Upload
others
View
8
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Projecte de tesi:
Aspectes de l‘entonació del valencià
Directora de tesi:
Dra. Pilar Prieto Vives
Doctoranda:
Verònica Crespo Sendra
2
RESUM
El propòsit d‘aquesta tesi doctoral és aprofundir en l‘estudi de la fonologia entonativa del català
(aprofundint en el dialecte valencià) a partir de l‘anàlisi experimental de diferents tipus
d‘enunciats. Per tal d‘aconseguir els objectius hem optat per fer estudis comparatius entre el
dialecte valencià i el català central. El motiu pel qual hem escollit el dialecte central és perquè
és el dialecte amb què més estudis compta a hores d‘ara. Així, també creiem que d‘aquesta
manera incentivem l‘interés per la nostra recerca.
Tot i que actualment comptem amb més estudis descriptius de l‘entonació dels dialectes
catalans, el valencià és un dels dialectes menys explorats dins d‘aquest camp de la fonologia.
Així doncs, d‘una banda, el nostre objectiu és descriure el major nombre de contorns possibles
del valencià, amb l‘anàlisi de diferents tipus d‘enunciats, però concentrant-nos en l‘anàlisi dels
contorns interrogatius. D‘altra banda, a partir de l‘anàlisi dels contorns, pretenem realitzar
experiments de producció i de percepció en tots aquells casos que siga necessari aprofundir, ja
siga per contrasts entonatius perquè ens trobem davant dos enunciats estructuralment iguals
però amb diferent significat pragmàtic, o perquè en el Cat-ToBI (on es descriuen tots els accents
tonals i tons de frontera possibles del català, vg. Prieto et al 2009, Prieto in press) manca algun
dels tons que trobem en el dialecte valencià.
Creiem que l‘estudi de l‘entonació del valencià és important, ja que manquen referències en el
camp de l‘entonació en aquest dialecte. A conseqüència d‘això, el professorat universitari o de
secundària té mancances bibliogràfiques a l‘hora d‘explicar la fonologia i la prosòdia de tots els
dialectes catalans.
ABSTRACT
The purpose of this thesis is to investigate the intonation phonology of Valencian Catalan
through the experimental analysis of a variety of interrogative sentence-types. To achieve the
main goals of this thesis, in many instances we have chosen to compare Central Catalan and
Valencian Catalan. The reason to do that is the fact that Central Catalan is the dialect that has
been better described up to now.
Up to now, the Valencian dialect is the least explored Catalan dialect within the field of
intonational phonology. The first goal of this thesis is to describe a good number of Valencian
intonation contours through the analysis of different sentence-types. The second aim of this
thesis is to undertake production and perception experiments in order to analyze phonologically
contrastive contours found in Valencian Catalan. We will undertake perceptual experiments
when two pitch contours are structurally identical but have different pragmatic meanings, and
also when the Cat_ToBI proposal (a model which describes all possible pitch accents and
boundary tones in Catalan, eg. Prieto et al 2009) lacks the tones that are active in Valencian
Catalan.
In sum, this thesis has the goal of describing Valencian Catalan intonation, since this dialect has
not been the object of investigation in this field. As a result, researchers and university teachers
have shortcomings in explaining the prosody of Catalan dialects.
3
1. COS DEL PROJECTE
1.1. Objecte d’estudi
Tot i que actualment l‘estudi de l‘entonació del català compta amb una varietat àmplia
d‘investigacions, encara hi manquen treballs relacionats amb la descripció entonativa de
la variació entonativa en els dialectes catalans. La major part de treballs descriptius amb
què comptem se centren en el dialecte central (Bonet 1986, Prieto 1995, 2002a, 2004,
Fernández Planas et al. 2004, 2005, Martínez Celdrán et al. 2005, entre d‘altres), amb
l‘excepció d‘alguns articles sobre el menorquí (Mascaró i Pons 1986, 1987, per
exemple), el mallorquí (Vanrell 2003, 2006, 2007a, 2007b), el lleidatà (Fernández
Planas , A. M., Carrera Sabaté, J., Román Montes de Oca, D. i Martínez Celdrán, E.
2006, Querol 2004, entre d‘altres) i el tortosí (Pradilla i Prieto 2002, 2004, Fernández
Planas et al. 2006, Martínez Celdrán et al. 2007).
La nostra investigació se centra en la descripció de la fonologia entonativa del valencià.
Primerament farem un repàs d‘un bon nombre de contorns entonatius amb significats
pragmàtics diferents: declaratives, interrogatives absolutes, interrogatives parcials,
imperatives, vocatius, etc. Per altra banda, en alguns casos hem cregut que seria
necessari aprofundir en les característiques acústiques i perceptives d‘aquests contorns
mitjançant un experiment de producció i/o de percepció. Els experiments realitzats
s‘han fet sempre comparant el dialecte valencià amb el català central, ja que comptem
amb més estudis d‘aquest dialecte que de la resta de dialectes catalans.
1.2. Estat de la qüestió
No comptem amb molta bibliografia sobre el l‘entonació en valencià; com ja hem dit
abans, el dialecte més estudiat del català és el català central. Per tant, creiem que ens
calen més estudis sobre la descripció prosòdica del dialecte valencià. L‘entonació del
valencià ha estat parcialment atesa a través de treballs com el de Querol (2004), en què
analitza l‘entonació de les oracions declaratives del català occidental, i com el de
Martorell et al. (2007) on es descriu l‘entonació de les declaratives i interrogatives
absolutes. També comptem amb un estudi dialectal sobre les interrogatives absolutes
del català de Prieto (2001), i el Cat_ToBI, un projecte que analitza una gran varietat
d‘oracions per tal d‘establir les unitats entonatives bàsiques que poden descriure els
4
patrons entonatius que es troben arreu del domini lingüístic (Prieto et al. 2009, Prieto en
premsa).
1.3. Objectius de la tesi
Després d‘haver fet un repàs per molts tipus de contorns observant l‘Atles interactiu de
l’entonació del valencià i l‘Atles interactiu de l’entonació del català1 hem decidit
estructurar la tesi de la següent manera:
1. Capítol descriptiu de les corbes entonatives de diferents tipus d‘enunciats de la
varietat estàndard del valencià.
2. Capítol sobre l‘estudi de producció de les oracions interrogatives absolutes
neutres en valencià i en català central (vg. Crespo-Sendra 2008, 2010). (estudi
finalitzat)
3. Capítol sobre l‘estudi de percepció de les oracions interrogatives absolutes
d‘incredulitat, comparant el català central i el valencià (vg. Crespo-Sendra et al.
2009, Crespo-Sendra, Vanrell i Prieto 2010, en premsa). (estudi en curs)
4. Capítol sobre l‘estudi de les interrogatives parcials neutres en valencià.
5. Capítol sobre l‘estudi de les interrogatives parcials d‘incredulitat en valencià.
1. Capítol descriptiu de les corbes entonatives de diferents tipus d’enunciats
de la varietat estàndard del valencià.
En aquest capítol pretenem descriure els contorns entonatius bàsics del valencià de
diversos tipus d‘enunciats, com ara les oracions declaratives, les interrogatives
absolutes, les interrogatives parcials, les interrogatives reiteratives absolutes i
parcials, les exhortatives, les imperatives i els vocatius. Organitzarem aquest
capítols segons els tipus d‘oracions amb diferents significats pragmàtics, tal i com
ho analitzem ens els dos Atles (vg. Prieto i Cabré 2008 i Prieto i Crespo-Sendra
2010, i l‘annex 1):
1 L‘Atles interactiu de l’entonació del català té com a objectiu la presentació sistemàtica d‘una sèrie de
materials en àudio i en vídeo per a l‘estudi de la prosòdia i l‘entonació dels dialectes catalans, de tal
manera que es pugui iniciar l‘estudi de la notable diversitat dialectal de l‘entonació catalana (vg.
http://prosodia.upf.edu/atlesentonació , per a l‘Atles del català, i http://prosodia.upf.edu/aev, per al del
valencià.
5
- L‘entonació declarativa: neutres (d‘una unitat tonal, de dos unitats tonals,
l‘enumeració, amb element perifèric) i no neutres (categòrica, dubitativa,
d‘obvietat).
- L‘entonació interrogativa absoluta: neutres (d‘una unitat tonal, de dos unitats
tonals, amb element perifèric) i no neutres (d‘incredulitat, confirmatòries,
d‘oferiment, retòriques).
- L‘entonació interrogativa parcial: neutres (d‘una unitat tonal, de dos unitats
tonals, amb element perifèric) i no neutres (d‘incredulitat, confirmatòries,
d‘oferiment, retòriques)
- L‘entonació interrogativa retòrica: absolutes (neutres i no neutres) i parcials
(neutres i no neutres).
