fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

3 de maig de 2020 Diumenge IV de Pasqua

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.660

5

Mirada endins per F. Xavier Rius, voluntari de Càritas i del Comitè Óscar Romero

Lectura dels Fets dels Apòstols (2,14a.36-41)

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.» En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.» Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

Salm responsorial [22,1-3.4.5.6 (R.: 1)]

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos;em mena al repòs vora l’aigua,i allí em retorna.Em guia per camins segursper l’amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

O bé: Al·leluia.

Ni quan passo per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc vora meu;la vostra vara de pastor,m’asserena i em conforta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (2,20b-25)

Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos.

«Les seves ferides ens curaven.» Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (10,1-10)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»

Ens manquen signes de la fe que parlin als homes i dones d’avui, es diu tot sovint. Volem una fe que sigui entenedora

per la cultura actual; una fe que gairebé esdevingui evident. Tenim catedrals i grans Esglésies, infinitat d’institucions reli-gioses, fins i tot tenim una munió de sants i santes, però, gene-ralment, aquests signes ens parlen més d’una història passada que del propi present o del futur que ens espera.

Contemplant la vida de les primeres comunitats cristianes, que rellegim aquests dies de Pasqua, penso que en devien tenir ben pocs, de signes. Sí, en tenien un, però més aviat provocava repulsió: la creu de Jesús. Però també en tenien un altre que deriva de la creu, que és la caritat. I amb aquests dos signes conquerien molts cors.

Diuen que ens falten signes per al nostre avui. I, de signes, no en són possibles d’altres que els marcats per la creu i la caritat de Crist. De cara a un compromís cristià, és imprescindible la relació personal amb la creu del Senyor. I, quan es prega, la fe es resol en acció sacrificada i compromesa. Per tant, no hi donem més voltes ni vulguem matisar-ho. La vida donada de ple als altres, fonamentada en la pregària humil i sincera, és el signe que parla clar de Jesucrist i que l’home del carrer entén veritablement.

En aquest quart diumenge de Pasqua l’Església ens demana la nostra pregària per les vocacions. Ens referim tant a les voca-cions laïcals, com a les sacerdotals, a la vida consagrada o a la vida missionera. També parlem de les vocacions en països del tercer món, on la formació i la vida espiritual depèn en part dels ajuts que els podem oferir des de l’anomenat primer món.

En definitiva, ens cal pregar perquè hi hagi vocacions a una vida cristiana santa, autèntica i fervorosa. I, en aquest punt, no podem anar amb matisacions complicades o amb eclec-ticismes desorientadors: Calen joves —nois i noies— que es prestin a ser signes de l’Evangeli per als mateixos joves. En l’Ex-hortació pastoral L’Esperit fa jove l’Església, que vaig publicar a l’inici de la Quaresma, indicava que en el testimoniatge de vida és on el signe de Crist i del seu Evangeli refulgeix amb tota plenitud. Ens calen, doncs, signes del Senyor enmig del nostre món. Signes del Déu de la senzillesa i la humilitat, quan tothom somnia nedar en l’abundor i l’ostentació. Signes de Déu que es posa al costat dels qui sofreixen —sobretot en aquests dies

de pandèmia—, quan són molts els qui ambicionen surar per damunt dels altres. Signes de Déu enmig del món d’avui, per donar una visió nova de la vida. El camí no és fàcil. Ell mateix, el Crist, ens ha dit que la via és estreta i que cal prendre la creu del propi compromís cada dia. Però val la pena. S’hi troba el camí de l’autèntica felicitat.

L’Evangeli necessita signes per fer-se entendre al món. I, enca-ra més, el món necessita aquests signes per trobar el seu nord. Invito, per tant, a tots els diocesans a pregar amb constància perquè Déu desvetlli vocacions plenament cristianes. A partir d’aquí, ja sorgiran llavors les vocacions específiques a la vida laïcal o matrimonial, al sacerdoci o a la vida consagrada… que realment necessita la nostra Església.

Ben vostre,

Signes de Déu enmig del món d'avui

Travessem la teva porta i et seguim

A vegades desitgem tenir millors pastors a l’Església i, ves per on, l’evangeli d’avui ens diu que el pastor que té cura de tots nosaltres és el mateix Jesús. Ell va al davant però nosaltres cal que el seguim, cal assimilar-lo i assemblar-nos a Ell. Ell ens ha ensenyat el camí i nosaltres l’imitem en la cerca del bé comú, el bé per a tots, especialment pels més necessitats.

La imatge de la porta també és ben explícita. Jesús és la porta per on flueix la vida per a tots (i per a tot). En la situació d’aquests dies segur que podem comprendre millor el significat d’aquest ‘tots’. Queda palès que tots depenem els uns dels altres i del nostre comportament amb el planeta. Jesús ens dona llibertat d’acció ‘entrant i sortint lliurement per la porta’, però si nosaltres aportem vida, ens salvem de tot perill.

Senyor, fes que ressoni en tots nosaltres el missatge de Jesús per tal que l’interioritzem i el seguim.

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense25 anys

del Concili Provincial Tarraconense

Resolucions conciliars (*)

Capítol tercer: La sol·licitud pels més pobres i marginats

L’acció a favor dels pobres: Càritas, el Secretariat Social i el Centre Català de Solidaritat

Càritas és la institució bàsica, encara que no única, per a traduir en fets la sol·licitud de les nostres esglésies a fa-

vor dels més pobres i marginats. No és, doncs, una institu-ció especialitzada reservada a unes quantes persones, sinó que és l’expressió concreta del servei de la caritat, element indispensable en tota comunitat cristiana (Resolució 94a). En efecte, el servei de la Paraula (predicació i catequesi), el servei de l’Eucaristia (sagraments i vida litúrgica) i el ser-vei de la caritat (treball a favor dels pobres) són els tres serveis fonamentals i constitutius de l’Església i han d’anar relacionats entre ells. Tots el qui pertanyem a l’Església els hem de potenciar i millorar (vegeu Resolució 119).

En cada parròquia cal que hi hagi una Càritas ben orga-nitzada que atengui amb respecte, afecte i competència tant els problemes més coneguts com les noves formes de pobresa. La proximitat a les situacions que necessiten ajut fan de les Càritas parroquials un instrument apropiat per a atendre les mancances que es presenten en els nostres pobles i ciutats. Les Càritas parroquials han de ser porta-des per persones capaces, obertes a la col·laboració de voluntaris i amb un gran esperit d’acolliment i generositat (Resolució 94b). A fi que l’acció de Càritas sigui eficaç, és recomanable que les parròquies —i els bisbats— hi des-tinin una part del seu pressupost ordinari. Amb aquesta quantitat i amb el que es reculli en concepte de col·lec-tes i donatius, els responsables d’aquest important servei eclesial podran desenvolupar la seva tasca amb mitjans consolidats (Resolució 95).

Les necessitats creixents en els camps afectats per l’acció social de l’Església aconsellen que a cada diòcesi hi hagi un organisme (delegació o secretariat) que coordini la pas-toral social diocesana. És natural que aquest organisme estigui vinculat amb Càritas i altres institucions eclesials similars. Més endavant, quan els nostres bisbes ho creguin necessari o convenient, es podrà constituir un Secretariat Interdiocesà de Pastoral Social, amb les funcions següents: difondre la doctrina social de l’Església, contribuir a la re-flexió sobre la pobresa i les seves causes, denunciar les estructures socials injustes i coordinar els organismes di-ocesans de pastoral social (Resolució 80).

Com un dels fruits més notables del Concili que hem cele-brat, hi ha la ferma intenció de donar suport, amb perso-

nes i mitjans, al Centre Català de Solidaritat. Aquesta insti-tució, comuna a tot l’episcopat català i participada per les vuit Càritas diocesanes, té com a objectiu la rehabilitació dels qui han caigut en el món de la droga. Les esglésies amb seu a Catalunya diem no al flagell de la droga i sí a un esforç sostingut per a alliberar-ne els qui en són víctimes. El problema de la droga, reflex d’una societat amb mol-tes contradiccions, no es resol amb facilitat. Més aviat la desintoxicació és un procés llarg i costós. Tanmateix, hem d’ajudar els qui volen sortir d’una espiral de destrucció hu-mana i aconseguir una nova dignitat. Manifestem, doncs, la nostra confiança en el Centre Català de Solidaritat i en la institució que la sosté, la Fundació Sense Cadenes, ins-pirada en el Projecte Home, amb els responsables del qual convé fer tot el possible per mantenir l’entesa i la col·labo-ració (Resolució 96).

Punts de reflexió

—¿Sabem com funciona Càritas a la nostra parròquia (o la nostra Càritas interparroquial) i a la nostra diòcesi? Com contribuïm al seu manteniment? Què caldria canviar per tal que Càritas fos més eficient?

