4 / La contra

L’ENTREVISTA

“Prada va néixer per quedar-se”

Jordi Sales i Coderch, President de la Universitat Catalana d’Estiu

Cada any, l’UCE acull nous alumnes, molts d’ells ben jo-

ves. Quin consell donaríeu als que arriben a Prada per primer cop?Que sàpiguen on són. Pra-da ofereix molta densitat d’estudi als cursos que tenen lloc de 9 a 12, presenta molts actes amb commemoracions, tallers i espectacles. Hem aconseguit crear un estil que combina tots aquests aspec-tes. Als que vénen per primer cop els aconsello que provin coses i que triïn de mane-ra totalment lliure. L’oferta de l’UCE té molta densitat i això fa que hi hagi diverses activitats de manera simultà-nia. Que es deixin portar pel que els vingui de gust i que es deixin assessorar pels més veterans.També hi ha gent que ve des de la primera edició. Quin atractiu té l’UCE perquè un seguit de gent hi vagi tor-nant cada any?Jo crec que és aquesta fór-mula de què parlava. L’estil que combina la seriositat de l’estudi, la festa, la fidelitat als nostres països, el punt de gosadia nacional que té l’esperit de Prada… Tot això marca un estil que fa que la gent se senti bé i tingui ganes de tornar.De l’edició d’enguany hi ha alguna cosa que no ens ha-guem de perdre?Hi ha moltes coses, co-mençant per la lliçó inaugural de la catedràtica d’economia i

empresa de la Universitat de Barcelona Elisenda Paluzie sobre la viabilitat d’un estat català fins a la clausura, està ple de cursos i actes que val la pena no perdre’s. La cloenda serà un acte de commemora-ció dels 800 anys de la bata-lla de Muret, això demostra el gran volum d’activitats de l’UCE, que tant pot debatre un tema d’amplitud històri-ca fins a qualsevol aspecte d’actualitat.Des de fa molts anys, l’UCE ha debatut i reflexionat so-bre una possible indepen-dència de Catalunya. Ara que hi ha tot aquest procés engegat, quin paper ha de tenir la Universitat de Pra-da?En aquests moments ens con-vé una gran transversalitat. No ens hem de confondre, no és la rivalitat de la inten-sitat dels sentiments entre

patriotes el que ara ha de ser posat en primer pla perquè això ens podria distreure sinó l’amplitud, les complicitats, els diferents nivells del mo-ment que estem atravessant. En aquest sentit, Prada és una escola de l’amplitud dels nostres països i dels lligams entre compatriotes que saben discenir diferents funcions a diferents nivells. La intensitat dels sentiments no ens ha de distreure de la gran oportuni-tat que estem vivint.Si finalment el procés cul-mina exitosament, Prada tindrà sentit? Es continuarà celebrant?Nosaltres vivim un dia a dia que en aquests moments és molt difícil pels ajustos de pressupost i no hem pogut dedicar temps a debatre-ho, però és evident que, d’una manera o altra, Prada va néi-xer per quedar-se.

Jordi Sales i Coderch (Barcelona, 1943) és doctor en filosofia. Ha estat degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Filosofia i des de l’any 2009 és el rector de la Universitat Catalana d’Estiu.

LLETRES

Diari de Prada / Dissabte, 17 d’agost del 2013

Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413). Escriptor i funcionari reial. Un dels mi-llors prosistes del tombant del segle XIV i introductor de l’estil renaixentista a la li-teratura catalana. Va escriure poesia (Sermó, Llibre de For-tuna e Prudència i Medicina apropiada a tot mal) i en pro-sa (Ovidi enamorat, Valter e Griselda, Apologia i Lo som-ni). Després de la mort del rei Joan I (1396) va ser processat per corrupció i traïció, però el 1398 va ser absolt i va recu-perar el seu càrrec durant el regnat de Martí I. Va escriure Lo Somni (1399), la seva obra més important, on a través d’un diàleg imaginat amb el fantasma de Joan I es defensa contra les acusacions que ha-via rebut. Amb l’arribada al tron de Ferran d’Antequera, el 1412, és apartat dels afers d’estat. Mor a Barcelona un any més tard. Enguany se ce-lebra el sisè centenari de la seva mort.