- L‘entonació exhortativa: precs.
- L‘entonació imperativa: ordres.
- L‘entonació dels vocatius: neutre i d‘insistència.
2. Capítol sobre l’estudi de producció de les oracions interrogatives absolutes
neutres en valencià i en català central (vg. Crespo-Sendra 2008, 2010).
(estudi finalitzat)
En aquest estudi vam analitzar les oracions interrogatives absolutes informatives,
aquelles en què l‘interlocutor desconeix la resposta i la demana sense tenir cap tipus de
coneixement previ. Per exemple: algú entra a una botiga on no havia estat mai i demana si tenen
mandarines (―Tenen mandarines?‖). L‘anàlisi de les interrogatives absolutes informatives
en valencià ha estat abordada per Prieto (2001), amb un estudi dialectal de les
interrogatives absolutes, i per Martorell et al. (2007), amb l‘estudi de les declaratives i
les interrogatives absolutes del català ―de València‖. Aquests dos estudis coincideixen
en la descripció bàsica d‘un patró ascendent de les interrogatives absolutes en valencià,
semblant a la del català central. El patró es caracteritza per una primera síl·laba tònica
realitzada en un to baix que ascendeix a la posttònica, des d‘on comença una davallada
que arriba fins a la síl·laba nuclear, realitzada en un to baix. La inflexió final comença a
ascendir quan finalitza la síl·laba tònica. Pel que fa als trets fonètics que distingeixen la
corba del valencià, tots dos estan d‘acord que, en aquest dialecte, es produeix un
6
allargament considerable del to baix de l‘accent nuclear2 i de la inflexió final, però
mentre que Prieto (2001: 363-364) descriu que la inflexió final és més aguda que la
inicial, Martorell et al. (2007: 115-116) conclouen que el pic més agut d‘aquest tipus
d‘oracions és el primer. A banda de l‘observació que l‘inici de la inflexió final ascendent
és més tardana en valencià, aquests estudis no ofereixen una anàlisi de l‘alineació dels
moviments tonals finals respecte de la cadena segmental. Des del punt de vista del
model mètric i autosegmental és especialment interessant analitzar l‘alineació
contrastiva que mostren els dos dialectes dels tons de frontera.
A partir de les dades analitzades en l‘Atles interactiu de l’entonació del català (Prieto i
Cabré, 2007), vam observar que la principal diferència de les interrogatives absolutes
dels dos dialectes és l‘alineació dels tons de la configuració nuclear (l‘accent nuclear i la
inflexió final). A la figura 1 podeu veure la representació gràfica de la configuració
nuclear dels dos dialectes segons les nostres hipòtesis:
català central valencià
Figura 1. Representació esquemàtica de la inflexió final en
els dos dialectes amb mot esdrúixol. La columna marcada en
gris representa el to baix de la síl·laba tònica. Les dues
columnes blanques adjacents representen les síl·labes
posttòniques.
Com podem observar, la diferència principal la trobem en l‘alineació dels tons de la
inflexió final; el català central començaria la inflexió final ascendent després de l‘accent
nuclear, i, el valencià iniciaria la pujada cap al final de la darrera síl·laba posttònica.
El nostre objectiu, doncs, era examinar fonèticament aquestes oracions en català central
i en valencià per veure quins trets fonètics distingeixen la interrogativa valenciana de la
del català central. Respecte d‘això, vam estudiar de forma sistemàtica com s‘alineen els
tons (l‘alineació) i l‘altura d‘aquests en la realització de la corba melòdica dels
enunciats: pel que fa a la primera, analitzàrem l‘alineació de l‘accent baix del to nuclear
2 Entenem per to o accent nuclear el darrer accent tonal de l‘enunciat, que és el més prominent i que normalment sol
coincidir amb la darrera síl·laba tònica de l‘enunciat. Els accents prenuclears, al seu torn, són els accents tonals que
reben les síl·labes tòniques no finals.
7
i, en oracions de més d‘un accent, l‘alineació de l‘accent prenuclear de l‘enunciat; en
relació a l‘altura tonal, examinàrem l‘altura del pic de la inflexió final i, en oracions de
més d‘un accent, l‘altura del primer pic de l‘enunciat.
En aquest estudi vam analitzar l‘entonació de les oracions interrogatives absolutes
neutres del valencià. Per examinar aquest dialecte, el vam comparar amb les oracions
interrogatives neutres del català central, pel fet de ser un dels dialectes més estudiats en
la tradició de l‘entonació catalana i pel fet que es caracteritza també per realitzar la
inflexió final de tipus ascendent. A més, la comparació entre el valencià i el català
central també ha estat motivada pel fet que els dos únics estudis que han examinat
aquests tipus d‘oracions en valencià (Prieto 2001 i Martorell et al. 2007) ho han fet
contrastant la corba entonativa del valencià amb la del català central.
Com a resultat d‘aquest estudi, a grans trets, podem dir que la corba melòdica de les
oracions interrogatives absolutes neutres en valencià es caracteritza per realitzar l‘accent
prenuclear en un to ascendent. A continuació, la corba melòdica experimenta una
davallada per realitzar l‘accent nuclear en un to baix, el qual s‘estén fins a les darreres
síl·labes de l‘enunciat, des d‘on comença la inflexió final ascendent. Així, la corba
entonativa de les oracions interrogatives absolutes en valencià es representa com a
L+H* L* LH% (vegeu figura 2), mentre que la del català central es correspon amb
L*+H L* HH%. Les diferències entre els dos dialectes, per tant, són l‘alineació de
l‘accent prenuclear, l‘altura del primer pic dels enunciats, l‘extensió de l‘accent nuclear i
la realització de la inflexió final.
Aquestes dades, per tant, discrepen dels treballs previs sobre l‘entonació de les
interrogatives absolutes en valencià, els quals havien assenyalat que la primera inflexió
ascendent és més aguda que la darrera (Prieto, 2001) o bé que la segona inflexió és el
punt més alt de l‘enunciat (Martorell et al., 2007).
L+H* L* LH%
8
Figura 2. Esquema representatiu de la corba melòdica de les oracions
interrogatives absolutes en valencià. El primer quadre representa l‘accent
complex de l‘accent prenuclear, i el segon, l‘accent baix de l‘accent
nuclear i els tons de frontera de tipus complex.
3. Capítol sobre l’estudi de percepció de les oracions interrogatives absolutes
d’incredulitat, comparant el català central i el valencià (vg. Crespo-Sendra
et al. 2009, Crespo-Sendra, Vanrell i Prieto 2010, en premsa). (estudi en
curs)
A diferència del català, en altres llengües, com ara l‘anglès, el contrast entre les
oracions interrogatives absolutes neutres i les d‘incredulitat s‘expressa amb un canvi
d‘ordre dels elements de l‘oració: les interrogatives que demanen informació es
caracteritzen per la inversió del subjecte i la presència d‘un auxiliar (Do you have
tangerines?), les interrogatives d‘incredulitat són també anomenades ―declarative yes-
no questions‖, és a dir, el seu ordre es correspon amb el de les oracions declaratives
(You have got tangerines!?). En canvi, algunes llengües romàniques com el català no
poden fer ús d‘aquesta estratègia i els dos tipus d‘interrogatives amb diferent significat
pragmàtic són iguals sintàcticament; per exemple, podem preguntar ―Teniu
mandarines?‖ quan no coneixem la resposta perquè potser en aquell mercat no n‘hi ha o
quan ens sorprèn que a un taller de cotxes venen mandarines.
Després d‘analitzar l‘expressió de la incredulitat en tots els dialectes catalans (vg. mapa
2 a l‘annex 2) i comprovar que tots els dialectes coincideixen en la realització
fonològica de les interrogatives neutres i les d‘incredulitat, vam decidir de fer un
experiment de percepció per veure quins eren els tres acústics o fonètics que el parlant
necessitava per decidir si una pregunta era informativa o d‘incredulitat. Per això,
primerament vam escollir de fer-lo del català central, que coincideix en tot l’Atles el
patró de les neutres i les d‘incredulitat. Actualment estem realitzant també l‘experiment
en valencià.
Als mapes (vg. annex 2) podem observar que el català central fa servir majoritàriament
el patró ascendent per a les interrogatives absolutes neutres i d‘incredulitat, és a dir, la
inflexió final del contorn acaba amb to de frontera ascendent. Com en la resta de
dialectes, repeteix el mateix patró per als dos tipus de significat pragmàtic, per tant, el
9
que volem esbrinar és quins són els trets prosòdics que actuen perquè els parlants
diferencien un significat pragmàtic de l‘altre.
A més de les dades de l’Atles, abans de realitzar l‘experiment de percepció, vam creure
convenient de fer un experiment de producció amb parlants del català central per
assegurar-nos que no hi havia variació a l‘hora de realitzar els dos tipus d‘oracions (vg.