—Quins serveis ofereix Càritas i quins no pot oferir? A quines persones ens hem d’adreçar quan cal socórrer algú? Què fem, que estigui al nostre abast, per evitar de sobrecarregar l’activitat de Càritas? ¿Sabem reclamar a les Administracions allò que és deure d’elles, i no de Cà-ritas?

—¿Dediquem una part del nostre temps a col·laborar en alguna activitat de Càritas? ¿Contribuïm a les campa-nyes que Càritas organitza?

—¿Ens interessem per tota la problemàtica de rehabilita-ció de drogoaddictes? ¿Hi donem suport moral i mate-rial? ¿Procurem que el jovent tingui el nivell necessari de vida, de formació i de diversió perquè no caigui en la droga o altres alienacions?

(*) Del llibre ‘Quadern de treball del Concili Provincial Tarraconense’ de Mn. Armand Puig i Tàrrech (1996)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectures Diumenge IV de Pasqua

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle ALitúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 3 de maig: Diumenge IV de Pasqua [Ac 2,14a.36-41; Salm 22,1-3.4.5.6; 1Pe 2,20b-25; Jn 10,1-10 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 4: [Ac 11,1-18; Salm 41,2-3; 42,3-4; Jn 10,1-10 o bé: Jn 10,11-18]

Dimarts, 5: [Ac 11,19-26; Salm 86,1-3.4-5.6-7; Jn 10,22-30]

Dimecres, 6: [Ac 12,24-13,5; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Jn 12,44-50]

Dijous, 7: [Ac 13,13-25; Salm 88,2-3.21-22.25 i 27; Jn 13, 16-20]

Divendres, 8: [Ac 13,26-33; Salm 2,6-7.8-9.10-11; Jn 14,1-6]

Dissabte, 9: [Ac 13,44-52; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4; Jn 14,7-14]

Diumenge, 10: Diumenge V de Pasqua [Ac 6,1-7; Salm 32,1-2.4-5.18-19; 1Pe 2,4-9; Jn 14,1-12 (LE/LH pròpies)]

in memoriamtestimonis del confinament (II)

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Ramón Pérez, jove de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus:

«En aquesta situació, per a mi, és tot un privilegi participar diàriament de l’Eucaristia»

Els bisbes de Catalunya agraeixen la dedicació i el treball de la comunitat cristiana en aquest temps de confinament

En Ramón Pérez té 22 anys i és de la parròquia de Sant Bernat Calvó de

Reus. Aquests dies d’estat d’alarma sani-tària posa els mitjans tècnics perquè les eucaristies que se celebren a l’arxipres-tat de Reus arribin a moltes llars a través de la xarxa.

—Com està vivint la vida de parròquia en aquests dies de confinament?

La veritat és que són uns dies molt tris-tos... Veure sempre la porta tancada de la parròquia, sense activitat sobretot, per Setmana Santa que sempre hi ha un gran moviment de persones col·laborant i tre-ballant per la preparació dels dies Sants,

sembla que no hagi pogut ser. Se't cau l'ànima als peus quan no veus llantions al Sant Crist o a la Mare de Déu, és com si tot quedés sense vida... Per això procurem que al costat de cada imatge hi hagi un llantió encès, símbol de tota la comu-nitat que prega.

—Quins altres gestos de por-tes enfora han fet?

Des del primer moment en què es va decretar l'estat d'alarma vam posar la imatge del Sant Crist, acompanyat d’un llantió,

a la porta de la parròquia protegit per una reixa des de la qual des del carrer es veu l’entrada a la parròquia. Diumenge de Rams es van col·locar a la reixa fulles de palmera per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem; Dijous Sant a la nit, vam treure la imatge del Sant Crist i, com que arran de la pandèmia les processons de Setmana Santa es van suspendre, vam veure adient que és posés la imatge de La Pietat, que surt a la processó del Sant Enterrament de Reus. L’endemà ens va sobtar trobar molts ciris a la porta de la parròquia. Diumenge de Pasqua vam posar la creu nua i al seu davant la imat-ge del Ressuscitat.

—L’ajuden les iniciatives eclesials que han sorgit a través de les xarxes?

Sí, aquests dies rebem moltes «ofer-tes» a través de les xarxes però una de les eines que més m’ajuda és la guia de pregària que cada dia s’envia des del Se-cretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ – Església Jove).

—Com està col·laborant aquest dies amb l’arxiprestat de Reus?

Cada dia, des del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, a les nou del matí retransmetem la celebració de l'Eucaris-tia. Vam crear un canal de YouTube i una pàgina de Facebook de l'Arxiprestat i a través d'aquests mitjans fem arribar la celebració a les llars.

Val a dir que jo al principi no tenia gaires expectatives. Ens va costar arribar a un bon número de subscriptors a YouTube però a mesura que van passar els dies, el nombre de visualitzacions va augmentar, especialment durant el Tríduum Pasqual quan vam arribar a més de 600 especta-dors. Per a mi és tot un privilegi poder participar de l'Eucaristia diàriament i més fer-ho en aquesta situació...

Mn. Ricard Cabré Roigé va traspassar el dia 24 d’abril, a l’edat de 91 anys. Des de 2012 era capellà adscrit a la

parròquia de Crist Rei de Reus.

Nascut a Riudecols l’any 1929 va rebre l’orde del diaconat al juliol de 1953 a Comillas (Santander) i del presbiterat a la ca-pella major del Seminari, al desembre del mateix any. Llicen-ciat en Teologia i Humanitats clàssiques per la Universitat de Comillas i en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (de-legació de Tarragona) va iniciar el seu ministeri pastoral sent vicari de la parròquia Sant Joan Baptista de Valls (1955-1962) d’on anys més tard en seria el rector i arxiprest (1983-1987).

A la dècada dels anys seixanta va ser rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès (1962-1966) i de Sant Vicenç de Castellvell del Camp (1966-1967) com també encarregat de la parròquia de Sant Miquel d’Almoster (1966-1967). L’any 1967 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca servei que exerciria fins l’any 1983. Anys més tard també va ser rector de la parròquia de Santa Tecla del barri de Campclar, a Tarragona (1987-1992); de la parròquia de Sant Sebastià de La Canonja (1992-2001), de Santa Maria de Bellvei (2002-2007) i de Sant Julià de l’Ar-boç (2001-2011).

Entre d’altres càrrecs va ser delegat diocesà de pastoral del tu-risme (1974-1978), de pastoral social (1978-1998) i de pasto-ral obrera (1998-2007). També va ser president de Càritas Ca-talunya, consiliari de la JARC, del MUEC i del MIJAC, membre del Consell presbiteral (en els períodes 1974-1977, 1984-1992 i 1993-2000), professor a l’Escola de Treball Social i professor, des de 1973, a l’Escola de Teologia —l’actual Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós»—. L’any 2004 va passar a ser professor emèrit d’aquest Institut.

A més, durant molts anys va col·laborar amb el Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat. L’any 2015 va pu-blicar el seu darrer llibre, Salms d’avui.

Mn. Josep M. Barenys Capellades va traspassar el passat dissabte dia 25 d’abril, de matinada, a l'hospital comarcal

del Vendrell, a l’edat de 90 anys. Durant quaranta-tres anys, de 1968 al 2011, va ser rector de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell i també l'arxiprest del Baix Penedès.

Nascut a Maspujols l'any 1929 va ser ordenat diaca a la ca-pella major del Seminari de Tarragona l’any 1952 i va rebre l’orde del presbiterat a l'estadi olímpic de Barcelona el dia 31 de maig de 1952 durant el Congrés Eucarístic Internacional.

Els seus primers anys de ministeri els va exercir com a rector a Puigpelat (1952-1953), Belltall (1953-1959), Bràfim (1959-1968) i com a capellà encarregat de la parròquia de Montferri (1964-1968). L’any 1968 va ser nomenat vicari de la parròquia de Coma-ruga on hi va estar fins l’any 2011. També va ser rec-tor durant un any, de 2001 a 2002, de les parròquies de Llo-renç del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Bellvei. A més, de 2010 a 2011 va ser l’administrador de les parròquies de La Bisbal del Penedès, Montmell, Marmellar, Selma-Pla de Man-lleu i Valldossera.

L'arquebisbe Ramon Torrella el va nomenar vicari episcopal de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès (1987-1997) i canonge de la Catedral de Tarragona l’any 1996. Per raó del càrrec —vicari episcopal— va participar en el Concili Provin-cial Tarraconense de 1995. També va ser membre del Consell presbiteral entre els anys 1968 i 2004.

