Embed Size (px)
Citation preview
FRH 26-p.01 ok 27/12/07 16:55 P�gina 1
Composici�n
C M Y CM MY CY CMY K
Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Desembre 2007 - Núm.26
www.bcn.cat/bombers
Neix l’Institut de laSeguretat de Catalunya
PROCOP d’extincióde focs en gratacels
La solidaritat enforma de calendari
Barcelona marcaun salt qualitatiuen l’excarceració
Barcelona marcaun salt qualitatiuen l’excarceració
Un bomber de l’equip canadenc del Comox Valley trenca d’un cop sec lafinestra d’un vehicle durant una de les proves del Campionat Mundialde Rescat en Accidents de Trànsit, que es va celebrar a Barcelona amitjans d’octubre.
FAHR
ENHE
IT•4
51
2
FRH 26-p.02 a 04 OK 27/12/07 17:00 Página 2
FAHR
ENHE
IT•4
51
3
SUMARISUMARI
EditorialFelicitació de l’alcalde Jordi Hereu als bombers
4
CandentL’excarceració marca un saltqualitatiu a Barcelona
Serveis DestacatsJuan M. Barro: “Un àngel emva posar la mà al damunt”
Formació- Neix la gran universitat de la seguretat pública- Procediment Operatiu en EGA
Eines de prevencióMillores en la seguretat delTúnel de la Rovira
Cooperació i solidaritatBombers i famosos units contrael càncer
Al MargeXVII Jornades Nacionals deSanitaris de Bombers
El cau del jubilatEscapada al Parc d’Ordesa i al Mont Perdut
Activitats (I)- II Jocs Europolyb- Triple setmana blanca a l’SPEIS- Amunt a València
Activitats (II)- Cicloturisme als ports de Beseit- Frontó nadalenc
Flamarades- Medalla d’honor a l’SPEIS- REC: pànic a l’Eixample
5
28
30
18
22
32
24
34
35
Parlem deGestionant els recursossanitaris de l’SPEIS
26
16
Serveis Destacats Vendaval a Barcelona
11
FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Consell Editorial: Clara de Yzaguirre, Carme Pallarès,Jesús Martínez Viejo, Joan Pedreny,Ricard Cervantes, Montse Radresa,Joan Palau i Àlex Palau
Directora: Montse Radresa
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76www.op-team.com([email protected])Coordinació: Àlex Palau ([email protected])
Redacció: Àlex Palau, VanessaMartínez
Disseny i maquetació: Joan Serra, Laura UriosFotografia: R. Cervantes, À. Palau, J. Romero,J. R. Carme, J. C. Mompel, P. Pulgar, J. Andrés,R. Carracedo, M. Gallart, Filmax, M. Socías,S. Ferran, J. Pulido
Col·laboradors en aquest número: Xavier Garcia Guixé, Miquel Àngel Fuente,Anselm Andrés, Pilar Pulgar, Jaume Loscos,Jesús Martínez Armesto, David Zapater, JesúsMartínez Viejo
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL
Dipòsit legal: B-33873-2001
Materials i equipaments- Carretó elevador- Puntal telescòpic polivalent
La nostra gentJuan Toribio: “Tinc 3 passions: elmeu fill, Bombers i la Caravana”
36
IcebergHumor
38
31
FRH 26-p.02 a 04 OK 27/12/07 17:00 Página 3
FAHR
ENHE
IT•4
51
4
EDITORIAL
Estem a punt de deixar enrere un any que ha estat especialment exigentper a l’SPEIS de Barcelona, amb l’apagada de llum del juliol, l’incendi deles instal·lacions elèctriques de l’Hospital de la Vall d’Hebrón i els focs fo-restals de Torre Baró, a més de les desenes de grans i petites incidènciesque els bombers de Barcelona ateneu i solucioneu diàriament. En tots elscasos, la vàlua professional s’ha posat de manifest, amb intervencions ràpi-des i eficaces.
Encarem ara una nova etapa, sota la direcció de Joan Pedreny i la di-recció política de la regidora Assumpta Escarp. És un moment, doncs, perplantejar-nos la tasca amb més ambició i una renovada exigència. AquestServei vostre és fonamental per la ciutat, perquè assistiu als ciutadans iciutadanes en moments difícils, quan la confiança és més necessària quemai. De la mateixa manera, és bàsic insistir en les tasques de prevenció ien l’educació de la ciutadania –especialment dels més joves—per evitar ris-cos inútils.
Tot això ho feu, i ho feu molt bé, perquè el vostre cos té un alt compo-nent de vocació i d’entrega personal. Us en estem molt agraïts. I una ma-nera de demostrar-ho, per part de l’Ajuntament, és incrementant la vostradotació tècnica, material i humana. Donem, doncs, la benvinguda als nouscompanys recentment incorporats i, si em permeteu, d’una manera espe-cial a la nova bombera.
Felicitats per l’esforç realitzat el 2007 i també per haver portat aBarcelona el Campionat Mundial d’Excarceració, una perícia tècnica de laqual depenen, malauradament, moltes vides al llarg de l’any.
Interpretant el sentir dels ciutadans de Barcelona, us desitjo un moltbon any 2008, professionalment i humanament.
Jordi Hereu,Alcalde de Barcelona
FRH 26-p.02 a 04 OK 27/12/07 17:00 Página 4
Un total de 30 equips proce-dents d’Àfrica, Europa, Amèricai Oceania vanprendre part al IXMundial de Rescaten Accidents deTrànsit, celebrat al’espai del Fòrum del15 al 19 d’octubre.Una xifra rècord departicipants des deque es va iniciar elcircuit internacional
tant”, ressaltava el Director de Bom-bers de Barcelona, Joan Pedreny,durant la roda de premsa de presen-tació. El compromís de Barcelonaamb el rescat viari durant els darrersanys, exemplificat a través de la im-plicació directa tant dels bombers del’SPEIS com per part del Consis-tori,va quedar palès al Fòrum._____
FAHR
ENHE
IT•4
51
5
CANDENT
L’excarceració marca unsalt qualitatiu a BarcelonaAjuntament i Bombers de Barcelona tanquen amb un èxit d’organització i deconvocatòria el Mundial de Rescat en Accidents de Trànsit. Els gairebé 200participants destaquen el salt qualitatiu respecte d’edicions anteriors.
Els equips Barcelona-1 i Barcelona-2 en dos momentsde la seva participació al Campionat Mundial de Rescatque es va celebrar del 15 al 19 d’octubre al Fòrum.
el 1999. L’Ajuntament de Barcelona,amfitrió de l’esdeveniment, va tenirdoble representació a través delsprimers classificats al Torneig Intern.Barcelona va estrenar també per pri-mer cop en un Mundial la maniobra
complexa, la provaamb major nivell derealisme i d’exigèn-cia tècnica de lesque es duen a termeen els campionatsd’excarceració.
“Hem estat totun any preparant elMundial, és un esde-veniment molt impor-
Els participantsalaben la bonaorganització, elrealisme i l’elevatnivell tècnic deles tres proves
FRH 26-p.05 a 10 OK 27/12/07 17:05 Página 5
FAHR
ENHE
IT•4
51
6
CANDENT
Difusió públicaEl Mundial de Rescat va tenir una forta repercussió mediàtica. A les imatges, diversos moments de la roda de premsade presentació de l’esdeveniment. Una munió de càmeres rodeja l’escenari on diversos companys de Bombers deBarcelona duen a terme un simulacre d’excarceració. Joan Pedreny, cap del Servei, atén ‘in situ’ als mitjans. JesúsMartínez, membre del comitè organitzador i de l’APRAT, parla per a les càmeres de TV3.
La mirada del públic, professional o curiós,va acompanyar en tot moment el desenvo-lupament de les proves.
__.“El nivell dels equips ha estat mésalt que al passat Mundial, però sobre-tot hem notat una gran millora en l’or-ganització, tant pel que fa a les pro-ves com al conjunt del Campionat”,resumia Núria Molina,integrant de l’equipBarcelona-2 que varepresentar a l’SPEISen aquesta edició i enla del 2006 a Ciutatdel Cap. Una valora-ció que es reflecteix al’enquesta de la WRO,l’Organització Mundialde Rescat, en la queels 200 participantsqualifiquen amb unanota entre el notablealt i l’excel·lent l’orga-nització del Mundial de Barcelona.Durant la cloenda del Campionat esvan entregar els premis i es va passarel relleu a Cardiff. La capital gal·lesa
serà la seu del Mundial 2008,amb el difícil paper sobre lataula de no rebaixar la quali-tat assolida a Barcelona.
FRH 26-p.05 a 10 OK 27/12/07 17:05 Página 6
FAHR
ENHE
IT•4
51
7
Tensió i exigència
La vessant tècnica va ser unaspecte cuidat a consciència duranttot el Campionat. La varietat i la com-plexitat van ser elements distintius enla recreació de les diferents situa-cions i escenaris, elevant el nivell d’e-xigència de les proves. “Es planteja-ven situacions molt complicades, enles que havies d’estar en tensió en totmoment i on no podies descuidar capelement. Aquest realisme ha estat elmillor”, comentaven alguns dels repre-sentants de Bombers de Barcelona.
En aquesta línia, una de les inicia-tives més aplaudides pels participantsva ser la implantació per primeravegada en un Mundial de la maniobracomplexa. En 30 minuts, s’haviend’extreure dues víctimes en diferentsestats crítics, una d’elles amb unaextremitat atrapada sota la ferralla, i
Com a amfitriona, Barcelona va participar amb dos equips al Campionat. Sobre aqueste línies, els dotze companysdel BCN-1 i BCN-2 que ens van representar al Mundial.
La dificultat i el realisme de les proves van exigir elmàxim a cada participant: velocitat, coordinació,seguretat, atenció constant a les víctimes...
que demandaven atenció quasi cons-tant per part de bombers i sanitaris.
Precisament, l’equip de Barcelo-na-1 va ser l’encarregat de trencar elgel, estrenant alhora el Campionat ila maniobra complexa: “Hem passatuna mica de nervis perquè érem els
primers en fer aquesta prova i nohem pogut veure cap més equip per-què estàvem reclosos”, explicavaAssumpta Siscart, sanitària de l’equipde Barcelona-1. I és que, un copseleccionat el material per a realitzarel rescat, els equips eren confinats
FRH 26-p.05 a 10 OK 27/12/07 17:05 Página 7
FAHR
ENHE
IT•4
51
8
CANDENT
per no veure la situació del sinistrefins al moment d’actuar. Un factormés per sumar realisme i dificultat ales proves.
Objectiu: la formació
L’evolució dels sistemes de segu-retat dels vehicles, la introducció demodels híbrids o l’aparició de noveseines d’excarceració, per citar algunsexemples, plantegen nous reptes enmatèria de rescat en accidents detrànsit. Per aquest motiu, una de lespremisses dels campionats és cons-tituir-se en una activitat formativad’enorme valor per als bombers, tantper a aquells que hi participen comper als qui hi assisteixen de públic.Alhora, els avenços i noves tècniquesarribaran a tot el Servei a través delscompanys i de les activitats formati-ves que derivin: vídeos, demos-tracions, revisió de procedimentsoperatius...
Mostra d’aquesta vocació formati-
La jornada tècnica, celebrada el 16 d’octubre a l’edifici Fòrum, va comptar amb una nombrosa i activaparticipació per part dels bombers. Més amunt, l’acte d’inauguració del Mundial, al Saló de Cent.