Crespo-Sendra et al. 2009 i l‘annex 3).
A la figura 4 mostrem la forma esquemàtica de la corba entonativa dels dos tipus
d‘oracions que estem analitzant. La part puntejada es correspon amb la corba de les
oracions interrogatives absolutes d‘incredulitat, i la llisa, a les oracions interrogatives
absolutes d‘incredulitat.
Figura 3. Esquema representatiu de la corba melòdica de les oracions interrogatives
absolutes neutres i d‘incredulitat en català central. El primer quadre representa l‘accent
prenuclear, i el segon, la configuració nuclear. El puntejat representa la corba
entonativa de les oracions interrogatives d‘incredulitat, la part llisa, la de les oracions
interrogatives neutres.
De l‘enquesta, vam poder concloure que la part nuclear dels enunciats mostren
diferències entre els dos tipus d‘interrogatives estudiats. Per una part, la durada
d‘aquesta part és superior en les interrogatives d‘incredulitat que en les neutres.
Concretament, la part que es veu afectada per la durada és la darrera síl·laba de
l‘enunciat, la síl·laba posttònica, que compta amb 50 ms més que la posttònica de les
interrogatives neutres. Per una altra part, l’altura tonal dels tons de frontera és major en
les interrogatives absolutes d‘incredulitat que en les neutres. Les interrogatives
d‘incredulitat presenten 125 Hz més que les neutres. Tot i això, l‘etiquetatge tonal
d‘aquesta part és també igual en les informatives que en les d‘incredulitat: un to baix a
l‘accent nuclear seguit d‘una inflexió final ascendent que ocupa tota la posttònica (L*
HH%).
10
Amb això, la nostra hipòtesi era que els dos tipus d‘enunciats difereixen en els següents
indicis entonatius:
1. L‘altura tonal de la darrera inflexió, és a dir, dels tons de frontera.
2. La durada de la darrera síl·laba de les oracions, la posttònica final.
Per dur a terme l‘experiment de percepció vam manipular un estímul original tenint en
compte tres continus(vg. esquemes de manipulació a l‘annex 3): la durada, l‘altura tonal
de la inflexió final i aquests dos indicis a l‘hora. Cada continu tenia un total de 10
estímuls, que s‘han creat de la següent manera:
Durada: els estímuls s‘han creat en 10 passos allargant la darrera síl·laba de l‘enunciat
5.5ms cada estímul. La mitjana s‘ha tret de la diferència de la durada d‘aquesta síl·laba
entre les interrogatives neutres i les d‘incredulitat.
Altura tonal: en aquest cas els estímuls també s‘han creat en 10 passos augmentant
l‘altura de la inflexió final 12.5 Hz per estímul. Com en l‘altre continu, la mitjana s‘ha
tret de la diferència entre l‘altura tonal de les interrogatives neutres i les d‘incredulitat.
Durada i altura tonal: aquest continu ha estat creat també en 10 passos, però en aquest
cas s‘han combinat els dos primers continus alhora. Per tant, a cada estímul se li afegia
5.5 ms a la darrera síl·laba de l‘enunciat i 12‘5 als tons de frontera.
Els resultats de l‘experiment de percepció demostren que l‘altura tonal del to de frontera
(HH%) és el principal factor que ajuda als oients del català central a distingir entre una
interrogativa absoluta neutra i una d‘incredulitat. La durada té un efecte molt petit, però
consistent, i podríem dir que serveix als parlants com a indici secundari a l‘hora
d‘interpretar els enunciats. Aquest indici, encara que no és suficient separat de l‘altura
tonal per determinar la diferència entre els dos significats pragmàtics, quan apareix
combinat amb l‘altura tonal augmenta la interpretació de significat.
4. Capítol sobre l’estudi de les interrogatives parcials neutres en valencià.
5. Capítol sobre l’estudi de les interrogatives parcials d’incredulitat en
valencià.
11
En aquests dos capítols volem analitzar el comportament fonològic d‘aquest dos tipus
d‘enunciats. Com en el cas de les interrogatives absolutes, aquí pretenem també
determinar quin és el patró entonatiu que fan servir els parlars valencians per a la
realització de les oracions interrogatives parcials. Primerament, com en cas de les
interrogatives absolutes, analitzarem el patró de les interrogatives parcials neutres, i
després d‘analitzar les oracions dels Atles, si cal, recorrerem als experiments de
producció i a l‘anàlisi dels contorns i comparació amb els altres dialectes catalans.
Després d‘analitzar les interrogatives parcials neutres, pretenem analitzar el
comportament de les interrogatives parcials d‘incredulitat, i en cas de coincidir amb els
patrons de les neutres, prepararem també un estudi perceptiu per veure on són les
diferències fonètiques o fonològiques entre els dos tipus d‘enunciats. Tot i que encara
no hem començat a estudiar aquest punt, comptem amb molt de material que ens
permetrà començar l‘anàlisi d‘aquests tipus d‘oracions (vg Prieto i Cabré 2007 i Prieto i
Crespo 2010).
12
2. MARC TEÒRIC
La anàlisi de les dades que pretenem presentar en la nostra tesi segueix un model
consolidat dins de l‘estudi de l‘entonació a nivell internacional. Aquest model és
l‘anomenat model mètric i autosegmental i naix amb l‘anàlisi de l‘entonació de l‘anglès
desenvolupat en la tesi de Janet Pierrehumbert (1980) i des d‘aleshores s‘ha fet servir en
molts estudis entonatius de diverses llengües (vg. Gussenhoven 2004, Jun 2005) Ladd
1996)
El model AM entén les corbes melòdiques com la unió de dos tipus d‘elements
fonològics alineats en llocs marcats de l‘oració: d‘una banda, els accents tonals,
associats a les síl·labes tòniques; d‘altra banda, els tons de frontera, associats als límits
dels dominis prosòdics. Aquests dos tipus d‘unitats fonològiques ens serveixen per
determinar l‘etiquetatge tonal de tot tipus de contorns entonatius. Aquest model permet
analitzar fonològicament molts tipus de contorns amb tan sols dos nivells tonals, que
representem amb el nivell alt (high, H) i el nivell baix (low, L). Segons aquest model,
els accents tonals poden ser simples o complexos (vg figura 1). Els simples consten
d‘un sol nivell, alt (H*)3 o baix (L*) depenent del moviment de la síl·laba tònica, que
pot ser o bé ascendent o bé descendent. Els accents tonals complexos s‘associen en un
primer nivell (H* o L*) amb la síl·laba tònica, la qual anirà precedida o seguida d‘un
altre nivell (H o L) alineat amb la síl·laba pretònica o la posttònica. Els tons de frontera
són l‘altre tipus d‘element subjacent de l‘entonació i estan formats per accents de frase
intermèdia i accents de frase entonativa. Aquests es corresponen amb els límits
prosòdics d‘aquests dos tipus d‘unitats, la frase intermèdia i la frase entonativa.4 Igual
que els accents tonals, poden ser alts (H) o baixos (L) i s‘associen amb les darreres
síl·labes de l‘enunciat (per a una anàlisi més de tallada vg. Ladd 1996, Hualde 2003,
Prieto 2003)
En el cas del nostre treball, fem servir el model AM adaptat al català, el Cat_ToBI, un
projecte analitza tots una gran varietat d‘oracions per tal d‘establir les unitats
entonatives bàsiques que poden descriure els patrons entonatius que es troben arreu del
3 El to amb l‘asterisc és el que s‘associa a la síl·laba tònica. 4 ―A grans trets, aquests dominis es corresponen amb els grups demarcatius menor i major de l‘AFI i es diferencien
pel grau d‘autonomia prosòdica que presenten.‖ (Prieto et al. en premsa)
13
domini lingüístic català (Aguilar, de-la-Mota i Prieto 2009, Prieto, P., Aguilar, L.,
Mascaró i Pons, I., Torres, F. J. i Vanrell, M. M. 2008, Prieto en premsa). A les figures
3 i 4 podem observar els accents tonals i tons de frontera que s‘han trobat fins ara per al
català5.
H* L* H+L*
L*+H L+H* L+<H*
Figura 4. Esquemes representatius dels tipus d‘accents tonals .
L% M% H% HH%
LH% LM% HL% LHL%
Figura 5. Esquemes representatius dels tipus de tons de frontera.
Així, un dels nostres objectius serà també comprovar si amb aquests tons podem
analitzar fonològicament tots els patrons entonatius del valencià. Per tant, si
necessitàrem d‘algun altre tipus de combinació de tons o de nivell de tons de frontera
s‘afegiria al Cat_ToBI.
