Sorteig dels viatges

Els guanyadors d’un viatge aParís per a dues persones, perpremiar la publicació d’experièn-cies a Diari de l’escola, han estatEva M. Calafat i Maria Seguí, del’IES Pau Casesnoves (Inca).

Per altra banda, la guanyadorad’un viatge a Londres per adues persones, per premiar laparticipació en el concurs Games& experiences de RichmondPublishing, ha estat GemmaAbad Pedrosa, del Col·legi SantFelip Neri (Palma).

La construcció de l’espai europeu d’edu-cació superior (EEES) és un procés ques’inicia amb la Declaració de la Sorbona(1998) i es consolida i amplia amb laDeclaració de Bolonya (1999), en la qual29 ministres europeus d’Educació instenels estats membres de la Unió Europea adesenvolupar i implantar als països res-pectius una sèrie d’accions estratègiques.Entre els objectius fonamentals d’aques-tes accions es troba la reducció de l’aturentre els titulats universitaris europeus,l’harmonització de l’educació superioreuropea a fi d’aconseguir la plena compa-tibilitat i comparabilitat entre els sistemesnacionals, la millora de la qualitat del’educació superior a Europa i que aques-ta constitueixi un punt de referència per alprofessorat i els estudiants de la resta delmón. En l’actualitat, l’EEES està format perun total de 45 països que s’han incorporatal procés al llarg dels últims anys. Elsobjectius de l’agenda de Bolonya s’hananat desenvolupant en les conferènciesde Praga (2001), Berlín (2003) i Bergen(2005).

Cap a l’Espai europeuLa construcció de l’EEES consta de treseixos principals (vegeu la figura): estructu-ra, reconeixement i qualitat:■ L’eix de l’estructura de les titulacionsassumeix un nou sistema de titulacionsbasat en dos nivells nítidament diferen-ciats, denominats grau i postgrau, elsquals, en conjunt, s’estructuren a l’entornde tres cicles: grau (amb una durada dequatre anys), màster (amb una duradaentre un i dos anys) i doctor (amb unadurada variable, s’estima entre tres i qua-tre anys). Una peça clau d’aquest eix és elMarc de Qualificacions Europeu, tambéanomenat Descriptors de Dublín, aprovatal Comunicat de Bergen (2005). Aquestmarc estableix les competències o resul-tats d’aprenentatge genèrics que ha d’ad-quirir el titulat europeu en cadascun delstres cicles enunciats.■ L’eix de la qualitat pretén aconseguir unnivell d’excel·lència que faciliti el reconei-xement de les qualificacions i els títols atota Europa. D’altra banda, aquest eiximpulsa els processos d’avaluació i acredi-tació dels nous estudis, per aconseguir lamillora contínua del sistema educatiu.■ L’eix del reconeixement pretén, d’unabanda, potenciar la mobilitat dels estu-diants, professorat i personal administra-tiu del món de l’educació superior aEuropa i, d’altra banda, el reconeixement

de les qualificacions i els títols a totaEuropa mitjançant la implementaciód’una sèrie d’eines i principis com el crèditeuropeu o crèdit ECTS (European CreditTransfer and Accumulation System) i elsuplement europeu al títol.

Caire pedagògicDes d’un punt de vista pedagògic, la filo-sofia de la convergència pretén impulsarun procés de renovació de la metodologiadocent, mitjançant l’adopció d’un enfoca-ment d’ensenyament centrat en el treballautònom de l’estudiant i basat en les com-petències o resultats d’aprenentatge queaquest ha d’adquirir. En aquest sentit, esdistingeix entre competències específi-ques -aquelles que són pròpies d’unàmbit professional específic- i competèn-cies genèriques o transversals -aquellesque es poden aplicar en un ampli camp

d’ocupacions i situacions laborals.Aquest enfocament d’ensenyament

exigeix canvis significatius tant en lesmodalitats i metodologies d’ensenya-ment com en els procediments d’avalua-ció.