Entre el nombrós públic que va assistir al Campionat es van comptar molts joves bombers,així com 600 alumnes d’ESO i Batxillerat participants en una activitat d’Educació Viària.
va i d’intercanvi de coneixements, el16 de juny, un dia abans de l’inici ofi-cial de les proves, es va convocar unaJornada Tècnica per difondre lesdarreres novetats en el marc del res-cat viari. Prop d’un centenar de perso-nes van convertir un dels espais del’edifici Fòrum en una autènticacàmera de debat, amb intervencionsd’alt nivell per part dels assistents i unvolum de preguntes que va sobrepas-sar l’horari previst per a la sessió.
Un altre aspecte clau del Mundialva ser el seu extens seguiment perpart de les darreres promocions debombers. Desenes de joves van po-der analitzar des de les graderies i apeu de pista el treball d’alguns dels
majors experts en rescat del món.Una experiència clau per millorar lesseves intervencions que, aquestes sí,salvaran vides al carrer.
Educació Viària ‘en viu’
El Mundial de Barcelona va servirtambé per acostar la cara més viva del’Educació Viària als adolescents. Uns600 alumnes d’ESO i de Batxillerat,procedents d’una desena d’institutsde la ciutat, van assistir de públic du-rant els tres dies de proves. L’objectiu:mostrar-los de prop com treballen elsprofessionals del rescat i fer-los re-flexionar sobre les conseqüènciesdels accidents de trànsit. �
FRH 26-p.05 a 10 OK 27/12/07 17:05 Página 8
FAHR
ENHE
IT•4
51
9
El Mundial en instantàniesEl Mundial de Rescat va deixar mil detalls de la tasca de bombers i sanitaris. A les imatges: l’equip BCN-1 durant la se-lecció prèvia de material; un company del BCN-2 talla amb la serra de sabre; el casc autoequipat d’un participant deNova Zelanda; la formació de Hampshire atén en grup a una víctima rescatada; dos equips esperen confinats en una car-pa a que comenci la seva prova; un sanitari comprova l’estat d’una de les víctimes a l’interior del vehicle.
FRH 26-p.05 a 10 OK 27/12/07 17:05 Página 9
FAHR
ENHE
IT•4
51
10
CANDENT
El Regne Unit imposala seva experiènciaUn nom propi va dominar el Mundial d’Excarceració: Hampshire. L’equip anglèsva copar els primers llocs en cinc categories. Només la Generalitat i el Consorcide Toledo van esgarrapar protagonisme al domini general dels serveis britànics.
Millor equip a la classificació ge-neral, dos primers llocs en lesmaniobres ràpida i estàndard, i elspremis al millor equip tècnic i al millorsanitari. La formació anglesa delsBombers de Hampshire va ser ladominadora absoluta del Mundial deRescat celebrat a Barcelona. Un do-mini que es va fer extensiu al conjuntde participants britànics. Els serveisde Royal Berkshire (Anglaterra), WestYorkshire (Anglaterra), Crecsent Link(Irlanda del Nord), Bridgend SouthWales (Gales) i Central Scotland(Escòcia), van repartir-se amb elsseus paisans la capçalera de la clas-sificació en les diverses categoriesdel Campionat.
Tanmateix, el creixent nivell delsequips espanyols i catalans es va ferpatent a Barcelona amb els resultatsobtinguts per Bombers de la Gene-
ralitat i pel Consorci de Toledo. Els dela Gene van ser tercers en la manio-bra complexa, la prova més exigentdel Campionat, mentre que el jurat vadesignar com a tercer millor sanitari alTMS de l’equip de la capital manxega.
Qüestió de tradició
Any rere any, els equips del Reg-ne Unit imposen la seva superioritattècnica en els campionats de rescat.
Un fet que es pot atribuir a l’enormeexperiència que acumulen aquestsserveis i al flegmàtic caràcter brità-nic: “Són molt organitzats i quadricu-lats, no es posen nerviosos, ni criden.Nosaltres som llatins, ens esverem,cridem i tenim més nervi. Però tambécal dir que ells van ser els primers acomençar a fer tornejos d’excarcera-ció, i nosaltres portem tres anys”,apuntava la companya de l’equip deBarcelona-1, Assumpta Siscart. �
A dalt, l’oficial Jordi Asín, president de l’APRAT, lliuraal capità de l’equip de la Generalitat el trofeu com a3r millor equip en la maniobra complexa. A la dreta,la regidora Assumpta Escarp amb els vencedors delCampionat: el Servei de Hampshire (Anglaterra).
FRH 26-p.05 a 10 OK 27/12/07 17:05 Página 10
El 9 de desembre, el vent va desprendre 200 metresquadrats de la cúpula de l’Estació de França. Va sernecessari instal·lar dues autoescales a l’andana perquè els equips poguessin accedir a sanejar i afiançarles parts afectades del sostre.
Sostres d’uralita, antenes, ele-ments de façana, tendals, basti-des, i fins i tot arbres i senyals detrànsit trencats. El fort vent registrata principis de desembre, amb ràfe-gues que van arribar als 100 km perhora en alguns moments del diumen-ge dia 9, va sacsejar Barcelona moti-vant fins a 239 sortides dels equipsde Bombers en només dos dies.
Entre els incidents més impor-tants destaca la caiguda d’un rètol desenyalització viària que va obligar a
andanes uns 200 m2 de la cobertalleugera (a base de plaques de poli-carbonat). La causa, a més del vent,
va ser la possiblefallada dels sistemesd’ancoratge. Tanma-teix, la sort va evitarque prengués malcap de les desenesde passatgers que enaquell moment espe-raven el tren, en laseva majoria turistes.
11
SERVEIS DESTACATS
Vendaval a BarcelonaEl temporal de vent del 9 i 10 de desembre va obligar a realitzar 239 sortidesper estralls en edificis i a la via pública. L’Estació de França va haver de serevacuada per la caiguda d’un finestral i d’una part de la cúpula del sostre.
tallar el trànsit de la Ronda del Litoral,a l’alçada de la Zona Franca, i els quees van registrar a l’Estació de França.
L’estació de mig illarg recorregut vaestar tancada quasisis hores, desprésque el vent fes caureun dels finestrals de2x5 m2 de la façanaprincipal que dóna alvestíbul, i que es des-prenguessin sobre les
L’Estació deFrança va serdesallotjada alcaure un finestralde la façana i partde la cúpula
__.Durant més de cinc hores i ambl’ajuda de dues autoescales, els com-panys van procedir a sanejar i asse-gurar el sostre de l’estació, situat auns 25 metres d’alçada, abans d’au-toritzar el restabliment del serveiferroviari.
Doble foc al Poblenou
Però el 9 desembre no va estarmarcat només pel vent. Dos incendisal Poblenou, alertats pels Mossosd’Esquadra, van ser també protago-nistes de l’atrafegat cap de setmana.El primer va afectar el supermercatDIA de la Rambla del Poblenou. Elfoc, que s’havia iniciat per causesdesconegudes a la zona de caixes, vacremar uns 100 m2 del local, mentreque la resta va resultar molt afectatpel fum i la calor. La sortida deLlevant i els reforços van poder extin-gir el foc entrant amb dues línies de25 mm, i va evitar que es danyés l’es-tructura. Dos companys van patirlleugeres cremades i van haver deser atesos per la sanitària del Cos,però van poder continuar de servei.
Més tràgica va resultar l’actuacióen un pis de la Gran Via, en el que
Mil·lenari del carrerNou de la Rambla.En arribar, el local eraple de pols, el menjari els utensilis estavenescampats pel terra idues treballadoresde la cuina jeien al’entrada. Es va sol·li-citar l’ambulància del
Servei per traslladar a dues donesferides a l’hospital, abans de procedira ventilar el recinte.______________
vam ser requerits perun incendi amb pos-sible intent de suïcidi.De resultes de l’inci-dent, un agent de laGuàrdia Urbana deBarcelona va acabarlleument intoxicat pelfum.
Flames sense víctimes
Aquest trimestre l’SPEIS ha in-tervingut en molts altres incendis enpisos, afortunadament tots ells sen-se víctimes. Entre els més destacats,les dues hores d’intens treball quevan ser necessàries per extingir elfoc declarat el 29 d’octubre al mollBosch i Alsina, davant del moll de laFusta. L’incendi va afectar completa-ment un local situat sota la rampahelicoïdal de la passarel·la, produintun dens fum per la combustió decartrons, bidons d’oli i restes demotos acumulades al recinte.
Sense trucada ni avís previ, el 19d’octubre un veí va requerir de vivaveu als companys de Drassanes peractuar en una explosió produïda propdel parc, a la cuina de la residència
12
SERVEIS DESTACATS
Dos companys vanpatir cremadeslleus en l’extinciód’un foc en unsupermercat delPoblenou
El foc iniciat per una estufa va destruir totalment un quart pis al carrer Avinyó, el 15 de novembre.
__.El foc iniciat per una estufa vadestruir per complet un quart pis alcarrer Avinyó, el 15 de novembre.Dues setmanes després, una paellaoblidada al foc va iniciar un incendien el número 166 del carrer Marina.Les flames que sortien del sisè pisvan prendre a la planta superior,afectant en diferent grau fins a sisvivendes de l’immoble durant els 30minuts que va durar l’extinció.
El 3 de desembre, els veïns del1150 de la Gran Via van informar-nos que hi havia foc a la desena plan-ta de l’edifici i una dona atrapada. Laprimera dotació va atacar les flamesamb dues línies de 25 mm i va acon-seguir rescatar la inquilina del pis,que posteriorment va ser trasllada-da per la sanitària al’hospital. L’arribada dereforços va permetrefer la revisió completade l’edifici i apagar elspetits focus d’incendique restaven encesos,però no es van poderdeterminar les causesdel foc.____________
Accidentalitat municipal
El mes d’octubre ha estat prolíficpel que fa a accidents de vehiclesmunicipals. La Guàrdia Urbana vaxocar de costat amb un turisme el 5d’octubre. El cotxe patrulla va quedarbolcat sobre el lateral dret i tresagents van haver de ser atesos pelssanitaris de l’SPEIS. Dos dies des-prés, un petit camió del servei deneteja BCNeta va col·lisionar amb unarbre. La topada va destruir total-ment el vehicle i va ferir els tres ocu-pants de la cabina. Un autobús deTMB va protagonitzar l’accident mu-nicipal de major envergadura al toparamb un turisme el 21 d’octubre.L’impacte va desplaçar el cotxe fins aestavellar-lo contra dos vehicles es-tacionats al xamfrà, resultant feritsels conductors del turisme i de l’au-tobús, així com els vuit passatgersque duia aquest.
El mateix dia es produïa al carrerBalmes un aparatós accident: una
furgoneta es va sor-tir de la via i, durantel desplaçament, vaarrossegar una motoi una vianant, abansd’impactar contra unarbre. La dona vaquedar atrapada en-tre l’arbre, la motoci-cleta i la pròpia fur-
13
On? Al Liceu?Una trucada a finals d’octubre vatransportar la memòria de més d’una aquell llunyà 31 de gener del1994: foc al Liceu. Per sort, enaquesta ocasió els propis treballa-dors del teatre havien pogut sufo-car les flames, que sortien d’unlavabo on emmagatzemaven pro-ductes de neteja, i, senzillament, nopodien evacuar el fum. Uns 400espectadors van ser desallotjats amitja funció cap a Les Rambles.
goneta, però els companys de Bom-bers van aconseguir alliberar-la ambl’ajuda de coixins neumàtics. Totseguit va ser traslladada a l’HospitalClínic.