Mn. Josep Maria Barenys era capellà adscrit a la parròquia de Sant Salvador del Vendrell des del juliol de 2011. Va conti-nuar vivint al Vendrell on va tenir cura amb gran generositat de l'atenció espiritual de molts malalts, així com també de la celebració de l'eucaristia dominical a Sant Salvador de Mar i molts altres serveis a la parròquia. L'any 2011 el consistori vendrellenc el va nomenar Fill Adoptiu de la vila i també va rebre la insígnia d'or.

Mn. Ricard Cabré i Mn. Josep M. Barenys, a la casa del Pare

Fa tot just una setmana, i en poques hores de diferència, aquests dos preveres de l’arxidiòcesi ens van deixar per

passar a la casa del Pare. Tot seguit resseguim algunes pinze-llades del seu ministeri.

Més endavant, quan les circumstàncies ho permetin, se cele-brarà la seva missa exequial. Reposin en la pau de Crist.

Celebració dels seixanta anys de prevere de Mn. Ricard Cabré (a l'esquerra), a la qual va assistir-hi Mn. Josep M. Barenys

El Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, presidirà, fins a nou avís, totes les celebracions dominicals des de la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral. Totes elles, a porta tancada, seran retransmeses en directe a través de la pàgina

web de l’Arquebisbat (arqtgn.cat), la pàgina de Facebook i el canal de Youtube (Arquebisbat de Tarragona).

Retransmissió de les celebracions dominicals des de la Catedral

tarraconense

El dimarts 21 d'abril de 2020, els bis-bes que formen la Conferència Epis-

copal Tarraconense (CET) van celebrar, via telemàtica, la reunió número 234 de la CET, en la qual van poder participar-hi tots els bisbes.

Els bisbes van reflexionar sobre la pan-dèmia que ha provocat la COVID-19 ar-reu del món i de manera significativa les seves repercussions a les deu diòcesis amb seu a Catalunya.

Els bisbes lamenten el nombre tan gran de víctimes mortals d’aquesta pandè-mia i les porten a la pregària cada dia, així com els seus familiars i tots els qui els ploren, i esperen que ben aviat es puguin celebrar sufragis públics per tots els difunts. També preguen i es dolen pels malalts ingressats als hospitals, els aïllats a casa seva, les persones que vi-uen en residències d'ancians i els seus cuidadors, i els qui han de passar el dur confinament en soledat.

Davant les conseqüències de la pandè-mia en la vida econòmica, empresarial i social del país, consideren que cal prepa-rar ja accions i ajuts que posin remei a les repercussions que acabarà tenint en les

persones i les famílies més vul-nerables. Els bisbes també van exposar diverses accions de les diòcesis per tal d'oferir serveis, acompanyament, ajut material i espiritual a tots els afectats i al conjunt de la societat.

En la reunió van expressar el seu agraï-ment a tot el personal sanitari així com la dedicació dels investigadors, els ser-vidors públics i totes les persones i em-preses, voluntaris i col·laboradors que amb el seu treball generós mantenen actives les infraestructures bàsiques de la societat i les atencions als qui més ho necessiten.

I van agrair la dedicació i el treball realit-zats amb diligència i creativitat tot espe-rant que la comunitat cristiana ben aviat pugui tornar a aplegar-se al voltant de l'altar per celebrar l'Eucaristia i els altres sagraments. Sobre aquest darrer punt les diòcesis donaran orientacions sobre com celebrar les primeres comunions i confirmacions, baptismes i matrimonis, previstos en els propers mesos.

En relació a la commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provin-

cial Tarraconense de 1995 han decidit traslladar els actes als dies 23 de gener i 9 de març de 2021. També han decidit ajornar altres trobades pastorals que estaven projectades, per als mesos de maig i juny.

Els prelats també van estudiar un infor-me elaborat per l'Escola Cristiana de Ca-talunya sobre la incidència que té el con-finament en les escoles. Les escoles es troben amb el repte important del finan-çament públic, que ja era insuficient fins ara, i que en les actuals circumstàncies resulta absolutament necessari adequar al cost real de la plaça escolar.

Per la seva part el cardenal Joan Josep Omella va informar que la Conferència Episcopal Espanyola ha fet arribar a Càri-tas Espanyola la quantitat de 6,5 milions d'euros perquè es distribueixin a les Cà-ritas diocesanes per tal de fer front a les necessitats originades per la pandèmia.

Es posposen la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa i la Trobada Mundial

de les Famílies de Roma

La Santa Seu, davant la pandèmia del co-

ronavirus, ha decidit posposar la Jornada Mundial de la Joventut que s’havia de celebrar a Lisboa l’estiu de 2022 per a les mateixes da-tes de 2023. També la

Trobada Mundial de les Famílies, que s'havia de fer al juny de 2021 a Roma, es trasllada al juny de 2022. Ambdós es-deveniments eclesials se celebren cada tres anys.

La darrera Jornada Mundial de la Joventut va tenir lloc a Panamà al gener de 2019 i la Trobada Mundial de les Famílies, a Dublín, l’estiu de 2018.

Redescobrir la bellesa de resar el Rosari

El Sant Pare Francesc va publicar, el passat dia 25 d’abril, una carta en la que proposa redescobrir la bellesa de

resar el Rosari a casa, amb la família, durant aquest mes de maig.

En aquesta breu carta, adreçada a tot el poble de Déu, explica que es pot

triar resar-lo en família o de manera personal però que en qualsevol cas cal fer-ho amb senzillesa. «És fàcil trobar, fins i tot a Internet, bons esquemes de pregària», afirma. A més, el Sant Pare ofereix dos textos de pregàries a la Mare de Déu que es poden recitar al final del Rosari i que ell ma-teix resarà durant el mes de maig en unió espiritual amb tots els fidels.

> Les pregàries proposades pel Sant Pare es poden trobar al web: http://arqtgn.cat/rosari

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle ALitúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 3 de maig: Diumenge IV de Pasqua [Ac 2,14a.36-41; Salm 22,1-3.4.5.6; 1Pe 2,20b-25; Jn 10,1-10 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 4: [Ac 11,1-18; Salm 41,2-3; 42,3-4; Jn 10,1-10 o bé: Jn 10,11-18]

Dimarts, 5: [Ac 11,19-26; Salm 86,1-3.4-5.6-7; Jn 10,22-30]

Dimecres, 6: [Ac 12,24-13,5; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Jn 12,44-50]

Dijous, 7: [Ac 13,13-25; Salm 88,2-3.21-22.25 i 27; Jn 13, 16-20]

Divendres, 8: [Ac 13,26-33; Salm 2,6-7.8-9.10-11; Jn 14,1-6]

Dissabte, 9: [Ac 13,44-52; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4; Jn 14,7-14]

Diumenge, 10: Diumenge V de Pasqua [Ac 6,1-7; Salm 32,1-2.4-5.18-19; 1Pe 2,4-9; Jn 14,1-12 (LE/LH pròpies)]

in memoriamtestimonis del confinament (II)

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Ramón Pérez, jove de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus:

«En aquesta situació, per a mi, és tot un privilegi participar diàriament de l’Eucaristia»

Els bisbes de Catalunya agraeixen la dedicació i el treball de la comunitat cristiana en aquest temps de confinament

En Ramón Pérez té 22 anys i és de la parròquia de Sant Bernat Calvó de

Reus. Aquests dies d’estat d’alarma sani-tària posa els mitjans tècnics perquè les eucaristies que se celebren a l’arxipres-tat de Reus arribin a moltes llars a través de la xarxa.

—Com està vivint la vida de parròquia en aquests dies de confinament?

La veritat és que són uns dies molt tris-tos... Veure sempre la porta tancada de la parròquia, sense activitat sobretot, per Setmana Santa que sempre hi ha un gran moviment de persones col·laborant i tre-ballant per la preparació dels dies Sants,

sembla que no hagi pogut ser. Se't cau l'ànima als peus quan no veus llantions al Sant Crist o a la Mare de Déu, és com si tot quedés sense vida... Per això procurem que al costat de cada imatge hi hagi un llantió encès, símbol de tota la comu-nitat que prega.

—Quins altres gestos de por-tes enfora han fet?

Des del primer moment en què es va decretar l'estat d'alarma vam posar la imatge del Sant Crist, acompanyat d’un llantió,

a la porta de la parròquia protegit per una reixa des de la qual des del carrer es veu l’entrada a la parròquia. Diumenge de Rams es van col·locar a la reixa fulles de palmera per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem; Dijous Sant a la nit, vam treure la imatge del Sant Crist i, com que arran de la pandèmia les processons de Setmana Santa es van suspendre, vam veure adient que és posés la imatge de La Pietat, que surt a la processó del Sant Enterrament de Reus. L’endemà ens va sobtar trobar molts ciris a la porta de la parròquia. Diumenge de Pasqua vam posar la creu nua i al seu davant la imat-ge del Ressuscitat.

