Del cap a les teves mans

Del cap a les teves mans

1

1. RESUM ANALÍTIC

En aquest treball ens introduïm en el món editorial, seguint l’elaboració d’un

llibre de text des que és una idea fins que arriba a les mans del públic.

En el treball recorrem cada esglaó del procés d’elaboració d’un llibre, primer

introduint el concepte i després centrant-nos més en el cas del llibre de text. La

metodologia seguida ha estat la recerca bibliogràfica i les entrevistes a

professionals del sector. També incloem un esquema del procés editorial.

En el nostre estudi també hem elaborat enquestes al públic en general, que

hem analitzat per tal de descobrir el contacte que té la gent amb els llibres de

text.


2

2. INTRODUCCIÓ

La comunicació en el éssers humans és una capacitat que ens diferencia de la

resta de les altres espècies.

Tant la comunicació verbal com l’escrita és una eina fonamental per tots

nosaltres, és la base de la parla i l’escriptura.

Des del nostre naixement tenim la necessitat de comunicar-nos amb la resta de

persones que ens envolten... ja sigui pel plor, el balbuceig... fins que emetem

les nostres primeres paraules i també tenim l’instint de dibuixar i escriure.

Docents i família ens ensenyen a través de les paraules a manifestar-nos.

Aquestes paraules, si no fos pels llibres, es perdrien, i d’aquí ve la necessitat

d’editar-les.

Des dels inicis de l’era humana, les persones s’han vist amb el menester

d’expressar els seus pensaments, sentiments i altres inquietuds als demés per

fer-se entendre. Les primeres expressions escrites van començar des de les

cavernes on els primers homes ja ho feien a les parets, passant pels jeroglífics

dels egipcis, les escriptures hebrees i els escrivents en l’antiguitat i l’edat

mitjana.

Sabem coses dels nostres avantpassats gràcies a l’escriptura i així hem aprés

d’ells.

Avui en dia seguim aprenent i aprenent a través d’escrits, manuscrits, llibres

especialitzats, llibres que expressen idees o sentiments o tant sols expliquen

històries i tota mena però no deixem d’absorbir informació i, sobretot, de fer una

bona difusió.

En la societat que vivim l’educació a les escoles i als instituts està assistida

molt sovint pel llibre de text. Són llibres atractius, vistosos, amb molt suport

gràfic, activitats elaborades amb finalitats pedagògicament estudiades, temaris

redactats de manera motivant... però tot sovint, se’ls considera cars i

innecessaris. És molt usual sentir pares queixant-se quan hi ha noves edicions

molt semblants a les anteriors, ja que això significa no poder aprofitar els llibres


3

d’anys anteriors. En general la gent es pensa que és culpa de les editorials,

però no és així, sinó que ve establert des del Govern.

Amb tots aquests antecedents, em vaig formular la següent hipòtesi:

Fins a quin punt la població coneix el procés d’elaboració d’un llibre de text?

A més a més, vaig decidir investigar per mi mateixa com era aquest procés.

Com que tenia bones possibilitats de veure com funciona una editorial de llibres

de text per dins, vaig pensar que podria fer un estudi diferent, ja que no tothom

té aquest privilegi. Aquest estudi es basaria en una visita per les instal·lacions

d’una editorial i entrevistes a professionals complementades amb recerca

biogràfica. A més, tenia inquietuds i preguntes no respostes sobre tot el que

envoltava el món editorial i el procés d’elaboració d’un llibre.

D’una altra banda, vaig pensar que podria ser interessant fer unes petites

enquestes a la gent del carrer per preguntar i treure conclusions sobre el

coneixement que tenien del procés del llibre.


4

3. ORÍGENS DEL LLIBRE

En l’antiguitat, la forma del llibre era de rotlle. Només s’escrivia el text sobre

una de les cares del rotlle i en columnes successives. El lector anava

desenrotllant un extrem i enrotllant la part que havia llegit, per tant, el principi

del rotlle quedava a l’interior, amb l’inconvenient que tot el llibre s’havia de ser

desenrotllar i enrotllar bé de nou abans que un altre lector el fes servir. Aquest

sistema va ocasionar un gran deteriorament del material en què es feia, que

solia ser el papir.

El cuir s’utilitzava en algunes ocasions però no resultava adequat per

l’escriptura. Va ser durant els primers segles de l’era cristiana que es va

generalitzar l’ús del pergamí (pell d’ovella, cabra o vedell tractada per poder-hi

escriure) com a material per escriure. A partir del segle I d.C. el pergamí

abandona la forma de rotlle per passar a ser un plec de fulls enquadernats.

El paper arriba a Europa a l’any 1150 quan els àrabs construeixen el primer

molí de paper a Xàtiva, València.

El paper va proporcionar una base molt més econòmica que el pergamí, i és

per això que no ha deixat d’augmentar fins avui en dia.

La demanda de paper va augmentar considerablement durant la invenció de

l’impremta i de manera mai vista amb l’aparició dels diaris, d’aquesta manera el

mercat de paper es va convertir en una font econòmica de gran poder.

En el món occidental, la invenció de l’impremta s’atribueix a Johann

Gensfleicsch de Gutenberg. L’any 1452 van començar els treballs per la que es

consideraria la primera gran obra impresa, la Bíblia. Part d’aquesta primera

impressió es va fer sobre pergamí per als clients de major estatus social, i en

paper per la resta de clients. Va sortir a la venta a l’any 1456.

És de suposar que a part de la Bíblia també es van imprimir obres menys

importants però que es van perdre i, per tant, no en tenim constància.

Les obres sortides de la impremta solen reproduir les característiques dels

manuscrits: deixaven en blanc les inicials, els títols i les il·lustracions perquè a

posteriori fossin completades per un artesà.


5

En els impresos de Gutenberg, com ara a la Bíblia, no hi figuren ni el seu nom

ni la data de quan es va compondre.

Bíblia de Gutenber: les ornamentacions florals s’elaboraven a mà.

La impremta en un inici no va néixer com una revolució en el món de la cultura

sinó com un mètode ràpid i barat per produir manuscrits. La gran quantitat de

llibres en comparació a la de manuscrits, sempre més costosos, va fer proliferar

els llibres de mida mitjana i petita: llibres per la devoció i l’estudi, llibres d’ús i

de lectura personal.

