en compte- ens suggereix Woody Allen- que les psicologies i les histries personals dels qui argumenten entren podero-sament en joc. Quines actituds, prctiques, idees o persones em trans-meten el sentiment damenaa fonamental o em treuen la son? Quines altres et transmeten pau i tajuden a dormir b? En quines situacions, i sota quins papers, transmeto joia de viure i ajudo els altres a dormir b? En quines al-tres transmeto amenaa i trec la son dels altres? La pau interior, s un criteri que val la pena de conside-rar a lhora descollir (en la mesura del possible) actituds, prctiques, idees o persones que orientin la meva vida?

Instrument de pau

Senyor , feu de mi un instrument de pau. Que on hi hagi odi, hi posi lamor. On hi hagi ofensa, hi posi el perd. On hi hagi discrdia, hi posi la uni. On hi hagi error, hi posi la veritat. On hi hagi dubte, hi posi la fe. On hi hagi desesperaci, hi posi l'esperana. On hi hagi tenebres, hi posi la llum. On hi hagi tristesa, hi posi l'alegria. Oh Mestre, feu que jo vulgui ms aviat consolar que ser consolat, com-prendre que ser comprs, estimar que ser estimat. Perqu s donant que es rep, oblidant que es troba, perdonant que ss perdonat, i morint que es ressuscita a la

vida eterna.

La parrquia dona les gracies a totes les perso-nes que han collaborat aquest dies, en diverses tasques (flors, neteja, lectors, etc.)

LA PARRQUIA US DESITJA BONA PASQUA

PARRQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAM

MISSA DE VIGLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h

DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: esglsia Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes 12:30h

LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A Telfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Critas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

En una de les escenes centrals de la pellcula de Woody Allen Mgia a la llum de la lluna, la parella protagonista (en Stanley i la Sophie) es refugien duna tempesta destiu en un observatori astronmic. Desprs de la tempesta, en plena nit, en Stanley obre part de la cpula del telescopi i apareixen la lluna i algunes estrelles. En aquesta escena, Allen ens pro-posa dues mirades al cel nocturn, a lunivers: la den Stanley i la de la Sophie. En Stanley s un britnic de mitjana edat, culte, de classe alta, professional internacional de lillusionisme. Tanmateix, al principi de la pellcula, un psiquiatre lha qualificat com un home amb una infantesa trista, molt infeli, un perfecte depressiu que ho sublima tot en la seva professi dillusionista. En diverses escenes sel veu reprimint els seus sentiments i declarant que no creu ni en un mn meta-fsic, ni en un mn dels esperits. Pensa que la majoria de la humanitat sn uns desesperats que saferren a tenir espe-rana en un mn que no ofereix cap esperana. Per promoure aquestes idees, en Stanley ha viatjat a la Costa Blava, on es desenvolupa lacci, per desemmascarar els suposats enganys de la Sophie, que s mdium i vident. La Sophie s una joveneta pobra dun poble de Michigan, incul-ta per molt intutiva, que intenta pujar socialment tot donant esperana a gent rica i desconsolada per mitj de sessions despiritisme. Qu ha portat lStanley a considerar la realitat com a deses-perada i la gent com ell uns sobre-homes acostumats a la veritat daquesta desesperana? Woody Allen suggereix valent-se del personatge del psiquiatre- que aquesta posici s deguda al seu carcter. El problema s que la suma del carcter i la ideologia de sobre-home cientfic desesperan-at fan den Stanley una persona molt afectada per linsomni. Quan sobre la cpula i apareix la nit estrellada, la Sophie diu que en aquell moment lunivers li sembla bastant ro-mntic. En Stanley afirma que de petit lunivers li semblava amenaador. Per reconeix que la companyia de la Sophie- inculta, ingnua i sentimental- li fa perdre aquest sentiment damenaa: de fet, minuts desprs daquesta conversa, sa-dorm plcidament. Penso que el personatge de lStanley s exponent duna men-talitat com a les societats modernes, segons la qual la cin-cia demostra que no existeix res ms enll del que s sensi-ble. Tanmateix, el que fa la cincia prpiament s descobrir lleis que relacionen causalment diversos fenmens (sensibles), sense preguntar-se pel significat ultra-sensible de lunivers i de la realitat. I aix, no ens pot dir si la realitat s, en la seva darrera profunditat, amenaadora o romntica. Els debats en relaci amb temes com el significat ltim del mn i la realitat, el mn espiritual o lesperana resten oberts a al-tres aproximacions com la poesia, lart, la msica, la literatu-ra o les religions. I en aquests camps, cal tenir

H

O

R

A

R

I

S

5 DABRIL DEL 2015 DIUMENGE PASQUA N. 1967

L'ILLUSIONISTA I LA MDIUM

Vilanova del Cam Telfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

Se lhan endut! De bon mat, quan encara era fosc, la sensibilitat i la impacincia de Maria Magdalena la porta al sepulcre, i veu amb els seus ulls sensibles que la pe-dra havia estat treta de la entrada del sepulcre. I tot seguit ho comunica a Pere i a Joan, tot donant al fet una interpretaci raonable i plausible: Shan endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on lhan posat! Pere i el deixeble estimat surten a crrer cuita a comprovar-ho amb els propis ulls i veuen el mateix que Maria Magdalena i alguna cosa ms: tot un seguit de detalls sobre el llenol i el mocador del cap que poden confirmar la inter-pretaci de la dona. Ho vei i cregu Per, sorprenentment, la interpretaci que dna aquell nou testimoni del se-pulcre buit, ja no s el robatori del cos, sin el fet de la resurrecci de Jess. Fet que ja no pertany a una interpretaci de lmbit de la sospita humana i raonable, sin a lmbit de la fe. La interpretaci de la Magdalena es basava en la fora del que veien els seus sentits. La interpretaci del deixeble estimat es basa en la fora de la presncia de linvisible (no per invisible, menys real) del mateix Jess, que, ressuscitat a la vida nova i plena de Du, li infonia la fe. Havia de ressuscitar! I avui som nosaltres els que en aquest diumenge venim a lencontre daquell Jess , mort i sepultat divendres, perqu Ell, ja ressuscitat, confirmi la nostra fe, i sentim en el ms profund del nostre interior el goig que aix ha de provo-car-nos perqu Jess, l Enviat del Pare va passar fent el b i alliberant els oprimits per qualsevol mal, com hem recordat a la primera lectura. Hem ressuscitat! I la nostra fe en la resurrecci de Jess ens ha dalegrar perqu ella s la ga-rantia de la nostra resurrecci. I la nostra alegria ha de ser comunicada a to-thom. No s una alegria superficial. s una alegria que sha de comunicar no solament amb paraules i somriures , sin, sobretot, amb el testimoni de la vi-vncia daquells valors que venen de dalt. Sn aquells que Jess va viure du-rant la seva vida entre nosaltres. Signes de resurrecci L eucaristia, com b sabem, s la trobada amb Jess ressuscitat present en el pa i el vi que compartim, com Jess va fer al sopar que vam recordar i ce-lebrar dijous. Reafirmem, doncs, la nostra fe en Ell perqu, entrant en comu-ni amb Ell, ens sentim estimulats a viure el seus valors en la nostra actuaci diria en favors dels altres. I visquem-los contents! I hem de descobrir tamb la presncia de Jess ressuscitat on hi hagi perso-nes que visquin aquests valors en la seva vida familiar, professional o social. Nhi ha...i moltes! Descobrim-les: vegem i creguem! I...alegrem-nos-en!!!

Ac 10,34a.37-43 Col 3,1-4

Jn 20,1-9