ARRABAL EN COREA DEL SUD / AITA 07XIX ASSEMBLEA DE LA FTA-CV / ELDA 2006

PREMIS TABLAS 2005-ELDA 2006ELS NOSTRES GRUPS

E L D A aCARCAIXENTdʼ

1

EDITORIAL

Mostra o Certamen?Voldria des d’aquestes pàgi-

nas llançar-vos una pregunta queper a mi és important: ¿Mostra oCertamen?

Així, sense pensar, pot sem-blar una bogeria. Tant en un eventcom en l’altre trobarem teatre, pertal com significa participar amb elsnostres grups en aquesta Mostra oen aquell Certamen. Fins açí be, pe-rò voldria recordar-vos que la FTA-CV va crear les Mostres de Teatreper a que un dia es convertiren en elnostre propi Circuit Teatral Ama-teur... podriem dir-lo així.

Anualment, hem arribat fins aquinze d’aquestes Mostres. Amb eltemps hem anat incorporant algúnque altre Certamen, per a seguirengruixant el nostre "circuit particu-lar". Fins arribar a dia d’avui, queestos últims representen vora el50% en el còmput d’events. A laMostra, mostrem teatre. AlCertamen, competim al fer teatre.Ambdós són lícits. Els premis, eixarecompensa a la qual s’aspira -ademés de l’aplaudiment- quan separticipa a un Certamen, ens omplimés als participants, perquè no dir-lo; aquell grup ha obtés aquests oaquells premis, a este altre l’hanaplaudit molt enguany. I no són elmateix.

I açí, altra questió: ¿Què vo-lem els grups que formem la FTACV:Mostra o Certamen? El segon com-porta competició entre grups. I,com per a un major prestigi, ne-cessitem eixir de l’àmbit de la nos-tra Comunitat, tant per a participarcom per a portar als mi-llors gruposde la resta de l ‘Estat Espanyol, i pera que el desafíament dalt de l’esce-nari siga major...

Aquesta situació ha provocatque algunes de las Mostres nas-cudes al si de la nostra Federaciós’hagen convertit en Certàmens. Ials quals ja no sols participen grupsde la nostra Federació, sinò que enalguns casos la participaciómajoritària és de grups de la restade l’Estat Espanyol.

I la meua pregunta segueixessent la mateixa: ¿Mostra oCertamen?

Roberto Ripoll SanvaleroPresident FTACV

2

ASSEMBLEA2006

Estem a CarcaixentCada any aprofitem la primera oprtunitat que ens permeten els nostres

“negocis” per reunir-nos i estrènyer llaços.La familia ÀGORA-CORLEONNE serà l’amfitriona

d’aquesta reunió clandestina.

Cuina de la Casa de la Marquesa Sèquia Real

Magatzem de Ribera (Pati)Vista del Campanari

10:00 hores Magatzem de Ribera Recepció de families

11:00 hores Visita Casc Antic Passacarrers 1

12:00 hores Teatre Don Enrique XIX Assemblea

14:30 hores Visita Casc Antic Passacarrers 2

15:00 hores Magatzem de Ribera Dinar

17:00 hores A càrrec d’Àgora Gala Premis TABLASCorleonne Girls

3

Arrabal representarà a EspanyaEl grup ARRABAL TEATRO, amb

el seu últim muntatge escènic titolatTiempo de sueños, ha estat selec-cionat oficialment, per a representara la C.E.T.A. (i, per extensió, a laF.T.A.C.V) al Festival Internacionalde la AITA que es celebrarà en agostde 2007 a les ciutats de Chanwgoni Masan (Corea del Sur).

En paraules del seu director,José Luis Prieto, l’obra poseeix "mo-ments de bellesa pura…És tota Es-panya la qual trobem açí i podemdeixar-nos portar per les veles blan-ques de la innocència, per a trobar-nos de colp davant d’un tribunal dela Inquisició que pot cremar alsèssers "erràtics" i veure a les SantesVerges com permaneixen sordes alsprecs, sentir el vent amb els cavallsandalusos, estremir-nos amb elbrau, que podria ser el Minotaure.Podem també veure a Ícar o "l’humàamb grans ales de cadenes", podemsofrir els horrors de la guerra ambla bellesa del Guernica, festejar laboda quan les Bodes de Sang no hi

són lluny, veure la tendra corderaesperar al Sexe ardent. Els jòvens essucceixen als penitents o al con-trari, mentre que les vidues plorenals fills maldits i estimats al mateixtemps. Podem, inclús, mirar-nos al’Espill de les nostres paradoxes icontradiccions…"

El muntatge del grup de Re-quena, triomfà al Festival Interna-cional de Creació Teatral "Estivades2006", celebrat l’agost de 2006, a laciutat de Marche-en-Famenne (Bèl-gica). "És tota España la qual tro-bem açí", va escriure una periodistabelga en la seua crítica teatral,després de veure l’espectacle.