5 Els esquemes representatius s‘han extret de Cat_ToBI Training Materials,( vg. Aguilar, de-la-Mota i
Prieto 2009 per escoltar els exemples)
14
3. METODOLOGIA DE TREBALL
- Dades de producció
Les dades dels dos Atles, les quals ens permeten tenir una base de dades àmplia i poder-
ne extreure temes de recerca, s‘han obtingut mitjançant una enquesta de situacions (vg.
annex 1). Aquesta enquesta està basada en la que va ser utilitzada a Prieto (2001) i està
pensada per evocar a l‘entrevistat situacions quotidianes simulades. Es tracta d‘un
mètode inductiu en què l‘investigador presenta a l‘enquestat una sèrie de situacions (per
exemple: ―Entres a una botiga on no has entrat mai i preguntes al botiguer si té sucre‖) i
li demana que intervinga d‘acord amb cada situació. Aquest mètode és especialment útil
perquè permet obtenir un ampli ventall de contorns entonatius.
A l‘hora de realitzar els experiments de producció escollim enunciats ideals per poder-
los analitzar correctament. És a dir, mirem que aquests enunciats presenten part
prenuclear i part nuclear; escollim enunciats que acaben amb paraules paroxítones, ja
que si acaben amb una paraula oxítona la configuració nuclear es realitza amb una sola
síl·laba i el contorn no és del tot clar visualment; els segments escollits per a la part
nuclear són majoritàriament sonors, així ens permet observar sense problemes
l‘espectrograma i el contorn entonatiu. Aques tipus d‘enquesta és semblant al de Prieto
(2001), però tan sols amb els enunciats que ens interessa analitzar. Per exemple, per a
l‘experiment de producció de les oracions interrogatives absolutes del valencià (vg.
Crespo-Sendra 2008 i Crespo-Sendra 2010) els parlants havien de llegir les oracions
després que l‘autora contextualitzava les preguntes perquè les corbes entonatives es
realitzaren espontàniament. Per exemple, una de les situacions plantejades era la
següent: l‘enquestat havia d‘imaginar que una amiga li contava que la gent del seu poble
havia guanyat el concurs de danses de la comarca, i a ell li sonava que ballava Marina,
una coneguda del poble, l‘interlocutor li havia de preguntar si ballava (la) Marina
(ballava (la) Marina?). A la figura 6 podem observar aquest enunciat en els dos
dialectes, dalt l‘exemple del català central, i baix, l‘exemple valencià.
15
Figura 6. Representació del contorn melòdic i etiquetatge tonal de dos dels
enunciats produïts pels parlants de cada dialecte (català central, gràfic de dalt i
valencià, gràfic de baix).
- Experiments de percepció
Pel que fa als experiments de percepció, normalment fem servir la tasca d‘identificació.
Existeixen diversos tipus de tasca d‘identificació, com ara el que hem fet servir per a
l‘estudi d‘incredulitat (vg. Crespo-Sendra et al. 2009, 2010). En aquest estudi hem fet
servir dues tasques d‘identificació: una de resposta dual i l‘altra de resposta gradual. La
tasca d‘identificació comporta que els subjectes escolten una sèrie d‘estímuls presentats
aleatòriament i creats formant un continu, i han de relacionar cada estímul amb una de
les dues categories. Els resultats esperats en la tasca d‘identificació es representen
mitjançant una funció en forma sigmoide (forma d‘essa).
La preparació de materials es realitza mitjançant la manipulació d‘un estímul original
obtingut a partir d‘un experiment de producció. Per a la manipulació dels estímuls hem
emprem el programa PRAAT (Boersma i Weenink 2009). A l‘annex 3 podem observar
l‘esquema representatiu de la manipulació dels estímuls que vam utilitzar per a l‘estudi
16
de percepció de la incredulitat en català central. La manipulació de l‘estímul original es
va fer tenint en compte tres continus: la durada, l‘altura tonal de la inflexió final i
aquests dos indicis a l‘hora. En altres estudis s‘escolliran els continus depenent de
l‘anàlisi de les dades. Així, per exemple, en l‘experiment que estem fent actualment
sobre la percepció de la incredulitat en valencià hem afegit dos continus més: l‘altura de
l‘accent prenuclear i aquest indici més l‘altura de la inflexió final. Volem dir amb això,
que els continus s‘escolliran depenent dels resultats de les anàlisis dels experiments de
producció.
La tasca d‘identificació de resposta dual es va presentar de la següent manera: els 10
estímuls de cada continu apareixien en 5 blocs de 10 estímuls presentats aleatòriament.
Els subjectes havien d‘identificar cada estímul i classificar-lo immediatament com a
neutre o d‘incredulitat prement les tecles de l‘ordinador que se‘ls indicava (―n‖ per a les
neutres i ―i‖ per a les d‘incredulitat). Aquest tipus d‘experiment l‘elaborem amb el
programa E-Prime (Schneider et al. 2002), que alhora també ens permet mesurar el
temps de reacció dels parlants a l‘hora de respondre.
-Temps de reacció
El temps de reacció6 és també una dada important, i que intentem tenir en compte
sempre que el tipus de tasca ens ho permet. El temps de reacció ens permet confirmar
que un contrast és discret, ja que tan sols amb les dades de la tasca d‘identificació no
n‘hi ha prou per confirmar que un contrast és categorial perquè l‘efecte podria ser induït
pel tipus de tasca. Segons Chen (2003), si les categories que es deriven dels resultats de
la tasca d‘identificació no són induïdes pel tipus de tasca, esperaríem que els subjectes
necessitessin aproximadament el mateix temps per identificar estímuls que pertanyen a
la mateixa categoria, mentre que necessitarien més temps per identificar estímuls que
estan en la regió de canvi entre les categories.
En la tasca de resposta gradual canvia la metodologia. Així, en aquesta tasca els 10
estímuls de cada continu es repeteixen 4 vegades i es presenten en 4 blocs de 90
aleatòriament. Els participants han de marcar en una escala visual (Visual Analogue
Scale, vg. figura 7) el grau del significat pragmàtic que se‘ls demana (en el cas de
6 El temps de reacció és el temps que triga el parlant a prémer el teclat de l‘ordinador després d‘haver
escoltat l‘estímul.
17
l‘experiment d‘incredulitat es demanava el grau de sorpresa o neutralitat que estaven
escoltant, vg. figura 7) en una escala del 0 a l‘1) Aquest experiment es realitza amb el
programa de veu PRAAT, amb un script prèviament elaborat (vg. Boersma i Weenink
2009).
+ neutre + incredulitat
Figura 7. Exemple d‘escala visual.
- Anàlisi estadística i representació gràfica dels resultats
Per a l‘anàlisi dels resultats analitzats solem emprar el programa SPSS. D‘una banda
ens permet extreure les dades estadístiques, i d‘altra banda, també ens permet obtindre
gràfics clars.
Quan hem de comprar la mitjana de més de dues mostres relacionades per determinar si
existeixen diferències entre aquestes emprem un test ANOVA, el procediment lineal
general, el qual proporciona una anàlisi de la variació per a una variable dependent amb
un o més factors o variables independents. Aquest tipus d‘anàlisi serveix per avaluar els
efectes de les variables per separat i també la interacció entre dos o més factors d‘una
variable dependent.
Quan volem verificar en dades aparellades d'una variable quantitativa si hi ha
diferències significatives entre la primera i la segona observació emprem una prova no
paramètrica, normalment el test de Wilcoxon.
Una vegada hem obtingut la diferència entre les mitjanes de cada variable o la
diferència entre les dades aparellades, és a dir, el nivell de significació, el qual és
representatiu si és menor de 0‘05 ho explicitem als nostres treballs, si és significatiu
mostrarem el nivell de significació, i si no ho és mitjançant, amb les sigles ―ns‖ (no
significatiu).
Uns dels tipus de gràfics que solem emprar perquè considerem molt visuals són els
diagrames de caixa (vegeu la figura 7). Amb aquest tipus de gràfics, podem obtenir la
informació necessària per representar adequadament els resultats, ja que permet
identificar la distribució i la dispersió de les dades, així com la mitjana, la mediana, el
valor màxim i el valor mínim. L‘estructura d‘aquest tipus de gràfic es basa en una caixa
18
delimitada per tres línies. La línia situada dins la caixa es correspon amb la mediana,
que és el valor que es troba al mig de totes les dades. Per tant, totes les dades que es
troben sota la mediana es corresponen amb el 50% de les dades i les que es troben sobre
la mediana, amb l‘altre 50%. Les línies verticals que ixen de les caixes determinen la
distància del 95% dels casos, que vol dir que el 95% dels valors s‘inclouen.
Figura 7. Representació esquemàtica d‘un diagrama de caixa.