—L’ajuden les iniciatives eclesials que han sorgit a través de les xarxes?

Sí, aquests dies rebem moltes «ofer-tes» a través de les xarxes però una de les eines que més m’ajuda és la guia de pregària que cada dia s’envia des del Se-cretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ – Església Jove).

—Com està col·laborant aquest dies amb l’arxiprestat de Reus?

Cada dia, des del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, a les nou del matí retransmetem la celebració de l'Eucaris-tia. Vam crear un canal de YouTube i una pàgina de Facebook de l'Arxiprestat i a través d'aquests mitjans fem arribar la celebració a les llars.

Val a dir que jo al principi no tenia gaires expectatives. Ens va costar arribar a un bon número de subscriptors a YouTube però a mesura que van passar els dies, el nombre de visualitzacions va augmentar, especialment durant el Tríduum Pasqual quan vam arribar a més de 600 especta-dors. Per a mi és tot un privilegi poder participar de l'Eucaristia diàriament i més fer-ho en aquesta situació...

Mn. Ricard Cabré Roigé va traspassar el dia 24 d’abril, a l’edat de 91 anys. Des de 2012 era capellà adscrit a la

parròquia de Crist Rei de Reus.

Nascut a Riudecols l’any 1929 va rebre l’orde del diaconat al juliol de 1953 a Comillas (Santander) i del presbiterat a la ca-pella major del Seminari, al desembre del mateix any. Llicen-ciat en Teologia i Humanitats clàssiques per la Universitat de Comillas i en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (de-legació de Tarragona) va iniciar el seu ministeri pastoral sent vicari de la parròquia Sant Joan Baptista de Valls (1955-1962) d’on anys més tard en seria el rector i arxiprest (1983-1987).

A la dècada dels anys seixanta va ser rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès (1962-1966) i de Sant Vicenç de Castellvell del Camp (1966-1967) com també encarregat de la parròquia de Sant Miquel d’Almoster (1966-1967). L’any 1967 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca servei que exerciria fins l’any 1983. Anys més tard també va ser rector de la parròquia de Santa Tecla del barri de Campclar, a Tarragona (1987-1992); de la parròquia de Sant Sebastià de La Canonja (1992-2001), de Santa Maria de Bellvei (2002-2007) i de Sant Julià de l’Ar-boç (2001-2011).

Entre d’altres càrrecs va ser delegat diocesà de pastoral del tu-risme (1974-1978), de pastoral social (1978-1998) i de pasto-ral obrera (1998-2007). També va ser president de Càritas Ca-talunya, consiliari de la JARC, del MUEC i del MIJAC, membre del Consell presbiteral (en els períodes 1974-1977, 1984-1992 i 1993-2000), professor a l’Escola de Treball Social i professor, des de 1973, a l’Escola de Teologia —l’actual Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós»—. L’any 2004 va passar a ser professor emèrit d’aquest Institut.

A més, durant molts anys va col·laborar amb el Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat. L’any 2015 va pu-blicar el seu darrer llibre, Salms d’avui.

Mn. Josep M. Barenys Capellades va traspassar el passat dissabte dia 25 d’abril, de matinada, a l'hospital comarcal

del Vendrell, a l’edat de 90 anys. Durant quaranta-tres anys, de 1968 al 2011, va ser rector de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell i també l'arxiprest del Baix Penedès.

Nascut a Maspujols l'any 1929 va ser ordenat diaca a la ca-pella major del Seminari de Tarragona l’any 1952 i va rebre l’orde del presbiterat a l'estadi olímpic de Barcelona el dia 31 de maig de 1952 durant el Congrés Eucarístic Internacional.

Els seus primers anys de ministeri els va exercir com a rector a Puigpelat (1952-1953), Belltall (1953-1959), Bràfim (1959-1968) i com a capellà encarregat de la parròquia de Montferri (1964-1968). L’any 1968 va ser nomenat vicari de la parròquia de Coma-ruga on hi va estar fins l’any 2011. També va ser rec-tor durant un any, de 2001 a 2002, de les parròquies de Llo-renç del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Bellvei. A més, de 2010 a 2011 va ser l’administrador de les parròquies de La Bisbal del Penedès, Montmell, Marmellar, Selma-Pla de Man-lleu i Valldossera.

L'arquebisbe Ramon Torrella el va nomenar vicari episcopal de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès (1987-1997) i canonge de la Catedral de Tarragona l’any 1996. Per raó del càrrec —vicari episcopal— va participar en el Concili Provin-cial Tarraconense de 1995. També va ser membre del Consell presbiteral entre els anys 1968 i 2004.

Mn. Josep Maria Barenys era capellà adscrit a la parròquia de Sant Salvador del Vendrell des del juliol de 2011. Va conti-nuar vivint al Vendrell on va tenir cura amb gran generositat de l'atenció espiritual de molts malalts, així com també de la celebració de l'eucaristia dominical a Sant Salvador de Mar i molts altres serveis a la parròquia. L'any 2011 el consistori vendrellenc el va nomenar Fill Adoptiu de la vila i també va rebre la insígnia d'or.

Mn. Ricard Cabré i Mn. Josep M. Barenys, a la casa del Pare

Fa tot just una setmana, i en poques hores de diferència, aquests dos preveres de l’arxidiòcesi ens van deixar per

passar a la casa del Pare. Tot seguit resseguim algunes pinze-llades del seu ministeri.

Més endavant, quan les circumstàncies ho permetin, se cele-brarà la seva missa exequial. Reposin en la pau de Crist.

Celebració dels seixanta anys de prevere de Mn. Ricard Cabré (a l'esquerra), a la qual va assistir-hi Mn. Josep M. Barenys

El Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, presidirà, fins a nou avís, totes les celebracions dominicals des de la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral. Totes elles, a porta tancada, seran retransmeses en directe a través de la pàgina

web de l’Arquebisbat (arqtgn.cat), la pàgina de Facebook i el canal de Youtube (Arquebisbat de Tarragona).

Retransmissió de les celebracions dominicals des de la Catedral

tarraconense

El dimarts 21 d'abril de 2020, els bis-bes que formen la Conferència Epis-

copal Tarraconense (CET) van celebrar, via telemàtica, la reunió número 234 de la CET, en la qual van poder participar-hi tots els bisbes.

Els bisbes van reflexionar sobre la pan-dèmia que ha provocat la COVID-19 ar-reu del món i de manera significativa les seves repercussions a les deu diòcesis amb seu a Catalunya.

Els bisbes lamenten el nombre tan gran de víctimes mortals d’aquesta pandè-mia i les porten a la pregària cada dia, així com els seus familiars i tots els qui els ploren, i esperen que ben aviat es puguin celebrar sufragis públics per tots els difunts. També preguen i es dolen pels malalts ingressats als hospitals, els aïllats a casa seva, les persones que vi-uen en residències d'ancians i els seus cuidadors, i els qui han de passar el dur confinament en soledat.

Davant les conseqüències de la pandè-mia en la vida econòmica, empresarial i social del país, consideren que cal prepa-rar ja accions i ajuts que posin remei a les repercussions que acabarà tenint en les

persones i les famílies més vul-nerables. Els bisbes també van exposar diverses accions de les diòcesis per tal d'oferir serveis, acompanyament, ajut material i espiritual a tots els afectats i al conjunt de la societat.

En la reunió van expressar el seu agraï-ment a tot el personal sanitari així com la dedicació dels investigadors, els ser-vidors públics i totes les persones i em-preses, voluntaris i col·laboradors que amb el seu treball generós mantenen actives les infraestructures bàsiques de la societat i les atencions als qui més ho necessiten.

I van agrair la dedicació i el treball realit-zats amb diligència i creativitat tot espe-rant que la comunitat cristiana ben aviat pugui tornar a aplegar-se al voltant de l'altar per celebrar l'Eucaristia i els altres sagraments. Sobre aquest darrer punt les diòcesis donaran orientacions sobre com celebrar les primeres comunions i confirmacions, baptismes i matrimonis, previstos en els propers mesos.

En relació a la commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provin-

cial Tarraconense de 1995 han decidit traslladar els actes als dies 23 de gener i 9 de març de 2021. També han decidit ajornar altres trobades pastorals que estaven projectades, per als mesos de maig i juny.

Els prelats també van estudiar un infor-me elaborat per l'Escola Cristiana de Ca-talunya sobre la incidència que té el con-finament en les escoles. Les escoles es troben amb el repte important del finan-çament públic, que ja era insuficient fins ara, i que en les actuals circumstàncies resulta absolutament necessari adequar al cost real de la plaça escolar.