El darrer dia de novembre, unanova col·lisió va requerir la presènciade Bombers: un cotxe s’havia encas-tat contra una oficina de La Caixa, ala confluència de Calàbria i Diputa-ció, envestint un client que es troba-va al caixer automàtic. L’home, ambdiverses contusions, va haver de sertraslladat per l’S-18 a l’hospital. Se-gons la pròpia versió de la conducto-ra, Mercedes R., l’accident va succeirquan intentava treure el seu vehicle,aparcat de cara al xamfrà.________
Una aparatosatopada entre unautobús i unturisme va deixarun balanç de deuferits
A la dreta, diversos companys asseguren les làmines d’un cartell de senyali-zació de la Ronda Litoral despreses pel vent. A dalt, retirant un dels 28 arbrestrencats pel temporal de vent del 9 de desembre.
14
SERVEIS DESTACATS
Envoltats de runa
Una vivenda esventrada i runa pertot arreu. El 5 de novembre, una fortaexplosió va sorprendre els veïns delnúmero 9 del carrer Entença. La de-flagració, possiblement de gas, s’ha-via produït en un antic pis de porteriasituat al terrat i havia sepultat el seuestadant mentre dormia. En arribar laprimera dotació de bombers els veïnstreien la runa caiguda sobre l’home.Juntament amb personal del SEM esva poder estabilitzar el ferit, rescatar-lo i evacuar-lo mitjançant l’autoescala.
Immediatament després es vaprocedir al desenrunament de lavivenda, que havia quedat totalmentdestruïda per l’explosió, i es van mun-tar diverses línies de vida al voltant delpati de llums per comprovar que no hihaguessin més persones atrapades.Els baixants i la canonada de l’aiguapotable van resultar afectats per laruna i la deflagració, per la qual cosaes va desallotjar els veïns de l’edificien col·laboració amb Serveis Socials.
Pira de vehicles
Els incendis en aparcaments hantingut un protagonisme especial a-quest darrer trimestre. Una mostra: aprincipis d’octubre, en només dosdies van cremar tresvehicles aparcats enbateria al carrer Sol-sona i dues furgone-tes estacionades alcarrer Degà Bahí, amés de produir-se unimportant incendi enun pàrquing subterra-ni del carrer Cendra,
al barri del Raval, que va causar unagran alarma entre els veïns. El foc eslocalitzava a la segona planta delsoterrani i es va abordar mitjançantdues línies de mànega de 25 mm iescuma. Tres vehicles van quedarafectats quasi totalment però no esvan registrar ferits ni danys a la restade plantes.
A finals del mes d’octubre, enplena plaça Lesseps,una possible avariaelèctrica va prendrefoc en la càrrega dematalassos quetransportava un ca-mió. Les flames vanafectar sis ciclomo-tors aparcats a propdel vehicle, tres con-
Una explosió va convertir en runa un pis de porteriadel carrer Entença. Els treballs d’apuntalament vanposar a resguard els pisos superiors de la finca.
tenidors de reciclatge i diversos ele-ments de mobiliari urbà.
El 26 de novembre vam ser re-querits per un incendi en un pàr-quing al carrer Aneto. El fum proce-dent de la crema de vehicles vainundar les plantes inferiors d’unambulatori adjacent a l’edifici, que vahaver de ser evacuat. A més de di-versos vehicles, el foc també vaafectar les instal·lacions d’aigua illum de l’edifici.
Però l’incendi amb més vehiclesimplicats d’aquest trimestre va ser elque es va registrar el 10 de desem-bre al carrer Cantàbria. Un avís per“un cotxe que crema” va resultar seruna foguera que va afectar fins a 12vehicles estacionats en bateria, dosarbres i un fanal, i en la que el foc
Un home va serrescatat entre laruna després queuna explosió degas fes esclatarl’àtic on dormia
15
s’escampava prenent els gransmunts de fulles acumulats entre cot-xe i cotxe.
_____________El foc de Diògenes
La proximitat del Nadal no vadonar treva als parcs. Encetem elresum dels serveis més destacatsd’aquest final del 2007 el dia 15 dedesembre, quan un virulent incendidomèstic va mobilitzar 24 companysal carrer Sardenya. El foc haviacomençat en caure-li a la propietàriade l’immoble una paella al terra de lacuina, i la gran quantitat de brossaacumulada per tot el pis, unida al fortcorrent d’aire, van facilitar la ràpidapropagació de les flames. En arribarels primers companys de l’SPEIS elfoc havia trencat per la galeria delpati, i es va procedir al’extinció mitjançantdues línies de 25 mm,una des de l’interiordel pis i l’altra des delpati de ventilació. Apart de la vivenda, vanresultar afectats ele-ments comuns de l’e-difici com baixants,
cables de telèfon i muntants de gas,però no es van produir ferits.
Només un dia després, laGuàrdia Urbana ens donava l’avísper un servei poc freqüent a la ciutat:una roca d’unes dues tones haviacaigut al bell mig de la Ronda deDalt. La dotació desplaçada, desprésde fer un reconeixement visual, vadeterminar que les roques que for-maven el talús des d’on havia caigutl’enorme pedra no tenien cap tipusde subjecció, i que estaven col·loca-des sense lligams sobre terres argi-loses. Davant el perill d’un nou des-preniment, es van personar al llocdels fets les autoritats responsablestant de l’Ajuntament com de l’empre-sa de manteniment de les rondes,que van acordar construir una tancade formigó per protegir la calçada.
‘Opencor’
El passat dia 18de desembre es vaproduir un aparatósincendi al supermer-cat Opencor, situat al138 del Passeig deSant Joan. La magni-
tud de les flames, que s’estenien desde la planta baixa del comerç fins ales vivendes de l’entresòl, van obligara desplaçar fins a vuit vehicles del’SPEIS. Tot apunta a què el foc s’ha-via originat a l’habitació dels quadreselèctrics, possiblement a causa d’uncurtcircuit, afectant de forma gene-ralitzada la totalitat de l’establiment.Els equips de Bombers van sufocarles flames en 45 minuts i, davant laimpossibilitat d’evacuar l’espès fuma través d’obertures a la façana, esvan instal·lar aparells de ventilació iextracció de fum.
A part d’ocasionar danys al propilocal comercial, l’incendi també vaafectar la façana de l’edifici així comles plantes entresòl i primera. Algu-nes de les vivendes van patir tambéel trencament dels vidres de lesfinestres que donaven al carrer i tresdels veïns de l’immoble van haver deser traslladats a allotjaments provi-sionals pel Servei d’EmergènciesSocials. �
El foc declarat el 18 de desembre al supermercatOpencor del Passeig de Sant Joan va afectar greumentl’establiment, i va malmetre la façana i dues plantes.
Les flames vandevorar totalmentun supermercat alPasseig de SantJoan i van afectarpart de l’edifici
FAHR
ENHE
IT•4
51
16
SERVEIS DESTACATS
Aquell matí, Juan Manuel haviasortit amb el seu tràiler a recolliruna enorme trituradora d’àrids a lesobres de construcció de la línia 9 delmetro, a Torrebaró. Una maniobraforçada per evitar un cotxe en unacorba va fer que el remolc cuegés,fent bolcar la màquina que transpor-tava. “De cop vaig sentir un soroll ivaig mirar cap amunt per veure quèpassava. Llavors tot va cruixir, van re-bentar els vidres i lacabina es va comen-çar a aixafar per totscostats”. Els dos bra-ços davanters de lamàquina havien cai-gut a pes sobre elcamió. “Al principi nopensava en res, nitan sols en escapar,
només em preguntava: Què es-____tà passant?”. L’impacte havia destros-sat el sostre i el lateral camió. Nomésel seient del conductor s’havia salvatdel desastre. Un metre quadrat, en elque Juan Manuel havia quedat lite-ralment empresonat. “De la meva es-patlla dreta enllà tot estava destros-sat”. El calvari tot just començava. Lamàquina, bolcada sobre el camió,anava deformant la cabina, reduint
l’espai interior cadacop més. “Estavadoblegat contra elvolant i no podiarespirar, no podia,no podia... No séd’on vaig treure lesforces, però vaig a-conseguir doblegarel volant per poder
agafar una mica d’aire”. “En un deter-minat moment la pressió es va aturar.Va ser llavors quan em vaig adonarque la cosa estava molt fotuda”.
I van arribar els bombers
Tot i que en un primer moment unhome va intentar rescatar-lo, elsintents de forçar la porta amb unabarra de ferro només van empitjorarla situació. “El marc de la porta eral’únic que aguantava el pes. Vaig aga-far l’home de la mà i li vaig cridar: ‘Sius plau, no la toquis! Posa’t al davant ino deixis que ningú s’hi acosti’”.
“Al principi, quan veus que force-ges i que no te’n surts, et resignes...després vaig pensar en la meva dona,amb qui m’havia casat feia tres me-
“El primer que vaigfer en veure’m lliureva ser abraçar a lasanitària. Haviaestat amb mi total’estona”
“Tenia la certesa que d’allí no en sortiria”. El 29 de novembre, Juan Manuel Barrova mirar la mort als ulls quan una màquina de 33 tones va caure sobre el camióque conduïa. Després d’una hora atrapat entre la ferralla, va ser rescatat il·lès.
“Un àngel em va posarla seva mà al damunt”
La imatge del ‘miracle’: Juan Manuel dues setmanesdesprés de l’accident sense ni una rascada i, darrere,seu, la cabina completament deformada. A sota,diversos companys treballen en el seu rescat.
FRH 26-p.16 a 17 OK 27/12/07 17:18 Página 16
FAHR
ENHE
IT•4
51
17
sos, en la família...això em va animar aseguir lluitant”. Enarribar la primera do-tació de l’SPEIS,Juan Miguel duiamitja hora atrapatentre la massa de fe-rralla en què haviaquedat convertida lacabina. “Quan van arribar els bom-bers vaig veure que hi havia una viad’escapatòria, una possibilitat de sal-var-me”. “Era la una menys quart. Hosé per què davant de la cara tenia elrellotge del tacògraf. Va ser poctemps, però allà dins em va semblaruna eternitat”.
‘Tranquil Juan’
La sanitària de l’SPEIS va ser ambell en tot moment. “Li estic molt agraït.Es va ficar per davant del camió ambun parell de nassos. Jo llavors no emfiava de ningú i ella em va agafar lamà i es va posar a parlar-me, i no vadeixar de fer-ho en tota l’estona.Psicològicament em va ajudar molt”.Mentrestant, la companya i els sanita-
ris del SEM li posa-ven oxigen i li aga-faven una via percontrolar el seu es-tat. “Des de foraem tranquil·litzaven.Em deien que noem preocupés, queho tenien tot con-trolat. Entre els ra-
dis del volant podia veure la sanitària i,si girava els ulls a un costat, als bom-bers que treballaven”. A l’exterior, elscompanys de l’SPEIS apuntalaven elsvehicles sinistrats i preparaven duesgrues, la del Servei i una altra de re-forç, per a aixecar la màquina.