En arribar la societat de consum els llibres van passar a ser en un format més

atractiu i senzill per a tots els públics.

Així que podem trobar llibres de tot tipus i que toquen tots els temes (científics,

literaris, de viatges, biografies, diccionaris, de text...), i amb molts formats (de

butxaca, amb tapa dura, de luxe...).

El format de llibre que està fent revolucionar el món editorial és l’e-book. Un

lector digital de la mida d’un llibre prim que permet guardar centenars d’obres

literàries en la seva memòria interna i reproduir-ne el text a la pantalla que no té

retro-il·luminació.


6

Els e-books ens permeten estalviar paper, accedir a molta més informació de

manera més ràpida i transportar la nostra lectura més còmodament. Tot i ser

electrònic i necessitar bateria al tenir una pantalla, fa servir la tècnica de la tinta

electrònica, recurs que no afecta a la vista i gasta menys energia.

Un exemple de llibre en el que conviu l’exemplar en paper amb la versió

electrònica són els llibres de text. En aquest treball de recerca ens endinsarem

en el món editorial i veure’m els diferents passos pels quals passa un llibre

abans de ser publicat. Començarem per l’editor, passarem pel teclista, el

maquetista, les agències de fotografia i mapes, els correctors i la impremta fins

acabar en la venda i distribució. També investigarem l’eficiència econòmica de

publicar un llibre i la seva vigència.


7

4. QUÈ ÉS UNA EDITORIAL?

Les empreses dedicades a l’edició són entitats que gestionen la publicació dels

llibres.

Els canvis tecnològics han revolucionat el sector i el sistema de producció ha

canviat al possibilitar la realització del llibre en un curt període de temps, amb

inversions més reduïdes al fer tirades llargues.

La primera definició de terme editorial va aparèixer al 1869 al diccionari de la

Reial Acadèmia Espanyola, fent la següent aportació: “organisme o empresa

encarregada de la publicació i difusió de llibres, diaris, revistes i altres classes

d’impresos”.

Gran part de les petites i mitjanes editorials han desaparegut amb la

competència amb les grans, i al mateix temps, s’ha produït l’especialització. El

mateix ha succeït amb petites llibreries, absorbides per grans superfícies i amb

el canvi en el fenòmen denominat “velocitat de rotació del producte” .

La varietat de llibres a editar pot fer pensar en diversos models editorials, però

el procés base de la seva realització és el mateix amb una problemàtica

diferent.

La tipologia de les editorials poden establir-se en diferents línies. Però seran la

producció i la temàtica les que determinaran la mida i l’especialització.

4.1. MODELS EDITORALS

• Segons model productiu:

o Bibliològiques: produeixen llibres i altres impresos.

o Periodístiques o hemerològiques

o Tecnològiques


8

• Segons el capital facturat

o Grans: més de 18-20 milions d’euros

o Mitjanes/ grans : entre 6 i 18-20 milions

o Mitjanes: entre 6 i 3 milions

o Mitjanes/ petites: entre 3 i 0,5 milions

o Petites: per sota de 0,5 milions

• Segons la institució editora:

o Públiques: editorials institucionals que depenen de

l’administració.

o Privades: propietat d’una persona física o societat

jurídica.

o Mixtes: s’ofereixen, també, com a empreses gestores a

diferents autors.

o D’autor: donen sortida a obres no comercials.

Independent de la tipologia d’una editorial les empreses s’estructuren per

seccions.

En les de petit format, les tasques són assumides per un o més professionals

mentre que en la resta les funcions es reparteixen en cinc departaments

generals:

• Departament d’edició


9

• Departament de producció

o Fotocomposició

o Fotografia

o Cartografia

o Filmació

o Maquetació

• Departament d’edició digital

• Departament de distribució i comercialització

• Departament de màrqueting


10

5. Esquema


11

6. EDICIÓ

La edició moderna es va desenvolupar després del procés industrial en els

primers anys del segle XX.

Al 1911 l’Associació de Llibreria Espanyola va aclarir els conceptes erronis

entre edició e impressió.

El que pretenien els professionals va ser aclarir el mal ús del terme edició per

reimpressió, així va quedar com a definició final d’edició: “successió, en ordre

numèric, de diferents series d’impressions d’una mateixa obra”.

• Tipologia de l’edició:

En la edició existeixen dos tipus que podem agrupar segons els dos factors que

la determinen, per una banda el fons i per l’altre la forma, es a dir, el contingut i

el continent.

Existeixen dos grans grups:

1-Tipilogia general: - General

- Edició de luxe

- Econòmica

- Bibliòfil

2-Tipologia especifica: - per l’editor

- per el suport

- per el contingut o fons

- per el format

- per la presentació

- per la seva difusió o comercialització


12

6.1. EDITOR

Dins de l’edició el concepte d’editor és fonamental; aquest, és un professional,

autodidacta, i la seva intuïció és la capacitat intel·lectual, l’esforç i l’entrega

constant.

La figura de l’editor ha evolucionat al llarg del segle XIX des d’un simple

productor a tenir un paper intel·lectual en el que s’ocupa dels continguts.

En el sentit més modern del terme, l’editor va sorgir quan es va produir

l’explosió de la venda per fascicles de tot tipus de continguts.

A finals dels anys 80 e inicis del 90, es van instaurar com a directors editorials i

els editors de veritat van anar debilitant-se a favor dels comitès editorials.

Actualment, l’editor és el coordinador del procés editorial, el responsable del

resultat final una vegada realitzat el projecte, des de la contractació del text fins

a la seva difusió. És també el primer interlocutor amb l’autor, el seu primer

confident.

6.2. L’EDITOR EN L’EDITORIAL

La feina de l’editor comença després que l’autor o autors, ja sigui per voluntat

pròpia o per encàrrec de l’editorial, elaboren un original.

El primer que s’ha de fer és una lectura d’aquest original, per tal de veure si

s’adequa a la línia temàtica de l’editorial, als objectius que ha d’assolir aquell

llibre, etc.

Un cop s’aprova l’original, s’elabora la pre-maqueta: l’editor i els maquetistes,

treballen colze a colze, uns fent el disseny del llibre i els altres vigilant que

s’adapti als continguts.