D’aquesta manera, les metodologiesmerament expositives -basades en lamajor part en la transmissió de coneixe-ments mitjançant lliçó magistral- han de

ser substituïdes per unes metodologiesmés actives -seminaris, tallers, treball coo-peratiu i en grup, aprenentatge basat enproblemes, etc.-, en què el centre del pro-cés d’ensenyament i aprenentatge és l’es-tudiant, que assumeix un paper protago-nista en la seva formació, en situar-se coma processador actiu d’informació, i no coma simple receptor del saber que el profes-sorat li transmet oralment.

L’avaluacióAixí mateix, els sistemes i procedimentsd’avaluació tradicionals utilitzats fins almoment en l’àmbit universitari hauriend’adaptar-se a aquest nou enfocamentd’ensenyament. Es poden establir quatrecaracterístiques diferenciadores de l’ava-luació centrada en les competències pelque fa a l’avaluació tradicional. En primerlloc, l’avaluació centrada en les competèn-cies és autèntica perquè implica valorard’una forma integrada tots els compo-nents de la competència. En segon lloc,està referida al criteri mitjançant la defini-ció prèvia dels criteris o nivells de com-petència que orientin la qualificació del’estudiant. En tercer lloc, els estudiantscomparteixen amb el professorat la res-ponsabilitat tant en la pròpia avaluaciócom en l’avaluació de companys. En quartlloc, l’avaluació centrada en les competèn-cies és contínua i formativa.

CalendariEl compromís establert a la Declaració deBolonya (1999) és aconseguir els objectiusenunciats abans de l’any 2010, per aquestmotiu gran part dels estats membres iassociats de la Unió Europea estanimplantant les reformes necessàries per al’adaptació dels sistemes nacionals d’en-senyament superior. A Espanya, elMinisteri d’Educació i Cultura ha desenvo-lupat la legislació que ha permès a les uni-versitats espanyoles oferir els primerstítols oficials de màster i doctorat adap-tats a l’EEES el present any acadèmic.Seguint el calendari establert pelMinisteri, les diferents universitats espan-yoles començaran a confeccionar elsplans d’estudis conduents a l’obtenció detítols oficials de grau a l’octubre de 2007,amb l’objectiu de poder oferir el primercurs de grau de les diferents titulacionsl’any acadèmic 2008-2009.

Juan José Montaño MorenoDirector de l’Oficina de Convergència

i Harmonització Europea de la UIB

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 786 . 13 de juny de 2007

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

Espai europeu d’educació superior

EEES

Estructura

Qualitat

Eixos principals de l’EEES

Reconeixement

FOTO: STCK.XCHNG

Guanyadors

2 Diario de Mallorca Dimecres, 13 de juny de 2007Diari de l’escola

Una iniciativa de i Diari de l’escola

VI Concurs ‘Llegir per créixer’A continuació teniu les respostes a les qüestions referides a cada un dels dotze llibres que proposàrem per a aquest tercer trimestre de curs. Com ja sabeu, la redacció pot variarsempre que la resposta sigui correcta.

Primer curs Segon curs

Tercer curs Quart curs

Cinquè curs Sisè curs

23 45 6

1L’Hugo va a pescar1. Què s’endu n’Hugo per anar a pescar? La canya, el cistell, una galleda,una pala i un entrepà.2. Què va trobar quan va començar a cavar amb la pala? I què va fer? Uncuc. El va deixar anar.3. Què va fer n’Hugo perquè picassin més els peixos? Clavà mig entrepà a l’ham.4. Qui era el peix gran que va sortir de l’aigua? Què li va donar? Era lamare del peixet que n’Hugo havia tornat a l’aigua. Una perla enorme.5. Què li va donar la velleta a n’Hugo? Un ós de peluix.