Per la seva part el cardenal Joan Josep Omella va informar que la Conferència Episcopal Espanyola ha fet arribar a Càri-tas Espanyola la quantitat de 6,5 milions d'euros perquè es distribueixin a les Cà-ritas diocesanes per tal de fer front a les necessitats originades per la pandèmia.

Es posposen la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa i la Trobada Mundial

de les Famílies de Roma

La Santa Seu, davant la pandèmia del co-

ronavirus, ha decidit posposar la Jornada Mundial de la Joventut que s’havia de celebrar a Lisboa l’estiu de 2022 per a les mateixes da-tes de 2023. També la

Trobada Mundial de les Famílies, que s'havia de fer al juny de 2021 a Roma, es trasllada al juny de 2022. Ambdós es-deveniments eclesials se celebren cada tres anys.

La darrera Jornada Mundial de la Joventut va tenir lloc a Panamà al gener de 2019 i la Trobada Mundial de les Famílies, a Dublín, l’estiu de 2018.

Redescobrir la bellesa de resar el Rosari

El Sant Pare Francesc va publicar, el passat dia 25 d’abril, una carta en la que proposa redescobrir la bellesa de

resar el Rosari a casa, amb la família, durant aquest mes de maig.

En aquesta breu carta, adreçada a tot el poble de Déu, explica que es pot

triar resar-lo en família o de manera personal però que en qualsevol cas cal fer-ho amb senzillesa. «És fàcil trobar, fins i tot a Internet, bons esquemes de pregària», afirma. A més, el Sant Pare ofereix dos textos de pregàries a la Mare de Déu que es poden recitar al final del Rosari i que ell ma-teix resarà durant el mes de maig en unió espiritual amb tots els fidels.

> Les pregàries proposades pel Sant Pare es poden trobar al web: http://arqtgn.cat/rosari

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle ALitúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 3 de maig: Diumenge IV de Pasqua [Ac 2,14a.36-41; Salm 22,1-3.4.5.6; 1Pe 2,20b-25; Jn 10,1-10 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 4: [Ac 11,1-18; Salm 41,2-3; 42,3-4; Jn 10,1-10 o bé: Jn 10,11-18]

Dimarts, 5: [Ac 11,19-26; Salm 86,1-3.4-5.6-7; Jn 10,22-30]

Dimecres, 6: [Ac 12,24-13,5; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Jn 12,44-50]

Dijous, 7: [Ac 13,13-25; Salm 88,2-3.21-22.25 i 27; Jn 13, 16-20]

Divendres, 8: [Ac 13,26-33; Salm 2,6-7.8-9.10-11; Jn 14,1-6]

Dissabte, 9: [Ac 13,44-52; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4; Jn 14,7-14]

Diumenge, 10: Diumenge V de Pasqua [Ac 6,1-7; Salm 32,1-2.4-5.18-19; 1Pe 2,4-9; Jn 14,1-12 (LE/LH pròpies)]

in memoriamtestimonis del confinament (II)

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Ramón Pérez, jove de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus:

«En aquesta situació, per a mi, és tot un privilegi participar diàriament de l’Eucaristia»

Els bisbes de Catalunya agraeixen la dedicació i el treball de la comunitat cristiana en aquest temps de confinament

En Ramón Pérez té 22 anys i és de la parròquia de Sant Bernat Calvó de

Reus. Aquests dies d’estat d’alarma sani-tària posa els mitjans tècnics perquè les eucaristies que se celebren a l’arxipres-tat de Reus arribin a moltes llars a través de la xarxa.

—Com està vivint la vida de parròquia en aquests dies de confinament?

La veritat és que són uns dies molt tris-tos... Veure sempre la porta tancada de la parròquia, sense activitat sobretot, per Setmana Santa que sempre hi ha un gran moviment de persones col·laborant i tre-ballant per la preparació dels dies Sants,

sembla que no hagi pogut ser. Se't cau l'ànima als peus quan no veus llantions al Sant Crist o a la Mare de Déu, és com si tot quedés sense vida... Per això procurem que al costat de cada imatge hi hagi un llantió encès, símbol de tota la comu-nitat que prega.

—Quins altres gestos de por-tes enfora han fet?

Des del primer moment en què es va decretar l'estat d'alarma vam posar la imatge del Sant Crist, acompanyat d’un llantió,

a la porta de la parròquia protegit per una reixa des de la qual des del carrer es veu l’entrada a la parròquia. Diumenge de Rams es van col·locar a la reixa fulles de palmera per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem; Dijous Sant a la nit, vam treure la imatge del Sant Crist i, com que arran de la pandèmia les processons de Setmana Santa es van suspendre, vam veure adient que és posés la imatge de La Pietat, que surt a la processó del Sant Enterrament de Reus. L’endemà ens va sobtar trobar molts ciris a la porta de la parròquia. Diumenge de Pasqua vam posar la creu nua i al seu davant la imat-ge del Ressuscitat.

—L’ajuden les iniciatives eclesials que han sorgit a través de les xarxes?

Sí, aquests dies rebem moltes «ofer-tes» a través de les xarxes però una de les eines que més m’ajuda és la guia de pregària que cada dia s’envia des del Se-cretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ – Església Jove).

—Com està col·laborant aquest dies amb l’arxiprestat de Reus?

Cada dia, des del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, a les nou del matí retransmetem la celebració de l'Eucaris-tia. Vam crear un canal de YouTube i una pàgina de Facebook de l'Arxiprestat i a través d'aquests mitjans fem arribar la celebració a les llars.

Val a dir que jo al principi no tenia gaires expectatives. Ens va costar arribar a un bon número de subscriptors a YouTube però a mesura que van passar els dies, el nombre de visualitzacions va augmentar, especialment durant el Tríduum Pasqual quan vam arribar a més de 600 especta-dors. Per a mi és tot un privilegi poder participar de l'Eucaristia diàriament i més fer-ho en aquesta situació...

Mn. Ricard Cabré Roigé va traspassar el dia 24 d’abril, a l’edat de 91 anys. Des de 2012 era capellà adscrit a la

parròquia de Crist Rei de Reus.

Nascut a Riudecols l’any 1929 va rebre l’orde del diaconat al juliol de 1953 a Comillas (Santander) i del presbiterat a la ca-pella major del Seminari, al desembre del mateix any. Llicen-ciat en Teologia i Humanitats clàssiques per la Universitat de Comillas i en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (de-legació de Tarragona) va iniciar el seu ministeri pastoral sent vicari de la parròquia Sant Joan Baptista de Valls (1955-1962) d’on anys més tard en seria el rector i arxiprest (1983-1987).

A la dècada dels anys seixanta va ser rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès (1962-1966) i de Sant Vicenç de Castellvell del Camp (1966-1967) com també encarregat de la parròquia de Sant Miquel d’Almoster (1966-1967). L’any 1967 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca servei que exerciria fins l’any 1983. Anys més tard també va ser rector de la parròquia de Santa Tecla del barri de Campclar, a Tarragona (1987-1992); de la parròquia de Sant Sebastià de La Canonja (1992-2001), de Santa Maria de Bellvei (2002-2007) i de Sant Julià de l’Ar-boç (2001-2011).

Entre d’altres càrrecs va ser delegat diocesà de pastoral del tu-risme (1974-1978), de pastoral social (1978-1998) i de pasto-ral obrera (1998-2007). També va ser president de Càritas Ca-talunya, consiliari de la JARC, del MUEC i del MIJAC, membre del Consell presbiteral (en els períodes 1974-1977, 1984-1992 i 1993-2000), professor a l’Escola de Treball Social i professor, des de 1973, a l’Escola de Teologia —l’actual Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós»—. L’any 2004 va passar a ser professor emèrit d’aquest Institut.

A més, durant molts anys va col·laborar amb el Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat. L’any 2015 va pu-blicar el seu darrer llibre, Salms d’avui.

Mn. Josep M. Barenys Capellades va traspassar el passat dissabte dia 25 d’abril, de matinada, a l'hospital comarcal

del Vendrell, a l’edat de 90 anys. Durant quaranta-tres anys, de 1968 al 2011, va ser rector de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell i també l'arxiprest del Baix Penedès.

Nascut a Maspujols l'any 1929 va ser ordenat diaca a la ca-pella major del Seminari de Tarragona l’any 1952 i va rebre l’orde del presbiterat a l'estadi olímpic de Barcelona el dia 31 de maig de 1952 durant el Congrés Eucarístic Internacional.