A la pre-maqueta es defineixen les tipografies segons un full de ruta de colors,

on cada color correspon a una tipografia concreta. Els teclistes són qui,

posteriorment, tradueixen aquests colors a la tipografia especificada i a més,

afegeixen les correccions de l’editor. D’aquí surt la primera maqueta.


13

Sobre aquesta primera maqueta l’editor revisa si falta o sobra text, si falten

activitats i juntament amb el maquetista decideixen com i quines imatges

(il·lustracions, fotografies, gràfics, mapes...) volen i les demanen a l’arxiu

fotogràfic, als il·lustradors, als cartògrafs...

Així doncs la correcció del text i la recerca d’imatges van en paral·lel.

Aquest procés es fa tema per tema per tal que la cadena no es talli i es repeteix

tantes vegades com faci falta, fins que la darrera maqueta es consideri casi

perfecta. Aleshores s’imprimeix en color, és torna a corregir i s’imprimeix amb

una impressora en alta resolució per poder detectar els errors més petits. El

següent pas ja és la prova d’impremta on s’imprimeix per plecs i on es

corregeixen els últims detalls.

Tot aquest procés pot arribar a durar mesos.

Despatx editor


14

7. FOTOCOMPOSICIÓ

És la capacitat de compondre pàgines a partir de matrius fotogràfiques o

negatius de lletres per produir cintes fotogràfiques composades per l’acció

mecànica de la fotocomponedora.

La fotocomposició és una tècnica per la creació de textos que es va

comercialitzar a partir dels anys 40. Consistia en una màquina que projectava

una llum a través d’un negatiu amb uns caràcters individuals d’una font

determinada. Mitjançant uns jocs de lents, la llum del projector permetia ampliar

i reduir la mida respecte a la del negatiu. Un cop escrit el text, la pel·lícula es

processava químicament per després utilitzar-se convenientment. Aquest

procés va anar evolucionant al llarg dels anys. Avui en dia tot això ha quedat

obsolet.

La història de la indústria de les arts gràfiques ha anat evolucionant a través de

diferents tecnologies desenvolupades per l’automatització o mecanització del

procés tipogràfic.

Després de la linotípia, una màquina d’escriptura de diferents tipus de lletres

sobre un lingot de plom que s’utilitzava per a la producció de premsa, va sorgir

un altre tipus de màquines. HEL va aportar a aquestes màquines la capacitat

de compondre pàgines a partir de matrius fotogràfiques o negatius de lletres

per produir cintes fotogràfiques gràcies a l’acció mecànica de la

fotocomponedora: i d’aquí surt el nombre de fotocomposició.

Dins de la indústria gràfica, la tipologia com a procediment d’impressió,

requeria un mètode directe, tasca que podia dur a terme la linotípia; Tot i així,

per un altre tipus de procediment d’impressió eren necessaris uns altres

instruments de treball que generessin els originals mecànics. Les

fotocomponedores s’encarregarien de complir aquestes funcions al produir

cintes amb una unitat tipogràfica necessària tal i com la veuríem si retalléssim

un titular d’un diari qualsevol imprès.

La forma actual de fotocomposició electrònica està present en LaTeX, un

sistema de composició de textos, orientat especialment a la creació de

llibres, amb els instruments de processadors de text i les impressions


15

làser com un pas endavant en l’evolució dins de la història en les arts

gràfiques.

7.1. LA FOTOCOMPOSICIÓ A LA PRÀCTICA

Una de les funcions fonamentals del Departament de Fotocomposició

consisteix en posar estil a tot el text que prové dels originals dels autors

mitjançant la codificació d’aquest text.

La codificació es realitza aplicant una sèrie d’estils de paràgraf i de caràcter

que prèviament s’han aprovat en el full de ruta que es prepara per cada llibre.

En aquest full de ruta hi ha especificats els estils de cada part que forma un

tema del llibre: títols, subtítols, text principal, activitats, lectures, enunciats,

notes al marge, etc.

Cada un d’aquests estils té unes característiques determinades com la

tipografia, el cos, la alineació, el color, els marges, els espais entre línies, els

espais entre paràgrafs, etc.

Cada estil es marca amb un color diferent al full de ruta, i a més, se li posa un

nom que generalment té relació amb aquest color i amb la part del text on

s’aplica l’estil en concret.

D’aquesta manera, l’editor sap quin color s’ha d’aplicar a cada part del text

original que ve de l’autor, i el Departament de Fotocomposició sabrà quin estil

ha d’aplicar en cada situació.

Un cop s’ha revisat l’original i l’editor l’ha marcat, arriba al Departament de

Fotocomposició, on es realitza una primera sortida codificant el text en una

pauta que proporciona el Departament de Maquetació.

Aquesta pauta conté els elements bàsics i necessaris per fer una primera

sortida del document ja codificada i corregida, que passarà al Departament de

Maquetació on continuarà el procés.

Aquest procés es porta a terme amb tots els documents que s’inclouen en

qualsevol llibre de text. Durant el procés és habitual que es produeixin canvis


16

en alguns apartats del llibre, cosa que pot implicar canvis en les

característiques dels estils, s’hauran de modificar si és necessari.

Una vegada el document, codificat i enmaquetat per primera vegada, arriba a

les mans de l’editor corresponent. S’inicia, aleshores, un procés de revisió i

correcció que comportarà que cada document torni al Departament de

Fotocomposició tantes vegades com sigui necessari per realitzar les

correccions assenyalades pels editors.

Oficina dels fotocompositors


17

8. MAQUETACIÓ

Es coneix com maquetació l'acció de realitzar una reproducció a escala ( o

maqueta ) d'un model... realitzen la maqueta en sistemes HTML, CSS i

JavaScript.

1. Com abordar el projecte

• Crear un nou lloc

• Crear la pàgina principal: index.html

• Organització del cos mitjançant capes I

• Organització del cos mitjançant capes II

2. Creació de la base del projecte • Capçalera I

• Caixes sota la capçalera

• Imatge

• Columna esquerra

• Maquetació del cos

• Completant el cos

• Maquetació de la part central inferior

• Maquetació del peu de pàgina

• Estils recursius

• Ajustos horitzontals via CSS

• Cerca de codi reutilitzable a Internet

3. Implementació del projecte • Organització del Site

• Estructura de la pàgina

• Creant la capçalera

• Disseny del menú

• Disseny del carrusel I

• Disseny de carrusel II

• Maquetació del cos


18

• Maquetant el peu

• Incrustar vídeo

• Finestra flotant

Per enmaquetar el contingut editorial, l’activitat de la maquetació necessita

treballar amb elements gràfics (categories de contingut social) i aspectes

(variables que poden modificar el resultat final).