19
4. PLA DE TREBALL
Febrer- Setembre de 2010
Durant aquests mesos pretenem fer una anàlisi transversal de les oracions recollides a
l‘Atles interactiu de l’entonació del valencià. Aquesta anàlisi consistirà a etiquetar tots
els tipus de contorns enregistrats de totes les poblacions valencianes, amb un total de 29
poblacions. Les poblacions s‘han escollit per tenir una representació de tots els parlars
valencians. D‘aquesta manera tindrem l‘anàlisi dels tres grans subdialectes valencians:
septentrional, central i meridional. Aquesta part d‘anàlisi forma part del projecte de
l’Atles (vg. Prieto i Crespo 2010), projecte del qual sóc coordinadora i m‘encarregue
d‘analitzar els materials així com tot el procés de faena fins a pujar-los al lloc web. En
aquests moments estem amb l‘anàlisi de la incredulitat en català. La part del català
central podem dir que està acabada, però ens queda mirar encara les dades del valencià i
procedir a l‘estudi comparatiu (vg. apartat 1.3., capítol 3). Durant aquests mesos també
analitzarem les dades per poder realitzar els capítols 4 i 5 de la tesi (vg. apartat 1.3).
Una vegada analitzades les dades procedirem a realitzar els experiments de producció
i/o de percepció que siguen necessaris.
Octubre de 2010- Abril de 2011
Durant aquests mesos pretenem redactar el que serà la tesi doctoral. Tot i que
començarem abans, la idea és redactar els capítols tal i com apareixeran a la tesi. Durant
els dos anys de beca predoctoral hem anat presentant coses a congressos, workshops,
publicacions, etc (vg. annex 4 i apartat 6, les referències marcades amb negreta ). El que
volem dir amb això, és que moltes de les coses que apareixeran a la tesi ja estan
avançades, sobretot els capítols 2 i 3 de la tesi. La resta de capítols els redactarem a
mesura que treballem els continguts; així, del capítol 1 ja tindrem un esbós general, fruit
de les anàlisis prèvies, i, dels capítols 4 i 5, tindrem unes hipòtesis i resultats per poder-
los redactar.
Abril- Agost de 2011
Aquests darrers mesos pretenem que siguen per acabar de perfilar la tesi, amb relectura,
revisió i reflexió de tot el contingut.
Setembre de 2011
Defensa de la tesi.
20
5. BIBLIOGRAFIA
5.1. Comentari de 5 referències bibliogràfiques:
1. Hirschberg, J. i Ward, G. (1992) ― The influence of pitch range, duration, amplitude
and spectral features on the interpretation of the rise-fall-rise intonation contour in
English‖. Journal of Phonetics 20, pp. 241-251.
Aquest estudi és important per a la nostra recerca perquè és un dels primers que analitza
i compara dos tipus d‘oracions amb el mateix contorn entonatiu però amb diferent
significat pragmàtic, les preguntes que denoten dubte i les que denoten incredulitat. El
plantejament, la metodologia i els tipus de tasca són referències importants per a la
nostra recerca.
2. Ladd, R. (2008) Intonational Phonology. 2nd Edition, Cambridge Studies in
Linguistics.
Aquest llibre és clau per a la nostra tesi ja que tracta tots els temes que abordem en la
nostra tesi, com ara el model mètric i autosegmental, l‘anàlisi i la transcripció de
l‘entonació (segueix el mateix model que en el nostre estudi, el sistema ToBI),
l‘alineació dels tons i l‘estructura prosòdica.
3. Prieto, P. (2002a) ―Entonació‖. Gramàtica del català contemporani, Joan Solà,
Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (eds.). Barcelona,
Empúries, pp. 393-462.
Aquest capítol és també rellevant per a la nostra investigació, ja que fa un repàs per un
gran nombre de contorns melòdics per tipus d‘enunciats en català central. Recordem
que en el primer capítol de la tesi pretenem fer aquesta mateixa descripció per al
dialecte valencià.
4. Prieto, P., Aguilar, L., Mascaró, I., Torres-Tamarit, F., Vanrell, M.M. (2009).
―L‘etiquetatge prosòdic Cat_ToBI‖. Estudios de Fonética Experimental XVIII, pp.
287-309. ISSN 1575-5533.
L‘estudi i comprensió d‘aquest article ens porta a aprofundir en el model ToBI aplicat al
català. Com hem vist en aquest projecte, un dels objectius de la nostra tesi és comprovar
que amb les configuracions tonals descrites en aquest treball ens serveixen per poder
descriure l‘entonació del dialecte valencià.
21
5. Vanrell, M.M. (enviat). ―Pitch accent types and the perception of focus in Majorcan
Catalan wh-questions‖. Actes ProsIco. Rouen, France, 9-10 April, 2009.
És també important aquest article ja que tracta de l‘entonació de les interrogatives
parcials en mallorquí. Ens és de gran utilitat per això, i perquè empra la metodologia
que normalment farem servir nosaltres amb els experiments de percepció i de
producció. També, ens permet de tenir més estudis sobre la fonologia entonativa dels
dialectes catalans.
5.2. Referències7
Aguilar, Lourdes; de-la-Mota, Carme; Prieto, Pilar (coords) (2009). Cat_ToBI Training
Materials. Web page: http://prosodia.uab.cat/cat_tobi/
Bonet, E. (1984). Aproximació a l’entonació del català. Tesi de llicenciatura,
Departament de Filologia Catalana, Universitat Autònoma de Barcelona.
Bonet, E. (1986) ―L‘entonació de les formes interrogatives en barceloní‖. Els Marges,
33, pp. 103-117.
Bonet, E. i M. R. Lloret: (1998) Fonologia catalana. Ariel, Barcelona.
Boersma P. & D. Weenink (2009) Praat: doing phonetics by computer .
http://www.praat.org/
Borràs-Comes, Joan; Crespo-Sendra, Verònica; Thorson, Jill; Vanrell, Maria del
Mar; Prieto, Pilar (2009). “Early acquisition of form and meaning in Catalan
and Spanish interrogatives”. Workshop on Prosody and Meaning. UPF-UAB-
IEC: Barcelona, 17-18 de setembre de 2009. [Pòster]
Chen, A. (2003) Reaction time as an indicator of discrete intonational contrast in
English. Proc. Eurospeech, pp. 97-100.
Crespo-Sendra, V. (2008) L’entonació de les oracions interrogatives absolutes en
valencià. Tesi de Màster, Universitat Autònoma de Barcelona.
Crespo-Sendra, V. (en premsa) “L’entonació de les oracions interrogatives
absolutes: un estudi de contrast dialectal”. Revista Llengua i Literatura
Catalanes.
Crespo-Sendra, V., Argemí-Torras, N., Borràs-Comes, J., Craviotto-Arnau, R.,
Sichel-Bazin, R., Vanrell, M.M. i P. Prieto (2009) “Entonació dialectal de les
interrogatives antiexpectatives i d’incredulitat en català”. Workshop sobre
7 Marcarem amb negreta aquelles referències en què sóc autora, co-autora o coordinadora.
22
entonació del català i Cat_ToBI». Barcelona, Universitat Autònoma de
Barcelona.
Crespo-Sendra, V, Vanrell, M.M. i P. Prieto (2009) The role of duration and tonal
scaling as complementary cues in distinguishing presumptive from neutral
yes-no questions. Pòster presentat al Workshop on Prosody and Meaning,
setembre de 2009, Barcelona, IEC.
Crespo-Sendra, V., Vanrell, M.M. i P. Prieto (2010) “Infomation seeking questions
and incredulity questions: gradient or categorical contrast?” Pòster acceptat
al Speech Prosody, maig de 2010, Illinois.
Crespo-Sendra, V., Vanrell, M.M. i P. Prieto (en premsa) “L’expressió de la
incredulitat en català: un estudi entonatiu”. Caplletra.
De-la-Mota, Carme; Aguilar, Lourdes; Borràs-Comes, Joan; Crespo-Sendra,
Verònica; Prieto, Pilar; Sichel-Bazin, Rafèu; Vanrell, Maria del Mar (2009).
“The Cat_ToBI training materials”. Workshop sobre entonació del català i
Cat_ToBI. Universitat Autònoma de Barcelona: Bellaterra (Barcelona), 17 de
juliol de 2009. [Presentació oral]
Fernández Planas, A. M., Martínez-Celdrán, E., Carrera, J., van Osterzee, C, Salcioli,
V., Castellví, J i D. Szmidt. (2004) ―Interrogatives absolutes al barceloní i al
tarragoní (estudi contrastiu)‖. Estudios de Fonética Experimental XIII, pp. 129-
155.
Fernández-Planas, A. M., Carrera Sabaté, J., Román Montes de Oca, D. i Martínez
Celdrán, E. (2006) ―Declarativas e interrogativas en Tortosa y Lleida‖
Comparación de su entonación‖. Estudios de Fonética Experimental XV, pp. 165-
209.