Yo te curaré dijo el pequeño oso1. ¿Quién estaba enfermo? El tigre.2. ¿Quién se lo llevó a su casa? El pequeño oso.3. ¿Qué hizo el oso para intentar curarlo? Vendarlo entero menos la cabe-za por si tenía que toser.4. ¿Qué le hizo la enfermera cuando llegó el tigre? Ponerlo en una habita-ción, bañarlo, reconocerlo, etc.5. ¿Quién fue a recoger al tigre al hospital? Todos los animalitos y el ele-fante gris lo llevó en brazos hasta su casa.

Els seus millors amics1. Què nom el ca de na Jessy? Lladruc.2. Qui és la millor amiga de n’Anna? Na Becky.3. Quina edat té en Tom? Aviat farà tres anys.4. Què nom el conill de na Jessy? Musell.5. Per què volia na Jessy que na Becky se n’anàs? Per així poder jugaramb n’Anna.

El secuestro de la bibliotecaria1. ¿Cómo se llamaba la bibliotecaria? Ernestina.2. ¿Cómo se llamaba el bandido jefe de la escuela? BienvenidoBienhechor, pero le llamaban Malvenido Malhechor3. ¿Quién le pidió a Ernestina que se casara con él? El bandido jefe.4. ¿Qué enfermedad contagió Ernestina a los atracadores? El sarampión.5. ¿Qué hacía Ernestina mientras estaba secuestrada? Los cuidaba y lesleía libros.

La Tona, la Tina i jo anem de vacances1. A quin poble van a passar les vacances na Tina, na Tana i na Tona? AVilaniuet.2. Quan reparteixen les feines, quina li toca a na Tana? Rentar els plats ianar a comprar.3. A quina de les tres germanes li agrada més fer els deures? A na Tina.4. Qui li envia una carta a na Tina? Na Glòria.5. Quin animal agafen uns nens a la platja? Un pop.

¿Seguiremos siendo amigos?1. ¿En qué curso estaba Ámbar Dorado? En tercero.2. ¿Cómo se llamaba el mejor amigo de Ámbar Dorado? Justo Daniels.3. En su viaje a China, ¿Qué mensaje le apareció a Ámbar en su galletachina de la suerte? Experiencia es la mejor maestra de la vida.4. ¿Cómo se llamaba el libro que tenía que leer Ámbar? El Superzorro.5. ¿Dónde se fue a vivir Justo Daniels? A Alabama.

L’extraordinari Fèlix Feliç1. Com era la portera de l’edifici núm. 9 del carrer de l’Alegria? Menuda,velluda i d’expressió esquerpa.2. Quants diners li va demanar la portera al protagonista pel lloguer delpis? Mil euros de lloguer i mil més de garantia.3. Qui era el el president de la comunitat? El senyor Manoiordeno.4. Com es deien els dos policies que visiten el senyor Fèlix a casa seva? Elsenyor Seriós i el senyor Content.5. Què li va demanar la senyora Despitada a en Fèlix quan el va anar a visi-tar? Sal i abans li havia demanat sucre.

La batalla de las hadas y los monstruos1. ¿Cómo se llama el narrador de la historia? Nepomuceno Mus, Nepo.2. ¿Cómo era el reino de Cecilia cuando comienza la historia? Estaba pintadode rosa, blanco y azul, y la pared del fondo con un gran ramo de flores.3. ¿Cómo era y cómo se llamaba el gusano que pintó Felipe? Tenía ojoslegañosos y las lenguas babosas. Se llamaba Asco.4. ¿Dónde tuvo lugar “la guerra”? En el cuarto de los dos reinos.5. ¿Qué se firmó para terminar la guerra? Cuenta un poco qué fue. El armisticio (…)

L’Squirrel1. Què li va caure a en Simon damunt el nas? Una pereta verda.2. Què varen enterrar entre les arrels? Una xicra amb llet i mel.3. Qui era “Pan”? Una mena de déu dels boscos, mig home i mig animal.4. Qui va llevar les erugues de les fulles de les cols? La Sonja.5. Per què tremolaven les plantes? Tenien por de les tisores.