De vostra salut he desig, Mossèn Bernat, e que el fastig que vós soferits cascun jorn vos torn en repòs e sojorn perquè us poguéssets alegrar. Ab vós he desig de burlar, mas lo poder m’han alguns tolt; quan Déus ho volrà seré solt, e depuix veurets quant riurem. Vós e jo quatre peus havem, mas no ens en podem molt servir. Solament Déus nos pot guarir, car no hi és hui bastant natura. Un remei havem: que no es dura res al món perpetualment. Per què viscam alegrement, car Deús nos triarà lo millor; mes, si podíets la tristor llunyar de vós sol un petit, ja em pens que seríets guarit, sí Déus m’ajut, en un senyar, e poríets-me visitar, puix jo no puc anar a vós, e romandríem nós abdós...

(de Medicina)

No cobraran pensions, no percebran atur, perdran la ciutadania

europea, l’atenció sanitària i educativa serà deficient... Són les plagues bíbliques que, segons l’Estat i els par-tits unionistes del Principat cauran sobre els ciutadans en una Catalunya independent. Més enllà de posicionaments polítics, diversos estudis acadèmics constaten la via-bilitat econòmica i política d’un Estat català, amb prou recursos econòmics com per garantir no només l’estat del benestar actual, sinó una mi-llora substancial. Alliberat de l’espoliació fiscal espanyola, xifrada en uns 17.000 mi-lions d’euros anuals (el 8%

del PIB), i amb plena sobira-nia fiscal, el nou Estat podria garantir, superat el període de transició, un estat del benestar molt més potent que l’actual.

Tot plegat ho explicarà la degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, exper-ta en balances fiscals, durant la lliçó inaugural de la XLV Universitat Catalana d’Estiu, titulada La viabilitat d’un Es-tat català. Paluzie desgranarà els recursos de què disposarà Catalunya que ara no estan sota el seu control, així com els escenaris respecte de la UE, recordant que si el nou estat no entra de forma au-tomàtica a la Unió Europea, podria tenir tots els beneficis

a partir d’acords interna-cionals, com és el cas per exemple Suïssa o Noruega.

Prèviament a la ponència d’Elisenda Paluzie, el con-seller de la presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, el batlle de Prada, Joan Castex, el pre-sident de l’IEC, Salvador Giner, Joandomènec Ros, vicepresident per al Centre Pau Casals, i el president de l’equip rector de l’UCE, Jordi Sales, donaran el tret de sortida a la XLV Uni-versitat Catalana d’Estiu. Amb el lema Fidelitats, aspiracions, transforma-cions, els cursos i activitats s’allargaran fins el proper 22 d’agost.

L’Estat català que arribaEl recinte de l’UCE ahir al matí, quan encara s’estaven fent els preparatius d’aquesta edició.

Redacció: Joaquim Vilarnau i Gemma Aguilera.Fotografia: Josep M. Montaner.

Maquetació: Clara Tobeña i Maria Girona.Assesorament informàtic: www.catux.org

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.

Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa.

L’UCE AL DIA

La lliçó inaugural de la XLV UCE, a càrrec de l’economista Elisenda Paluzie, desmunta-rà les mentides fabricades per l’Estat espanyol i els partits unionistes sobre la capacitat financera i política de Catalunya per esdevenir un estat propi europeu.

Dia 16 d’Agost

MÚSICA A les 8 del vespre. Xavier Baró. A les 9 del vespre. Blues de Picolat.