Fernández Planas, A. M., Martínez Celdrán, E., Romera Barrios, L., Salcioli Guidi, V.,
Carrera Sabaté, J., Szmidt, D., Labraña Barrero, S., Aguilar Cuevas, L. i Román
Montes de Oca, D. (2007a) ―Estudio de la prosodia de Girona en la modalidad
interrogativa encabezada por ‗que‘ en el marco AMPERCAT‖. La prosodia en el
ámbito lingüístico románico, Josefa Dorta (ed.). Madrid: La Página ediciones S.L,
pp.156-176.
Fernández-Planas, A. M., Carrera Sabaté, J. i Román Montes de Oca., D. (2007b) ―Una
caracterización de la prosodia de habla de laboratorio del catalán de Lleida‖. Actas
del III Congreso de Fonética Experimental. Santiago de Compostela.
23
Fernández Planas, A. M., Martínez Celdrán, E., van Oosterzee Sanz, C., Salcioli, V.,
Castellví Vives, J. i Szmidt, D. (2007c) ―Proyecto AMPER: estudio contrastivo de
frases interrogativas sin expansión del barceloní i del tarragoní‖. Actas del VI
Congreso de Lingüística General. Santiago de Compostela.
Gussenhoven, C. (2004) The Phonology of Tone and Intonation, Cambridge,
Cambridge University Press.
Hirschberg, J. i Ward, G. (1992) ― The influence of pitch range, duration, amplitude and
spectral features on the interpretation of the rise-fall-rise intonation contour in
English‖. Journal of Phonetics 20, pp. 241-251.
Jun, S., ed. (2005) Prosodic Typology. The Phonology of Intonation and Phrasing,
Oxford, Oxford University Press.
Ladd, R. (1996) Intonational phonology, Cambridge, Cambridge University Press.
Ladd, R. (2008) Intonational Phonology. 2nd Edition, Cambridge Studies in Linguistics
Lee, S. A., Martinez-Gil, F. i Beckman (2008) ―The intonational Expression of
Incredulity in Absolute Interrogatives in Buenos Aires Spanish‖. Conference on
Laboratory Approaches to Spanish Phonology, 4. University of Texas Austin.
Martínez Celdrán, E., Fernández Planas, A. M. i Carrera Sabaté, J. (2005) ―Diferències
dialectals del català a partir de les oracions interrogatives absolutes amb ‗que‘‖.
Estudios de Fonética Experimental XIV, pp. 327-353.
Martínez Celdrán, E., Espuny Montserrat , J i van Oosterzee, C. (2007) ―La entonación
en las frases con expansión del ‗tortosí‖. Actas del III Congreso de Fonética
Experimental. Santiago de Compostela.
Martorell, L., Doris Hoogeveen i A. M. Fernández Planas (2007) ―Aproximació a
l‘entonació del català de València en el marc del projecte Amper‖. Estudios de
Fonética Experimental, pp. 99-118.
Mascaró i Pons, I. (1986) ―Introducció a l‘entonació dialectal catalana‖. Randa 22,
pp.5-38.
Mascaró i Pons, I. (1987) ―Ciutadella-Maó. Greu vs. Agut en dos parlars menorquins.
Plantejament de la qüestió‖. Randa 21, pp.197-211.
Payrató, Ll. (2002) "L'enunciació i la modalitat oracional". Gramàtica del català
contemporani, Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez
Saldanya (eds.) Barcelona: Empúries, vol. 1, pp.1149-1220.
Pierrehumbert, J. (1980) The Phonetics and Phonology of English Intonation. Tesi
doctoral, Massachusetts Institute of Technology.
24
Pradilla, M. A. (1998) ―Entonació‖. El món dels sons, Miquel Pradilla (ed.). Benicarló:
Edicions Alambor, pp. 115-149.
Prieto, P. (1995) ―Aproximació als contorns entonatius del català central‖. Caplletra.
Revista Internacional de Filologia 19, pp.161-186.
Prieto, P. (2001) ―L‘entonació dialectal del català: el cas de les frases interrogatives
absolutes‖, Actes del Novè Col·loqui de la North American Catalan Society
(Barcelona 1998), ed. per August Bover, Maria-Rosa Lloret, i Mercè Vidal-
Tibbits. Biblioteca Abat Oliba, 230. Barcelona: Publicacions de l‘Abadia de
Montserrat, pp. 347-377.
Prieto, P. (2002a) ―Entonació‖. Gramàtica del català contemporani, Joan Solà, Maria-
Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (eds.). Barcelona, Empúries,
pp. 393-462.
Prieto, P. (2002b) Entonació. Models, teoria, mètodes. Barcelona, Ariel.
Prieto, P. (2003) Teorías de la entonación. Barcelona, Ariel.
Prieto, P. (2004) Fonètica i fonologia. Els sons del català. Barcelona, Edicions de la
UOC.
Prieto, P. (2006) ―El model mètric i autosegmental aplicat al català‖. Actes del XIV
Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, Josefina Carrera i Clàudia
Pons (eds.). Barcelona, Universitat de Barcelona – PPU, pp. 1-12.
Prieto, P., Aguilar, L., Mascaró, I., Torres-Tamarit, F., Vanrell, M.M. (2009).
―L‘etiquetatge prosòdic Cat_ToBI‖. Estudios de Fonética Experimental XVIII, pp.
287-309. ISSN 1575-5533.
Prieto, P., Cabré, T (coords.) (2007) Atles interactiu de l’entonació del català.
http://prosodia.upf.edu/atlesentonacio/
Prieto, P., Crespo-Sendra, V (coords.) (2010) Atles interactiu de l’entonació del
valencià. http://prosodia.uapf.edu/aev/
Prieto, P., D‘Imperio, M, Elorrieta, G, Frota, S i Vigário, M. (2006) ―Evidence for soft
preplanning in tonal production: Initial scaling in Romance‖. Proceedings of
Speech Prosody 2006, Rüdiger Hoffmann i Hansjörg Mixdorff (eds.) TUDpress
Verlag der Wissenschaften GmbH: Dresden, pp. 803-806.
Prieto, P i Ortega-Llebaria, M. (en premsa) Do contour tones induce syllable
lengthening in Catalan and Spanish? .Interactions in Phonetics and Phonology,
ed. by M. Vigário, S. Frota, and M.J. Freitas. John Benjamins:
25
Amsterdam/Philadelphia http://seneca.uab.es/clt/publicacions/reports/pdf/GGT-
07-17.pdf
Prieto, P. i Pradilla, M.A. (2002) ―Variación entonativa catalana: Catalán central versus
tortosino‖. Actas del II Congreso de Fonética Experimental, (ed.). Sevilla:
Laboratorio de Fonética, Facultad de Filología, Universidad de Sevilla, pp. 291-
295.
Prieto, P. i Pradilla, M. A. (2004) ―Les inflexions finals en l‘entonació del tortosí‖.
Qüestions de llengua i literatura a les comarques de la Diòcesi de Tortosa,
Miquel Àngel Pradilla Cardona (ed.). Benicarló: Onada Edicions, pp. 277-286.
Prieto, P. i Rigau, G. (2007) ―The Syntax-Prosody Interface: Catalan interrogative
sentences headed by que‖, Journal of Portuguese Linguistics, 6, 2, pp. 29-59.
Prieto, Pilar i Maria del Mar Vanrell. (2007) ―Sobre alguns contrastos fonològics en
l'entonació del català‖. Caplletra 41: 43-69.
Querol, L. (2004) Entonació declarativa en textos orals del català occidental. Treball
de recerca, Universitat de Barcelona.
Recasens, D. (1977) ―Aproximació a les cadències tonals del català‖. Anuario de
Filología, Barcelona, pp. 509-516.
Salcioli, V. (1988) ―Estudio fonéticoexperimental de la entonación interrogativa
catalana‖. Estudios de Fonética Experimental III, pp. 37-70.
Savino, M. i Grice, M. (2007) ―The role of pitch range in realising pragmatic contrasts –
The case of two questions types in Italian‖. Proceedings of the XVIth International
Congress of Phonetic Sciences, Ed. by Jürgen Trouvain and William J. Barry.
ICPhS XVI, pp. 1037-1040.
Schneider, W., Eschman, A., Zuccolotto, A. (2002) E-Prime reference guide.
Psychology Software Tools, Pittsburgh.
Sichel-Bazin, Rafèu; Argemí-Torras, Núria; Borràs-Comes, Joan; Craviotto-
Arnau, Roger; Crespo-Sendra, Verònica; Vanrell, Maria del Mar; Prieto,
Pilar (2009). “Entonació dialectal de les interrogatives informatives i
d’oferiment en català”. Workshop sobre entonació del català i Cat_ToBI.