La maravillosa medicina de Jorge1. ¿Cómo era la abuela de Jorge? Gruñona, egoísta y regañona.2. ¿Cómo era la medicina que quería preparar Jorge para su abuela?¿Qué contenía? Dame un bichito y una pulga saltarina, dame dos cara-coles y tres lagartijas y una anguila del mar y el aguijón…3. ¿Qué le pasó a la abuela cuando tomó la medicina? Aulló y todo sucuerpo salió disparado por los aires… y comenzó a crecer.4. ¿A quién le dió después Jorge la maravillosa medicina? A la gallina.5. ¿Qué medicina hacía que se hicieran pequeños?

Bambulo1. On vivia Bambulo quan era molt jove? A una casa de la ciutat de Bilbao.2. Quin nom li deia l´Ariadna a en Bambulo? Mamulo.3. Quin era el malnom d’en Panxi? Cabeça d’all.4. A qui escrivia les postals en Bambulo quan era a Madrid? A Ariadna,Ainoa, Jon, Maria i Patxi.5. On semblaven que estaven comprades les postals? Al museu delPrado de Madrid.

El terror de Sexto “B”1. ¿Qué nacionalidad tenían los abuelos de Frida? Eran colombianos.2. ¿De qué era especialista el terror de Sexto “B”? En gastar todo tipo debromas pesadas.3. ¿En qué lugar quedó Federico en el campeonato de natación? Ensegundo lugar.4. ¿Qué mensaje escribió Mauricio en su pancarta? Te amo Juanita.5. El apellido de Juan Guillermo era… Mantilla.

Llibres en catalàPrimer curs:

DesertSegon curs:

C.P. Jafudà Cresques (Palma) 2n ATercer curs:

Col·legi Santa Maria (Son Armadans)Quart curs:

DesertCinquè curs:

DesertSisè curs:

Desert

Llibres en castellàPrimer curs:

DesertSegon curs:

Col·legi Sant Vicenç de Paül (Manacor)Tercer curs:

Col·legi Públic Cas Saboners (Magalluf)Quart curs:

Col·legi Sant Vicenç de Paül (Cas Capiscol)Cinquè curs:

Col·legi Públic Escola Nova (Porreres)Sisè curs:

Col·legi Públic Bartomeu Ordines (Consell)

Properament un representantde l'EditorialAlfaguara/Santillana visitarà elscentres per fer entrega delsobsequis. Enhorabona!Per aquest curs ens acomiadamde vosaltres. Esperam que ushagi agradat la lectura. Ensretrobarem el proper curs.

Els joves i l’aigua

Jornades culturals ‘Les Illes Balears’Els dies 2, 3 i 4 de maig celebràrem al CPCan Pastilla les jornades culturals del curs2006-07. Atesa la multiculturalitat de lanostra escola, el tema triat enguany haestat “Les illes Balears”, amb l’objectiu dedonar a conèixer i compartir amb tots elsalumnes les tradicions, cultura i artesaniade les nostres illes.

Es dugueren a terme diferents tallers,com ara: Siurells, Fang, Cançons i jocs popu-lars, Ball de bot, Fones, Canyes i cucanyes,

Contacontes, Instruments musicals tradicio-nals, Mostra de cordar, Mapes… i un bonberenar mallorquí com a cloenda.

Durant les jornades gaudírem d’ungran ambient festiu. Els nins disfrutarende prendre contacte amb aspectes de lanostra cultura novedosos per a ells, con-feccionant materials i objectes, guanyantpremis i, sobretot, compartint il·lusió,descobriments i activitats amb tots elscompanys.