“Quan es va començar a obrir lacabina vaig sentir una alegria im-mensa, millor que si m’hagués tocat laloteria”. No va esperar que el tragues-sin. “Ja sé que vaig fer mal fet, peròtan bon punt em vaig veure lliure em
vaig tirar del camió, i els bombers emvan haver d’agafar a l’aire, com en unconcert de rock”. “La dona de l’ambu-lància em va renyar, em va dir: ‘Peròcom et tires! No veus que podries te-nir una lesió lumbar!’; però jo sabiaque no tenia res”. Efectivament, l’in-forme de l’hospital de la Vall d’Hebrónva concloure que Juan Manuel única-ment patia molèsties a la zona lumbara causa de la postura forçada. Unasetmana de baixa i a treballar de nou.
I després...
“Realment és com tornar a néi-xer”. En sis anys viatjant en camió pertota Europa, Juan Miguel no haviatingut mai un accident, “ni una ras-cada”. “No li tinc por a la carretera,però sí que hi ha coses que no lestornaré a fer. Ara, quan porto màqui-nes pesades, vaig amb més decompte i miro molt més el retrovisor”.Però els moments viscuts deixen laseva marca. “Encara m‘angoixo quanem ve al cap el primer moment, quanrecordo com tot cruixia i es trencava,com no podia respirar... va ser unasensació molt desagradable”. Diuenque l’humor és senyal que un té lament sana, per això alleugereix sentirel Juan Miguel comentar com algunscompanys li etziben: “La veritat, no sési pujar amb tu al camió”. �
La màquina, de 33 tones de pes, va ser apuntaladaabans de procedir a aixecar-la i alliberar el conductor.
El camió segueix a les instal·lacions on treballa JuanManuel, com un testimoni mut del que podria haverestat una tragèdia.
“Encara m‘angoixoen recordar com totcruixia i jo no podiarespirar... Em vansalvar els bombers,va ser un miracle”
FRH 26-p.16 a 17 OK 27/12/07 17:18 Página 17
FAHR
ENHE
IT•4
51
18
FORMACIÓ
AAll sseetteemmbbrree eess vvaa iinnaauugguurraarr ooffiicciiaall--mmeenntt eell nnoouu IInnssttiittuutt de SeguretatPública de Catalunya (ISPC). L’ob-jectiu d’aquest centre és garantir lespolítiques de selecció, formació i pro-moció dels diferents cossos que inte-gren el sistema de seguretat i emer-gències, en col·laboració amb elDepartament d’Interior i les entitatsmunicipals. “La filosofia és crearuna mena de gran universitat dela seguretat –explica Eva Lloret,cap de la secció de formació bàsica icontinuada per als bombers de
l’ISPC–. “Al final, tots els qui pas-sen per l’Institut hauran de tre-ballar plegats al carrer”.
Més capacitat i recursos
Un dels canvis més visibles delnou Institut ha estat la remodelació iampliació de les ins-tal·lacions que finsara conformaven lesEscoles de Bombers,Protecció Civil i dePolicia de Catalunya.El centre de forma-ció de bombers haguanyat vuit aulesen total: cinc classes
per a impartir continguts teòrics, unlaboratori, una aula d’informàtica iuna sala d’actes. També s’han incor-porat vestuaris femenins per a lesbomberes dels cossos de Barcelona ide la Generalitat, que fins ara haviend’utilitzar els vestuaris reservats a lesagents de policia.
El centre comp-ta també amb uncamp d’entrena-ment exterior, unpoliesportiu cobert,diverses zones depràctiques i un bu-levard, que serveixd’escenari per a si-mulacres d’actua-
Les instal·lacions debombers han estatremodelades i s’hanampliat amb novesaules i equipamentsper a la formació
L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya integra les escoles de Bombers,Protecció Civil i Policia en un centre de formació únic a Mollet. La nova promo-ció de Bombers de Barcelona va ser el primer grup a estrenar les instal·lacions.
Neix la gran universitatde la Seguretat Pública
Sobre aquestes línies, la darrera promoció de Barcelona es prepara per a un exercici de pràctiques a les novesinstal·lacions de formació per a Bombers, el passat 12 de novembre. A l’esquerra, el nou saló d’actes.
FRH 26-p.18 a 19 OK 27/12/07 17:19 Página 18
FAHR
ENHE
IT•4
51
19
ció al carrer. “A nivell d’aules id’infraestructures s’ha superatel dèficit que hi havia”, afirmaJordi Guarque, formador de bombersa l’Institut. Tanmateix, el camp depràctiques és encara una assignaturapendent: “Falten espais especí-fics on poder fer soroll, foc i fum,i això és complicat”.
Les noves instal·lacions han in-crementat la capacitat del centre,que acull la formació bàsica i conti-nuada dels 2.500 efectius de Bom-bers de Barcelona i de la Generalitat,i on s’impartiran també cursos tant abombers voluntaris (més de 2.000actualment a tota Catalunya) com
d’empresa, al personal tècnic delsajuntaments i de protecció civil, i alcos d’agents rurals.
Barcelona estrena
La darrera promoció de bombersde Barcelona va tenir el privilegi d’es-trenar les instal·lacions de l’ISPC du-rant el curs bàsic de formació que vacomençar el passat 12 de setembre.En dos mesos, els bombers en pràc-
tiques han après els principals as-pectes teòrics de la professió: fun-cionament dels ERA, orientació,utilització dels equips d’aigua (auto-bombes, hidrants...) i de les instal·la-cions de cisternes, rudiments d’aten-ció sanitària. “Han estat dos me-sos de teoria i més teoria, i ja te-nim ganes de posar-hi les mansa tot el que ens han explicat”,comenta Joan Brugarolas, un dels in-tegrants de la nova lleva. “Hem do-nat temes molt diversos, moltmaterial comprimit en poctemps... i ens ha tocat clavarmolts colzes a la biblioteca”,afegeix el seu company de promocióHelios Domínguez. La seva formacióa Mollet, que van completar el 14 denovembre, ha inclòs també una petitavessant pràctica, amb simulacres derisc químic o de foc forestal. Un delsexercicis que més interès ha desper-tat entre els aspirants a bomber haestat el treball d’atenció psicosocial avíctimes, on van a haver d’atendre ados actors que representaven haverpatit una situació traumàtica com unaccident de trànsit o l’incendi de laseva vivenda. �
Reunits al gran pati de pràctiques, un grup de bombers de la nova lleva es prepara per a un simulacre de riscquímic al nou Institut de Seguretat. Al costat, emprovant-se els vestits i aprenent el funcionament de les cisternes.
Bombers en pràctiques atenen l’explicació d’un delsformadors sobre l’ús d’una bomba peristàltica. Al cos-tat, muntant una instal·lació per recollir un vessament.
FRH 26-p.18 a 19 OK 27/12/07 17:19 Página 19
FAHR
ENHE
IT•4
51
20
FORMACIÓ
La intervenció en incendis enedificis de gran alçada (EGA) ésuna dura prova a la capacitat d’ac-tuació i als recursos de Bombers.Per damunt de la planta 10 sovint esfa impossible l’extinció i el rescat perfaçana, no arriben les autoescales il’esforç físic requerit als bombers esmultiplica. Per aquest motiu, Bom-bers de Barcelona es va plantejar lanecessitat d’elaborar un ProcedimentOperatiu (PROCOP) específic per aaquest tipus de situacions, afor-tunadament poc freqüents, però moltcomplexes d’abordar i de coordinar.
Amb aquesta vocació, a principisdel 2004 es va reunir un equip detreball interdisciplinari format per sismembres de l’SPEIS: Enric Allo (tèc-nic sanitari), Joan Andrés (cap deguàrdia), Antonio Cabeza (cap deprogrames de Protecció Civil), EnricMaestre (oficial), Antonio Pina (ser-gent) i Antonio Verdún (caporal, capde sala al CGE). Després de tresanys documentant-se, fent proves,reunions y aportant l’experiènciapersonal de tot l’equip, el passat mesd’abril es va publicar oficialment elPROCOP d’Incendis en EGA. Enbreu es donarà la formació als co-
mandaments de cada parc i torn qui,per la seva part, traslladaran el con-tingut al tot el personal operatiu.
Factor sorpresa
“El primer que vam fer va ser de-finir què consideràvem un EGA, iquan el CGE hauria d’avisar d’a-questa circumstància a la sortida”,explica Joan An-drés, coordinadordel grup. Així, es vaestablir la condicióde gratacels als edi-ficis de més 35 me-tres d’alçada, un to-tal de 409 immoblesnomés a Barcelona.L’actual Ordenança
de Protecció Contra Incendis esta-bleix que aquestes edificacions hande tenir dues escales d’accés / eva-cuació independents, un ascensord’emergència, sistemes de detecció iextinció de foc automàtics... Primerescull: cada EGA s’adequa a la nor-mativa de prevenció d’incendis queera vigent quan es va construir i, amés, pot passar que les boques d’ai-
gua no estiguin co-rrectament ubica-des o que l’ascen-sor no tingui sub-ministrament elèc-tric propi. “No sapsmai què et pots tro-bar. El millor –encas d’incendi enEGA– és contactar
El Procedimentestableix un marcd’actuació tipus pera incendis enedificis de 35 o mésmetres d’alçada
Encetem un nou apartat dedicat a la tasca dels companys que participen enl’elaboració de Procediments Operatius. Cada número us oferirem un extractedel seu treball, començant pel referit a Incendis en EGA, de recent publicació.
Procediment Operatiu enEdificis de Gran Alçada
Incendi de la seu d’Autopistas, a Barcelona, el 1.995(Arxiu). Les característiques d’intervenció en EGArequereixen un Procediment Operatiu específic.
FRH 26-p.20 a 21 OK 27/12/07 17:21 Página 20
FAHR
ENHE
IT•4
51
21
amb el cap de seguretat de l’edifici,qui ha de conèixer les instal·lacionsde PCI que hi ha i on es troben”.
El mapa de situació
Una part essencial del treball vaser elaborar el procediment d’inter-venció. Es van establir dos nivellsd’activació de l’emergència i la sevacorresponent assignació de recur-sos: Inici d’incendi en EGA (1 sortidacompleta) i Incendi en EGA (2 sorti-des completes + 1 furgó d’ERA).Alhora, es va conformar un esquemad’intervenció sobre el terreny, deter-minant les zones d’actuació (freda,tèbia i calenta), la ubicació dels efec-tius i mitjans en cadascuna, la logís-tica de subministrament d’aigua i eltreball dels equipssanitaris. Per exem-ple, es va abordar elproblema de la pocacapacitat dels ERAen aquestes situa-cions, recomanantl’ús d’adaptadors performar biampolles idoblant així el temps
d’autonomia de treball amb aquestsequips.
Problemes de pressió
La Torre de Collserola, 288 me-tres d’alçada, l’Hotel Arts i la TorreMapfre, 154 metres, la Torre Agbar,144 metres. Com fer pujar l’aigua ol’escuma a aquestes alçades? A-questa va ser una de les grans qües-tions a resoldre. “Vam fer proves perveure com afectava l’alçada a la pèr-dua de pressió a les mànegues”, ex-plica Andrés. Així, van comprovar al’Hotel Arts com a partir dels 40 me-tres, l’aigua subministrada a travésde la columna seca a les màneguesde 25mm començava a perdre pres-sió, i com a partir dels 100 metres ja
quasi no n’hi arri-bava. L’experimentamb escuma CAFva anar millor, de-mostrant que a-questa es podia ferarribar sense pro-blemes fins a daltde tot. Una altraprova va consistir
en calcular quan trigaven a fer arri-bar les mànegues al punt més alt dela Torre de Collserola: 40 minuts.