Universitat Autònoma de Barcelona: Bellaterra (Barcelona), 17 de juliol de
2009. [Presentació oral]
Thorson, Jill; Borràs-Comes, Joan; Crespo-Sendra, Verònica; Vanrell, Maria del
Mar; Prieto, Pilar (2009). “The acquisition of melodic form and meaning by
Catalan and Spanish speaking children”. Workshop on Phon. Universitat
26
Autònoma de Barcelona: Bellaterra (Barcelona), 20-21 d’abril de 2009.
[Presentació oral]
Thorson, Jill; Borràs-Comes, Joan; Crespo-Sendra, Verònica; Vanrell, Maria del
Mar; Prieto, Pilar (2009). “The acquisition of melodic form and meaning by
Catalan and Spanish speaking children”. Phonetics and Phonology in Iberia
2009. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria: Las Palmas de Gran
Canaria, 17-19 de juny de 2009. [Presentació oral]
Truckenbrodt, H. (2009) ―Question intonation: for the layman and results on Brazilian
Portuguese for the expert‖. Poster presented at the Workshop on Prosody and
Meaning. Barcelona, IEC.
Vanrell, M. M. (2003) ―Estudi sobre l'entonació dels parlars de Llucmajor, Campos i
Porreres‖. Treball de Llicenciatura, Departament de Filologia Catalana,
Universitat de les Illes Balears.
Vanrell, M. M. (2006) ―A scaling contrast in Majorcan Catalan interrogatives‖.
Proceedings of Speech Prosody 2006, Rüdiger Hoffmann i Hansjörg Mixdorff
(eds.), pp. 807-810.
Vanrell, M. M. (2007a) The phonological role of tonal scaling in Majorcan Catalan
interrogatives. Tesi de Màster, Departament de Filologia Catalana, Universitat
Autònoma de Barcelona.
Vanrell, M. M. (2007b) ―A tonal scaling contrast in Majorcan Catalan interrogatives‖.
Journal of Portuguese Linguistics 5/6, pp. 147-178 .
Vanrell, M.M. (2008). ―Preplanificación y escalonamiento descendente en el catalán de
Mallorca‖. Actas del IV Congreso de Fonética Experimental, Granada.
Vanrell, Maria del Mar; Argemí-Torras, Núria; Borràs-Comes, Joan; Craviotto-
Arnau, Roger; Crespo-Sendra, Verònica; Sichel-Bazin, Rafèu; Prieto, Pilar
(2009). “Entonació dialectal de les interrogatives confirmatòries en català”.
Workshop sobre entonació del català i Cat_ToBI. Universitat Autònoma de
Barcelona: Bellaterra (Barcelona), 17 de juliol de 2009. [Presentació oral]
Vanrell, M.M. (enviat). ―Pitch accent types and the perception of focus in Majorcan
Catalan wh-questions‖. Actes ProsIco. Rouen, France, 9-10 April, 2009.
27
ANNEX 1
Enquesta de situacions
Atles interactiu de l’entonació del català
Atles interactiu de l’entonació del valencià
1. ENTONACIÓ DECLARATIVA
1.1. De tipus neutre
Oracions d’una unitat tonal
- 1a1. T‘han preguntat si prefereixes peres o mandarines. Tu respons que
mandarines. Mandarines.
- 1a3. Mira el dibuix i digues què fa Maria. Maria menja mandarines.
Enumeració
- 1b1. Digues els dies de la setmana. Dilluns, dimarts, dimecres, dijous,
divendres, dissabte i diumenge.
Element perifèric
- 1c1. Imagina‘t que acabes de conèixer algú de Bocairent i resulta que tu hi
havies viscut molts anys. Com li ho diries? Jo també hi havia viscut molts anys,
a Bocairent.
1.2. De tipus no neutre
Focalització contrastiva
- 1d1. Entres a una botiga on hi ha una dona que és una mica sorda. No t‘ha sentit
bé, i, després de dir-li que et pose un parell de taronges, et pregunta si són
llimes, el que vols. Digues-li que no, que allò que vols són taronges. No!
TARONGES, vull.
Èmfasi
- 1d2. Entres a una botiga i sents una oloreta de coca molt bona. Digues-li-ho, a la
fornera. Quina oloreta més bona!
Declarativa categòrica
- 1d3. Tu i una amiga esteu parlant d‘uns amics que volen comprar un pis i no
saben segur on aniran a viure. Tu saps que viuran a Bocairent. La teua amiga et
28
diu que no, que viuran a Ontinyent, molt segura. Digues-li, convençut, que no,
que viuran a Bocairent. Que no, que viuran a Bocairent!
Declarativa dubitativa
- 1d4. Un amic teu t‘encarrega de comprar un regal per a algú que no coneixes
molt i et fa por de no triar-lo bé. Digues-li que potser no li agradarà, el que li
pugues comprar. Potser no li agradarà...
Declarativa d’obvietat
- 1d5. Ets amb una amiga i li expliques que Maria, una amiga comuna, està
embarassada. Ella et pregunta de qui està embarassada. Tu t‘estranyes molt que
ella no ho sàpia perquè tothom sap que és del seu xicon, el Jaume. Què li dius?
Sí, dona, del Jaume!
Exclamativa
- 1d6. Et conviden a paella i és la més bona que has menjat mai, quedes encantat.
Què dius? Que ho és, de bona! (Que bona que és!!)
2. ENTONACIÓ INTERROGATIVA (interrogatives absolutes)
2.1. De tipus neutre
Oracions d’una unitat tonal
- 2a1. Entres a una botiga on mai no havies entrat i preguntes si tenen mandarines.
teniu mandarines?
- 2a2. Havies de portar el teu germà menut al camp de futbol, però tens molta
pressa. Pregunta a un amic teu si el portaria. El duries? (el portaries?)
Oració de més d’una unitat tonal
- 2a4. Crides per telèfon a casa d‘una companya que es diu Maria i no hi és. Més
tard hi tornes a cridar. Pregunta als seus pares si hi és. ja hi és, la Maria?
Disjunció
- 2b1. Has comprat gelat de vainilla i d‘avellana pel teu sant. Pregunta als
convidats si volen gelat de vainilla o d‘avellana. voleu gelat de vainilla o
d’avellana?
Enumeració
- 2b3. Un amic teu et necessita per fer una feina. Tu hi pots anar dilluns, dimarts,
dijous o divendres. Pregunta-li si vol que hi vages dilluns, dimarts, dijous o
divendres. Quin dia vols que vaja dilluns, dimarts, dijous o divendres?
29
Element perifèric
- 2c1. Busques Maria i no la trobes. Veus algú que saps que la coneix i li
preguntes si l‘ha vista. has vist a Maria?
2.2. De tipus no neutre
Focalització i èmfasi
- 2d1. Parlaves de Maria amb algú i sents una persona que arriba. Pregunta si és
la Maria, qui arriba. ) és la Maria, qui arriba?
Exclamatives
- 2d2. L‘electricista havia de venir a les 10 hores, però has hagut d‘eixir a
comprar i has deixat la teua filla a casa, esperant-lo. En arribar tu, l‘electricista
encara no ha vingut. Tot sorprès li preguntes si encara no ha vingut. Encara no
ha vingut?!
- 2d4. Acabeu de dinar amb un amic i veus que s‘atura davant una pastisseria.
Pregunta-li (tot estranyat perquè acabeu de dinar) si té fam. Tens fam?!
Preguntes confirmatòries
- 2d6. Joan ha dit que vindria a dinar. Digues-li que t‘ho confirme. Vindràs a
dinar, no?
- 2d10. Saps que ja passa de l‘hora de dinar. Veus que arriba Joana de pressa i en
veure-la li preguntes si té fam. tens fam?
Pregunta imperativa
- 2e1. Els teus nebots fan molt soroll i no et deixen sentir la televisió. Els
preguntes si callaran. callareu?!
Oferiments
- 2e4. Pregunta a un amic si vol venir a prendre alguna cosa amb tu. Véns a
prendre alguna cosa?
- 2e5. Pregunta als teus nebots petits si volen un caramel. voleu un caramel·lo?
Pregunta retòrica
- 2e9. Vols tranquil·litat, però estàs enmig d‘una guirigall impressionant.
Pregunta‘t a tu mateix si hi haurà mai tranquil·litat, en aquella casa. hi haurà
mai tranquil·litat, en aquesta casa?
30
3. ENTONACIÓ INTERROGATIVA (interrogatives parcials)
3.1. De tipus neutre
Oracions d’una unitat tonal
- 3a2. Has de viatjar a París i vols comprar un regal a una persona que no
coneixes molt i amb qui vols quedar bé. Vols que un amic teu t‘aconselle i li
preguntes què li duria. Què li duries? Què li portaries?