IES Pau Casesnoves (Inca)

CP Can Pastilla

La Fundación Desarrollo Sostenido (Fundeso), a tra-vés del seu programa Medio ambiente y sociedad:Los jóvenes y el agua, ha tengut com a finalitatfomentar un consum responsable dels recursoshídrics i una actitud positiva davant els temesmediambientals dels joves de les comunitats autò-nomes més afectades pels problemes d’aigua.

El tema de l’aigua necessita una concienciació iuna actuació urgent per part de tots els actors de lasocietat, però especialment dels joves, per tal d’as-segurar la sostenibilitat del medi ambient i eldesenvolupament en el futur.

Educant els joves en el respecte al mediambient, ens asseguram que la població estiguisensibilitzada, tant en el present com en el futur ique aquesta sensibilització es transmeti entregeneracions i grups socials diferents.

Aquest programa s’ha treballat amb els alumnesdels quatre grups de tercer d’ESO de l’IES PauCasesnoves, amb l’objectiu de fomentar unainquietud i reflexió crítica dels joves sobre les rela-cions entre el medi ambient i l’aigua.

Los jóvenes y el agua ha tengut tres etapesimportants:-Aprendo: ¿Cómo vemos el agua? En la qual, desprésd’investigar sobre el valor de l’aigua a diferentssocietats, la imatge que es té de l’aigua al nostreentorn més proper i els problemes més importantsdels recursos hídrics, els alumnes han tengutl’oportunitat de participar a un concurs de fotogra-fia, a través de la pàgina web www.llueveideas.org

-Actúo: ¡Movilízate por el agua! Va consistir en elabo-rar, per grups, un lema de sensibilització sobrel’aigua, dirigit als companys a nivell nacional.3r A: “Si el agua quieres ahorrar, el grifo has decerrar”3r B:“El mundo muere si agua no tiene”3r C:“Frena ahora que el agua se acaba”3r D:“El agua es vida. No la malgastes”-Comunico: ¿Qué nos dicen del agua? Els alumneshan expressat els seus coneixements, opinions ipropostes concretes sobre l’aigua.

Missatges dels alumnes de l’IES Pau Casesnovesa altres joves:

“Jo no tir l’aigua de ca teva... no malgastis l’aiguaperquè l’aigua és de tots” (3r A)

“El problema no els patim nosaltres, sinó els quevénen darrera” (3r B)

“Gasta l’aigua justa”“No malgastis l’aigua perquèaltres persones no en tenen” (3r C)

“Reflexionem sobre l’aigua i comencen a estal-viar-la” (3r D)

Des de Fundeso creim que els joves són els pro-tagonistes d’avui i de demà, que tenen en les sevesmans la possibilitat de lluitar per un món millor,d’actuar perquè, passa a passa, sigui més just, mésnet i més unit. Per aconseguir-ho, necessiten esserconscients de l’impacte que les seves actituds ivalors tenen en el món, en la vida dels altres i en elfutur.

www.fundeso.org

Diario de Mallorca 3Dimecres, 13 de juny de 2007 Diari de l’escola

Games and experiencesConcurs

Els centres guanyadors del concurs d’anglès de Richmond Publishing del passat mes de maig han estat :

■ Lot de diccionaris.Col·legi Públic Son Quint. Professor: Carles Marroig. Alumnes de 3r.

■ Lot de lectures.Col·legi Públic Inspector Joan Capó (Felanitx). Professora: Catalina Maria Antich Coll. Alumnes de 4t.

■ Lot de Hanbooks for teachers.Col·legi Públic Es Vivero (Palma). Professor: Joan Guirao Navarro.

Richmond Publishing agraeix el vostre interès a tots els que al llarg del curs heu participat en el concurs i desitja atots els lectors que passeu unes bones vacances d’estiu.