Els seus primers anys de ministeri els va exercir com a rector a Puigpelat (1952-1953), Belltall (1953-1959), Bràfim (1959-1968) i com a capellà encarregat de la parròquia de Montferri (1964-1968). L’any 1968 va ser nomenat vicari de la parròquia de Coma-ruga on hi va estar fins l’any 2011. També va ser rec-tor durant un any, de 2001 a 2002, de les parròquies de Llo-renç del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Bellvei. A més, de 2010 a 2011 va ser l’administrador de les parròquies de La Bisbal del Penedès, Montmell, Marmellar, Selma-Pla de Man-lleu i Valldossera.

L'arquebisbe Ramon Torrella el va nomenar vicari episcopal de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès (1987-1997) i canonge de la Catedral de Tarragona l’any 1996. Per raó del càrrec —vicari episcopal— va participar en el Concili Provin-cial Tarraconense de 1995. També va ser membre del Consell presbiteral entre els anys 1968 i 2004.

Mn. Josep Maria Barenys era capellà adscrit a la parròquia de Sant Salvador del Vendrell des del juliol de 2011. Va conti-nuar vivint al Vendrell on va tenir cura amb gran generositat de l'atenció espiritual de molts malalts, així com també de la celebració de l'eucaristia dominical a Sant Salvador de Mar i molts altres serveis a la parròquia. L'any 2011 el consistori vendrellenc el va nomenar Fill Adoptiu de la vila i també va rebre la insígnia d'or.

Mn. Ricard Cabré i Mn. Josep M. Barenys, a la casa del Pare

Fa tot just una setmana, i en poques hores de diferència, aquests dos preveres de l’arxidiòcesi ens van deixar per

passar a la casa del Pare. Tot seguit resseguim algunes pinze-llades del seu ministeri.

Més endavant, quan les circumstàncies ho permetin, se cele-brarà la seva missa exequial. Reposin en la pau de Crist.

Celebració dels seixanta anys de prevere de Mn. Ricard Cabré (a l'esquerra), a la qual va assistir-hi Mn. Josep M. Barenys

El Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, presidirà, fins a nou avís, totes les celebracions dominicals des de la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral. Totes elles, a porta tancada, seran retransmeses en directe a través de la pàgina

web de l’Arquebisbat (arqtgn.cat), la pàgina de Facebook i el canal de Youtube (Arquebisbat de Tarragona).

Retransmissió de les celebracions dominicals des de la Catedral

tarraconense

El dimarts 21 d'abril de 2020, els bis-bes que formen la Conferència Epis-

copal Tarraconense (CET) van celebrar, via telemàtica, la reunió número 234 de la CET, en la qual van poder participar-hi tots els bisbes.

Els bisbes van reflexionar sobre la pan-dèmia que ha provocat la COVID-19 ar-reu del món i de manera significativa les seves repercussions a les deu diòcesis amb seu a Catalunya.

Els bisbes lamenten el nombre tan gran de víctimes mortals d’aquesta pandè-mia i les porten a la pregària cada dia, així com els seus familiars i tots els qui els ploren, i esperen que ben aviat es puguin celebrar sufragis públics per tots els difunts. També preguen i es dolen pels malalts ingressats als hospitals, els aïllats a casa seva, les persones que vi-uen en residències d'ancians i els seus cuidadors, i els qui han de passar el dur confinament en soledat.

Davant les conseqüències de la pandè-mia en la vida econòmica, empresarial i social del país, consideren que cal prepa-rar ja accions i ajuts que posin remei a les repercussions que acabarà tenint en les

persones i les famílies més vul-nerables. Els bisbes també van exposar diverses accions de les diòcesis per tal d'oferir serveis, acompanyament, ajut material i espiritual a tots els afectats i al conjunt de la societat.

En la reunió van expressar el seu agraï-ment a tot el personal sanitari així com la dedicació dels investigadors, els ser-vidors públics i totes les persones i em-preses, voluntaris i col·laboradors que amb el seu treball generós mantenen actives les infraestructures bàsiques de la societat i les atencions als qui més ho necessiten.

I van agrair la dedicació i el treball realit-zats amb diligència i creativitat tot espe-rant que la comunitat cristiana ben aviat pugui tornar a aplegar-se al voltant de l'altar per celebrar l'Eucaristia i els altres sagraments. Sobre aquest darrer punt les diòcesis donaran orientacions sobre com celebrar les primeres comunions i confirmacions, baptismes i matrimonis, previstos en els propers mesos.

En relació a la commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provin-

cial Tarraconense de 1995 han decidit traslladar els actes als dies 23 de gener i 9 de març de 2021. També han decidit ajornar altres trobades pastorals que estaven projectades, per als mesos de maig i juny.

Els prelats també van estudiar un infor-me elaborat per l'Escola Cristiana de Ca-talunya sobre la incidència que té el con-finament en les escoles. Les escoles es troben amb el repte important del finan-çament públic, que ja era insuficient fins ara, i que en les actuals circumstàncies resulta absolutament necessari adequar al cost real de la plaça escolar.

Per la seva part el cardenal Joan Josep Omella va informar que la Conferència Episcopal Espanyola ha fet arribar a Càri-tas Espanyola la quantitat de 6,5 milions d'euros perquè es distribueixin a les Cà-ritas diocesanes per tal de fer front a les necessitats originades per la pandèmia.

Es posposen la Jornada Mundial de la Joventut de Lisboa i la Trobada Mundial

de les Famílies de Roma

La Santa Seu, davant la pandèmia del co-

ronavirus, ha decidit posposar la Jornada Mundial de la Joventut que s’havia de celebrar a Lisboa l’estiu de 2022 per a les mateixes da-tes de 2023. També la

Trobada Mundial de les Famílies, que s'havia de fer al juny de 2021 a Roma, es trasllada al juny de 2022. Ambdós es-deveniments eclesials se celebren cada tres anys.

La darrera Jornada Mundial de la Joventut va tenir lloc a Panamà al gener de 2019 i la Trobada Mundial de les Famílies, a Dublín, l’estiu de 2018.

Redescobrir la bellesa de resar el Rosari

El Sant Pare Francesc va publicar, el passat dia 25 d’abril, una carta en la que proposa redescobrir la bellesa de

resar el Rosari a casa, amb la família, durant aquest mes de maig.

En aquesta breu carta, adreçada a tot el poble de Déu, explica que es pot

triar resar-lo en família o de manera personal però que en qualsevol cas cal fer-ho amb senzillesa. «És fàcil trobar, fins i tot a Internet, bons esquemes de pregària», afirma. A més, el Sant Pare ofereix dos textos de pregàries a la Mare de Déu que es poden recitar al final del Rosari i que ell ma-teix resarà durant el mes de maig en unió espiritual amb tots els fidels.

> Les pregàries proposades pel Sant Pare es poden trobar al web: http://arqtgn.cat/rosari

fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

3 de maig de 2020 Diumenge IV de Pasqua

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.660

5

Mirada endins per F. Xavier Rius, voluntari de Càritas i del Comitè Óscar Romero

Lectura dels Fets dels Apòstols (2,14a.36-41)

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.» En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.» Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

Salm responsorial [22,1-3.4.5.6 (R.: 1)]

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos;em mena al repòs vora l’aigua,i allí em retorna.Em guia per camins segursper l’amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

O bé: Al·leluia.

Ni quan passo per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc vora meu;la vostra vara de pastor,m’asserena i em conforta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (2,20b-25)

Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos.

«Les seves ferides ens curaven.» Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (10,1-10)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»

Ens manquen signes de la fe que parlin als homes i dones d’avui, es diu tot sovint. Volem una fe que sigui entenedora

per la cultura actual; una fe que gairebé esdevingui evident. Tenim catedrals i grans Esglésies, infinitat d’institucions reli-gioses, fins i tot tenim una munió de sants i santes, però, gene-ralment, aquests signes ens parlen més d’una història passada que del propi present o del futur que ens espera.

Contemplant la vida de les primeres comunitats cristianes, que rellegim aquests dies de Pasqua, penso que en devien tenir ben pocs, de signes. Sí, en tenien un, però més aviat provocava repulsió: la creu de Jesús. Però també en tenien un altre que deriva de la creu, que és la caritat. I amb aquests dos signes conquerien molts cors.

Diuen que ens falten signes per al nostre avui. I, de signes, no en són possibles d’altres que els marcats per la creu i la caritat de Crist. De cara a un compromís cristià, és imprescindible la relació personal amb la creu del Senyor. I, quan es prega, la fe es resol en acció sacrificada i compromesa. Per tant, no hi donem més voltes ni vulguem matisar-ho. La vida donada de ple als altres, fonamentada en la pregària humil i sincera, és el signe que parla clar de Jesucrist i que l’home del carrer entén veritablement.

