INFORMACI COLLECTES DE 15/2/2015 ....................10`49
22/2/2015 ................... 13`59 01/03/2015 08/03/2015
15/03/2105 ..............173`97 22/03/2015 26/03/2015 02/04/2105
04/04/2105 05/04/2105 .............123`88 11/04/2105 12/04/2105
Total............321.93 Podreu observar que les contes no surten,
el pro mig per mes s de 100 escaix La Parrquia ha d'enfrontar, les
despeses dai-gua, llum parroquial i esglsia, telfon, gas natu-ral.
Si no fem entre tots un esfor, ser molt difcil de poder sortir del
dficit que tenim. Penseu que de casaments, fa dos anys que no
tenim, bateig es fan molt pocs. Pensem-hi i reflexionem que po-dem
fer
PARRQUIA DE SANT HILARI
VILANOVA DEL CAM
MISSA DE VIGLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA
DOMINICAL Barri St. Pere: esglsia Verge de la Pau, primer diumenge
de cada mes 12:30h
LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A Telfon 938 06 0973 Despatx
parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Critas:
dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern
Un professor de sociologia alemany explicava fa un temps que una
jove bavaresa li havia dit: Ich glaube nichts. Nichts fehlt mir". s
a dir, Jo no crec res. Res no em fa falta. Inten-to una
interpretaci daquestes frases en el seu context. Res no em fa
falta. Felicitem-nos perqu aquesta noia viu en un context social on
t les necessitats materials cobertes. La Baviera del nos-tre temps
s un land prsper, que segurament garanteix a una elevada proporci
de la seva poblaci un benestar mate-rial que els pot portar a
exclamar :Res no em fa falta. Felicitem-nos perqu no s una noia
capriciosa. Els capricio-sos tenen de tot per no estan satisfets
amb res. Felicitem-nos perqu no s una noia ambiciosa. Els
ambicio-sos es projecten constantment cap al futur i mai no
frueixen el present. Jo, em Preguntem-nos: com s que lhoritz en qu
es mouen les frases pronunciades per la noia s noms la persona
mateixa que afirma - jo, em? I els necessitats bavaresos? I els
necessitats de la resta del mn? Creure Aquesta noia diu que no creu
res. Per, no t cap illusi ni cap somni? Martin Luther King tenia un
somni: I have a dream. Somnia-va en la igualtat racial. Podem dir
que creia en la igualtat racial? Penso que qualsevol somni o ideal
s objecte de cre-ena. No noms els somnis o ideals religiosos. Els
ideals esttics, tics, socials, cientfics o filosfics tamb els
cre-iem perqu no habiten empricament en el present: per aix els hem
de somniar, ens hi hem dillusionar... els hem de creure. Creure i
estar insatisfet Aquesta noia associa creure amb estar insatisfet
(faltar-li alguna cosa). Aquesta associaci em sembla especialment
suggeridora. Preguntem-nos: Creure vol dir que em falta alguna
cosa? Que estic insatisfet? Jo opino que s, que creure s estar
insatisfet. Per estar insatisfet vol dir haver tastat quelcom de bo
i voler-ne ms. Creure s alhora fruir alguna cosa del present i
desitjar que aquesta cosa es manifesti ms plenament. Ms plenament
per a mi o per als altres. Jess va comenar la seva vida pblica
dient: Ha arribat lhora: el Regne de Du s a prop. Convertiu-vos i
creieu en la bona notcia (Mc 1, 15). Havia tastat el Regne de Du:
la joia de la fraternitat dels pobres de Galilea sota la mirada
amorosa i esperanada del Pare. I anunciava aquesta bona notcia
perqu tothom la comparts ms plenament. Quines satisfaccions tinc en
la vida? Com puc fer-les crixer dins meu i fer-les arribar als qui
les necessiten ms? Quines insatisfaccions em circulen per dins
darrerament? En qui estan centrades aquestes insatisfaccions? Amb
qui puc treballar-les?
H
O
R
A
R
I
S
18 DABRIL DEL 2015 TERCER DIUMENGE DE PASQUA N. 1969
CREURE I ESTAR INSATISFET
Vilanova del Cam Telfon 93.806.09.73
[email protected] 08788- Barcelona
CREURE PER EXPERINCIA PRPIA
No s fcil de creure en Jess ressuscitat. En ltima instncia s una
cosa que noms pot ser captat i ents des de la fe que el mateix Jess
desperta en nosaltres. Si no experimentem mai per dins la pau i
lalegria que Jess infon, s difcil que trobem per fora proves de la
seva resurrecci. Una mica daix ens ve a dir Lluc quan ens descriu
la trobada de Jess res-suscitat amb el grup de deixebles. Entre
ells hi ha de tot. Dos deixebles estan explicant com lhan reconegut
sopant amb ell a Emas. Pere diu que se li ha aparegut. La majoria
no ha tingut enca-ra cap experincia. No saben qu pen-sar. Llavors
Jess es present enmig dells i els va dir: Pau a vosaltres. El
primer per despertar la nostra fe en Jess res-suscitat s poder
intuir, tamb avui, la seva presncia enmig nostre, i fer circu-lar
en els nostres grups, comunitats i parrquies la pau, lalegria i la
seguretat que dna saber-lo viu, acompanyant-nos de prop en aquests
temps gens f-cils per a la fe. El relat de Lluc s molt realista. La
pre-sncia de Jess no transforma de ma-nera mgica els deixebles.
Alguns sespanten i es pensaven que veien un esperit. A linterior
daltres sorgeixen dubtes de tot tipus. Nhi ha que de tanta alegria
no sho acabaven de creure. Daltres segueixen torbats. Aix succeeix
tamb avui. La fe en Crist ressuscitat no neix de manera auto-mtica
i segura en nosaltres. Es va despertant en el nostre cor de forma
frgil i humil. Al comenament, s gaireb noms un desig. Dordinari,
creix envol-tada de dubtes i dinterrogants: ser possible que sigui
veritat una cosa tan gran? Segons el relat, Jess es queda, menja
amb ells, i es dedica a obrir-los len-teniment perqu puguin
comprendre el que ha succet. Vol que es convertei-xin en
testimonis, que puguin parlar des de la seva experincia, i predicar
no de qualsevol manera, sin en nom dell. Creure en el Ressuscitat
no s qesti dun dia. s un procs que, de vega-des, pot durar anys.
Limportant s la nostra actitud interior. Confiar sempre en Jess.
Fer-li molt ms lloc en cada un de nosaltres i en les nostres
comu-nitats cristianes
Ac 3,13-15.17-19 1Jn 2,1-5a
Lc 24,35-38