El nostre concurs

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

4 Diario de Mallorca Dimecres, 13 de juny de 2007Diari de l’escola

Gegants deCampos (II)

FITXA TÈCNICA

Nom del gegant: Es TrinxeterAlçada: 3,83 metresPes: 38 quilogramsNom de la geganta: Madò ColomaAlçada: 3,73 metresPes: 36 quilograms

Propietat: Associació Societat i CostumsPortadors: Geganters de l’Associació Societat i CostumsAny d’estrena: 2006Constructor: Ramon AumedesFestivitat en què celebren la trobada: No hi ha data determina-da

Les dades del pes i de l’alçada han estat extretes del llibret Els gegants de

Campos.

Aquesta parella de gegants era la segona que s’estrenava aCampos dins la mateixa setmana. Es Trinxeter i MadòColoma, fets per Ramon Aumedes al taller Sarandaca(Granollers), pertanyen a l’Associació Societat i Costums. Elprocés que es va viure a Campos a l’hora de concebreaquests dos gegants va esser llarg i intens. S’implicà als alum-nes i professors dels tres centres educatius de la vila, l’IESDamià Huguet, el Col·legi Fra Joan Ballester i el CP Joan Venyi Clar a diverses activitats relacionades amb el món delsgegants. També es feren torrades i vàries festes que servirenper fer un referèndum per escrutar quins personatges voliael poble campaner que representassin aquestes noves figu-res que s’havien de fer. Finalment s’optà per representar ados dels veïns més recordats i carismàtics de la vila, madòColoma Abrines Vidal i l’amo en Guillem Bernat Gomila, esTrinxeter.

Ella, madò Coloma (1887-1987), fou l’artífex, sense saberllegir ni escriure, del llibre de cuina Cocina selecta mallorqui-na, publicat l’any 1961. Al setanta-quatre anys algú li reco-manà que deixàs per escrit les receptes de cuina que ellamateixa havia posat en pràctica tota la seva vida. Havia estatcuinera a diferents cases de senyors, tant a Palma com aCampos, i al dictat va recopilar tota una sèrie de receptes queconformaren el recull abans esmentat. A partir d’aquí un èxitque pràcticament ningú podia esperar. La venda del llibre esva disparar, diversos homenatges, col·loquis... Quan madòColoma morí s’havia convertit en l’autora d’un dels llibres

més importats de les illes. Actualment ha arribat a la devuite-na edició i se n’han venut més de 100.000 exemplars. Com areconeixement l’Ajuntament posà el seu nom a l’escola decuina de la localitat, l’Escola de Cuina Municipal MadòColoma i la Conselleria d’Educació i Cultura li concedí amanera pòstuma l’Àngel de la Llonja com a reconeixement ihomenatge.

Ell, Es Trinxeter (1914-1987), era un home ben polifacètic.Músic, actor teatral i fabricant de trinxets. Diuen que vivia elteatre com una necessitat. Per a ell era un fet imprescindiblea la vida poder pujar damunt un escenari a representarcomèdies. La mort, precisament, el sorprengué damunt unescenari, mentre assejava l’obra Sogre i nores. També era unmestre artesà per fer trinxets. Els feia els mànecs amb banyesde boc o de cabra i els dels ganivets de fusta d’alzina o ullas-tre i marcava les seves inicials a les fulles quan el ferro de tallencara era calent.

Així, dia 12 d’octubre del passat 2006 s’estrenaren aquestsgegants. Durant la festa s’entregà un llibret als assistents Elsgegants de Campos, on es recollia tot el procés d’elecció,construcció i consecució dels gegants. A més, hi ha una peti-ta biografia de cada un dels personatges escrita per AntoniLladó Lladó. La festa s’allargà fins al vespre i resultà esser unmagnífic homenatge a aquests dos populars, i ara gegantins,veïns de la vila de Campos.

Pau Tomàs Ramis

reco

rtab

le!