Les mesures utilitzades en la maquetació són, generalment, les piques i els

punts, sent 1 pc (una pica), 12 pt (dotze punts).

A l’espai corresponent delimitat per la impressió dintre d’una pàgina s’anomena

caixa tipogràfica, és on la tinta cau sobre el paper. Fora d’aquests límits no s’hi

imprimeix res. En el casos que la caixa sobrepassi els límits del paper es diu

que la impressió és sangrada.

Alguns dels elements utilitzats en el procés de maquetació són:

• Text: l’anomenat “cos del text” és la tipografia amb la que s’imprimirà el

contingut principal de l’imprès tant si és un llibre com una publicació

periòdica (articles, columnes, cròniques, editorials, cartes, etc.).

• Títols/titulars: des del titular de la primera pàgina fins els titulars menors

del articles. Es subdivideixen en:

o Subtítols/subtitulars: col·locats sota el titular principal,

complementen la informació i conviden a llegir el text.

o Antetítols/antetitulars: col·locats sobre el titular principal,

complementen la informació i conviden a llegir el text.

o Intertítols/intsertitulars: col·locats en mig del text per seccionar-lo i

facilitar la comprensió.

o Destacats/ulls: col·locats en mig de la massa de text, entre

columnes per ressaltar fragments del text. S’utilitzen molt en les

entrevistes.


19

• Fotografies: que en els diaris i revistes sempre vénen acompanyades

d’un peu de fotografia descriptiu i el crèdit del fotògraf.

• Art: el que s’anomena art en maquetació són imatges produïdes per

il·lustrar o complementar visualment la informació del text. Poden ser:

o Infografies: inclouen mapes, gràfics estadístics, seqüencials i

esquemes visuals.

o Caricatures: dibuixos generalment satírics amb personatges de

l’actualitat.

o Il·lustracions: tot tipus de dibuix il·lustratiu pel text periodístic

• Vinyetes: mini titulars que marquen un tema o un assumpte recorrent o

destacat. Poden incloure mini il·lustracions i generalment es presenten

sobre el titular de l’article o al capdamunt de la pàgina.

• Caixa: és un espai gràficament delimitat que normalment inclou un text

explicatiu sobre el tema de l’article principal.

• Fils: hi són per separar elements que, per algun motiu, es poden

confondre.

• Encapçalament i peu: marquen àpex i la base de la pàgina

respectivament. Inclouen marques bàsiques com el nom del diari,

l’editorial, la data, el número d’edició, el número de pàgina... A la

primera pàgina, la capçalera inclou la marca del diari, el preu, i algun

nom de l’equip periodístic (president, director, editor en cap).

• Espais per la publicitat: és l’únic element de contingut no editorial de la

maquetació, produït per l’equip comercial.

Els aspectes que determinen la composició d’aquests elements en la pàgina

són, entre d’altres:

• Número de columnes: es distribueix el text en columnes verticals i de

mida regular, espaiades i aptes per encaixar-hi els elements.


20

Actualment, el patró en els diaris estàndards és la divisió en sis

columnes tot i que ha predominat l’ús de les vuit columnes.

• Color: l’ús de colors i matisos en el periodisme completa el sentit i

modifica el missatge, sovint de manera subtil.

• Espaiat: espai interlineat, entre columnes i entre cada element gràfic.

• Tipologia: varietat i tipus de fonts tipogràfiques emprades.

8.1. EL MAQUETISTA EN LA PRÀCTICA

El seu treball consisteix, principalment en dissenyar el llibre i fer-ne la producció

d’aquest.

En la maquetació d’un llibre hem de tenir en compte que hi ha una estructura

més o menys preestablerta com a consigna per la maquetació dels llibres.

• Portada, forros de coberta o simplement coberta: Porta la informació

principal del llibre, el títol del llibre, el nom de l’autor i la casa editorial.

• 2ª i 3ª coberta, també conegudes como “guardas”, que quan les hi ha,

són les fulles en blanc que es troben immediatament després de la portada i

abans de la contraportada, encara que en funció de la qualitat del llibre,

poden contenir les dades legals del mateix o bé les dades de protecció.

• Contraportada o 4ª coberta: porta una petita ressenya del llibre o del

autor així com algunes de les seves obres.

• Full de presentació o “portadilla”: Porta la mateixa informació de la

portada del llibre.

• Pròleg: Introducció al contingut del llibre.

• Índex: Contingut del llibre per apartats.

• La sobrecoberta: Protegeix el llibre, i li dona major qualitat a la

publicació.


21

• Llom: és on s’uneixen totes les fulles del cos del llibre.

Dins de la unitat de disseny del llibre els maquetistes han de tenir en compte

diversos factors per realitzar una bona feina: el cost del llibre, la qualitat i

sobretot a quin tipus de públic va dirigit.

Per tant, encertar en la tria de les tipografies i el format en que es publicarà.

També han de dissenyar les entrades, els interiors, les activitats.., quan tot

això ja està acabat, es dissenya un full de ruta, que és un paper on està escrita

tota la informació que ha de portar el llibre com: els colors que portarà,

amplades de caixes de text, peus de les il·lustracions... .

Aquest full de ruta el tenen les persones que treballen dins del projecte

d’aquest llibre, els editors, els maquetistes i fotocomposició per poder picar els

textos.

En la producció del llibre, els fotocompositors ja han teclejat el text, aleshores

els maquestites comencen el procés d’enmaquetar e incorporen totes les

fotografies, dibuixos e il·lustracions adients.

Els maquetistes també preparen els llibres per la doble sortida, la sortida del

llibre a paper, i la sortida del llibre digital.


22

9. FOTOGRAFIA

L’editor envia una sol·licitud d’imatges a l’arxiu fotogràfic segons les necessitats

del llibre i l’arxiu fotogràfic fa una cerca d’imatges a les agències fotogràfiques

(o museus, institucions, particulars...) que posen a la disposició de les editorials

totes les seves imatges en baixa resolució sense cobrar-les (tot i que un s’ha

de donar d’alta del seu servei).