En aquest quart diumenge de Pasqua l’Església ens demana la nostra pregària per les vocacions. Ens referim tant a les voca-cions laïcals, com a les sacerdotals, a la vida consagrada o a la vida missionera. També parlem de les vocacions en països del tercer món, on la formació i la vida espiritual depèn en part dels ajuts que els podem oferir des de l’anomenat primer món.

En definitiva, ens cal pregar perquè hi hagi vocacions a una vida cristiana santa, autèntica i fervorosa. I, en aquest punt, no podem anar amb matisacions complicades o amb eclec-ticismes desorientadors: Calen joves —nois i noies— que es prestin a ser signes de l’Evangeli per als mateixos joves. En l’Ex-hortació pastoral L’Esperit fa jove l’Església, que vaig publicar a l’inici de la Quaresma, indicava que en el testimoniatge de vida és on el signe de Crist i del seu Evangeli refulgeix amb tota plenitud. Ens calen, doncs, signes del Senyor enmig del nostre món. Signes del Déu de la senzillesa i la humilitat, quan tothom somnia nedar en l’abundor i l’ostentació. Signes de Déu que es posa al costat dels qui sofreixen —sobretot en aquests dies

de pandèmia—, quan són molts els qui ambicionen surar per damunt dels altres. Signes de Déu enmig del món d’avui, per donar una visió nova de la vida. El camí no és fàcil. Ell mateix, el Crist, ens ha dit que la via és estreta i que cal prendre la creu del propi compromís cada dia. Però val la pena. S’hi troba el camí de l’autèntica felicitat.

L’Evangeli necessita signes per fer-se entendre al món. I, enca-ra més, el món necessita aquests signes per trobar el seu nord. Invito, per tant, a tots els diocesans a pregar amb constància perquè Déu desvetlli vocacions plenament cristianes. A partir d’aquí, ja sorgiran llavors les vocacions específiques a la vida laïcal o matrimonial, al sacerdoci o a la vida consagrada… que realment necessita la nostra Església.

Ben vostre,

Signes de Déu enmig del món d'avui

Travessem la teva porta i et seguim

A vegades desitgem tenir millors pastors a l’Església i, ves per on, l’evangeli d’avui ens diu que el pastor que té cura de tots nosaltres és el mateix Jesús. Ell va al davant però nosaltres cal que el seguim, cal assimilar-lo i assemblar-nos a Ell. Ell ens ha ensenyat el camí i nosaltres l’imitem en la cerca del bé comú, el bé per a tots, especialment pels més necessitats.

La imatge de la porta també és ben explícita. Jesús és la porta per on flueix la vida per a tots (i per a tot). En la situació d’aquests dies segur que podem comprendre millor el significat d’aquest ‘tots’. Queda palès que tots depenem els uns dels altres i del nostre comportament amb el planeta. Jesús ens dona llibertat d’acció ‘entrant i sortint lliurement per la porta’, però si nosaltres aportem vida, ens salvem de tot perill.

Senyor, fes que ressoni en tots nosaltres el missatge de Jesús per tal que l’interioritzem i el seguim.

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense25 anys

del Concili Provincial Tarraconense

Resolucions conciliars (*)

Capítol tercer: La sol·licitud pels més pobres i marginats

L’acció a favor dels pobres: Càritas, el Secretariat Social i el Centre Català de Solidaritat

Càritas és la institució bàsica, encara que no única, per a traduir en fets la sol·licitud de les nostres esglésies a fa-

vor dels més pobres i marginats. No és, doncs, una institu-ció especialitzada reservada a unes quantes persones, sinó que és l’expressió concreta del servei de la caritat, element indispensable en tota comunitat cristiana (Resolució 94a). En efecte, el servei de la Paraula (predicació i catequesi), el servei de l’Eucaristia (sagraments i vida litúrgica) i el ser-vei de la caritat (treball a favor dels pobres) són els tres serveis fonamentals i constitutius de l’Església i han d’anar relacionats entre ells. Tots el qui pertanyem a l’Església els hem de potenciar i millorar (vegeu Resolució 119).

En cada parròquia cal que hi hagi una Càritas ben orga-nitzada que atengui amb respecte, afecte i competència tant els problemes més coneguts com les noves formes de pobresa. La proximitat a les situacions que necessiten ajut fan de les Càritas parroquials un instrument apropiat per a atendre les mancances que es presenten en els nostres pobles i ciutats. Les Càritas parroquials han de ser porta-des per persones capaces, obertes a la col·laboració de voluntaris i amb un gran esperit d’acolliment i generositat (Resolució 94b). A fi que l’acció de Càritas sigui eficaç, és recomanable que les parròquies —i els bisbats— hi des-tinin una part del seu pressupost ordinari. Amb aquesta quantitat i amb el que es reculli en concepte de col·lec-tes i donatius, els responsables d’aquest important servei eclesial podran desenvolupar la seva tasca amb mitjans consolidats (Resolució 95).

Les necessitats creixents en els camps afectats per l’acció social de l’Església aconsellen que a cada diòcesi hi hagi un organisme (delegació o secretariat) que coordini la pas-toral social diocesana. És natural que aquest organisme estigui vinculat amb Càritas i altres institucions eclesials similars. Més endavant, quan els nostres bisbes ho creguin necessari o convenient, es podrà constituir un Secretariat Interdiocesà de Pastoral Social, amb les funcions següents: difondre la doctrina social de l’Església, contribuir a la re-flexió sobre la pobresa i les seves causes, denunciar les estructures socials injustes i coordinar els organismes di-ocesans de pastoral social (Resolució 80).

Com un dels fruits més notables del Concili que hem cele-brat, hi ha la ferma intenció de donar suport, amb perso-

nes i mitjans, al Centre Català de Solidaritat. Aquesta insti-tució, comuna a tot l’episcopat català i participada per les vuit Càritas diocesanes, té com a objectiu la rehabilitació dels qui han caigut en el món de la droga. Les esglésies amb seu a Catalunya diem no al flagell de la droga i sí a un esforç sostingut per a alliberar-ne els qui en són víctimes. El problema de la droga, reflex d’una societat amb mol-tes contradiccions, no es resol amb facilitat. Més aviat la desintoxicació és un procés llarg i costós. Tanmateix, hem d’ajudar els qui volen sortir d’una espiral de destrucció hu-mana i aconseguir una nova dignitat. Manifestem, doncs, la nostra confiança en el Centre Català de Solidaritat i en la institució que la sosté, la Fundació Sense Cadenes, ins-pirada en el Projecte Home, amb els responsables del qual convé fer tot el possible per mantenir l’entesa i la col·labo-ració (Resolució 96).

Punts de reflexió

—¿Sabem com funciona Càritas a la nostra parròquia (o la nostra Càritas interparroquial) i a la nostra diòcesi? Com contribuïm al seu manteniment? Què caldria canviar per tal que Càritas fos més eficient?

—Quins serveis ofereix Càritas i quins no pot oferir? A quines persones ens hem d’adreçar quan cal socórrer algú? Què fem, que estigui al nostre abast, per evitar de sobrecarregar l’activitat de Càritas? ¿Sabem reclamar a les Administracions allò que és deure d’elles, i no de Cà-ritas?

—¿Dediquem una part del nostre temps a col·laborar en alguna activitat de Càritas? ¿Contribuïm a les campa-nyes que Càritas organitza?

—¿Ens interessem per tota la problemàtica de rehabilita-ció de drogoaddictes? ¿Hi donem suport moral i mate-rial? ¿Procurem que el jovent tingui el nivell necessari de vida, de formació i de diversió perquè no caigui en la droga o altres alienacions?

(*) Del llibre ‘Quadern de treball del Concili Provincial Tarraconense’ de Mn. Armand Puig i Tàrrech (1996)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectures Diumenge IV de Pasqua

fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

3 de maig de 2020 Diumenge IV de Pasqua

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.660

5

Mirada endins per F. Xavier Rius, voluntari de Càritas i del Comitè Óscar Romero

Lectura dels Fets dels Apòstols (2,14a.36-41)

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.» En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.» Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

Salm responsorial [22,1-3.4.5.6 (R.: 1)]

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos;em mena al repòs vora l’aigua,i allí em retorna.Em guia per camins segursper l’amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

O bé: Al·leluia.

Ni quan passo per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc vora meu;la vostra vara de pastor,m’asserena i em conforta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (2,20b-25)

Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos.

«Les seves ferides ens curaven.» Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (10,1-10)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»

Ens manquen signes de la fe que parlin als homes i dones d’avui, es diu tot sovint. Volem una fe que sigui entenedora

per la cultura actual; una fe que gairebé esdevingui evident. Tenim catedrals i grans Esglésies, infinitat d’institucions reli-gioses, fins i tot tenim una munió de sants i santes, però, gene-ralment, aquests signes ens parlen més d’una història passada que del propi present o del futur que ens espera.