Gegants mallorquins (24)

Solucions i guanyadors

Apunts

Programa Xarxa

Per al curs 2007/08 la DireccióGeneral d’Administració i d’InspeccióEducativa torna oferir als IES l’anome-nat Programa Xarxa, una iniciativaque permet cursar determinadesoptatives de batxillerat a travésd’Internet. Les matèries ofertades sóntres: Literatura universal, Història icultura de les Illes Balears i Ampliacióde matemàtiques. Aquest programadóna la possibilitat als alumnes debatxillerat de poder cursar una de lesmatèries ofertades en el cas que alseu centre no hi hagi matrícula sufi-cient per fer-la presencial i permetque l’alumne no hagi de canviard’optativa. Més informació a:gfiol@dgadmedu.caib.es" o al 971 1775 06.

Preinscripció a FP

Del 15 al 29 de juny està obert el ter-mini per sol·licitar plaça dels ciclesformatius de formació professionalde grau mitja o superior i programesd’iniciació professional. L’imprès i ladocumentació s’han de lliurar al cen-tre on l’alumne vulgui cursar els estu-dis indicats en primer lloc. Dia 4 dejuliol cada centre publicarà la llistaprovisional d’admesos i dia 9, la defi-nitiva. La matrícula s’ha de formalitzarels dies 10, 11 i 12 de juliol. Han defer aquesta preinscripció els alumnesque vulguin cursar aquests estudis,tant si tenen els requisits acadèmicsal juny com si els tendran al setem-bre.

Proves d’accés a FP

El mes de setembre tendrà lloc unanova edició de les proves d’accés acicles formatius de grau mitjà i grausuperior. La inscripció s’ha de realitzardel 3 al 7 de setembre als institutscorresponents. La prova de graumitjà se celebrarà el 13 de setembre ila de grau superior, el 20 de setem-bre. Poden realitzar els exàmens degrau mitjà les persones que el 31 dedesembre de 2007 hagin complit 17anys i els de grau superior, 19 anys.Amb el títol de tècnic, basta tenir 18anys per a la prova de grau superior.La web "http://formacioprofessio-nal.caib.es ofereix una excel·lentinformació sobre l’FP. Per saber-nemés, telèfon 971 17 76 29 (DireccióGeneral de Formació Professional).

1. BILL

2. SMITH

3. JACK

4. HOWARD

5. JOHN

6. RONALD

7. SPENCER

8. EDWARD

Efectuat el sorteig entre els concursants que han contestat correctament, els guanyadors del mes de maig han estat:

■ Una consola PSP:Marina Margalida Ferriol Mas. C.P. Antoni Monjo (Maria de la Salut).■ Un MP3 i una pista de velocitat:J. David González Gamundí. C.P. Pare Bartomeu Pou (Algaida).■ Una memòria USB i una pista de velocitat:Virginia Talla Balboa. IES Francesc de Borja Moll (Palma).■ Un lot de lectures i una pista de velocitat:Bartomeu Borràs Barceló. C.P. Rei Jaume III (Llucmajor).■ Una pilota de bàsquet o futbol, una gorra i una pista de velocitat:Ada Rodríguez Mecinas. C.P. Es Secar de la Real (Palma).

L’acte d’entrega de premis se celebrarà aquest proper divendres, dia 15 de juny, a les 19 hores, a la tercera planta(Secció Juguetes) de l’edifici de El Corte Inglés de les Avingudes. Vos hi esperam!

amb el patrocini de

Els nostres instituts

Nom: IES GUILLEM CIFREDE COLONYA

Nivells d’ensenyament:ESO, batxillerat, iniciacióprofessional, FP de graumitjà i de grau superior

Adreça: Carrer MareAlberta, s/n – 07460Pollença

Telèfon: 971 53 01 15

Fax: 971 53 34 65

Correu electrònic: iesgui-llemcifredecolonya@

educacio.caib.es

Web:www.iesguillemcifre.cat

Matrícula: 450 alumnes

Professorat: 69

Serveis: Bar, biblioteca

IES Guillem Cifre de Colonya (Pollença)

La propera setmana, Col·legi Sant Francesc d’Assís (Manacor)

Bartomeu Vilanova Suau ha ocupat elscàrrecs de secretari i director de col·legisd’EGB. Ha estat cap d’estudis d’aquest IESpollencí durant nou anys i ara en fa tres quen’és el director.