Les imatges escollides pel departament de fotografia van altre cop a l’editor que

decidirà quines són les més adients, tant per contingut com per format.

Un cop decidides, l’arxiu fotogràfic passa aquestes imatges als maquetistes

que insereixen les imatges als forats creats a la maqueta prèviament

aprovada, marquen les mides definitives i les envien a supervisió.

Una vegada supervisades el departament fotogràfic lloga l’ús de les imatges

escollides en alta resolució a les agencies fotogràfiques per publicar-les un sol

cop. En cas de tenir ja l’arxiu de la imatge, el que es paga és una reutilització.

(un tant per cent més econòmica).

Quan el producte ja està a punt amb totes les fotografies necessàries, és el torn

de la producció.

A més a més, l’arxiu fotogràfic també s’encarrega de portar al dia les factures

que generen les fotografies, coordinant-se amb el Departament de

Comptabilitat, i de tenir al dia el copyright que sortiran a la pàgina dels crèdits.

Les fotografies en alta resolució utilitzades es guarden per tal que en un futur

ús només s’hagi de pagar el lloguer i no la descàrrega.

També existeix la possibilitat de comprar la imatge i els seus drets de

publicació, però el preu és un altre ja que així assegures que ningú més la

pugui fer servir.


23

10. CARTOGRAFIA

No tots els llibres que arriben a les nostres mans han de portar gràfics, mapes,

estadístiques... En canvi, els més especialitzats quan tracten temes concrets

disposen d’un departament en el seu procés de edició com és el Departament

de Cartografia.

La feina del cartògraf comença quan l’editor especifica la informació que vol

que mostri un mapa.

El cartògraf disposa de plantilles de mapes dels instituts cartogràfics de

Catalunya i Espanya i també d’arreu del món actuals i antics, segons les

necessitats del llibre, tant com de fonts estadístiques i històriques, i de

programes d’edició de mapes amb una iconografia personalitzable.

Aquesta iconografia juntament amb l’estètica i els colors del mapa es van

perfilant a través d’unes quantes supervisions de l’editor.

Les fonts de què disposen no són mai d’Internet, ja que és il·legal, i per tant,

treuen la informació de llibres, d’altres mapes dels instituts cartogràfics, i fins i

tot fan recerca de camp anat a fires per arreu del territori.

Amb aquests recursos els cartògrafs fan els mapes adaptant-los a les

exigències dels editors.

En el cas dels Atlas, els editors passen a ser els propis cartògrafs. Compren les

bases cartogràfiques als instituts oficials amb tots els drets inclosos, les

modifiquen i afegeixen la informació que consideren necessària per l’Atlas que

elaboren.

El departament de cartografia també col·labora amb la realització de les

gràfiques i les estadístiques que il·lustren els llibres.

Un cop escollits i triats totes les incursions gràfiques, sota la supervisió de

l’editor, es passa al següent pas del procés de l’edició.


24

11. FILMACIÓ

Totes les imatges vinguin d’agències, d’arxius fotogràfics, dibuixants externs,

d’autors, siguin imatges pròpies, mapes, gràfics, s’ajunten en el departament de

filmació.

Es mira la qualitat i també la resolució adient. Després es fa una prova en alta

resolució per veure que aquestes imatges són correctes i es guarden en una

base de dades d’imatges en un format que el programa de maquetació (Quark,

Indesign,...) pugui acceptar.

Simultàniament es fa una plantilla en baixa resolució perquè els maquetistes,

responsables d’enmaquetar el llibre, puguin afegir-lo a la maqueta de l’imprès.

En aquesta maqueta s’adjunten els textos que vénen dels autors i dels editors,

les imatges, els gràfics, les activitats i una vegada tot el contingut està corregit,

s’entra en un sistema de composició.

En aquest sistema, el que es fa es la imposició de les pàgines tal com anirien a

imprimir-se a la màquina d’imprimir.

11.1.PROCÉS D’IMPREMTA

La màquina d’imprimir consta de quatre o més planxes d’impressió, una per

cada tinta (negre, groc, cian i magenta). Una vegada fetes les planxes, passen

a la sala de màquines on es troben les màquines d’imprimir i es posa la planxa

corresponent en el cos d’impressió.

Quan s’ha imprès la cara del davant, es gira paper i s’imprimeix el dors,

evidentment canviant les planxes que corresponguin als dorsos.

Finalment aniríem a parar al departament d’enquadernació on els plecs

resultants en el departament d’impressió, es plegarien independentment.

Amb aquest procés ja obtindríem tots els quaderns que formarien el llibre.

Una altre màquina, anomenada alçadora, agafa els plecs, els ajunta i els porta

a cosir, tot això formaria el cos del llibre. Aquest cos després s’ajunta amb la

coberta del llibre que va encolada, i tot això, passa a una guillotina especial,


25

anomenada guillotina trilateral que talla els tres costats, per les últimes

imperfeccions que hagin pogut haver-hi, i ja tindríem el llibre finalitzat per fer la

promoció i venda.

Màquina d’imprimir, podem observar les quatre planxes pertinents a cada color.


26

12. EDICIÓ DIGITAL

Digital versus imprès. L’edició digital ha provocat debats; hi ha autors que no

accepten l’idea del llibre electrònic i n’hi ha d’altres que creuen que es parla del

llibre electrònic només com a suport físic d’aquest i l’accepten millor.

La Indústria editorial s’ha beneficiat del progrés tecnològic. Els processos

d’edició, producció, distribució i comunicació han millorat sobretot en la

simplificació, el que ha suposat la reducció de costos.

L’edició electrònica o digital, existeix des de que es van aplicar els ordinadors

el procés productiu i sobte el “llibre electrònic”.

Les característiques fonamentals de l’edició digital són:

- Menor cost de producció

- Eliminació de la distribució

A banda de, accés obert, multiformat, multilingüe e hipertextual.

Avantatges e inconvenients del llibre digital:

Avantatges: - Distribució global

- Seguiment detallat

- Actualització constant

- Interacció amb els lectors

- Mínims costos de producció

- Multimedia o multilectura

- Combina text, àudio e imatge

- Continguts dinàmics

- Anotacions pròpies

- Navegació oberta


27

- Estalvi d’emmagatzematge

- Mida de lletra lliure

- Producció segons demanda...