Gràcies a aquests i altres assa-jos, es va establir el següent ordrede prioritats de maniobra d’extinció:BIE de l’edifici, columna seca, líniade mànega amb alta pressió i, final-ment, altres mesures alternatives.
Per fer encara més complet elProcediment Operatiu, es van in-cloure dos annexos. El primer, reco-llint els resultats dels càlculs hi-dràulics obtinguts en les proves enEGA, i el segon amb una descripcióde les instal·lacions de PCI d’a-quests edificis, el seu funcionamenti les possibles incidències que enpoden derivar. �
Com subministraraigua o escuma agrans alçades va seruna de lesqüestions mésdifícils de resoldre
409 gratacelsBarcelona té actualment 409 gratacels i una seixantena més en projecte o enconstrucció. Segons dades del prestigiós Web d’arquitectura Emporis.com, laCiutat Comtal és ja la cinquena d'Europa amb més activitat constructorad'edificis de gran alçada, només superada per Londres, Madrid, Milà i Moscou.
L’alçada de molts edificis, on no arriben les escales,és una dificultat afegida durant les intervencions.
FRH 26-p.20 a 21 OK 27/12/07 17:21 Página 21
FAHR
ENHE
IT•4
51
22
MATERIALS I EQUIPAMENTS
Carretó elevador:càrrega tot terrenyA més dels vehicles d’intervenció, Bombers neces-sita disposar de maquinària per a treballs interns.Mostrem aquí el nou carretó elevador, útil tant permoure càrregues com a l’hora de desplaçar i defor-mar vehicles per a les pràctiques d’excarceració.
Les necessitats de l’SPEIS
traspassen el llindar de la
intervenció. Per això, Bombers
de Barcelona va incorporar el
passat mes de novembre un
nou tipus de vehicle inèdit fins
ara al parc mòbil del Cos: el ca-
rretó tot terreny AGRIA TH-
210. La seva funció essencial
és el moviment de càrregues
pesants, amb una capacitat de
fins a 2.100 quilos de pes.
Tot i que no ha
estat adquirit per a
ús a l’exterior, el ca-
rretó està matriculat
per poder circular
pel carrer en cas
que fos necessari.
El carretó elevador
se suma a l’equipa-
ment mòbil del parc
de l’Eixample. Tan-
mateix, s’ha instal-
lat un sistema d’enganxament al conte-
nidor K-4 per habilitar el trasllat del
vehicle entre els diferents parcs.
Bolcar i deformar
Tots aquells que a l’octubre vau as-
sistir al Mundial de Rescat, vau poder
comprovar la utilitat dels carretons en la
preparació dels escenaris per a la pràc-
tica de maniobres d’excarceració. El nou
carretó de l’SPEIS és constitueix com un
equipament espe-
cialment útil en
aquest sentit, ja què
permet bolcar els
vehicles amb facili-
tat, deformar-los o
simular la
seva ober-
tura en con-
cha, utilitats
que amplien
el ventall d’escenaris per a la for-
mació pràctica en rescat viari. �
El carretó elevadorés molt útil a l’horade desplaçar ideformar vehiclesper a les pràctiquesd’excarceració
Un enganxament instal·lat al K-4 permet transportar elcarretó elevador entre els parcs.
Carretó elevadorModel: OM Agria TH-210
Potència: 43 CV
Càrrega màxima: 2,1 tm
FRH 26-p.22 a 23 OK 27/12/07 17:23 Página 22
FAHR
ENHE
IT•4
51
23
El puntal polivalent, unnou aliat en excarceració
El desenvolupament punter que està duent a termeBombers de Barcelona en l’aplicació de tècniquesd’excarceració implica també l’adquisició de noveseines. A continuació us mostrem el nou puntal d’es-tabilització i elevació de vehicles i càrregues.
Fins ara, Bombers de Bar-
celona disposava de puntals
d’estabilització per al treball amb
vehicles i càrregues sinistrades. El
nou puntal telescòpic polivalent
Nike, per a operacions de rescat,
va un pas més enllà. A més de
servir com a puntal d’estabilització
–amb una extensió màxima de
2,4 metres–, mitjançant una ma-
neta el puntal permet elevar molt
ràpidament càrregues d’una tona
de pes a una alçada de fins a 1’1 metres.
Obertura en concha
Aquesta utilitat com a gat elevador
permet la realització d’una
maniobra molt útil en els tre-
balls d’excarceració: l’obertura
en concha d’un vehicle bolcat
cap per avall. Així, fixant la base
del puntal al sostre del vehicle i
enganxant l’accessori per a
elevació al travesser d’una de
les portes,
podem
obrir com
una cloïssa el cotxe,
facilitant molt l’accés
i el rescat de les per-
sones que hi pogues-
sin estar atrapades.
El puntal telescò-
pic polivalent es pre-
senta amb un equip
d’accessoris que inclou tres bases inter-
canviables: una en forma d’arc (sobretot
per a treballs en vertical), una de pene-
tració de quatre punts (per a estabilitza-
cions en situacions més complicades), i
la base elevadora; a més de la maneta,
tres mosquetons i
dues cintes de ten-
sió. Tots els vehi-
cles charlie de res-
cat de Bombers de
Barcelona compta-
ran entre el seu
equipament amb
dos kits complets
del nou puntal poli-
valent. �
El nou puntald’estabilitzacióserveix també com agat per a elevar iobrir en concha elsvehicles bolcats
Puntal telescòpic polivalentMarca: Nike
Alçada (puntal): 0,91 a 2,43 m
Alçada (elevador): 0,12 a 1,1 m
Càrrega màxima: 1 tm
FRH 26-p.22 a 23 OK 27/12/07 17:23 Página 23
FAHR
ENHE
IT•4
51
24
EINES DE PREVENCIÓ
El de la Rovira va ser el primertúnel viari i urbà de Barcelona, in-augurat ara fa 23 anys. Avui dia, elsseus 1.309 metres de longitud ambdos tubs de trànsit unidireccionalacullen una intensitat mitjana diàriade 27.000 vehicles, dels quals un 3%són vehicles pesants. Tot i que en elmoment de la seva construcció vaser dotat de totes les instal·lacions deseguretat conegu-des i aplicables,amb el pas delsanys aquestes esvan quedar obsole-tes, fent necessàriauna actualització.
L’any 2006, elllavors regidor deSeguretat i Mobilitat
Jordi Hereu va promoure una audito-ria al túnel de la Rovira mitjançant elprograma EuroTap, reconegut a totaEuropa pel seu prestigi en l’anàlisid’infraestructures de mobilitat. Lesconclusions de l’avaluació van ser lesesperades i van catalogar el túnelcom a molt pobre en matèria de se-guretat. La resposta del Consistorino es va fer esperar i immediatament
es va començar atreballar en les mi-llores del túnel, pro-jectant dues fasesd’actualització i can-vis per adequar-lo ales noves exigèn-cies de seguretat. Afinals de desembrede 2007 va finalit-
zar la primera fase amb les modifica-cions que detallem tot seguit.
Sistema elèctric i PCI
Durant la primera fase de renova-ció s’ha procedit a canviar tots elsquadres elèctrics de les sales tècni-ques, i a la instal·lació de SAI amb 30minuts d’autonomia. D’altra banda,s’ha substituït tot el cablejat, tant deles sales tècniques com de l’interiordel túnel, i s’ha instal·lat enllumenatd’evacuació. Al túnel també s’hi hainstal·lat dos sistemes de detecciód’incendis. El primer està centralitzata les sales tècniques, amb detectorsanalògics i la central de detecció a laboca nord, i el segon actua com a de-tector lineal d’incendis en túnel, amb
El 2006, el programad’infraestructuresEuroTap va qualificarel túnel com a moltpobre en matèria deseguretat
L’Ajuntament ha finalitzat la primera fase del projecte de millores en els siste-mes de seguretat del túnel de la Rovira. El túnel, operatiu des de 1984, reque-ria una actualització per a garantir la màxima seguretat dels seus usuaris.
Millores en la seguretatdel túnel de la Rovira
A l’entrada del túnel s’han instal·lat panells de missat-ge variable, per alertar els usuaris en cas d’emergèn-cia o anomalia.
FRH 26-p.24 a 25 OK 27/12/07 17:26 Página 24
FAHR
ENHE
IT•4
51
25
diverses zones de detecció d’incen-dis independents. A banda dels siste-mes de detecció, s’ha instal·lat un sis-tema d’extinció amb BIE 25 mm se-mirígides, i que també pot subminis-trar el cabal de les BIE de 45 mm.
Càmeres i senyalització
Pel que fa a la video-vigilància,s’ha ampliat el circuit tancat de cà-meres de televisió a l’interior del tú-nel, que permet visualitzar tota laseva longitud des del centre de con-trol del carrer Lleida. A més, ha estatimplantat un potent sistema deDetecció Automàtica d’Accidents(DAI), que avisa en temps real detotes les incidències que es produ-eixen. En matèria de senyalització,s’han incorporat panells electrònicsde missatge variable tant a l’entrada
com a l’interior del tú-nel, per poder infor-mar els conductorsen cas d’emergènciao situació anòmala.Així mateix, s’han in-corporat semàfors bi-color vermell-àmbar,quadres de senyalit-zació de carrils i noussenyals de trànsit que recorden lavelocitat màxima permesa.
Gestió centralitzada
Una altra millora és ques’ha configurat un sistemade gestió tècnica que cen-tralitza la informació sub-ministrada pels diferentsdispositius instal·lats altúnel: sistemes de senya-lització i tancament, PCI,instal·lacions elèctriques,sistema de video-vigilànciai DAI. Les dades arriben ala sala tècnica de la bocanord i a la Sala Conjunta deBombers, Guàrdia Urbana iMossos d’Esquadra. Ensentit invers, les ordresque s’envien des d’aquestscentres de control arribenalhora als diferents dispo-sitius del túnel. _________
Segona fase de milloresEl Túnel de la Rovira encetarà el2008 la segona fase de millores en laseguretat. La remodelació preveuadaptar el sistema de ventilació isubstituir les lluminàries actuals, aixícom instal·lar un cablejat resistent alfoc i una nova escomesa d’energiaelèctrica, amb doble subministra-ment per a garantir el funcionamentdels equips en cas de fallada.
__.Finalment, peractuar en casosextraordinaris enquè el túnel hagide ser tancat, ales entrades s’haninstal·lat semàforsbifocus i barreresautomàtiques ambsirenes d’avís que
s’activen abans de la seva baixada.A més a més, a l’interior del túnels’han intal·lat balises lluminoses pertal de guiar els usuaris i millorar lavisibilitat general. �
El passat 20 de desembre el túnel va romandre tancatdurant unes hores per instal·lar les noves barreresautomàtiques.
S’han instal·lat dossistemes de detecciód’incendis, unanalògic i un lineal,així com un sistemad’extinció amb BIE
Els semàfors bicolors vermell-àmbar i les senyals detrànsit de velocitat màxima permesa són novetats ques’han incorporat enguany.