Contemplant la vida de les primeres comunitats cristianes, que rellegim aquests dies de Pasqua, penso que en devien tenir ben pocs, de signes. Sí, en tenien un, però més aviat provocava repulsió: la creu de Jesús. Però també en tenien un altre que deriva de la creu, que és la caritat. I amb aquests dos signes conquerien molts cors.

Diuen que ens falten signes per al nostre avui. I, de signes, no en són possibles d’altres que els marcats per la creu i la caritat de Crist. De cara a un compromís cristià, és imprescindible la relació personal amb la creu del Senyor. I, quan es prega, la fe es resol en acció sacrificada i compromesa. Per tant, no hi donem més voltes ni vulguem matisar-ho. La vida donada de ple als altres, fonamentada en la pregària humil i sincera, és el signe que parla clar de Jesucrist i que l’home del carrer entén veritablement.

En aquest quart diumenge de Pasqua l’Església ens demana la nostra pregària per les vocacions. Ens referim tant a les voca-cions laïcals, com a les sacerdotals, a la vida consagrada o a la vida missionera. També parlem de les vocacions en països del tercer món, on la formació i la vida espiritual depèn en part dels ajuts que els podem oferir des de l’anomenat primer món.

En definitiva, ens cal pregar perquè hi hagi vocacions a una vida cristiana santa, autèntica i fervorosa. I, en aquest punt, no podem anar amb matisacions complicades o amb eclec-ticismes desorientadors: Calen joves —nois i noies— que es prestin a ser signes de l’Evangeli per als mateixos joves. En l’Ex-hortació pastoral L’Esperit fa jove l’Església, que vaig publicar a l’inici de la Quaresma, indicava que en el testimoniatge de vida és on el signe de Crist i del seu Evangeli refulgeix amb tota plenitud. Ens calen, doncs, signes del Senyor enmig del nostre món. Signes del Déu de la senzillesa i la humilitat, quan tothom somnia nedar en l’abundor i l’ostentació. Signes de Déu que es posa al costat dels qui sofreixen —sobretot en aquests dies

de pandèmia—, quan són molts els qui ambicionen surar per damunt dels altres. Signes de Déu enmig del món d’avui, per donar una visió nova de la vida. El camí no és fàcil. Ell mateix, el Crist, ens ha dit que la via és estreta i que cal prendre la creu del propi compromís cada dia. Però val la pena. S’hi troba el camí de l’autèntica felicitat.

L’Evangeli necessita signes per fer-se entendre al món. I, enca-ra més, el món necessita aquests signes per trobar el seu nord. Invito, per tant, a tots els diocesans a pregar amb constància perquè Déu desvetlli vocacions plenament cristianes. A partir d’aquí, ja sorgiran llavors les vocacions específiques a la vida laïcal o matrimonial, al sacerdoci o a la vida consagrada… que realment necessita la nostra Església.

Ben vostre,

Signes de Déu enmig del món d'avui

Travessem la teva porta i et seguim

A vegades desitgem tenir millors pastors a l’Església i, ves per on, l’evangeli d’avui ens diu que el pastor que té cura de tots nosaltres és el mateix Jesús. Ell va al davant però nosaltres cal que el seguim, cal assimilar-lo i assemblar-nos a Ell. Ell ens ha ensenyat el camí i nosaltres l’imitem en la cerca del bé comú, el bé per a tots, especialment pels més necessitats.

La imatge de la porta també és ben explícita. Jesús és la porta per on flueix la vida per a tots (i per a tot). En la situació d’aquests dies segur que podem comprendre millor el significat d’aquest ‘tots’. Queda palès que tots depenem els uns dels altres i del nostre comportament amb el planeta. Jesús ens dona llibertat d’acció ‘entrant i sortint lliurement per la porta’, però si nosaltres aportem vida, ens salvem de tot perill.

Senyor, fes que ressoni en tots nosaltres el missatge de Jesús per tal que l’interioritzem i el seguim.

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense25 anys

del Concili Provincial Tarraconense

Resolucions conciliars (*)

Capítol tercer: La sol·licitud pels més pobres i marginats

L’acció a favor dels pobres: Càritas, el Secretariat Social i el Centre Català de Solidaritat

Càritas és la institució bàsica, encara que no única, per a traduir en fets la sol·licitud de les nostres esglésies a fa-

vor dels més pobres i marginats. No és, doncs, una institu-ció especialitzada reservada a unes quantes persones, sinó que és l’expressió concreta del servei de la caritat, element indispensable en tota comunitat cristiana (Resolució 94a). En efecte, el servei de la Paraula (predicació i catequesi), el servei de l’Eucaristia (sagraments i vida litúrgica) i el ser-vei de la caritat (treball a favor dels pobres) són els tres serveis fonamentals i constitutius de l’Església i han d’anar relacionats entre ells. Tots el qui pertanyem a l’Església els hem de potenciar i millorar (vegeu Resolució 119).

En cada parròquia cal que hi hagi una Càritas ben orga-nitzada que atengui amb respecte, afecte i competència tant els problemes més coneguts com les noves formes de pobresa. La proximitat a les situacions que necessiten ajut fan de les Càritas parroquials un instrument apropiat per a atendre les mancances que es presenten en els nostres pobles i ciutats. Les Càritas parroquials han de ser porta-des per persones capaces, obertes a la col·laboració de voluntaris i amb un gran esperit d’acolliment i generositat (Resolució 94b). A fi que l’acció de Càritas sigui eficaç, és recomanable que les parròquies —i els bisbats— hi des-tinin una part del seu pressupost ordinari. Amb aquesta quantitat i amb el que es reculli en concepte de col·lec-tes i donatius, els responsables d’aquest important servei eclesial podran desenvolupar la seva tasca amb mitjans consolidats (Resolució 95).

Les necessitats creixents en els camps afectats per l’acció social de l’Església aconsellen que a cada diòcesi hi hagi un organisme (delegació o secretariat) que coordini la pas-toral social diocesana. És natural que aquest organisme estigui vinculat amb Càritas i altres institucions eclesials similars. Més endavant, quan els nostres bisbes ho creguin necessari o convenient, es podrà constituir un Secretariat Interdiocesà de Pastoral Social, amb les funcions següents: difondre la doctrina social de l’Església, contribuir a la re-flexió sobre la pobresa i les seves causes, denunciar les estructures socials injustes i coordinar els organismes di-ocesans de pastoral social (Resolució 80).

Com un dels fruits més notables del Concili que hem cele-brat, hi ha la ferma intenció de donar suport, amb perso-

nes i mitjans, al Centre Català de Solidaritat. Aquesta insti-tució, comuna a tot l’episcopat català i participada per les vuit Càritas diocesanes, té com a objectiu la rehabilitació dels qui han caigut en el món de la droga. Les esglésies amb seu a Catalunya diem no al flagell de la droga i sí a un esforç sostingut per a alliberar-ne els qui en són víctimes. El problema de la droga, reflex d’una societat amb mol-tes contradiccions, no es resol amb facilitat. Més aviat la desintoxicació és un procés llarg i costós. Tanmateix, hem d’ajudar els qui volen sortir d’una espiral de destrucció hu-mana i aconseguir una nova dignitat. Manifestem, doncs, la nostra confiança en el Centre Català de Solidaritat i en la institució que la sosté, la Fundació Sense Cadenes, ins-pirada en el Projecte Home, amb els responsables del qual convé fer tot el possible per mantenir l’entesa i la col·labo-ració (Resolució 96).

Punts de reflexió

—¿Sabem com funciona Càritas a la nostra parròquia (o la nostra Càritas interparroquial) i a la nostra diòcesi? Com contribuïm al seu manteniment? Què caldria canviar per tal que Càritas fos més eficient?

—Quins serveis ofereix Càritas i quins no pot oferir? A quines persones ens hem d’adreçar quan cal socórrer algú? Què fem, que estigui al nostre abast, per evitar de sobrecarregar l’activitat de Càritas? ¿Sabem reclamar a les Administracions allò que és deure d’elles, i no de Cà-ritas?

—¿Dediquem una part del nostre temps a col·laborar en alguna activitat de Càritas? ¿Contribuïm a les campa-nyes que Càritas organitza?

—¿Ens interessem per tota la problemàtica de rehabilita-ció de drogoaddictes? ¿Hi donem suport moral i mate-rial? ¿Procurem que el jovent tingui el nivell necessari de vida, de formació i de diversió perquè no caigui en la droga o altres alienacions?

(*) Del llibre ‘Quadern de treball del Concili Provincial Tarraconense’ de Mn. Armand Puig i Tàrrech (1996)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectures Diumenge IV de Pasqua