Inconvenients: - Forta inversió tecnològica

- Competència en mercat global

- Recerca de financiació

- Rebuig al pagament de consultes

- Recursos humans actualització

- Dificultat de lectura en pantalla

- Necessitat de bateries

- Fragilitat en els fragments

- Cultura en la lectura electrònica

- Preu elevat

- Descontrol de drets

- Escassa difusió

- Desunificació de formats

El text potser llegit en un ordinador o en un aparell preparat per aixó, i

s’emmagatzema en formal digit-òptic.

Alguns autors afirmen que la edició digital ha fet disminuir la figura de l’editor.

Les empreses de creació i comercialització de e-books basa el seu negoci en la

protecció de drets, l’accés i la disponibilitat immediata, la capacitat interactiva i

el baix cost de reproduccions.


28

12.1. PROCÉS DE DIGITALITZACIÓ:

L’origen del llibre digital, és el clàssic llibre a paper, en aquest departament el

que es fa es aprofitar el text i les imatges, i les bolquen dins d’una aplicació que

cada editorial té com a eina de treball amb digitalització.

La digitalizació documental consisteix en convertir un document físic o de paper

en un arxiu digital o d’imatge electrònica, mitjançant equips especialitzats per

això, anomenats escàners. El terme digitalizació, fa referència al procés de

crear imatges digitals d’objectes, com registres en paper o fotografies i el

emmagatzematge en suports electrònics, com discs òptics. La digitalizació és

en la actualitat la eina de preservació més complerta i satisfactòria que ens

brinda la tecnologia, ens permet a més a més preservar un original en un

format estàndard que no dependrà de una tecnologia o hardware en especial

per la seva posterior recuperació i lectura, como és el cas dels microfilms.

L’important del llibre digital és que es poden afegir diferents activitats en les

que l’usuari pot interactuar i participar activament com per exemple: enllaços

dirigits a l’ampliació de la informació del llibre a través de diferents links

recomanats, introducció d’àudios prèviament gravats amb els que el lector

aprèn d’una manera més original i sota la seva pròpia experiència o animacions

en color o blanc i negre incorporades per una millor comprensió visual del text..

També es tenen en compte els diferents formats, per poder projectar aquest

tipus de llibre digital, ja siguin ordinadors, tauletes, pissarres digitals, mòbils

intel·ligents .., que treballen en sistema HTML (Hyper Text Markup Language),

llenguatge de marcat d’hipertext que és un llenguatge de marcat que deriva de

l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext.

Gràcies a Internet i als navegadors web, s'ha convertit en un dels formats més

populars que existeixen per a la construcció de documents per a la web.

Per poder treballar amb aquest sistema s’ha creat un procés de maquetació

anomenat maquetació líquida, que consisteix en que el contingut s’adapti a

l’amplada de la finestra de qualsevol tecnologia punta com hem contat abans.


29

El llibre digital i el seu marc de desenvolupament avui en dia està emergint

cada cop més en l’àmbit de l’educació.

Es una eina polivalent, que el col·lectiu docent utilitza cada cop més en l’aula.

Parteix d’una inversió econòmica inicial important, però a llarg termini els

costos generals es redueixen, tant per alumnes com per les diferents escoles.

Les noves tecnologies són el futurs dels estudiants.


30

13. MÀRQUETING

El màrqueting és defineix com el conjunt de tècniques d’estudi de mercat

destinades a aconseguir el màxim rendiment en la comercialització d’un

producte o servei. No obstant, en edició les intervencions són molt més amplies

perquè afecta també al disseny extern del llibre o a les tirades del llibre.

Amb caràcter general, defineix l’estil d’actuació empresarial, configura el mercat

i forma part de la funció o acció directiva per aconseguir objectius.

El màrqueting comença en l’editorial quan es planteja la necessitat de

publicació i continua durant tot el procés: creació, gestió i edició.

Les tasques del professional del màrqueting es diversifiquen depenent del

objectius i plantejaments generals.

Les estratègies d’actuació es determinen en reunions prèvies on es fixen els

propòstis. Al Departament o empresa de màrqueting intervé durant el procés

de realització del llibre en un aspecte fonamental: el disseny de les cobertes.

La informació per la presentació dels BOCETOS de coberta la facilita l’editor en

colaboració amb l’autor, i en funció dels continguts i de l’idea es realitzaran les

proves de les que resultarà la coberta definitiva. Encara que la norma és que

l’autor aprovi la maqueta de coberta abans d’imprimir, la seva intervenció haurà

de ser limitada perquè es juga amb el “factor impacte”. Altres funcions del

departament de màrqueting són:

• Imatge corporativa

o Logotip de l’empresa

• Disseny i realització de cobertes

o Maqueta de coberta

• Disseny i realització del material promocional per la red comenrcial

o Sales folders: novertats I publicacions en general


31

o Elaboració de catàlegs: generals, coleccions I altres

tipologies

• Dissey i realització del material promocional per el punts de venda

o Expositors

o Displays

o Cartelleria

o Pòsters

o Macapàgines

• Publicitat

o Pla de mitjans: premsa diària I periòdica, audiovisuals,

internet, etc.

o Disseny de publicitat

o Disseny i realització de mailings

o Disseny I cotrol de la pàgina web corporativa

o Estudis de mercat per conèixer les tipologies dels lectors

• Fixació de preus de tots els productes

o Control dels preus de mercat

• Control de reimpresions

o Càlcul de llibres necessaris segons el mercat

Les tres línies principals de treball del departament de màrqueting són:

• Definir l’estratègia de venda comercial i la planificació de màrqueting any

rere any, desenvolupant un pla d’acció.

• Fer un seguiment de les accions realitzades.


32

• Anàlisi i estudi dels resultats obtinguts per millorar la posició dins del

mercat.

A partir d’aquí, planifiquen les accions en funció dels objectius que volen

assolir.

Amb l’aparició de les noves tecnologies i l’era digital les editorials comencen a

explorar aquestes noves vies per potenciar la venda dels seus productes:

concursos a les xarxes socials, enquestes, sorteigs...