Per al conegut grup Arrabal-Teatro suposava la primera expe-riència representant a la nostra Fe-deració, ademés de a tot el teatreamateur espanyol en aquest pres-tigiós festival internacional, amb unmuntatge de creació col·lectiva ielaborat ex profeso per a participaral Festival Estivades 2006.

Arrabal representarà a Espanya amb l’obra “Tiempo de sueños”, al Festival AITA de Corea del Sud

FESTIVALA.I.T.A.

4

ASSEMBLEA2006

XIX Assemblea - Elda

5

ASSEMBLEA2006

Passeig pels sentits

6

PREMISTABLAS2005

Gal·la dels Premis TABLASGAUDIUM TEATRE

Naix el 1984 a La Llosa de Ranes (València), està format per 40 per-sones. La seua trajectòria cobreix dues etapes: la primera, bàsicament de sai-nets i la segona, on s’introdueixen en la comèdia (Que pague qui puga, La tíade Carlos...), les titelles (Històries de la tata) i els drames (El informe). Hanparticipat a diferents festivals, mostres i concursos de teatre ameteur, ob-tenint -entre d’altres- el 1er. Premi al millor actor principal i al millor actor derepart al V Concurs Provincial de Teatre de Castelló de la Ribera, i el 2º a lamillor obra i millor ambientació escènica al Concurs Intercomarcal de Mon-troi. Seleccionats pel SARC (Diputación de Valencia) en varies edicions, hanrecorregut gran part de la província. Organitzen des de fa 13 anys la Mostrade Teatre Amateur de la Llosa de Ranes, on han participat grups de reconegutprestigi en tot l’Estat Espanyol. També organitza cursos de formació teatral itallers per a fomentar l’hàbit lector. Així mateix, dins del grup han format ungrup de joves, que va debutar amb l’obra Tots els pillos tenen sort.

AJUNTAMENT D’ELX

La tradició teatral del poble il·licità n’és una de les més velles d’Es-panya, potser degut als segles de representacions del Misteri d'Elx, eixempleclar de col·laboració entre Societat, Esglèsia i Ajuntament. Aquest últim hapropiciat i/o aceptat les propostas per a realitzar events teatrals dins del mónamateur al Gran Teatro: Mostra de Teatre d’Instituts d’Elx, Mostra de Teatrede Persones Majors i la Mostra de Teatre de grups amateurs il·licitans (se rep-resenta també al pati d’armes del Palaud’Altamira, a la Glorieta i en, ocasions,a la Rotonda); aquesta última está organizada por La Plataforma (que rec-olleix els grups que van creant-se una vegada se ix dels instituts per a for-mar-se en arts escèniques) i s’está treballant en obrir-la a grups de la Comu-nitat Valenciana. Ademés, és una ciutat que compta amb huit grups per-tanyents a la FTA-CV, motiu pel qual la nostra Assemblea de 2005 es celebràallí, amb un gran éxit. Actualment, l’Ajuntament está reconvirtint un anticescorxador en un espai per a la creació artística: música, pintura, teatre…tenint en compte l’opinió dels col·lectius artístics.

JUAN V. MARTÍNEZ LUCIANOVa nàixer a Alacant, el 1955 i ha estat membre de diferents Comités i

Consells de Lectura. Va fundar i dirigeix la col·lecció "Teatro Siglo XX" i va sermembre del Consell Rector de Teatres de la Generalitat Valenciana (maig1997-juny 2005) i Director General de Teatres de la Generalitat Valenciana(febrer 2004-juny de 2005). És de sobra conegut per les seues traduccions iadaptacions de textos -sobre tot- de llengua an-glesa, i entre d’altres de: Lamujer de negro, El enemigo de la clase, Pánico contenido, Madres, Como pe-rros, Blues, Titanic, Laurel y Hardy van al cielo, Aquella nit amb Lluis,Naturaleza y propósito del universo, Un enemic del poble, Wit, Sopa de pol-

7

PREMISTABLAS2005

2005 al Teatre Castelarlastre amb ordi, ademés de diverses obres de Shakespeare.