Dia 17 d’Agost

De 9 a 12 CIÈNCIES DE LA NATURA. El litoral i el mar dels Països Catalans: llums i ombres. CIÈNCIA I TECNOLOGIA. Na-notecnologies, ciència i societat. CIÈNCIES DE LA SALUT. Tractament del dolor, terma-lisme i els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana. PENSAMENT. Poder i diner. Anàlisi fenomenològica. DRET. Nou dret de família a Catalunya Separacions i divorcis: anàlisi pluridisciplinària. HISTÒ-RIA. Claus explicatives de la història cata-lana. LITERATURA. Salvador Espriu, el centenari — Albert Camus, Catalunya i les Illes Balears: quina relació? LLENGUA. La revolució digital: una nova comunicació per a la societat del coneixement. FORMACIÓ CULTURAL Coneixement de Catalunya Nord — Iniciació a la llengua — Curs de llenguatge i gramàtica — Iniciació als Països Catalans. — Iniciació a la cultura occitana. JORNADES. XXVIII Jornada d’Agricultu-ra a Prada «Agricultura, alimentació i fam» — XXVIII Jornades sobre Cooperativisme «Cooperativisme i innovació social amb im-pacte». A les 12. Acte d’inauguració. «La via-bilitat d’un Estat català». A 2/4 de 3. XXVIII Jornada d’Agricultura a Prada «Agricultura, alimentació i fam». De 3 a 4. CIÈNCIES DE LA NATURA. El litoral i el mar dels Països Catalans: llums i ombres. CIÈNCIA I TECNOLOGIA. Nanotecnologies, cièn-cia i societat. CIÈNCIES DE LA SALUT. Tractament del dolor, termalisme i els Con-gressos de Metges i Biòlegs en Llengua Ca-talana. PENSAMENT. Poder i diner. Anàlisi fenomenològica. DRET. Nou dret de família a Catalunya. Separacions i divorcis: anàlisi pluridisciplinària. Efectes de la dissolució del matrimoni: atribució de l’ús de l’habitatge familiar i aliments a favor dels fills comuns. HISTÒRIA Claus explicatives de la història catalana. Nació i estat i el seu debat en el món modern. LITERATURA Salvador Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement. Bartomenu Rosselló-Pòrcel. LLENGUA La revolució digital: una nova comunicació per a la societat del coneixement. Taller de recursos 2.0. A les 4, TALLERS Els vins dels Països Catalans — Fotografia digital — Sardanes — Cançons populars — Esports — Muntanyis-me (de 4 a 2/4 de 6). JORNADES Jornades sobre Cooperativisme «Cooperativisme i in-novació social amb impacte» — IV Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE «Arrels i futur de la república catalana. Reflexions des de l’esquerra nacional» FÒRUM OBERT Presentació de tot Suma, la plataforma catala-na de finançament col·lectiu — Els Països Ca-talans que vénen — Presentació de la revista i el projecte Mirmanda. A les 5. Presentació del llibre El vol de l’esparver de Francesc Mom-pó — Presentació del llibre La revolta dels enllaçats de Tomeu Martí i Florit. A 2/4 de 6. ACTES I COMMEMORACIONS. L’exer-cici de l’autodeterminació: realitat i procés. El cas d’Escòcia. A les 6. JORNADES. Jor-nada Sàpiens «El paper de la televisió en la construcció del coneixement històric». A les 9. MÚSICA. Esbart de Sant Martí. ANIMA-CIÓ ALS POBLES. Crescendo. A les 11. CINEMA Mar de fons de Bernat Manzano.

2 / On és tot?

Com cada any, la Universitat Catalana d’Estiu complementa la seva oferta acadèmica amb activitats lúdiques, que tenen lloc a la plaça de Prada i al campus del Liceu.El dia 16, el cantautor lleidatà Xavier Baró és l’encarregat d’obrir foc. La seva proposta, a cavall entre el folk i la cançó, es podrà sentir a l’amfiteatre del Liceu a les vuit del vespre. Una hora més tard, els rossellonesos Blues de Picolat mostra-

Música i Cinemaran el seu potencial interpretant les cançons d’Àngel de la nit, el seu darrer treball, publicat a finals de l’any passat.L’Esbart de Sant Martí actuarà el dia 17 a les 9, a la plaça del poble, mentre que a les 11 es projectarà la pel·lícula Mar de fons, de Bruno López Aretio-Aurtena i Florència Luna al Cinema Lido. A més, el grup Crescendo actuarà a pobles del Conflent: Estoer (dia 16) i Finestret (dia 17).

Diari de Prada / Dissabte, 17 d’agost del 2013 Diari de Prada / Dissabte, 17 d’agost del 2013 On és tot? / 3

En Jaume Lladó ens obsequia cada estiu amb una il·lustració històrica, la Tirallonga, que podeu trobar al Diari de Prada. Però no us penseu pas que aquest mataroní d’origen i perpinyanès d’acollida -va emigrar-hi als anys cinquanta després que el seu pare ho fes el 1939- s’ha guanyat les garrofes només amb el traç del seu llapis. A Perpinyà va fer feines de tota mena, des de paleta fins a gravador de noms al marbre de les tombes! Però noranta anys de vida donen per a molt, i en Jaume ha estat un reconegut arqueòleg que ha compartit excavacions amb professionals com el perpinyanès Pere Ponsich, que va morir l’any 1999.

L’arqueòleg artista

Gimnàs Bar i informació TendalAmfiteatre