-Quan es va crear l’institut?-Com a institut, el curs 1980-81; però, des demolt abans, a Pollença ja hi havia ensenya-ment secundari, posat que existia el ColegioMunicipal Libre Adoptado que més enda-vant es va convertir en Colegio MunicipalHomologado. L’edifici actual no es va cons-truir fins al curs 1986-87. Abans s’ubicava al’antiga escola de Colonya. L’any 2001 es vafer l’ampliació.

-Ha variat molt el vostre centre al llargd’aquests anys?-Quan es va obrir, hi havia 17 professors i249 alumnes, alguns d’ells procedentstambé d’Alcúdia, ja que en aquest municipino hi havia institut. Amb els anys, tot i l’ober-tura dels instituts d’Alcúdia i del Moll, hemaugmentat considerablement. Ara semblaque tenim una certa estabilitat tant d’alum-nat com de professorat.

-Recordem la biografia de Guillem Cifrede Colonya...-Fill il·lustre de Pollença, fou alumne deGiner de los Ríos. Quan tornà a Mallorca va

establir, l’any 1879, laInstitució Lliured’Ensenyança a Pollença iva crear l’escola deColonya, innovadora perla seva metodologia. Vafundar la Caixa d’Estalvisde Colonya per deixardiners a la gent mésnecessitada.

-Com és la convivència?-Jo diria que molt bona.Tenim un alumnat, engeneral, tranquil. Hi ha elsproblemes disciplinarisnormals que poden sortiren el dia a dia d’una esco-la; però no hi ha conflictesdisciplinaris greus. Lamajoria dels casos espoden resoldre parlant amb les famílies,amb les quals existeix una bona col·labora-ció, o aplicant les mesures disciplinàriesordinàries.

-Ha ajudat en aquest sentit la feina delpolicia tutor?-Sí, és una figura molt vàlida per millorar elstemes de convivència, tant dins el centrecom fora. De fet, el nostre institut va ser pio-ner en la implantació d’aquesta figura.

Treballa conjuntamentamb l’equip directiu iorientació per ajudar aresoldre els conflictes quesorgeixen entre alumnesdins l’institut o que s’ori-ginen de fora i que podenrepercutir dintre del cen-tre. Crec que s’hauriad’implantar en tots elsmunicipis i institucionalit-zar aquesta figura ja quehi ha molts aspectesexterns, sobre els quals eldirector no té competèn-cies i que poden repercu-tir negativament en elfuncionament del centre.

-Teniu més suportsexterns?

-Comptam també amb la mediadora cultu-ral i les educadores socials que ens ajudenen les relacions família-escola. El treball ambxarxa amb elles ens facilita la resolució decasos d’absentisme, problemes amb immi-grants, etc.

-Esmentau la necessitat més urgent...-El pavelló, previst per a aquest curs i encarano iniciat. Hem de fer classes d’educació físi-ca al poliesportiu municipal.

BARTOMEU VILANOVA, DIRECTOR

“El policia tutor és una figura molt vàlida per millorar la convivència”

FOTOS: GUILLEM BOSCH

Diario de Mallorca 5Dimecres, 13 de juny de 2007 Diari de l’escola

Visites a Diario de Mallorca:CP S’Algar (S’Arenal)

6 Diario de Mallorca Dimecres, 13 de juny de 2007Diari de l’escola

Diario de Mallorca 7Dimecres, 13 de juny de 2007 Diari de l’escola

8 Diario de Mallorca Dimecres, 13 de juny de 2007Diari de l’escola

Visites escolars a La Granja d’Esporles:Col·legi Santa Catalina (Palma)

FOTOS: DAVID MARTÍNEZ