TONI CANTÓVa nàixer a València el 14 de gener de 1965. Començà com a model i

va estudiar al Centre Dramàtic Nacional. Al 1986 debutà al magazine LaTarde (TVE) junt a Pastora Vega. Un any més tard presentà l’espai musicalSábado Noche. En 1988 s’incorpora a l’equip de Por la mañana, programaque li serveix d’escola per a actuar davant una cámara i intervè en séries deTV, com El destino en sus manos (1995), Entre naranjos (1996) o Queridomaestro (1998). En 1999 li arriba el paper que l’ha proporcionat major pop-ularitat: el de David Pérez, un jove que desperta després de vint anys encoma, en 7 vidas. Al cinema ha estat un xic Almodóvar, en Todo sobre mimadre (1999), encara que debutà a la gran pantalla el 1986 amb Oficio demuchachos, de Carlos Romero Marchent. Als anys següents interpretà unavintena de pel·lícules, entre les quals destaca Tu nombre envenena mis sue-ños (1999), de Pilar Miró.

Al teatre debutà el 1987, amb Los ochenta son nuestros i després haparticipat en Carmen, Carmen i en Hamlet. El 1990 interpretà el paperd’Orestes en La Orestiada de la mà del director José Carlos Plaza. També haintervenit en: Comedias bárbaras (1991), El Mercader de Venecia (1992),Acreedores (1995), Puede ser divertido (1995), La gata sobre el tejado de zinccaliente (1996), Mucho ruido y pocas nueces (1997), Las amistades peligrosas(2001), y La retirada de Moscú (2004). Ha estat Director del FestivalInternacional de Teatre, Música i Dança, a València Escena Oberta (VEO), finsla quarta edició (2006).

Los premiados, tras la gala de entrega de los Premios TABLAS 2005 en el escenario del Teatro Castelar, junto amiembros de la organización, el Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Elda y el Presidente de la FTA-CV.

8

ELSNOSTRESGRUPS

SUC DE TEATREDes del sorgiment el 1996 de

Suc de Teatre al si de La Tarumba(Alzira), la trajectòria d'este grup deteatre ha estat reconeguda ambpremis importants (Premi Tablas1999, atorgat per la Federació deTeatre Amateur de la ComunitatValenciana.I Premi Micalet de les ArtsEscèniques 2000, atorgat per laGeneralitat Valenciana, entre d’altres) ,crítiques molt favorables i reconeixe-ment del públic en les nombroses rep-resentacions dels seus espectacles.D'esta manera, continua amb la líniade treball de La Tarumba Teatre, que,durant molts anys, va recórrer ambèxit les comarques valencianes i vaaconseguir, de la mateixa manera,nombrosos premis.

Desamparados pretén ser unhomenatge a tantes dones que,calladament i continuada, han sofritdurant tota la seua vida la violència, elmaltractament i l'abandó. La protago-nista, Desamparados, és el paradigmadel patiment, perquè a la crueltatd'una època, l'Espanya de la GuerraCivil i la Dictadura, en què la dona hiha estat sotmesa totalment a l'home,s'ha d'unir l'espantós egoisme que haprovocat el capitalisme de l'últimquart de segle: Desamparados sofreixen carn i ossos la Guerra Civil quanera només una xiqueta; la foscor iinjustícia de la postguerra en fer-seuna dona; i, el desemparament de laseua família, que l'abandona en unagasolinera, quan és anciana.

La vida de Desamparados és lavida de moltes dones marcades pelpatiment, provocat, en gran part, pelshomes. La seua figura emergeix comla d'un ser tràgic condemnat des desempre al dolor... Només la bogeria liofereix en l'actualitat, amb huitanta

anys, la possibilitat de ser feliç, eltrobament amb la pau i el benestarque mai va tindre

Els actors i actrius, dirigits perJosé Antonio Martínez, impactats perla dramàtica notícia de premsa queinforma de l'abandó d'una anciana perla seua família, investiguen les cir-cumstàncies d'este succés. Descobrei-xen una octogenària que ha viscutuna vida plena de calamitats i pati-ments. Tanmateix, la seua bogeriaactual li fa creure que viu l'amor ambEstéfano, i també diversos enigmes ibusquen pistes sobre l'home, perònomés s'hi troben amb hipòtesis. Lapossibilitat que ella haguera viscutuna oculta història d'amor que vapoder acabar en una tragèdia elsanima a completar imaginàriament lavida de Desamparados i mostrar-ladavant del públic.