FRH 26-p.24 a 25 OK 27/12/07 17:26 Página 25
FAHR
ENHE
IT•4
51
26
PARLEM DE
““LLaa ffuunncciióó ddeellss ssaanniittaarriiss ééss ttaanntt ll’’aass--ssiissttèènncciiaa aa lleess vvííccttiimmeess com la pre-venció de la salut i l’auxili als bom-bers durant la intervenció i al parc”,afirma Pilar Pulgar, cap del GrupSanitari (GS). “Quan hi ha un avís no-més han de pujar a l’ambulància i ferla sortida. La dinà-mica és igual que enintervenció perquèels sanitaris estanintegrats als torns”.Darrere d’aquestaresponsabilitat i au-tonomia trobem unequip de personesque s’ocupa de pro-
gramar i coordinar les guàrdies, laformació, les necessitats de materialsanitari, i d’un llarg etcètera de tas-ques imprescindibles per a què elssanitaris desenvolupin la seva feinaamb eficàcia. Aquest treball, menysvisible però indispensable, el duu a
terme l’equip degestió del GS, ambPilar Pulgar al cap-davant, recolzadaper Rosa Silva iVicente Arcos.
La gestió sani-tària demana coor-dinació i eficàciaper tal que el servei
Coordinar els tornsde treball i laformació delssanitaris, o revisarel material mèdic,són tasques clau
Tot i gaudir d’autonomia en les seves actuacions, el Grup Sanitari treballa comun engranatge més de Bombers gràcies a la tasca de l’equip de gestió, quecoordina el material, els torns i la formació dels 23 sanitaris de l’SPEIS.
Gestionant els recursossanitaris de l’SPEIS
Rosa Silva, en funcions administratives, Juan IgnacioPaso, metge, Pilar Pulgar, cap del Grup Sanitari del’SPEIS, i Vicente Arcos, bomber.
FRH 26-p.26 a 27 OK 27/12/07 17:28 Página 26
FAHR
ENHE
IT•4
51
27
funcioni satisfactò-riament. Pulgar pla-nifica les jornadesde treball dels 23sanitaris, fent la pre-visió de guàrdies,vacances i baixes, icontrolant que escompleixin sempreels mínims pactats.“La mitjana d’edat és de 51 anys, aixíque no és estrany que hi hagi un ele-vat índex d’incidències, per això hemideat les guàrdies ‘imaginàries’ pertenir cobert qualsevol imprevist”.
Alhora, Pilar programa la forma-ció que reben els sanitaris segonsles necessitats que el grup expressaal llarg de l’any, coordinant els cursosamb els docents -els propis sanitarisper torn- i l’assistència del personal.A més, organitza i supervisa els grupsde treball per a congressos i jornadeson participen els sanitaris del Cos.
La feina de gestió està recolzadaper Rosa Silva, administrativa del’equip sanitari. A més de “dur al diala paperassa”, Silva elabora l’estadís-tica d’accidentalitat dels bombers, uninforme propi que els ajuda a veureles situacions de risc que pateixen iquines lesions en deriven, per millo-rar la prevenció en salut laboral.___
__.Vicente Arcos ésel tercer membrede l’equip. Aquestbomber és el res-ponsable del con-trol diari de les am-bulàncies: el seuestat de neteja, queestiguin ben equi-pades i operatives...
i de resoldre qualsevol incident pun-tual. Arcos també s’encarrega de de-manar el material sanitari i fàrmacsper als parcs, i de distribuir-lo cadasetmana als companys.
Reciclatge formatiu
L’equip de gestió organitza jorna-des de reciclatge per que els sanita-ris estiguin al dia de les novetats enel camp sanitari d’emergències:“Acabada la formació programem elprocediment sanitari que aplicaremal servei”, explica Pilar. Això els ajudaa planificar la formació que més tardrebran els bombers i permet actualit-zar el material de les ambulàncies. Abanda del reciclatge, els sanitaris fancursos específics per saber aplicar latasca d’infermeria en el servei deBombers, en situacions d’incendi,rescat urbà o matèries perilloses. _
Cursos per a Bombers
L’equip de gestió del GS s’enca-rrega de la formació sanitària de lesnoves promocions, col·laborant ambl’Escola de Bombers i durant el cursd’adaptació a l’SPEIS, i també de laformació sanitària de reciclatge a laresta de bombers. “És necessàriauna formació pràctica que incentiviel treball en equip a l’hora d’assistir ales víctimes”, assegura Pilar Pulgar,que conclou: “Un sanitari només tédues mans, i si es troben amb unavíctima crítica és imprescindible queels bombers sàpiguen com actuarper ajudar-lo. L’important és un bonfuncionament en equip”. �
A l’esquerra, el dispensari on treballa l’equip de gestió del Grup Sanitari. A dalt, el bomberVicente Arcos comprova l’estat del material sanitari en una de les ambulàncies de l’SPEIS.
El dispensariTant bombers com sanitaris poden adreçar-se en qualsevolmoment al dispensari, espai de treball de l’equip de gestió, ones resolen dubtes sanitaris del personal del parc, es fan lesvacunacions de primera instància i les antigripals, i dos dies persetmana hi passa consulta el Dr. Juan Ignacio Paso, metge decapçalera de tot el servei. “Nosaltres portem més els temesd’intervenció i ell és qui porta les baixes laborals, incidènciesamb la mútua, etc., però alguns procediments sanitaris els fementre els dos”, explica la cap del grup.
“Un sanitari nomésté dues mans,per això ésimprescindible queels bomberssàpiguen ajudar-lo”
FRH 26-p.26 a 27 OK 27/12/07 17:28 Página 27
FAHR
ENHE
IT•4
51
28
COOPERACIÓ I SOLIDARITAT
No hi ha músculs en tensió nijocs de llums i d’ombres, el calen-dari 2008 impulsat pels bombers deBarcelona s’allunya dels tòpics. Ara,cada pàgina retrata una escena coralon apareixen desenes de companyscompartint protagonisme amb dotzefamosos de la més diversa mena. Desde la televisiva YvonneReyes en un rescatper façana estil ca-marot dels germansMarx; a Manel Fuen-tes vestit de bus del’SPEIS, Toni Clapésfet un nus de màne-gues o l'alcalde Jor-di Hereu comandantuna massiva sortida
Bombers i famososunits contra el càncerL’SPEIS edita un calendari per recaptar fons per a la lluita contra el càncer.Bombers i personatges populars es retraten a l’almanac solidari protagonitzantdiferents escenes de la vida bomberil en clau d’humor.
Toni Clapés, Jordi Hereu o Yvonne Reyes han compartitsessió fotogràfica amb multitud de companys del Cos.
de bombers al volant de la míticaGenoveva. Un reguitzell de cares co-negudes entre les que també s’hi hancomptat Santi Millán, Queco Novell,
Pilar Rahola, JudithMascó, Asha Miró, elgrup Los Manolos,Peret, la coreògrafaSol Picó i MònicaLópez. En la iniciativahan participat tambéel productor de TV3Jordi Muñoz, l’estudide disseny Xtutatis iel Servei Estació.___
Combatre el càncer
No només canvia la imatge, la motiva-ció de l’almanac de l’SPEIS per al2008 també és diferent. Tots els be-neficis del calendari aniran a parar al'Associació Espanyola Contra elCàncer – Catalunya Contra el Càncer.El projecte solidari ha estat possiblegràcies a la col·laboració desinteres-sada del CCooll··lleeccttiiuu NNeeggaattiiuu, un grupde fotògrafs de diversos diaris de laciutat que han sumat el seu esplèndidtreball professional i els seus ‘contac-tes’ a la iniciativa. �
Cares populars i elCol·lectiu Negatiude fotògrafs s’hansumat al calendaride bombers d’ajudacontra el càncer
FRH 26-p.28 a 29 OK 2/1/08 09:22 Página 28
FAHR
ENHE
IT•4
51
29
90 tones de solidaritat ‘en ruta’La Caravana de l’ONG Barcelo-na Acció Solidària ja és de nou acasa, després de completar la rutaque l’ha dut a recórrer el Marroc,Mauritània, Senegal i Gàmbia. LaCaravana Solidària amb l’ÀfricaOccidental 2007, que enguany hacomptat la seva setena edició,ha transportat el material recollitdurant tot l’any per una trentenad’ONG catalanes. Un material queservirà per donar resposta a 81pro-jectes de cooperació que es duen aterme a terres africanes. Durant tressetmanes, una flota de sis camions,tres cotxes tot-terreny, una ambu-
lància i un vehicle adaptat per a mi-nusvàlids, ha realitzat un itinerari demés d’11.000 quilòmetres carre-gada amb 90 tones d’ajuda, princi-palment material sanitari i escolar,que contribuirà a pal·liar algunes deles mancances d’aquests països.
Bombers entre les dunes
La Caravana Solidària va sortir de laplaça Sant Jaume el passat 23 denovembre, i dos dies després arri-bava al port de Tànger, al Marroc.Entre els 22 membres que enguanyhan format part de l’expedició s’hi
Ja ha arribat el nadó 101!El dispensari de Cofradía està de celebració: ja han nascut més de cent nadons.El centre mèdic, creat el 2005 per Acció Solidària i Logística en una barriadad’Hondures, ha donat resposta sanitària a més de 20.000 persones.
El centre mèdic creat per AccióSolidària i Logística ha esdevin-gut un salt en la qualitat de vida de lapoblació de Cofradía (Hondures). Laprova més evident de les millores ex-perimentades és el centenar de nensque hi han nascut des de la seva cre-ació, fa dos anys. Però l’ONG no esconforma i ha decidit encetar nousprojectes de cara als propers mesos.De moment, està finalitzant la cons-trucció d’un centre mèdic a Choloma,una de les zones més pobres delpaís, i està adequant la zona exteriordel dispensari de Cofradía per habili-tar-hi una sala d’espera amb més ca-pacitat. A més, a principis d’any co-mençaran les obres d’ampliació delrecinte, al que s’afegirà un local so-cial que ajudarà a complir l’objectiufinal del projecte: que el dispensarisigui gestionat pels agents socials
de la zona. ASL manté una estreta re-lació amb Bombers de Barcelona.Més del 40% dels socis de la ONGpertanyen al Cos i participen delsprojecte mitjançant aportacions eco-nòmiques, amb la recollida de mate-rial i visitant la zona per col·laborar enel dispensari. Si vols contribuir a mi-llorar la vida de milers de personesamb petits gestos, visita el webwwwwww..oonngg--aassll..ccoomm i informa-te’n. �
Una metgessa del centre mèdic deCofradía atén a un infant. (Arxiu)
Un metge del dispensari realitza lescures a un nen sobre la taulad’observació. (Arxiu)
compten companys de l’SPEIS. Amés d’aquesta participació i implica-ció personals, Bombers col·laboraamb la iniciativa solidària amb ladonació de material sanitari.__.Durant l’expedició la Caravanaha hagut de superar contratemps,com l’enfonsament d’un camiómentre travessaven una pista de te-rra al Senegal, i ha viscut momentsinoblidables com les espectacularsrebudes als poblats de la zona deCasamance. Si voleu conèixer el diaa dia de l’expedició podeu trobar elsrelats i fotografies a la pàgina webwwwwww..ccaarraavvaannaassoolliiddaarriiaa..oorrgg. �
FRH 26-p.28 a 29 OK 2/1/08 09:22 Página 29
FAHR
ENHE
IT•4
51
30
AL MARGE
Les Jornades Científiques, queorganitza cada any l’Associacióde Sanitaris de Bombers d’Espanya,van reunir a professionals sanitarisintegrats en els cossos de bombersde tot l’estat per actualitzar i inter-canviar els coneixements i tècniquesque s’apliquen a les diferents auto-nomies.