- 3a3. Un amic teu que es dedica a llogar pisos et diu que ha llogat una casa que
feia temps que no es llogava. Pregunta-li qui l‘ha llogada. Qui l’ha llogada?
Oració de més d’una unitat tonal
- 3a6. Una veïna teua et conta que ha vingut un senyor per fer una revisió de la
instal·lació del gas i que no l‘ha deixat entrar perquè no tenia prou diners per
pagar-li. Ell ha dit que l‘endemà hi tornaria. Pregunta-li què li dirà, si hi torna.
Què li diràs, si torna?
Enumeració
- 3b1. La teua filla diu que aquesta nit se n‘anirà de festa. Demana-li on va, com
hi va i quan tornarà. On vas, com vas i quan tornaràs?
Element perifèric
- 3c1. Trobes un paquet a dins de ta casa . Pregunta al teu fill Jaume qui ha portat
això. Qui ha portat això, Jaume?
3.2. De tipus no neutre
Exclamativa
- 3d1. Un amic teu et conta d‘un conegut que devia molts diners al banc i encara
demanava més préstecs. Demana (sorprès perquè ja ho sabies, que en devia
molts) quants diners va acabar per deure / va acabar devent?. Quants diners va
acabar per deure / va acabar devent?!
Pregunta dubitativa
- 3d2. A les dues de la nit truquen a la porta i ja dorms. Et desperten. Pregunta‘t
qui deu ser en aquelles hores. Qui deu ser a estes hores?
Pregunta imperativa
- 3e1. Demanes a un germà que et faça una feina i no estàs molt segur que la faça,
perquè ja li has demanat altres vegades i mai no t‘ha ajudat. Demana-li, mig
enfadat, quan t‘ho farà. Quan m’ho faràs?!
31
Pregunta exhortativa
- 3e2. Tens moltes ganes que uns amics teus vinguen a sopar a ta casa. Mig
suplicant (perquè ja t‘han dit que no poden vindre) els preguntes per què no
vénen. Per què no veniu?
Pregunta imperativa
- 3e3. Algú t‘estira la camisa dues vegades i quan tu et gires no veus ningú.
Finalment, quan ja fa tres vegades que te l‘han estirada, veus que és un conegut
molt xerrador i molt pesat que sempre et fastidia i quan et troba no et deixa.
Pregunta-li què vol. Què vols?!
Pregunta retòrica
- 3e4. Havies dit a la gent que treballa amb tu que feren una cosa, i en arribar
descobreixes que no ho han fet perquè t‘esperaven. Pregunta‘t a tu mateix què
farien sense tu. Què farien, sense jo /mi?
4. ENTONACIÓ INTERROGATIVA (interrogatives reiteratives)
4.1. De tipus neutre
Pregunta reiterativa absoluta
- 4a2. Et diuen l‘hora, però no ho has acabat d‘entendre. Et penses que t‘han dit la
una. Torna a preguntar si és la una. (Què has dit que) és la una?
Pregunta reiterativa parcial
- 4b1. T‘han preguntat on anaves, però no saps si ho has entès bé. Pregunta si és
això, el que t‘han preguntat. (Què m’has preguntat), a on anava?
Disjunció
- 4c1. T‘han preguntat per on hi has anat, però no saps si has entès això, si per on
hi has anat, o si has entès per on hi has entrat. Pregunta si t‘han preguntat una
cosa o l‘altra, és a dir, per on hi has anat o per on hi has entrat. (Què m’has
preguntat) per on hi he anat o per on hi he entrat?
Element perifèric
- 4c2. Et diuen que una companya teua, Maria, vol anar a una excursió (i tu saps
que ella no acostuma a fer-ne). No t‘ho acabes de creure i preguntes si és
efectivament Maria, la que vol vindre. És Maria, la que vol vindre?
4.2. De tipus no neutre
32
Focalització i èmfasi
- 4d1. Et diuen que un company teu, Jaume, es presenta per alcalde. No t‘ho
acabes de creure i ho tornes a preguntar. (Què dius que) JAUME, es presenta
per alcalde?
Pregunta reiterativa exclamativa
- 4d2. La teua veïna et conta que va anar a un restaurant a dinar i va demanar
conill amb ceba. Afirma tota convençuda que li van donar gat en lloc de conill.
No t‘ho acabes de creure. pregunta-li què li van donar (molt estranyat). Què dius
que et van donar?
5. ENTONACIÓ IMPERATIVA
Ordres
- 5a1. Imagina‘t que eres recepcionista en un hotel i entra una parella que vol una
habitació. Digues-los que òmpliguen un formulari. Ompliu aquest formulari.
- 5a3. Estàs al parc amb la teua neboda, Teresa. Corre i s‘allunya. Tu tens por
perquè per l‘avinguda que hi ha al costat del parc hi passen molts cotxes.
Digues-li que vinga. Vine!
Prec
- 5b2. Vols anar al cinema amb un amic. Et diu que té feina, però tu saps que la
pot deixar per a més endavant. Com ho faràs per convèncer-lo? Digues-li que
vinga. Vine!
6. VOCATIUS
- 6a1. Entres a casa d‘una amiga teua, Maria, però quan estàs a dins no la veus.
Penses que deu ser a la seua habitació. Crida-la. Maria!
- 6a2. Passen deu segons i no ix ningú. Penses que potser és al pis de dalt i la
tornes a cridar. Maria!
33
ANNEX 2
MAPES DIALECTALS:
1. Mapa de les oracions interrogatives absolutes neutres
2. Mapa de les oracions interrogatives absolutes d‘incredulitat
MAPA 1
34
MAPA 2
35
ANNEX 3
ENQUESTA UTILITZADA EN L‘EXPERIMENT DE PRODUCCIÓ DE LES
INTERROGATIVES D‘INCREDULITAT
L‘enquesta de Crespo-Sendra (2009) es va fer a 5 parlants nadiues del català central. Per
fer l‘anàlisi dels dos tipus d‘enunciats vam escollir parells mínims, és a dir, la mateixa
oració per als dos significats pragmàtics, per poder facilitar així l‘estudi comparatiu. A
continuació, exemplifiquem les dues situacions que ens van permetre d‘obtenir el
material necessari per fer l‘anàlisi comparativa:
- Interrogativa absoluta neutra
— Estàs a casa amb el teu fill, i tot i que no és l‘hora de dinar, li demanes si té gana
— Tens gana?
- Interrogativa absoluta d‘incredulitat
— Acabeu de dinar amb un amic i veus que s‘atura davant una pastisseria. Pregunta-li
(tot estranyat perquè acabeu de dinar) si té gana
— Tens gana?
ESQUEMA DE LA MANIPULACIÓ D‘ESTÍMULS EN L‘EXPERIMENT DE
PERCEPCIÓ D‘INCREDULITAT EN CATALÀ CENTRAL
Representació esquemàtica dels tres continus i la manipulació dels estímuls. Ens els tres casos
es parteix de la interrogativa absoluta neutra fins la d‘incredulitat. El quadre de dalt a l‘esquerra
mostra les manipulacions de durada; el quadre de dalt a la dreta, les manipulacions d‘altura
tonal, i el de baix mostra les manipulacions dels dos indicis alhora.
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+5,5 ms
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
+12,5 Hz
36
ANNEX 4
Experiència investigadora
- Membre del Grup d’Estudis de Prosòdia a la Universitat Pompeu Fabra
(http://prosodia.uab.cat/home/en/members.php)
- Membre del projecte Atles interactiu de l’entonació del català
(http://prosodia.uab.cat/atlesentonacio).
- Coordinadora junt amb la Dra. Pilar Prieto del projecte Atles interactiu de l’entonació
del valencià (http://prosodia.uab.cat/web_atles_valencia).
- Membre del projecte Cat_ToBI Training Materials. i Sp_ToBI Training Materials
(http://prosodia.uab.cat/cat_tobi/en/team.html)
- Membre del projecte Phon Cat i Phon Esp (http://prosodia.uab.cat/phon/en/team.html)
Organització de congressos i tallers
Workshop on Phon
Ajudant en les tasques d‘organització
Àmbit: aplicacions informàtiques per a gestionar dades lingüístiques infantils
Data: 20-21 d‘abril de 2009
XXIV Trobada Internacional de l’Associació de Joves Lingüistes
Membre del comité organitzador
Àmbit: lingüística general
Data: 7-9 de maig de 2009
Workshop sobre entonació del català i Cat_ToBI
Membre del comité organitzador local
Àmbit: entonació
Data: 17 de juliol de 2009
Workshop on Prosody and Meaning
Membre del comité organitzador
Àmbit: entonació i significat
Data: 17-18 de setembre de 2009