9

ELSNOSTRESGRUPS

CALANDRACA

El grup es va fundar a finalsdels 80 (del segle passat), dins del’Associació Juvenil del barri il·licitàd’Altabix. Després de diversos muntat-ges i degut a circumstàcies personalsdeixà de funcionar durant un temps,fins que reprenen la seua marxa el1995 emancipant-se de l’Associació.Des d’aleshores han realitzat mitjadotzena de muntatges amb gran èxit.Després d’haver estat any i mig reco-rreguent la geografia nacional amb l’o-bra de Paco Mir, No es tan fácil, retor-nen amb vint actuacions a les seuesesquenes de l’exitós muntatge, i haver

recollit el reconeixi-ment al seu excel·lenttreball i a la qualitatdel grupo.

Este espectacle,que versa sobre lesrelacions de parellades de una òpticaoriginal i disparatadaha estat dirigit per He-lia Gavaldà, i hacomptat amb la par-ticipació al seu repartde: Roberto Martínez(Quique), Rosa Rodes(Andrea), Sergio Boix(camarero Lucas/ veugravació Quique) i Es-

ther Montesinos (Noemí/veu gravacióAndrea).A l’última Mostra de Teatre d’Elda, laCompanyia Calandraca fou la grantriomfadora de la gala. El jurat va deci-dir atorgar els seguents quatre premis:millor grup Calandraca; millor actorprotagonista: Roberto Martinez; milloractriu protagonista: Rosa Rodes; i elquart premi va ser l’atorgat pel públicen les seues votacions a la millor obrao espectacle: No es tan fácil. Amb elqual ja sumen 17 els premis que lacompanyia ha aconseguit al seu primerany de temporada amb este muntatge.

10

ESPECTACLECONTINU

Entre amics i amigues

11

COORDINACIÓ

TERRITORIAL

Cinc anys coordinantHola a tots i a totes. El motiu

d’escriure-vos aquesta nota n’és perdespedir-me. Fa cinc anys em va cri-dar Roberto Expósito (aleshores,President de la FTA-CV) per a enca-rregar-me l’Àrea de Coordinació Te-rritorial dins la Junta Directiva. I joque no li faig fàstics a no-res, des-prés de fer com que m’el pensava livaig dir que sí.

Han estat cinc anys de durendavant un treball fet arran la geo-grafia valenciana, de reunions iassemblees amb el suport inestima-ble dels meus companys (Enrique,José Antonio, Ginés i Javier) i com-panya (Xima) i dels grups i el balançpersonal és molt gratificant.

Sempre he pensat que la Jun-ta Directiva és una part molt impor-tant dins la Federació, però una partal cap i a la fi; crec que la Federaciósom tots i que en la mesura queparticipem en ella farem la Federa-ció de Teatre que volem.

Al llarg d’aquestos anys s’hanrealitzat moltes reunions amb elsgrups, cercant de fomentar la par-ticipació d’aquestos dins el planteja-ment general de la Federació alsúltims anys, i la conclusió a la qualhe arribat a nivell personal és queaquesta àrea, ademés de la figurad’un/a Coordinador/a Territorial,deu de tindre una sèrie de vocalsadscrits i repartits pel territori de laComunitat Valenciana per tal de po-der coordinar-se millor amb elsgrups de les seues zones, tot i fo-mentant d’eixa manera una partici-pació major dels grups i un inter-canvi continu entre la Junta Direc-tiva i la majoria dels grups federatsque formem la FTA-CV... Encara quetambé he de dir-ho: la participació

no ha estat massa alta, per tal comés una tasca prou difícil d’acon-seguir per les dificultats de fer coin-cidir en un mateix lloc, a una matei-xa hora i en un dia determinat, dinsde les atapeïdes agendes que lespersones tenim al món actual.

Des d’aquí, voldria animar-vos a participar dins la nostra Fede-ració tant en les reunions comarcalscom a les Assemblees anuals i trac-tar d’aconseguir així un major reco-neiximent general del nostre teatreamateur. Per lo menys jo si que vosaconselle -de cor- d’estar dos anys ala Junta Directiva, per tal de conèix-er de prop el treball intern de la FTA-CV, i poder aportar altres idees i per-spectives, implicant-nos si cap unestadi més dins d’ella, dins delteatre amateur.

Una salutació a tots i a totes.Ens veurem dalt o baix de l’esce-nari... o als bars.

Salut i molta, però que moltamerda.

Esther Sánchez BelenguerUna amiga de La Comarcal