé prou a l'alcalde ni a tota la gent de Sant Cugat que va venir a veure els meus quadres, perquè aquell lloc és el millor marc perquè un pintor exposi les seves obres. Em vaig sentir molt afalagada. Va ser entranyable.
-Quin record guardes de Pï-casso? - Com a pintor era un geni, però
com a home era una mala persona i molt egoista, com s'ha dit en algunes ocasions. Però la veritat és que jo vaig estar de sort perquè normalment es treia la gent de sobre de males maneres i a mi no m'ho va fer mai. Quan volia era divertit i molt pallasso, perquè de cop i volta et donava tres passos de ball...
- I d 'en Miró? -Era un home encantador. Molt
amable i entusiasta. Parlava de tot amb il·lusió. Tenia el caràcter d'un nen. —I de Coco Chanel? - En guardo un record molt bo
nic. La gent la trobava una mica seca perquè al final de la seva vida es va recloure molt, però quan volia era una persona molt amable i encantadora. Havia tingut una vida molt aventurera i vivia en un món extraordinari, ple d'imaginació, que a mi e m fascinava. La vaig conèixer a través d'una noia americana de qui Coco es va enamorar. La recordo molt diva, molt pintada, amb els llavis exageradament vermells i els ulls ben negres.
-El proper 4 de novembre recollirà la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat. La m a r c a r à d'alguna manera , aquest guardó? - No ho crec, jo continuaré fent
la meva tasca, igual. El que passa es que no puc negar que estic molt contenta que m'hagin premiat per fer el que m'agrada. Jo sóc molt feliç vivint i treballant a Catalunya i si a sobre et premien per això... et pots sentir tremendament afortunada.
Sünbotismes IORDI CASAS
F)rnest Rcnan ja ho va dir fa més de cent anys: quan es tracta de bastir un projecte nacional cal desar la història en un calaix, ja que pot fer nosa més que no pas servei. Els símbols, que no són altra cosa que la destil·lació d'aquells fets que ens són més preuats, són un aglutinant molt més eficaç. Ara bé, cal saber dosificar-los. En excés embafen (com tot, no ens enganyem). Això és el que passa quan en situacions de normalitat cívica i identitària, malgrat que molts s'entestin a mantenir el contrari, utilitzem els símbols com si estiguéssim democràticament dis-capacitats. I els catalans, per sort o per desgràcia, tenim en l'onze de setembre un laboratori extraordinari pel que fa a aquestes qüestions. Qui ens havia de dir aquell onze de setembre de fa uns vint anys, quan un grup de ciutadans -encapçalats pels regidors del primer ajuntament democràtic acabat d'estrenar- vam canviar el nom de la plaça "de los caídos" ("por Dios y por la pàtria", que no pas per la República i la democràcia), que anys a venir es convertiria en un lloc motiu d'ofrenes florals? Però és així des de fa uns quants anys. M'imagino l'extraterrestre inventat per l'historiador E. Hobs-bawm intentant explicar-se de fora estant això de les nacions i el nacionalisme, intentant donar una explicació racional a la desfilada de prohoms locals (amb espera de tanda inclosa), sota la pluja i amb flors a les mans, recitant rapsòdies enaltidores i desafinant a l'hora d'entonar l'himne nac iona l , o fins i to t oblidant-ne algun tros (en això parlo per terceres persones). Realment, no és fàcil. Però, qui ha dit que estem davant d'un fet fàcil d'explicar? Perquè no se'm titlli de poc constructiu, proposo els següents canvis per als propers anys: contractació d'un director coral per millorar la part vocal, concurs per premiar les millors flors i oferta per part dels bars dels voltants d'un breakfast especial per als assistents (a preu especial, no cal dir-ho). Sens dubte, tindríem un onze de setembre més competitiu i, a més, potenciaríem el comerç de la zona.
-«4$ >H 0$é» I-11 ,i$ « t-i
v a =1- 1 è Te©*©
PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès
www.valles.com
Hardware, Software &Webs