Com estratègies, els comercials regalen llibres de mostra als professors i a les

escoles, i participen plenament en fires dirigides especialment a la comunitat

educativa.

Una d’aquestes estratègies, és acompanyar el llibre de mostra amb accessoris

extres, com ara motxilles, bosses... Tot i que no totes les editorials opten per

aquestes activitats.

Això es fa amb la finalitat de mantenir els clients, i guanyar-ne de nous, ja que

la competència en l’àmbit laboral del màrqueting editorial és molt alta.

Les reunions informatives són una bona manera de donar-se a conèixer.


33

14. DISTRIBUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ

La distribució és un tasca imprescindible per la difusió del llibre, sobrevalorada

per tots els agents en relació amb el treball d’edició.

El distribuïdor o empresa distribuïdora és avui un dels agents clau en el procés

editorial, si bé la seva intervenció es produeix una vegada finalitzada la

producció.

Les grans empreses realitzen els seu propi servei, mentre que les mitjanes i

petites depenen dels intermediaris entre la editorial i el llibrer. Les distribuïdores

funcionen com proveïdors i al mateix temps deuen controlar les devolucions, el

emmagatzematge i les operacions necessàries per tornar a posar en el circuit

de venda un exemplar. Els beneficis en el sistema de distribució són les grans

superfícies, que aglutinen el mercat cultural com van fer els aliments.

14.1. MODELS DE DISTRIBUCIÓ

La distribució es realitza mitjançant subcontractació o per el sistema

d’autodistribució quan l’empresa disposa de recursos.

La tipologia és resumeix en tres grans grups:

• Distribució subcontractada, indirecte o externa

• Autodistribució o distribució directe

• Sistema mixt

Cada vegada més, per la pressió mediàtica , els distribuïdors i els comercials

sol·liciten al editor “llibres vendibles”, quan en realitat és a la inversa: si els

llibres són vendibles, quin és doncs el paper del comercial?

És a través, de les eines del marquèting que la figura del comerciant de llibres

comença a quedar obsoleta.


34

Les llibreries són el canal natural de difusió del llibre.

La tipologia actual de les llibreries presenta quatre grups generals, que a la

seva vegada poden subdividir-se per la especialització.

• Generals: Comercialitzen tot tipus de llibres.

• Especialitzades: llibres sobre una matèria o varies.

• Mixtes: comercialitzen tant un com l’altre.

• Digitals: comercialitzen llibres a través de la red.

14.2. DISTRUBUCIÓ A LA PRÀCTICA

L’última etapa de la publicació és la de posar el llibre a l’abast del públic

normalment oferint-lo a la venda.

En el moment que l’equip d’edició decideix que un llibre està a punt per la seva

venda, comença l’últim procés de treball que és la distribució.

Es decideix si el llibre serà en suport paper o digital, si és la primera opció

comença la impressió en cadena del llibre i es centralitza tot en el magatzem

central.

Des d’aquest magatzem, l’equip logístic, farà front al transport de les quantitats

per totes les delegacions territorials arreu de l’Estat en front a les vendes de

l’any anterior i la demanda d’aquest any.

Aquesta distribució es realitzarà en un mínim de 24 hores i un màxim de 48

segons necessitats i segons la previsió de venda existent.

Una vegada estan en el magatzem de cada delegació es distribueixen a les

botigues de les regions segons el que han demanat.

Quan un llibre està imprès, l’editor pot utilitzar una gran varietat de canals per

distribuir-lo. Els llibres, normalment es venen des de petites llibreries a grans


35

cadenes internacionals, des de quioscos, a grans supermercats, fins i tot es

poden vendre per internet o fent una subscripció a l’editorial.

A més, en la indústria llibretera, les impremtes sovint envien copies del llibre

finalitzat a les editorials com a mostra, per fer-les servir en el Departament de

Màrqueting o per enviar als crítics.


36

15. GRÀFICS DE LES ENQUESTES A LA POBLACIÓ

Els resultats que es mostraran a continuació s’han fet amb una mostra 30

persones de totes les edats i sexes per tal de poder fer un estudi de la societat

en general.

Gràfic número 1

73%

27%

0%

SÍNODEPÈN

A la pregunta: Considera cars els llibres de text? Pràcticament tres quarts dels

encastats respon que sí, mentre que un quart respon amb un no.


37

Gràfic número 2

33%

67%

0%

SÍNODEPÈN

A la pregunta: Sap per quants departaments ha de passar un llibre abans de

sortir al mercat? Pràcticament dos terços dels encastats ha respost que no,

mentre que els altres encastats ha respost que sí.

Gràfic número 3

53%

0%

47%SÍNODEPÈN

A la pregunta: Creu que els llibres estan ben fets? Pràcticament una mica més

de la meitat dels encastats ha respost un sí, mentre que l’altre meitat ho dubta.


38

Gràfic número 4

93%

0%

7%

SÍNODEPÈN

A la pregunta: Considera necessàries les il·lustracions en un llibre de text?

Quasi hi ha unanimitat en considerar que sí són necessaris. I només un 7%

creu que depèn del tema que tracti el llibre.

Gràfic número 5

100%

0%

0%

SÍNODEPÈN


39

A la pregunta: Creu que els canvis de colors en les pàgines ajuden a

l’estudiant? Tots els encastats han respost un sí.

Gràfic número 6

93%

0%

7%

SÍNODEPÈN

A la pregunta: Vostè creu que el fet que hi hagi colors i il·lustracions encareix

els llibres? En general tothom creu que sí, tret d’un 7%.


40

Gràfic número 7

0%

87%

13%

Els llencenEls guardenEls regaleu

A la pregunta: Què fan amb els llibres quan acaba el curs escolar? Quasi una

vuitena part de la població els regalen, mentre que la resta els guarden. No hi

ha ningú que els llenci.

Gràfic número 8

20%

67%

13%

SÍNODEPÈN


41

A la pregunta: Considera que llença els diners amb els llibres de text? Dues

terceres parts dels encastats consideren que no, i de la resta un 20%

consideren que sí i un 13% que no.

Gràfic número 9

27%

27%

39%

7%

SÍNODEPÈNNS/NC

A la pregunta: Vostè donaria alguna idea a les editorials en referència als llibres

de text? Hi ha un % igual que respon que sí i que no, també ens trobem que un

39% dels encastats han de pensar-s’ho més i un 7% no ha volgut respondre la

pregunta.