Enguany es van celebrar duestaules rodones i sis ponències, a cà-rrec del Grup Sanitari de Bombersde Barcelona, metges de la Co-munitat de Madrid, el Cos d’Arandade Duero i el Servei Sanitari de Sa-ragossa, a més de comptar amb laparticipació de la Universitat de Lleói de Bombers de la Generalitat.
Conductes suïcides
El Grup Sanitari de l’SPEIS vapresentar dues ponències. La pri-mera, sobre la prevenció de con-ductes suïcides a partir de les con-clusions extretes d’un informe ela-borat en col·laboració ambl’Hospital de Sant Pau. Un tema enel que també va incidir el Dr. FerranLorente, psicòleg consultor d’emer-gències del Cos de Bombers de laGeneralitat. Lorente va donar pau-tes d’intervenció amb possibles suï-cides, remarcant la importància de“no tenir pressa” en aquest tipus desituacions, així com de saber afron-tar-les en cas de fracàs.
En la segona ponència, els TSde Barcelona van destacar la impor-
tància de l’atenciósanitària avançadaen els accidents detrànsit. Una atencióque no s’ha de limi-tar a una immobilit-zació bàsica, sinó atots els aspecteshemodinàmics i devaloració de l’estatde la víctima que poden presentar-se. Els sanitaris de l’SPEIS tambévan ressaltar el maridatge bomber-sanitari com a binomi necessari pera la correcta atenció primària de lesvíctimes.
Rendir en focs forestals
La Universitat de Lleó va contri-buir a les jornades amb l’estudi titu-
lat Factors condi-cionants del rendi-ment del personalespecialista enl’extinció d’incendisforestals, que a-punta el manteni-ment físic a qualse-vol edat, la ingestaenergètica ade-
quada a la duresa de l’actuació i unahidratació conseqüent al desgast hí-dric, com els tres aspectes fonamen-tals que ha de tenir en compte elpersonal que intervé en focs fores-tals. Per la seva banda, el Servei deSaragossa va presentar els resultatsde la seva experiència en el tracta-ment de casos d’intoxicació per cia-nur, gas habitual en els incendis,amb el fàrmac hidroxicobalamina. �
Professionals deBarcelona, Madrid,Saragossa o Lleó,van exposar elsresultats de la sevaexperiència
Aranda de Duero (Burgos) va acollir el 22 i 23 de novembre la XVII edició de lesJornades Nacionals de Sanitaris de Bombers. Professionals de tot l’estat vanpresentar els resultats de la seva experiència en situacions d’intervenció.
XVII Jornades Nacionalsde Sanitaris de Bombers
Sobre aquestes línies, alguns dels assistents a les jornades. A la dreta, la intervenció d’un dels companys del’SPEIS a Aranda de Duero.
FRH 26-p.30 a 31 OK 27/12/07 17:29 Página 30
FAHR
ENHE
IT•4
51
31
EL CAU DEL JUBILAT
Escapada al Parcd’Ordesa i al Mont PerdutAragó va ser el destí escollit per gaudir d’un cap de setmana curt però intens.Els paisatges pirinencs, replets d’arbredes i vegetació, així com l’encant delpoble d’Aïnsa, van sorprendre gratament els socis que van participar al viatge.
Amb el Parc de l’Eixample coma punt de sortida i sota una plujapoc engrescadora, els 52 socis delCau vam pujar a l’autocar per des-plaçar-nos fins al Pirineu aragonès.Sortosament, les previsions meteo-rològiques van encertar i tot just dei-xar Barcelona el cel s’obria per do-nar pas a un sol radiant. Amb aques-ta nova perspectiva, i a mesura queavançàvem quilòmetres, creixia elnostre entusiasme per la visita quefaríem al Parc Nacional d’Ordesa i alMont Perdut. Érem conscients deque recórrer les 15.000 hectàreesdel Parc en dos dies era del tot im-possible, però passejant per les vallsi envoltats d’arbredes i vegetació enestat pur, vam gaudir d’uns paisatgesgrandiosos i difícilment oblidables.
Tot just arribar, i abans de dirigir-nos al Parc Nacional, vam apropar-nos al santuari de Torreciudad, situata prop de Graus, erigit l’any 1975 pelfundador de l’Opus Dei. Desprésd’un audiovisual il·lustratiu, vam fer lavisita acompanyats d’una guia queens va explicar les singularitats ar-quitectòniques de l’edifici, així comles característiques del retaule del
santuari, amb una talla romànica dela verge, entre d’altres molts detalls.
Després d’aquest parèntesi cul-tural, vam endinsar-nos al bell mig dela natura seguint el curs del riu Ara,entrant per la vall d’Ordesa. Aviat ensvam trobar monumentalment envol-tats de cingles i farallons, que es vanencarregar d’ocultar el sol molt a-bans de que s’acabés el dia. Tot pas-sejant encisats a través del bosc,vam trobar el riu Arazas, un afluentde l’Ara que forma la famosa i remotacascada de la Cua de Cavall. Nosal-tres, però vam limitar-nos a observarels primers salts d’aigua, admirant elpaisatge que els envoltava.
A la nit, vam allotjar-nos a Aïnsa,un preciós poble d’uns 2.000 habi-tants que conserva les restes d’uncastell medieval, amb la torre i les
muralles, el pati d’armes i l’Esglésiaromànica de Santa Maria. Desprésde recuperar forces i compartir unsbons àpats a taula, vam visitar laVall de Pineta, a l’altre vessant delMont Perdut, amb unes serraladestan imponents com les d’Ordesaperò que donen la sensació de tro-bar-se en un espai obert, i amb unscontrasts cromàtics molt vius. Detornada a Barcelona vam passarl’estona amb animades converses,tot recordant les belleses naturalsque havíem visitat. Dos dies d’ex-cursions i paisatges de postal queens va satisfer a tots. �
FAHR
ENHE
IT•4
51
La nodrida expedició del Cau del Jubilat posant enfamília al santuari de Torreciudad, el 27 d’octubre. Enpetit, les magnífiques vistes de les que van gaudirdurant el viatge.
31
Per Anselm Andrés
FRH 26-p.30 a 31 OK 27/12/07 17:29 Página 31
FAHR
ENHE
IT•4
51
32
ACTIVITATSACTIVITATS
II Jocs Europeus dePolicies i Bombers 2008Pontevedra ultima els preparatius per acollir l’estiu vinent els Jocs Europeus dePolicies i Bombers. En aquesta segona edició es presenta una oferta esporti-va i cultural millorada, amb la que s’espera superar els 3.000 participants.
Els II Jocs Europeus de Policies iBombers, que se celebraran del 23al 29 de juny de 2008, comencen aprendre forma. Enguany el torneiginclourà 39 modalitats esportives di-ferents, que van des de les més tradi-cionals com l’atletisme o el futbol, finsa d’altres específiques dels cossos debombers com el muster o les moto-bombes. A més d’ampliar el circuit es-portiu, el president d’Europolyb, JoséCarlos Baquero, va manifestar la in-tenció de “potenciar la vessant social icultural de l’esdeveniment”. Paral·lela-ment a les proves s’organitzaran con-cursos de narració i de fotografia, aixícom nombroses conferències i taulesrodones de formació continuada perals participants, on “la interculturalitat ila internacionalitat jugaran un paperfonamental”. Amb aquesta oferta elsorganitzadors esperen convocar uns
3.000 agents i bombers de totaEuropa, el doble que en la primeraedició disputada el 2006.
De Galícia a Europa
Pontevedra seguirà sent la seuoficial dels Jocs, tot i que s’intentaràdescentralitzar la competició ampliantel marc geogràfic a municipis veïnscom Poio, Sanxenxo, Marín o LaEstrada, entre d’altres. Segons l’orga-nització, ciutats com Barcelona,València, Madrid o Santa Cruz deTenerife han expressat el seu desigd’acollir les futures edicions.
Les inscripcions per a l’Europolyb2008 ja estan obertes. La quota per aparticipar-hi és de 60 euros per unaprova, més 10 euros per cada compe-tició addicional que es vulgui disputar.Les activitats extra-esportives tenen
quotes d’inscripció diferents. Per am-pliar informació podeu consultar elweb: www.europolyb.net. �
Els Jocs Europeus acolli-ran 39 modalitats espor-tives. A la imatge defons, la desfilada delsequips que van prendrepart en l’edició 2006.
Mundials a LiverpoolEl 2008 és any d’esport bomber. Del25 d’agost al 2 de setembre, dosmesos després de l’Europolyb, secelebraran els Jocs Mundials deBombers a Liverpool. S’espera queuns 5.000 bombers es desplacin a laciutat bressol dels Beatles. Enguanyla competició inclourà 60 modalitats,algunes tan dispars com la cursa enkajak, la boxa, el pòquer o el tir ambarc. L’esport es completarà amb ac-tivitats culturals i turístiques, aprofi-tant la designació de Liverpool coma Capital Cultural Europea pel 2008.
FRH 26-p.32 a 35 OK 27/12/07 17:32 Página 32
FAHR
ENHE
IT•4
51
33
Triple setmana blanca a l’SPEISL’èxit de les esquiades que s’or-ganitzen cada hivern entre els com-panys de l’SPEIS ha donat lloc a unasituació curiosa: als taulells delsparcs s’anuncien tres setmanesblanques, consecutives, per al mesde gener. Andorra, Baqueira -Bereti Cerler són les tres destinacionsentre les que podeu triar per gaudirde la neu i de l’esquí amb els com-panys d’aquest i d’altres cossos debombers i de policia d’arreu deCatalunya. Però que ningú es refiï:les places són limitades i, vistal’experiència d’anys anteriors, quanl’allau de peticions va fer tancar lesinscripcions molt abans del previst,convé que els fans de l’esquí reser-veu aviat. � Aragó, Catalunya i Andorra: triple oferta per gaudir de la neu i de l’esquí en la millor companyia.
Per commemorar el seu 150aniversari, els Bombers deValència van organitzar una cursavertical a l’Hotel Hilton. El 10 de no-vembre es van reunir 160 bombers
d’arreu d’Espanya, tots ells profes-sionals en actiu i vestits amb l’equipde protecció complet, al peu del’edifici més alt de la capital chè: 30plantes i 117 metres d’alçada. Elvencedor de la prova va aturar elcronòmetre a 4 minuts i 27 segons.Quatre companys de Barcelona vanprendre part en l’ascensió als 631esglaons del singular edifici. RaúlGómez i José Mª Mateo van ser, res-pectivament, cinquè i sisè classifi-cats de la general, i aquest últim vapujar al primer lloc del podi en laprova per equips. Actualment, elsfans de l’Stair Race projecten orga-nitzar per al 2008 un circuit a nivellestatal, en el que els 70 bombersmés ràpids, per temps i categoria,competirien al llarg de tot l’any ensis curses verticals a diferentstorres del país. �
Els companys que van ser a València, després d’as-cendir els 631 graons de l’hotel Hilton: LuisManzaneda, Josep Gimeno i Raúl Gómez; fent la foto,qui completava el quartet: José Mª Mateo.
Amunt a València
FRH 26-p.32 a 35 OK 27/12/07 17:32 Página 33
FAHR
ENHE
IT•4
51
34
ACTIVITATSACTIVITATS
Cicloturisme als Ports deBeseitEl 25 de setembre la secció ci-clista de l’ACE vam organitzar unatravessa de Saragossa a Ulldeconaper fer l’ascens als Ports de Beseit.Ens vam desplaçar en tren fins aNonaspe, a la comunitat aragonesa,des d’on vam iniciar la marxa, i vamseguir el curs del riu Algars, gaudintdel bosc i dels pobles abandonatsque esquitxaven el paisatge. Un coparribats a Lledó, vam enllaçar ambla Via Verda de l’Alt Camp fins aValderrobles, on vam donar per con-closa la primera etapa de la ruta,amb 73 kilòmetres a les esquenes.La segona fase de la marxa ens vaportar fins a Beseit, per encararl’ascens als Ports del mateix nom,primer per la pista del Parrizal i totseguit pel camí que condueix a
Fredes, creuant les comunitats ara-gonesa, catalana i valenciana. Desd’aquest poble vam iniciar un des-cens vertiginós fins a La Sènia, totdelectant-nos amb la imatge depostal del monestir de Benifassar,
el primer que es va edificar a terresvalencianes, al segle XIII. Ulldeconava posar el punt i final a aquestajornada de cicloturisme pels parat-ges naturals de les comunitatsveïnes, abans de tornar a casa. �
Els companys de la secció ciclista de l’ACE, en un moment de la travessa als Ports de Beseit.
Frontó nadalencDel 17 al 20 de desembre, l’Associació Cultural i Esportiva de Bombers deBarcelona organitza el primer Campionat de Nadal de Frontó per parelles.La competició, que es disputa al poliesportiu del parc de l’Eixample, estàoberta també als agents de la Guàrdia Urbana, Policia Nacional i Mossosd’Esquadra. �
El traç de David Zapater il·lustra el divertit cartell del 1r Campionat de Frontó de l’ACE.
Un any més...i ja en van 29Coincidint amb el primer dijousde novembre, la lleva dels ‘contrac-tats el 1978’ va reunir-se al berena-dor Els Tres Tombs, al poble d’A-vinyonet, per celebrar la seva tradicio-nal trobada anual, en la que el boca-orella fa que cada any es reuneixi un
grup més nombrós. Un matí de coste-llada, xerrera i companyonia que vaaplegar a 34 bombers amb l’excusa–sempre vàlida– de rememorar els29 anys que fa que són a la casa, i alque també s’hi van sumar altres com-panys en actiu i jubilats del Cos. �
Gresca i rialles al berenador Els Tres Tombs, on es vanreunir els companys de la promoció del 78.
FRH 26-p.32 a 35 OK 27/12/07 17:32 Página 34
FAHR
ENHE
IT•4
51
35
Medalla d’honor a l’SPEIS
Joan Pedreny rep de mans de l’alcalde la medalla almèrit de la Guàrdia Urbana en nom de l’SPEIS.
FLAMARADFLAMARADES
La Guàrdia Urbana va concedir aBombers de Barcelona la distincióhonorífica en categoria d’argent “perla seva tasca diària de col·laboració icoordinació amb la Guàrdia Urbana,reforçada amb la seva incorporació ala Sala Conjunta de Comandament”.
Sant Joan deDéu, nou iil·luminatL’estàtua del Patró llueix comnova després del procés de res-tauració a què ha estat sotmesa. Latalla de fusta de Sant Joan de Déues va comprar fa més de 50 anys,mitjançant les aportacions dels com-panys de La Cultural. El sant va estaral despatx de l’antic cap de Bombersde Barcelona, Josep Maria Jordán,fins la seva jubilació, i després va sertraslladat a la biblioteca del Central.Amb el pas dels anys, a causa de lahumitat i de la pols, l’estàtua haviaquedat bastant malmesa i, des de lajunta de l’ACE, es va aprovar la sevarestauració per mitjà de José MaríaMateo. El toc de gràcia va arribar demans del senyor Pardos, qui va pro-porcionar un focus per il·luminar-la, ide Caixa Catalunya, que va aportaruna vitrina per protegir el sant. �
L’entrega del guardó va tenir lloc el27 de setembre al Saló de Cent del’Ajuntament, durant l’acte inauguralde les festes del Patró de la policiamunicipal. El Director de l’SPEIS,Joan Pedreny, va ser l’encarregat derecollir la medalla en nom del Cos. �
REC: pànic a l’EixampleEls companys del torn E del’Eixample van ser els extres deluxe de la nova pel·lícula de JaumeBalagueró i Paco Plaza, REC, quevan rodar part del llargmetratge a lesinstal·lacions del Central. El film, queva obtenir molt bones crítiques enels festivals de Venècia i Sitges, esva estrenar el 23 de novembre i técom a fil argumental una reporterade la televisió local, Àngela, que volseguir en directe la feina dels bom-bers i els acompanya durant el tornde nit. L’avís d’una sortida, aparent-ment rutinària, aviat es convertirà enuna matança per causes descone-gudes. Les escenes de terror, que sesucceeixen al llarg de la cinta, l’at-mosfera claustrofòbica i la gravacióa pols del càmera de televisió localajuden a crear un clima de por i d’in-certesa que domina tota la pel·lícula.Els directors van voler dotar de rea-lisme les escenes del parc, i el torn Eva ser l’escollit per a representar eldia a dia dels bombers, amb l’actua-ció estel·lar d’Andreu Clarella com acap del torn (un paper que ja duiaaprès de casa), molt aplaudida pelscompanys. A hores d’ara, segur quemés d’un ja espera amb impaciènciaLa talla restaurada del Patró ja és a la biblioteca.
que surti el DVD per tenir un recorddel seu pas pel món de la granpantalla. �
FRH 26-p.32 a 35 OK 27/12/07 17:32 Página 35
“Quan era petit ja volia ser bomber,però per a mi era quelcom inimagi-nable”. Potser per això, Toribio vadecantar-se per la mecànica. Peròvet aquí que un dia, mentre treba-llava en un taller de planxisteria, vaconèixer un bomber que venia aarreglar el seu cotxe. “Quan li vaigveure l’escut deBombers, per a mi jaera un heroi, i li vaigpreguntar què caliafer per ser bomber”.La coincidència vafer que en aquellmoment s’estigues-sin organitzant opo-sicions. “Em vaig
presentar i em van dir que havia d’a-creditar un ofici, demostrar el meuestat físic... i nedar. I vaig pensar:‘Hòstia, cagada’; perquè de nedarno en sabia”.
Toribio va passar tres mesospreparant-se. “El dia de la prova denatació li vaig dir a un home vestit
de blau: ‘Senyor, nosé nedar’. I ell em vacontestar: ‘Tu tira’t al’aigua, que aquí elque importa és quequan et donin unaordre, tu la complei-xis’”. Així que, comva poder, va creuarla piscina. Al arribar
FAHR
ENHE
IT•4
51
36
LA NOSTRA GENT
Juan Toribio passeja el seu físicrobust i el seu semblant alegrepel Central. Ha deixat a mitges lapartida de parxís a la cantina i enscondueix a la biblioteca per fer l’en-trevista “més tranquils”. Mentre reco-rrem el passadís, un incaut que passamassa a prop s’aparta d’un salt peresquivar el ganxo que li llança Toribio.El jove company s’escapa de poc,mentre s’allunya tot rient.
“Potser està malament dir-ho,però tinc molts amics a Bombers, peraixò hi sóc”. Toribio duu 33 anys alCos i més de 20 al parc del’Eixample. “Tots els companys quetinc aquí són excel·lents persones.Som una família. Si no m’hi volgues-sin diria ‘doncs a prendre pel sac’”.
Tu tira’t a l’aigua
Sentir explicar a Toribio com vaacabar sent bomber és com un acu-dit d’aquells bons i ben explicats.
“Tinc 3 passions: el meufill, Bombers i la caravana”Un tifó de bon humor al parc i dues mans esteses a la solidaritat amb els mésdesfavorits d’Àfrica: són les dues cares de Juan Toribio. Als seus 60 anys, lafama de bon company, de bromista i, també, d’un xic malparlat, el precedeix.
Juan Toribio s’enfunda el jaquetó. Un gest repetit milvegades en els 33 anys que duu de servei a Bombers.En tot aquest temps no ha perdut ni gota de la sevapassió per aquest ofici.
“Estem tots unamica tocats delbolet, de bombersno n’hi cap denormal... bé, potsera les oficines”
FRH 26-p.36 a 37 OK 27/12/07 17:34 Página 36
“Cada any pugemals camions per fer14 o 15 mil qui-lòmetres. Duem elmaterial de les ONGque treballen allà,porta a porta, a cadapoble o a cada pro-jecte de cooperació”.Quan se li pregunta
si l’experiència és dura, Toribio con-testa sense embuts: “El dur és el quepassa aquesta gent, es mereixenmés ajuda de la que se’ls dóna”. �
FAHR
ENHE
IT•4
51
37
a l’altra banda, l’home de blau li et-zibà: ‘Veus com has arribat!’. “I ésclar que havia arribat, si m’havia be-gut mitja piscina!”, recorda Toribio.Aquell home era el senyor Jordán.“Déu el tingui en la seva glòria, per-què em va haver d’aguantar 25anys!”, s’exclama. Toribio va entrar eldarrer de la seva promoció, encararecorda com el llavors Cap de Bom-bers li va dir: ‘El primer o l’últim, elcas és que estàs a dins. Ara, intentafer pels demés el mateix que t’agra-daria que ells fessin per tu’. Un con-sell que Toribio ha seguit sempre alpeu de la lletra.
Bombers ‘tocats de l’ala’
“Bombers va ser la meva vida finsque em vaig casar...”, comença a ex-plicar Toribio, però de seguida es co-rregeix: “No va sortir bé perquè jom’estimava més Bombers que a lameva dona...és així... i sabia queBombers havia de durar tota la vida”.Això sí, d’aquell matrimoni va sorgirel seu fill, de qui assegura que li té“el cor robat”.
Toribio té una definició molt claradel caràcter bomberil: “Estem totsuna mica tocats de l’ala, de bomberno n’hi ha cap de normal, només elsque estan a les oficines... i d’aquests...no tots”.
Caravana solidària
Després de riures i bromes, tocaparlar d’una altra vessant clau en lavida de Toribio: la de la solidaritat. Enparlar d’aquest tema, adopta un tomolt més seriós: “Aquí vivim molt bé,tenim totes les necessitats bàsiquescobertes, però al Tercer Món estanmolt fotuts. Veus a nens que es bara-
llen per una ampollad’aigua, i t’adones decom els podem aju-dar”. Sap de quèparla, ha creuat setvegades el nord d’À-frica, col·laborant enel projecte CaravanaSolidària que im-pulsa l’ONG Barce-lona Acció Solidària. Ha estat alMarroc, Gàmbia, Senegal, Mauritània;fins i tot a Beirut l’any passat, quan vaesclatar l’anomenada crisi del Líban.
Toribio participacada any a laCaravana Solidàriaportant ajuda alsmés necessitatsdel nord d’Àfrica
Toribio ‘posa’ amb la model i presentadora JuditMascó, amb qui comparteix la vocació d’ajudar alTercer Món a través de l’ONG Barcelona AccióSolidària.
Enguany Toribio viatja per setè cop a l’Àfrica amb la Caravana Solidària. A les imatges, amb Jordi Hereu ial volant d’un dels vehicles en la sortida de la caravana des de la plaça Sant Jaume, el 23 de novembre.
FRH 26-p.36 a 37 OK 27/12/07 17:35 Página 37
FAHR
ENHE
IT•4
51
38
L’ICEBERG
Per David Zapater
FRH 26-p.38 a 40 27/12/07 17:37 Página 38
FRH 26-p.38 a 40 ok 21/12/07 12:41 Página 39