42

Gràfic número 10

13%

80%

7%

SÍNONO SAP

A la pregunta: Prefereix els llibres virtuals? Quatre cinquenes parts dels

encastats prefereixen el llibre a paper, mentre que la resta respon un sí o no és

decideix.

15.1. CONCLUSIONS ESTUDI ESTADÍSTIC

Gràfic número 1: Considera cars els llibres de text?

Un 73% dels encastats pensa que són cars els llibres de text ja que és evident

que en moments de crisi econòmica la despesa escolar i universitària en

aquest tipus de material és un tant exagerada. El llibre, sigui de text o d’una

altre àrea és considerat un producte luxós.


43

Gràfic número 2: Sap per quants departaments ha de passar un llibre abans de

sortir al mercat?

Els ciutadans no estan familiaritzats amb el procés que ha de passar un llibre

fins que arriba a les seves mans.

Alguns tenen una lleugera idea del procés general però no de la complexitat

dels departaments que el composen.

Gràfic número 3: Creu que els llibres estan ben fets?

En general i relacionat amb el gràfic número 2, les respostes han estat molt

igualades ja que si no es té certesa sobre l’edició d’un llibre, no se sap tampoc

si el resultat final és l’adequat.

Gràfic número 4: Considera necessàries les il·lustracions en un llibre de text?

Una majoria quasi absoluta considera molt necessàries les il·lustracions en els

llibres de text.

És evident que la gent visualment identifica i recorda més el que ha d’estudiar.

Gràfic número 5: Creu que els canvis de colors en les pàgines ajuden a

l’estudiant?

Amb relació al número 4 és evident que el 100% de la gent prefereix colors i

canvis d’estil per fer més amè el seu aprenentatge.

Gràfic número 6: Vostè creu que el fet que hi hagi colors i il·lustracions encareix

els llibres?

El 93% es fa càrrec que incorporar imatges, gràfics, estadístiques... fa més

costos la producció d’un llibre, per tant, resulta més car.


44

Gràfic número 7: Què fan amb els llibres quan acaba el curs escolar?

Una gran majoria de la població guarda els llibres després de l’any lectiu. Ja

sigui per germans més petits, que els poden aprofitar en un futur, com per tenir

a casa com a material propi.

Gràfic número 8: Considera que llença els diners amb els llibres de text?

Més de la meitat de la població considera que encara que els llibres són cars,

no tiren els diners comprant-los.

Gràfic número 9: Vostè donaria alguna idea a les editorials en referència als

llibres de text?

Aquestes respostes són molt diverses, les idees són diferents, però cap d’elles

a nivell professional.

Gràfic número 10: Prefereix els llibres virtuals?

Aquesta pregunta realment reflexa la realitat de la consideració del llibre, avui

en dia.

La majoria de gent defensa encara el llibre en suport paper. Si és veritat, que

ens anem habituant cada vegada més a les eines informàtiques però sens

dubte la tradició del llibre a paper encara té un pes molt important en la nostra

societat, sobretot en una mitja d’edat elevada.


45

16. CONCLUSIONS:

Realitzant aquest treball he posat en pràctica tot un seguit de mètodes

d’investigació com ara la recerca bibliogràfica, enquestes a la població

anònima, entrevistes a professionals de la matèria, visita una editorial, etc. Això

m’ha permès passar de la completa ignorància a, mica en mica, anar dominant

el tema.

Del cap a les teves mans. Un llibre comença amb la idea de l’editor que busca

els autors adequats pel tema. Després passa a fotocomposició, on fan el full de

ruta segons una codificació. D’aquí passa als departaments de maquetació,

fotografia i cartografia on componen les pàgines segons el full de ruta i

busquen el suport visual. Aquest pas es repeteix les vegades que calguin amb

els autors i l’editor, fins que es doni per bo. Tot seguit, el llibre va a filmació on

es fa el llibre en alta definició per després fer-ne la imposició de les pàgines o

la digitalització. S’imprimeix, se’n potencia la venda a través del màrqueting, i

passa a la distribució i a la comercialtzació.

Fent enquestes a la població, he pogut respondre la meva pregunta inicial: Fins

a quin punt la població coneix el procés d’elaboració d’un llibre de text?

He posat en manifest que la societat, en general, no coneixen els diferents

departament que formen una editorial, ni quin paper tenen els professionals en

la creació d’un llibre. A més, la gran majoria tenen una idea desviada del cost

que suposa fer-ne un.

Després d’haver realitzat el treball puc dir que he satisfet totalment la meva

curiositat sobre els processos de creació d’un llibre. Tal com he comentat en

els agraïments d’aquest treball de recerca, he estat guiada de la mà de la meva

mare, Magda Lorenzo, en tot el procés d’un llibre de text. Però penso, que tot el

que està escrit en aquestes fulles, és aplicable a qualsevol tipus de llibre.

Sota la meva humil opinió, el procés de creació d’un llibre és realment

interessant, ja que cada departament que el forma té un paper molt important,

sense tota la participació conjunta no seria possible que arribessin els llibres a

les nostres mans amb la qualitat que tenen.


46

He quedat gratament sobtada de la quantitat de passos intermedis establerts

en els processos editorials.

A nivell personal són més interessants les parts d’inserció d’imatges i

il·lustracions, així com les taules, els gràfics i les estadístiques, ja sigui a color o

a blanc i negre, que la resta de seccions. Tota la visualitat artística del llibre és

atractiva i molt curiós i m’ha semblat interessant veure com es duu a terme ja

que tinc, interessos més encarats cap a l’estètica i el disseny. L’edició trobo

que és la feina més repetitiva i on es necessita molta constància.

El personal és molt important en l’edició d’un llibre. Cal que sigui qualificat,

eficient. Com que el procés es fa en equip i en cadena és bàsic que cap dels

esglaons falli, ja que si no fos així el procediment s’estroncaria.

D’aquí endavant el futur del llibre es veu que haurà de canviar i adaptar-se a

les noves tecnologies i a la societat. El primer pas que han fet ha estat oferir

material digitalitzat: activitats especials, els mateix llibre en format digital, etc.

Esperem amb ganes com serà aquest futur del llibre.

Documents

Del cap a les teves mans